Page 1

DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR TURÍSTIC A LA CATALUNYA CENTRAL

Màster en dinamització de la Societat de la Informació i el Coneixement

Paloma Hernández Telecentre del Solsonès CTFC Mercè Sucarrat Telecentre Sant Bartomeu del Grau

Tutor: Àlex Rostoll Gener2010

1


ÍNDEX

1. Introducció: presentació, menció de l’estructura organitzativa del document i reconeixement no comercial...................

3

2. Contextualització del projecte..............................

6

3. Justificació i oportunitats................................. 11 4. Disseny

del

projecte

que

inclogui

l’anàlisi

de

necessitats,

objectius, indicadors, planificació de tasques, fases previstes, etc......................................................... 16 5. Desenvolupament i implementació............................. 31 6. Pla de comunicació.......................................... 38 7. Avaluació................................................... 43 8. Conclusions................................................. 44 9. Resum executiu.............................................. 50 10.

Bibliografia i fonts consultades o d’ampliació.............. 54

11.

Annexos..................................................... 56

2


1. Introducció:

presentació,

menció

de

l’estructura

organitzativa del document i reconeixement - No comercial

El

Projecte

“Desenvolupament

del

sector

turístic

a

la

Catalunya

Central” és un treball en xarxa entre els Punts TIC del Solsonès i el Lluçanès

(concretament

Sant

Bartomeu

del

Grau),

per

impulsar

el

sector turístic mitjançant eines col·laboratives i accions vinculades amb les TIC. A nivell empresarial, sabem que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)segueixen sent un catalitzador excepcional per tal que

les

empreses

puguin

crear

avantatges

competitives

que

les

diferenciïn, fent-les més productives i proveint-les de capacitats d’obtenir i intercanviar informació per donar millor i més ràpida resposta al mercat. A més, les TIC ajuden a impulsar les empreses cap a la millora continua de la seva activitat i, fins hi tot, a la creació de nous models de negoci. Per tant, integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'estratègia de l'empresa permet ajudar a desenvolupar avantatges competitives basades en la innovació que faciliten un creixement sostingut del negoci a llarg termini.

El projecte presenta una línea d’actuació bàsica: l’accentuació del propòsit d’impulsar les TIC en les activitats econòmiques del sector turístic de l’entorn dels Telecentres implicats, mitjançant un seguit d’accions en xarxa que transcendeixin l’àmbit comarcal o local d’un Punt

TIC

d’impacte

i

disminueixi

major

del

el

cost

territori

de

les

objecte

actuacions

de

amb

l’actuació:

un

grau

Solsonès

i

Lluçanès. En aquest projecte realitzarem quatre tipus d’accions:  Estudi

previ

de

les

necessitats

TIC

del

sector

turístic,

mitjançant enquestes als empresaris turístics  Accions formatives (cursos i jornades), així com accions de sensibilització i assessorament  Gestió d’una central de reserves “interna” 3


 Mapejar els establiments i ser presents a Internet Totes elles formen part d’un projecte general, el qual treballarem en xarxa

entre

els

dos

territoris

de

forma

paral·lela.

Previ

al

desenvolupament de les diferents accions portarem a terme el pla de comunicació corresponent. Aquest document s’ha estructurat en diferents apartats: en primer lloc

trobem

una

breu

contextualització

del

projecte,

l’àmbit

territorial on es desenvoluparà i els punts TIC que hi intervindran. Tot seguit la justificació i les oportunitats que aquest planteja, a continuació indicadors,

el

disseny

tasques,

d’aquest calendari,

projecte etc.

A

amb

els

partir

objectius, d’aquí

el

desenvolupament propi del projecte amb la implementació corresponent, seguit de l’avaluació i les conclusions. Finalment

podrem

trobar

un

resum

executiu

del

projecte,

la

bibliografia utilitzada i els annexos corresponents.

Reconeixement - No comercial - Compartir Igual 3.0 No adaptada

Sou lliure de:



copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra



fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:



Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no 4


d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).



No comercial — No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.



Compartir Igual — Si altereu o transformeu aquesta obra,

o

en

genereu

obres

derivades,

només

podeu

distribuir

l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Entenent que: 

Renuncia — Es pot renunciar a alguna d'aquestes condicions si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.



Domini Públic — Where the work or any of its elements is in the public domain under applicable law, that status is in no way affected by the license.



Altres drets — Els drets següents no queden afectats de cap manera per la llicència: o

Your fair dealing or fair use rights, or other applicable copyright exceptions and limitations;

o

Els drets morals de l'autor;

o

Drets que altres persones poden ostentar sobre l'obra o sobre

l'ús

que

se'n

fa,

com

per

exemple

drets

de

publicitat o privacitat. 

Notice — Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.

5


2. Contextualització del projecte

Àmbit d’actuació

L’àmbit d’actuació geogràfica d’aquest projecte són dos territoris adscrits a la regió de les Comarques Centrals de Catalunya, segons el Pla territorial general de Catalunya de l’any 1995, concretament la comarca del Solsonès i la subcomarca del Lluçanès,

a la comarca

d’Osona.

Font: Elaboració pròpia

Algunes característiques socioeconòmiqes dels dos territoris1:

1

Dades extretes d’IDESCAT 6


Territori

Núm. Habitants

Superfície Km2

Núm. Municipis

13.401

1.001,20

15

147.138

1.260,00

51

8.200

400

13

Solsonès Osona Lluçanès

Municipi

Núm. Habitants

Superfície Km2

9.000

17,70

985

34,40

Solsona Sant Bartomeu del Grau

En

un

primer

territorials

inici

volíem

comarcals,

però

realitzar tal

i

com

el ens

projecte

als

demostren

àmbits

les

dades

anteriors hi ha molta diferència entre les comarques del Solsonès i Osona. Per aquest motiu hem acotat la zona d’estudi i enlloc de realitzar-lo als 51 municipis de la comarca d’Osona ho farem a la subcomarca del Lluçanès, la qual presenta unes característiques més similars al Solsonès.

Població ocupada per sectors: Territori Agricultura

Industria

Construcció

Serveis

Total

Solsonès

12,9

22,3

17,0

50,05

5.125

Osona

4,6

35,7

11,2

47,8

60,663

La població per sectors d’ocupació és diferent a les dues comarques administratives, en canvi les característiques del Lluçanès (tot i no disposar

de

les

dades

oficials),

són

molt

similars

a

les

del

Solsonès. 7


En

els

dos

l’aïllament

territoris

la

tradicional,

situació

fruit

de

geogràfica

la

manca

ha

de

incrementat

grans

vies

de

comunicacions: carreteres, ferroviària, telemàtica, etc.

Per sectors de població, el sector primari ha estat condicionat pel procés

d’integració

agraris

s’ha

vist

ramadera. en

part

La

tendència

compensada

a

la

pèrdua

per

la

major

i

el

Lluçanès

d’actius

productivitat

derivada de la mecanització. Tot

i

que

tradicionalment

el

Solsonès

han

estat

territoris bàsicament agraris, l’agricultura hi ha anat decreixent de manera

paral·lela

al

increment

de

les

activitats

secundàries

i

terciàries. En els dos territoris el sector secundari s’ha anat desenvolupant en les darreres dècades. Tot i no haver estat tradicionalment territoris industrials,

han

industrial,

que,

desenvolupat juntament

al

llarg

amb

dels

anys

l’activitat

un

cert

teixit

constructora,

ha

determinat un increment del sector. En els darrers temps però, les principals industries implementades als territoris, bàsicament dedicades al tèxtil i a la fusta, estan patint la important crisi dels seus sectors. El sector terciari del Solsonès i secundari

ha

primari.

Cal

anat

guanyant

destacar

el

pes

Lluçanès, igual

relatiu

turisme

que

en ve

que el sector

detriment atret

pels

del

sector

atractius

patrimonials, artístics i natural. I en el cas del Solsonès amb el valor afegit del turisme blanc o de neu, amb l’estació d’esquí del Port del Comte. En general, doncs, l’activitat turística ha impulsat força el sector de la construcció i el de l’hoteleria. Cal destacar l’augment del turisme rural i de les Residències - Cases de Pagès en els dos territoris, en els últims 10 anys. Aquestes iniciatives neixen a principis dels anys 90 amb l’objectiu que

els

pagesos

obtinguessin

un

complement

dels

seus

ingressos. 8


Aquest

model

de

turisme

ha

obert

noves

expectatives

d’activitat

econòmica i formes de vida per als habitants de les dues comarques, especialment en l’activitat de les dones.

Destinataris

El públic objectiu d’aquest projecte són els establiments turístics del

Solsonès

i

del

Lluçanès,

concretament

es

tracte

de

251

empresaris del sector turístic, 165 del Solsonès i 86 del Lluçanès, aquests estan distribuïts per les següents tipologies: (ANNEX1)



55 establiments de Turisme Rural del Solsonès



43 establiments de Turisme Rural del Lluçanès



23 establiments hotelers del Solsonès



7 establiments hotelers del Lluçanès



63 establiments de restauració del Solsonès



28 establiments de restauració del Lluçanès



8 establiments de càmping del Solsonès



2 establiments de càmping del Lluçanès



9 establiments d’apartaments turístics del Solsonès



5 establiments d’apartaments turístics del Lluçanès



7 establiments de cases de colònies / albergs i refugis del Solsonès



1 establiments de casa de colònies del Lluçanès

9


Nota: En aquesta distribució treballem per establiments, el que suposo que hi ha empresaris que disposen de diferents tipologies turístiques, aquest és el cas dels Hotels que també disposen de restaurant obert al públic en general, no només als clients de l’Hotel. A l’apartat de restauració no hi hem incorporat els establiments amb la tipologia de bar. A

l’annex

1

hi

trobarem

el

llistat

de

les

complert

dels

diferents

establiments.

En

el

cas

turístic

de

només

l’estudi hem

previ

agafat

una

necessitats

mostra

de

la

TIC

del

totalitat

sector dels

establiments, concretament 75 establiments repartits equitativament per tipologies, així s’han enquestat 41 establiments del Solsonès i 34 establiments del Lluçanès.

10


3. Justificació i oportunitats

Antecedents

Els Telecentres o Punts TIC Solsonès i Sant Bartomeu del Grau estat

fins

ara

infraestructures

fonamentals

per

han

difondre

el

coneixement de les noves tecnologies i especialment per millorar les habilitats personals en l’ús de la informàtica i Internet. En un àmbit geogràfic complex com la Catalunya Central, milers de persones han passat pels seus telecentres, han assistit als cursos i sessions de

formació

i

instal·lacions.

han És

pogut

treure

evident,

per

profit tant,

directe

que

de

els

les

seves

telecentres

han

pal·liat si més no els dèficits en telecomunicacions de les comarques centrals, i han evitat –o com a mínim han reduït- l’exclusió digital per raons territorials que hauria afectat greument les comarques no metropolitanes d’aquesta part de la Catalunya Central. A un futur no molt llunyà, el paper dels Telecentre va encaminat a:  Portar a terme iniciatives i actuacions que els situïn en el camí de ser considerats uns referents TIC en el seu territori.  Oferir eines tecnològiques a les noves activitats econòmiques.  Realitzar

accions

de

divulgació

i

formació

en

TIC

per

tal

d’impulsar l’aplicació habitual en la vida diària dels ciutadans i en l’activitat econòmica.  Portar

a

terme

teletreballadors,

accions

més

autònoms,

especialitzades, professionals,

adreçades

microempreses

als i

petites empreses.  Donar suport a la millora de l’aplicació de les

TIC a les

administracions locals de tot el territori.

11


Oportunitats

Tot i la crisi econòmica que està patint el país, el sector turístic a Catalunya ha crescut d’una manera important en els darrers anys, sobretot fruit del Turisme Rural. Segons dades del 2009 de la Direcció General de Turisme pel què fa als establiments hotelers, fins el mes de novembre, Catalunya ha estat la segona destinació de l’Estat en afluència de viatgers en aquesta modalitat, per darrera d’Andalusia. Durant el període acumulat de gener a novembre, Catalunya s’ha erigit com

la

segona

destinació

de

l’Estat

en

afluència

de

viatgers

i

pernoctacions en establiments de turisme rural (quota: 11,9% i 12,7%, respectivament). Per darrera de Castella i Lleó.

Milers de viatgers

Andalusia Catalunya

10,50 24,40

Castella Lleó

71,30 Castella - La Manxa 49,90

Madrid

9,30 14,80

Resta CCAA

Font: elaboració pròpia

Catalunya s’ha erigit com la cinquena destinació de viatgers i quarta de pernoctacions en apartaments turístics de l’Estat: ha allotjat el 2,7% dels viatgers i el 3,6% de les pernoctacions totals. Durant

aquest

mateix

període,

pel

què

fa

als

establiments

de

càmpings, Catalunya es manté en primera posició, aportant el 40,2% dels viatgers i el 44,4% de les pernoctacions totals, en establiments d’acampada del conjunt de l’Estat. 12


Si

analitzem

el

grau

d’ocupació

per

tipologies

a

la

Catalunya

Central, durant el període d’estiu 2008 – estiu 2009, podem observar que s’ha produït una disminució important en totes les tipologies d’establiments.

TIPOLOGIA ESTABLIMENTS

ESTIU 2008

%

ESTIU 2009

HOTELER

63,35

46,71

TURISME RURAL

65,05

51,90

CÀMPINGS

54,83

52,15

APARTAMENTS TURÍSTICS

66,31

52,75

%

Font: elaboració pròpia. Dades extretes de l’Observatori turístic de la D. G. de Turisme

La marca turística Catalunya Central ha estat la més castigada durant l’any 2009; en totes les tipologies turístiques es fa palesa una certa davallada en l’ocupació. AT.CENTRAL C.GARRAF C. BCN-MARESME

Segons

dades

facilitades

per

Amadeus,

les

majors

oportunitats

de

negoci per al sector turístic estaran en els nínxols minoritaris de clients i en els serveis i productes cada vegada més especialitzats. El sector dels viatges està evolucionant cap al concepte del “viatger expert”. Les noves tendències apunten a un turista cada vegada més informat,

més

exigent

en

les

seves

expectatives

i

procedent

de

mercats més diversos. Internet ha posat molta més informació a l'abast del viatger, ja sigui

a

través

comentaris

de

d'altres

continguts usuaris.

de

professionals,

D'aquesta

manera,

xarxes

socials

diuen,

s'ha

o

anat

estenent el perfil de viatger “expert”, al que hauran d'adaptar-se i atendre

els

professionals

i

les

destinacions.

El

futur

client

s'inclinarà bé per un servei altament personalitzat, o bé per una experiència cada vegada més online en la recerca d'informació.

13


Segons un informe del I taller nacional de tecnologies aplicades al sector de turisme rural (2007)2, organitzat per la Junta de Castilla y León i Fundetec, aquest conclou que “el sector turístic presenta un grau d’avanç tecnològic molt important i fins el moment ha sabut utilitzar aquestes tecnologies per col·locar-se en bona posició, però en un futur ha d’analitzar de manera clara i exhaustiva quins és el seu públic objectiu i les seves expectatives. Aquest document apunta que el futur de les TIC en el sector turístic passaria necessariament per

tres

elements:

el

desenvolupament

del

comerç

electrònic,

el

coneixement del públic objectiu destinatari de l’oferta turística i la incorporació de recursos tecnològics com eines de gestió i de suport a nous serveis associats amb l’activitat”.

Les previsions realitzades per Exceltur indiquen que les empreses turístiques

espanyoles

són

expectatives

de

marquen

desacceleració

una

resultats

moderadament per

a

del

2010

PIB

optimistes encara

Turístic

que

amb les

proper

les

seves

estimacions

a

-1%

aquest

mateix any.

Analitzades les dades d’ocupació del sector turístic a la Catalunya Central i valorant les conclusions dels diferents informes a dalt esmentat,

els

empresaris gestionar millorar

Punts

TIC

turístics millorar

els

hem

dels

nostres

l’estalvi

resultats

de

d’oferir

del

eines

i

territoris temps

i

comercialització

per

dels i

assessorament ajudar-los

costos

als a

així

com

amb

els

comunicació

clients; en definitiva aconseguir una major competitivitat a nivell empresarial, fent-los més productius i proveint-los de capacitats per obtenir

i

intercanviar

informació

per

donar

millor

i

més

ràpida

resposta al mercat. 2

Documentació extreta de: http://www.fundetec.es/mte/sectores/turismorural.html?amn=item_4,4,10

14


El

projecte

que

presentem

ofereix

eines

als

empresaris

d’unes

comarques que actualment són les més castigades turísticament per la crisi i recordem que gairebé el 50% de la població està ocupada pel sector serveis. Amb aquestes accions els facilitem conèixer el perfil dels seus clients, incorporar de forma senzilla informació a la xarxa i aconseguir que aquests s’especialitzin oferint nous productes, en definitiva

aportar

eines

i

recursos

per

aconseguir

augmentar

l’ocupació als establiments de les comarques que formen part de la marca turística de Catalunya Central.

15


4. Disseny del projecte que inclogui l’anàlisi de necessitats, objectius,

indicadors,

planificació

de

tasques,

fases

previstes, etc.

El sector turístic no és una activitat socioeconòmica que es pugui analitzar al marge de la resta de sectors econòmics, aquesta depèn d’altres

agents

i

activitats

per poder-se

desenvolupar:

patrimoni

cultural, natural i històric, industria agroalimentària, artesania, etc.

Necessitats

La

Catalunya

Central,

tot

i

no

tractar-se

d’una

destinació

d’excel·lència, disposa de recursos i serveis turístics que poden beneficiar el desenvolupament d’aquesta zona, com és la seva posició geogràfica, el clima, l’accessibilitat, el patrimoni, la història o la seva gent, entre altres. En aquest projecte les necessitats que ens plantegem són fruit de la situació viscuda en els darrers mesos als nostres territoris i de les dades extretes de diferents informes i estudis d’àmbit català, així plantegem:  Conèixer i valorar les necessitats TIC del sector turístic. Som conscients que no tots els empresaris del sector fan ús de les noves tecnologies.  Realitzar un diagnòstic de la realitat en l’àmbit de les TIC als dos territoris, per tal de poder proposar accions a desenvolupar de manera planificada.  Difondre els resultats obtinguts entre les empreses del sector per tal de sensibilitzar-les en relació a la importància de les TIC com a motor del seu negoci.

16


 Desenvolupar accions formatives adreçades a la requalificació dels

professionals

del

sector

turístic

(formació

bàsica

i

avançada.)  Posar en comú experiències i coneixements dins del sector, entre empresaris

de

dos

territoris

que

tot

i

la

distància

en

quilòmetres formen part de la mateixa destinació turística: la Catalunya Central.  Apropar als empresaris les tendències web més innovadores per a millorar la presència a Internet, recordem que el futur client s'inclinarà per un servei altament personalitzat, o bé per una experiència cada vegada més online en la recerca d'informació.  Potenciar les relacions comercials i incrementar la possibilitat de negoci, més enllà del seu àmbit normal d’actuació.  Desenvolupar i consolidar una oferta turística diferenciada, que pugui atraure nous clients al territori.  Optimitzar

i

incrementar

l’oferta

de

la

Catalunya

Central

mitjançant una millor qualitat en els serveis, diversificació dels recursos i l’ordenació dels productes existents.

Objectius

Objectiu general

Potenciar les empreses turístiques dels nostres territoris, per què aquestes esdevinguin més competitives.

Objectius específics

 Conèixer la situació de les empreses turístiques. A l’estudi previ de les necessitats TIC del sector, es preveu realitzar un 17


total de 75 enquestes, aquests classificades per tipologies, el què significa un 30% del total d’establiments.  Facilitar l’ús de les TIC als empresaris. En la mesura del possible

es

preveu

incidir

en

la

totalitat

dels

empresaris

turístics.  Realitzar activitats formatives i trobades entre empresaris del sector. Es preveu realitzar dos cursos a cada territori i dues trobades, una al Solsonès i una altre al Lluçanès. Tot i que aquestes accions estaran obertes a tots els empresaris per temes logístics s’acotarà el nombre d’inscrits en cada una de les activitats.  Oferir assessorament continuat al sector. Aquesta acció ja forma part

del

treball

diari

de

les

dinamitzadores

dels

dos

Telecentres. Cada una es fa responsable de facilitar informació i

documentació

als

empresaris

que

així

ho

sol·licitin.

En

aquesta acció es contemplen la totalitat dels empresaris (165 al Solsonès i 86 al Lluçanès).  Facilitar el teletreball i treball en xarxa. Les dependències dels Telecentres estan al servei dels empresaris que per temes de connectivitat o altres, necessitin fer ús dels diferents espais

del

Telecentre,

entre

ells

els

vivers

empresarials.

Aquest servei està disponible per la totalitat dels empresaris turístics.  Generar i posar a l’abast dels empresaris eines de gestió de l’oferta.

El

projecte

contempla

l’aplicació

de

dues

eines

(gestió de reserves i mapejat) a part de les eines innovadores que es puguin facilitar en les trobades d’intercanvi, en la formació i en els assessoraments.  Facilitar

la

gestió

diària

als

empresaris

turístiques.

Les

accions proposades pretenen donar eines als empresaris per poder fer menys costos el treball diari. Aquestes eines es facilitaran a tots els empresaris dels dos territoris.

18


 Aconseguir un posicionament com a territoris turístics. Amb les aplicacions proposades, preveiem que els territoris esdevinguin espais d’interès turístic, a la vegada podem col·laborar en augmentar

el

posicionament

de

la

marca

turística

Catalunya

Central. Tal i com ja hem comentat les TIC són claus per atraure visitants.  Portar

a

conèixer

terme les

realització

un

pla

accions

del

pla

de

comunicació.

proposades, de

és

comunicació,

Per clau en

tal

de

el

donar

a

seguiment

i

aquest

es

preveu

realitzar actuacions de comunicació interna, publicitat (premsa, radio i Internet), comunicació on-line, entre altres.

Indicadors

Quantitatius Els indicadors quantitatius ens han de permetre fer el control i seguiment del projecte de forma mensual i poder conèixer l’acumulat una vegada finalitzada cada acció. A

continuació

presentem

un

quadre

de

comandament

o

quadre

d’instruments on es recullen els indicadors que utilitzarem en aquest projecte.

Quadre de comandament

ACCIÓ ESTUDI

INDICADORS Núm. contactes establerts Núm. d'empreses enquestades Núm. necessitats detectades Núm. propostes de solució realitzades

SEGUIMENT MENSUAL

ACUMULAT TOTAL

19


FORMACIÓ

JORNADES

Núm. Persones inscrites als cursos Núm. Cursos realitzats Núm. Persones que finalitzen els cursos Núm. Persones demandans d'informació Núm. Materials i documentació generada Núm. Jornades realitzades Núm. Participants a cada trobada Núm. Municipis sensibilitzats Núm. Casos d'èxit exposats Núm. Materials i documentació generada

ASSESSORAMENTS Núm. Núm. Núm. Núm. Núm. CENTRAL RESERVES

MAPEJAT

Peticions rebudes Peticions respostes Empresarios orientats Emprenedors orientats Gestions realitzades

Núm. Empresaris informats de l'aplicació Núm. Empresaris participants projecte Núm. Contactes establerts Núm. Intercanvis Núm. Gestions realitzades Núm. Visitants rebuts fruit de l'aplicació Núm. Persones sol·licitants informació Núm. Empresaris informats de l'aplicació Núm. Establiments mapejats Núm. Empresaris que modifiquen el perfil Núm. Entrades al mapa Núm. Pàgines web linkades

20


Qualitatius Per comprovar en quin grau es compleixen els nostres objectius, es portaran a terme periòdicament (a curt i llarg termini) actuacions que permeten recollir les dades necessàries per fer-ne un seguiment (estadístiques, enquestes i propostes de formació). Així podrem conèixer el grau de satisfacció dels assistents i la participació

i

implicació

dels

empresaris

en

cada

una

de

les

competitiu

que

activitats realitzades. Aquests indicadors ens permeten conèixer: 

La

necessitat

de

desenvolupar

un

turisme

respongui a les expectatives econòmiques i les exigències de protecció a l’entorn mitjançant les TIC 

Plans de formació i reciclatge professional pels treballadors i gestors del sector turístic



Grau

de

satisfacció

turística

i

de

les

activitats

complementàries 

Grau d’incorporació de les TIC en els diferents establiments turístics



Contribució a l’educació ambiental dels usuaris



Percepció de la població local sobre el turisme innovador que utilitzen les TIC sobre el benefici que proporciona els seus estils de vida i cultura i la valoració que els turistes fan de l’entorn sociocultural



Augment de la qualitat turística de les zones objectiu



Creació

de

plans

de

desenvolupament

turístic

o

marques

de

qualitat

21


Planificació de les tasques i fases previstes

FASE Fase 1

Fase 2

Fase 3

ACCIÓ

TASQUES

RECURSOS

TELECENTRE

Estudi necessitats TIC Disseny i planificació enquestes

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Recopilació de dades

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Elaboració de dades

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Resultats i avaluació

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Coordinació formació i jornades

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Realització dels cursos i jornades

Personal / econòmics /Accés públic dels Punts TIC

Solsona i SBG

Sessions de sensibilitzac ió i assessorament

Personals / econòmics / Accés públic dels Punts TIC

Solsona i SBG

Creació de l’eina

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Sessions presencials /

Personals / econòmics /

Solsona i SBG

Accions formatives, sensibilització i assessorament

Central de reserves “interna”

22


Fase 4

formatives

Accés públic dels Punts TIC

Accions d’avaluació i seguiment

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Recerca d’informació dels establiments

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Pujada informació a Internet

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Difusió dels resultats

Personals / econòmics

Solsona i SBG

Mapejat dels establiments

Nota:

Els

diferents

recursos accions

personals corresponen

utilitzats a

la

en

cada

plantilla

una

de

actual

les dels

Telecentres implicats (en el cas del Solsonès es tracta de la dinamitzadora, una persona de suport i un informàtic, mentre que en

el

cas

de

Sant

Bartomeu

del

Grau,

es

tracta

de

la

dinamitzadora i un informàtic). Puntualment comptem amb personal extern, així com el suport d’algunes

associacions

i

entitats

vinculades

amb

el

sector

turístic: Solsonès:

Associació

d’empresaris

del

Solsonès,

Gremi

d’Hostaleria, Associació Arada i Unió de Pagesos. Lluçanès: Associació d’empresaris del Lluçanès, Associació d’Agroturisme

del

Lluçanès,

Gremi

d’Hostaleria

d’Osona,

Unió de Pagesos i Associació d’empresaris d’Osona.

23


Descripció de les diferents accions

FASE 1. Estudi necessitats TIC ACCIÓ Disseny i planificació enquestes

QUÈ FAREM? Formulació i delimitació precisa dels objectius del treball de camp Disseny del model d’enquesta

Recopilació de dades

Processament de dades Recopilació documental Procediment experimental

COM HO FAREM? Reunions dinamitzadores Consultes bases de dades Preparació treball de camp i realització de les enquestes Anàlisi de les dades obtingudes per part de les dinamitzadores Aplicació de tècniques quantitatives i qualitatives Codificació, tabulació i gravació de les dades obtingudes

Elaboració de dades

Procediment analític

Les dinamitzadores processaran les dades obtingudes Es realitzarà un tractament estadístic de les dades

Resultats i avaluació

Anàlisi dels resultats i preparació de l’informe preliminar

Posada en comú dels resultats obtinguts en els dos territoris Comparació i anàlisi de resultats Redacció informe final

24


FASE 2. Accions formatives, sensibilització i assessorament ACCIÓ

QUÈ FAREM?

COM HO FAREM?

Coordinació formació i jornades

Presa de decisió de les accions de formació que realitzarem

A partir dels resultats de les enquestes les dinamitzadores decidiran el tipus de formació que es realitzarà

Realització dels cursos i jornades

Portar a terme la formació consensuada

Es realitzarà la mateixa formació al Solsonès i al Lluçanès

Realitzar la formació i jornades de manera paral·lela als dos territoris Oferir diferents nivells per poder arribar a tots els empresaris

Està previst realitzar un curs inicial i un d’avançat Es preveu treballar amb programari lliure Està previst realitzar una jornada d’intercanvi entre els dos territoris

Sessions de Donar suport als sensibilització empresaris que i assessorament necessitin els serveis dels telecentres

De forma continua les dinamitzadores estan al servei dels empresaris del sector que ho necessitin per tal d’informar-los i assessorar-los en diferents aspectes: normatives, subvencions, formació, etc.

25


FASE 3. Central de reserves “interna” ACCIÓ Creació de l’eina

QUÈ FAREM?

COM HO FAREM?

Recerca de la tecnologia més adequada per desenvolupar aquesta acció

Fruit que les centrals de reserva del sector turístic només poden ser gestionades per agències de viatges (majoristes o minoristes), proposem una aplicació on l’empresari anota les reserves i el visitant escull en funció de la disponibilitat

Desenvolupament de l’aplicació

L’Associació d’Agroturisme del Lluçanès ja disposa d’una aplicació d’aquestes característiques Hauríem d’aplicar-ho al Solsonès i incorporar-hi als empresaris del Lluçanès que no estan associats Valorar l’eina que utilitzen al Lluçanès i decidir si es tracta de la millor opció A partir d’aquí desenvolupar l’aplicació escollida Sessions presencials / formatives

Donar a conèixer l’aplicació als establiments Oferir formació per gestionar l’aplicació

Realitzar sessions formatives presencials per ensenyar als empresaris a gestionar l’aplicació Fer publica aquesta eina mitjançant pàgines webs de turisme

26


Seguiment i avaluació del projecte Accions d’avaluació i seguiment

Les dinamitzadores i els informàtics realitzaran un seguiment constant i avaluació final de l’aplicació

Font:Associació d’Agroturisme del Lluçanès

FASE 4. Mapejat dels establiments ACCIÓ Recerca d’informació dels establiments

QUÈ FAREM? Recollida de les dades de les empreses del sector Implicació dels empresaris en tot el procés

COM HO FAREM? Les dinamitzadores faran ús de les bases de dades i contactes dels empresaris per poder disposar de les dades de cada un dels establiments Presentació de l’aplicació als diferents empresaris

Pujada informació a Internet

Creació del mapa i introducció de les dades bàsiques i fotografies dels establiments

L’eina escollida per realitzar aquest posicionament a Internet és el Mapeme Aquesta aplicació permet incorporar dades molt diverses, 27


posicionament, imatges, vídeos, etc. Dependrà de la voluntat i de la documentació que disposi cada establiment Demostració de l’aplicació per què els empresaris siguin els responsables d’incorporar-hi contingut Difusió dels resultats

Disseny d’un fulletó explicatiu Incorporació de l’aplicació a les webs locals

Els telecentres realitzarem difusió de l’eina Map-me mitjançant un fulletó explicatiu per tal que qualsevol empresari pugui entrar-hi la informació del seu establiment Valorarem l’opció d’incorporar aquesta aplicació a diferents pàgines web (privades, municipals, comarcal o provincials)

Font: Elaboració pròpia

28


Calendari

ACCIÓ

Estudi

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

1

2

3

4

5

6

7

8

9

X

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Formació Assessorament

X

X

X

X

Central reserves Mapejat establiments Pla comunicació

X

X

X

X

X

Pressupost ACCIÓ

FASES

PRESSUPOST

Estudi necessitats TIC

Disseny, recopilació de dades, elaboració enquestes

2.500,00€

Coordinació i difusió de l’estudi

1.500,00€

Accions formatives, Cursos 1 i 2 (professorat sensibilització i i material) assessorament

Central de reserves “interna”

2.250,00€

Jornada (ponents, publicitat i càtering)

1.050,00€

Sensibilització i assessorament

1.000,00€

Creació de l’eina

2.278,00€

Sessions formatives

150,00€

29


Mapejat dels establiments Pla de comunicació

Tasques informàtiques

2.278,00€

Edició material campanya projecte

2.500,00€

TOTAL

15.506,00€

Fons de finançament del projecte:

DESPESES Telecentre Solsonès

7.753,00€

Telecentre SBG

7.753,00€

TOTAL

15.506,00€

INGRESSOS Subvenció Teletreball

10.000,00€ (5.000,00€ per Telecentre)

Recursos Telecentres

5.506,00€ (2.753,00€ per Telecentre)

Aportacions empresaris

TOTAL

0,00€

15.506,00€

30


5. Desenvolupament i implementació

La primera acció a desenvolupar en aquest projecte ha estat l’estudi previ de les necessitats TIC del sector turístic dels dos territoris. En els darrers mesos varem consensuar el model d’enquesta que faríem arribar

als

establiments

turístics

de

cada

un

dels

territoris,

distribuïts en hostaleria i restauració, turisme rural, càmpings i apartaments

turístics.

A

partir

d’aquí

via

correu

electrònic

i

enviament per carta hem fet arribar-los als empresaris, els quals molt amablement ens han retornat omplerts. El resultat del buidat de les enquestes és el següent: S’han enquestat a:  10 establiments de Turisme Rural del Solsonès  10 establiments de Turisme Rural del Lluçanès  10 establiments hotelers del Solsonès  7 establiments hotelers del Lluçanès  10 establiments de restauració del Solsonès  10 establiments de restauració del Lluçanès  6 establiments de càmping del Solsonès  2 establiments de càmping del Lluçanès  5 establiments d’apartament turístic del Solsonès  5 establiments d’apartament turístic del Lluçanès En total s’han recollit dades de 75 establiments dels dos territoris (41 establiments del Solsonès i 34 del Lluçanès), el què suposa un 30% del total dels empresaris turístics (ANNEX 2). En el cas del Lluçanès s’han recollit dades de menys establiments ja que no es disposa de més infraestructura, en el cas dels càmpings per exemple el territori només disposa de dos establiments d’aquesta tipologia. Tot i que varem valorar la possibilitat de recollir el mateix nombre 31


d’enquestes dels dos territoris, finalment varem ser equitatives en quan a les infraestructures existents. Model d’enquesta (ANNEX 3). Les empreses enquestades en aquest projecte són petites empreses o microempreses, en el cas del Solsonès un 76% tenen entre 1 i 9 treballadors mentre que en el cas del Lluçanès aquest valor és molt superior, concretament un 87%, la resta són empreses que tenen entre 10 i 49 treballadors. En cap dels dos territoris trobem empreses del sector turístic que tinguin més de 50 treballadors. Pel

què

fa

enquestats,

a

la

més

del

infraestructura 90%

de

les

que

disposen

empreses

els

enquestades

empresaris disposen

d’ordinador per realitzar les seves tasques empresarials, pel què fa a connexió Internet en el cas del Solsonès un 97% disposen de bona connexió, mentre que en el cas del Lluçanès aquest valor és només del 71%. Aquest valor en el cas del Lluçanès és significatiu ja que la majoria d’establiments de turisme rural situats en entorns no urbans, només disposen de la infraestructura guifi.net que en alguns casos funciona de forma irregular. Pel què fa al correu electrònic un 90% dels establiments en fan ús diari.

Connexió Internet 120 100 80 Connexió

60

No connexió

40 20 0 Solsonès

Lluçanès

Font: elaboració pròpia Un 30% de les empreses disposen d’una centraleta per gestionar les trucades i un 55% d’empreses disposen de xarxa inalambrica WIFI, algun dels empresaris del Solsonès enquestats disposen de solucions per a correu electrònic mòbil.

32


Pel què fa al programari utilitzat per la gestió de l’establiment, un 90% disposen de programari bàsic d’ofimàtica, d’aquests només un 10% fan ús d’aplicacions de programari lliure. Un 55% de les empreses disposen

de

financera

programari

de

les

seves

específic

per

a

empreses,

mentre

la

gestió

que

el

comptable

45%

restant

i no

disposen de cap tipus d’aplicació específica. Un

80%

dels

enquestats

disposen

d’un

antivirus

de

propietat,

d’aquests el 100% actualitzen de manera periòdica aquest tipus de programes i solucions de protecció. Només un 65% realitzen còpies de seguretat dels sistemes d’informàtica, d’aquests un 60% realitzen les verificacions corresponents a les còpies realitzades. Un 75% de les empreses disposen d’eines de filtratge de correu no desitjat (Spam). Menys del 50% de les empreses disposen de solucions globals

de

protecció

de

la

xarxa.

Finalment

només

un

48%

s’han

adequat a la LOPD (Llei orgànica de Protecció de Dades). Referent a la comunicació amb els clients i proveïdors un 88% de les empreses del Solsonès disposen de pàgina web, mentre que el % del Lluçanès

és

inferior,

concretament

un

72%.

Aquests

valors

també

corresponen amb el nombre d’empreses que realitzen comunicacions a través del correu electrònic amb els seus clients i/o proveïdors. D’aquestes aproximadament un 15% no actualitzen de forma periòdica la seva pàgina web. Aproximadament un 60% de les empreses que tenen pàgina web disposen de

bústia

a

la

seva

pàgina

per

recollir

demandes,

dubtes

i/o

suggeriments. Un 70% de les empreses realitzen algun tipus de compres i/o reben comandes a través del correu electrònic, mentre que només un 40% d’aquestes realitzen pagaments de forma electrònica i emeten factures pels seus clients. En

el

global

dels

dos

territoris

només

un

21%

de

les

empreses

enquestades disposen d’extranet per comunicar-se i relacionar-se amb els clients i proveïdors.

33


Pel què a la formació, els empresaris enquestats un 70% disposen d’uns coneixements en TIC nivell mitjà – superior, mentre que el 30% restant

disposen

de

coneixements

a

nivell

d’usuari.

La

majoria

d’enquestats han realitzat formació en TIC sobretot en ofimàtica i Internet. A

la

pregunta

sobre

el

tipus

de

formació

que

necessitarien

per

gestionar el seu negoci, un 10% han sol·licitat ofimàtica, un 20% estarien

interessats

en

eines

telemàtiques

i

un

15%

en

aspectes

vinculats amb la multimèdia (imatge, so, etc.). La resta d’enquestats no

han

mostrat

interès

en

cap

tipus

de

formació

concreta.

Dels

empresaris que han mostrat interès per realitzar formació en TIC d’aquests un 20% estarien interessats en formació presencial, un 10% en formació mixta (online / presencial) i només un 5% en formació online.

Necessitats formatives 50 40

Ofimàtica

30

Telemàtic

20

Multimedia No consteta

10 0 Formació

Font: elaboració pròpia

La segona acció a desenvolupar en aquest projecte són les accions formatives: cursos i jornades, així com accions de sensibilització i assessorament. Els

dos

Telecentres

ja

fa

temps

que

realitzem

formació

per

empresaris, tot i que sempre s’havia obert a empresaris en general i fins ara no ens havíem plantejat fer-ho exclusiu pel sector turístic.

34


Els cursos que hem ofert són diversos, de tipologies diferents i pensats

per

empresaris

que

no

tenen

els

mateixos

coneixements

informàtics. Així s’han realitzat cursos d’ofimàtica, telemàtics i de multimèdia a nivell d’iniciació i a nivell avançat. La proposta inicial era oferir dos cursos als empresaris turístics, un d’iniciació a les TIC (per tal d’adquirir coneixements bàsics) i un altre d’avançat (pensant en eines de programari lliure aplicades a la gestió de l’empresa). Tot i que si analitzem els resultats obtinguts de les enquestes, podem observar que un 70% dels enquestats tenen una formació mitja – superior de coneixements informàtics, per tant només un 30% tenen coneixements

bàsics.

Aquests

resultats

ens

fan

replantejar

la

formació que haurem de realitzar als dos territoris. El dos cursos que realitzarem als Telecentres pensat per empresaris turístics són:  Curs inicial de Open Office, la versió de programari lliure, sota la llicència de LGPL del paquet ofimàtic de Star Office, de Sun Microsystems. Aquest curs va dirigit al 30% d’empresaris turístics que tenen un nivell baix de coneixements TIC. En aquest curs coneixeran eines compatibles amb Microsoft com el processador de textos (Writer) compatible amb Word, el gestor de full

de

càlcul

(Calc)

compatible

amb

Excel,

l’editor

de

presentacions (Impress) compatible amb Power Point, l’editor de bases de dades (Base) compatible amb Access i l’editor vectorial i de gràfics (Draw).

 Curs aplicació eines TIC . L’EinesTIC és una acció que s’emmarca dins el pla PIMESTIC per oferir un conjunt d’eines informàtiques per

cobrir

treballadors d’aquesta

les

necessitats

autònoms

manera

la

i

les

bàsiques petites

introducció

de

informàtiques empreses

les

i

dels

facilitar

tecnologies

de

la

informació i les comunicacions (les TIC) en la gestió d’aquests negocis. 35


Aquesta

formació

està

pensada

pel

col·lectiu

d’empresaris

turístics que consideren que tenen coneixements informàtics a nivell mitjà – superior. L’EinesTIC pot esdevenir una bona eina de gestió per aquells establiments (més d’un 45%) que no disposen d’aplicacions de gestió de negoci.

Pel què fa a les jornades, durant el 2009 els dos Telecentres han realitzat una jornada temàtica pensada pels empresaris turístics. En el cas del Solsonès el dimarts 29 de setembre, en el marc del VIII Congrés de Desenvolupament Rural va tenir lloc la jornada: “PIMESTIC adreçada al sector del turisme”3 L’objectiu

de

la

jornada

ha

estat

explicar

els

avantatges

d’implementar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les empreses del sector del turisme mitjançant exemples reals a partir d’un format innovador i participatiu, amb la finalitat que els assistents puguin intercanviar informació i exposar dubtes. Pel què fa al Lluçanès, el Telecentre de Sant Bartomeu del Grau va realitzar el divendres 20 de novembre la jornada: “Turisme i web 2.0”4 Amb l’objectiu d’oferir eines als empresaris per què aquests puguin posicionar-se a Internet i oferir els seus productes a través de les Tecnologies

de

turístiques

no

la estan

Informació aprofitant

i

la els

comunicació. avantatges

Les

empreses

promocionals

que

ofereixen les xarxes socials, malgrat l'ús intensiu d'Internet per part dels turistes. Enguany i en el marc d’aquest projecte està previst realitzar una jornada al Solsonès i la mateixa a Sant Bartomeu del Grau, per tal de donar a conèixer aplicacions i casos d’èxit sobre programari lliure, en el sector turístic. 3

Documentació jornada:

4

Documentació jornada: http://telecentre.sbg.cat/node/3533

http://innovarural.ctfc.es/

36


Una de les tasques de les dinamitzadores dels Telecentres és oferir assessorament

i

realitzar

campanyes

de

sensibilització

temàtiques

dirigida als empresaris de la zona. Aquesta tasca es realitza de forma constant i sota la demanda de l’empresari,

així

els

assessorem

sobre

opcions

empresarials,

subvencions, programes europeus, casos de bones pràctiques, etc. Fem ús

de

les

eines

que

ens

ofereixen

les

administracions

centrals

(Generalitat i Diputacions): Pimestic.cat, ACC10, Oficina de Treball (SOC),

Localret,

etc.

Així

els

podem

assessorar

sobre

projectes

concrets com EinesTIC, AcTIC, Pladetur, Leader, UOC-SOC, entre molts d’altres. En

aquest

projecte

realitzarem

una

campanya

de

sensibilització

i

informació sobre la cobertura que ofereix Iberbanda a la Catalunya Central, fruit que hem detectat que encara hi ha un nombre important de masies aïllades que no disposen de cap tipus de cobertura. Ens interessa saber si es tracta d’una realitat o si no disposen de connexió fruit del desconeixement.

La tercera acció, la central de reserves “interna” es troba en fase inicial, de moment no s’ha realitzat cap de les tasques previstes en aquesta acció. Tot

i

aquesta

així

s’han

acció

i

realitzat en

els

contactes

dos

amb

territoris

empresaris

està

previst

per

valorar

iniciar

els

projectes en breu. La

quarta

i

última

acció

correspon

al

mapejat

d’establiments

turístics mitjançant l’aplicació del mapme. Aquesta acció es troba en fase inicial, des dels Telecentres s’han començat a mapejar algunes de

les

cases

de

turisme

rural

dels

dos

territoris.

Els

primers

resultats es poden consultar a: http://www.mapme.com/map/cases_rurals_solsones

37


6. Pla de comunicació

Objectius

 Donar a conèixer les accions que es portaran a terme en aquest projecte  Potenciar el treball conjunt entre dos territoris dispersos de la Catalunya Central  Donar a conèixer eines innovadores en TIC als empresaris i a la població en general

Termini

El període que comprèn aquest pla de comunicació serà d’uns nou mesos aproximadament. Es preveu realitzar una campanya mitjançant d’edició de fulletons al inici del projecte i en funció del desenvolupament de les diferents activitats s’aniran realitzat accions de comunicació. Aquest primer fulletó incorporarà totes les activitats previstes en format temporalitzat. Aquest ens ha de servir de base per informar als empresaris objecte de les accions.

Públics objectius

El públic objectiu d’aquest pla de comunicació són els empresaris, emprenedors

i

treballadors

del

sector

turístic

del

Solsonès

i

Lluçanès. Aquests segmentats en funció de la seva tipologia: turisme rural, hotels, hostals i pensions, restauració (no bars), càmpings, apartaments turístics i cases de colònies, albergs i refugis. A la vegada aquesta campanya ha d’arribar als visitants / turistes que arriben als nostres territoris i a la població en general.

38


PÚBLIC EXTERN

PÚBLIC INTERN

Població en general interessats pel turisme

Empresaris turístics

Amants de la natura, el patrimoni i la gastronomia

Treballadors del sector

Emprenedors

Associacions Visitants de la Catalunya Central

empresaris

turístics Col·laboradors i voluntaris

Accions de comunicació

Tipus d’accions que realitzarem:  Comunicació interna És fonamental establir comunicació constant entre les dinamitzadores dels telecentres (Solsonès i Lluçanès), així com amb la resta de persones que participen en aquest projecte.

En aquest cas utilitzarem les següents eines: -

Tauler d’anuncis als Telecentres: Aquest espai ens ajudarà a tenir controlada la informació important referent a aquest projecte.

Aquesta

informació

serà

la

mateixa

pels

dos

Telecentres. -

Línia oberta: En aquest cas utilitzarem adreces de correu electrònic, correu postal i/o telèfon.

-

Reunions, seminaris, trobades: Aquests espais són útils per a actes

purament

informatius,

però

creiem

que

un

valor

afegit, es tracta d’aprofitar aquest espai com a punt de contacte per tal d’afavorir la cohesió de grup. -

Memòria final: tot i tractar-se d’una eina polivalent, ens serà

d’utilitat

com

a

comunicació

externa;

però

també

necessària per a donar a conèixer tot allò que s’ha portat a terme en els dos territoris.

39


 Imatge corporativa En aquest cas cada Telecentre ja disposa de la seva imatge, per tant en

totes

aquelles

accions

que

realitzem

farem

ús

dels

logotips

corresponents, així com el paper i els mailings electrònics. En cap cas crearem una nova imatge per executar aquest projecte.

 Publicitat En aquest projecte farem ús de diferents mitjans de comunicació, des dels més “tradicionals”, com premsa o radio fins a nous formats com portals d’Internet. Pel què fa a la premsa en cap cas els convocarem, ni realitzarem cap roda de premsa, el què si farem serà fer ús de la nota de premsa i explicar-los el fet novadós del nostre projecte.

En el cas del Solsonès treballarem bàsicament amb: Premsa: el Diari de Solsona, el Segre i el regió 7 Radio: Solsona FM Internet: elsolsones.net

En el cas del Lluçanès treballarem amb: Premsa: El 9 Nou, el Reclam, la Rella i Osona Comarca Radio: Radio Vic, Radio Osona Internet: osona.com, llusanes.com, mesvilaweb.cat

40


 Comunicació on-line Pel què fa a la comunicació on-line farem ús de: - Mailings (correus electrònics) - Blogs (diari electrònic) - Flirck (àlbums de fotos) - YouTube (vídeo digital)

 Eines de comunicació Iniciarem la campanya comunicativa editant uns fulletons explicatius del projecte en general. Concretant cada una de les accions i la temporalització empresaris

i

d’aquestes.

usuaris

del

Aquests Solsonès

fulletons i

del

seran

Lluçanès.

pensat Així

per

que

és

realitzarà un únic fulletó pels dos territoris.

 Accions de Relacions Públiques Aquest apartat és clau per treballar el tema de la jornada sobre casos d’èxit en TIC’s al sector turístic. Hem de tenir present que realitzarem una jornada a cada territori i que l’objectiu és que els empresaris puguin intercanviar experiències i poder conèixer casos de bones pràctiques.

En

aquest

apartat

haurem

de

planificar

l’organització

dels

esdeveniments, tenint present: dates, llocs, enviament d’invitacions amb

una

certa

existència

de

anel·lació, material

senyalització

imprès

o

per

facilitar

audiovisual

per

a

l’arribada, donar

als

assistents; hospitalitat vers els participants, etc.

41


Pressupost

ACCIÓ

PRESSUPOST

Comunicació Interna

200,00€

Imatge Corporativa

0,00€

Publicitat

1.100,00€

Comunicació on-line

0,00€

Eines de comunicació / Fulletons

900,00€

Relacions públiques

300,00€

TOTAL

2.500,00€

Calendari

Pla

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

MES

comunicació

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Comunicació Interna Imatge Corporativa Publicitat

X

Comunicació online Eines de comunicació / Fulletons Relacions públiques

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X X

X X

X

X

X

X X

X

X

X

X

X

42


7. Avaluació

La metodologia proposada per avaluar el projecte serà la següent:  Avaluació dels objectius mitjançant els resultats obtinguts en les diferents accions realitzades  Avaluació d’opinió

de

les

als

diferents

destinataris,

activitats pel

tal

mitjançant de

enquestes

valorar

el

grau

satisfacció  Avaluació dels impactes de les actuacions realitzades, en els dos territoris  Avaluació

del

material

i

la

documentació

generada

en

les

diferents accions del projecte  Avaluació de les eines i aplicacions utilitzades en la formació, central de reserves i el mapejat dels establiments  Avaluació dels temps i costos de cada acció  Avaluació del procés i dels resultats a curt i llarg termini  Avaluació de la participació en les diferents accions Aquestes

avaluacions

es

realitzaran

en

els

diferents

col·lectius

implicats en el projecte, així es realitzarà una avaluació al públic objectiu

intern

(empresaris

turístics,

associacions

i

col·laboradors), a la vegada es realitzaran les avaluacions al públic objectiu extern (població en general i visitants i

amants de la

Catalunya Central) i finalment hi haurà una avaluació per part de les dinamitzadores i l’equip de treball dels dos Telecentres, Solsonès i Sant Bartomeu del Grau. Els indicadors, anteriorment esmentats, ens han de permetre fer el control i seguiment del projecte de forma mensual i poder conèixer l’acumulat una vegada finalitzada cada acció. L’avaluació final serà en base dels resultats definits pel quadre de comandament o quadre d’instruments. 43


8. Conclusions

A Catalunya, com en gran part de l’Estat, el sector turístic està constituït per microempreses que, en general, troben dificultats per millorar la seva productivitat i competitivitat, ja que les reduïdes dimensions

els

ofereix

poc

marge

per

introduir

canvis

en

les

metodologies, en les eines de treball i en la manera d’aplicar-les. Amb aquest projecte es pretén donar eines TIC a les empreses de manera

que

simplicitat

puguin i

realitzar

efectivitat

així

les com

seves

tasques

esdevenir

amb

la

protagonistes

major i

més

independents a l’hora de gestionar el seu negoci. Hem elaborat una territoris

breu DAFO de

(elaboració

pròpia

la situació turística als nostres realitzada

a

partir

dels

contactes

establerts amb el sector), per poder valorar les accions proposades en aquest estudi:

FORTALESES

DEBILITATS

Entusiasme i autenticitat Problemes connectivitat d’alguns propietaris Estacionalitat en l’ocupació El turisme contribueix al Llocs de treball precaris i desenvolupament local marcadament estacionals Oportunitat d’ocupació de les Empresaris d’edat avançada, manca dones del món rural relleu generacional Rehabilitació i conservació Manca de formació específica als habitatges tradicionals empresaris Bona relació qualitat / preu Desconeixement d’algunes eines TIC Capacitat associativa Manca d’estandardització de Contacte món rural /mon urbà sistemes de gestió Manca de planificació per part de les administracions públiques Manca d’estudis sobre els impactes socials del turisme als territoris

44


OPORTUNITATS

AMENACES Manca d’ajuts d’implantació d’establiments turístics

Bona imatge turística catalana Clima agradable i divers

Propietaris sense vocació Paisatges atractius

rurals

variats

Difusió i comercialització través de les TIC Augment de ambiental

la

i Possibilitat d’abandonament d’explotacions agràries i ramaderes a a favor d’activitats pròpies del sector serveis

conscienciació

Existència d’un mercat europeu proper

Les accions proposades en aquest projecte poden col·laborar en la millora

dels

impactes

que

sorgeixen

en

els

punts

febles

i

les

amenaces que hem detectat al DAFO, així com potenciar els punts forts i les oportunitats.

A continuació presentem una taula amb l’associació de les accions proposades amb els resultats de la DAFO. Amb alguns dels resultats extrets a la DAFO és impossible actuar-hi des dels Telecentres, com pot ser els propietaris sense vocació o el relleu generacional.

COM PUC MILLORAR ELS RESULTATS

ACCIONS PROPOSADES

DE LA DAFO? Problemes de connectivitat

Estudi necessitats TIC

Manca de planificació per part de Realimentació de les administracions públiques cobertura amb l’STSI

dades

de

Manca d’estudis sobre els impactes socials del turisme als territoris Manca de formació específica als Accions formatives empresaris Desconeixement algunes eines TIC Llocs de treball precaris marcadament estacionals Problemes de connectivitat

i Accions

assessorament

i 45


Desconeixement algunes eines TIC

sensibilització

Manca d’ajuts d’implantació d’establiment turístics Estacionalitat de l’ocupació Manca d’estandardització sistemes de gestió

Central de reserves “Interna” de

i comercialització Difusió través de les TIC

a Mapejat establiments turístics

Desconeixement algunes eines TIC Difusió i comercialització través de les TIC

a

Els resultats de les enquestes (corresponen a un 30% del total dels establiments turístics dels dos territoris) ens aporten informació molt valorosa de la situació viscuda als dos territoris, els valors obtinguts ens han d’ajudar a replantejar les accions que anualment plantifiquem i realitzem des dels Telecentre.

En

aquest

projecte

no

incorporàvem

cap

acció

vinculada

amb

les

infraestructures existents als nostres territoris, tot i així hem detectat que gairebé un 30% dels empresaris enquestats al Lluçanès no disposen de bona connectivitat. Per

aquest

motiu

realitzarem

una

campanya

de

sensibilització

i

informació sobre la cobertura que ofereix Iberbanda a la Catalunya Central, així com la resta d’operadores que operen a la zona.

Des

dels

Telecentres

sensibilització antivirus,

sobre

copies

d’assessorament

per

de

haurem temes

de de

realitzar programari

seguretat,

millorar

etc.),

alguna

campanya

de

(programari

lliure,

així

accions

com

la

comunicació

amb

els

cal

realització

cursos

clients

i

proveïdors. Pel

què

fa

a

la

formació,

diferents aspectes. Tot i que

un

temàtics

en

70% dels enquestats creuen que

disposen de coneixements a nivell mitjà – avançat, encara queda un 30% que consideren que els seus coneixements són a nivell d’usuari. L’AcTIC és una bona eina per contrastar aquestes dades i preveure 46


formació al respecte. Els dos Telecentres són centres col·laboradors de l’AcTIC.

La nostre proposta de central de reserves “interna” és una opció als problemes d’estandardització de gestió, entenem que la nostre opció no pot resoldre el problema de les centrals de reserves a nivell català,

però

empresaris

si

que

pot

turístics

aplicació

els

col·laborar

dels

empresaris

nostres

en

la

gestió

territoris.

redueixen

costos,

ja

diària

Amb

aquesta

que

ells

dels auto-

són

els

gestors de l’eina. En el cas de l’Associació d’Agroturisme del Lluçanès és una eina que està tenint molt d’èxit i ens han comentat que hi ha hagut altres territoris

que

s’han

mostrat

interessats

en

el

funcionament

d’aquesta.

L’aplicació del Mape-me, ha d’ajudar als empresaris a vendre els seus establiment

als

futurs

clients.

Aquesta

aplicació

incorporada

a

diferents webs ha de donar el millor de cada establiment, entenem que com

més

informació

de

l’establiment

hi

ha,

aquest

esdevé

més

atractiu, sempre hi quan la informació sigui real i coincideixi amb l’establiment en qüestió.

Així doncs aquest projecte pretén facilitar eines TIC als empresaris turístics per tal ajudar a impulsar les empreses cap a la millora continua de la seva activitat. Tot i així hem constatat que un nombre elevat de propietaris turístics són persones d’edat avançada i que existeix una manca de relleu generacional, fet que pot dificultat la participació en algunes de les accions proposades.

Tot

i

que

es

tracta

d’un

projecte

entre

dos

territoris

de

la

Catalunya Central, l’idea és poder-ho aplicar a altres territoris on el sector turístic sigui considerat estratègic i/o emergent. A curt termini es pretén oferir-lo a la resta de territoris de la Catalunya Central.

47


Hem analitzat altres ens, empreses i agents que ofereixen serveis similars

als

que

plantegem

en

aquest

projecte

per

valorar

la

viabilitat d’aquest:

ENS / EMPRESA

QUÈ OFEREIX

PÚBLIC

COST PER

OBJECTIU

L’EMPRESARI

Pimestic

Accions de difusió Petits i sensibilització, empresaris assessorament i catalans orientació

En funció de les accions

Centres formatius

Accions formatives

Empresaris

No gratuït

Consultories

Assessorament

Empresaris

No gratuït

Centrals reserves*

Projecte Ñtur Fundetec

de Gestió de reserves Empresaris No gratuït turístics, on-line segmentats per tipologies d’establiments Inicialment Gratuït Empresaris de subvencionat Sistema Integral Castella i de gestió de Lleó i Murcia reserves Factura-e

Assessorament, consultoria formació Diagnosi tecnològic de Pimes certificació Qualitat

i Els establiments catalans també s’hi poden les acollir i de

El nostre Estudi de Empresaris Gratuït projecte necessitats de les turístics de subvencionat la Catalunya TIC al sector Central Accions formatives, assessorament i sensibilització Gestió central de reserves interna Mapejat establiments 48


*Algunes de les Centrals de reserves que operen a Catalunya: Agències de viatges (majoristes i minoristes) Toprural (turisme rural) Ruralgest (turisme rural) Rusticae (hotels amb encant) ACCAC (cases de colònies) Centraldereserves.net (turisme rural, hotels i càmpings)

Els

ens

i

les

complementaries

a

empreses les

que

tasques

hem

que

analitzat

realitzarem

esdevenen nosaltres.

totes No

hem

trobat agents que ofereixin les mateixes eines i aplicacions a la Catalunya Central. La majoria de les presentades ofereixen serveis no gratuïts, fet que en època de crisi poden decantar a l’empresari. L’única proposta similar però a gran escala, és el projecte presentat per Fundetec - Ñtur que ofereix serveis diversos (factura-e, centrals de reserves, formació i assessorament, etc.). Aquest és un projecte que s’ofereix de forma gratuïta i a tots els empresaris de l’estat espanyol, fet que pot no agradar als empresaris que estan acostumats a treballar en àmbits més reduïts. Tot i així, una vegada analitzada la tasca que desenvolupen, serà interessant mantenir contactes amb els responsables del projecte i poder-lo presentar als empresaris turístics de la Catalunya Central.

49


9. Resum executiu

a) Per què aquest projecte? El

Projecte

“Desenvolupament

del

sector

turístic

a

la

Catalunya

Central” és un treball en xarxa entre dos Telecentres el de Solsona i el de Sant Bartomeu del Grau. Varem creure en la possibilitat de treballar

amb

empresaris

dels

dos

territoris

amb

l’objectiu

que

aquests puguin intercanviar experiències i maneres de fer, pensar i actuar. El projecte està centrat en empresaris turístics, tal i com ja hem comentat

el

sector

turístic

a

Catalunya

ha

crescut

d’una

manera

important en els darrers anys, sobretot fruit de l’augment de nous establiments de turisme rural. Aquesta realitat també es dona als nostres

territoris,

els

quals

avui

en

dia

gairebé

un

50%

de

la

població es dedica al sector serveis. Fruit de la crisi actual, la marca turística Catalunya Central ha estat la més castigada durant l’any 2009 a nivell català; en totes les

tipologies

turístiques

es

fa

palesa

una

certa

davallada

en

l’ocupació. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són un element clau per desenvolupar qualsevol nova iniciativa, les TIC ens facilitaran les

eines

per

poder

gestionar

cada

una

de

les

accions

d’aquest

projecte. El nostre objectiu és potenciar les empreses turístiques dels nostres territoris, per què aquestes esdevinguin més competitives.

b) Les oportunitats de les TIC. Cap a una nova consciencia Som conscients que les TIC segueixen sent un catalitzador excepcional per tal que les empreses puguin crear avantatges competitives que les diferenciïn, fent-les més productives i proveint-les de capacitats

50


d’obtenir i intercanviar informació per donar millor i més ràpida resposta al mercat. Els usos de les TIC no paren de créixer i d'estendre's, sobretot als països rics i tendeixen a prendre un lloc creixent en la vida humana i en el funcionament de les societats. Les

empreses

promocionals

turístiques que

no

ofereixen

les

estan TIC

aprofitant (en

les

els

seves

avantatges

multituds

de

vessants), malgrat l'ús intensiu d'Internet per part dels visitants / turistes. Tot i així, malauradament en els nostres territoris encara hi ha empresaris que no fan ús de les TIC, alguns per temes de manca d’infraestructura i altres per manca de voluntat. El fet que algun establiment

sigui

regentat

per

persones

d’edat

avançada

i

sense

relleu generacional, dificulta la nostre tasca. El nostre projecte és clau per ajudar a les empreses turístiques en aquests

moments

de

crisi

que

pateix

el

sector

i

l’economia

en

general, els hi ofererim eines i aplicacions innovadores en TIC, així com assessorament i suport, de forma gratuïta, per què els empresaris de la Catalunya Central coneguin i puguin gestionar millor la seva tasca diària fent ús dels avantatges que ofereixen les TIC.

c) Capacitat d’intervenció La tasca que realitzem des dels Telecentres ens permet conèixer de primera

territoris

a

gairebé

(251

tots

establiments

els

empresaris

turístics).

turístics

Aquest

fet

dels juga

nostres a

favor

nostre alhora de planificar i executar les diferents accions. Sovint aquests empresaris ja participen de les accions que realitzem als Telecentres (formació, jornades, assessorament, etc.) Aquesta capacitat ha quedat reflectida amb les enquestes realitzades per l’estudi de necessitats de les TIC al sector turístic (primera acció proposada en aquest projecte), hem fet arribar un total de 75 enquestes a empresaris turístics de diferents tipologies i diferents municipis i l’índex de participació ha estat el 100%. 51


Els diferents indicadors que avaluem des dels Telecentres en accions com aquesta ens mostren que som un referent al territori i que els empresaris estan interessats en les accions que desenvolupem.

d) Un impuls al sector turístic La crisi econòmica que està vivint Catalunya, així com molts altres països, està afectant el sector turístic. Tot i que tradicionalment el Solsonès i el Lluçanès han estat territoris bàsicament agraris, l’agricultura hi ha anat decreixent de manera paral·lela al increment de les activitats secundàries i terciàries, sobretot les activitats turístiques. Amb

les

accions

conèixer

el

que

sector

proposem turístic

podem dels

ajudar

nostres

a

impulsar

territoris,

i

donar

en

a

aquests

moments d’impàs. Les accions proposades són les següents:  Estudi

previ

de

les

necessitats

TIC

del

sector

turístic,

mitjançant enquestes als empresaris turístics  Accions formatives (cursos i jornades), així com accions de sensibilització i assessorament  Gestió d’una central de reserves “interna”  Mapejar els establiments i ser presents a Internet

e) Els agents complementaris Dels ens i empreses que hem analitzat per conèixer el posicionament del nostre projecte davant els empresaris del sector turístic de la Catalunya

Central,

esdevenen

tots

complementaris

i

en

pocs

casos

gratuïtes. Els diferents ens ofereixen coneixement i eines de manera temàtica (formació o assessorament o centrals de reserves), excepte el

projecte

presentat

per

Fundetec

-

Ñtur

que

ofereix

serveis

diversos (factura-e, centrals de reserves, formació i assessorament, etc.). Aquest és un projecte que s’ofereix de forma gratuïta i a tots 52


els

empresaris

de

l’estat

espanyol.

Serà

interessant

mantenir

contactes amb els responsables del projecte i poder-lo presentar als empresaris turístics de la Catalunya Central, com una eina més a conèixer.

f) Aspectes tècnics Les

accions

proposades

es

realitzaran

paral·lelament

en

els

dos

territoris. La durada d’aquest projecte està previst finalitzar-ho en nou mesos. Recordem que la primera acció ja està realitzada. El pressupost estimat és de 15.506,00€. Desglossats de la següent manera: Estudi: 4.000,00€ Formació / assessorament: 4.300,00€ Central de reserves: 2.428,00€ Mapejat: 2.278,00€ Pla de comunicació: 2.500,00€ Per tal de donar a conèixer les accions que desenvoluparem en aquest projecte,

portarem

a

terme

un

pla

de

comunicació,

en

aquest

es

proposa realitzar comunicació interna (línia oberta, reunions, etc.), campanyes

de

publicitat

(premsa,

radio

i

Internet),

comunicació

online, així com accions de relacions públiques. L’equip

de

treball

que

realitzarà

aquest

projecte

són

els

responsables tècnics dels Telecentres de Solsona i de Sant Bartomeu del

Grau.

Telecentres

Amb i

la

col·laboració

professionals

de

externs

personal així

com

contractat les

pels

associacions

d’empresaris del Solsonès i Lluçanès, els gremis d’hostaleria de les comarques respectives, Unió de Pagesos, associacions que treballen pel turisme a la Catalunya Central i voluntaris.

53


10.

Pla

Bibliografia i fonts consultades o d’ampliació

estratègic

de

Turisme

a

Catalunya

2005-2010.

Generalitat

de

Catalunya, Secretaria de Comerç i Turisme. Institut estadístic de Catalunya: http://www.idescat.net Direcció General e Turisme i Observatori de turisme de Catalunya: http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/ Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.net/treballiindustria/estadistiques/index.html Instituto Nacional de Empleo: http://www.inem.es/ciudadano/p_formacion.html Ministerio de Educación: http://www.mec.es/educa/incual/index.html Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent: http://www.xtec.es/fp/ Fundetec: http://www.fundetec.es/mte/home_fundetec/index.html Universitat de Santiago de Compostela: http://www.usc.es/atpemes/Guia-de- autodiagnostico-para-Pymes Associació per a l'Orientació Empresarial i Laboral de Lleida (Aploell): http://www.aploell.com/index.php?men=obs Registre d’establiments industrials de Catalunya: http://www10.gencat.net/reic/ 54


Base de dades d’Empreses del Solsonès del Consell Comarcal del Solsonès http://www.fundacioabertis.org/es/actividades/estudio.php?id=31 Turisme Solsonès: http://www.turismesolsones.com/ Turisme Lluçanès: http://www.turisme.llucanes.cat/ Associació Agroturisme Lluçanès: http://www.agroturisme.llucanes.net/

55


11.

Annexos

Annex 1 Els

establiments

objectiu

de

les

accions

són

els

següents,

classificats per tipologia turística:

TURISME RURAL / AGROTURISME

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Castellar de la Ribera

Casa Ventoldra

Solsonès

Clariana de Cardener

Cal Bernoi

Solsonès

Clariana de Cardener

Casa Flotats

Solsonès

Clariana de Cardener

Caseta de Trullàs

Solsonès

La Coma i la Pedra

Cal Tarrés i l’Eixida

Solsonès

Guixers

Cal Martí

Solsonès

Guixers

Casa Vilasaló

Solsonès

Lladurs

La Salada (4 establiments)

Solsonès

Lladurs

Casa Corral i la Moixella

Solsonès

Lladurs

El Pla i la Torre de Montpol

Solsonès

Lladurs

El Vilaró de la Llena

Solsonès

Lladurs

Serra de Dalt

Solsonès

Lladurs

Vaqueria de Solanes

56


Solsonès

Llobera

Ca l’Avi Forner

Solsonès

Llobera

La Torra de Llobera

Solsonès

La Molsosa

Cal Gambada

Solsonès

La Molsosa

Cal Sastre

Solsonès

La Molsosa

Molí d’Enfesta

Solsonès

Navès

Cal Benet

Solsonès

Navès

Cal Sorregana

Solsonès

Navès

Can Cols

Solsonès

Navès

Casa Casafont

Solsonès

Navès

Cases Baixes de Posada

Solsonès

Navès

Caseta de Postils

Solsonès

Navès

El Paller de Can Viladomat

Solsonès

Navès

Sant Grau

Solsonès

Odèn

Cal Jaumet

Solsonès

Odèn

Cal Pastor

Solsonès

Odèn

Casa Cavallera

Solsonès

Odèn

El Call d’Odèn i Les Planes

Solsonès

Odèn

Espunyes

Solsonès

Odèn

Masoveria del Pubilló

Solsonès

Olius

Casa Solanells

Solsonès

Olius

Sant Joan

Solsonès

Pinell de Solsonès

Cal Mestre

Solsonès

Pinell de Solsonès

El Torrent

Solsonès

Pinell de Solsonès

L’Avellana

Solsonès

Pinell de Solsonès

Sant Petrus Madrona

57


Solsonès

Pinell de Solsonès

Santa Magdalena

Solsonès

Pinós

Ca l’Asenegre

Solsonès

Pinós

Cal Prat

Solsonès

Pinós

Cal Sala

Solsonès

Pinós

Cal Tristany

Solsonès

Pinós

Casa Galls

Solsonès

Pinós

Casa Miralles

Solsonès

Riner

Cal Sané

Solsonès

Riner

Casa Viladecans

Solsonès

Riner

Caseta de Casamartina

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

El Porxo de la Creu

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

L’Era d’en Bella

Solsonès

Solsona

Can Riera

Solsonès

Solsona

Cal Llarg

Lluçanès

Alpens

El Vilar

Lluçanès

Alpens

Cal Ferrer Nou

Lluçanès

Lluçà

El Verdaguer

Lluçanès

Lluçà

Puig-oriol

Lluçanès

Olost

Casanova del Puig (2 allotjaments)

Lluçanès

Olost

Cal Masover de Rexach

Lluçanès

Olost

El Molí de Rexach

Lluçanès

Olost

Cal Terrisco

Lluçanès

Olost

El Teixell

Lluçanès

Olost / Santa Creu

La Casagran

LLUÇANÈS

58


de Jutglar Lluçanès

Oristà

Cal Curet Curt

Lluçanès

Oristà

El Solà

Lluçanès

Oristà

Sansalvador

Lluçanès

Oristà / La Torre

Planoguera

Lluçanès

Oristà/ La Torre

Cal Borrasca

Lluçanès

Oristà / La Torre

La Pallissa de la Caseta

Lluçanès

Oristà/ La Torre

La Caseta del Coll de l’Arç

Lluçanès

Perafita

Ca l’Estamenya (6 allotjaments)

Lluçanès

Perafita

Cal Terri

Lluçanès

Perafita

La Tria

Lluçanès

Perafita

La Roca

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Galobardes

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Casa Rovira

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Font Ranó

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Les Vinyes Grosses

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

El Codinach (3 allotjaments)

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Mas Bardolet

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Cal Llorenç Nou

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Can Pau

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

La Cabanya del Permanyer

59


Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Cal Met

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

La Cirera

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Cal Tracanet

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

L’Anglada

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Cal Riambau

La Serra de Dalt

Cal Terri

Sant Llorens de Morunys

Perafita

HOTELS I HOSTALS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Clariana del Cardener

Hotel complex Tur. Rest. Can Puig

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel Serhs Ski Pla del Comte

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel l’Avet

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel Fonts del Cardener 60


Solsonès

La Coma i la Pedra

Pensió Casa Nin

Solsonès

Lladurs

Pensió Casa Angrill

Solsonès

Navès

Pensió Cal Trasquet

Solsonès

Navès

Pensió El Pujol de la Vall d’Ora

Solsonès

Odèn

Pensió Ca l’Agustí

Solsonès

Odèn

Pensió Casanova

Solsonès

Olius

Pensió El Pi

Solsonès

Riner

Hotel Villaró del Bosc

Solsonès

Riner

Pensió El Forn

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió Casa Joan

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió La Catalana

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió Piteus

Solsonès

Solsona

Hotel Sant de Roc

Solsonès

Solsona

Hotel La Freixera

Solsonès

Solsona

Hotel Gran Sol

Solsonès

Solsona

Hotel Solsona Centre

Solsonès

Solsona

Hotel Crisami

Solsonès

Solsona

Pensió Pilar

Solsonès

Su

Hostal Forn de Su

Lluçanès

Alpens

Fonda Alpens

Lluçanès

Lluçà

Fonda la Primitiva

Lluçanès

Olost

Fonda Sala

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Hotelet

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Hostal Cal Music

LLUÇANÈS

61


Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Hotel Montcel

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Hostal Sant Cristòfol

RESTAURACIÓ (no bars)

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Clariana de Cardener

Can Puig

Solsonès

Guixers

Casa Vilasaló

Solsonès

Guixers

El Monegal

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel Serhs Ski Pla del Comte

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel l’Avet

Solsonès

La Coma i la Pedra

Hotel Fonts del Cardener

Solsonès

La Coma i la Pedra

Pensió Casa Nin

Solsonès

La Coma i la Pedra

Cal Jan

Solsonès

La Coma i la Pedra

La Genciana

Solsonès

Lladurs

Casa Angrill

Solsonès

Lladurs

Cap del Pla

Solsonès

Lladurs

Club de Golf

Solsonès

Llobera

Hostal Nou

Solsonès

Navès

Pensió Cal Trasquet

Solsonès

Navès

Pensió El Pujol de la Vall d’Ora

Solsonès

Navès

Font de Goters

Solsonès

Navès

Montanyà

62


Solsonès

Navès

Santa Llúcia

Solsonès

Odèn

Pensió Ca l’Agustí

Solsonès

Odèn

Pensió Casanova

Solsonès

Olius

Pensió El Pi

Solsonès

Olius

Molí del Pont

Solsonès

Olius

Olius

Solsonès

Pinell de Solsonès

Cal Mestre

Solsonès

Pinós

Cal Bosch

Solsonès

Pinós

Hostal de Pinós

Solsonès

Riner

Hotel Villaró del Bosc

Solsonès

Riner

Pensió El Forn

Solsonès

Riner

Sant Ponç

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió Casa Joan

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió La Catalana

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Pensió Piteus

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

La Brasa

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

La Catalana

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Cal Tecu

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Bondia

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Llohis

Solsonès

Solsona

Hotel Sant de Roc

Solsonès

Solsona

Hotel La Freixera

63


Solsonès

Solsona

Hotel Gran Sol

Solsonès

Solsona

Hotel Solsona Centre

Solsonès

Solsona

Hotel Crisami

Solsonès

Solsona

Pensió Pilar

Solsonès

Solsona

La Cabana d’en Geli

Solsonès

Solsona

La Fada

Solsonès

Solsona

Can Mascaró

Solsonès

Solsona

El Buffi

Solsonès

Solsona

El Petit Buffi

Solsonès

Solsona

Restaurant el Càmping El Solsonès

Solsonès

Solsona

Gran Sol

Solsonès

Solsona

El Castell

Solsonès

Solsona

El Racó

Solsonès

Solsona

El Trabucaire

Solsonès

Solsona

Fermín

Solsonès

Solsona

La Criolla

Solsonès

Solsona

La Graella

Solsonès

Solsona

La Pèrgola

Solsonès

Solsona

L’Espiga

Solsonès

Solsona

Mare de la Font

Solsonès

Solsona

La Pastisseria

Solsonès

Solsona

Sant Antoni

Solsonès

Solsona

El Cobert

Solsonès

Solsona

Tonetto

Lluçanès

Alpens

Fonda Alpens

Lluçanès

Lluçà

La Primitiva

LLUÇANÈS

64


Lluçanès

Lluçà

Cal Penyora

Lluçanès

Lluçà

Café Nou

Lluçanès

Olost

Fonda Sala

Lluçanès

Olost / Santa Creu de Jutglar

La Mola

Lluçanès

Olost

Restaurant Càmping Lluçanès

Lluçanès

Olost

Sant Adjutori

Lluçanès

Oristà

Cal Julià

Lluçanès

Oristà / La Torre

Cal Toni

Lluçanès

Oristà / La Torre

L’Arbequina

Lluçanès

Perafita

Cal Pensiró

Lluçanès

Perafita

El Bar 9

Lluçanès

Perafita

Snack la Plaça

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Cal Quico

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Cal Baumer

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Cala Cinta

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

El Collet

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

Santuari dels Munts

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

El Caribe

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

El Geu

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Mas Monells

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Cal Met

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Cala Mercè

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Hotel Montcel 65


Lluçanès

Sant Feliu Sasserra

Comas

Lluçanès

Sant Feliu Sasserra

Perot Rocaguinarda

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Hostal Sant Cristòfol

CÀMPINGS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Clariana del Cardener

La Ribera

Solsonès

Navès

Rectoria de la Selva

Solsonès

Odèn - Cambrils dels Pirineus

La Comella

Solsonès

Ogern

Ribera Salada

Solsonès

Pantà de Sant Ponç

La Robera

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Morunys

Solsonès

Solsona

El Solsonès

Solsonès

Valldan

Valldan

Lluçanès

Olost

Lluçanès

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

La Vall de Merlès

LLUÇANÈS

66


APARTAMENTS TURÍSTICS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

La Coma i la Pedra

Isard

Solsonès

Guixers

El Monegal

Solsonès

Lladurs

Borrells i Canet

Solsonès

Navès

Llosa del Cavall

Solsonès

Odèn

Cal Masover

Solsonès

Odèn

El Quer

Solsonès

Odèn

La Caseta

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Piteus – Casa Dionís

Solsonès

Solsona

Gran Sol

Lluçanès

Alpens

Cal Miquel

Lluçanès

Lluçà

La Primitiva

Lluçanès

Perafita

Ca l’Alzina

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Cal Xico / Bauma

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Cal Xico / Sorreigs

LLUÇANÈS

67


CASA DE COLÒNIES / ALBERGS I REFUGIS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Castellar de la Ribera

Alberg Ceuró

Solsonès

La Coma i la Pedra

Alberg Mirador Centre de Vacances

Solsonès

La Coma i la Pedra

Refugi del Bages

Solsonès

Navès

Alberg les Cases altes de Posada

Solsonès

Navès

Alberg la Rectoria de la Selva

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Alberg la Torre del Baró

Solsonès

Riner

Casa de colònies La Carral

Lluçà

Casa de colònies Masia Curtius

LLUÇANÈS Lluçanès

68


Annex 2 Els establiments objectiu de l’estudi de les necessitats del sector turístic són els següents:

TURISME RURAL

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Llobera

La Torre de Llobera

Solsonès

Pinell

Cal Mestre Tugues

Solsonès

Riner

Caseta de Casamartina

Solsonès

Navès

El Paller de Can Viladomat

Solsonès

Navès

La Llosa del Cavall

Solsonès

St. Llorenç de Morunys

L’Era d’en Bella

Solsonès

Odèn

El Call d’Odèn

Solsonès

Lladurs

El Pla de Montpol

Solsonès

Odèn

Cal Pastor

Solsonès

Clariana del Cardener

Casa Flotats

Lluçanès

Lluçà

El Verdaguer

Lluçanès

Olost

La Casagran

Lluçanès

Oristà

Sansalvador

Lluçanès

Oristà

El Solà

Lluçanès

Perafita

Cal Terri

69


Lluçanès

Prats de Lluçanès

Galobardes

Lluçanès

Sant Agustí de Lluçanès

El Codinach

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

La Cabanya del Permanyer

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

La Cirera

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Riambau

HOTELS I HOSTALS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Solsona

Hotel Sant de Roc

Solsonès

Guixers

El Monegal

Solsonès

La Coma i la Pedra

L’avet

Solsonès

Olius

Hotel Restaurant El Pi

Solsonès

Riner

Hotel Villaró del Bosc

Solsonès

Su

Restaurant Hostal Forn de Su

Solsonès

Solsona

Hotel Restaurant Crisami

Solsonès

Solsona

Hotel La Freixera

Solsonès

Solsona

Hotel Gran Sol

Solsonès

Clariana del Cardener

Hotel complex Tur. Rest. Can Puig

Lluçanès

Alpens

Fonda Alpens 70


Lluçanès

Lluçà

Fonda la Primitiva

Lluçanès

Olost

Fonda Sala

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Hotelet

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Hostal Cal Music

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Hotel Montcel

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Hostal Sant Cristòfol

RESTAURACIÓ

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Sant Climenç

Cal Mestre

Solsonès

Guixers

Casa Vilasaló

Solsonès

Solsona

Gran Sol

Solsonès

St. Llorenç de Morunys

La Brasa

Solsonès

Navès

Montanyà

Solsonès

Riner

Restaurant Bar Sant Ponç

Solsonès

St. Llorenç de Morunys

Restaurant la Catalana

Solsonès

Lladurs

Cap del Pla

Solsonès

Llobera

Hostal Nou

Solsonès

Olius

Restaurant Bar Olius

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Mas Monells

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

El Caribe

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

El Geu

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Restaurant Cal Quico 71


Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Ca la Mercè

Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

Cal Met

Lluçanès

Perafita

Cal Pensiró

Lluçanès

Oristà

Restaurant Julià

Lluçanès

Oristà /La Torre

L’Arbequina

Lluçanès

Sant Feliu Sasserra

Comas Bar Restaurant

CÀMPINGS

COMARCA

MUNICIPI

ESTABLIMENT

Solsonès

Solsona

Càmping el Solsonès

Solsonès

Cambrils dels Pirineus

Càmping la Comella

Solsonès

Pantà de Sant Ponç

Càmping la Robera

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Càmping Morunys

Solsonès

Ogern

Càmping Ribera Salada

Solsonès

Valldan

Càmping Valldan

Lluçanès

Santa Maria de Merlès

Càmping la Vall de Merlès

Lluçanès

Olost

Càmping Lluçanès

APARTAMENTS TURÍSTICS

COMARCA Solsonès

MUNICIPI La Coma i la Pedra

ESTABLIMENT Isard

72


Solsonès

Guixers

El Monegal

Solsonès

Navès

Llosa del Cavall

Solsonès

Odèn

El Quer

Solsonès

Sant Llorenç de Morunys

Piteus – Casa Dionís

Lluçanès

Alpens

Cal Miquel

Lluçanès

Lluçà

La Primitiva

Lluçanès

Perafita

Ca l’Alzina

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Cal Xico / Bauma

Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Cal Xico / Sorreigs

73


Annex 3 Model

d’enquesta

realitzada

als

empresaris

turístics

prèviament

seleccionats, per tal de conèixer les necessitats TIC del sector.

1. Quines són les activitats principals de la seva empresa (en pot marca més d’una)? Hostaleria Turisme Rural Restauració Càmping Apartament turístic Casa de colònies Alberg / refugi

2. Quin és el nombre de treballadors de la seva empresa (de forma estable), incloent-hi vostè mateix? De 1 a 9 De 10 a 49 De 50 a 99 De 100 a 150 Més de 150

3. La seva empresa disposa d’ordinadors personals? SI NO

4. La seva empresa disposa de connexió a Internet? SI NO 74


5. La seva empresa disposa de correu electrònic? SI NO

6. La seva empresa trucades?

disposa

d’una

centraleta

per

gestionar

les

SI NO

7. Els ordinadors de la seva empresa es poden connectar a través d’una xarxa inal·lambrica (WIFI)? SI NO

8. La seva empresa disposa de solucions de correu electrònic mòbil? SI NO

9. La seva empresa disposa de programari d’ofimàtica bàsic? SI NO

10. La seva empresa disposa de programari lliure? SI NO

11. La seva empresa disposa de programari específic per la gestió comptable i financer de la seva empresa? SI NO

75


12. La seva empresa disposa de programari antivirus en propietat? SI NO

13. L’antivirus i les renoven periòdicament?

solucions de protecció s’actualitzen i es

SI NO

14. Es realitzen còpies de seguretat dels sistemes d’informació? SI NO

15. Es realitzen verificacions periòdiques de restaurabilitat de les còpies de seguretat?

la

integritat

/

SI NO

16. La seva empresa desitjat (SPAM)?

utilitza

eines

de

filtratge

de

correu

no

SI NO

17. La seva empresa utilitza solucions globals de protecció de la xarxa (tallafocs, servidors intermediaris, etc.)? SI NO

18. L’empresa s’adequa a la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades? SI NO 76


19. La seva empresa disposa de pàgina web pública amb informació del seu establiment? SI NO

20. A més de les vies de comunicació tradicionals (telèfon, fax, correu postal, etc.) utilitza el correu electrònic per comunicarse amb clients i proveïdors? SI NO

21. La pàgina web de la seva empresa s’actualitza periòdicament amb noticies del sector o novetats de l’empresa? SI NO

22. La pàgina web de la seva empresa disposa recollir demandes, dubtes i/o suggeriments?

d’una

bústia

per

SI NO

23. L’empresa realitza ordres de compra i/o rep comandes per correu electrònic? SI NO

24. Realitza pagaments als seus proveïdors de manera electrònica? SI NO

77


25. Emet factures als clients de manera electrònica? SI NO

26. Disposa la seva empresa d’una extranet per relacionar-se comunicar-se amb els seus clients i/o proveïdors?

i

SI NO

27. Quins coneixements en TIC té? Nivell bàsic Nivell mitjà Nivell superior

28. Quin tipus de formació ha realitzat? Ofimàtica Telemàtic Multimèdia Altres

29. Quina formació creu que l’ajudaria a gestionar millor el seu negoci? Ofimàtica Telemàtic Multimèdia Altres

30. Quin tipus de formació prefereix? Presencial On-line Mixta 78


79

Projecte: Desenvolupament del sector turístic a la Catalunya central  

Projecte: Desenvolupament del sector turístic a la Catalunya central. DRETS DE COMPARTICIÓ Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (b...

Advertisement