Page 1

Publicació independent d’informació i opinió

Any 6

15 de desembre de 2012

La greu problemàtica de l’habitatge Càritas dels bisbats de Barcelona i Sant Feliu va posar en marxa el setembre de 2011 un Servei de Mediació d’Habitatge. Ja fa molts anys que en els seus informes alerta de l’excessiu cost de l’habitatge en relació al conjunt d’ingressos familiars. Va ser pionera en els acords amb propietaris d’habitatges buits per tal que els cedissin durant uns anys a preus socials, i va crear una fundació que els gestiona. Manté un servei d’ajuts econòmics –modest– que pot donar un cop de mà per fer-se càrrec d’alguns deutes, però que és clarament insuficient en la situació que vivim. Al nostre bisbat Càritas manté set habitatges compartits (un d’ells a Viladecans i un altre a Sant Climent) i un alberg per a persones sense sostre. Al costat d’aquests recursos, més limitats del que convindria, Càritas ens recorda que amb un 1,5 % dels fons obtinguts pel FROB (Fons de Rescat d’Ordenació Bancària) se salvarien del desnonaments 30.000 famílies. I ens recorda també que n’hi hauria prou amb regular per llei els imports de lloguers i hipoteques per disminuir el sobreendeutament de les famílies. Càritas també fa propostes per a la creació i gestió d’un parc públic i social d’habitatges de lloguer, aprofitant la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració Bancària (SAREB) i demana una moratòria immediata dels desnonaments, mostrant-se alhora molt crítica amb les recents mesures preses pel PP en aquest tema, que són més un gest de cara a la galeria que una solució eficaç. En la indignant situació social que estem vivint sobre aquest tema, i que provoca afortunadament incisives reaccions i actuacions com les de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de què parlàvem en el número passat, val la pena agrair i difondre aquestes propostes que van més enllà de l’ajut assistencial i que aporten la credibilitat de qui treballa fa molt de temps en l’assistència, la promoció, la prevenció i la denúncia. Al servei de la gent.

Sumari 2 3 4 5 6 7

Fàbriques de ciutadania (elogi de les biblioteques públiques). Josep Ginjaume Unes eleccions diferents. Montserrat Pastor La guia del discapacitat. Jordi Lligadas El futur dels pagesos. Jaume Vendrell Viladecans: el llibre del bon amor. José Luis Atienza La V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà. Vicenç Castelló

8 Viladecans amb qui ens necessita. Carme Reguant 8 Ressaca post-electoral. Bàrbara Lligadas 9 Caviga surt al carrer. Mercè Solé 10 La mirada aguda: Gamba roja pintada. Eio Ramon. 11 Recerca històrica: Una emissora de ràdio a Viladecans en la frontera entre la república i el franquisme. Xavier Calderé

13 Històries viladecanenques: Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde (2a. part). Andreu Comellas

15 Conèixer Viladecans: Ara ve Nadal, posarem el porc en sal. Jaume Lligadas

17 La memòria en imatges: La Bru en lluita. Jaume Muns

Equip de redacció Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas Jaume Muns Josep Lligadas Montserrat Pastor Miguel de la Rubia Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desitgeu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li enviem a un amic o amiga vostres, feunos arribar la seva adreça. Gràcies. Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook

http://puntviladecans.blogspot.com

Punt de trobada

61

puntviladecans@telefonica.net

Viladecans


Fàbriques de ciutadania (elogi de les biblioteques públiques)

E

nmig d’aquests temps difícils que ens ha tocat viure i del cúmul de males notícies i del pessimisme que tot ho envolta hi ha motius d’esperança, encara. Un d’aquests motius és la bona salut de les biblioteques públiques, aquests centres de difusió del coneixement i la cultura que s’han convertit en quelcom més que simples sales d’estudi o de lectura. Són “temples laics”, d’accés lliure i servei gratuït que ofereixen al conjunt de la població múltiples vies per créixer i formar-se en l’àmbit professional i personal. Són fàbriques de ciutadania, intergeneracionals i interculturals: dins seu hi trobem des d’infants de 0 a 3 anys fins a jubilats amb ganes d’aprendre com funciona això d’Internet o repassant la premsa diària. Lluny del que pugui semblar des de fora, els joves estudiants no són el col·lectiu més nombrós. Ho són els adults d’entre 30 i 64 anys (el 67 % segons la memòria 2011 de les Biblioteques de Barcelona). Aquí probablement hi té força a veure la crisi, que ha empès molta gent a formar-se i ampliar competències. I és que les biblioteques són molt més que prestatgeries plenes de llibres. Comparteixen espai amb còmics, revistes, butlletins, pel·lícules, cedés, contes per a la mainada, novel·les juvenils, fons local, material per preparar oposicions, atles, enciclopèdies, guies de viatge i un llarguíssim etcètera. A més a més, obtenir el carnet d’usuari és gratuït (en té el 42 % de la població a la demarcació de Barcelona) i permet endur-se a casa, sense cap cost, fins a 30 documents: 15 en paper (incloses revistes que no siguin el darrer número) i 15 en multimèdia (6 DVD i 9 en altres suports com CD o CD-ROM). Durant 30 dies prorrogables. El mateix títol serveix per a tota la xarxa de biblioteques municipals i permet gaudir d’interessants avantatges en el món de la cultura, com descomptes en museus, teatres i cinemes o en la compra de llibres i música. Com una mena de Carnet Jove, però per sempre i sense comissió. Per si fos poc, això no és tot. Les biblioteques també faciliten accés a Internet, disposen de connexió WIFI i promouen diversitat de cursos i tallers com els de formació en tecnologies de la informació. També acullen periòdicament activitats culturals i d’oci com contacontes per a nens, exposicions o presentacions de llibres i conferències. Són gene-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

radors de clubs de lectura que agrupen lectors en tertúlies literàries i, cada cop més, s’obren a entitats i organitzacions del seu entorn per promoure activitats conjuntament. A Viladecans, la Biblioteca Pública va celebrar el 2009 el seu desè aniversari. Aleshores comptava amb 23.000 usuaris registrats, la qual cosa equivalia al 38 % de la població. Confiem que aquesta xifra vagi a l’alça (potser aquest article hi contribueixi, modestament). Fa temps que penso que, a diferència d’altres municipis, la nostra biblioteca està òrfena de nom i que seria una bona oportunitat per reivindicar algun personatge de la nostra localitat, dedicar-la a un home o una dona que s’hagi destacat per la defensa i la cohesió social de Viladecans. Segur que hem de tenir candidats i candidates. Per què no una consulta popular? No es tracta de fomentar la participació ciutadana? Per acabar, si teniu temps i ganes, us recomano tres visites a biblioteques ben properes que us deixaran bocabadats (i que també podeu utilitzar): la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi al Parc de la Muntanyeta, la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà al costat de l’Ajuntament i la Biblioteca Central de Castelldefels a sota el castell. Aquesta última va estrenar nova i flamant seu per Sant Jordi, alguns l’anomenen “la joia de la corona”. Fins aquest 2012 duia el nom de l’exdiputat socialista i promotor de l’esperanto Ramon Fernández Jurado, però el govern municipal del PP li va canviar el nom, no sense polèmica. Josep Ginjaume

2


Unes eleccions diferents

A

rran de les eleccions al govern de Catalunya, voldria comentar encara que d’una manera resumida unes altres eleccions, també molt importants sobretot per a les mares i els pares de la nostra mainada. Són les eleccions al Consell Escolar de Centre. El Consell Escolar de Centre (CEC) és l`òrgan col·legiat de participació en el govern del centre. Cal que les famílies coneguin bé què són els Consells Escolars, quines funcions tenen atribuïdes, quin paper hi poden tenir com a representants de les mares i pares del centre i quina és la millor manera d’exercir-lo. Un repte important per a la participació real de les famílies en els centres educatius és trobar la manera de col·laborar en la seva gestió i per aconseguir-ho hi ha un òrgan de participació de primer ordre, el Consell Escolar de Centre, però com sempre, no n’hi ha prou amb tenir les eines, cal saber-les usar amb coneixement i experiència. El procés electoral s’efectua per renovar la meitat dels membres de cadascun dels sectors electius que integren el Consell Escolar. El CEC el constitueixen: el director o directora, que n’és el president, el o la cap d’estudis, el o la secretària, un representant de l’Ajuntament, representants dels alumnes, representants dels professors i professores, representants de les mares i pares i un representant de l’administració o serveis. Les funcions del CEC són les que estableix la Llei d’Educació. A més, li correspon vet-

llar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció, el qual, en el marc del projecte educatiu del centre vincula l’ acció del conjunt d’òrgans de govern del Consell. El CEC ha d’aprovar les seves normes de funcionament, es reuneix a l’inici i final de curs i també una vegada cada trimestre. La durada del càrrec de conseller és de quatre anys. Les decisions del CEC es prenen normalment per consens. Si no és possible arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada. Al si del Consell Escolar es constitueixen dues comissions preceptives: l’econòmica i la de convivència. També hi pot haver la permanent, la de menjador... i d’ altres. El CEC ha de ser el motor que dinamitzi tota la comunitat educativa i tots els sectors de la comunitat educativa han de conèixer els seus acords. La implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles augmenta el seu rendiment com a alumnes (millors resultats, més assistència a classe...). Totes les mares i pares tenim alguna cosa per aportar i alguna cosa per aprendre, és per això que us animo a participar-hi el proper mes de gener quan al centre escolar de les vostres filles i fills les convoquin. Montserrat Pastor i Pujadó


La guia del discapacitat

E

l 29 de novembre al Pau Picasso es va presentar la Guia de la discapacitat. Una guia que es pot trobar a internet, com deia la Idoia, regidora de l’Ajuntament de Viladecans que va obrir l’acte. La regidora va fer una àmplia explicació sobre el tema i sobre el que es pot trobar a la guia. I ara, anem al més important: l’Angelita (per Asdivi), la Maria Antònia i jo (per Caviga) vam prendre part en una taula rodona. I la gent ens va fer diverses preguntes: com vivíem la discapacitat, amb qui vivíem. A mi em van preguntar quins esports fèiem a Caviga i vaig explicar que al pati juguem a bàsquet o a futbol i que fa unes quantes setmanes es va fer un campionat esportiu en què hi havia bàsquet, petanca, bitlles i futbol. Jo em vaig apuntar a futbol perquè m’agrada molt. La Maria Antònia va explicar que al febrer farem l’obra de teatre que vam fer al Teatre al carrer a l’Àtrium i que li feia molta il·lusió. La meva cunyada em va demanar que expliqués les meves classes de guitarra. Jo vaig a música amb un professor que es diu Ramon Muro, els dillus i els dijous. I tinc dues companyes que es diuen Paula i Ana, i els dijous ve un noi que es diu Rubén i ara estic aprenent a tocar “Carros de Foc” puntejant, i més endavant ja veurem. També ens van preguntar si els discapacitats teníem els mateixos drets que les altres persones, i vam dir que sí, i que si algú pensa que no, està molt equivocat. A l’Angelita la van felicitar pel seu esperit de lluita a la piscina. L’Angelita va explicar que vivia sola i que anava a comprar sola. Va a botigues que ja la coneixen i l’ajuden a obrir el moneder. Va ser un acte preciós. No era un festival, però s’hi assemblava una mica. Al principi a la gent li va costar participar, però després estaven molt engrescats. La Idoia va haver de posar punt i final a les preguntes i ens va felicitar a l’Angelita, a la Maria Antònia i a mi. I ens van demanar de fer-nos una foto tots quatre. Jordi Lligadas

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

4


El futur dels pagesos Transcrivim aquí les paraules de benvinguda pronunciades pel president de “+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat” a la cinquena Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, que va tenir lloc a Sant Climent el passat 17 de novembre. “+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat” és una entitat que vol reivindicar el patrimoni de Sant Climent de Llobregat, el seu paper en la història i el de la gent que ha contribuït a dibuixar el nostre poble com és. Des de fa més de mil anys els nostres avantpassats han dissenyat un paisatge, un entorn urbà i un llegat oral que ens ha ensenyat a estimar la terra i que ens fa sentir orgullosos de ser hereus de tantes famílies pageses que durant dotzenes de generacions han traçat l’horitzó del nostre paisatge amb la suor del seu treball. I, des de la nostra entitat, aquest és el llegat que volem deixar perquè les generacions futures també se’n sentin part important i encarin el futur sense oblidar mai els seus fonaments. Fins fa cinquanta o seixanta anys el nostre era un poble pagès i encara ens en sentim. Els nostres pagesos, els de la Baronia d’Eramprunyà, abans que els grans magatzems ho anunciessin, eren els que portaven la primavera a la ciutat, amb la fruita fresca de la nova temporada; no arribava mai el fred sense que els caquis, les cols o els bolets que es collien als boscos arribessin als barcelonins des de les nostres terres. Els temps han canviat molt... però hem de deixar anar morint als pagesos que ho feien possible? Hem de deixar morir aquestes terres nostres tan productives? Les àrees de desenvolupament industrial i les infraestructures ja se n’han menjat una gran part. Massa sovint s’oblida el valor d’aquestes terres, s’oblida la gent que ja hi treballa i apareixen visionaris, que sense posar-se pedres al fetge hi projecten grans complexos d’oci de focs d’artifici sense sentit, prometent milions de dòlars d’inversió i milers de llocs de treballs ficticis. Per què s’obliden dels pagesos que ja hi són i hi treballen? Per què ningú parla de recuperar les terres ermes i dignificar la professió? Posa’ts a fer... per què no es crea una Zona Especial de Protecció Pagesa, per a l’espècie en perill d’extinció que representa la nostra gent pagesa? Bé que ho han fet amb els ocells... Per què no es crea al Pla del Llobregat un mòdul de formació professional agrària bàsic per a estudiants i gent sense feina, a qui posteriorment l’administració faciliti el lloguer de les terres ermes de la nostra

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

zona? Ja sabem que, com a mínim, podrien collir per menjar? A Sant Climent tenim la masia de Can Molins i cent mujades de terres de propietat pública per a fer-ho i, segurament, en les altres poblacions de la Baronia hi trobaríem d’altres instal·lacions per a un projecte com aquest. Com pot ser que el mòdul educatiu més proper a la terra i a la nostra regió, sigui de formació forestal i s’imparteixi a Barcelona? No seria més adequat fer-lo en un lloc com Begues? Ens queden massa perquès i se’ns acaba el temps de poder-los respondre. En aquesta jornada volem donar les gràcies als pagesos que encara queden, per mantenir-se i mostrar el seu coratge. Per aquest motiu hem volgut que fossin presents en la nostra Trobada en forma d’una petita reproducció d’una parada de venda de verdura a la menuda, on veiem tota una gala de productes del Pla del Llobregat i de la nostra muntanya. Moltíssimes gràcies als que hi han col·laborat. Gràcies als seus pebrots i a la seva persistència s’obre un fil d’esperança. Les noves formes de comercialització, els nous productes i la recuperació d’antics cultius aporten cultura, moviment econòmic i nous llocs de treball. A més, tot el que cullen permet la seva comercialització de proximitat i la contribució a la sostenibilitat ambiental, a la reducció d’emissions en transport i a la millora de la qualitat de les verdures i fruites que arriben al consumidor fresques i acabades de collir. Protegim-los. I a ells, moltes gràcies per continuar estant amb nosaltres. Jaume Vendrell Condeminas

5


Viladecans: el llibre del bon amor

E

l llibre de Josep Lligadas, Viladecans, els llocs i les històries, publicat pel Grup Tres Torres, és un llibre sobre la memòria de les pedres, de la gent i dels noms de Viladecans. També és una declaració d’amor a Viladecans. I com tota declaració d’amor, està escrita en primera persona del singular i del plural. El llibre adopta l’estil d’una guia, d’un viatge, per demostrar que Viladecans no ha començat de zero fa cinquanta anys, i invita al lector a un passeig per tot el terme, començant pels camps, a una pujada a l’ermita de Sales, una baixada al centre de la Vila i un recorregut pel nucli urbà històric i pel no tan històric, fins baixar fins el mar, tornar i acabar a Sant Ramon. Paga la pena acceptar l’oferiment del Josep i anar amb el llibre a la mà i passejar per Viladecans amb ulls de primera vegada, com un turista en una ciutat estrangera. És que, a més a més, el Josep escriu molt bé i descriu encara millor. En companyia d’unes fotografies excel·lents, el seu text és precís en les descripcions com els naturalistes del segle XVIII quan portaven noves de terres, animals i herbes desconegudes. Ell il·lustra sobre torres de barons, palaus modernistes amb intriga d’herència, cases de maçons, o sobre el perquè el carrer Major és tan poc major. Indica qui es qui, on és cada lloc, cada camp, cada finestra, com qui dibuixa el mapa d’un tresor abans de salpar per tornar vint anys després. La veu del narrador no és desinteressada, és una veu interessada i curiosa que sovint s’aparta del camí i ens explica coses i més coses, des de l’herència Modolell a què tenen en comú xupets i aljibes. Viladecans, els llocs i les històries reivindica vint-i cinc llocs i la memòria dels noms. Els noms es perden com es perden les pedres, però de més ràpida extinció, perquè la seva erosió és l’oblit. Lligadas explica quan les cases dels carrers tenien el nom del propietari i proposa fer memòria amb una placa. Ara només tenen nom les botigues. Com que som tants, practiquem el desconeixement i amaguem les nostres vides en l’ordre sense significat del número. Lligadas ens pregunta si és vici o virtut posar noms als carrers que ja el tenien, com el carrer de l’Escaleta. Així com nosaltres bategem les habitaci-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

ons de casa, la dels nens, la de la planxa, els noms populars els posava la gent, gairebé per plebiscit. Eren noms que anaven per feina, de llocs, d’esdeveniments o de camins que portaven a algun lloc. El Josep suggereix que seria bo plantejar-se despullar les plaques de personatges i tornar el vell nom amb que la gent els anomenava espontàniament. El nom popular sempre té darrere una història de la terra, del lloc o de la gent, una pregunta o una resposta. El llibre és també una didàctica lliçó d’història local, amb una ecumènica, excel·lent i àmplia bibliografia sense complexos, muda demostració de que Viladecans comença a sumar xifres i lletres. És un llibre que jo recomanaria com a assignatura als instituts, però sobretot com a manual ciutadà d’autoajuda, perquè és un bany d’autoestima que ajuda a esborrar la frontera de doble direcció, invisible i desconfiada, entre el Viladecans que pronuncia les dobles erres molt llargues i se sap el nom de pila de les cases, i el Viladecans que té les erres i les arrels curtes, perquè amb el temps es faran llargues. I una penúltima raó: en aquests moments d’infelicitats col·lectives, la seva lectura contagia optimisme civil. Optimisme crític, convençut que tot és possible encara. José Luis Atienza

Presentació del llibre al Centre Cultural Sant Joan, el passat 30 de novembre, amb Josep Lligadas, Encarna García i Jaume Vendrell.

6


La V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà

E

l passat 17 de novembre es va fer a Sant Climent, organitzada pel grup “+ de 1000 històries” la cinquena trobada d’estudiosos de la Baronia d’Eramprunyà. Viladecans va presentar dues ponències. La primera, presentada per Josep Lligadas del Grup Tres Torres, es titulava “La parla del Viladecans pagès: els noms, els llocs, les coses, les formes d’expressió”, una xerrada prou explícita de com s’ho han fet venir els nostres conciutadans a pagès a l’hora d’enumerar tot allò que els envolta: els familiars, els estris de la feina i els llocs on treballen. I la segona, presentada per Manuel Luengo, duia per títol “L’estructura de la propietat agrària en el Viladecans de la dècada de 1930”, on partint de l’amillarament de 1931, ens va explicar quina era l’estructura de la propietat agrària de Viladecans durant aquella dècada. La trobada, que ja és un clàssic per tots els que ens agrada conèixer alguna cosa més de tot allò que ens envolta, es va centrar en el mon a pagès i la problemàtica que es troben aquells que encara viuen del camp, de les feines que no són prou rendibles si no tens la primera peça de temporada i de les pressions que reben, com a exemple, tot el que ha passat amb l’Eurovegas on es volien canviar escarxofes per màquines escurabutxaques. En Jaume Vendrell de Sant Climent va posar el to reivindicatiu demanant que les terres de cultiu continuïn sent la font de vida que han estat durant tants segles. També hi va haver curiositats com la projecció d’una pel·lícula recuperada sobre la matança del porc als anys 60, pels participants de Castelldefels, o l’explicació d’en Xavier Sánchez de Sant Boi dels enigmes i misteris de les masies de l’antiga Quadra Llor. Destacar igualment la ponència d’en Víctor Mata de Begues sobre la restauració de les estructures de pedra seca i d’en Josep Campmany de Gavà sobre la condició pagesa al segle XVII, on es relacionava la propietat de la terra amb els conflictes de aquell període.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

Intervenció de Manuel Luengo

Intervenció de Josep Lligadas

L’organització, en tot moment esplèndida, va incloure dins la trobada una visita al Museu d’Eines de Pagès de Sant Climent, on es guarden les eines del camp del nostres veïns climentons. Per cert que la col·lecció d’eines és prou bona, però la de carros de fusta és espectacular, tant pel nombre com pel seu estat de conservació. No us la podeu perdre, aprofiteu per veure-la quan sigui oberta. Vicenç Castelló Solina

7


Ressaca post-electoral

L

a nit del 25N vàrem aconseguir una fita increïble, vàrem passar de cinquena força del Parlament de Catalunya a segona. Tot això en dos anys i fent una enorme renovació de les estructures del nostre partit. Les coses s’han fet bé i hem estat recompensats. A pesar de la campanya mediàtica, del menyspreu cap a la nostra formació i del missatge Massiànic, la ciutadania ens ha fet confiança perquè ha vist que hi ha una altra manera de fer les coses: educada, humil, honesta, valenta, clara discursivament, pedagògica, respectuosa... El matí del 26N el país es va llevar amb una enorme ressaca. Ningú s’esperava els resultats de la nit anterior. Sobretot aquells que es van esforçar per controlar el guió de la pel·lícula. Però van cometre

subestimat la ciutadania. Una ciutadania que ens ha demanat que portem el país cap a la llibertat nacional sense oblidarnos ningú pel camí, fent una oposició valenta a un model econòmic i social que no compartim, i demostrant que es pot afrontar la crisi des d’un altre prisma. un gran error de càlcul, aquesta pel·lícula només la pot escriure la ciutadania, la qual té voluntat pròpia, és intel·ligent i disposa de llibertat i capacitat de decisió. Així que amb la boca pastosa per la borratxera electoral tota la maquinària proMassianisme es va posar en marxa de nou contra Esquerra Republicana. Ens havien menystingut, havien cregut que ja no mereixíem aquest esforç, però ves per on, nosaltres hem après dels errors i no hem

Estem vivint moments excepcionals, i la gent ja ha demostrat que per a aquests moments no vol una majoria excepcional, sinó una manera excepcional de fer les coses. Per això serem coherents amb tot allò que hem dit durant la campanya, per això demostrarem que hi ha una altra manera de fer política, perquè sinó perdríem tota la nostra credibilitat. Bàrbara Lligadas

Viladecans amb qui ens necessita Càritas cada any per aquestes dates organitza a moltes ciutats i pobles la recollida d’aliments. Viladecans també hi col·labora: els voluntaris de Càritas, parròquies, esplais i persones d’altres entitats participen en l’organització i la realització d’aquesta recollida d’aliments. Els llocs on es fa la recollida són les escoles de primària i secundària tant públiques com concertades, també en els centres comercials, supermercats i botiges. En cada parròquia hi ha un local on s’hi poden portar aliments. En els locals de l’associació de veïns del barri de Sales juntament amb la parròquia de Santa Maria Magdalena ja fa anys que s’hi fa la recollida d’aliments, i aquest any les entitats que fan les activitats en aquests locals s’hi han volgut adherir i han organitzat activitats per poder recollir diners i fer més gran l’aportació a Càritas. Hem de donar las gràcies a totes les persones i voluntaris que desinteressadament fan l’aportació de temps, aliments i diners per a aquest gran projecte d’ajuda als qui no tenen res per menjar. Càritas avui i sempre ha estat al costat dels més necessitats. Moltes gràcies Carme Reguant Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

8


Caviga surt al carrer El 3 de desembre té lloc el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. A Viladecans, Asdivi (Associació per a la integració de persones amb discapacitat a Viladecans) i el taller ocupacional Caviga van prendre part en dos actes molt participats: la presentació de la Guia de la Discapacitat, de la qual en Jordi Lligadas en fa la crònica en aquest mateix número, i una festa, el dia 1, a Can Xic que va ser també tot un èxit. Però avui que s’han assolit tants canvis importants en l’atenció a les discapacitats, les retallades posen en perill tant la qualitat d’aquesta atenció com la supervivència d’algunes de les entitats que hi treballen. Per tot això, el dia 3, els homes i dones de Caviga van concentrar-se a la plaça de la Vila. Aquí teniu els fragments més significatius del manifest que van llegir en finalitzar el seu acte reivindicatiu: «Les persones amb discapacitat lluitem perquè ens considerin ciutadans de ple dret. Volem participar en la societat, en la nostra comunitat i als nostres barris. Sabem molt bé que tenim drets i obligacions. Els nostres drets estan reconeguts en la Constitució Espanyola de 1978. Aquesta constitució és la mateixa per a tots els espanyols amb i sense discapacitat. Els drets també estan recollits en la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta convenció diu que els nostres drets s’han de complir com els de la resta de ciutadans. No obstant això, cada dia vivim situacions en què molta gent no respecta els nostres drets: • Altres persones decideixen per nosaltres sense tenir-nos en compte. • Sentim que no ens tracten amb respecte i que ens discriminen. • Molts de nosaltres estem incapacitats. Per això no ens deixen votar. • Ens trobem amb barreres arquitectòniques que ens impedeixen moure’ns amb llibertat. També ens trobem amb cartells informatius que no entenem. • Durant anys ens preparem molt bé en Centres Ocupacionals, però després no tenim oportunitats d’aconseguir treball. • Molts de nosaltres no podem tenir una parella i formar una família. Altres persones ens neguen la sexualitat. • Ens impedeixen participar en la comunitat com la resta de ciutadans i ciutadanes. Per tot això, reivindiquem el següent: • Volem un tracte d’igual a igual, d’adult, de ciutadà. Per això, necessitem el suport dels governs i els mitjans de comunicació. Necessitem que els mitjans donin a la societat una imatge positiva i inclusiva de nosaltres. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

• Demanem a jutges, advocats, metges i fiscals que ens coneguin i que s’informin. Han de conèixer bé abans de signar les nostres sentències d’incapacitació. Som capaços de fer moltes coses i prendre decisions! • Necessitem ciutats i pobles accessibles per poder participar, entendre la informació, passejar pels carrers i entrar en els llocs públics. Pregunta’ns com fer-ho. Volem col·laborar amb vosaltres per aconseguir-ho entre tots. • L’educació és un dret de tots. Demanem ajuda als professionals i les Associacions de Mares i Pares per tenir una educació de qualitat. • Dia a dia ens formem per treballar. Exigim que les empreses i administracions compleixin amb la llei, i reservin ocupació per a les persones amb discapacitat. Exigim als sindicats que ens defensin. • Ens preparem per ser independents i viure com qualsevol persona. Podem fer-ho. Només necessitem suport per a aconseguir-ho. • Exigim als responsables d’associacions veïnals, culturals, esportives i d’oci que compleixin les normes d’accés a les seves instal·lacions. Igual que nosaltres complim amb totes les normes que ens exigeix la societat». Mercè Solé

9


la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon

Gamba roja pintada (Tringa erythropus) Remolar-Filipines 12/10/2011 Habita la tundra pantanosa d’Euràsia boreal. A l’estiu el plomatge gairebé negre, i a l’hivern, molt semblant al de la gamba roja, però més clar, amb les parts superiors tacades de blanc i sense vora blanca a les ales. El bec és brunenc, amb la base de la mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern. Habita al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és ocasional als Països Catalans. Font:enciclopèdia.cat.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

10


Recerca històrica

Una emissora de ràdio a Viladecans en la frontera entre la república i el franquisme

M

atí del dissabte 9 de maig de 1936. L’alcalde Llorenç Puig es dirigia per la carretera del Prat a la cita que cap al migdia havia concertat amb un grup d’homes de Barcelona que l’esperaven a l’indret de les Ràfoles. El batlle de Viladecans havia acceptat representar l’ajuntament en els actes protocol·laris de col·locació de la primera pedra de la futura emissora que Ràdio Associació de Catalunya estava construint als afores del poble.1 De fet, dos dies abans de l’acte s’havia rebut la invitació formal signada per en Pau Llorenç i Gispert, president de la cooperativa del mitjà de comunicació.2 En aquesta invitació, es recordava a l’alcalde que la construcció de l’emissora beneficiaria a la població, tot reconeixent-li l’interès personal que sempre havia mostrat en la solució de les gestions que la societat barcelonina havia portat a terme en els darrers mesos. En efecte, el projecte de l’emissora ja feia mesos que s’havia anat madurant, tant des de la cooperativa com des de l’ajuntament mateix. Com a mínim des del mes d’abril de l’any anterior, moment en què la societat barcelonina havia decidit comprar una franja allargassada de 29.582 m2 propera a la via del tren, mitjançant cinc pagaments anuals per un valor de 9.500 pessetes cadascun.3 Mesos després, Ràdio Associació de Catalunya pressionava davant de l’ajuntament de Viladecans per aconseguir l’arranjament de la carretera del Prat, pas previ i necessari per a poder iniciar les obres de la futura infraestructura de les Ràfoles.4 Finalment, ja entrat el 1936, 1 L’Arxiu Nacional de Catalunya custodia, entre les fotografies del fons dels autors Josep, Joaquim i Xavier Brangulí, una imatge de l’acte que detallem del 9 de maig de 1936. Aquesta imatge es pot contemplar en enllaçar l’adreça web: http:// extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Després només cal fer una cerca documental amb el terme “Viladecans” i consultar seguidament la instantània digitalitzada que esmentem dins del fons Brangulí (fotògrafs). En ella, a la dreta, s’identifica l’alcalde Llorenç Puig probablement envoltat d’altres membres del consistori viladecanenc; al centre i a l’esquerra s’hi veuen els representants de Ràdio Associació de Catalunya. 2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència general d’entrada. Carta adreçada per la Societat Cooperativa de Ràdio Associació de Catalunya a l’alcalde de Viladecans, 7 de maig de 1936. 3 Informació extreta del web http://www.radioassociacio. com/Patrimoni.htm 4 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament, 17 de desembre de 1935. En aquest Ple es Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

va arribar la preceptiva llicència d’obres a mans de l’arquitecte municipal, Josep Canaleta.5 Ens situem en el Ple de l’ajuntament del dia 21 de març de 1931 –a només mes i mig de l’acte de col· locació de la primera pedra que citàvem–6 i en ell l’ajuntament es Logotip i adreça de la Coodonava per assaben- perativa Ràdio Associació de tat, oficialment parlant, Catalunya. AMVA, Fons Ajundels desitjos construc- tament de Viladecans, Cortius de Ràdio Associa- respondència general d’entrada,7 de maig de 1936. ció de Catalunya. I no només això, sinó que els regidors reunits aprovaven tàcitament el projecte, tot condonant a la cooperativa l’arbitri municipal d’edificacions i drets d’instal·lació de motors si a canvi el sol·licitant es feia càrrec de l’arranjament de la carretera del Prat i hi emprava part de la mà d’obra aturada local existent. Per tant, amb l’atorgament de la llicència d’obres de l’emissora, l’ajuntament assolia el condicionament de la carretera del Prat sense gaire esforç pressupostari. De retruc, el poble podria sortir als diaris i al mapa de les infraestructures de les telecomunicacions de Catalunya. Tot plegat, en un context en el qual Ràdio Associació de Catalunya ja feia alguns anys que s’havia convertit en la nineta de les oïdes radiofòniques de la Generalitat republicana. Un detall no gens menor del qual devia ser ben conscient tant el republicà Llorenç Puig com també bona part del seus companys de consistori. En tot cas, devien pensar que allò aniria de forma més reeixida si el comparaven amb aquell projecte d’aeroport que també uns homes de Barcelona van voler situar en va acordar que es convocaria als beneficiaris de l’arranjament amb grava de l’antic camí del Prat, per tal de valorar quina seria l’aportació de l’ajuntament. Els beneficiaris eren els senyors Eduard Gelabert, Francesc Plans i Ràdio Associació de Catalunya, S.A. 5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicències d’Obres, 1936. 6 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament, 21 de març de 1936.

11


terrenys de Gavà i Viladecans, entre 1933 i 19347. Altrament, aquell projecte de l’emissora era un valor segur que es vivia amb total optimisme. Per a la radiodifusió catalana, lluny havien quedat ja els anys foscos de la dictadura de Primo de Rivera en què es veié com Ràdio Barcelona EAJ-1 L’emissora de ràdio de les Ràfoles, gairebé construïda l’any 1936. –l’emissora degana fundada per la caAMVA, Col·lecció Royo Pérez talana Associació Nacional de Radiodifusió– era absorbida per la centralista Unión Radio Madrid. Des del 15 d’abril del 1931, però, en el context de la Segona República, els homes de l’Associació Nacional, ja amb el nom de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, s’havien posat al servei de la Generalitat de Macià i Companys, havien decidit convertir la seva societat en cooperativa, havien inaugurat una emissora tant a Lleida com a Girona i ara, entre el 1935 i 1936, es disposaven a fer un salt endavant amb el nou projecte d’emissora a Viladecans. La radiodifusió catalana bullia d’entusiasme i fins i tot, els seus responsables es deixaven enlluernar per experiments com l’assolit el 21 de maig de 1932 on un grup d’investigadors que treballaven per a la RAC aconseguiren emetre la primera fotografia a través de la ràdio. I justament per experiments com aquells cal entendre la transcendència de l’emissora que al 1936 es volia construir a la nostra vila. Fins i tot cobejava en el seu interior un projecte més agosarat: la d’esdevenir la primera emissora de televisió de Catalunya, de l’Estat i de tota l’Europa meridional.8 Les seves proporcions projectades no enganyaven a ningú: una imponent antena a tocar d’un edifici de dues plantes, amb cos central i dos cossos laterals, on compartirien espai els nombrosos operaris i transmissors de l’emissora entre la sala de conne7 Sobre aquest projecte frustrat podeu consultar el llibre de Pau Vinyes i Roig, La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934), Barcelona, LlopRoig, 2011. 8 Per a més informació sobre aquest projecte es pot consultar el llibre de Francesc Canosa titulat República TV. La Catalunya de la primera televisió, Barcelona, Duxelm, 2009. Per a un breu esment sobre aquest estudi i sobre el projecte de televisió en terrenys viladecanencs també es pot consultar l’article de Josep Ginjaume De com la Televisió de Catalunya podria haver nascut a Viladecans molt abans dels 80, aparegut en aquesta mateixa revista que llegiu ara, el novembre de 2011. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

xions, els magatzems, les oficines i altres estances auxiliars. Aquell fou realment un projecte que es va executar ràpidament. Potser cap a l’estiu del 1936 ja estava gairebé enllestit. I diem gairebé perquè, pel 18 de juliol d’aquell any, faltava encara el més important: l’emissora pròpiament dita, la qual setmanes abans els encarregats catalans havien encarregat i gairebé comprat a la casa Telefunken alemanya. Òbviament, esmentar el 18 de juliol del 36 a ningú no se li escapa que és la data de l’inici de la Guerra Civil. Cap a aquells dies d’inici de la guerra i de la revolució, la pesada emissora de 25 kw va arribar embalada a la frontera francesa, però mai va passar a Catalunya. No obstant, sí que passà a Espanya, concretament a l’Espanya totalitària que aviat seria comandada per un general dictador. Al cap i a la fi, el que va passar és que l’emissora esdevingué un regal de l’Alemanya de Hitler a l’Espanya nacional, la qual la posà en mans de l’aparell propagandístic de l’exèrcit sollevat contra la república.9 L’emissora Telefunken arribà poc després a Salamanca i serví per posar en funcionament la primera estació de Radio Nacional de España. I des d’aquella estació, sis mesos justos després de l’anomenat Día del Alzamiento Nacional, concretament el 19 de gener de 1937, el locutor Fernando Fernández de Córdoba donava per iniciada la història de la radiodifusió

Detall del pànol de l’edifici central de l’emissora de Ràdio Associació de Catalunya a Viladecans.AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicències d’obres, 1936.

franquista amb aquestes paraules: “Atención, habla España...”10. I mentrestant, a Viladecans, l’esquelet de la malaurada i per força silenciada emissora de les Ràfoles esdevenia el símbol rovellat d’un projecte frustrat de modernitat generada per una República que aleshores era colpejada i que després seria abandonada pels uns i aixafada pels altres. Xavier Calderé i Bel 9 GARRIGA, Teodor, La meva vida i Ràdio Associació de Catalunya, Proa, Perfils, 1998, pàg. 53 10 Informació extreta al web commemoratiu dels 75 anys de Ràdio Nacional de España. http://lab.rtve.es/historia-rne/

12


Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas

Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde

C

ontinuant l’aproximació al viure d’en Joan Masgrau, fixem-nos, llegint l’extracte de la sentència del Consell de Guerra que el va condemnar, que fàcil era l’anorreament en la dictadura. No va ser el cas d’en Joan, ell ja les havia vist i viscut de tots i molt pitjors colors. Parem atenció també al paràgraf “tuvo solicitado su ingreso en la Masoneria”. Sabeu que en Masgrau mai va ser militant del PSUC. A la candidatura de les eleccions del 79, hi va anar com a independent, quedant al marge de la disciplina del partit. El que no hi ha manera de saber, és si mai va ingressar a cap lògia maçònica, després d’haver admès en Consell de Guerra haver-ne demanat l’ingrés en temps de la República. Però si ens fixem, per exemple, en les salutacions com Alcalde dels programes de Festa Major que ens deixà escrits, podrem deduir que era amb l’ideari maçònic amb el que més s’avenia. En la de 1979 havia fet servir les paraules: “s’agermanaven” i “esperit d’agermanament” referint-se a la gent de l’antigor. En la del 1980 parlava de ...una Festa Major que trenqui les tendències de la societat actual al tancament en nuclis reduïts i particulars, i que fomenti la relació humana, l’amistat i la “fraternitat”. Fins aquí res especial, perquè “fraternitat” i “agermanar-se” són paraules no sols de la maçoneria, encara que en desús molta gent les tenia com a pròpies, i més el món cristià. Però, en la del 1982 deixant palès el pensament més personal deia: ...tenim tres anys més de la nostra vida. Tres anys que

(2a. part)

han passat com un vent de tramuntana. Parlo de la gent gran, aquella que com jo (setanta anys) voldríem que el temps alentís la seva marxa, que ens donés espera a resoldre els petits i grans problemes. Però això... sols ho pot “aquest ser misteriós, gran arqui- Proclamació de Joan Masgrau com a alcalde el 19 d’abril de 1979. (Fotografies d’Anton i Jaume Muns) tecte, que va construir tot el que ens ïns ens saludàvem, ho feia esbienvolta” i ens fa pensar i sofrir, però aixant la mirada i acotant el cap del qual ningú encara ha aconseguit amb un petit somriure murri, com desxifrar el secret, tot i que hi ha qui dient-me: “Sé per on vas i de què en viu i ho explota. I això ja té molt vas paio, ànims, vinga!” I jo, vea veure amb el que jo deia. Podem ient el que sospitava o sabia, em observar també, en la seva darresentia recolzat i li contestava amb ra frase, que entre la clerecia seguun adéu semblant al d’ell, acomrament no hi deuria tenir massa panyat d’un suau assentiment de amics i el mateix a la recíproca, cap mostrant-li reconeixement quan el tancaren, parlant de l’emi venint-li a dir sense obrir boca: presonament, el Senyor Rector, al “Au, que ja queda poc! Ets a punt seu germà Ramon li esbarrà: Què de jubilar-te però encara viuràs et creies?, que ton germà passaria temps de llibertat”. sense purgar la seva joventut? Va tornar a l’àgora política a coD’això que, havent sortit de la mençaments de l’any 1976. En“Modelo” amb quaranta-nou torn del projecte de Depuradora anys fets, extremà la prudència en de la Murtra, aleshores en període aquest nou exili interior, minvant d’informació pública, se’l comenla vida social i perdent el somriuçà a veure xerrant i discutint, ara re. A la fi dels anys seixanta, en amb l’un ara amb l’altre, pagesos espera de la mort del dictador i a sobretot, sobre la millor ubicació i falta de força suficient per fer-lo abast del projecte. Fou al voltant caure, ja no li recordo el posat alede les primeres eleccions, les del gre travessant la carretera a l’hora 1977, i el retorn d’en Tarradellas a d’anar al magatzem a buscar una l’octubre, que la prèdica política mica de nitrat, o el producte agraja era amb tothom i començà a ser ri de la Shell que fos. reconegut com a interlocutor, fins Però no perdia l’olfacte polític. i tot per l’alcalde Parellada per Prèviament a la mort de Franco, ajudar-lo a interpretar el que sucen clandestinitat encara, quan ens ceïa en el començament de l’anovèiem pel carrer i com a bons ve- menada transició democràtica.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

13


Joan Masgrau amb el grup municipal del PSUC.

I, com va ser que va anar de cap de llista del PSUC? Quan va ser l’hora d’encarar les eleccions municipals de l’any 1979, al PSUC no li sortien els comptes. El PSC-PSOE tenia totes les de guanyar a la vista de com havien anat les eleccions generals. En la seva anàlisi de situació només s’entreveia la victòria electoral si, a més a més d’equilibrar la candidatura de la millor manera amb bons representats territorials, sectorials i socials representatius de tot el poble guanyant entre els nouvinguts, treia un bon resultat o aconseguia guanyar entre els que ja hi eren abans dels anys cinquanta i seixanta. Per altra part també, tenint en compte com s’anaven perfilant les candidatures dels partits emergents a finals de 1978 i quin podria ser el consistori resultant, es feia evident i necessari que el nou alcalde hauria de ser un bon dipositari de respecte, afegit al degut a l’autoritat conferida, per controlar les maneres d’alguns regidors massa farcits d’ambició personal i dubtosa voluntat de servei. Dit d’altra manera: amb poc tarannà democràtic. Aquestes foren les raons principals per les quals el Partit Socialista Unificat de Catalunya li oferí encapçalar la candidatura. D’afegitó, aquesta tria esvaïa la possibilitat de disputes internes per anar al capdavant i qualsevol altra reticència. La seva condició d’exiliat i repressaliat del franquisme de l’any 1961, hi va ajudar. Llavors, el 1979, Viladecans tenia ja 42.000 habitants i no solament

tenia l’hospital tancat, ni tan sols mangà per correspondre a la il· tenia ambulatori. D’escoles bres- lusió viladecanenca de canvi, en sol cap, evidentment, però d’Ins- un marc de crisi econòmica que titut de Batxillerat tampoc. Sí que tancava fàbriques a dojo i amb tenia dotzenes de carrers per as- una manca de serveis públics i faltar i un clavegueram a mitges privats com a pocs pobles del Baix que s’embussava arreu. Un cine- Llobregat. Fou en la renovació ma a punt de tancar. Un Centre permanent d’aquest entusiasme, Parroquial sota mínims, i un Can sal del viure, que en Joan tingué la Sellarés a punt de tancar portes, seva millor virtut. com a únics centres culturals. Cap Jo en tenia 27 i era el quart de la piscina i només una pista poli- llista i reconec que no tenia ni la esportiva, la de la Riera. Alguns meitat d’aquesta sal. El meu opcarrers tenien, fins i tot, bombetes timisme de la voluntat no aconde llum en alguna cantonada. El seguia equilibrar-se amb el pescementiri tenia només una dotze- simisme de l’anàlisi, que sempre na de nínxols disponibles, quan partia del fet que Franco s’havia en aquella època morien quinze mort al llit com a Cap d’Estat. Llasviladecanencs cada més i enca- trat per una bona crisi personal, ra no s’incinerava. A beisbol es només vaig aguantar el primer jugava en un descampat a tocar any de regidor. Paral·lelament, el del Poblat Roca i de l’únic camp PSUC s’esquerdava sense haver de futbol. Una biblioteca de Cai- trobat mai un bon inseriment en xa Catalunya amb sis taules i no la legalitat i esdevenia un magre gaires llibres. Un escorxador que instrument per a la militància. El ja no podia escorxar. La Torre del desencís tenia oberta la primera Baró a punt d’ensorrar-se, la Torre escletxa. Roja rebregada d’igual manera i A l’alcalde Joan Masgrau li bastà ocupada per una mini-comissaria per arribar a la fi del mandat, tede la Policia Nacional. De jardins nir sempre present estar al servei dos, el de la Torre Modolell i el de d’aquell concepte de “Fraternitat” l’interior del Grup Sant Jordi. Ni après a les clases del CADCI l’any Notaria, ni Registre de la Propi1934, per poder aguantar la mala etat. Ni estació de tren. A l’asisbava d’alguns i el poc ajut fruit tència social s’hi dedicava una de la inexperiència de quasi tots. persona quatre hores a la setmana. De runes d’obra, qualsevol solar n’era ple i també les rieres. Quan plovia ens negàvem i a l’alçada de la Punyalada la carretera quedava tallada en els aiguats de tardor. Als valls i corredores dels camps, a la Murtra i el Remolar ni granotes ni anguiles ni polles, això sí, Joan Masgrau a la manifestació per les escode restes industrials d’olis,les el 18 de setembre de 1979. crom, mercuri i asbestos fluPretengué la reelecció amb el PCC int o condimentant sucs per regar l’any 1983, però la trencadissa del fruites i verdures als camps, tants PSUC i el seu desballestament a com en volguéssiu... Aturo l’inViladecans havia deixat la cosa ventari. com a impossible. Fou un bon alEn Joan Masgrau estava, doncs, a calde. En Jaume Monfort, succesor punt de fer 67 anys quan amb el del seu succesor del PSC-PSOE, es PSUC guanyà les eleccions. Amb trobà un camí ja ben desbrossat. tot l’entusiasme del món s’arre-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

14


conèixer viladecans secció a càrrec del Grup Tres Torres

Ara ve Nadal, posarem el porc en sal

L

a nit de Nadal a Viladecans, és més que habitual veure el traginar de gent i cotxes que s’afanyen per anar a casa dels familiars a celebrar l’àpat familiar de Nochebuena. Com també és habitual que molts conciutadans nostres celebrin el dejuni del ramadà i la posterior festa del sacrifici o del xai. Aquestes celebracions que avui formen part de la quotidianitat viladecanenca, eren pràcticament inexistents no fa pas gaires anys enrera. És per això, que en aquest article d’avui, aprofitant que som al desembre, explicarem quins són els diferents elements o celebracions del cicle nadalenc en la tradició pròpia viladecanenca, enmarcada, com és natural, dins del costumari català.

El pessebre

Quan la nostra ciutat era poble i la molsa no formava part de les espècies vegetals protegides, el muntatge del pessebre es convertia en tot un esdeveniment en la majoria de les famílies viladecanenques. En primer lloc s’anava al bosc de la masia de cal Ginestar o fins hi tot a Sant Climent a buscar molsa, pedres, brots d’atzavara i també branques de bruc per simular arbres. Amb tot el material a punt s’iniciava el muntatge del pessebre en el qual hi participava tota la família i que encantava sobretot als més petits. N’hi havia des de més senzillets fins a d’altres de monumentals amb muntanyes, valls i ponts per travessar els rius, els quals eren fets amb paper de plata que s’havia anat guardant de les rajoles de xocolata o fins i tot amb aigua de veritat. Amb l’obra d’art finalitzada, havia arribat el moment de col·locar les figures. El naixement a la cova, l’anunciata, els pastors, el caganer i els reis que els més menuts feien avançar una mica cada dia fins al seu destí. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

Les cançons Les cançons de Nadal viladecanenques no difereixen de les de la resta de Catalunya. Entre elles podriem anomenar “El dimoni escuat” , “El rabadà” o “Fum Fum” com a exemple de les més festives. O bé d’altres de més serioses com “El noi de la mare”, “El desembre congelat”, “Les dotze van tocant” o l’“Anem a Betlem”. Voldríem destacar, però, un parell de cantarelles, totes dues amb el mateix títol: “Ara ve Nadal”. La primera, molt coneguda, té moltes versions tot i que el començament sempre és gairebé el mateix: “Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi darem un tall”. La segona cantarella, també manté considerables variacions en la lletra segons els diferents indrets del nostre país, i que fins i tot en alguns llocs s’utilitza per fer cagar el tió. En el cas de Viladecans es canta com a cançó de Nadal per a la mainada. Aquesta versió que us oferim a continuació és la pròpia de Viladecans, tot i que hi pot haver petites variacions segons les famílies. Fixem-nos, però, en tot cas, que és un text extraordinàriament surrealista, ple d’expressions sense sentit, incomprensibles. I aquí està la seva gràcia. Diu així: Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí dalt del pi, toca, toca el violí, que ara vénen bous i vaques, les gallines amb sabates els capons amb sabatons. Correu, correu, minyons, que el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats Ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot. A diferència de la majoria de països de tradició cristiana, als països de parla catalana (Andorra, País Valencià, Illes Balears i Catalunya) no existeix la tradició de sopar en família la nit de Nadal. El sopar del dia 24, segons la tradició viladecanenca, és un sopar normal i corrent com qualsevol altre dia de l’any, amb la diferència que a mitja nit, qui vol, assisteix a la missa del gall. Aquesta diferència de tradicions queda perfectament reflectida en la co15


mercialització dels diaris: a Madrid, no hi ha premsa el dia de Nadal com a consequència de la celebració del sopar de Nochebuena, en canvi a Barcelona els diaris es venen amb normalitat el dia de Nadal, mentre que els quioscos són tancats per Sant Esteve. També com a curiositat, indicarem que actualment a la parròquia de la Montserratina, barri amb població majoritària d’origen andalús, la missa del gall se celebra a les sis de la tarda del dia 24, per així poder celebrar tranquil·lament la Nochebuena.

Nadal El dinar de Nadal és l’àpat familiar per excelència. Aquest és el dia en què es reuneix tota la família a l’entorn de la taula per a compartir el menú tradicional el qual consta, com és prou conegut, de sopa de galets i carn d’olla, capó rostit o farcit i per postres les neules i torrons que haurà cagat el tió al matí. Les postres és també el moment en què els més petits recitaran el vers enfilats a dalt d’una cadira. La jornada pot culminar amb l’assistència a la tradicional i centenària funció dels Pastorets al “Sentru”.

es feia la vigília abans de la missa del gall, s’agafava un tronc de la pila de la llenya i començava el ritual de fer-lo cagar. Per tal de despistar les criatures, cada família utilitzava el seu sistema, uns els feien anar a resar o a cantar al pessebre, d’altres anaven a buscar els bastons al porxo o bé a dur el que havia cagat a la cuina. Les cantarelles de fer cagar eren i són moltes i diferents, també segons cada família. Aquí en teniu tres exemples de les que hem recollit: Caga Tió o et donaré un cop de bastó. Caga tió, caga torró i si no et donaré un cop de bastó. Caga tió, ametlles i torrons, si no cagues molt et donaré un cop de bastó.

Manel Sunyer en el seu llibre Records de la meva infantesa també hi diu la seva: Tió caga torró, si no en cagues et foteré un cop de bastó. Amb l’estomacada, el Tió cagava torrons i neules i si era el cas també xampany, que després seria consumit a la taula de Nadal.

Els Sants Innocents Actualment, el dia dels Innocents ha perdut molta força i ja són poques les bromes que es fan. Anys enrere era habitual fer la típica broma de penjar la “llufa” (el clàssic ninot de paper) al primer despistat que es trobava pel carrer. Per altra banda, Joan Amades, en el Costumari Català, diu que el dia dels Sants Innocents es constituia a Viladecans la “Junta del Sac i Tombo”. Això marcava l’inici del cicle de la Tornaboda. Avui, amb més de trenta anys de recuperació, la Tornaboda queda circumscrita al diumenge de carnestoltes.

Els Reis El Tió El Tió (la traducció al castellà és “leño”) és un tronc que els nens fan cagar per Nadal a força de bastonades. És evident que això que acabem d’explicar ja és prou conegut, però hem volgut començar explicant-ho així per animar a tothom a utilitzar la denominació tradicional “Tió” enfront de la denominació novedosa “Caga Tió”. Actualment la tradició de fer cagar el Tió s’ha potenciat molt, sobretot a les escoles, i això ens sembla molt positiu. Avui a les famílies, es fa tot un ritual de benvinguda, cuidant i alimentant el tronc per tal que arribat el dia pugui cagar moltes llaminadures i joguines. Anys enrere, quan Viladecans era un poble pagès, no hi havia tants cerimonials. És a dir, que el mateix matí del dia de Nadal, tot i que en algunes famílies Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

Poca cosa podem dir de la nit de Reis que el lector no sàpiga. En tot cas només apuntar que a Viladecans, la tradicional cavalcada de Reis va tenir el seu inici a l’any 1948. Va ser iniciativa dels joves del Centre Parroquial amb Secundí Roca, Jaume Janer i Josep Lligadas com a protagonistes regis. Per altra banda hem de dir que en la nostra tradició, els Reis Mags d’Orient són coneguts com “Els Reis”, sense més adjectius. En aquest sentit, creiem també que caldria que tots féssim un esforç per mantenir l’entranyable denominació de “Rei blanc” “Rei ros” i “Rei negre” davant de la més moderna de Melcior, Gaspar i Baltasar. És per allò de mantenir les nostres tradicions viladecanenques, que sempre val la pena. Jaume Lligadas Vendrell

16


la memòria en imatges

secció a càrrec de Jaume Muns

La Bru en lluita El febrer de 1980 els treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics BRU de Viladecans es van manifestar pels carrers de la ciutat contra l’acomiadament de part de la plantilla. El 10 de setembre d’aquell any els treballadors es van tancar a l’Ajuntament. L’Alcalde, Joan Masgrau, i els regidors els van donar suport en les seves reivindicacions.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012

17

Viladecans punt de trobada, 061  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you