3 minute read

EL 2019 EN XIFRES 8

La memòria que teniu a les mans o en pantalla fa referència a l’acció realitzada per l’Associació Punt de Referència durant el 2019. Alguns dels nois i noies que participen als nostres programes van complir els 18 l’any passat; van néixer el 2001, l’any de l’atac a les Torres Bessones de Nova York. Durant la seva curta vida han ocorregut fets transcendentals a nivell planetari i també a nivell local: tenien pocs anys, quan es va produir la invasió d’Irak i l’atac terrorista a Atocha, quan s’iniciaven les primeres transaccions amb Bitcoins, quan al continent americà triaven un president negre, Obama, i un d’indígena, Morales, i quan la crisi financera de Wall Street arrossegava les economies mundials i enfonsava les dels països europeus mediterranis. Amb les Primaveres Àrabs se’ls va despertar una nova consciència del món. Va esclatar la guerra a Síria i Estat Islàmic esdevenia una amenaça planetària que van patir de prop amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, alimentant la por i l’estigma contra la comunitat musulmana i en especial contra el jovent. La Xina emergia com a nou líder econòmic mundial i colonitzava les economies africanes. En resposta a la crisi econòmica global i a les creixents desigualtats, els populismes amb tots els -istes possibles ocupaven les presidències de diversos països, entre ells els Estats Units.

I aquí, a Catalunya, han viscut, ja com a joves, un conflicte polític i social de gran intensitat fins l’arribada del Coronavirus. Ningú no sap ni quan ni com sortirem d’aquesta nova crisi. En el que sembla que tothom coincideix és que els seus efectes seran catastròfics a nivell econòmic i social. Sense anar més lluny, el 70% del jovent de Punt de Referència ha vist perjudicades les seves condicions laborals amb una reducció de jornada i de salari. Els nostres joves han viscut, fins ara, una vida curta i híper intensa. El seu entorn natural és la incertesa i la inestabilitat. Els diem que facin plans de vida, que tracin un recorregut i que s’hi esforcin. Però, com pot ser això possible en un entorn polític, econòmic, ecològic, sanitari i social tan extremadament volàtil?

Advertisement

El coronavirus ens ha despertat del somni en el que vivíem i ens ha ofert un màster de vida amb un bon grapat de lliçons que hauríem d’aprendre i no oblidar: ens hem adonat que la normalitat que vivíem es basava en un model de consum desmesurat, en l’explotació irracional dels recursos naturals i de llocs de treball precaritzats. Que molts d’aquests llocs de treball, tot i ocupar persones mal anomenades “poc qualificades”, són imprescindibles i estratègics. Que totes som vulnerables però que les persones més mancades de formació, d’habilitats personals, de xarxa social, de recursos econòmics i de salut, són les més amenaçades. Que la solidaritat s’activa més quan ens identifiquem amb les víctimes i ens sentim amenaçades. Que cal reaccionar ràpid, anticipant-se al problema o quan aquest encara és controlable. Que les respostes han de ser individuals i col·lectives. Que cal un teixit social fort per millorar la resiliència de la comunitat.

I sobretot, hem après que el primer que enyorem són les abraçades, el contacte amb la família i els amics, la proximitat de les persones en les que confiem i amb les que tenim vincles emocionals. Estimar i sentir-se estimat, respectar i sentir-se respectat, valorar i sentir-se valorat, donar importància als altres i saber-se important per als altres. En aquests moments, caldran recursos econòmics per fer front a les creixents necessitats socials més bàsiques, però sobretot, caldran persones que creguin en la fraternitat i la practiquin, que tinguin cura del veí, que acullin al desconegut i li ofereixin l’oportunitat de donar-se a conèixer, que s’acostin amb empatia als que ens semblen diferents per descobrir com som d’iguals, que es preocupin per aquells que pateixen en solitud. És aquí on la solidaritat i les persones referents –i la mentoria com la nostra proposta metodològica- són més necessàries que mai. Ens toca seguir treballant per reconstruir un món que té molt a millorar.

Comptem amb tots i totes vosaltres!

Juanjo Ortega President