Page 1

Publicació independent d’informació i opinió

Any 4

15 de gener de 2010

El mil·lenari: una esplèndida oportunitat En el seu butlletí de maig de 2008, el Grup Tres Torres feia un primer toc d’alerta sobre un fet important: l’any 2011 farà mil anys que apareix per primer cop una referència escrita on surt el nom de la nostra ciutat, Viladecans. El comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda el 29 d’abril del 1011 fan un recompte de terres i, entre altres, parlen del “locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”, que traduït vol dir “el lloc anomenat la Vall del Gos, de Sant Climent”, o que segons una altra traducció seria “el lloc anomenat Canis, de la Vall de Sant Climent”, sense que quedi clar si en aquest segon cas “Canis” vol dir “Gos” o es refereix a un nom d’origen desconegut. Però el que és segur que d’aquest “Canis Vallis” ve el nostre Viladecans. Fa mil anys que vam sortir a la llum per escrit. Fa mil anys que formem part de la història documentada. Llavors ben poca gent hi devia haver per aquí: alguns pocs pagesos que miraven de sobreviure com podien. Però en tot cas, d’aquí venim nosaltres. I com que això és molt important, el Ple Municipal del passat 17 de desembre va aprovar, per unanimitat, que valia la pena celebrar-ho i que per fer-ho es crearia una comissió ciutadana que ho preparés. Des d’aquesta revista ens alegrem de totes dues decisions. Ens alegrem de la celebració del mil·lenari, perquè sens dubte serà una bona eina per fomentar la cohesió i l’autoestima ciutadana. I ens alegrem que, a diferència del que és habitual en moltes actuacions municipals, les celebracions es preparin amb la participació de tots aquells que vulguin aportar-hi idees i col·laboració, perquè això fa que la ciutat sigui més de tots, més rica, més viva. Visca el mil·lenari de Viladecans!

Sumari

Equip de redacció

2

Presentació de la coordinadora d’entitats “El Mamut de Viladecans”

3

El principi del plaer i el principi de la realitat/3.

4 4 5 6 7 9

José Luis Atienza

Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas Josep Ginjaume Josep Lligadas Miguel de la Rubia Mercè Solé

XVI Caravana Solidaria para el Sáhara. Rosa Mer-

cader

Els reis d’Orient llegeixen el Punt de Trobada Per Nadal, pessebres. Josep Lligadas Roset Ballada de sardanes l’1 de gener El personatge. Joan Prunera. Josep Ginjaume Les nostres entitats: La Plataforma Salvem Oliveretes.

11 Conèixer

Viladecans: El cementiri, segona part.

Jaume Lligadas

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desitgeu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li enviem a un amic o amiga vostres, feunos arribar la seva adreça. Gràcies. Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com

http://puntviladecans.blogspot.com

Punt de trobada

29

puntviladecans@telefonica.net

Viladecans


Divendres 22 de gener de 2010 a les 7 del vespre a la Torre del Baró

Presentació de la Coordinadora d’Entitats

El Mamut de Viladecans

El Mamut ens vol explicar els seus projectes, i ens convida tots i totes a participar-hi Amb la intervenció de: t Marcel Ramon i Mercè Solé El Mamut de Viladecans t Nicolau Guanyabens Les Santes de Mataró t Salvador Palomar Carrutxa de Reus

La Festa continua

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

2


El principi del plaer i el principi de la realitat/3

S

obre el projecte Barça hi ha més polèmica que sobre Txigrinski. Els grups ecologistes que ni governen ni tenen ganes de governar, pensen que és un projecte evitable posant-hi molta voluntat política i poc pressupost. Els ecologistes amb el verd destenyit per exposar-se al sol de la realitat, ho viuen com un fet inevitable, una opció que millora al comparar-se amb altres alternatives pitjors, l’alternativa real de passat, ser camp de golf, o l’alternativa real de futur, ser zona de serveis de l’aeroport. Els més votats de la ciutat ho viuen com un fet absolutament desitjable que pot donar activitat econòmica, llocs de treball i situar Viladecans en positiu en el mapa de Catalunya. Hi ha dues posicions fàcils de portar, perquè la conclusió coincideix totalment amb el particular model teòric i emocional de la realitat. El no dels uns els hi surt de dins, el sí dels altres té el pes sumat del desig i l’evidència. La sensibilitat ecologista que governa podria quedar atrapada en el dubte hamletià: no pot donar un no des de la realitat, ni un sí des de l’emoció. Dona el sí des d’una parcial incomoditat. Una incomoditat condemnada a estar entre dos focs, però que com la fam obliga a espavilar-se, a pensar, a sospesar, com intervenir en la realitat. Aquests dies ha sortit a la premsa la forta oposició de la pagesia, dels ajuntaments, a l’ampliació del parc natural del Montgrí. Es viu la protecció com una càrrega, com un peatge que pot beneficiar la biosfera, però que fa perdre valor econòmic al territori protegit. Aquí vivim un fet positiu que

hem de celebrar moderadament. En els últims anys s’ha construït una unanimitat, si es vol precària, però en qualsevol cas valuosa, de que el Remolar i les zones naturals no són una càrrega per Viladecans. Deu anys enrere, fins i tot quatre anys enrere, aquesta unanimitat no existia. I aquesta unanimitat, mèrit de tots i mèrit de ningú, al ser un valor compartit, és un valor polític, però sobretot és un valor ciutadà gens menyspreable. En un entorn metropolità altament urbanitzat, temptadorament accessible i proper a Barcelona, tenir un territori amb els valors naturals del nostre litoral i les nostres zones humides és un fet excepcional en un món que valora més les excepcions que les regles. El valor de l’excepció en un paisatge de ciutats metropolitanes pastades les unes de les altres, potser no és un xec directe als pressupostos, però pot posar rostre, nom i cognoms a Viladecans, com no ho podrà fer mai cap costosíssima campanya d’imatge. Un cop més l’excepció també aquí confirma la regla: l’existència de terrenys urbanitzables veïns. Tot

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

i així Viladecans té sobre el paper una situació estratègica clau com a modest pulmó verd del Delta. Té una superfície important protegida per la Xarxa Natura 2000 i una part de les seves terres formen part del Parc Agrícola del Baix. Sobre el paper, perquè sobre la realitat gairebé no es gestiona, perquè manquen recursos per conservar, reparar i rehabilitar les infraestructures naturals. Quan aquest terreny envoltat de potencials violadors no es gestiona, es degrada. Fàcilment sucumbeix a l’assalt de les infraestructures, les activitats il·legals o dels abocadors incontrolats. Una reflexió estratègica rigorosa hauria de tenir en compte la legalitat urbanística, el planejament, per encertar a gestionar-lo també a favor de la millora global de l’espai agrícola i costaner. Els projectes haurien de garantir el bon veïnatge ambiental i la complicitat amb els valors naturals del Delta. Per una vegada les plusvàlues generades haurien de ser egoistes: destinar-se majoritàriament a defensar la pervivència agrícola i la qualitat natural de la nostra excepció. José Luis Atienza

3


XVI Caravana Solidaria para el Sáhara

E

l movimiento solidario de la Caravana de este año 2010 es de aceite, arroz y lentejas. Junto con el Frente Polisario de Cataluña estamos organizando la recogida para ayudar al pueblo saharaui donde malviven unos 180.000 saharauis. Un año más solicitamos la ayuda a los ciudadanos y ciudadanas de Viladecans para que participen en este proyecto tan necesario. Tenemos dos puntos de recogida, uno en el Pablo Picasso y el otro en la calle Ángel Guimerá, 3, de lunes a viernes desde las 9 hasta las 20 horas hasta finales de marzo, donde daremos por terminada la recogida. Gracias anticipadas en nombre de Viladecans pel Sàhara. Rosa Mercader

Els reis d’Orient llegeixen el Punt de Trobada

S

í, sí. Un membre de la redacció va tenir l’oportunitat de constatar-ho mentre la vigília de Reis s’esperava al vestíbul de l’Hospital. Amb gran sorpresa veié entrar ses Majestats per la porta, que es van adreçar a ell i el van identificar com un dels promotors del Punt de Trobada. Confirmat, doncs, reben el Punt i el llegeixen. El nostre redactor, que deu ser republicà, va quedar estupefacte i anava repetint amb una certa falta de respecte: “Però tu qui ets?”, fins que una nena que s’ho mirava el va assessorar degudament: “És Melcior, que no ho veus?”. És que no en sabem, de quedar bé amb les autoritats. No n’aprendrem mai.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

4


Per Nadal, pessebres

P

er aquest temps de Nadal el Centre Cultural Sant Joan munta cada any a l’església parroquial de Sant Joan un pessebre tradicional, que aquest any ha anat a càrrec de Rafel Calvet i Esparducé. També presenta una exposició de diorames de l’Associació de Pessebristes de Sant Feliu de Llobregat. Tant el pessebre com els diorames els podeu visitar fins al proper 2 de febrer, festa de la Candelera. I, un any més, el Centre organitza un Concurs de Pessebres. Aquest any se n’han presentat vint. El primer premi ha estat per a Imma Serrano, el segon per a Antonio Rosselló Lidón i el tercer per a Joan Aritzeta. El jurat ha estat format per Celedonio Peinado, Eduard Mondragon, Conxita Almirall, Lleó Mondragon i Clàudia Riera. La deliberació ha estat molt renyida, per la gran qualitat de tots els pessebres, i també cal destacar la nombrosa participació, que quasi ha doblat la dels anys anteriors. Des d’aquí volem agrair a tots els participants el seu esforç i dedicació. Josep Lligadas Roset

1er. premi: Imma Serrano 2on. premi: Antonio Rosselló

3er. premi: Joan Aritzeta

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

5


Ballada de sardanes l’1 de gener, a dos quarts de 8 del matí, a Begues, amb la participació del grup de Viladecans

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

6


El personatge

Joan Prunera Cap de la Comissaria de Districte dels Mossos d’Esquadra a Viladecans

“No és cert que un augment de l’atur comporti un augment de la delinqüència” El cos dels Mossos d’Esquadra es va desplegar a Viladecans el novembre de 2007. Ho va fer per la porta gran, estrenant comissaria a l’avinguda Lluís Moré en uns antics terrenys municipals i substituint la Policia Nacional. Més de dos anys després hem cregut interessant conversar amb el màxim responsable a Viladecans, per fer balanç i compartir quatre pinzellades sobre la seguretat a la nostra ciutat. En Joan Prunera (Gavà, 1964) ens rep en unes instal·lacions ben equipades i –el més important– amb les portes obertes a tota la ciutadania tots els dies de l’any. Amb vocació de servei públic. Com valoreu els vostres primers dos anys a Viladecans? Aquests dos anys bàsicament el que hem fet és conèixer el territori, conèixer la ciutat. Nosaltres som seguretat ciutadana i avui en dia tot el món de la seguretat ciutadana gira al voltant de la prevenció. Per fer una bona prevenció has de conèixer el teu territori. Des del principi ens vàrem establir a Viladecans i Sant Climent de Llobregat, perquè també fem la seguretat ciutadana de Sant Climent. Per tant, el primer que fem és conèixer el territori. Per això comptem amb l’ajut de la Policia Local. Evidentment el cos de la Policia Nacional que havia treballat aquí abans també ens va facilitar dades, més o menys ens va fer cinc cèntims de la percepció i de la realitat de la seguretat ciutadana. I això és el que hem anat fent. A més a més,

hem creat tota l’estructura de serveis que donem a Viladecans. I quins són aquests serveis? Per exemple, fem seguretat ciutadana amb els escamots de reacció, que activem al rebre una trucada al 112 o al 088 per donar resposta a un determinat requeriment, a un robatori, una baralla en un bar, etc... A més a més, hem donat forma a l’estructura que ens mana la nostra organització: a Viladecans això passa per una oficina de denúncies, una OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) on recollim denúncies les 24 hores els 365 dies de l’any. A més a més, oferim el servei de l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) amb una companya que està especialitzada sobretot en delictes de violència domèstica, violència de gènere i delictes amb víctimes especialment vulnerables, com poden ser persones de la tercera edat. Per un costat tenim tot això de la recollida de denúncies i els escamots de reacció. L’altre gran bloc és el Grup de Proximitat, juntament amb l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. S’encarreguen d’establir els contactes amb tots els operadors de Viladecans, associacions de veïns, Ajuntament... amb tothom. Grups d’industrials, empresaris, el gremi de la restauració i també amb col·lectius com el gitano i el magrebí. Durant aquests dos anys hem donat forma a tot això, a muntar aquesta comissaria, sense oblidar els grups de reacció que són els Mossos que veieu

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

cada dia en els cotxes amunt i avall. Us heu sentit ben rebuts? Sí, la veritat és que sí. La ciutadania de Viladecans ens ha acollit en general molt bé i també, no cal dir-ho, l’Ajuntament que ens ha facilitat tot el que hem necessitat i la Policia Local. La rebuda ha sigut molt positiva. Quins són els principals tipus de delictes que es cometen o es denuncien a Viladecans? Aquí el delicte que durant aquests dos anys ha tingut una certa continuïtat és el robatori interior de vehicle, és el delicte més fàcil que hi ha i, per tant, el que sempre es manté. I, a més a més, tenim el robatori amb força, amb les seves puntes: hi ha etapes en què no en tenim per prevenció o perquè els autors es desplacen a altres llocs, però tard o d’hora a Viladecans tenim alguns robatoris amb for-

7


ça. La violència domèstica també és un delicte que va fent, hi ha una certa continuïtat en el temps. També probablement perquè hi ha més consciència a l’hora de denunciar i perquè s’està fent una bona feina de prevenció i comunicació a través dels diversos operadors, des dels Mossos fins als serveis socials de l’Ajuntament. Aquest escenari és diferent al que es dóna en altres pobles i ciutats del nostre entorn? No, a Viladecans estem plenament “integrats” al que és l’àrea metropolitana. Evidentment hi ha zones com el cas antic de Barcelona i zones amb urbanitzacions i nuclis aïllats que tenen les seves especificitats, però nosaltres estem dins del que és l’àrea metropolitana. Heu notat un increment dels delictes en els últims mesos que es pugui relacionar amb la crisi? No, per estadístiques no hi ha relació. Ens hem trobat repunts concrets, que de vegades ens arriben uns individus que fan un determinat robatori i durant aquella setmana ens ha incrementat aquell tipus de delicte, però després se’n van. No obstant, la percepció –per exemple– del sector comercial és que un augment de l’atur és igual a un augment de la delinqüència i això és només una percepció, no una realitat, perquè no hi ha dades que ho corroborin. Quines recomanacions doneu? L’autoprotecció és importantíssima, les mesures de seguretat. Nosaltres donem consells a comerciants, a domicili... El més important és una bona mesura de seguretat. Per exemple, en el cas del comerç és important que els comerciants tanquin bé el seu negoci al migdia, quan van a dinar. N’hi ha que només tanquen amb clau la porta i no baixen la persiana. Cal baixar les persianes. Cal passar la clau, encara que baixem

uns minuts a comprar el pa. Són mesures importantíssimes per evitar l’acció dels delinqüents. Viladecans sovint surt als mitjans de comunicació per la presència al seu polígon de dos afterhours, sovint associats a conductes, per dir-ho així, incíviques. Com esteu abordant aquesta realitat? La problemàtica d’aquests locals és coneguda: el consum de substàncies estupefaents a l’interior, que també es tradueix a l’exterior, en el consum a la via pública i unes conductes incíviques. A més a més, sovint hem d’avisar l’ambulància perquè dugui algú a l’Hospital degut al seu estat. També va associada a algun tipus de delicte com el robatori interior de vehicles dels clients; hi ha gent que aprofita per robar. Des del principi de ser a Viladecans vàrem veure aquesta problemàtica i el que fem és mantenir una presència policial per evitar això. El servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans els diumenges pel matí no parava de sol·licitarnos dotacions per problemes derivats de persones totalment desbocades. A part també hi ha hagut intervencions de la Unitat d’Investigació de Gavà, hem fet dispositius... Tot això ens ha portat a una percepció objectiva d’una disminució d’aquesta problemàtica. S’està treballant i es

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

treballarà perquè mentre hi hagi aquests locals i vingui gent a consumir substàncies psicotròpiques tindrem aquesta problemàtica. També hi ha una tasca important dels companys de Trànsit que munten controls d’alcoholèmia i el drogotest just a la sortida d’aquests locals cada cap de setmana. És una manera de controlar aquestes conductes. L’altre problema que no és patrimoni exclusiu de Viladecans és el de la prostitució a peu de carretera, sobretot als laterals de l’Autovia de Castelldefels. També s’han sentit rumors que degut al tancament del prostíbul Riviera l’activitat es volia traslladar a la nostra ciutat. Què feu en aquest àmbit? És difícil perquè es tracta de la utilització d’una via pública, controlem la zona per evitar que hi hagi accidents però és via pública i no podem actuar més enllà. Nosaltres tenim un coneixement absolut d’on estan les prostitutes, qui són, com es diuen, les seves dades... però per la seva pròpia seguretat. A vegades pateixen robatoris amb violència i intimidació. El control que fem és per mantenir la seguretat ciutadana de la qual també elles en són beneficiàries. De totes maneres, no s’ha detectat cap increment de la prostitució a Viladecans en relació amb el tancament del Riviera. Josep Ginjaume

8


les nostres entitats

La Plataforma Salvem Oliveretes

L

a Plataforma Salvem Oliveretes neix l’any 2003, quan un grup de veïns, veïnes i entitats de Viladecans comencen a reunirse al veure que l’equip de govern de l’ajuntament de Viladecans (PSC + ICV-EUiA) va aprovar un augment d’edificabilitat del projecte d’Oliveretes, zona agrícola forestal a la falda de la muntanya de Sant Ramon, després d’una compensació amb els habitatges que havien d’anar a la riera de Sant Llorenç (on hi ha ara la bassa de laminació, on es van trobar el Mamuts). Juntament amb la complicitat del nou govern de la Generalitat de Catalunya, van desenterrar el projecte urbanístic que vol construir un nou barri a Oliveretes. Un projecte que ha estat aturat durant tres dècades, des que el PGM 1976 (llei pre-democràtica), sense cap criteri mediambiental, va traçar una línia i va qualificar aquest territori com a urbanitzable, i que no es va desenvolupar abans per desavinences polítiques. Una resolució judicial, compartir el mateix color polític de les institucions i un temps de gran boom immobiliari

solucionen els problemes, i van fer precipitar ràpidament els esdeveniments. Les assemblees de Salvem Oliveretes, que continuen fent-se periòdicament, han fet el seguiment tant del Pla de Llevant (que vol construir un nou barri de 2.749 habitatges a la zona agrícola forestal d’Oliveretes + 500 a Can Torrents), com també del Pla Local d’Habitatge (que planifica 4.884 habitatges nous en 10 anys) i del Barça Parc (que vol construir tot un mega-projecte lúdic i esportiu, just al costat de la reserva natural del Remolar-Filipines, molt discutit aquí –en el Viladecans Punt de Trobada–). Les assemblees també han servit per treballar tot contrastant informació, presentant instàncies i al· legacions, organitzant activitats, xerrades, accions i sortides de descoberta de l’entorn natural de Viladecans, intervenint en plens municipals –sempre que els ho han permès–, treballant conjuntament amb el col·lectiu en defensa del territori del Baix Llobregat i sobretot, conscienciant la ciutadania de la innecessària i incohe-

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

rent transformació de Viladecans dels últims anys, sense que la ciutadania hi hagi pogut intervenir, i lluitant perquè aquesta “seva democràcia” es transformi en la democràcia que tots plegats ens mereixem. Cosa que no ha estat gents fàcil, fins i tot s’ha denunciat i rebut resolucions favorables del síndic de greuges de Catalunya per la manca de transparència de l’equip de govern de l’ajuntament de Viladecans. No és gens fàcil fer implicar la ciutadania en les decisions municipals, tot i l’existència d’un reglament de participació ciutadana, obsolet en molts casos i incompatible per reglaments superiors que el condicionen. A més, veure com l’equip de govern de

9


l’ajuntament de Viladecans toreja qualsevol iniciativa que vol qüestionar el que des del poder municipal plantegen, fa que el treball del col·lectiu de Salvem Oliveretes tingui encara mes raó de ser. Conscients de tot plegat, l’assemblea de la Plataforma Salvem Oliveretes ha continuat informant i qüestionant el creixement urbanístic i denunciant els projectes i iniciatives que vulneren el sentit comú i l’entorn natural de Viladecans. Errors i èxits han marcat la trajectòria de Salvem Oliveretes. L’èxit més constatable del que Salvem Oliveretes ha aconseguit, és forçar l’equip de govern a fer el Pla Especial de protecció de l’àmbit forestal de Viladecans, actualment en exposició pública, gràcies al fet que, el novembre de 2007, Salvem Oliveretes va demostrar i denunciar l’especulació urbanística existent a la muntanya de Sant Ramon per part d’empreses com Global Inversiones Europeas, Josel del Grup Nuñez i Navarro, etc... provocant una moció conjunta de tots els partits polítics del ple de l’ajuntament. Podeu estar tranquils i tranquil·les, Salvem Oliveretes continuarà informant i denunciant tot d’allò que l’equip de govern planteja irracionalment, i lluitant per replantejar un model de ciutat insostenible i agressiu amb l’entorn que no podem permetre. El proper divendres, 5 de febrer, a les 18:30 h., es realitzarà una xerrada a la biblioteca de Viladecans sobre l’impacte del Barça Parc a la reserva natural del Remolar on s’explicarà què és el Barça Parc i s’exposaran les al·legacions que s’han presentat al projecte. Estem segurs que tenim el teu suport, comptem amb tu.

Pots contactar amb la Plataforma a salvemoliveretes@hotmail.com Les nostres raons a www.salvemoliveretes.org Plataforma Salvem Oliveretes

Concert solidari Dissabte, 16 de gener, a les 9 del vespre, a la parròquia de Santa Maria Magdalena (Grup Sant Jordi, 21)

Cor de Cambra de Cervelló Dirigit per Josep Caballé L’entrada serà una aportació voluntària i els diners recaptats es destinaran a projectes solidaris a Guatemala.

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

10


conèixer viladecans secció a càrrec del Grup Tres Torres

E

El cementiri, segona part

n el darrer número situavem la creació del nou cementiri de Sales a mitjans del segle XIX. Per afinar una mica més en la data i al mateix temps ampliar les dades sobre la seva construcció, hem consultat la consueta escrita per mossèn Samaranch l’any 1900. La consueta és un llibre en el qual es recullen els costums de la parròquia. Andreu Samaranch, a partir de consuetes anteriors avui desapa- L’absis de l’ermita i, en regudes, n’escriu una que ell tombes. mateix titula “Història de la parròquia de Sant Joan de Viladecans”. El capítol vuitè el dedica al cementiri nou de Sales i diu: 1866 Construcció. Segons consta en un antich inventari de la Ermita de Salas en el que es fa cunstar que posseix terras á ella anexas, se consigna la posibilitat de fer en las mateixas el nou Cementiri. En 1866 pues, una Comissio presidida per el Rector Rt. Lluis Grau solicita al Sr Bisbe la porció de terreno necesari per construhirlo, el cual fou concedit a precisa condicio de ser parroquial, estar garantits els drets de la Iglesia y celebracio de funerals; y que el rector habia de tenir clau. Concedit el terreno y permis per el Sr.Bisbe se alsaren las parets cuberta sos gastos ab una suscripcio en diner, treball y transports. Ademes se desde anys se reservaban productos del Cementiri Vell y se invertiren fondos de la Obra. El Ajuntament com a tal no coopera en rés. A continuació fa esment dels preus dels nínxols que ja s’havien fixat quinze anys abans. Drets de la Obra. Per acort de 17 febrer de 1851 entre Junta d’Obra, Ajuntament y propietaris; per cada nicho debia abonarse 10 pesetas a la Obra, y si era ab ossera 15 pst. Com fos que en 1875 alguns no volgueren pagar aquestos drets, la Junta d’Obra acudí al prelat y aquet al Sr. Governador qui en resolucio de……………maná foren pagats els referits drets parroquials. A la consueta no trobem cap referència a la data de benedicció del cementiri. Se’ns fa estrany pensar Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010

que mossèn Samaranch s’oblidés de fer constar una data que s’ha d’entendre important. Tampoc creiem que la data fos desconeguda: hem de pensar que Samaranch va escriure la consueta trenta quatre anys després de l’inici dels tràmits, de manera algú se’n devia recordar del dia que es va beneïr. Hem continuat la recerca en el llibre d’òbits, consultant totes les inscripcions des de 1866 fins a 1870 i tampoc hi hem trobat cap referència. Un tros de paprimer terme, dues per entre les pàgines 141 i 142, a on es troben els òbits d’abril de 1868, ens dóna la clau. Aquest tros de paper és una nota de mossèn Andreu Samaranch –la seva cal·ligrafia és inconfusible–, i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes de Pascua) de 1868”. Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns de Pasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec de l’ermita de Sales, celebració que es va voler fer coincidir aquell any amb la benedicció del nou cementiri. Si suposem que va entrar en funcionament un cop beneït, aleshores la primera sepultura del nou cementiri de Sales correspon a Carme Antonés i Figuerola, de vint-i-set anys, morta el mateix dia tretze i enterrada l’endemà dia catorze. Dos anys després, el 1870, el cementiri va passar a mans de l’ajuntament. Acabarem aquest article amb la descripció que en fa Andreu Samaranch d’aquest fet. Incautació per el Municipi. En 1870 el Alcalde feu fer entrega [entregar] al rector de tot lo del Cementiri. Nombra una Junta de la que era vocal nato el Rector. Consta en acte una protesta de la municipalitat [municipalització] del Cementiri, puig es y ha de ser parroquial. En 1885 el Sr Bisbe maná en decret de Sta Visita ques fes un reglament y fos presentat per sa aprobacio. En 1887 se feu el reglament actual que tan sols fou aprobat pel Sr Governador. Jaume Lligadas Vendrell

11

Viladecans punt de trobada, 029  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you