Issuu on Google+

memòria 2012


Associació Punt de Referència memòria 2012

1. Presentació 3 2. L'entitat 4 3. L'any en imatges 4 4. Els joves 5 5. Els Programes 6

Programes de mentoria Programes d'habitatge Programes de seguiment educatiu Servei de primeres acollides Coordinadora mentoria per la Inclusió Voluntaris Treball en xarxa

6. La Difusió i Comunicació 14 7. La Gestió 16

2


Associació Punt de Referència memòria 2012

Benvolguts i benvolgudes, Teniu a les vostres mans un breu resum de l’activitat de l’entitat durant el 2012. Ha estat un any marcat per reptes i per grans dificultats, que donen continuïtat a la dinàmica d’anys anteriors. I anem fent camí. Les dificultats s’accentuen i perduren, de manera que parlar d’emancipació sense massa possibilitats de formació, d’inserció laboral ni recursos econòmics és un autèntic exercici de contenció, perseverança i sobreesforç. Donar resposta és cada vegada més difícil. Però els reptes també continuen, es mantenen i, de mica en mica, els anem assolint. Anem fent xarxa. Teixim xarxa pels joves, gràcies al compromís de molts voluntaris que confien en ells i els donen suport a través dels programes de mentoria. Ajudar als joves construir una xarxa de suport informal els dóna força per a continuar lluitant. Impulsem el treball en xarxa entre professionals, i enguany hem posat en marxa la Coordinadora Mentoria per la Inclusió. És un gran repte que no només aglutina l’expertesa d’entitats del tercer sector sinó també el coneixement de la universitat i el compromís de l’administració pública i institucions privades. La Coordinadora és ja el vèrtex de diferents agents que posiciona la mentoria com a una eina eficaç d’intervenció social. Finalment, també fem xarxa entre totes aquelles persones i institucions que garantiu la sostenibilitat del projecte de l’entitat. Us manteniu al nostre costat en un moment que ens és més necessari que mai. I hi sou. Creixem en implicació ciutadana i compromís col·lectiu. És per aquesta gran xarxa que podem continuar acompanyant als joves extutelats en la seva emancipació. Moltes gràcies! Bona lectura, Marta Bàrbara Directora

3


Associació Punt de Referència memòria 2012

L’entitat L’equip humà de l’entitat:

La missió de Punt de Referència és afavorir la plena integració social, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat de vida dels joves extutelats, en risc d’exclusió social, acompanyant-los en el seu procés d’emancipació.

Junta directiva President: Juanjo Ortega Secretari: Joan Prat Tresorera: Mònica Arús Vocals: Isidre Carbonell i Jordi Canelles Equip Direcció: Marta Bàrbara Gestió: Dèbora Magre Programes: Mercè Garet, Pere Cobo i Teresa Rodríguez Coordinadora Mentoria per la Inclusió: Rita Grané

El 2012 en imatges

4


Associació Punt de Referència memòria 2012

Els joves de l’entitat Aquest any hem atès 141 joves als programes de l’entitat.

Distribució segons procedència dels joves 8%

El context de crisi ha anat agreujant la situació amb la que es troben els joves extutelats, i la complexitat de la intervenció és cada vegada més gran. Així doncs, fets com la major competència per a accedir a les places públiques d’ensenyament, l’enduriment de l’aplicació de la normativa d’estrangeria, l’estancament del mercat de treball en uns nivells d’atur juvenil que gairebé es troba al 50% de la població, les dificultats d’accés a un habitatge “normalitzat”, la manca d’una xarxa social de suport informal, han estat algunes de les dificultats a les que els joves s’han hagut d’afrontar enguany, i que hem treballat des de l’entitat.

12% 6%

46%

28%

Marroc

Orient Mitjà

Àfrica Subsahariana

Catalunya

Amèrica Llatina

Distribució per edats 12%

23%

12%

Per atendre’ls ens ha calgut una coordinació professional molt més acurada i eficaç. En aquest sentit cal destacar l’eficiència de tots els professionals amb qui hem estat treballant en benefici a l’emancipació dels joves, i especialment amb els professionals i els programes de l’Àrea de Suport al Jove tutelat i extutelat de la DGAIA.

53%

18-19 anys

22-23 anys

20-21 anys

A partir de 24 anys

Distribució segons gènere

15%

85%

Nois 5

Noies


Associació Punt de Referència memòria 2012

REFERENTS

PROGRAMES DE MENTORIA

El programa de Referents ha tingut un total de 68 beneficiaris directes del projecte. Durant l’any 34 joves i 34 voluntaris han participat al programa. Cadascun dels voluntaris ha pogut acompanyar un jove en la recerca de feina, el reforç escolar i millora de les competències lingüístiques, l’ajut en la recerca d’habitatge, i han treballat transversalment en temes d’hàbits saludables, habilitats, la gestió de la pròpia autonomia, l’ampliació de la xarxa social, millora en la comprensió i expressió lingüística, i un intens acompanyament emocional.

Aquest és un voluntariat d’alta exigència, ja que demana del voluntari una disponibilitat i predisposició envers el jove, i un compromís alhora amb l’entitat, per tal d’assistir al seguiment que implica la participació en el programa. Les reunions grupals han estat molt ben valorades pels voluntaris, que els ha permès sentir-se acompanyats, resoldre les dificultats que els han pogut aparèixer i compartir resultats. Els joves al seu torn han pogut comptar també amb el suport professional individualitzat. El programa Referents es fa present a altres territoris: Les entitats Casa don Bosco de Lleida, Suara-Girona i Igaxes 3 a Galícia han iniciat enguany la rèplica del programa amb el nostre suport, i ja han posat en marxa un primer grup de voluntaris.

• Els 73 % dels joves continuen la relació amb el seu referent finalitzat el període de seguiment. • El 100% han millorat significativament les seves competències lingüístiques.

Testimoni Des del seu canvi d’horari, va passar un període de 7 setmanes que no ens vam poder veure. Em deia que sortia molt cansat perquè el treball és molt dur físicament, i entenc que posar-se a aprendre castellà en aquest estat és complicat. Vaig provar amb una altre cosa que he descobert que li agrada moltíssim: ara li estic donant classes de guitarra. Això també ens permet parlar i avançar en la llengua. El meu fill Eric, que domina la guitarra, també m’està ajudant, i ara tot va bé i a l’Àlex se’l veu molt content. No ha fallat ni un sol divendres. El divendres passat vaig dir-li que havia de millorar molt el seu nivell de llengua si vol viure aquí, així que vam pactar dedicar la meitat del temps a la música i l’altra meitat a la llengua. Ell em va dir que estava d’acord i a partir de demà comencem aquesta nova etapa! Joves i referents en diferents activitats.

Ma José. 6


Associació Punt de Referència memòria 2012

ACULL

PROGRAMES DE MENTORIA

El programa Acull ha tingut un total de 9 beneficiaris directes del projecte. Viure en família durant 8 mesos és una experiència excepcional no només pels joves sinó pels també pels voluntaris que hi participen. Enguany han estat 3 joves els que han pogut gaudir d’aquesta experiència, cadascun acollits per una parella. Tot i l’esforç que ens suposa any rere any d’aconseguir famílies disposades a acollir temporalment a un jove, hem pogut donar continuïtat al programa i amb aquesta ja són deu les edicions de l’Acull. Com a entitat valorem molt positivament aquesta trajectòria i en conjunt estem satisfets de l’impacte que ha tingut el programa en la gran majoria d’aquests joves, les famílies acollidores i altres persones properes que han viscut de prop aquesta experiència.

Testimoni La vida del Soufiane, com la de molts altres menors marroquins, ha estat una carrera d’obstacles, un exercici de superació diari. Després de deambular pel carrer, on dormia sovint per la mala relació que tenia amb el seu pare, es va amagar en un camió per creuar l’estret de Gibraltar per trobar una vida millor. La seva sort va començar a canviar quan l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat del departament de Benestar i Família li va proporcionar un pis tutelat, però no ha estat fins aquest Nadal quan se li ha dibuixat un somriure permanent a la cara. Des d’aleshores viu amb una família d’acollida gràcies al programa Acull… “Estic molt bé amb la família de la Pilar i el Joan perquè amb una família aprens coses que necessites. He adquirit hàbits d’estudi i parlo amb més fluïdesa”, remarca el Soufiane, que afegeix: “Són com la meva pròpia família”.

• El 66% dels joves han prorrogat l’acolliment en família. • El 33% dels joves han aconseguit la modificació del permís i incorporar-se al mercat de treball.

Joan Oñate assenyala: “L’experiència ens està enriquint a tots, ens ajuda a veure el Soufiane i la resta de nens que estan en situacions semblants amb uns altres ulls. També ens hem adonat que només obrint les portes de casa teva i fent la mateixa vida pots contribuir a canviar la seva vida, perquè la quotidianitat és molt important per a ell” Frag. article “Referències per tutelar la solitud” 12 de maig del 2012 a Criatures del diari Ara.

En Soufiane amb la seva família acollidora.

SERVEI DE PRIMERA ACOLLIDA El servei de primera acollida ha tingut un total de 42 beneficiaris directes del projecte. A l’entitat obrim les portes a tots aquells joves que espontàniament arriben i mostren interès pels nostres programes i sol·liciten ajut. La majoria dels casos han arribat guiats per algun amic que ja participa a l’entitat. En

funció de les seves demandes són atesos per nosaltres mateixos o bé derivats a altres serveis més adequats. Les demandes que ens han arribat enguany han estat relacionades en suports econòmics i d’inserció laboral. 7


Associació Punt de Referència memòria 2012

PROGRAMES DE SEGUIMENT EDUCATIU

TRAJECTE El programa Trajecte ha tingut un total de 45 beneficiaris directes del projecte. Facilita als joves un espai tutorial de seguiment i acompanyament per donar resposta a demandes de múltiple tipologia com a ara a nivell laboral, formatiu, legal, d’habitatge, gestió de les pròpies emocions, salut o oci. Després d’una primera acollida i un procés de selecció, el trajecte individualitzat de cada jove s’inicia amb el disseny d’un itinerari elaborat conjuntament entre la tècnica del projecte i el jove. Atès el context actual enguany gairebé tots els joves atesos al programa han fet demandes en relació a l’àmbit formatiu i laboral.

Testimoni Nací en Sunyani (Ghana) hace 21 años. Fui a la escuela hasta el segundo año de secundaria, en que lo tuve que dejar porque no había dinero. Cómo las cosas no iban bien desde hacía tiempo, decidí viajar para mejorar mi vida: trabajar, vivir normal, continuar estudiando y poder tener un futuro mejor. Cuando llegué aquí las cosas estaban mucho más difíciles de lo que me esperaba, pero estudiando, aprendiendo, luchando y con ayuda de personas y asociaciones catalanas, pude conseguir mi documentación y primer trabajo. Era a media jornada y decidí aprovechar para seguir estudiando. Cuando terminé el contrato, tuve que dejar los estudios para buscar trabajo a tiempo completo, que encontré gracias a mi mentor de Punt de Referència y amigo, Ángel, que me presentó a otro amigo y así encontré trabajo. Ahora he vuelto a estar en paro unos meses, pero no he parado de llevar currículums a todas partes.

• Els 41% dels joves han estat treballant durant el 2012, en contractes temporals. • El 48% dels joves han estat cursant una formació durant el 2012.

Samuel

Tutoria.

Visita a l’empresa Master Blenders.

8


Associació Punt de Referència memòria 2012

PROGRAMES D’HABITATGE

Els programes d’habitatge ha tingut un total de 17 beneficiaris directes.

PISOS ASSISTITS

EQUINOCCI

Els pisos assistits són un recurs d’habitatge temporal per a joves en conveni amb l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), on els joves poden comptar diàriament amb l’acompanyament d’una educadora. Aquest recurs garanteix la cobertura de les seves necessitats bàsiques de manera que el jove pot posar l’èmfasi en la millora de les seves competències tècniques i transversals que li facilitaran la incorporació a la vida adulta. Els mitjans econòmics, la formació, la orientació laboral i els hàbits saludables han estat qüestions recurrents en tots els joves atesos.

Sant Feliu de Llobregat ha acollit el nou habitatge que hem posant en marxa el 2012. Equinocci és un projecte que neix del compromís d’un grup de ciutadans compromesos, un pis per a quatre joves extutelats que comptin amb ingressos suficients que els garanteixi la cobertura de les seves necessitats bàsiques i que estiguin estudiant una formació reglada. Aquest joves tenen el suport de l’entitat, però sobretot tenen la sort de sentir-se acompanyats per ciutadans com ells, de compartir temps amb aquests voluntaris que els ajuden en les qüestions quotidianes i de qui reben guiatge, afecte i estima.

Atès el context actual, l’entitat ha mantingut la línia d’actuació que ja s’havia iniciat l’any passat d’assumir el cost d’algunes despeses com ara de formació o material escolar, transport i altres que puntualment no pot fer front el jove.

• El 100% dels joves han cursat estudis superiors. • El 100% dels joves han comptat amb una prestació econòmica.

• Els 87% dels joves han estat cursant una formació durant la seva estada al pis. • El 100% dels joves estrangers atesos al pis han millorat la seva situació de documentació.

Testimoni Yo valoro positivamente mi experiencia en este piso, les agradezco mucho a Punt y a las familias su ayuda y su apoyo porque personalmente me dan fuerza para seguir luchando y conseguir mis objetivos. Desde mi punto de vista, lo más importante es ese sentimiento de que estoy acompañada y que hay gente dispuesta a echarme una mano y estar conmigo en las buenas y las malas. Lo puedo resumir todo con este proverbio: “Si se cierra una puerta, no sufras... siempre habrá una ventana abierta”. Esta ventana es Punt y toda la gente que colabora en todos los proyectos para ayudarnos . Z.

Pis assistit el Trampolí.

Testimoni

DOMUS

Hola a todos aquellos que trabajan en Punt, quiero daros las gracias por ayudar a aquellos jóvenes que necesitan ayuda. Gracias por estar cuando necesitamos vuestras ayudas y apoyarnos, enseñarnos y formarnos. Se ve que os gusta lo que hacéis. Para mí, Punt es un sitio recomendable para los jóvenes que no tienen formación, que no tienen familia…Gracias por todo.

És un recurs d’habitatge per a joves que han fet un bon itinerari d’emancipació però no es troben en condicions econòmiques per afrontar el mercat ordinari d’habitatge. Aquest espai els permet, a més, posar en pràctica i consolidar aprenentatges apresos en la seva estada a pisos assistits, amb el suport puntual d’educadors. Aquest és un projecte de la Fundació Servei Solidari que l’entitat hi col·labora en els aspectes pedagògics i de gestió.

Mohamed.

9


Associació Punt de Referència memòria 2012

COORDINADORA La Coordinadora Mentoria per la Inclusió és un projecte que va iniciar-se al 2011 i que ha acabat de consolidar-se durant l’any 2012. Enguany s’ha tancat el document marc del qual se’n desprèn el full de ruta. S’ha consolidat el nucli promotor de la Coordinadora amb la Fundació Servei Solidari, la Fundació Èxit, la Universitat de Girona-Projecte Rossinyol i Punt de Referència. A finals d’any es va fer l’acte de presentació de la Coordinadora i ja podreu trobar-nos a la xarxa, a través del web www.mentoriasocial.org, a twitter i a facebook.

Acte de presentació de la coordinadora.

10


Associació Punt de Referència memòria 2012

El voluntariat a l’entitat Durant el 2012 hem pogut comptar amb 87 voluntaris. El voluntaris són imprescindibles per a assolir els objectius de l’entitat, sobretot en matèria de mentoria. Els voluntaris fan una tasca de gran qualitat amb els joves i saben divulgar la seva experiència de forma eficient. Per això moltes persones que s’interessen per l’entitat arriben de la mà de voluntaris en actiu. Enguany hem comptat amb la col·laboració de voluntaris en tasques de divulgació i de gestió de l’entitat, a més dels voluntaris a programes de mentoria.

Moltes gràcies pel vostre compromís i entusiasme! Viure en xarxa per viure amb xarxa Si el trapezista cau, l’espera una xarxa per evitar que es faci mal. A la vida tots assegurem les nostres passes i no estem tranquils fins que no les fem transcórrer amb alguna xarxa de seguretat a sota. Per si de cas. La descoberta ve després: només pots viure amb xarxa, si vius en xarxa. Vet-ho aquí, aquesta és la clau amb la qual vaig entrar en contacte amb Punt de Referència a començament d’aquest curs 201213. Sóc en Xavi i tinc 43 anys, i ara estic a l’atur. Des que vaig conèixer l’entitat vaig tenir ganes de participar-hi atret per la idea de pertànyer a una xarxa de suport, d’igual a igual, des de la proximitat de les relacions humanes. En certa manera, es tracta d’una xarxa en la que tots els qui hi participem ens convertim en referents pels altres, discretament. I ha estat així com, després de les sessions de formació dels voluntaris, vaig conèixer l’Aly, algú que va fer un salt mortal sense xarxa de seguretat amb 14 anys quan va marxar de l’Àfrica, un salt que va durar tres dies i tres nits al mig de l’Atlàntic dins d’una barcassa. El segon salt ha arribat després, amb els 18 anys i al mig d’una terra guapa, però de vegades sorda a les necessitats individuals. Ell i jo estem encara fabricant la xarxa que ens assegura, i ho fem al ritme que necessitem tots dos... o potser ja no som només dos!? No, clar, compartim les nostres xarxes de seguretat: ell, els seus amics africans, i jo, la meva família i altres amistats. A poc a poc, malgrat les incerteses, el desconeixement, els codis tan diferents, procurem donar-nos allò que ens ajuda a caminar: confiança en un mateix, motivacions per fer noves passes, idees quan en falten, sentit de l’humor en dies torts, i afecte en dies tristos. A poc a poc la nostra xarxa es va fent més gran i per això és més resistent. És a les nostres mans seguir-la teixint. Xavi, Voluntari del Programa Referents Accions diverses de voluntariat.

11


Associació Punt de Referència memòria 2012

EL NOSTRE TREBALL EN XARXA Hem treballat coordinadament amb les següents entitats:

Som impulsors i fundadors de la Coordinadora Mentoria per la Inclusió:

Servei d’Atenció Educativa a Joves (Fundació Mercè Fontanilles) • Fundació Eveho • ASJTET • CRAE la Llar • SUARA • Serveis socials atenció primària • Servei Solidari • Xarxa d’albergs municipals • SAÓ Prat • Fundació Comtal • Fundació Èxit • Escola Pia Calassanci • Fundació Putxet • Associació Cedre • Fundación Integra • Càritas • Via Laboral • Espai jove FEPA • Casal dels Infants per l’acció social als barris • Fundació Escó • Probens • Fundació Esport Salus • Sant Pere Claver • TEB • Bayt al Taqafa • ACTUA Consop • Escola d’Hosteleria i Turisme de Barcelona • SAIER • Creu Roja • Escola del Treball • IES Consell de Cent

Punt de Referència s’incorpora a la junta directiva de FEPA, al març de 2012, aprovat en assemblea.

Som entitats membres de les següents federacions.

FEDERACIÓ D’ENTITATS AMB PROJECTES I PISOS ASSISTITS

Assemblea de FEPA 2012.

12


Associació Punt de Referència memòria 2012

Àrea de comunicació Trobada Anual

Bloc Corda Fluixa

La cita d’aquest any per la trobada anual ens va reunir al voltant d’una pista de futbol. Per una tarda joves i voluntaris van ser els protagonistes d’una lliga de Punt de Referència. Gràcies a l’Escola Pia Sant Antoni per cedir-nos el seu espai!

El bloc Corda Fluixa, gestionat per un voluntari, ha publicat enguany més de 30 notícies relacionades amb l’entitat. Pots subscriure’t a: info@puntdereferencia.org

Facebook, ja som gairebé 1.000 amics a la xarxa.

13


Associació Punt de Referència memòria 2012

Espais de participació i xerrades

Divulgació en mitjans

Participació en Taula Rodona “Joves, migració i mercat de treball” en el marc del Màster Interdisciplinari en Migracions contemporànies UAB, febrer 2012.

ARA. Suplement Criatures “Referències per tutelar la solitud” La Vanguardia MENTORIA “ensenyar el que la vida ensenya” Article Quaderns Illa crua “ Madurar amb la porta oberta” Article revista l’Agulla

IV Intercambio de profesionales, FEPA

ONS

Taula sobre mentoria, Barcelona maig 2012.

TRANSFORMACI DIRECTA

274 • 23 de maig

de 2012

pàg. 6

la porta Madurar amb

oberta

a treballa Punt de Referènci adult en te. L’associació al món viure pel seu comp elat pugui fer la transició t extut de la població. ancipa. Algunes i amb qui s’em el perquè el joven les a les de la resta t decideix quan liar per construir a unes condicions equiparab No tot el joven el suport fami r amb d’ana ten ent persones no comp acompanyades en el mom ir-se seu futur i sent a Marta Bàrbar irecta.info ua@setmanarid quadernsdillacr

pel sisi les noies ateses evitar Quan els nois ió de menors per tema de protecc risc social o perquè una situació d’alt context de pobresa, són víctimes d’un t o de negligències ctamen maltra de anys, han de deixar persoseveres fan divuit convertir-se en els centres per mes; són el jovent nes adultes autòno iu s’as, aquest col·lect o extutelat. Sovint conflictiu i rebel socia amb el jovent nats amb la jusrelacio amb problemes únic denominador seu situatícia, però el d’haver patit una comú és el fet arament. ció de desemp jove, emancipargent a aquest Per després d’un temps se als divuit anys, suposa l’inici d’una d’estar sota tutela, ja que no compten cursa d’obstacles, els recursos econòesa, necesamb la madur social de suport mics ni la xarxa amb garanties. Així sària per fer-ho en una situació de doncs, es troben e respecte el jovent es desigualtat enorm sense problemàtiqu de la seva edat , de risc social. de crisi agreuja El context actual En geneseva condició. més encara més, la dels col·lectius un és jovent un ral, el econòmica, amb etat afectats per la crisi 43% i una precari atur de més del espaníssima. A l’Estat i 18 laboral elevad d’entre la gent jove Salyol, el 67% de el pare i la mare. fa29 anys viu amb “coixí apunta que el vador Cardús clau que dels elements exmiliar” és un adenament d’una social frena el desenc família i la xarxa una plosió social. La joves caiguin en evita que moltes etat greu. Però, què situació de precari extutelat, que no té passa amb el jovent xarxa social de una itat una família o r amb la solidar suport? Pot compta canviat les condiHan institucional? per a ell? cions d’emancipació

d’incorpouna eina eficaç una oportunitat La mentoria, i els ofereix a adultes en les per reduir l’exclusió social venció a un lloc de treball a la societat com que qualsevol La mentoria és una eina d’inter performar-se, accedir ar documents i la rar-se es condicions entre bona mateix mantenir-lo, gestion promou la relació ia, vetllar per una jove. anys social que qual una d’elles, voluntàriapròpia econom de gent adulta, com- altra ncia fa quinze la suport i Punt de Referè panyament a l’e- sones en re per proporcionar xarxa d’amistats conviu en l’acom família, ment, s’ofereix a que es prendre la pròpia construir el pre- que treballa del jovent extutelat mit- individual a una altra person sió. ació saber d’exclu i risc d’hai mancip ria amb el passat ns que una situació de mes de mento tutorits de les qüestio ctiu troba en jançant progra és motivada i es. sent, són algune n aquest col·le Aquesta relació ional. e aquestes person el seu bitatge que vincule que es troben han de resoldr persona profess al jovent en altres ciutadanes i poden oferir- zada per una Referè ncia de amb Punt Donar suport trana de L’assoc iació cipació –l’etap ben posicionades mes Referents i procés d’eman a d’edat– més suport informal. a amb els progra al jovent una majori la a compt a un reasició de la minori ir els riscos d’aquesta los contacte entre El primer ofereix a Crear ponts de tin supe- Acull. a voluntària que actua com és clau per preven tada i implica molt que ens perme a aquestes joprecipi en les activitats rar o- person litats diferents Continuem exigintpart de la seva autonomia socials i equipa un referent i li dóna suport del programa eines necessàrar estereotips dotar-lo de les viscut i altres és En el cas de transició. ió de més que ves que han itats entre unes t. quotidianes. a jove és acollida durant t sota la protecc superar una etapa suposa portun de maduresa com a societa person infantesa i joventu en un entorn de ries per arila mentora d’aquestes joves, J.A. Acull, la lidde exercici tge que, de ra a l’habita per Per a moltes reconstruir les En un dels seus llibres, el filòsof l’administració rvei So inte E Sa con- vuit mesos Se gració i mento tiu I re jove jec C siguin prou fortes just una oportunitat per entre que sió, la N aprend ial a l’ob relació u a d’exclu È risc tot el potenc mo a lts amb al,naperò, N D , a les persones, adulta. La Promaner artifici Marina ens convid ats i enfortir r l’emancipació T E postula ça dejoves i adu tenir debilit tzar els propis viure. Tal com la ple poder afronta a d’edat, sense inhibit, optimi sols aque- comen oleixin al superada la majori de competències i tenen i facilitar la creació d’una xar- no ens resulten fàcils ni tan que ass mia person s ió Èxit en compte la manca al que pateixen. recurso autono al. En definitiva, inform suport inform Fundac a la inserciósituació viure, xa de de suport social da una habitació on 2013 Dedica l de joves enacords cia NER Buscar un pis o Referèn 2 - 1 GE labora mitjançant nt de ació sense u RE 201 risc Pu MB de SE preses associ promo 31 DE És una lucre que es amb em de jov S ànim gració de OT OR IA 2013 la inte PR OM ME NT OR NER ts 2 - 1 GE tutela DE LA LU NY A RE 201 A CA TA

a fa Punt de Referènci treballa quinze anys que t a en l’acompanyamen jovent l’emancipació del t extutelat mitjançanoria i programes de ment d’habitatge -

Congrés Internacional de Infància Maltractada Presentació dels programes de mentoria per a joves extutelats, Oviedo octubre 2012.

NO VE

RN S AL TE

SO CI AL AT IV ES

RDIA NGUA LA VA

23

ol Rossiny rsitat Projecte de la Unive u ma mo pro Progra ona que de Gir ria entre s la mento udiant els est

ís on el ts, el pa habitual és ats Uni Els Est luntari és m r vo mento

, Charlie Com enmilió un

SEMB 31 DE

ncies Tendè

RDIA NGUA

VA 22 LA

va estar

es. L’Asma són imprescindibl a acollida a casa la re lles coses que ens encoratja a aprend ale- Pietat l’any 2003 Per això ens “a augmentar les mantenen conviure, o sigui, asprors de la convi- i encara e les vida el contact gries i reduir qualitat de la nostra que vència (...) La ns relacio de dependrà del sistemar i trenar-lo amb a ens aconseguim establi suprem”. Marin da, bellesa és l’art vincula omia “auton emplaça a una a que sigui compatiuna independènci vinculacions afecdes ncia ble amb profun Punt de Referè tives i ètiques”. l’autonomia a trafomentar tenir els creu que ció afectiva pot En Choukri amb vés de la vincula ents. seus acollidors uns resultats sorpren

t peramen volup desen uque fignes al seu lgrat sonal. ropa, ma tes de bo isA Eu es les llis les admn à a es tot est la quartst ra en ques de totntoria no its. de l íto pràcti la me Estats UnetaThe We n un cap als rada deoest de laa tracions, an Br un com po Gr esa tem (L’ala prems - tan est lement la ha trobat Wing la cap de bab con ís on extens, cen ), . Creg, Du- Pro és el pa s gra Blanca Casa f Barlett, C.Jg (l’actor ent nya p d’acció méent en pro tors de Jef arlie Youndel presid u- cam essencialmris per a sec de venç Ch ajudant perquè assony trat comunita en situació reclull), lé Hi tats Units,ria d’Anth - mes població , antics mopro la dels Es la mento b molts ell de (immigrants escoles. El puls am meixi s, un jove e, fins aqubig risc i també a les un fort im Marcus socials qu com a rt, sos) ent va rebre bleme nt, tenia de l’FBI mo na vim mome r un agent . Des d’u brothe Donovan Simon ctiva locals curió perspea result ron SorAa ista que guion kin, elde les sèri-s d’una sives mé es televis dels Es i famose its, es fac a tats Un d’aquest ressò ca social en pràcti s personatun del trals de la ges cen. Però en retrama és lògic. Laa alitat, ria és un mentoca molt es-s pràcti als Estat l tesa i en genera Units el món an a tot ó. glosax primera La itzaorgan ria gran mento ció depaís, BigNDA DE BARA del er Big Sis SÁINZ INMA Broth BS), té els t de ter (BB gens a co-l per cencausa s orí ts de seu nta en a am E en “Un tre cassen menç passat a la WIREIMAG dou. ïbles, fra ng segle de Novarò ma parelles ents atribuals joves st Wi les lt. “Pe os, n les ciutat En l’actua The We n adu tot el d’abandonam dels cas canvie ung a sells d’u passa York. BBBS té ie Yo ané, la majoria un motiu vitals en els con casos a Gr Charl litat organitzancies han acons tar aquests plica Rit ització que per alg stà lé Hill, elle cum què no at en 5.000 a tot el país- Du va tot l’organ ests es cir ri –re i les par , malgr què anaper encontra nadora deència–, aquinte- sevc temps o per rsitat territori. cions x progra pa de ive r re ro un ini du s rdi po t s fer la seu end i oferei mentoria de nens. us A Eu entre ntoria del en famílieni de coont de Re s disposat oltar i a seguit ent ser molt ma ortunita coneix mes ded’un milió d’aquest tip its que es re de me als qui viuen viscut dels Pu is estan mé gú a esc igui dis- això”. “Cal aprofitar l’opan es pro bona i no e nin que est –. Qu el menPer a més pularitat Estats Unada no han iments ú ests Mercè dar tendre es on sats qu m una la mentoria s pat La po ques als relacion tegrad s cap del rat en aqu nar res guntar a algrespostes”. dispo- –afegeix la càs cal aju que nosal de co cti t no de pràdirectamen les tasquester- pràctica, bon troque han entdifícil imagi ol- presat a donar ests nois al (pa- dueix un fra entendre donar opor-pient esc po olts d’aqu està difusió de país on el ons inform de què tor i fer-lo provar de joves mes, es fa t vulgui contro olt inci “M la xarxa ts...) persoamb latariat en unorganitzaci ses és m podem ò no podem progra adolescen egu s de tre con amb jos pre un , les ntoria sen amics vol que un itats per at”. idents ndres el tor –le i les em ia de mento eix ÉS... rents, la major Rita. La me pot tun-ne el resultciona, la idaritats. Lo cer secs i cíviques re– assumdels dels inc NE M és R E s de dim la lar com si fun noves sol ençat a gau conclou SAB social ànim de luc càrrega e a desprals carrer e r tant r Però PER la n se ació qu ial qu - ves nes”, enta repara . oratja ja ha com . Fa poc de n ue sen soc rt enc d’e sq ganitz titats de t a mi pa 2011. ria int a mancançael mentor ció po Mamadouseu compte è explien Es bu aris bona mes d’ajudrec de l’ad nça, l’or oest A Fra totes les ca, gra pel curt en qu vida càr severa n- En en rec nt a aqu Ro ar pro l’as lu ge) n ix na ria vo a van A EsFerra u, ratifica litat la me en ensenysentar un dicions deriotes, de mento - reune ria (parri tot el país. més Europció. do Punt con pre n rea pro a its, la a zació umit la Mama la Rita. “E figura d’algú que va les difícils seus compat nistra Estats Un també en és a mentounes vint encara son (vei viuen s rganit ass ya x a res ya Als que fa ofereix la b qui sap s im- ca lguns dels en ferralla campats ]L’o ència ha volup itaris, però gran nei ya les xif I a Catalun questa talun sen Ca d’a ull mé ia des am fer s. a de d’a e, un s pan un tor Re es dels fiar, guis e fin que rec ificant r el seu nació ec qu erior Els s com trobat e entiqui con ptar. Cruda que pusiguis els barraques Vol porta ce per coordi entitats qula mengrame oles on ha upar-se. b insignla part suphi ha quatr com u. am vol san e les s les l’aj en ts no ma e po de les escper desen comptar ta- geu ) nomé ell voque teix qu Poble cticav ment. De iquin.c a Ca nt qu ina sda re porta , és el fet maQue sàpiga fons, delcumental es que com ara pra espai es poden fic de volun di- pàg que s’hi ded circum separa nomb oferir ponible. tat. En el per a do licar als joven quines int aquí, toria i que el ntors alumn ort especí el seu renper tats viv cos exp nt ar, allà, dis fet, totrelles de me, fa deu el sup r millorar re ajuda del seu s importaa ell, per a len emigr den acabarlona.c estàs de pa a és reduït ca ris pe escolar i reb s po rce el mé a, per tàncie spera Ba TEMPS això és l person encar e la pràcti volunment VOSTRE prò s de T DEL qu IAT? ipacion U PAR qualsevo a tots”. experièncie com a la anys est tipus de lupa a DEDIQUEAL VOLUNTAR paric per vo bé i com/ qu E les sen rdia. mi ortan d’a LLIUR es ngua rcè les es de www.lava No tot funcionen oneix Me jar tariat unya. Totescessiten ria rec for mento a, tal com Catal acions ne que va Mas inaquest, la psicòlogaFerran i en ganitz luntaris. Mé Garet ó entre en ara vo ció a: com la relaci forma

S

J.V.A.

E

olt cents munya adoles al orientare camí a Cat iat per luntar osaxona s’obr vo de àctica ra angl Una pra en la cultu comun

RIA O T N MEsenyar el quea En a enseny la vid

un sen alg e traves voluntaílies qu t, amb icarde famde dificulta sats a ded s i tipus e estan dispoassessorar-lo exisris qu seu temps, ndre una los el r-los a empre oranima autònoma.mentoria rec uïtiva tència realitat, la antiga i int at: la nit En cosa tan CA terven huma iència V. ARO a d’in RIA un xa ME nt a tei JAU re MENTOinstrume mou les l’exper x que gell OLLER la ma SILVIA na / Palafru com erència de . El matei entre És un ial que pro sones bre del ca desem Barcelo transf s als altresmil·lennis i pució socons entre per fereixen l 24 de Ferran Rouna fa s un aci ies que s’o ort stres ntodel , de a rel me 08 tar des re sup 20 tàr sen passa i fills o ent nts de la me provolun porcionar es que amb ene es va pre xi ó de cegues jov pares t els eleme la base del que per produal a person t. L’Aralei cita a dou, un situaci al Amistaque quan la topils. Totroben en erència és relaindivi ben en una ial. La Mama ecció Gener confia la seva meniat lesria es mà. La dif u aquesta ciales tro xclusió socdos té la Dir ia i l’Ado mes Gemma,bi el voluntaramb grés hu ria promodicions ini ànc t per s risc d’eó entre tot d’un ra, aca ï reunint-se rà tutela ció a la Inf arribat un rcè la mentounes con relaci ls i la tutela continu mentoria hau Bàrba d’Aten que havia unya. La Me la ció enartificials. l’impu sional. Marta ferènella. La el seu objectiu lica cència ns a Catal preparavaperment efecte, exp nt de Re que assolit creació de profes e la sos aba ps qu litzat la erses En de Pu gida i és nts ria final: socials. ília mo a tem div en afe ectora mento TIUS feia . Havia ana a fam sev vincles ra, dir una virtut entre segme rados en ca OBJEC grames de Els meny a un . La reunió at de tots rcè –expli t del pertan femenina una boticia, “té s vincles alment no entitual Els pro lt diversos. anyar joleixi en sonalit es. “La Me que, tre usir-lo noparental treballa dia fora de crea unque norm No és hab ialsón mo den acomp elats o ra imula es el u li entm’ha trobad va pensar socials contacte. integrat soc erimado n– tors po lescents tut cés de ara, estel que va progenitogairebé tot molt poqu Ferra que al Ma mi mai no alií d’emp à r-li rò orien en ciutadà la seva expamb ves adolats en el pro autòn ludedica a. a xarxa udiés aqu egal... Pe i ga i est r xi a un t detall el futbol i a stres person ar”. baun tei e ula po vid ute tro i est qu fill qu ext uir una ell a reg al Sen ació què casa seva aquestes ar la inc compar es asma ssat, les noI la va encertMament d’una maneren una situ. “En per xar penjat ent va sercompte. hores a la nena constr den foments de famífos per na la a casa intere aixaven. Ferran, en mple ència e que viu ió social” Mar- dei c que realm pel seu les seves n ma; po ial dels fill nçant el “Si no de setma a ”, tja tats enc tòria d’e és un exe ria. un jov ctica exclustualitza la bé a cre va espavilari ha pres ha que- des de cap dia tancadtelevisió sió soc risc o, mi ratiu en La his la Mercè e de mento ara el la qu un è mes o ia ell Qu de prà sentit –p apunta tam . e ui lies entariat corpo ure la inteys des- passar dinador ntora, la Ge estat ions. mado c d’un trianglun jove qu r a la est omolria mo un l’or social” n, el Ha pies decis Quatre an me aqu lab nto b vol ella a pro n , b és cti del iba me am mó u ò? ses prà la sev x am el seu mado ta– la erminat more en Ferra pil, pròt de tot aix e va arr sance empre de joves al recuperació explicae comparteila lectura, mals, En Ma t anys, qu de Cama Roca, det ent dou, el pu - da la . ció ó un qu nt , ent gra ani vin aci ma cions com ren i els tjança ja té ula des . Ferran i treLa rel i en Mama aquesta hisen ral mi ura de l’ap t tes afi per la natura r, ava ui dia ta ELO NA fig peníns al) el 2008d’ocupació lona. eixi nto es enç la RC ral me de ha . Av è com amor i nedar. autò- BA (Senegs, és tècnic de Barce idir ada, l’Aa, fins i amb quha funcionat ciutadà Ferran d’en seu ballar primera veg liotec 37 any la Diputacióe es va dec u, i es i tòria dou és un vilar-se pelfeina En do Per jat una bib que li per a re jov entor , un jove IÓ balla avoluntari qu n Mama s. La net cas pit Mama aç d’espa a. Té una i ha el m SELECC ellament entis és una res a dgar ha tre a tret el car cap És el mentor d’eseu progré nie llib nom, a Barcelon bicicletesPoble L’apar rs voluntar coordinaamadouautònom tot s’h portar-s ntriga d’E i ha fer de -lo en el oratjar i mos, és r nto fiada als em – comptea botiga de un pis al hau- M d’i me t me alà és do enc pri dar s me un cat ja va el con reaju , en re tot en un guit llogar Tot i que li bol, que Punt , que tasca e durant relació. Al –l’últimPoe editat veure una rep Mercèla relació entl’equip de idear qu la nse rcelona. al fut r a m va n rs aco e ui“E do an ore . per r-s de LL va seg All Ba i nit lsa torar còloga ida torets teatre la reser qu Dels Sec de adat dedicael va impu ex- PA LAF RU GE any mopi els fan untmanal o anat al ió d’Els pashavia vist Jea es cu una psiferència i va tots dos. e rep ria agr ser el que país –és unen un princi intensiu –seprés, grasentac ar. Mai no xement deraleiGemm ixi, que de Re bada entre sona qu interque va r del seu que juga u– ha La ment enal– i, desla relació le encant tació del naiexplica l’A pleseva ia. la tro l’única per marxa t esportista t Andre seva de l’Ara naSanto per la sen teatre”, quinz ent, quan partim coordi tres, és uneració a experièncha un ar de s mesos pre cel·len ips del Sanrientar la jecte en un (http://comque la Gem-s dualm solida els n”, encara rib sús ar equ reo g una remen aquest irona) hi raleis) un s ixe pro de nim.e del els seu es con sapare ati- va propi xi al blo dispo go fa capaç spot.co difondre venció lafrugell (Gblant. L’A Aupí. estat crear el seu nes expect mi- Domin s.blog dors “de pre estan ”. per A Pa molt sem i Nuria tes amics entre gat ha creat a mentora. Núria gravida i s enllà d’u le que sem si cal. el projec bons el pro jectriang mma Boada molts mils, sobre s. molt blant passa dis- ma nços comel supervisa l’àrea vital mé pen en bles per de eal s som hu e, com Cada ho- ave blog xi. Ge tres partici e té com a obUnient de ves qu is dels més ostrar irr a el préUna cosa sem mene nsable mma. El ATS lic os de a dem Totes ssinyol, qu iants de la in en respo l’Ajuntamd’enllaç tor i la Ge tres i quatr t el ULT cas exp i gra van s RES pí, – és eix no re y es bé ral jo % del duran es Au cació de exerceix ma Ro e els estud a s’impliqu que èxit, soliterren ho penso Ferran– e e l’A estan ent temps du Un 70 ben en cos con aca tiu qu t de Giron menors en ir el qu i- sabte tes, un descobert a ca- d’Elafrugell, qu “Si toria parelles es mer any ntor, a jun ter Pa ha a obten versita egració de difícils. Santo seu me dat gaire el pla maansi- res al la petita ent, reclosi. L’Arat en dir, les final del pri Tenin la int en entorns ibar de en t ma l’he ajunseguit (en ava molt pro- qu e probablem den al nitoratge. cta d’una arr conegu ig viuen raleixi va s uns mesos ent qu ha aco principi est de mo que es traper les hauria tot. Vaho vaig pam a L’A o fa nomé no en gru o Al sa, r-l rea iad al). ng comptevoluntària sovint, els na i no ar-li ajuda Domi grama de a és llicencés la ós per buscar-li fei voler cre i que, acions acció un pro r; la Gemmbientals i eixi. parts var de guir. Vaig dues viuen en situpercenfamilia ncies Am ia de l’Aral ora aconse joves bles, és un en Cièra voluntàrla coordinad inesta prou alt. mento Aupí és lt tatge és mo Nuria grama. ntoria en consar del pro a de la me s po fill La ide es tracta de elats, o tut a: senzilljoves, sovint tacte

ules re para En quat

E

14

info@p

untder

eferen

cia.

na

Barcelo


Associació Punt de Referència memòria 2012

Àrea de gestió Premi pelfort i xinxó

Teaming de punt de referència

Punt de Referència va ser guardonada amb el Premi Pelfort i Xinxó de la SEBAP - Societat Econòmica Barcelona d’Amics del País. La nostra entitat va ser destacada per la seva tasca social.

A l’entitat tenim un canal de finançament: el Teaming de Punt de Referència. Es tracta d’un canal de microfinançament, en el que les persones s’apunten al grup “Amics de Punt de Referència” i donen 1 euro al mes. https://www.teaming.net/amicsdepuntdereferencia

Des de Punt de Referència agraïm molt sincerament a la SEBAP la confiança i el reconeixement que ens suposa aquest premi, i volem fer extensiu aquest reconeixement a tots els nois i noies extutelats que, dia a dia, s’esforcen per a fer possible una emancipació digna, amb perseverança i convicció.

Suma’t tu també al teaming de Punt!!!

Concert de nadal L’església de la parròquia de la Mare de Déu de Núria va ser l’escenari del Concert de Nadal organitzat a benefici de Punt de Referència. La gran protagonista va ser la soprano barcelonina Begoña Alberdi, amb una important trajectòria al món de la lírica, que amb les seves intervencions va posar una elevada envergadura artística al concert. També hi va intervenir el Cor Scandicus dirigit per Francesc Ruiz, comptant tots ells amb l’acompanyament al piano de Viviana Salisi. Voldríem donar les gràcies a tots aquells que ens vau ajudar a fer-ho possible.

Teaming dels treballadors de la corporació de mitjans audiovisuals de catalunya El grup de teaming de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va aprovar de concedir la recaptació d’un any al projecte Referents de la nostra entitat. Aquest és un reconeixement important de la nostra tasca, que a més del suport econòmic que comporta ens ha ajudat a donar visibilitat de la nostra acció. Moltes gràcies a tots els teamers de la Corporació!

L’assemblea de socis i sòcies Enguany, l’Assemblea Ordinària de socis i sòcies es va celebrar el dia 14 de juny de 2012. Es van aprovar la liquidació de comptes de l’exercici 2011, el Pressupost per a l’any 2012 i es va presentar la Memòria del 2011.

El president de l’entitat a l’acte del teaming CCMA.

15


Associació Punt de Referència memòria 2012

Dades econòmiques En el 2012, el nostre objectiu ha estat donar continuïtat i poder mantenir els programes d’actuació i fer front al seu funcionament malgrat la situació de crisi que estem vivint. Hem seguit fent un seguiment econòmic exhaustiu del pressupost anual i hem treballat per diver-

sificar al màxim els ajuts, les col·laboracions i les fonts de finançament, implicant a la nostra massa social. L’entitat ha tancat l’exercici amb un resultat econòmic positiu de 3.832,18 euros.

Pel que fa als ingressos, cal destacar la contribució de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat de la DGAIA com a principal finançador de l’entitat, que enguany ha estat de 83.273,05€. Pel que fa a les despeses, cal assenyalar que la despesa de l’equip professional ha estat la més significativa amb un costa total de 134.310,96€.

Ingressos

Despeses

En el 2012, hem obtingut un total de 198.223,24 euros.

En el 2012, hem tingut una despesa total de 194.391,06 euros.

8%

8%

15%

7%

77%

85%

Fons Propis 30.505,35 €

Programes 165.080,06 €

Fons Públics 152.717,89 €

Gestió 13.727,69 €

Fons Privats 15.000,00 €

Sensibilització social i difusió 15.583,31 €

16


Associació Punt de Referència memòria 2012

Hem pogut comptar amb el suport de les següents administracions, empreses i entitats:

Departament de Benestar Social i Família - Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (DGAIA) - Direcció General per a la Immigració - Direcció General de Joventut - Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària - Institut Català d’Assistència i Serveis Socials Departament de Medi Ambient i Habitatge - Secretaria d’Habitatge

Joventut Immigració Acció Social Medi ambient

17


Associació Punt de Referència memòria 2012

Nom

PUNT DE REFERÈNCIA

Personalitat jurídica

Associació

CIF

G-61356689

Adreça

c/ Sant Antoni Abat, 10 3r 08001 Barcelona

Telèfons

93 329 74 27 93 329 74 28

Fax

93 329 74 27

E-mail

info@puntdereferencia.org

Web

www.puntdereferencia.org

Blocs

http://puntdereferencia.wordpress.com http://elmeureferent.wordpress.com

Número de registre

19.707

Data i any de constitució

30 de juny de 1997

Data i any de la Utilitat Pública

9 de novembre de 2010

18



Memòria punt de referència 2012