Issuu on Google+

JORDI
ISERN



La
 obra
 de
 Jordi
 Isern
 trata
 de
 las
 relaciones
 estrechas
 entre
 cuerpo
 y
 cosmos,
 las
 fronteras
 su>les
 entre
 lo
 palpable
 y
 lo
 impalpable,
 entre
 la
 materia
 y
 el
 espíritu.
 Su
 trabajo
camina
entre
una
visión
más
áspero
y
austera
de
la
existencia
humana
a
una
 exaltación
 más
 lírica.
 Jordi
 Isern
 afirma
 que
 su
 propósito
 es
 el
 de
 hablar
 sobre
 las
 posibilidades
de
expansión
de
la
conciencia.
Y
para
lograrlo
realiza
un
intenso
diálogo
 entre
 una
 representación
 figura>va
 del
 cuerpo
 humano
 y
 elementos
 propios
 de
 la
 abstracción
 más
 pura,
 inves>gación
 que
 José
 Corredor
 Matheos
 llamó
 realismo
 abstracto.


Jordi
Isern’s
work
represents
the
close
rela>onship
between
body
and
cosmos,
subtle
 boundaries
 between
 the
 tangible
 and
 the
 intangible,
 between
 maQer
 and
 spirit.
 His
 work
walks
between
a
rough
and
austere
vision
of
human
existence
to
a
more
lirical
 exalta>on.
 Jordi
 Isern
 affirms
 that
 its
 purpose
 is
 to
 discuss
 the
 possibili>es
 of
 expansion
of
consciousness.
And
to
reach
it
he
executes
an
intense
dialogue
between
 a
 figura>ve
 representa>on
 of
 the
 human
 body
 and
 elements
 of
 pure
 abstrac>on,
 inves>gación
that
José
Corredor
Matheos
called
abstract
realism.



Buit
‐
2000
 técnica
mixta
sobre
papel
 175
x
159
cm



Buit
‐
2000
 técnica
mixta
sobre
papel
 208
x135
cm



Buit
‐
2000
 técnica
mixta
sobre
papel
 219
x130
cm



Palimpsest
‐
2000
 técnica
mixta
sobre
papel
 85
x67
cm



Palimpsest
‐
2000
 técnica
mixta
sobre
papel
 106
x
75
cm



In
Corpore
‐
2002
 técnica
mixta
sobre
papel
 112
x
109
cm



In
Corpore
‐
2003
 técnica
mixta
sobre
papel
 52
x
70
cm



In
Corpore‐
2003
 técnica
mixta
sobre
papel
 110
x
100
cm



In
Corpore‐
2003
 técnica
mixta
sobre
papel
 146
x
114
cm



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
madera



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
madera



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
papel
 104,5
x
70
cm



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
papel
 105
x
70
cm



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
papel
 80
x
113
cm



Et
Anima
‐
2005
 técnica
mixta
sobre
papel
 131
x
97
cm



Quo
‐
2006
 técnica
mixta
sobre
hierro
 150
x
150
cm



Quo
‐
2006
 técnica
mixta
sobre
hierro
 150
x
150
cm



Quo
‐
2006
 técnica
mixta
sobre
hierro
 150
x
150
cm



Quo
‐
2007
 técnica
mixta
sobre
hierro
 100
x
100
cm



Quo
‐
2006
 técnica
mixta
sobre
hierro
 150
x
132
cm



Tu
cuerpo
que
no
es
cuerpo
 2007
 técnica
mixta
sobre
hierro
 150
x
150
cm



Cos.mos
‐
2008
 técnica
mixta
sobre
madera
 80
x
220
cm



Cos.mos
‐
2007
 técnica
mixta
sobre
tela
 60,5
x
73,5
cm



Cos.mos
‐
2008
 técnica
mixta
sobre
papel
 105
x
75
cm



Llibre
d’aigua
II
‐
2007
 técnica
mixta
sobre
hierro
 35
x
70
cm



Llibre
de
las
imagináries
‐
2009
 técnica
mixta
sobre
papel,

 sobre
libro
de
madera



Sin
>túlo
‐
2010
 técnica
mixta
sobre
hierro



Barcelona,
1962
 Vive
en
Sant.
Iscle
d'Empordà,
Girona
 Doctor
en
Bellas
Artes
por
la
Universidad
de
Barcelona
 Beca
de
Artes
Plás>cas
de
la
Generalitat,1985
 Beca
de
pintura
de
la
Fundación
Güell,
1986
 I
Premio
Honda
de
Pintura,
2007
 I
Premio
de
Pintura
de
la
Fundación
Vilacasas,
2010
 Exposiciones
colec0vas
 2011 
"11
años
del
Premio
Honda",
Arts
Santa
Mònica,
Barcelona
 2010
 
"11
años
del
Premio
Honda"
Palacio
de
la
Abadía,
 
Sant
Joan
de
les
Abadesses
 
"2000‐2010",
Galería
Michael
Dune
Arts
Projects,
Torroella

 
de
Montgrí
 
"Autoretratos",
Fundación
Atrium
Ar>s,
Salt
 
"Art
a
consciència",
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
Galería
PuntoAparte,
Barcelona
 2009
 
Y
art
Gallery,
Osaka,
Japón
 
"Gala
Contemporany
Art
2009",
ArtPro
Gala,
Fukuoka,
Japón
 
"Gaspar
1999‐2000",
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
"Gaspar
1999‐2000",
Galería
Joan
Gaspar,
Madrid
 
"Beatus
de
Girona",
Fundación
Atrium
Ar>s,
Girona
 2008 
"La
realitat
i
el
desig",
Galeria
No+art
3.14,
Girona
 
"Suport
paper
II",
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
Biennal
2008,
Girona
 2007
 
"Figura>ve
Kunst
aus
Spanien",
DieGalerie,
Frankfurt
 
"Acrochagge",
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
"Iden>tats",
Galería
No+Art
3.14,
Girona
 2006
 
ARCO
06,
Galería
Joan
Gaspar,
Madrid
 
"Entre
silencis",
Galería
Horizon,
Colera
 
"La
velocitat
i
la
calma",
Galería
No+Art
3.14,
Girona
 2005
 
ARCO
05,
Galería
Joan
Gaspar,
Madrid
 
"Un
punt
de
blau",
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
ARTE
FIERA,
Galería
Joan
Gaspar,
Bolonia
 2004
 
Galería
Rasmus,
Onesde,
Dinamarca
 
ARTKOPENHAGUEN,
Galería
Rasmus,
Copenhague
 
"Frontera",
Galería
Horizon,
Colera
 2003
 
Galería
Michael
Dunev
Arts
Projects,
Torroella
de
Montgrí


Exposiciones
individuales
 2011
 
Galería
Pilar
de
Ryberaigua,
Andorra
la
Vella
 
Espacio
de
Arte
del
Teatro
de
la
Pasión,
Olesa
de
Montserrat
 
Museo
Can
Framis,
Barcelona

 
Palacio
de
la
Abadía,
Sant
Joan
de
les
Abadesses
 2010
 
Quiosc
Gallery,
Tremp
 
Centro
Cultural
de
la
Mercê,
Girona
 
Fundación
Atrium
Ar>s,
Salt
 2009
 
Ins>tuto
Cervantes,
Tetuán
 
Ins>tuto
Cervantes,
Tanger
 
Galería
Joan
Gaspar,
Madrid
 2008
 
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 
Museo
de
Can
Mario,
Palafrugell
 
Galería
No+art
3.14,
Girona
 2007
 
Galería
Michael
Dunev
Arts
Projects,
Torroella
de
Montgrí
 2006
 
Galería
Joan
Gaspar,
Madrid
 2005
 
Galería
Joan
Gaspar,
Barcelona
 2004
 
Centre
d'Études
Catalanes,
Paris
 
Fundación
Niebla,
Casavells,
Girona
 
Fundación
Guinovart,
Agramunt,
Lérida
 
Casa
de
la
Aduana,
Tenerife
 2002
 
Museu
d'Art,
Girona




tes, amb el cant emotiu de Bernarda Fink i l’evangelista paradigmàtic Mark Padmore. Música sacra molt menys divulgada és la que ha gravat per a Musièpoca el cor La Xàntria de Pere Lluís Biosca i el conjunt Vespres d’Arnadí de Dani Espasa. Josep Mir i Llussà és una peça més que ajuda a completar el trencaclosques encara amb O.J.D.: 26997 massa buits del nostre patrimoE.G.M.: 103000 ni musical, en aquest cas en la transició cap al classicisme. No Tarifa (!):eixorca, 1103 es tracta d’arqueologia

del fortepiano, però el sud-africà Kristian Bezuidenhout té talent a dojo

nera irreprotxable per dos conjunts joves, però de mèrits més que notables. La Grande Chapelle té un currículum més dilatat en la recuperació d’autors arraconats, i la nova addició al catàleg de Lauda no desmereix pas al costat d’entregues anteriors. El grup d’Àngel Recasens s’ha centrat en un compositor de l’època de Carles II, Cristóbal Galán, interpretant obres tant en llatí com en castellà amb el mateix rigor i efectivitat. La

d’una agradable inventiva, però La música de cambra a la Peamb pocs compassos de Mozart nínsula ha quedat sovint relegaqueda clar qui era el geni. da a un segon pla davant la proKristian Bezuidenhout ducció vocal, la qual cosa no vol continua per a Harmonia Mundir que no hi hagi partitures de di la seva exploració de la músigran valor. Com els trios de Turina que el Trio Arriaga ha enca per a teclat del de Salzburg amb un segon volum sensacioregistrat per a Columna Música nal de sonates i altres peces. Ho amb una òptima combinació de reconec, no sóc gaire amant del temperament i equilibri. Per la seva banda, solistes de l’Orfortepiano, però el músic sudFecha: 05/06/2011 africà té talent a dojo per afequestra de Cadaqués col·laboCULTURA gir-se a Andreas Staier en la ren per a Tritó amb el pianista Sección: meva restringida llista d’excepJean Bernard Pommier per cions. 40 oferir el Trio i el Quintet amb Páginas:

Jordi Isern, a la recerca de la consciència El pintor exposa al museu Can Framis de Barcelona una desena d’obres Montse Frisach BARCELONA

Les raons de la pintura són inescrutables. Més enllà de la recerca de la forma i de l’estil, Jordi Isern (Barcelona, 1962) considera que pintar és un acte de recerca de la pròpia identi-

tat, no només de la consciència que ens defineix a primera vista i que modula tot el que fem i diem, sinó aquella més amagada, que constitueix l’essència primigènia. I això és el que busca Isern en el seu taller. El resultat d’aquesta recerca, per Isern “impossible”, es resumeix en la petita exposició que es presenta fins al 23 de juliol a Can Framis, de la Fundació Vila Casas, a Barcelo-

na. L’exposició, que comprèn onze pintures sobre fusta, ferro i paper nepalí, fa els honors a Isern per haver guanyat el premi de pintura de la Fundació Vila Casas de l’any passat. Isern insisteix en el “caràcter il·lusori de la nostra identitat”, però també reconeix que la seva pintura constitueix una mena de biografia. “Entrar al taller, pintar, és com fer anotacions biogràfiques, de ca-

Jordi Isern pren el rostre i el cos com un instrument per a la seva recerca identitària ■ QUIM PUIG

da dia que passa”, diu, i afegeix que el fet de pintar és com una meditació. “El més real ho visc a l’estudi”. Paradoxalment, però, és el que té més a mà, el més quotidià, el cos i el rostre, l’instrument que a Isern li serveix per a la seva recerca i li acaba envaint els seus quadres. Són rostres que semblen aparèixer i desaparèixer com les vocals del títol de l’exposició, Dsprcó. ■


28

O.J.D.: 9359 E.G.M.: No hay datos EL 9 NOU Tarifa: 753 !

CULTURA

Fecha: 19/08/2011 Sección: CULTURA Páginas: 28

Exposen a Ribes les fotografies antigues de Jeroni Suñol

Angelito el Largo fa l’últim monòleg de Campdevànol

Fins aquest diumenge es pot visitar a Ribes l’exposició “Gent del poble”, amb fotografies de Jeroni Suñol realitzades a mitjans del segle XX. Estiuejant del poble, Jeroni Suñol era metge i aficionat a la fotografia, i acostumava a exposar cada estiu els seus treballs. Des de la seva mort, l’any 1962, no s’havien tornat a mostrar. El fons fotogràfic, que pertany ara al seu fill Jordi Suñol, es pot veure al Casal de Cultura.

Campdevànol

El Calendari dels Pagesos, en una mostra a Centelles El tradicional Calendari dels Pagesos és protagonista d’una exposició que a partir d’aquest divendres es pot veure a la biblioteca de Centelles. La mostra recull la història d’aquest calendari, nascut l’any 1861, que ha arribat a sobreviure fins a l’època de les agendes electròniques. Calendari dels pagesos: 150 anys mesurant el temps és una iniciativa de Norbert Tomàs, editor del calendari, amb el suport de la Diputació.

JORDI VILARRODÀ

Ribes de Freser

Jordi Isern exposa a l’Espai Art Abadia de Sant Joan

Centelles

Viladrau convoca

Sant Joan de les Abadesses J.V.

L’Espai Art Abadia de Sant Joan continua la interessant trajectòria que va iniciar ja fa un any i mig amb la presència del pintor Jordi Isern (Barcelona, 1962), que fins al 30 de setembre hi mostra la seva pintura. Sota el títol de “despr”, l’artista –establert des de fa anys a l’Empordà– presenta obres realitzades durant els últims dos anys en què rostres i fragments del cos humà són protagonistes. Les figures de Jordi Isern parteixen de la figuració per arribar a l’abstracció, despullant

d’elements identificatius aquests cossos per “reomplir-los de cosmos”. Jordi Isern reflexiona amb la seva pintura “sobre qüestions d’identitat”, segons va explicar ell mateix, però per arribar a la conclusió que aquesta és fugissera: “És tot il·lusori, no hi ha quelcom d’immutable dins nostre”. Les obres són de gran format, perquè l’artista no vol acotarles i, de fet, li plau perdre-s’hi a dins quan les treballa al taller. Jordi Isern va ser guanyador de l’edició del 2010 del prestigiós premi de pintura que concedeix la Fundació Vila-Casas, i amb motiu d’això ha exposat recentment a l’espai Can Framis d’aquesta institució, a Barcelona. Posteriorment, l’exposició que ara es pot veure l’Abadia de Sant Joan anirà també a Perpinyà.

El monòleg del madrileny Angelito el Largo posarà el punt final a la quarta edició de la nit dels monòlegs de Campdevànol aquest dissabte a la sala Diagonal. Angelito el Largo es dedica a l’humor des dels 16 anys i es defineix com “un humorista d’humors diversos”. És un mestre de les imitacions, un gran explicador d’acudits i també fa paròdies. A la televisió l’hem pogut veure a Noche de fiesta o Esto no es serio.

Recital de cant, al Festival de Música de Ripoll Aquest dissabte, a les 10 del vespre, el claustre del Monestir acollirà en el marc del Festival Internacional de Música de Ripoll un recital de cant amb àries d’òpera i sarsuela a càrrec del baríton Carlos Danza que estarà acompanyat al piano per Anna Crexells. Danza va estudiar al Conservatori Superior de Música del Gran Teatre del Liceu i va començar la seva carrera artística dins el cicle Òpera a Catalunya l’any 2005. Ripoll

Ludwig Trio tanca


un Gardiner que tradueix el drama de Crist amb una justesa corprenedora. Seria injust oblidar un magnífic equip de solistes, amb el cant emotiu de Bernarda Fink i l’evangelista paradigmàtic Mark Padmore. Música sacra molt menys divulgada és la que ha gravat per a Musièpoca el cor La Xàntria de Pere Lluís Biosca i el conjunt Vespres d’Arnadí de Dani Espasa. Josep Mir i Llussà és una peça més que ajuda a completar el trencaclosques encara amb massa buitsO.J.D.: del nostre 5786 patrimoni musical,E.G.M.: en aquest cas en la 39000 transició cap al classicisme. No es tracta d’arqueologia Tarifa (!):eixorca, 930

en pantalla, a excepció de la deessa altiva de Laura Aikin, més remarcable en la gravació. presentació de l’àlbum no és un La música de Martín i Soler és atot menor. d’una agradable inventiva, però La música de cambra a la Peamb pocs compassos de Mozart nínsula ha quedat sovint relegaqueda clar qui era el geni. da a un segon pla davant la proKristian Bezuidenhout ducció vocal, la qual cosa no vol continua per a Harmonia Mundir que no hi hagi partitures de di la seva exploració de la músigran valor. Com els trios de Turina que el Trio Arriaga ha enca per a teclat del de Salzburg amb un segon volum sensacioregistrat per a Columna Música nal de sonates i altres peces. Ho amb una òptima combinació de reconec, no sóc gaire amant del temperament i equilibri. Per la seva banda, solistes de l’Orfortepiano, però el músic sud05/06/2011 africà té talent a dojo per afequestra de Cadaqués col·labo- Fecha: gir-se a Andreas Staier en la ren per a Tritó amb el pianista Sección: CULTURA meva restringida llista d’excepJean Bernard Pommier per cions. oferir el Trio i el Quintet amb Páginas: 37

El millor cor del món? El Cor Monteverdi i John Eliot Gardiner aviat tornaran al Palau de la Música ■ ARXIU

No sóc gaire amant del fortepiano, però el sud-africà Kristian Bezuidenhout té talent a dojo

sinó de música de bona factura i no pocs atractius servida de manera irreprotxable per dos conjunts joves, però de mèrits més que notables. La Grande Chapelle té un currículum més dilatat en la recuperació d’autors arraconats, i la nova addició al catàleg de Lauda no desmereix pas al costat d’entregues anteriors. El grup d’Àngel Recasens s’ha centrat en un compositor de l’època de Carles II, Cristóbal Galán, interpretant obres tant en llatí com en castellà amb el mateix rigor i efectivitat. La

Jordi Isern, a la recerca de la consciència El pintor exposa al museu Can Framis de Barcelona una desena d’obres Montse Frisach BARCELONA

Les raons de la pintura són inescrutables. Més enllà de la recerca de la forma i de l’estil, Jordi Isern (Barcelona, 1962) considera que pintar és un acte de recerca de la pròpia identi-

tat, no només de la consciència que ens defineix a primera vista i que modula tot el que fem i diem, sinó aquella més amagada, que constitueix l’essència primigènia. I això és el que busca Isern en el seu taller. El resultat d’aquesta recerca, per Isern “impossible”, es resumeix en la petita exposició que es presenta fins al 23 de juliol a Can Framis, de la Fundació Vila Casas, a Barcelo-

na. L’exposició, que comprèn onze pintures sobre fusta, ferro i paper nepalí, fa els honors a Isern per haver guanyat el premi de pintura de la Fundació Vila Casas de l’any passat. Isern insisteix en el “caràcter il·lusori de la nostra identitat”, però també reconeix que la seva pintura constitueix una mena de biografia. “Entrar al taller, pintar, és com fer anotacions biogràfiques, de ca-

Jordi Isern pren el rostre i el cos com un instrument per a la seva recerca identitària ■ QUIM PUIG

da dia que passa”, diu, i afegeix que el fet de pintar és com una meditació. “El més real ho visc a l’estudi”. Paradoxalment, però, és el que té més a mà, el més quotidià, el cos i el rostre, l’instrument que a Isern li serveix per a la seva recerca i li acaba envaint els seus quadres. Són rostres que semblen aparèixer i desaparèixer com les vocals del títol de l’exposició, Dsprcó. ■


O.J.D.: No hay datos

Fecha:

E.G.M.: No hay datos

Sección: CULTURA Páginas: 33

Tarifa (!): 2176

29/05/2011

Jordi Isern: el cosi el cosmos terrenydeles influenciesartistiques reconeixd llegat d’artist~ com AntoniTa.pies, Anselm Kiefer,Bill ViolaiMarkRothko,per exemple.I mirantencaraméslluny, declarala seva admiracióper Vermeer i Velázquez.Per a Isern, d car~.cter visualde les pinturesés tan "Totaix6queestar aquí,surt de la important comles reflexionsqueles mevaconsciencia?". Ambel alimenten,i temera com"una imatge Monólogo interior de MiguelRasete vista durantuns segons,et pot acompanyar teta la vida. La pintura encaraen cartell, la Fundaci6Vila Casaspmposauna altra exposició és undi’klegantic, en el qual ambla qualtmbarun recera l’ombra m’agradariacoHaborar",conclou. perre~rescar-nos l’esperit. Finsal 23 La s~rieDsprcoha mantingut dejuliola CanFramis, JordiIsern l~rn ocupatdurant els darre~ devs (B~celona,1962)presenta Dsprco, anys,i el 2010el va fer mereLxedor una dotzenad’obres que del lr Premide Pintura Fundació reflecteixen, comMiguelRasero,les Vila Caos.Altu de la paraulaquese seves inquietudsvitals mésintimes, suggereix al titol de l’exposiciónoli i a la vegadaes converteixenen el hemde donarun to tragic, mésaviar llac al quall’artista ensconvocaper l’ar fista ensvol fer particepsd’una compartir les ambno~ltr~. revelació, o d’tmproc~de "La pintura empermetfer me transformació."Hi ha un di~.leg grans preguntesi romandre-hia entreles formeshumanes i el buit. dins. Esunexerdcidiari de lliber tat", La desaparieió la podementendreen afirmaIsern, quementretroba al¿ el sentit quela figura humana queda perales sevesreflexionsenl’esperiti diluYdaen el cosmos.Enla mera d misteñde la filosofíaoriental,en el obraes dónaunacontradicció.

ACan Framis,JordiIsern capturaenunadotzena de pintures la relaciódelcos ambel cosmos a ’Dsprco’. PerAnteniRibas

representa, en comels marca."La pinturaet registra, deixarastre de la velocitati la forgaambquepintes", diu. Podrienparlar-nos,també,de les marquesque l’experieneiadeixa damunt la pell, de la merneriai de les cicatrius quees vanesborrantal llarg dels anys. Lesveladuresquea vegadesdifuminenels eontorns d’aquestesfigures les mostrenper darreravegadaahansde disoldre’s definitivament. Entre les pecesexposades, destaca,a uncantóde la sala, comsi los unretaule,el triptie formatper Eva, Sudari i Adam.Repr~enten l’origuni el final de la vida.I semblen esperar, també,ambestrany aire de serenhat que s’esdevinguialgtma identitat, i emdonenla possibiliVat cosa. Actualment, Isern té en de deixar-meportar no saps per ben projecte la coHocacióde cinguanta b~que,de tenir la lliber tat de no d’aquestssudañsa Girona,a les saber queva a passar". Enl’obra faganesde les casosquedonenal riu d’Isern aquestgest es materialitza Onyar.Ouinefeete creu que tindran en el buit queenvoltales figures. Els en l’espectador?"No he sé, primer cossostenen signes i textos gravats faig l’obra,i desprósla reflexió". quesemblenobrir los les portesa fondre’sdins aquestbuit. Nohi ha "Jordilsern:’Dsprco" violencia, pere,en comIsernels CanFramis.Finsa123de julioL M’obsessiona la idea del buit, entés, segonsla filosofia oriental, coma met’,iforade plenitudi nostb.lgiade l’infinit, per6lesmevespintures estan centrade~~ en la figura humana.Dinsl’abs’¢acció,la figura humanacatapulta tots els interrogants",a la vegadaque"les pintur~ ens p ea’metenobservarel car’kcteril’lusori de la nostra

"DinsI’abstració,la figura humana catapultatots els interrogants"

JordiIsern enténel buit segonsla filosofia oriental,coma plenitudi coma fexpressiód’unanostd~ade l’blfinit.

i


Jordi Isern