Page 1

memòria 2007 ASSOCIACIÓ PUNT DE REFERÈNCIA


índex presentació 4 resum de l’any 10 els projectes 11 la difusió i la comunicació 24 la gestió 28


presentaci贸


5

l’entitat

Punt de Referència és una entitat catalana sense ànim de lucre nascuda l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de joves extutelats que han d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota la tutela de la Generalitat de Catalunya. Aquests joves, en la majoria dels casos, s’enfronten a un alt risc d’exclusió i necessiten del suport social.

Què pretenem? Punt de Referència treballa per afavorir la plena emancipació dels joves tutelats i extutelats, mitjançant projectes d’acompanyament i acolliment voluntaris. Així mateix pretenem fomentar la participació de la ciutadania en aquests projectes: ● Promovent el fet que el joves en risc d’exclusió desenvolupin un rol actiu en la societat, ampliant la seva xarxa relacional i oferint-los una orientació professional per tal de facilitar la seva integració sociolaboral. ● Oferint en tot moment un acompanyament professional als voluntaris que assumeixen l’acompanyament i/o l’acolliment d’un d’aquests joves.

● Difonent la importància d’aquest acompanyament voluntari, entès com una eina de treball molt valuosa per a la integració social dels joves tutelats i extutelats. ● Mantenint l’opinió pública informada de la situació d’aquests joves amb l’objectiu d’estimular la participació del teixit social en els nostres programes d’acompanyament i acolliment voluntari. Amb aquest objectiu treballem per tenir veu als mitjans de comunicació i per crear i/o participar en espais de diàleg oberts a la ciutadania.


Com ho fem? L’activitat de l’entitat es fonamenta en el concepte d’acompanyament, en el seu sentit més ampli:

Acompanyament professional

Acompanyament voluntari

Acompanyament al qui acompanya

Punt de Referència ofereix a aquests joves un acompanyament professional en temes bàsics pel seu procés d’emancipació. L’equip tècnic de l’entitat és qui porta a terme aquesta tasca, treballant en xarxa amb el conjunt de entitats i institucions que treballen amb el col·lectiu de joves tutelats i extutelats.

A més d’aquest acompanyament professional, comú a d’altres entitats que donen suport als joves en risc d’exclusió social, allò que ens caracteritza com a entitat és poder oferir a aquests joves l’acompanyament d’una persona voluntària. Aquest acompanyament es tradueix en dos projectes: un projecte d’acolliment familiar temporal, el Projecte Acull, i un projecte de Mentoring, el Projecte Referents.

Un altre dels trets que ens defineix com a entitat és l’acompanyament que proporcionem a les persones voluntàries que participen en els nostres programes d’acompanyament. Oferim als nostres voluntaris la formació prèvia necessària per a exercir el rol de referent adult d’un d’aquests joves i un estret seguiment de la relació mentre dura el programa.

Tots els projectes de l’entitat gaudeixen d’aquest suport professional, però els projectes que específicament tenen aquest tret significatiu són: el Projecte de Pisos Assistits, que ofereix al jove un espai d’assaig de la pròpia autonomia supervisat per una educadora i el Projecte d’Assessorament, un projecte on es dóna suport als joves en temes puntuals i concrets.

Aquest acompanyament voluntari també es treballa des del Projecte de Suport, on diferents voluntaris/es donen cobertura a les diverses demandes que provenen dels propis joves, sobretot les de caràcter lúdic.


7

LA IMPORTÀNCIA DE L’ACOMPANYAMENT

I JO QUÈ HI PUC FER?

Acompanyament és la paraula que millor defineix el

No és fàcil donar resposta a aquesta pregunta, que es

suport que Punt de Referència ofereix als joves en risc

fan moltes persones amb una disconformitat envers el

d’exclusió social a Catalunya. Parlem d’un acompa-

nostre model de societat. Donar-los una resposta que

nyament integral, perquè combina l’orientació dels

es pugui integrar en la seva realitat quotidiana, que

professionals de l’entitat en temes bàsics per a la seva

sigui més tangible que una aportació econòmica al mes

emancipació com la feina, l’habitatge o la regularització

però sense el trasbals d’haver de capgirar la pròpia vida

de la documentació si són joves estrangers, amb un

per atendre una emergència humanitària lluny de casa,

acompanyament de caire més emocional i afectiu

és encara més difícil. Per això la feina que fem a Punt de

proporcionat, voluntàriament, per la figura d’un referent

Referència és important, perquè és una de les respostes

adult. En aquest sentit, Punt de Referència és pionera a

possibles a aquesta pregunta.

tot l’estat espanyol en introduir la figura d’un referent voluntari en l’atenció a aquest col·lectiu de joves i l’única

Punt de Referència planteja una forma molt concreta

associació catalana i espanyola que forma part de la

de millorar una realitat tan propera com és la dels joves

xarxa europea ENCYMO (European Network for Children

en situació d’exclusió social, un risc del que en rigor ningú

and Young Mentoring Organizations), que treballa per

es pot considerar sa i estalvi en una societat tan compe-

difondre la cultura del Mentoring & Bifriending a

titiva com la nostra. És una realitat que ens implica de

Europa.

forma directa perquè ens parla de dificultats que molts de nosaltres hem patit com els problemes per trobar un

El concepte d’acompanyament no només és una part

lloc on viure o una feina, el sentiment de solitud i el desig

essencial dels continguts dels programes sinó que forma

de sentir-nos segurs si més no en el nostre entorn proper,

part de la pròpia metodologia de treball de l’entitat.

la por a la diferència, la necessitat de la convivència...

Això vol dir que l’equip tècnic de Punt de Referència

Potser per això és una realitat que ens costa tan d’encarar.

ofereix als voluntaris un acompanyament continuat durant tota la relació amb els joves, mitjançant sessions

Punt de Referència proposa delegar aquesta responsa-

prèvies de formació i sessions de seguiment periòdiques

bilitat social a cada persona per tal que es converteixi

tan individuals com en grup. Aquest és un dels aspectes

en la seva pròpia “ONG” i es responsabilitzi de construir

més ben valorats dels programes: els voluntaris se senten

un espai personal i familiar més inclusiu, més tolerant,

acompanyats en el seu acompanyament i reben, en certa

més obert a la convivència, que passa per l’exercici de

manera, la reconfortant sensació que ells transmeten

conèixer i reconèixer a l’altre. Les relacions d’acompa-

als joves de no trobar-se mai sols.

nyament voluntari són una manera molt afectiva i efectiva de fer-ho perquè, per a tots els joves que hem acompanyat, el camí ja no tornarà a ser tan difícil i solitari.


Tortell Poltrona, que és un pallasso molt orgullós de ser-ho, es pregunta per què hi ha paraules carregades amb connotacions sempre tan negatives com ara pallasso, negre, moro i nosaltres hi afegiríem també tutelat o extutelat que, automàticament, quasi tothom associa amb persones conflictives, perilloses o que han tingut problemes amb la llei.

Qui són els joves extutelats? És una idea equivocada. De fet, tutelat fa referència no a persones que signifiquen un perill pels altres sinó a nens i adolescents desarrelats del seu entorn familiar i que, degut a les greus mancances que això suposa pel seu creixement personal, corren un alt risc d’exclusió social. Ser un menor tutelat per les institucions de protecció de l’infància vol dir que, per motius molt diversos, la teva família no ha pogut fer-se càrrec de tu i has hagut de ser acollit en algun dels centres de protecció de menors de la Generalitat de Catalunya. També pot voler dir que amb 11, 13 o 15 anys vas haver de deixar casa teva i el teu país i embarcar-te cap a un destí incert. En fer la majoria d’edat, tots aquests menors tutelats passen a ser joves extutelats, és a dir, adolescents que d’un dia per l’altre han de deixar el centre d’acollida als 18 anys i convertir-se com per art de màgia en adults autònoms i independents a tots els efectes. Els joves usuaris de Punt de Referència tenen entre 17 i 23 anys i comparteixen el denominador comú d’haver patit una situació de desemparament quan eren menors d’edat, bé perquè la seva família no se’n va poder fer càrrec, bé perquè van arribar al nostre país com a immigrants menors no acompanyats, procedents en la seva majoria del Marroc, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina o l’Europa de l’Est. Cal molta personalitat i fortalesa per emprendre en solitar i un projecte migratori amb 15 o 16 anys. Calen molts recursos propis per créixer lluny de la família. Són aquests recursos propis els que, des de l’entitat, s’intenten potenciar i valorar.


9

Un viatge increïble Quan era petit, era un noi alegre que anava a l’escola i tenia totes les coses que volia. Els meus pares ens estimaven molt a la meva germana i a mi. Un dia van anar de viatge a Sud-àfrica i és allí que van tenir un accident de cotxe. Era molt difícil d’entendre que havia perdut els meus pares, però, amb el temps vaig arribar a acceptar-ho. Dos anys després vaig sortir de l’escola perquè no podia seguir per problemes econòmics, perquè vivia amb la meva àvia i la meva germana . La meva àvia volia pagar-me l’escola, però no li ho vaig deixar fer perquè sempre vaig ser un noi responsable, i per això vaig també sortir de casa i me’n vaig anar a viure amb un amic meu a casa dels seus pares. Un dia, estava parlant amb un altre amic meu, el seu pare és pescador, i li vaig comentar que volia sortir del meu país a buscar-me la vida, perquè allí era molt difícil trobar feina i jo no m’entenia bé amb els meus oncles. Un temps després el meu amic em va avisar que el seu pare tenia una barca i que aniria a Espanya, i jo li vaig dir que hi volia anar però no tenia diners. Ell em va dir que m’ajudaria. Al cap d’un mes em va trucar el meu amic i em va proposar que, a canvi de carregar les mercaderies dins la barca, em podia quedar. A la nit va arribar la resta de la gent i vam marxar cap a Espanya. Jo no m’havia acomiadat ni de la meva germana ni de la meva àvia. Era el tres de maig del 2006. En aquesta barca només hi havia desconeguts, i els primers cinc dies ho vaig passar molt malament perquè només dormia, menjava i vomitava. Després vaig començar a mirar el mar a veure si podia veure terra o muntanyes, però res de res: només veia els taurons que passejaven al costat nostre i els dofins. Vaig fer-me la idea d’ aconseguirho o morir, que només ens passa una vegada a la vida. Al cap de deu dies, de matinada, vam divisar una muntanya al mig del mar. Tots ens vam tornar bojos de contents i jo només volia posar-me a nedar perquè era tan al·lucinant que no m’importava que quedessin molts quilòmetres per arribar a la costa. Després d’unes quantes hores vam arribar a una illa de les Canàries que es diu Tenerife. Era el dia del meu aniversari: en feia 17. Aquella nit la vaig passar a la comissaria de policia i al matí vaig anar a un centre d’acollida. Me’n vaig adonar que havia arribat a un país on les coses eren molt diferents de tot el que jo coneixia .No entenia el castellà i per això era molt difícil comunicar-me amb els educadors i la gent de Tenerife . Però a poc a poc vaig començar a entendre el castellà i em vaig començar a relacionar amb altres nois del centre. Al cap de dues setmanes em van canviar de centre i només hi havia africans sub-saharians de diferents països, i era molt complicat d’entendre’s . Un mes després vaig començar a fer amics dins i fora del centre, vaig conèixer moltes persones blanques perquè vaig començar a parlar i entendre el castellà. Després de tres mesos a Tenerife em van traslladar a Barcelona, una ciutat molt diferent (més gran, més perillosa i amb una altra llengua: el català). Vaig haver de començar de nou, en un altra centre on tot eren marroquins excepte tres companys i jo. Ara estic en un pis del Pla que m’ha permès tenir la tranquil·litat de trobar un espai com a casa i m’ha ajudat a practicar l’idioma, gestionar els papers per poder treballar, relacionar-me amb gent. A través del pis em van proposar posar-me en contacte amb Punt de Referència, ho valoro molt perquè crec que és important tenir gent que t’escolti i també penso que l’educació no només depèn dels teus pares sinó també de la gent diferent que et trobes arreu. Actualment estic treballant per una empresa coneguda d’ordinadors i tirant endavant una nova vida.

Papa Ibrahima


resum de l’any


11

els projectes Els projectes d’acompanyament de l’associació s’han consolidat durant l’any 2007 i ja són una proposta ferma i innovadora a la xarxa de serveis d’atenció als joves extutelats. La doble vessant d’acompanyament als joves, la intervenció professional i la participació del voluntariat, permet treballar amb els joves des de la globalitat del seu dia a dia, guiant el seu procés d’emancipació i situant-lo en un pla actiu que fa el jove responsable del seu propi camí. Durant aquest any s’ha treballat amb un total de 65 joves. En el total dels projectes de l’entitat han participat 51 voluntaris. cxZc

Punt de Referència rep el Premi Voluntariat 2007 El PROJECTE REFERENTS, el primer endegat per Punt de Referència i el que va donar nom a l’entitat, va rebre el Premi Voluntariat 2007 de la Generalitat de Catalunya al millor projecte d’àmbit local-comarcal. Estem contents de poder celebrar el nostre desè aniversari recollint aquest premi, que és un reconeixement a la tasca de tots els voluntaris i voluntàries de l’associació que fan possible el nostre projecte!


el projecte referents Fitxa tècnica Nom del projecte REFERENTS Finalitat del projecte El projecte Referents ofereix als joves que ho sol·liciten una persona voluntària que vol actuar com a referent adult d’un d’aquests joves i recolzar-lo en les seves necessitats quotidianes. L’associació facilita el contacte entre jove i voluntari i vetlla perquè el desenvolupament d’aquesta relació sigui constructiva i favorable per ambdues parts. Principalment s’ofereix al jove un suport emocional, lúdic, lingüístic i social, a més d’un acompanyament en la inserció laboral i en la cerca d’habitatge. Beneficiaris del projecte USUARIS: Joves tutelats a partir de 16 anys i extutelats o en risc d’exclusió social fins a 23 anys. VOLUNTARIS: Persones majors de 25 anys, disposades a conèixer i acompanyar un jove extutelat, que es comprometin a donar continuïtat a la relació i a participar durant un any en les activitats grupals que planteja l’entitat. Número de places 12 places Durada 1 any Antiguitat del projecte Vuitè any de funcionament

El Projecte Referents és una iniciativa dirigida a joves que, en arribar a la majoria d’edat, es veuen obligats a sortir del sistema de protecció d’infància que els ha acollit en absència de pares o familiars i incorporar-se al món adult sense el recolzament d’uns referents naturals. Des del projecte, es brinda la possibilitat a aquests joves d’ampliar la seva xarxa a partir de l’establiment d’una relació de suport amb una persona voluntària, que pugui fer de referent adult i figura de contrast del seu dia a dia. El projecte ha esdevingut, amb el pas del temps, una proposta reconeguda arreu de Catalunya, Espanya i Europa pel seu marcat caràcter innovador i pioner pel que fa a la contribució a la cohesió social. S’ha demostrat, a més, com una iniciativa efectiva pel que fa a l’acompanyament de joves en situació de desavantatge i ha esdevingut un recolzament vàlid i complementari a la tasca educativa dels professionals que treballen en el sistema de protecció d’infància i els recursos destinats a majors de divuit anys. En finalitzar l’any 2007, hem comptat amb la participació de dotze joves, procedents o bé del sistema de protecció a menors o bé de recursos que atenen a joves majors d’edat. S’ha realitzat un intens treball de coordinació amb els professionals que atenen aquests joves en els recursos derivadors, fet que ha facilitat un treball efectiu en benefici dels mateixos. En l’any 2007, dotze voluntaris i voluntàries han participat del projecte en qualitat de “referents” de joves. El projecte ha permès que els joves realitzessin activitats lúdiques diverses, accions concretes d’orientació laboral, millorar les competències linguístiques, o afavorir la seva autoestima i la seguretat per tirar endavant, entre d’altres. Per aquest motiu, així com per la bona acollida que té el projecte entre els joves i els seus educadors i l’elevat nombre de persones interessades a participar com a voluntaris, valorem molt positivament l’exercici d’enguany. De cara al proper any, ens proposem la creació de més d’un grup anual per tal de poder donar cobertura a la demanda de joves que sol·liciten participar del projecte durant tot l’any i promoure la creació d’un major nombre de relacions de suport entre voluntaris i joves.


13

Mamadou, el negro teléfono Barcelona, 7 juny 2007. A Mamadou no li agrada el mar. Va arribar a Tenerife ara fa un any després d’una travessa de cinc dies que va començar a Nouadibou, al nord de Mauritània. Era la primera vegada que veia el mar i quan es va embarcar no sabia on anava, només sabia d’on venia. Vam començar a trobar-nos al gener a Barcelona, els migdies dels dimecres. Unes trobades encetades amb l’incertesa i la curiositat del què, el com i el perquè de tot plegat… Per mi era la primera vegada que coneixia algú de Mali i ni els meus coneixements geogràfics ni la meva cultura passaven de situar més o menys el país al mapa i conèixer alguns músics. Per ell era un home blanc desconegut. Per on començar, com seguir? Els primers dimecres estaven dominats pel xoc que em suposava imaginar-me la seva perspectiva vital a Europa. I m’inquietava posarme a la seva pell. Atabalat per la meva ignorància, quan ens vèiem la conversa girava al voltant del que feia, el que pensava, el que menjava, els papers… Com si fos la seva àvia. I s’acabava aviat; quins silencis més durs! Un dia mirant junts un llibre de fotos de Mali, vaig començar a entendre d’on venia i qui era el Mamadou. Els nens de les tribus que sortien a les fotos eren Mamadous, les cases d’adob, els animals, els camins... I la conversa va anar fluint suaument. Ens va ajudar molt situar-nos, saber que fins fa quatre anys anava descalç, que la primera tele la va veure el 2002, que la seva família són 150, que per ell treballar, jugar, viure, és el mateix des de que tenia cinc anys, que vivia amb uns amics des de feia anys i només anava a menjar amb la seva família, que corria a les curses de cavalls del poble, que la primera carretera la va veure el 2004, que només ha estudiat a l’escola corànica… Vaja un nano absolutament normal, afortunat, en els paràmetres africans. Mamadou viu el present. Ni enyora el passat ni fa plans de futur. Pacientment espera que les coses es vagin posant a lloc. Aprèn l’idioma i les costums i espera poder treballar aviat. No li interessa de què, només vol treballar. Després ell sap que les coses s’aniran posant a lloc. “Mamadou, hoy sí que estás negro! Pareces un negro teléfono” “Ja,ja, ja, Pep, tú estás más blanco! Qué es un negro teléfono?” I li explico lo dels telèfons de baquelita i riu. Riem de nosaltres mateixos i de que sembla mentida que fa just un any acabava de jugar-se la vida per arribar a no sabia on. Encara no ho sap. Jo tampoc. El joc és descobrir-ho.

Pep Puig


el projecte acull Fitxa tècnica Nom del projecte ACULL Finalitat del projecte Oferir un acolliment de 8 mesos per tal de facilitar al jove estranger que surt del sistema de protecció una incorporació més adequada a la societat d’acollida de la que en comença a formar part com adult emancipat. Amb aquesta inclusió en un nucli familiar autòcton es possibilita un major coneixement de la societat catalana, així com la creació d’un vincle estable entre el jove i els seus acollidors a fi que puguin actuar de referents adults més enllà del període d’acolliment. Beneficiaris del projecte USUARIS: Joves immigrats majors d’edat, extutelats, amb permís de treball, laboralment actius, amb una trajectòria sense conflictes i amb interès per a participar de l’experiència. VOLUNTARIS: Nuclis familiars que comptin amb una estabilitat personal, econòmica i laboral, que disposin de temps i espai per a acollir un jove i que assumeixin el compromís de participar durant un any en tot allò que el programa requereix. Número de places

El Projecte Acull va néixer com a una alternativa als pisos assistits de l’“Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats” de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una fórmula que vol posar a disposició dels joves estrangers que surten del sistema de protecció d’infància l’oportunitat d’incorporarse al flux social normalitzat a partir de la seva inserció en una família voluntària autòctona. La teoria apuntava a que una experiència de convivència de 8 mesos podia ajudar als joves a conèixer de prop el funcionament normalitzat de la societat catalana, per contrast al funcionament “protegit” en el que aquests joves havien viscut des que van arribar fins que van complir 18 anys, i acostar la realitat d’aquests joves a famílies autòctones voluntàries i al seu entorn. La pràctica ha demostrat, després de cinc anys de funcionament del projecte i de 23 experiències d’acolliment familiar promogudes i acompanyades per l’associació, que aquests supòsits s’acompleixen satisfactòriament. Així, els joves que han passat per l’experiència, surten de la mateixa amb més coneixement, més seguretat i més eines per tirar endavant la seva vida com a adults emancipats, i havent establert, en la major part dels casos, una vinculació important amb persones adultes ben posicionades en l’entramat social amb les que poder comptar com a figures referents més enllà del període d’acolliment. El treball està ben consolidat a nivell de pautes de funcionament i de pla de treball. L’Acull és un projecte molt ben valorat no només pels que hi participen (tant els joves com les famílies acollidores) sinó també dins la xarxa de serveis, havent estat citat, en més d’una ocasió, com a exemple de bones pràctiques.

6 places Durada 1 any Antiguitat del projecte Cinquè any de funcionament

És, però,un treball a petita escala per la dificultat per trobar famílies disposades a voler acollir, de manera voluntària, un adolescent estranger que acaba de sortir d’un centre de protecció. Requereix un treball de sensibilització social extraordinari, i per això, malgrat la intensa difusió que s’ha dut a terme, no hem pogut ampliar el nombre de famílies acollidores respecte l’any anterior. Les dificultats creixents per a trobar famílies d’acollida pels nostres joves ens han dut a crear un departament de comunicació, amb una persona dedicada a temps parcial a fer difusió dels projectes de l’entitat, en especial del projecte Acull.


15

Tot sopant en família 27 de maig de 2007 Els resultats són esperançadors ja que durant els darrers mesos del 2007 i fruit d’aquests esforços de difusió del projecte, hem rebut l’interès de més famílies voluntàries interessades a participar-hi. Durant el 2007 s’ha treballat intensament amb 2 joves i 2 famílies per assegurar que tant uns com altres es trobessin recolzats i procurar que l’experiència de convivència hagi estat viscuda satisfactòriament per totes les parts. En aquest procés els joves han tingut l’oportunitat de fiançar les seves capacitats i habilitats per tal d’afrontar l’inici del seu camí com adults en una societat que els és nova, amb més seguretat de la que tenien uns mesos abans i havent pogut establir una vinculació estreta amb unes persones amb qui podran comptar, com a referents adults, més enllà d’aquesta convivència. Les valoracions tant dels joves com de les famílies de la seva experiència han estat molt positives, i l’impacte en el seu entorn (família, amics, veïns, etc.) molt rellevant. Aquests resultats ens encoratgen, un any més, a continuar treballant per a que en els propers anys siguin moltes més les famílies voluntàries que vulguin viure aquesta experiència humanament molt enriquidora i puguem, així, donar la oportunitat a d’altres joves de participar del projecte.

Avui al vespre, com molts dies a la setmana, mentre sopàvem junts, hem estat xerrant. Tot i que avui el tema ha estat especial. La Mercè ens ha demanat que escrivim quatre ratlles sobre la nostra experiència, i així ens hem posat a fer una pluja d’idees del què és aquesta aventura que va començar fa, tot just ara, tres mesos. Primer ens hem explicat perquè vam optar per el programa Acull. En Mostafa ens ha dit que li agradava poder aprendre coses, la llengua... L’Ander i la Mireia li hem explicat que, sent conscients de la sort que tenim de tenir una casa i una família, volíem oferir això mateix a algú que no en tingués... Bon profit, saja, que aproveche, on egin! i comencem a sopar, i compartim costums, i com ha anat la jornada… i aprenem els uns dels altres, i de nosaltres mateixos. També aprenem a respectar-nos i acostar-nos els uns als altres. Sembla que fa dos dies que en Mostafa va aparèixer amb les seves maletes a la porta de casa... El temps passa ràpid, per això cal aprofitar-lo al màxim! Xucram, gràcies, eskerrik asko! A Punt de Referència per acompanyar-nos en aquest camí.

Mostafa, Ander i Mireia


el projecte pisos assistits Fitxa tècnica Nom del projecte PISOS EL TRAMPOLÍ i EL PAS

El Projecte de Pisos Assistits és un recurs on els joves assagen les implicacions de la vida adulta en un context de semi protecció. Son ells mateixos els qui han d’organitzar-se i anar gestionant la seva nova vida adulta en un context social normalitzat sota la supervisió d’una educadora, de qui reben un recolzament tant emocional com pràctic.

Finalitat del projecte L’objectiu del pis assistit és oferir un espai educatiu, coordinat per la figura d’una educadora, per acompanyar als joves amb un suport integral que els permeti emancipar-se. Desenvolupar les seves habilitats personals, socials i laborals i gestionar la seva autonomia amb les màximes garanties d’èxit són altres objectius d’aquest projecte. Beneficiaris del projecte USUARIS: Nois tutelats a partir de 17 anys i extutelats derivats de l’Àrea de Suport als joves tutelats i extutelats que hagin seguit una trajectòria sense conflictes remarcables als centres de menors i es trobin en un procés d’inserció força avançat.

Un dels objectius principals del projecte és treballar l’autonomia dels joves que viuen en els pisos, per la qual cosa treballem a través de diferents aspectes generals i concrets segons les circumstàncies dels joves. Les situacions d’aquests joves són sempre diferents, com diferents son els moments vitals dels seus processos d’emancipació. Per això, amb cada jove, de manera individual, s’han treballat aspectes relacionats amb temes comuns com la formació i la feina (vies formatives, recerca de feina, consolidar el lloc de treball), temes legals (renovació de permisos, modificacions en els documents), habilitats personals ( relacionals, creació d’una xarxa alternativa, detecció i posada en marxa dels propis recursos), emocionals (acceptació del seu procés personal, relació amb la família, superació dels moments complicats), de convivència en el pis (neteja, ordre, respecte a les normes, participació activa, higiene personal), lleure i gestió de la pròpia economia.

Número de places EL TRAMPOLÍ: 3 places EL PAS: 3 places Durada 1 any Antiguitat del projecte EL TRAMPOLÍ: Quart any de funcionament EL PAS: En constitució

Cal remarcar que les estades dels joves al pis s’adapten al seu procés personal, per la qual cosa la seva durada intenta ajustar-se a les seves necessitats educatives i personals, amb una mitjana d’un any, sempre lligada a la seva implicació en el projecte personal i al pla de treball pactat conjuntament amb l’educadora. Els joves que han arribat al pis amb un projecte laboral avançat, o ja treballant, han aprofitat l’acompanyament de l’educadora per aconseguir objectius com són la millora formativa, assentar la seva situació personal o elaborar un pla d’estalvi i han pogut deixar el recurs en sis mesos o després d’una petita pròrroga. Les situacions, tot i ser semblants en moltes ocasions, han estat viscudes per cada jove de diferent manera, depenent de la seva maduresa, el moment vital, el recolzament familiar. A més del treball individualitzat, també hi ha una aposta de treball grupal per tal d’afavorir una convivència agradable i satisfactòria. S’ofereix un model de convivència respectuós i responsable vers els altres companys de pis.


17

Un pas endavant El Pis El Trampolí ha allotjat durant l’any 2007, cinc joves derivats de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat de Catalunya. Valorem molt positivament l’acció portada a terme durant tot l’any al Trampolí. El quart any en funcionament ha aportat estabilitat i ha consolidat les directrius d’atenció als joves, de funcionament, de les dinàmiques quotidianes... De manera que, a principis del 2008, està prevista l’obertura d’un nou pis assistit “EL PAS”, com a consolidació del Projecte Pisos Assistits.

Pel que fa al Projecte Pisos Assistits, enguany hem fet un gran pas endavant. Gràcies a una persona propera a l’entitat hem pogut disposar d’un segon pis assistit, també per a nois, al barri de la Sagrada Família, que hem batejat amb el nom de El Pas i que comparteix característiques amb El Trampolí. Tot i que el procés de preparació del pis s’ha fet durant l’últim trimestre del 2007, els primers hostes no arribaran a El Pas fins al febrer del 2008. Volem destacar que això no hagués estat possible sense la col·laboració dels voluntaris, socis i persones properes a Punt de Referència, que van respondre amb generositat a la crida feta des de l’entitat per moblar el pis i aconseguir parament de la llar. I tampoc sense comptar amb el suport de les entitats que ens han ofert ajut econòmic.


el projecte suport Fitxa tècnica Nom del projecte SUPORT Finalitat del projecte Oferir espais de relació pels joves on ells siguin el motor d’iniciatives de lleure o formació, supervisades per la tècnica del servei. Beneficiaris del projecte USUARIS: Joves tutelats a partir de 16 anys i extutelats o en risc d’exclusió social fins a 23 anys. Número de places Variable segons el projecte concret Durada 1 any Antiguitat del projecte Tercer any de funcionament

VOLUNTARIS DEL PROJECTE DE SUPORT Al llarg d’aquests 10 anys de trajectòria, Punt de Referència ha creat una xarxa social de base conformada pels voluntaris que han anat participant als nostres programes i que, desprès, han volgut mantenir el contacte i la col·laboració amb l’entitat. A més de comptar amb persones que es posen en contacte amb l’entitat per a col·laborar directament en activitats de suport a programes. D’altra banda, volem destacar l’actuació dels voluntaris respecte l’àmbit de gestió, ja que han tingut una decisiva participació en el Projecte de Recerca, ajudant-nos a desenvolupar les entrevistes als joves participants. Finalment, com sempre, hem comptat amb l’inestimable suport de molts joves i voluntaris per fer les accions de difusió de l’entitat. La seva disposició a explicar les seves experiències als mitjans de comunicació per tal de fer sensibilització de la situació dels joves extutelats és el camí més segur per aconseguir que altres persones s’hi engresquin.


19

Temps de descans Kip Kora vol dir “L’equip de la Pilota” i va ser el nom que els joves de Punt de Referència van triar per a l’equip de futbol que van formar l’any 2006 amb el suport de l’entitat i d’alguns dels seus voluntaris, que van entrar a formar part de l’equip en qualitat d’entrenadors. Kip Kora va ser una de les primeres iniciatives que va néixer dels mateixos joves de l’entitat, una iniciativa pròpia i a més de caràcter lúdic que l’equip tècnic va valorar molt positivament en tant que obria un temps de descans, un espai d’esbarjo en la carrera d’obstacles i tensions que acostuma a ser el pa de cada dia per a molts d’aquests joves. La seva és una adolescència diferent a la de la majoria dels adolescents catalans o espanyols, perquè ben aviat han hagut d’assumir les responsabilitats d’un adult i posar-se a treballar per mantenir-se i, fins i tot, per mantenir la seva família. Molts d’ells amb prou feines han tingut temps per ser nens, per dedicar-se a jugar o per estudiar. Per això, iniciatives com l’equip de futbol o el grup de teatre, que també va néixer a petició dels joves usuaris de l’entitat a finals d’aquest any 2007 i gràcies a la col·laboració desinteressada d’un parell d’actors professionals, són molt positives: volen dir que la seva vida comença a estar prou normalitzada com perquè puguin pensar en coses més lúdiques i disteses que la feina o la renovació del permís de treball.


el projecte assessorament Fitxa tècnica Nom del projecte ASSESSORAMENT Finalitat del projecte Donar eines per fer front l’emancipació dels joves extutelats i posar al seu abast els recursos de la xarxa social. Beneficiaris del projecte USUARIS: Joves tutelats a partir de 16 anys i extutelats o en risc d’exclusió social fins a 23 anys. Número de places Variable Durada 1 any Antiguitat del projecte Primer any de funcionament

El Projecte d’Assessorament a joves, que s’ha redactat a les darreries del 2007, dóna forma a una pràctica que des dels orígens de l’associació s’està duent a terme però, que fins al moment no havia quedat recollida en el marc conceptual de projectes. Des dels inicis del nostre servei molts joves han vingut a interessar-se pels nostres programes i alguns han acabat tenint una vinculació estreta amb l’entitat tot i no haver participat en cap programa específicament. Quan les situacions personals dels joves no han permès incloure’ls en cap dels nostres programes, però s’ha considerat necessari fer una intervenció professional amb ells, l’equip tècnic ha valorat la possibilitat de fer un pla de treball amb el jove que doni cobertura a les seves demandes. El projecte d’assessorament planteja una plataforma de recursos vàlida pels joves en risc d’exclusió social, que aglutina diversos àmbits d’actuació i que compta amb una professional per orientar i canalitzar les necessitats del jove, posant en tot moment al jove en un pla actiu a l’hora d’elaborar les estratègies d’actuació. Cal assenyalar que comptem amb una xarxa d’entitats i de professionals que avalen el nostre projecte i amb qui podem comptar per derivar els casos que considerem oportuns. Tot i que el projecte és de nova creació, durant el 2007 ja hi ha hagut 6 joves que s’han beneficiat d’aquest servei.


21

el projecte de recerca Un exercici de valoració de la feina feta Els espais de valoració de la feina feta són una constant en el dia a dia a Punt de Referència. És un exercici que fem durant tot l’any en les reunions setmanals de coordinació de l’equip professional i en les convocades per cada departament, també en les sessions de seguiment amb els voluntaris i, tot plegat, culmina en el balanç anual que suposa l’elaboració de la memòria i la confecció del pla estratègic de l’entitat. Aquest any, però, hem donat l’empenta final a un ambiciós projecte d’autocrítica que vam començar el maig de 2006. Es tracta d’un treball d’investigació sobre les relacions d’acompanyament voluntari entre un referent i un jove en el què, a més d’assentar el marc teòric d’aquestes relacions, fem una revisió de l’experiència acumulada en aquests 10 anys de funcionament de l’entitat per tal de consolidar els punts forts dels nostres programes d’acompanyament i millorar-ne els més febles. Pensem que ens servirà també com a una eina de difusió de la cultura europea del Mentoring & Bifriending a Catalunya i a Espanya. Esperem acabar d’enllestir-ho i poder editar aquest treball d’investigació el proper 2008.


el treball en xarxa El treball en xarxa és una metodologia transversal en l’activitat de Punt de Referència tan pel que fa al treball amb els voluntaris que participen en els programes de l’entitat com amb els diferents serveis que treballen amb el nostre mateix col·lectiu, el dels joves extutelats, des de diferents àmbits d’actuació.

El compromís de La consolidació d’una la xarxa social de base xarxa professional Uns dels nostres principals eixos d’actuació és utilitzar la xarxa social de base com a estratègia d’intervenció amb els joves extutelats. Per això les tasques de difusió i sensibilització social, així com les de capacitació dels voluntaris per assumir el seu rol de referent i/o acollidor, no són només essencials pel bon funcionament dels programes sinó també bona part de la raó de ser de la nostra entitat. Tenim el compromís de promoure el canvi social i la nostra manera de fer-ho és des d’una perspectiva d’intervenció comunitària, perquè creiem que “els petits canvis són poderosos”, tal com venen demostrant les pràctiques d’acompanyament voluntari recolzades des de la cultura del Mentoring & Bifriending: ● Vincular-se a les persones és la millor manera de vincular-se a un territori i a la seva comunitat, sentint-se’n part i acceptat. ● Aquests vincles personals són pels joves en risc d’exclusió una porta oberta a una xarxa social normalitzada, on poden aprendre a circular pel context social amb pautes de funcionament acceptades. ● Sentir que tenen el suport de les persones del seu entorn repercuteix positivament en l’ auto estima d’aquests joves. ● Generar una xarxa social de base, compromesa amb el seu entorn, permet trencar estereotips socioculturals i obrir la xarxa personal dels individus a altres realitats socials i culturals.

De la mateixa manera, treballem per consolidar una xarxa de professionals, serveis, entitats i associacions que treballin amb el col·lectiu de joves en risc d’exclusió social dins el nostre àmbit geogràfic (la àrea metropolitana de Barcelona). La nostra ambició de futur és ampliar aquesta xarxa de col·laboració a professionals i associacions de la resta de Catalunya, Espanya i Europa. La intenció és sumar esforços i energies per optimitzar recursos i oferir un millor servei als nostres joves usuaris.


23

Entitats de les que formem part ECAS: Entitats Catalanes d’Acció Social Des del l’any 2006 l’associació participa activament a la Comissió d’Immigració de ECAS. Des d’aquesta comissió es treballen temes relacionats amb la immigració, les dificultats que es troba cada entitat per resoldre qüestions en aquest sentit i plantejant nous reptes de intervenció en el teixit social, per esdevenir interlocutors de referència en temes d’immigració.

FEPA: Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits Des de l’any 2001, l’associació forma part de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits, que aglutina més d’una trentena d’entitats que treballen per a l’emancipació dels joves extutelats arreu del territori espanyol. Punt de Referència participa de manera activa en bona part de les iniciatives que es duen a terme des de la federació. Aquestes són les accions de les quals n’hem format part al llarg del 2007: - IV Jornades de FEPA - Espai de supervisió d’educadors i educadores - Trobada d’insertors laborals - Comissió de revisió del Projecte Marc de Pis Assistit

ENCYMO: European Network for Children and Young Mentoring Organizations Des de l’any 2004, participem activament d’aquesta xarxa. Però aquest darrer any ha estat especialment rellevant pel que fa a aquesta xarxa europea de la que formem part, amb l’impuls d’una nova proposta d’intercanvi entre totes les entitats membres. La proposta inicial va ser la de crear un espai d’intercanvi entre les diferents experiències professionals de Mentoring & Bifriending d’Europa, per tal d’arribar a un consens general i establir un “manual de bones pràctiques” sobre aquesta tipologia de relacions d’acompanyament. Per tal de planificar conjuntament aquestes activitats es va organitzar una visita preparatòria amb els coordinadors de les entitats de cada país en el marc dels Programes de Finançament Europeu de Grundvig, que va tenir lloc el passat mes d’octubre del 2007 a Alemanya. Des de l’entitat vam aconseguir el finançament necessari per a participar-hi i una persona de l’equip tècnic de l’entitat va viatjar fins a Munic. En aquell espai es van planificar unes trobades generals de totes les entitats membres en 3 ciutats diferents, entre elles Barcelona, a més de intercanvis bilaterals entre les entitats que estan especialment interessades les unes amb les altres. L’objectiu final és elaborar un manual de protocols de funcionament i de bones pràctiques en relació a l’acompanyament voluntari.

Entitats amb les que treballem en xarxa Àrea de Suport als Joves tutelats i extutelats Centre Alcántara Fundació Privada Eveho SAEJ Fundació Mercè Fontanilles Centre Vilana Fundació Mercè Fontanilles Aldeas Infantiles SOS Espai d’Inclusió Casc Antic Fundació Comtal Fundació Èxit

Fundació Ficat Casal dels Infants del Raval Pont Jove Escola Pia de Catalunya Iniciatives Solidàries Fundació Mensalus Barcelona Activa Escola del Treball de Barcelona Fundació Trinijove Institut Obert de Catalunya CRAE La Llar


la difusió i la comunicació Formar part del problema o de la solució Punt de Referència és una entitat petita, d’acció local que treballa per a la promoció social d’un col·lectiu, el dels joves en risc d’exclusió social, no només poc conegut per a la gent del carrer sinó estigmatitzat pels estereotips que pesen sobre la majoria dels nostres joves usuaris: adolescents, immigrants, magrebins... No obstant, en aquesta dècada de vida, el projecte ha seduït a tothom qui n’ha sentit parlar perquè la necessitat de treballar per una societat més inclusiva, tolerant i respectuosa amb les persones és cada vegada més evident. El nostre és, a més, un projecte carregat de futur perquè treballem amb els joves, que són els qui hauran de trobar aquests nous models socials que permetin la convivència entre persones procedents de diferents realitats socials i culturals en aquest món globalitzat que els deixem en herència. Els programes d’acompanyament voluntari de Punt de Referència són citats com a bones pràctiques en tots els espais d’intercanvi on es presenten, tant a nivell local com nacional o internacional. Són propostes valentes però realistes que demostren en la pràctica el que molts neguen fins hi tot en la teoria: que la convivència és possible i que, no només és inevitable sinó desitjable, perquè enriqueix a les persones amb tota la substància que aporta l’ingredient de la diferència. Per això només fa falta una cosa: que les persones es donin una oportunitat, que es donin l’oportunitat de conèixer-se i reconèixer-se. Per això cal construir espais de trobada, per això calen tants punts d’intersecció com sigui possible. No obstant, l’experiència ens ha ensenyat que les barreres que s’han d’abaixar són molt altes, començant pels prejudicis socioculturals i la por atàvica a la diferència. Obstacles que, encara que no impedeixen que es doni valor als nostres programes d’acompanyament voluntari als joves extutelats, sí que frenen indubtablement l’empenta necessària per donar el pas de participar-hi. Aquesta és la tasca que des del juny del 2007 ha assumit el nou departament de difusió i comunicació de Punt de Referència, la de cridar a la gent a l’acció davant d’una realitat, la de l’exclusió social, que ens afecta a tots, perquè tots formem part del problema fins que no ens decidim a ser part de la solució.


25

EL FI I ELS MITJANS Per bé o per mal, la discussió seria llarga, vivim en la societat de la comunicació i es difícil existir al marge dels mitjans de comunicació així que les entitats socials hem d’aprendre a fer-nos-hi un lloc en el què puguem sentir-nos-hi còmodes. La ràdio, la televisió, els diaris i per descomptat l’omnipresent ciberespai no són l’única però si la via més directa i ràpida per a influir en l’opinió pública i fer circular qualsevol acció de sensibilització social. Entenen que això no només és així sinó que va a més, aquest 2007 el departament de difusió i comunicació ha seguit treballant per tenir presència als mitjans de comunicació, però sempre amb una idea molt clara: els mitjans són això, un mitjà, i no un fi en si mateixos. No es tracta de sortir a qualsevol dels preus que de vegades acostumen a fer-nos pagar els mitjans (com el de la urgència, l’emergència, el sensacionalisme, el catastrofisme o l’alarmisme) sinó d’obsequiar-los amb la recompensa d’experiències positives, optimistes i que funcionen al món real, al món de les persones. Les entitats socials som un dels últims reductes d’aquesta realitat realista que als mitjans, gairebé esgotades totes les formes possibles del reality show, ja es comença a cotitzar.


CUIDAR LA PRÒPIA XARXA Si una cosa ha deixat en evidència el trepidant procés de globalització actual és el poder del treball en xarxa també en la comunitat virtual. El més curiós és que, a mesura que aquesta xarxa virtual ha anat adquirint transcendència, hem anat perden de vista la importància de les xarxes més properes (la familiar, la de les amistats, la veïnal, la laboral) i el seu pes específic en les nostres vides. Per això una altra de les tasques encomanades al nou departament de difusió i comunicació de Punt de Referència és mantenir viu el nostre teixit social de base, establir una comunicació bidireccional amb els nostres joves usuaris, amb els voluntaris i socis, amb tots els col·laboradors per facilitar l’intercanvi d’idees i opinions, perquè tothom es senti part integrant i activa d’aquest projecte que fem entre tots. I, sobre tot, per no perdre mai de vista qui són totes aquestes persones concretes que esdevenen la nostra raó de ser, quines són les seves necessitats i les seves expectatives, quin és el nostre compromís amb totes elles d’ acompanyar-los en el seu acompanyament voluntari.

El butlletí intern de la associació, L’Apunt, és un espai de trobada que, periòdicament, ens ajuda a mantenir unida i també informada a la nostra base social. Amb aquesta mateixa finalitat, també hem creat una comunitat virtual. Una altra manera que hem trobat de fer pinya és mitjançant els Diàlegs de Referència, un espai de xerrades que obrim a ponents coneixedors de la realitat dels joves extutelats o de bones pràctiques dins l’àmbit de l’acompanyament voluntari. Els Diàlegs estan oberts no només a tots els nostres socis i voluntaris sinó també al públic en general perquè entenem que conèixer al col·lectiu de joves amb el què treballem és un primer pas per a la sensibilització social envers la seva situació.


27

OBRIR-SE A LES ALTRES XARXES Tant l’equip professional com els voluntaris i els mateixos joves usuaris de l’entitat han treballat de valent aquests deu anys de trajectòria per donar a conèixer els nostres projectes. Tenim una pàgina web i treballem per treure aquest col·lectiu de l’anonimat organitzant i participant en jornades, xerrades o conferències i treballant en xarxa amb altres entitats i organismes vinculats al col·lectiu de joves en risc social. Sens dubte, un dels actes de difusió que més esforços aplega és la Mostra d’Associacions de la Mercè, per la gran oportunitat que representa de sensibilització ciutadana. Des del 2003, no hem faltat a cap de les edicions.

29


la gestió de l’entitat Un any de canvis i millores! L’equip humà L’equip professional L’entitat ha fet una aposta important, durant el 2007, amb l’ampliació del departament de gestió i la creació d’un departament de difusió i comunicació. A finals d’aquest any doncs, comptem amb un equip professional de sis persones.

La Junta Directiva Durant l’any 2007, la composició de la Junta Directiva ha estat pràcticament la mateixa que l’any 2006. L’únic canvi s’ha produït en el càrrec de secretari que l’ ha passat a ocupar en Joan Prat, en el lloc de l’Alexandre Comellas: Juanjo Ortega Mònica Arús Joan Prat Alexandre Comellas Isidre Carbonell

President Tresorera Secretari Vocal Vocal

Canvi de seu social de l’entitat A inicis de l’any 2007, i per criteris de planificació estratègica de l’entitat, la Junta Directiva de l’Associació va decidir ampliar el personal de l’entitat. El local de l’entitat, situat al c/ Àusias Marc 60 de Barcelona, seu social des dels seus inicis, dins el Servei d’Allotjament a Entitats que ofereix el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona –Espai Transformadors–, quedava reduït per les noves necessitats de l’associació. Per aquest motiu, davant la necessitat d’un espai més gran, es va decidir que l’entitat havia de canviar de local per tal de donar cabuda al nou personal i per tal de millorar el funcionament i organització de l’entitat. Després d’una recerca intensiva, es va trobar un local situat a la tercera planta de l’edifici de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Barcelona, situada al Barri del Raval de Barcelona. L’Associació s’ha plantejat establir la seva seu social en el local amb caràcter de permanència. Estem molt contents d’haver fet aquest gran pas endavant, tot agraint el servei d’allotjament que ha ofert el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona –Espai Transformadors– a l’Associació des dels seus inicis.


29

Revisió del sistema Les assegurances de tractament de bases de l’entitat L’any 2007, l’Associació ha ampliat la cobertura de les de dades de l’entitat pòlisses d’assegurances que té concertades amb la Aquest any 2007, s’ha iniciat una revisió dels sistemes de tractament de les bases de dades de l’entitat, en ordre al compliment de la legislació sobre protecció de dades personals.

companyia Atlantis Seguros, mitjançant la correduria Arç Cooperativa. Actualment comptem amb una pòlissa d’Assegurança d’Accidents de Voluntaris, una pòlissa d’Assegurança de Responsabilitat Civil Entitat i Voluntaris i una pòlissa de Multirisc de l’oficina de l’entitat.


Dades econòmiques Els ingressos que fan possible la realització dels projectes Des del Departament de Gestió hem treballat per obtenir els recursos necessaris i fer possible la realització dels projectes de l’entitat. Ens hem plantejat la nostra recerca diària de finançament des del punt de vista de la diversificació i la no dependència. Els ingressos obtinguts han estat resultat del suport de les administracions públiques, entitats privades i obres socials de les caixes. Així mateix, hem pogut anar incrementant el número de socis i sòcies de l’entitat, tot i que no hem assolit els resultats esperats. Durant l’any 2007, hem obtingut un total de 199.029,17 euros. Un 58,69% corresponen al suport de les administracions públiques, un 31,15% de recursos han estat obtinguts gràcies a les obres socials i entitats privades i un 10,16% han provingut dels ingressos propis de l’entitat (associats, donacions...):

Fons propis 10,16 %

Fons públics 58,69 %

Fons privats 31,15 %


31

L’aplicació dels recursos aconseguits Les despeses generades han estat bàsicament despeses vinculades a la partida de personal. Dins d’aquesta partida, hi ha tant el personal directament dedicat a la realització dels projectes de l’entitat com el personal de gestió i difusió de l’entitat. Durant l’any 2007, hem tingut una despesa total de 185.179,22 euros. Un 62,21% corresponen a la partida de personal, un 22,25% a despeses relacionades directament als projectes i un 15,54% han estat despeses vinculades a l’estructura general de l’entitat:

Estructura 15,54 %

Projectes 22,25 %

Personal 62,21 %

Els beneficis obtinguts en l’exercici ens permetran donar una nova empenta als projectes de l’entitat i ampliar el nombre d’usuaris atesos. El nostre propòsit és seguir treballant per assolir la màxima estabilitat possible i assegurar, d’aquesta manera, la continuïtat dels projectes de l’entitat. Així mateix, pretenem ampliar el número de socis i sòcies de l’entitat a fi d’incrementar la nostra massa social.


33

Suport i col·laboracions El treball diari de l’associació Punt de Referència ha estat possible gràcies al suport i la col·laboració de:

Fundació UN SOL MÓN


Les dades de l’entitat Nom Personalitat jurídica NIF Adreça

PUNT DE REFERÈNCIA Associació G-61356689 c/ Sant Antoni Abat, 10 3r 08001 Barcelona

Telèfons

93 329 74 27 93 329 74 28

Fax

93 329 74 27

E-mail

info@puntdereferencia.org

Web

www.puntdereferencia.org

Número registre Data i Any constitució

19.707 30 de juny de 1997


Memòria de l'Associació Punt de Referència. 2007.  

Presentació de l'entitat i memòria d'activitats de l'any 2007.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you