Organització dels sistemes sanitaris
nenes. Deixen de ser infants per passar a ser homes i dones. L’hematúria és l’emissió de sang en l’orina. Per a la medicina occidental, és un signe clarament patològic. Els infants solen jugar en llacunes infestades de determinades espècies de cargols infestats d’un paràsit, Schisostoma haematobium. Aquest paràsit colonitza les parets de la bufeta urinària dels infants, provocant-los l’hematúria. Per a nosaltres, és malaltia. Per a ells, és “normalitat” i, justament, el fet de no presentar-ho podria ser un signe d’“anormalitat” [9]. Un segon exemple. Si revisem bibliografia dels anys 1950 i 1960 i anteriors trobarem articles i llibres de text que consideren l’homosexualitat com una malaltia i, certament, fins i tot, ara, entre alguns professionals i sectors socials, hi ha qui encara la considera així i la vol tractar mèdicament. L’homosexualitat era catalogada formalment com una malaltia no fa pas gaire temps. Però l’any 1973 l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) va decidir eliminar l’homosexualitat del Manual de Diagnòstic dels trastorns mentals (DSM). I no va ser fins al 17 de maig de 1990 que l’OMS eliminà l’homosexualitat i la transsexualitat de la llista de malalties mentals. L’homosexualitat va deixar de ser una malaltia. Des d’aleshores, aquest és el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. Tot i que, com hem vist, les definicions de malaltia són extremadament biologistes, cal recordar la frase de Freidson: “Quan un veterinari diagnostica una malaltia a una vaca, aquesta no modifica la seva conducta. Quan un metge ho fa a una persona, aquesta sí que modifica la seva conducta” [10]. Salut i malaltia són molt més que tan sols biologia. El nostre idioma és limitat quant a significacions entorn del concepte de malaltia. L’idioma anglès és capaç de diferenciar disease, la malaltia física o biològica pròpiament dita, sickness, ‘estar malalt’, és a dir, la vivència social de la malaltia, i illness o la pròpia percepció de sentir-se malalt [11, 12]. Així, per tant, podem considerar la idea de salut com quelcom subjectiu i, a més, com ja hem dit, variable en el temps i en l’espai. Però hi ha més elements que matisen la percepció de salut i malaltia. El gènere és un factor important respecte a això. Basant-nos en l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESBA)[13] de l’any 2006, hom pot observar que la percepció de la pròpia salut com a regular o dolenta és més alta entre les dones (27,6%) que entre els homes (17%), i aquesta percepció és equiparable a la del conjunt de Catalunya (ESCA) [14]. Si ho discriminem per grups d’edat, passa el mateix. Per un mateix grup d’edat, les dones tenen una pitjor percepció del seu estat de salut que no pas els homes. En el mateix sentit, la percepció de l’estat de salut també varia segons el grup d’edat (figura 1.2). Si analitzem d’acord amb el país de naixement, també trobem diferències quant a la percepció de la malaltia/salut en població de més de 15 anys. A més de persistir el diferencial de gènere, hom pot veure que la població nascuda en països en desenvo13