En Joaquim i l'arlequí

Page 1



En Joaquim i l’arlequí (Reconeixem la “qu - qü”)

En Joaquim i l’arlequí (Reconeixem la “qu - qü”)


Aquell no era un dia qualsevol, però en Joaquim encara no ho sabia. Era el vespre de Pasqua i l’endemà la família aniria a la masia del∫ avi∫. Que bé que ∫’ho passava en Joaquim a la masia!

Aquell no era un dia qualsevol, però en Joaquim encara no ho sabia. Era el vespre de Pasqua i l’endemà la família aniria a la masia dels avis. Que bé que s’ho passava en Joaquim a la masia!

2


3


Aquella casa centenària era màgica per al nen. fl l’avi Miquel li semblava quasi un mag, especialment quan tot∫ do∫ obrien la porta de l’habitació. En Joaquim, com si fo∫ un ritual, sempre deia: —Estem tan a le∫ fosque∫, que no e∫ veuen ni le∫ mosque∫! Aquella casa centenària era màgica per al nen. I l’avi Miquel li semblava quasi un mag, especialment quan tots dos obrien la porta de l’habitació. En Joaquim, com si fos un ritual, sempre deia: —Estem tan a les fosques, que no es veuen ni les mosques! 4


5


Aleshore∫, l’avi exclamava amb una veu molt poc freqüent: —ƒoscor! ƒuig d’aquí aviat, que no vull veure en Joaquim esglaiat! fl, de sobte, un∫ llum∫ de color∫ il·luminaven l’estança. —Avi, et∫ genial! —exclamava sempre en Joaquim amb admiració. Aleshores, l’avi exclamava amb una veu molt poc freqüent: —Foscor! Fuig d’aquí aviat, que no vull veure en Joaquim esglaiat! I, de sobte, uns llums de colors il·luminaven l’estança. —Avi, ets genial! —exclamava sempre en Joaquim amb admiració. 6


7


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.