Page 39

Ningú no coneixia del gran deler —tancat— la presència —a pany i clau— ni del seu vici de lletres i de somnis... L’indagaria —compte!— ben a dins de la tendra complicitat del verb. Cadascú perd com sap i baixa els esglaons fent les tentines boges per un podrimener de cuques famolenques. Al cofre l’esperaven les marfantes del segle. Ni collars ni doblers, ni vagines amables, sinó la veu dels lloros: —A degollar —cridaven prou— la tripulació!

Profile for Publicacions Universitat Rovira i Virgili

Giny d'aigua  

"És molta, per tant, la riquesa simbòlica, filosòfica i lingüística que atresora aquest llibre, construït pacientment al llarg, com a mínim,...

Giny d'aigua  

"És molta, per tant, la riquesa simbòlica, filosòfica i lingüística que atresora aquest llibre, construït pacientment al llarg, com a mínim,...

Advertisement