María José Cid i Rodríguez
Hem comentat les bases que han de ser considerades a l’hora de planificar i desenvolupar una sessió Snoezelen, seguint les pautes establertes per Hulsegge i Verheul (1987). Un estudi recent fet a Hong Kong (Kwok, 2003) indica nou funcions que es poden promoure dintre d’un espai Snoezelen: • Relaxar-se. • Desenvolupar la confiança en un mateix. • Autocontrolar-se. • Incentivar l’exploració i les capacitats creatives. • Establir una bona comunicació amb el personal que condueix la sessió. • Proporcionar situacions de lleure i benestar. • Promoure la capacitat d’elecció. • Augmentar la durada del temps d’atenció i concentració. • Reduir els canvis i alteracions conductuals. L’experiència Snoezelen sembla «disminuir la química de l’estrès i augmentar la química de la relaxació» (Hotz i col·l., 2003). Per a dur a terme tota aquesta «màgia», en un espai Snoezelen es fa ús d’aparells que alhora poden ser molt senzills, però també dels avenços tècnics més sofisticats. Sempre, però, la finalitat ha de ser la mateixa: poder proporcionar a la persona experiències sensorials i personals a les quals tothom té dret, però a les quals sovint algunes persones, a causa de les seves característiques, hi tenen l’accés limitat. Si tractem de definir els elements que han d’estar presents en un espai Snoezelen, podrem anomenar-ne una gran quantitat; per tant, més que fer un llistat exhaustiu d’elements, intentarem sintetitzar de manera general els tipus d’estímuls que s’han de poder oferir a la persona en l’espai Snoezelen i l’aparell concret amb què això es farà podrà variar en funció de cada centre. Un espai Snoezelen típic contindrà diferents i variats aparells tècnicament avançats que han de proveir la persona de diferents sensacions. Aquest equipament pot incloure fibres òptiques, projector d’imatges, bola de miralls giratòria, així com aparell per a la relaxació, cadires de balanceig i sons i olors agradables a la sala (Chitsey i col·l., 2002).
98