Page 37

6. L’ILLA DEL TRESOR Arranjada la nau, la drecera del flux per incògnits camins el duia a l’aventura. Malforjat, fou corsari. I amb bandera corsària en cabanes furtives calava foc, rabent. Els seus companys, cruels, foradaven castells. Tot llest, carnisseria i mort. A les tavernes bevien les victòries. Ell, secret, no més tard de l’estel i l’aurora, cercava entre les cartes —cama de fusta— l’illa del tresor. Al tàlem de terra, ran del mar (la mar entrellucada d’estivensons, salgaris i abordatges de llum) oïa els vius lladrucs.

Profile for Publicacions Universitat Rovira i Virgili

Giny d'aigua  

"És molta, per tant, la riquesa simbòlica, filosòfica i lingüística que atresora aquest llibre, construït pacientment al llarg, com a mínim,...

Giny d'aigua  

"És molta, per tant, la riquesa simbòlica, filosòfica i lingüística que atresora aquest llibre, construït pacientment al llarg, com a mínim,...

Advertisement