Universitat Rovira i Virgili
1. Es pot millorar el nivell de confiança que la societat catalana té en la seva universitat? 2. Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència de la universitat mitjançant la reforma del sistema de governança? 3. Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema de recerca de Catalunya en un context de restricció pressupostària? 4. Es pot afavorir la transformació de nou coneixement en innovació en productes i processos i millorar la competitivitat del país a mitjà termini? 5. Disposa el país de les eines per fer possibles els canvis? Totes aquestes preguntes, amb aquesta forma o semblant, són avui, en el mes de novembre de 2011, més que pertinents, indispensables per a Catalunya. Inspiren aquest document gràcies a la sagacitat i perspicàcia d’una persona que, davant la presentació d’un document anterior a aquest, va manifestar: i quines serien les preguntes perquè la resposta fos SÍ? El mateix plantejament i ordre de les preguntes i provar de respondre-les dóna peu a l’autor a exposar i a fonamentar un conjunt de propostes per a la millora del sistema de coneixement de Catalunya, sempre segons la seva opinió com a responsable d’una de les seves universitats públiques. D’acord amb el que s’exposa en aquest treball i amb les dades que s’hi recullen, en opinió de l’autor la resposta a les cinc preguntes plantejades és la mateixa: SÍ.