Issuu on Google+

THE CATALAN WAY

DISSABTE 14 DE SETEMBRE DEL 2013

COM ENS VEU EL MÓN

Selecció d’articles sobre la Diada de la premsa internacional més influent

PERE VIRGILI

.


02 THE CATALAN WAY

DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

ara

La mirada del món

La Via Catalana s’ha fet sentir arreu. La premsa internacional ha posat de nou Catalunya sota els focus. Els articles es mouen entre la fascinació i l’escepticisme pel futur de la reivindicació independentista

USA / THE NEW YORK TIMES Linking Hands, Catalans Press Case for Secession Raphael Minder undreds of thousands of people waved flags and joined hands across Catalonia on Wednesday, in a show of popular force that Catalan leaders hope will revive their push for Spain’s economically most powerful region to secede from the rest of the country. The human chain was formed on what Catalonia’s 7.5 million inhabitants celebrate as their national day. Last year, hundreds of thousands gathered on the same day in Barcelona, in northeastern Spain, in what was the largest separatist event to date. [...] The separatist push in Catalonia remains one of Madrid’s main domestic challenges. On Wednesday he told a briefing of foreign correspondents that “there is a Catalan road map that is perfectly established and that we’re following step by step,” all the way toward forming a new state. That road map “goes through the ballot box,” he added. Mr. Mas shot to the forefront of Spanish politics with last year’s demonstration, organized as a show of popular discontent and separatist aspiration after Mr. Rajoy refused to grant Catalonia the favorable fiscal treatment it demanded. Catalonia’s leaders, who in conversation talk about Spain as if it is a separate country, remain determined to succeed in their separatist push. Mr. Mas’s setback in November, when voters punished him for shifting attention away from his government’s unpopular austerity measures and other pressing economic issues, gave him unexpected breathing space. It also forced Mr. Mas to focus on Catalonia’s messy internal politics and form a coalition with lawmakers who share his separatist ambitions but not his economic agenda. He and his parliamentary coalition partners say they are committed to holding a referendum next year, but their ability to stick to that pledge is far from certain, as is the shape that vote will take. Many participants in Wednesday’s human chain, some wearing the red and yellowflagofCatalonia,saidtheytrustedthat their politicians would eventually force a referendumontheregion’sindependence. “I want my first-ever vote to be one for independence,” said Judit Buxeda, who recently turned 18, the minimum voting age in Spain. “We want to be in charge and

H

decide how to promote our own history, language and culture without being told by Spain how to do it.” Mr. Mas has recently left the door open for further negotiations with Madrid, despite Mr. Rajoy’s refusal to cede any ground. This month, after holding what was meant to be a secret meeting with Mr. Rajoy in Madrid, Mr. Mas suggested that a Catalan vote might end up taking place as late as 2016, in the form of a regional election, rather than meeting the 2014 referendum deadline to which he agreed with his pro-independence coalition partners. While couched in high-minded ideals, muchoftherecentfeudingbetweenMadrid and Catalonia has centered on the more mundane issue of whether relatively affluentCatalonia’ssomewhatoversizeshareof the national budget should be reduced. Atthesametime,Catalonia’sownfinancial mismanagement has come under the spotlight.Catalanpoliticiansareentangled in corruption scandals linked to the constructionbubblethatburstin2008.Lastyear, the government of Mr. Mas failed to meet the budget deficit target set by Madrid. It has also been struggling to reduce about $66 billion in public debt. In Catalonia’s largest city, Barcelona, there were two separate human chains, one circling the Sagrada Familia, the unfinished basilica built by Antoni Gaudí. Large crowds also gathered in some of Barcelona’s main squares. “Some people in Spain and around the world were saying that the separatist impulse of last year was dying down or changing, but this is a very visual way to show that this is far from being the case,” said Alfred Bosch, leader in the Spanish Parliament of the left-leaning Esquerra Republicana de Catalunya party, which has long pushed for independence. While the mass gathering came to a peaceful end in Catalonia, a group of extremists, using tear gas, attacked a Catalan cultural center in Madrid in the early evening, leaving five people lightly injured, according to Spanish news reports.e

Adornada amb ideals de gran volada, la disputa se centra en el pressupost estatal dedicat a Catalunya

12/09/2013

Els catalans s’agafen de la mà per fer pressió per la independència entenars de milers de persones van fer onejarbanderesiesvandonarlesmans dimecresaCatalunya,unamostradela voluntat popular que els polítics catalans esperen que faci revifar la seva aposta per la separació de la regió més forta d’Espanya. Lacadenahumanaesvafereldiaenquèels set milions i mig de catalans celebren la seva diadanacional.L’anypassatcentenarsdemilers de persones es van reunir el mateix dia a Barcelona, al nord-est del territori espanyol, en el que va convertir-se en l’esdeveniment independentistamésimportantdelahistòria fins avui. [...] La voluntat sobiranista de Catalunyasegueixsentunadelesprincipalspreocupacions de l’executiu de Madrid. [...] Dimecres passat, davant d’un grup de corresponsalsestrangers,Masvareconèixerque “hihaunfullderutacatalà,perfectamentdelimitat, que s’està seguint pas per pas”, en direccióalacreaciód’unestatpropi.Aquestfull de ruta “passa per les urnes”, va afegir. Lamanifestaciódel’anypassatvacatapultarMasalprimerpladelpanoramapolíticespanyol.Aquellamanifestacióesvaorganitzar per mostrar el sentiment d’insatisfacció i la voluntatsobiranistadesprésqueRajoyesneguésanegociarunnouconcerteconòmicper a Catalunya. Els membres del govern català (els quals, en les converses del dia a dia, parlen d’Espanya com si fos un país a part) estandeciditsaferrealitatlessevesaspiracions independentistes. El revés patit per Mas al novembre, quan els votants el van castigar per haver desviat l’atenció de les polítiques d’austeritat adoptades pel govern català i per la greu situació econòmicaqueafectaelpaís,lihaconceditun balód’oxigeninesperat.Aixòtambél’haobligat a centrar-se en l’enrevessada política catalana i a formar coalició amb altres partits polítics que comparteixen els seus anhels separatistes però no l’agenda econòmica. Mas i els seus socis de coalició parlamentàrias’hancompromèsacelebrarunreferènduml’anyqueve,perònoéstanevidentsipodran fer-ho, ni tampoc quina forma prendrà la consulta. Molts dels participants a la cadena de dimecres,algunsamblabanderagrogaivermella de Catalunya, es mostraven convençuts que tard o d’hora els seus polítics organitzaranunreferèndumsobrelaindependènciade la regió. “La primera vegada que voti, vull que siguiperlaindependència”,declaravaJuditBuxeda, que acaba de fer-ne 18, l’edat mínima

C

per votar a Espanya. “Els catalans volem governar i decidir com promoure la nostra història,llenguaiculturasensequeEspanyaens digui com hem de fer-ho”, va assegurar. Mas ha deixat la porta oberta de cara a futures negociacions amb Madrid, malgrat la negativa de Rajoy a cedir en cap aspecte. Després de trobar-se aquest mes de setembre amb Rajoy a Madrid (en el que se suposava que havia de ser una reunió secreta), Mas va insinuar que es podrien organitzar unes eleccions autonòmiques catalanes que, com a molt tard, se celebrarien a finals del 2016, en lloc de complir la data límit del 2014 per al referèndum, a què s’havia compromès amb els seus socis de coalició pro independentistes. Adornadaambidealsdegranvolada,ladisputa entre els governs de Madrid i Catalunya se centra en una qüestió molt més mundana: sis’hauriadereduironolapartdelpressupost estatal destinada a Catalunya, una part gens menyspreable per a una economia generalment acabalada com és la catalana. Alhora,lamalagestiódelgoverncatalàsobre les seves pròpies finances ha centrat l’atenció de la societat i els mitjans. Els polítics catalans estan implicats en diversos escàndols de corrupció vinculats a la bombolla immobiliàriaquevaesclatarl’any2008.L’any passat l’executiu de Mas va ser incapaç de complir l’objectiu de dèficit marcat per Madrid, alhora que intentava reduir el deute públic en uns 50.000 milions d’euros. A Barcelona, la capital catalana, s’hi van ferduescadenes,unadelesqualsencerclava la Sagrada Família, la basílica inacabada d’Antoni Gaudí. Un gran nombre de persones es van aplegar també en algunes de les places més importants de la ciutat. “A Espanya i arreu del món, algunes persones deien que el clam independentista de l’any passat estava desapareixent i morint, però això (la cadena humana) és una manera molt visual de demostrar que no és així, en absolut”, assenyalava Alfred Bosch, cap del partit EsquerraRepublicanadeCatalunyaalCongrés espanyol,quefatempsquelluitaperaconseguir la independència. Mentremilersdepersonesarreudelterritoricatalàfinalitzavenelsactescommemoratius de manera pacífica, un grup de radicals d’extrema dreta van assaltar la Delegació de laGeneralitataMadridivanllançar-higaslacrimogen, amb un balanç final de cinc persones lleument ferides, segons informaven els mitjans de comunicació espanyols.e


ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

THE CATALAN WAY 03

CRISTINA CALDERER

USA / THE WALL STREET JOURNAL Catalan Separatists Pull Off Protest But Referendum Is Harder Matt Moffett undreds of thousands of pro-independence Catalans joined hands to form a nearly 250-mile human chain Wednesday to press their cause, but a tougher organizational challenge lies ahead in lining up support for a secession referendum. [...] Catalan government officials estimated some 1.6 million people lined up on highways, beaches and city streets along the length of the chain, which ran from the foothills of the Pyrenees Mountains to the Mediterranean Sea. TV helicopters flew over the route, and if there were any gaps in the chain, they didn’t appear to be significant in video footage. In Barcelona, the atmosphere was festive. [...] The demonstrators, decked out in Catalonia’s yellow and red colors, came with a message for Madrid. One young girl held a sign reading “Catalonia is not Spain.” Catalonia, Spain’s wealthiest and most industrialized region, has long asserted that the central government discriminates against its language and culture while draining off much more in tax revenue than it returns in investment. Spain’s painful recession has intensified the disputes over scarce resources and fanned secessionist flames. [...] In a radio interview last week, Mr. Mas appeared to back off a pledge to hold the vote next year, saying he didn’t expect the central government to permit it. Instead, he offered the option of holding a parliamentary election in 2016 that would also allow voters to take a position on independence and would carry the force of a referendum. Mr. Mas’s comments provoked grumbling from members of the second-largest party in Catalonia’s parliament, the Republican Left of Catalonia, or ERC, which has a longer history of backing independence than Mr. Mas’s more mainstream Convergence and Union Party, or CiU. The two parties have fashioned a political alliance of convenience?which includes a joint pledge for the referendum?since the ERC gained seats and the CiU lost some in parliamentary elections in November. In the face of criticism from the independence movement, Mr. Mas retreated from what he told the radio interviewer and said the referendum will occur in 2014 “one way or another.” [...] Talk of

H

Els separatistes catalans aconsegueixen una gran manifestació, però el referèndum és més difícil

imecres centenars de milers d’independentistes catalans es van agafar de la mà per formar una cadena humana de 400 quilòmetres i fer així pressió a favor de la seva causa, però els espera un repteorganitzatiumésdifícil:obtenirelsuport necessari per organitzar un referèndum de secessió. [...] El govern català calcula que 1.600.000 persones es van situar al llarg de carreteres, platgesicarrersperformarlacadena,quees va desplegar des dels contraforts dels PirineusfinsalmarMediterrani.Elshelicòpters delestelevisionssobrevolavenelrecorregut i, si hi havia algun forat, no semblava gaire perceptiblealesseqüènciesdevídeo.ABarcelona l’ambient era festiu. [...] Els manifestants,vestitsambelscolorsgrocivermellde la bandera catalana, arribaven amb un missatgeperaMadrid.Unanoiaportavauncartell que deia “Catalunya no és Espanya”. Fa molt que Catalunya, la regió més rica i industrialitzada d’Espanya, afirma que el govern central A Madrid, on discriminalasevallenguaicultura, alhora que recapta un voel moviment d’ingressos fiscals molt independentista lum méselevatqueelsdinersretornatseninversions.Ladolorosa es veu amb recessióqueviuEspanyahainrecel, tensificat els conflictes sobre l’escassetatderecursosihaatila televisió atlesflamesdelsecessionisme. estatal va oferir [...] La setmana passada, en una entrevista radiofònica, va una cobertura semblarqueMasesdesdeiadel compromísdeconvocarlaconsuperficial sultal’anyvinent,al·legantque de la cadena no esperava que el govern central l’autoritzés, i plantejava la humana possibilitat de convocar unes eleccions el 2016 que també permetrien als votantspronunciar-sesobrelaindependència i tindrien la força d’un referèndum. Els comentaris de Mas van provocar les queixes dels membres del segon partit més important del Parlament de Catalunya, Esquerra Republicana (ERC), que té un historialendefensadelaindependènciamésllarg que no pas la Convergència i Unió (CiU) de Mas, una força més moderada. Totes dues formacionsvanforjarunaaliançapolíticade conveniència –que inclou el compromís conjunt de convocar el referèndum– desprésque,enleseleccionsdelnovembrepassat, ERC veiés com augmentava el seu nombre d’escons, mentre que CiU en perdia.

delay is anathema to independence activists. “Normally history is decided by those who know how to use windows of opportunity before they close,“ said Elisenda Paluzie i Hernández, an independence backer who is dean of economics at the University of Barcelona. Other analysts point out that while Mr. Mas has tried to ride the pro-independence wave, he doesn’t control the diffuse movement. “This is a movement that’s always been more about average people than about politicians,“ said Joan Serra, spokesman for the Catalan National Assembly, the largest of some 14 citizens groups that organized the chain. He called Wednesday’s protest “a show of strength” and a demonstration of organizational capacity. Pro-independence forces developed a phone app to keep participants informed and deployed drones to photograph it. [...] In Madrid, where the independence movement is viewed warily, the chain protest received cursory coverage on state television. It showed live shots of protesters along the chain for about four minutes after they joined hands, then cut to a stock-market report and a story on the 9/11 remembrance in New York. Last Sept. 11, independence activists widely criticized state television for making a march by about one million Catalans its fifth-most important story of the day. In one incident in Madrid, approximately 15 anti-separatist demonstrators burst into a Catalonian cultural office shouting “Catalonia is Spain“. [...] Some Catalans who oppose independence said it would be mistaken to give Wednesday’s demonstration too much weight. The protestors are “a hyper-mobilizedminority”whosevoiceisfurtheramplified by pro- independence Catalan media, said Joaquim Coll, a historian at the University of Barcelona. He said the anti-Madrid sentiment that has surged in Catalonia in response to Spain’s long recession is comparable to the anti-immigrant or anti-euro sentiment that has emerged in some other crisis-battered European countries.e

12/9/2013

D

Davant les crítiques del moviment independentista,Masesvaretractarivaafirmar que el referèndum tindria lloc el 2014 “sí o sí”. [...] Parlar d’un ajornament és un sacrilegiperalsindependentistes.“Normalment lahistòrial’escriuenelsquesabenaprofitar les finestres d’oportunitat abans no es tanquin”, afirmava Elisenda Paluzie i Hernández, independentista i professora d’economia a la Universitat de Barcelona. Altres analistes assenyalen que, tot i que Artur Mas ha intentat enfilar-se a l’onada independentista, no controla aquest moviment, que és força dispers. “Aquest moviment sempre ha estat més aviatcosadelagentquenodelspolítics”,diu Joan Serra, portaveu de l’Assemblea Nacional Catalana, la principal de les 14 entitats ciutadanesquehanorganitzatlacadena.Defineixlaprotestadedimecrescom“unaprova de força” i una demostració de capacitat d’organització.Elsindependentistesvandissenyar una aplicació de mòbil per mantenir informats els participants i van desplegar drones per fer fotografies. [...] A Madrid, on el moviment independentista es veu amb recel, la televisió estatal va oferir una cobertura superficial de la cadena humana. Va presentar imatges en directedelsmanifestantsalllargdelacadenadurant uns quatre minuts, quan es van agafar les mans, i després va tallar amb una informació borsària i una notícia sobre la commemoraciódel’11-SaNovaYork.L’11desetembredel’anypassatelsindependentistes van criticar durament la televisió estatal perquè va emetre la informació sobre una manifestació d’aproximadament un milió de catalans com a cinquena notícia del dia. EnunincidentaMadrid,uns15manifestants contraris a l’independentisme van irrompre en una delegació cultural catalana cridant “Catalunya és Espanya”. [...]. Alguns catalans que s’oposen a la independència han dit que seria un error donar massa importància a l’acte de dimecres. Els manifestants són “una minoria hipermobilitzada”, i els mitjans de comunicació catalansfavorablesalaindependènciaamplifiquenlasevaveu,afirmaJoaquimColl,historiadordelaUniversitatdeBarcelona.Diu que el sentiment contrari a Madrid sorgit a Catalunyacomareacciódavantlallargarecessió econòmica espanyola es pot comparar amb el sentiment contrari als immigrantsial’euroquehaaparegutenaltrespaïsos europeus castigats per la crisi.e


04 THE CATALAN WAY

DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

UK / FINANCIAL TIMES

ara

13/9/2013

La qüestió catalana

Catalan question Editorial atalans on Wednesday turned out in vast numbers to lay claim to their rights as a nation. Last year, commemorating their 1714 defeat by the crown in the War of the Spanish Succession, Catalan separatists physically took over Barcelona without breaking a pane of glass. This year they linked arms in a human chain from the Pyrenees to their border with (Catalan-speaking) Valencia. This problem is not going away. The question is whether it can be resolved politically before it turns into a constitutional crisis. Despite Spain’s acclaimed transition from Franco’s dictatorship to democracy, it still has not fashioned a comfortable enough plurinational home for culturally and linguistically distinct peoples. This puzzles lots of Spaniards and angers many Catalans and Basques – the root of the problem. These are peoples with a deep-rooted identity going back centuries. Democratic Spain gave them real powers. But to mollify Spanish nationalists, some form of home rule was awarded to 15 other regions. This created a financially unsustainable bonanza for local interests across the country, without squarely addressing the historic rights of Catalans or Basques. Catalan separatism took off after a constitutional court ruling in 2010

C

struck down enhancements to its statute of autonomy agreed by both the Catalan and Spanish parliaments. The financial crisis has added to the sense of grievance; Catalonia is a big net contributor to Spain’s budget, while the Basques have fiscal autonomy. Mariano Rajoy, Spain’s prime minister, turned down a Catalan request for similar treatment a year ago. When Artur Mas, the Catalan president, called a snap election in response and lost seats, Mr Rajoy gloated. But separatists won a majority in that election, and a federalist left also thinks Catalans should be given the right to decide their future. That is surely right. But first things first. Spaniards, Catalans and Basques – who plan a push for greater rights in 2015 – need to revisit the idea of convivencia. This evocative word, for the coexistence of Jews, Christians and Muslims in the pre-Castilian world of al-Andalus, is no anachronism. Plurinational Spain needs an asymmetric federalism that gives national minorities rights and space enough to stay inside the family. Mr Rajoy and Mr Mas are starting to have this conversation – hopefully not too late. This may look like a postmodern conflict. But nationalism has a dangerous way of confounding complacency.e

Plurinational Spain needs an asymmetric federalism that gives national minorities rights and space enough to stay inside the familiy

millorespactadesenl’Estatutd’Autonomia acordat tant pel Parlament català com per l’espanyol.Lacrisifinancerahaaugmentat lasensaciódegreuge;Catalunyaésungran contribuent net al pressupost d’Espanya, mentrequeelsbascostenenautonomiafiscal. El president espanyol, Mariano Rajoy, va rebutjar, fa un any, la demanda catalana d’un tractament similar. Quan el president català, Artur Mas, va convocar eleccions anticipades com a resposta i va acabar perdent escons, Rajoy va treure pit. Però van ser els A l’Espanya separatistes els que van obplurinacional cal tenirlamajoriaenaquestes eleccions. I l’esquerra fedeun federalisme ralista també creu que els asimètric que doni catalans haurien de tenir dret a decidir el seu futur. a les minories Probablement tenen raó, però caldria anar pas a pas. nacionals prou Espanyols, catalans i espai i drets bascos–quevolendonarun nou impuls als seus drets el per mantenir-se 2015– han de tornar a la dins la família ideadeconvivència.Aquesta paraula evocadora de la coexistènciaentrejueus,cristiansimusulmans en el món precastellà d’Al-Àndalus no és anacrònica. L’Espanya plurinacional necessita un federalisme asimètric, que atorgui a les minories nacionals prou drets i espai per mantenir-se dins la família. Rajoy i Mas estan començant a tenir aquesta conversa –espero que no sigui massa tard–. Això pot semblar un conflicte postmodern, però el nacionalisme té una forma perillosa de frustrar les expectatives.e

ls catalans van sortir dimecres en massa a reclamar els seus drets com a nació. L’any passat, en la commemoraciódeladerrotadel1714enmansdela Corona en la Guerra de Successió espanyola, els separatistes catalans van prendre físicament Barcelona sense trencar ni un vidre. Aquest any es van agafar les mans en una cadena humana des dels Pirineus fins a la frontera amb València (de parla catalana).Elproblemanodesapareixerà.Laqüestió és si es pot resoldre políticament abans no esdevingui una crisi constitucional. Tot i l’aclamada transició d’Espanya de la dictadura franquista a la democràcia,encaranos’haaconseguit una llar plurinacionalprouconfortableperals pobles culturalment i lingüísticamentdiferents.Aixòdesconcertamoltsespanyolsiirritamoltscatalans i bascos –l’arrel del problema–. Es tracta de pobles amb una identitat profundament arrelada, que es remunta a segles enrere. L’Espanya democràtica els va donar poders reals. Però, per apaivagar els nacionalistesespanyols,tambéesvaatorgar alguna forma d’autogovern a 15 regions. Es va crear una insostenible bonança financera per als interessos locals a tot el país, sense abordar de ple els drets històrics de catalans o bascos. Elseparatismecatalàvaagafarembranzida després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que va tombar les

E

UK / THE ECONOMIST

14/9/2013

Nothing to lose but their chains

Res a perdre, excepte les cadenes

I

s un moment de derrota. L’11 de setembre, dia nacional de Catalunya, es van exposar, tres segles després que els catalans perdessin la guerra contra el nou rei d’Espanya, les ruïnes de l’antiga Barcelona, descobertes fa molt poc. La Diada va celebrar-se aquest any amb centenars de milers de persones formant una cadena humana de 400 quilòmetres a través de Catalunya, imitant la Via Bàltica del 1989, que va demanar la independència de la Unió Soviètica. Els organitzadors catalans, però, tenien menys clar el seu objectiu. Alguns demanaven directament la independència, però d’altres simplement feien una crida a celebrar un referèndum que el govern del Partit Popular de Rajoy rebutja per il·legal. Les enquestes mostren que poc més de la meitat dels catalans donen suport a la independència, però ni més ni menys que un 80% volen un referèndum. Una marxa independentista durant l’última Diada va agafar els polítics per sorpresa. Artur Mas es va comprometre a convocar una votació el 2014, exactament 300 anys després que les tropes de FelipVesclafessinlarevoltadeBarcelona i també quan Escòcia voti si vol independitzar-se del Regne Unit. Però amb Rajoy bloquejant fins i tot un referèndum no vinculant, Mas pot ser ara qui ajorni la “consulta” fins al 2016.

t is a monument to defeat. On September 11th, Catalonia’s national day, newly uncovered ruins of old Barcelona were exposed three centuries after the Catalans l ost a war against Spain’s new king. The Diada was celebrated this year by hundreds of thousands of people forming a 400km (250-mile) human chain across Catalonia, imitating the 1989 Baltic Way chain demanding independence from the Soviet Union. The organisers were less clear about the Catalan aim, some calling it a direct demand for independence, others saying it was just a demand for a referendum that the Popular Party (PP) government of Mariano Rajoy in Madrid refuses to sanction. Polls show just over half of Catalans back independence, but that a whopping 80% want a referendum. An independence march in last year’s Diada caught politicians by surprise. The Catalan president, Artur Mas, pledged to call a vote in 2014, exactly 300 years after Philip V’s troops squashed the Barcelona revolt and also when Scotland votes on independence from the United Kingdom. But with Mr Rajoy blocking even a non-binding referendum, Mr Mas may now postpone his “consultation” until 2016. His plan to turn the regional election

that year into a “plebiscitary vote” is fraught with problems. Catalans can hardly be expected to elect a new government to run health care, education and social services solely on the issue of independence. Mr Mas and Mr Rajoy have held talks to try to break the deadlock. But the Catalan president holds out little hope of success. Mr Mas, who backs independence but has coalition partners who do not, may now wait. A general election in 2015 could see Mr Rajoy ousted or weakened, and perhaps needing support from Mr Mas’s Convergence and Union in Madrid’s parliament. Or the Socialists may return to power. They favour constitutional reform that would create a federal state. But such a change requires PP support. A further complication is that the separatist Catalan Republican Left party, which props up Mr Mas’s minority government in Barcelona, could force an earlier regional poll. A banner over the ruins of old Barcelona says its defenders promised to “win or die”. They lost and Philip V took away most of Catalonia’s self-government. A recovery in Spain may yet pop the independence bubble. But Madrid’s intransigence on the referendum could pump it up again. Catalans and Spaniards badly need a new understanding.e

É

El seu pla de convertir les eleccions autonòmiques aquell any en “un vot plebiscitari” està ple de dubtes. No es pot esperarqueelscatalansescullinunnougovern quegestionielsistemasanitari,l’educació ielsserveissocialsbasant-seúnicamenten laqüestiódelaindependència.MasiRajoy hanmantingutconversesperintentarsortir del punt mort, però el president català té poques esperances d’èxit. Mas, que dóna suport a la independència–adiferènciadelsseuscompanysdecoalició–,potoptararaperesperar.Rajoypodria perdre a les eleccions generals del 2015, o sortir-ne prou afeblit per necessitar el suport de CiU al Congrés. O els socialistespodrientornaralpoder.Ellsestan a favor d’una reforma constitucional per crear un estat federal. Però un canvi així requereix el suport del PP. Un problema addicional és que els separatistes d’ERC, que són un puntal al govern en minoria de Mas, forcin eleccions anticipades. Una pancarta sobre les ruïnes del Born recordaqueelsseusdefensorsvanprometre“guanyaromorir”.VanperdreiFelipV va acabar amb la major part de l’autogovern de Catalunya. Una recuperació econòmica encara podria fer esclatar la bombolla de la independència. Però la intransigènciadeMadridaunreferèndumlapodria tornar a inflar. Catalans i espanyols necessiten una nova entesa.e


ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

THE CATALAN WAY 05

FRANCE / LE MONDE

12/9/2013

Une chaîne humaine de 400 km pour une Catalogne indépendante

Una cadena humana de 400 km per una Catalunya independent

Sandrine Morel uand ils ont su qu’il manquait du monde dans la région du delta de l’Ebre pour compléter la chaîne humaine qui devait, mercredi 11 septembre, traverser du nord au sud toute la Catalogne, ils n’ont pas hésité un instant. Pour que la Via Catalana, la Voie catalane vers l’indépendance, soit un succès et qu’aucun maillon du parcours, long de 400 km, ne manque, des centaines de Catalans ont posé des jours de congé et pris leur voiture pour faire 100, 200, parfois 300 km vers la pointe sud de la Catalogne. «Pour accélérer le processus de sécession, il est fondamental que le monde entier comprenne et voie que la Catalogne souhaite être indépendante», note Xavi Puig, un Catalan de 38 ans qui a fait 275 km avec sa femme enceinte de 7 mois et son fils de 4 ans depuis Torello, au nord, pour se rendre à Alcanar, la dernière ville du sud avant la Communauté valencienne. La manifestation organisée pour la Diada, la fête de la Catalogne, se veut une nouvelle démonstration de force des indépendantistes, après celle de 2012 qui avait rassemblé près d’un million de personnes à Barcelone. L’Assemblée nationale catalane (ANC), puissante association en faveur de l’indépendance, a cette fois décidé de prendre exemple sur la « voie balte », une grande chaîne humaine de 600 km qui avait rassemblé près de 2 millions d’Estoniens, de Lettons et de Lituaniens réclamant leur séparation de l’URSS en août 1989. « Nous espérons que le résultat sera aussi positif pour nous », affirme Jaume Marfany, vice-président de l’ANC, qui ne craint pas de comparer le joug soviétique au système espagnol décentralisé. Forts de l’expérience de 2012, qui avait conduit Artur Mas à convoquer des élections anticipées et à annoncer un référendum d’autodétermination en 2014, les indépendantistes sont convaincus qu’en sortant massivement dans la rue, ils vaincront les dernières réticences du président du gouvernement catalan. «Nous avons appris l’an dernier que quand on veut, on peut : les politiques nous écoutent et agissent en conséquence», résume Cristina Gutierrez, une militante. Si le gouvernement central s’oppose à donner un cadre légal à la consultation de 2014, M. Mas a prévenu qu’il convoquerait en 2016 des élections régionales à valeur de plébiscite sur la sécession. «Trop tard», répondent les indépendantistes. «La Catalogne ne peut tenir davantage, elle est arrivée à une limite, économiquement», insiste M. Marfany, reprenant l’argument selon lequel l’Espagne pille les ressources de la Catalogne. Mais le risque est surtout de voir le mouvement s’essouffler. Surtout si la reprise économique se confirme. Comme en convient le député de la Gauche républicaine indépendantiste catalane (ERC) Alfred Bosch, «la crise n’est pas le moteur de l’indépendantisme, mais il en est un puissant carburant». Selon le Centre d’étude d’opinion catalan, 47 % des Catalans sont favorables à l’indépendance, contre moins de 25 % il y a trois ans. C’est sur cette vague que surfe M. Mas. Au risque d’être emporté. En un an,

Q

son parti, Convergence démocratique de Catalogne, a perdu onze sièges au Parlement, et a dû nouer un pacte avec ERC, qui apparaît aujourd’hui favori dans certains sondages. Il a perdu le soutien des grandes entreprises, qui lui ont dit tout le mal qu’elles pensent de l’indépendance, alors que la moitié des exportations catalanes ont pour destination le reste de l’Espagne. «Je n’ai pas confiance en Artur Mas, assure ainsi Joan Hernandez, 48 ans, venu de Vilafranca del Penedès. Il appartient à la bourgeoisie de droite et si Madrid fait des concessions sur le plan économique, il abandonnera l’indépendance.» Après avoir envoyé une lettre en juillet à Mariano Rajoy, proposant cinq scénarios pour organiser un référendum en 2014, Artur Mas s’est réuni en secret avec le chef du gouvernement espagnol fin août. En coulisse, les négociations ont débuté. La Catalogne a déjà obtenu que Madrid fixe un objectif de déficit public asymétrique selon les régions, qui lui a bénéficié. Le gouvernement central doit rénover le système de financement des autonomies en 2014 et pourrait lui offrir de payer moins pour la solidarité avec les autres régions. M. Mas pourrait alors transformer le référendum sur l’indépendance en une simple consultation populaire à choix multiple sur les différentes formes d’Etat possibles. Mais en public, il maintient un discours exalté, allant jusqu’à comparer la lutte pour l’indépendance avec celle de Martin Luther King pour les droits des Afro-Américains. Des propos qui plaisent. Carlos Bernet, employé dans le secteur électrique, et Andreu Roig, dans la construction, deux des 30 000 volontaires que compte l’ANC, soulignent qu’«au début, cela a été difficile de mobiliser les gens, mais ces derniers jours, notre bureau est toujours plein: ils ont compris que mercredi est un grand jour dans notre histoire».e

Q

uan han sabut que faltava gent a la regió del delta de l’Ebre per completar la cadena humana, que el dimecres 11 de setembre havia de travessar tot Catalunya de nord a sud, no van dubtar ni un sol instant. Perquè la Via Catalana per la independència fos un èxit i cap dels trams dels 400 quilòmetres de recorregut quedés buit, centenars de catalans van agafar dies de vacances i van agafar el cotxe per fer 100, 200 i fins i tot 300 quilòmetres en cotxe cap a l’extrem sud de Catalunya. “Per accelerar el procés de secessió, és fonamental que el món sencer comprengui i vegi que Catalunya desitja ser independent”, ha declarat Xavi Puig, un català de 38 anys que va recórrer 275 quilòmetres amb la seva dona embarassada de 7 mesos i el seu fill de 4 anys des de Torelló, al nord, fins a Alcanar, l’últim municipi de Catalunya abans de la Comunitat Valenciana. La manifestació organitzada per la Diada, la festa nacional de Catalunya, va esdevenir una nova demostració de força dels independentistes, després de la del 2012, quan va aplegar prop d’un milió de persones a Barcelona. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una potent associació a favor de la independència, va decidir aquest cop prendre com a exemple la Via Bàltica, una gran cadena humana de 600 quilòmetres que va reunir prop de 2 milions d’estonians, letons i lituans per reclamar la seva independència de la URSS l’agost del 1989. “Esperem que el resultat sigui també positiu per a nosaltres”, va afirmar Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional, que no tem comparar el jou soviètic amb l’actual estat de les autonomies espanyol. Crescuts després de l’experiència del 2012, que va conduir Artur Mas a convocar eleccions anticipades i a anunciar un referèndum d’autodeterminació per al 2014, els independentistes estan convençuts que sortint massivament al carrer venceran les últimes reticències del

Es diu que Espanya abusa dels recursos de Catalunya. Però el risc és veure com el moviment va prenent força si la recuperació econòmica es confirma

CÈLIA ATSET

president del govern català. “Hem après de l’any passat que quan un vol, un pot: els polítics ens escolten i s’alcen en conseqüència a les nostres demandes”, explica Cristina Gutiérrez, una militant. Si el govern central es nega a donar un marc legal a la consulta del 2014, Mas ha alertat que convocarà eleccions autonòmiques el 2016 que tindran el valor d’una consulta sobre la secessió. “Massa tard”, responen els independentistes. “Catalunya no pot ser més transigent, ha arribat a un límit, econòmicament”, insisteix Jaume Marfany, fent al·lusió a l’argument segons el qual Espanya abusa dels recursos de Catalunya. Però el risc és veure com el moviment va prenent força. Sobretot si la recuperació econòmica es confirma. Tal com professa el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Alfred Bosch, “la crisi no és el motor de l’independentisme, tot i que n’és un poderós carburant”. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió català, el 47% dels catalans són partidaris de la independència, enfront del 25% de fa tres anys. És sobre aquesta onada que surfeja Artur Mas. Amb el risc que se l’emporti. En un any, el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha perdut onze escons al Parlament i ha hagut d’establir un pacte amb ERC, que actualment apareix com el favorit en certs sondejos. Ha perdut el suport de grans empreses, que li han manifestat que malament que veuen la independència, tenint en compte que la meitat de les exportacions catalanes es destinen a la resta d’Espanya. “Jo no tinc confiança en Artur Mas –assegura Joan Hernández, de 48 anys, procedent de Vilafranca del Penedès–. Ell pertany a la dreta burgesa i si Madrid fa concessions en el pla econòmic, abandonarà la independència”. Després d’haver enviat una carta aquest juliol a Mariano Rajoy, proposant cinc escenaris per organitzar un referèndum el 2014, Artur Mas s’ha reunit en secret amb el cap del govern espanyol a finals d’agost. De manera encoberta, les negociacions han començat. Catalunya ja ha aconseguit que Madrid fixi un objectiu de dèficit públic asimètric entre regions, cosa que li ha suposat un benefici. El govern central ha de renovar el sistema de finançament de les autonomies el 2014 i podria oferir a Catalunya pagar menys per la solidaritat amb les altres regions. Artur Mas podria aleshores transformar el referèndum per la independència en una simple consulta popular sobre les diferents formes d’estat possibles. Però, en públic, manté un discurs exaltat, fins al punt de comparar la lluita per la independència amb la de Martin Luther King pels drets dels afroamericans. Una comparació que agrada. Carlos Bernet, treballador del sector elèctric, i Andreu Roig, del sector de la construcció, dos dels 30.000 voluntaris de l’ANC, assenyalen que “al principi ha estat difícil mobilitzar la gent, però aquests últims dies les nostres oficines han estat tot el dia plenes: la gent ha entès que dimecres és un gran dia per a la nostra història”.e


06 THE CATALAN WAY

DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

DEUTSCHLAND / DIE WELT Europäer, die sich vom Mutterland abspalten wollen

ara

11/9/2013

Europeus que es volen escindir de la seva pàtria

Pavel Lokshin / Ute Müller uf Korsika, im Baskenland, in Belgien, Schottland oder Katalonien: Viele Europäer wollen einen eigenen Staat. Dabei geht es um Identität und Sprache, aber immer häufiger auch um Geld. (...)

A

Katalonien: Menschenkette gegen Madrid MiteinerMenschenkette,die400Kilometer lang werden sollte, demonstrierten die Katalanen am Mittwoch für Unabhängigkeit. Die“viacatalana”sollderWeltöffentlichkeit beweisen,wieernstesihnenmitderBildung eines eigenen Staates ist. Genau vor einem Jahrdemonstriertenbereits1,5Millionender 7,5 Millionen Katalanen für eine Loslösung von Spanien. Die vergleichsweise wohlhabenden Katalanen sehen sich von Madrid übervorteilt, da sie Jahr für Jahr mehr Steuereinnahmen an die Zentralregierung abführen, als sie zurückerhalten. Der Konflikt zwischen Katalonien und der Zentralregierung spitzt sich seit dem Jahr 2006 immer mehr zu. In einem damals verabschiedeten Autonomiestatut bezeichneten sich die Katalanen als “Nation”. Die konservative Volkspartei (PP), die derzeit die Regierung in Madrid stellt, zog vor das Verfassungsgericht. Vier Jahre später mussten die Katalanen diesen Terminus aus dem Statut streichen. Prompt kam es im Juli 2010 in Barcelona zur ersten Massendemonstration, einem Meer aus rot-gelb gestreiften Fahnen. “Som una naciò, nosaltres decidim” – “Wir sind eine Nation, wir entscheiden”,

so das Motto. Noch im selben Jahr übernahm Artur Mas von der bürgerlich-nationalistischen CiU die Macht, damals griff die Wirtschaftskrise immer mehr auch auf das reiche Katalonien über. Im Juli 2012 forderte Mas von Premier Mariano Rajoy einen besseren Finanzausgleich für Katalonien, Rajoy weigerte sich. Mas rief vorzeitig Neuwahlen aus und setzte sich fortan an die Spitze der separatistischen Idee: “Eine Scheidung tut weh, aber die Alternative ist schlimmer”. (...) e

Còrsega, al País Basc, a Bèlgica, a Escòcia o a Catalunya: molts europeus volen el seu propi estat. La qüestió va sobre identitat i llengua, però cada cop més sovint també sobre diners. [...]

A

Catalunya: cadena humana contra Madrid Amb una cadena humana, que havia de cobrir 400 quilòmetres, els catalans es van manifestar dimecres per la independència. La Via Catalana ha de mostrar a l’opinió pública mundial com és de seriPERE VIRGILI

osa (per als catalans) la creació d’un estat propi. Justament fa un any 1,5 milions dels 7,5 milions de catalans ja es van manifestar per desvincular-se d’Espanya. Els comparativament parlant adinerats catalans consideren que Madrid se n’aprofita, ja que any rere any han de pagar al govern central més ingressos fiscals dels que reben de tornada. El conflicte entre Catalunya i el govern central s’aguditza cada cop més des del 2006. Els catalans es van designar a si mateixos com a “nació” en l’Estatut d’Autonomia aprovat llavors. El conservador Partit Popular (PP), que actualment està al govern de Madrid, ho va portar davant el Tribunal Constitucional. Quatre anys més tard els catalans van haver d’esborrar aquest terme de l’Estatut. De seguida es va convocar el juliol del 2010 una primera manifestació massiva, un mar de banderes de ratlles grogues i vermelles. “Som una nació, nosaltres decidim”, aquest va ser el lema. Encara aquell mateix any Artur Mas, de la nacionalistaburgesa CiU, va prendre el poder. En aquell temps la crisi econòmica cada cop es va estendre més també a la rica Catalunya. El juliol del 2012, Mas va exigir del primer ministre espanyol Mariano Rajoy una millor compensació financera per a Catalunya, Rajoy s’hi va negar. Mas va convocar eleccions de manera anticipada i des de llavors es va posar al capdavant de la idea separatista: “Un divorci fa mal, però l’alternativa és pitjor”.[...]e

DEUTSCHLAND / BERLINER ZEITUNG Nacionalisme català Katalanischer Nationalismus

12/09/2013

Martin Dahms undertausende demonstrierten in Katalonien für einen unabhängigen Staat. Dabei würde die Abspaltung von Spanien das Land wohl kaum zu einem besseren Ort machen. Hunderttausende Katalanen haben sich bei der Hand genommen, um für einen unabhängigen katalanischen Staat zu demonstrieren. Was die Menschen auf den ersten Blick einte, waren ihre strahlenden Gesichter. Und wer sie nach ihren Gefühlen befragte, erhielt starke Antworten. Sie spürten Gänsehaut, Liebe zu Katalonien, Stolz auf Katalonien. Ein historischer Tag, darin waren sich alle einig. All das Glück, das sie empfanden, wäre einer größeren Sache wert gewesen. Weswegen waren sie auf die Straße gegangen? Um auf der europäischen Landkarte eine neue Grenze einzuzeichnen. Deswegen richteten sich ihnen die Härchen auf den Unterarmen auf. Als wenn eine neue europäische Grenze die Welt zu einem besseren Ort machen würde. Eine Abspaltung Kataloniens vom Rest Spaniens würde noch nicht einmal Katalonien zu einem besseren Ort machen. Die Katalanen hätten keinen König mehr und der FC Barcelona würde nicht mehr in der spanischen Liga gegen Real Madrid antreten. Ansonsten bliebe Katalonien so de-

H

mokratisch, so rechtsstaatlich, so wohlhabend und so korrupt wie jetzt als Teil Spaniens. Die katalanischen Separatisten reden von ihrer Freiheit, als lebten sie heute in Unfreiheit. Deswegen huscht ein Lächeln über ihr Gesicht, wenn sie an die Gründung eines eigenen Staates denken. Der Geist des Nationalismus ist aus der Flasche entwichen. Er wird nicht mehr zurückkehren. e DAVID RAMOS / GETTY IMAGES

entenars de milers de persones es van manifestar a Catalunya per un estat independent. Amb tot, l’escissió d’Espanya difícilment convertiria aquesta terra en un lloc millor. Centenars de milers de catalans es van agafar de la mà per manifestar-se per un estat català independent. El que a primera vista unia les persones eren les seves cares radiants. I qui anava a preguntar pels seus sentiments rebia

C

una resposta contundent. Ells tenien la pell de gallina, sentien amor per Catalunya, orgull de Catalunya. Una jornada històrica, en això tothom hi estava d’acord. Tota la felicitat que van experimentar havia de valer molt la pena. Quins van ser els motius que els van portar al carrer? Marcar en el mapa europeu una nova frontera. Per això se’ls van eriçar els pèls dels braços. Com si una nova frontera convertís el món en un lloc millor. Una escissió de Catalunya de la resta d’Espanya no convertiria tampoc Catalunya en un lloc millor. Els catalans ja no tindrien cap rei més i el FC Barcelona ja no es podria tornar a enfrontar al Reial Madrid a la lliga espanyola. Pel que fa a la resta de coses, Catalunya continuaria sent tan democràtica tan jurídico-estatal, tan adinerada i tan corrupta com ho és ara com a part d’Espanya. Els separatistes catalans parlen de la seva llibertat com si visquessin avui en dia sense aquesta llibertat. Per això es dibuixa ràpidament un somriure sobre els seus rostres quan pensen en la fundació d’un estat propi. L’esperit del nacionalisme s’ha escapat de l’ampolla. I no hi tornarà mai més.e


ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

THE CATALAN WAY 07

ITALIA / LA REPUBBLICA Una catena umana di 400 km La Catalogna chiede l’indipendenza

12/9/2013

Una cadena humana de 400 km Catalunya demana la independència

Omero Ciai na prova di forza ampiamente riuscita quella voluta ieri dai nazionalisticatalaninelgiornodella“Diada”,la festa nazionale della Catalogna. Decine di migliaia di persone hanno preso parte ad unacatenaumanacheèandatadispiegandosi dalle prime ore del pomeriggio lungo tutta la costa che va dal confine francese, anord,finoaquelloconlaregionediValencia, a sud. Quattrocento chilometri di mani unite con un solo slogan, il «sì» al referendumsecessionistacheilpresidentedellaGeneralitat,l’autonomiaregionalecatalana, Artur Mas, ha promesso di convocare l’anno prossimo ma che il governo centrale, a Madrid, si rifiuta di autorizzare. L’organizzazionecheanchequest’anno ha convocato le celebrazioni della Diada, l’Anc (Assemblea nazionale catalana), si è ispirataallacatenaumanachenel1989realizzarono migliaia di cittadini delle repubbliche baltiche (Estonia, Lettonia e Lituania)peresigerel’indipendenzadall’Urss. «Abbiamo il diritto di decidere», ha detto Mas, mentre la catena umana si concludeva con una grande manifestazione della piazza Catalunya di Barcellona. «Oggi – ha aggiunto Mas– abbiamo lanciato un messaggio chiaro sulla volontà del popolo». Anche i sondaggi danno finora ragione a chi preme per un referendum sull’autodeterminazione. L’ultimo, pubblicato ieri [per l’11 de setembre] dall’osservatorio My Word per la radio Cadena Ser, rileva che il 52% dei catalani sarebbero a favore dell’indipendenza, il 24% contrari, un altro 20% indecisi. Ma che comunque più

U

dell’80% degli abitanti della Catalogna ritiene che la consultazione popolare sulla sovranità si debba comunque fare. In altri sondaggi la maggioranza non supera il 50% ma rimane in ogni caso ampia a favore della creazione di un nuovo Stato. Se il governo centrale, a Madrid, continuerà ad opporsi al referendum, il piano di Mas prevede di celebrare le elezioni regionali del 2016 come un plebiscito per la Catalogna indipendente, con un programma elettorale che preveda l’autodeterminazione. Nel retroscena del consistente aumento negli ultimi anni dei ca talani favorevoli alla secessione c’è ovviamente la crisi economica che ha riacceso la rivalità con Madrid. Da anni i catalani chiedono allo Stato centrale un nuovo accordo fiscale, simile a quello che già esiste con i Paesi Baschi, che gli consentirebbe di incassare direttamente le tasse e di non dover ogni anno rinegoziare i finanziamenti che Madrid versa alla regione. Dopo l’istruzione e la polizia, che sono già gestite in forma autonoma, l’accordo fiscale sarebbe l’ultimo strappo cheilgovernocentralevuoleassolutamente evitare. Ma è forse anche l’unico modo per contenere la marea secessionista che aspiraatrasformarela“Diada”dagiornoinfausto, nel quale si ricorda la conquista di Barcellona nel 1714 da parte delle truppe borboniche, a “festa di libertà”. La catena umana ha avuto uno strascico anche nel parlamentoitalianoconBossietuttiideputati della Lega che hanno indossato una tshirt di solidarietà con le rivendicazioni catalane..e

a serunaprovadeforçamoltreeixida la que els nacionalistes catalans vanvolerperahir,diadelaDiada,la festa nacional de Catalunya. Desenes de milers de persones van participar en una cadena humana que va anar desplegantse a partir de les primeres hores de la tarda al llarg de tota la costa, que va des de la frontera francesa, al nord, fins a la divisòria amb el País Valencià, al sud. Quatrecentsquilòmetresdemansunidesambun sol lema, el sí en el referèndum per la secessió que Artur Mas, president de la Generalitat–l’autonomiaregionalcatalana–, ha promès de convocar l’any vinent, però que el govern central de Madrid es nega a autoritzar. L’organització que ha convocat les celebracions de la Diada també aquest any, l’ANC(AssembleaNacionalCatalana),s’ha inspirat en la cadena humana que van fer milers de ciutadans de les repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) el 1989 per exigir la independència de l’URSS. “Tenim el dret a decidir”, va dir Mas mentre la cadena humana acabava en una gran manifestació a la plaça Catalunya de Barcelona. “Avui –va afegir Mas– hem enviat un missatge clar de la voluntat del poble”. Fins al moment, també les enquestes donen la raó als que fan pressió perquè se celebri un referèndum d’autodeterminació. L’última, publicada ahir [per l’11 de setembre] per l’observatori My Word per a la ràdio Cadena SER, assenyala que el 52%delscatalansestarienafavordelaindependència, el 24% en contra, i un altre

V

20% estarien indecisos, i que en qualsevol cas més del 80% de la població de Catalunya considera que la consulta popular sobre la sobirania s’hauria de fer. En altres enquestes la majoria no excedeix el 50%, però continua sent una majoria àmplia a favor de la creació d’un nou estat. Si el govern central, a Madrid, continua oposant-se a la consulta, el pla de Mas preveu celebrar les eleccions regionals del 2016 com un plebiscit per la Catalunya independent, amb un programa electoral que prevegi l’autodeterminació. El continu augment dels catalans favorables a la secessió que s’ha donat en els últims anys té en el seu rerefons, per descomptat, la crisi econòmica, que ha tornat aencendrelarivalitatambMadrid.Faanys queelscatalansdemanenalgoverncentral unnouacordfiscal,similaralquejaexisteix amb el País Basc, que li permetria recaptar impostos directes i no haver de renegociar cada any els fons que Madrid dedica a la regió. Després de l’educació i de la policia, quejaesgestionendemaneraautònoma,el pacte fiscal seria l’última concessió, i el governcentraltélafermaintenciód’evitar-la. Però potser és l’única manera de contenir una marea secessionista que aspira a fer que la Diada, dia infaust en què es recorda la conquesta de Barcelona el 1714 per les tropes borbòniques, esdevingui una “festa de la llibertat”. La cadena humana ha deixat també un rastre al Parlament italià, on Bossi i tots els diputats de la Lliga Nord s’han posat una samarreta en solidaritat amb les reivindicacions catalanes.e

VATICANO / L’OSSERVATORE ROMANO Manifestació independentista Manifestazione indipendentista a Catalunya in Catalogna

U

na manifestazione si è svolta ieri in Catalogna per chiedere un referendum sull’indipendenza dalla Spagna. Una richiesta, questa, duramente contestata dal Governo centrale di Mariano Rajoy. Il presidente della regione catalana Artur Mas, di Convergència i Unió, è tornato ad affermare che “ogni soluzione passa per le urne”. Confermando lo svolgimento lo scorso 29 agosto di una riunione con il presidente del Governo centrale Rajoy, i cui contenuti “devono restare segreti”, Mas ha inoltre dichiarato di “non vedere la volontà politica” da parte di Madrid di rispondere ai bisogni della regione. Il presidente della Catalogna ha quindi ribadito di voler proseguire il percorso legale per organizzare un referendum sull’autodeterminazione nel 2014. Questa mattina il portavoce del governo catalano, Francesc Homs, ha reso noto che entro la fine dell’anno verrà con tutta probabilità decisa la data di svolgimento della consultazione popolare. In una delle regioni più ricche della Spagna, la spinta indipendentista –che comunque trova numerose voci avverse all’interno della stessa Catalogna– trova ancora una volta nella crisi economica

l’elemento scatenante: la regione denuncia quello che a suo avviso è un trattamento fiscale iniquo da parte di Madrid e una crisi del modello politico delle autonomie, in vigore in Spagna da quando è stata ripristinata la democrazia negli anni Settanta. “Dopo oltre trenta anni di democrazia, la Catalogna è la regione che contribuisce maggiormente al prodotto interno lordo e alla crescita economica spagnola e dove l’intervento pubblico è minore” ha affermato ieri Mas.e JOSÉ JORDAN / AFP

hir a Catalunya va tenir lloc una manifestació per demanar un referèndum per independitzar-se d’Espanya. Una petició, aquesta, fortament qüestionada pel govern central de Mariano Rajoy. El president de la regió catalana, Artur Mas, de Convergència i Unió, va tornar a dir que “qualsevol solució passa per les urnes”. Confirmant que el 29 d’agost havia tingut una reunió amb Rajoy, el president del govern central, els continguts de la qual “s’han de

A

13/9/2013

mantenir en secret”, Mas també va declarar “no veure voluntat política” de Madrid per satisfer les necessitats de la regió. Tot seguit, el president de la Generalitat va reiterar la seva intenció de continuar el curs legal per organitzar un referèndum d’autodeterminació el 2014. Aquest matí, el portaveu del govern català, Francesc Homs, ha anunciat que molt probablement abans de finals d’aquest any s’haurà decidit la data de la consulta popular. En una de les regions més riques d’Espanya, el creixement del moviment independentista –que en qualsevol cas té moltes veus adverses dins de Catalunya mateix– troba l’element desencadenant, una vegada més, en la crisi econòmica: la regió denuncia el que considera un tractament fiscal injust per part de Madrid i una crisi del model polític de les autonomies, vigent a Espanya des que es va restaurar la democràcia als anys setanta. “Després de més de trenta anys de democràcia, Catalunya és la regió que més contribueix al producte interior brut i al creixement econòmic espanyol i, alhora, la regió on la inversió pública és més petita”, va dir Mas ahir.e


THE CATALAN WAY

SOTA ELS FOCUS DE LA PREMSA MUNDIAL

CATALUNYA PRESENTA

CASAL CATALÀ LA PLATA

ROGER ORRIOLS

EXPRESSO/ PORTUGAL La independència de Catalunya és una mala idea

LA NACIÓN / ARGENTINA Un ultimátum para Mas y Rajoy, que enfrentan distintos retos

LE FIGARO / FRANCE Una cadena humana per la independència catalana

Henrique Monteiro

Martín Rodríguez Yebra

Mathieu de Taillac

Més enllà de l’impressionant cadena humana, l’impressionant nombre de catalans que estan a favor delaindependència(el52%,segonslesenquestes) i més enllà de totes les raons que pugui tenir Catalunyaperqueixar-sedelcentralismedeMadrid(que és un fet), la independència d’aquesta regió és una mala notícia per a Portugal i per a tot Europa. Novallapenainvocarraonshistòriques,molten voga als segles XIX i XX, perquè les raons històriques,engeneral,amaguenraonshistòriquesanteriorsaaquestes.Perexemple,elRegned’Aragó,que va incloure Catalunya, era transfronterer i tenia partsqueavuisónfranceses–Narbona,Carcassona ifinsitotTolosa,perexemple–.Lacroadacontraels albigesos(ocàtars)vaacabarambelgranregnearagonès i va limitar-lo a la frontera dels Pirineus. Les raons històriques s’invoquen, normalment, com a causa, però no passen dels arguments. La veritableraódelapopularitatdelaindependènciaaCatalunya,emsembla,infeliçment,queésaquesta:és unadeleszonesmésriquesd’Espanyaquenovolsolidaritzar-se amb les que tenen més carències. [...] A Txecoslovàquia, la separació de la República Txecad’Eslovàquiatambévatransmetrelaideaque els més rics (els txecs) deixavenenrereelsmés pobres (els eslovacs). A Eslovènia el cas no va divergir gaire quan es va independitzardeSèrbia. I podríem seguir amb Escòcia i Flandes, i així consagrar la descomposició d’una Europa que havia de ser solidària, però on pocs han vetllat per la seva idea original. És per això que per a Portugal i Europa la independència de Catalunya és una mala idea. És per aixòquenoentencgairel’eufòriaambquèmoltsportuguesos reben la notícia de la Via Catalana. ¿Potser és perquè pensen que debilita Madrid? Però la veritatésqueensdebilitaanosaltresiatotEuropa, enunmomentenquènomésl’enfortimentdelcontinent i la solidaritat dels més rics amb els més pobres és una esperança per a la crisi que vivim.e

Los independentistas catalanes dieron vuelta al reloj de arena. Con la masiva movilización del miércoles le dieron un ultimátum tanto a Mariano Rajoy como a Artur Mas. El sentimiento separatista, moderado hace unos años, empieza a vislumbrarse mayoritario al compás de las dificultades que Madrid y Barcelona encuentran para dialogar sobre lo que es evidente: la incomodidad de Cataluña en el actual esquema del Estado español. Presionado por el reclamo, Mas radicalizó hace un año su nacionalismo y pasó de pedir una reforma fiscal a pregonar el Estado propio. Exige que se permita a los catalanes votar en un plebiscito si quieren o no seguir en España. La respuesta de Rajoy fue siempre la misma: la Constitución no lo permite. Esa pared agigantó el malestar de los catalanes que ven a España como una entidad que se aprovecha de su riqueza, limita su idioma y desprecia su diversidad. Pero, ¿cuánto tiempo podrá mantener Rajoy esa postura? ¿Aceptará el riesgo de enfrentar una secesión unilateral, en medio de la dramática crisis económica de la que intenta sacar al país? Mas está atrapado. Su coalición quedó atada a una alianza táctica con la izquierda republicana, los independentistas más radicales. Ante ellos se comprometió a conseguir el plebiscito en 2014. La movilización de ayer le exige cumplir. [...] La consigna de una “Cataluña libre” que sonaba el miércoles en Barcelona gana fuerza al compás de la crisis económica e institucional que erosiona a España desde hace 5 años. El independentismo consigue día a día sus pequeños triunfos; es un proyecto incierto, pero al menos es un proyecto. El desafío que pesa sobre Rajoy es ofrecerles a los siete millones de catalanes un nuevo destino común. La urgencia de Mas es que no lo devoren las expectativas que generó al embanderarse con el sueño de la independencia.e

Els independentistes encara són aquí. Un any després de la manifestació massiva pels carrers de Barcelona, els partidaris de la secessió de Catalunya han aconseguit una nova demostració de força. Malgrat la pluja intermitent, 400 quilòmetres, de nord a sud de la regió, s’han cobert d’una cadena humana. Centenars de milers de persones, vestides sovint amb una samarreta groga, que es venia a 12 euros per finançar l’organització de la Via Catalana, segons la plataforma organitzadora de la iniciativa, l’Assemblea Nacional Catalana. Amb samarretes, amb els colors sang i or de la senyera (la bandera catalana, que té quatre franges vermelles sobre un fons groc), o amb la segona equipació del Barça, que també porta aquests colors i que fa furor entre els joves. Tots són símbols nacionals aquest dimecres: incomptables banderes, esclar, però també himnes patriòtics i sardanes (la dansa regional, que es balla en grup i en cercles). [...] La seva reclamació és simple: la independència, per referèndum, un escrutini que segons ells hauria de coincidir amb el tricentenari de la festa nacional el 2014. José, 56 anys, diu que ja en té prou que “Espanya espoliï els catalans” i vol poder “decidir el seu futur”. Les paraules es fan ressò del discurs del president regional de Catalunya, sense que sapiguem realment qui corre darrere de qui, si els polítics o els electors. Després de la Diada del 2012, Artur Mas ha pujat al cavall de l’independentisme. Després d’haver cedit terreny polític als independentistes radicals d’Esquerra Republicana en unes eleccions que ell mateix havia decidit avançar, el president català no s’ha mogut de la seva posició. [...] El referèndum, diu Mas, haurà de preveure l’opció d’un “estat propi”, l’eufemisme habitual de CiU per parlar d’independència.e

Les raons històriques s’invoquen com a causa, però no passen dels arguments

Mas está atrapado. Su coalición quedó atada a una alianza táctica con Esquerra

Els partidaris de la secessió han obtingut una nova demostració de força


Ara 14 09 2013 com ens veu el món