Page 1

08

Cum laude

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona (1980–2005)

Encarna Mur i Restoy


La col·lecció CUM LAUDE té com a objectiu editar les millors tesis doctorals en llengua catalana de la Universitat Rovira i Virgili. S’emmarca dins del Pla de política lingüística i pretén estimular l’ús de la llengua catalana en la redacció de les tesis, i prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca. Aquesta col·lecció neix de la convocatòria d’edició de tesis doctorals en llengua catalana impulsada per la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili.

¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional.


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona (1980-2005) Encarna Mur i Restoy

Tarragona, 2013


Aquesta tesi doctoral, dirigida per Joan Lluís Borràs Balada, va ser presentada al Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili el 2012 i va obtenir la menció de cum laude.

Edita: Publicacions URV 1a edició: Novembre del 2013 ISBN: 978-84-695-9174-1 Dipòsit Legal: T-1483-2013 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili: Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 www.publicacionsurv.cat publicacions@urv.cat Aquesta edició ha estat possible gràcies a un ajut del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta edició està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.


Índex Índex d’abreviacions

7

Agraïments

9

1.Introducció. El càncer de cap i coll (CCC)

11

1.1 Generalitats 1.2 Anatomia 1.3 Epidemiologia descriptiva 1.4 Etiologia del càncer de cap i coll 1.5 Patogènesi 1.6 Histologia 1.7 Dades clíniques 1.8 Evolució històrica del procés diagnòstic i estadiatge 1.9 Tractament. Conceptes generals 1.10 Seguiment 1.11 Registres de càncer 1.12 Registre de càncer de Tarragona (RCT)

11 12 20 32 43 44 48 55 57 61 65 67

2. Justificació, hipòtesis i objectius

77

2.1 Justificació 2.2 Hipòtesis 2.3 Objectius

77 78 79

3. Material i mètodes

81

3.1 Tipus d’estudi

81

5


Encarna Mur i Restoy

3.2 Material d’estudi 3.3 Població i període d’estudi 3.4 Mètodes estadístics utilitzats 3.5 Presentació dels resultats 3.6 Fonts de dades d’altres registres: registres de càncer de base poblacional, registre de mortalitat i altres

81 81 86 92

4. Resultats i discussió

95

93

4.1 Introducció general de la presentació de resultats i discussió 4.2 La qualitat de les dades de l’estudi 4.3 Tumors de cap i coll (C00-14, C30-32) 4.4 Càncer de llavi (C00) 4.5 Càncer de llengua (C01-02) 4.6 Càncer de cavitat oral (C03-06) 4.7 Càncer de glàndules salivals (07-08) 4.8 Càncer d’amígdala 4.9 Càncer de rinofaringe (Nasofaringe o Càvum) (C11)  4.10 Càncer d’hipofaringe (C12-13) 4.11 Altres càncers de cavitat oral i faringe (C10,14) 4.12 Càncer de cavitat nasal i sins paranasals (C30-31) 4.13 Càncer de laringe (C32)

95 96 106 150 167 183 199 216 233 249 265 279 297

5. Conclusions

343

6. Bibliografia

347

Índex de figures

369

Índex de taules

379

6


Índex d’abreviacions &DCO: percentatge de casos per certificat de defunció exclusivament %M/I: percentatge de mortalitat-incidència %T: percentatge de casos respecte al total de casos de càncer excloent el de pell no melanoma i el carcinoma in situ %VH: percentatge de casos amb verificació histològica 3D-CRT: radioteràpia conformada tridimensional AJCC: American Joint Committee on Cancer APVP: anys potencials de vida perduts CCC: càncer de cap i coll CIFC: Cancer Incidence in Five Continents ECM: múscul esternoclidomastoïdal ECOG: Eastern Cooperative Oncology Group EGF: factor de creixement epidèrmic EORTC: European Organitation for Research and Treatment Cancer ESCA: Enquestes de Salut de Catalunya ESMO: European Society for Medical Oncology EUA: Estats Units HR: hazard ratio HUSJ: Hospital Universitari Sant Joan IACR: International Association of Cancer Registries IARC: International Agency for Research on Cancer IC: interval de confiança ICD-10: International Classification of Diseases 10th Edition ICD-O: International Classification of Diseases for Oncology NCCN: National Comprehensive Cancer Network 7


Encarna Mur i Restoy

OD: oportunitat relativa OMS: Organització Mundial de la Salut OPS: Organització Panamericana de la Salut PAC: percentatge anual de canvi PET: tomografia per emissió de positrons QT: quimioteràpia RCBP: registres de càncer de base poblacional RCT: Registre de Càncer de Tarragona RM: ressonància magnètica RR: risc relatiu RS: raó de sexes RT: radioteràpia RTOG: Radiation Therapy Oncology Group SEER: Surveillance, Epidemiology and End Results SNC: sistema nerviós central SO: supervivència observada SR: supervivència relativa SV: supervivència TA: taxa ajustada TAC74: taxa acumulada als 74 anys TB: taxa bruta TC: tomografia computada TEE: taxa específica per edat TSH: tirotropina UICC: Unió Internacional Contra el Càncer VEB: virus d’Epstein-Barr VIH: virus de la immunodeficiència humana VHS: virus de l’herpes simple VPH: virus del papil·loma humà

8


Agraïments Al Josep, el meu marit i millor amic, que m’ha ajudat en tot moment a fer realitat els meus projectes. Als meus pares, que mai oblidaré: ells em van fer com sóc i em van donar el seu afecte i suport constant. Al meu director, el Dr. Joan Borràs, pel seu suport, la seva confiança i els seus ensenyaments. Al Dr. Jaume Galceran, director del Registre de Càncer de Tarragona (RCT), per la seva disponibilitat i el seu recolzament. A Alberto Ameijide, del Registre de Càncer de Tarragona, per la seva ajuda en l’elaboració de les dades i en l’anàlisi estadística. A Sandra Cabré, perquè ha tingut cura de l’edició. A Cristina Sánchez, per la seva ajuda en la recollida de dades de l’estudi poblacional de càncer de laringe. A tots els companys que han estat al Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJ), que en el transcurs de tants anys han col·laborat en el fet que les dades de l’RCT siguin el més precises possibles. A l’equip de Secretaria de l’RCT, que el fan millorar amb el seu treball. A la Fundació Lliga per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), centre on està ubicat el Registre de Càncer de Tarragona i on he dut a terme la tasca investigadora d’aquesta tesi.

9


Encarna Mur i Restoy

A la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona, pel seu suport al Registre de Càncer, que és la base d’aquest treball. A Josep Maria Solé, director d’oncologia radioteràpica de l’Institut Oncològic del Vallès, per haver-me deixat disponibilitat per poder finalitzar aquest treball.

10


1.Introducció. El càncer de cap i coll (CCC) 1.1 Generalitats Dintre del total de càncers d’ambdós sexes, en el registre de càncer de base poblacional (RCBP) de Tarragona en el període 1998-2002, les neoplàsies de cap i coll estan en setè lloc i són un 5,8% del total. En aquest període, la laringe és el 35,2% del total dels tumors de cap i coll, la localització tumoral més freqüent en aquesta esfera. El tabac i l’alcohol són encara, en el nostre entorn, els agents etiològics més importants d’aquests tumors. L’etiologia vírica està agafant cada vegada un paper més important en els últims anys. Es pot veure que hi ha múltiples localitzacions dintre de l’esfera de cap i coll que poden tenir una etiologia diferent, una història natural influenciada pel lloc on s’origina el tumor i que l’enfocament terapèutic també ve marcat per aquest fet. Totes aquestes circumstàncies, indicades prèviament, incrementen la complexitat en la comprensió d’aquests tumors. En aquest treball, es presentaran les dades epidemiològiques del Registre de Càncer de Tarragona (RCT) de tots els tumors de cap i coll junts, i de cadascuna de les diferents localitzacions dintre d’aquesta esfera. Es donarà a conèixer la incidència, la mortalitat, les tendències tant de la incidència com de la mortalitat, la supervivència i la seva evolució en el temps, la prevalença i les projeccions de la incidència. Es valorarà quin impacte tenen els hàbits de la nostra població en l’aparició d’aquests tumors, si conèixer millor l’extensió de la malaltia i l’evolució dels tractaments ha motivat una millora evolutiva de la supervivència i, també, veure com està la nostra població respecte a altres llocs geogràfics per comparació de les nostres dades amb altres de l’RCBP. 11


Encarna Mur i Restoy

1.2 Anatomia Es consideren tumors malignes de cap i coll els que s’originen en el tracte aerodigestiu superior, les cavitats, les glàndules annexes i els òrgans de l’audició. Excloem d’aquesta consideració les neoplàsies oftalmològiques primàries d’òrbita, els tumors del sistema nerviós central, els limfomes, els sarcomes o melanomes originats a les mucoses aerodigestives superiors. Tampoc s’inclouen els tumors de pell, pel fet que tenen un pell, pel fet que tenen un propi enfocament terapèutic propi i dels independent dels tumors enfocament terapèutic i independent tumors que s’aborden que s’aborden en l’estudi. També queden exclosos els tumors de les glàndules en l’estudi. També queden exclosos els tumors de les glàndules tiroides tiroides i paratiroides. i paratiroides.

Figura 1. Esfera de cap i coll (localitzacions dels tumors de cap i coll).1

Els tumors de cap i coll s’originen en una regió anatòmica complexa. Encara que el

Els tumors de cap i coll s’originen en una regió anatòmica completabac i l’alcohol són els factors etiològics més freqüents dintre de les neoplàsies de xa. Encara que el tabac i l’alcohol són els factors etiològics més freqüents cap i coll, no és així en totes les localitzacions, com es pot veure en l’apartat dintre de les neoplàsies de cap coll, és així encada totes les té localitzacions, d’etiologia. També, en funció de i la sevano localització, tumor un com comportament es pot veure l’apartat d’etiologia. També, endiferents funcióelsde la seva i unaen via de disseminació diferent i, per tant, poden ser símptomes cada que donin, l’estadiatge el moment del diagnòstic i, fins tot, localització, tumor té un en comportament i una via dei disseminació l’abordatge terapèutic. diferent i, per tant, poden ser diferents els símptomes que donin, l’estadiatge en eldemoment diagnòstic i, finslocalitzacions i tot, l’abordatge terapèutic. Els càncers cap i coll esdel poden originar en diferents anatòmiques, que es coneixen com a esfera de cap i coll, i són les següents:

1

Utilitzat amb el permís del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Sant Joan. La font original és AJCC (1997) Cancer Staging Manual,12 5th edition.

36


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Els càncers de cap i coll es poden originar en diferents localitzacions anatòmiques, que es coneixen com a esfera de cap i coll, i són les següents:

• Cavitat oral que inclou els llavis, el terra de la boca, la llengua mòbil (2/3 anteriors de la llengua), la mucosa jugal, les genives, el paladar dur i el trígon retromolar. A l’hora de presentar l’estudi epidemiològic se separen els llavis (C00) de la llengua (C01-02). La quedaran agrupats a la cavitat  resta Cavitat oral que inclou els llavis, el terraoral de (C03-06) la boca, la llengua mò per la seva baixa incidència. anteriors de la llengua), la mucosa jugal, les genives, el paladar dur i

retromolar. de presentar l’estudi epidemiològic • C003 llavi superior caraA l’hora interna, C004 llavi inferior cara in- se separen e terna, C02.2 cara de la llengua, geniva superior, (C00)ventral de la llengua (C01-02).C03.0 La resta quedaran agrupats a la cavi C03.1 geniva (C03-06) inferior,per C04.0 part anterior del terra de la boca, la seva baixa incidència. C05.0 paladar dur, C061 vestíbul de la boca, C062 trígon retromolar.

Figura 2. Localitzacions anatòmiques de cavitat oral identificades per l’ICD-10 (localitz tumors malignes).2

C003 llavi superior cara interna, C004 llavi inferior cara interna, C0

ventral de la llengua, C03.0 geniva superior, C03.1 geniva inferior, C0

13

anterior del terra de la boca, C05.0 paladar dur, C061 vestíbul de C062 trígon retromolar.


Encarna Mur i Restoy

• Faringe que es divideix en l’orofaringe, la nasofaringe (també coneguda com a rinofaringe o càvum) i la hipofaringe: ––

Orofaringe que inclou la base de la llengua, l’amígdala, els pilars amigdalins anteriors i posteriors, els solcs glosoamigdalins, les amígdales palatines, el paladar tou, i les parets laterals i posterior de la faringe. Per la possible diferent etiologia i per les diferències en l’enfocament terapèutic i de pronòstic, es presenta l’amígdala (C09) separada de la resta de localitzacions que s’anomenen altres orofaringe (C10).

––

Nasofaringe (C11), no fem subdivisions des del punt de vista oncològic, ni epidemiològic.

––

Hipofaringe (C12-13) està formada pels sins piriformes, l’àrea retrocricoide i la paret posterior de la faringe.

Figura 3. Localitzacions anatòmiques de la faringe identificades per l’ICD-10 (localitzacions de tumors malignes).3

14


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

• Laringe (C32) és un òrgan independent i amb importància funcional que es divideix en la supraglotis, la glotis i la subglotis. És la localització que presenta més tumors malignes. • Cavitat nasal i sins paranasals (C30-31) estan formats per la cavitat nasal i els sins maxil·lars, frontal, etmoïdal i esfenoïdal.

Figura 4. Localitzacions anatòmiques de la laringe identificades per l’ICD-10 (localitzacions de tumors malignes).4

Figura 4. Localitzacions anatòmiques de la laringe identificades per l’ICD-10 (localitzacions de tumors malignes).4 4

TNM Atlas, 1997, 4th Edition, pàg. 39.

40

15


Encarna Mur i Restoy

Cavitat nasal i sins paranasals (C30-31) estan formats per la cavitat nasal i els

• Glàndules salivals (C07-08) estan formades per les glàndules

sins maxil·lars, frontal, etmoïdal i esfenoïdal. paròtides, submaxil·lars, sublinguals i les glàndules salivals

menors distribuïdes més o menys difusament per les mucoses aerodigestives superiors de cap i coll.

Figura 5. Localitzacions anatòmiques dels sins paranasals identificades per l’ICD-10 (localitzacions de tumors malignes).5

Els tumors de cap i coll disseminen, en freqüència variable i segons s’origina el tumor primari, cap als ganglis limfàtics cervicals, com es pot  Glàndules salivals (C07-08) estan formades per les glàndules paròtides, veure a la figura 6. A la taula 1, s’indica la disseminació limfàtica més submaxil·lars, i les glàndules salivals distribuïdes més o comuna al cap i sublinguals coll, i els nivells ganglionars on ésmenors més freqüent veure menys difusament per lestumor mucoses aerodigestives superiors de cap i coll. l’extensió ganglionar del primari. Els ganglis cervicals es divideixen en nivells. Segons la localització del tumor primari canvien els nivells ganglionars de risc. Els nivells ganglionars els podem veure en la figura 7 i són els següents:

Els tumors de cap i coll disseminen, en freqüència variable i segons s’origina el tumor

• Nivell I: ganglis submentonians (IA), situats en el triangle que formen els ventres del digàstric i l’os hioide, i els submandi1, s’indica la disseminació limfàtica més comuna al cap format i coll, i entre els nivells ganglionars bulars (IB) que se situen en el triangle els ventres del digàstric i la rama horitzontal de la mandíbula, incloent la on és més freqüent veure l’extensió ganglionar del tumor primari. glàndula submaxil·lar.

primari, cap als ganglis limfàtics cervicals, com es pot veure a la figura 6. A la taula

16


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

NIVELL

GRUPS

LOCALITZACIÓ DEL TUMOR PRIMARI

I

Submentonià. Submaxil·lar

Llavi, boca i nas

II

Jugular superior

Boca, orofaringe, nasofaringe, hipofaringe i laringe

III

Jugular mitjà

Boca, orofaringe, nasofaringe, hipofaringe i laringe

IB

Jugular inferior

Orofaringe, hipofaringe i laringe

V

Triangle cervical posterior

Nasofaringe, orofaringe, paròtida i oïda

VI

Compartiment central

Laringe i tiroides

Taula 1. Grups ganglionars de risc segons localització del tumor primari.6

Figura 6. Ganglis cervicals.7

6 7

<www.otorrinoweb.com/cuello/1931.html>. Utilitzat amb el permís del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Sant Joan.

42

17


Encarna Mur i Restoy

• Nivell II: grups ganglionars situats al terç superior de la vena jugular (IIA) i el triangle espinal posterosuperior (IIB). Es limita per dalt amb la base del crani, per davant, amb el marge lateral de l’esternohioïdal; i, per darrere, amb el marge posterior de l’esternoclidomastoïdal (ECM). El límit inferior és el bulb carotidi. • Nivell III: ganglis jugulars mitjans. Des de l’hioide fins a la vora inferior del cartílag cricoide. Limitat per dalt amb el bulb carotidi; per sota, amb l’omohioïdal; per darrere, amb el marge posterior de l’ECM; i, per davant, amb el marge lateral de l’esternotiroïdal. • Nivell IV: ganglis jugulars baixos. Limitat per dalt amb el tendó de l’omohioïdal (vora inferior del cartílag cricoide); per sota, amb la clavícula; per darrere, amb el marge posterior de l’ECM; i, per davant, amb el marge lateral de l’esternotiroïdal. • Nivell V: ganglis del triangle posterior. Limitat per la vora anterior del múscul trapezi, per la vora posterior del múscul esternoclidomastoïdal; per dalt, amb la mastoide; i, per sota, amb la clavícula. • Nivell VI: ganglis del compartiment central. Són els ganglis peritiroides, recurrencials, paratraqueals, precricoides (gangli delfià). Va des de l’os hioide fins a la forqueta esternal. Els límits laterals el formen les vores internes de les baines carotídies. • Nivell VII: ganglis per sota de la forqueta esternal, ubicats en el mediastí superior. El fet que el tumor s’origini en una o altra sublocalització de l’esfera de cap i coll, fa que el risc d’afectació ganglionar sigui diferent i els nivells ganglionars afectats també puguin canviar. A la taula 2, es veuen les àrees a tractar segons localització del tumor primari i l’estat ganglionar:

18


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Figura 7. Nivells ganglionars cervicals.8

El fet que el tumor s’origini en una o altra sublocalització de l’esfera de cap i coll, fa que el risc d’afectació ganglionar sigui diferent i els nivells ganglionars afectats també puguin canviar. A la taula 2, es ganglionars veuen lescervicals. àrees a8 tractar segons localització Figura 7. Nivells del tumor primari i l’estat ganglionar: El fet que el tumor s’origini en una o altra sublocalització de l’esfera de cap i coll, fa que el risc d’afectació ganglionar sigui diferent i els nivells ganglionars afectats NIVELLS A TRACTAR

LOCALITZACIÓ DEL

també puguin canviar.N0A la(N1 taula 2,sospita es veuen les àrees a tractar segons localització sense extensió TUMOR PRIMARI N2b

extracapsular) del tumor primari i l’estat ganglionar: Cavitat oral

I-II-III (+IB a llengua)

I-II-III-IV-V(1)

Cavitat oral

NIVELLS A TRACTAR II-III-IV bilaterals retrofaringis a Ib-II-III-IV-V + retrofaringis, al N0- (N1 sense faringe sospita extensió paret posterior N2b si negatiu fer coll contralateral Si base deextracapsular) llengua amb extensió a II-III-IV llengua enaN0 tractar també Ib (2) I-II-III-IV-V(1) I-II-III (+IB llengua)

Hipofaringe Orofaringe Laringe (exclou T1 glotis)

II-III-IV bilaterals (+VI si extensió a I-II-III-IV-V + retrofaringis (+VI si II-III-IV retrofaringis a Ib-II-III-IV-V + retrofaringis, al esòfag)(2) extensió a esòfag) paret posterior faringe coll contralateral si negatiu fer Si base de llengua amb extensió a II-III-IV II-III (IV+VI si extensió subglòtica llengua en N0 tractar també Ib (2)i (I)-II-III-IV-V (+VI si transglòtics o en transglòtics) (2) extensió subglòtica

Nasofaringe Hipofaringe

II-III-IV (+VI si extensió a II-III-IV-V i retrofaringis esòfag)(2)

LOCALITZACIÓ DEL TUMOR PRIMARI Orofaringe

I-II-III-IV-V + retrofaringis (+VI si II-III-IV-V i retrofaringis extensió a esòfag) 9

Taula 2. Nivells ganglionars a tractar segons la localització del tumor primari i l’estat ganglionar.

Laringe (exclou T1 glotis)

II-III (IV+VI si extensió subglòtica i en transglòtics) (2)

(I)-II-III-IV-V (+VI si transglòtics o extensió subglòtica

8 Nasofaringe

II-III-IV-V i retrofaringis II-III-IV-V i retrofaringis Utilitzat amb el permís del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Sant Joan. La font original és AJCC (1997) Cancer Staging Manual, 5th edition. Taula 2. Nivells ganglionars a tractar segons la localització del tumor primari i l’estat ganglionar.9 9 Grégoire, V.(2000), Radiotherapy and Oncology, vol. 56, pàg. 135-150. 8

44

Utilitzat amb el permís del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Sant Joan. La font original és AJCC (1997) Cancer Staging Manual, 5th edition. 9 Grégoire, V.(2000), Radiotherapy and Oncology, vol. 56, pàg. 135-150.

44

19


Encarna Mur i Restoy

1.3 Epidemiologia descriptiva El càncer de cap i coll és la cinquena neoplàsia més freqüent a nivell mundial i la més comuna a l’Àsia central (Parkin 1999; Sankaranarayanan 1998). Afecta amb més freqüència els homes que les dones amb un rang de ràtio de 2:1 a 4:1. La taxa d’incidència en els homes és superior a 20 per 100.000 a França, Hong Kong, Índia, països d’Europa central i de l’est, Espanya, Itàlia, Brasil i la població afroamericana dels EUA. El càncer de boca i de llengua és molt freqüent a l’Índia, el càncer de rinofaringe és molt freqüent a Hong Kong i el de faringe i/o laringe és freqüent a altres poblacions (Sankaranarayanan 1998). El programa Surveillance Epidemiology and End Results (SEER) presenta la incidència dels EUA, separant els resultats globals de la cavitat oral i faringe (ICD:C00-C14), la laringe (C32), el nas i la cavitat nasal (C30-31) que va amb l’oïda mitjana. Dintre de la cavitat oral i faringe desglossa la informació en llavi (C00), llengua (C01-02), terra de la boca, geniva i altres parts de la boca, nasofaringe (C11), amígdala (C09), orofaringe (C10), hipofaringe (C12-13), i altres càncers de cavitat oral i faringe (C14). En el període 2002-2006, la taxa ajustada (TA) d’incidència als EUA (SEER) dels càncers de cavitat oral i faringe va ser de 10,4 en ambdós sexes, 15,4 en els homes i 6,1 en les dones. En el mateix període, la TA d’incidència de càncer de laringe va ser de 3,5 casos per 100.000 habitants/ any, 6,2 en els homes i 1,3 en les dones. En el moment del diagnòstic, la mitjana d’edat d’ambdós sexes dels pacients amb càncers de cavitat oral i faringe és de 62 anys, i dels afectats de càncer de laringe de 65 anys. La taxa d’incidència dels càncers de cavitat oral i faringe als EUA ha experimentat un descens durant el període 1997-2006 amb un percentatge anual de canvi (PAC) d’un 1,5 en ambdós sexes, 1,7 en els homes i 1,4 en les dones. En el càncer de laringe s’ha observat també un descens amb un PAC del 3,3, 3,1 en els homes i 4,4 en les dones. Els tumors de llengua i amígdala són els únics que han presentat un increment en ambdós sexes en aquest període amb un PAC d’1,3 i 1,8, respectivament (SEER 2009).

20


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Els resultats a Catalunya es presenten agrupats en la cavitat oral1 i faringe2 (ICD: C00-C14), i en la laringe (C32). En el període 1998-2002, el càncer de cavitat oral i faringe és el cinquè més freqüent en els homes amb una taxa ajustada de 16,5 per 100.000, i la laringe ocupa la vuitena posició amb una taxa de 10,8. En les dones, la taxa d’incidència de la cavitat oral i faringe és d’1,9, i la de la laringe de 0,3. Dins el territori català, no es veuen grans diferències quan es compara la incidència del càncer de cap i coll entre les demarcacions provincials de Tarragona i Girona (Marcos-Gragera 2008). Per al càncer de cavitat oral i faringe, la taxa ajustada d’incidència en els homes és de 17,8 a Tarragona i 17,1 a Girona, i de 2,2 i 2,9 en les dones. En el càncer de laringe, la taxa ajustada d’incidència a Tarragona en els homes, 12,2, és més alta que la de Girona, 10,3. La TA de mortalitat als EUA (SEER) en el període 2002-2006 dels càncers de cavitat oral i faringe va ser de 2,6 en ambdós sexes, 3,9 en els homes i 1,5 en les dones. Alhora, la TA de mortalitat del càncer de laringe va ser d’1,3 casos per 100.000 habitants/any, 2,3 en els homes i 0,5 en les dones. Als EUA, la taxa de mortalitat dels càncers de cavitat oral i faringe ha experimentat un descens durant el període 1997-2006 amb un PAC d’un 1,9 anual en ambdós sexes, 1,8 en els homes i 2,4 en les dones. En el càncer de laringe, s’ha observat també un descens amb un PAC de 2,2 en els homes i 1,9 en les dones. Totes les localitzacions de cap i coll han experimentat un descens de la TA de mortalitat, menys els càncers d’amígdala en homes, on el PAC és positiu, 0,6 (SEER 2009). A Catalunya, en el període de 1985 a 2004, s’observa una reducció de les taxes ajustades de mortalitat en els homes. El descens dels tumors de cavitat oral i faringe té un PAC de 0,49 i el dels càncers de laringe de 2,52. Pel que fa a les dones, des de 1985 a 1994, els càncers de cavitat oral i faringe tenen un increment de la TA de mortalitat amb un PAC de 0,19, i la laringe té un descens amb un PAC de 2,04. A diferència dels homes, les dones tenen un increment de la TA de mortalitat des de 1995 a 2004, amb un PAC de 0,79 en els càncers de cavitat oral i faringe i de 9,94 en els de laringe (Gispert 2008). 1 Cavitat oral: llengua, geniva, terra de boca, mucosa interna de la boca, paladar i úvula. 2 Faringe: orofaringe amb l’amígdala, rinofaringe i hipofaringe amb el si piriforme. També inclou llavi.

21


Encarna Mur i Restoy

A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de cap i coll va ser del 69,1% a l’any i del 39,5% als cinc anys (Sant 2009). A Espanya, la supervivència relativa ajustada als cinc anys era de 39,4%. Tant a Europa com al programa SEER dels EUA, l’edat redueix la supervivència relativa per càncer de cap i coll.

1.3.1 Càncer de llavi En el període 1998-2002, la incidència del càncer de llavi varia entre els diferents registres del món. Per exemple, es poden trobar diferències que oscil·len entre taxes de 9 casos per 100.000 habitants/any en els homes i 0,8 casos en les dones a Conca, i taxes de 0,1 en els homes i 0 en les dones a Daegu. Les taxes d’incidència més elevades es donen a diversos registres d’Austràlia (Tasmània, el sud d’Austràlia i Queensland), Espanya (Granada, Conca i Albacete) i Canadà (Newfoundland i Labrador). En canvi, les més baixes es troben als registres asiàtics (Curado 2007). Segons les dades del Surveillance Epidemiology and End Results (SEER), en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és d’1,3 en els homes i de 0,4 en les dones. En ambdós sexes, la TA d’incidència de la raça blanca és de 0,9 i la de la negra de 0,1. Per edats, la TA d’incidència és superior en la població de 65 anys o més, 3,8, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,3. El llavi inferior és el que s’afecta amb més freqüència i la majoria són carcinomes escamosos. Predomina en els homes amb un 1,3 respecte un 0,4 en les dones (SEER 2009). Les taxes d’incidència del càncer de llavi als EUA ha experimentat un descens significatiu durant el període 1997-2006 en el conjunt de la població, amb un PAC de –6,7 en ambdós sexes. La reducció de la incidència ha estat més important en els homes (SEER 2009). Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de mortalitat en els homes i en les dones és de 0. Per edat, la TA de mortalitat és superior en la població de 65 anys o més, 0,1, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,0. Durant el període 1999-2005, la supervivència relativa al SEER del pacient amb càncer de llavi és de 98,5% a l’any, 96% als dos anys, 94,1% 22


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

als tres anys i 91,1% als cinc anys. Segons l’estadiatge, la supervivència relativa als cinc anys varia del 93,8% en localitzats, al 53,3% en regionals i al 44,4% en disseminats. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de llavi va ser de 97,8% a l’any i de 92,7% als cinc anys. A Espanya, la supervivència relativa ajustada als cinc anys era del 98% (Sant 2009).

1.3.2 Càncer de llengua En el període 1998-2002, la incidència del càncer de llengua varia entre els diferents registres mundials. Les taxes d’incidència més elevades es donen a França, Índia i Brasil, i les més baixes es troben als registres de Setif (Algèria) i Quito (Equador) (Curado 2007). A Espanya, les taxes ajustades d’incidència es troben en el nivell intermedi–alt i els registres de Conca, 4,3; Illes Canàries, 3,9, i País Basc, 3,8, són els més alts. En la majoria de registres, el tumor és més freqüent en el sexe masculí amb una ràtio de 2,3. Segons dades del SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és de 4,2 en els homes i d’1,7 en les dones. La TA d’incidència en ambdós sexes és de 3,0 en la raça blanca i de 2,3 en la negra. Per edats, la TA d’incidència és de 9,9 en la població de 65 anys o més, mentre que en la població de menys de 65 anys és d’1,8. Durant el període 1997-2006, la taxa d’incidència del càncer de llengua als EUA ha experimentat un increment significatiu de l’1,3 anual en el conjunt de la població i en ambdós sexes. Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de mortalitat del càncer de llengua de totes les races és de 0,6 en ambdós sexes, 0,9 en els homes i 0,4 en les dones. Per edat, la TA de mortalitat és superior en la població de 65 anys o més, 2,9, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,3. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de llengua va ser del 71,4% a l’any i del 43,6% als cinc anys. A Espanya, la supervivència relativa ajustada als cinc anys era de 43,7% (Sant 2009). Durant el període 1999-2005, al SEER, la supervivència relativa del pacient amb càncer de llengua és de 82,3% a l’any, 69,6% als dos anys, 23


Encarna Mur i Restoy

64,3% als tres anys i 59,5% als cinc anys. Segons l’estadiatge, la supervivència relativa als cinc anys varia del 77,2% en localitzats, al 55,1% en regionals i al 29,1% en disseminats. La supervivència en la raça blanca és molt superior que en la raça negra, de 62,0% i 62,2% en els homes i les dones blancs, i de 32,4% i 34,3% en els homes i les dones negres.

1.3.3 Càncer de glàndules salivals En el període 1998-2002, les TA d’incidència dels càncers de glàndules salivals a nivell mundial són baixes en ambdós sexes. Els registres del món amb TA més alta són Northern Territory (Austràlia) amb un 1,7 en els homes i Hawaii (EUA) amb un 1,3 en les dones (Curado 2007). Segons dades del SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és d’1,6 en els homes i d’1,0 en les dones. La raça no modifica la TA d’incidència en ambdós sexes, d’1,2 en els blancs i d’1,0 en els negres. Per edats, la TA incidència és superior en la població de 65 anys o més, 5,1, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,7. Durant el període 1997-2006, l’evolució de les taxes d’incidència del càncer de glàndules salivals demostra un augment global de 0,1 en totes les races i en ambdós sexes. Hi ha un augment de 0,2 en les dones i una reducció de 0,1 en els homes. L’increment és més marcat en les dones negres, amb un augment de 3,1. Al SEER, en el període 1997-2006, les TA de mortalitat de totes les races és de 0,4 en els homes i de 0,1 en les dones. La raça no modifica la TA de mortalitat, 0,2. La TA de mortalitat és superior en la població de 65 anys o més, 1,3, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,1. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de glàndules salivals va ser del 80,9% a l’any i del 59% als cinc anys. A Espanya, la supervivència era de 68,5% als cinc anys (Sant 2009). Durant el període 1999-2005, al SEER, la supervivència relativa del pacient amb càncer de glàndules salivals és de 89,4% a l’any, 82,1% als dos anys, 77,7% als tres anys i 73,9% als cinc anys. Segons l’estadiatge, varia del 94,8% en localitzats, al 59,1% en regionals i al 40,7% en disseminats. 24


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1.3.4 Càncer d’amígdala En el període 1998-2002, el registre amb la TA d’incidència més elevada de càncer d’amígdala en els homes és el de Northen Territory (Austràlia) amb un 5,5. Es veuen TA elevades als registres de França, que oscil· len entre 1,9 i 5,3. Els registres amb les TA d’incidència mitjanes són els dels EUA (Califòrnia, Connecticut i Colúmbia), especialment entre els blancs no hispans i negres. La incidència de càncer d’amígdala és superior en el sexe masculí pel fet que la incidència en les dones està per sota d’1 cas per 100.000 habitants (Curado 2007). Les taxes d’incidència del càncer d’amígdala tenen un increment significatiu en el transcurs del temps en registres com el del British Columbia o el SEER. El registre de càncer de British Columbia és un estudi que valora l’evolució de la incidència en el període 1980 a 2006, subdividit en fase precoç 1980-1993 i fase tardana 1994-2006.Veu un augment significatiu de la taxa ajustada d’incidència dels càncers d’amígdala i d’orofaringe, especialment en la fase tardana d’aquest període en ambdós sexes, en contrast amb els càncers de cavitat oral, que tenen una reducció significativa (Auluck 2010). El mateix es veu en el SEER als EUA (Chaturvedi 2008). Això s’explica per les infeccions per VPH motivades pels canvis de conductes sexuals de la població. Tant el SEER com EUROCARE presenten les dades del càncer d’amígdala, juntament amb les de càncer d’orofaringe. Segons el SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és d’1,9 en ambdós sexes, 3,1 en els homes i 0,7 en les dones. Durant el període 1997-2006, la taxa d’incidència del càncer d’amígdala i orofaringe als EUA ha experimentat un augment significatiu en el conjunt de la població d’un 1,4 anual en ambdós sexes. L’increment significatiu es veu en els homes blancs, en les dones blanques es veu una estabilització i en negres d’ambdós sexes es veu una lleugera reducció. Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de la mortalitat per càncer d’amígdala i orofaringe és de 0,4 en ambdós sexes, 0,7 en els homes i 0,2 en les dones. Durant el període 1997-2006, les taxes de mortalitat del càncer d’amígdala i orofaringe als EUA han experimentat una estabilització

25


Encarna Mur i Restoy

en el conjunt de la població i en ambdós sexes, si bé hi ha un augment no significatiu d’un 0,2 en els homes i un descens d’un 1,1 en les dones. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer d’amígdala i orofaringe és del 66,4% a l’any i del 37% als cinc anys. A Espanya, la supervivència relativa als cinc anys és del 33,1% (Sant 2009). La supervivència relativa al SEER, durant el període 1999-2005, del pacient amb càncer d’amígdala i orofaringe als cinc anys en ambdós sexes és de 62,1%. La supervivència en la raça blanca és molt superior que en la raça negra, del 66,9% i 59,1% en els homes i les dones blancs, i del 36,5% i 40,9% en els homes i les dones negres.

1.3.5 Càncer de rinofaringe (càvum) El càncer de rinofaringe té una clara presentació geogràfica i racial. En el període 1998-2002, la majoria de registres del món tenien unes taxes d’incidència molt baixes. Trobem poblacions de risc amb unes altes taxes d’incidència de càncer de rinofaringe a la Xina, especialment a la part sud, on destaquen Zhonngshan, 26,9; Guangzhou, 22,2, i Hong Kong, 17,8 (Curado 2007). També s’han vist taxes altes a la regió Àrtica, al nord-oest de Canadà (Northwest Territories, 4,3), al sud-est d’Àsia (Tailàndia, 2,7; Sarawak, 15; Penang, 9,3, i Manila, 5,8); així com, al nord d’Àfrica (Setif, 5,4, i Centre Sousse, 4,6). La població xinesa de Greater San Francisco (Califòrnia) té una TA d’incidència de 8,1. La incidència en la població hispana i negra és de 0,4, i en els filipins de 3,1. Aquest mateix fet també s’observa en el registre de Los Angeles (Califòrnia), on la TA d’incidència és de 6 en la població xinesa, de 3,8 en els filipins, baixant a 0,9 en els negres i 0,3 en els hispans blancs. Als registres espanyols, la TA d’incidència oscil·la entre el 0,9 de Múrcia i l’1,5 d’Astúries. Al SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és en els homes d’1,0 i en les dones de 0,4. En ambdós sexes, es veu com la raça modifica la TA d’incidència que és de 0,4 en els blancs, de 0,7 en els negres i de 2,5 en la resta races. La TA d’incidència és superior en la població de 65 anys o més, 1,6, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,5. Durant el període 1997-2006, les taxes d’incidència de rinofaringe als EUA han experimentat un descens d’un 1,5 anual en el conjunt de la 26


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

població i en ambdós sexes. És més marcada en els homes, -1,6, que en les dones, –1,3. Al registre de Hong Kong, un dels registres amb la incidència més alta, les taxes d’incidència han anat reduint-se en els últims vint-i-cinc anys. En el període 1973-1977, la taxa ajustada d’incidència era del 32,9 en els homes i de 14,4 en les dones; en canvi, en el període 1993-1997 era de 21,5 en els homes i de 8,3 en les dones (Yu 2006). Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de mortalitat de totes les races és de 0,3 en els homes i de 0,1 en les dones. La raça modifica la TA de mortalitat i és de 0,2 en els blancs, de 0,3 en els negres i de 0,8 en la resta de races. Per edats, la TA de mortalitat és superior en la població de 65 anys o més, 0,8, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,1. Durant el període 1997-2006, als EUA, les taxes de mortalitat de rinofaringe han experimentat un descens significatiu d’un 2,8 anual en el conjunt de la població i en ambdós sexes. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de rinofaringe va ser de 76,9% a l’any i de 49,5% als cinc anys. A Espanya, la supervivència relativa ajustada als cinc anys era de 47,4% (Sant 2009). La supervivència relativa al SEER, durant el període 1999-2005, del pacient amb càncer de rinofaringe és de 83,1% a l’any, de 73,0% als dos anys, de 66,0% als tres anys i de 57,6% als cinc anys. Aquestes dades representen una millora davant el període 1992-1999 en què la supervivència relativa als cinc anys en ambdós sexes era de 43,8%. La supervivència varia en funció de la raça i el sexe, així la supervivència relativa als cinc anys en els homes blancs és de 55,0%, en les dones blanques de 49,5%, en els homes negres de 48,9% i en les dones negres de 54,4%.

1.3.6 Càncer d’hipofaringe En el període 1998-2002, els registres del món amb les taxes ajustades d’incidència més altes estan ubicats a França (Somme,10,2; Manche, 9,8, i Calvados, 9,6). També es veuen taxes altes d’incidència a Espanya (Astúries, 4,7; País Basc, 4,4, i les Illes Canàries, 4,4). Taxes similars es veuen a Eslovènia, Croàcia i Setif (Algèria). El càncer d’hipofaringe té més in-

27


Encarna Mur i Restoy

cidència en els homes. En les dones la incidència és, en gairebé tots els registres, inferior a 1 cas per 100.000 habitants (Curado 2007). Segons el SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència de totes les races és d’1,2 en els homes i de 0,3 en les dones. La raça negra té una incidència superior, 1,2, respecte a la blanca, 0,7. Per edats, la TA incidència és superior en la població de 65 anys o més, 3,1, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,3. En el període 1997-2006, als EUA, la TA d’incidència del càncer d’hipofaringe ha experimentat un descens significatiu del 5,3 en totes les races i en ambdós sexes. El descens és més marcat en les homes que en els dones, en especial, en la raça blanca. Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de mortalitat de totes les races és de 0,2 en els homes i de 0,0 en les dones. Per races, la TA de mortalitat és superior en els negres, 0,2, que en els blancs, 0,1. Per edats, la TA de mortalitat és superior en la població de 65 anys o més, 0,5, en comparació amb la població de menys de 65 anys, 0,1. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer d’hipofaringe va ser de 60,1% a l’any i de 24,6% als cinc anys. A Espanya, la supervivència era de 26% als cinc anys (Sant 2009). La supervivència relativa al SEER, durant el període 1999-2005, del pacient amb càncer d’hipofaringe és de 66,1% a l’any, de 47,6% als dos anys, de 38,7% als tres anys i de 29,2% als cinc anys. La supervivència relativa als cinc anys, en el període 1999-2005, és més alta en blancs, especialment, en els homes.

1.3.7 Càncer de cavitat nasal i sins paranasals En el període 1998-2002, la incidència dels càncers sinonasals no té a nivell mundial gaire variacions. Les taxes ajustades d’incidència oscil·len entre el 0,3 i l’1,8 per 100.000 habitants en els homes, i el 0,1 i el 0,8 en les dones. En general, els països on la incidència en els homes és més gran que 1 per 100.000, les dones d’aquell país tenen una incidència superior a 0,6. Les excepcions a aquest fet es veuen a Equador, Japó, Islàndia, França (Isère i Baix Rin), Eslovènia, Flandes, Oceania, la població negra de Nova Orleans i la xinesa de Singapur. El registre amb la incidència més alta en els homes és a Astúries (Espanya) amb 1,7 casos per 100.000 28


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

habitants, i, en les dones, a Manila (Filipines) amb 0,8 casos per 100.000 habitants (Curado 2007). Al SEER, en el període 1973-1999, la distribució dels tumors de cavitat nasal i sins paranasals va ser de 40,9% en la cavitat nasal, de 36,3% en el si maxil·lar i de 9,2% en els sins etmoïdals. La histologia més freqüent són els carcinomes escamosos, 54,1%, seguits dels adenocarcinomes, 11,8% (Littman 2006). En el període 2002-2006, la TA d’incidència del conjunt de totes les races és de 0,7 en ambdós sexes, 0,9 en els homes i 0,5 en les dones. No hi ha diferències entre la raça blanca i negra. Als EUA, en el període 1997-2006, les taxes d’incidència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals han experimentat un descens del 2,0 en totes les races i en ambdós sexes. El descens en els homes és de 2,6 i en les dones d’1,5. També, les taxes de mortalitat mostren un descens significatiu del 2,6 en totes les races i en ambdós sexes. El descens és significatiu en els homes, de 3,4, i en les dones és de l’1,6. A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa del càncer de cavitat nasal i sins paranasals va ser del 76,8% a l’any i del 46,3% als cinc anys. A Espanya, la supervivència era de 45,2% als cinc anys (Sant 2009). La supervivència relativa al SEER, durant el període 1999-2005, dels pacients amb càncer de nas, cavitat nasal i oïda mitjana és de 55,5% als cinc anys en ambdós sexes, 53,2% en els homes i 58,4% en les dones. Durant el període 1973-1998, la supervivència relativa als cinc anys de tots els càncers de nas, cavitat nasal i oïda mitjana va ser de 52,1% en ambdós sexes.

1.3.8 Càncer de laringe L’any 2000, hi va haver 142.168 casos nous de càncer de laringe i 78.573 defuncions per aquesta causa en tot el món (Parkin 2001; Ferlay 2001). En el període 1998-2002, el càncer de laringe masculí va tenir les taxes ajustades d’incidència més elevades a Brasil, 12,8, Pakistan (South Karachi, 10,7), a l’est d’Europa (Croàcia, 12,5; Sèrbia, 12,3, i Polònia, 13,2), Espanya (Astúries, 14,6; Granada, 11,2; Múrcia, 14,3, i Saragossa, 15,4) i al registre d’homes negres dels EUA. Les taxes d’incidència més baixes, per sota de 5 per 100.000, es van trobar en molts registres d’Àfrica, Xina, Japó, el nord d’Europa, Regne Unit i Canadà. En gairebé tots 29


Encarna Mur i Restoy

els registres, la taxa d’incidència ajustada en les dones és inferior a 1 per 100.000 (Parkin 2002; Curado 2007). Al SEER, en el període 2002-2006, la TA d’incidència és de 3,5, 6,2 en els homes i d’1,3 en les dones. A Catalunya, en el període 1998-2002, el càncer de laringe és el vuitè més freqüent en els homes. La seva casuística és del 3% del total de casos de càncers invasius diagnosticats en els homes. La TA en els homes en els dos RCBP que hi ha a Catalunya és del 12,2 a Tarragona i del 10,3 a Girona. En les dones, és un tumor poc freqüent amb una TA de 0,3 a Tarragona i de 0,2 a Girona (Marcos-Gragera 2008). Al SEER, l’evolució de la incidència mostra una reducció que passa del 5,25 l’any 1980, al 5,10 l’any 1990 i al 4,05 l’any 2000. En el període 1997-2006, el PCA de les taxes ajustades és de –2,6, la reducció de la TA d’incidència és significativa. La reducció més marcada es veu en els homes blancs. A Catalunya, en el període 1985-2002, s’observa una reducció de les taxes d’incidència d’un 0,77 anual en els homes i d’un 2,70 en les dones. En els homes, aquesta reducció de la incidència es fa més visible en el període comprès entre el 1995 i el 2002 (Borràs 2008). A nivell mundial, l’any 2000 les taxes ajustades de mortalitat en els homes més elevades es trobaven a l’est d’Europa, 7,9; al sud d’Europa, 5,1; a l’oest d’Àsia, 4,9; a les regions del centre i sud d’Àsia, 4,5, i Amèrica del Sud, 4. Les taxes ajustades de mortalitat més baixes són per a l’est i centre d’Àfrica, 2,1 i 1,2, i a l’est d’Àsia, 1,1 (Ferlay 2001). Al SEER, en el període 2002-2006, la TA de mortalitat és d’1,3, 2,3 en els homes i de 0,5 en les dones. Una anàlisi de mortalitat del càncer a Europa des de 1955 a 1994 demostra una reducció de la mortalitat del càncer de laringe masculí a França, Itàlia i Finlàndia. En canvi, es veu un increment significatiu a Alemanya i als pobles d’Europa central i de l’est. Les taxes més altes de mortalitat del càncer de laringe a Europa des de 1990 a 1994 es troben a Hongria, 9,4 per 100.000; i, les més baixes, a Islàndia, 0,5 per 100.000 (Leví 1999). Al SEER, l’evolució de les taxes de mortalitat mostren una reducció que passa d’1,61 l’any 1980 a 1,55 l’any 1990 i a 1,39 l’any 2000. En el període 1997-2006, les taxes de mortalitat del càncer de laringe en totes

30


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

les races i en ambdós sexes han presentat un descens significatiu d’un 2,1 anual. A Catalunya, en el període comprès entre 1995 a 2002, hi ha una reducció de les taxes de mortalitat en els homes d’un 2,52 anual. En les dones, la taxa ajustada de mortalitat s’incrementa en un 2,43 anual i passa de 0,17 el 1985 a 0,21 el 2002. (Gispert 2008).

12

Taula 3. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe a Europa (EUROCARE-4) .

12 Taula 3. Supervivència Taula relativa 5 anys del càncer de laringe a Europa 4. aSupervivència observada i relativa a 1,(EUROCARE-4) 3 i 5 anys del .càncer de laringe en funció de l’eda el sexe a Europa (EUROCARE-4).13

Al SEER, durant el període 1999-2005, la supervivència relativa als cinc anys d

càncer de laringe és del 63,2% en ambdós sexes, 63,9% en els homes i 60,6% en l dones. És més alta en els blancs, 65,5%, que en els negres, 50,1%. Per estadis,

supervivència relativa als cinc anys va ser 77,9% en localitzats, 42,15% en regiona

32,4% en disseminats i 45,6% en no estadiats. La supervivència també varia en func de la sublocalització dins la laringe on apareix el tumor, la localització glòtica és de millor pronòstic. L’edat també afecta la supervivència relativa i és del 63,0% menors de 65 anys i del 59,7% en pacients de 65 anys o més. Taula 4. Supervivència observada i relativa a 1, 3 i 5 anys del càncer de laringe en funció de l’edat i el sexe a Europa (EUROCARE-4).13 12

Sant, M. 1999-2005, (2009). Eur. J. Cancer, vol. 45, pàg. 956. Al SEER, durant el13període la Of supervivència relativa als cinc anys del Sant, M. (2009). Eur. J. Of Cancer, vol. 45, pàg. 956.

càncer de laringe és del 63,2% en ambdós sexes, 63,9% en els homes i 60,6% en les dones. És més alta 56 en els blancs, 65,5%, que en els negres, 50,1%. Per estadis, la supervivència relativa als cinc anys va ser 77,9% en localitzats, 42,15% en regionals, 32,4% en disseminats i 45,6% en no estadiats. La supervivència també varia en funció de la sublocalització dins la laringe on apareix el tumor, la localització glòtica és la

31

de millor pronòstic. L’edat també afecta la supervivència relativa i és del 63,0% en menors de 65 anys i del 59,7% en pacients de 65 anys o més.


Encarna Mur i Restoy

A Europa (EUROCARE-4), en el període 1995-1999, la supervivència relativa ajustada del càncer de laringe va ser del 84,7% a l’any i del 62,8% als cinc anys. A Espanya, la supervivència relativa era de 63,8% als cinc anys (Sant 2009). A Catalunya, en el període 1995-1999, la supervivència relativa als cinc anys en els homes és del 62,4%. L’evolució de la supervivència relativa als cinc anys a Tarragona és de 62,7% en el període 1985-1989, 60,2% en el període 1990-1994 i 66,9% en el període 1995-1999 (Galceran 2008). Al SEER, durant el període 1999-2005, la supervivència relativa als cinc anys del càncer de laringe és del 63,2% en ambdós sexes, 63,9% en els homes i 60,6% en les dones. És més alta en els blancs, 65,5%, que en els negres, 50,1%. Per estadis, la supervivència relativa als cinc anys va ser 77,9% en localitzats, 42,15% en regionals, 32,4% en disseminats i 45,6% en no estadiats. La supervivència també varia en funció de la sub­ localització dins la laringe on apareix el tumor, la localització glòtica és la de millor pronòstic. L’edat també afecta la supervivència relativa i és del 63,0% en menors de 65 anys i del 59,7% en pacients de 65 anys o més.

1.4 Etiologia del càncer de cap i coll Molts estudis epidemiològics han establert que el tabac i l’alcohol són els principals carcinogènics ambientals relacionats amb l’aparició de les neoplàsies malignes de cap i coll. En països com els EUA, on les campanyes per a la deshabituació del tabac van iniciar-se molt abans que en el nostre medi, ja veuen com afecta en la incidència d’alguns tumors de cap i coll. L’etiologia vírica cada vegada és més important com a factor casual. En els últims anys, s’està establint la relació del virus del papil·loma humà (VPH) amb els càncers de cap i coll i, en especial, amb els càncer d’amígdala. L’exposició professional està relacionada amb alguns tumors. Per exemple, en els adenocarcinomes de tipus intestinal de cavitat nasal i sins paranasals està reconeguda en alguns països com a malaltia professional per als treballadors de la fusta.

32


carcinogènics ambientals relacionats amb l’aparició de les neoplàsies malignes de cap i coll. En països com els EUA, on les campanyes per a la deshabituació del tabac Incidència i supervivència del càncer de cap i coll... van iniciar-se molt abans que en el nostre medi, ja veuen com afecta en la incidència d’alguns tumors de cap i coll. LOCALITZACIÓ

CAUSES PRINCIPALS

ALTRES CAUSES

Laringe

Tabac Alcohol VPH

Ocupacional (asbest) Dieta Reflux gastroesofàgic Factors genètics

Cavitat oral i faringe

Tabac (marihuana) Alcohol VPH

Dieta Mala higiene

Llavi

Tabac Radiació solar

Glàndules salivals

Radiacions

Rinofaringe

Virus d’Epstein-Barr (VEB) Conserves de menjar Tabac i alcohol Ocupacional (formaldehid)

Cavitat nasal i sins paranasals

Ocupacional (fusteria) Tabac

Ocupacional Hormonal

VEB-VPH

Taula 5. Etiologia del càncer de cap i coll.

L’etiologia vírica cada vegada és més important com a factor casual. En els últims

1.4.1 Factors exògens: tabac, alcohol, virus, exposició professioanys, s’està establint la relació del virus del papil·loma humà (VPH) amb els càncers nal, radiacions i dieta de cap i coll i, en especial, amb els càncer d’amígdala. Els principals factors exògens que es tractaran són el tabac, l’alcohol, els L’exposició professional està relacionada amb D’aquests, alguns tumors. exemple, els virus, l’exposició professional i la dieta. calPer destacar el en tabac, adenocarcinomes de tipus cavitat nasal i sins paranasals està l’alcohol i els virus, ja queintestinal generendeuna major incidència de càncers de reconeguda en alguns països com a malaltia professional per als treballadors de la cap i coll. fusta.

Tabac

1.4.1. Factors exògens: tabac, alcohol, virus, exposició professional,

El 1859radiacions es descriu per primer cop la relació entre el tabac i l’aparició i dieta del càncer de cavitat oral (Mandel 1994). Hi ha un estudi prospectiu on veu com ambexògens el consum tabac s’incrementa la mortalitat del Elses principals factors que esdetractaran són el tabac, l'alcohol, els virus, càncer de laringe (Kahn 1966).D'aquests, Així, la mortalitat càncer de laringe l'exposició professional i la dieta. cal destacar per el tabac, l'alcohol i els entre fumadors o fumadors ocasionals erade decap 0,6/100.000 persones/ virus, no ja que generen una major incidència de càncers i coll . any; entre els que fumaven d’1 a 9 cigarretes diàries la mortalitat era de 3/100.000 persones/any; entre els que fumaven de 10 a 20 cigarretes 57 diàries era de 5,4/100.000 persones/any; entre els que fumaven de 21 a 39 cigarretes diàries era de 10/100.000 persones/any, i entre els que fumaven ≥ 40 cigarretes diàries la mortalitat pujava a 15/100.000 persones/

33


cigarretes diàries era de 5,4/100.000 persones/any; entre els que fumaven de 21 a 39 cigarretes era de 10/100.000 persones/any, i entre els que fumaven ≥ 40 Encarna Mur diàries i Restoy cigarretes diàries la mortalitat pujava a 15/100.000 persones/any. Aquest últim estudi va veure una relació lineal entre la quantitat de tabac consumida i el risc

any. Aquest últimde estudi veure 1976). una relació lineal entre la quantitat de d’aparició de càncer laringeva (Wynder tabac consumida i el risc d’aparició de càncer de laringe (Wynder 1976). Hirayama (1981), en un estudi fet estudi al Japó,fet demostra que demostra els homes que Hirayama (1981), en un alii Japó, queiniciaven els hol'hàbit tabàquic en l’adolescència tenen en un risc relatiu (RR) de morirun perrisc càncer de mes que iniciaven l’hàbit tabàquic l’adolescència tenen relatiu (RR) càncer de laringe 17 vegades superior alsrelatiu homes no laringede 17morir vegadesper superior als homes no fumadors. En les dones, el risc és 3,6 fumadors. En en leslesdones, el risc relatiu és 3,6 vegades superior en les vegades superior fumadores. fumadores. A continuació, es presenta una taula que l’RRreflecteix de desenvolupar càncer en A continuació, es presenta unareflecteix taula que l’RR de desenfumadors. La laringe és el lloc amb el risc més elevat. volupar càncer en fumadors. La laringe és el lloc amb el risc més elevat. POBLACIÓ EN ESTUDI

OROFARINGE

LARINGE

Estudi prevenció càncer I (EUA) 1959-1972 RR (IC 95% RR) (Shanks 1998)

4 (1,5 - 10,3)

10,3 (2,6 - 41)

Estudi prevenció càncer II (EUA) 1982-1994 RR (IC 95% RR) (Shanks 1998)

7,9 (5,1 - 11,7)

10 (4 - 20,6)

4,1

10,3

Estudi US Veterans 1954-1969 RR (Kahn 1966; Rogot 1980)

Taula 6. RR de presentar càncer de cap i coll en fumadors.

Amb el primer informe del Royal College of Physisians of London el 1962 i, posteriorment, del Surgeon General dels EUA va quedar estaAmb el primer informe del Royal College of Physisians of London el 1962 i, blert el paper que té el tabac com a agent etiològic de les neoplàsies de posteriorment, del Surgeon General dels EUA va quedar establert el paper que té el les mucoses aerodigestives (Office o Smoking and Health-Public Health tabac com a agent etiològic de les neoplàsies de les mucoses aerodigestives (Office o Service Atlanta 2010). Smoking and Health-Public Health Service Atlanta 2010). Fumar tabac negre té un major efecte carcinogen (Sancho-Garnier 1993; De Stefani 2004) en les mucoses d’orofaringe i laringe, pel fet de 58 més residus d’alcalins enquitranats i perquè les partícules micel· tenir lars on hi ha els carcinògens són més grans i, per tant, precipiten abans. La manca de filtre a les cigarretes també comporta un increment del risc de carcinogènesi (Muñoz 1968; Castellsagué 2004). En un estudi cascontrol fet a Uruguai de càncer de laringe, es veu que tenen més càncer al nivell de la laringe supraglòtica que al de la laringe glòtica, pel fet que el tabac negre té més efecte carcinogènic en aquesta localització.

34


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

El 1985, l’Agència Internacional d’Investigació contra el Càncer (IARC) va establir que el tabac era la primera causa de càncer en els països industrialitzats i s’associava al 30% dels tumors malignes. Alcohol L’alcohol és un altre factor exogen important relacionat amb l’aparició de neoplàsies d’aquesta localització. El 1993, Doll va formular la hipòtesi que l’alcohol potenciava l’efecte del tabac actuant com a cocarcinogen. Estudis més recents, relacionen el consum d’alcohol com un factor independent en el desenvolupament dels càncers de cap i coll, especialment d’orofaringe. Maier (1991) veu una relació entre el consum d’alcohol i l’aparició de càncer d’orofaringe en funció de la dosi en el dependent, que arriba a un risc relatiu de 125 en els consumidors de > 100g d’alcohol diaris. Els efectes de l’alcohol que afavoreixen el desenvolupament de càncers de cap i coll són els següents: • Increment en l’activitat d’enzims procarcinogènics com el citocrom microsomal P-450. • Generació de radicals lliures o productes de la peroxidació lipídica. • Interferència en la reparació de l’ADN disminuint l’activitat de la 06– metilguanina transferasa, fet que augmenta la incidència d’aberracions cromosòmiques. • Alteració del sistema immunològic. Disminueix el nombre de limfòcits T, l’activitat mitòtica dels limfòcits i altera l’activitat fagocítica dels macròfags. • Danys directes a les cèl·lules de l’epiteli de les mucoses aerodigestives superiors que poden generar una hiperregenerabilitat cel·lular i també una alteració en la permeabilitat de la membrana cel·lular provocades per les altes concentracions d’etanol i d’acetaldehid.3

3 Metabòlit tòxic de l’etanol.

35


Encarna Mur i Restoy

• Atròfia lipomatosa de les glàndules salivals. En reduir la producció de saliva, motiva una reducció en l’aclariment de les superfícies mucoses i, per tant, un augment en la concentració local de procarcinògens i carcinògens. • Malnutrició, manca de certes vitamines i oligoelements associada al consum crònic d’alcohol. Infeccions (Virus) Les infeccions per virus és un altre factor exogen relacionat amb les aparicions de CCC. Cal destacar el virus d’Epstein-Barr (VEB) i el virus del papil·loma humà (VPH), però també es tractarà el virus de l’herpes simple (VHS) i el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Virus d’Epstein-Barr (VEB) La relació entre el càncer de rinofaringe i el virus d’Epstein-Barr és una de les associacions més importants entre virus i càncers de cap i coll. El càncer de rinofaringe és poc freqüent a la majoria de poblacions; en canvi, és un dels càncers més freqüents a la Xina meridional (Pathamanathan 1995; Chien 2001; Young 2004). Els pacients amb càncer de rinofaringe tenen respostes serològiques específiques per a productes de diferents gens del VEB. El VEB és l’agent etiològic de la leucoplàsia peluda oral. Mentre que hi ha investigadors que recolzen la relació entre el VEB i el carcinoma escamós de la cavitat oral (Cruz 1997; Kobayashi 1999), altres la refusen (Cruz 2000; Goldenberg 2004). Virus del papil·loma humà (VPH) És responsable del 15% al 35% del CCC en tot el món. Si valorem llocs com l’orofaringe, la llengua i l’amígdala el VPH és del 50% al 90% dels càncers en aquestes localitzacions. L’evidència molecular i epidemiològica indica un paper causal del VPH en un subgrup del CCC. L’ADN del VPH, especialment el tipus 16, es detecta del 8% al 36% del CCC no seleccionats (Gillison 2000; D’Souza 2007). El VPH té un predomini

36


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

clar segons la localització del tumor primari, alt per als càncers invasors d’orofaringe i de la cavitat oral4 (Gillison 2000; Mork 2001; Herrero 2003; Applebaum 2007) i per als carcinomes verrucosos de la laringe (Kasperbauer 1993; Lopez 1996). En les últimes dècades, sembla que el VPH augmenta la incidència del càncer d’amígdala i dels càncers de base de llengua (Chaturvedi 2008; Ernster 2007). Hi ha estudis epidemiològics que recolzen una associació entre comportaments sexuals de risc elevat i un risc creixent de càncer d’orofaringe, similar al trobat en càncers anogenitals relacionats amb VPH (Schwartz 1998; D’Souza 2007). En un estudi cas-control de 100 pacients amb càncer d’orofaringe i 200 controls, hi havia una alta relació entre l’inici precoç de relacions sexuals, la pràctica de sexe oral i la no-utilització de preservatius amb el diagnòstic de càncer d’orofaringe, amb VPH-16 positiu i tenien una oportunitat relativa (OR) ajustada de 2,1 a 8,6 (D’Souza 2007). El CCC associat al VPH té un perfil de risc diferent al CCC no associat al VPH-: persona jove i principalment blanca, història de comportament sexual de risc elevat, no consumidora de tabac i d’alcohol (Gillison 2000; Ringstrom 2002; Herrero 2003; D’Souza 2007; Haraf 1996; Dahlstrom 2003). Encara que la no-associació del CCC associat al VPH i al consum de tabac i alcohol no és universal, hi ha dades que suggereixen que la infecció amb subtipus oncogènics de VPH i l’exposició a l’alcohol i/o al tabac són additives i, possiblement, són factors de risc sinèrgics per al desenvolupament del CCC (Schwartz 1998; Smith 2004). Els perfils moleculars dels càncers VPH-positius són diferents dels que tenen els càncers VPH-negatius. Per exemple, la p53 muta i la p16 es silencia per mitjans epigenètics en la majoria dels CCC no associats a VPH, mentre que els CCC associats a VPH expressen la p53 i la p16. Hi ha el suggeriment que els pacients amb anèmia de Fanconi (FA) són inusualment susceptibles a la carcinogènesi induïda pel VPH (Kutler 2003; Lowy 2003), i que cal pensar que els pacients amb carcinomes escamosos de cap i coll que no tenen hàbits tòxics i que presenten una toxicitat severa a la radioteràpia (RT) i a la quimioteràpia (QT) estiguin afectats per l’anèmia de Fanconi.

4 Fins a un 72% dels casos.

37


Encarna Mur i Restoy

La presència de VPH, particularment la integració dels oncògens E6 i E7, sembla que dóna un pronòstic millor (Gillison 2000; Ritchie 2003; Schwartz 2001) i, possiblement, una reducció del risc de tumors primaris (Licitra 2006). Això es va estudiar en una sèrie de 90 pacients consecutius tractats de càncer d’orofaringe amb cirurgia, d’aquests, 17 havien integrat a l’ADN el VPH16 (Licitra, L. 2006). Els pacients VPHpositius van presentar una mortalitat del 61% més baixa comparat amb els que eren VPH-negatius, independent de l’estadi de la malaltia. D’altra banda, la presència de VPH en el tumor primari semblava reduir el risc d’un segon tumor.5 Aquestes dades suggereixen canvis en l’enfocament terapèutic i en el seguiment posttractament en pacients amb tumors VPH-positius. El millor pronòstic del CCC amb VPH-positiu podria ser a causa de la major sensibilitat que aquests tumors tenen a la quimioteràpia i a la radioteràpia. En un estudi de l’Eastern Cooperative Oncology Group (ECOG) amb pacients amb CCC resecables, estadis III o IV, van ser tractats amb dos cicles de quimioteràpia d’inducció i, posteriorment, amb radioquimioteràpia concomitant (Fakhry 2008). El genoma de l’ADN dels oncògens VPH tipus 16, 33 i 35 es va detectar en el 40% dels casos. Els tumors VPH-positius tenien taxes de resposta més altes després de la quimioteràpia d’inducció, 82% respecte a 55%, i després de quimioradioteràpia, 84% respecte a 57%. Amb una mitjana de seguiment de 39 mesos, els pacients amb CCC i VPH-positius tenien una supervivència lliure de progressió als dos anys superior de manera significativa, 86% respecte a 53%, així com la supervivència global, 95% respecte a 62%. Aquest fet, es confirma en l’estudi de la Radiation Therapy Oncology Group (RTOG) 0129 que, en valorar 720 pacients amb estadis III i IV d’orofaringe tractats amb quimioradioteràpia, veu que el 63,8% dels pacients que tenen VPH-positiu6 tenen una supervivència global als tres anys del 82,2% i molt superior als VPH-negatius, 57,1%. Quan classifiquen els grups de risc tenen en compte l’estadi de la malaltia, els anys fumats i l’estat del VPH, i veuen que l’estat del VPH en el tumor és un 5 La incidència acumulada era 0 en 17 pacients amb VPH-positiu i 10 en 73 individus VPH-negatiu. 6 Es valorava el VPH 16, si aquest era negatiu també es valoraven altres tipus de VPH com el 18, 31, 33, 35, 39, 45, 51, 56, 58, 59 i 68.

38


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

factor de pronòstic independent de la supervivència en els pacients amb càncer d’orofaringe (Ang 2010). Virus de l’herpes simple (VHS) Té menys relació en el desenvolupament de carcinomes orals que els VEB o VPH. Estudis serològics han vist en pacients amb CCC nivells més alts d’anticossos tipus IgM contra VHS que en subjectes control (Shillitoe 1986; Larsson 1991). El VHS pot transformar les cèl·lules in vitro a un fenotip maligne. Aquest fet es podria explicar per un pèptid VHS-codificat que augmenta la mutagenicitat de les cèl·lules infectades. En una sèrie de 31 adults joves amb CCC, els nivells de l’anticòs antipèptid eren més alts que en el grup de control (Das 1993). Virus de la immunodeficiència humana (VIH) Els pacients infectats pel VIH presenten una varietat de tumors. Aquests pacients tenen amb més freqüència limfomes no hodgkinians de cap i coll, i en els pacients seleccionats s’han descrit càncers de cavitat oral (Finn 1995; Langford 1995). Exposició Professional A l’Europa occidental, s’estima que el 4% del total de càncers té relació amb l’exposició professional. Els principals càncers ocupacionals són el mesotelioma i el càncer de pulmó en l’exposició a l’asbest, i el càncer de cavitat nasal i sins paranasal en els treballadors de la fusta i del cuir (Scarselli 2009). S’ha descrit una relació entre el carcinoma de laringe i l’exposició a percloroetilè7 (Vaughan 1997). Altres agents que s’han relacionat amb l’aparició de càncer de cap i coll són l’asbest, els pesticides, les fibres vítries minerals artificials i els hidrocarburs aromàtics policíclics (Becher 2005). També s’han descrit com a població de risc els treballadors del tèxtil i els de la fusta (Gordon 1998), els manofacturadors de gas, del plàstic i del cautxú; els refinadors de la naftalina, de l’etanol i de l’àcid sulfúric; els treballadors del cuir, els pintors, els mecànics de cotxes, els 7 Agent que neteja en sec.

39


Encarna Mur i Restoy

treballadors de la construcció que manipulen ciment (Dietz 2004), els grangers i els treballadors que inhalen fum del metall (Maier 1991). El 2004, el formaldehid va ser classificat com a agent carcinogen, a causa de la seva associació amb el càncer de rinofaringe i, possiblement, amb els de nas i sins paranasals (Vaughan 1986; Hauptmann 2004; Vaughan 2000). Una metanàlisi més recent indica la relació causal de l’exposició al formaldehid amb el càncer de rinofaringe (Bachand 2010). Els adenocarcinomes de cavitat nasal i sins paranasals, especialment del tipus intestinal, tenen una relació important amb l’exposició a la fusta. Malgrat que aquest fet Acheson el va publicar el 1968 en el British Medical Journal, encara no es coneix el mecanisme molecular que desenvolupa aquests tumors. Els treballadors de la fusta tenen 500 vegades més risc que la població masculina de desenvolupar aquests tumors i 900 vegades més que la població en general. Conseqüentment, en països com Austràlia, Alemanya, Gran Bretanya i França consideren els adenocarcinomes de cavitat nasal i sins paranasals de tipus intestinal com una malaltia professional (Llorente 2009). En un estudi cas-control fet a Alemanya es veu que l’exposició a la pols de la fusta és un factor de risc independent del càncer de laringe (Ramroht 2008). Radiacions Els tractaments de radioteràpia s’han relacionat amb els tumors de les glàndules salivals, els carcinomes de cèl·lules escamoses i els sarcomes (Schneider 1998; Miyahara 1998; Van der 1995; Sale 2004; Whatley 2006). La incidència dels tumors de glàndules salivals va ser valorada en un estudi de cohorts, amb 2.945 individus irradiats durant la infància, entre 1939 i 1962, per amigdalitis, acne o per malalties cròniques de l’oïda (Schneider 1998). 89 pacients van desenvolupar 91 neoplàsies de les glàndules salivals; principalment, tumors benignes. Un 90% dels tumors eren de la glàndula paròtida. Els adenomes pleomorfs eren els tumors benignes més freqüents i els carcinomes mucoepidermoides els tumors malignes més freqüents. Milers de veterans de la Segona Guerra Mundial van ser tractats amb aplicadors de radi per problemes de pressió en l’oïda mitjana8 i, això va originar una irradiació del càvum. Si aquest fet va portar o no a 8 Com, per exemple, l’aerootitis.

40


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

un augment de la incidència del càncer de cap i coll es desconeix (Kang 1996). Malgrat tot, hi ha dos articles que suggereixen una relació entre la irradiació prèvia i el CCC amb un període de latència de 31 i 36 anys, respectivament (Miyahara 1998; Van der 1995). El risc total és baix, segons es reflecteix d’una sèrie de 2.500 pacients amb càncer de cap i coll que van ser tractats amb radioteràpia a l’Institut del Càncer dels Països Baixos entre 1977 i 1993. D’aquests, un total de 18 pacients prèviament irradiats van desenvolupar un càncer en l’àrea irradiada, amb una incidència de 0,7% (Van der 1995). Encara que el risc relatiu no deixa clar el paper de la irradiació en els canvis d’incidència, sí que es veu un augment del nombre de carcinomes escamosos de cap i coll entre els pacients no fumadors. La radiació és un factor de risc per al desenvolupament de sarcomes de cap i coll (Sale 2004). Dieta Els estudis cas-control indiquen que hi ha un risc més elevat de carcinomes de la rinofaringe entre consumidors habituals de carns fumades que tenen alts nivells de nitrits (Farrow 1998). S’ha associat un risc augmentat de CCC en persones que tenen una ingesta elevada d’ous i carns vermelles (Kang 1996), i una ingesta baixa en carotens (Garewal 1995; Block 1992). Entre els possibles factors protectors trobem la llet, els vegetals i la fruita (Freedman 2008; Leví 1998; La Vecchia 1993), la ingesta augmentada de zinc i la ingesta de te verd.9 Actualment, hi ha assajos que valoren el paper de quimioprevenció que pugui tenir el te verd en els càncer de cap i coll (Parkin 1999).

1.4.2 Factors endògens: genètics Només una part dels pacients exposats al tabac i a l’alcohol desenvolupen càncers de cap i coll. Aquesta observació fa pensar que la susceptibilitat genètica pot tenir algun paper en la carcinogènesi. Hi ha observacions que recolzen aquesta teoria, encara que no exclou els factors ambientals com, per exemple, que els familiars de primer grau de pacients amb CCC tenen més probabilitat de desenvolupar un càncer de 9 Ja que és ric en polifenols.

41


Encarna Mur i Restoy

la via aerodigestiva superior (Copper 1995; Foulkes 1995). Els pacients amb CCC tenen més probabilitat de desenvolupar un segon tumor primari si els pares o germans han tingut un càncer de la via respiratòria o aerodigestiva superior (Bongers 1996). Una possible causa de les diferents susceptibilitats hereditàries és la sensibilitat als mutàgens, un paràmetre que es pot determinar pel trencament de les cromàtides en els limfòcits, induïdes in vitro per un mutagen com la bleomicina (Khuri 1997; Spitz 1997). En un estudi fet amb 612 pacients amb CCC, la sensibilitat als mutàgens era un marcador independent del risc de càncer no alterat per altres factors de risc coneguts (Spitz 1997). Els pacients no fumadors amb càncer de faringe són, probablement, més sensibles als mutàgens que els pacients amb càncers de cavitat oral i laringe. En un article, es relaciona la hipersensibilitat als mutàgens i la ingesta baixa de vitamines E i C amb un major risc de presentar CCC (Schantz 1997).

1.4.3 Altres factors A determinades regions d’Àsia és usual mastegar bètel.10 Aquest hàbit és un factor de risc independent per desenvolupar carcinomes escamosos de cap i coll (Jeng 2001; Lee 2005; Goldenberg 2004; Thomas 2007). Mastegar bètel té efectes sinèrgics amb el tabac i l’alcohol, i també incrementa el risc de càncers d’esòfag i d’hepatocarcinomes. Altres factors que també s’han relacionat amb els càncers de cap i coll són la mala higiene bucal i la malaltia periodontal pel que fa al càncer de la cavitat oral (Spitz 1997; Velly 1998; Tezal 2007), i la immunosupressió en pacients amb transplantaments de cor i ronyó pel que fa als càncers de llavi (Goldstein 1995; Penn 1986). Les pròtesis dentals i dentadures mal ajustades no sembla que tinguin risc en el desenvolupament de carcinomes de cavitat oral (Campbell 1997; Morse 1997; Lockhart 1998; Schildt 1998).

10 Arbust de la família de les piperàcies emprat com a masticatori que es conrea a l’Àsia i a l’Àfrica per les seves fulles, amb les quals s’embolica una mescla de nous d’areca i calç.

42


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1.5 Patogènesi Per primera vegada, el camp de cancerització es va utilitzar per descriure les troballes microscòpiques en pacients amb neoplàsies de llavi, cavitat oral i faringe (Slaughter 1953). L’epiteli adjacent al tumor, que era macroscòpicament normal, tenia canvis microscòpics tant de displàsia com de carcinoma in situ o, fins i tot, de carcinoma infiltrant, com si tota la mucosa estigués afectada. Les bases moleculars per a la cancerització de camp s’han estudiat en lesions displàsiques de la cavitat oral (Partridge 1997). La importància de les lesions displàsiques com a precursores de càncer es va estudiar retrospectivament en 97 casos de displàsia epitelial de la regió de cap i coll (Bosatra 1997). 50 d’aquests pacients van desenvolupar carcinomes escamosos en la mateixa àrea de la lesió displàsica, amb una mitjana de seguiment de 30 mesos. El concepte de cancerització de camp explica el desenvolupament de segones neoplàsies o tumors primaris múltiples. Els segons tumors primaris es poden presentar sincrònics o metacrònics.11 Com passa amb la displàsia, els segons tumors poden ser clonalment similars o diferents del tumor primari. La carcinogènesi multifàsica descriu una sèrie d’estadis12 que condueixen al desenvolupament del carcinoma invasor (Huber 1994). Encara que la seqüència d’estadis genètics no està clarament definida, s’han trobat mutacions moleculars i alteracions genètiques en carcinomes i lesions premalignes. La cancerització clonal es veu en els pacients que, sense exposar-se als tradicionals factors de risc per desenvolupar càncers de cap i coll, presenten lesions preneoplàsiques i neoplàsiques que tenen més disseminació lateral que profunda i que donen metàstasis molt tardanament (Partridge 2001). Els factors genètics específics inclouen les mutacions dels gens supressors dels tumors, com el p53 i el p16. Les mutacions del p53 en els carcinomes de cap i coll es relacionen amb l’exposició al tabac i l’alcohol. En un estudi de 129 pacients amb càncers de cap i coll, es van veure 11 Es considera metacrònic si es presenta en un període superior a sis mesos. 12 Iniciació, promoció i progressió.

43


Encarna Mur i Restoy

mutacions del p53 en el 58% dels fumadors i bevedors, un 33% fumaven però no ingerien alcohol i un 17% no tenien aquests hàbits tòxics (Brennan 1995; Field 1994). Les mutacions del gen p53 també tenen influència en el pronòstic i en la resposta al tractament en els carcinomes escamosos de cap i coll localitzats, i locoregionalment avançats (Koch 1996; Mineta 1998; Geisler 2002; Temam 2000; Osman 2002). En un estudi de 105 pacients amb càncer de cap i coll locoregional avançat, la mutació del p53 s’associa a una reducció estadística significativa, del 70%, de la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant (Temam 2000). La correlació entre les mutacions del p53, i el resultat després de tractament quirúrgic, es va valorar en un assaig prospectiu i multicèntric de 420 pacients tractats amb cirurgia d’intenció curativa en CCC (Poeta 2007). Els pacients amb tumors i mutacions del p53, el 53% de tots els pacients, tenien una reducció significativa de la supervivència global després del tractament quirúrgic, amb una hazard ratio (HR) de mort d’1,4 (Poeta 2007). L’associació entre les mutacions del p53 i la possibilitat de preservar l’òrgan en el càncer de laringe s’ha estudiat en 71 pacients amb càncer de laringe avançat. Es veu que, en els pacients tractats de manera conservadora que tenen mutació del p53, la supervivència als cinc anys és menor que en els que no tenen la mutació, 29% vs. 51% (Osman 2002). L’associació del CCC amb els virus oncogènics del papil·loma humà posa en evidència la relació entre el càncer oral i la història sexual (Gillison 2000; Schwartz 1998). Els tumors VPH-positius sembla que tenen un millor pronòstic que els que són VPH-negatius.

1.6 Histologia La majoria dels tumors malignes de cap i coll són carcinomes, encara que, amb poca freqüència, també poden haver-hi sarcomes, limfomes i melanomes.

44


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1.6.1 Tumors d’origen epitelial malignes de superfície mucosa El carcinoma escamós és el tipus histològic més freqüent entre els tumors de cap i coll, representa el 95% de totes les neoplàsies malignes de cap i coll. És un tumor epitelial maligne amb evidència de diferenciació escamosa per ponts cel·lulars o formació de queratina. Poden ser queratinitzants o no queratinitzants. Mostren diferents graus histològics de diferenciació, de ben a pobrament diferenciats. Els ben diferenciats s’assemblen molt a l’epiteli escamós normal i els pobrament diferenciats tenen més atípia i, generalment, poca queratinització. La majoria dels carcinomes són moderadament diferenciats, per això la gradació per diferenciació té un valor pronòstic limitat quan es compara amb la invasió. La invasió tumoral implica la ruptura de la membrana basal i l’extensió en el teixit subjacent que, amb freqüència, s’acompanya d’una reacció estromal. Altres signes de malignitat són la invasió tumoral angiolimfàtica i la perineural (Barnes 2005). La majoria dels carcinomes de cèl·lules escamoses són de tipus convencional. Les variants histològiques de carcinoma escamós menys freqüents són: • Carcinoma verrucós: té un grau de malignitat histològic molt baix. Té una evolució clínica lenta a nivell local i rarament metastatitzen. Es localitza principalment a la cavitat oral, encara que es pot veure en qualsevol localització de cap i coll. En contrast al carcinoma escamós convencional, en el carcinoma verrucós, així com en el basaloide, s’ha vist implicat el virus del papil·loma humà (VPH) com a factor etiològic. • Carcinoma basaloide escamós: té dos components, les cèl· lules basaloides i les escamoses. Es localitza, principalment, en els sins piriformes i en la supraglotis. Tradicionalment, es descrivia com una variant agressiva de carcinoma escamós. Actualment, si es comparen per estadis, sembla que no hi ha diferència en la supervivència lliure de la malaltia ni en la supervivència global respecte al carcinoma escamós convencional. Generalment, es presenta en estadis avançats en pacients grans amb història d’hàbits tòxics. En el present, se’l relaciona amb el VPH com a agent etiològic.

45


Encarna Mur i Restoy

• Carcinoma de cèl·lules fusiformes. Encara que es poden localitzar en qualsevol lloc dins l’esfera de cap i coll, els llocs on es veu amb més freqüència són la laringe i la cavitat oral. Aquests tumors tenen un component de carcinoma de cèl·lules escamoses, ja sigui in situ o invasor, i un component de cèl·lules fusiformes malignes d’aparença mesenquimal però d’origen epitelial. S’ha de fer el diagnòstic diferencial amb sarcomes i melanomes que són lesions de cèl·lules fusiformes. A més de les tècniques immunohistoquímiques, la identificació del focus de carcinoma escamós pot ajudar. • Carcinoma adenoescamós: és una rara neoplàsia de comportament agressiu d’origen epitelial que té tant component de carcinoma de cèl·lules escamoses com d’adenocarcinoma. Generalment, es veu a la laringe i, freqüentment, apareix en estadis avançats. • Carcinoma escamós papil·lar: caracteritzat pel seu creixement exofític papil·lar amb un pronòstic favorable. Es localitza preferentment en la supraglotis i la hipofaringe. Poden créixer damunt papil·lomes i hiperplàsies papil·lars. Poden tenir disseminació ganglionar limfàtica, però és molt rara l’extensió metastàtica a distància. • Carcinoma de nasofaringe. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica el carcinoma de nasofaringe en tres subtipus que tenen etiologies i pronòstics diferents: ––

Tipus I. És un carcinoma de cèl·lules escamoses queratinitzants similar als altres carcinomes escamosos de cap i coll. És el 25% de tots els carcinomes de nasofaringe i té poca relació amb el virus d’Epstein-Barr (VEB). Té menys radioresposta que l’indiferenciat.

––

Tipus II. És un carcinoma escamós no queratinitzant. És el menys freqüent, només del 10% al 15% dels casos de carcinoma de rinofaringe. Té una associació alta al VEB i una radiosensibilitat variable. Histològicament, s’assemblen els carcinomes de cèl·lules transicionals de bufeta.

46


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

––

Tipus III. És un carcinoma indiferenciat, abans anomenat limfoepitelioma. És el subtipus més freqüent de carcinoma rinofaringi. El terme limfoepitelioma fa referència a la infiltració de limfòcits T benignes que hi ha en aquest tumor. Té una forta relació amb el VEB i és un tumor radiosensible d’un pronòstic més favorable. El carcinoma limfoepitelial típic de la rinofaringe també es pot veure, encara que rarament, en l’amígdala i la base de llengua.

1.6.2 Tumors malignes de les glàndules salivals El carcinoma mucoepidermoide i el carcinoma adenoide quístic13 són els tipus histològics més freqüents dintre dels tumors malignes de les glàndules salivals. Les claus que identifiquen el potencial de malignitat d’aquests tumors inclou la invasió d’estructures adjacents, la invasió vascular, la invasió limfàtica i/o perineural, l’increment de l’activitat mitòtica i l’atípia cel·lular. El carcinoma mucoepidermoide és el tumor maligne més freqüent de les glàndules salivals. Aquests tumors tenen diferent grau de diferenciació en funció de la relació del component sòlid i quístic, la quantitat d’epiteli mucinós, l’anaplàsia citològica, el grau d’activitat mitòtica, la presència de necrosi i la invasió perineural. Els tumors ben diferenciats són lesions quístiques circumscrites amb poca tendència a la recaiguda després de l’exèresi completa. Els tumors pobrament diferenciats són molt agressius, freqüentment són tumors sòlids formats per cèl·lules intermèdies i epidermoides, amb un creixement infiltratiu i una tendència a fer metàstasis ganglionars a distància. Quan el carcinoma mucoepidermoide s’origina a la glàndula submaxil·lar té una conducta més agressiva, independentment del grau histològic. Una translocació afectant (11; 19) (q21; p13) pot donar un pronòstic més favorable. La sobreexpressió c-erbB-214 pot indicar un comportament clínic més agressiu. El carcinoma adenoide quístic es pot originar tant en les glàndules salivals majors com en les menors. Són tumors localment agressius 13 Conegut com a cilindroma. 14 c-erbB2, també conegut com a HER2/neu, és un protooncogèn localitzat en el cromosoma 17 a la regió q21. Forma part dels receptors cel·lulars de membrana amb activitat tirosina-cinasa en el domini intracitoplasmàtic.

47


Encarna Mur i Restoy

amb recaiguda freqüent, que pot ser molt tardana. Hi ha tres patrons de creixement descrits: el tubular, el cribiforme i el sòlid, que corresponen als tradicionals grau 1 (tubular), grau 2 (cribiforme) i grau 3 (sòlid). Les àrees sòlides tenen nuclis més pleomòrfics, més activitat mitòtica i focus de necrosi. L’agressivitat biològica està correlacionada amb la quantitat de component. L’estadi clínic, el grau histològic, la mida del tumor i la ressecabilitat en determinen el resultat final. L’adenocarcinoma polimorf de baix grau és el més freqüent de les glàndules salivals menors. Aquest tumor s’assembla al carcinoma adenoide quístic i també té tendència a envair l’espai perineural. Diferenciar aquests tumors té una importància clínica, ja que l’adenocarcinoma polimorf de baix grau es beneficia d’una cirurgia més conservadora que el carcinoma adenoide quístic. Hi ha molts altres tumors malignes de glàndula salival, però de menor freqüència com el carcinoma exadenoma pleomorf, el carcinoma de cèl·lules acinars, el carcinoma epimioepitelial, el mioepitelioma maligne, entre d’altres.

1.6.3 Altres tumors malignes En el cap i coll es poden presentar tumors malignes que provenen de qualsevol dels teixits com sarcomes, melanomes o limfomes. Aquests tumors són molt menys freqüents que els carcinomes. També es poden veure tumors secundaris, com metàstasis per neoplàsies de ronyó, mama o pulmó.

1.7 Dades clíniques 1.7.1 Dades clíniques generals La clínica amb la qual debuten els carcinomes de cap i coll varia segons la localització del tumor primari. Els tumors de la cavitat oral poden presentar úlceres a la boca que no es curen, caiguda de dents, disfàgia, odinofàgia, pèrdua de pes, sagnat, otàlgia reflexa. Fins a un 66% dels pacients amb tumors primaris de llengua tenen afectació ganglionar. Si el primari està al paladar dur o al llavi, la incidència d’afectació ganglionar és més baixa.

48


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Els tumors de la paret faríngia posterior són asimptomàtics durant molt de temps i, per això, normalment es diagnostiquen en estadis avançats. La clínica que donen és de dolor, sagnat o adenopaties. Un 90% dels pacients amb tumors de rinofaringe presenten adenopaties cervicals en el moment del diagnòstic. La pèrdua d’audició,15 el tinnitus, el dolor i els símptomes per afectació de parells cranials del II al VI poden ser símptomes addicionals. Els pacients amb tumors dels sins tenen generalment clínica d’epistàxia i obstrucció nasal unilateral. Quan el tumor primari es localitza a la laringe, la clínica depèn de la sublocalització anatòmica. En tumors precoços de la laringe glòtica es veu disfonia persistent i, més tard, apareixen disfàgia, otàlgia reflexa, tos crònica, hemoptisi i estridor. Els càncers de la laringe supraglòtica es diagnostiquen en fases més avançades i presenten obstrucció de la via aèria o adenopaties palpables. Els tumors primaris de la subglotis són poc freqüents i es presenten amb estridor o dispnea. A l’esfera de cap i coll hi ha lesions premalignes com les leucoplàsies, les eritroplàsies i les displàsies. Les leucoplàsies es caracteritzen per una hiperparaqueratosi i, en general, està associada a la hiperplàsia epitelial subjacent. Si no hi ha canvis displàsics subjacents, la probabilitat de transformació maligna és inferior al 5%. L’eritroplàsia està formada per taques vermelles adjacents a la mucosa normal. Usualment, s’associa a la displàsia epitelial. En un 40% dels casos s’associa a carcinoma in situ o invasor (Silverman 1984). Les displàsies s’associen a la progressió a càncer invasiu del 15% al 30% dels casos. Quan la displàsia és severa i afecta a tot el gruix de la mucosa es parla de carcinoma in situ.

1.7.2 Història natural dels tumors de cap i coll En aquest apartat, es fa referència a com evolucionen a nivell local i a distància els tumors de l’esfera de cap i coll; és a dir, de la cavitat oral, les glàndules salivals, l’orofaringe, la rinofaringe, la hipofaringe, la cavitat nasal i els sins paranasals, i la laringe.

15 Associada a otitis mitjana serosa.

49


Encarna Mur i Restoy

Cavitat oral Llavi Les lesions petites es veuen generalment al vermelló del llavi inferior, en zona exposada al sol, entre les comissures. En el seu creixement envaeixen la pell adjacent i el múscul orbicular. Quan les lesions són més avançades afecten la comissura dels llavis, la mucosa bucal i la mandíbula. En rares ocasions, afecta el nervi mentonià i es veu en lesions grans pobrament diferenciades que envaeixen l’os, especialment si són recidivants. La disseminació ganglionar es veu en tumors avançats i, en general, els nivell que s’afecten són l’I i el II. Terra de la boca El 90% dels casos s’originen en els 2 centímetres anteriors del terra de la boca. El periosti de la mandíbula i el múscul milohioïdal actuen de barreres anatòmiques en aquest tumor. Ràpidament afecten la glàndula sublingual, i els músculs genioglòs i geniohioïdal. En el seu creixement afecta l’os i la cara ventral de la llengua. Tenen tendència a l’extensió ganglionar i un 30% dels pacients tenen afectació ganglionar en el moment del diagnòstic; fins i tot, en tumors petits. Els nivells que més afecta són l’I i el II. Per a la localització medial hi ha un risc d’afectació ganglionar contralateral, es veu en un 4% de casos en el moment del diagnòstic. Llengua En general, es veuen al mig o a dos terços posteriors de les vores de la llengua mòbil. En el seu creixement envaeix la musculatura de la llengua i del terra de la boca i, posteriorment, va afectant diferents parts de l’orofaringe. Per la seva disseminació als ganglis limfàtics, fa que un 30% de pacients tinguin afectació ganglionar en el moment del diagnòstic i, encara que, com més avançat està el tumor primari el risc és més alt, en els T1 s’ha reportat una afectació ganglionar d’un 19%. Els nivells que més s’afecten són l’I i el II, encara que també és freqüent el nivell III. Tot i que és inusual, Rouvière va descriure que és possible trobar afectat el nivell III i el IV sense estar afectat el nivell I i el II. En pacients que

50


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

tenen afectació ganglionar homolateral, el risc d’afectació contralateral és d’un 27%. Mucosa bucal Normalment, s’originen al nivell jugal. En el seu creixement local tenen extensió per la mucosa i infiltren el múscul adjacent. Quan són més avançades poden infiltrar altres estructures veïnes. En la majoria dels casos, l’extensió a nivell ganglionar és homolateral i al nivell I i al II. En el moment del diagnòstic, la incidència d’afectació ganglionar és variable segons les sèries i va d’un 9% a un 31%. Els tumors originats en la mucosa de la geniva i al trígon retromolar tenen més tendència a afectar l’os per causes anatòmiques. També tenen risc de disseminar als ganglis cervicals, especialment les lesions del trígon retromolar. Com a la resta de localitzacions de la cavitat oral, els nivells ganglionars que s’afecten amb major probabilitat són l’I i el II. Generalment, l’extensió ganglionar cervical és homolateral per al trígon retromolar. Glàndules salivals Quan es presenta la informació epidemiològica dels tumors de glàndules salivals ens referim a les glàndules salivals majors; és a dir, la paròtida, la submaxil·lar i la sublingual. Cal recordar que tenim glàndules salivals menors repartides per tota la mucosa aerodigestiva superior, a excepció de la mucosa de les genives i la part anterior del paladar dur. A diferència de les glàndules salivals majors, on predominen els tumors benignes, a les menors la meitat són malignes. El patró de creixement local i la disseminació a nivell ganglionar depèn d’on està ubicada la glàndula salival menor que malignitza i del tipus histològic que té el tumor. El carcinoma adenoide quístic és una histologia freqüent en aquest tipus de tumors; conseqüentment, la disseminació perineural i la possibilitat de fer metàstasi a distància, especialment al pulmó, serà una troballa usual. El 80% dels tumors de glàndules salivals majors es veuen en la paròtida. Només una quarta part dels tumors primaris de paròtida són malignes, però quan el primari és de la glàndula submaxil·lar o de la sublingual ho són la meitat. El creixement local varia en funció de la ma-

51


Encarna Mur i Restoy

lignitat del tumor i del tipus histològic. Els tumors malignes de paròtida poden infiltrar diferents estructures en funció del lòbul on s’origina. La capacitat de disseminar a nivell ganglionar varia en funció de la glàndula salival major on s’origina el tumor, de la mida, del grau i del tipus histològic que tingui el tumor primari. El risc de presentar disseminació als ganglis s’incrementa quan el tumor primari recau. Encara que el carcinoma adenoide quístic només representa el 3% de tots els tumors primaris de paròtida, aquesta histologia té un increment del risc de disseminació perineural i de metàstasi a distància. Orofaringe Tots els tumors primaris que s’originen en les diferents localitzacions de l’orofaringe tenen tendència a afectar el territori ganglionar retrofaringi. Base de la llengua En general, es diagnostiquen tumors localment avançats perquè quan els tumors són petits no donen símptomes. Tenen una alta tendència a disseminar als ganglis cervicals. En el moment del diagnòstic, un 75% dels pacients tenen afectació ganglionar, el 30% de la qual és bilateral. Els nivells més afectats són el II i el III. Si els tumors tenen extensió anterior cap al terra de la boca, també s’afecta el nivell IV submandibular. Amígdala En aquesta localització és freqüent l’extensió submucosa del tumor. És usual l’extensió cap al pilar posterior i la paret faríngia. Un 25% dels pacients tenen extensió pel solc glosoamigdalar cap a la base de la llengua. Els tumors avançats penetren cap a l’espai parafaringi pels músculs constrictors de la faringe i poden afectar la base del crani. Les lesions avançades tenen extensió cap a la nasofaringe, la hipofaringe (si piriforme) o altres localitzacions de l’orofaringe, com poden ser la base de la llengua o la mandíbula. Un 75% dels pacients tenen ganglis cervicals afectats en el moment del diagnòstic, normalment homolaterals. Els tumors que s’estenen cap a la base de la llengua i al paladar tenen un major risc d’afectació ganglionar contralateral. Els nivells que s’afecten amb més freqüència són el II i el III homolateral.

52


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Paladar tou Els tumors originats en aquesta localització es diagnostiquen amb major freqüència confinats al paladar i al pilar adjacents. Quan van creixent tenen extensió cap al paladar dur, l’amígdala i la paret lateral de la nasofaringe. Quan en la seva disseminació lateral afecta el múscul pterigoïdal medial poden arribar a donar afectació dels parells cranials. La invasió òssia no és infreqüent en aquesta localització. Un 44% dels pacients tenen afectació ganglionar cervical en el moment del diagnòstic, de la qual un 16% són bilaterals. Els nivells que s’afecten amb més freqüència són el II i el III homolateral. Rinofaringe Molts tumors primaris s’originen a prop de la fossa de Rosenmüller des d’on fan una extensió superior cap a la base del crani, inferior per les parets laterals faríngies16 i anterior cap a la cavitat nasal i lateral, cap a l’espai parafaringi preestiloïdal i cap a la fossa infratemporal. Per extensió, directe des dels ganglis retrofaringis pot haver-hi una disseminació cap a l’espai parafaringi retroestiloïdal. Poden fer creixement submucós. Els tumors de la rinofaringe tenen una alta incidència d’afectació ganglionar, principalment: retrofaringi, jugular i espinal. Les metàstasis a nivell occipital i submentonià només apareixen quan la xarxa de drenatge cervical es bloqueja, ja sigui per afectació ganglionar cervical massiva o per un buidament cervical previ. En estadis locoregionals avançats, hi ha un risc del 30% al 40% de presentar malaltia a distància, principalment al pulmó, a l’os i al fetge. Hipofaringe Els tumors originats a la hipofaringe tenen una important disseminació limfàtica i la cadena jugular és la més afectada. Parets faríngies Les parets faríngies posteriors tenen tendència a l’extensió craniocaudal dins de la mateixa paret amb freqüent extensió submucosa i amb 16 La disseminació posteroinferior es deu a l’afectació dels ganglis retrofaringis en la majoria dels casos.

53


Encarna Mur i Restoy

infiltració posterior. Quan són lesions avançades poden disseminar en circumferència per les parets laterals de la faringe. Els tumors avançats de les parets faríngies laterals envaeixen, per extensió, a través dels músculs de la faringe cap a les parts toves del coll i el paquet neurovascular. Si piriforme La disseminació submucosa és freqüent; per això, es pot trobar la malaltia a distància del lloc d’origen. El creixement del tumor de si piriforme pot afectar la laringe i penetrar cap al greix paraglòtic i preepiglòtic. En el seu creixement inferior, pot arribar a afectar l’esòfag cervical. Les lesions de la paret lateral tenen tendència a afectar precoçment el cartílag tiroide i cricoide i, per extensió, la submucosa, van cap a la paret posterior. Cavitat nasal i sins paranasals Els tumors de les glàndules salivals menors tenen tendència a disseminar per via perineural.17 Les lesions que s’originen a la regió olfactòria envaeixen els sins etmoïdals, l’òrbita i la fossa cranial anterior. En el moment del diagnòstic, es veu una invasió massiva dels lòbuls frontals a l’estesioneuroblastoma. En el seu creixement, les lesions de la paret lateral de la cavitat nasal envaeixen el si maxil·lar, el si etmoïdal, la fossa pterigomaxil·lar i l’òrbita. En càncers avançats, hi pot haver invasió de la nasofaringe per la coana i, posteriorment, del si esfenoïdal. Els tumors originats als sins etmoïdals tenen poca resistència en la seva progressió local. La invasió de l’òrbita per la làmina papiràcia és freqüent. Altres llocs on és freqüent per extensió local són la cavitat nasal, l’antre maxil·lar, la fossa cranial anterior, el si esfenoïdal i la nasofaringe. Hi ha poca informació de la disseminació local dels tumors primaris del si esfenoïdal; en canvi, els tumors primaris del si maxil·lar són ben coneguts. Les lesions originades a la part anterolateral de la infraestructura tenen tendència a envair la cavitat oral a través de les genives i el solc gingivobucal. En un primer moment, el creixement és sub17 Especialment, el carcinoma adenoide quístic.

54


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

mucós; després, s’origina la caiguda de les peces dentàries i, finalment, apareixen fístules oroantrals. En créixer, les lesions que s’originen a la paret medial de la infraestructura envaeixen la cavitat nasal. Els tumors originats a la part posterior de la infraestructura disseminen cap a la fossa infratemporal i cap a la fossa pterigopalatina. Els tumors originats a la supraestructura tenen dues formes de disseminar: la lateral cap al procés malar i l’arc zigomàtic, i la medial cap a la cavitat nasal, els sins etmoïdals i els sins frontals. Tant en el moment del diagnòstic com en el seguiment d’aquests pacients, l’extensió cap a territoris limfàtics és poc freqüent. En els tumors avançats incrementa el risc d’afectació limfàtica i el territori de risc depèn d’on s’ha estès el tumor primari. Laringe La disseminació dels tumors de laringe depèn d’on s’ha originat el tumor, de les barreres anatòmiques que es troben i de l’afectació del greix preepiglòtic i paraglòtic.18 Els tumors de laringe subglòtica són molt infreqüents. Els càncers de laringe glòtica es diagnostiquen en estadis més precoços, perquè donen símptomes a l’inici de la malaltia i, en aquest pacient, l’afectació ganglionar és molt inusual. Quan es diagnostica un tumor glòtic en fases més avançades hi ha el risc d’haver disseminat a nivell ganglionar cervical, especialment als nivells II i III. Les lesions originades en la laringe supraglòtica, en especial en algunes sublocalitzacions, són més silents i, per això, es diagnostiquen quan estan més avançades localment. La zona supraglòtica és la part de la laringe on hi ha més xarxa limfàtica, conseqüentment, el risc d’extensió de la malaltia als ganglis cervicals és més alt. En general, s’afecten el nivell II i III, i el risc de bilateralitat és elevat.

1.8 Evolució històrica del procés diagnòstic i estadiatge Tradicionalment, la inspecció, la palpació i la laringoscòpia indirecta s’han utilitzat com a mitjans per valorar l’extensió de la malaltia i, així, 18 Llocs on és fàcil l’extensió submucosa.

55


Encarna Mur i Restoy

conèixer l’estadi. En els últims quaranta anys s’han anat incorporant diferents proves d’imatge i exàmens endoscòpics que han permès millorar la determinació del volum tumoral que hi ha en el moment del diagnòstic. Primer, la tomografia computada (TC) apareguda a final dels setanta i principi dels vuitanta. Després, la ressonància magnètica (RM) apareguda a principi dels vuitanta i incorporada en l’assistència més tardanament. Finalment, en els últims anys, la tomografia per emissió de positrons (PET). Totes s’han anat incorporant en les proves que s’inclouen en l’estudi d’extensió dels CCC. Actualment, segons la localització del tumor primari, la TC o l’RM s’utilitzen com a proves estàndard per conèixer l’extensió de la malaltia (Licitra 2009). De moment, la PET només està inclosa com a estàndard en el procés d’estadiatge en la valoració de metàstasis ganglionars cervicals de primari desconegut i, en la resta de casos, en investigació (<www.nccn.org>). El sistema d’estadificació TNM dels tumors sòlids va ser ideada per Pierre Denoix entre 1943 i 1952. Utilitza la mida i l’extensió del tumor primari, l’afectació limfàtica i la presència de metàstasi per classificar la progressió del càncer. El TNM es desenvolupa i es manté per la Unió Internacional Contra el Càncer (UICC). D’aquesta manera, s’estableix un consens sobre una norma reconeguda a nivell mundial per classificar el grau de disseminació del càncer. La classificació TNM també l’utilitza el Comitè Nord-americà Conjunt sobre el Càncer (AJCC) i la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO). El 1987, la UICC i sistemes de estadificació de l’AJCC es van unificar en un sol sistema d’estadificació. S’analitzen els canvis des de la quarta a la setena edició per veure els canvis basats en factors de pronòstic i terapèutics. De la quarta a la cinquena edició del TNM els canvis més importants es veuen en la classificació del T en la nasofaringe, la laringe i les glàndules salivals. També es veu que, en els tumors dels sins paranasals, la classificació T per als primaris dels sins etmoïdals apareix en la cinquena edició. De la cinquena a la sisena edició del TNM, el canvi més important es veu en totes les localitzacions, excepte en la nasofaringe, i és a nivell del T4 que es divideix en T4A i T4B en funció de la ressecabilitat. El T4B passa a estadi IVB i el T4A es queda en l’estadi IVA, on estaven tots els

56


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

T4 en la versió prèvia. Altres diferències es veuen en la laringe entre erosió i infiltració del cartílag, T3 en erosió i T4 en infiltració; o en les glàndules salivals on la mida de > 6 centímetres ja no té importància per passar del T3 al T4. De la sisena a l’última versió, en l’orofaringe, si el tumor s’origina a la base de la llengua o a la val·lècula, l’extensió a la cara lingual de l’epiglotis no es considera una extensió a la laringe i es cataloga de T3. En el càvum, l’extensió a l’orofaringe i/o la cavitat nasal passa de T2A a T1. En l’última versió, hi ha per primera vegada un capítol dedicat a melanomes malignes del tracte aerodigestiu superior (ICD-0 C00-06, 10-14, 30-32).

1.9 Tractament. Conceptes generals En un principi, la cirurgia era la primera opció de tractament que s’oferia als pacients amb càncer de cap i coll. El 1650, Richard Wiseman19 aporta els primers detalls del tractament del càncer oral.20 Quinze anys després, Pietro Marchetti descriu la primera glossectomia per càncer. El paper del tractament quirúrgic en el càncer de cap i coll va tenir poca importància, a causa de la incidència de les infeccions, els problemes d’hemostàsia i el maneig de la via aèria. En el segle xix, hi van haver canvis fonamentals pel que fa al diagnòstic, l’anestèsia, les tècniques quirúrgiques i l’enteniment dels mecanismes patològics. Tot això va portar a l’inici del desenvolupament en el tractament d’aquesta patologia. El 31 de desembre de 1873, Theodor Billroth va fer la primera laringectomia a Viena. El 1861, Bon va utilitzar periosti en el penjoll i, com que hi havia una irrigació més bona, els resultats van millorar. Hi ha hagut altres cirurgians que han contribuït en el desenvolupament de l’abordatge quirúrgic en els càncers de cavitat oral, laringe i coll. Des d’aquella època fins a dia d’avui, hi ha una millora tant en el coneixement de la història natural d’aquestes malalties com en la tècnica 19 Actualment, Richard Wiseman es considera el pare de la cirurgia anglesa. 20 El càncer oral havia presentat un lent però progressiu increment per l’augment del consum de tabac.

57


Encarna Mur i Restoy

quirúrgica. En el temps d’entre les dues guerres mundials (1914-1939), apareixen avenços en l’anestèsia, el banc de sang i l’antibioteràpia. Un altre fet important és l’evolució de la cirurgia de reconstrucció. La utilització del penjoll amb irrigació pròpia i la microcirurgia vascular que permet transferir teixits a distància amb la reconstrucció dels defectes generats per aquesta cirurgia, així com l’aparició d’elements al· loplàstics com són els metalls de poca o gairebé nul·la reacció orgànica,21 que aporten un avenç en la rehabilitació d’aquests pacients. En la fase final de la rehabilitació de la cirurgia de cavitat oral hi ha la possibilitat de fer implants dentals osteointegrats damunt els penjolls osteocutanis utilitzats per a la reconstrucció del defecte quirúrgic. Un altre tractament és la radioteràpia. Va aparèixer gràcies al descobriment dels raigs X per Roentgen (1895), de la radioactivitat natural per Becquerel (1896) i del radi pels Curie (1898). Els rajos X van utilitzar-se per primera vegada amb finalitat terapèutica el 1897 i la primera aplicació intersticial de radi va ser el 1901.22 El 1903, Alexander Graham Bell suggeria la possibilitat d’implantar fonts radioactives directament dins del tumor. El primer cas il·lustrat en la literatura mèdica de tractament amb braquiteràpia data del 1914, a Dublín, on es va tractar un pacient amb un sarcoma de paròtida inoperable mitjançant braquiteràpia intersticial. A més d’aquests descobriments, cal destacar una evolució en els coneixements radiobiològics. Regaud va experimentar amb el fraccionament del tractament de radioteràpia i Coutard va utilitzar un tractament fraccionat en pacients amb càncer de la mucosa aerodigestiva superior. Posteriorment, apareixen canvis en els fraccionaments, les dosis totals administrades i l’aparició d’aparells d’alta energia amb dotació tecnològica cada vegada més desenvolupada. L’evolució ha estat en concretar els camps d’irradiació en què es poden incrementar les dosis en funció dels volums tumorals, respectant al màxim els òrgans sans perifèrics. En un intent d’aconseguir millors resultats es va pensar en la combinació de tractaments. Un dels primers estudis de combinació de tractaments es va fer a Suècia amb un gran nombre de pacients de càncer de cap i coll (Forssel 1930). Tot i que aportava benefici, no va ser homogè21 Per exemple, el titani. 22 La primera aplicació intersticial de radi es va fer amb una pacient amb càncer de cèrvix.

58


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

niament acceptat. La introducció de la radioteràpia amb megavoltatge, que va servir per poder evitar la toxicitat cutània que es veia prèviament amb les energies abans utilitzades, va renovar l’interès per la combinació de tractaments (Fletcher 1980). La justificació de combinar els tractaments era aconseguir eradicar la malaltia macroscòpica amb cirurgia i la microscòpica amb radioteràpia. Fins el 1973, hi havia partidaris de fer la radioteràpia preoperatòria i altres argumentaven que fos postoperatòria. Això va portar a fer un assaig prospectiu aleatoritzat per part de Radiation Therapy Oncology Group, que va demostrar la superioritat de la radioteràpia postoperatòria en el control locoregional i va generar un canvi en l’enfocament dels tractaments combinats (Kramer 1987). En l’última dècada, hi ha hagut importants progressos en el tractament de radioteràpia per als càncers de cap i coll, que inclouen esquemes de fraccionament alterat (Bourhis 2006), les millores tecnològiques que permeten fer dissenys conformats tridimensionals (3D-CRT) amb intensitat modulada del feix d’irradiació (IMRT) (Krayenbuehl 2006) i la possibilitat d’utilitzar protons (Steneker 2006). Aquests avenços volen aconseguir una millor cobertura de dosi en el llit tumoral i/o reduir els efectes indesitjables radioinduïts per la dosi que reben els teixits sans perifèrics al tumor (Saibishkumar 2006). Quan es combina cirurgia i irradiació postoperatòria es veu una reducció de la recaiguda locoregional en els càncers de cap i coll avançats; malgrat això, hi ha limitacions en demostrar que això s’associï a un augment de la supervivència. Aquest fet pot estar justificat per la disseminació a distància de la neoplàsia, l’aparició de segones neoplàsies i les malalties intercurrents. Conseqüentment, es va potenciar la utilització de la quimioteràpia. A final dels anys cinquanta, s’utilitzava monoquimioteràpia en la malaltia recaiguda i simptomàtica sense altres possibilitats de tractament. Els resultats de la quimioteràpia en la malaltia recaiguda eren pobres i pocs duradors. Un enfocament totalment diferent i que dóna una via de tractament vigent fins a l’actualitat és la quimioteràpia neoadjuvant. El 1991, The Department of Veterans Affairs Laryngeal Cancer Study Group va fer un assaig de quimioteràpia neoadjuvant amb pacients de càncer de

59


Encarna Mur i Restoy

laringe en estadis III-IV en què va demostrar l’eficàcia d’utilitzar quimioteràpia (QT) neoadjuvant i radioteràpia (RT) radical com una opció de tractament que, sense comprometre la supervivència dels pacients, dos terços d’ells conservaven la laringe. Posteriorment, l’European Organitation for de Research and Treatment of Cancer (EORTC) fa un assaig amb pacients de neoplàsies del si piriforme en què la utilització de QT neoadjuvant no afecta la supervivència i un 42% dels pacients tractats amb QT neoadjuvant i RT radical tenen una laringe funcionant tres anys després del tractament (Lefebvre 1996). Dues metanàlisis d’assaig aleatoritzades per valorar el paper de la quimioteràpia en càncer de cap i coll han demostrat que la modesta millora en la supervivència global es veu en el règim de quimioteràpia concomitant a la radioteràpia (El Sayed 1996; Pignon 2000). Hi ha altres assajos que recolzen el paper de la quimioteràpia concomitant en veure que el control locoregional i la conservació de la laringe funcionant és superior en el grup de pacients tractats amb tractament concomitant que quan s’utilitza la QT i l’RT seqüencial, encara que no modifiqui la supervivència global (Forastiere 2003). El 2004, s’inicia un nou estàndard quan surten els resultats dels assajos que valoren associar la QT a l’RT postoperatòria en pacients de risc, i es veu que la concomitància aporta un millor control locoregional i una millora en la supervivència lliure de malaltia (Cooper 2004), confirmat per una metanàlisi (Winquist 2007). Es va veure que un nombre important de pacients amb càncer de cap i coll incrementen els nivells d’expressió del factor de creixement epidèrmic (EGF). Aquest fet s’associa a un comportament més agressiu de la malaltia amb un increment de la resistència a la QT i l’RT, un increment de les metàstasis i una pitjor supervivència. El cetuximab és un anticòs monoclonal que es lliga al domini extracel·lular de l’EGF amb gran afinitat. Aquest fàrmac es va començar a utilitzar en la malaltia recaiguda i la refractària a quimioteràpia, i es va veure que era actiu i ben tolerat (Baselga 2005). També es va provar associar cetuximab a la radioteràpia radical en pacients amb CCC avançat i es va veure que la concomitància incrementa el control locoregional i redueix la mortalitat sense un increment de la toxicitat (Bonner 2006). També es valoren associacions de quimioteràpia amb cetuximab (Vermorken 2008).

60


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Posteriorment, hi ha hagut modificacions dels esquemes de tractament QT d’inducció, introduint nous fàrmacs com el docetaxel i fent esquemes tipus TPF (Posner 2007). Aquestes introduccions de nous fàrmacs i les noves associacions estan aportant una millora en els resultats obtinguts.

1.10 Seguiment El primer objectiu del seguiment després d’un tractament potencialment curatiu en pacients amb CCC és la detecció precoç de la recaiguda locoregional, així es diagnostiquen en un moment en què les probabilitats d’un rescat amb èxit són superiors (Snow 1992). Un segon objectiu és identificar segons tumors primaris. Els pacients amb CCC tenen més probabilitat de fer segons tumors primaris que els pacients amb altres tipus de càncer. Això reflecteix l’àmplia distribució dels efectes tòxics del tabac i l’alcohol, que són els principals agents etiològics en aquests pacients, i també l’alt percentatge de supervivència que tenen aquests tumors. El desenvolupament d’un segon tumor primari és la causa més comuna de «fracàs» després de passats 36 mesos del tractament de la primera neoplàsia. La incidència és aproximadament del 10% al 15%, del 2% al 4% l’any, i és més alta per a fumadors actius; després, exfumadors, i, finalment, no fumadors. Els llocs més freqüents on apareixen els segons tumors primaris són les altres localitzacions de cap i coll, el pulmó i l’esòfag. Els pacients amb càncer de laringe supraglòtica que mantenen un hàbit tabàquic important tenen un risc més alt de desenvolupar un segon tumor primari al pulmó de manera metacrònica (Sessions 2005; Wagenfeld 1981; Heeringa 1988; De Vries 1986; Dikshit 2005). Encara que està estès l’ús de controls clínics posttractament en pacients amb CCC, no hi ha dades que demostrin el seu valor, especialment, pel que fa a la supervivència. En estudis retrospectius els resultats són contradictoris. Un possible benefici en la supervivència va sorgir d’una sèrie retrospectiva de 428 pacients holandesos tractats radicalment per càncer de laringe, faringe i cavitat oral entre 1979 i 1983 (De Visscher 1994). La supervivència mitjana va ser significativament millor en els pacients amb recaiguda o segon tumor primari quan es va 61


Encarna Mur i Restoy

detectar en un seguiment de rutina, 58 mesos, que en els pacients que es van diagnosticar per l’aparició de símptomes, 32 mesos. En contra, hi ha un segon estudi holandès amb 402 pacients tractats per càncer de laringe amb intenció radical entre 1990 i 1995 que no troba benefici en la supervivència si la detecció de la recaiguda es fa en visites de control amb pacients asimptomàtics (Ritoe 2004). La majoria de les recaigudes asimptomàtiques, 37 de 41, es van detectar en visites de seguiment. Hi ha autors que creuen que, si hi ha benefici en la supervivència amb el seguiment actiu després d’un tractament radical, és més evident en els pacients que tenen estadis més precoços i que mantenen opcions de tractament amb intenció curativa (Boysen 1992; Haas 2001). En l’article publicat per Haas (2001), 152 dels 603 pacients amb CCC van fer un segon primari i van viure dos o més anys des del retractament. El 87% eren T1 i T2 i només el 30% dels que tenien ganglis afectats van sobreviure dos o mes anys després de ser retractats (Haas 2001). Val a dir que aquest concepte no ha estat validat prospectivament. A més dels possibles efectes en la supervivència, hi poden haver altres beneficis generats pel seguiment com resoldre els problemes secundaris dels tractaments, tals com la xerostomia, la pèrdua dental, el trisme, la disfàgia, el limfoedema, la fibrosi del coll, la detecció d’hipotiroïdisme subclínic i l’osteoradionecrosi. El control d’aquests problemes pot millorar la qualitat de vida dels pacients. Hi ha una gran variació geogràfica en el nombre i la freqüència de visites, els estudis radiològics i les proves de laboratori que es fan en el seguiment d’aquests pacients (Johnson 2004; Virgo 2002). En l’American Head and Neck Society guidelines23 fan seguiment cada 6 a 12 mesos durant cinc anys i suggereixen fer radiografia de tòrax (<www.nccn.org>). Aquestes recomanacions han estat adaptades per The National Comprehensive Cancer Network (NCCN). En general, el seguiment és més freqüent durant els dos primers anys en què el risc de recaiguda és més alt (Ritoe 2004; Boysen 1992). Encara que hi ha dades que indiquen que les recaigudes regionals i a distància més allà dels dos anys són més freqüents en el càncer d’hipofaringe que en el càncer de laringe (Spector 2001).

23 Publicades inicialment el 1999 i actualitzades el 2002.

62


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

L’examen físic és poc sensible per diagnosticar recaigudes locoregionals. Boysen (1992) publica un estudi de 661 pacients tractats amb intenció curativa per CCC. Va haver-hi 220 recaigudes, només el 39% d’aquestes es van veure per examen físic i, si es mira a nivell cervical, el valor de l’exploració física encara és més baix, ja que només detecta un 22%. Si bé és cert que el seguiment amb la TC o l’RM pot identificar recaigudes abans que l’examen físic (Hermans 2000), no hi ha assajos clínics que demostrin que milloren els resultats. La TC de cap i coll no és recomanada de manera rutinària com un estudi que cal realitzar en el seguiment dels pacients tractats radicalment per CCC. Els pacients tractats per CCC, especialment si segueixen fumant, són un grup d’alt risc per desenvolupar càncer de pulmó i es recomana fer la prova d’imatge de tòrax anualment. Als pacients que s’han tractat la part baixa del coll, cal fer-los seguiment de la funció tiroïdal, per diagnosticar hipotiroïdisme induït per la radiació quan encara és subclínic. Per això, es fa control de la tirotropina (TSH) en aquests pacients (<www.nccn.org>). No s’han de fer PET de seguiment, només en casos de dubte de recaiguda. Un 20% dels pacients tractats i curats per CCC moren en els cinc anys següents per la patologia associada a nivell cardíac, pulmonar o hepàtic. En el seguiment d’aquests pacients cal pensar en la deshabituació dels hàbits tòxics, en mantenir una nutrició adequada i en fer un correcte seguiment odontològic. També cal controlar la possible toxicitat tardana generada pel tractament. La guia de seguiment més actual que es pot trobar és la de l’NCCN en la versió de 2010, en què hi apareixen les recomanacions següents: • Història clínica i examen físic: ––

Primer any: cada 1-3 mesos

––

Segon any: cada 2-4 mesos

––

Del tercer al cinquè any: cada 4-6 mesos

––

A partir del cinquè any: cada 6-12 mesos

63


Encarna Mur i Restoy

• Prova d’imatge basal del primari i del coll si ha estat tractat. Es recomana fer-ho dins dels 6 mesos posttractament en càncers d’orofaringe, hipofaringe, nasofaringe i laringe T3-4 o N2-3 (categoria 2B). Posteriorment, es farà en funció dels signes o símptomes que facin sospitar de la malaltia. • Prova d’imatge de tòrax, segons indicació clínica. • Determinació de la TSH cada 6-12 mesos si el coll baix ha estat irradiat. Si s’examina què ha passat en els últims anys pel que fa a les recomanacions de seguiment dels pacients tractats per càncers de cap i coll es pot veure que l’NCCN el 2008 només recomanava examen físic amb la mateixa periodicitat que actualment, la prova d’imatge de tòrax segons indicació clínica i la determinació de la TSH cada 6-12 mesos. No hi havia cap menció a proves d’imatge de valoració de resposta, ni de seguiment. Si revisem les recomanacions de l’European Society for Medical Oncology (ESMO), el 2005 diu que l’enfocament òptim de seguiment en aquests pacients és controvertit i en l’únic punt on dóna una pauta és en les determinacions de la TSH per diagnosticar un hipotiroïdisme subclínic radioinduït (ESMO 2005). El 2007, l’ESMO recomana fer la valoració de la resposta al tractament amb la prova d’imatge que s’ha utilitzat per fer l’estudi d’extensió de la malaltia. En el seguiment, continua la controvèrsia de l’enfocament òptim i es pot incloure una radiografia de tòrax. Es manté com fer el seguiment de l’hipotiroïdisme subclínic radioinduït (ESMO 2007). El 2009, l’ESMO reafirma la necessitat de fer la valoració de la resposta a la fi del tractament incloent una prova d’imatge, que ha de ser la mateixa que s’ha utilitzat quan s’ha fet l’estudi d’extensió. En el seguiment, recomana fer l’exploració física i la prova d’imatge, encara que no comenta amb quina periodicitat és aconsellable fer el seguiment iconogràfic. Tracta la PET com a prova que pot ajudar a aclarir la resposta del tractament, especialment després de quimioradioteràpia radical, i recorda que en aquestes situacions el seu valor predictiu negatiu és superior al valor predictiu positiu (Licitra 2009).

64


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1.11 Registres de càncer Els registres de càncer són sistemes d’informació dels casos de càncer que es produeixen en una població determinada. La seva activitat comporta la recollida de dades continuada i sistemàtica, el tractament d’aquesta informació i l’elaboració de resultats. Es diferencien dos tipus de registres segons la informació en què es basen per conformar les seves bases de dades: els registres d’incidència de càncer i els registres de mortalitat.

1.11.1 Registres d’incidència El plantejament d’un registre d’incidència de càncer pot fer-se de dues maneres que es complementen mútuament, encara que tenen un funcionament i uns objectius parcialment diferents. Segons això, es diferencia entre el registre de tumors hospitalari i el registre de càncer de base poblacional (RCBP). El registre de tumors hospitalari recull tots els casos que es veuen en un centre sanitari o servei especialitzat, independentment del seu lloc de residència. L’RCBP té com a finalitat identificar tots els casos nous de càncer, així com una sèrie d’informació prefixada, que apareixen entre els habitants d’una àrea demogràfica ben definida, natural o administrativa, a partir d’una data determinada. Hi ha registres que només estudien una localització tumoral, anomenats registres monogràfics, que poden ser tant de base hospitalària com poblacional. Altres registres, que reuneixen i homogeneïtzen la informació de diversos registres que cobreixen àrees diferents, són els registres centrals de càncer que poden ser de base hospitalària, poblacional o mixta. En alguns països, que cobreixen àmplies zones de població, especialment si els registres són de base poblacional, el registres centrals passen a registres nacionals.

1.11.2 Registres de mortalitat Com els registres d’incidència, els registres de mortalitat mesuren la magnitud, les característiques i la distribució de les defuncions per càncer. Són necessaris per complementar l’RCBP.

65


Encarna Mur i Restoy

Les primeres estadístiques de mortalitat són els antecedents històrics més antics de l’epidemiologia descriptiva del càncer. Les dades de mortalitat, imprescindibles per calcular la supervivència en un RCBP, s’obtenen des dels diferents organismes nacionals responsables. En el cas de Tarragona, les dades actualitzades de cada any les proporciona el Registre de Mortalitat de Catalunya.

1.11.3 Registres de càncer de base poblacional (RCBP) Els principals objectius de l’RCBP són determinar la incidència de càncer en la comunitat, la seva distribució per edat, sexe i localització tumoral, i l’evolució de la incidència en el temps o tendència secular. L’RCBP és fonamental per a l’epidemiologia descriptiva. Si es disposa d’un seguiment suficient, també serà un objectiu de l’RCBP l’estudi de la supervivència i, indirectament, de la prevalença. La utilitat de l’RCBP rau en poder mesurar la magnitud i les característiques del càncer en la comunitat. D’aquesta manera, col·labora a descobrir les seves causes, promoure mesures preventives i assistencials, i avaluar els efectes d’aquestes mesures. L’RCBP té també un paper fonamental en l’epidemiologia analítica pel fet que suggereix hipòtesis etiològiques, especialment per les diferències entre registres, i l’anàlisi de les tendències seculars. Els seus resultats anuals donen un seguiment indirecte, però fiable, de les mesures de control adoptades: assistencials (supervivència i mortalitat), de prevenció primària (incidència) o de cribratge (mortalitat i incidència). El primer registre de càncer com a tal va ser el d’Hamburg el 1929, encara que la seva finalitat principal era més de tipus clínic que no epidemiològic. Poc temps després, van sorgir els primers registres amb finalitat purament epidemiològica a Connecticut (EUA), Saskatchewan (Canadà) i Dinamarca (Jensen 1991). Des de 1950 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar recomanacions per a l’establiment de registres de càncer epidemiològics i el 1965 va fundar la International Agency for Research on Cancer (IARC), amb seu a Lió. Des de llavors, la proliferació de registres de càncer de base poblacional ha estat àmplia. El 1970 es va crear la International Association of Cancer Registries (IACR). La IACR i la IARC re-

66


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

alitzen la publicació de resultats dels diferents registres, i la coordinació i la supervisió de la metodologia. Pel que fa a la publicació dels resultats, també hi ha el Cancer Incidence in Five Continents que recull les dades d’incidència de tots els registres de càncer del món que compleixen una sèrie d’estàndards internacionals, per diferents períodes, en diferents volums. Els dos primers volums van ser editats per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) (Doll 1966) i, els últims, en una col·laboració entre la IARC i la IACR (Waterhouse 1976, 1982; Muir 1987; Parkin 1992, 1997, 2002; Curado 2007). Respecte a Espanya, el primer registre publicat al Càncer Incidence in Five Continents va ser el de Saragossa, iniciat el 1960. El registre de Navarra del 1970 va ser el segon. El tercer va ser el de Tarragona, amb resultats des de l’any 1980. Posteriorment, han aparegut altres registres24 a Albacete, Astúries, Conca, Girona, Granada, Mallorca, Múrcia i País Basc. En l’àmbit europeu, hi ha el projecte EUROCARE, que analitza i publica dades de supervivència de càncer de base poblacional. En aquest hi han participat alguns registres espanyols, com el de Tarragona. L’EUROCARE ha realitzat quatre publicacions monogràfiques (Berrino 1995, 1999, 2003, 2009). Diversos registres dels EUA publiquen dades unificades sota les directrius del programa SEER.

1.12 Registre de càncer de Tarragona (RCT) El Registre de Càncer de Tarragona (RCT) és un registre de càncer de base poblacional que té com a finalitat identificar i enregistrar, de manera exhaustiva i continuada, tots els nous casos diagnosticats (incidents) de càncer entre els habitants residents a la demarcació de Tarragona,25 independentment del lloc on s’hagin diagnosticat. El seu objectiu fonamental és determinar la incidència del càncer en la població de la demarcació de Tarragona, la seva distribució segons múltiples variables (sexe, edat, localització tumoral, tipus histològic...) i 24 Per ordre alfabètic. 25 Regions sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

67


Encarna Mur i Restoy

la seva evolució en el temps. També són objectius primordials analitzar la supervivència i la prevalença, estimar la incidència futura, contribuir a la planificació de serveis sanitaris i avaluar les intervencions sanitàries tant a nivell assistencial com preventiu.26 També analitza la mortalitat a partir de les dades del Registre Oficial de Mortalitat de Catalunya i fa una anàlisi més precisa després de confrontar la informació amb l’RCT. Per tal de garantir la fiabilitat i la comparabilitat de les seves dades amb altres registres de càncer de base poblacional, utilitza criteris internacionals que abasten des de la definició de cas fins als seus sistemes d’operació i l’elaboració de resultats (Muir 1987; Parkin 1994, Tyczynski 2003). La informació sobre nous casos s’obté, bàsicament, dels centres sanitaris públics i privats de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, així com de centres sanitaris foranis, públics i privats, als quals accedeixen alguns pacients per ser centres de referència per a la seva patologia o bé perquè el pacient decideix anar-hi. La notificació dels casos és voluntària. Bona part de la recerca de casos és activa en les mateixes fonts d’informació. Actualment, gràcies a l’alt desenvolupament de la informàtica en els centres sanitaris, una part considerable de la informació s’obté de manera electrònica a través dels serveis d’informàtica dels centres sanitaris corresponents. Aquesta informació és generada pels serveis d’anatomia patològica dels centres sanitaris i els laboratoris particulars, les llistes d’altes de malalts ingressats en els centres hospitalaris,27 els registres hospitalaris de tumors i d’altres d’àmbit multihospitalari, els serveis hospitalaris que poden generar casos al registre i els serveis d’admissions i arxius d’històries clíniques.28 La informació sobre mortalitat s’obté del Registre de Mortalitat de Catalunya del Servei d’Informació i Estudis de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Les dades originals de la mortalitat que provenen de les butlletes estadístiques de defunció permeten identificar casos no coneguts per 26 Tant pel que fa a la prevenció primària com a la secundària. 27 Aquesta és la principal font per detectar els casos sense confirmació histològica. 28 Aquesta font s’utilitza freqüentment per completar i contrastar dades, tant de tipus administratiu com clínic.

68


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

altres vies,29 contrastar la informació que ja hi ha a l’RCT per assegurar i millorar la qualitat de les dades, i estudiar la mortalitat per càncer. A més, juntament amb la informació sobre la incidència, permet analitzar la supervivència poblacional dels pacients amb càncer i estimar la prevalença del càncer en la població. El Registre de Càncer de Tarragona considera cas qualsevol tumor maligne invasiu o no in situ, diagnosticat en persones residents a les regions sanitàries del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre en el moment del diagnòstic o en el moment de la defunció.30 Com que el coneixement de les malalties neoplàstiques ha anat evolucionant en el temps, han anat apareixent noves edicions de la classificació internacional de les malalties oncològiques. El Registre de Càncer de Tarragona ha anat adaptant-se a aquestes classificacions. Així, per a tots els casos diagnosticats entre 1980 i 1992 l’RCT utilitza la classificació de la primera edició de la International Classification of Diseases for Oncology (ICD-O) (OPS 1977). Per als casos diagnosticats entre els anys 1993-1997 utilitza la segona edició de la mateixa classificació (Percy 1990) i, a partir de 1998, la tercera (OPS 2003). Respecte al diagnòstic, a més dels casos que tenen confirmació microscòpica, s’inclouen els tumors malignes amb un diagnòstic basat en diferents tècniques exploratòries no anatomopatològiques (signes, proves d’imatge, cirurgia exploratòria, tests bioquímics i/o immunològics específics...). En aquestes circumstàncies, la inclusió final d’un cas utilitza tota la informació que hi ha a la història clínica per determinar el grau de seguretat de què la patologia en qüestió sigui realment un càncer. També s’enregistren els càncers procedents de les butlletes d’estadístiques de defunció quan aquesta és l’única font d’informació del cas. Aquests casos s’inclouen en la base de dades com a tumors malignes, sempre que el certificat ho consideri així. En aquest sentit, el terme neoplàsia és considerat sinònim de neoplàsia maligna. El Registre de Càncer de Tarragona registra tumors i no individus; és a dir, un mateix individu pot presentar dos o més tumors. Per a la classificació i codificació de les diferents variables de la base de dades s’utilitzen normes consensuades internacionalment que 29 I, per tant, incloure’ls en l’estudi de la incidència. 30 Si el certificat de defunció és l’única font d’informació.

69


Encarna Mur i Restoy

estan reunides en una publicació conjunta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Comissió Europea (CE) i l’European Network Cancer Registries (ENCR) de l’any 2003 (Tyczynski 2003).

1.12.1 Codificació de les variables en la base de dades Per a les diferents variables, els codis que utilitza el Registre de Càncer de Tarragona són els següents: • Territoris: els codis territorials dels municipis de la demarcació de Tarragona i de les províncies d’Espanya són els oficials que assigna l’Institut Nacional d’Estadística. Els codis referents a les comarques són els emprats per l’Institut Català d’Estadística. Els codis referents als països del món són els definits per les Nacions Unides en la seva classificació Standard Country or Àrea Codes for Statistical Use. • Data del diagnòstic: s’utilitzen els criteris de l’European Network of Cancer Registries (Tyczynski 2003). • Localització i sublocalització tumorals: se segueixen els codis de la primera edició de la International Classification of Diseases for Oncology (ICD-O-1) (OPS 1977). • Tipus histològic: respecte al diagnòstic morfològic, histològic o citològic, s’utilitzen els codis de diferents classificacions en funció de l’any de diagnòstic de cada tumor. Per als tumors diagnosticats abans de l’any 1993 s’empren els codis de la primera edició de la International Classification of Diseases for Oncology (ICD-O-1) (OPS 1977). Per als tumors diagnosticats entre els anys 1993 i 1997 s’empren els codis de la segona edició de la International Classification of Diseases for Oncology (ICD-O-2) (Percy 1990). Per als tumors diagnosticats els anys 1998 i posteriors, s’usen els codis de la tercera edició d’aquesta mateixa classificació (ICD-O-3) (OPS 2003). • Mètode més vàlid del diagnòstic: s’empra la classificació recomanada per la IARC (Jensen 1982).

70


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

• Mètode de detecció en relació amb el cribratge: se segueix la classificació recomanada per l’European Network of Càncer Registries (Tyczynski 2003). • Codi de la defunció: s’utilitza la novena revisió de la Clasificación Estadística Internacional de Enfermedades y Problemas Relacionados con la Salud (ICD-9) per a totes les defuncions fins l’any 1998 inclòs (OPS 1978), i la desena revisió de la mateixa classificació (ICD-10) per a les esdevingudes a partir del 1999 (OPS 1995).

1.12.2 Classificacions utilitzades en la presentació de resultats Els resultats es presenten per tipus tumorals segons l’ICD-10 (OPS 1995). Per fer possible això, s’aplica una sèrie de conversions sobre les variables localització i sublocalització, histologia i comportament de cadascun dels casos enregistrats en la base de dades. Els principals ítems d’interès epidemiològic que s’enregistren de manera sistemàtica són: • Relatius al pacient: sexe, data de naixement, província i país de naixement, edat i municipi (comarca) de residència.31 • Relatius al tumor: data del diagnòstic, localització i sublocalització del tumor primari, tipus histològic, comportament tumoral, mètode més vàlid de diagnòstic, mètode de detecció en relació amb el cribratge, multiplicitat tumoral, TNM i estadi des de l’any 2000. • Relatius a la defunció: data de defunció, causa de defunció32 i codi de defunció.

1.12.3 Qualitat i limitacions de les dades d’incidència L’estudi de la incidència permet analitzar el nombre de nous casos de la malaltia de manera independent als canvis en la supervivència. Les dades que proporciona són més interessants en l’estudi etiològic i en la planificació de recursos sanitaris que les dades de mortalitat. La reco31 L’edat i el municipi (comarca) de residència referits al moment del diagnòstic. 32 Càncer o no-càncer.

71


Encarna Mur i Restoy

llida de dades d’incidència està sotmesa a criteris estrictes i segueix les recomanacions internacionals que permeten verificar la seva fiabilitat. Quan es mesura la incidència del càncer en una població33 cal tenir present que la capacitat diagnòstica pot ser variable en el temps respecte al conjunt de càncers que hi ha i que això pot influir en les seves tendències. En el procés d’enregistrament es poden donar subenregistraments i sobreenregistraments. Les possibles causes de subenregistrament són: • Els casos latents que no arriben a donar símptomes clínics o els casos amb manifestacions clíniques que no són diagnosticats sigui per incapacitat tècnica del sistema sanitari, o per inaccessibilitat o infreqüentació de la població al sistema. • Els casos diagnosticats que no són enregistrats perquè es diagnostiquen fora de l’organigrama informatiu de l’RCT o bé dins34 que no són identificats mitjançant el certificat de defunció, ja que no tots els tumors són letals, o s’ha mort per una altra causa, o la defunció ha esdevingut fora de l’àrea de registre o hi ha una omissió de càncer a la butlleta de defunció. Les possibles causes de sobreenregistrament són: • La duplicació de casos. • La inclusió de casos no residents. • La inclusió de casos prevalents (diagnosticats abans de l’inici del registre). • El diagnòstic erroni de càncer. El control de la qualitat és el mecanisme per mesurar la qualitat de les dades i per millorar-les. Els índexs i la metodologia emprats en el control de la qualitat es basen en recomanacions de la Internacional Agency for Research on Cancer (IARC). Els principals components del control de la qualitat són la cobertura, la precisió i l’adequada actuació cronològica en els mètodes operacionals.35 Els índexs de qualitat que utilitza l’RCT es veuran en detall en el capítol 3, en aquest apartat es destaquen els següents: 33 Tant en un moment donat com, i sobretot, al llarg del temps. 34 Que no s’han identificat i notificat. 35 Completeness, accuracy and timeliness.

72


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

• Proporció de casos coneguts exclusivament per certificat de defunció (%DCO): correspon a la proporció entre el nombre de casos en els quals no s’ha pogut obtenir cap informació més enllà del certificat de defunció respecte al total de casos enregistrats. Aquest índex és de precisió i d’exhaustivitat alhora. • Freqüència relativa: es refereix a la proporció, en percentatge, que cadascun dels càncers de localitzacions específiques representa sobre el total de càncers, excepte els de la pell no melanoma. Té especial importància la proporció dels tumors de lloc primari desconegut. • Quocient mortalitat/incidència (%M/I): és la proporció, en percentatge, entre els casos morts per càncer durant un període de temps i els casos incidents en el mateix període, indistintament de quan van ser diagnosticats els casos morts. Aquest índex serveix també per estimar l’exhaustivitat en l’enregistrament. • Raó de sexes (M/F i F/M): és el quocient entre la taxa d’incidència en un dels gèneres i la taxa en l’altre gènere. Encara que no és un índex de qualitat per si mateix, pot utilitzar-se com un indicador per a la comparació amb d’altres registres de característiques sociodemogràfiques similars.

1.12.4 Qualitat i limitacions de les dades de la mortalitat La mortalitat per càncer és un indicador bàsic per avaluar l’impacte de les malalties neoplàsiques en la comunitat, ja que quantifica els casos que han tingut pitjor pronòstic i han provocat la mort. L’anàlisi de la mortalitat té dos avantatges principals: l’exhaustivitat derivada de l’existència de butlletes de defunció per totes les defuncions esdevingudes i la llargada de les sèries temporals de què es disposen. També té dos desavantatges: subrepresentar els càncers de baixa letalitat i que aquestes dades poden presentar problemes de qualitat que poden ser importants per a alguns tipus tumorals. Malgrat que la recollida de dades de mortalitat està sotmesa a criteris estrictes i recomanacions internacionals que permeten verificar la

73


Encarna Mur i Restoy

seva fiabilitat, les dades de mortalitat poden presentar problemes de qualitat que provenen d’errors en la certificació de la mort, que poden provocar biaixos en les tendències de la mortalitat. Entre les causes d’aquests biaixos hi ha l’assignació d’un càncer quan no hi era, la nocertificació quan hi era, la certificació d’un càncer sense especificar-ne el tipus ni la localització, la certificació d’una metàstasi com a tumor primari i la certificació d’un càncer en una localització errònia.36 La qualitat de la certificació de la causa de mort es redueix amb l’edat. La fiabilitat de les dades de mortalitat és especialment problemàtica en alguns tumors específics com els de fetge i de pulmó per l’alta freqüència de metàstasi en aquests òrgans, els d’úter per la freqüent manca d’especificació de la sublocalització, els limfomes no hodgkinians per la seva gran varietat i la dificultat en classificar-los, els de cavitat oral i faringe, i els de còlon i recte. En aquests quatre darrers casos alguns cops es recomana analitzar-los de manera agrupada per tal d’evitar classificacions creuades.

1.12.5 Qualitat i limitacions de les dades d’anys potencials de vida perduts (APVP) Entre les limitacions de l’estudi dels APVP, com en l’estudi de la mortalitat, hi ha la poca fiabilitat de la informació per la baixa qualitat de la certificació de la causa de mort. Un inconvenient és la dificultat en la determinació objectiva de les morts que són considerades prematures i, per tant, la delimitació dels rangs d’edat que interessa estudiar.

1.12.6 Qualitat i limitacions de les dades de supervivència Pel fet que el seguiment es fa automatitzat, es consideren com a vius aquells malalts que no consten com a morts, fet que pot provocar un cert biaix en sobreestimar la supervivència per la falta de coneixement de l’estat vital d’alguns pacients. Aquest biaix és més important en les localitzacions tumorals de mal pronòstic. Les causes d’aquest poden ser problemes de qualitat de les dades en la base de dades de mortalitat o de l’RCT, problemes en la sensibilitat del procés de creuament de les 36 Normalment propera a la del lloc primari.

74


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

dades i la presència en els pacients de moviments migratoris cap a fora de Catalunya. Un altre problema podria ser la inclusió de casos no incidents o casos que no són de càncer, la qual cosa també produiria una sobreestimació de la supervivència. D’haver-n’hi, aquests casos serien mínims i no afectarien significativament els valors de la supervivència. Les estimacions de la supervivència d’alguns tumors poden presentar problemes al final d’un període, a causa de la poca quantitat de pacients en risc provocada per les morts i les censures37 esdevingudes abans del final del període. En aquests casos, les estimacions poden estar influïdes pel que succeeixi en un nombre petit de pacients. La supervivència de la majoria de càncers està molt influenciada per l’extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic. Aquesta informació no s’ha recollit en el Registre de Càncer de Tarragona en el període estudiat (1985-1999) i, per tant, les dades presentades no es poden estratificar segons l’estadi en el moment del diagnòstic. Les comparacions de la supervivència entre poblacions o entre períodes poden presentar problemes si no es té en compte que la composició de les dades pot ser diferent respecte a l’estadi, l’edat, la proporció de casos DCO, la metodologia per conèixer l’estat vital, l’extensió dels programes de cribratge i el temps en arribar al diagnòstic.

1.12.7 Qualitat i limitacions de les dades de prevalença Els principals problemes amb què pot trobar-se un registre de càncer de base poblacional a l’hora de comptar el nombre de casos diagnosticats de càncer en el passat, i que en un determinat moment del temps (data de referència) sobreviuen, són: • Casos perduts en el seguiment: es considera que segueixen la mateixa distribució de supervivència que els casos no perduts i s’estima quants sobreviuen en el moment del temps de referència. • Casos que només es coneixen a través de la butlleta estadística de defunció: poden haver-hi casos de càncer que només es coneixen a través de la butlleta estadística de defunció en data 37 És a dir, perduts i finalitzats de seguiment.

75


Encarna Mur i Restoy

posterior al moment de referència, però que van ser diagnosticats abans de la data de referència de la prevalença. • Migracions: pot donar-se el cas de persones diagnosticades a l’àrea de l’RCT però que, en la data d’estudi, en resideixen fora. També pot donar-se el cas de persones residents a l’àrea d’estudi, però residents fora d’aquesta quan van ser diagnosticades. En el cas del Registre de Càncer de Tarragona, per al càlcul de la prevalença no es realitza cap acció específica pel que fa als possibles problemes de seguiment, a les migracions i als casos DCO, ja que s’estima que la influència d’aquests factors és inapreciable. Les estimacions de la prevalença presenten majors problemes en les localitzacions tumorals amb bon pronòstic, en les localitzacions tumorals que presenten una mitjana d’edat d’incidència baixa i en aquelles que presenten canvis al llarg del temps en l’estructura d’edat de la incidència o en les taxes de supervivència.

76


2. Justificació, hipòtesis i objectius

2.1 Justificació Els meus primers passos com a metgessa especialista em van apropar a aquesta patologia. Recordo Ferran Moreno Sala que és qui em va iniciar en el coneixement d’aquests tumors el 1988 a l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1989 vaig iniciar la meva trajectòria professional a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, al costat de Lluís Anglada Tort que em va ensenyar tot el que sé i em va apropar a tots el especialistes que tracten tumors de cap i coll. És cert que a mesura que més coneixes una cosa més t’agrada i això em passa a mi amb aquesta patologia. Quan pensava dur a terme aquesta tesi doctoral, Joan Borràs i Balada, director d’aquest treball, em va oferir la possibilitat de fer-la una realitat. Gràcies a la relació amb el Registre de Càncer de Tarragona (RCT) i, especialment, el Dr. Jaume Galceran i Padrós, he pogut tenir contacte amb l’epidemiologia descriptiva del càncer, fet que m’ha motivat a tirar endavant aquest estudi. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la incidència i la supervivència dels càncers de cap i coll a la demarcació de Tarragona, ja que els indicadors propis de l’RCT són el seu origen. Tot i que es donen els resultats, la mortalitat per càncers de cap i coll no es recullen en els objectius de la tesi, pel fet que està elaborada i publicada en el conjunt d’estadístiques oficials de mortalitat. L’RCT disposa d’un estudi propi de mortalitat que només s’ha utilitzat per corroborar la concordança amb la mortalitat oficial i per elaborar els índexs de qualitat. Aquest treball epidemiològic tracta de descriure i caracteritzar la magnitud del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona, i veure 77


Encarna Mur i Restoy

quina tendència té la incidència en el temps per així poder fer la previsió de mesures sanitàries per a les necessitats assistencials i preventives. També tracta de conèixer la supervivència que tenen els pacients amb aquests tumors i veure com ha evolucionat en el temps, i així poder evidenciar l’impacte que han tingut els avenços científics. El nombre anual de nous casos (incidència de càncer) i el nombre anual de morts (mortalitat per càncer) són indicadors de l’efectivitat del control de càncer a la població. La meva inquietud per l’estudi de les neoplàsies de cap i coll ha estat fruit de la complexitat d’aquesta patologia i de les persones que m’han envoltat, que han fet créixer en mi la necessitat d’un coneixement més profund. La dedicació com a metgessa en el tractament de les neoplàsies de cap i coll, l’interès pel seu enfocament multidisciplinari i l’estreta relació amb el registre de càncer han aportat les condicions necessàries per al plantejament d’aquest treball, un estudi epidemiològic de vint-i-cinc anys de les neoplàsies de cap i coll a la demarcació de Tarragona amb una base poblacional. Des de 2009 he tingut la sort d’haver pogut tornar a casa i formar part d’un nou projecte de l’Institut Oncològic del Vallès, gràcies a Josep Maria Solé i Monné. Aquí segueixo portant la mateixa patologia i he pogut conèixer molts més professionals d’altres especialitats amb qui formem els equips multidisciplinaris. Aquests fan que els nostres esforços arribin a una millor fi i que tots junts entenguem millor el que fem i per qui ho fem. Aquest treball m’ha enriquit, perquè m’ha donat coneixements epidemiològics i preventius d’aquesta patologia.

2.2 Hipòtesis En aquest apartat s’exposen les hipòtesis de les quals parteix aquesta tesi i que són: 1. El patró epidemiològic de les neoplàsies de cap i coll (globalment i per sublocalitzacions, en especial la laringe) a la demarcació de Tarragona en el període 1980-2005 és similar en la incidència i la seva evolució a la dels països occidentalitzats (Europa i EUA).

78


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

2. La disminució del tabaquisme comportaria una disminució de la incidència dels tumors de l’esfera de cap i coll. A més, l’exposició creixent al virus del papil·loma humà faria esperar un augment dels tumors d’orofaringe i, en especial, d’amígdala. 3. La supervivència poblacional ha experimentat una milloria en els càncers de cap i coll en el transcurs del període estudiat, gràcies a les innovacions terapèutiques i a la millora del sistema sanitari.

2.3 Objectius Els objectius que persegueix aquest treball són: 1. Comprovar que la qualitat de les dades del Registre de Càncer de Tarragona en relació amb els càncers de cap i coll és adequada per a l’estudi detallat dels indicadors sanitaris principals. Comparació amb altres registres. 2. Valorar la magnitud i l’impacte dels càncers de cap i coll (globalment i per localitzacions) a Tarragona utilitzant dos indicadors sanitaris, calculats a partir de les dades de base poblacional del Registre de Càncer de Tarragona. 1. Incidència del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona durant el període 1998-2002, comparada amb la d’altres països, i estudiar la seva evolució temporal del 1980 al 2005. 2. Supervivència del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona durant els períodes quinquennals del 1985 al 2004, comparada amb la d’altres països. 3. Conèixer la prevalença de les neoplàsies de cap i coll a la demarcació de Tarragona. 4. Definir el patró epidemiològic del càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona, i apuntar possibles hipòtesis causals en relació amb els resultats trobats.

79


Encarna Mur i Restoy

5. Estudi d’alta resolució de base poblacional de la neoplàsia de laringe 2000-2002. 1. Estudi de les variables: edat, interval diagnòstic-tractament, sublocalització, distribució per estadis comparant amb EUA (SEER) i tipus de tractament. Segones neoplàsies. 2. Estudi de la supervivència relativa a 5 anys per a cadascuna d’aquestes variables. Determinació de factors pronòstics segons anàlisi univariable i multivariable.

80


3. Material i mètodes 3.1 Tipus d’estudi Es tracta d’un estudi epidemiològic descriptiu del càncer de cap i coll en la demarcació de Tarragona.

3.2 Material d’estudi La població d’estudi és la població de la demarcació de Tarragona diagnosticada de càncer de cap i coll des de l’1 de gener de 1980 al 31 de desembre de 2005. Les dades han estat recollides, analitzades i seguides passivament per l’RCT fins al 31 de desembre de 2005. Encara que hi ha dades de l’RCT des del 1978, la cobertura de la demarcació no va ser completa fins el 1980. Per evitar alguns subenregistraments i sobreenregistraments durant 1980 i 1981, l’estudi de tendències s’inicia el 1982. A més, el 2005 és l’últim any del treball, perquè representa l’any més recent en què es tenen dades completes. Els casos de càncer de laringe del 2000 al 2002 van ser seguits activament per l’autora fins a l’abril de 2009.

3.3 Població i període d’estudi 3.3.1 Informació recollida A partir de la base de dades de l’RCT es van seleccionar tots els casos de càncer de cap i coll registrats entre 1980 i 2005, i es van fer les taules per als diferents índexs de qualitat i indicadors sanitaris estudiats: la incidència, la mortalitat, la supervivència i la prevalença. A l’inici, hi ha

81


Encarna Mur i Restoy

un breu estudi general de la incidència dels càncers més freqüents a la demarcació per situar el CCC en el context de Tarragona. Grups tumorals seleccionats Els tumors de cap i coll C00-14, C30-32 (ICD-10). TIPUS TUMORAL Llavi TIPUS TUMORAL Llengua Llavi Cavitat oral Llengua Glàndules salivals Cavitat oral Glàndules salivals Amígdala Amígdala Nasofaringe Nasofaringe Hipofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Cavitats nasals i sins Laringe

CLASSIFICACIÓ: ICD-10 C00 CLASSIFICACIÓ: ICD-10 C01-02 C00 C03-06 C01-02 C07-08 C03-06 C07-08 C09 C09 C11 C11 C12-13 C12-13

C10, C14 C10, C14

C30-31 C30-31 C32

Laringe C32 Taula 7. ICD-10 dels tumors de cap i coll.49 49 Taula 7. ICD-10 dels tumors de cap i coll.

PERÍODES D’ESTUDI Períodes d’estudi PERÍODES D’ESTUDI Incidència

Incidència

Incidència Incidència Tendències Tendènciesdedelalaincidència incidència

1980-2005

1980-2005

1998-2002

1998-2002 1982-2005 1982-2005

Projeccions Projeccions

2010i i2015 2015 2010

Tendències Tendènciesdedelalamortalitat mortalitat

1982-2005 1982-2005

Mortalitat Mortalitat Mortalitat Mortalitat

Supervivència Supervivència

1980-2005 1980-2005 1998-2002 1998-2002 1985-2004 1985-2004

Supervivència Supervivència

1995-1999 1995-1999

Evolució supervivència Evolució dedelalasupervivència

1985-2004 1985-2004

Prevalença Prevalença

2004,2010 2004,2010i i2015 2015

Taula Períodes d’estudi. Taula 8. 8. Períodes d’estudi.

ÍNDEX QUALITAT ÍNDEX DEDE QUALITAT S’estudien els índexs de qualitat següents:

S’estudien els índexs de qualitat següents: 

Percentatge de casos amb verificació histològica (%VH): correspon a la 82

Percentatge de casos amb verificació histològica (%VH): correspon a la proporció entre el nombre de casos en els quals hi ha una confirmació del

proporció entre el nombre de casos en els quals hi ha una confirmació del


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Índex de qualitat S’estudien els índexs de qualitat següents: • Percentatge de casos amb verificació histològica (%VH): correspon a la proporció entre el nombre de casos en els quals hi ha una confirmació del tumor per una biòpsia o una citologia, en relació amb el total de casos. És, sobretot, un índex de precisió. • Proporció de casos coneguts exclusivament per certificat de defunció (%DCO): correspon a la proporció entre el nombre de casos en els quals no s’ha pogut obtenir cap informació més enllà del certificat de defunció, respecte al total de casos enregistrats. Aquest índex, alhora que un índex de precisió, és un índex d’exhaustivitat. • Quocient mortalitat/incidència (M/I): indica la relació entre el nombre absolut de casos incidents en un període determinat i el nombre absolut de defuncions en el mateix període, indistintament de quants d’aquests casos de mort han estat diagnosticats en el mateix període. Indicadors sanitaris S’estudien la incidència, la mortalitat, la supervivència i la prevalença dels CCC. Per calcular la supervivència s’han utilitzat les dades de mortalitat del Registre de Mortalitat de Catalunya. L’estudi de la incidència i la supervivència del CCC fet per a cadascun dels càncers de cap i coll seleccionats (vegeu la taula 7), s’estratifica per les variables de sexe. Les variables que s’han tingut en compte per a l’estudi dels indicadors sanitaris són: • Sexe: s’han definit dos categories, home i dona. La raó de sexes (RS) correspon al quocient entre el nombre de casos absolut d’homes dividit pel nombre de casos absolut en dones. • Edat: l’edat s’ha dividit en grups de 5 anys.38 Quan es parla d’edat es refereix a l’edat del moment del diagnòstic (incidència) o de la mort (mortalitat). 38 L’últim grup de 85 i més anys.

83


Encarna Mur i Restoy

• Histologia: s’ha utilitzat la codificació ICD-O-III (OPS 2003). El codi morfològic de l’ICD-O té cinc dígits, els quatre primers descriuen el tipus morfològic i el cinquè descriu el comportament. L’RCT registra només les neoplàsies malignes i, per tant, amb comportament 2 (càncer in situ) o 3 (càncer infiltrant). Només estudiarem els càncers infiltrants; és a dir, amb comportament 3. • Localització i sublocalització (vegeu la taula 9): es codifica segons l’ICD-9 (OPS 1977) que assigna quatre dígits per a cada categoria, els tres primers indiquen la localització i l’últim, la sublocalització. Només s’han estudiat les sublocalitzacions de laringe, perquè era l’única localització tumoral que per nombre de casos es podia fer. CODI 161/1 161/0 161/2 161/9

SUBLOCALIZACIÓ Supraglotis Glotis Subglotis Laringe SAI

TUMOR

LARINGE

Taula 9. Sublocalització del càncer de laringe.

Estadi tumoral: es valorarà el càncer laringe,en en l’estudi Estadi• tumoral: només només es valorarà en elencàncer de de laringe, l’estudi poblacional de la neoplàsia de laringe 2000-2002. S’utipoblacional de la neoplàsia de laringe 2000-2002. S’utilitza el TNM de la UICC litza el TNM de la UICC 2002 (vegeu les taules 10 i 11). 2002 (vegeu les taules 10 i 11).

84


Estadi tumoral: només es valorarà en el càncer de laringe, en l’estudi poblacional de la neoplàsia de laringe 2000-2002. S’utilitza el TNM de la UICC

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

2002 (vegeu les taules 10 i 11).

Taula 11. Agrupació per estadis del 51 TNM de la UICC.52 Taula 10. TNM laringe (UICC 2002).

3.4. MÈTODES ESTADÍSTICS UTILITZATS

3.4.1. Taxes d’incidència: brutes, específiques per edat, aju acumulades

Per calcular les diferents taxes brutes anuals, s’han estimat les piràm 51

Taula 10. TNM laringe (UICC 2002). població anuals a partir de les dades corresponents als cens de població de Ta 51

de 1981, 1991 iHead 2001, <www.nccn.org>, andfacilitats neck 2009.per l’Institut Nacional d’Estadística 1984, l

110 d’Estadística de Catalunya 1991 i 2001, i els padrons municipals 1986 i 1996 les taules 12, 13 i 14, i les figures 8, 9 i 10). La població total de Tarragona

era de 513.050 habitants, 254.327 (49,6%) eren homes i 258.723 (50,4%) eren El 2001 va augmentar a 609.673 habitants, 303.684 (49,81%) eren homes i

(50,19%) eren dones. Es pot veure una disminució del percentatge de p

menors de 15 anys i un augment de les majors de 60 anys des del 1981 fins al 2

La població de referència utilitzada per ajustar les taxes per edat ha e població mundial estàndard proposada per Segi (1954) i corregida per Doll 51

<www.nccn.org>, Head and neck 2009. utilitzada en els estudis comparatius internacionals (vegeu la taula 15 i la figu

110

Taula 11. Agrupació per estadis del TNM de la UICC.52 52

<www.nccn.org>, Head and neck 2009.

3.4. MÈTODES ESTADÍSTICS UTILITZATS 85


Encarna Mur i Restoy

3.4 Mètodes estadístics utilitzats 3.4.1 Taxes d’incidència: brutes, específiques per edat, ajustades acumulades Per calcular les diferents taxes brutes anuals, s’han estimat les piràmides de població anuals a partir de les dades corresponents als cens de població de Tarragona de 1981, 1991 i 2001, facilitats per l’Institut Nacional d’Estadística 1984, l’Institut d’Estadística de Catalunya 1991 i 2001, i els padrons municipals 1986 i 1996 (vegeu les taules 12, 13 i 14, i les figures 8, 9 i 10). La població total de Tarragona el 1981 era de 513.050 habitants, 254.327 (49,6%) eren homes i 258.723 (50,4%) eren dones. El 2001 va augmentar a 609.673 habitants, 303.684 (49,81%) eren homes i 305.989 (50,19%) eren dones. Es pot veure una disminució del percentatge de persones menors de 15 anys i un augment de les majors de 60 anys des del 1981 fins al 2001. La població de referència utilitzada per ajustar les taxes per edat ha estat la població mundial estàndard proposada per Segi (1954) i corregida per Doll (1967), utilitzada en els estudis comparatius internacionals (vegeu la taula 15 i la figura 11)

Taxes brutes (TB) Les TB es defineixen com el nombre de casos incidents que hi hagut durant un període de temps dividit pel total de la població en estudi. En el nostre cas, les TB s’han calculat dividint el nombre de casos de CCC i els diferents tipus de càncers de cap i coll durant el període, pel total de la població estimada corresponent a aquest període. Les TB s’expressen en tant per 100.000 habitants i any.

Taxes específiques per edat (TEE) Les TEE es defineixen de manera similar a les TB. Es calculen dividint el nombre de casos incidents de CCC i els diferents tipus de càncers de cap i coll durant el període estudiat en un grup d’edat determinat, per la població estimada corresponent a aquest grup d’edat. S’expressen en tant per 100.000 habitants i any.

86


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ANY 1981 Grup d’edat

Homes

Dones

Total

0a4 5a9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 a 89 90 a 94 95+ anys

21.730 22.161 21.087 20.590 19.253 18.223 17.859 15.539 13.438 15.367 15.589 14.700 11.136 9.568 7.739 5.495 2.933 1.206 274 51

20.513 21.179 19.707 19.770 19.071 17.870 16.841 14.919 13.079 15.470 15.963 14.877 12.813 11.480 10.124 7.523 4.503 1.923 549 106

42.243 43.340 40.794 40.360 38.324 36.093 34.700 30.458 26.517 30.837 31.552 29.577 23.949 21.048 17.863 13.018 7.436 3.129 823 157

No consta Total

389

443

832

254.327

258.723

513.050

Figura 8. Piràmide de població. Cens any 1981.

Taula 12. Piràmide de població. Cens any 1981.

ANY 1991

Grup d’edat

Homes

Dones

Total

0a4 5a9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 a 89 90 a 94

14.036 17.053 22.289 22.486 21.382 20.779 19.888 18.360 17.829 15.612 13.140 14.780 14.705 13.418 9.218 6.890 4.254 1.875 517

12.850 15.848 20.607 21.218 20.222 20.556 19.837 18.213 17.222 15.048 13.123 15.613 15.732 14.621 11.782 9.618 6.671 3.374 1.023

26.886 32.901 42.896 43.704 41.604 41.335 39.725 36.573 35.051 30.660 26.263 30.393 30.437 28.039 21.000 16.508 10.925 5.249 1.540

95+ anys Total

85

230

315

268.596

273.408

542.004

Figura 9. Piràmide de població. Cens any 1991.

Taula 13. Piràmide de població. Cens any 1991.

112

87


Encarna Mur i Restoy

ANY 2001 Grup d’edat

Homes

Dones

Total

0a4 5a9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 a 89 90 a 94

14.726 14.274 15.482 18.096 24.101 26.300 25.025 24.448 22.813 20.485 19.552 16.899 13.707 15.051 13.126 9.992 5.713 2.801 923

14.152 13.730 14.545 17.267 22.503 24.572 23.367 23.569 22.237 20.203 18.758 16.650 13.855 16.167 15.392 12.742 8.819 5.029 1.967

28.878 28.004 30.027 35.363 46.604 50.872 48.392 48.017 45.050 40.688 38.310 33.549 27.562 31.218 28.518 22.734 14.532 7.830 2.890

95+ anys Total

170

465

635

303.684

305.989

609.673

Figura 10. Piràmide de població. Cens any 2001.

Taula 14. Piràmide de població. Cens any 2001.

EDAT De 0 a 4 De 5 a 9 De 10 a 14 De 15 a 19 De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 34 De 35 a 39 De 40 a 44 De 45 a 49 De 50 a 54 De 55 a 59 De 60 a 64 De 65 a 69 De 70 a 74 De 75 a 79 De 80 a 84 85 o més TOTAL

HOMES 12.000 10.000 9.000 9.000 8.000 8.000 6.000 6.000 6.000 6.000 5.000 4.000 4.000 3.000 2.000 1.000 500 500 100.000

DONES 12.000 10.000 9.000 9.000 8.000 8.000 6.000 6.000 6.000 6.000 5.000 4.000 4.000 3.000 2.000 1.000 500 500 100.000

Taula 15. Població mundial estàndard.53

53

Segi (1960). Cancer Mortality for selected sites in 24 Countries (1950-57). Sendai (Japó): Tohoku University of Medicine.

113

88


Les TB es defineixen com el nombre de casos incidents

que hi hagut durant un

període de temps dividit pel total de la població en estudi. En el nostre cas, les TB

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

s’han calculat dividint el nombre de casos de CCC i els diferents tipus de càncers de

cap i coll durant el període, pel total de la població estimada corresponent a aquest període. Les TB s’expressen en tant per 100.000 habitants i any. TAXES ESPECÍFIQUES PER EDAT (TEE) Les TEE es defineixen de manera similar a les TB. Es calculen dividint el nombre de casos incidents de CCC i els diferents tipus de càncers de cap i coll durant el període estudiat en un grup d’edat determinat, per la població estimada corresponent a aquest grup d’edat. S’expressen en tant per 100.000 habitants i any. TAXES AJUSTADES PER EDAT (TA) Una TA indica el nombre teòric de pacients que tindria una població predeterminada si els riscos que actuen en la població real per produir la malaltia actuessin en la població teòrica de referència, habitualment formada per 100.000 habitants per a cada sexe. En aquest treball, les TA s’han fet seguint el mètode directe i utilitzant la població mundial estàndard (vegeu la taula 15 i la figura 11). Es presenten en tant per 100.000 54 diferents períodes de temps habitants any. Les TA comparacions entre Figura 11. iPiràmide depermeten població fer mundial estàndard.

TAXES 54BRUTES (TB) Segi (1960). Cancer Mortality for selected sites in 24 Countries (1950-57). Sendai (Japó): Tohoku University of Medicine.

114

Les TB es defineixen com el nombre de casos incidents

Taxes per edat (TA) períodeajustades de temps dividit pel total de

que hi hagut durant un

la població en estudi. En el nostre cas, les TB

Una indica el nombre teòric de pacients tindria una s’hanTA calculat dividint el nombre de casos de CCC ique els diferents tipuspoblació de càncers de predeterminada si els riscos que actuen en la població real per produir cap i coll durant el període, pel total de la població estimada corresponent a aquest la malaltia actuessin en la població teòrica de referència, habitualment període. Les TB s’expressen en tant per 100.000 habitants i any. formada per 100.000 habitants per a cada sexe. EnESPECÍFIQUES aquest treball, TA(TEE) s’han fet seguint el mètode directe i utilitTAXES PERles EDAT zant la població mundial estàndard (vegeu la taula 15 i la figura 11). Es Les TEE es en defineixen manerahabitants similar a les TB. Les Es calculen dividintfer el nombre presenten tant perde100.000 i any. TA permeten com- de paracions entre períodestipus de temps o entre diferents poblacicasos incidents dediferents CCC i els diferents de càncers de cap i coll durant el període ons, però no representen el valor real de la incidència. Cal destacar que a estudiat en un grup d’edat determinat, per la població estimada corresponent la població de Tarragona (vegeu les figures 8, 9 i 10) està molt envellida aquest grup d’edat. S’expressen en tant per 100.000 habitants i any. en relació amb la població estàndard mundial. Això fa que les TA siguin molt que les TAXESmenors AJUSTADES PERTB. EDAT (TA) Una TA indica el nombre teòric de pacients que tindria una població predeterminada

Taxes acumulades (0-74 anys) (TAC74)

si els riscos que actuen en la població real per produir la malaltia actuessin en la

Les taxes acumulades són la suma de les TEE fins un límit d’edat en població teòrica de referència, habitualment formada per 100.000 habitants per a funció de l’esperança de vida de la població. En el nostre cas, s’han acucada sexe. mulat les TEE entre 0 i 74 anys. S’expressen com un percentatge.

En aquest treball, les TA s’han fet seguint el mètode directe i utilitzant la població mundial estàndard (vegeu la taula 15 i89la figura 11). Es presenten en tant per 100.000 habitants i any. Les TA permeten fer comparacions entre diferents períodes de temps


Encarna Mur i Restoy

Les TAC74 poden considerar-se com unes taxes ajustades pel mètode directe en què la proporció d’individus seria igual en tots els grups d’edat. També poden considerar-se com una aproximació al risc acumulatiu; és a dir, al risc que té un individu de desenvolupar un càncer durant un període de temps determinat si no intervenen altres causes de mort. Aquestes taxes són fàcils de calcular, tenen una interpretació senzilla i permeten realitzar comparacions entre poblacions amb diferents estructures d’edat. El seu principal inconvenient és que es basen en el supòsit que no intervindran altres causes de mort en les persones amb càncer, fet que produeix una sobreestimació de la taxa en les persones d’edat avançada.

3.4.2 Anàlisi de tendències de la incidència En l’anàlisi de les tendències s’utilitzen mètodes estadístics que ajusten les taxes per l’edat amb la finalitat de controlar la mida i l’estructura de la població. Per a l’anàlisi de la tendència de la incidència, es calcula el percentatge de canvi anual (PAC) a partir d’un model log-lineal39 que estima la taxa d’incidència a partir de l’edat i de l’any de diagnòstic. S’assumeix que el nombre de casos incidents segueix una distribució de Poisson (Breslow 1987). Quan analitzem les tendències durant un llarg període de temps, de vegades, el percentatge anual de canvi pot tenir un comportament diferent al llarg dels diferents segments de temps. L’anàlisi de tendències pel mètode joinpoint (Kim 2000) escull el nombre adequat i el nombre ideal de punts d’inflexió, anomenats joinpoints, en els quals les taxes d’augment o disminució canvien significativament. El mètode joinpoint descriu les tendències dels canvis en diferents segments de temps, així com la magnitud de l’augment o disminució dintre de cadascun d’aquests.

3.4.3 Estudi de la supervivència L’estimació de la supervivència necessita d’una definició del punt d’inici de seguiment de cada pacient que, en aquest cas, serà la data del diag39 El model log-lineal és un cas específic dels models lineals generalitzats (Mc.Cullagh, 1989).

90


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

nòstic recollida en l’RCT, i del punt final de seguiment, que serà la data de defunció del pacient per qualsevol causa o la data final de l’estudi, en el supòsit que el pacient es trobi viu en aquesta data. En aquest estudi, es consideren els pacients vius si no consten com a morts pel fet que el seguiment es fa automatitzat. Això pot donar cert biaix en el sentit de sobreestimar la supervivència. El nostre interès es basa a estimar la supervivència neta, supervivència en la situació hipotètica que el tumor fos l’única causa possible de mort. Hi ha dos mètodes per estimar la supervivència neta, la supervivència específica i la supervivència relativa.40 Les dades d’aquest treball s’exposaran en forma de supervivència relativa. Supervivència específica o observada L’estimació de la supervivència específica o observada considera totes les morts independentment de la seva causa de defunció. El càlcul de la corba de supervivència observada es realitza mitjançant el mètode no paramètric de Kaplan i Meier (1958) que estima, de manera acumulada, la probabilitat de sobreviure partint dels casos que moren i dels que estan en risc en cada moment del temps. Aquesta estimació reflecteix la mortalitat global del grup en estudi. Supervivència relativa La base del càlcul de la supervivència relativa es basa en la hipòtesi que damunt un grup de pacients amb càncer actuen dues forces de mortalitat, la mortalitat provocada pel càncer que s’estudia i la mortalitat per la resta de causes de mort. Si bé la supervivència observada considera tots els morts, independentment de la seva causa de defunció, i atès que hi ha altres causes de mort que competeixen amb el tumor, també interessa estimar la mortalitat atribuïble específicament al càncer. Es defineix la taxa de supervivència relativa com la raó entre la supervivència observada i la supervivència esperada en un grup de persones de similar edat i sexe, però sense el càncer que s’estudia. En la pràctica, la supervivència de les persones sense càncer és difícil de conèixer i, per això, s’utilitza la mortalitat general de la població. Aquesta 40 La supervivència relativa surt de la correcció de la supervivència observada per la supervivència esperada en la població general.

91


Encarna Mur i Restoy

aproximació dóna una estimació de la supervivència relativa lleugerament superior a la real, però que és despreciable en cas d’estudiar localitzacions específiques, com el CCC en el nostre cas. Una supervivència relativa menor de 100% ens indica que, durant el període de temps estudiat, la mortalitat en el grup de pacients és superior a la de la població general lliure de malaltia, mentre que la supervivència relativa igual al 100% indicaria que la mortalitat del grup de pacients és igual a la de la població general. Amb poca freqüència es poden trobar valors de supervivència relativa majors del 100%, fet que es podria interpretar com que la malaltia en estudi protegeix de la mort per altres causes que afecten la població general. La taxa de mortalitat relativa o corregida ha estat descrita per Ederer (1961). Per estimar la supervivència esperada s’han utilitzat las taules de mortalitat del Registre de Mortalitat de Catalunya.

3.4.4 Estudi de l’evolució de la supervivència: supervivència observada relativa i estudi de tendències S’ha realitzat una comparació dels resultats de supervivència a un, tres, cinc i deu anys dels quatre períodes d’estudi: 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004.

3.5 Presentació dels resultats 3.5.1 Índex de qualitat Es presenten les dades de %VH, %DCO i quocient M/I dels tumors més freqüents en la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 i es comparen amb els del CCC per a cada sexe. Finalment, s’estudia l’evolució del %VH, %DCO i quocient M/I per anys, des del 1980 fins al 2002.

3.5.2 Incidència i tendències de la incidència Els resultats d’incidència s’expressen en forma de taxes i s’agrupen en períodes de quatre o cinc anys, que corresponen als inclosos per a Tarragona en els volums V, VI, VII, VIII i IX de la Cancer Incidence in Five Continents, i que permeten una millor comparació internacional per als períodes 1980-1983, 1984-1987, 1988-1992, 1993-1997 i 1998-2002. El pe-

92


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ríode estudiat és el 1998-2002. Es presenten les taules d’incidència per a cadascuna de les variables sexe i edat en totes les localitzacions de CCC. També es valoren sublocalitzacions en la laringe, així com les histologies en totes les localitzacions de CCC. Després, es presenten els resultats de l’estudi de tendències de l’a incidència del CCC del 1982 al 2004 amb el càlcul del percentatge anual de canvi per sexes en tots els CCC i per a cadascun dels tipus seleccionats (vegeu la taula 7).

3.5.3 Supervivència i evolució de la supervivència Per a la supervivència, els resultats s’expressen com a percentatge de pacients vius a un, tres i cinc anys. S’ha calculat tant la supervivència observada com la supervivència relativa. Primer, s’exposen les taules de la supervivència del període 1995-1999 segons el sexe per a tots els CCC i per a cadascuna de les localitzacions utilitzades. Després, es presenten els resultats de l’estudi de l’evolució secular de la supervivència relativa, en què es comparen els percentatges de supervivència relativa estimats a un, tres, cinc i deu anys en els períodes 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, fet que permetrà la comparació internacional amb les dades de supervivència publicades pel SEER als EUA i per l’EUROCARE 2, 3 i 4 a Europa.

3.6 Fonts de dades d’altres registres: registres de càncer de base poblacional, registre de mortalitat i altres Per comparar les dades d’incidència s’han escollit les dades d’alguns registres de càncer que apareixen en els volums V, VI, VII, VIII i IX del Cancer Incidence in Five Continents que cobreixen el període 1978-2002 (Muir 1987; Parkin 1992, 1997, 2002; Curado 2007). Els registres han estat escollits amb criteri geogràfic (registres dels cinc continents), en funció de la seva antiguitat (possibilitat de comparar tendències seculars) i de la seva fiabilitat (registres amb índexs alts de qualitat). En el cas d’Àfrica, s’ha de destacar que els registres de càncer presenten índexs de qualitat molt deficients.

93


Encarna Mur i Restoy

El registre de mortalitat, paral·lel o imbricat amb el d’incidència, mesura la magnitud, les característiques i la distribució de les defuncions per càncer. És necessari per complementar el registre poblacional, i per quantificar-ne i millorar-ne la qualitat. Es comparen les dades del registre de mortalitat amb les dades publicades pel SEER als EUA. Per comparar les dades de supervivència s’han escollit els registres europeus que han publicat les seves dades en les monografies EUROCARE Study 1, 2, 3 i 4 (Berrino 1995, 1999, 2003 i 2009), així com els registres americans que han publicat les seves dades al SEER.

94


4. Resultats i discussió 4.1 Introducció general de la presentació de resultats i discussió En primer lloc, es parlarà de la qualitat de les dades de l’estudi i dels resultats globals del conjunt dels tumors de cap i coll com una entitat anatòmica. Després, es presentaran les diferents localitzacions dins l’esfera de cap i coll per la seva especificitat anatòmica, etiològica, clínica i terapèutica i/o pronòstica. L’estudi cobreix 25 anys, del 1980 al 2005, període en què s’han diagnosticat un total de 3.508 pacients. Es presentarà la incidència, la mortalitat, les tendències de la incidència i la mortalitat, la supervivència i la seva evolució temporal, i la prevalença. Es farà pel total dels càncers de cap i coll junts com una entitat i també per a cadascuna de les deu localitzacions que s’han estudiat.41 Encara que puguin haver-hi resultats redundants respecte a la presentació del conjunt global dels CCC, es presentarà una exposició exhaustiva de cadascuna de les localitzacions. Es podrà veure com els diferents agents etiològics implicats afecten tant la incidència com la seva tendència. Aquests pivoten sobre dos grans factors: d’una banda, el complex tabac-alcohol que té un paper més important en els càncers d’hipofaringe i laringe, i, de l’altra, els nous coneixements sobre l’etiologia viral, especialment el VPH en els càncers d’amígdala i llengua. Finalment, hi ha un capítol més exhaustiu dedicat al càncer de laringe que inclou un treball de camp per la seva importància en la inci41 Les localitzacions estudiades són el llavi, la llengua, la cavitat oral, les glàndules salivals, l’amígdala, la rinofaringe, la hipofaringe, els altres càncers de la cavitat oral i la faringe, la cavitat nasal i sins paranasals, i la laringe.

95


Encarna Mur i Restoy

dència, ja que representa el 36,3% del total de càncers de cap i coll, 1.272 casos en 25 anys. El fet de presentar la visió global i la detallada per localitzacions ha fet complex l’apartat de les conclusions que es presenta de la manera més sintètica possible.

4.2 La qualitat de les dades de l’estudi 4.2.1 Índex de qualitat: percentatge de verificació histològica, percentatge de casos DCO i quocient de mortalitat/incidència En el període 1998-2002, els valors de percentatge de verificació histològica (%VH) del total de càncers de cap i coll són de 95,9% en els homes i de 94,1% en les dones. És superior al de les localitzacions tumorals més És superior aalexcepció de les localitzacions tumorals més freqüents, a excepció càncer de freqüents, del càncer de mama en les dones. Eldel percentatge les dones.en El cap percentatge DCO baix (%DCO) en en caples i coll és més baixde que en demama DCOen(%DCO) i coll ésdemés que neoplàsies colon i pulmó, 2,7%deencolon els homes 5%en enelsleshomes dones. de mortales neoplàsies i pulmó, i2,7% i 5% El en percentatge les dones. El percentatge litat/incidència en els en càncers de cap i coll alten enelselshomes homes de mortalitat/incidència els càncers de cap i collés ésmés més alt que que en enles lesdones. dones. homes, el %M/I una intermèdia posició intermèdia En En els els homes, el %M/I està enestà una en posició dins el grup dins de el tumors grup de més freqüents. En percentatge les dones,ésaquest méstumors freqüents. En les dones, aquest el més percentatge baix, si excloeméselel més baix, si excloem el càncer de mama (vegeu la taula 16). càncer de mama (vegeu la taula 16). TIPUS TUMORAL

HOMES

DONES

Estómac

%VH 90,4

%DCO 5,1

%M/I 67,8

%VM 86,8

%DCO 6,3

%M/I 70,9

Còlon

91,1

4,6

49,0

87,8

6,5

50,6

Recte

95,4

2,6

47,1

93,4

3,7

46,9

Tràquea, bronquis i pulmó

83,4

6,7

78,8

77,9

8,8

78,7

-

-

-

96,3

2,2

28,5

Pròstata

87,7

3,8

30,4

-

-

-

Bufeta urinària

93,1

2,0

29,5

91,5

2,1

35,4

Limfoma no hodgkinià

95,3

3,6

33,5

95,6

4,0

41,3

Cap i coll

95,9

2,7

42,8

94,1

5,0

34,7

Laringe

94,6

3,6

38,6

100,0

0,0

30,0

Mama

Taula 16. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels tumors més freqüents en homes i dones.

En el període 1998-2002, els valors de percentatge de verificació En el període 1998-2002, els valors de percentatge verificació histològica (%VH) histològica (%VH) del total de càncers de capdei coll en ambdós sexes van del total de càncers de cap i coll en ambdós sexes van ser alts, 95,7%, i va des de 94,8% a la laringe a 100% en càncers de cavitat oral i nasofaringe. El percentatge de casos registrats només per certificat de defunció (%DCO) va ser baix, 2,9%, i és en les 96

glàndules salivals on el percentatge és més elevat, 11,1%. Aquests fets suposen una

fiabilitat alta de les dades. El quocient mortalitat/incidència (% M/I) va ser de 41,8%.


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ser alts, 95,7%, i va des de 94,8% a la laringe a 100% en càncers de cavitat oral i nasofaringe. El percentatge de casos registrats només per certificat de defunció (%DCO) va ser baix, 2,9%, i és en les glàndules salivals on el percentatge és més elevat, 11,1%. Aquests fets suposen una fiabilitat alta de les dades. El quocient mortalitat/incidència (% M/I) va ser de 41,8%. L’índex més baix es veu en el llavi, 7,3%, i el més alt en altres càncers de cavitat oral i faringe, la hipofaringe, i cavitat nasal i sins paranasals, > 70%. El percentatge de casos sense edat és molt baix, només supera l’1% en altres localitzacions de la faringe, 2,9%, i en la cavitat oral, 1,9% (vegeu la taula 17). LOCALITZACIÓ TUMORAL

% SENSE EDAT

%DCO

%VH

Llavi

0,9

0,9

98,2

%M/I 7,3

Llengua

0,0

2,7

94,5

47,3

Cavitat oral

1,9

0,0

100

33,0

Glàndules salivals

0,0

11,1

88,9

55,6

Amígdala

0,0

3,6

96,4

64,3

Nasofaringe

0,0

0,0

100

53,6

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

0,0

3,1

95,4

70,8

2,9

8,8

91,2

79,4

0,0

5,0

90,0

75,0

Laringe

0,3

3,5

94,8

38,3

Total cap i coll

0,6

2,9

95,7

41,8

Taula 17. Tarragona 1998-2002. Índexs de qualitat dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

En les taules 18 i 19 es veuen els índexs de qualitat en els homes i les dones, respectivament. En els homes, la laringe, que és el tumor respectivament. En els homes, la laringe, que és el tumor més freqüent dins l’esfera més freqüent dins l’esfera ORL, té un %DCO de 3,6, un %VH de 94,6 i ORL, té un %DCO de 3,6, un %VH de 94,6 i un índex de mortalitat/incidència de un índex de mortalitat/incidència de 38,6%. Els altres tumors freqüents Els altresllavi, tumorsllengua freqüentsi en els homes, llengua cavitat oral, tenen en38,6%. els homes, cavitat oral,llavi, tenen uni percentatge alt un de percentatge alt de verificació histològica, de 95,3% a 100%, i un percentatge baix de verificació histològica, de 95,3% a 100%, i un percentatge baix de DCO, de 0 El a 2,3. El %M/I baix delcàncer càncer de i els mésmés alts alts són deDCO, 0 a 2,3. %M/I mésmés baix éséseleldel dellavi, llavi,7,2%, 7,2%, i els els d’altres càncers de cavitat oral i faringe, la cavitat nasal i sins paranasals, i són els d’altres càncers de cavitat oral i faringe, la cavitat nasal i sins l’amígdala. En les dones, els tumors de cap i coll són poc freqüents amb un paranasals, i l’amígdala. En les dones, els tumors de cap i coll són poc percentatge alt un de percentatge DCO, 50%, i un baix de VH, 50%, en els baix càncers freqüents amb altpercentatge de DCO, 50%, i un percentatge de d’hipofaringe altres càncersd’hipofaringe de cavitat oral i ifaringe. tumor més lesi VH, 50%, en iels càncers altres El càncers de freqüent cavitat en oral dones és de llengua (4,8 casos/any) un percentatge de DCO(4,8 de 4,2, un faringe. Eleltumor més freqüent en lesamb dones és el de llengua casos/ En les taules 18 i 19 es veuen els índexs de qualitat en els homes i les dones,

percentatge de VH de 91,7 i un percentatge de M/I de 37,5. LOCALITZACIÓ TUMORAL

% SENSE EDAT97

%DCO

%VH

Llavi

1,0

1,0

97,9

%M/I 7,2

Llengua

0,0

2,3

95,3

50,0


respectivament. En els homes, la laringe, que és el tumor més freqüent dins l’esfera ORL, té Mur un %DCO de 3,6, un %VH de 94,6 i un índex de mortalitat/incidència de Encarna i Restoy 38,6%. Els altres tumors freqüents en els homes, llavi, llengua i cavitat oral, tenen un

percentatge alt de verificació histològica, de 95,3% a 100%, i un percentatge baix de

any) percentatge de càncer 4,2, undepercentatge de més VHalts de són 91,7 DCO, amb de 0 aun 2,3. El %M/I més de baixDCO és el del llavi, 7,2%, i els i els und’altres percentatge de oral 37,5.i faringe, la cavitat nasal i sins paranasals, i càncersde deM/I cavitat En elsEn homes, el percentatge de cap verificació histològica és més l’amígdala. les dones, els tumors de i coll són poc freqüents amb baix un en els majors de 75 anys i en localitzacions com la llengua, les glàndules percentatge alt de DCO, 50%, i un percentatge baix de VH, 50%, en els càncers salivals, l’amígdala, la hipofaringe i lailaringe. la majoria de lesenlocad’hipofaringe i altres càncers de cavitat oral faringe. ElEn tumor més freqüent les litzacions de l’esfera de cap i coll, el %DCO més alt es veu a partir dels dones és el de llengua (4,8 casos/any) amb un percentatge de DCO de 4,2, un 75 anys (vegeu percentatge de VHla detaula 91,7 i 20). un percentatge de M/I de 37,5. % SENSE EDAT

%DCO

%VH

Llavi

LOCALITZACIÓ TUMORAL

1,0

1,0

97,9

%M/I 7,2

Llengua

0,0

2,3

95,3

50,0

Cavitat oral

2,2

0,0

100

33,3

Glàndules salivals

0,0

8,3

91,7

58,3

Amígdala

0,0

4,5

95,5

77,3

Nasofaringe

0,0

0,0

100

61,9

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

0,0

1,6

96,8

71,4

3,1

6,3

93,8

81,3

0,0

7,1

85,7

78,6

Laringe

0,4

3,6

94,6

38,6

Total cap cap ii coll coll Total

0,7

2,7

95,9 95,9

42,8 42,8

Taula 18. 18. Tarragona Tarragona 1998-2002. 1998-2002. Índexs de qualitat dels tumors de cap Taula cap ii coll coll en en homes. homes.

LOCALITZACIÓ TUMORAL TUMORAL LOCALITZACIÓ Llavi Llavi

% SENSE EDAT 0

%DCO 0

%VH %VH 100 100

%M/I %M/I 7,7 7,7

Llengua Llengua Cavitat oral oral Cavitat

0 0

4,2 0

91,7 91,7 100 100

37,5 37,5 31,3 31,3

Glàndules salivals salivals Glàndules Amígdala Amígdala

0 0 00

13,3 0

86,7 86,7 100 100

53,3 53,3 16,7 16,7

00

00 50 50

100 100 50,0 50,0

28,6 28,6 50,0 50,0

00

50 50

50,0 50,0

50,0 50,0

00 00

00 00

100 100 100 100

66,7 66,7 30,0 30,0

0 0

5,0 5,0

94,1 94,1

34,7 34,7

Nasofaringe Nasofaringe Hipofaringe Hipofaringe Altres càncers càncers de de cavitat cavitat Altres oral ii faringe faringe oral Cavitats nasals nasals ii sins sins Cavitats Laringe Laringe Total cap cap ii coll coll Total

125

Taula 19. 19. Tarragona Tarragona 1998-2002. 1998-2002. Índexs Índexs de de qualitat qualitat dels Taula dels tumors tumors de de cap cap ii coll coll en en dones. dones.

En les dones, el %VH i el %DCO de cada grup d’edat i localització En els homes, el percentatge percentatge de verificaciódels histològica és més baix els de tumoral demostra que en de la majoria tumors %DCO alt es veu En els homes, el verificació histològica ésel més baix en enmés els majors majors de a75 partir dels 75 anys. El %VH és alt, a excepció del càncer d’hipofaringe, 75 anys i en localitzacions com la llengua, les glàndules salivals, l’amígdala, anys i en localitzacions com la llengua, les glàndules salivals, l’amígdala, la la hipofaringe ii la la laringe. laringe. En En la la majoria majoria de de les hipofaringe les localitzacions localitzacions de de l’esfera l’esfera de de cap cap ii coll, coll, el el %DCO més alt es veu a partir dels 75 anys (vegeu la taula 20). %DCO més alt es veu a partir dels 75 anys (vegeu la taula 20). HOMES HOMES Llavi Llavi

%VH %VH 97,9 97,9

0-34 35-64 35-64 65-74 65-74 0-34 96,4 100 -96,4 100

98

75+ 75+ 97,0 97,0

%DCO %DCO 1,0 1,0

0-34 0-34 35-64 35-64 65-74 65-74 -00 00

75+ 75+ 3,0 3,0


oral i faringe Cavitats nasals i sins

0

Laringe

0

Total cap i coll

0

0

100

66,7

0 100 Incidència i supervivència del càncer de 30,0 cap i coll... 5,0

94,1

34,7

Taula 19. Tarragona 1998-2002. Índexs de qualitat dels tumors de cap i coll en dones.

i els altres càncers de cavitat oral i faringe. El %VH és més baix en el grup de més edat (vegeu la taula 21). En elsAhomes, el percentatge de verificació és més del baix percentatge en els majors de la taula 22 i a la figura 12, es histològica veu l’evolució de 75 anys i en localitzacions la llengua, les glàndules salivals, l’amígdala, la casos registrats de càncercom de cap i coll només per certificat de defunció hipofaringe i laal laringe. majoria de les localitzacions l’esfera de es captroba i coll, en el des del 1980 2002 En enlaambdós sexes. El %DCO de més elevat els primers registre (1980-1983) millora. %DCO més altanys es veudel a partir dels 75 anys (vegeu ilaposteriorment taula 20). HOMES Llavi Llengua Cavitat oral Glànd. Salivals Amígdala Nasofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Laringe

%VH 97,9 95,3 100 91,7 95,5 100 96,8

0-34 100 100 -

35-64 65-74 96,4 100 96,5 100 100 100 100 100 100 100 100 100 97,6 100

75+ 97,0 81,8 100 80,0 75,0 100 80,0

%DCO 1,0 2,3 0 8,3 4,5 0 1,6

0-34 0 0 -

93,8

-

95,2

85,7

100

94,6

-

35-64 65-74 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

75+ 3,0 18,2 0 20,0 25,0 0 20,0

88,9

100

6,3

-

4,8

11,1

0

100

71,4

100

7,1

0

0

14,3

0

95,5

96,7

88,0

3,6

-

2,2

3,3

8,0

Taula 20. Tarragona 1998-2002. %VH i %DCO dels diferents tipus de càncers de cap i coll en homes per grans grups d’edat.

la taula i a d’hipofaringe, la figura 13,i els es altres pot veure del 1980 2002 alt, aAexcepció del 23 càncer càncersque de cavitat oral i al faringe. l’evolució del percentatge de verificació histològica dels tumors de cap El %VH és més baix en el grup de més edat (vegeu la taula 21). En les dones, el %VH i el %DCO de cada grup d’edat i localització tumoral demostra i coll en ambdós sexes s’ha mantingut per sobre del 95%, a excepció del que en la majoria 1980-1983. dels tumors el %DCO més alt es veu a partir dels 75 anys. El %VH és primer període DONES Llavi Llengua Cavitat oral Glànd. Salivals Amígdala Nasofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Laringe

126

%VH 100 91,7 100 86,7 100 100 50,0

0-34 100 -

35-64 65-74 100 0 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 -

75+ 100 80 100 75 100 100 0

%DCO 0 4,2 0 13,3 0 0 50,0

0-34 0 -

50,0

-

-

100

-

100

-

35-64 65-74 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

75+ 0 10 0 25 0 0 100

50

-

50,0

-

-

50

-

100

100

100

0

-

0

0

0

100

100

100

0

-

0

0

0

Taula 21. Tarragona 1998-2002. %VH i %DCO dels diferents tipus de càncers de cap i coll en dones per grans grups d’edat.

A la taula 22 i a la figura 12, es veu l’evolució del percentatge de casos registrats de càncer de cap i coll només per certificat de defunció des del 1980 al 2002 en ambdós sexes. El %DCO més elevat es troba en els primers anys del registre (1980-1983) i posteriorment millora.

99


A la taula 22 i a la figura 12, es veu l’evolució del percentatge de casos registrats de càncerMur de cap i coll només per certificat de defunció des del 1980 al 2002 en ambdós Encarna i Restoy sexes. El %DCO més elevat es troba en els primers anys del registre (1980-1983) i posteriorment millora. LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi Llengua Cavitat oral Glàndules salivals Amígdala Nasofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Laringe Total cap i coll

1980-1983

1984-1987

1988-1992

1993-1997

1998-2002

1,8 0 11,8 12,5 12,5 7,7 0

0 5,9 0 0 0 0 0

1,4 0 0 0 0 5,9 0

0 2,1 0 0 0 3,3 1,5

0,9 2,7 0 11,1 3,6 0 3,1

0

0

0

0

8,8

14,3 12,6 8,4

5,6 1,9 1,4

0 1,7 1,1

0 1,8 1,1

5,0 3,5 2,9

Taula 22. Tarragona 1980-2002. Evolució del %DCO dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

La taula 24 i la figura 14 mostren l’evolució del quocient M/I entre el 1980 i el 2002 del CCC en general. Igual que en el %DCO i el %VH, en els primers anys del registre (1980-1983) s’observa una qualitat menys fiable que millora posteriorment. Presenta unes oscil·lacions, d’entre 7,3% en el llavi, i el 79,4% en altres càncers de cavitat oral i faringe, que varien en funció de la localització del tumor primari dins l’esfera de 127cap i coll. El tumor més freqüent és el de laringe amb un quocient M/I de 38,3%. Evolució %DCO

%DCO

30

25

Homes

20

Dones

15 10 5 0

1980-83

1984-87

1988-92

1993-97

1998-2002

Figura 12. Tarragona 1980-2002. Evolució del %DCO del càncer de cap i coll per sexe i any.

A la taula 23 i a la figura 13, es pot veure que del 1980 al 2002 l’evolució del Evolució %VH

percentatge de verificació histològica dels tumors de cap i coll en ambdós sexes s’ha 100 mantingut per sobre del 95%, a excepció del primer període 1980-1983. LOCALITZACIÓ TUMORAL

1984-1987

1988-1992

1993-1997

1998-2002

94,7

98,9

97,9

100

Llengua

95,5

91,2

100

92,8

98,2 Homes 94,5

Cavitat oral

79,4

100

97,3

96,9

Dones 100

Glàndules salivals 80

87,5

100

90,5

100

%VH

1980-1983

Llavi

90

Amígdala

1980-83

1984-87 87,5

100 1988-92 100

1993-97 100

88,9

1998-2002 96,4

Nasofaringe 92,3 100 88,2 93,3 100 Figura 13. Tarragona 1980-2002. Evolució del 100 %VH del càncer de cap i coll98,5 per sexe i any. Hipofaringe 92,3 100 95,4 Altres càncers de 100 100 90,9 94,5 91,2 cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins 85,7 94,4 100 100 90,0

La Laringe taula 24 i la figura 14 mostren l’evolució M/I entre i el 2002 84,1 94,9 del quocient 97,1 97,1 el 1980 94,8

100

coll 87,9 en el %DCO 96,9 i el %VH, 97,4 97,2 anys del 95,7registre delTotal CCCcap eni general. Igual que en els primers Taula 23. Tarragona 1980-2002. Evolució del %VH dels tumors cap i coll posteriorment. en ambdós sexes. Presenta (1980-1983) s’observa una qualitat menys fiable quedemillora


Figura 12. Tarragona 1980-2002. Evolució del Evolució %DCO del%VH càncer de cap i coll per sexe i any.

del2002 càncer de cap i coll... A la100 taula 23 i a la figura 13, esIncidència pot veurei supervivència que del 1980 al l’evolució del percentatge de verificació histològica dels tumors de cap i coll en ambdós sexes s’ha %VH

mantingut per sobre del 95%, a excepció del primer període 1980-1983. 90

LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi 80 Llengua 1980-83 Cavitat oral

1980-1983

1984-1987

1988-1992

1993-1997

94,7

98,9

97,9

100

95,5 1984-87 79,4

91,21988-92 100 1993-9792,8 100 97,3 96,9

Homes

1998-2002

Dones

98,2

94,5 1998-2002 100

Glàndules salivals 1980-2002.87,5 100 del càncer90,5 100 Figura 13. Tarragona Evolució del %VH de cap i coll per sexe i any. 88,9 Amígdala

87,5

100

100

100

96,4

Nasofaringe

92,3

100

88,2

93,3

100

Hipofaringe 92,3 100 100 98,5 95,4 La taula 24 i la figura 14 mostren l’evolució del quocient M/I entre el 1980 i el 2002 Altres càncers de 100 100 90,9 94,5 91,2 cavitat i faringe Igual que en el %DCO i el %VH, en els primers anys del registre del CCC oral en general. Cavitats nasals i sins 85,7 94,4 100 100 90,0

(1980-1983) s’observa una qualitat menys fiable que millora posteriorment. Presenta Laringe

84,1

94,9

97,1

97,1

94,8

Total cap i coll

87,9

96,9

97,4

97,2

95,7

unes oscil·lacions, d’entre 7,3% en el llavi, i el 79,4% en altres càncers de cavitat oral i faringe, que varien en funció de la localització del tumor primari dins l’esfera de Taula 23. Tarragona 1980-2002. Evolució del %VH dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

cap i coll. El tumor més freqüent és el de laringe amb un quocient M/I de 38,3%. LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi

1980-1983

1984-1987

1988-1992

1993-1997

1998-2002

14,0

8,4

12,4

12,1

7,3

Llengua

56,8

55,9

63,0

46,4

47,3

Cavitat oral

70,6

55,6

52,0

60,0

33,0

Glàndules salivals

31,3

68,4

52,4

28,6

55,6

Amígdala

75,0

62,5

73,3

66,7

64,3

Nasofaringe

53,8

50,0

47,1

46,7

53,6

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe 128 Cavitats nasals i sins

53,8

55,6

58,3

52,3

70,8

40,0

28,6

81,8

55,6

79,4

57,1

38,9

63,6

45,5

75,0

Laringe

55,6

44,6

40,3

39,1

38,3

Total cap i coll

49,4

40,5

42,2

39,5

41,8

Taula 24. Tarragona 1980-2002. Evolució del quocient M/I dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

129

101


Encarna Mur i Restoy

Evolució quocient M/I

100,0

90,0M/I s’ha mantingut força estable en els últims quatre períodes estudiats, El quocient 80,0

un resultat 70,0esperable si es veu que l’evolució de la supervivència del total de casos

60,0 amb càncers de cap i coll s’ha mantingut sense canvis en comparar els períodes 1985M/I

50,0

40,0 1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004. Després d’un primer període de 30,0

funcionament, deDones la qualitat del 20,0 l’equilibri d’aquest factor reflecteix una estabilitat Homes 10,0

registre, ja 0,0que si hagués augmentat caldria pensar en un subregistre que faria que 1980-83 1988-92 molt casos es coneguessin en el1984-87 moment de la defunció. 1993-97

1998-2002

Figura 14. Tarragona 1980-2002. Evolució del quocient M/I del càncer de cap i coll per sexe i

any. de les dades també es veu reflectida en la baixa proporció (menys de La qualitat

l’1%) 4.2.2. de casos sense edat coneguda. En general, es considera que percentatges Discussió afecten sensiblement el càlcul de les taxes estandarditzades

inferiors al 5% no 4.2.2 Discussió

Pel que fa als índexs de qualitat de les dades dels càncers de cap i coll de l’RCT, el

1994). Pel(Parkin quepercentatge fa als índexs qualitat de lespeldades càncers devacap de casosde conegut exclusivament certificatdels de defunció (%DCO) ser i coll de Si l’RCT, el del percentatge dedelcasos exclusivament de 8,4 1980 al 1983, 1,4 1984 alconegut 1,1 del al 1992, 1,1 delpel 1993certificat al comparen el total de CCC amb els altres1987, tumors més 1988 freqüents a la demarcació de 1997 i 2,9 del 1998 al 2002. Des del 1984 està en valors inferiors al 3%, dintre dels de defunció (%DCO) va ser de 8,4 del 1980 al 1983, 1,4 del 1984 al 1987, Tarragona en el període 1998-2002, es veu que el percentatge de verificació límits recomanats 1% 1993 i 10% pels registres de càncer de base 1,1 histològica del 1988 al 1992, d’entre 1,1 del al 1997 i 2,9 del 1998 al poblacional 2002. Des del dels CCC és del 95,7. Aquesta xifra és similar a la del càncer de mama, (Jensen 1991). El percentatge més elevat en el primer període indica un subregistre 1984 en valors inferiors al 3%,dedintre límits de recomanats d’entre delestà limfoma no hodgkinià, del càncer recte idels del càncer tràquea-bronquisque pot estar, en part, equilibrat amb un sobreregistre de casos prevalents que són 1% pulmó. i 10%Elpels registres de càncer de base poblacional (Jensen 1991). El percentatge de DCO dels CCCsituació és de freqüent 2,9, similar als dels tumors més freqüents. coneguts pel certificat de defunció, a l’inici registres (Parkin percentatge més elevat en el primer període indica un subregistre que El percentatge M/I tumors de cap i collque és permet de 41,8, de mama i 1994). L’RCT té dels uns nivells òptims de %DCO fer superior un estudi als d’incidència potpròstata, estar, en equilibrat amb un sobreregistre de casos prevalents fiable. peròpart, clarament inferior als de tràquea-bronquis-pulmó (vegeu la taula 25). queElsón coneguts certificat defunció, freqüent a l’inici %VH del CCC en elspel homes és de 95,9de amb un %DCO desituació 2,7 i un %M/I de 42,8. En els La proporció de verificació histològica va ser del 87,9%, 96,9%, 97,4%, 97,2% i 95,7% delshomes, registres (Parkin 1994). L’RCT témajoria uns nivells òptims de %DCO que que en tumors de cap i coll són la de casos incidents, es veuen uns en els mateixos períodes. Un petit percentatge de casos amb diagnòstic clínic permet fer un estudi d’incidència fiable. resultats similars a quan esenfaununa valoració en ambdós exclusiu és esperable grup de malalties en què sexes. el 17,9% dels afectats tenen més de 75 anys. La disminució del %VH amb l’edat és coherent amb la pràctica LOCALITZACIÓ %VHedat no se sotmeten %DCOa tantes exploracions %M/I o assistencial, jaTUMORAL que les persones de més el període 1993-1997, en els Mamaintervencions com les més joves. En 96,0 2,2el %VH és més alt27,7 homes que en les dones, especialment desapareix aquest 28,9 fet en Pròstata 87,0 en la laringe, i3,6 l’últim període 1998-2002 (Curado 2007; Parkin 2002). El %VH està molt per damunt Tràquea-bronquis-pulmó 83,2 6,3 81,7 del 85, que és el recomanat en els registres de base poblacional (Jensen 1991). Còlon 90,0 5,0 50,5 Només en els primers anys del registre es van veure valors inferiors al 90%, fet Bufeta urinària 92,9 1,7 30,1 habitual a l’inici de qualsevol registre. Recte 94,6 2,8 47,8

Estómac 130

89,6

4,9

Primari desconegut

52,2

25,4

82,9

Limfoma no hodgkinià

95,5

3,6

39,3

71,8

Taula 25. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels principals tumors en ambdós sexes.

102

131


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La proporció de verificació histològica va ser del 87,9%, 96,9%, 97,4%, 97,2% i 95,7% en els mateixos períodes. Un petit percentatge de casos amb diagnòstic clínic exclusiu és esperable en un grup de malalties en què el 17,9% dels afectats tenen més de 75 anys. La disminució del %VH amb l’edat és coherent amb la pràctica assistencial, ja que les persones de més edat no se sotmeten a tantes exploracions o intervencions com les més joves. En el període 1993-1997, el %VH és més alt en els homes que en les dones, especialment en la laringe, i desapareix aquest fet en l’últim període 1998-2002 (Curado 2007; Parkin 2002). El %VH està molt per damunt del 85, que és el recomanat en els registres de base poblacional (Jensen 1991). Només en els primers anys del registre es van veure valors inferiors al 90%, fet habitual a l’inici de qualsevol registre. %VH

%DCO

Pròstata

LOCALITZACIÓ TUMORAL

87,0

3,6

%M/I 28,9

Tràquea-bronquis-pulmó

83,8

6,1

81,9

Bufeta urinària

93,1

1,8

29,2

Còlon

91,3

4,3

49,8

Recte

95,3

2,5

47,8

Estómac

90,9

4,7

70,5

Laringe

94,6

3,6

38,6

Primari desconegut

55,9

23,5

81,6

Limfoma no hodgkinià

96,3

3,3

34,9

Taula 26. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels principals tumors en homes.

El quocient M/I s’ha mantingut força estable en els últims quatre períodes estudiats, un resultat esperable si es veu que l’evolució de la LOCALITZACIÓ TUMORAL %VH %DCO %M/I supervivència del total de casos amb càncers de2,1 cap i coll s’ha27,7 mantingut Mama 96,0 sense canvis en comparar els períodes 1985-1989, 1995-1999 Còlon 88,3 5,8 1990-1994, 51,4 i 2000-2004. Després d’un primer període de funcionament, l’equilibri Cos uterí 96,3 1,2 29,4 Recte factor reflecteix una estabilitat 93,5 3,2 47,8 d’aquest de la qualitat del registre, ja que Limfomaaugmentat no hodgkinià caldria pensar 94,7 en un subregistre 4,0 44,4que molt si hagués que faria Primari desconegut 47,8 27,7 84,4 casos es coneguessin en el moment de la defunció. Ovari 86,4 7,3 64,6 La qualitat de les dades també es veu reflectida en la baixa proporBufeta urinària 91,7 1,0 34,9 ció (menys Estómac de l’1%) de casos sense 87,4edat coneguda. 5,3 En general, 74,2es considera que percentatges inferiors al 5% no afecten sensiblement el càlcul Taula 27. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels principals tumors en dones. de les taxes estandarditzades (Parkin 1994). Només en tumors d’incidència molt baixa s’han presentat pitjor aquests marcadors. Així, en càncers de cavitat nasal i sins paranasals es veu un %DCO de 7,1 i un %VH de 103 85,7, i en tumors de les glàndules salivals es veu un %DCO de 8,3 i un %VH del 91,7.


Primari desconegut

55,9

23,5

81,6

Limfoma no hodgkinià

96,3

3,3

34,9

Encarna Mur i Restoy

Taula 26. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels principals tumors en homes.

inferiors a 5% i molts d’aquests inferiors al 2%. El quocient M/I té valors diferents entre els països. Són més baixos a Suïssa (Ginebra, 26,9%), als EUA (SEER, 29,1% en LOCALITZACIÓ TUMORAL %VH %DCO %M/I blancs) i 29,5% a Suècia. Són més elevats a Eslovàquia (70,5%), Portugal (Oporto, Mama

96,0

2,1

27,7

Còlon

88,3

5,8

51,4

Cos uterí

96,3

1,2

29,4

Recte

93,5

3,2

47,8

Limfoma no hodgkinià

94,7

4,0

44,4

Bufeta urinària

91,7

1,0

34,9

Estómac

87,4

5,3

74,2

68,5%) i Espanya (Granada, 62,5%). A l’RCT el quocient M/I és de 37,3% (vegeu la taula 28).

De la comparació es pot deduir que la qualitat de les dades per càncer de laringe a l’RCT és bona i suficient com per poder fer un estudi27,7 d’incidència i supervivència Primari desconegut 47,8 84,4 fiable. Ovari 86,4 7,3 64,6

Taula 27. Tarragona 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I dels principals tumors en dones.

Si comparen el total de CCC amb els altres tumors més freqüents a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002, es veu que el perNomés en tumors d’incidència molt baixa s’han presentat pitjor aquests marcadors. centatge de verificació histològica dels CCC és del 95,7. Aquesta xifra és Així, en càncers de cavitat nasal i sins paranasals es veu un %DCO de 7,1 i un %VH de similar a la del càncer de mama, del limfoma no hodgkinià, del càncer 85,7, i en tumors de les glàndules salivals es veu un %DCO de 8,3 i un %VH del 91,7. de recte i del càncer de tràquea-bronquis-pulmó. El percentatge de DCO dels de 2,9, similar als dels tumors freqüents. El percentatge Per CCC fer unaéscomparació internacional índexsmés de qualitat no es poden tenir en M/I delseltumors cap ide coll superior als de mama compte total dede càncers capési de coll;41,8, per això, en aquest estudi es fai pròstata, amb el però clarament taula càncer de laringeinferior per ser als el de més tràquea-bronquis-pulmó freqüent dintre dels tumors (vegeu de cap i lacoll, 25). El %VH del CCC en els homes és de 95,9 amb un %DCO de 2,7 i un especialment en els homes (Curado 2007). Els %VH més baixos estan a Uganda %M/I de 42,8. En els homes, que en tumors de cap i coll són la majoria (Kyadondo, 57,1%), Índia (Bombai, 73%) i Polònia (Cracòvia, 79,4%). La majoria de deregistres casos incidents, veuen unsi resultats similars a quana es fa també una vad’Europa, elsesEUA, Canadà Oceania tenen %VH superiors 90%, loració en ambdós sexes. l’RCT. Fins i tot, en l’última edició de CIFC, volum IX, la majoria són superiors al 95%. La majoria de registres d’Europa, els EUA, Canadà i Oceania tenen %DCO EUROPA Alemanya, Saarland Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya, Albacete Espanya, Astúries Espanya, País Basc Espanya, Girona Espanya, Granada Espanya, Múrcia Espanya, Navarra Espanya, Saragossa Espanya, Tarragona Finlàndia França, Baix Rin França, Tarn

132

%VH

%DCO

%M/I

98,1 98,8 93,7 99,0 93,5 97,2 97,7 95,7 98,1 96,1 98,9 97,0 93,9 98,8 99,1 98,8

1,1 0,0 5,5 0,6 1,9 1,4 0,4 1,9 0,3 1,7 1,1 2,4 3,9 0,2 -

46,9 48,3 70,5 53,3 38,3 54,5 41,7 58,7 62,5 44,5 52,5 43,5 37,3 32,2 -

133

104


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Irlanda Islàndia Itàlia, Mòdena Itàlia, Ragusa Lituània Noruega Països Baixos, Eindhoven Polònia, Cracòvia Portugal, Oporto Regne Unit, Escòcia Regne Unit, Oxford Suècia Suïssa, Ginebra ÀFRICA Argèlia, Setif Uganda, Kyadondo ÀSIA Filipines, Manila Índia, Bombai Israel Japó, Osaka Tailàndia, Xiang Mai Xina, Xangai OCEANIA Austràlia, Nova Gales del Sud Nova Zelanda AMÈRICA Brasil, Goiânia Canadà, Alberta Canadà, Ontario Colòmbia, Cali Costa Rica Equador, Quito EUA, SEER: blancs EUA, SEER: negres

95,4 100,0 99,2 94,5 93,4 99,4 98,5 79,4 97,3 97,4 95,3 99,9 100,0

1,2 0,0 0,0 1,8 0,4 0,0 5,4 0,4 1,0 0,0

47,8 34,5 32,0 49,1 63,9 32,4 60,5 68,5 38,2 33,6 29,5 26,9

98,1 57,1

-

-

83,8 73,0 92,2 83,7 88,8 86,7

5,4 10,4 1,2 6,8 0,0 0,7

38,9 34,1 36,3 39,6

97,0 95,5

0,0 0,9

43,4 37,3

96,3 97,6 95,4 85,1 90,1 90,0 95,5 98,9

0,0 0,4 0,5 3,3 3,4 5,0 0,7 0,2

39,8 42,7 45,7 48,6 61,4 45,0 29,1 43,0

Taula 28. Període 1998-2002. %VH, %DCO i %M/I del càncer de laringe en homes.

4.3. TUMORS DE CAP I COLL (C00-14, C30-32) Només en tumors d’incidència molt baixa s’han presentat pitjor aquests marcadors. Així, en càncers de cavitat nasal i sins paranasals 4.3.1. Incidència es veu un %DCO de 7,1 i un %VH de 85,7, i en tumors de les glàndules A la demarcació de %DCO Tarragona, el període 1980-2005, salivals es veu un dedurant 8,3 i un %VH del 91,7. es van diagnosticar 56.034 excloent els càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ, Percàncers, fer una comparació internacional dels índexs de qualitat no es dels quals 3.508 van ser càncers de cap i coll. En el període 1998-2002, es van poden tenir en compte el total de càncers de cap i coll; per això, en aquest diagnosticar casos de càncer en ambdós sexes, càncers de pell nodels estudi es fa 13.951 amb el càncer de laringe per ser excloent el més els freqüent dintre melanoma els carcinomes in situ, 2.790,2 El nombre de casos deEls càncer tumors de icap i coll, especialment encasos/any. els homes (Curado 2007). %VH de cap i coll en aquest període és de 815, el 5,8% del total de casos diagnosticats de més baixos estan a Uganda (Kyadondo, 57,1%), Índia (Bombai, 73%) i càncer i 163 casos/any. Es troben en el setè lloc més freqüent darrere dels tumors Polònia (Cracòvia, 79,4%). La majoria de registres d’Europa, els EUA, digestius, 3.609 casos; els de mama,1.589 casos; els urinaris, 1.571 casos; el genital

134

105


Encarna Mur i Restoy

Canadà i Oceania tenen %VH superiors a 90%, també l’RCT. Fins i tot, en l’última edició de CIFC, volum IX, la majoria són superiors al 95%. La majoria de registres d’Europa, els EUA, Canadà i Oceania tenen %DCO inferiors a 5% i molts d’aquests inferiors al 2%. El quocient M/I té valors diferents entre els països. Són més baixos a Suïssa (Ginebra, 26,9%), als EUA (SEER, 29,1% en blancs) i 29,5% a Suècia. Són més elevats a Eslovàquia (70,5%), Portugal (Oporto, 68,5%) i Espanya (Granada, 62,5%). A l’RCT el quocient M/I és de 37,3% (vegeu la taula 28). De la comparació es pot deduir que la qualitat de les dades per càncer de laringe a l’RCT és bona i suficient com per poder fer un estudi d’incidència i supervivència fiable.

4.3 Tumors de cap i coll (C00-14, C30-32) 4.3.1 Incidència A la demarcació de Tarragona, durant el període 1980-2005, es van diagnosticar 56.034 càncers, excloent els càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ, dels quals 3.508 van ser càncers de cap i coll. En el període 1998-2002, es van diagnosticar 13.951 casos de càncer en ambdós sexes, excloent els càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ, 2.790,2 casos/any. El nombre de casos de càncer de cap i coll en aquest període és de 815, el 5,8% del total de casos diagnosticats de càncer i 163 casos/any. Es troben en el setè lloc més freqüent darrere dels tumors digestius, 3.609 casos; els de mama,1.589 casos; els urinaris, 1.571 casos; el genital masculí, 1.540 casos; els de pulmó,1.502 casos, i els hematològics, 1.117 casos (vegeu la taula 29 i la figura 15).

106


masculí, 1.540 casos; els de pulmó,1.502 casos, i els hematològics, 1.117 casos (vegeu la taula 29 i la figura 15).

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

TIPUS TUMORAL

N

FR (%)

Cap i coll

815

5,8%

Digestiu

3.609

25,9%

Pulmó i altres òrgans toràcics

1.502

10,8%

masculí, 1.540 casos; els de pulmó,1.502 casos, i els hematològics, 1.117 casos (vegeu la taula 29 i la figura 15). Os i cartílags

33

0,2%

Teixits tous

128

0,9%

Melanoma

327

Mama TIPUS TUMORAL CapGenital i coll femení Genital masculí Digestiu Urinari Pulmó i altres òrgans toràcics Encèfal i SNC Os i cartílags Hematològic Teixits tous Altres i no especificats Melanoma Total Mama

2,3%

N1.589 815798 1.540 3.609 1.571 1.502 260 33 1.117 128 662 327 13.951 1.589

FR11,4% (%) 5,7% 5,8% 11,0% 25,9% 11,3% 10,8% 1,9% 0,2% 8,0% 0,9% 4,7% 2,3% 100,0% 11,4%

Taula 29. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre tipus en ambdós Genital femení 798 de càncers per grans5,7% sexes. Nombre total i freqüència relativa.

Genital masculí

1.540

Urinari En

11,0%

Cap i coll 11,3% els homes, els càncers de cap i1.571 coll ocupen el cinquè lloc més Digestiu Encèfal i SNC 260 freqüent entre tots els tumors, excloent els càncers de pell1,9% no melanoma Pulmó i altres òrgans toràcics Hematològic 1.117 8,0% i els carcinomes in situ. En el període 1998-2002, esOsvan diagnosticar 714 i cartílags Altres i no especificats 662 4,7% 5% 6% casos, un 8,56% del2%total de càncers. Els tumors més freqüents van ser el Teixits tous 8% Total 13.951 100,0% Melanoma digestiu, el genital masculí, el de pulmó i altres òrgans toràcics, l’urinari Taula 29. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per Mamagrans tipus en ambdós i l’ORL (vegeu taula 30 i la figura26% 16). 11% sexes. Nombre total ila freqüència relativa.

Genital Femení

CapGenital i coll Masculí

11%

Urinari Digestiu

11%

6% 11%

2%

8%

0%

5% 6%

1% 2%

Hematològic Os i cartílags Altres i no especificats Teixits tous

Melanoma

26%

11%

Encèfal i SNC Pulmó i altres òrgans toràcics

Mama

Genital Femení

Figura 15. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en ambdós Genital Masculí sexes. 11%

Urinari

11%

6% 11%

0% 1%

Encèfal i SNC Hematològic Altres i no especificats

135

2%

Figura 15. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en ambdós sexes.

107

135


Encarna Mur i Restoy En els homes, els càncers de cap i coll ocupen el cinquè lloc més freqüent entre tots

En les excloent dones, els tumorsdedepell cap coll són poc En el períoels tumors, els càncers noi melanoma i els freqüents. carcinomes in situ. En el

deperíode 1998-2002, es van diagnosticar casos,unamb una relativa 1998-2002, es van diagnosticar 101 714 casos, 8,56% del freqüència total de càncers. Els d’1,8% de càncers, sense comptar els càncers pell no melanotumorsdel méstotal freqüents van ser el digestiu, el genital masculí, de el de pulmó i altres ma i elstoràcics, carcinomes ini situ taula la figura òrgans l’urinari l’ORL(vegeu (vegeu lalataula 30 i31 la ifigura 16). 17). N

%

Cap i coll

HOMES

714

8,56%

Digestiu

2.136

25,62%

Pulmó i altres òrgans toràcics

1.348

16,17%

Os i cartílags

15

0,18%

Teixits tous

89

1,07%

Melanoma

145

1,74%

Mama

14

0,17%

Genital femení

0

0,00%

Genital masculí

1.540

18,47%

Urinari

1.283

15,39%

Encèfal i SNC

125

1,50%

Hematològic

632

7,58%

Altres i no especificats

296

3,55%

8.337

100,00%

Total

Taula 30. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en homes.

Homes Cap i coll Digestiu

1%

8%

4%

Pulmó i altres òrgans toràcics

9%

Os i cartílags

Teixits tous

15%

Melanoma

26%

Mama Genital Femení

Genital Masculí

18%

Urinari Encèfal i SNC

16% 0% 2% 0%

1%

Hematològic

0%

Altres i no especificats

Figura 16. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en homes.

136

En les dones, els tumors de cap i coll són poc freqüents. En el període 1998-2002, es van diagnosticar 101 casos, amb una freqüència relativa d’1,8% del total de càncers, sense comptar els càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ (vegeu la taula 31 i la figura 17). DONES

108

N

%


2% 0%

1% Altres i no especificats

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll... Figura 16. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en homes.

Endones, el període 1980-2005, 3.507 casosEndeel tumors de cap iescoll En les els tumors de cap i colldels són poc freqüents. període 1998-2002,

diagnosticats la demarcació Tarragona end’1,8% ambdós sexes, els de la van diagnosticara 101 casos, amb unade freqüència relativa del total de càncers, laringe són els més freqüents amb 1.266 casos (36,1%), seguit dels sense comptar els càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ (vegeu la de llavi, dels de llengua i dels de cavitat oral (vegeu la taula 32). taula 31 i la figura 17). N

%

Cap i coll

DONES

101

1,80%

Digestiu

1.505

26,81%

Pulmó i altres òrgans toràcics

147

2,62%

Os i cartílags

18

0,32%

Teixits tous

68

1,21%

Melanoma

182

3,24%

Mama Genital femení Genital masculí

1.575

28,05%

798

14,21%

0

0,00%

Urinari

288

5,13%

Encèfal i SNC

135

2,40%

Hematològic

485

8,64%

Altres i no especificats

312

5,56%

5.614

100,00%

Total

Taula 31. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en dones.

137

Dones Cap i coll

2%

Digestiu

6% 2%

Pulmó i altres òrgans toràcics

9%

Os i cartílags

27% 0%

Teixits tous

5%

Melanoma Mama

14%

3%0%

Genital Femení

1%

Genital Masculí

Urinari

3%

28%

Encèfal i SNC Hematològic Altres i no especificats

Figura 17. Tarragona 1998-2002. Distribució total del nombre de càncers per grans tipus en dones.

En el període 1980-2005, dels 3.507 casos de tumors de cap i coll diagnosticats a la demarcació de Tarragona en ambdós sexes, els de la laringe són els més freqüents amb 1.266 casos (36,1%), seguit dels de llavi, dels de llengua i dels de cavitat oral (vegeu la taula 32).

TIPUS TUMORAL Llavi

Homes109

Dones

Ambdós sexes

N

%

N

%

N

%

544

17,4%

65

16,8%

609

17,4%


En el període 1980-2005, dels 3.507 casos de tumors de cap i coll diagnosticats a la demarcació Tarragona en ambdós sexes, els de la laringe són els més freqüents Encarna Mur ideRestoy amb 1.266 casos (36,1%), seguit dels de llavi, dels de llengua i dels de cavitat oral (vegeu la taula 32).

TIPUS TUMORAL

Homes

Dones

Ambdós sexes

N

%

N

%

N

%

Llavi

544

17,4%

65

16,8%

609

17,4%

Llengua

323

10,4%

87

22,4%

410

11,7%

Cavitat oral

315

10,1%

59

15,2%

374

10,7%

Glàndules salivals

83

2,7%

59

15,2%

142

4,0%

Amígdala

123

3,9%

17

4,4%

140

4,0%

Nasofaringe

94

3,0%

24

6,2%

118

3,4%

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

233

7,5%

6

1,5%

239

6,8%

116

3,7%

6

1,5%

122

3,5%

60

1,9%

27

7,0%

87

2,5%

Laringe

1.228

39,4%

38

9,8%

1.266

36,1%

Total cap i coll

3.119

100,0%

388

100,0%

3.507

100,0%

Taula 32. Tarragona 1980-2005. Distribució total dels tumors de cap i coll per sexes.

Dels tumors de cap i coll diagnosticats a la demarcació de Tarragona en ambdós en el període laringeenésambdós el més Dels de capsexes, i coll diagnosticats a la1998-2002, demarcació el de de Tarragona 138tumors freqüent, 35,2%. El segueixen els de llavi, 13,5%, els de llengua, 13,5%, sexes, en el període 1998-2002, el de laringe és el més freqüent, 35,2%. El segueixen i els els de dellavi, cavitat oral, 13%. Els tumors dede cavitat i sins, 13,5%, els de llengua, 13,5%, i els cavitatnasal oral, 13%. Els glàndules tumors de salivals, amígdala i nasofaringe poc freqüents, que ha entreja4 i cavitat nasal i sins, glàndules salivals,són amígdala i nasofaringejasón pochifreqüents, 5,6 diagnosticats any (vegeu la taula la figura 18). 18). quecasos hi ha entre 4 i 5,6 casosper diagnosticats per any (vegeu33 la itaula 33 i la figura N

%

Llavi

TIPUS TUMORAL

110

13,5%

Llengua

110

13,5%

Cavitat oral

106

13,0%

Glàndules salivals

27

3,3%

Amígdala

28

3,4%

Nasofaringe

28

3,4%

Hipofaringe

65

8,0%

Altres càncers de cavitat oral i faringe

34

4,2%

Cavitats nasals i sins

20

2,5%

Laringe

287

35,2%

Total cap i coll

815

100,0%

Taula 33. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

Ambdós sexes Llavi Llengua

14%

110

35% 14%

Cavitat oral Glànd. salivals Amígdala


Altres càncers de cavitat oral i faringe

34

4,2%

Cavitats nasals i sins

20

2,5%

287 35,2%de cap i coll... Incidència i supervivència del càncer

Laringe Total cap i coll

815

100,0%

Taula 33. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

Ambdós sexes Llavi Llengua

Cavitat oral

14%

Glànd. salivals

35% 14%

Amígdala Nasofaringe Hipofaringe

13% 3%

4%

Altres cav. oral i faringe

8%

3% 3%

Cavitat nasal i sins

3%

Laringe

Figura 18. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en ambdós sexes.

En els homes, dels tumors de cap i coll diagnosticats el de laringe és el més freqüent

homes, dels tumors de cap i coll diagnosticats el de amb En 277els casos; és a dir, 38,9% del total. El segueixen els de llavi, 13,6%, els laringe de

és el més freqüent amb 277 casos; és a dir, 38,9% del total. El segueixen els de llavi, 13,6%, els de cavitat oral, 12,6%, i els de llengua, 12%. Els 139 tumors glàndules salivals, i de 12%. cavitat nasal idesins són els menys frecavitat de oral, 12,6%, i els de llengua, Els tumors glàndules salivals, i de qüents la són taula i lafreqüents figura 19). cavitat(vegeu nasal i sins els 34 menys (vegeu la taula 34 i la figura 19). N

%

Llavi

TIPUS TUMORAL

97

13,6

Llengua

86

12

Cavitat oral

90

12.6

Glàndules salivals

12

1,7

Amígdala

22

3

Nasofaringe

21

2,9

Hipofaringe

63

8,8

Altres càncers de cavitat oral i faringe

32

4,5

Cavitats nasals i sins

14

2

Laringe

277

38,9

Total cap i coll

714

100,0%

Taula 34. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en homes.

Homes

Llavi Llengua

13%

39%

111 12%

Cavitat oral Glànd. salivals Amígdala


Altres càncers de cavitat oral i faringe

32

Cavitats nasals i sins

14

2

277

38,9

714

100,0%

Encarna Mur i Restoy Laringe Total cap i coll

4,5

Taula 34. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en homes.

Homes

Llavi Llengua Cavitat oral

13%

Glànd. salivals

39%

12%

Amígdala Nasofaringe

13% 4%

2%

Hipofaringe

2%

9%

Altres cav. oral i faringe

3%

Cavitat nasal i sins

3% Laringe

Figura 19. Tarragona 1998-2002. Incidència dels tumors de cap i coll en homes.

En les dones, els tumors de cap i coll més freqüents van ser els de

En les dones, cap freqüència i coll més freqüents vandel ser 23,7%, els de llengua 24 llengua amb els 24 tumors casos de i una relativa els deamb cavitat casos15,8%, i una ifreqüència relativa del 23,7%, 14,9% els de (vegeu cavitat la oral, 15,8%, de oral, els de glàndules salivals taula 35 ii laelsfigura glàndules salivals 14,9% (vegeu la taula 35 i la figura 20). 20). N

%

Llavi

TIPUS TUMORAL

13

12,9

140 Llengua

24

23,7

Cavitat oral

16

15,8

Glàndules salivals

15

14,9

Amígdala

6

6,0

Nasofaringe

7

6,9

Hipofaringe

2

2,0

Altres càncers de cavitat oral i faringe

2

2,0

Cavitats nasals i sins

6

5,9

Laringe Total cap i coll

10

9,9

101

100,0%

Taula 35. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en dones.

Dones

Llavi Llengua

10% 2% 7%

2%

Cavitat oral

13%

6%

112

Glànd. salivals Amígdala

23% Nasofaringe


Altres càncers de cavitat oral i faringe

2

2,0

Cavitats nasals i sins

6

5,9

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Laringe Total cap i coll

10

9,9

101

100,0%

Taula 35. Tarragona 1998-2002. Distribució total dels tumors de cap i coll en dones.

Dones

Llavi Llengua

10% 2% 7%

Cavitat oral

13%

6%

Glànd. salivals

2%

Amígdala

23% Nasofaringe

6%

Hipofaringe Altres cav. oral i faringe

15%

16%

Cavitat nasal i sins

Laringe

Figura 20. Tarragona 1198-2002. Incidència dels tumors de cap i coll en dones.

En el període 1998-2002, la incidència dels tumors de cap i coll en ambdós sexes va ser de una taxa bruta (TB) de 27,1dels casos tumors per 100.000 i En163 el casos/any, període amb 1998-2002, la incidència dehabitants cap i coll

en ambdós sexes va ser de 163 casos/any, amb una taxa bruta (TB) de 27,1 (TAC74) va ser d’1,96%; és a dir, una de cada cinquanta-una persones presentarà un casos per 100.000 habitants i una taxa ajustada (TA) de 17,2. La taxa càncer de cap i coll al llarg de la seva vida. La mitjana d’edat en el moment del d’incidència acumulada fins als 74 anys (TAC74) va ser d’1,96%; és a dir, diagnòstic va ser de 63,6 anys. Predomina clarament en el sexe masculí amb una raó una de cada cinquanta-una persones presentarà un càncer de cap i coll de sexes de 7,1. La laringe té un nombre de casos per any més alt que la resta de al llarg de la seva vida. La mitjana d’edat en el moment del diagnòstic tumors de cap i coll amb 57,4 casos incidents. El càncer de llavi és el tumor de cap i va ser de 63,6 anys. Predomina clarament en el sexe masculí amb una coll que es diagnostica en una edat més avançada, amb una mitjana d’edat al raó de sexes de 7,1. La laringe té un nombre de casos per any més alt que la resta de tumors de cap i coll amb 57,4 casos incidents. El càncer 141 de llavi és el tumor de cap i coll que es diagnostica en una edat més avançada, amb una mitjana d’edat al diagnòstic de 71,1 anys. En els tumors d’hipofaringe i laringe és més marcat el predomini en el sexe masculí, amb raó de sexes de 31,5 en càncers d’hipofaringe i 27,7 en els de laringe. L’única localització de cap i coll en què la raó de sexes s’inverteix és a les glàndules salivals, 0,9, en què hi ha una major incidència en les dones, encara que molt discreta (vegeu la taula 36). una taxa ajustada (TA) de 17,2. La taxa d’incidència acumulada fins als 74 anys

113


diagnòstic de 71,1 anys. En els tumors d’hipofaringe i laringe és més marcat el predomini en el sexe masculí, amb raó de sexes de 31,5 en càncers d’hipofaringe i

Encarna i Restoy 27,7 enMur els de laringe. L’única localització de cap i coll en què la raó de sexes s’inverteix és a les glàndules salivals, 0,9, en què hi ha una major incidència en les dones, encara que molt discreta (vegeu la taula 36). LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi

MITJANA EDAT 71,1

RAÓ SEXES 7,4

N/ANY

TB

TA

TAC74

22

3,6

1,9

0,22

22

3,7

2,4

0,27

61,6

3,8

Cavitat oral

21,2

3,5

2,2

0,26

62,2

7,1

Glàndules salivals

5,4

0,9

0,4

0,04

67,5

0,9

Amígdala

5,6

0,9

0,7

0,07

59

3,7

Nasofaringe

5,6

0,9

0,7

0,07

55,5

3

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

13

2,2

1,6

0,18

59,7

31,5

6,8

1,1

0,8

0,05

57,4

16

4

0,7

0,4

0,05

66,3

1,8

Laringe

57,4

9,6

6,1

0,75

64,2

27,7

Total cap i coll

163

27,1

17,2

1,96

63,6 (24-95)

7,1

Llengua

Taula 36. Tarragona 1998-2002. Incidència del diferents tumors de cap i coll en ambdós sexes.

A les taules 37 i 38, es pot veure com es distribueix en els homes i les taules es pot veure distribueix en tumoral els homes dins i en les dones lade enA les dones37lai 38, incidència de com cadaeslocalització l’esfera incidència de cada localització tumoral cap i coll. nombre de casos cap i coll. El nombre de casos perdins anyl’esfera en elsdehomes vaElser de 142,8 i en any en homes va per ser de 142,8 ihabitants. en les dones 20,2bruta casosi per 100.000va lesper dones deels 20,2 casos 100.000 Lade taxa ajustada ser de 47,8La i 30,8 elsi homes, i de 3,5 ien lesendones, respectivament. habitants. taxa en bruta ajustada va ser6,9 de i47,8 30,8 els homes, i de 6,9 i 3,5 Laentaxa acumulada, 74, és d’1,96% per a tot el grup de càncers de cap les dones, respectivament. La taxa acumulada, 74, és d’1,96% per a tot el grup de i coll en ambdós sexes, 3,68 en els homes i 0,36 eni les Un de càncers de cap i coll en ambdós sexes, 3,68 en els homes 0,36dones. en les dones. Uncada de vint-i-cinc homes i una dues-centes setanta-vuit presencada vint-i-cinc homes i unade decada cada dues-centes setanta-vuit dones dones presentaran un taran un càncer de cap i coll al llarg de la seva vida. La mitjana d’edat càncer de cap i coll al llarg de la seva vida. La mitjana d’edat d’ambdós sexes és de d’ambdós sexes és deanys 63,6 (24-95), els homes i 62,9 63,6 anys (24-95), 64,3 enanys els homes i 62,964,3 anysanys en lesen dones. Si es mira la anys en les dones. Si esdemira la mitjana en funció detumors la localització mitjana d’edat en funció la localització deld’edat tumor primari dins els de cap i del tumor primaritédins els tumors la nasofaringe té la mitcoll, la nasofaringe la mitjana d’edat de méscap jove,i coll, 55,5 anys en ambdós sexes (54,9 jana d’edat jove, 55,5 anysi el enllavi ambdós sexes (54,9 engran, els homes en els homesmés i 55,7 en les dones), la mitjana d’edat més 71,1 anysi 55,7 en enambdós les dones), i el anys llavienlaelsmitjana gran, 71,1 anys en ambdós sexes (77,2 homes i d’edat 70,3 anysmés en les dones). sexes (77,2 anys en els homes i 70,3 anys en les dones).

142

114


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

LOCALITZACIÓ TUMORAL LOCALITZACIÓ Llavi TUMORAL Llengua Llavi Cavitat Llengua oral Glàndules salivals Cavitat oral Amígdala Glàndules salivals Nasofaringe Amígdala Hipofaringe Nasofaringe Altres càncers de Hipofaringe cavitat oral i faringe Altres càncers de Cavitats nasals i sins cavitat oral i faringe Laringe nasals i sins Cavitats Total cap i coll Laringe

N/ANY

TB

TA

TAC74

N/ANY 19,4

TB 6,5

TA 3,5

TAC74 0,43

MITJANA EDAT MITJANA 77,2 EDAT

17,2 19,4 18,0 17,2 2,4 18,0

5,8 6,5 6,0 5,8 0,8 6,0

4,0 3,5 4,0 4,0 0,4 4,0

0,45 0,43 0,45 0,45 0,04 0,45

69,1 77,2 69,8 69,1 67,0 69,8

4,4 2,4 4,2 4,4 12,6 4,2

1,5 0,8 1,4 1,5 4,2 1,4

1,0 0,4 1,0 1,0 3,0 1,0

0,11 0,04 0,12 0,11 0,36 0,12

57,3 67,0 54,9 57,3 61,0 54,9

6,4 12,6

2,1 4,2

1,6 3,0

0,17 0,36

71,0 61,0

2,8 6,4

0,9 2,1

0,6 1,6

0,08 0,17

67,5 71,0

55,4 2,8 142,8 55,4

18,6 0,9 47,8 18,6

11,7 0,6 30,8 11,7

1,47 0,08 3,68 1,47

57,4 67,5 64,357,4 (24-95)

Taula Incidència del diferents tumors en homes. Total37. capTarragona i coll 1998-2002. 142,8 47,8 30,8 de cap i coll 3,68 64,3 (24-95) TaulaLOCALITZACIÓ 37. Tarragona 1998-2002. Incidència del diferents tumors de cap i coll en homes.MITJANA

N/ANY

TB

TA

TAC74

2,6 N/ANY

0,9 TB

0,3 TA

0,01 TAC74

4,8 2,6 3,2 4,8

1,6 0,9 1,1 1,6

0,8 0,3 0,5 0,8

0,09 0,01 0,06 0,09

EDAT MITJANA 70,3 EDAT 59,5 70,3 60,8 59,5

Glàndules salivals Cavitat oral Amígdala Glàndules salivals

3,0 3,2 1,2 3,0

1,0 1,1 0,4 1,0

0,4 0,5 0,3 0,4

0,04 0,06 0,03 0,04

68,1 60,8 59,5 68,1

Nasofaringe Amígdala Hipofaringe Nasofaringe Altres càncers de Hipofaringe cavitat oral i faringe Altres càncers de Cavitats nasals i sins cavitat oral i faringe Laringe Cavitats nasals i sins

1,4 1,2 0,4 1,4

0,5 0,4 0,1 0,5

0,3 0,3 0,1 0,3

0,03 0,03 0,01 0,03

55,7 59,5 59,7 55,7

0,4

0,1 0,2

0,1

0,01 0,02

59,7 56,5

0,4 1,2

0,2 0,4

0,1 0,2

0,02

56,5 65,7

2,0 1,2 20,2 2,0

0,7 0,4 6,9 0,7

0,5 0,2 3,5 0,5

0,05 0,02 0,36 0,05

64,4 65,7 62,964,4 (34-94)

TUMORAL LOCALITZACIÓ Llavi TUMORAL Llengua Llavi Cavitat Llengua oral

Total cap i coll Laringe

Taula Tarragona Incidència del diferents tumors Total38. cap i coll 1998-2002. 20,2 6,9 3,5 de cap i coll 0,36en dones. 62,9 (34-94) Taula 38. Tarragona 1998-2002. Incidència del diferents tumors de cap i coll en dones.

La distribució de la incidència segons els diferents grups d’edat, les taxes específiques perde edat, la que es segons descriu aels la taula 39 engrups ambdós sexes, les a la taxes taula La distribució la és incidència diferents d’edat, 40 en els homes, a la les dones i a 39 la en taula 42, sexes, es pot aobservar específiques per edat, és taula la que41 es en descriu a la taula ambdós la taula l’increment de la incidència a mesura avançai l’edat, tant en com en 40 en els homes, a la taula 41 en que les dones a la taula 42,elseshomes pot observar les dones, i de és més marcat a apartir delsque 55 avança anys. En ambdós sexes hi ha un 75% l’increment la incidència mesura l’edat, tant en els homes comdels en casos de càncer de marcat cap i coll en persones 55 anys o més.sexes En elshihomes hi hadels un les dones, i és més a partir dels 55de anys. En ambdós ha un 75% 74% i en donesdeuncap 77%i que 55 anysde o més. casos de les càncer coll tenen en persones 55 anys o més. En els homes hi ha un 74% i en les dones un 77% que tenen 55 anys o més.

143

115

143


Encarna Mur i Restoy

N

TEE

% ACUMULAT

% GLOBAL

EDAT (GRANS GRUPS)

0-14 15-19 20-24 25-29 30-34

0 0 1 0 4

0,0 0,0 0,4 0,0 1,7

0,0 0,0 0,1 0,1 0,6

0,6

0-34

35-39 40-44 45-49 50-54

19 48 55 79

8,2 22,2 28,0 42,3

3,0 8,9 15,7 25,4

24,8

35-54

55-59 60-64 65-69 70-74

83 123 126 104

52,5 86,7 80,9 74,5

35,7 50,9 66,4 79,3

53,8

55-74

75-79 80-84 ≥ 85

77 54 37

69,5 78,3 67,0

88,8 95,4 100,0

20,7

≥ 75

TOTAL

815

17,2

100,0%

100,0%

TOTAL

EDAT (ANYS)

Taula 39. Tarragona 1998-2002. Taxes específiques per edat de tots els tumors de cap i coll junts en ambdós sexes.

EDAT (ANYS)

N

TEE

% ACUMULAT

0-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 ≥ 85

0 0 1 0 3 17 40 49 73 71 116 116 96 61 41 25

0,0 0,0 0,8 0,0 2,5 14,5 36,6 49,3 76,6 88,9 165,3 155,5 148,0 125,3 151,2 130,1

0,0 0,0 0,1 0,1 0,6 3,0 8,6 15,5 25,8 35,8 52,2 68,5 82,1 90,7 96,5 100,0

TOTAL

714

30,8

100,0%

% GLOBAL

EDAT (GRANS GRUPS)

0,6

0-34

25,2

35-54

56,3

55-74

17,9

≥ 75

100,0%

TOTAL

Taula 40. Tarragona 1998-2002. Taxes específiques per edat de tots els tumors de cap i coll junts en homes.

144

116


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La distribució de la incidència segons els diferents grups d’edat, les taxes específiques per edat, és la que es descriu a la taula 39 en ambdós sexes, a la taula 40 en els homes, a la taula 41 en les dones i a la taula 42, es pot observar l’increment de la incidència a mesura que avança l’edat, tant en els homes com en les dones, i és més marcat a partir dels 55 anys. En ambdós sexes hi ha un 75% dels casos de càncer de cap i coll en persones de 55 anys o més. En els homes hi ha un 74% i en les dones un 77% que tenen 55 anys o més. EDAT ANYS) 0-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 ≥ 85

N

TEE

% ACUMULAT

0 0 0 0 1 2 8 6 6 12 7 10 8 16 13 12

0,0 0,0 0,0 0,0 0,9 1,7 7,5 6,2 6,6 15,4 9,8 12,3 10,7 25,8 31,1 33,3

0,0 0,0 0,0 0,0 1,0 3,0 10,9 16,8 22,8 34,7 41,6 51,5 59,4 75,2 88,1 100,0

TOTAL

101

3,5

100,0%

EDAT (GRANS GRUPS)

% GLOBAL

1,0

0-34

21,8

35-54

36,6

55-74

40,6

≥ 75

100,0%

TOTAL

Taula 41. Tarragona 1998-2002. Taxes específiques per edat de tots els tumors de cap i coll junts en dones.

HOMES

EDAT

DONES

N

%

TEE

N

%

TEE

0-34 35-54 55-74 ≥ 75 Sense edat

4 179 399 127 5

0,6 25,1 55,9 17,8 0,7

0,4 43,4 137,9 135,2

1 22 37 41 0

1,0 21,8 36,6 40,6 0,0

0,1 6,0 12,5 29,2

TOTAL

714

100%

30,8

101

100%

3,5

Taula 42. Tarragona 1998-2002. Incidència de tots els tumors de cap i coll junts per grans grups i sexe. Nombre de casos i taxes específiques per edat.

Del 1980 al 2005, el nombre de casos de càncers de cap i coll que s’han diagnosticat

Del 1980 al 2005, el nombre de casos de càncers de cap i coll que s’han diagnosticat a la demarcació de Tarragona ha anat augmentant la freqüència relativa de l’últim quinquenni, especialment en els homes (vegeu la fins el 2002, tot i que no es veu en la freqüència relativa de l’últim taula 43). quinquenni, especialment en els homes (vegeu la taula 43). a la demarcació de Tarragona ha anat augmentant fins el 2002, tot i que no es veu en

PERÍODE

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

CCC

Total

%

CCC

Total

%

CCC

Total

%

1980-1983

319

2892

11,0%

29

1,2%

348

5305

6,6%

1984-1987

381

3469

11,0%

117 41

2413 2725

1,5%

422

6194

6,8%

1988-1992

592

5264

11,2%

65

3918

1,7%

657

9182

7,2%


Del 1980 al 2005, el nombre de casos de càncers de cap i coll que s’han diagnosticat

Encarna Mur i Restoy a la demarcació de Tarragona ha anat augmentant fins el 2002, tot i que no es veu en la freqüència relativa de l’últim quinquenni, especialment en els homes (vegeu la taula 43). PERÍODE

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

CCC

Total

%

CCC

Total

%

CCC

Total

%

1980-1983

319

2892

11,0%

29

2413

1,2%

348

5305

6,6%

1984-1987

381

3469

11,0%

41

2725

1,5%

422

6194

6,8%

1988-1992

592

5264

11,2%

65

3918

1,7%

657

9182

7,2%

1993-1997

708

6796

10,4%

85

4941

1,7%

793

11737

6,8%

1998-2002

714

8337

8,6%

101

5614

1,8%

815

13951

5,8%

2003-2005

407

5832

7,0%

66

3833

1,7%

473

9665

4,9%

145

Taula2003-2005 43. Tarragona 1980-2005. Distribució cap i coll473 per sexe9665 i períodes. 407 5832 7,0% de tots 66 els càncers 3833 de1,7% 4,9% Taula 43. Tarragona 1980-2005. Distribució de tots els càncers de cap i coll per sexe i períodes.

El tipus histològic més freqüent dels tumors de cap i coll és el carcinoma de cèl·lules

El tipus histològic més freqüent dels tumors de cap i coll és el carEl tipus histològic més 44 freqüent de cap és el carcinoma de cèl·lulesde escamoses. A la taula es veudels la tumors distribució peri coll histologies a la demarcació cinoma de cèl·lules escamoses. A la taula 44 es veu la distribució per escamoses. A la taula 44 es veu la distribució per histologies a la demarcació de Tarragona. histologies a la demarcació de Tarragona. Tarragona. HISTOLOGIA N % HISTOLOGIASAI N % 8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, 697 85,5% 8070NEOPLÀSIA CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 697 8000 MALIGNA 40 85,5% 4,9% 8000CARCINOMA, NEOPLÀSIA MALIGNA 40 8010 SAI 13 4,9% 1,6% 8010 CARCINOMA, SAI 13 1,6% 8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT, SAI 12 1,5% 8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT, SAI 12 1,5% 8140 ADENOCARCINOMA, SAI 8 1,0% 8140 ADENOCARCINOMA, SAI 8 1,0% 8082 CARCINOMA LIMFOEPITELIAL 7 0,9% 8082 CARCINOMA LIMFOEPITELIAL 7 0,9% 8200 CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC 6 0,7% 8200 CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC 6 0,7% 8020 0,6% 8020CARCINOMA CARCINOMAINDIFERENCIAT, INDIFERENCIAT,SAI SAI 55 0,6% 8430 0,5% 8430CARCINOMA CARCINOMAMUCOEPIDERMOIDE MUCOEPIDERMOIDE 44 0,5% 8051 0,4% 8051CARCINOMA CARCINOMAVERRUCÓS, VERRUCÓS,SAI SAI 33 0,4% 8072 NO QUERATINITZANT QUERATINITZANT 33 0,4% 0,4% 8072CARCINOMA CARCINOMADE DECÈL·LULES CÈL·LULESESCAMOSES ESCAMOSES GRANS,TIPUS GRANS,TIPUS NO 8720MELANOMA MELANOMAMALIGNE, MALIGNE,SAI SAI 33 0,4% 8720 0,4% 8550CARCINOMA CARCINOMADE DECÈL·LULES CÈL·LULESACINOSES ACINOSES 22 0,2% 8550 0,2% 8012CARCINOMA CARCINOMADE DECÈL·LULES CÈL·LULESGRANS, GRANS, SAI SAI 11 0,1% 8012 0,1% 8034CARCINOMA CARCINOMADE DECÈL·LULES CÈL·LULESPOLIGONALS POLIGONALS 11 0,1% 8034 0,1% 8041CARCINOMA CARCINOMADE DECÈL·LULES CÈL·LULESPETITES, PETITES, SAI SAI 11 0,1% 8041 0,1% 8052 CARCINOMA PAPIL·LAR DE CÈL·LULES ESCAMOSES 1 0,1% 8052 CARCINOMA PAPIL·LAR DE CÈL·LULES ESCAMOSES 1 0,1% 8123 CARCINOMA BASALOIDE 1 0,1% 8123 CARCINOMA BASALOIDE 1 0,1% 8130 CARCINOMA TRANSICIONAL 1 0,1% 8130 CARCINOMA TRANSICIONAL 1 0,1% 8141 ADENOCARCINOMA ESCIRRÓS (ESCIRRO) 1 0,1% 8141 ADENOCARCINOMA ESCIRRÓS (ESCIRRO) 1 0,1% 8240 TUMOR CARCINOIDE, SAI (EXCEPTE EN APÈNDIX) 1 0,1% 8240 CARCINOIDE, SAI (EXCEPTE EN APÈNDIX) 0,1% 8560TUMOR CARCINOMA ADENOESCAMÓS 11 0,1% 8560 ADENOESCAMÓS 0,1% 8830CARCINOMA HISTIOCITOMA FIBRÓS MALIGNE 11 0,1% 8830 FIBRÓS 0,1% 8890HISTIOCITOMA LEIOMIOSARCOMA, SAIMALIGNE 11 0,1% 8890 SAIALVEOLAR 0,1% 8920LEIOMIOSARCOMA, RABDOMIOSARCOMA 11 0,1% TOTAL 815 8920 RABDOMIOSARCOMA ALVEOLAR 1 0,1% 815 TaulaTOTAL 44. Tarragona 1998-2002. Distribució de tots els càncers de cap i coll segons la histologia. Taula 44. Tarragona 1998-2002. Distribució de tots els càncers de cap i coll segons la histologia.

El percentatge anual de canvi (PAC) de les taxes ajustades d’incidència té un

Elaugment percentatge anual endeelscanvi (PAC) de les amb taxes ajustades d’incidència significatiu tumors relacionats el tabac i l’alcohol; és a dir,téelsun de cavitat oral, faringe i hipofaringe. Per a totes leselneoplàsies de cap i coll i augment significatiu en els tumors relacionats amb tabac i l’alcohol; és ajuntes dir, els

118

ha un augment del 0,6% no téles significació A lajuntes taula i deambdós cavitatsexes oral, hifaringe i hipofaringe. Per que a totes neoplàsiesestadística. de cap i coll 45, es sexes pot veure el 0,6% PAC per designificació totes les neoplàsies de cap coll ambdós hi hacom un evoluciona augment del quesexe no té estadística. A lai taula


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

El percentatge anual de canvi (PAC) de les taxes ajustades d’incidència té un augment significatiu en els tumors relacionats amb el tabac i l’alcohol; és a dir, els de cavitat oral, faringe i hipofaringe. Per a totes les neoplàsies de cap i coll juntes i ambdós sexes hi ha un augment del 0,6% que no té significació estadística. A la taula 45, es pot veure com evoluciona PACquantitat per sexedede totes neoplàsies de cap i coll del recuperen unaelpetita casos de les l’últim any. En conseqüència, és des possible 1982 al 2004, i de cadascuna de les localitzacions estudiades. que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi (1 joinpoint)

PERÍODE

PAC

IC95%

1982-1990

5,9

(-3,0 – 15,7)

1990-2004

-6,9

(-10,2 – -3,4)*

Llavi (sense joinpoint)

1982-2004

-3,0

(-5,2 – -0,9)*

Llengua

1982-2004

1,8

(-0,6 – 4,4)

Cavitat oral

1982-2004

2,0

(0,3 – 3,8)*

Glàndules salivals

1982-2004

-1,0

(-3,8 – 1,8)

Amígdala

1982-2004

0,3

(-2,3 – 2,9 )

Nasofaringe

1982-2004

0,7

(-1,9 – 3,4)

Hipofaringe

1982-2004

4,3

(1,3 – 7,4)*

Altres càncers de cavitat oral i faringe

1982-2004

7,2

(1,0 – 13,6)*

Cavitats nasals i sins

1982-2004

-0,6

(-4,4 – 3,4)

Laringe

1982-2004

-0,1

(-1,1 – 0,9)

1982-1990

2,1

(0,9 – 3,3)*

1990-2004

-2,4

(-4,8 – -0,0)

1982-2004

0,6

(-0,1 – 1,3)

Total cap i coll (1 joinpoint) Total cap i coll (sense joinpoint)

Taula 45. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència en ambdós sexes.

En els homes es veu que la tendència des del 1982 al 2004 ha estat un augment

Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions altres càncers cavitat oral i faringe, 7,4%. una Hi hapetita una reducció significativa en de el de dades delsdepropers anys recuperen quantitat de casos càncer de llavi, especialment en és elspossible últims catorze del període valorat. El l’últim any. En conseqüència, que laanys incidència de l’any 2005 càncer de laringe, queinfraestimada. és el més freqüent, ha presentat una reducció de la incidència estigui actualment no significativa, 0,3% (vegeu taulala 46). En els homes es veula que tendència des del 1982 al 2004 ha estat un augment significatiu en els càncers de cavitat oral, 1,9%, hipofaringe, 4,2%, amígdala, i altres càncers de cavitat oral 7,4%. Hi LOCALITZACIÓ3%, TUMORAL PERÍODE PAC i faringe,IC95% ha una reducció significativa en el1982-1990 càncer de llavi,4,4especialment en els (-2,6 – 11,9) Llavi (1 joinpoint) (-11,7 – -3,5)* últims catorze anys del període valorat. de laringe, que és el 1990-2004El càncer-7,7 -3,2 – -0,9)* Llavifreqüent, (sense joinpoint) 1982-2004de la incidència més ha presentat una reducció no( -5,4 significati1,0 ( -1,5 – 3,7) Llengua 1982-2004 va, 0,3% (vegeu la taula 46). significatiu en els càncers de cavitat oral, 1,9%, hipofaringe, 4,2%, amígdala, 3%, i

Cavitat oral Glàndules salivals Amígdala Nasofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 119 1982-2004 1982-2004

1,9

(0,0 – 3,8 )*

-0,3

(-3,8 – 3,4)

3,0

(0,4 – 5,7)*

0,6

(-5,1 – 6,6)

4,2

(1,2 – 7,4)*

7,4

(0,9 – 14,5)*


altres càncers de cavitat oral i faringe, 7,4%. Hi ha una reducció significativa en el càncer Mur de llavi, especialment en els últims catorze anys del període valorat. El Encarna i Restoy càncer de laringe, que és el més freqüent, ha presentat una reducció de la incidència no significativa, 0,3% (vegeu la taula 46). LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi (1 joinpoint) Llavi (sense joinpoint) Llengua Cavitat oral Glàndules salivals Amígdala Nasofaringe Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Laringe Total cap i coll (1 joinpoint)

PERÍODE 1982-1990 1990-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-1990

PAC

IC95%

4,4

(-2,6 – 11,9)

-7,7

(-11,7 – -3,5)*

-3,2

( -5,4 – -0,9)*

1,0

( -1,5 – 3,7)

1,9

(0,0 – 3,8 )*

-0,3

(-3,8 – 3,4)

3,0

(0,4 – 5,7)*

0,6

(-5,1 – 6,6)

4,2

(1,2 – 7,4)*

7,4

(0,9 – 14,5)*

-0,5

(-9,4 – 9,3)

-0,3

(-1,3 – 0,8)

2,0

(0,9 – 3,1)*

1990-2004 -3,0 (-5,2 – -0,7)* 147 1982-2004 0,3 (-0,4 – 1,1) 1990-2004 -3,0 (-5,2 – -0,7)* Taula 46. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència de tots els càncers (-0,4 de cap i coll en Total cap i coll (sense joinpoint) 1982-2004 0,3 – 1,1) Total cap i coll (sense joinpoint)

homes. Taula 46. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència de tots els càncers de cap i coll en homes.

En les es veu que la tendència des del 1982 des al 2004 total càncers Endones, les dones, es veu que la tendència deldel 1982 alde2004 del de to-

En dones, veucap que ila tendència des del3,2%. 1982significativament, al 2004 del total detumorals càncers i càncers coll ha es augmentat significativament, Les localitzacions han talcap deles de coll ha augmentat 3,2%.de Les cap i coll totes, ha augmentat significativament, Les especialment localitzacions hande i augmentat especialment laringe i la3,2%. hipofaringe; però, quantumorals es localitzacions tumorals hanlaaugmentat totes, la valora laringe augmentat totes,però, especialment la laringe i la hipofaringe; però, quan es avalora de individualitzada cada localització no sónindividualitzada significatius, excepció lamanera hipofaringe; quan es valoraels decanvis manera cada manera individualitzada cada localització els canvis no són significatius, a excepció de l’increment 19,1% no en lasón laringe (vegeu la taula 47). localització elsdel canvis significatius, a excepció de l’increment del de l’increment del 19,1% en la laringe (vegeu 19,1% en la laringe (vegeu la taula 47).la taula 47). LOCALITZACIÓ TUMORAL LOCALITZACIÓ TUMORAL

Llavi Llavi Llengua

Llenguaoral Cavitat Cavitat oral Glàndules salivals Glàndules salivals Amígdala Amígdala Nasofaringe

PERÍODE

PAC

IC(95%)

PERÍODE 1982-2004 1982-2004 1982-2004

PAC

IC(95%)

5,3

(-6,8 – 18,9)

5,3 10,9

(-6,8 (-0,1– 18,9) – 23,0)

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

10,9 8,2 8,2 2,6

(-0,1 (-3,9– 23,0) – 21,8) (-3,9 – 21,8) (-10,1 – 17,1)

2,6 (-10,1 8,3 (-11,2– 17,1) – 31,9) 8,3 (-11,2 – 31,9) 9,3 (-9,0 – 31,2) 9,3 (-9,0 – 31,2) Nasofaringe 15,0 (-0,6 – 33,1) Hipofaringe 15,0 (-0,6 – 33,1) Hipofaringe 4,0 (-11,5 – 22,1) Altres càncers de cavitat oral i faringe 4,0 (-11,5 – 22,1) Altres càncers de cavitat oral i faringe 1,8 (-13,6 – 19,9) Cavitats nasals i sins 1,8 (-13,6 – 19,9) Cavitats nasals i sins 19,1 (4,1 – 36,3)* Laringe 19,1 (4,1 – 36,3)* Laringe 3,2 (1,2 – 5,1)* Total cap i coll 3,2 (1,2 – 5,1)* Total cap i coll Taula 47. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència de tots els càncers de cap i coll en Taula 47. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència de tots els càncers de cap i coll en dones. dones.

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

En el transcurs dels vint-i-tres anys que van des del 1982 al 2005, el nombre de En el transcurs dels vint-i-tres anys que120 van des del 1982 al 2005, el nombre de càncers de cap i coll diagnosticat anualment va passar de 348 a 815, encara que càncers de cap i coll diagnosticat anualment va passar de 348 a 815, encara que dintre del total de càncers diagnosticats va passar del 6,6% al 5,8%. Aquest augment


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

En el transcurs dels vint-i-tres anys que van des del 1982 al 2005, el nombre de càncers de cap i coll diagnosticat anualment va passar de 348 a 815, encara que dintre del total de càncers diagnosticats va passar del 6,6% al 5,8%. Aquest augment en nombres absoluts es va produir principalment per tres factors. En primer lloc, pel creixement de la població de la demarcació de Tarragona que va passar de 513.050 habitants el 1981 a 609.673 el 2001. En segon lloc, per l’envelliment de la població, ja que la proporció de població amb 65 anys o més a la demarcació de Tarragona va passar de 12,4% a 17,9%. En tercer lloc, per l’augment real de la incidència, fenomen observable en l’evolució de les taxes ajustades d’incidència.

40

TA

30

20

10

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

Figura 21. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència de tots els càncers de cap i coll per sexe.

4.3.2. Projecció de incidència 2010-2015 4.3.2 Projecció delala incidència 2010-2015

Les de les principals Les projeccions projeccions perper als als anysanys 2010 i2010 2015 ide2015 les principals variables quevariables estudien laque estudien deli coll càncers cap i coll són les següents: incidènciala delincidència càncers de cap són lesde següents: 

• En ambdós sexes, el nombre de casos incidents és de 212 el En 2010 ambdós sexes, el nombre de casos serà incidents és de 212 elamb 2010 més i 242 nomel i 242 el 2015. La laringe la localització 2015. La laringe serà la localització amb més nombre de casos incidents, 67 el bre de casos incidents, 67 el 2010 i 75 el 2015. 2010 i 75 el 2015.

En ambdós sexes, la taxa bruta estimada de totes les neoplàsies de cap i coll

121

juntes és de 26,3 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 28,1casos/100.000 habitants/any el 2015.


Encarna Mur i Restoy

• En ambdós sexes, la taxa bruta estimada de totes les neoplàsies de cap i coll juntes és de 26,3 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 28,1 casos/100.000 habitants/any el 2015. • En ambdós sexes, la taxa ajustada és de 16,8 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 17,1 casos/100.000 habitants/any el 2015. A la taula 48, es veuen les projeccions per als anys 2010 i 2015 de les principals variables de cadascuna de les diferents localitzacions de cap i coll en ambdós sexes. LOCALITZACIÓ TUMORAL

1998-2002

2010

2015

N

TB

TA

N

TB

TA

N

TB

TA

Llavi

22,0

3,6

1,9

20

2,5

1,3

21

2,5

1,3

Llengua

22,0

3,7

2,4

31

3,8

2,5

36

4,2

2,5

Cavitat oral

21,2

3,5

2,2

30

3,7

2,4

36

4,2

2,5

Glàndules salivals

5,4

0,9

0,4

10

1,2

0,6

11

1,3

0,6

Amígdala

5,6

0,9

0,7

12

1,4

1,0

14

1,6

1,0

Nasofaringe

5,6

0,9

0,7

8

1,0

0,8

10

1,1

0,8

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

13,0

2,2

1,6

20

2,5

1,7

25

2,9

1,8

6,8

1,1

0,8

13

1,6

1,1

15

1,7

1,2

4,0

0,7

0,4

4

0,4

0,3

4

0,5

0,3

Laringe

57,4

9,6

6,1

67

8,3

5,5

75

8,7

5,5

Total cap i coll

163

27,1

17,2

212

242

28,1

17,1

26,3 16,8

Taula 48. Projecció de la incidència de tots els càncers de cap i coll a Tarragona per als anys 2010 i 2015 en ambdós sexes.

En els homes, el nombre de casos incidents és de 179 el 2010 i de 202 el 2015. La

En els homes, el nombre de casos incidents és de 179 el 2010 i de serà la localització amb més nombre de casos incidents, 63 el 2010 i 70 el 202laringe el 2015. La laringe serà la localització amb més nombre de casos 2015. La taxa bruta estimada de totes les neoplàsies de cap i coll juntes és de 43,5 incidents, 63 el 2010 i 70 el 2015. La taxa bruta estimada de totes les casos/100.000 habitants/any el 2010 i de 45,9 casos/100.000 habitants/any el 2015. neoplàsies de cap i coll juntes és de 43,5 casos/100.000 habitants/any La projecció de la taxa ajustada és de 29,2 casos/100.000 habitants/any el 2010 i el 2010 i de 45,9 casos/100.000 habitants/any el 2015. La projecció de 29,4 casos/100.000 habitants/any el 2015. A la taula 49, es veuen les projeccions per la taxa ajustada és de 29,2 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 29,4 als anys 2010 i 2015 de les principals variables de cadascuna de les diferents casos/100.000 habitants/any el 2015. A la taula 49, es veuen les projeclocalitzacions de cap i coll en els homes. cions per als anys 2010 i 2015 de les principals variables de cadascuna de les diferents localitzacions de cap i coll en els2010 homes. 1998-2002 2015 LOCALITZACIÓ TUMORAL En les dones, el nombre de casos incidents és de 34 Nel 2010 i de 40 el N TB TA N TB TA TB TA 2015. La llengua serà la localització amb més nombre de casos incidents, Llavi 19,4 6,5 3,5 16 3,8 2,2 16 3,7 2,0 9 elLlengua 2010 i 11 el 2015. La 17,2 taxa bruta estimada de totes 5,8 4,0 22 5,4 3,7 les 25 neoplàsies 5,8 3,8 de Cavitat oral 18,0 6,0 4,0 24 5,8 4,0 28 6,4 cap i coll juntes és de 8,5 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 4,2 9,4 caGlàndules salivals 2,4 0,8 0,4 6 1,5 7 1,6 0,8 sos/100.000 habitants/any el 2015. La projecció de0,8 la taxa ajustada és de Amígdala

4,4

1,5

1,0

10

2,4

1,7

12

2,7

1,8

Nasofaringe

4,2

1,4

1,0

7

1,7

1,4

8

1,8

1,4

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

12,6

4,2

3,0

122

19

4,7

3,2

23

5,3

3,5

6,4

2,1

1,6

13

3,1

2,2

15

3,5

2,3

2,8

0,9

0,6

2

0,6

0,4

3

0,6

0,4


En els homes, el nombre de casos incidents és de 179 el 2010 i de 202 el 2015. La laringe serà la localització amb més nombre de casos incidents, el 2010 i 70i coll... el Incidència i supervivència del 63 càncer de cap 2015. La taxa bruta estimada de totes les neoplàsies de cap i coll juntes és de 43,5 casos/100.000 habitants/any el 2010 i de 45,9 casos/100.000 habitants/any el 2015.

4,4 habitants/any 2010 i 4,8 casos/100.000 La casos/100.000 projecció de la taxa ajustada és de el 29,2 casos/100.000 habitants/anyhabitants/ el 2010 i any 2015. A lahabitants/any taula 50, esel veuen projeccions per anys 2010 29,4el casos/100.000 2015. A les la taula 49, es veuen les als projeccions per i 2015 de les principals de variables cadascuna les diferents localitzaals anys 2010 i 2015 de variables les principals de de cadascuna de les diferents cions de capde i coll localitzacions cap ien collles endones. els homes. LOCALITZACIÓ TUMORAL

1998-2002

2010

2015

N

TB

TA

N

TB

TA

N

TB

TA

Llavi

19,4

6,5

3,5

16

3,8

2,2

16

3,7

2,0

Llengua

17,2

5,8

4,0

22

5,4

3,7

25

5,8

3,8

Cavitat oral

18,0

6,0

4,0

24

5,8

4,0

28

6,4

4,2

Glàndules salivals

2,4

0,8

0,4

6

1,5

0,8

7

1,6

0,8

Amígdala

4,4

1,5

1,0

10

2,4

1,7

12

2,7

1,8

Nasofaringe

4,2

1,4

1,0

7

1,7

1,4

8

1,8

1,4

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

12,6

4,2

3,0

19

4,7

3,2

23

5,3

3,5

6,4

2,1

1,6

13

3,1

2,2

15

3,5

2,3

2,8

0,9

0,6

2

0,6

0,4

3

0,6

0,4

Laringe Total cap i coll

55,4

18,6

11,7

63

15,3 10,3

70

15,9

10,2

142,8

47,8

30,8

179

43,5 29,2

202

45,9

29,4

Taula 49. Projecció de la incidència de tots els càncers de cap i coll a Tarragona per als anys 2010 i 2015 en homes.

150 Mortalitat i tendència de la mortalitat 4.3.3

La mortalitat dels tumors de cap i coll a la demarcació de Tarragona, en el període 1988-2002 i en ambdós sexes, va ser de 68,2 casos per any. Els tres tumors que van registrar més casos de morts van ser els de laringe, 22 casos/any, llengua, 10,4 casos/any, i hipofaringe, 9,2. La taxa bruta de mortalitat va ser d’11,4 i la taxa ajustada de 6,6 casos per 100.000 habitants. La raó de sexes en mortalitat pel total de càncers de cap i coll és de 8,7. La raó de sexes és més alta en els càncers d’hipofaringe, 45, i de laringe, 35,7, i és més baixa en els càncers de glàndules salivals, 0,9. La TAC74 és de 0,75; és a dir, una de cada cent trenta-tres persones morirà de càncer de cap i coll al llarg de la seva vida, fins als 74 anys. La mitjana d’edat en el moment de la defunció és de 65,4 anys. A la taula 51, es veuen totes les variables de mortalitat del total de càncers de cap i coll, i de cadascuna de les localitzacions tumorals que s’estudien.

123


projecció de la taxa ajustada és de 4,4 casos/100.000 habitants/any el 2010 i 4,8 casos/100.000 habitants/any el 2015. A la taula 50, es veuen les projeccions per als Encarna Mur i Restoy

anys 2010 i 2015 de les principals variables de cadascuna de les diferents localitzacions de cap i coll en les dones.

LOCALITZACIÓ TUMORAL Llavi

1998-2002

2010

2015

N

TB

TA

N

TB

TA

N

TB

TA

2,6

0,9

0,3

4

1,1

0,4

5

1,2

0,5

Llengua

4,8

1,6

0,8

9

2,2

1,2

11

2,5

1,3

Cavitat oral

3,2

1,1

0,5

6

1,6

0,8

8

1,8

0,9

Glàndules salivals

3,0

1,0

0,4

4

0,9

0,4

4

1,0

0,4

Amígdala

1,2

0,4

0,3

2

0,4

0,3

2

0,4

0,3

Nasofaringe

1,4

0,5

0,3

2

0,4

0,3

2

0,4

0,3

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

0,4

0,1

0,1

Laringe Total cap i coll

0,1

1

0,3

0,2

1

0,3

0,2

0

0,0

0,0

0

0,0

0,0 0,2

0,4

0,2

1,2

0,4

0,2

1

0,3

0,2

1

0,3

2,0

0,7

0,5

5

1,1

0,7

6

1,3

0,8

20,2

6,9

3,5

34

8,5

4,4

40

9,4

4,8

Taula 50. Projecció de la incidència de tots els càncers de cap i coll a Tarragona per als anys 2010 i 2015 en dones.

4.3.3. Mortalitat i tendència de la mortalitat En els homes, la mortalitat per càncer

de cap i coll va ser de 61,2 casos/any, amb taxa bruta i ajustada de 12,3. La mortalitat delsuna tumors de cap i collde a la20,5 demarcació de Tarragona, en Dintre el períodedels càncers de cap i coll, el de laringe va ser el tumor que va tenir nomque van 1988-2002 i en ambdós sexes, va ser de 68,2 casos per any. Els tres tumors més bre registrar de morts/any, 21,4, amb 7,2 i22una TA dellengua, 3,9. La més casos de morts van una ser elsTB de de laringe, casos/any, 10,4taxa acumulada mortalitat9,2. alsLa74taxa anys per devalaringe en iels homes casos/any, de i hipofaringe, bruta de càncer mortalitat ser d’11,4 la taxa ajustada casos perque 100.000 La raó sexes en més mortalitat és de 0,47. de Els6,6càncers vanhabitants. presentar undenombre baixpeldetotal morts càncers de cap collllavi és dei els 8,7.de La les raó glàndules de sexes és més alta en1,4 elscasos/any càncers per de any van ser els ide salivals, d’hipofaringe, 45,lai taula de laringe, cadascun (vegeu 52). 35,7, i és més baixa en els càncers de glàndules salivals, 0,9. La TAC74 és de 0,75; és a dir, una de cada cent trenta-tres persones LOCALITZACIÓ RAÓ morirà de càncer de cap i coll al TB llarg de laTA seva vida, fins alsMITJANA 74 anys. La mitjana N/ANY TAC74 TUMORAL EDAT-RANG SEXES d’edat en el moment de la defunció és de 65,4 anys. A la taula 51, es veuen totes les

Llavi

1,6

0,3

0,1

0,01

82,7 (67-93)

7,0

Glàndules salivals

3,0

0,5

0,2

0,01

72,7 (45-85)

0,9

Amígdala

3,6

0,6

0,4

0,04

57,9 (37-91)

17,0

Nasofaringe

3,0

0,5

0,4

0,04

60,4 (36-93)

6,5

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

9,2

1,5

0,9

0,11

64,4 (35-92)

45,0

5,4

0,9

0,6

0,08

59,0 (41-76)

26,0

3,0

0,5

0,3

0,03

63,1 (33-78)

2,8

Laringe

22,0

3,7

2,0

0,23

69,4 (42-92)

35,7

Total cap i coll

68,2

11,4

6,6

0,75

65,4 (33-94)

8,7

variables de mortalitat10,4 del total 1,7 de càncers de cap 0,12 i coll, i62,9 de (39-86) cadascuna de les 1,0 4,8 localitzacions tumorals que s’estudien. Cavitat oral 7,0 1,2 0,7 0,08 64,3 (45-94) 6,0 Llengua

Taula 51. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

2%

124 15% 32%

Llavi Llengua Cavitat oral

10%

Glànd. Salivals

151


cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

3,0

Laringe

22,0

Total cap i coll

68,2

0,5

0,3

0,03

63,1 (33-78)

2,8

3,7 2,0 0,23 69,4 Incidència i supervivència del (42-92) càncer de35,7 cap i coll... 11,4

6,6

0,75

65,4 (33-94)

8,7

Taula 51. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

2%

Llavi Llengua

15%

Cavitat oral

32%

Glànd. Salivals

10%

Amígdala Nasofaringe

5%

Hipofaringe

4% 8%

Altres cav. Oral i faringe

5%

Cavitat nasal i sins

14%

Laringe

5%

Figura 22. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

En les dones, la mortalitat per càncer de cap i coll va ser de 7 caEn els homes, la mortalitat per càncer de cap i coll va ser de 61,2 casos/any, amb sos/any, amb una taxa bruta de 2,4 i una d’ajustada de 0,8. Dintre dels una taxa bruta de 20,5 i ajustada de 12,3. Dintre dels càncers de cap i coll, el de càncers de cap i coll, el de llengua i el de glàndules salivals van ser els laringe va ser el tumor que va tenir més nombre de morts/any, 21,4, amb una TB de tumors que van tenir més nombre de morts/any, 1,8 i 1,6, respectiva7,2 i una TA de 3,9. La taxa acumulada de mortalitat als 74 anys per càncer de ment.laringe La TAC74 per al total de càncers de cap i coll va ser de 0,08 (vegeu en els homes és de 0,47. Els càncers que van presentar un nombre més baix la taula 53). de morts per any van ser els de llavi i els de les glàndules salivals, 1,4 casos/any La mitjana cadascun (vegeud’edat la taula dels 52). casos de mortalitat de tots els càncers de cap i coll junts va ser de 65,4 anys, amb un rang de 33 a 94. Els més joves tenien càncer d’amígdala i els més vells, càncer de llavi (vegeu la taula 54). 152

N/ANY

TB

TA

TAC74

Llavi

LOCALITZACIÓ TUMORAL

1,4

0,5

0,2

0,01

Llengua

8,6

2,9

1,8

0,22

Cavitat oral

6,0

2,0

1,3

0,15

Glàndules salivals

1,4

0,5

0,2

0,02

Amígdala

3,4

1,1

0,7

0,08

Nasofaringe

2,6

0,9

0,6

0,07

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

9,0

3,0

1,9

0,22

5,2

1,7

1,2

0,15

2,2

0,7

0,5

0,06

Laringe

21,4

7,2

3,9

0,47

Total cap i coll

61,2

20,5

12,3

1,45

Taula 52. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en homes.

En les dones, la mortalitat per càncer de cap i coll va ser de 7 casos/any, amb una taxa bruta de 2,4 i una d’ajustada de 0,8. Dintre dels càncers de cap i coll, el de llengua i el de glàndules salivals van ser els tumors que van tenir més nombre de

125

morts/any, 1,8 i 1,6, respectivament. La TAC74 per al total de càncers de cap i coll va ser de 0,08 (vegeu la taula 53).


llengua i el de glàndules salivals van ser els tumors que van tenir més nombre de morts/any, 1,8 i 1,6, respectivament. La TAC74 per al total de càncers de cap i coll

Encarna Mur i Restoy

va ser de 0,08 (vegeu la taula 53).

N/ANY

TB

TA

TAC74

Llavi

LOCALITZACIÓ TUMORAL

0,2

0,1

0,0

0,00

Llengua

1,8

0,6

0,2

0,02

Cavitat oral

1,0

0,3

0,1

0,01

Glàndules salivals

1,6

0,5

0,2

0,01

Amígdala

0,2

0,1

0,0

0,00

Nasofaringe

0,4

0,1

0,1

0,01

Hipofaringe

0,2

0,1

0,0

0,00

Altres càncers de cavitat oral i faringe

0,2

0,1

0,0

0,01

Cavitats nasals i sins

0,8

0,3

0,1

0,01

Laringe

0,6

0,2

0,1

0,01

7

2,4

0,8

0,08

Total cap i coll

Taula 53. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en dones.

La mitjana d’edat dels casos de mortalitat de tots els càncers de cap i coll junts va

En ambdós sexes, els valors del percentatge anual de canvi (PAC) ser de 65,4 anys, amb un rang de 33 a 94. Els més joves tenien càncer d’amígdala i de les taxes ajustades de mortalitat són negatius en càncers de llavi, els més vells, càncer de llavi (vegeu la taula 54). amígdala i laringe; però, són positius en les altres localitzacions de cap i coll, especialment en càncers d’hipofaringe, 5,65, i altres càncers de ca153 vitat oral i faringe, 21,1%, en què l’increment és significatiu. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu la taula 55). En els homes, l’estudi de l’evolució de la taxa ajustada de mortalitat dels càncers de cap i coll entre els anys 1982 i 2004 mostra una tendència no significativa a la baixa en càncers de llavi, llengua, cavitat oral, amígdala i laringe. Hi ha un augment no significatiu de la mortalitat per càncer de glàndules salivals, nasofaringe i hipofaringe. Hi ha un increment significatiu en els càncers de cavitat nasal i sins amb un PAC de 16,9 (IC95%: 0,9-35,4), i en altres càncers de cavitat oral i faringe amb un PAC de 23,8 (vegeu la taula 56).

126


Amígdala

57,9

37 – 91

Nasofaringe

60,4

36 – 93

59,0

41 – 76

63,1

33 – 78

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins Laringe LOCALITZACIÓ TUMORAL Total Llavi cap i coll

Incidència 64,4 i supervivència del càncer 35 – 92 de cap i coll...

69,4 MITJANA

42 – 92 RANG

65,4 82,7

33 94 67 –– 93

Llengua Taula 54. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de62,9 tots els càncers de cap i coll39en– 86 ambdós sexes. Mitjana d’edat. Cavitat oral

64,3

45 – 94

72,7 45 – 85 EnGlàndules ambdóssalivals sexes, els valors del percentatge anual de canvi (PAC) de les taxes Amígdala de mortalitat són negatius en càncers 57,9 37 – 91 però, són ajustades de llavi, amígdala i laringe; Nasofaringe

60,4

36 – 93

positius en les altres localitzacions de cap i coll, especialment en càncers

Hipofaringe 64,4 35 – 92 d’hipofaringe, 5,65, i altres càncers de cavitat oral i faringe, 21,1%, en què Altres càncers de cavitat 59,0 41 – 76 oral i faringeés significatiu. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les l’increment Cavitats nasals i sins 63,1 33 – 78

tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les Laringe

69,4

42 – 92

Total cap i coll

65,4

33 – 94

actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui Taula 54. Tarragona 1998-2002. Mortalitat de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

actualment infraestimada (vegeu la taula 55). Mitjana d’edat.

En ambdós sexes, els valors del percentatge anual de canvi (PAC) de les taxes LOCALITZACIÓ TUMORAL

PERÍODE

PAC

IC95%

Llavi

1982-2004

-3,9

(-10,6 – 3,4)

Llengua

1982-2004

0,0

(-2,4 – 2,5)

Cavitat oral

1982-2004

0,1

(-2,8 – 3,1)

Glàndules salivals

1982-2004

0,1

(-8,8 – 9,9)

Amígdala

1982-2004

-2,4

(-10,3 – 6,2)

Nasofaringe

1982-2004

0,6

(-5,2 – 6,8)

5,6

(0,0 – 11,6)*

21,1

(10,1 – 33,3)*

6,5

(-3,7 – 17,7)

-1,3 -3,9

(-2,8 – 0,3) (-10,6 – 3,4) (-0,2 – 1,3) (-2,4 – 2,5)

ajustades de mortalitat són negatius en càncers de llavi, amígdala i laringe; però, són positius en les altres localitzacions de cap i coll, especialment en càncers d’hipofaringe, 5,65, i altres càncers de cavitat oral i faringe, 21,1%, en què l’increment és significatiu. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui Hipofaringe 1982-2004 actualment infraestimada la taula 55). Altres càncers de cavitat oral(vegeu i 1982-2004 faringe Cavitats nasals i sins LOCALITZACIÓ TUMORAL Laringe Llavi Total cap i coll Llengua

154 Cavitat oral

1982-2004 PERÍODE 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

PAC

0,5 0,0

IC95%

1982-2004

0,1 (-2,8 – 3,1) Taula 55. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes. 0,1 (-8,8 – 9,9) Glàndules salivals 1982-2004 -2,4 (-10,3 – 6,2) Amígdala En els homes, l’estudi de l’evolució 1982-2004 de la taxa ajustada de mortalitat dels càncers de

lesentre dones, l’evolució la taxa ajustadanodesignificativa mortalitat increcap En i coll els anys 1982 i 2004de mostra una tendència a laha baixa Nasofaringe

1982-2004

0,6

(-5,2 – 6,8)

5,6 (0,0 – 11,6)* Hipofaringe 1982-2004 mentat significativament en càncers de llengua, PAC deno24,3 en càncers de llavi, llengua, cavitat oral, amígdala i laringe.amb Hi haun un augment Altres càncers de cavitat oral i (10,1 – 33,3)* (IC95%: càncers de laringe, amb un21,1 PAC de 18,4 (IC95%:i 2,0significatiu de la imortalitat per1982-2004 càncer de glàndules salivals, nasofaringe faringe 6,5-45,2), (-3,7i –sins 17,7) Cavitats sins 1982-2004 hipofaringe. Hi iha unde increment significatiu en tendència els càncers6,5deés cavitat nasal amb 37,4). En nasals la resta localitzacions, la un discret augment -1,3 (-2,8 – 0,3) Laringe un PACarriba de 16,9a(IC95%: 0,9-35,4), i 1982-2004 en(vegeu altres càncers de cavitat amb un que no ser significatiu la taula 57). oral i faringe

Total i coll PAC decap 23,8 (vegeu la taula 56).

1982-2004

0,5

(-0,2 – 1,3)

154 PERÍODE

PAC

IC(95%)

Llavi

TUMOR

1982-2004

-3,9

(-11,4 – 4,2)

Llengua

1982-2004

-1,1

(-3,6 – 1,5)

-0,3

(-3,0 – 2,5)

Cavitat oral

127 1982-2004

Glàndules salivals

1982-2004

2,1

(-11,1 – 17,3)

Amígdala

1982-2004

-2,6

(-11,4 – 7,0)


un PAC de 16,9 (IC95%: 0,9-35,4), i en altres càncers de cavitat oral i faringe amb un significatiu de la mortalitat per càncer de glàndules salivals, nasofaringe i PAC de 23,8 (vegeu la taula 56). hipofaringe. Hi ha un increment significatiu en els càncers de cavitat nasal i sins amb

Encarna Mur i Restoy

un PAC de 16,9 (IC95%: 0,9-35,4), i en altres càncers de cavitat oral i faringe amb un PAC Llavide 23,8 (vegeu la taula 56).

TUMOR

PERÍODE

PAC

IC(95%)

1982-2004

-3,9

(-11,4 – 4,2)

Llengua

1982-2004 PERÍODE 1982-2004

-1,1 PAC -0,3 -3,9 2,1

(-3,6 – 1,5) IC(95%) (-3,0 – 2,5) (-11,4 (-11,1– –4,2) 17,3)

Glàndules salivals Hipofaringe Amígdala Altres càncers de cavitat oral i faringe Nasofaringe Cavitats nasals i sins Hipofaringe

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

-1,1 -2,6 -0,3 2,9 2,1 5,9 -2,6 23,8 2,9 16,9 5,9

(-3,6 – 1,5) (-11,4 – 7,0) (-3,0 (-7,7– –2,5) 14,8) (-11,1 – 17,3) (-0,2 – 12,3 ) (-11,4 – 7,0) (11,4 – 37,6)* (-7,7 – 14,8) (0,9– –12,3 35,4)* (-0,2 )

Laringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Total cap i coll Cavitats nasals i sins

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

-1,5 23,8 0,4 16,9

(-3,0 – 0,1) (11,4 – 37,6)* (-0,4 – 1,2) (0,9 – 35,4)*

Cavitat oral TUMOR Llavi Glàndules salivals

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

Llengua Amígdala Cavitat oral Nasofaringe

Taula 56. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat de tots els càncers de cap i coll en Laringe 1982-2004 -1,5 (-3,0 – 0,1) homes. Total cap i coll 1982-2004 0,4 (-0,4 – 1,2)

En les dones, l’evolució de la taxa ajustada de mortalitat ha incrementat Taula 56. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat de tots els càncers de cap i coll en homes. significativament en càncers de llengua, amb un PAC de 24,3 (IC95%: 6,5-45,2), i càncers de laringe, amb de un la PACtaxa de ajustada 18,4 (IC95%: 2,0-37,4). ha En incrementat la resta de En les dones, l’evolució de mortalitat

A la figura 23, es veu l’evolució de la taxa ajustada de mortalitat des(vegeu del 1982 allaringe, 2005. càncersla de taula 57). amb un PAC de 18,4 (IC95%: 2,0-37,4). En la resta de localitzacions, la tendència discretamb augment quedeno24,3 arriba a ser6,5-45,2), significatiu significativament en càncers és deun llengua, un PAC (IC95%: i localitzacions, la tendència és un discret augment que no arriba a ser significatiu LOCALITZACIÓ (vegeu la taula 57).TUMORAL

PERÍODE

PAC

IC95%

Llavi Llengua LOCALITZACIÓ TUMORAL Cavitat oral Llavi Glàndules salivals Llengua Amígdala Cavitat oral Nasofaringe Glàndules salivals Hipofaringe Amígdala Altres càncers de cavitat oral i Nasofaringe faringe Hipofaringe Cavitats nasals i sins Altres càncers de cavitat oral i faringe Laringe Cavitats Total capnasals i coll i sins

1982-2004 1982-2004 PERÍODE 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

-2,6 24,3 PAC 6,2 -2,6 5,5 24,3 2,4 6,2 -0,2 5,5 2,0 2,4 -0,2 2,0 -1,0

(-15,9 – 12,7) (6,5 – 45,2)* IC95% (-10,7 – 26,4) (-15,9 (-9,0– –12,7) 22,3) (6,5 – 45,2)* (-12,3 – 19,4) (-10,7 – 26,4) (-19,8 – 24,2) (-9,0 – 22,3) (-7,4 –12,2) (-12,3 – 19,4) (-19,8 – -24,2) (-7,4 –12,2) (-16,0 – 16,5)

1982-2004 1982-2004 1982-2004 1982-2004

18,4 -1,0 2,0

(2,0 – 37,4)* (-16,0 – 16,5) (-0,9 – 4,9) 155

Taula 57. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat de tots els càncers de cap i coll en dones. 155

A la figura 23, es veu l’evolució de la taxa ajustada de mortalitat des del 1982 al 2005. 15 12

TA

9 6

Any

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1993

128

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

1994

3


Total cap i coll

1982-2004

2,0

(-0,9 – 4,9)

Taula 57. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat de tots els càncers de cap i coll en dones.

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

A la figura 23, es veu l’evolució de la taxa ajustada de mortalitat des del 1982 al 2005. 15 12

TA

9 6 3

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

Figura 23. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat de tots els càncers de cap i coll per sexe.

4.3.4 Supervivència i evolució de la supervivència 4.3.4. Supervivència i evolució de la supervivència

La supervivència observada (SO) a cinc anys dels diferents tumors de La supervivència observada1995-1999 (SO) a cinc anys diferents tumors cap en elper cap i coll en el període i endels ambdós sexes vade ser dei coll 76,1% ambdós va ser de per al56% càncer de al llavi, 57,9% de alperíode càncer1995-1999 de llavi,i en 57,9% persexes al càncer de76,1% laringe, per càncer per al càncer de laringe, 56% per al al càncer glàndules salivals 53,3% peramb al desuglàndules salivals i 53,3% per de de nasofaringe. Els itumors nasofaringe. Els tumors amb supervivències observades a cinc anys més baixes van pervivències observades a cinc anys més baixes van ser altres càncers altres càncers cavitat amb oral i un faringe amb un 10%, d’amígdala càncers d’amígdala desercavitat oral i de faringe 10%, càncers ambamb un un 28% 28% i càncers d’hipofaringeamb amb un un 30,1% la taula 58 i 58 la ifigura 24). La24). i càncers d’hipofaringe 30,1%(vegeu (vegeu la taula la figura relativa (SR) a cinc anys dels anys diferents tumors de cap tumors i coll va de ser cap de i Lasupervivència supervivència relativa (SR) a cinc dels diferents 90,8% deper llavi, perde al càncer de glàndules salivals, 65,1% per al coll va per ser aldecàncer 90,8% al65,6% càncer llavi, 65,6% per al càncer de glàndude laringe i 55,7% per aldecàncer dei 55,7% nasofaringe. tumorsdeamb lescàncer salivals, 65,1% per al càncer laringe per alElscàncer nasosupervivències relativesamb a cinc anys més baixes van ser altresacàncers de cavitat i faringe. Els tumors supervivències relatives cinc anys mésoral baixes faringe un 11,6%, càncers ambi un 30,1% i càncers d’hipofaringe amb van ser amb altres càncers de d’amígdala cavitat oral faringe amb un 11,6%, càncers d’amígdala amb un 30,1% i càncers un 31,9% (vegeu la taula 58 i la figura 24). d’hipofaringe amb un 31,9% (vegeu la taula 58 i la figura 24). 156 En els homes, la supervivència observada a cinc anys dels diferents tumors de cap i coll va ser de 76% per al càncer de llavi, 63,6% per al càncer de nasofaringe, 57,9% per al càncer de laringe i 46,2% per al càncer de glàndules salivals. Els tumors amb supervivències observades a cinc anys més baixes van ser altres càncers de cavitat oral i faringe 129


Encarna Mur i Restoy

amb un 10,3%, càncers d’amígdala amb un 26,1% i càncers d’hipofaringe amb un 30,1%. La supervivència relativa a cinc anys dels diferents tumors de cap i coll va ser de 90% per al càncer de llavi, 66,7% per al càncer de nasofaringe, 65,3% per al càncer de laringe i 50,7% per al càncer de cavitat oral. Els tumors amb supervivències relatives a cinc anys més baixes van ser altres càncers de cavitat oral i faringe amb un 12%, càncers d’amígdala amb un 27% i càncers d’hipofaringe amb un 31,9% (vegeu la taula 59). SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

Llavi

LOCALITZACIÓ TUMORAL

76,1

90,8

Llengua

44,6

47,3

Cavitat oral

47,4

52,2

Glàndules salivals

56,0

65,6

Amígdala

28,0

30,1

Nasofaringe

53,3

55,7

Hipofaringe

30,1

31,9

Altres càncers de cavitat oral i faringe

10,0

11,6

Cavitats nasals i sins

40,0

43,2

Laringe

57,9

65,1

Cap i coll

52,3

59,1

Taula 58. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

En les dones, hi ha tumors en què no es reporta ni la supervivència observada ni la supervivència relativa per la baixíssima incidència que tenen. Els tumors amb supervivència observada a cinc anys més alta són el càncer de llavi amb 76,9%, el càncer de glàndules salivals amb un 66,7%, el càncer de cavitat oral amb un 62,5% i el càncer de laringe amb un 57,1%. El tumor amb una supervivència observada a cinc anys més baixa va ser el càncer de nasofaringe amb un 25%. Les supervivències relatives a cinc anys més altes van ser el càncer de llavi amb 92,4 %, el càncer de glàndules salivals amb 77,4%, el càncer de cavitat oral amb 62,7%, el càncer de cavitat nasal i sins paranasals amb 61,6%, i el càncer de laringe amb 58,8%. El tumor amb la supervivència relativa a cinc anys més baixa va ser el càncer de nasofaringe amb 25,4% (vegeu la taula 60). Figura 24. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

130

157


Cavitats nasals i sins

40,0

43,2

Laringe

57,9

65,1

Cap i coll

52,3 Incidència i supervivència59,1del càncer de cap i coll...

Taula 58. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes.

En els homes, la supervivència observada a cinc anys dels diferents tumors de cap i coll va ser de 76% per al càncer de llavi, 63,6% per al càncer de nasofaringe, 57,9% per al càncer de laringe i 46,2% per al càncer de glàndules salivals. Els tumors amb supervivències observades a cinc anys més baixes van ser altres càncers de cavitat oral i faringe amb un 10,3%, càncers d’amígdala amb un 26,1% i càncers d’hipofaringe amb un 30,1%. La supervivència relativa a cinc anys dels diferents tumors de cap i Figura 24. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers

de cap i coll en ambdós sexes. coll va ser de 90% per al càncer de llavi, 66,7% per al càncer de nasofaringe, 65,3%

per al càncer de laringe i 50,7% per al càncer de cavitat oral. Els tumors amb

En els tumors en aquè és ser molt baixa no potoral calcular supervivències relatives cinc la anyscasuística més baixes van altres càncers dees cavitat i 157

l’evolució de la supervivència. Aquest veuràd’hipofaringe en determinats faringe amb un 12%, càncers d’amígdala amb unfet 27%es i càncers amb un tu(vegeu la taula mors31,9% de cap i coll en59). les dones. SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

Llavi

LOCALITZACIÓ TUMORAL

76,0

90,0

Llengua

43,9

46,7

Cavitat oral

45,6

50,7

Glàndules salivals

46,2

49,0

Amígdala

26,1

27,0

Nasofaringe

63,6

66,7

Hipofaringe Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasals i sins

30,1

31,9

10,3

12,0

27,3

28,2

Laringe

57,9

65,3

Cap i Coll

51,9

58,7

Taula 59. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll en homes.

La supervivència observada dels tumors de cap i coll a la demarcacióEndelesTarragona en el en període els homes és de ni79,4% a dones, hi ha tumors què no es1995-1999 reporta ni laen supervivència observada la l’any,supervivència 51,9% als relativa cinc anys als deu anys.queEntenen. les dones és del 77,9% per ila36,6% baixíssima incidència Els tumors amb a l’any, 55,8% als cinc anys 39,5% supervivència observada a cincianys més als alta deu són elanys. càncerLa de supervivència llavi amb 76,9%, el relacàncer glàndules amb un 66,7%, el càncer als de cavitat oral amb un 62,5% tiva en els de homes és salivals de 81,2% a l’any, 58,7% cinc anys i 47,6% alsi deu càncer laringe és ambde un 57,1%. amb62,8% una supervivència a cinc als anys.elEn lesdedones 79,5%El atumor l’any, als cincobservada anys i 50,8% anys més baixa la va taula ser el càncer nasofaringe deu anys (vegeu 61 i ladefigura 25). amb un 25%. Les supervivències relatives a cinc anys més altes van ser el càncer de llavi amb 92,4 %, el càncer de glàndules salivals amb 77,4%, el càncer de cavitat oral amb 62,7%, el càncer de

158

131


Llengua

47,1

49,3

Cavitat oral

62,5

62,7

Glàndules salivals 66,7 77,4 Encarna cavitatMur nasali Restoy i sins paranasals amb 61,6%, i el càncer de laringe amb 58,8%. El tumor Amígdala

-

-

amb la supervivència relativa a cinc anys25,0 més baixa va ser el càncer Nasofaringe 25,4 de nasofaringe Hipofaringe amb 25,4% (vegeu la taula 60). Altres càncers de cavitat oral i faringe Cavitats nasalsTUMORAL i sins LOCALITZACIÓ

-

-

-

-

55,6OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA

Laringe

61,6 SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 58,8

57,1

Llavi Cap i Coll

76,9 55,8

92,4 62,8

Llengua Taula 60. Tarragona 1995-1999. Supervivència47,1 observada i relativa a 5 anys de tots49,3 els càncers de cap i coll en dones. Cavitat oral

62,5

62,7

Glàndules salivals

66,7

77,4

Amígdala En els tumors en què la casuística és molt de la Nasofaringe 25,0baixa no es pot calcular l’evolució 25,4 supervivència. Aquest fet es veurà en determinats tumors de cap i coll en -les dones. Hipofaringe Altres càncers de cavitat supervivència observada dels tumors de- cap i coll a la demarcació de Tarragona en oralLa i faringe Cavitats nasals1995-1999 i sins 61,6 el període en els homes és de55,6 79,4% a l’any, 51,9% als cinc anys i 36,6% als deu anys. En les dones és del 77,9% a l’any, als deu anys. Laringe 57,1 55,8% als cinc anys i 39,5% 58,8

Cap La i Coll supervivència relativa en els homes55,8 és de 81,2% a l’any, 58,7% als62,8 cinc anys i als deu anys. En les Supervivència dones és de 79,5% a l’any, 62,8%aals cincde anys als de Taula47,6% 60. Tarragona 1995-1999. observada i relativa 5 anys totsi 50,8% els càncers cap i coll en dones. deu anys (vegeu la taula 61 i la figura 25). HOMES (n = 678)

DONES (n = 77)

En tumors en què la casuística és molt baixa l’evolució de la Anyels Obs IC95% Rel IC95% Obsno es pot IC95%calcularRel IC95% supervivència. Aquest fet es veurà en determinats tumors de cap i coll en les dones. 1

79,4

(76,4 - 82,5)

81,2

(78,2 - 84,4)

77,9

(69,2 - 87,8)

79,5

(70,6 - 89,6)

59,3 (55,7observada - 63,1) 63,6 (59,8 - 67,7) - 78,8) 71,5 (61,2 - 83,4) La3 supervivència dels tumors de cap i67,5 coll a (57,8 la demarcació de Tarragona en 51,9 1995-1999 (48,3 - 55,8) - 63,1) - 68,1) 62,8 - 76,6) el5període en els58,7 homes(54,6 és de 79,4% 55,8 a l’any,(45,8 51,9% als cinc anys(51,5 i 36,6% als

deu les dones a -l’any, cinc -anys deu- anys. 10 anys. 36,6 En (33,1 - 40,4) és del 47,677,9% (43,1 52,5) 55,8% 39,5 als (29,8 52,4) i 39,5% 50,8 als(38,3 67,3) La supervivència relativa Supervivència en els homes dei 1081,2% a tots l’any, 58,7%deals anys i Taula 61. Tarragona 1995-1999. a 1, és 3,5 anys de els càncers capcinc i coll per sexe. 159 als 47,6% als deu anys. En les dones és de 79,5% a l’any, 62,8% als cinc anys i 50,8% Taula Tarragona Supervivència 1, 3 , 5 i 10 anys de tots els càncers de cap i coll per sexe. 110 1995-1999. deu61. anys (vegeu la taula 61 i la figura a25).

Obs

1

79,4

3

59,3

5

51,9

10

36,6

Supervivencia (%) Supervivencia (%)

Any

100 90 110 80HOMES (n = 678) 100 70 90 60 IC95% Rel 80 50 70 40 (76,4 - 82,5) 81,2 60 30 50 20 (55,7 - 63,1) 63,6 40 10 30 0 (48,3 - 55,8) 58,7 20 0 1 10 (33,1 - 40,4) 47,6 0

DONES (n = 77) IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

(78,2 - 84,4)

77,9

(69,2 - 87,8)

79,5

(70,6 - 89,6)

(59,8 - 67,7)

67,5

(57,8 - 78,8)

71,5

(61,2 - 83,4)

55,8

(45,8 - 68,1)

62,8

(51,5 - 76,6)

50,8

(38,3 - 67,3)

(54,6 - 63,1)

2

3

(43,1 - 52,5) Homes

4

5 Temps 39,5

6

7

(29,8 - 52,4)

Dones

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Temps Figura 25. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa de tots els càncers de cap i 159 Homes Dones coll per sexe.

Figura 25. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa de tots els càncers de cap i coll per sexe.

Si es valora l’evolució de la supervivència per sexe i quinquennis (1985-1989, 19901994, 1995-1999, 2000-2004) dels pacients diagnosticats de CCC en el període 1985a Tarragona no esde veuen diferències remarcables (vegeu la taula 62, i les figures Si2004 es valora l’evolució la supervivència per sexe i quinquennis (1985-1989, 1990132 26 i 27). 1994, 1995-1999, 2000-2004) dels pacients diagnosticats de CCC en el període 1985-

2004 a Tarragona no es veuen diferències remarcables (vegeu la taula 62, i les figures


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Si es valora l’evolució de la supervivència per sexe i quinquennis (1985-1989, 1990-1994, 1995-1999, 2000-2004) dels pacients diagnosticats de CCC en el període 1985-2004 a Tarragona no es veuen diferències remarcables (vegeu la taula 62, i les figures 26 i 27). A partir dels 65 anys es veu una disminució de la supervivència observada i relativa dels càncers de cap i coll a la demarcació de Tarragona en el període 1995-1999 (vegeu la taula 63). 100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0

1

3

5

10

Temps Figura 26. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència de tots els càncers de cap i coll per quinquennis en homes.

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps

Figura 27. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència de tots els càncers de cap i coll per quinquennis en dones.

A partir dels 65 anys es veu una disminució 133 de la supervivència observada i relativa dels càncers de cap i coll a la demarcació de Tarragona en el període 1995-1999


1994, 1995-1999, 2000-2004) dels pacients diagnosticats de CCC en el període 19852004 a Tarragona no es veuen diferències remarcables (vegeu la taula 62, i les figures

Encarna Mur i Restoy 26 i 27).

1 ANY Obs

3 ANYS Rel

Obs

5 ANYS

Rel

10 ANYS

Obs

Rel

Obs

Rel 44,8

HOMES 1985-1989

76,7

78,5

56,7

60,6

48,9

54,8

35,2

1990-1994

79,4

81,2

59,9

64,5

50,3

57

36,9

48

1995-1999

79,4

81,2

59,3

63,6

51,9

58,7

36,6

47,6

2000-2004

77,7

79,2

57,9

61,7

47,3

52,7

-

-

DONES 1985-1989

82,1

84,5

60,7

66

57,1

64,8

44,6

57,9

1990-1994

78,6

81,7

62,9

68,7

54,3

64,1

42,9

54,8

1995-1999

77,9

79,5

67,5

71,5

55,8

62,8

39,5

50,8

2000-2004

80,6

82,6

66,3

70,5

60,2

66,8

-

-

Taula 62. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència de tots els càncers de cap i coll per sexe i quinquennis.

L’increment anual de les taxes de supervivència relativa a cinc anys160 dels pacients amb càncers de cap i coll, diagnosticats a la demarHOMES DONES cació de Tarragona en el període 1985-1999, ha augmentat un 0,38% en Obs Rel Obs Rel els homes i en les dones s’ha reduït un 0,15%. Aquests canvis no són 15-44 56,0 56,5 42,9 42,9 significatius (vegeu la taula 64). 45-54

47,7

48,8

77,8

55-64

61,8

65,8

73,3

65-74

46,5 Obs 44,2 56,0 51,9 47,7

53,6 Rel 68,8 56,5 58,7 48,8

40,0 Obs 53,8 42,9 55,8 77,8

75+ 15-44 Total 45-54

HOMES

78,4

DONES

75,1 42,4 Rel 74,2 42,9 62,8 78,4

Taula 63. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de 61,8 65,8 73,3 75,1 cap i coll55-64 per edat i sexe.

65-74

46,5

53,6

40,0

42,4

75+

44,2

68,8

53,8

74,2

Total

51,9

58,7

55,8

62,8

L’increment anual de les taxes de supervivència relativa a cinc anys dels pacients amb càncers de cap i coll, diagnosticats a la demarcació de Tarragona en el període 1985-1999, ha augmentat un 0,38% en els homes i en les dones s’ha reduït un 0,15%.

Taula 63. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll per edatno i sexe. Aquests canvis són significatius (vegeu la taula 64).

L’increment anual de les taxes de supervivència relativa a cinc anys dels pacients SEXE

INCREMENT

IC95%

amb càncers de cap i coll, diagnosticats a la demarcació de Tarragona en el període Homes (-0,87 – 1,63) 1985-1999, ha augmentat un 0,38% en els0,38 homes i en les dones s’ha reduït un 0,15%. Dones canvis no són significatius (vegeu-0,15 Aquests la taula 64).

(-1,99 – 1,69)

Taula 64. Tarragona 1985-1999. Increment anual de les taxes de supervivència relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll per sexe.

INCREMENT

IC95%

Homes

SEXE

0,38

(-0,87 – 1,63)

Dones

-0,15

(-1,99 – 1,69)

4.3.5. Prevalença 2004

Taula 64. de Tarragona 1985-1999. anual de taxesés de de supervivència relativa a 5100.000 anys de La taxa prevalença a 31Increment de desembre deles2004 245,23 casos per tots els càncers de cap i coll per sexe.

homes i de 65,17 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament la

134

taxa de prevalença és de 155,88 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos

4.3.5. Prevalença 2004

prevalents és de 1.056 casos, 837 en els homes i 219 casos en les dones (vegeu la


Homes Dones

0,38

(-0,87 – 1,63)

-0,15

(-1,99 – 1,69)

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Taula 64. Tarragona 1985-1999. Increment anual de les taxes de supervivència relativa a 5 anys de tots els càncers de cap i coll per sexe.

4.3.5. Prevalença 2004 4.3.5. Prevalença 2004

La taxa dedeprevalença desembre deés2004 és decasos 245,23 casos per La taxa prevalença a a3131 dede desembre de 2004 de 245,23 per 100.000 100.000 homes i de 65,17 casos per 100.000 dones. Si es prenen elsla dos homes i de 65,17 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament sexes conjuntament la taxa de prevalença és de 155,88 casos per 100.000 taxa de prevalença és de 155,88 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos habitants. Elésnombre de casos és de 837 en prevalents de 1.056 casos, 837 enprevalents els homes i 219 casos1.056 en lescasos, dones (vegeu la els homes 219 casos en les dones (vegeu la taula 65). taulai 65).

Homes

TAXA

NOMBRE DE CASOS

245,23

837

Dones

65,17

219

Ambdós sexes

155,88

1.056

Taula 65. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents de tots els càncers de cap i coll.

La projecció del nombre de casos prevalents a 31 de desembre de 2010 i 2015 és,

La projecció del nombre de casos prevalents a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 1.006 i 1.135 casos en els homes, i de 288 i 344 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament 162 el nombre de casos prevalents és 1.294 el 2010 i 1.480 el 2015 (vegeu la dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament el nombre de casos prevalents és taula1.294 66).el 2010 i 1.480 el 2015 (vegeu la taula 66). respectivament, de 1.006 i 1.135 casos en els homes, i de 288 i 344 casos en les

dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament el nombre de casos prevalents és 2004 la taula 66). 1.294 el 2010 i 1.480 el 2015 (vegeu

2010

2015

1.006

1.135

Homes

837

Dones

2004 219

2010 288

2015 344

Homes Ambdós sexes

837 1.056

1.006 1.294

1.135 1.480

219

288

344

Dones

Taula 66. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants de tots els càncers de cap i coll asexes Tarragona per als anys 2010 Ambdós 1.056i 2015. 1.294 1.480

La projecció de ladel taxa de prevalença a 31 de per desembre 2010 i de 2015 245,15dei Taula 66. Projecció nombre de casos prevalents 100.000de habitants totséselsdecàncers cap i coll a Tarragona per als anys 2010 i 2015.

La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010

258,71 casos per 100.000 homes, i de 72,34 i 80,47 casos per 100.000 dones, 2015 és de 245,15 i 258,71 casos31per 100.000dehomes, i de 72,34 iési80,47 La projecció de laSitaxa de prevalença deconjuntament, desembre 2010 i 2015 de 245,15 respectivament. es prenen els dos asexes la taxa de és prevalença

i casos 100.000 es prenen dos sexes 258,71 casos per dones, 100.000 homes, de 72,34(vegeu i Si 80,47 casos67). perels 100.000 dones, condeper 160,06 i 170,70 casos perrespectivament. 100.000 ihabitants la taula juntament, la taxa deprenen prevalença és de 160,06 i 170,70 per 100.000 respectivament. Si es els dos sexes conjuntament, la taxa casos de prevalença és 2004 habitants (vegeu 2010 2015 de 160,06 i 170,70la casos per 100.000 la taula 67). habitants (vegeu taula 67). Homes

245,23

245,15

Dones

2004 65,17

2010 72,34

2015 80,47

Homes Ambdós sexes

245,23 155,88

245,15 160,06

258,71 170,70

Dones

65,17

72,34

80,47

258,71

Taula 67. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de cap i coll a Tarragona per als anys 2010 i 2015. Ambdós sexes 155,88 160,06 170,70 Taula 67.Discussió Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de cap i coll a Tarragona per als anys 4.3.6. 2010 i 2015.

El carcinoma escamós de cap i coll és freqüent en algunes parts del món, on el 4.3.6. Discussió consum de tabac i alcohol és alt (Sankaranarayanan 1998). S’ha vist que si la població El deha cap és135 freqüent parts del món, on el en carcinoma redueix el escamós consum hi unai coll reducció posteriorenenalgunes la incidència (Aupérin 2005; consum de tabac i alcohol és alt (Sankaranarayanan 1998). S’ha vist que si la població Polednak 2009). A nivell mundial el càncer de cap i coll ocupa el cinquè lloc més en redueix el consum hi ha una reducció posterior en la incidència (Aupérin 2005;


Encarna Mur i Restoy

4.3.6 Discussió El carcinoma escamós de cap i coll és freqüent en algunes parts del món, on el consum de tabac i alcohol és alt (Sankaranarayanan 1998). S’ha vist que si la població en redueix el consum hi ha una reducció posterior en la incidència (Aupérin 2005; Polednak 2009). A nivell mundial el càncer de cap i coll ocupa el cinquè lloc més freqüent. Així com als Estats Units són tumors relativament rars, a la zona sud-central d’Àsia són molt freqüents i representen el 25% del total de càncers en els homes (Sturgis 2004). A la demarcació de Tarragona, el càncer de cap i coll en els homes és el cinquè més freqüent i en les dones és molt poc freqüent. Des de 1980 a 2005 s’han diagnosticat 3.507 casos de càncer de cap i coll a la demarcació de Tarragona. En els homes, presenta una incidència intermèdia comparat amb els registres de l’Estat espanyol i alta comparat amb altres registres del món, amb una taxa ajustada de 30,8 casos/100.000 habitants/any. En les dones, presenta una incidència intermèdia comparat amb els registres de l’Estat espanyol i baixa amb altres registres del món, amb una taxa ajustada de 3,5 casos/100.000 habitants/any (figures 28 i 29) (Curado 2007). A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al diagnòstic dels CCC és de 64,3 anys. Al SEER, el total de tumors de cap i coll té una edat mitjana al diagnòstic similar; però, quan es mira cadascuna de les localitzacions es veu que el llavi i l’amígdala es troben en gent més jove al SEER que a Tarragona. En el càncer de llavi la mitjana d’edat és de 67 anys al SEER i de 71,1 anys a Tarragona, i en el d’amígdala 54 i 59 anys, respectivament. En la hipofaringe passa el contrari; és a dir, la mitjana d’edat és més jove a Tarragona, 59,7 anys, que al SEER, 66 anys. La comparativa de la distribució de la incidència per grups d’edat entre l’RCT i el SEER no és possible per al conjunt de tumors de cap i coll, ja que el SEER presenta aquesta informació fragmentada segons localitzacions i, per tant, es valorarà en els apartats que sigui possible (SEER 2009). La raó de sexes dels càncers de cap i coll a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 era de 7,1 a favor dels homes. En el mateix període, la raó de sexes d’altres tumors relacionats amb el tabac en l’RCT ha estat de 8,2 per al càncer de pulmó i de 6,6 per al de bufeta.

136


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Conseqüentment, es podria pensar que el tipus de consum de tabac és similar en ambdós sexes. TOT CAP I COLL-HOMES 40,3

Espanya, País Basc

37,2

França, Baix Rin

36,6

Espanya, Illes Canàries

35,8

Espanya, Astúries

35,2

Espanya, Múrcia

32,7

Espanya, Granada

30,8

Espanya, Tarragona

30,5

Espanya, Navarra

29,3

*Xina, Hong Kong

28,9

Espanya, Albacete

28,2

Espanya, Saragossa

27,5

Brasil, Goiânia

27,4

Eslovènia

27

Espanya, Conca

26,8

Espanya, Girona

26,1

India, Bombai

25,7

Suïssa, Ginebra

25,6

Polònia, Kielce

24,6

Suïssa, Neuchâtel

23,8

França, Tarn

23,3

EUA, SEER: Negres

22,9

Itàlia, Varese

22,6

EUA, Hawaii: Blancs

22,2

Singapur

21,6

Tailàndia, Songkhla

21

Malàisia, Penang

20,3

Itàlia, Parma

20,1

Itàlia, Torí

19,5

Polinèsia Francesa

19,4

Argentina, Badia Blanca

19,3

Alemanya, Munic

19

República Txeca

18,5

Regne Unit, , Escòcia

18,3

Austràlia, Nova Gales del Sud

17,7

Àustria

17,2

EUA, SEER : Blancs no Hispans

17,1

*Turquia, Izmir

17

Dinamarca

16,8

EUA, Hawaii: Hawaians

14,6

Canadà

13,7

Regne Unit, Northern i Yorkshire

13,3

Regne Unit, Irlanda del Nord

12,6

Irlanda

11,5

Itàlia, Siracusa

11,4

Israel: No jueus

11,4

Noruega

11,1

Colòmbia, Cali

11,1

Israel: Jueus Egipte, Gharbia

11

Corea, Daejeon

11 10,8

EUA, SEER : Blancs hispans Nova Zelanda

10,6

EUA, SEER: API

10,4 10,2

Finlàndia

9

Suècia

7,4

Kuwait: Kuwaitians

6,9

*Perú, Trujillo

4,7

Xile, Valdívia

3,8

Equador, Quito 0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Figura 28. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Tots els càncers de cap i coll en homes.

165

137


Encarna Mur i Restoy

No es disposa d’incidència agrupada en altres registres per poder veure la raó de sexes en el global de CCC; per tant, només s’anomenaran les localitzacions que poden ser comparables amb altres registres (vegeu la taula 68). El llavi té una raó de sexes de 7,4 a Tarragona. Dels onze registres poblacionals d’Espanya que donen la informació d’aquest període només Saragossa, Albacete i Múrcia tenen una raó de sexes més alta a favor dels homes. Respecte a la resta del món, és un dels registres on hi ha una major incidència en els homes que en les dones i supera Argentina (Badia Blanca, 12), Irlanda (9,1) i Turquia (Izmir, 8,1). La raó de sexes en les neoplàsies de llengua a l’RCT és de 3,8 i està en una posició intermèdia dintre dels RCBP d’Espanya. Si es compara amb la resta del món, aquest registre es troba en una posició alta, ja que només el supera Brasil (Goiânia, 7,0), República Txeca (5,1), França (Baix Rin, 4,9, i Tarn, 4,3), Eslovènia (5) i Tailàndia (Songkhla, 5,4). Per als tumors de cavitat oral, l’RCT és el que té la raó de sexes més alta, 7,1, tant si es compara amb Espanya com amb la resta del món. Per als tumors de les glàndules salivals, en què no s’ha trobat relació causal amb el tabac i l’alcohol, no hi ha un clar predomini del sexe masculí. A l’RCT és l’única localització dels CCC en què hi ha un discret predomini en les dones, amb una raó de sexes de 0,9. En els càncers de cavitat nasal i sins paranasals, com en els tumors de les glàndules salivals, no hi ha un predomini molt important en el sexe masculí tant a l’RCT com a la resta de registres espanyols i mundials, a excepció d’Israel (no jueus) i Xile (Valdívia) amb una raó de sexes de 5. Els càncers de faringe tenen un alt predomini en els homes, la raó de sexes en l’RCT és de 9,3; però, dintre de la resta dels RCBP d’Espanya és de les més baixes. En comparar amb la resta del món, es troben dintre de les més altes. El càncer de laringe, la localització més freqüent dintre dels CCC a la demarcació de Tarragona, té la raó de sexes més alta de tots els tumors de cap i coll. Aquest fet és homogeni dintre de tots els RCBP, encara que les diferències són més marcades en els RCBP d’Espanya, incloent l’RCT (RS 27,7), i en l’RCBP d’Itàlia Varese (RS 23,7).

138


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

TOT CAP I COLL-DONES 10

*Xina, Hong Kong

9,3

India, Bombai Suïssa, Ginebra

7,9

Suïssa, Neuchâtel

7,9

EUA, Hawaii: Blancs

7,9

Malàisia, Penang

7,8

EUA, SEER: Negres

6,4 6,4

Singapur Regne Unit, Escòcia

6,3

EUA, Hawaii: Hawaians

6,3 6,1

EUA, SEER : Blancs no hispans

6,1

Dinamarca

5,9

França, Baix Rin

5,9

Austràlia, Nova Gales del Sud

5,5

Colòmbia, Cali

5,2

Brasil, Goiânia

5,2

Canadà Tailàndia, Songkhla

5

França, Tarn

5

Alemanya, Munic

4,7

Espanya, País Basc

4,7

Regne Unit, Northern I Yorkshire

4,7 4,7

Polinèsia Francesa

4,5

Egipte, Gharbia

4,5

Regne Unit, Irlanda del Nord

4,4

EUA, SEER : API Argentina, Badia Blanca

4,3 4,3

Eslovènia

4,2

Italia, Torí

4,1

Noruega

4,1

Suècia

4

Espanya, Múrcia Nova Zelanda

4 3,9

Espanya, Astúries

3,9

Espanya, Illes Canàries

3,8

Kuwait: Kuwaitians

3,8

Àustria *Perú, Trujillo

3,7

Israel: Jueus

3,7

Finlàndia

3,7

Irlanda

3,7

Itàlia, Varese

3,7

Polònia, Kielce

3,7 3,7

Espanya, Granada Espanya, Navarra

3,5

Espanya, Tarragona

3,5 3,4

EUA, SEER : Blancs hispans

3,3

República Txeca

3,2

*Turquia, Izmir

3,2

Itàlia, Parma

2,9

Espanya, Conca

2,8

Espanya, Girona

2,7

Espanya, Albacete

2,5

Israel: No jueus

2,5

Espanya, Saragossa

2,4

Corea, Daejeon

2,2

Equador, Quito Itàlia, Siracusa

2,2

Xile, Valdívia

1,3 0

2

4

6

8

10

12

Figura 29. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Tots els càncers de cap i coll en dones.

166

139


Encarna Mur i Restoy

Aquestes diferències en la raó de sexes de les diferents localitzacions tenen una base en els factors etiològics que es discutirà en els apartats corresponents. El tipus histològic més freqüent en els tumors de cap i coll és el carcinoma escamós, ja que la majoria s’originen en la mucosa del tracte aerodigestiu superior. A l’RCT, en què el 91,6% dels CCC del període 1998-2002 tenen verificació histològica, el 86% del casos tenien aquesta histologia. Els nostres resultats estan d’acord amb la bibliografia (Barnes 2005; Harris 1981; Aupérin 2005). Respecte a la tendència temporal de la incidència (vegeu la figura 21), en els homes, del 1982 al 1990 hi va haver un augment significatiu en la taxa d’incidència dels tumors de cap i coll a la demarcació de Tarragona. Del 1990 al 2005 la taxa ajustada d’incidència va baixar significativament, un 3%. En les dones, del 1982 al 2005 hi ha un augment significatiu del 3,2%. Molt probablement, aquesta evolució està relacionada amb les modificacions de l’hàbit tabàquic (vegeu les figures 32 i 33) i enòlic (vegeu les figures 34 i 35) de la població. Les prediccions, fetes utilitzant els cinc RCBP espanyols que aporten informació de manera ininterrompuda al CIFC VII-IX i per un mínim de quinze anys, mostren una reducció de la raó de sexes, deguda a la reducció de la taxa d’incidència en els homes i a l’augment en les dones, generada pels canvis en els hàbits tabàquic i enòlic (de Souza 2011). A la figura 30, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència en els homes d’una selecció de registres mundials per al període 1993-1997 respecte al període 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). A la figura 31, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència en les dones d’una selecció de registres mundials per al període 1993-1997 respecte al període 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). La comparació entre els dos últims quinquennis pot fer veure una visió no real, ja que en la valoració dels vint-i-cinc anys la tendència dels càncers de cap i coll en les dones ha incrementat significativament.

140


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Argentina, Badia Blanca Austràlia, Nova Gales del sud Àustria Brasil, Goiânia Canadà Xile, Valdívia Xina, Hong Kong Colòmbia, Cali República Txeca Dinamarca Equador, Quito Egipte, Gharbia Finlàndia França, Baix Rin França, Tarn Polinèsia Francesa Alemanya, Munic India, Bombai Irlanda Israel: Jueus Israel: No jueus Itàlia, Parma Itàlia Siracusa Itàlia, Torí Itàlia, Varese Corea, Daejeon Kuwait: Kuwaitians Malàisia, Penang Nova Zelanda Noruega Perú, Trujillo Polònia Kielce Singapur Eslovènia Espanya, Albacete Espanya , Astúries Espanya , País Basc Espanya , Illes Canàries Espanya , Conca Espanya , Girona Espanya , Granada Espanya , Múrcia Espanya , Navarra Espanya, Tarragona Espanya , Saragossa Suècia Suïssa, Ginebra Suïssa , Neuchâtel Tailàndia, Songkhla Turquia, Izmir Regne Unit, Northern i Yorkshire Regne Unit , Irlanda del Nord Regne Unit , Escòcia EUA, Hawaii: Hawaians EUA, Hawaii: Blancs EUA, SEER (14): API EUA, SEER (14): Negres EUA, SEER (14): Blancs hispans EUA, SEER (14): Blancs no hispans

Cavitat Glàndules Cavitat Llavi Llengua Faringe oral salivals nasal (C00) (C01-02) (C09-14) (C03-06) (C30-31) Cavitat Glàndules Cavitat (C07-08) Llavi BadiaLlengua Faringe Laringe Argentina, Blanca 12,0 1,9 1,2 0,9 5,7 3,0 oral salivals nasal (C00) Nova (C01-02) (C09-14) (C32) Austràlia, Gales del sud(C03-06) 2,5 1,9 1,5 1,7 3,4 2,0 (C07-08) (C30-31) Àustria 2,60,9 2,75,7 2,93,0 1,3 4,2 1,8 12,0 1,9 1,2 14,0 Brasil, Goiânia 1,91,7 7,03,4 2,52,0 1,28,2 8,6 1,0 2,5 1,9 1,5 Canadà 3,5 1,8 1,5 1,3 2,9 1,4 2,6 2,7 2,9 1,3 4,2 1,8 8,2 Xile, 1,9 Valdívia - 1,2 3,08,6 - 1,0 0,76,8 4,5 5,0 7,0 2,5 Xina,3,5 Hong Kong 1,8 1,9 1,6 2,0 1,3 2,8 1,6 1,5 1,3 2,9 1,4 5,0 Colòmbia, Cali 2,80,7 0,84,5 0,65,0 0,9 2,1 0,6 3,0 10,0 República Txeca 2,3 5,1 3,4 1,1 5,4 1,7 1,9 1,6 2,0 1,3 2,8 1,6 12,3 Dinamarca 3,00,9 2,12,1 1,70,6 1,13,9 2,7 1,4 2,8 0,8 0,6 Equador, - 1,1 0,55,4 1,11,7 1,08,8 4,3 0,6 2,3 Quito 5,1 3,4 Egipte, 3,51,1 1,82,7 1,01,4 1,24,3 1,4 1,3 3,0Gharbia 2,1 1,7 Finlàndia 1,81,0 1,54,3 1,30,6 1,05,7 3,0 1,1 0,5 1,1 França, Baix Rin 0,9 4,9 4,4 1,1 8,2 3,0 3,5 1,8 1,0 1,2 1,4 1,3 11,6 França, 4,21,0 4,33,0 1,91,1 2,87,7 5,8 2,6 1,8Tarn 1,5 1,3 Polinèsia Francesa 2,5 2,2 1,0 5,7 0,9 4,9 4,4 1,1 8,2 3,0 9,2 Alemanya, 2,32,8 2,45,8 2,42,6 1,27,7 5,0 1,5 4,2 Munic 4,3 1,9 India, -Bombai 2,0 2,6 2,0 1,5 4,3 1,5 2,5 2,2 1,0 5,7 19,0 Irlanda 9,11,2 2,55,0 2,01,5 1,46,1 3,0 1,0 2,3 2,4 2,4 Israel: Jueus 2,61,5 1,24,3 1,21,5 1,37,9 2,0 1,6 2,0 2,6 2,0 Israel: No jueus 2,5 2,81,4 2,53,0 4,51,0 1,54,9 2,2 5,0 9,1 2,0 Itàlia,2,6 Parma 2,31,3 2,42,0 2,21,6 1,75,7 6,6 2,6 1,2 1,2 Itàlia2,8 Siracusa - 1,5 1,52,2 2,85,0 1,89,9 4,0 2,0 2,5 4,5 Itàlia,2,3 Torí 4,51,7 2,36,6 1,62,6 1,1 5,4 2,5 2,4 2,2 14,9 Itàlia, -Varese 8,7 2,8 2,5 0,7 6,9 2,5 1,5 2,8 1,8 4,0 2,0 18,5 Corea, - 1,1 2,55,4 1,72,5 0,69,3 5,3 1,6 4,5Daejeon 2,3 1,6 Kuwait: Kuwaitians 1,5 0,5 2,5 0,7 1,8 1,0 8,7 2,8 2,5 0,7 6,9 2,5 23,7 Malàisia, 3,00,6 1,55,3 1,41,6 1,19,3 2,7 0,8 - Penang 2,5 1,7 Nova 1,5 Zelanda 1,9 1,7 1,3 1,4 3,4 1,0 0,5 2,5 0,7 1,8 1,0 6,0 Noruega 3,11,1 1,72,7 1,30,8 1,17,6 3,0 1,8 3,0 1,5 1,4 Perú,1,9 Trujillo 2,0 0,8 1,5 1,0 1,3 1,3 1,7 1,3 1,4 3,4 1,0 6,9 Polònia 4,81,1 3,43,0 4,21,8 2,15,6 4,2 1,6 3,1Kielce 1,7 1,3 Singapur 0,01,0 2,01,3 1,91,3 1,32,8 3,1 3,3 2,0 0,8 1,5 Eslovènia 3,02,1 5,04,2 4,41,6 0,79,5 7,0 1,9 4,8 3,4 4,2 Espanya, 12,1 4,33,1 3,43,3 1,0 36,0 1,0 0,0 Albacete 2,0 1,9 1,3 12,6 Espanya , Astúries 3,0 4,2 2,2 1,3 17,2 3,3 3,0 5,0 4,4 0,7 7,0 1,9 9,2 Espanya 6,71,0 3,2 3,91,0 1,4 10,8 2,8 12,1, País Basc4,3 3,4 36,0 26,8 Espanya , Illes Canàries 5,6 4,3 5,7 1,6 15,4 2,3 3,0 4,2 2,2 1,3 17,2 3,3 30,9 Espanya 5,71,4 -10,8 3,22,8 0,9 22,0 1,3 6,7 , Conca 3,2 3,9 18,3 Espanya , Girona 5,1 3,1 2,9 1,4 32,8 2,5 5,6 4,3 5,7 1,6 15,4 2,3 21,6 Espanya 5,10,9 3,1 2,91,3 1,4 32,8 2,5 5,7 , Granada 3,2 22,0 Espanya , Múrcia 10,8 2,4 3,3 1,3 9,0 2,2 5,1 3,1 2,9 1,4 32,8 2,5 69,3 Espanya 7,01,4 2,9 2,12,5 1,3 14,9 3,4 5,1 , Navarra 3,1 2,9 32,8 69,3 Espanya, 7,41,3 3,89,0 7,12,2 0,9 9,3 1,8 10,8 Tarragona 2,4 3,3 26,8 Espanya 12,4 4,4 2,43,4 1,0 10,2 3,1 7,0 , Saragossa2,9 2,1 1,3 14,9 35,3 Suècia 1,90,9 1,39,3 1,21,8 1,1 2,7 1,3 7,4 3,8 7,1 27,7 Suïssa, Ginebra 3,0 1,6 2,2 0,5 3,7 1,6 12,4 4,4 2,4 1,0 10,2 3,1 33,9 Suïssa1,9 , Neuchâtel 1,3 - 1,1 1,32,7 1,61,3 5,04,8 2,9 0,7 1,2 Tailàndia, Songkhla 0,3 5,4 2,6 0,5 4,1 3,6 3,0 1,6 2,2 0,5 3,7 1,6 6,0 Turquia, 8,15,0 1,52,9 1,20,7 1,46,9 2,6 2,1 - Izmir 1,3 1,6 Regne0,3 Unit, Northern i Yorkshire 1,8 2,0 1,7 1,3 2,7 1,4 5,4 2,6 0,5 4,1 3,6 10,0 Regne8,1 Unit , Irlanda 4,61,4 2,12,6 1,22,1 1,1 2,6 1,6 1,5del Nord 1,2 21,3 Regne1,8 Unit , Escòcia 2,6 1,8 1,7 1,0 2,3 1,2 2,0 1,7 1,3 2,7 1,4 4,0 EUA, 4,6 Hawaii: Hawaians - 1,1 1,12,6 2,71,6 0,74,1 11,7 1,0 2,1 1,2 EUA, 2,6 Hawaii: Blancs 2,41,0 2,32,3 1,71,2 1,74,1 2,2 1,1 1,8 1,7 EUA, SEER (14): API1,1 2,50,7 1,3 1,31,0 0,82,8 2,6 1,3 2,7 11,7 EUA, 2,4 SEER (14): Negres 0,91,7 2,52,2 2,01,1 1,18,8 3,4 1,6 2,3 1,7 EUA, 2,5 SEER (14): Blancs hispans 3,4 1,7 1,5 1,0 4,1 1,5 1,3 1,3 0,8 2,6 1,3 6,2 EUA, 0,9 SEER (14): Blancs 3,51,1 2,13,4 1,31,6 1,53,8 2,8 1,3 2,5 no hispans 2,0 1,5 1,0 4,1 5,8 Taula3,4 68. Raó de1,7 sexes internacional. Comparació amb altres 1,5 registres 1998-2002. Tots els càncers de 3,5 2,158 1,3 1,5 2,8 1,3 3,6

segons localització. Taula 68. Raó de sexes internacional. Comparació amb altres registres 1998-2002. Tots els càncers de cap i coll segons localització.58 58 58

Font: CIFC vol. IX (Curado 2007).

Font: CIFC vol. IX (Curado 2007).

A Tarragona hi va haver una reducció en la incidència dels169 CCC en comparar CIFC VIII (1993-1997) i CIFC IX (1998-2002).

141


Encarna Mur i Restoy

La variació més remarcable de la incidència en els diferents registres espanyols, europeus i del SEER es veu a la reducció considerable de la incidència de CCC en els homes a França (Baix Rin) (vegeu la figura 30). La justificació podria ser, d’una banda, que França havia sigut un país amb un alt consum d’alcohol, però al final de la dècada dels cinquanta s’inicia una reducció dels grams d’alcohol per dia que consumeix la població, i, també, el consum de tabac va iniciar una reducció a partir de la dècada dels vuitanta i va ser molt més marcada a partir de 1991 (Aupérin 2004). Com que la reducció de l’hàbit tabàquic pot influenciar en la reducció dels tumors tabacodependents, també va ser valorat al SEER. El 1989, a Califòrnia es van iniciar els programes antitabac i en aquest registre van veure que la tendència en les taxes d’incidència de càncer de pulmó, faringe i cavitat oral en la població blanca de 15 a 54 anys es reduïa (Polednak 2009). Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en les Enquestes de Salut de Catalunya (ESCA 1994, 2002 i 2006), a Catalunya la prevalença de fumadors de ≥ 15 anys està baixant: el 1994 era de 32,7%, 42,3% en els homes i 21,7% en les dones; el 2002 va passar a 31,8%, 38,0% en els homes i 25,9% en les dones, i el 2006 va ser de 29,4%, 34,5% en els homes i 24,4% en les dones (vegeu la figura 32). També es pot veure que les vendes de cigarretes a Tarragona ha baixat del 2002 al 2011 (vegeu la figura 33). Juntament amb el tabac, l’altre factor etiològic dels càncers de cap i coll és el consum d’alcohol (Goldenberg 2004). L’any 1994 el nombre de morts atribuïbles al consum excessiu d’alcohol a Catalunya va ser de 2.764, el 65,1% eren homes i el 34,9% eren dones. Aquestes van representar un 5,3% del total de les morts a Catalunya (ESCA 1994). A l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006, un 4,5% de la població catalana de ≥ 15 anys fa un consum d’alcohol de risc i és més de quatre vegades superior en els homes que en les dones. Tant en els homes com en les dones, hi ha més freqüència de consum de risc d’alcohol en els grups d’edat més joves (vegeu les figures 34 i 35). Les estimacions disponibles de la ingesta excessiva d’alcohol no mostren canvis remarcables en els últims anys. S’han vist canvis en els models de consum,42 un augment 42 Disminució del consum de vi i augment en el consum de cervesa i destil·lats.

142


d’incidència va baixar significativament, un 3%. En les dones, del 1982 al 2005 hi ha un augment significatiu del 3,2%. Molt probablement, aquesta Incidència i supervivència del càncer de cap evolució i coll... està relacionada amb les modificacions de l’hàbit tabàquic (vegeu les figures 32 i 33) i enòlic (vegeu les figures 34 i 35) de la població. Les prediccions, fetes utilitzant els

de la ingesta d’alcohol en els joves durant els caps de setmana i un augcinc RCBP espanyols que aporten informació de manera ininterrompuda al CIFC VII-IX ment del consum d’alcohol entre les dones joves. i per un mínim de quinze anys, mostren una reducció de la raó de sexes, deguda a la Un altre factor etiològic que cada vegada té més importància en reducció de la taxa d’incidència en els homes i a l’augment en les dones, generada els càncers de cap i coll, especialment amb els càncers d’orofaringe, és pelsDel canvis en al els2004 hàbitsjatabàquic i enòlicun (de Souza 2011). el VPH. 1973 es va veure augment dels càncers de cap i coll relacionats amb el VPH que pot estar relacionat amb els canvis de A la figura 30, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència en els conducta sexual, especialment el sexe oral (Chaturvedi 2008; D’Souza homes d’una selecció de registres mundials per al període 1993-1997 respecte al 2007; Herrero 2003). Pel fet que no afecta el conjunt de càncers de cap 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer i coll,període sinó determinades localitzacions, es tractarà en les localitzacions Incidence involucrades. in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin

EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

10

20

30

40

50

60

Figura 30. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Tots TA els càncers de cap i coll en homes. CIFV-VIII

CIFV-IX

Tot i no ser l’objectiu principal d’aquesta tesi, quan s’estudien les taxes 170 de mortalitat dels pacients amb càncers de cap i coll de la demarcació de Tarragona són molt similars a les del SEER en els blancs, només la laringe en els homes té una taxa ajustada de mortalitat més alta. La tendència temporal de la mortalitat de les neoplàsies de cap i coll en el període 1997-2006 als registres del SEER tenen una reducció significativa en totes localitzacions menys en l’orofaringe i l’amígdala (SEER 2009). A la demarcació de Tarragona, només es redueix la mortalitat en la laringe, el llavi i l’amígdala sense que aquesta reducció sigui significativa (vegeu la taula 55). A Europa només es pot comparar la mortalitat i

143


Encarna Mur i Restoy

la tendència d’aquesta en el càncer de laringe, ja que la informació dels CCC es veu separada en laringe i cavitat oral/faringe. Segons les nostres dades, la taxa ajustada de mortalitat és de 3,9 defuncions/100.000 A la figura en 31,els es mostra comparació de les taxes ajustades d’incidència en les habitants/any homeslai de 0,1 defuncions/100.000 habitants/any en lesdones dones en elselecció període Per alper grup dels quinze estats de al d’una de 1998-2002. registres mundials al període 1993-1997 respecte l’antiga Unió1998-2002, Europea,corresponents la TA de mortalitat enVIII el període 2000-2004 és període als volums i IX, respectivament, delde Cancer 3,28 defuncions/100.000 habitants/any en els homes i de 0,28 defunIncidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). La comparació entre els dos cions/100.000 habitants/any en les 2009). tendència últims quinquennis pot fer veure una dones visió no (Bosetti real, ja que en laLa valoració dels vint-ide la cinc mortalitat ha estat a la baixa a Tarragona, igual com ha succeït a anys la tendència dels càncers de cap i coll en les dones ha incrementat la resta de la UE, probablement per una disminució de la incidència en significativament. els homes. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres

EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

2 CIFV-VIII

4

6 TA

8

10

CIFV-IX

Figura 31. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Tots els càncers de cap i coll en dones.

La supervivència observada a cinc anys dels pacients amb CCC de la demarcació de Tarragona en el període 1995-1999 és del 52,3% en A Tarragona hi va haver una reducció en la incidència dels CCC en comparar CIFC VIII ambdós sexes, 51,9% en els homes i 55,8% en les dones. La supervivèn(1993-1997) i CIFC IX (1998-2002). cia relativa a cinc anys és del 59,1%, 58,7% en els homes i 62,8% en les dones.LaDurant tres primer anys, veu unaendisminució marcada variacióels més remarcable de la es incidència els diferentsmés registres espanyols, de la supervivència (vegeu la taula 61 i la figura 25). europeus i del SEER es veu a la reducció considerable de la incidència de CCC en els La supervivència relativa és una manera d’estimar la probabilitat homes a França (Baix Rin) (vegeu la figura 30). La justificació podria ser, d’una de supervivència per un càncer, després d’ajustar per les altres causes banda, que França havia sigut un país amb un alt consum d’alcohol, però al final de de mort d’una determinada comunitat. En aquest sentit, és el paràmela dècada dels cinquanta s’inicia una reducció dels grams d’alcohol per dia que tre que ens permet fer comparacions amb els resultats d’altres regions consumeix la població, i, també, el consum de tabac va iniciar una reducció a partir

de la dècada dels vuitanta i va ser molt més marcada a partir de 1991 (Aupérin 2004).

144

Com que la reducció de l’hàbit tabàquic pot influenciar en la reducció dels tumors


54 anys es reduïa (Polednak 2009). Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en les Enquestes de

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Salut de Catalunya (ESCA 1994, 2002 i 2006), a Catalunya la prevalença de fumadors els programes antitabac i en aquest registre van veure que la tendència en les taxes de ≥ 15 anys està baixant: el 1994 era de 32,7%, 42,3% en els homes i 21,7% en les d’incidència de càncer de pulmó, faringe i cavitat oral en la població blanca de 15 a dones; el 2002 va passar a 31,8%, 38,0% en els homes i 25,9% en les dones, i el 2006 54 es 29,4%, reduïa 34,5% (Polednak vaanys ser de en els2009). homes i 24,4% en les dones (vegeu la figura 32). També

geogràfiques, a diferència de la supervivència observada en la qual es es pot veure que les vendes de cigarretes a Tarragona ha baixat del 2002 al 2011 Segons eltotes Departament de Salut causes de la Generalitat de Catalunya les pacients Enquestes de diagnostroben incloses les altres de mort. Per enals (vegeu la figura 33). Salut de Catalunya (ESCA 1994, 2002 i 2006), a Catalunya la prevalença de fumadors ticats en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona, la supervide ≥ 15 anys està baixant: el 1994 era de 32,7%, 42,3% en els homes i 21,7% en les vència relativa a 2002 un,vatres ser de 81,2%, 63,6% i 58,7% per dones; el passaria cinc 31,8%, anys 38,0% enva els homes i 25,9% en les dones, i el 2006 va ser de(678 29,4%, casos) 34,5% en els homes i 24,4% en71,5% les dones i(vegeu la figura al sexe masculí i de 79,5%, 62,8% per32).alTambé sexe femení pot veure que les vendes de cigarretes a Tarragona ha baixat del 2002 al 2011 (77 casos). esL’RCT agafa totes les localitzacions de cap i coll per donar (vegeu la figura 33). aquests resultats.

Figura 32. Evolució de la prevalença del tabaquisme a Catalunya 1990-2006.

59

Figura 32. Evolució de la prevalença del tabaquisme a Catalunya 1990-2006.

59

59 <http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitaries /Enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/Documents/Informe_WEB_ESCA_2010.pdf>.

172

La comparació de les xifres de supervivència relativa a cinc anys ajustada per edat43 en el mateix període amb diferents països europeus (EUROCARE 4) i amb les dades del SEER americà es pot veure a la <http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitaries /Enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/Documents/Informe_WEB_ESCA_2010.pdf>. figura 36. Tarragona es troba a la banda mitja-baixa de la taula. La su172 pervivència relativa és similar a la d’Europa, però inferior a la dels EUA (SEER 2009; Sant 2009). En les dades de supervivència que dóna l’EUROCARE per a tots els tumors de cap i coll junts no recull, per exemple, els de laringe que com a localització és la més freqüent i té una supervivència alta. Les dades de supervivència dels Estats Units d’Amèrica per a la majoria de tumors són habitualment superiors a la mitjana europea. Aquest fenomen pot sorprendre actualment, ja que la majoria d’estats 59

43 Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE.

145


Encarna Mur i Restoy

europeus tracten els pacients de càncer segons els estàndards internacionals. També es veu al SEER que la supervivència varia en funció de si és blanc o negre. Un altre biaix atribuïble a les dades del SEER és que està integrat per registres de cinc estats i quatre àrees metropolitanes, corresponents a zones dels Estats Units, en què el nivell socioeconòmic i la qualitat de l’assistència estan per sobre de la mitjana del país. Més recentment, el National Program of Cancer Registries (NPCR) confecciona les dades de supervivència de càncer d’onze estats més dels Estats Units, una població tres vegades més gran que la coberta pel SEER, que, a més, permet comparar de manera més àmplia i representativa la Figura 33. Vendes de paquets de cigarretes a Tarragona 2002-2011. supervivència entre blancs i negres. Conjuntament, el SEER i el NPCR cobreixen el 42% de la població dels EUA. L’estudi comparatiu dels tuamb el tabac, l’altre factor etiològic dels càncers de cap i coll és una el mors mésJuntament freqüents (mama, pròstata i colorectal) demostra superconsum d’alcohol (Goldenberg 2004). L’any 1994 el nombre de morts atribuïbles al vivència relativa del 2% al 4% inferior en els estats coberts per l’NPCR consum excessiu d’alcohol a Catalunya va ser de 2.764, el 65,1% eren homes i el que en les34,9% àrees cobertes pel SEER (Coleman 2008). Això ens fa pensar eren dones. Aquestes van representar un 5,3% del total de les morts a que la supervivència delsAcàncers deSalut capdei Catalunya coll, no2006, presentada Catalunya (ESCA 1994). l’Enquesta de un 4,5% de lacom a tal població catalana una de ≥ 15mica anys fainferior. un consum d’alcohol de risc i és més de quatre en el SEER, és també 60

vegades superior en els homes que en les dones. Tant en els homes com en les dones,

hi ha més freqüència de consum de risc d’alcohol en els grups d’edat més joves (vegeu les figures 34 i 35). Les estimacions disponibles de la ingesta excessiva d’alcohol no mostren canvis remarcables en els últims anys. S’han vist canvis en els models de consum,61 un augment de la ingesta d’alcohol en els joves durant els caps de setmana i un augment del consum d’alcohol entre les dones joves.

60

Figura 33. Vendes de paquets de cigarretes a Tarragona 2002-2011. 60

Dades elaborades partint de la informació disponible en la base de dades del Comissionat del Mercat del Tabac del Ministeri d’Economia. 61 Disminució del consum de vi i augment en el consum de cervesa i destil·lats.

173i coll és el Juntament amb el tabac, l’altre factor etiològic dels càncers de cap

Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa consum d’alcohol (Goldenberg 2004). L’any 1994 el nombre de morts atribuïbles al dels CCC a la demarcació de Tarragona, per als pacients diagnosticats consum excessiu d’alcohol a Catalunya va ser de 2.764, el 65,1% eren homes i el en els períodes 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot ob34,9% eren dones. Aquestes van representar un 5,3% del total de les morts a servar que no hi ha hagut un increment progressiu al llarg dels anys. Catalunya (ESCA 1994). A l’Enquesta de Salut de Catalunya 2006, un 4,5% de la En els períodes 1985-1989 i 1990-1994, els resultats a cinc anys van ser població catalana de ≥ 15 anys fa un consum d’alcohol de risc i és més de quatre

vegades superior en els homes que en les dones. Tant en els homes com en les dones, hi ha més freqüència de consum de risc 146d’alcohol en els grups d’edat més joves (vegeu les figures 34 i 35). Les estimacions disponibles de la ingesta excessiva


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

inferiors que els del conjunt d’Europa, segons les dades de l’estudi EUROCARE 2 i EUROCARE 3. En el període 1995-1999, corresponent a l’EUROCARE 4, les xifres de supervivència s’equiparen a les d’Europa (vegeu la taula 69). Malgrat la precisió i l’efectivitat dels tractaments de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia per als tumors de cap i coll, la millora en la supervivència d’aquests pacients ha trigat dècades a veure un petit canvi (Harari 2007). Cal recordar que la conservació d’òrgan es va anar establint com una opció de tractament, perquè no reduïa la supervivència.

Figura 34. Consum d’alcohol en la població de ≥ 15 anys de Catalunya. ESCA 2006.62

Figura 34. Consum d’alcohol en la població de ≥ 15 anys de Catalunya. ESCA 2006.62

Figura 35. Consum de risc d’alcohol, per grup d’edat i sexe, a Catalunya. ESCA 2006.63

Un altre factor etiològic que cada vegada té més importància en els càncers de cap i coll, especialment amb els càncers d’orofaringe, és el VPH. Del 1973 al 2004 ja es va veure un augment dels càncers de cap i coll relacionats amb el VPH que pot estar relacionat amb els canvis de conducta sexual, especialment el sexe oral (Chaturvedi 2008; D’Souza 2007; Herrero 2003). Pel fet que no afecta el conjunt de càncers de cap i coll, sinó determinades localitzacions, es tractarà en les localitzacions involucrades. 62 Consum de risc d’alcohol, per grup d’edat i sexe, a Catalunya. ESCA 2006.63 Figura 35. <http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitarie

s/Enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/Documents/Informe_WEB_ESCA_2010.pdf>. 63 <http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitarie s/Enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/Documents/Informe_WEB_ESCA_2010.pdf >.

174 Un altre factor etiològic que cada vegada té més importància en els càncers de cap i

coll, especialment amb els càncers d’orofaringe, és el VPH. Del 1973 al 2004 ja es va 147 veure un augment dels càncers de cap i coll relacionats amb el VPH que pot estar


Encarna Mur i Restoy Homes

RCT (% sup. Rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. Rel. 5 a)

23,9

34

1985-1989 61,6 en aquesta taula 48 Les xifres de supervivència queDones es veuen a l’RCT Ambdós sexes 29,1 no es poden comparar a les prèviament presentades, Homes 28,9 on s’han inclòs 34 1990-1994 Dones 50 totes les localitzacions per elaborar elssexes resultats, ja47,4 que l’EUROCARE Ambdós 31,8 37 només agafa de C00 a C14 i no té enHomes compte C30-3140,8 (cavitat nasal i38,9 sins 1995-1999 Dones 46,6 50,9 paranasals) ni C32 (laringe). Ambdós sexes 41,5 41,6 Homes 37,6 L’estudi de la prevalença d’un tumor en una determinada població 2000-2004 Dones 58,9 sexes 41,4 té interès des del punt de vista deAmbdós la planificació dels recursos sanitaris, Taula 69. Supervivència relativa dels càncers de cap i coll per sexe en els períodes 1985-1989, i això és tant més important com més elevada és la incidència d’aquest. 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,66 i en el període 2000-2004 a Tarragona(*).67 La història natural del tumor és una de les variables a tenir en compte. Les xifres de supervivència que es veuen a l’RCT en aquesta taula no es poden Els recursos a destinar en la cura d’una neoplàsia que tingui una letalitat comparar a les prèviament presentades, on s’han inclòs totes les localitzacions per 44 elevada sense períodes malaltia cronificable importants elaborar elsde resultats, ja que l’EUROCARE només agafa de C00poden a C14 i ser no té en menys quantitatius els(cavitat que nasal es necessitin perniaC32 una malaltia menys compteque C30-31 i sins paranasals) (laringe). letal i amb possibilitat de cronificació en les fases avançades.45 A l’altre L’estudi de la prevalença d’un tumor en una determinada població té interès des del extrem, es poden trobar els tumors altament curables, que consumeixen punt de vista de la planificació dels recursos sanitaris, i això és tant més important recursos sanitaris durant el procés de tractament inicial i que, després, com més elevada és la incidència d’aquest. La història natural del tumor és una de únicament necessiten controls clínics de manera espaiada, però durant les variables a tenir en compte. Els recursos a destinar en la cura d’una neoplàsia tota la vida del que pacient. Aquest el cas del limfoma de Hodgkin i del 68 tingui una letalitat és elevada sense períodes de malaltia cronificable importants càncer de testicle, principalment. poden ser menys quantitatius que els que es necessitin per a una malaltia menys

letal i amb possibilitat de cronificació en les fases avançades.69 A l’altre extrem, es’ poden trobar els tumors altament curables, que consumeixen recursos sanitaris RCT

EUROCARE

sup. Rel. 5 a) sup. Rel. 5necessiten a) durant el procés de tractament(% inicial i que, després,(%únicament controls

clínics de manera espaiada, però durant Aquest és el cas del 23,9tota la vida del pacient. 34 Homes 61,6 1985-1989limfoma de Hodgkin Dones i del càncer de testicle, principalment. 48 Ambdós sexes 29,1 28,9 34 Homes casos prevalents de 47,4 CCC a la demarcació50de Tarragona a 31 de 1990-1994El nombre de Dones Ambdós 31,8en els homes, de 219 37 casos en les dones i de desembre de l’any sexes 2004 és de 837 casos 40,8 38,9 Homes ambdós sexes. En nombres els recursos de les regions 46,6 absoluts, segons 50,9 1995-19991.056 casos en Dones Ambdós sanitàries del Campsexes de Tarragona i de41,5 les Terres de l’Ebre, 41,6 el maneig i el control dels 37,6 Homes 58,9 Dones Ambdós sexes 41,4 66 EUROCARE 2, 3 i 4. Taula 69. Supervivència relativa dels càncers de cap i coll per sexe en els períodes 1985-1989, 67 (*)C01-06,C09-14. 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,66 i en el període 2000-2004 a Tarragona(*).67 68 Com, per exemple, el càncer de pàncrees, el càncer d’esòfag o el càncer de l’SNC. 69 Com, per exemple, el càncer colorectal o el càncer de mama.

pacients afectats de CCC no representa cap problema des del punt de vista de la

2000-2004

Les xifres de supervivència que es veuen a l’RCT en aquesta taula no es poden

178

comparar a les prèviament presentades, on s’han inclòs totes les localitzacions per

El nombre de casos prevalents de CCC a la demarcació de Tarragoelaborar els resultats, ja que l’EUROCARE només agafa de C00 a C14 i no té en na a 31 de desembre de l’any 2004 és de 837 casos en els homes, de 219 compte C30-31 (cavitat nasal i sins paranasals) ni C32 (laringe). casos en les dones i de 1.056 casos en ambdós sexes. En nombres absoL’estudi de la prevalença d’un tumor en una determinada població té interès des del

44 Com, perdeexemple, el planificació càncer de pàncrees, el càncer d’esòfag o el càncer de l’SNC. punt vista de la dels recursos sanitaris, i això és tant més important 45 Com, per exemple, colorectal o el càncer de mama. com més elevada el és càncer la incidència d’aquest. La història natural del tumor és una de

les variables a tenir en compte. Els recursos a destinar en la cura d’una neoplàsia que tingui una letalitat elevada sense períodes de malaltia cronificable importants68

148

poden ser menys quantitatius que els que es necessitin per a una malaltia menys letal i amb possibilitat de cronificació en les fases avançades.69 A l’altre extrem, es’


CAP I COLL Polònia França

Incidència i supervivència31,6 del càncer de cap i coll... 33,9

Bèlgica

38,1

Tarragona

39,2

Espanya 39,4 luts, segons els recursos de les regions sanitàries del Camp de TarragoEuropa 39,5 na i de les Terres de l’Ebre, afectats Itàlia el maneig i el control dels pacients 41,7 Gran Bretanya 44,8 la planide CCC no representa cap problema des del punt de vista de Alemanya 49,4 ficació de salut. Segons les nostres dades sobre la tendència temporal Finlàndia 50,6 de la incidència i de laHolanda mortalitat, es preveu que el nombre de pacients 51,2 EUA-SEER 57,2 vius amb diagnòstic de CCC s’incrementi moderadament en un futur. 0 10 20 30 40 50 60 Les projeccions calculades indiquen que el nombre de casos prevalents passarà de 1.056 casos el 2004 a 1.294 casos el 2010 i 1.480 casos el 2015. Figura 36. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada de tots els càncers de cap i collles en ambdós sexes el període 1995-1999. No es poden comparar taxes deenprevalença de tots els tumors de cap i coll junts, ja que el SEER les dóna per a la laringe i per a la cavitat oral/ faringe per separat. Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa dels CCC a la 65

demarcació de Tarragona, per als pacients diagnosticats en els períodes 1985-1989, CAP I COLL

1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot observar que no hi ha hagut un increment períodes 1985-1989 i 1990-1994, els resultats a Polòniaprogressiu al llarg dels anys. En els31,6 conjunt d’Europa, segons les dades de l’estudi Françacinc anys van ser inferiors que els del 33,9 BèlgicaEUROCARE 2 i EUROCARE 3. En el període38,1 1995-1999, corresponent a l’EUROCARE 4, Tarragona 39,2

les xifres de supervivència s’equiparen a les d’Europa (vegeu la taula 69).

Espanya

39,4

Europa

39,5 Malgrat la precisió i l’efectivitat dels tractaments de cirurgia, radioteràpia i

Itàlia

41,7

quimioteràpia per als tumors de cap i coll, la millora en la supervivència d’aquests

Gran Bretanya

44,8

Alemanyapacients ha trigat dècades a veure un petit canvi (Harari 49,4 2007). Cal recordar que la Finlàndiaconservació d’òrgan es va anar establint com una opció 50,6de tractament, perquè no Holandareduïa la supervivència.

51,2

EUA-SEER

57,2

0

10

20

30

40

50

60

70

Figura 36. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada de tots els càncers de cap i coll en ambdós sexes en el període 1995-1999.65 65

SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999.

Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa dels CCC a la demarcació de Tarragona, per als pacients diagnosticats en els períodes 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot observar que no hi ha hagut un increment progressiu al llarg dels anys. En els períodes 1985-1989 i 1990-1994, els resultats a cinc anys van ser inferiors que els del conjunt d’Europa, segons les dades de l’estudi EUROCARE 2 i EUROCARE 3. En el període 1995-1999, corresponent a l’EUROCARE 4, les xifres de supervivència s’equiparen a les d’Europa (vegeu la taula 69). Malgrat la precisió i l’efectivitat dels tractaments de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia per als tumors de cap i coll, la millora en la supervivència d’aquests pacients ha trigat dècades a veure un petit canvi (Harari 2007). Cal recordar que la conservació d’òrgan es va anar establint com una opció de tractament, perquè no reduïa la supervivència.

149

177

70


prevalença de tots els tumors de cap i coll junts, ja que el SEER les dóna per a la laringe i Mur per a ilaRestoy cavitat oral/faringe per separat. Encarna

4.4 llavi(C00) (C00) 4.4.Càncer CÀNCER de DE LLAVI 4.4.1 Incidència i tendència de la incidència 4.4.1. Incidència i tendència de la incidència

En el període 1998-2002 i en ambdós sexes, el nombre de casos per any de de1998-2002 llavi va ser 22 amb taxa bruta deper 3,6,any una Encàncer el període i en de ambdós sexes,una el nombre de casos de taxa càncerajusde tada d’1,9 casos per 100.000 habitants/any i una TAC74 de llavi va ser de 22 amb una taxa bruta de 3,6, una taxa ajustada d’1,9 0,22%. casos perEl percentatge de verificació histològica és de 98,2 i només hi ha un 0,9% 100.000 habitants/any i una TAC74 de 0,22%. El percentatge de verificació de casos coneguts per DCO. En el càncer de llavi, hi ha una incidència histològica és de 98,2 i només hi ha un 0,9% de casos coneguts per DCO. En el càncer clarament predominant en l’home, amb una raó de sexes de 7,5 (vegeu de llavi, hi ha una incidència clarament predominant en l’home, amb una raó de la taula 70). sexes de 7,5 (vegeu la taula 70). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

Homes

19,4

1,2

6,5

3,5

0,43

97,9

1,0

7,5

Dones

2,6

0,4

0,9

0,3

0,01

100

0,0

-

Ambdós sexes

22,0

0,8

3,6

1,9

0,22

98,2

0,9

-

Taula 70. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llavi per sexe.

El càncer de llavi es veu en adults, no hi ha cap cas diagnosticat El càncer de llavi veu en hi ha cap diagnosticat permés sota del 40 anys. per sota del 40 es anys. Laadults, franjanod’edat encasquè es veuen casos diagLa franja d’edat en què es veuen més casos diagnosticats és entre 60 i 79 anys (vegeu nosticats és entre 60 i 79 anys (vegeu la taula 72 i la figura 37). Això és la taula 72 i la per figura 37). Això ja és que vàlid en només a homes, ja tumor que en les dones és un vàlid només a homes, les per dones és un poc freqüent. tumor poc freqüent. d’edat en ambdós sexes(45-95), és de 71,1 (45-95), 70,3en (45La mitjana d’edat La enmitjana ambdós sexes és de 71,1 70,3 (45-95) els 95) en els homes i 77,2 (49-88) les dones (vegeu taula72). 72). homes i 77,2 (49-88) en les en dones (vegeu la lataula El tipus histològic més freqüent en el càncer de llavi és el carcinoma escamós, amb un 95,5% del casos, com es pot veure a la taula 73. Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llavi ha presentat un descens significatiu de la incidència del 3,2% (IC95% -5,4, -0,9). En les dones, la tendència de la incidència té un augment del 5,3% 179 que no té significació estadística (IC95% -6,8, 18,9). La tendència de la incidència del càncer de llavi en ambdós sexes ha baixat un 3%, baixada estadísticament significativa (IC95% -5,2, -0,9) (vegeu la taula 74). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer de llavi no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita

150


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. HOMES N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,4 0,8 1,6 2,8 3,4 3,6 2,8 2,2 1,6 0,2

DONES

GRUPS D’EDAT

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2,0 4,2 10,0 20,0 22,8 27,8 28,8 40,6 41,6

N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,2 0 0 0,2 0 0 1 0,4 0,8 0

De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De 10 a 14 anys De 15 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys De 60 a 64 anys De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys De 75 a 79 anys De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys Sense edat

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1,0 0 0 1,4 0 0 8,0 4,8 11,1

Taula 71. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llavi. Taxes específiques per edat i sexe.

45 40 35

TEE

30 25

Homes

20

Dones

15 10 5 0

Figura 37. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llavi. Taxes específiques per edat i sexe.

Mitjana d’edat Rang

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

70,3

77,2

71,1

45 – 95

49 – 88

45 - 95

Taula 72. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llavi. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

180

151


8000

NEOPLÀSIA MALIGNA

8051 Mur CARCINOMA VERRUCÓS, SAI Encarna i Restoy

3

2,7%

1

0,9%

1

0,9%

El tipus histològic més freqüent en el càncer de llavi és el carcinoma escamós, amb 8830

HISTIOCITOMA FIBRÓS MALIGNE

un 95,5% del casos, com es pot veure a la taula 73. TOTAL

110

HOMES Histologies dels càncers de llavi en ambdós sexes. DONES Taula 73. Tarragona 1998-2002. HISTOLOGIA N % ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 8070 CARCINOMA CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 1050,0 95,5% 6,6 4,8 els homes, 1982 el càncer0 de llavi 0,0 un Durant el17període DE1982-2004, en ha presentat 19 7,4 5,0 1983 2 0,8 0,2 descens significatiu de la incidència del 3,2% (IC95% -5,4, -0,9). 8000 NEOPLÀSIA MALIGNA 3 En les dones, 2,7% la 23 8,9 6,1 1984 0 0,0 0,0 tendència té SAI un5,4 augment del 5,3% que no estadística 20de la incidència 7,7 1985 2 té significació 0,3 8051 CARCINOMA VERRUCÓS, 1 0,8 0,9% 22 18,9). La8,4 5,8 1986 del càncer 5 de llavi1,9 1,1sexes (IC95% -6,8, tendència de la incidència en ambdós 8830 HISTIOCITOMA FIBRÓS MALIGNE 1 0,0 0,9% 23 8,8 5,5 1987 0 0,0 ha baixat estadísticament significativa (IC95% -5,2, -0,9) (vegeu 26un 3%, baixada 9,8 6,8 1988 7 1,2 la TOTAL 1102,6 15 5,6 4,0 1989 1 0,4 0,1 taula 74). Taula 73. Tarragona 1998-2002. Histologies 32 11,9 8,6 dels càncers 1990 de llavi en6ambdós sexes. 2,2 0,8 34 12,5 8,8 1991 0 0,0 0,0 Per al càlcul del percentatge de els canvi anual eldecàncer les tendències d’incidència del Durant el22període 1982-2004, en homes, ha presentat 8,0 4,1 1992 2 de llavi0,7 0,3 un A la taula 75 i a la figura 38 es pot veure per any, des del 1982la al 25llavi no s’ha 9,0 la 5,1compte 1993 (IC95% 2 que-0,9). 0,7 0,6 de càncer de tingut en l’any 2005, ja les actualitzacions descens significatiu de incidència del 3,2% -5,4, En les dones, 2005, l’evolució del nombre deuna casos any, la taxa la taxa ajustada 26 9,3 5,4 1994 2 bruta i0,7 0,3 dades delsde propers anys recuperen petita de té casos de l’últim any, per tendència la incidència té un augment del quantitat 5,3% que no significació estadística 27 9,5 5,1 1995 6 2,1 0,7 d’incidència del càncer de llavi a la demarcació de Tarragona, tant en els la qual-6,8, cosa és possible que 7,1 la laincidència estigui actualment (IC95% La11,9 tendència de incidència del l’any càncer de llavi en ambdós 34 18,9). 1996 de 2 2005 0,7 0,3sexes homes com en les dones. 24 8,4 4,5 1997 1 0,3 0,1 infraestimada. ha baixat un 3%, baixada estadísticament significativa (IC95% -5,2, -0,9) (vegeu la 23 8,0 4,5 1998 2 0,7 0,2 taula 74).19 6,5 3,8 1999 4 1,4 0,5 16 5,4 2,4 2000 1,0 IC95% 0,2 PERÍODE PAC 3 16 5,3 2,9 canvi anual 2001 de les tendències 1 0,3d’incidència 0,1 del Per al càlcul del percentatge de -3,2 3 Homes 23 1982-2004 7,4 3,9 2002 1,0(-5,4 - -0,9)* 0,4 càncer de 9llavi no s’ha actualitzacions 2,8 tingut en 1,7compte l’any 2003 2005, ja3 que les 0,9 0,5 de 5,3 Dones 1982-2004 (-6,8 - 18,9) 3,9 recuperen 2,1 una petita 2004 4 casos de 1,2l’últim any, 0,6 per dades dels13propers anys quantitat de 16 4,6 2,4 2005 1,5(-5,2 - -0,9)* 0,5 -3,0 5 Ambdós sexes 1982-2004

la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment Taula 75. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llavi per

Taulasexe. 74. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de llavi per sexe. infraestimada.

PERÍODE

PAC

IC95%

AHomes la taula 7510i a la figura 38 es1982-2004 pot veure per any, des-3,2 del 1982 al 2005, l’evolució (-5,4 - -0,9)* del nombre de casos any, la taxa bruta i la taxa ajustada d’incidència del càncer de llavi 8 Dones

1982-2004

5,3

(-6,8 - 18,9)

6 Ambdós sexes

1982-2004

-3,0

(-5,2 - -0,9)*

TA

a la demarcació de Tarragona, tant en els homes com en les dones.

Taula 74. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de llavi per sexe. 4 2

181 2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

A la taula 75 i0 a la figura 38 es pot veure per any, des del 1982 al 2005, l’evolució del nombre de casos any, la taxa bruta i la taxa ajustada d’incidència del càncer de llavi Any a la demarcació de Tarragona, tant en els homes com en les dones. Homes

Dones

Figura 38. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llavi per sexe.

181

182

152


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

HOMES TB 6,6 7,4 8,9 7,7 8,4 8,8 9,8 5,6 11,9 12,5 8,0 9,0 9,3 9,5 11,9 8,4 8,0 6,5 5,4 5,3 7,4 2,8 3,9 4,6

N/ANY 17 19 23 20 22 23 26 15 32 34 22 25 26 27 34 24 23 19 16 16 23 9 13 16

ANY

TA 4,8 5,0 6,1 5,4 5,8 5,5 6,8 4,0 8,6 8,8 4,1 5,1 5,4 5,1 7,1 4,5 4,5 3,8 2,4 2,9 3,9 1,7 2,1 2,4

DONES TB 0,0 0,8 0,0 0,8 1,9 0,0 2,6 0,4 2,2 0,0 0,7 0,7 0,7 2,1 0,7 0,3 0,7 1,4 1,0 0,3 1,0 0,9 1,2 1,5

N/ANY 0 2 0 2 5 0 7 1 6 0 2 2 2 6 2 1 2 4 3 1 3 3 4 5

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

TA 0,0 0,2 0,0 0,3 1,1 0,0 1,2 0,1 0,8 0,0 0,3 0,6 0,3 0,7 0,3 0,1 0,2 0,5 0,2 0,1 0,4 0,5 0,6 0,5

Taula 75. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llavi per sexe.

4.4.2 Mortalitat i tendència de la mortalitat 10

153

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

TA

El nombre de morts anuals per càncer de llavi és d’1,6, 1,4 en els homes 8 i 0,2 en les dones. La TB de mortalitat va ser de 0,3, amb una TA de 0,1 casos per 100.000 habitants/any. Els anys potencials de vida perduts 6 per any va ser de 3, tots en els homes. La taxa acumulada de mortalitat 4 a 74 anys per càncer de llavi és de 0,01, 0,01 en els homes i 0,00 en les dones. El percentatge de M/I és de 7,3 (vegeu la taula 76). 2 Només hi va haver una dona morta en el període 1998-2002 per 0 càncer de llavi. En els homes, la mort per càncer de llavi és a partir del 65. Es pot veure en la taula 77 i en la figura 39. Any La mitjana d’edat al moment de la mort dels Dones pacients amb càncer Homes de llavi és de 82,7 anys, amb un rang que va de 67 a 93 anys. Figura 38.el Tarragona 1982-2005. Evolució deen les els taxes homes, ajustades d’incidència del càncer de Durant període 1982-2004, el càncer de llavi ha llavi per sexe. presentat un descens de la mortalitat del 3,9% que no ha estat significa182 tiu (IC95% -11,4, 4,2). En les dones, la tendència de la mortalitat també


4.4.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

Encarna Mur i Restoy

El nombre de morts anuals per càncer de llavi és d’1,6, 1,4 en els homes i 0,2 en les dones. La TB de mortalitat va ser de 0,3, amb una TA de 0,1 casos per 100.000

hahabitants/any. baixat un 2,6%, sense que tingui estadística -15,9, Els anys potencials de vidasignificació perduts per any va ser de (IC95% 3, tots en els 12,7). LaLatendència de lademortalitat càncer de llavi en ambdós sehomes. taxa acumulada mortalitat aper 74 anys per càncer de llavi és de 0,01, xes ha baixat un 3,9%, baixada estadísticament no significativa (IC95% 0,01 en els homes i 0,00 en les dones. El percentatge de M/I és de 7,3 (vegeu la taula -10,6, 76). 3,4) (vegeu la taula 79). 4.4.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat N/any %T TB TA TAC74 %M/I APVP/ANY El nombre de morts anuals per càncer de llavi és d’1,6, 1,4 en els homes i 0,2 en les Homes 1,4 0,2 0,5 0,2 0,01 7,2 3 dones. La TB de mortalitat va ser de 0,3, amb una TA de 0,1 casos per 100.000 Dones 0,2 0,0 0,1 0,0 0,00 7,7 0 habitants/any. Els anys potencials de vida perduts per any va ser de 3, tots en els Ambdós sexes 1,6 0,1 0,3 0,1 0,01 7,3 3 homes. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer de llavi és de 0,01, Taula0,01 76. en Tarragona 1998-2002. delElcàncer de llavi de perM/I sexe. els homes i 0,00 enMortalitat les dones. percentatge és de 7,3 (vegeu la taula

76).hi va haver una dona morta en el període 1998-2002 per càncer de llavi. En Només

Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de els homes, la mort per càncer de llavi és a partir del 65. Es pot veure en la taula 77 i N/anyde llavi %T TA TAC74 %M/I APVP/ANY mortalitat del càncer noTBs’ha tingut en compte l’any 2005, ja en la figura 39. Homes 1,4 0,2 0,5 0,2 0,01 7,2 3 que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita Dones de casos de 0,2 l’últim 0,0 any, 0,1 per 0,0 0 quantitat la qual0,00cosa 7,7 ésDONES possible que la HOMES GRUPS Ambdósde sexes 1,6 0,1 0,3 D’EDAT 0,1 infraestimada. 0,01 7,3 3 mortalitat l’any 2005 estigui actualment N/ANY TEE N/ANY TEE Taula Tarragona Mortalitat40, del de llavi per sexe. 076.taula 0 figura Decàncer 0 anys A la 801998-2002. i a la esa 4pot veure per0 any, des del0 1982 al 0 hi va haver 0dona morta Deel5 període a any, 9 anysla 0 càncer 0 en 1998-2002 per llavi. En 2005,Només l’evolució deluna nombre de casos taxa bruta i la de taxa ajustada 0 0 De 10 a 14 anys 0 0 homes, la mort càncerde de llavi partir del 65. Es potde veure en la taula 77 i en de laels mortalitat delper càncer llaviésaa la demarcació Tarragona, tant 0 0 De 15 a 19 anys 0 0 en la figura 39.en les dones. els homes com 0 0 De 20 a 24 anys 0 0 0 0N/ANY 0 0

0

HOMES

0

De 25 a 29 anys

0

0TEE

GRUPS De 30 aD’EDAT 34 anys

0 N/ANY

00

DeDe35 anys 0 aa 439 anys

DeDe40 anys 5 aa 944 anys

0

00

0

0

00

De 49 anys anys De 45 10 aa 14

0

0

00

De 50 15 aa 19 De 54 anys anys

0

0

00

0

0

00

De 60 25 aa 29 De 64 anys anys

1,3

De 65 a 69 anys

1,5

De 70 a 74 anys

0

De 75 a 79 anys

0,2 0,2 0

0 0 0 0

0,4 0 0,6 0

0 0 0 0

7,40

15,60

0 0 0 0

0

DONES TEE 0

0 0

0

0

0 0

0

0

0

0

De 55 20 aa 24 De 59 anys anys

0 0 0 0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0 0 0

0

De 35 a 39 anys

0

0

De 40 a 44 anys

0

De 45 a 49 anys

0

De 84 anys anys De 80 50 aa 54 De 99 anys anys De 85 55 aa 59

0 0 0

0 0 00,2

0 0 0 0

0 0 0 0

0 2,8

0 De càncer 60 a 64de anys 0 0 Taula 77. Tarragona 1998-2002.0Mortalitat del llavi. Taxes específiques per edat i sexe. 0,2 1,3 De 65 a 69 anys 0 0 0,2

1,5

De 70 a 74 anys

0

0

0

0

De 75 a 79 anys

0

0

0,4

7,4

De 80 a 84 anys

0

0

0,6

15,6

De 85 a 99 anys

0,2

2,8

183

Taula 77. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llavi. Taxes específiques per edat i sexe.

154

183


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Figura 39. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llavi. Taxes específiques per edat i sexe.

La mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb càncer de llavi és de 82,7 18

anys, amb un rang que va de 67 a 93 anys. 16

1418

MITJANA

RANG

Homes 10 A 14 la taula 80 i a la figura 40, es pot veure82,7 per any, des del 1982 al 2005, Llavi 67 –l’evolució 93 812nombre de casos any, la taxa bruta i la taxa ajustada de la mortalitat del càncerDones del Taula Homesen 61078. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llavi. Mitjana d’edat i rang d’edat ambdós sexes. de llavi a la demarcació de Tarragona, tant en els homes com en les dones. Dones 4 8

TEE

TEE

LOCALITZACIÓ TUMORAL 12 16

2 6 el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llavi ha presentat un Durant HOMES DONES 4

ANY

0 N/ANY TB TA 4,2). En descens de la mortalitat del TA 3,9% que no ha estat N/ANY significatiu TB (IC95% -11,4, 2

3 1,2 0,9 1982 0 0,0 0,0 les dones, de la0,5 mortalitat1983 també ha baixat un 2,6%, sense 0 2 la tendència 0,8 0 0,0 0,0que tingui 2 0,8 1984 0 significació estadística (IC95%0,5 -15,9, 12,7). La tendència de la0,0 mortalitat0,0per càncer 2 0,8 0,5 1985 0 0,0 0,0 Figura 39.1en Tarragona 1998-2002. del3,9%, càncer de llavi.0estadísticament Taxes específiques per edat i sexe. de llavi ambdós sexes haMortalitat baixat un baixada no significativa 0,4 0,1 1986 0,0 0,0 3

1,1

1987

0,6

0

0,0

0,0

Figura 39. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del dels càncer de llavi. Taxes específiques per edat i sexe. (IC95% -10,6, 3,4) (vegeu la taula La mitjana de la79). mort 2 d’edat al 0,8moment 0,5 1988 pacients2 amb càncer 0,7 de llavi 0,3és de 82,7

5 un rang que 1,9 va de 67 1,1a 93 anys. 1989 0 0,0 0,0 anys, amb La mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb càncer de llavi és de 82,7 1 0,2de canvi1990 1 tendències 0,4 de mortalitat 0,2 Per al càlcul del 0,4 percentatge anual de les del 1 1991 1 0,4 0,3 anys, amb un rang0,4 que va de 0,3 67 a 93 anys. càncer 5de llavi no1,8 s’ha tingut l’any 2005, les actualitzacions de 1,2en compte 1992 0 ja que 0,0 0,0

LOCALITZACIÓ TUMORAL

MITJANA

RANG

0 0,0 0 0,0 0,0 dades dels propers0,0 anys recuperen una 1993 petita quantitat de casos de l’últim any, per

TUMORAL 4 1,4 LlaviLOCALITZACIÓ

MITJANA RANG 0,7 1994 0 0,0 0,0 82,7 67 – 93 la qual6 cosa és 2,1 possible que de l’any 2005 actualment 1,0 la mortalitat 1995 0 0,0 estigui 0,0 Llavi 82,7 67 –i93 Taula 78.5Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llavi. Mitjana rang 1,8 0,7 1996 1 0,3d’edat 0,2 d’edat en infraestimada. ambdós sexes. 2 0,7 0,4 1997 0 0,0 0,0 Taula 78. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llavi. Mitjana d’edat i rang d’edat en 0,3 0,3 1998 0 0,0 0,0 ambdós1sexes. Durant el 1982-2004, el càncer de 0,0 llavi ha presentat un 1 període 0,3 0,2en els homes, 1999 0 0,0 PERÍODE PAC IC95% 0,31982-2004, 0,2 en els 2000 0 0,0 Durant1de el laperíode homes, el càncer de 0,0 llavi ha -11,4, presentat un descens mortalitat del 3,9% que no ha estat significatiu (IC95% 4,2). En -3,9 Homes2 1982-2004 (-11,4 0,7 0,3 2001 1 0,3 0,1- 4,2) mortalitat 3,9% que no ha estat (IC95%sense -11,4, 4,2). En 2 de 0,6 0,3 2002 0 0,0-12,7) lesdescens dones, la la tendència dedel la mortalitat també ha significatiu baixat un 0,0 2,6%, que tingui -2,6 Dones 1982-2004 (-15,9 1 0,3 0,2mortalitat 2003 0 0,0 0,0que tingui les dones, la tendència de la també ha baixat un 2,6%, sense -3,9 Ambdós 1982-2004 3,4)càncer (-10,6 significació estadística -15,9, 12,7). de la0,0 mortalitat 2 sexes 0,6 (IC95% 0,2 2004La tendència 0 0,0-per significació estadística (IC95% de la0,0 mortalitat0,0 per càncer 1 0,3 0,1-15,9, 12,7). 2005 La tendència 0 Taula 79.en Tarragona la mortalitat del estadísticament càncer de llavi per sexe. de llavi ambdós1982-2004. sexes haTendència baixat unde3,9%, baixada no significativa Taula 80. en Tarragona 1982-2005. Evolució de un les taxes de estadísticament mortalitat del càncerno de significativa llavi per de llavi ambdós sexes ha baixat 3,9%,ajustades baixada (IC95% sexe.-10,6, 3,4) (vegeu la taula 79). (IC95% -10,6, 3,4) (vegeu la taula 79).

184

2,0

Ambdós sexes Ambdós sexes

Any

1982-2004 1982-2004

-3,9 -3,9

Dones

2005

2004

IC95% IC95%

2003

2002

2001

2000

1999

-3,9 -3,9 -2,6 -2,6

1998

1997

PAC PAC

1996

1995

1994

1993

1992

1990

1989

1988

PERÍODE PERÍODE 1982-2004 1982-2004 1982-2004 Homes 1982-2004

1987

1986

1985

1984

1983

Homes Homes Dones Dones

1982

0,0

1991

TA

Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat del Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat del càncer de 1,5 llavi no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de càncer de llavi no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per dades dels 1,0propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. 0,5 infraestimada.

(-11,4 - 4,2) (-11,4 - 4,2) (-15,9 -12,7) (-15,9 -12,7) (-10,6- -3,4) 3,4) (-10,6

Figura 40. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer Taula 79. Tarragona 1982-2004. de llavi llaviper per sexe. de Taula 79. Tarragona 1982-2004.Tendència Tendènciade dela lamortalitat mortalitat del del càncer càncer de sexe. llavi per sexe.

185

184 184

155


A la taula 80 i a la figura 40, es pot veure per any, des del 1982 al 2005, l’evolució

Encarna Mur i Restoy

del nombre de casos any, la taxa bruta i la taxa ajustada de la mortalitat del càncer de llavi a la demarcació de Tarragona, tant en els homes com en les dones. HOMES DONES ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 3 1,2 0,9 1982 0 0,0 0,0 2 0,8 0,5 1983 0 0,0 0,0 2 0,8 0,5 1984 0 0,0 0,0 2 0,8 0,5 1985 0 0,0 0,0 1 0,4 0,1 1986 0 0,0 0,0 3 1,1 0,6 1987 0 0,0 0,0 2 0,8 0,5 1988 2 0,7 0,3 5 1,9 1,1 1989 0 0,0 0,0 1 0,4 0,2 1990 1 0,4 0,2 1 0,4 0,3 1991 1 0,4 0,3 5 1,8 1,2 1992 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 1993 0 0,0 0,0 4 1,4 0,7 1994 0 0,0 0,0 6 2,1 1,0 1995 0 0,0 0,0 5 1,8 0,7 1996 1 0,3 0,2 2 0,7 0,4 1997 0 0,0 0,0 1 0,3 0,3 1998 0 0,0 0,0 1 0,3 0,2 1999 0 0,0 0,0 1 0,3 0,2 2000 0 0,0 0,0 2 0,7 0,3 2001 1 0,3 0,1 2 0,6 0,3 2002 0 0,0 0,0 4.4.3. Supervivència i evolució de la supervivència 1 0,3 0,2 2003 0 0,0 0,0 2 0,6 0,2 2004 0 0,0 0,0 La supervivència observada a0,1 un any dels2005 pacients diagnosticats de0,0 càncer de 0,0 llavi a 1 0,3 0

Taula 80. Tarragona de lesi taxes de mortalitat del càncer llavi en per la demarcació de1982-2005. TarragonaEvolució entre 1995 1999 ajustades és de 95,9% en els homes i de de 92,3% sexe.

les dones. La supervivència observada a tres i cinc anys és de 83,5% i 76% en els homes, 2,0 i de 84,6% i 76,9% en les dones. La supervivència observada a deu anys és de

4.4.3 Supervivència i evolució la supervivència 56,1% (47,9-65,7) en els homes i de 69,2%de (48,2-99,5) en les dones (vegeu la taula 81 1,5

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

TA

i la figura 41). La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de llavi a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 95,9% 1,0 La supervivència relativa a un, tres, cinc i deu anys dels 121 homes diagnosticats de en els homes i de 92,3% en les dones. La supervivència observada a tres i càncer de llavi, a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999, és del 98,9%, 92,3%, 0,5 cinc90% anys és de 83,5% i 76% en els homes, i de 84,6% i 76,9% en les dones. i 81,7%, respectivament. Només hi ha 13 dones diagnosticades de càncer de llavi, La supervivència observada a deu anys és de 56,1% (47,9-65,7) en els hoamb una0,0supervivència relativa a tres i cinc anys de 96,3% i de 92,4% (vegeu la taula mes81i ide 69,2% (48,2-99,5) en les dones (vegeu la taula 81 i la figura 41). la figura 41). Any Homes HOMES (n = 121)

Any

Obs

IC95%

Rel

Dones DONES (n = 13)

IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

Tarragona 1982-2005. de les taxes mortalitat càncer de 1 Figura 95,940. (92,4 - 99,5) 98,9 Evolució (95,3 - 102,6) 92,3ajustades (78,9 de - 100) 103,1del (88,1 - 111,7) llavi per sexe.

3

83,5

(77,1 - 90,4)

92,3

(85,3 - 99,9)

84,6

(67,1 - 100)

96,3

(76,4 - 113,9)

5

76

(68,8 - 84)

90,0

(81,4 - 99,5)

76,9

(57,1 - 100)

92,4

(68,6 - 120,2) 185

10

56,1

(47,9 - 65,7)

81,7

(69,7 - 95,7)

69,2

(48,2 - 99,5)

123,0

(85,6 - 176,7)

Taula 81. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de llavi per sexe.

110

ia (%)

100 90 80 70

156


amb una supervivència relativa a tres i cinc anys de 96,3% i de 92,4% (vegeu la taula 81 i la figura 41).

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

HOMES (n = 121) Any

Obs

IC95%

DONES (n = 13)

Rel

IC95%

Obs

IC95%

Rel IC95% La supervivència relativa a un, tres, cinc i deu anys dels 121 ho1 95,9 (92,4 - 99,5) 98,9 (95,3 - 102,6) 92,3 (78,9 - 100) 103,1 (88,1 - 111,7) mes diagnosticats de càncer de llavi, a la demarcació de Tarragona entre 3 83,5 (77,1 - 90,4) 92,3 (85,3 - 99,9) 84,6 (67,1 - 100) 96,3 (76,4 - 113,9) 1995-1999, és del 98,9%, 92,3%, 90% i 81,7%, respectivament. Només hi 5 76 (68,8 - 84) 90,0 (81,4 - 99,5) 76,9 (57,1 - 100) 92,4 (68,6 - 120,2) ha 13 dones diagnosticades de càncer de llavi, amb una supervivència 10 56,1 (47,9 - 65,7) 81,7 (69,7 - 95,7) 69,2 (48,2 - 99,5) 123,0 (85,6 - 176,7) relativa a tres i cinc anys de 96,3% i de 92,4% (vegeu la taula 81 i la figura Taula 81. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de llavi per 41). sexe. 110

Supervivencia (%)

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0

1

2

3

4

5

Temps

Homes

6

7

8

9

10

Dones

Figura 41. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de llavi per sexe.

Des del 1985 al 2004, es pot veure una estabilització de la supervivència relativa a un, tres, cinc i deu anys del càncer de llavi en els 186 homes. La supervivència relativa a un any va ser de 95,4% en l’interval 1985-1989 i de 95,6% en l’interval 2000-2004. La supervivència relativa a tres anys va ser de 89,8% en el període 1985-1989 i de 92,3% en el període 2000-2004. La supervivència a cinc anys va ser de 87,2% en el període 1985-1989 i passa a 88,7% en l’interval 2000-2004. En les dones, tampoc es veuen canvis importants en la supervivència a un, tres i cinc anys en el període 1985-2004 (vegeu la taula 82, i les figures 42 i 43).

157


un, tres, cinc i deu anys del càncer de llavi en els homes. La supervivència relativa a

en el període 2000-2004. La supervivència a cinc anys va ser de 87,2% en el període un any va ser de 95,4% en l’interval 1985-1989 i de 95,6% en l’interval 2000-2004. La 1985-1989 a 88,7% en anys l’interval 2000-2004. les dones, tampoc es veuen Encarna Muri ipassa Restoy supervivència relativa a tres va ser de 89,8% en elEn període 1985-1989 i de 92,3% el període en 2000-2004. La supervivència cinc anys va anys ser deen 87,2% en el període canvis en importants la supervivència a un,a tres i cinc el període 1985-2004 i passa 88,7% en42l’interval (vegeu1985-1989 la taula 82, i lesa figures i 43). 2000-2004. En les dones, tampoc es veuen canvis importants en la supervivència a un, tres i cinc anys en el període 1985-2004 (vegeu la taula 182, i les figures 42 i 43). ANY 3 ANYS

Obs 1985-1989

93,4

Rel

Obs

1 ANY Obs

Rel

3 ANYS

Obs

95,4

Rel

82,1

HOMES Rel

89,8 HOMES

5 ANYS Obs

5 ANYS

Obs

Rel

74,5

10 ANYS

Rel 87,2

Obs

Rel

10 ANYS Obs

54,7

Rel

74,9

1990-1994 1985-1989 97 93,4 99,9 95,4 1990-199495,9 97 98,9 99,9 1995-1999

91,8 82,1

102,1 89,8

83,6 74,5

87,298,8 54,7 61,974,9

86,6

91,8 83,5

102,1 92,3

83,6 76

98,8 90

81,7

1995-199992,9 95,9 95,6 98,9 2000-2004

83,5 85,7

92,3 92,3

2000-2004

1985-1989

93,3

1985-1989

92,9 93,3

95,6

85,7

100,4

80

100,4

92,3

DONES DONES

80

94,5

76 74,7

74,7

73,3

61,9 56,186,6 90 88,7 56,1 - 81,7 88,7 -

94,3

94,3

60

60

93,3

1990-1994 1990-199491,7 91,7 101,2 101,2

91,7 91,7

101,2 101,2

94,5

73,3

83,3 83,3

101,9 58,3 58,381,5 101,9

81,5

1995-1999 1995-199992,3 92,3 103,1 103,1

84,6 84,6

96,3 96,3

76,9 76,9

92,492,4 69,2 69,2 123

123

2000-200491,7 91,7 105,5 105,5 2000-2004

91,7 91,7

105,5 105,5

83,3 83,3

99,899,8

-

-

93,3

-

-

-

Taula 82. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llavi per sexe i

Taula 82. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llavi per sexe i quinquennis. quinquennis.

100 80

Supervivència

Supervivència

100 80

60

60

40

40

1985-1989 1990-1994

1985-1989 1995-1999 2000-2004 1990-1994

1995-1999

20

2000-2004

0

20

1

3

5

10

Temps

0

Figura 42. 1 Tarragona1985-2004. Evolució de5 la supervivència 3 10 del càncer de llavi per quinquennis en homes.

Temps

Figura 42. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llavi per quinquennis 120en homes. 187

Supervivència

100 80

1985-1989 1990-1994

60

1995-1999 2000-2004

40 20 0 1

3

5

10

Temps Figura 43. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llavi per quinquennis en dones.

4.4.4. Prevalença La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 44,92 casos per 100.000

158

homes i de 7,23 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 26,22 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos

187


20 0 0

1

3

1

3

5

Incidència Temps 5

10

i supervivència del càncer de cap i coll... 10

Temps de la supervivència del càncer de llavi per Figura 43. Tarragona1985-2004. Evolució quinquennis en dones. Figura 43. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llavi per quinquennis en dones. 4.4.4. Prevalença

4.4.4 Prevalença

La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 44,92 casos per 4.4.4. Prevalença 100.000 i de 7,23 per 100.000 Si escasos prenen els dos La taxahomes de prevalença a 31 casos de desembre de 2004 dones. és de 44,92 per 100.000 sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 26,22 casos per 100.000 homes i de 7,23 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 44,92 casos per 100.000 habitants. El nombre de casoscasos prevalents és habitants. de 153sexes casos en els taxa dei de prevalença de 26,22 per 100.000 El conjuntament, nombre de homes, casos homes 7,23 casosésper 100.000 dones. Si es prenen els dos la detaxa 24 casos dones decasos 178 per casos ambdós sexes prevalents ésen deles 153és casos eni els homes, de100.000 24 en casos en les dones i deconjuntament 178de casos en de prevalença de 26,22 habitants. El nombre casos (vegeu lasexes taula 83). ambdós conjuntament la taula prevalents és de 153 casos en(vegeu els homes, de83). 24 casos en les dones i de 178 casos en ambdós sexes conjuntament (vegeu la taula 83). TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

44,92 TAXA

NOMBRE153 DE CASOS

Dones Homes

7,23 44,92

24 153

Ambdós sexes Dones

26,22 7,23

178 24

Taula 83. sexes Tarragona 2004. Taxa de prevalença 26,22 i nombre de casos prevalents del càncer Ambdós 178 de llavi. Taula 83.projecció Tarragona decasos prevalença nombreaprevalents de del càncer de llavi. és,de La projecció del 2004. nombre de prevalents 31casos de prevalents desembre dede 2010 i 2015 La delTaxa nombre de icasos a 31 desembre respectivament, de 158 i 163 casos en els homes, i de 32 i 37 casos en les dones. 2010 i 2015 és, respectivament, de 158 i 163 casos en els homes, iSide La projecció del nombre de casos prevalents a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, es prenen els dos conjuntament, el de casos és les de dones. 189 casos 32respectivament, i 37 casos endesexes les Si es dos sexes conjuntament, 158dones. i 163 casos en prenen elsnombre homes,els i de 32 iprevalents 37 casos en Si el el 2010 i de 199 elconjuntament, 2015 (vegeu laeltaula 84).de el nombre de casos prevalents és de 189 casos 2010 i de 199 el 2015 es prenen els doscasos sexes nombre casos prevalents és casos de 189 casos (vegeu taula 84). el 2015 (vegeu la taula 84). el 2010lai de 199 casos

2004

2010

2015

Homes

153 2004

158 2010

163 2015

Dones Homes

24 153

32 158

37 163

Ambdós sexes Dones

178 24

189 32

199 37

Taula 84. sexes Projecció del nombre de178 casos prevalents per 100.000 habitants del càncer Ambdós 189 199 de llavi a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. Taula 84. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de llavi a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

188

188La

projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015 és de 38,41 i 37,07 casos per 100.000 homes, respectivament; i de 7,92 i 8,56 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença d’aquestes dates és de 23,40 i 22,99 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 85).

159


La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015 és de 38,41 i 37,07 casos per 100.000 homes, respectivament; i de 7,92 i 8,56 casos per 100.000

Encarna Mur i Restoy

dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença d’aquestes dates és de 23,40 i 22,99 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 85). 2004

2010

2015

Homes

44,92

38,41

37,07

Dones

7,23

7,92

8,56

Ambdós sexes

26,22

23,40

22,99

Taula 85. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de llavi a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

4.4.5 Discussió Discussió anys que estudia aquest treball s’han diagnosticat 609 En4.4.5. els vint-i-cinc casos de càncer de llavi, que representa un 17,4% de total de càncers de En els vint-i-cinc anys que estudia aquest treball s’han diagnosticat 609 casos de cap i coll. càncer de llavi, que representa un 17,4% de total de càncers de cap i coll. A la demarcació de Tarragona, el càncer de llavi en els homes presenta una incidència intermèdia-baixa si es compara amb els registres A la demarcació de Tarragona, el càncer de llavi en els homes presenta una deincidència l’Estat espanyol i alta en comparar amb altres registres, amb una taxa intermèdia-baixa si es compara amb els registres de l’Estat espanyol i alta ajustada de 3,5 casos/100.000 habitants/any. En les dones, presenta una en comparar amb altres registres, amb una taxa ajustada de 3,5 casos/100.000 incidència també intermèdia-baixa si es compara amb els registres de habitants/any. En les dones, presenta una incidència també intermèdia-baixa si es l’Estat espanyol i amb altres registres del món, amb una taxa ajustada compara amb els registres de l’Estat espanyol i amb altres registres del món, amb de 0,3 casos/100.000 habitants/any (vegeu les figures 44 i 45) (Curado una taxa ajustada de 0,3 casos/100.000 habitants/any (vegeu les figures 44 i 45) 2007). Les dones tenen menys incidència de càncer de llavi. Aquest fet (Curado 2007). Les dones tenen menys incidència de càncer de llavi. Aquest fet es es podria explicar per una menor exposició solar, ja que aquest factor i podria explicar per una menor exposició solar, ja que aquest factor i el tabac són els el tabac són els principals agents etiològics d’aquest tumor (De Visscher principals agents etiològics d’aquest tumor (De Visscher 1998). Al SEER es veu una 1998). Al SEER es veu una incidència molt menor de càncer de llavi. S’ha incidència molt menor de càncer de llavi. S’ha de tenir en compte que en els negres de tenir en compte que en els negres la incidència del càncer de llavi és la incidència del càncer de llavi és 30 vegades menor, perquè el pigment melànic que 30 vegades menor, perquè el pigment melànic que tenen al vermelló actenen al vermelló actua com una barrera protectora de la radiació ultraviolada (SEER tua com una barrera protectora de la radiació ultraviolada (SEER 2009). 2009). La mitjana d’edat al diagnòstic dels càncers de llavi a la demarcació de Tarragona és de 70,3 anys, 71,1 anys en els homes i 77,2 en les dones. Al SEER, en el període 2002-2006, l’edat mitjana al diagnòstic és similar, 69 anys 67 en els homes i 74 en les dones (SEER 2009). Tant a Tarragona com al SEER, l’edat dels homes és menor que la de les dones. Atès que els dos factors etiològics més relacionats amb el càncer de llavi són el tabac i l’exposició a la radiació solar, i que les quilitis actíniques 189 es veuen en gent gran, si la causa és l’exposició solar pot ser que l’edat de presentació sigui més gran.

160


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La raó de sexes dels càncers de llavi a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 era de 7,5. Els registres que veuen una major predominança en el sexe masculí són els d’Argentina, Irlanda, Itàlia, Turquia i tots els RCBP espanyols (vegeu la taula 68) (Curado 2007). La histologia més freqüent en els tumors de llavi és el carcinoma escamós, més del 90% del càncers tenen aquesta histologia, ja que s’originen a l’epiteli del vermelló. A l’RCT, en què el 97,9% dels càncers de llavi del període 1998-2002 tenen verificació histològica, el 95,5% dels casos tenien aquesta histologia. Els nostres resultats estan d’acord amb la bibliografia (Mayne 2006). Des del 1982 al 2005 hi ha hagut una reducció significativa en la taxa d’incidència dels tumors de llavi a la demarcació de Tarragona, motivada per la reducció de la incidència en els homes en qui es veu més freqüentment aquest tumor (vegeu la figura 38). Això pot ser fruit tant de la reducció de l’hàbit tabàquic en els homes (vegeu la figura 32) com de les campanyes de sensibilització de protecció solar. A Tarragona hi va haver una reducció en la incidència dels càncers de llavi en comparar CIFC VIII (1993-1997) i CIFC IX (1998-2002). És on es veu una reducció més important, especialment en els homes. La reducció tant en els homes com en les dones també es veu en la majoria de registres (vegeu les figures 46 i 47). Les taxes de mortalitat dels pacients amb càncers de llavi a la demarcació de Tarragona són de 0,2 defuncions/100.000 habitants en els homes i de 0,1 en les dones, molt similars a les del SEER (SEER 2009). La tendència temporal de la mortalitat demostra una disminució en els dos sexes, més marcada en els homes (vegeu la figura 40). Aquest mateix fet es veu als EUA, encara que allà els homes tenen una disminució significativa (SEER 2009). Les dades de supervivència dels pacients amb càncer de llavi a la demarcació de Tarragona estan dins el rang esperat en una comunitat occidental. Per als pacients diagnosticats en el període 1995-1999, la supervivència relativa a tres i cinc anys va ser de 92,3% i 90% en els homes (19,4 casos/any), i de 96,3% i 92,4% en les dones (2,6 casos/any). A la figura 48, es pot veure la comparació de les xifres de supervivència relativa a cinc anys ajustada per edat46 amb diferents països europeus 46 Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE.

161


Encarna Mur i Restoy

(EUROCARE 4) i amb les dades del SEER americà, en què Tarragona es troba a la banda mitja-baixa. En aquesta figura es veu com la supervivència relativa és superior al 100% a Alemanya, aquest fet es pot veure en tumors d’alta curabilitat i/o quan són poc freqüents per un artefacte estadístic inherent al càlcul de la supervivència relativa. Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa dels càncers de llavi a la demarcació de Tarragona dels pacients diagnosticats en els períodes 1985-1989 i 2000-2004, es pot observar una estabilització d’aquestes (vegeu les figures 42 i 43). Respecte a Europa, segons les dades de l’estudi EUROCARE 3, la supervivència a l’RCT va ser superior, però no va ser així en el període següent corresponent a l’EUROCARE 4 (vegeu la taula 86). El nombre de casos prevalents de càncer de llavi a la demarcació de Tarragona a 31 de desembre de 2004 és de 153 casos en els homes i de 24 casos en les dones. El maneig i el control dels pacients afectats de càncer de llavi no representa cap problema des del punt de vista de la planificació de salut. Segons les nostres dades sobre la tendència temporal de la incidència i de la mortalitat, es preveu que el nombre de pacients vius amb diagnòstic de càncer de llavi s’incrementi de manera moderada en un futur. Les projeccions calculades indiquen que el nombre de casos prevalents passarà de 178 casos el 2004 a 189 casos el 2010, i serà de 199 casos el 2015.

162


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

LLAVI-HOMES 9,8

Espanya, Granada

9

Espanya, Conca

8,8

Espanya, Albacete

7,4

Espanya, Múrcia

5,2

Espanya, Navarra

4,7

Espanya, Illes Canàries

4,6

Polònia, Kielce Austràlia, Nova Gales del Sud

4 3,8

Espanya, Girona

3,5

Espanya, Tarragona

2,6

Espanya, País Basc

2,6

Espanya, Saragossa

2

Finlàndia

1,7

Canadà

1,6

Israel: Jueus

1,5

Argentina, Badia Blanca

1,5

Brasil, Goiânia

1,4

Dinamarca

1,4

Noruega

1,4

Eslovènia EUA, SEER : Blancs no hispans

1,3

*Turquia, Izmir

1,3 1,3

Regne Unit, Irlanda del Nord Itàlia, Varese

1,2

Espanya, Astúries

1,2 1,1

Suècia

1,1

Regne Unit, ,Escòcia

1,1

Nova Zelanda França, Tarn

1

Irlanda

1 0,9

Israel: No jueus

0,9

EUA, Hawaii: Blancs *Perú, Trujillo

0,8

República Txeca

0,8 0,8

Itàlia, Siracusa

0,8

Suïssa, Ginebra

0,7

Àustria Regne Unit, Northern I Yorkshire

0,7 0,6

Itàlia, Parma

0,6

Itàlia, Torí Egipte, Gharbia

0,5

EUA, SEER : Blancs hispans

0,5 0,5

Alemanya, Munic

0,4

Colòmbia, Cali

0,4

India, Bombai França, Baix Rin

0,3

Polinèsia Francesa

0,3 0,3

EUA, Hawaii: Hawaians

0,2

Xile, Valdívia Kuwait: Kuwaitians

0,2

Malàisia, Penang

0,2 0,2

Tailàndia, Songkhla Equador, Quito

0,1

EUA, SEER : API

0,1

EUA, SEER : Negres

0,1

*Xina, Hong Kong

0,1

Corea, Daejeon

0

Singapur

0

Suïssa, Neuchâtel

0 0

2

4

6

8

10

12

Figura 44. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de llavi en homes.

190

163


Encarna Mur i Restoy

164


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

1

2

3

CIFV-VIII

4

5 TA

6

7

8

9

CIFV-IX

Figura 46. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de llavi en homes.

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia

França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí

Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona

0

1 CIFV-VIII

2 TA

3

CIFV-IX

Figura 47. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de llavi en dones.

193

165


(EUROCARE 4) i amb les dades del SEER americà, en què Tarragona es troba a la banda mitja-baixa. En aquesta figura es veu com la supervivència relativa és superior

Encarna Mur i Restoyaquest fet es pot veure en tumors d’alta curabilitat i/o quan són al 100% a Alemanya,

poc freqüents per un artefacte estadístic inherent al càlcul de la supervivència relativa. LLAVI Polònia

81,1

Bèlgica

87,8

Itàlia

90,6

Tarragona

91,7

Europa

92,6

Finlàndia

92,6

Gran Bretanya

93,5

EUA-SEER

94,4

França

95

Holanda

95

Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa dels Espanya 98 càncers de Alemanya 105,1 1985llavi a la demarcació de Tarragona dels pacients diagnosticats en els períodes 0 pot observar 20 60 d’aquestes 80 (vegeu 100les figures 12042 i 1989 i 2000-2004, es una 40 estabilització

43). Respecte a Europa, segons les dades de l’estudi EUROCARE 3, la supervivència a Figura 48. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de llavi en

71 l’RCTambdós va ser superior, però1995-1999. no va ser així en el període següent corresponent a sexes en el període

l’EUROCARE 4 (vegeu la taula 86). 70 71

Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE. RCT EUROCARE SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999. (% sup. Rel. 5 a) (% sup. Rel. 5 a)

194

1985-1989

Homes Dones Ambdós sexes

87,2 94,3 88,1

-

1990-1994

Homes Dones Ambdós sexes

98,8 101,9 99,3

94 95 94

1995-1999

Homes Dones Ambdós sexes

90,0 92,4 90,8

93,2 91,5 92,7

2000-2004

Homes Dones Ambdós sexes

88,7 99,8 90,2

-

Taula 86. Supervivència relativa del càncer de llavi per sexe en els períodes 1985-1989, 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,72 i en el període 2000-2004 a Tarragona.

El nombre de casos prevalents de càncer de llavi a la demarcació de Tarragona a 31 de desembre de 2004 és de 153 casos en els homes i de 24 casos en les dones. El maneig i el control dels pacients afectats de càncer de llavi no representa cap problema des del punt de vista de la planificació de salut. Segons les nostres dades sobre la tendència temporal de la incidència i de la mortalitat, es preveu que el nombre de pacients vius amb diagnòstic de càncer de llavi s’incrementi de manera moderada en un futur. Les projeccions calculades indiquen que el nombre de casos prevalents passarà de 178 casos el 2004 a 189 casos el 2010, i serà de 199 casos el 2015.

4.5. CÀNCER DE LLENGUA (C01-02) 166

4.5.1. Incidència i tendència de la incidència


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.5 Càncer de llengua (C01-02) 4.5.1 Incidència i tendència de la incidència La llengua i el llavi són els tumors més freqüents de cap i coll, després dels de laringe. Es van diagnosticar 22 casos per any, 17,2 en els homes i 4,8 en les dones. Encara que també és més freqüent en els homes, la raó de sexes és de 3,6 i no és tan marcada com en el llavi. El percentatge de marcada com en el llavi. El percentatge de verificació histològica és de 94,5% amb un verificació histològica és de 94,5% amb un percentatge de DCO de 2,7. percentatge de DCO de 2,7. En els homes, la TB és de 5,8 i la TA de 4 casos per En els homes, la TB és de 5,8 i la TA de 4 casos per 100.000 habitants/ 100.000 habitants/any. EnElles dones, ladeTB és d’1,6histològica amb unaésTA 0,8amb (vegeu marcada com en el llavi. percentatge verificació de de 94,5% un la any. En taula lespercentatge dones, laDCO TBdeés2,7.d’1,6 una dei la0,8 la taula 87). de En els amb homes, la TB ésTA de 5,8 TA (vegeu de 4 casos per 87). 100.000 habitants/any. En les dones, la TB és d’1,6 amb una TA de 0,8 (vegeu la taula 87).

N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

Homes

17,2

1,0

5,8

4,0

0,45

95,3

2,3

3,6

Dones

4,8

0,4

1,6 5,8

4,0

0,45

95,3

Ambdós sexes Dones

224,8

0,8 0,4

3,7 1,6

2,4 0,8

0,27 0,09

94,5 4,2 2,7 91,7

N/ANY

Homes

%T

17,2

1,0

TB

TA

TAC74

0,8

0,09

%VH

91,7

Taula 87. Tarragona Incidència del Ambdós sexes 1998-2002. 22 0,8 3,7 càncer 2,4de llengua 0,27 per sexe. 94,5

%DCO 2,3

4,2

RS 3,6

2,7

-

-

Taula 87. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua per sexe.

No hi ha cap cas de càncer de llengua per sota del 35 anys i la incidència augmenta partir dels 60.per Això es35veu els homes, però No hi ha cap casade càncer de llengua sota del anys en i la incidència augmenta a no en Nodels hi ha60. capAixò cas de càncer deels llengua perperò sota del 35 anys i la incidència augmenta a partir es veu en homes, no en les dones per la baixa incidència les dones per la baixa incidència d’aquest tumor en aquest sexe (vegeu partir dels 60. Això es veu en els homes, però no en les dones per la baixa incidència en aquest sexe (vegeu la taula 88 i la figura 49). la taula d’aquest 88 d’aquest i la tumor figura tumor en49). aquest sexe (vegeu la taula 88 i la figura 49). HOMES N/ANY N/ANY

HOMES

GRUPS D’EDAT GRUPS D’EDAT

DONES

DONES

TEE

TEE

0

0

00

De anys De 00 aa44anys

0 0

0

0

0

0

00

De anys De 55 aa99anys

0 0

0

0

0

0

00

De 10 De 10 aa14 14anys anys

0 0

0

0

0

0

00

De 15 De 15 aa19 19anys anys

0

0

0

0

00

De 20 De 20 aa24 24anys anys

0 0 0 0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0 0

0 0 0,4

TEE TEE

0 0

0 0

1,7

De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys

0

De 35 a 39 anys

0

De 40 a 44 anys

0,4

De 30 a 34 anys

1,7

De 35 a 39 anys

6,4 7,0

De 40 aa49 44anys anys De 45

1,4 3,8

7,0 19,9

De 45 aa54 49anys anys De 50

3,8 1,4

19,9 8,8

De 50 aa59 54anys anys De 55

0,4

1,4

1,4 1,4

1,4 3 3 2,6 2,6 1 1 1

1 1 1 0,2 0

6,4

N/ANY

N/ANY

0 0

0 0,4

0 0 1,9

0 0 0

0

1,9

0,4 0

2,2

0

0,40,4

2,6 2,2

21,4 8,8

De 60 De 55 aa64 59anys anys

0,40,4

2,8 2,6

17,4 21,4

De 65 De 60 aa69 64anys anys

0,80,4

17,4

7,7

De 65 a 69 anys

De 70 a 74 anys

0,4

4,9 2,8 2,7

7,7

De 70 a 74 anys

De 75 a 79 anys

0,8

6,4

10,3

De 75 a 79 anys

De 80 a 84 anys

0,6

7,2

18,4

De 80 a 84 anys

De 85 a 99 anys

0,6

8,3

Sense edat

0

10,3 18,4 5,2

0,8 0,4 0,8 0,6

4,9 2,7 6,4 7,2

0,2 5,2 De 85 a 99 anys 0,6 8,3 Taula 88. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i sexe.0 Sense edat 0 Taula196 88. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i sexe.

196

167


Encarna Mur i Restoy

La mitjana d’edat del càncer de llengua en ambdós sexes és de 61,6 anys (37-94), 59,5 anys (37-86) en els homes i 69,1 anys (42-94) en les dones. En els homes, la mitjana d’edat és més baixa (vegeu la taula 89). La histologia més freqüent, com la majoria dels CCC, és el carcinoma escamós amb el 91,8% de casos. 25

TEE

20 15

Homes

10

Dones

5

25

0

TEE

20 15

Homes

Figura 49. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i sexe. Dones

10

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llengua ha 5 La mitjana d’edat del càncer de llengua en ambdós sexes és de 61,6 anys (37-94), presentat un augment de la incidència d’1,8% que no ha estat signifi0 59,5 anys (37-86) en els homes i 69,1 anys (42-94) en les dones. En els homes, la catiu (IC95% -0,6, 4,4). En les dones, la tendència de la incidència té un mitjana d’edat és més baixa (vegeu la taula 89). augment del 10,9%, que no té significació estadística (IC95% -0,1, 23). La tendència de la incidència del càncer de llengua en ambdós sexes ha puHOMES DONES AMBDÓS SEXES Figura 49. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i jat un 1,8%, increment estadísticament significatiu (IC95% -0,6, 4,4). Per sexe. Mitjana d’edat 59,5 69,1 61,6 al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència Rang 37 – 86 42 - 94 37 – 94 no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades Taula 89. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Mitjana d’edat i rang d’edat per Lasexe. mitjana d’edat delrecuperen càncer de llengua en ambdós sexes ésde de casos 61,6 anys dels propers anys una petita quantitat de(37-94), l’últim 59,5 anys (37-86) en els homes i 69,1 anys (42-94) en les dones. En els homes, la any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui mitjana d’edat és més baixa (vegeu la taula 89). actualment infraestimada (vegeu la taula 91). La histologia més freqüent, com la majoria dels CCC, és el carcinoma escamós amb el 91,8% de casos. Mitjana d’edat

HOMES 59,5

HISTOLOGIA

Rang – 86 8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES37 ESCAMOSES, SAI

DONES 69,1 42 - 94

AMBDÓS SEXES N

61,6

%

– 94 100 37 90,9%

8000 6 i rang5,5% Taula 89.NEOPLÀSIA TarragonaMALIGNA 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Mitjana d’edat d’edat per sexe. 8010 CARCINOMA, SAI 1 0,9% 8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES TIPUS QUERATINITZANT,SAI

1

0,9%

8123 CARCINOMA BASALOIDE

1

0,9%

CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC 0,9%amb el La 8200 histologia més freqüent, com la majoria dels CCC, és el carcinoma1 escamós TOTAL 110

91,8% de casos.

168 de llengua en ambdós sexes. Taula 90. Tarragona 1998-2002. Histologies dels càncers HISTOLOGIA

N

%


Taula 89. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de llengua. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll... La histologia més freqüent, com la majoria dels CCC, és el carcinoma escamós amb el 91,8% de casos. HISTOLOGIA

N

%

100

90,9%

8000 NEOPLÀSIA MALIGNA

6

5,5%

8010 CARCINOMA, SAI

1

0,9%

8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES TIPUS QUERATINITZANT,SAI

1

0,9%

8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llengua ha presentat un

Durant el de període 1982-2004, elsnohomes, càncer de(IC95% llengua ha4,4). presentat augment la incidència d’1,8%en que ha estatelsignificatiu -0,6, En les un augment la incidència queténounha estat significatiu 4,4). En les dones, lade tendència de la d’1,8% incidència augment del 10,9%, (IC95% que no -0,6, té significació estadística (IC95% -0,1, 23). La tendència la incidència del càncer de té llengua en dones, la tendència de la incidència té undeaugment del 10,9%, que no significació 8123 CARCINOMA BASALOIDE 1 0,9%

ambdós sexes haADENOIDE pujat 1,8%, increment de estadísticament -0,6, en estadística (IC95% -0,1, un 23). La tendència la incidènciasignificatiu del càncer de llengua 8200 CARCINOMA QUÍSTIC 1(IC95% 0,9% 4,4). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència ambdós sexes ha pujat un 1,8%, increment estadísticament significatiu -0,6, TOTAL 110 (IC95%no s’ha Per tingut compte l’anyHistologies 2005, jade que les anual actualitzacions de dades dels propers no 4,4). al en càlcul del percentatge canvi de les Taula 90. Tarragona 1998-2002. dels càncers de llengua en tendències ambdós sexes.d’incidència anystingut recuperen una petita casos l’últim any, per la qualdels cosapropers és s’ha en compte l’anyquantitat 2005, jade que les de actualitzacions de dades possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu197 la anys unai petita quantitat l’últim any,de perlalataxa qual ajustada cosa és A recuperen la taula 92 a la figura 50,deescasos veudel’evolució taula 91).

possible quedel la incidència de l’any 2005 des estigui infraestimada (vegeu la d’incidència càncer de llengua delactualment 1982 al 2005 a la demarcació taula 91). de Tarragona. PERÍODE PAC IC95% Homes

1982-2004

1,0

(-1,5 - 3,7)

Dones

1982-2004

10,9

(-0,1 - 23,0)

PERÍODE

Homes

PAC

1982-2004

Ambdós sexes

1982-2004

Dones

IC95%

(-1,5 - 3,7) (-0,6 - 4,4) (-0,1 - 23,0)

1,0

1,8

1982-2004

10,9

Taula 91. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de llengua per sexe.

1,8 Ambdós sexes 1982-2004 (-0,6 - 4,4) A la taula 92 i a la figura 50, es veu l’evolució de la taxa ajustada d’incidència del

Taula 91. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de llengua per sexe.

càncer de llengua des del 1982 al 2005 a la demarcació de Tarragona.

A la taula 92 i a la figura 50, es veu l’evolució de la taxa ajustada d’incidència del HOMES DONES càncer de llengua des del 1982 al 2005 aANY la demarcació de Tarragona. N/ANY 19 7 9 N/ANY 195 710 96 55 14 10 14 6 12 513 14 14 14 17 12 13 13 13 14 18 17 19 13 12 13 13 13 18 29 19 129 17 13 10 13

TB 7,4 2,7 HOMES 3,5 TB 1,9 7,4 3,8 2,7 2,3 3,5 1,9 1,9 5,2 3,8 5,2 2,3 4,4 1,9 4,7 5,2 5,1 5,2 6,1 4,4 4,6 4,7 4,6 5,1 6,3 6,1 6,6 4,6 4,1 4,4 4,6 4,3 6,3 9,3 6,6 2,8 4,1 5,1 4,4 2,9 4,3

TA 5,7 2,3 2,5 TA 1,5 5,7 3,0 2,3 1,6 2,5 1,3 1,5 3,8 3,0 4,2 1,6 3,2 1,3 3,1 3,8 3,4 4,2 4,1 3,2 3,4 3,1 3,4 3,4 4,2 4,1 4,9 3,4 2,8 2,9 3,4 2,8 4,2 6,6 4,9 1,9 2,8 3,4 2,9 2,0 2,8

1982 1983 ANY 1984 1985 1982 1986 1983 1987 1984 1988 1985 1989 1986 1990 1987 1991 1988 1992 1989 1993 1990 1994 1991 1995 1992 1996 1993 1997 1994 1998 1995 1999 2000 1996 2001 1997 2002 1998 2003 1999 2004 2000 2005 2001

3,4 2,0

2004 2005

N/ANY 1 1 1 N/ANY 2 1 1 1 0 1 0 2 3 1 0 0 7 0 5 4 3 5 0 4 7 4 5 5 4 2 5 4 4 3 4 7 5 8 2 4 4 5 3 5 7

TB 0,4 0,4 DONES 0,4TB 0,80,4 0,40,4 0,00,4 0,0 0,8 1,1 0,4 0,0 0,0 2,5 0,0 1,8 1,41,1 1,80,0 1,42,5 1,41,8 1,71,4 0,71,8 1,41,4 1,01,4 2,31,7 2,60,7 1,31,4 1,51,0 1,52,3

TA 0,2 0,3 0,2 TA 0,4 0,2 0,3 0,3 0,0 0,2 0,0 0,4 0,5 0,3 0,0 0,0 1,5 0,0 0,8 0,4 0,5 0,9 0,0 0,6 1,5 1,0 0,8 1,0 0,4 0,4 0,9 0,7 0,6 0,2 1,0 1,3 1,0 1,3 0,4 0,8 0,7 0,7 0,2 0,7 1,3

Taula 29 92. Tarragona9,3 1982-2005. Evolució de les taxes del2,6 càncer de llengua 6,6 2002ajustades d’incidència 8 1,3 per sexe. 9 2,8 1,9 2003 4 1,3 0,8

198 17 10

5,1 2,9

5 5

1,5 1,5

0,7 0,7

Taula 92. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llengua 169 per sexe.

198


16 16 14 14 12 12 10 10 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0

1982 1982 1983 1983 1984 1984 1985 1985 1986 1986 1987 1987 1988 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1993 1993 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1998 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005

TATA

Encarna Mur i Restoy

Any Any

Homes Homes

Dones Dones

Figura 50. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llengua 50. per sexe. Figura Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de llengua per sexe.

4.5.2 Mortalitat tendència la mortalitat 4.5.2. Mortalitat iitendència de lade mortalitat 4.5.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

El nombre de morts anuals per càncer de llengua és de 10,4 casos, 8,6 en El nombre de morts anuals per càncer de llengua és de 10,4 casos, 8,6 en els homes i elsEl homes i dones. 1,8 enLaanuals les dones. La de TB de mortalitat ésd’1 d’1,7, ambhomes una iTA morts càncer de una 10,4TA casos, 8,6 1,8nombre en les de TB deper mortalitat ésllengua d’1,7, és amb cas en perels100.000 d’11,8 cas per 100.000 habitants/any. Els APVP/any és de 137,4, 118,6 en en les dones. La TB de és mortalitat d’1,7, una TA d’1 en caslesper 100.000 habitants/any. Els APVP/any de 137,4,és118,6 en amb els homes i 18,8 dones. El elshabitants/any. homes i 18,8 en les dones. El percentatge d’M/I és de 47,3, 50 en els Els APVP/any és 50 de 137,4, en les La dones. percentatge d’M/I és de 47,3, en els 118,6 homeseni els de homes 37,5 eni 18,8 les dones. taxaEl homes i de 37,5 en les dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 percentatge d’M/I és de 47,3, 50 en els homes i de 37,5 en les dones. La acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer de llengua és de 0,12, 0,22 en taxa elsanys peracumulada càncer de llengua és de 0,12, 0,22 en els homes i 0,02 en les dones de mortalitat a 74 anys per càncer de llengua és de 0,12, 0,22 en els homes i 0,02 en les dones (vegeu la taula 93). (vegeu la taula 93). homes i 0,02 en les dones (vegeu la taula 93). N/ANY

%T

TB

TA

Homes

N/ANY 8,6

%T 1,0

TB 2,9

TA 1,8

TAC74

TAC74 0,22

%M/I

%M/I 50,0

APVP/ANY

APVP/ANY 118,6

Homes Dones

8,6 1,8

1,0 0,3

2,9 0,6

1,8 0,2

0,22 0,02

50,0 37,5

118,6 18,8

Dones Ambdós sexes

1,8 10,4

0,3 0,8

0,6 1,7

0,2 1

0,02 0,12

37,5 47,3

18,8 137,4

Ambdós sexes 1998-2002. 10,4 Mortalitat 0,8 del càncer 1,7 de llengua 1 per sexe. 0,12 Taula 93. Tarragona

47,3

137,4

Taula Tarragona 1998-2002. Mortalitat del70 càncer de llengua per sexe. En els93. homes d’edats compreses entre i 74 anys es troba la TEE de mortalitat per

càncer de llengua méscompreses elevada, 12,3. mortlaper de llengua En els homes d’edats entreNo70hii ha 74cap anyscas esde troba TEEcàncer de mortalitat per

En els homes d’edats compreses entre 70 i 74 anys es troba la TEE per sotadedels 35 anys. En els homes, a No partir dels 50cas anys es veuen casos llengua elevada, hi ha ded’edat mort per càncermés de càncer mortalitat permés càncer de 12,3. llengua méscapelevada, 12,3. No hide hallengua cap cas de mort causa (vegeu la taula 94 i dels la figura 51).d’edat es veuen més casos per sota per delsaquesta 35 anys. En els homes, a partir 50 anys de mort per càncer de llengua per sota dels 35 anys. En els homes, a de mort per aquesta causa (vegeu la taula 94 i la figura 51). partir dels 50 anys d’edat es veuen més casos de mort per aquesta causa (vegeu la taula 94 i la figura 51). 199

199

170


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb càncer de llengua és de 62,9 anys, amb un rang que va de 39 a 86 anys. Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llengua ha presentat un descens de la mortalitat d’1,1% que no ha estat significatiu (IC95% -3,6, 1,5). En les dones, la tendència de la mortalitat presenta un augment del 24,3%, que té significació estadística (IC95% 6,5, 45,2). La tendència de la mortalitat per càncer de llengua en ambdós sexes no s’ha modificat (IC95% -2,4, -2,5). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu la taula 96). HOMES N/ANY 0 0

TEE 0 0

0 0 0 0

0 0 0 0

0 0,2

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY 0 0

TEE 0 0

anys anys anys anys

0 0 0 0

0 0 0 0

0 0,9

De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys

0 0

0 0

0,4 0,8 1,4 0,4 1,2 1,0

1,8 4,0 7,3 2,5 8,6 6,7

De De De De De De

40 45 50 55 60 65

a 44 a 49 a 54 a 59 a 64 a 69

anys anys anys anys anys anys

0,2 0 0 0 0,2 0,2

0,9 0 0 0 1,4 1,2

1,6 0,8 0,6 0,2

12,3 8,2 11,1 5,2

De De De De

70 75 80 85

a 74 a 79 a 84 a 99

anys anys anys anys

0,2 0,4 0,2 0,4

1,3 3,2 2,4 5,5

De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De De De De

10 15 20 25

a 14 a 19 a 24 a 29

Taula 94. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i sexe.

A la taula 97 i a la figura 52, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de mortalitat per sexe del càncer de llengua en el període 1982-2005 a14la demarcació de Tarragona. 12

TEE

10 8

Homes

6

Dones

4 2 0

171


0,6

11,1

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

0,2

5,2

De 85 a 99 anys

0,4

5,5

Taula 94. iTarragona Encarna Mur Restoy1998-2002. Mortalitat

del càncer de llengua. Taxes específiques per edat i

HOMES DONES ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 12 4,7 3,1 1982 0 0,0 0,0 8 3,1 2,3 1983 0 0,0 0,0 6 2,3 1,4 1984 0 0,0 0,0 4 14 1,5 0,9 1985 0 0,0 0,0 5 12 1,9 1,4 1986 1 0,4 0,4 3 1,1 0,6 1987 0 0,0 0,0 10 1 0,4 0,2 1988 1 0,4 0,2 8 Homes 6 2,2 1,3 1989 1 0,4 0,2 Dones 10 6 3,7 2,1 1990 0 0,0 0,0 15 4 5,5 3,7 1991 0 0,0 0,0 7 2,5 1,3 1992 5 1,8 1,8 2 7 2,5 1,5 1993 1 0,4 0,2 10 0 3,6 1,9 1994 3 1,1 0,3 7 2,5 1,5 1995 2 0,7 0,3 7 2,5 1,4 1996 2 0,7 0,4 5 1,7 0,7 1997 1 0,3 0,1 Figura 51. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llengua. Taxes específiques per 7 i sexe. 2,4 1,3 1998 1 0,3 0,3 edat 6 2,1 1,2 1999 2 0,7 0,2 10 3,4 2,2 2000 0 0,0 0,0 9 3,0 1,5 2001 3 1,0 0,3 La mitjana d’edat de la mort dels pacients3 amb càncer llengua0,6 és de 11 3,5al moment2,2 2002 1,0deRANG LOCALITZACIÓ TUMORAL MITJANA 5 1,6 0,9 62,9 10 anys, amb un3,1 rang que va2,2 de 39 a 862003 anys. Llengua 62,9 7 2,1 1,5 2004 0 0,0 39 – 86 0,0 8 2,3 1,2 2005 2 0,6 0,4 20095. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de llengua. Mitjana d’edat i rang d’edat en Taula Taula 97. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de llengua ambdós sexes. TEE

sexe.

per sexe.

5

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de llengua ha presentat un 4

descens de la mortalitat d’1,1% que no ha estat significatiu (IC95% -3,6, 1,5). En les

TA

3 tendència de la mortalitat presenta un augment del 24,3%, que té dones, la

significació 2 estadística (IC95% 6,5, 45,2). La tendència de la mortalitat per càncer de llengua en ambdós sexes no s’ha modificat (IC95% -2,4, -2,5). Per al càlcul del 1

percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992

1982

l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una 0 petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu la taula 96). Any Homes

Dones

PERÍODE

PAC

IC95%

Dones

1982-2004

24,3

(6,5 - 45,2)*

Ambdós sexes

1982-2004

0,0

(-2,4 - 2,5)

Figura 52. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de llengua per sexe. -1,1 Homes 1982-2004 (-3,6 -1,5)

202

Taula 96. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de llengua per sexe.

A la taula 97 i a la figura 52, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de mortalitat per sexe del càncer de llengua en el període 1982-2005 a la demarcació de Tarragona.

172


percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu la taula 96). PERÍODE

PAC

Homes

1982-2004

-1,1

IC95% (-3,6 -1,5)

Dones

1982-2004

24,3

(6,5 - 45,2)*

Ambdós sexes

1982-2004

0,0

(-2,4 - 2,5)

Taula 96. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de llengua per sexe.

HOMES

DONES

ANY A la taula 97 i aTBla figura 52, taxes ajustades N/ANY TA es pot veure l’evolució N/ANY de les TB TA de 12 4,7del càncer3,1 0,0 de mortalitat per sexe de llengua1982 en el període0 1982-20050,0 a la demarcació 8 6 4 5 3 1 6 10 15 7 7 10 7 7 5 7 6 10 9 11 10 7 8

Tarragona.

3,1 2,3 1,5 1,9 1,1 0,4 2,2 3,7 5,5 2,5 2,5 3,6 2,5 2,5 1,7 2,4 2,1 3,4 3,0 3,5 3,1 2,1 2,3

2,3 1,4 0,9 1,4 0,6 0,2 1,3 2,1 3,7 1,3 1,5 1,9 1,5 1,4 0,7 1,3 1,2 2,2 1,5 2,2 2,2 1,5 1,2

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

0 0 0 1 0 1 1 0 0 5 1 3 2 2 1 1 2 0 3 3 5 0 2

0,0 0,0 0,0 0,4 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 1,8 0,4 1,1 0,7 0,7 0,3 0,3 0,7 0,0 1,0 1,0 1,6 0,0 0,6

0,0 0,0 0,0 0,4 0,0 0,2 0,2 0,0 0,0 1,8 0,2 0,3 0,3 0,4 0,1 0,3 201 0,2 0,0 0,3 0,6 0,9 0,0 0,4

Taula 97. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de llengua per sexe. 5 4.5.3 Supervivència i evolució de la supervivència

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992

1982

TA

4 La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de3llengua a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 74,2% en els homes i de 70,6% en les dones. La supervivència observada 2 a tres i cinc anys és, respectivament, de 45,5% i 43,9% en els homes, i de 64,7% 1i 47,1% en les dones. La supervivència observada a deu anys és de 28,7% en els homes i de 28,2% en les dones (vegeu la taula 98 i la 0 figura 53).

Any Homes

173

Dones

Figura 52. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de llengua per sexe.


Encarna Mur i Restoy

La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de llengua a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 75,2% en els homes i de 71,3% en les dones. La supervivència relativa a 4.5.3. Supervivència 4.5.3. Supervivènciai ievolució evolució de de la la supervivència supervivència tres, cinc i deu anys és, respectivament, de 47,1%, 46,7% i 33,6 % en els homes, i de 66,2%, 49,3%aaiun 31% dones (vegeu lade taula 98 illengua la figura supervivència observada unany anyen delsles pacients diagnosticats càncer dede LaLa supervivència observada dels pacients diagnosticats de càncer llengua 53).a la a la demarcaciódedeTarragona Tarragonaentre entre 1995 1995 ii 1999 és de demarcació de 74,2% 74,2% en enels elshomes homesi de i de70,6% 70,6% dones.LaLasupervivència supervivència observada tres ii cinc anys dedeen La supervivència del càncer deaallengua, en els homes com enen leslesdones. observada tres cinctant anys és, és, respectivament, respectivament, 45,5% i 43,9% en els homes, i de 64,7% i 47,1% en les dones. La supervivència les45,5% dones, té una en icomparar entre elsLadiferents interi 43,9% en milloria els homes,discreta i de 64,7% 47,1% en les dones. supervivència observada deuanys anysésésde de 28,7% 28,7% enaels els homes de en dones (vegeu lalasuvals del període 1985-2004, tanten unhomes any iicom a tres iles cinc anys. La observada a adeu de 28,2% 28,2% en les dones (vegeu taula 98 i larelativa figura 53).a un any en els homes passa de 52,4% en l’interval pervivència taula 98 i la figura 53). 1985-1989 a 64,7% en l’interval 2000-2004; a tres anys passa del 23,9 al La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de llengua a La supervivència relativa a undel any 18,6 dels pacients diagnosticats de càncer de llengua a 45,1%, i a cinc anys passa al 38,7%. En les dones, la supervivènla demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 75,2% en els homes i de 71,3% en la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 75,2% en els homes i cia relativa a un any passa del 73% en l’interval 1985-1989 de al 71,3% 79,6%enen les dones. La supervivència relativa a tres, cinc i deu anys és, respectivament, de les dones. La supervivència relativa passa a tres, del cinc 59,1% i deu anys és, respectivament, de l’interval tres al 65,2%, i a cinc anys 47,1%, 2000-2004; 46,7% i 33,6 %aen els anys homes, i de 66,2%, 49,3% i 31% en les dones (vegeu la és 47,1%, 46,7% i 33,6 % en els homes, i de 66,2%, 49,3% i 31% en les dones (vegeu la del 59,1% (vegeu la taula 99, i les figures 54 i 55). taula 98al i la66,5% figura 53). taula 98 i la figura 53). Any

Any1 1 3 3 5

Obs

HOMES (n = 66) HOMES (n =Rel 66) IC95%

Obs IC95% 74,2 (64,4 - 85,6) Rel 75,2 74,2 45,5 (64,4 (34,9- 85,6) - 59,2) 75,2 47,1 45,5 43,9 (34,9 (33,5- 59,2) - 57,7) 47,1 46,7

5 10 43,9 - 57,7) 28,7 (33,5 (19,6 - 42)

46,7 33,6

DONES (n = 17)

DONES (nRel = 17) IC95%

IC95%

Obs

IC95% (65,2 - 86,7)

Obs 70,6

IC95% (51,9 - 95,9)

Rel 71,3

(52,5IC95% - 96,9)

IC95%

(65,2 (36,2 -- 86,7) 61,3) (36,2 (35,5 -- 61,3) 61,3)

70,6 64,7

(51,9--91,9) 95,9) (45,5

71,3 66,2

(52,5- 94,1) - 96,9) (46,6

64,7 47,1

(45,5--77,9) 91,9) (28,4

66,2 49,3

(46,6- 81,5) - 94,1) (29,7

(35,5 61,3) (23 -- 49,2)

47,1 28,2

(28,4 - 77,9) (13 - 61,5)

49,3 31,0

(29,7- 67,5) - 81,5) (14,2

10 98.28,7 (19,6 - 42) Supervivència 33,6 (23observada - 49,2) i relativa 28,2 a 5 (13 61,5) 31,0 (14,2 - 67,5) Taula Tarragona 1995-1999. anys- del càncer de llengua per sexe. Taula 98. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de llengua per sexe.

Supervivencia (%) Supervivencia (%)

110 100 110 90 10080 9070 8060 7050 6040 5030 4020 3010 20 0 10 0

0

1

2

3

4

5 Temps

6

7

8

9

10

Homes Dones 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Temps Figura 53. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de llengua per sexe. Homes Dones

La supervivència del càncer de llengua, tant en els homes com en les dones, té una

Figura 53. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de llengua per sexe.

milloria discreta en comparar entre els diferents intervals del període 1985-2004, La supervivència del càncer de llengua, tant en els homes com en les dones, té una tant a un any com a tres i cinc anys. La supervivència relativa a un any en els homes milloria discreta en comparar entre els diferents intervals del període 1985-2004,

tant a un any com a tres i cinc anys. La supervivència relativa a un any en els homes 203

174

203


supervivència relativa a un any passa del 73% en l’interval 1985-1989 al 79,6% en l’interval 2000-2004; a tres anys passa del 59,1% al 65,2%, i a cinc anys és del 59,1%

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

al 66,5% (vegeu la taula 99, i les figures 54 i 55).

1 ANY Obs Rel 1985-1989 1990-1994 1995-1999

51,4 54,8 74,2

52,4 56,0 75,2

3 ANYS Obs Rel HOMES 22,9 23,9 29,0 30,6 45,5 47,1

2000-2004

63,8

64,7

43,5

1985-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004

71,4 61,9 70,6 77,8

73,0 64,1 71,3 79,6

57,1 42,9 64,7 63,0

45,1 DONES 59,1 46,0 66,2 65,2

5 ANYS Obs Rel

10 ANYS Obs Rel

17,1 25,8 43,9

18,6 27,8 46,7

14,3 19,4 28,7

16,4 23,2 33,6

35,7

38,7

-

-

57,1 38,1 47,1 59,3

59,1 45,0 49,3 66,5

57,1 33,3 28,2 -

59,1 41,8 31,0 -

Taula 99. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llengua per sexe i quinquennis.

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 54. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llengua per quinquennis en homes.

100

Supervivència

80

204

1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 55. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llengua per quinquennis en dones.

4.5.4. Prevalença

175


S

2000-2004

20

Encarna Mur i Restoy 0

1

3

5

10

Temps

4.5.4 Prevalença

Figura 55. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de llengua

per quinquennis en dones. La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 17,30 casos per 100.000 homes i de 13,24 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament la taxa de prevalença és de 15,29 casos per 100.000 4.5.4. Prevalença habitants. El nombre de casos prevalents és de 59 casos en els homes, de 44 casos en les dones i de 104 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 100). La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 17,30 casos per 100.000 La projecció del nombre de casos prevalents a 31 de desembre de homes i de 13,24 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament la 2010 i 2015 és, respectivament, de 74 i 84 casos en els homes, i de 59 i 70 taxa de prevalença és de 15,29 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre prevalents és de 59 casos en els homes, de 44 casos en les dones i de 104 casos en de casos prevalents en aquestes dates és 133 i 154 (vegeu la taula 101).

ambdós sexes (vegeu la taula 100).

TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

17,30

59

Dones

13,24

44

Ambdós sexes

15,29

104

Taula 100. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de llengua.

La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i La és, projecció del nombre de de casos prevalents a 31casos de desembre de 2010homes, i 2015 és,i de 2015 respectivament, 17,97 i 19,15 per 100.000 2004 2010 2015 respectivament, de 74 i 84 casos en els homes, i de 59 i 70 casos en les dones. Si es 14,78 i 16,40 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjunHomes 59 74 84 prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos prevalents en aquestes dates tament, la taxa de prevalença en aquestes dates és de 16,4 i 17,79 casos Dones 44 59 70 133 i 154habitants (vegeu la taula 101). la taula 102). perés100.000 (vegeu Ambdós sexes

104

133

154

Taula 101. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de llengua a 2010 2015 Tarragona per als anys 2010 i 20152004 per sexe.

Homes

59

74

Dones

44

59

84

La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 17,97 i 19,15 casos per 100.000 homes, i de 14,78 i 70 16,40 casos

205

Ambdós sexes 104 133 per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de154 prevalença Taula 101. Projecció de casos prevalents habitants del càncer de llengua a en aquestes datesdelésnombre de 16,4 i 17,79 casos per per100.000 100.000 habitants (vegeu la taula Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

102). La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015 és,

respectivament, de 17,97 i 19,15 homes, i de 14,78 i2015 16,40 casos 2004casos per 100.000 2010 per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença Homes

17,30

17,97

19,15

en aquestes dates és de 16,4 i 17,79 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula Dones

13,24

14,78

16,40

Ambdós sexes

15,29

16,40

17,79

102).

Taula 102. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de llengua a Tarragona per als anys 2010 i 2004 2010 2015 2015 per sexe.

Homes

17,30

17,97

19,15

Dones

13,24

14,78

16,40

15,29

16,40

17,79

AmbdósDiscussió sexes 4.5.5.

176

Taula 102. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de llengua a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 410 casos de càncer de llengua a la demarcació


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.5.5 Discussió Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 410 casos de càncer de llengua a la demarcació de Tarragona, un 11,7% del total de càncer de cap i coll. La TA d’incidència del càncer de llengua és de 4 casos en els homes i de 0,8 casos en les dones per 100.000 habitants. En la comparativa nacional i internacional, es veu que el càncer de llengua a Tarragona té una incidència alta. En les dones es veu una TA d’incidència intermèdia (vegeu les figures 56 i 57) (Curado 2007). El càncer de llengua presenta una raó de sexes de 3,8 a l’RCT. Respecte a la resta del món, entre altres registres espanyols, Tarragona està en una situació intermèdia (vegeu la taula 68). La raó de sexes és més alta a Brasil (Goiânia), a França (Baix Rin i Tarn), Eslovènia i Turquia (Songkhla). A tots els registres dels EUA la raó de sexes del càncer de llengua és baixa. Els canvis en els hàbits tabàquics i les infeccions pel virus del papil·loma humà poden generar canvis en aquest nivell. A la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic dels pacients amb tumors de llengua és de 59,5 anys en els homes i de 69,1 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic és de 67 anys en els homes i de 74 en les dones (SEER 2009). En aquests períodes, l’edat de presentació és més gran als EUA que a l’RCT. Aquest fet pot canviar en el temps, si tenim en compte que als EUA els càncers de llengua han augmentat (SEER 2009) i que la justificació està en el fet que l’agent involucrat en l’etiologia és el VPH. S’ha vist que els carcinomes escamosos de cavitat oral i, per tant, també de llengua es presenten en persones més joves quan l’agent causal és el VPH que quan l’agent causal és el complex tabac-alcohol (Chaturverdi 2008). La histologia més freqüent és el carcinoma de cèl·lules escamoses. A Tarragona en el període 1998-2002, el 90,9% dels casos incidents tenien aquesta histologia. Aquestes xifres són similars al SEER. La tendència de la incidència dels tumors de llengua ha fet petits canvis del 1982 al 2005. En els homes hi ha un increment de l’1% i en les dones un augment del 10,9%, cap d’aquests significatiu. Al SEER l’evolució temporal del 1997 al 2006 ha presentat un augment significatiu en ambdós sexes, amb un PAC d’1,3. Aquest increment es veu

177


Encarna Mur i Restoy

principalment en les dones (SEER 2009) i es relaciona amb les infeccions per VPH. LLENGUA-HOMES 5

França, Baix Rin

4,9

Brasil, Goiânia

4,7

EUA, Hawaii: Blancs

4,6

India, Bombai

4,4

Tailàndia, Songkhla

4,3

Espanya, Illes Canàries

4

Espanya, Tarragona

3,9

Espanya, País Basc

3,8

França, Tarn

3,8

Espanya, Astúries

3,4

Suïssa, Neuchâtel

3,3

Alemanya, Munic

3,2

EUA, SEER: Negres

3,2

Eslovènia

3,1

EUA, SEER: Blancs no hispans

2,9

Espanya, Albacete

2,9

Espanya, Múrcia

2,8

Espanya, Granada

2,8

Suïssa, Ginebra

2,7

Espanya, Girona

2,7

Espanya, Saragossa

2,6

Itàlia, Parma

2,6

Regne Unit,Escòcia

2,5

República Txeca

2,5

Itàlia, Varese

2,4

Àustria

2,4

Austràlia, Nona Gales del Sud

2,4

EUA, Hawaii: Hawaians

2,2

Itàlia, Torí

2,2

Espanya, Navarra

2,2

Polinèsia Francesa

2,1

Canadà

2

Regne Unit, Northern i Yorkshire

1,8

Dinamarca *Xina, Hong Kong

1,7

Singapur

1,7 1,7

Regne Unit, Irlanda del Nord

1,6

EUA, SEER: Blanc hispans

1,6

Irlanda Argentina, Badia Blanca

1,5

Finlàndia

1,5 1,5

Noruega

1,5

Espanya, Conca

1,4

EUA, SEER: API

1,4

Malàisia, Penang

1,4

Nova Zelanda *Perú, Trujillo

1,1

Itàlia, Siracusa

1,1 1,1

Suècia Colòmbia, Cali

1

Corea, Daejeon

1 1

Polònia, Kielce

0,9

Egipte, Gharbia

0,8

Israel: Jueus

0,8

*Turquia, Izmir

0,6

Israel: No jueus

0,6

Kuwait: Kuwaitians

0,4

Xile, Valdívia

0,3

Equador, Quito 0

1

2

3

4

5

6

Figura 56. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de llengua en homes.

208

178


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

LLENGUA-DONES 2,2

Suïssa, Neuchâtel EUA, Hawaii: Hawaians

2,2 2

EUA, Hawaii: Blancs

1,9

India, Bombai Suïssa, Ginebra

1,4

EUA, SEER: Blancs no hispans

1,2 1,1

*Perú, Trujillo Alemanya, Munic

1,1

Regne Unit, Escòcia

1,1

Austràlia, Nova Gales del Sud

1,1

Canadà

1

EUA, SEER: Negres

1

*Xina, Hong Kong

1 1

Espanya, País Basc

1

Espanya, Múrcia Colòmbia, Cali

0,9

EUA, SEER: API

0,9

Kuwait: Kuwaitians

0,9

França, Baix Rin

0,9 0,9

Espanya, Granada

0,8

EUA, SEER: Blanc hispans

0,8

Malàisia, Penang Finlàndia

0,8

Itàlia, Parma

0,8

Espanya, Illes Canàries

0,8

Espanya, Girona

0,8

Espanya, Tarragona

0,8

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,8 0,8

Polinèsia Francesa Argentina, Badia Blanca

0,7

Singapur

0,7

Tailàndia, Songkhla

0,7

Dinamarca

0,7

Itàlia, Torí

0,7

Noruega

0,7

Espanya, Astúries

0,7

Espanya, Navarra

0,7 0,7

Suècia

0,7

Nova Zelanda Brasil, Goiânia

0,6

Equador, Quito

0,6

Àustria

0,6

França, Tarn

0,6

Irlanda

0,6

Itàlia, Varese

0,6 0,6

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,5

Egipte, Gharbia

0,5

Israel: Jueus *Turquia, Izmir

0,5

Itàlia, Siracusa

0,5

Eslovènia

0,5 0,5

Espanya, Albacete Espanya, Saragossa

0,5 0,4

República Txeca

0,3

Corea, Daejeon

0,2

Israel: No jueus

0,2

Polònia, Kielce Xile, Valdívia

0,1 0

Espanya, Conca 0

0,5

1

1,5

2

2,5

Figura 57. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de llengua en dones.

209

179


cap d’aquests significatiu. Al SEER l’evolució temporal del 1997 al 2006 ha presentat un augment significatiu en ambdós sexes, amb un PAC d’1,3. Aquest increment es Encarna Mur i Restoy veu principalment en les dones (SEER 2009) i es relaciona amb les infeccions per VPH.

A les figures 58 i 59 es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència

A les figures 58 i 59 es mostra la comparació de les taxes ajustades d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993-1997 i 1998-2002, d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five 1997 i 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Continents (Parkin 2002; Curado 2007). Es pot veure que hi ha petites diferències Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). Es pot entre tots els registres valorats i només en els homes de França (Baix Rin) i de l’Índia veure(Bombai) que hi es hapot petites diferències entre tots els registres valorats i noveure una disminució de la incidència més remarcable. més en els homes de França (Baix Rin) i de l’Índia (Bombai) es pot veure una disminució de la incidència més remarcable. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

2 CIFV-VIII

4 TA

6

8

CIFV-IX

Figura 58. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de llengua en homes.

Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta dels tumors de llengua a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser d’1,7 defuncions per 100.000 habitants/any, 2,9 en els homes i 0,6 en les dones. El nombre total de defuncions durant el quinquenni va ser de 52,43 homes i 9 dones. La taxa ajustada de mortalitat va ser d’1 defunció per 100.000 habitants/any, 1,8 en els homes i 0,2 en les dones. 210 La taxa de mortalitat dels tumors de llengua publicada pel SEER47 en el període 2002-2006 va ser de 0,6 morts per 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,9 en els homes i 0,4 en les dones (SEER 2009). La TA de mortalitat en els homes és més alta a Tarragona que al SEER, no passa el mateix amb la TA d’incidència. Això fa pensar que, encara que no 47 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

180


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

s’hagin comparat estadis de la malaltia, a l’RCT el casos que es diagnostiquen tenen una malaltia més avançada. L’evolució temporal de la mortalitat per als tumors de llengua presenta una reducció lleugera en els homes del 1982 al 2005, amb un PAC no significatiu d’1,1. En les dones, es veu un augment significatiu de la TA de mortalitat amb un PAC de 24,3. Aquest canvi s’ha de valorar amb prudència, ja que el nombre de casos amb càncer de llengua a les dones és petit (vegeu la taula 96). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra

Tarragona 0

1 CIFV-VIII

TA

2 CIFV-IX

Figura 59. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de llengua en dones.

lafademarcació delaTarragona entumors el període 1998-2002, la mitjana Pel A que a la mortalitat, taxa bruta dels de llengua a la demarcació de d’edat al moment de la mort dels pacients amb tumors de llengua Tarragona en el període 1998-2002 va ser d’1,7 defuncions per 100.000 va serhabitants/any, de 62,9 anys. en iel0,6període 2002-2006, vatotal ser de dedefuncions 67 anys en 2,9 Al en SEER els homes en les dones. El nombre ambdós sexes, 67 en en negres (SEER 2009). Lademitjana dels durant el quinquenni va blancs ser de 52,i 60 43 homes i 9 dones. La taxa ajustada mortalitat blancs és discretament superior a la dels nostres pacients. va ser d’1 defunció per 100.000 habitants/any, 1,8 en els homes i 0,2 en les dones. La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagLa taxa de mortalitat dels tumors de llengua publicada pel SEER73 en el període 2002nosticats de càncer de llengua en el període 1995-1999 a la demarcació va ser de 0,6 morts per 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,9 en els de 2006 Tarragona va ser, respectivament, de 75,2%, 47,1% i 46,7% per al sexe homes i 0,4 en les dones (SEER 2009). La TA de mortalitat en els homes és més alta a masculí, i de 71,3%, 66,2% i 49,3% per al sexe femení. La supervivència Tarragona que al SEER, no passa el mateix amb la TA d’incidència. Això fa pensar relativa a cinc anys en el període 1999-2005 al SEER, en totes les races i que, encara que no s’hagin comparat estadis de la malaltia, a l’RCT el casos que es en ambdós sexes, va ser de 59,5%, però hi ha una gran diferència segons diagnostiquen tenen una malaltia més avançada.

L’evolució temporal de la mortalitat per als tumors de llengua presenta una reducció

181amb un PAC no significatiu d’1,1. En les lleugera en els homes del 1982 al 2005, dones, es veu un augment significatiu de la TA de mortalitat amb un PAC de 24,3.


Encarna Mur i Restoy

la raça. Els blancs tenen una supervivència relativa a cinc anys de 62% en els homes i de 62,2% en les dones, i els negres de 32,4% i de 34,3%, respectivament. A Tarragona la supervivència relativa a cinc anys del càncer de llengua és menor a l’europea i l’americana, especialment en els homes durant els dos primers períodes que van del 1985 al 1994 (vegeu la figura 60 i la taula 103). No s’ha de pensar que el fet de tenir una supervivència inferior sigui a causa d’uns mals resultats terapèutics, ja que quan es compara amb la resta d’Europa en altres tumors de l’esfera de cap i coll no s’observa aquest fet (Sant 2009). L’evolució temporal de la supervivència del càncer de llengua del 1985 al 2004 augmenta progressivament en els homes, però no es manté en l’últim període valorat. En les dones des del 1990 hi ha un augment progressiu de la supervivència. La projecció de la TA d’incidència en ambdós sexes en els anys 2010 i 2015 és, respectivament, de 16,40 i 17,79 casos per 100.000 habitants/any, i no fa esperar variacions importants en un futur proper. LLENGUA Polònia

28,3

França

37,6

Tarragona

41,2

Bèlgica

42,9

Europa

43,6

Espanya

43,7

Itàlia

47,1

Gran Bretanya

50,5

Alemanya

52,9

Finlàndia

53

EUA-SEER

53,1

Holanda

61,2 0

10

20

30

40

50

60

Figura 60. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de llengua en ambdós sexes en el període1995-1999.74

RCT (% sup. Rel. 5 a) 1985-1989

Homes Dones Ambdós sexes

182

18,6 59,1 26,0

EUROCARE (% sup. Rel. 5 a) 37 50 -

70


Figura 60. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de i Incidència i supervivència del càncer de cap llengua en ambdós sexes en el període1995-1999.74

1985-1989

RCT (% sup. Rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. Rel. 5 a)

18,6 59,1 26,0

37 50 -

Homes Dones Ambdós sexes

coll...

27,8 36 Homes 45,0 52 Dones Ambdós sexes 32,1 39 L’evolució temporal de la supervivència del càncer de llengua del 1985 al 2004 46,7 41,6 Homes augmenta 49,3no es manté en l’últim 54,4 període 1995-1999progressivament Donesen els homes, però Ambdós sexes 47,3 progressiu de la supervivència. 45,1 valorat. En les dones des del 1990 hi ha un augment 1990-1994

38,7 Homes 66,5 2000-2004 La projecció de la TADones d’incidència en ambdós sexes en els anys 2010 -i 2015 és, Ambdós sexes 46,7 respectivament, de 16,40 i 17,79 casos per 100.000 habitants/any, i no fa esperar

Taula 103. Supervivència relativa del càncer de llengua per sexe en els períodes 1985-1989, 199075 variacions importants en iun futur proper. 1994 i 1995-1999 a Tarragona a Europa, i en el període 2000-2004 a Tarragona.

4.64.6. Càncer oral(C03-06) (C03-06) CÀNCERde DE cavitat CAVITAT ORAL 4.6.1 Incidència i tendència de la incidència 4.6.1. Incidència i tendència de la incidència

En el període 1998-2002, en ambdós sexes, el nombre de casos de càncer 74 sense en elamb 1992-1999. En el supervivència període en ambdós elperíode nombre de casos de càncer de cavitat de75 SEER: cavitat oral1998-2002, perrelativa any va serajustar desexes, 21,2 una taxa bruta de 3,5, una taxa EUROCARE 2, 3 i 4. oral perde any2,2 va ser de 21,2 amb una bruta de 3,5, taxa ajustada de 2,2 i una El ajustada i una TAC74 detaxa 0,26 casos peruna 100.000 habitants/any. 213 TAC74 de 0,26 casos per 100.000 habitants/any. El percentatge de cap verificació percentatge de verificació histològica és de 100%. No hi ha cas diaghistològica és de 100% . Nopel hi ha cap cas diagnosticat exclusivament pel certificat de nosticat exclusivament certificat de defunció. En el càncer de cavitat defunció. En el càncer de cavitat oral hi ha una incidència predominant en l’home oral hi ha una incidència predominant en l’home amb una raó de sexes amb(vegeu una raó de de104). 5,6 (vegeu la taula 104). de 5,6 lasexes taula N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

Homes

18,0

1,1

6,0

4,0

0,45

100

0

5,6

Dones

3,2

0,3

1,1

0,5

0,06

100

0

-

Ambdós sexes

21,2

0,8

3,5

2,2

0,26

100

0

-

Taula 104. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de cavitat oral per sexe.

NoNo hi ha càncer cavitatde oral diagnosticat sota dels 30 anys una dels hicap hacas capdecas de de càncer cavitat oral per diagnosticat per ni sota

franjani clara què es vegin més casosesdiagnosticats, bé sembla que té 30 anys unad’edat franjaenclara d’edat en què vegin méssicasos diagnosticats,

tendència a predominar per damunt dels 50 anys. En les dones és un tumor poc si bé sembla que té tendència a predominar per damunt dels 50 anys. freqüent, no hi ha cap cas diagnosticat per sota del 50 anys (vegeu la taula 105 i la En les dones és un tumor poc freqüent, no hi ha cap cas diagnosticat per figura 61). sota del 50 anys (vegeu la taula 105 i la figura 61).

183


Encarna Mur i Restoy

HOMES N/ANY

TEE

0 0

0 0

0 0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys

0 0

0 0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0 0,2

0 0,8

De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys

0 0

0 0

0,4

1,7

De 35 a 39 anys

0

0

1,8

8,2

De 40 a 44 anys

0

0

0,8

4,0

De 45 a 49 anys

0

0

2,4

12,6

De 50 a 54 anys

0,2

1,1

2,0 2,6

12,5 18,5

De 55 a 59 anys De 60 a 64 anys

0,6 0,4

3,8 2,8

3,0 1,6

20,1 12,3

De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys

0,4 0,4

2,5 2,7

1,6

16,4

De 75 a 79 anys

0,6

4,8

1,2 0

22,1 0

De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys

0,2 0,4

2,4 5,5

Sense edat

0

0,4

Taula 105. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de cavitat oral. Taxes específiques per edat i sexe.

25

TEE

20 15

Homes

10

Dones

5 0

Figura 61. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de cavitat oral. Taxes específiques per edat i sexe.

La mitjana d’edat en ambdós sexes és de 62,2 anys (30-89), 60,8 (30d’edati en ambdós sexes 62,2 anys (30-89), 60,8 (30-84) 84)Laenmitjana els homes 69,8 (53-89) enéslesdedones (vegeu la taula 106). en els homes i 69,8 (53-89) en les dones (vegeu la taula 106).

215

184


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Mitjana d’edat Mitjana d’edat Rang

HOMES

DONES

60,8 HOMES

69,8 DONES

3060,8 - 84 HOMES

69,8 53 - 89 DONES

AMBDÓS SEXES 62,2 AMBDÓS SEXES 62,2 30 – 89 AMBDÓS SEXES

Rang 30 - 84 del càncer de53 - 89 oral. Mitjana d’edat 30 –62,2 89 Taula 106.d’edat Tarragona 1998-2002. Incidència cavitat i rang d’edat Mitjana 60,8 69,8 per sexe. Taula 106. Tarragona 1998-2002.30 Incidència del càncer de cavitat Rang - 84 53 - 89oral. Mitjana d’edat30i rang – 89d’edat per sexe.

La histologia més freqüent dels càncers de cavitat oral és el carcinoma escamós

La histologia més freqüent dels càncers de cavitat oral és el carcinomatipus escamós (vegeu taula 107). A la demarcació Tarragona, el (vegeu la taula 107). A lala demarcació de Tarragona, el 93,4% dels casosde tenien aquest histològic. La histologia més freqüent dels càncers de cavitat oral és el carcinoma escamós 93,4% dels casos tenien aquest tipus histològic. tipus histològic. Taula 106. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de cavitat oral. Mitjana d’edat i rang d’edat La histologia més freqüent dels càncers de cavitateloral és dels el carcinoma escamós (vegeu la taula 107). A la demarcació de Tarragona, 93,4% casos tenien aquest per sexe.

(vegeu la taula 107). A la demarcació de Tarragona, el 93,4% dels casos tenien aquest HISTOLOGIA

tipus 8070 histològic. CARCINOMA DE CÈL·LULESHISTOLOGIA ESCAMOSES, SAI 8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT,SAI 8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT,SAI HISTOLOGIA 8010 CARCINOMA, SAI 8010 CARCINOMA, 8070 CARCINOMA DE SAI CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 8012 CARCINOMA DE CÈL·LULES GRANS, SAI 8012 CARCINOMA CÈL·LULESESCAMOSES,TIPUS GRANS, SAI 8071 DEDECÈL·LULES QUERATINITZANT,SAI 8140 CARCINOMA ADENOCARCINOMA, SAI 8140 ADENOCARCINOMA, SAI 8010 SAI 8200 CARCINOMA, CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC 8200 CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC 8012 CARCINOMA DE CÈL·LULES GRANS, SAI 8430 CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE

N

%

N96

% 90,6%

96

90,6%

3N

2,8%%

3

2 2 96 1 13 1

8430 CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE

0,9%

0,9% 2,8%

0,9%

0,9% 1,9%

1

0,9%

1 106 1

TOTAL

1,9%

1,9% 90,6%

12 1 11

1 1 11

8140 SAISAI 8720 ADENOCARCINOMA, MELANOMA MALIGNE, 8720 MELANOMA MALIGNE, SAI 8200 CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC TOTAL

2,8%

0,9%

0,9% 0,9%

106

8430 CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE

Taula 107. Tarragona 1998-2002. de cavitat cavitatoral oralen enambdós ambdóssexes. sexes. Taula 107. Tarragona 1998-2002.Histologies Histologies dels dels càncers càncers de

8720 MELANOMA MALIGNE, SAI

0,9% 0,9% 0,9%

0,9%

1

0,9% 0,9% 0,9%

Durant el el període càncer de de cavitat cavitatoral oralhaha106 presentat Durant període1982-2004, 1982-2004,en enels els homes, homes, el el càncer presentat unun TOTAL

Durant període 1982-2004, en els homes, el(IC95% càncer de cavitat oral augment deel de l’1,9% ha estat significatiu (IC95% 0,0,sexes. 3,8). augment delalaincidència incidència deHistologies l’1,9% que que hacàncers significatiu 0,0, 3,8). EnEn lesles Taula 107. Tarragona 1998-2002. dels de cavitat oral en ambdós ha presentat un augment de la incidència de l’1,9% que ha estat signifidones, la latendència de 8,2% 8,2% que quenonotétésignificació significació dones, tendènciade delalaincidència incidència té té un un augment augment de el període 1982-2004, en els homes, el càncer de cavitat oral ha presentat un catiuDurant (IC95% 0,0, 3,8). lesLaLadones, lacàncer incidència estadística(IC95% (IC95% -3,9,En 21,8). tendèncialadetendència la del dedecavitat estadística -3,9, 21,8). tendència la incidència incidènciade delcàncer cavitatté un augment de la incidència de l’1,9% que ha estat significatiu (IC95% 0,0, 3,8). En les oral en ambdós hapujat pujat 2%, increment estadísticament estadísticament augment 8,2%haque nounun té2%, significació estadísticasignificatiu (IC95%(IC95% -3,9,0,3, 21,8). oral ende ambdós increment significatiu (IC95% 0,3, La dones, la tendència de la incidència té un augment de 8,2% que no té significació 3,8). Per càlcul delpercentatge percentatge de canvi canvi anual anual de d’incidència deldel 3,8). Per al al càlcul del de les les tendències tendències d’incidència tendència de la incidència del de càncer de cavitat oral en ambdós ha puestadística (IC95% -3,9, 21,8). La tendència del’any la incidència del càncer de cavitat càncer de cavitatoral oralno no s’hatingut tingut en compte compte que de cavitat s’ha en l’any 2005, 2005,jaja(IC95% queles lesactualitzacions actualitzacions jat uncàncer 2%, increment estadísticament significatiu 0,3, 3,8). Per al oraldeen ambdós ha pujatanys un recuperen 2%, increment estadísticament significatiu (IC95% 0,3, dades delspropers propers una petita petita quantitat de dedel dades dels anys una quantitat decasos casosded’incidència del’últim l’últimany, any, del càlcul percentatge de recuperen canvi anual de les tendències 3,8). càlcul anualde de l’any les tendències d’incidència perPer la al qual cosadel és percentatge possible que de la canvi incidència 2005 estigui actualmentdel per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment càncer de de cavitat oral no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les accàncer cavitat(vegeu oral no s’ha tingut infraestimada la taula 108). en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions infraestimada (vegeu la taula 108). tualitzacions de dades dels propers una de petita de dades dels propers anys recuperen unaanys petita recuperen quantitat de casos l’últimquantitat any, PERÍODE PAC IC95% de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment PERÍODE PAC IC95% 1,9 Homes 1982-2004 (0,0 - 3,8)* l’anyinfraestimada 2005 estigui actualment (vegeu la taula 108). (vegeu la taula 108).infraestimada 1,9 Homes 1982-2004 (0,0 - 3,8)* Dones

Dones

1982-2004

8,2

(-3,9 - 21,8)

8,2 1982-2004 (-3,9 - 21,8) 2,0 1982-2004 (0,3 IC95% - 3,8)* PERÍODE PAC 2,0 Ambdós sexes 1982-2004 (0,3 - 3,8)* Taula 108. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de cavitat oral per sexe. 1,9 Homes 1982-2004 - 3,8)* (0,0

Ambdós sexes

Taula 108. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de cavitat oral per sexe. 8,2 Dones 1982-2004 (-3,9 - 21,8)

Ambdós 216 sexes

1982-2004

2,0

216

(0,3 - 3,8)*

Taula 108. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de cavitat oral per sexe.

216

185


Encarna Mur i Restoy A la taula 109 i a la figura 62, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades

A d’incidència la taula 109 i a la figuraoral62, l’evolució del càncer de cavitat peres sexepot a la veure demarcació de Tarragona de en elles taxes ajustades d’incidència del càncer de cavitat oral per sexe a la demarcació període 1982-2005. de Tarragona en el període 1982-2005. HOMES N/ANY

TB

TA

9

3,5

2,5

6

2,3

3

1,2

14

DONES

ANY

N/ANY

TB

TA

1982

0

0,0

0,0

2,0

1983

3

1,1

0,9

0,9

1984

1

0,4

0,3

5,4

3,8

1985

0

0,0

0,0

7

2,7

2,0

1986

1

0,4

0,1

10

3,8

2,7

1987

0

0,0

0,0

11

4,2

3,0

1988

5

1,9

1,7

10

3,7

2,6

1989

3

1,1

0,8

9

3,3

2,4

1990

1

0,4

0,2

13

4,8

3,5

1991

3

1,1

0,5

17

6,2

4,3

1992

3

1,1

0,4

10

3,6

2,5

1993

1

0,4

0,1

12

4,3

3,1

1994

2

0,7

0,4

11

3,9

2,6

1995

2

0,7

0,5

14

4,9

3,3

1996

2

0,7

0,6

11

3,8

2,3

1997

0

0,0

0,0

17

5,9

3,8

1998

2

0,7

0,5

19

6,5

4,2

1999

2

0,7

0,5

21

7,1

5,0

2000

2

0,7

0,1

15

5,0

3,0

2001

4

1,3

0,6

18

5,8

3,9

2002

6

1,9

1,0

15

4,7

3,3

2003

4

1,3

0,6

14

4,2

2,7

2004

8

2,4

1,3

15

4,3

3,2

2005

3

0,9

0,4

Taula 109. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de cavitat oral per sexe.

5 4

TA

3 2 1

217 2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

Figura 62. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de cavitat oral per sexe.

4.6.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

186

El nombre de morts anuals per càncer de cavitat oral és de 7,6 homes i d’1 dona. La TB de mortalitat és d’1,2, amb una TA de 0,7 casos per 100.000 habitants/any. Els


Homes

Dones

Figura 62. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de Incidència i supervivència del càncer de cap cavitat oral per sexe.

i coll...

4.6.2 4.6.2. Mortalitat de la mortalitat Mortalitatii tendència tendència de la mortalitat El nombre de morts anuals per càncer de cavitat oral és de 7,6 homes El nombre de morts anuals per càncer de cavitat oral és de 7,6 homes i d’1 dona. La i d’1 dona. La TB de mortalitat és d’1,2, amb una TA de 0,7 casos per TB de mortalitat és d’1,2, amb una TA de 0,7 casos per 100.000 habitants/any. Els 100.000 habitants/any. Els APVP/any són de 103,8, 95,6 en els homes i APVP/any són de 103,8, 95,6 en els homes i 8,2 en les dones. La taxa acumulada de 8,2 enmortalitat les dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer a 74 anys per càncer de llavi és de 0,08, 0,15 en els homes i 0,01 en les de llavi ésElde 0,08, 0,15 enésels homes 0,01 eni 31,3 les dones. El(vegeu percentatge dones. percentatge d’M/I de 33, 33,3 eniels homes en les dones la d’M/I és 110). de 33, 33,3 en els homes i 31,3 en les dones (vegeu la taula 110). taula N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

Homes

6,0

0,7

2,0

1,3

0,15

33,3

95,6

Dones

1,0

0,2

0,3

0,1

0,01

31,3

8,2

7

0,5

1,2

0,7

0,08

33,0

103,8

Ambdós sexes

Taula 110. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat oral per sexe.

En el període de 1998 a 2002, només va haver-hi una dona morta per càncer de

En el període de 1998 a 2002, només va haver-hi una dona morta per càncer de cavitat oral a l’any i totes tenien més de 60 anys. En els de cavitat oral és a partir dels 45 anys, el grup d’edat amb una TEE més elevada és homes, la mort per càncer de cavitat oral és a partir dels 45 anys, el grup entre 65 i 69 anys (vegeu la taula 111 i la figura 63). d’edat amb una TEE més elevada és entre 65 i 69 anys (vegeu la taula 111 i la figura 63). cavitat oral a l’any i totes tenien més de 60 anys. En els homes, la mort per càncer

HOMES

218 N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

0

0

De 40 a 44 anys

0

0

0,8

4,0

De 45 a 49 anys

0

0

1,0

5,2

De 50 a 54 anys

0

0

0

0

De 55 a 59 anys

0

0

1,0

7,1

De 60 a 64 anys

0,2

1,4

1,2

8,0

De 65 a 69 anys

0

0

0,8

6,2

De 70 a 74 anys

0,2

1,3

0,8

8,2

De 75 a 79 anys

0,4

3,2

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

0,2

5,2

De 85 a 99 anys

0

0

Taula 111. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat oral. Taxes específiques per edat i sexe.

9 8 7

187

6 5

Homes


1,2

8,0

De 65 a 69 anys

0

0

0,8

6,2

De 70 a 74 anys

0,2

1,3

0,8 Encarna Mur i Restoy

8,2

De 75 a 79 anys

0,4

3,2

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

0,2

5,2

De 85 a 99 anys

0

0

Taula 111. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat oral. Taxes específiques per edat i sexe.

9 8 7

TEE

6 5

Homes

4

Dones

3 2 LOCALITZACIÓ TUMORAL 1

Cavitat0 oral

MITJANA

RANG

64,3

45 – 94

Taula 112. Tarragona 1998-2002. Mortalitat per càncer de cavitat oral. Mitjana d’edat rang d’edat. Figura 63. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat oral. Taxes específiques per edat i sexe.

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de cavitat oral ha presentat un descens de lad’edat mortalitatal demoment 0,1% que no ha 2,5).de En les La mitjana deestat la significatiu mort en(IC95% els -3,0, casos càncer de La mitjana d’edat al de moment de la mort casos dede càncer és de dones, la tendència la mortalitat té en unels augment 6,2% de quecavitat no téoral significació cavitat oral és de 64,3 anys, amb un rang de 45 a 94 anys (vegeu la taula 64,3 anys, amb un rang de26,4). 45 a 94Laanys (vegeu la 112). estadística (IC95% -10,7, tendència detaula la mortalitat per càncer de cavitat 112). oral en ambdós sexes ha baixat un 0,1%, baixada estadísticament no significativa (IC95% -2,8, 3,1). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències 219de mortalitat del càncer de cavitat oral no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les LOCALITZACIÓ TUMORAL

MITJANA

RANG

64,3

45 – 94

actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos Cavitat oral

de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui Taula 112. Tarragona 1998-2002. Mortalitat per càncer actualment infraestimada (vegeu la taula 113). de cavitat oral. Mitjana d’edat rang d’edat.

PERÍODE

PAC

IC95%

Durant en els homes, el càncer presentat un -0,3de cavitat oral ha Homesel període 1982-2004, 1982-2004 (-3,0 - 2,5) descens de la mortalitat de 0,1% que no ha estat significatiu (IC95% -3,0, 2,5). En les Dones

1982-2004

6,2

(-10,7 - 26,4)

dones, la tendència de la mortalitat té un augment de 6,2% que no té significació 0,1 Ambdós sexes 1982-2004 (-2,8 - 3,1) estadística (IC95% -10,7, 26,4). La tendència de la mortalitat per càncer de cavitat Taula Tarragonasexes 1982-2004. Tendència de la mortalitat càncer de cavitatno oralsignificativa per sexe. oral 113. en ambdós ha baixat un 0,1%, baixada del estadísticament

(IC95% -2,8, 3,1). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de cavitat oral mortalitat del càncer de cavitat oral no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les ha presentat un 114 descens de la mortalitat de 0,1% que noajustades ha Aactualitzacions la taula idea dades la figura es pot veure l’evolució les taxes de signifidels64, propers anys recuperen una de petita quantitat de estat casos mortalitat per delEn càncer la mortalitat demarcaciódede del’any Tarragona en el de l’últim any,sexe per la qual cosade éscavitat possibleoral queatendència la estigui catiu (IC95% -3,0, 2,5). les dones, la la 2005 mortalitat té un 1982-2005. actualment infraestimada (vegeu la taula 113). augmentperíode de 6,2% que no té significació estadística (IC95% -10,7, 26,4). La tendència de la mortalitat per càncer PAC de cavitat oral en ambdós sePERÍODE IC95% xes ha baixat un 0,1%, baixada estadísticament no significativa (IC95% -0,3 Homes 1982-2004 (-3,0 - 2,5) -2,8, 3,1). Dones Per al càlcul del 1982-2004 percentatge de 6,2 canvi anual de les tendències (-10,7 - 26,4) de mortalitat del càncer de cavitat oral no s’ha tingut en compte l’any 0,1 Ambdós sexes 1982-2004 (-2,8 - 3,1) 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen Taula 113. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de cavitat oral per sexe. una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada (vegeu A la taula 114 i a la figura 64, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de 220 la taula 113). mortalitat per sexe del càncer de cavitat oral a la demarcació de Tarragona en el

període 1982-2005.

188


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

N/ANY 3 9 1 7 7 2 6 5 N/ANY 10 3 7 9 6 1 7 7 4 7 2 6 6 10 5 6 10 5 7 3 6 10 7 4 5 6 7 10 5 6 11 5 7 3

HOMES TB 1,2 3,5 0,4 2,7 2,7 0,8 2,3 HOMES 1,9 TB 3,71,2 2,63,5 2,20,4 2,52,7 1,42,7 0,8 2,1 2,3 3,51,9 2,13,7 1,72,6 1,02,2 3,42,5 1,4 1,7 2,1 2,33,5 1,62,1 3,31,7 2,01,0

ANY

TA 0,8 2,2 0,4 1,6 1,7 0,6 1,3 1,2 TA 2,3 0,8 1,6 2,2 0,4 1,2 1,6 1,3 1,7 1,0 0,6 1,1 1,3 1,6 1,2 1,1 2,3 0,6 1,6 1,2 0,5 1,3 2,3 1,0 1,2 1,1 1,2 1,6 1,2 1,1 1,9 0,6 0,5 1,2

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 ANY 1989 1990 1982 1991 1983 1984 1992 1985 1993 1986 1994 1987 1995 1988 1996 1989 1997 1990 1998 1991 1992 1999 1993 2000 1994 2001 1995 2002 1996 2003 1997 2004 1998 1999 2005

DONES N/ANY TB 0 0,0 1 0,4 1 0,4 1 0,4 1 0,4 0 0,0 0 0,0 DONES 2 0,7 N/ANY TB 0 2 0,0 0,7 1 0 0,4 0,0 1 1 0,4 0,4 1 0 0,4 0,0 1 1 0,4 0,4 0 0,0 1 0,3 0 0,0 2 2 0,7 0,7 2 2 0,7 0,7 0 0 0,0 0,0 1 0 0,4 0,0 0 3 0,0 1,0 1 0,4 1 0,3 1 0,3 1 2 0,7 0,3 2 0 0,7 0,0 0 5 0,0 1,5 0 2 0,0 0,6

TA 0,0 0,2 0,1 0,2 0,4 0,0 0,0 0,3 0,5 0,0 0,4 0,0 0,1 0,1 0,3 0,6 0,0 0,0 0,5 0,1 0,1 0,0 0,6 0,3

TA 0,0 0,2 0,1 0,2 0,4 0,0 0,0 0,3 0,5 0,0 0,4 0,0 0,1 0,1 0,3 0,6 0,0 0,0 10 3,4 2,3 2000 3 1,0 0,5 Taula 114. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de cavitat 5 1,7 1,2 2001 1 0,3 0,1 oral per sexe. 7 2,3 1,2 2002 1 0,3 0,1 5 1,6 1,2 2003 0 0,0 0,0 3,3 1,9 2004 5 1,5 0,6 3 11 7 2,0 1,2 2005 2 0,6 0,3

A la taula 114 i a la figura 64, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de mortalitat per sexe del càncer de cavitat oral a la demarcaTaula 114. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de cavitat ció de oral Tarragona en el període 1982-2005. per sexe. 2

TA

3

2

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1

1982

0

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991

TA

1

Any Homes

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991

1982

0

Dones

Any Homes Dones Figura 64. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de cavitat oral per sexe. Figura 64. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de cavitat oral per sexe.

189

221 221


Encarna Mur i Restoy

4.6.3 Supervivència i evolució de la supervivència 4.6.3. Supervivència i evolució de la supervivència La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat oral a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és de La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat 72,1% en els homes i de 62,5% en les dones. La supervivència observada oral a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és de 72,1% en els homes i de a tres, cinceni deu anys La és,supervivència respectivament, dea54,4%, 45,6% i 27,8% en els 62,5% les dones. observada tres, cinc i deu anys és, homes. En les dones, la 45,6% supervivència observada a unlaany es manté a respectivament, de 54,4%, i 27,8% en els homes. En les dones, supervivència tres iobservada cinc anys, ésesdemanté 50%a atres deu anys laataula 115 i la la figura a un iany i cinc anys,(vegeu i és de 50% deu anys (vegeu taula 65). La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de 115 i la figura 65). càncer de cavitat oral a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat de 73,7% en els homes i de 62,7% en les dones. La supervivència relativa oral a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és de 73,7% en els homes i de a tres, cinc i deu anys és, respectivament, de 57,8%, 50,7% i 35,1% en els 62,7% en les dones. La supervivència relativa a tres, cinc i deu anys és, homes. En les dones, la supervivència relativa a un any es manté a tres i respectivament, de 57,8%, 50,7% i 35,1% en els homes. En les dones, la supervivència cinc relativa anys, 62,7 %, i a deu anys és de 52,8% (vegeu la taula 115 i la figura a un any es manté a tres i cinc anys, 62,7 %, i a deu anys és de 52,8% (vegeu 65). la taula 115 i la figura 65). HOMES (n = 68)

DONES (n = 8)

Any

Obs

IC95%

Rel

IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

1

72,1

(62,1 - 83,6)

73,7

(63,5 - 85,4)

62,5

(36,5 - 100)

62,7

(36,6 - 100,2)

3

54,4

(43,8 - 67,6)

57,8

(46,5 - 71,8)

62,5

(36,5 - 100)

62,7

(36,6 - 100,2)

5

45,6

(35,2 - 59,1)

50,7

(39,1 - 65,8)

62,5

(36,5 - 100)

62,7

(36,6 - 100,2)

10

27,8

(18,9 - 40,8)

35,1

(23,9 - 51,6)

50

(25 - 100)

52,8

(26,4 - 105,7)

Taula 115. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de cavitat oral per sexe.

110

Supervivencia (%)

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0

1

2

3

4

5

Temps

Homes

6

7

8

9

10

Dones

Figura 65. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de cavitat oral per sexe.

222

190


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

En els homes, la supervivència del càncer de cavitat oral té una milloria en comparar entre els diferents intervals del període 1985-2004, En els homes, la supervivència del càncer de cavitat oral té una milloria en comparar tant a un any com a tres, cinc i deu anys. La supervivència relativa a un entre els diferents intervals del període 1985-2004, tant a un any com a tres, cinc i any passa del 62,2% en l’interval 1985-1989 a 78,5% en l’interval 2000deu anys. La supervivència relativa a un any passa del 62,2% en l’interval 1985-1989 a 2004; a tres anys passa del 35,5% al 57,3%, i a cinc anys passa del 30,7% al 78,5% en l’interval 2000-2004; a tres anys passa del 35,5% al 57,3%, i a cinc anys 47,8%. En les dones, la supervivència relativa a un any passa del 75,6% passa del 30,7% al 47,8%. En les dones, la supervivència relativa a un any passa del en l’interval 1985-1989, al 64,2% en l’interval 2000-2004; a tres anys pas75,6% en l’interval 1985-1989, al 64,2% en l’interval 2000-2004; a tres anys passa del sa del 50,5% al 50%, i a cinc anys passa del 50,5% al 46,7%. A deu anys, 50,5% al 50%, i a cinc anys passa del 50,5% al 46,7%. A deu anys, si es compara si es compara l’interval 1985-1989 amb l’interval 1995-1999, hi ha un l’interval 1985-1989 amb l’interval 1995-1999, hi ha un augment del 39,4% al 52,8% augment del 39,4% al 52,8% (vegeu la taula 116, i les figures 66 i 67). (vegeu la taula 116, i les figures 66 i 67). 1 ANY Obs

3 ANYS Rel

Obs

5 ANYS

Rel

10 ANYS

Obs

Rel

Obs

Rel

HOMES 1985-1989

60,8

62,2

33,3

35,5

27,5

30,7

17,6

21,9

1990-1994

75,0

76,3

51,9

55,2

38,5

42,8

26,9

35,0

1995-1999

72,1

73,7

54,4

57,8

45,6

50,7

27,8

35,1

2000-2004

77,0

78,5

54,1

57,3

42,9

47,8

-

-

DONES 1985-1989

75,0

75,6

50,0

50,5

50,0

50,5

37,5

39,4

1990-1994

77,8

79,7

55,6

60,7

33,3

41,1

22,2

30,1

1995-1999

62,5

62,7

62,5

62,7

62,5

62,7

50,0

52,8

2000-2004

61,9

64,2

47,6

50,0

42,9

46,7

-

-

Taula 116. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat oral per sexe i quinquennis.

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 66. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat oral per quinquennis en homes.

223

191


Encarna Mur i Restoy

100

1985-1989

6080

Supervivència

Supervivència

100 80 1990-1994

1985-1989

1995-1999

60

1990-1994

40

2000-2004

1995-1999

40

2000-2004

20

20

0

0

1

3 1

5

3 Temps

5

10 10

Temps Figura 67. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat oralFigura per quinquennis en dones. 67. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat oral per quinquennis en dones.

4.6.4. Prevalença

4.6.4. Prevalença 4.6.4 Prevalença La taxa de prevalença a 31 desembre de 2004 de 30,03 casos per 100.000 La taxa a de 31 desembre deésés 2004 és de 30,03 La taxade de prevalença prevalença a 31 de de desembre de 2004 de 30,03 casos per casos 100.000per homes i dehomes 8,09 casos per 100.000 dones. Si100.000 es prenen els dosSi sexes conjuntament, la 100.000 i de 8,09 casos per dones. es prenen elslados homes i de 8,09 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, taxa de prevalença és de 19,14 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos sexes prevalença de 19,14Elcasos taxaconjuntament, de prevalença és la de taxa 19,14de casos per 100.000éshabitants. nombreper de 100.000 casos prevalents ésEl denombre 102 en els 27 casos en en les dones i 130casos casos en ambdós habitants. de prevalents ésles dedones 102 icasos enen els homes, prevalents és de 102casos casos encasos elshomes, homes, 27 casos 130 ambdós 27 casos en les dones i 130 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 117). sexes (vegeu la taula 117). sexes (vegeu la taula 117). TAXA

NOMBRE CASOS NOMBRE DEDE CASOS

Homes Homes

30,03

102 102

Dones Dones

8,09 8,09

2727

Ambdós sexes Ambdós sexes

19,14 19,14

130 130

Taula 117. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de cavitat

Taula 117. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de cavitat oral. oral.

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer de cavitat oral a 31 de

La projecció del nombre de casos de prevalents de càncer dedecavitat oral 31 de La projecció del nombre casos prevalents càncer deacavitat desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 131 i 155 casos en els homes, i de 35

oral a 31dede2010 desembre 2010 i 2015deés,131respectivament, de 131i de i 155 desembre i 2015 és,de respectivament, i 155 casos en els homes, 35 i 43 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos casos en en elsles homes, i de 35 i 43els casos en les dones. Si es elscasos dos i 43 casos dones. Si es prenen dos sexes conjuntament, el prenen nombre de prevalents en aquestes dates és 167 i 198 (vegeu la taula 118). sexes conjuntament, el nombre de casos prevalents en aquestes dates és 167 i 198 (vegeu prevalents la taula 118).en aquestes dates és 167 i 198 (vegeu la taula 118). 2004 2010 2015 La projecció de la taxa a 31 de desembre de 2010 i 2004 2015 Homes 102 de prevalença2010 131 155 Homes 102 131 per 100.000 43 155 2015 és, respectivament, de homes, i de Dones 27 31,96 i 35,33 casos 35 Dones 27 35 8,9 i 9,97 sexes casos per 100.000 els dos sexes conjuntaAmbdós 130dones. Si es prenen 167 19843 Ambdós sexes 130casos prevalents per 100.000 167 habitants del càncer198 Taula 118. Projecció del nombre de de cavitat oral a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

Taula 118. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de cavitat oral a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

224

224

192


Ambdós sexes

19,14

130

Taula 117. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de cavitat oral. Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer de cavitat oral a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 131 i 155 casos en els homes, i de 35

ment, la taxa de prevalença de càncer de cavitat oral en aquestes dates i 43 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos és de 20,60 i 22,81 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 119). prevalents en aquestes dates és 167 i 198 (vegeu la taula 118). 2004

2010

2015

Homes

102

131

155

Dones

27

35

43

Ambdós sexes

130

167

198

La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 31,96 i 35,33 casos per 100.000 homes, i de 8,9 i 9,97 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença de càncer de cavitat oral en aquestes dates és de 20,60 i 22,81 casos per 100.000

Taula 118. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de cavitat oral a Tarragona per la alstaula anys 2010 i 2015 per sexe. habitants (vegeu 119).

224 Homes

2004

2010

2015

30,03

31,96

35,33

Dones

8,09

8,90

9,97

Ambdós sexes

19,14

20,60

22,81

Taula 119. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de cavitat oral a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

4.6.5 Discussió Del4.6.5. 1980Discussió al 2005 s’han diagnosticat 374 casos de càncer de cavitat oral a la demarcació de Tarragona, el 10,7% del total de càncer de cap i coll. Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 374 casos de càncer de cavitat oral a la La TA d’incidència del càncer de cavitat oral és de 4 casos en els homes demarcació de Tarragona, el 10,7% del total de càncer de cap i coll. La TA i de 0,5 en les dones per 100.000 habitants. En la comparativa nacional d’incidència del càncer de cavitat oral és de 4 casos en els homes i de 0,5 en les i internacional, es veu que el càncer de cavitat oral a Tarragona té una dones per 100.000 habitants. En la comparativa nacional i internacional, es veu que incidència alta en els homes i baixa en les dones (vegeu les figures 68 i el càncer de cavitat oral a Tarragona té una incidència alta en els homes i baixa en 69) (Curado 2007). les dones (vegeu les figures 68 i 69) (Curado 2007). El càncer de cavitat oral presenta una raó de sexes de 7,1 a la demarcació a la del món, amb El càncerde deTarragona. cavitat oral Respecte presenta una raóresta de sexes de 7,1ésa el la registre demarcació de la raóTarragona. de sexesRespecte més alta taula Si béamb hi ha canvis en els a la(vegeu resta dellamón, és 68). el registre la raó de sexes méshàbits alta tabàquic enSilabépoblació catalana i, pertabàquic tant, de Tarragona, encara (vegeu lai enòlic taula 68). hi ha canvis en els hàbits i enòlic en la població no catalana són tani,marcats com per reduir lanoraó encom aquest tumor. per tant, de Tarragona, encara sónde tansexes marcats per reduir la raó Ja que el SEER no presenta els resultats de cavitat oral com s’ha de sexes en aquest tumor. plantejat en aquest estudi, la comparació es farà amb la geniva, altres Ja que de el SEER no presenta els resultats dela cavitat oral com s’ha plantejat en aquest càncers cavitat oral i del terra de de boca. estudi, la comparació es farà amb la geniva, altres càncers de1998-2002, cavitat oral ila delmitjana terra A la demarcació de Tarragona en el període de la de boca. d’edat dels pacients amb tumors de cavitat oral al moment del diagnòstic és de 60,8 anys en els homes i de 69,8 en les dones. Al SEER en A la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002, la mitjana d’edat dels el període 2002-2006, la mitjana és de 64 anys en els homes i 72 en les pacients amb tumors de cavitat oral al moment del diagnòstic és de 60,8 anys en els homes i de 69,8 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana és de 64 anys en els homes i 72 en les dones amb càncers de geniva i altres càncers de cavitat

193

oral, i de 61 anys en els homes i de 67 en les dones amb càncer de terra de la boca

225


Encarna Mur i Restoy

dones amb càncers de geniva i altres càncers de cavitat oral, i de 61 anys en els homes i de 67 en les dones amb càncer de terra de la boca (SEER 2009). En aquests períodes, l’edat de presentació és més gran als EUA que a l’RCT en els càncers de geniva i altres càncers de cavitat oral, però similar en el càncer de terra de la boca. El tabac, en especial el negre, i la ingesta de begudes alcohòliques tenen una important relació causal amb aquests tumors (Castellsague 2004). L’altre agent etiològic cada vegada més relacionat és el VHP. Si es relacionen aquests tumors amb el complex tabac-alcohol l’edat al diagnòstic és més alta, encara que cada vegada es veuen en gent més jove en relació amb el VPH (Chaturverdi 2008). En un estudi fet per valorar la prevalença del VPH analitzant l’ADN viral en cèl·lules virals exfoliades de la cavitat oral, s’ha vist que la prevalença d’infeccions per VPH té una corba bimodal de distribució i que té un pic als 30-34 anys i un altre als 60-64 anys (Gillison 2012); però, aquest fet no s’ha traduït encara en una corba bimodal de l’edat de presentació en aquests càncers. La histologia més freqüent és el carcinoma de cèl·lules escamoses. A Tarragona en el període 1998-2002, el 93,4% dels casos incidents tenien aquesta histologia. No es pot comparar amb el SEER, ja que no fa aquesta agrupació. Si bé és similar al SEER a la presentació de terra de la boca, que és una localització inclosa en la cavitat oral, i discretament superior al percentatge de carcinomes de cèl·lules escamoses de la geniva i altres càncers de cavitat oral. La tendència de la incidència en els tumors de cavitat oral ha fet un augment en tots dos sexes del 1982 al 2005 en els homes. L’increment ha sigut significatiu amb un PAC de l’1,9. Al SEER, l’evolució temporal no és comparable. L’augment significatiu en la tendència de la incidència que es veu en els homes fa pensar en el VPH com a possible causa, si es té en compte que el consum de tabac s’està reduint en la població masculina (vegeu les figures 32 i 33), i que la pràctica de sexe oral és freqüent (Navarro 2010) i està relacionada amb les infeccions per VPH. A les figures 70 i 71, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 19931997 i 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). Es pot veure que en les dones, encara que hi ha petites diferències, la tendència

194


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

majoritària és augmentar la incidència. En els homes, no és així. Cal destacar la reducció de la incidència en els homes de França (Baix Rin) justificada per la reducció del consum de tabac i alcohol (Aupérin 2004). CAVITAT ORAL-HOMES 6,8

França, Baix Rin

6,1

India,Bombai

5,5

Espanya, País Basc

5

Espanya, Illes Canàries

4,9

Suïssa, Ginebra

4,6

Tailàndia, Songkhla

4,4

Eslovènia

4,3

Espanya, Múrcia

4

Espanya, Tarragona

3,8

Brasil, Goiânia

3,7

Suïssa, Neuchâtel

3,4

Regne Unit, Escòcia EUA, SEER: Negres

3,3

França, Tarn

3,3 3,3

Alemanya, Munic

3,1

Dinamarca Itàlia, Parma

2,8

Itàlia, Varese

2,8 2,8

Espanya, Girona

2,8

Espanya, Granada

2,7

Áustria

2,7

Itàlia, Torí

2,7

EUA, Hawaii: Blancs

2,6

Espanya, Albacete

2,6

Espanya, Astúries República Txeca

2,5

Espanya, Navarra

2,5 2,5

Polinèsia Francesa

2,4

Espanya, Saragossa

2,2

Argentina, Badia Blanca EUA, SEER: Blancs no hispans

2,2 2,1

Regne Unit, Northern I Yorkshire Austràlia, Nova Gales del Sud

2,1 2

Espanya, Conca Canadà

1,9

Irlanda

1,9

Polònia, Kielce

1,9

1,9

Regne Unit, Irlanda del Nord Malàisia, Penang

1,7

EUA, Hawaii: Hawaians

1,7 1,6

*Xina, Hong Kong

1,5

Singapur

1,5

Noruega

1,5

Nova Zelanda Egipte, Gharbia

1,3 1,3

*Perú, Trujillo

1,3

Finlàndia

1,3

Suècia

1,2

EUA, SEER: Blancs hispans

1,2

Israel: No jueus

1,2

Corea, Daejeon EUA, SEER: API

1

Israel: Jueus

1 1

Kuwait: Kuwaitians Itàlia, Siracusa

1

Colòmbia, Cali

0,8

*Turquia, Izmir

0,8 0,4

Equador, Quito

0,2

Xile, Valdívia 0

1

2

3

4

5

6

7

8

Figura 68. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de cavitat oral en homes.

195


Encarna Mur i Restoy

CAVITAT ORAL-DONES 3,7

India, Bombai

2,1

Suïssa, Neuchâtel

1,7

Suïssa, Ginebra

1,7

EUA, Hawaii: Blancs

1,5

Tailàndia, Songkhla

1,5

Regne Unit, Escòcia

1,4

Dinamarca

1,3

França, Baix Rin

1,3

França, Tarn

1,2

Brasil, Goiânia

1,2

EUA, SEER: Negres

EUA, SEER: Blancs no hispans

1,2

Malàisia, Penang

1,2 1,2

Itàlia, Torí Argentina, Badia Blanca

1,1

Colòmbia, Cali

1,1

Alemanya, Munic

1,1 1,1

Regne Unit, Irlanda del Nord Austràlia, Nova Gales del Sud

1,1 1,1

Polinèsia Francesa

1

Egipte, Gharbia Canadà

1

Espanya, País Basc

1 1

Espanya, Múrcia Regne Unit, Northern i Yorkshire

1

Espanya, Astúries

0,9

Espanya, Navarra

0,9 0,9

Nova Zelanda Finlàndia

0,8

Itàlia, Parma

0,8

Noruega

0,8

Eslovènia

0,8 0,8

Espanya, Illes Canàries

0,8

Suècia *Perú, Trujillo

0,7

EUA, SEER: Blancs hispans

0,7 0,7

*Xina, Hong Kong

Singapur

0,7

*Turquia, Izmir

0,7

Áustria

0,7

Irlanda

0,7

Itàlia, Varese

0,7

Espanya, Albacete

0,7

Espanya, Girona

0,7 0,7

Espanya, Granada

0,7

Espanya, Saragossa

0,6

EUA, SEER: API

0,6

Israel: Jueus

0,6

República Txeca Corea, Daejeon

0,5

Espanya, Tarragona

0,5 0,5

EUA, Hawaii: Hawaians Kuwait: Kuwaitians

0,4 0,4

Espanya, Conca Equador, Quito

0,3

Itàlia, Siracusa

0,3 0,3

Polònia, Kielce

0,2

Israel: No jueus Xile, Valdívia

0 0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

Figura 69. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de cavitat oral en dones.

196


possible causa, si es té en compte que el consum de tabac s’està reduint en la població masculina (vegeu les figures 32 i 33), i que la pràctica de sexe oral és freqüent (Navarro 2010) i està relacionada les infeccions per Incidènciaamb i supervivència del VPH. càncer

de cap i coll...

A les figures 70 i 71, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993-1997 i 1998-2002,

Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta dels tumors de cavitat oral a corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser d’1,2 defunContinents (Parkin 2002; Curado 2007). Es pot veure que en les dones, encara que hi cions per 100.000 habitants/any, 2,0 en els homes i 0,3 en les dones. El ha petites diferències, la tendència majoritària és augmentar la incidència. En els nombrehomes, totalnodeésdefuncions durant el quinquenni va ser 35,30 homes i 5 així. Cal destacar la reducció de la incidència en els homes de França dones. (Baix La taxa ajustada mortalitat va ser 0,7 defunció per 100.000 Rin) justificada perde la reducció del consum de de tabac i alcohol (Aupérin 2004). habitants/any, 1,3 en els homes i 0,1 en les dones. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres

EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

1

2

3

CIFV-VIII

4

5 TA

6

7

8

9

10

CIFV-IX

Figura 70. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de cavitat oral en homes.

La taxa de mortalitat dels tumors de cavitat oral publicada pel SEER48 en el període 2002-2006 en ambdós sexes va ser de 0,4 morts per 100.000 habitants/any en càncers de geniva i altres càncers de cavitat oral, i 0,0 morts per 100.000 habitants/any en càncers de terra de 229 la boca (SEER 2009). Per la forma de presentació no es poden comparar les TA de mortalitat. Com que la mortalitat no està dintre dels objectius d’aquesta tesi, no es faran comparacions artificials amb el SEER. La supervivència dels càncers de cavitat oral no es podrà comparar amb el SEER, però sí amb altres països europeus. La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat oral en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona, va ser, respectivament, de 73,7%, 57,8% i 50,7% en els homes. En les dones va ser de 62,7% tant a un com a cinc anys. 48 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

197


Encarna Mur i Restoy

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra

Tarragona respectivament, de 73,7%, 57,8% i 50,7% en els homes. En les dones va ser de 62,7% tant a un com a cinc anys.

0

1

CIFV-VIII

2

TA

3

CIFV-IX

L’evolució temporal de la supervivència demostra un augment entre el primer quinquenni tres següents, en quèCIFC-VIII es veu una d’aquesta (vegeu Figura 71.i els Incidència. Comparació vs. estabilització CIFC-IX. Càncer de cavitat oralla en dones. taula 116).

Pel que fa a la mortalitat, la taxa dels tumors de cavitat oral a la demarcació L’evolució temporal debruta la supervivència demostra un augment enA Tarragona la supervivència relativa a cinc anys per càncer de cavitat oral és

de el Tarragona el període vaaquest ser d’1,2 defuncions per 100.000 tre primera en quinquenni i1998-2002 els tres següents, què veu una superior l’europea i a l’espanyola, si bé fet en només és es evident en el estabilithabitants/any, 2,0 en els(vegeu homes i 0,3 72 en lestaula dones. El nombre quinquenni 1995-1999 figura i la 110) (Sant 2009). total de defuncions zació d’aquesta (vegeu lalataula 116). durant el quinquenni va ser 35,30 homes i 5 dones. La taxa ajustada de mortalitat va CAVITAT ORAL ser de 0,7 defunció per 100.000 habitants/any, 1,3 en els homes i 0,1 en les dones. Polònia dels tumors de cavitat oral publicada 36,7 pel SEER76 en el període La taxa de mortalitat França 40,1 2002-2006 en ambdós sexes va ser de 0,4 morts per 100.000 habitants/any en càncers Bèlgica

41,5

de geniva i altres càncers de cavitat oral, i 0,0 morts per 100.000 habitants/any en Europa

46,2

càncers de terraItàlia de la boca (SEER 2009). Per la forma de presentació no es poden 47

comparar les Espanya TA de mortalitat. Com que la mortalitat no està dintre 50,6 dels objectius Tarragona d’aquesta tesi, no es faran comparacions artificials amb el SEER. Gran Bretanya

52,5 53,6

Holanda La supervivència dels càncers de cavitat oral no es podrà comparar amb el SEER, però 57,3

sí amb altres Finlàndia països europeus.

58,1

Alemanya

60,7

La supervivència relativa a un, dels pacients diagnosticats 0 10 tres i cinc 20 anys30 40 50 60 de càncer 70 de cavitat oral en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona, va ser, Figura 72. Comparació internacional. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de cavitat oral en ambdós sexes en el període 1995-1999.

76

Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

230

198


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

A Tarragona la supervivència relativa a cinc anys per càncer de cavitat oral és superior a l’europea i a l’espanyola, si bé aquest fet només és evident en el quinquenni 1995-1999 (vegeu la figura 72 i la taula 110) (Sant 2009). RCT EUROCARE (% sup. Rel. 5 a) sup. Rel. 5 a) La projecció de la TA d’incidència en ambdós(%sexes en els anys Homes 30,7 41 2010 i 2015 és, respectivament, de 20,60 i 22,81 casos per 100.000 habi1985-89 Dones 50,5 53 Ambdós sexes 33,6 tants/any, i no fa esperar variacions importants en un futur proper. 1990-1994

Homes Dones Ambdós sexes

1995-1999

Homes Homes Dones AmbdósDones sexes

2000-2004 1990-1994

Homes Homes Dones Dones Ambdós sexes Ambdós sexes

1985-89

42,8 41,1 RCT 43,0

41 57 EUROCARE 45

(% sup. Rel. 5 a)

(% sup. Rel. 5 a)

50,7 30,7 62,7 50,5 52,2

Ambdós sexes

46,5

33,6

41 54,5 53 48,8 -

42,8 46,7 41,1 47,3 43,0

41 57 45

47,8

-

46,5 Homes Taula 120. Supervivència relativa del càncer de cavitat50,7 oral per sexe en els períodes 1985-1989, 62,7 54,5 1995-1999 Dones 77 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa, i en el 52,2 període 2000-2004 a Tarragona. Ambdós sexes 48,8 Homes

47,8

Ambdós sexes

47,3

-

La projecció2000-2004 de la TA d’incidència sexes en els anys 2010 i 2015 és, Dones en ambdós46,7

respectivament, de 20,60 i 22,81 casos per 100.000 habitants/any, -i no fa esperar Taula 120. Supervivència relativa del càncer de cavitat oral per sexe en els períodes 1985-1989,

variacions importants enaun futur iproper. 1990-1994 i 1995-1999 Tarragona a Europa,77 i en el període 2000-2004 a Tarragona.

La projecció de la TA d’incidència en ambdós sexes en els anys 2010 i 2015 és, respectivament, de 20,60 i 22,81 casos per 100.000 habitants/any, i no fa esperar

variacionsde importants en un futur proper. salivals (07-08) 4.7 Càncer glàndules 4.7. CÀNCER DE GLÀNDULES SALIVALS (07-08)

4.7.1 Incidència i tendència de la incidència 4.7.1. Incidència i tendència de la incidència

4.7.glàndules CÀNCER DEsalivals GLÀNDULES (07-08) El càncer de és SALIVALS un tumor poc freqüent. A la demarcaEl Tarragona, càncer de glàndules salivals és un tumor poc és freqüent. A la demarcació de ció de en el període 1998-2002, l’única localització de cap 4.7.1. Incidència i tendència de la incidència el període 1998-2002, l’única localització cap i una coll en quède la sexes i collTarragona, en què laenincidència és més ésalta en les dones,deamb raó El càncer dealta glàndules un tumor poc freqüent. la demarcació incidència és més en lessalivals dones,ésamb una raó sexes deA 0,8. Es veuen de un total de 0,8. Es Tarragona, veuen un total de 5,4 casos per de any, 2,4 casos en els homes i 3 en el període 1998-2002, és l’única localització de cap i coll en què la de 5,4 casos per any, 2,4 casos en els homes i 3 en les dones, amb una TB de 0,9 i en les dones, amb una dedones, 0,9 amb i una TAde de casos perun 100.000 habiincidència és més altaTB en les una raó sexes0,4 de 0,8. Es veuen total una TA de 0,4 casos per 100.000 habitants/any. El percentatge de verificació 5,4 percentatge casos per any, 2,4 casos en els homes i 3 en les dones, amb es una té TB de tants/any.deEl de verificació histològica en0,9eli 88,9% de histològica es té en elcasos 88,9%per de 100.000 casos, 91,7% en els homes i 86,7% en les dones. Hi ha una TA El percentatge casos, 91,7% endeels0,4homes i 86,7%habitants/any. en les dones. Hi hadeunverificació 11,1% de casos un 11,1% de casos que es88,9% coneixen per91,7% DCO. és deen0,04 (vegeu la taula histològica es té en el de casos, en La els TAC74 homes i 86,7% les dones. Hi ha que es coneixen per DCO. La TAC74 és de 0,04 (vegeu la taula 121). 121). un 11,1% de casos que es coneixen per DCO. La TAC74 és de 0,04 (vegeu la taula 121).

Homes

N/ANY

%T

2,4

0,1

N/ANY

%T

TB

TA

TB

TA

TAC74

%VH

TAC74

%VH

8,3

0,8

0,8

0,4 0,4

0,04

91,7

0,30,3

1,0 1,0

0,4 0,4

0,04 0,04

86,7 13,3 13,3 86,7

-

AmbdósAmbdós sexes sexes5,4 5,4

0,20,2

0,9 0,9

0,4 0,4

0,04 0,04

88,9 88,9 11,1 11,1 -

-

77

2,4

0,1

0,8

91,7

RS

RS

3,0 3,0

Homes

Dones Dones

0,04

%DCO

%DCO 8,3

0,8

77 Taula

121. 2, Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals per sexe. EUROCARE 3 i 4.

EUROCARE 2, 3 i 4. 232 La mitjana d’edat és de 67,5 anys (34-94) en ambdós sexes, 68,1 (44-84) en els 232

homes i 67 (34-94) en les dones (vegeu la taula 122).

199

Mitjana d’edat

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

68,1

67

67,5


La mitjana d’edat és de 67,5 anys (34-94) en ambdós sexes, 68,1 (44-84) en els Taula 121. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals per sexe.

homes iMur 67 (34-94) en les dones (vegeu la taula 122). Encarna i Restoy

La mitjana d’edat és de 67,5 anys (34-94) en ambdós sexes, 68,1 (44-84) en els homes i 67 (34-94) en les dones (vegeu la taula 122). HOMES DONES

AMBDÓS SEXES

Mitjana d’edat

67,5 AMBDÓS SEXES 34 - 94 67,5

68,1 HOMES 44 - 84 68,1

Rang Mitjana d’edat

67 DONES 34 - 94 67

Taula 122. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals. Mitjana d’edat i rang Rangper sexe. 44 - 84 34 - 94 34 - 94 d’edat Taula 122. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

No es una franja d’edat No (34-94) hi ha capen casambdós per sota dels 40 anys Laveu mitjana d’edat éspredominant. de 67,5 anys sexes, 68,1en(44homes i dels 30 ianys les dones la taula 123 i lala figura 73).122). 84)elsen els homes 67 en (34-94) en (vegeu les dones (vegeu taula No es veu una franja d’edat predominant. No hi ha cap cas per sota dels 40 anys en els homes i dels 30 anys en les dones (vegeu la taula 123 i la figura DONES 73). HOMES N/ANY 0 N/ANY 0 00

TEE HOMES

0 TEE 0 00

00 00 00 00

00 00 00 00

00 0 0,2 0 0,2 0,2 0 0,2 0,2

GRUPS D’EDAT

De 0 a 4 anys GRUPS D’EDAT De 5 a 9 anys 4 anys DeDe100 aa 14 anys 9 anys DeDe155 aa 19 anys De 20 10 aa 24 14 anys anys De

N/ANY

TEE

DONES 0 N/ANY 0 00

0 TEE 0 0

De 25 15 aa 29 19 anys anys De De 30 20 aa 34 24 anys anys De

00 00 00 0 0,2

0 0 0 0 0,9

00 0 0,9 0 1,0 0,9 0 1,0 1,3

De 35 25 aa 39 29 anys anys De De 40 30 aa 44 34 anys anys De De 45 35 aa 49 39 anys anys De

0 0,2 0,2 0,4 0,2 0

0 0,9 0,9 1,9 0,9 0

De 50 40 aa 54 44 anys anys De De 55 45 aa 59 49 anys anys De

0 0,2 0,2 0,4

0 1,4 1,3 2,7

De 60 50 aa 64 54 anys anys De De 65 55 aa 69 59 anys anys De

0,4 0 0 0,2 00 0,2 0,2

1,9 0 0 1,3 00 1,3 1,2

0,2 0,2 0,4 0,4 0,2 0,6 0,4 0

1,4 1,5 2,7 4,1 1,5 11,1 4,1 0

De 70 60 aa 74 64 anys anys De De 75 65 aa 79 69 anys anys De De 80 70 aa 84 74 anys anys De De 85 75 aa 99 79 anys anys De

0 0,2 0,2 0,4 0,2 1,0 0,4 0,2

0 1,3 1,2 3,2 1,3 11,9 3,2 2,8

0,6 0 0

11,1 0

DeSense 80 a 84 anys edat De 85 a 99 anys

1,0 0 0,2

11,9 2,8

Taula 123. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals. Taxes específiques per 0 Sense edat 0 edat i sexe. Taula 123. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de glàndules salivals. Taxes específiques per edatNo i sexe. es veu una franja d’edat predominant. No hi ha cap cas per sota

dels 40 anys en els homes i dels 30 anys en les dones (vegeu la taula 123 i la figura 73). 233 233

200


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

14 14 12 12

TEE TEE

10 10 8 8

Homes Homes

6 6

Dones Dones

4 4 2 2 0 0

Figura Figura 73. 73. Tarragona Tarragona 1998-2002. 1998-2002. Incidència Incidència del del càncer càncer de de glàndules glàndules salivals. salivals. Taxes Taxes específiques per edat i sexe. específiques per edat i sexe.

A les glàndules salivals els tumors malignes més freqüents són el A les salivals més freqüents el carcinoma mucoepidermoide i elmalignes carcinoma quístic. En el peA les glàndules glàndules salivals els els tumors tumors malignes més adenoide freqüents són són el carcinoma carcinoma mucoepidermoide adenoide quístic. En el només període 1998-2002 la ríode 1998-2002 aii el la carcinoma demarcació de Tarragona, dels 27aacasos mucoepidermoide el carcinoma adenoide quístic. En el període 4 1998-2002 la demarcació de histologia; Tarragona, només 4 dels 27 14 casos tenen aquesta histologia; però, hi tenen aquesta però, hi ha casos (> 50%) que són carcinoma demarcació de Tarragona, només 4 dels 27 casos tenen aquesta histologia; però, hi ha 14 casos (> 50%) que són carcinoma SAI, adenocarcinoma o neoplàsia maligna. SAI, adenocarcinoma SAI o neoplàsia maligna. SAI ha 14 casos (> 50%) que són carcinoma SAI, adenocarcinoma SAI o neoplàsia maligna. 8010 8010 8140 8140 8070 8070 8000 8000 8200 8200 8430 8430 8550 8550 8071 8071 8141 8141 8560 8560

HISTOLOGIA HISTOLOGIA CARCINOMA, SAI CARCINOMA, SAI ADENOCARCINOMA, SAI ADENOCARCINOMA, SAI CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI NEOPLÀSIA MALIGNA NEOPLÀSIA MALIGNA CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE CARCINOMA DE CÈL·LULES ACINOSES CARCINOMA DE CÈL·LULES ACINOSES CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT, SAI CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT, SAI ADENOCARCINOMA ESCIRRÓS (ESCIRRO) ADENOCARCINOMA ESCIRRÓS (ESCIRRO) CARCINOMA ADENOESCAMÓS CARCINOMA ADENOESCAMÓS TOTAL TOTAL

N N 5 5 5 5 4 4 3 3 3 3 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 27 27

% % 18,5% 18,5% 18,5% 18,5% 14,8% 14,8% 11,1% 11,1% 11,1% 11,1% 7,4% 7,4% 7,4% 7,4% 3,7% 3,7% 3,7% 3,7% 3,7% 3,7%

Taula 124. Tarragona 1998-2002. Histologies dels càncers de glàndules salivals en ambdós sexes. Taula 124. Tarragona 1998-2002. Histologies dels càncers de glàndules salivals en ambdós sexes.

A la taula 125, es veuen les histologies dels càncers de glàndules

A la taula 125, es veuen les histologies dels càncers de glàndules salivals durant els salivals durant elsveuen vint-i-cinc anysdels quecàncers cobreix l’estudi.salivals durant els A la taula 125, es les histologies de glàndules vint-i-cinc anys que cobreix l’estudi. vint-i-cinc anys que cobreixen l’estudi. La sublocalització què es veuen més càncers a les glàndules sali-

vals en el període 1980-2005 es pot veure a la taula següent. La paròtida és la glàndula salival amb més freqüència de tumors malignes. 234 234

201


Encarna Mur i Restoy

Durant el període 1982 a 2004, en els homes, el càncer de glàndules salivals ha presentat un descens de la incidència de 0,3% que no ha estat significatiu (IC95% -3,8, 3,4). En les dones, la tendència de la incidència té un augment del 2,6% que no té significació estadística (IC95% -10,1, 17,1). La tendència de la incidència del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes s’ha reduït un 1%, reducció estadísticament no significativa (IC95% -3,8, 1,8). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer de glàndules salivals no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraHISTOLOGIES N % estimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 127). CARCINOMA ESCAMÓS 28 19,72% A la taula 128 i a la figura 74, es pot19 veure l’evolució de les taxes CILINDROMA 13,38% CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE 18 12,68% ajustades d’incidència per sexe en el període de 1982 a 2005. ADENOCARCINOMA CARCINOMA, SAI HISTOLOGIES NEOPLÀSIA MALIGNA CARCINOMA ESCAMÓS CARCINOMA CÈL·LULES ACINOSES CILINDROMA CARCINOMA DUCTAL INFILTRANT CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE TUMOR MIXT MALIGNE ADENOCARCINOMA ALTRES CARCINOMA, SAI TOTAL CASOS NEOPLÀSIA MALIGNA

15

10,56%

15 N 14 28 9 19 5 18 5 15 14 15 142 14

10,56% % 9,86% 19,72% 6,34% 13,38% 3,52% 12,68% 3,52% 10,56% 9,86% 10,56% 100,00% 9,86%

Taula 125. Tarragona 1980-2005. Histologies dels càncers de glàndules salivals en ambdós sexes.

CARCINOMA CÈL·LULES ACINOSES

9

6,34%

CARCINOMA DUCTAL INFILTRANT

5

3,52%

TUMOR MIXT MALIGNE

5

3,52%

LaALTRES sublocalització en què es veuen més càncers a 14 les glàndules salivals9,86% en el període TOTAL CASOS 142 és la glàndula salival 100,00% 1980-2005 es pot veure a la taula següent. La paròtida amb més Taula 125. Tarragona 1980-2005. Histologies dels càncers de glàndules salivals en ambdós sexes. freqüència de tumors malignes.

SUBLOCALITZACIÓ

N

%

GLÀNDULA PARÒTIDA La sublocalització en què es veuen més càncers a les101 glàndules salivals 71,1% en el període GLÀNDULA SUBMANDIBULAR 31és la glàndula salival 21,8%amb més 1980-2005 es pot veure a la taula següent. La paròtida GLÀNDULA SUBLINGUAL freqüència de tumors malignes.

1

GLÀNDULA SALIVAL MAJOR, NOS

9

6,3%

142 N

100% %

TOTAL CASOS SUBLOCALITZACIÓ

0,7%

Taula 126. Tarragona GLÀNDULA PARÒTIDA1980-2005. Sublocalitzacions del càncer 101 de glàndules salivals 71,1%en ambdós sexes.

GLÀNDULA SUBMANDIBULAR

31

21,8%

GLÀNDULA SUBLINGUAL

1

0,7%

GLÀNDULA SALIVAL MAJOR, NOS

9

6,3%

Durant període 1982 a 2004, en els homes, el 142 càncer de glàndules salivals ha TOTALel CASOS 100% presentat descens1980-2005. de la incidència de 0,3% del quecàncer no hadeestat significatiu Taula 126. un Tarragona Sublocalitzacions glàndules salivals (IC95% en ambdós-

sexes. 3,8, 3,4). En les dones, la tendència de la incidència té un augment del 2,6% que no

té significació estadística (IC95% -10,1, 202 17,1). La tendència de la incidència del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes s’ha reduït un 1%, reducció Durant el període 1982 a 2004, en els homes, el càncer de glàndules salivals ha estadísticament no significativa (IC95% -3,8, 1,8). Per al càlcul del percentatge de


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll... que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 127). PERÍODE

PAC

IC95%

Homes

1982-2004

-0,3

(-3,8 - 3,4)

Dones

1982-2004

2,6

(-10,1 - 17,1)

Ambdós sexes

1982-2004

-1,0

(-3,8 - 1,8)

Taula 127. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de glàndules salivals per sexe.

2,5

A la taula 128 i a la figura 74, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades 2,0 d’incidència per sexe en el període de 1982 a 2005. 1,5

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

HOMES DONES ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 1,0 3 1,2 1,0 1982 2 0,8 0,6 30,5 1,2 1,0 1983 0 0,0 0,0 5 1,9 1,2 1984 2 0,8 0,4 10,0 0,4 0,4 1985 3 1,1 0,8 1 0,4 0,3 1986 1 0,4 0,4 3 1,1 0,6 1987 3 1,1 0,9 3 1,1 0,8 1988Any 2 0,7 0,3 2 0,7 0,5Homes 1989 0 0,0 0,0 Dones 4 1,5 1,1 1990 1 0,4 0,1 1 0,4 0,2 1991 0 0,0 0,0 Figura 74. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de 4 salivals per 1,5sexe. 1,2 1992 4 1,4 0,9 glàndules 3 1,1 0,5 1993 0 0,0 0,0 5 1,8 1,3 1994 4 1,4 0,7 4.7.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat 2 0,7 0,5 1995 4 1,4 0,7 6 2,1 1,2 1996 1 0,3 0,1 El nombre glàndules salivals és de 0,3 3 i és superior 2 de morts 0,7anuals per 0,2càncer de1997 1 0,2 en 1 0,3 0,1 1998 3 1,0 les dones, 1,6 respecte a 1,4 en homes. La TB de mortalitat és de 0,5, amb 0,7 una TA 2 0,7 0,3 1999 4 1,4 0,5 de 0,2 casos per 100.000 habitants/any. Els APVP/any és de 22,8, 8,4 en els homes i 3 1,0 0,5 2000 1 0,3 0,1 1,1 1,0 i 53,3 0,6 14,4 en5les dones.1,7 El percentatge M/I és2001 de 55,6, 58,33 en els homes en les 1 0,3 0,2 2002 4 1,3 0,4 dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer de glàndules salivals és 4 1,2 0,8 2003 5 1,6 0,7 de 0,01,8 0,02 en homes en dones (vegeu 2,4 i 0,01 1,1 2004 la taula 129). 1 0,3 0,1 6 1,7 0,8 2005 5 1,5 0,6 Taula 128. Tarragona 1982-2005. càncer de N/ANY %T EvolucióTBde les taxes TA ajustades TAC74d’incidència %M/I del APVP/ANY glàndules salivals per sexe.

Homes

1,4

0,2

0,5

0,2

0,02

58,3

8,4

Dones

1,6

0,3

0,5

0,2

0,01

53,3

14,4

Ambdós sexes

3,0

0,2

0,5

0,2

0,01

55,6

22,8

Taula 129. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe.

La236 mitjana d’edat dels casos morts per càncer de les glàndules salivals és de 72,7 anys amb un rang que va de 45 a 85 anys (vegeu la taula 130). LOCALITZACIÓ TUMORAL Glàndules salivals

MITJANA

RANG

72,7

45 - 85

203

Taula 130. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes. Mitjana d’edat i rang d’edat.


Encarna Mur i Restoy A la taula 128 i a la figura 74, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades d’incidència per sexe en el període de 1982 a 2005.

TA 1,0 1,0 1,2 0,4 0,3 0,6 0,8 0,5 1,1 0,2 1,2 0,5 1,3 0,5 1,2 0,2 0,1 0,3 0,5 1,1 0,2 0,8 1,1 0,8

ANY 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Any

N/ANY 2 0 2 3 1 3 2 0 1 0 4 0 4 4 1 1 3 4 1 3 4 5 1 5

DONES TB 0,8 0,0 0,8 1,1 0,4 1,1 0,7 0,0 0,4 0,0 1,4 0,0 1,4 1,4 0,3 0,3 1,0 1,4 0,3 1,0 1,3 1,6 0,3 1,5

TA 0,6 0,0 0,4 0,8 0,4 0,9 0,3 0,0 0,1 0,0 0,9 0,0 0,7 0,7 0,1 0,2 0,7 0,5 0,1 0,6 0,4 0,7 0,1 0,6

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

HOMES TB 1,2 1,2 1,9 0,4 0,4 1,1 1,1 0,7 1,5 0,4 1,5 1,1 1,8 0,7 2,1 0,7 0,3 0,7 1,0 1,7 0,3 1,2 2,4 1,7

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

N/ANY 3 3 5 1 1 3 3 2 4 1 4 3 2,5 5 2 2,0 6 2 1,5 1 2 1,0 3 0,5 5 1 0,0 4 8 6

Taula 128. Tarragona 1982-2005. Evolució Homes de les taxes ajustades d’incidència Dones del càncer de glàndules salivals per sexe. Figura 74. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de glàndules salivals per sexe.

4.7.2 Mortalitat i tendència de la mortalitat 4.7.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

El nombre de morts anuals per càncer de glàndules salivals és de 3 i és 236 superior endelesmorts dones, 1,6per respecte a 1,4 en homes. TB3 de El nombre anuals càncer de glàndules salivals La és de i ésmortalitat superior en és deles 0,5, amb1,6 una TA de 0,2encasos per habitants/any. Elsuna APVP/ dones, respecte a 1,4 homes. La 100.000 TB de mortalitat és de 0,5, amb TA any 22,8, en els homes i 14,4 en les dones. El 8,4 percentatge deés 0,2de casos per 8,4 100.000 habitants/any. Els APVP/any és de 22,8, en els homesM/I i és 14,4 de 55,6, 58,3 en els homes i 53,3 en les dones. La taxa acumulada en les dones. El percentatge M/I és de 55,6, 58,3 en els homes i 53,3 en les de mortalitat a 74acumulada anys perdecàncer deaglàndules salivals és de 0,01, 0,02 dones. La taxa mortalitat 74 anys per càncer de glàndules salivals és en homes i 0,01 donesi 0,01 (vegeu la taula de 0,01, 0,02 en en homes en dones (vegeu129). la taula 129). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

Homes

1,4

0,2

0,5

0,2

0,02

58,3

APVP/ANY 8,4

Dones

1,6

0,3

0,5

0,2

0,01

53,3

14,4

Ambdós sexes

3,0

0,2

0,5

0,2

0,01

55,6

22,8

Taula 129. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe.

La mitjana d’edat dels casos morts per càncer de les glàndules salivals és de 72,7 anys amb un rang que va de 45 a 85 anys (vegeu la taula 130).

204 LOCALITZACIÓ TUMORAL Glàndules salivals

MITJANA

RANG

72,7

45 - 85


N/ANY

%T

Homes

1,4

0,2

Dones

1,6

0,3

Ambdós sexes

3,0

0,2

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

0,5 0,2 0,02 58,3 8,4cap i coll... Incidència i supervivència del càncer de 0,5

0,2

0,01

53,3

14,4

0,5

0,2

0,01

55,6

22,8

Taula 129. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe.

La mitjana d’edat dels casos morts per càncer de les glàndules saliLa de mitjana casos perque càncer salivals és de 72,7 vals és 72,7d’edat anysdels amb unmorts rang vadedeles45glàndules a 85 anys (vegeu la taula anys amb un rang que va de 45 a 85 anys (vegeu la taula 130). 130). LOCALITZACIÓ TUMORAL Glàndules salivals

MITJANA

RANG

72,7

45 - 85

Taula 130. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes. Mitjana d’edat i rang d’edat.

El grup d’edat d’entre 80 i 84 anys, en els homes, es troba la TEE de mortalitat per El grup d’edat d’entre 80 i 84 anys, en els homes, es troba la TEE càncer de glàndules salivals més elevada, 7,4. No hi ha cap cas de mort per càncer de mortalitat per càncer de glàndules salivals més elevada, 7,4. No hi ha de glàndules salivals per sota dels 45 anys en els homes. En les dones, el major cap cas de mort per càncer de glàndules salivals per sota dels 45 anys 237 en els homes. En les dones, el major nombre de casos de mortalitat per càncer nombre de glàndules salivals es veu a partir dels 75 anys (vegeu la taula de casos de mortalitat per càncer de glàndules salivals es veu a partir dels 75 131 i laanys figura 75). (vegeu la taula 131 i la figura 75). HOMES N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,2 0 0 0 0,2 0,2 0,2 0,4 0,2

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1,0 0 0 0 1,3 1,5 2,1 7,4 5,2

GRUPS D’EDAT De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De 10 a 14 anys De 15 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys De 60 a 64 anys De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys De 75 a 79 anys De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys

DONES N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0,2 0 0 0 0 0 0,2 0 0,4 0,4 0,4

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0,9 0 0 0 0 0 1,2 0 3,2 4,8 5,5

Taula 131. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals. Taxes específiques per edat i sexe.

TEE

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de glàndules 8 7 presentat un augment de la mortalitat de 2,1% que no ha essalivals ha 6 tat significatiu (IC95% -11,1, 17,3). En les dones, la tendència de la mor5 Homes talitat té un augment de 5,5% que no té significació estadística (IC95% 4 Dones 3 -9, 22,3). La tendència de la mortalitat per càncer de glàndules salivals 2 en ambdós sexes ha incrementat un 0,1%, increment estadísticament no 1 significatiu (IC95% -8,8, 9,9). Per al càlcul del percentatge de canvi anual 0

205

Figura 75. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals. Taxes específiques per edat i sexe.

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de glàndules salivals ha


Encarna

0 0 0 Mur0,2 i Restoy 0 0 0 0,2 0,2 0,2 0,4 0,2

0 0 0 1,0 0 0 0 1,3 1,5 2,1 7,4 5,2

De De De De De De De De De De De De

30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85

a 34 a 39 a 44 a 49 a 54 a 59 a 64 a 69 a 74 a 79 a 84 a 99

anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys

0 0,2 0 0 0 0 0 0,2 0 0,4 0,4 0,4

0 0,9 0 0 0 0 0 1,2 0 3,2 4,8 5,5

de les tendències de mortalitat del càncer de glàndules salivals no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment Taula 131. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de glàndules salivals. Taxes específiques per edat i sexe. S’ha fet des de 1982 a 2004 (vegeu la taula 132). infraestimada. 8 7 6

TEE

5

Homes

4

Dones

3 2 1 0

de glàndules salivals en ambdós sexes ha incrementat un 0,1%, increment Figura 75. Tarragona no 1998-2002. Mortalitat del-8,8, càncer de glàndules salivals.del Taxes específiquesde per estadísticament significatiu (IC95% 9,9). Per al càlcul percentatge edat i sexe.

canvi anual de les tendències de mortalitat del càncer de glàndules salivals no s’ha Durant 1982-2004, elsleshomes, el càncer glàndules salivals tingut el en període compte l’any 2005, jaenque actualitzacions de de dades dels propers anysha

A la taula 133 i a la figura 76, es pot veure l’evolució de les taxes presentat ununa augment la mortalitat dede 2,1% que no estat significatiu recuperen petita de quantitat de casos l’últim any,haper la qual cosa és (IC95% possible ajustades de mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe en el 11,1, En les dones, la tendència de actualment la mortalitatinfraestimada. té un augment de 5,5% quedeno que 17,3). la mortalitat de l’any 2005 estigui S’ha fet des períodeté1982-2005 a la demarcació de Tarragona. 1982 a 2004 (vegeu la taula 132).-9, 22,3). La tendència de la mortalitat per càncer significació estadística (IC95% 238

PERÍODE

PAC

IC95%

Homes

1982-2004

2,1

(-11,1 - 17,3)

Dones

1982-2004

5,5

(-9,0 - 22,3)

Ambdós sexes

1982-2004

0,1

(-8,8 - 9,9)

Taula 132. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe.

A la taula 133 i a la figura 76, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de 1,0

mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe en el període 1982-2005 a la demarcació de Tarragona. 0,8

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

HOMES DONES 0,6 ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 3 1,2 0,9 1982 0 0,0 0,0 00,4 0,0 0,0 1983 0 0,0 0,0 1 0,4 0,2 1984 2 0,8 0,4 00,2 0,0 0,0 1985 1 0,4 0,1 3 1,2 0,8 1986 1 0,4 0,4 4 1,5 1,0 1987 1 0,4 0,2 20,0 0,8 0,3 1988 2 0,7 0,4 0 0,0 0,0 1989 0 0,0 0,0 2 0,7 0,3 1990 1 0,4 0,2 1 0,4 0,1 1991Any 1 0,4 0,1 1 0,4 0,2 1992 1 0,4 0,1 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 Homes 1993 Dones 3 1,1 0,6 1994 1 0,4 0,1 0 0,0 0,0 1995 1 0,3 0,2 1 76. Tarragona 0,4 0,1 Evolució1996 0 0,0 Figura 1982-2005. de les taxes ajustades de mortalitat del0,0 càncer de glàndules salivals 2 0,7 per sexe. 0,5 1997 0 0,0 0,0 1 0,3 0,2 1998 2 0,7 0,4 2 0,7 i evolució 0,3 de la supervivència 1999 1 0,3 0,1 4.7.3. Supervivència 1 0,3 0,1 2000 1 0,3 0,1 1 0,3 0,2 2001 2 0,7 0,3 206pacients 2 diagnosticats 2 0,6 0,4 2002 0,6 0,1 La supervivència observada a un any dels de càncer de 2 0,6 0,4 2003 1 0,3 0,1 glàndules3 salivals a0,9 la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 61,5% en els 0,5 2004 2 0,6 0,3 2 0,6 0,3 2005 2 0,6 0,2

homes i de 91,7 % en les dones. La supervivència observada a tres i cinc anys és de


sexe.

A la taula 133 i a la figura 76, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

mortalitat del càncer de glàndules salivals per sexe en el període 1982-2005 a la demarcació de Tarragona.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

HOMES DONES ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 3 1,2 0,9 1982 0 0,0 0,0 1,0 0 0,0 0,0 1983 0 0,0 0,0 1 0,4 0,2 1984 2 0,8 0,4 0,8 0,0 0 0,0 1985 1 0,4 0,1 3 1,2 0,8 1986 1 0,4 0,4 0,6 1,5 4 1,0 1987 1 0,4 0,2 2 0,8 0,3 1988 2 0,7 0,4 0 0,0 1989 0 0,0 0,0 0,4 0,0 2 0,7 0,3 1990 1 0,4 0,2 1 0,1 1991 1 0,4 0,1 0,2 0,4 1 0,4 0,2 1992 1 0,4 0,1 0 0,0 0,0 1993 0 0,0 0,0 0,0 3 1,1 0,6 1994 1 0,4 0,1 0 0,0 0,0 1995 1 0,3 0,2 1 0,4 0,1 1996 Any 0 0,0 0,0 2 0,7 0,5 1997 0 0,0 0,0 Dones 1 0,3 0,2 Homes 1998 2 0,7 0,4 2 0,7 0,3 1999 1 0,3 0,1 1 0,3 0,1 2000 1 0,3 0,1 Figura 76. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer 1 de glàndules 0,3 salivals per 0,2 2001 2 0,7 0,3 sexe. 2 0,6 0,4 2002 2 0,6 0,1 2 0,6 0,4 0,3 0,1 4.7.3. Supervivència i evolució de la2003 supervivència1 3 0,9 0,5 2004 2 0,6 0,3 2 0,6 0,3 2005 2 0,6 0,2 La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de

Taula 133. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de glàndules salivals a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 61,5% en els glàndules salivals per sexe.

homes i de 91,7 % en les dones. La supervivència observada a tres i cinc anys és de 46,2% en els homes i de 83,3% i 66,7%, respectivament, en les dones. La

4.7.3 Supervivència i evolució de la supervivència

supervivència observada a deu anys és de 30,8% en els homes i de 33,3% en les dones239

La supervivència (vegeu la taula 134observada i la figura 77). a un any dels pacients diagnosticats de càncer de glàndules salivals a la demarcació de Tarragona entre 1995 i La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de glàndules 1999 és de 61,5% en els homes i de 91,7% en les dones. La supervivència salivals a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 63,5% en els homes i de observada a tres i cinc anys és de 46,2% en els homes i de 83,3% i 66,7%, 95,3% en les dones. En els homes la supervivència relativa a tres i cinc anys és la respectivament, en les dones. La supervivència observada a deu anys mateixa, 49%. En les dones, la supervivència relativa a tres i cinc anys és de 87,2% i és de 77,4%, 30,8%respectivament. en els homes i de 33,3% en les dones (vegeu la taula 134 i la La supervivència relativa a deu anys és de 45,7% en els figurahomes 77). i de 48,5% en les dones (vegeu la taula 134 i la figura 77). Any 1 3 5 10

Obs 61,5 46,2 46,2 30,8

HOMES (n = 13) IC95% Rel (40 - 94,6) 63,5 (25,7 - 83) 49 (25,7 - 83) 49 (13,6 - 69,5) 45,7

IC95% (41,3 - 97,5) (27,2 - 88,1) (27,2 - 88,1) (20,2 - 103,2)

Obs 91,7 83,3 66,7 33,3

DONES (n = 12) IC95% Rel (77,3 - 100) 95,3 (64,7 - 100) 87,2 (44,7 - 99,5) 77,4 (15 - 74,2) 48,5

IC95% (80,4 - 104) (67,7 - 104,6) (51,9 - 115,5) (21,8 - 107,9)

Taula 134. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de glàndules salivals per sexe.

240

207


Encarna Mur i Restoy 110

Supervivencia (%)

100 La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de 90 càncer de 80 glàndules salivals a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de7063,5% en els homes i de 95,3% en les dones. En els homes la 60 supervivència relativa a tres i cinc anys és la mateixa, 49%. En les dones, 50 la supervivència relativa a tres i cinc anys és de 87,2% i 77,4%, respecti40 30 vament. La supervivència relativa a deu anys és de 45,7% en els homes 20 i de 48,5%10en les dones (vegeu la taula 134 i la figura 77). 0 0

1

2

110

3

4

5

Temps

6

7

Homes

100

8

9

10

Dones

Supervivencia (%)

90 Figura 77. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de glàndules salivals 80 per sexe. 70 60 En els homes, en valorar la supervivència relativa a un, tres i cinc anys en els 50

diferents períodes des de l’interval 1985-1989 al 2000-2004, s’aprecia una reducció 40

de la supervivència relativa durant els períodes 1990-1994 i 1995-1999 que remunta 30 20període 2000-2004. La supervivència relativa a cinc anys és de 64,1% en el durant el 10

període 1985-1989, passa a 49% en els dos períodes següents i incrementa a 64,7% en 0 0 1 En 2les dones, 3 4 supervivència 5 6 7 8a cinc 9 anys 10en el el període 2000-2004. la relativa

Temps

període 1985-1989 és de 42,2%,Homes augmenta en els dos intervals posteriors fins arribar Dones al 77,4% en el període 1995-1999 i baixa a 57,3% en l’últim interval estudiat (vegeu la Figura 77. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de glàndules

taula i les figures 78 i 79). salivals135, per sexe.

En els homes, en valorar la supervivència relativa a un, tres i cinc anys en els 1 ANY

3 ANYS

5 ANYS

10 ANYS

diferents períodes des deRel l’interval 1985-1989 al 2000-2004, s’aprecia una reducció Obs Obs Rel Obs Rel Obs Rel de la supervivència relativa durant els períodes HOMES 1990-1994 i 1995-1999 que remunta durant el període 2000-2004. anys és 50,0 de 64,1%55,3 en el 1985-1989 90,0 90,1 La supervivència 60,0 64,1 relativa 60,0a cinc64,1 1990-1994 període 1985-1989, passa a 49% en els dos períodes següents i incrementa a 64,7% 60,0 61,2 46,7 49,0 46,7 49,0 46,7 49,0 en 61,5 63,5 46,2 la supervivència 49,0 46,2 relativa 49,0 a cinc 30,8 anys 45,7 el 1995-1999 període 2000-2004. En les dones, en el 2000-2004 89,5és de 92,3 63,2 69,3 52,6 64,7 - fins arribar període 1985-1989 42,2%, augmenta en els dos intervals posteriors DONES

al 77,4% en el període 1995-1999 i baixa a 57,3% en l’últim interval estudiat (vegeu la 1985-1989

80,0

81,5

40,0

42,2

40,0

42,2

30,0

33,2

88,9

89,0

66,7

70,2

66,7

70,2

55,6

63,5

taula 135, i les figures 78 i 79). 1990-1994 1995-1999

91,7 95,3 1 ANY 66,7 67,8 Obs Rel

83,3 87,2 3 ANYS 50,0 53,4 Obs Rel

66,7 77,4 5 ANYS 50,0 57,3 Obs Rel

33,3 48,5 10 ANYS Obs Rel

1985-1989

90,0

90,1

60,0

64,1

60,0

64,1

50,0

55,3

1990-1994

60,0

61,2

46,7

49,0

46,7

49,0

46,7

49,0

1995-1999

61,5

63,5

46,2

49,0

46,2

49,0

30,8

45,7

2000-2004

89,5

92,3

63,2

69,3 DONES

52,6

64,7

-

-

1985-1989

80,0

81,5

40,0

42,2

42,2

30,0

33,2

88,9

89,0

66,7

208 70,2

40,0

1990-1994

66,7

70,2

55,6

63,5

1995-1999

91,7

95,3

83,3

87,2

66,7

77,4

33,3

48,5

2000-2004

Taula 135. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de glàndules salivals per HOMES sexe i quinquennis.

2000-2004

241


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

En els homes, en valorar la supervivència relativa a un, tres i cinc anys en els diferents períodes des de l’interval 1985-1989 al 2000-2004, s’aprecia una reducció de la supervivència relativa durant els períodes 1990-1994 i 1995-1999 que remunta durant el període 2000-2004. La supervivència relativa a cinc anys és de 64,1% en el període 1985-1989, passa a 49% en els dos períodes següents i incrementa a 64,7% en el període 2000-2004. En les dones, la supervivència relativa a cinc anys en el període 1985-1989 és de 42,2%, augmenta en els dos intervals posteriors fins arribar al 77,4% en el període 1995-1999 i baixa a 57,3% en l’últim interval estudiat (vegeu la taula 135, i les figures 78 i 79). 100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 78. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de glàndules salivals per quinquennis en homes.

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 79. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de glàndules salivals per quinquennis en dones.

4.7.4. Prevalença

209

La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 8,16 casos per 100.000 homes


Encarna Mur i Restoy

4.7.4 Prevalença La taxa de prevalença a 31 de desembre de 2004 és de 8,16 casos per 100.000 homes i de 4,39 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 6,29 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos prevalents és de 28 casos en els homes, de 15 casos en les dones i de 43 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 136). TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

8,16

28

Dones

4,39

15

Ambdós sexes

6,29

43

TAXA NOMBRE DE CASOS Taula 136. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de Homes 8,16 glàndules salivals. TAXA NOMBRE 28 DE CASOS Dones Homes

4,39

15

8,16 de glàndules salivals prevalents 28 La projecció del nombre de casos de càncer a 31 de

43 Dones 4,39 dede 15 La projecció nombre de casos deelsglàndules desembre de 2010del i 2015 és, respectivament, 34 icàncer 38 casos en homes, i de 20salivals i prevalents a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 34 i 38 prevalents en aquestes dates ésde 53 i 60 (vegeu la 137).prevalents Taula 136. homes, Tarragona 2004. Taxa prevalença nombre de casos del càncer els casosLa en els i de 20 i de 22 en lestaula dones. Siprevalents es prenen projecció del nombre de casos de casos càncer ide glàndules salivals a 31 de de dos glàndules salivals. de 2010 i 2015 és, respectivament, de prevalents 34 i 38 casos enen elsaquestes homes, i dedates 20 i sexesdesembre conjuntament, el nombre de casos és 2004de càncer de glàndules 2010 2015 a 31 de La casos projecció del nombre de casos salivals prevalents en les dones. Si es 137). prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos de 5322i 60 (vegeu la taula Ambdós sexes

6,29

Taula 136. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de Ambdós sexes 6,29sexes conjuntament, el nombre 43 22 casos en les dones. Si es prenen els dos de casos glàndules salivals.

Homes de 38 i de 20 i desembre i 2015 és, respectivament, de 34 itaula 38 casos prevalents en 2010 aquestes dates és28 de 53 i 60 (vegeu la 34 137).en els homes,

22Dones casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre 15 20 22 de casos 2004 prevalents en aquestes dates és de 53 i 60 (vegeu la2010 taula 137). Ambdós sexes 43 53

2015 60

Homes 28 34 38 Taula 137. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de glàndules salivals a Tarragona per als anys 2010 Dones 15i 2015 per sexe. 20 22 2004 2010 2015 Ambdós sexes de la taxa de43 53 desembre de 2010 60 i 2015, Homes 28prevalença a 31 de 34 38 La projecció Taula 137. Projecció és delde nombre casos prevalents per 100.000 habitants del càncer glàndules Dones 15 20 respectivament, 8,26 de i 8,67 casos per 100.000 homes, i de 4,9 i 5,1522de casos per salivals a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

100.000sexes dones. Si es prenen 43 els dos sexes conjuntament, la taxa de 60 prevalença Ambdós 53 La projecció de la taxa de prevalença a 31 de desembre de 2010 i 2015, d’aquestes dates és 6,61 de i 6,93 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula Taula 137. Projecció delde nombre casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de 138). glàndules

La projeccióper de la taxa de prevalença a 31 de deper 2010 respectivament, de i 8,67 casos 100.000 homes, i dedesembre 4,9 i 5,15 casos salivals a Tarragona és als 8,26 anys 2010 i 2015 perper sexe.

i

dones. Si es prenen dosi sexes la taxa de prevalença 2015,100.000 respectivament, és de els 8,26 8,67 conjuntament, casos per 100.000 homes, i de 4,9 2015 i 2015, La projecció de la taxa de2004 prevalença a 31 2010 de desembre de 2010 d’aquestes dates és de 6,61 i 6,93 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 138). i 5,15respectivament, casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, Homes 8,16 casos per 100.000 8,26 8,67 casos per és de 8,26 i 8,67 homes, i de 4,9 i 5,15

la taxa de prevalença d’aquestes dates és de 6,93 casos per 100.000 Dones 4,39 4,906,61 i la 5,15 100.000 dones. Si es prenen2004 els dos sexes conjuntament, taxa de prevalença 2010 2015 habitants (vegeu la taula 138). Ambdós sexes 6,29 casos per 100.0006,61 Homes 8,16 8,26 8,67 138). d’aquestes dates és de 6,61 i 6,93 habitants (vegeu la 6,93 taula Dones 4,90 5,15 Taula 138. Projecció de la taxa de 4,39 prevalença dels càncers de les glàndules salivals a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. 2004 2010 2015 Ambdós sexes 6,29 6,61 6,93

Homes 8,16 8,26 Taula 138. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de les glàndules salivals a8,67 Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. Dones

4,39

4,90

5,15

Ambdós sexes

6,29

6,61

6,93

4.7.5. Discussió

Taula 138. Projecció de van la taxa de prevalença càncers de les glàndules salivalssalivals, a Tarragona per Del 1980 al 2005 es diagnosticar 142dels casos de càncer de glàndules el 4% 4.7.5. Discussió als anys 2010 i 2015 per sexe.

del total dels càncers de cap i coll. La TA d’incidència del càncer de glàndules

Del 1980 al 2005 es van diagnosticar 142 casos de càncer de glàndules salivals, el 4%

salivals és de 0,4 casos per 100.000 habitants en els homes i en les dones. En la

del total dels càncers de cap i coll. La TA d’incidència del càncer de glàndules

comparativa nacional i internacional, es veu que el càncer de glàndules salivals és

salivals és de 0,4 casos per 100.000 habitants 4.7.5. Discussió 210 en els homes i en les dones. En la

comparativa nacional i internacional, es veu que el càncer de glàndules salivals és

Del 1980 al 2005 es van diagnosticar 142 casos de càncer de glàndules salivals, el 4%

243


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.7.5 Discussió Del 1980 al 2005 es van diagnosticar 142 casos de càncer de glàndules salivals, el 4% del total dels càncers de cap i coll. La TA d’incidència del càncer de glàndules salivals és de 0,4 casos per 100.000 habitants en els homes i en les dones. En la comparativa nacional i internacional, es veu que el càncer de glàndules salivals és poc freqüent a la demarcació de Tarragona tant en els homes com en les dones (vegeu les figures 80 i 81) (Curado 2007). El càncer de glàndules salivals és l’únic dels tumors de cap i coll a la demarcació de Tarragona en què la incidència és superior en les dones, amb una raó de sexes de 0,8. Aquest fet es veu en molts altres registres a la resta del món (vegeu la taula 68). A diferència de la majoria dels altres tumors de l’esfera de cap i coll, aquests tumors no tenen relació amb el consum de tabac i alcohol, ni amb el VPH. Això pot justificar aquesta raó de sexes diferent de la resta. A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic dels pacients amb tumors de glàndules salivals és de 68,1 anys en els homes, 67 en les dones i 67,5 en ambdós sexes. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana d’edat en totes les races va ser similar a la nostra en els homes, 67 anys, i inferior en les dones, 60 anys (SEER 2009). Les histologies que predominen en els tumors de les glàndules salivals són adenocarcinoma i carcinoma SAI, per damunt del carcinoma escamós que és el més important en la resta de localitzacions. Al SEER també es veu un clar predomini dels adenocarcinomes, 64,2%, i és més evident aquesta diferència (SEER 2009). La tendència de la incidència dels tumors de glàndules salivals ha fet petits canvis no significatius del 1982 al 2005. En els homes hi ha un descens amb un PAC de -0,3 i en les dones un augment amb un PAC de 2,6. Al SEER també s’han vist petits canvis no significatius, un augment en els dos sexes i en totes les races, amb un PAC d’1,6 en els homes i 1 en les dones (vegeu la taula 132 i la figura 74) (SEER 2009). A les figures 82 i 83, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 19931997 i 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007).

211


Encarna Mur i Restoy

GLÀNDULES SALIVALS-HOMES 1,1

EUA, SEER: Blanc no hispans

1,1

Espanya, Conca

Austràlia, Nova Gales del Sud

1,1 1,1

Polinèsia Francesa

1

Malàisia, Penang

1

Polònia, Kielce Argentina, Badia Blanca

0,9

Brasil, Goiânia

0,9

Colòmbia, Cali

0,9

Canadà

0,9

Israel: Jueus

0,9

Itàlia, Torí

0,9 0,9

EUA, Hawaii: Blancs EUA, SEER: Negres

0,8

República Txeca

0,8

França, Baix Rin

0,8

Itàlia, Varese

0,8

Suïssa, Neuchâtel

0,8 0,8

Nova Zelanda

0,8

EUA, Hawaii: Hawaians Egipte, Gharbia

0,7

*Xina, Hong Kong

0,7

Singapur

0,7

Àustria

0,7

Dinamarca

0,7

Finlàndia

0,7

França, Tarn

0,7

Alemanya, Munic

0,7

Irlanda

0,7

Noruega

0,7

Espanya, Astúries

0,7

Espanya, País Basc

0,7 0,7

Suècia EUA, SEER: API

0,6

Israel: No jueus

0,6

Espanya, Albacete

0,6

Espanya, Granada

0,6

Espanya, Múrcia

0,6

Espanya, Navarra

0,6

Suïssa, Ginebra

0,6 0,6

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,6

Regne Unit,Irlanda del Nord

0,5

Xile, Valdívia

0,5

EUA, SEER : Blancs hispans

0,5

India, Bombai

0,5

Kuwait: Kuwaitians

*Turquia, Izmir

0,5

Itàlia, Parma

0,5 0,5

Itàlia, Siracusa Espanya, Illes Canàries

0,5

Espanya, Girona

0,5 0,5

Regne Unit,Escòcia

0,4

Eslovènia

0,4

Espanya, Tarragona

0,4

Espanya, Saragossa

0,3

Equador, Quito

0,3

Corea, Daejeon *Perú, Trujillo

0,2

Tailàndia, Songkhla

0,2 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Figura 80. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de glàndules salivals en homes.

212


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

GLÀNDULES SALIVALS-DONES 1,3

EUA, Hawaii: Hawaians

1,1

Espanya, Conca

1

Argentina, Badia Blanca

0,9

Itàlia, Varese

0,9

Suïssa, Ginebra

0,9

Polinèsia Francesa Xile, Valdívia

0,7

Colòmbia, Cali

0,7

EUA, SEER: API

0,7 0,7

EUA, SEER: Blancs no hispans

0,7

Malàisia, Penang

0,7

Itàlia, Torí

0,6

Egipte, Gharbia

0,6

Brasil, Goiânia Canadà

0,6

EUA, SEER: Negres

0,6

Kuwait: Kuwaitians

0,6

República Txeca

0,6

França, Baix Rin

0,6

Noruega

0,6

Suècia

0,6

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,6 0,6

Nova Zelanda

0,6

EUA, Hawaii: Blancs

0,5

*Xina, Hong Kong

0,5

Israel: Jueus Corea, Daejeon

0,5

Singapur

0,5

Dinamarca

0,5

Finlàndia

0,5

Espanya, Albacete

0,5

Espanya, Astúries

0,5

Espanya, Múrcia

0,5

Espanya, Navarra

0,5 0,5

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,5

Regne Unit, Irlanda del Nord EUA, SEER: Blancs hispans

0,4

India, Bombai

0,4 0,4

Israel: No jueus Àustria

0,4

Alemanya, Munic

0,4

Irlanda

0,4

Itàlia, Siracusa

0,4 0,4

Polònia, Kielce Eslovènia

0,4

Espanya, País Basc

0,4

Espanya, Girona

0,4

Espanya, Tarragona

0,4 0,4

Regne Unit, Escòcia Tailàndia, Songkhla

0,3

*Turquia, Izmir

0,3

França, Tarn

0,3

Itàlia, Parma

0,3

Espanya, Illes Canàries

0,3 0,3

Espanya, Granada

0,3

Espanya, Saragossa

0,2

Equador, Quito

0,1

*Perú, Trujillo

0,1

Suïssa, Neuchâtel 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

Figura 81. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de glàndules salivals en dones.

213


Encarna Mur i Restoy La tendència de la incidència dels tumors de glàndules salivals ha fet petits canvis no significatius del 1982 al 2005. En els homes hi ha un descens amb un PAC de -0,3 i en les dones un augment amb un PAC de 2,6. Al SEER també s’han vist petits canvis no en els doslasexes i enajustada totes les races, ambtumors un PAC d’1,6 Pel significatius, que fa a un laaugment mortalitat, taxa dels deenglàndules els homes i 1 en les dones (vegeu la taula 132 i la figura 74) (SEER 2009). salivals a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 és de 0,2 les figures 82 i 83, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència casos perA 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,2 en els homes i 0,2 d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993-1997 i 1998-2002, en les dones. La taxa de mortalitat publicada al SEER49 en el període corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five 2002-2006 és de 0,4 morts per 100.000 habitants/any en els homes i 0,1 Continents (Parkin 2002; Curado 2007). en les dones (SEER 2009). Aquestes xifres són similars a les de la nostra àrea geogràfica. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin

EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

1

CIFV-VIII

TA

2

CIFV-IX

Figura 82. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de glàndules salivals en homes.

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí

247

Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra

Tarragona 0

1 CIFV-VIII

TA

2 CIFV-IX

Figura 83. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de glàndules salivals en dones.

Pel que fa a la mortalitat, la taxa ajustada dels tumors de glàndules salivals a la

49 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 és de 0,2 casos per 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,2 en els homes i 0,2 en les dones. La taxa de mortalitat publicada al SEER78 en el període 2002-2006 és de 0,4 morts per 100.000 214

habitants/any en els homes i 0,1 en les dones (SEER 2009). Aquestes xifres són similars a les de la nostra àrea geogràfica.


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Segons el present estudi, l’evolució temporal de la mortalitat dels tumors de les glàndules salivals evidencia un increment no significatiu des de l’any 1982 fins a l’actualitat, amb un PAC de 2,1 en els homes, 5,5 en les dones i 0,1 en ambdós sexes. La mitjana d’edat al moment de la mort a l’RCT va ser de 72,7 anys. Al SEER en període 2002-2006, la mitjana va ser de 73 anys en ambdós sexes, similar a la de la nostra població. La tendència de la mortalitat va fer petits canvis no significatius amb un descens en els homes, PAC de -0,1, i un augment en les dones, PAC de 0,2 (SEER 2009). La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats de càncer de glàndules salivals, en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona, va ser, respectivament, de 63,5%, 49% i 49% per al sexe masculí, i de 95,3%, 87,2% i 77,4% per al sexe femení (vegeu de 63,5%, 49% i 49% per al sexe masculí, i de 95,3%, 87,2% i 77,4% larespectivament, taula 134). La supervivència relativa a cinc anys en el període 1995per al sexe femení (vegeu la taula 134). La supervivència relativa a cinc anys en el 1999 a la demarcació de Tarragona va ser del 65,6% en ambdós sexes. període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona va ser del 65,6% en ambdós sexes. La supervivència relativa a cinc anys en el període 1999-2005 del SEER La supervivència relativa a cinc anys en el període 1999-2005 del SEER va ser de va ser de 73,9% en totes les races i en ambdós sexes. Com a l’RCT, en totes lesi races i en sexes. Com a l’RCT, en més la raça blanca negra es la73,9% raçaenblanca negra esambdós veu una supervivència alta en iles dones, veu una supervivència més alta en les dones, 79,9% blanques i 81,6% negres, que en 79,9% blanques i 81,6% negres, que en els homes, 67,9% blancs i 65,7% els homes, 67,9%2009). blancs A i 65,7% negres (SEER 2009). A Tarragona la supervivència negres (SEER Tarragona la supervivència relativa a cinc anys a cinc és superior a l’europea, inferior a la 74,7% dels EUA, 74,7% la ésrelativa superior a anys l’europea, 59%, i inferior59%, a lai dels EUA, (vegeu (vegeu la figura 84 i la taula 139). figura 84 i la taula 139). GLÀNDULES SALIVARS

Polònia Alemanya Bèlgica Finlàndia Itàlia Europa Gran Bretanya França Tarragona Holanda Espanya EUA-SEER

42 52,8 58,3 58,3 58,8 59 59,4 59,7 65,6 66,5 68,5 74,7 0

20

40

60

80

Figura 84. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes en el període 1995-1999.79

1985-89

Homes Dones Ambdós sexes

215

RCT (% sup. Rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. Rel. 5 a)

64,1 42,2 53,3

-


EUA-SEER

74,7 0

Encarna Mur i Restoy

20

40

60

80

Figura 84. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de glàndules salivals en ambdós sexes en el període 1995-1999.79

1985-89 1990-1994 1995-1999 2000-2004

RCT (% sup. Rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. Rel. 5 a)

64,1 42,2 53,3 49,0 70,2 56,9 49,0 77,4 65,6 64,7 57,3 62,0

54 68 61 56,2 74,8 64,5 -

Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes

Taula 139. Supervivència relativa del càncer de glàndules salivals per sexe en els períodes 19851989, 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,80 i en el període 2000-2004 a Tarragona. 79 El nombre de casos prevalents de càncer de glàndules salivals a SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999. la demarcació de Tarragona a 31 de desembre de 2004 és de 28 en els 249 homes i de 15 en les dones. El maneig i el control d’aquests pacients no representa cap problema des del punt de vista de la planificació de salut. Segons les nostres dades sobre la tendència temporal de la incidència i de la mortalitat, es preveu que el nombre de pacients vius amb diagnòstic de càncer de glàndules salivals s’incrementi de manera molt moderada en un futur. Les projeccions calculades indiquen que el nombre de casos prevalents en ambdós sexes passarà de 43 casos el 2004 a 53 casos el 2010, i serà de 60 casos el 2015.

4.8 Càncer d’amígdala 4.8.1 Incidència i tendència de la incidència En el període 1998-2002 es van veure un total de 5,6 casos de càncer d’amígdala per any, 4,4 en els homes i 1,2 en les dones, amb una raó de sexes de 3,7. La taxa bruta d’incidència va ser de 0,9 casos per 100.000 habitants/any, amb una taxa ajustada de 0,7. El 96,4% dels casos tenen verificació histològica, 95,5% en els homes i 100% en les dones. El 3,6% de casos van ser coneguts només per certificat de defunció (vegeu la taula 140).

216


d’incidència va homes ser dei 0,9 100.000 amb ajustada any, 4,4 en els 1,2 casos en lesper dones, amb habitants/any, una raó de sexes de una 3,7. taxa La taxa bruta de 0,7. El 96,4% dels casos tenen verificació histològica, 95,5% en els homes i 100% d’incidència va ser de 0,9 casos per 100.000 habitants/any, amb una taxa ajustada

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

en 0,7. les dones. El dels 3,6%casos de casos ser coneguts només 95,5% per certificat de defunció de El 96,4% tenenvan verificació histològica, en els homes i 100% (vegeu la taula 140). en les dones. El 3,6% de casos van ser coneguts només per certificat de defunció

(vegeu la taula 140). Homes Dones Homes Ambdós sexes Dones

N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

4,4 N/ANY 1,2 4,4 5,6 1,2

0,3 %T 0,1 0,3 0,2 0,1

1,5 TB 0,4 1,5 0,9 0,4

1,0 TA 0,3 1,0 0,7 0,3

0,11 TAC74 0,03 0,11 0,07 0,03

95,5 %VH 100 95,5 96,4 100

4,5 %DCO 0 4,5 3,6 0

3,7 RS 3,7 -

3,6

-

Taula 140. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’amígdala per sexe.

Ambdós sexes

5,6

0,2

0,9

0,7

0,07

96,4

La mitjana d’edat 1998-2002. al diagnòstic va serdel decàncer 59 anys (36-90). s’observen Taula 140. Tarragona Incidència d’amígdala perNo sexe.

diferències (36-90). No s’ob-

La mitjana d’edat al diagnòstic va ser de 59 anys importants per sexe, en els va homes i 57,3 en les dones la taula 141). serven diferències importants per sexe, 59,5 en (vegeu els homes i 57,3 en les La mitjana d’edat al 59,5 diagnòstic ser de 59 anys (36-90). No s’observen diferències dones (vegeu la taula importants per sexe, 59,5 141). en els homes i 57,3 en les dones (vegeu la taula 141). HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

Mitjana d’edat

59,5 HOMES

57,3 DONES

59 SEXES AMBDÓS

Rang d’edat Mitjana

3659,5 - 90

4257,3 - 81

3659 - 90

Taula Incidència del càncer d’amígdala. rang d’edat per Rang141. Tarragona 1998-2002. 36 - 90 42 - 81 Mitjana d’edat i 36 - 90 sexe.

Taula 141. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’amígdala. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

EUROCARE 3 i un 4. predomini d’aquest béper no sota hi ha No hiNo ha hi un2,ha predomini d’edat clar d’edat d’aquestclar tumor, si bé notumor, hi ha capsicas

80

250cas per sota dels 30 anys (vegeu la taula 142 i la figura 85). cap 80 dels 30 anys2,(vegeu EUROCARE 3 i 4. la taula 142 i la figura 85).

250 HOMES N/ANY

TEE

0 0 0 0

0 0 0 0

0 0

0 0

0 0,6 0,4 0,2

0 2,6 1,8 1,0

0,4

2,1

0,4 0,6 0,8

2,5 4,3 5,4

0,2 0,4

1,5 4,1

0,2 0,2

3,7 5,2 0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De 10 a 14 anys De 15 a 19 anys

0 0 0 0

0 0 0 0

De De De De

0 0

0 0

De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys

0 0 0,2 0,2

0 0 0,9 1,0

De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys

0,2 0,2

1,1 1,3

De 60 a 64 anys De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys

0 0,2

0 1,2

0

0

De 75 a 79 anys

0

0

De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys Sense edat

0,2 0 0

2,4 0

20 25 30 35

a 24 a 29 a 34 a 39

anys anys anys anys

Taula 142. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5 4

217


0,4

4,1

De 75 a 79 anys

0

0

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

5,2 Encarna0,2 Mur i Restoy

De 85 a 99 anys Sense edat

0 0

0

0

0

Taula 142. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5

TEE

4 Homes

3

Dones

2 1

0

Figura 85. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

La histologia més freqüent el carcinoma amb un 85,7% de amb casos un (vegeu la La histologia més és freqüent és elescamós carcinoma escamós 85,7% de casos (vegeu la taula 143). taula 143). HISTOLOGIA

N

% 85,7%

8070

CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

24

8010

CARCINOMA, SAI

2

7,1%

8000

NEOPLÀSIA MALIGNA

1

3,6%

8140

ADENOCARCINOMA, SAI

1

3,6%

TOTAL

251

28

Taula 143. Tarragona 1998-2002. Histologies dels càncers d’amígdala en ambdós sexes.

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer d’amígdala ha incrementat incidència un 3%, canvid’amígdala que ha estat significatiu Durant el període la 1982-2004, en elsen homes, el càncer ha incrementat la (IC95% 0,4, Encanvi les que dones, la tendència de la incidència incidència en5,7). un 3%, ha estat significatiu (IC95% 0,4, 5,7). En ha les augmendones, la tat un 8,3%, el canvi és significatiu. La tendència designificatiu. la incidència tendència de però la incidència ha no augmentat un 8,3%, però el canvi no és La del càncer d’amígdala en ambdós sexes ha augmentat un 0,3%, incretendència de la incidència del càncer d’amígdala en ambdós sexes ha augmentat un ment no significatiu. Per Per al càlcul 0,3%, estadísticament increment estadísticament no significatiu. al càlculdel delpercentatge percentatge dede canvi anual de les tendències d’incidència del càncer d’amígdala no s’ha canvi anual de les tendències d’incidència del càncer d’amígdala no s’ha tingut en tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels procompte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen pers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 144). (vegeu la taula 144).

PERÍODE

PAC

IC95%

Homes

1982-2004

3,0

(0,4 - 5,7)*

Dones

1982-2004

8,3

(-11,2 - 31,9)

Ambdós sexes

1982-2004

0,3

(-2,3 - 2,9)

218

Taula 144. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer d’amígdala per sexe.


compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la

Incidènciainfraestimada. i supervivència delfet càncer de cap i coll... incidència de l’any 2005 estigui actualment S’ha del 1982 al 2004 (vegeu la taula 144). PERÍODE

PAC

IC95%

Homes

1982-2004

3,0

(0,4 - 5,7)*

Dones

1982-2004

8,3

(-11,2 - 31,9)

Ambdós sexes

1982-2004

0,3

(-2,3 - 2,9)

Taula 144. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer d’amígdala per sexe.

A la taula 145 i a la figura 86, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades del es càncer d’amígdala en elajustades període A la taula 145d’incidència i a la figura 86, pot veure l’evolucióper de sexe les taxes 1982-2005 a la demarcació de Tarragona. d’incidència del càncer d’amígdala per sexe en el període 1982-2005 a la demarcació de Tarragona. N/ANY 2 4 5 5 6 252 2 6 8 5 7 2 3 5 3 7 7 4 3 9 2 4 8 7 6

HOMES TB 0,8 1,6 1,9 1,9 2,3 0,8 2,3 3,0 1,9 2,6 0,7 1,1 1,8 1,1 2,5 2,4 1,4 1,0 3,0 0,7 1,3 2,5 2,1 1,7

TA 0,6 1,1 1,8 1,8 1,5 0,5 1,4 2,4 1,1 2,1 0,6 0,8 1,3 0,9 1,9 1,5 0,9 0,5 2,3 0,4 0,9 1,4 1,6 1,2

ANY 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

N/ANY 0 0 0 0 2 4 0 0 2 0 0 1 0 1 0 0 1 1 1 0 3 1 0 0

DONES TB 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 1,5 0,0 0,0 0,7 0,0 0,0 0,4 0,0 0,3 0,0 0,0 0,3 0,3 0,3 0,0 1,0 0,3 0,0 0,0

TA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 0,8 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 0,1 0,0 0,3 0,0 0,0 0,3 0,1 0,2 0,0 0,8 0,2 0,0 0,0

Taula 145. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’amígdala per sexe. 4

TA

3

2

1

0

219


Encarna

4 8 7 Mur 6

i

1,3 2,5 2,1 Restoy 1,7

0,9 1,4 1,6 1,2

2002 2003 2004 2005

3 1 0 0

1,0 0,3 0,0 0,0

0,8 0,2 0,0 0,0

Taula 145. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’amígdala per sexe. 4

TA

3

2

1

2002 2003 2004 2005

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

1982 1983 1984 1985 1986

0

Any Homes

Dones

Figura 86. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’amígdala per sexe.

4.8.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

4.8.2 Mortalitat tendència la mortalitat 4.8.2. Mortalitat i itendència de lade mortalitat

253

nombre de morts anuals per càncer d’amígdala és de 3,6, 3,4 en els homes i 0,2 en ElEl nombre de morts anuals per càncer d’amígdala és de 3,6, 3,4 en els les dones. La TB de anuals mortalitat ésTB de de 0,6 casos per 100.000 habitants/any, una El nombre de morts perLa càncer d’amígdala és de encasos els homes i100.000 0,2 en homes i 0,2 en les dones. mortalitat és3,6, de3,4 0,6 per amb les dones. La TB de mortalitat és de 0,6 casos per 100.000 habitants/any, amb una TA de 0,4 casos per 100.000 habitants. Els anys potencials de vida perduts per any habitants/any, amb una TA de 0,4 casos per 100.000 habitants. Els anys TA 71,4, de 0,465,8 casos per 100.000i 5,6 habitants. Els anys perduts peren any són els perduts homes en any les dones. Lapotencials taxa acumulada de mortalitat a les 74 potencials deen vida per són 71,4, 65,8 endeelsvida homes i 5,6 són 71,4, 65,8 en els homes i 5,6 en les dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer d’amígdala és de 0,04, 0,08 en els homes i 0,00 en les dones. El dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anys per càncer d’amígdala anys per càncer d’amígdala és de 0,04, 0,08 en els homes i 0,00 en les dones. El M/I en és de i és imolt en els homes, 77,3% en els homes i éspercentatge de 0,04, 0,08 els64,3 homes 0,00superior en les dones. El percentatge M/I és de percentatge M/Isuperior és(vegeu de 64,3 i és superior en els 77,3% en els homes i 16,7% en les dones laen taula 146). 64,3 i és molt elsmolt homes, 77,3% enhomes, els homes i 16,7% en les 16,7% (vegeu en les dones (vegeu146). la taula 146). dones la taula Homes Homes Dones Dones sexes Ambdós Ambdós sexes

N/ANY

%T

TB

TA

N/ANY 3,4

%T 0,4

TB 1,1

TA 0,7

TAC74 0,08

TAC74

%M/I 77,3

3,4 0,2 0,2 3,6

0,4 0,0 0,0 0,3

1,1 0,1 0,1 0,6

0,7 0,0 0,0 0,4

0,08 0,0 0,0 0,04

77,3 16,7 16,7 64,3

65,8 5,6 5,6 71,4

3,6

0,3

0,6

0,4

0,04

64,3

71,4

Taula 146. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala per sexe. Taula 146. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala per sexe.

%M/I

APVP/ANY APVP/ANY 65,8

La mitjana d’edat dels casos morts per càncer d’amígdala a Tarra-

La mitjana dels1998-2002 casos mortsés per d’amígdala Tarragona en elva període gona en eld’edat període decàncer 57,9 anys, ambaun rang que de 37 La mitjana d’edat dels casos morts per càncer d’amígdala a Tarragona en el període de 57,9laanys, amb un rang que va de 37 a 91 anys (vegeu la taula 147). a1998-2002 91 anys és (vegeu taula 147). 1998-2002 és de 57,9 anys, amb un rang que va de 37 a 91 anys (vegeu la taula 147). LOCALITZACIÓ TUMORAL LOCALITZACIÓ TUMORAL Amígdala Amígdala

MITJANA MITJANA 57,9 57,9

RANG RANG 37 – 91 37 – 91

Taula 147. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala. Mitjana d’edat i rang d’edat. Taula 147. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala. Mitjana d’edat i rang d’edat.

220 Només hi ha una dona morta d’entre 50 i 54 anys per càncer d’amígdala en el període Només hi ha una dona morta d’entre 50 i 54 anys per càncer d’amígdala en el període 1998-2002. En els homes, la mort per càncer d’amígdala és a partir de 35 anys, 1998-2002. En els homes, la mort per càncer d’amígdala és a partir de 35 anys,


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Només hi ha una dona morta d’entre 50 i 54 anys per càncer d’amígdala en el període 1998-2002. En els homes, la mort per càncer d’amígdala és a partir de 35 anys, encara que la majoria són a partir de 50 anys (vegeu la taula 148 i la figura 87). Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer d’amígdala ha presentat un descens de la mortalitat de 2,6% que no ha estat significatiu (IC95% -11,4, 7). En les dones, la tendència de la mortalitat té un augment de 2,4% que no té significació estadística (IC95% -12,3, 19,4). La tendència de la mortalitat per càncer d’amígdala en ambdós sexes ha baixat un 2,4%, baixada estadísticament no significativa (IC95% -10,3, 6,2). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer d’amígdala no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 149). HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0,6

2,6

De 35 a 39 anys

0

0

0,4

1,8

De 40 a 44 anys

0

0

0

0

De 45 a 49 anys

0

0

0,6

3,1

De 50 a 54 anys

0,2

1,1

0,4

2,5

De 55 a 59 anys

0

0

0,2

1,4

De 60 a 64 anys

0

0

0,2 0,4

1,3 3,1

De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys

0 0

0 0

0,2

2,1

De 75 a 79 anys

0

0

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0

0

0,2

5,2

De 85 a 99 anys

0

0

Taula 148. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5

TEE

4 3

221

Homes Dones


0,4

3,1

De 70 a 74 anys

0

0

0,2

2,1

De 75 a 79 anys

0

0

De 80 a 84 anys

0

0

De 85 a 99 anys

0

0

Encarna Mur 0,2 i Restoy 3,7 0,2

5,2

Taula 148. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5

TEE

4 Homes

3

Dones

2 1

0

Figura 87. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’amígdala. Taxes específiques per edat i sexe.

d’incidència del càncer d’amígdala no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les Durant període 1982-2004, en els homes, elpot càncer d’amígdala presentat A laeltaula i adels la figura 88, veure de les taxes actualitzacions de150 dades propers anysesrecuperen una l’evolució petita ha quantitat deun casos

la mortalitat mortalitat de 2,6% no ha d’amígdala estat significatiuper (IC95% les ajustades de càncer sexe en7). elEnperíode dedescens l’últimde any, per la qual del cosa que és possible que la mortalitat de-11,4, l’any 2005 estigui dones, la tendència de la mortalitat té un augment de 2,4% que no té significació 1982-2005 la demarcació actualmentainfraestimada. S’hade fetTarragona. del 1982 al 2004 (vegeu la taula 149). estadística (IC95% -12,3, 19,4). La tendència de la mortalitat per càncer d’amígdala

en ambdós sexes ha baixat un 2,4%, baixada estadísticament no significativaIC95% (IC95% PERÍODE PAC 10,3, 6,2). Per al càlcul 1982-2004 del percentatge de canvi tendències -2,6 anual de les(-11,4 Homes - 7,0) Dones

1982-2004

2,4

(-12,3 - 19,4) 255

Ambdós sexes

1982-2004

-2,4

(-10,3 - 6,2)

Taula 149. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer d’amígdala per sexe.

A la taula 150 i a la figura 88, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de 2,5 del càncer d’amígdala per sexe en el període 1982-2005 a la demarcació mortalitat

de Tarragona. 2,0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

HOMES DONES 1,5 ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 2 1,0 0,8 0,6 1982 0 0,0 0,0 1 0,4 0,3 1983 0 0,0 0,0 3 0,5 1,2 0,8 1984 0 0,0 0,0 3 1,2 0,9 1985 0 0,0 0,0 1 0,0 0,4 0,2 1986 0 0,0 0,0 7 2,7 1,7 1987 1 0,4 0,4 0 0,0 0,0 1988 0 0,0 0,0 Any 5 1,9 1,1 1989 1 0,4 0,3 Homes Dones 7 2,6 1,5 1990 1 0,4 0,2 4 1,5 0,9 1991 1 0,4 0,3 Figura de les taxes ajustades de mortalitat del càncer 3 88. Tarragona 1,1 1982-2005. 0,9 Evolució 1992 0 0,0 0,0 d’amígdala per sexe. 3 1,1 0,6 1993 0 0,0 0,0 3 1,1 0,8 1994 1 0,4 0,1 5 1,8 1,2 1995 0 0,0 0,0 3 1,1 0,4 1996 0 0,0 0,0 4.8.3. Supervivència i evolució de la supervivència 222 3 1,0 0,7 1997 0 0,0 0,0 8 2,8 1,6 1998 0 0,0 0,0 La supervivència relativa a un any en els homes diagnosticats de càncer d’amígdala a 3 1,0 0,7 1999 1 0,3 0,3


Taula 149. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer d’amígdala per sexe.

A la taula 150 i a la figura 88, es pot veurei l’evolució de lesdel taxes ajustades Incidència supervivència càncer de capdei coll... mortalitat del càncer d’amígdala per sexe en el període 1982-2005 a la demarcació de Tarragona.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

TA

HOMES DONES 2,5 ANY N/ANY TB TA N/ANY TB TA 2 2,0 0,8 0,6 1982 0 0,0 0,0 1 0,4 0,3 1983 0 0,0 0,0 3 1,5 1,2 0,8 1984 0 0,0 0,0 3 1,2 0,9 1985 0 0,0 0,0 1 1,0 0,4 0,2 1986 0 0,0 0,0 7 2,7 1,7 1987 1 0,4 0,4 0 0,5 0,0 0,0 1988 0 0,0 0,0 5 1,9 1,1 1989 1 0,4 0,3 7 0,0 2,6 1,5 1990 1 0,4 0,2 4 1,5 0,9 1991 1 0,4 0,3 3 1,1 0,9 1992 0 0,0 0,0 3 1,1 0,6 1993 Any 0 0,0 0,0 3 1,1 0,8 1 0,4 0,1 Homes 1994 Dones 5 1,8 1,2 1995 0 0,0 0,0 3 1,1 0,4 1996 0 0,0 0,0 Figura 88. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer 3 1,0 0,7 1997 0 0,0 0,0 d’amígdala per sexe. 8 2,8 1,6 1998 0 0,0 0,0 3 1,0 0,7 1999 1 0,3 0,3 2 0,7 0,3 2000 0 0,0 0,0 4 Supervivència 1,3 0,9 0 0,0 0,0 4.8.3. i evolució de la2001 supervivència 0 0,0 0,0 2002 0 0,0 0,0 2 0,6 0,4any en els2003 1 0,3 La supervivència relativa a un homes diagnosticats de 0,3 càncer d’amígdala a 4 1,2 0,8 2004 0 0,0 0,0 la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és del 57,3%. La supervivència relativa a 2 0,6 0,2 2005 0 0,0 0,0

tres i cinc anys és la mateixa, 27%, i a deu anys és de 15,6%. En les dones no es pot

Taula 150. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer d’amígdala perlasexe. valorar per casuística (vegeu la taula 151 i la figura 89).

HOMES (n = 23)

DONES

Any

Obs

IC95%

Rel

IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

1

56,5

(39,5 - 80,9)

57,3

(40,1 - 82)

-

-

-

-

3

26,1

(13,1 - 51,9)

27

(13,6 - 53,7)

-

-

-

-

5

26,1

(13,1 - 51,9)

27

(13,6 - 53,7)

-

-

-

-

10

13

(4,5 - 37,5)

15,6

(5,4 - 44,9)

-

-

-

-

256

Taula 151. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer d’amígdala per sexe.

4.8.3 Supervivència i evolució de la supervivència La supervivència relativa a un any en els homes diagnosticats de càncer d’amígdala a la demarcació de Tarragona entre 1995-1999 és del 57,3%. La supervivència relativa a tres i cinc anys és la mateixa, 27%, i a deu anys és de 15,6%. En les dones no es pot valorar per la casuística (vegeu 257 la taula 151 i la figura 89).

223


Encarna Mur i Restoy

Supervivencia (%) Supervivencia (%) Supervivencia (%)

La supervivència del càncer d’amígdala en els homes millora a cinc i deu anys en comparar els diferents intervals del període 1985-2004. Aquest fet110 no es veu si es valora la supervivència relativa a un i tres anys 110 100 (vegeu la taula 152 i la figura 90). 100 90 90 80 80 70 110 70 60 100 60 50 50 90 40 40 80 30 30 70 20 20 60 10 50 10 0 40 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 30 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Temps Temps 20 Homes Dones Homes Dones 10 0 Figura 89. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer d’amígdala per sexe. Figura 89. Tarragona 0 1995-1999. 1 2Corbes 3de supervivència 4 5 relativa 6 del7càncer 8d’amígdala 9 per 10sexe.

Temps LaLasupervivència en els homes homes millora millora aa cinc cinci ideu deuanys anysenen supervivència del del càncer càncer d’amígdala d’amígdala en els Homes Dones comparar els diferents intervals del període 1985-2004. Aquest fet no es veu comparar els diferents intervals del període 1985-2004. Aquest fet no es veu sisieses Figura 89. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer d’amígdala per sexe.

valora (vegeu la la taula taula152 152i ilalafigura figura90). 90). valoralalasupervivència supervivènciarelativa relativa aa un un ii tres tres anys anys (vegeu La supervivència del càncer d’amígdala en els homes millora a cinc i deu anys en 11ANY 3 5ANYS ANYS fet no es 10veu ANYS ANY 3 ANYS ANYS 1985-2004. 5Aquest 10 ANYS comparar els diferents intervals del període si es Obs Obs

Rel Rel

Obs Rel Obs Rel HOMES

Obs Obs

Rel Rel

Obs Obs

Rel Rel

valora la supervivència relativa a un i tres anys (vegeu la taula 152 i la figura 90).

1985-1989 1985-1989 57,7 58,9 19,2 20 11,5 12,2 3,8 4,4 57,7 58,9 19,2 20 11,5 12,2 3,8 4,4 1 ANY 3 ANYS 5 ANYS 10 ANYS 1990-1994 1990-1994 68,2 69,2 40,9 42,5 13,6 14,7 4,5 5,9 68,2 69,2 40,9 42,5 13,6 14,7 4,5 5,9 Obs Rel Obs Rel Obs Rel Obs Rel 1995-1999 1995-1999 56,5 57,3 26,1 27 26,1 27 13 15,6 56,5 57,3 26,1 27 26,1 27 13 15,6 HOMES 2000-2004 2000-2004 65,4 66,1 34,6 35,8 26,9 28,5 --65,4 66,1 34,6 35,8 26,9 28,5 1985-1989 57,7 58,9 19,2 20 11,5 12,2 3,8 4,4 Taula152. 152.Tarragona Tarragona1985-2004. 1985-2004. Evolució Evolució de de la la supervivència del càncer d’amígdala per sexe Taula supervivència del càncer d’amígdala per sexei i 1990-1994 68,2 69,2 40,9 42,5 13,6 14,7 4,5 5,9 quinquennis. quinquennis. 1995-1999 56,5 57,3 26,1 27 26,1 27 13 15,6 2000-2004 65,4 66,1 34,6 35,8 26,9 28,5 100

Supervivència Supervivència Supervivència

Taula 152.100 Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer d’amígdala per sexe i quinquennis.

80 80

80 40 40 60 20 20 40 0 0 20

258 258

258

1985-1989 1985-1989 1990-1994 1990-1994 1995-1999 1995-1999 2000-2004 2000-2004 1985-1989

100 60 60

1990-1994 1995-1999

1 1

3 3

Temps Temps

5 5

10 10

2000-2004

Figura0 90. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer d’amígdala Figura 90. Tarragona 1985-2004. Evolució 5de la supervivència del càncer d’amígdala per quinquennis 1 en homes. 3 10 per quinquennis en homes. Temps

Figura 90. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer d’amígdala 224 per quinquennis en homes.


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.8.4 Prevalença 4.8.4. Prevalença

La taxa de prevalença del càncer d’amígdala a 31 de desembre de 2004 4.8.4. Prevalença ésLadetaxa 3,42 per del 100.000 i d’1,15 per de 100.000 de casos prevalença càncerhomes d’amígdala a 31 decasos desembre 2004 ésdones. de 3,42 Si esLacasos prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença és 2,30 homes d’1,15 casos per 100.000 dones. Si es prenen sexes taxaper de100.000 prevalença deli càncer d’amígdala a 31 de desembre de 2004elsésdos dede 3,42 casos per100.000 100.000 habitants. El nombre de dones. casos prevalents a dos 31 sexes de Eldeconjuntament, lahomes taxa de prevalença és de 2,30 casos per habitants. casos per i d’1,15 casos per 100.000 Si es100.000 prenen els sembre de 2004 és de 12 casos en els homes, 4 casos en les dones i nombre de casos prevalents a 31 de desembre de 2004 és de 12 casos en els homes, conjuntament, la taxa de prevalença és de 2,30 casos per 100.000 habitants.de El416 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 153). casos endeles dones i de 16 casos sexes (vegeu 153).en els homes, 4 nombre casos prevalents a 31 en de ambdós desembre de 2004 ésla detaula 12 casos casos en les dones i de 16 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 153). TAXA

Nombre de casos

3,42 TAXA

Nombre12 de casos

Dones Homes

1,15 3,42

4 12

Ambdós sexes Dones

2,30 1,15

16 4

Homes

Taula 153. Tarragona 2004. Taxa de prevalença del càncer Ambdós sexes 2,30 i nombre de casos prevalents 16 d’amígdala. Taula 153. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer d’amígdala. La projecció del nombre de casos prevalents de càncer d’amígdala a 31 de desembre

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer d’amígdala

deprojecció 2010 i 2015 respectivament, de 16 19decasos en d’amígdala els homes, de 6desembre casos delés, nombre casos prevalents càncer 31 5idei19 aLa 31 de desembre de de 2010 i 2015 és,i respectivament, deai 16 casosenen les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos prevalents en de homes, 2010 i 2015 és,5respectivament, i 19 casos en els homes,els i dedos 5 i 6sexes casos conen els i de i 6 casos en de les16dones. Si es prenen aquestes és de 21els i de 26 taula 154). en juntament, casos prevalents aquestes datesprevalents és de 21eni 26 les dones. dates Si el es nombre prenen dos(vegeu sexes la conjuntament, el nombre de casos (vegeu taula aquestesladates és 154). de 21 i 26 (vegeu la taula 154). 2004

Homes Dones Homes Ambdós sexes Dones

2010

2015

12 2004

16 2010

19 2015

124 416

5 16 21 5

6 19 26 6

Taula 154. Projecció del nombre de16 casos prevalents per 100.000 Ambdós sexes 21 habitants del càncer26d’amígdala a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

Taula 154. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer d’amígdala a La projecció la 2010 taxai 2015 de prevalença Tarragona per alsde anys per sexe. del càncer d’amígdala a 31 de desembre de

2010 i 2015 és, respectivament, de 3,90 i 4,40 casos per 100.000 homes, i d’1,28 i La projecció de la taxa de prevalença del càncer d’amígdala a 31 de desembre de La projecció de la taxa de prevalença del càncer d’amígdala a 31 1,47 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de 2010 i 2015 és,de respectivament, i 4,40 casos per 100.000 d’1,28 per i de desembre 2010 i 2015 de és,3,90 respectivament, de 3,90homes, i 4,40 icasos prevalença del càncer d’amígdala en aquestes dates és de 2,61 i 2,95 casos per 1,47 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de 100.000 homes, i d’1,28 i 1,47 casos per 100.000 dones. Si es prenen els 100.000 habitants (vegeu la taula 155). prevalença del càncer d’amígdala en aquestes dates és de i 2,95d’amígdala casos per dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença del2,61 càncer

100.000 habitants (vegeu la taula 155). en aquestes dates és de 2,61 100.000 habitants 2004i 2,95 casos per 2010 2015(vegeu la taula 155). Homes 3,42 3,90 4,40 Dones Homes Ambdós sexes Dones

2004 1,15 3,42 2,30 1,15

2010 1,28 3,90 2,61 1,28

2015 1,47 4,40 2,95 1,47

Taula 155. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers d’amígdala a Tarragona per als anys

Ambdós sexes 2010 i 2015 per sexe.

2,30

2,61

2,95

Taula 155. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers d’amígdala a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

225

259

259


2010 i 2015 és, respectivament, de 3,90 i 4,40 casos per 100.000 homes, i d’1,28 i 1,47 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de Encarna Mur i Restoy prevalença del càncer d’amígdala en aquestes dates és de 2,61 i 2,95 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 155). 2004

2010

2015

Homes

3,42

3,90

4,40

Dones

1,15

1,28

1,47

Ambdós sexes

2,30

2,61

2,95

Taula 155. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers d’amígdala a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

4.8.5 Discussió

259

Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 140 casos de càncer d’amígdala a la demarcació de Tarragona, el 4% del total de càncer de cap i coll. La TA d’incidència del càncer d’amígdala és d’1,0 en els homes i de 0,3 en les dones. En la comparativa nacional i internacional, es veu que el càncer d’amígdala a Tarragona té una incidència en els homes intermèdia respecte als registres poblacionals espanyols i intermèdia-baixa respecte a la resta del món. En les dones, la TA d’incidència de l’RCT és la més alta dintre dels registres espanyols i és intermèdia en la comparativa internacional (Curado 2007). Al SEER en el període 2002-2006, la TA d’incidència del càncer d’amígdala va ser d’1,5 casos per 100.000 habitants en ambdós sexes, 2,6 en els homes i 0,6 en les dones (vegeu les figures 91 i 92). Aquesta major incidència del càncer d’amígdala al SEER podria estar relacionada amb les infeccions del VPH relacionades amb la pràctica del sexe oral. Enquestes sobre les pràctiques i activitat sexual, com la feta per Durex el 2005, han mostrat més promiscuïtat als EUA que a Espanya. La pràctica de sexe oral és freqüent entre la població (Navarro 2010) i pot estar relacionada amb una major tansmissibilitat del VPH fora de l’esfera genital. Aquestes observacions recolzen la relació de l’augment de la incidència del càncer d’amígdala en relació amb el VPH. A la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002, la mitjana d’edat dels pacients amb tumors d’amígdala al moment del diagnòstic és de 59,5 anys en els homes i de 57,3 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana d’edat és de 56 anys en els homes i de 60 en les dones (Horner 2009). En aquest període l’edat de presentació és més alta als EUA que a l’RCT en les dones; en canvi, els homes registrats al SEER són més joves. A Tarragona, com al SEER, els tumors d’amígdala són els que apareixen en edats més primerenques. Hi ha

226


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

múltiples estudis que relacionen el VPH i el càncer d’orofaringe, independentment que els casos incidents tinguin o no un hàbit tabàquic i enòlic actiu (Dahlstrom 2003; Herrero 2003; Smith 2004; D’Souza 2007). Els càncers d’orofaringe associats al VPH es presenten en gent més jove; no obstant això, tenen un pronòstic millor, una supervivència millor i una incidència menor de recaigudes i de segons càncers primaris (Gillison 2000; Licitra 2006; Ernster 2007; Fakhry 2008; Ang 2010; Marklund 2011; Chaturvedi 2011). Aquest fet és especialment rellevant en els homes (Ritchie 2003). La histologia més freqüent és el carcinoma de cèl·lules escamoses. A Tarragona en el període 1998-2002, el 85,7% dels casos incidents tenien aquesta histologia. La histologia del càncer d’amígdala al SEER és similar. La tendència de la incidència dels tumors d’amígdala ha fet un petit increment del 1982 al 2005. En els homes hi ha un increment significatiu amb un PAC de 3 i en les dones, un augment no significatiu de 8,3%. Segons dades del SEER, l’evolució temporal del 1997 al 2006 ha presentat un augment significatiu en els homes blancs amb un PAC de 3,2, similar a Tarragona, i en les dones blanques l’augment ha tingut un PAC de 0,8. No obstant això, en els homes negres hi ha una reducció de la TA d’incidència de càncer d’amígdala. Aquest augment global de la incidència del càncer d’amígdala i la reducció d’aquesta en les altres localitzacions tabacodependents, s’ha relacionat amb les infeccions pel VPH. En una metanàlisi publicada l’any 2005 (Kreimer 2005) per valorar la prevalença de l’ADN del VPH en càncers de cap i coll, es va veure que la presència era significativament superior en els càncers d’orofaringe que en els de cavitat oral i laringe. L’explicació de per què el VPH té una predilecció per zones concretes de l’esfera de cap i coll no està clara. Una explicació biològica possible podria estar relacionada amb la juxtaposició entre l’epiteli de cèl·lules escamoses i el teixit limfàtic de les amígdales que recordaria la zona de transició de l’epiteli escamocolumnar del cèrvix, pel qual el VPH té un tropisme especial. A més, la capa basal epitelial de l’orofaringe consta de criptes profundes invaginades que també podria explicar la major detecció del virus en aquesta localització (Kreimer 2005).

227


Encarna Mur i Restoy

A les figures 93 i 94 es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 19931997 i 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). AMÍGDALA-HOMES 3,4

Suïssa, Ginebra França, Baix Rin

2,8

Suïssa, Neuchâtel

2,8 2,5

EUA, Hawaii: Hawaians EUA, SEER: Negres

2,4

Eslovènia

2,4 2,3

Alemanya, Munic

2,2

República Txeca

2

Dinamarca

2

Espanya, Illes Canàries

2

EUA, Hawaii: Blancs EUA, SEER: Blanc no hispans

1,9

França, Tarn

1,9 1,9

Polinèsia Francesa Brasil, Goiânia

1,7

Àustria

1,7 1,7

Espanya, País Basc Argentina, Badia Blanca

1,6

Itàlia, Parma

1,6 1,6

Itàlia, Varese

1,6

Espanya, Girona

1,4

Itàlia, Torí

1,3

Tailàndia, Songkhla

1,3

Espanya, Múrcia Canadà

1,2

Espanya, Astúries

1,2 1,2

Regne Unit, Escòcia

1,2

Austràlia, Nova Gales del Sud

EUA, SEER: Blancs hispans

1,1

India, Bombai

1,1

Noruega

1,1 1,1

Suècia

1,1

Regne Unit, Northern i Yorkshire Espanya, Tarragona

1

Nova Zelanda

1 0,8

Finlàndia

0,8

Espanya, Granada

0,8

Espanya, Navarra Colòmbia, Cali

0,7

EUA, SEER: API

0,7 0,7

Corea, Daejeon

0,7

Singapur

0,7

Irlanda

0,6

Espanya, Albacete

0,6

Espanya, Saragossa

0,4

*Perú, Trujillo

0,4

Itàlia, Siracusa

0,4

Polònia, Kielce Equador, Quito

0,3

*Turquia, Izmir

0,3 0,3

Regne Unit, Irlanda del Nord Egipte, Gharbia

0,2

*Xina, Hong Kong

0,2 0,2

Israel: Jueus

0,2

Malàisia, Penang

0,2

Espanya, Conca Israel: No jueus

0,1

Kuwait: Kuwaitians

0,1 0

Xile, Valdívia 0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

Figura 91. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer d’amígdala en homes.

228


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

AMÍGDALA-DONES 1,1

EUA, Hawaii: Blancs

1

Suïssa, Ginebra

Dinamarca

0,7

França, Tarn

0,7 0,7

Suïssa, Neuchâtel

0,5

EUA, SEER: Negres

0,5

EUA, SEER: Blancs no hispans Àustria

0,5

França, Baix Rin

0,5 0,5

Alemanya, Munic

0,5

Eslovènia

0,5

Suècia

0,4

Canadà República Txeca

0,4 0,4

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,4

Regne Unit, Escòcia Austràlia, Nova Gales del Sud

0,4 0,4

Polinèsia Francesa Argentina, Badia Blanca

0,3

Colòmbia, Cali

0,3

India, Bombai

0,3

Irlanda

0,3

Itàlia, Siracusa

0,3

Itàlia, Torí

0,3

Noruega

0,3 0,3

Espanya, Tarragona Egipte, Gharbia

0,2

EUA, SEER: API

0,2

EUA, SEER: Blancs hispans

0,2 0,2

Malàisia, Penang Singapur

0,2

Tailàndia, Songkhla

0,2

Finlàndia

0,2

Itàlia, Parma

0,2 0,2

Polònia, Kielce Espanya, País Basc

0,2

Espanya, Illes Canàries

0,2

0,2

Nova Zelanda Brasil, Goiânia

0,1

*Perú, Trujillo

0,1 0,1

*Xina, Hong Kong

0,1

Israel: Jueus *Turquia, Izmir

0,1

Itàlia, Varese

0,1

Espanya, Astúries

0,1

Espanya, Granada

0,1

Espanya, Saragossa

0,1 0,1

Regne Unit, Irlanda del Nord Xile, Valdívia

0

Equador, Quito

0 0

Israel: No jueus

Corea, Daejeon 0 Kuwait: Kuwaitians 0 Espanya, Albacete

0

Espanya, Conca

0

Espanya, Girona

0

Espanya, Múrcia

0

Espanya, Navarra 0 EUA, Hawaii: Hawaians 0 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Figura 92. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer d’amígdala en dones.

229


Encarna Mur i Restoy

Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta dels tumors d’amígdala a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser de 0,6 defuncions per 100.000 habitants/any, 1,1 en els homes i 0,1 en les dones. El nombre total de defuncions durant aquest quinquenni va ser de 18,17 homes i 1 dona. La taxa ajustada de mortalitat va ser de 0,4 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,7 en els homes i 0,0 en les dones. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs

Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona

Múrcia Navarra Tarragona 0

1

2

CIFV-VIII

3 TA

4

5

CIFV-IX

Figura 93. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer d’amígdala en homes.

Austràlia, Nova Gales del Sud

Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona

Múrcia Navarra Tarragona 0

1

CIFV-VIII

TA

CIFV-IX

Figura 94. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer d’amígdala en dones.

230

265


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La taxa de mortalitat dels tumors d’amígdala publicada pel SEER en el període 2002-200650 va ser de 0,2 morts per 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,3 en els homes i 0,1 en les dones (Horner, 2009). La TA de mortalitat és més alta a Tarragona que al SEER i no passa el mateix amb la TA d’incidència. Això fa pensar que, encara que no s’hagin comparat estadis de la malaltia, a l’RCT els casos que es diagnostiquen podrien tenir una malaltia més avançada. Una altra explicació seria que la relació entre el càncer d’amígdala i el VPH sigui més alta als EUA que a Tarragona, ja que es coneix que en aquests pacients el pronòstic és més favorable. L’evolució temporal de la mortalitat dels tumors d’amígdala presenta una reducció en els homes des del 1982 fins al 2005, amb un PAC no significatiu de -2,6. En les dones, s’ha produït un augment de la TA de mortalitat amb un PAC de 2,4. Al SEER en el període 1997-2006, s’ha vist un discret augment de la mortalitat en els homes blancs amb un PAC d’1,4. En negres, especialment en els homes, es veu una reducció significativa de la TA de mortalitat. A la demarcació de Tarragona en el període 1998 a 2002, la mitjana d’edat dels pacients amb tumors d’amígdala al moment de la mort va ser de 57,9 anys. Al SEER en el període 2002-2006 la mitjana va ser de 61 anys en ambdós sexes, discretament superior a la de Tarragona (Horner 2009). La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats de càncer d’amígdala en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona va ser, respectivament, de 57,3%, 27% i 27% per al sexe masculí. No es presenten resultats de supervivència en les dones, ja que només hi ha hagut cinc casos incidents i una defunció en aquest període. Al SEER en el període 1999-2005, la supervivència relativa a cinc anys va ser de 66,6% en totes les races i ambdós sexes, 67,6% en els homes i 62,2% en les dones. S’ha observat que la supervivència als EUA (Horner 2009) és superior a la de Tarragona i que, segons el SEER, els homes tenen millor supervivència que les dones. Entre les causes que poden justificar aquesta diferència de la supervivència relativa a cinc anys entre l’RCT i el SEER, es creu que es pot descartar un èxit terapèutic inferior, ja que aquesta dada no s’observa en el conjunt de tumors de l’esfera de 50 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

231


de la supervivència relativa a cinc anys entre l’RCT i el SEER, es creu que es pot Encarna Mur i Restoy descartar un èxit terapèutic inferior, ja que aquesta dada no s’observa en el conjunt de tumors de l’esfera de cap i coll. La hipòtesi és que una major associació amb el

cap i coll. La hipòtesi és que una major associació amb el VPH en els càncers d’orofaringe diagnosticats als EUA es tradueix en un pronòstic millor de les neoplàsies en aquest nivell. millor de les neoplàsies en aquest nivell. No comparar es pot comparar la supervivència relativaamb dels pacients amb No es pot la supervivència relativa dels pacients càncer d’amígdala càncer d’amígdala amb l’EUROCARE, ja que no aporta aquesta inforamb l’EUROCARE, ja que no aporta aquesta informació i es dóna la supervivència mació i es dóna la supervivència relativa de l’orofaringe i amígdala junrelativa de l’orofaringe i amígdala juntes (Sant 2009). tes (Sant 2009). SEER presenta manera la supervivència del càncer El SEERElpresenta de manerade separada la separada supervivència del càncer d’amígdala de la d’amígdala de la supervivència del càncer d’orofaringe. Es veu una supervivència del càncer d’orofaringe. Es veu una supervivència a cinc anys suen pervivència a cinc anys en ambdós sexes de 66,6% dels càncers d’amígambdós sexes de 66,6% dels càncers d’amígdala i de 39,2% dels càncers d’orofaringe dala i de 39,2% dels càncers d’orofaringe (Horner 2009). Si a Tarragona (Horner 2009). Si a Tarragona la supervivència a cinc anys del càncer d’amígdala és la supervivència a cinc anys del càncer d’amígdala és de 27% en els hode 27% en els homes i si es compleix que aquests haurien de ser els de millor mes i si es compleix que aquests haurien de ser els de millor supervisupervivència, fa pensar que a Tarragona es tenen uns resultats inferiors als europeus vència, fa pensar que a Tarragona es tenen uns resultats inferiors als (vegeu la figura 95). europeus (vegeu la figura 95). VPH en els càncers d’orofaringe diagnosticats als EUA es tradueix en un pronòstic

OROFARINGE I AMÍGDALA Polònia Espanya Bèlgica França Europa Itàlia Finlàndia Gran Bretanya Holanda Alemanya

31,8 33,1 34,7 36,1 37 37,8 41,6 41,8 44,7 47,4 0

10

20

30

40

50

Figura 95. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer d’orofaringe i amígdala en ambdós sexes en el període1995-1999.84

L’evolució temporaltemporal de la supervivència del càncer d’amígdala deld’amígdala 1985 al 2004del a L’evolució de la supervivència del càncer l’RCT unaaugment discret de supervivència en els en els dos últims 1985mostra al 2004 l’RCT mostra unlaaugment discret dehomes la supervivència en quinquennis. els homes en

els dos últims quinquennis. La projecció de la TA d’incidència en ambdós sexes a Tarragona per als anys 2010 i 2015 no fa esperar variacions importants en un futur 84proper i s’estima en 2,61 i 2,95 casos per 100.000 habitants/any, respecSEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999. tivament. 267

232


La projecció de la TA d’incidència en ambdós sexes a Tarragona per als anys 2010 i La projecció de la TA d’incidència en ambdós sexes a Tarragona per als anys 2010 i 2015 no fa esperar variacions importants en un futur proper i s’estima en 2,61 i 2,95 Incidència del càncer cap i coll... 2015 no fa esperar variacions importants en uni supervivència futur proper i s’estima en de 2,61 i 2,95 casos per 100.000 habitants/any, respectivament. casos per 100.000 habitants/any, respectivament.

4.9 Càncer de rinofaringe (Nasofaringe o Càvum) 4.9. CÀNCER DE RINOFARINGE (NASOFARINGE O CÀVUM) (C11) (C11) 4.9. CÀNCER DE RINOFARINGE (NASOFARINGE O CÀVUM) (C11) 4.9.1. Incidència i itendència de lade incidència 4.9.1 Incidència tendència la incidència 4.9.1. Incidència i tendència de la incidència

En el període 1998-2002 es van veure un total de 5,6 casos de càncer de En el període 1998-2002 es van veure un total de 5,6 casos de càncer de nasofaringe En el períodeper 1998-2002 es van un total de 5,6 en casos càncer de nasofaringe nasofaringe any, 4,2 enveure els homes i 1,4 lesdedones, amb una raó per any, 4,2 en els homes i 1,4 en les dones, amb una raó de sexes de 3. La taxa any, de 4,2 3. en La els homes i 1,4 end’incidència les dones, amb va unaser raó de de sexes de 3. una La taxa de per sexes taxa bruta 0,9 amb taxa bruta d’incidència va ser de 0,9 amb una taxa ajustada de 0,7 casos per 100.000 bruta d’incidència va serper de 0,9 amb una taxa ajustada de Tots 0,7 casos 100.000 ajustada de 0,7 casos 100.000 habitants/any. els per casos tenen habitants/any. Tots els casos tenen verificació histològica (vegeu la taula 156). habitants/any. Tots els casos tenenla verificació histològica (vegeu la taula 156). verificació histològica (vegeu taula 156). Homes Homes Dones Dones Ambdós sexes Ambdós sexes

N/ANY N/ANY 4,2 4,2 1,4 1,4 5,6 5,6

%T %T 0,3 0,3 0,1 0,1 0,2 0,2

TB TB 1,4 1,4 0,5 0,5 0,9 0,9

TA TA 1,0 1,0 0,3 0,3 0,7 0,7

TAC74 TAC74 0,12 0,12 0,03 0,03 0,07 0,07

%VH %VH 100 100 100 100 100 100

Taula 156. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe per sexe. Taula 156. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe per sexe.

%DCO %DCO 0 0 0 0 0 0

RS RS 3,0 3,0 -

Els càncers de rinofaringe són els que tenen la mitjana d’edat al Els càncers més de rinofaringe són anys els que(24-91). tenen la mitjana diagnòstic més jove, i diagnòstic jove, 55,5 En els d’edat homesal és de 55,7 (24-91) Els càncers de rinofaringe són els que tenen la mitjana d’edat al diagnòstic més jove, 55,5 anys (24-91). En els homes és de 55,7 (24-91) i en les dones de 54,9 (38-80). en 55,5 les dones de 54,9 (38-80). anys (24-91). En els homes és de 55,7 (24-91) i en les dones de 54,9 (38-80). Mitjana d’edat Mitjana d’edat Rang Rang

HOMES HOMES 55,7 55,7 24 - 91 24 - 91

DONES DONES 54,9 54,9 38 - 80 38 - 80

AMBDÓS SEXES AMBDÓS SEXES 55,5 55,5 24 – 91 24 – 91

Taula 157. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat Taula 157. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe. per sexe.

Encara que la incidència augmenta amb l’edat, en aquest tumor es veuen casoslaenincidència gent jove (vegeu la l’edat, taula 158 i la figura 96). Encara en aquest tumor es veuen casos en Encara que que la incidència augmenta augmenta amb amb 51 l’edat, en aquest tumor es veuen casos en El carcinoma limfoepitelial representa el 25% del casos de càncer gent gent jove jove (vegeu (vegeu la la taula taula 158 158 ii la la figura figura 96). 96). de nasofaringe i el carcinoma de cèl·lules escamoses és el més freqüent, 39,3% (vegeu la taula 159). Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de rinofaringe ha presentat un augment de la incidència de 0,6% que no ha estat significatiu. En les dones, la tendència de la incidència té un augment de 9,3% sense significació estadística. La tendència de la incidència del càn268 268 cer de rinofaringe en ambdós sexes ha augmentat un 0,7%, increment estadísticament no significatiu. Per al càlcul del percentatge de canvi 51 Actualment, carcinoma indiferenciat de nasofaringe OMS tipus III.

233


Encarna Mur i Restoy

anual de les tendències d’incidència del càncer de rinofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 160). HOMES N/ANY

TEE

0 0 0 0 0,2 0 0,2 0,6 0,2 0,4 0,4 0,4 0,6 0,2 0,8 0 0 0,2 0

0 0 0 0 0,8 0 0,8 2,6 0,9 2,0 2,1 2,5 4,3 1,3 6,2 0 0 5,2

GRUPS D’EDAT De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De 10 a 14 anys De 15 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys De 60 a 64 anys De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys De 75 a 79 anys De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys Sense edat

DONES N/ANY

TEE

0 0 0 0 0 0 0 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0 0 0,2 0 0,2 0 0

0 0 0 0 0 0 0 0,9 0,9 1,0 1,1 1,3 0 0 1,3 0 2,4 0

Taula 158. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i sexe.

7 6

TEE

5 4

Homes

3

Dones

2 1 0

Figura 96. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i sexe.

El carcinoma limfoepitelial85 representa el 25% del casos de càncer de nasofaringe i el carcinoma de cèl·lules escamoses és el més freqüent, 39,3% (vegeu la taula 159).

234 85

Actualment, carcinoma indiferenciat de nasofaringe OMS tipus III.


8072 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES GRANS,TIPUS NO QUERATINITZANT

2

7,1%

Incidència i supervivència del càncer de 1cap i3,6% coll...

8010 CARCINOMA, SAI

8034 CARCINOMA DE CÈL·LULES POLIGONALS 8920 RABDOMIOSARCOMA ALVEOLAR

HOMES

DONES

1

3,6%

1

3,6%

A la taulaTB 161 i a la TA figura 97,ANY es pot veure l’evolució de28lesTA taxes N/ANYTOTAL N/ANY TB ajustades d’incidència delHistologies de rinofaringe el període 4 159. Tarragona 1,61998-2002. 1,4càncerdels 1982 1 per 0,4 en 0,4 Taula càncers de rinofaringe en sexe ambdós sexes. 3 1,2 1,1 1983 0 0,0 0,0 1982-2005. 1 0,4 0,3 1984 0 0,0 0,0 6 2,3 1,9 1985 2 0,8 0,6 2 el període 0,81982-2004,0,7 1986 0 rinofaringe 0,0ha presentat 0,0 HISTOLOGIA N % un Durant en els homes, el càncer de 1 CARCINOMA0,4 0,3 1987 2 0,7 0,6 8070 DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 11 39,3% augment de la incidència de 0,6% que no ha estat significatiu. En les dones, la 4 1,5 1,5 1988 0 0,0 0,0 8082 LIMFOEPITELIAL 7 25,0% tendència de la 1,9 incidència té1,4 un augment de 9,3% sense 5 CARCINOMA 1989 0 significació 0,0 estadística. 0,0 La 8020 INDIFERENCIAT, SAI 5 17,9% 1 CARCINOMA 0,3càncer 0,0 ha augmentat 0,0 tendència de la 0,4 incidència del de1990 rinofaringe en0 ambdós sexes

3 CARCINOMA1,1 0,8 1991 1 0,4 0,2 8072 DE CÈL·LULES ESCAMOSES GRANS,TIPUS NO 2 7,1% un 0,7%, increment estadísticament no significatiu. PerQUERATINITZANT al càlcul del percentatge de 2

0,7

1992

0,6

1

0,4

0,2

8010 CARCINOMA, SAI 3,6% canvi de les tendències1,3 d’incidència del càncer de1 rinofaringe0,4 no s’ha1 tingut 4 anual 1,4 1993 0,2 en 8034 DE CÈL·LULES POLIGONALS 3,6% 3 CARCINOMA 1,1 1,0 1994 de dades1 dels propers 0,4 anys 1recuperen 0,3 compte l’any 2005, ja que les actualitzacions

4 RABDOMIOSARCOMA 1,4 1,2 1995 1 0,3 0,3 8920 1 que 3,6% una petita quantitat deALVEOLAR casos de l’últim any, per la qual cosa és possible la 6 2,1 1,8 1996 4 1,4 0,8 TOTAL 28 al 2004 incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 5

1,7

1997

1,2

1

0,3

0,1 0,6 8 2,7 1,7 1999 1 0,3 0,1 3 1,0 0,8 2000 2 0,7 0,5 PERÍODE PAC 1 6 2,0 1,5 2001 0,3 IC95% 0,1 Durant 1982-2004, en els homes, el càncer0,6de1rinofaringe0,3 ha(-5,1 presentat un 4 el període 1,3 1,0 2002 Homes 1982-2004 - 6,6) 0,2 6 1,9 1,5 2003 0 0,0 0,0 augment de la incidència de 0,6% que no ha estat9,3significatiu. En (-9,0 les -dones, la Dones 1982-2004 31,2) 5 1,5 1,4 2004 0 0,0 0,0 tendència de la incidència té un augment de 9,3% sense significació estadística. La 3 0,4 2005 0,0 (-1,9 - 3,4) 0,0 0,7 0 Ambdós sexes 0,9 1982-2004 tendència de la incidència del Evolució càncer dederinofaringe en ambdósd’incidència sexes ha augmentat Taula 161. Tarragona 1982-2005. les taxes ajustades delsexe. càncer de Taula 160. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de rinofaringe per rinofaringe sexe. un 0,7%,per increment estadísticament no significatiu. Per al càlcul del percentatge de 0 159. 0,01998-2002. Histologies 0,0 2 0,7 sexes. Taula dels1998 càncers de rinofaringe en ambdós (vegeu la Tarragona taula 160).

canvi anual de les tendències d’incidència del càncer de rinofaringe no s’ha tingut en 2,5

compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen A la taula 161 i a la figura 97, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades una 2,0 petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la d’incidència del càncer de rinofaringe per sexe en el període 1982-2005. incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1986

1985

1984

1983

1982

1995

(-1,9 - 3,4)

1994

(-9,0 - 31,2)

0,7

1993

9,3

1982-2004

1992

1982-2004

Ambdós 0,0 sexes

0,5

1991

Dones

270

1990

(-5,1 - 6,6)

1989

IC95%

0,6

1988

PAC

1982-2004

1987

PERÍODE

Homes

Taula 160. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de rinofaringe per sexe.

2005

1,0

2004

TA

1,5la taula 160). (vegeu

Any Homes Dones A la taula 161 i a la figura 97, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de rinofaringe per en el ajustades període 1982-2005. Figura 97. Tarragona 1982-2005. Evolució desexe les taxes d’incidència del càncer de rinofaringe per sexe.

235 271


Encarna Mur i Restoy

HOMES TB 1,6 1,2 0,4 2,3 0,8 0,4 1,5 1,9 0,4 1,1 0,7 1,4 1,1 1,4 2,1 1,7 0,0 2,7 1,0 2,0 1,3 1,9 1,5 0,9

N/ANY 4 3 1 6 2 1 4 5 1 3 2 4 3 4 6 5 0 8 3 6 4 6 5 3

ANY

TA 1,4 1,1 0,3 1,9 0,7 0,3 1,5 1,4 0,3 0,8 0,6 1,3 1,0 1,2 1,8 1,2 0,0 1,7 0,8 1,5 1,0 1,5 1,4 0,4

DONES TB 0,4 0,0 0,0 0,8 0,0 0,7 0,0 0,0 0,0 0,4 0,4 0,4 0,4 0,3 1,4 0,3 0,7 0,3 0,7 0,3 0,3 0,0 0,0 0,0

N/ANY 1 0 0 2 0 2 0 0 0 1 1 1 1 1 4 1 2 1 2 1 1 0 0 0

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

TA 0,4 0,0 0,0 0,6 0,0 0,6 0,0 0,0 0,0 0,2 0,2 0,2 0,3 0,3 0,8 0,1 0,6 0,1 0,5 0,1 0,2 0,0 0,0 0,0

Taula 161. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de rinofaringe per sexe. 2,5 4.9.2. Mortalitat i itendència de lade mortalitat 4.9.2 Mortalitat tendència la mortalitat 2,0

TA

nombre de anuals per càncer de rinofaringe és de 3, 2,6és ende els3, homes i 0,4 ElElnombre demorts morts anuals per càncer de rinofaringe 2,6 en els en les 1,5 dones. La les TB de mortalitat és de de 0,5, amb unaés TAde de 0,5, 0,4 casos homes i 0,4 en dones. La TB mortalitat amb per una100.000 TA de habitants/any. Els APVP/any són de 50,6, 44,2 en els homes són i 6,4 de en 50,6, les dones. 0,4 casos per 100.000 habitants/any. Els APVP/any 44,2Elen 1,0 els homes i M/I 6,4 en les53,6%, dones. El percentatge ésen deles 53,6%, percentatge és de 61,9% en els homes M/I i 28,6% dones.61,9% La taxaen els homes i 28,6% en ales La0,04, taxa0,07 acumulada mortalitat a 74 acumulada de mortalitat 74 dones. anys és de en els homesde i 0,01 en les dones 0,5 anys és de 0,04, 0,07 en els homes i 0,01 en les dones (vegeu la taula 162). (vegeu la taula 162). 2005

2004

2003

Any 0,6

0,07

61,9

Dones

0,4

0,1 Homes

0,1

0,1

0,01

28,6 Dones

6,4

Ambdós sexes

3,0

0,2

0,5

0,4

0,04

53,6

50,6

%M/I

2002

2001

0,9

TAC74

2000

1999

1998

1997

0,3

TA

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

2,6

%T

1989

1988

TB

Homes

N/ANY

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0,0

APVP/ANY 44,2

Figura Tarragona 1982-2005. Evolució decàncer les taxes ajustades d’incidència Taula 162.97. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del de rinofaringe per sexe. del càncer de rinofaringe per sexe.

No hi ha cap cas de mort per càncer de rinofaringe per sota dels 35 anys en els homes i dels 50 en les dones. La baixa incidència d’aquest tumor fa que no es vegi un grup d’edat en què sigui més freqüent (vegeu la taula 163 i la figura 98).

236

HOMES N/ANY

TEE

GRUPS D’EDAT

271

DONES N/ANY

TEE


N/ANY

%T

Homes

2,6

0,3

Dones

0,4

0,1

Ambdós sexes

3,0

0,2

TB

TA

TAC74

%M/I

0,9 0,07 Incidència i0,6 supervivència 0,1

0,1

0,01

0,5

0,4

0,04

del61,9 càncer 28,6

APVP/ANY

de44,2 cap i coll...

53,6

6,4

50,6

TaulaNo 162.hi Tarragona 1998-2002. del càncer de rinofaringe per sexe. ha cap cas de Mortalitat mort per càncer de rinofaringe

per sota dels 35 anys enhaels i dels en les Laper baixa incidència d’aquest No hi caphomes cas de mort per50 càncer de dones. rinofaringe sota dels 35 anys en els homestumor fa 50 que es vegi grup d’edat en què sigui mésnofreqüent i dels en no les dones. La un baixa incidència d’aquest tumor fa que es vegi un(vegeu grup la d’edat taula en 163 i la figura 98). què sigui més freqüent (vegeu la taula 163 i la figura 98). HOMES

TEE

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0,2

0,9

De 35 a 39 anys

0

0

5

0,2

0,9

De 40 a 44 anys

0

0

4

0,2

1,0

De 45 a 49 anys

0

0

0,2

1,0

De 50 a 54 anys

0,2

1,1

Homes

0,6

3,8

De 55 a 59 anys

0

0

Dones

0

0

De 60 a 64 anys

0

0

0,4

2,7

De 65 a 69 anys

0

0

0,4

3,1

De 70 a 74 anys

0

0

0,2

2,1

De 75 a 79 anys

0

0

0

0

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

0,2

5,2

De 85 a 99 anys

0

0

TEE

2 1

0

0

0

0

DONES

De 0 a 4 anys

3

TEE

GRUPS D’EDAT

N/ANY

6

N/ANY

Taula 163. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i Figura 98. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i sexe. sexe.

La mitjana delsmorts casosper morts per de rinofaringe a TarLa mitjana d’edatd’edat dels casos càncer decàncer rinofaringe a Tarragona en el

272 ragona el període deque 60,4, amb rang valadels períodeen 1998-2002 és de 1998-2002 60,4, amb unés rang va dels 36 un als 93 anysque (vegeu taula36 als164). 93 anys (vegeu la taula 164). LOCALITZACIÓ TUMORAL Nasofaringe

MITJANA

RANG

60,4

36 - 93

Taula 164. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat.

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de rinofaringe un Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer ha depresentat rinofaringe

de laun mortalitat del 2,9% que no ha estatdel significatiu (IC95% haaugment presentat augment de la mortalitat 2,9% que no-7,7, ha 14,8). estat En sigles dones, la tendència de la mortalitat té un descens del 0,2% significacióté nificatiu (IC95% -7,7, 14,8). En les dones, la tendència desense la mortalitat -19,8, 24,2). La tendència de la mortalitat càncer unestadística descens (IC95% del 0,2% sense significació estadística (IC95% per -19,8, 24,2).deLa rinofaringe de en ambdós sexes va per incrementar 0,6% (IC95% -5,2 –en 6,8) en el període tendència la mortalitat càncerunde rinofaringe ambdós sexes 1982-2004. El PAC de la mortalitat per càncer de rinofaringe en ambdós sexes no té significació estadística. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les

tendències de mortalitat del càncer de237 rinofaringe no s’ha tingut en compte l’any

2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita


1

0

Encarna Mur i Restoy Figura 98. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i

vasexe. incrementar un 0,6% (IC95% -5,2 –6,8) en el període 1982-2004. El PAC de la mortalitat per càncer de rinofaringe en ambdós sexes no té La mitjana d’edat dels casos morts per càncer de rinofaringe a Tarragona en el significació estadística. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de període 1998-2002 és de 60,4, amb un rang que va dels 36 als 93 anys (vegeu la taula les164). tendències de mortalitat del càncer de rinofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa LOCALITZACIÓ TUMORAL MITJANA RANG és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestiNasofaringe 60,4 36 - 93 mada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 165). Taula 164. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat.

Durant 6 el període 1982-2004, en els homes, el càncer de rinofaringe ha presentat un augment de la mortalitat del 2,9% que no ha estat significatiu (IC95% -7,7, 14,8). En 5 les dones, la tendència de la mortalitat té un descens del 0,2% sense significació 4

TEE

Homes estadística (IC95% -19,8, 24,2). La tendència de la mortalitat per càncer de 3

Dones rinofaringe en ambdós sexes va incrementar un 0,6% (IC95% -5,2 – 6,8) en el període 2

1982-2004. El PAC de la mortalitat per càncer de rinofaringe en ambdós sexes no té 1

significació estadística. Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les 0

tendències de mortalitat del càncer de rinofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de Figura 98. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Taxes específiques per edat i

l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula sexe. 165). La mitjana d’edat dels casos morts per càncer de rinofaringe a Tarragona en el període 1998-2002 és de 60,4, amb un rang que va dels 36 als 93 anys (vegeu la taula PERÍODE PAC IC95% 164). 2,9 Homes 1982-2004 (-7,7 - 14,8) Dones LOCALITZACIÓ TUMORAL 1982-2004 Nasofaringe Ambdós sexes

MITJANA 60,4

-0,2

(-19,8 - 24,2) RANG

36 - 93

0,6 (-5,2 - 6,8) 273 Taula 164. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de rinofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat. Taula 165. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de rinofaringe per sexe.

1982-2004

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de rinofaringe ha presentat un A la taula 166 i a la figura 99, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de augment de la mortalitat del 2,9% que no ha estat significatiu (IC95% -7,7, 14,8). En mortalitat per sexe càncer de 99, rinofaringe en el l’evolució període 1982-2005 la la taula 166 idela de la figura es un pot veure de les ataxes lesAdones, la tendència la mortalitat té descens del 0,2% sense significació demarcació Tarragona. ajustades dede(IC95% mortalitat sexe càncerdedela rinofaringe el període estadística -19,8, per 24,2). La del tendència mortalitat peren càncer de

1982-2005 a la Tarragona. rinofaringe en demarcació ambdós sexes vade incrementar un 0,6% (IC95% -5,2 – 6,8) en el període

HOMES DONES ANY de rinofaringe en ambdós sexes no té 1982-2004. El PAC de la mortalitat per càncer N/ANY TB TA N/ANY TB TA significació estadística. Per0,6al càlcul 1982 del percentatge de canvi 2 0,8 2 0,8 anual de 0,4 les 2 0,8 0,0en compte0,0 tendències de mortalitat del0,5 càncer de 1983 rinofaringe no0 s’ha tingut l’any 2 0,8 0,5 1984 0 0,0 0,0 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita 2 0,8 0,6 1985 0 0,0 0,0 quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de 1 0,4 0,2 1986 1 0,4 0,1 l’any1 2005 estigui infraestimada. taula 0,4actualment0,4 1987S’ha fet del 0 1982 al 2004 0,0 (vegeu la0,0 238 165).0 0,0 0,0 1988 1 0,4 0,2 1 0,4 0,1 1989 0 0,0 0,0 2 0,7 0,3 1990 0,0 IC95% 0,0 PERÍODE PAC 0


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1,0 0,8

TA

0,6 0,4 0,2

Any

(-5,2 - 6,8)

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

0,6

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1982-2004

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

Ambdós sexes

1983

1982

0,0

Taula 165. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de rinofaringe per sexe.

Homes Dones A la taula 166 i a la figura 99, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de

mortalitat per sexe del càncerEvolució de rinofaringe el període 1982-2005 a la Figura 99. Tarragona 1982-2005. de les taxes en ajustades de mortalitat del càncer de rinofaringe per sexe.

demarcació de Tarragona. HOMES

DONES TB TA 2 0,8 0,6 1982 2 0,8 0,4 2 0,8 0 0,0 0,0 La supervivència observada0,5a un any1983 dels pacients diagnosticats de càncer de 2 0,8 0,5 1984 0 0,0 0,0 nasofaringe a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 86,4% en els homes 2 0,8 0,6 1985 0 0,0 0,0 i de 137,5% en les els homes, 1986 la supervivència 0,4dones. En0,2 1 observada 0,4 a tres anys 0,1 és de 0,4 de 63,6%. 0,4 En les dones, 1987 la supervivència 0 0,0 0,0 a tres 68,2%1 i a cinc anys observada tant ANY

N/ANYSupervivència TB TA N/ANY 4.9.3. i evolució de la supervivència

0 0,0 0,0 1988 1 0,4 0,2 1 0,4 0,1 1989 0 0,0 0,0 2 0,7 0,3 1990 0 0,0 0,0 La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de 2 0,7 0,4 1991 0 0,0 0,0 nasofaringe a la0,7 demarcació0,3 de Tarragona entre 1995 0i 1999 és de 2 1992 0,087,1% en els 0,0 homes 0,0dones. En 0,0 3 relativa1,1 0,8anys és i de 037,9% en les els homes, 1993 la supervivència a tres i cinc 2 0,7 0,6 1994 0 0,0 0,0 de 70,9 i 66,7 %, respectivament. En les dones, la supervivència relativa a tres i cinc 2 0,7 0,3 1995 1 0,3 0,3 anys 0és la mateixa, La supervivència 0,0 25,4%. 0,0 1996 relativa0a deu anys 0,0és de 55,3% 0,0 en els 1 i de 12,8% 0,3en les dones 0,3(vegeu la1997 1,7 1,0 homes taula 167 i la 5figura 100). 2 0,7 0,6 1998 0 0,0 0,0 2 0,7 1999 0 0,0 (n = 8) 0,0 HOMES (n =0,3 22) DONES 1 0,3 2000 0,1 IC95% Any Obs IC95% Rel0,2 IC95% Obs 1 IC95% 0,3 Rel 4 0,8 (73,8 - 100,8) 2001 0,3 37,9 0,3 1 86,4 (73,21,3 - 100) 87,1 37,5 1 (15,3 - 91,7) (15,5 - 92,8) 3 68,2 (51,3 1,3 - 90,7) 70,9 25 0 (7,5 - 83)0,0 25,4 0,0 (7,6 - 84,3) 4 1,0 (53,3 - 94,3) 2002 5 63,6 (46,4 0,3 - 87,3) 66,7 25 0 (7,5 - 83)0,0 25,4 0,0 (7,6 - 84,3) 1 0,2 (48,6 - 91,5) 2003 10 (32,9 0,9 - 75,9) 55,3 (36,4 -2004 84) 12,5 0 (2 - 78,2)0,0 12,8 0,0 (2,1 - 80,3) 350 0,7

com a cinc anys és de 25% (vegeu la taula 167 i la figura 100).

Taula5167. Tarragona 5 anys del 0,0 càncer de 1,4 1995-1999. 1,0 Supervivència 2005observada 0i relativa a0,0 rinofaringe per sexe. Taula 166. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de rinofaringe per sexe.

275

239


La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de

Encarna Mur iaRestoy nasofaringe la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 86,4% en els homes i de 37,5% en les dones. En els homes, la supervivència observada a tres anys és de 68,2% i a cinc anys de 63,6%. En les dones, la supervivència observada tant a tres

4.9.3 Supervivència evolució com a cinc anys és de 25%i(vegeu la taulade 167 la i la supervivència figura 100).

La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de cànLa supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats de càncer de cer de nasofaringe a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de nasofaringe a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 87,1% en els homes 86,4% en els homes i de 37,5% en les dones. En els homes, la supervii de 37,9% en les dones. En els homes, la supervivència relativa a tres i cinc anys és vència observada a tres anys és de 68,2% i a cinc anys de 63,6%. En les de 70,9 i 66,7 %, respectivament. En les dones, la supervivència relativa a tres i cinc dones, la supervivència observada tant a tres com a cinc anys és de 25% anys és la mateixa, 25,4%. La supervivència relativa a deu anys és de 55,3% en els (vegeu la 167 i ladones figura 100). homes i taula de 12,8% en les (vegeu la taula 167 i la figura 100). Any 1 3 5 10

Obs 86,4 68,2 63,6 50

HOMES (n = 22) IC95% Rel IC95% (73,2 - 100) 87,1 (73,8 - 100,8) (51,3 - 90,7) 70,9 (53,3 - 94,3) (46,4 - 87,3) 66,7 (48,6 - 91,5) (32,9 - 75,9) 55,3 (36,4 - 84)

Obs 37,5 25 25 12,5

DONES (n = 8) IC95% Rel (15,3 - 91,7) 37,9 (7,5 - 83) 25,4 (7,5 - 83) 25,4 (2 - 78,2) 12,8

IC95% (15,5 - 92,8) (7,6 - 84,3) (7,6 - 84,3) (2,1 - 80,3)

Taula 167. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de rinofaringe per sexe.

275 de La supervivència relativa a un any dels pacients diagnosticats càncer de nasofaringe a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 87,1% en els homes i de 37,9% en les dones. En els homes, la supervivència relativa a tres i cinc anys és de 70,9 i 66,7 %, respectivament. En les dones, la supervivència relativa a tres i cinc anys és la mateixa, 25,4%. La supervivència relativa a deu anys és de 55,3% en els homes i de 12,8% en les dones (vegeu la taula 167 i la figura 100). 110

Supervivencia (%)

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0

1

2

3

4

5

Temps

Homes

6

7

8

9

10

Dones

Figura 100. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de rinofaringe per sexe.

La supervivència relativa a cinc i deu anys del càncer de rinofaringe en els homes té

240

un increment en comparar els diferents intervals del període 1985-1999. Aquest fet no és tan evident en la supervivència relativa a un i tres anys. En les dones, la


un increment en comparar els diferents intervals del període 1985-1999. Aquest fet no és tan evident en la supervivència relativa a un i tres anys. En lesdedones, la Incidència i supervivència del càncer cap i coll... supervivència relativa a un, tres i cinc anys incrementa en el període 1990-2004 (vegeu la taula 168, i les figures 101 i 102). 1 ANY Obs

3 ANYS Rel

Obs

5 ANYS

Rel

10 ANYS

Obs

Rel

Obs

Rel

HOMES 1985-1989

77,8

78,6

61,1

62,2

50,0

51,2

38,9

40,4

1990-1994

90,9

91,0

54,5

55,2

54,5

55,2

54,5

55,2

1995-1999

86,4

87,1

68,2

70,9

63,6

66,7

50,0

55,3

2000-2004

90,0

90,4

60,0

61,4

50,0

52,2

-

-

DONES 1985-1989

-

-

-

-

-

-

-

-

1990-1994

50,0

50,3

50,0

50,3

50,0

50,3

50,0

50,3

1995-1999

37,5

37,9

25,0

25,4

25,0

25,4

12,5

12,8

2000-2004

80,0

82,4

80,0

82,4

80,0

82,4

-

-

Taula 168. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de rinofaringe per sexe i quinquennis.

La supervivència relativa a cinc i deu anys del càncer de rinofaringe en els homes té un increment en comparar els diferents intervals del període 1985-1999. Aquest fet no és tan evident en la supervivència relativa a un i tres anys. En les dones, la supervivència relativa a un, tres 276 i cinc anys incrementa en el període 1990-2004 (vegeu la taula 168, i les figures 101 i 102). 100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 101. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de rinofaringe per quinquennis en homes.

100

pervivència

80 60

241

1990-1994 1995-1999 2000-2004


Figura 101. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de rinofaringe per

quinquennis homes. Encarna Mureni Restoy

100

Supervivència

80 60

1990-1994

40

2000-2004

1995-1999

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 102. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de rinofaringe per quinquennis en dones.

4.9.4 Prevalença La taxa de prevalença del càncer de rinofaringe a 31 de desembre de 4.9.4. Prevalença 2004 és de 6,27 casos per 100.000 homes i de 4,56 casos per 100.000 doLa taxa del dos càncer de rinofaringe a 31 de desembre és de 6,27és nes. Si de esprevalença prenen els sexes conjuntament, la taxa de de2004 prevalença casos per 100.000 homes i de 4,56 casos per 100.000 dones. Si es prenen els és dosde de 5,42 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos prevalents sexes conjuntament, la taxa15 decasos prevalença és de 5,42 casos per 100.000 habitants. El 21 casos en els homes, en les dones i 37 casos en ambdós sexes nombre de casos prevalents és de 21 casos en els homes, 15 casos en les dones i 37 (vegeu la taula 169). casos en ambdós sexes (vegeu la taula 169). TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

6,27

21

Dones

4,56

15

Ambdós sexes

5,42

37

277

Taula 169. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de rinofaringe.

La projecció del nombre de casos de prevalents del càncer dedel rinofaringe de La projecció del nombre casos prevalents càncer ade31rino-

desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 27 casos en els homes, i faringe a 31 de desembre de 2010 i 2015 és,i 30 respectivament, dei de 2720i 30 24 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos casos en els homes, i de 20 i 24 casos en les dones. Si es prenen els dos en aquestes dates és 46 iel 55 nombre (vegeu la taula 170). en aquestes dates és 46 i 55 sexes conjuntament, de casos (vegeu la taula 170). 2004 2010 2015 La projecció de la taxa de prevalença del càncer de rinofaringe a 31 Homes 21 27 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 6,47 i 6,8830casos per Dones

15

20

24

Ambdós sexes

37

46

55

Taula 170. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de 242 rinofaringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

La projecció de la taxa de prevalença del càncer de rinofaringe a 31 de desembre de


Dones

4,56

15

Ambdós sexes

5,42

37

24 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos en aquestes dates és 46 i 55 (vegeu la taula 170). Taula 169. Tarragona 2004. Taxa de rinofaringe.

Incidènciai nombre i supervivència del càncerdel de càncer cap i coll... prevalença de casos prevalents de

2004

2010

2015

La projecció del nombre de casos prevalents del càncer de rinofaringe a 31 de

Homes homes, i de 4,96 i 5,68 21 27 100.000 casos per dones. es 30 prenen desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 100.000 27 i 30 casos en elsSi homes, i de 20 els i Dones 15 20 24 dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença en aquestes dates és 24 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casosde 5,73 i 6,29 casos (vegeu Ambdós sexes 37habitants 46 la taula 171). 55 en aquestes dates per és 46100.000 i 55 (vegeu la taula 170). Taula 170. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de rinofaringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

2004

2010

2015

La projecció de la taxa de prevalença del càncer de27rinofaringe a 31 de desembre de Homes 21 30 2010 i 2015 és, respectivament, de 6,47 i 6,88 casos per 100.000 homes, i de 4,96 i Dones 15 20 24 5,68 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de Ambdós sexes

37

46

55

prevalença en aquestes dates és de 5,73 i 6,29 casos per 100.000 habitants (vegeu la Taula 170. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de

rinofaringe taula 171).a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

La projecció de la taxa de prevalença del càncer de rinofaringe a 31 de desembre de 2004

2010

2015

6,27

6,47

6,88

2010 i 2015 és, respectivament, de 6,47 i 6,88 casos per 100.000 homes, i de 4,96 i Homes

5,68 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de Dones 5,68 prevalença en aquestes dates 4,56 és de 5,73 i 6,29 casos4,96 per 100.000 habitants (vegeu la Ambdós sexes taula 171).

5,42

5,73

6,29

Taula 171. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de rinofaringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

Homes

4.9.5 Discussió Dones 4.9.5. Discussió

Ambdós Del 1980sexes al 2005

2004

2010

2015

6,27

6,47

6,88

4,56

4,96

5,68

5,42 diagnosticar

6,29rinofarines van 118 de càncer de geDel a la demarcació el 3,4% del total càncers cap Taula 171. Projecció taxaTarragona, de prevalença del de rinofaringe a de Tarragona perde als anys 1980 al 2005 deeslade van diagnosticar 118càncer casos de càncerde rinofaringe a la i 2010 i 2015 per sexe. coll diagnosticats a Tarragona en aquest període. La TA d’incidència demarcació de Tarragona, el 3,4% del total de càncers de cap i coll diagnosticats aés d’1,0 cas per 100.000 habitants els homes i de cas 0,3 per en les dones. En la Tarragona en aquest període. La TA en d’incidència és d’1,0 100.000 habitants comparativa i internacional, es veu que el càncer de rinofarinen els homes i nacional de 0,3 en les dones. En la comparativa nacional i internacional, es veu Discussió ge4.9.5. és poc freqüent a la majoria de poblacions i és un dels càncers més 278 freqüents a la Xina meridional amb una incidència alta en els registres Del 1980 al 2005 es van diagnosticar 118 casos de càncer de rinofaringe a la dedemarcació Xina (Hong Kong), Singapur i Malàisia (Penang). Els pacients amb de Tarragona, el 3,4% del total de càncers de cap i coll diagnosticats a càncer de rinofaringe tenen respostes serològiques específiques per a Tarragona en aquest període. La TA d’incidència és d’1,0 cas per 100.000 habitants productes de diferents gens del VEB (Chien 2001) i aquesta podria ser en els homes i de 0,3 en les dones. En la comparativa nacional i internacional, es veu la causa del patró epidemiològic. A Tarragona, la TA d’incidència del 278 de rinofaringe és tan baixa com a la gran majoria de registres càncer mundials, tant en els homes com en les dones (vegeu les figures 103 i 104) (Curado 2007). La raó de sexes és de 3,0. Als tres registres d’alta incidència, Xina (Hong Kong), Singapur i Malàisia (Penang ), es veu en els dos sexes, si

243

5,73 casos


Encarna Mur i Restoy

bé la TA també és més alta en els homes. Això és el mateix que passa a l’RCT (Curado 2007). A la demarcació de Tarragona en el període 1998 a 2002, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic dels pacients amb tumors de rinofaringe és de 55,7 anys en els homes i de 54,9 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana és similar, 54 anys en els homes i 55 en les dones (SEER 2009). Les histologies més freqüents són el carcinoma escamós, el carcinoma limfoepitelial i el carcinoma indiferenciat (82,2% del total). El carcinoma limfoepitelial i el carcinoma indiferenciat s’han valorat separadament a l’RCT, encara que és la mateixa entitat. Junts representen el 49,9% de tots el tumors de la rinofaringe i són aquestes les histologies més relacionades amb el VEB. La tendència de la incidència dels tumors de rinofaringe ha fet petits canvis del 1982 al 2005, en els homes hi ha un increment del 0,6% i en les dones un augment del 9,3%, cap d’aquests significatiu (vegeu la figura 97). Al SEER es veu una tendència similar a la nostra amb un augment no significatiu. En totes les races, el PAC és d’1,0 en els homes i de 0,4 en les dones (SEER 2009). Probablement l’exposició al factor que condiciona aquest tumor no ha patit grans canvis durant aquest període. A les figures 105 i 106 es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993-1997 i 1998-2002, corresponents als volums VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). En els diferents registres valorats del món hi ha petits canvis en el creixement o decreixement, i en molts d’aquests hi ha una estabilització similar a la demarcació de Tarragona. Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta dels tumors de rinofaringe a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser de 0,5 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,9 en els homes i 0,1 en les dones. El nombre total de defuncions durant el quinquenni va ser de 15, 11 homes i 4 dones. La taxa ajustada de mortalitat va ser de 0,4 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,6 en els homes i 0,1 en les dones. La taxa de mortalitat dels tumors de rinofaringe publicada pel SEER52 en el període 2002-2006 va ser de 0,2 morts per 100.000 habi52 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

244


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

tants/any en ambdós sexes, 0,3 en els homes i 0,1 en les dones (SEER 2009). Aquestes xifres són similars a les de l’RCT. NASOFARINGE-HOMES 17,8

*Xina, Hong Kong

11

Singapur

9,3

Malàisia, Penang

3,4

EUA, SEER: API

2,7

Tailàndia, Songkhla

2,6

Polinèsia Francesa

2

EUA, Hawaii: Hawaians

1,7

Kuwait: Kuwaitians Espanya, Astúries

1,5

Brasil, Goiânia

1,4

*Turquia, Izmir

1,3

Espanya, Albacete

1,3

Espanya, País Basc

1,3

Egipte, Gharbia

1,2

Itàlia, Varese

1,2 1,2

Espanya, Girona

1,1

Israel: No jueus

1

Corea, Daejeon

1

Espanya, Granada Espanya, Tarragona

1

EUA, SEER: Negres

0,9

Israel: Jueus

0,9

França, Tarn

0,9 0,9

Espanya, Múrcia

0,9

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,8

Canadà

0,8

Itàlia, Siracusa Espanya, Illes Canàries

0,8

Espanya, Saragossa

0,8

EUA, Hawaii: Blancs

0,8

Itàlia, Torí

0,7 0,7

Espanya, Conca

0,6

República Txeca Nova Zelanda

0,6

Colòmbia, Cali

0,5 0,5

EUA, SEER : Blancs no hispans India, Bombai

0,5

França, Baix Rin

0,5

Irlanda

0,5

Itàlia, Parma

0,5 0,5

Polònia, Kielce Espanya, Navarra

0,5

Argentina, Badia Blanca

0,4

EUA, SEER: Blancs hispans

0,4

Àustria

0,4

Dinamarca

0,4

Alemanya, Munic

0,4

Noruega

0,4

Eslovènia

0,4

Suècia

0,4

Suïssa, Ginebra

0,4 0,4

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,3

Xile, Valdívia

0,3

Finlàndia

0,3

Regne Unit, Northern i Yorkshire

Regne Unit, Escòcia

0,3

Equador, Quito

0,2 0,2

*Perú, Trujillo

0,2

Suïssa, Neuchâtel 0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

Figura 103. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de rinofaringe en homes.

245


Encarna Mur i Restoy

NASOFARINGE-DONES 6,7

*Xina, Hong Kong

3,6

Singapur

3,3

Malàisia, Penang

1,3

EUA, SEER: API

0,9

Tailàndia, Songkhla

0,9

Polinèsia Francesa

0,8

Kuwait: Kuwaitians

0,5

*Turquia, Izmir

0,4

Egipte, Gharbia

0,4

Israel: Jueus

0,4

Israel: No jueus

0,4

Itàlia, Varese

0,4

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

0,3

Canadà

0,3

EUA, SEER: Negres

0,3

Corea, Daejeon

0,3

França, Tarn

0,3

Eslovènia

0,3

Espanya, Astúries

0,3

Espanya, País Basc

0,3

Espanya, Illes Canàries

0,3

Espanya, Granada

0,3

Espanya, Tarragona

0,3 0,3

Nova Zelanda Brasil, Goiânia

0,2

Xile, Valdívia

0,2 0,2

EUA, SEER: Blancs hispans

0,2

EUA, SEER: Blancs no hispans India, Bombai

0,2

Àustria

0,2

República Txeca

0,2

Dinamarca

0,2

França, Baix Rin

0,2

Itàlia, Siracusa

0,2

Polònia, Kielce

0,2

Espanya, Conca

0,2

Espanya, Múrcia

0,2

Suècia

0,2 0,2

Regne Unit, Escòcia

0,2

EUA, Hawaii: Hawaians Argentina, Badia Blanca

0,1

*Perú, Trujillo

0,1

Finlàndia

0,1

Alemanya, Munic

0,1

Irlanda

0,1

Itàlia, Parma

0,1

Itàlia, Torí

0,1

Noruega

0,1

Espanya, Albacete

0,1

Espanya, Girona

0,1

Espanya, Navarra

0,1

Espanya, Saragossa

0,1

Suïssa, Ginebra

0,1

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,1

0,1

Regne Unit, Irlanda del Nord

0

Equador, Quito

Suïssa, Neuchâtel 0 EUA, Hawaii: Blancs 0 0

1

2

3

4

5

6

7

8

Figura 104. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de rinofaringe en dones.

246


9,3%, cap d’aquests significatiu (vegeu la figura 97). Al SEER es veu una tendència similar a la nostra amb un augment no significatiu. En totes les races, el PAC és d’1,0

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

en els homes i de 0,4 en les dones (SEER 2009). Probablement l’exposició al factor que condiciona aquest tumor no ha patit grans canvis durant aquest període.

A les figures 105 i 106 es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència d’una selecció de registres mundials en els períodes 1993-1997 i 1998-2002,

Segonscorresponents el present estudi, temporal deinlaFivemortalitat dels als volums VIII i IX,l’evolució respectivament, del Cancer Incidence Continents (Parkin 2002; Curado 2007). En els diferents registres valorats món hi tumors de rinofaringe evidencia un increment no delsignificatiu des de ha petits canvis en el creixement o decreixement, i en molts d’aquests hi ha una l’any 1982 fins a l’actualitat en els homes, amb un PAC de 2,9. En les estabilització similar a la demarcació de Tarragona. dones es veu un descens no significatiu amb un PAC de -0,2. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres

EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona

0 CIFV-VIII

1 TA

2 CIFV-IX

Figura 105. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de rinofaringe en homes.

A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb tumors de rinofaringe va ser de 60,4 anys. Al SEER en el 282 període 2002-2006, la mitjana va ser de 63 anys en ambdós sexes, 65 anys en blancs i 57 en negres. La mitjana dels blancs és discretament superior a la dels nostres pacients (SEER 2009). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs

Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia

Navarra Tarragona 0

1 CIFV-VIII

TA

CIFV-IX

Figura 106. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de rinofaringe en dones.

Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta dels tumors de rinofaringe a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser de 0,5 defuncions per 100.000

247

habitants/any, 0,9 en els homes i 0,1 en les dones. El nombre total de defuncions durant el quinquenni va ser de 15, 11 homes i 4 dones. La taxa ajustada de mortalitat va ser de 0,4 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,6 en els homes i 0,1 en les


A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb tumors de rinofaringe va ser de 60,4 anys. Al SEER en el període 2002-2006, la

Encarna Mur i Restoy

mitjana va ser de 63 anys en ambdós sexes, 65 anys en blancs i 57 en negres. La mitjana dels blancs és discretament superior a la dels nostres pacients (SEER 2009).

La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagLa supervivència relativa a un, i cinc anys1995-1999 dels pacients diagnosticats nosticats de càncer de rinofaringe entres el període a la demar- de càncer de rinofaringe en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona va ser, cació de Tarragona va ser, respectivament, de 87,1%, 70,9% i 66,7% per respectivament, de 87,1%, i 66,7% sexefemení. masculí,La i desuper37,9%, 25,4 i 25,4% al sexe masculí, i de 37,9%, 25,4 70,9% i 25,4% perper al al sexe per al sexe femení. Laen supervivència a cincalanys en el vivència relativa a cinc anys el períoderelativa 1999-2005 SEER vaperíode ser de1999-2005 al 57,2% en totes lesser races i en ambdós sexes. la ambdós raça blanca unablanca es veu SEER va de 57,2% en totes les racesEn i en sexes.es Enveu la raça A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients supervivència més baixa en les dones, 49,5% en les dones i 55% en una de supervivència baixa en lesAl dones, en les dones ila55%els en els homes, amb tumors rinofaringe va més ser de 60,4 anys. SEER en49,5% el període 2002-2006, homes, igual que a l’RCT (SEER 2009). A Tarragona la supervivència igual que a l’RCT (SEER 2009). A Tarragona la supervivència relativa a cinc anys és mitjana va ser de 63 anys en ambdós sexes, 65 anys en blancs i 57 en negres. La relativa a cinc anys és superior a la mitjana europea i similar al SEER, mitjana superior dels blancsaés superiori asimilar la dels al nostres pacients (SEER 2009). ladiscretament mitjana europea SEER, especialment en els homes (vegeu la especialment en els homes (vegeu la figura 107 i la taula 172). figura 107 i la taula 172). LaEl supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats dea càncer nombre de casos prevalents de càncer de rinofaringe la demarde rinofaringe en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona va cació de Tarragona a 31 de desembre de 2004 és de 21 casos en elsser, homes NASOFARINGE 70,9% i 66,7% per al sexe masculí, i de 37,9%, 25,4 i 25,4% i derespectivament, 15 casos en de les87,1%, dones. Segons les nostres dades sobre la tendència per al sexe femení. La supervivència relativa a cinc anys en el període 1999-2005 al temporal de la incidència i de la mortalitat, es preveu que el nombre SEER va ser de 57,2% en totes les races i en ambdós sexes. En la raça blanca es veu 42,6 de pacients viusPolònia amb diagnòstic de càncer de rinofaringe s’incrementi una supervivència més baixa en les dones, 49,5% en les dones i 55% en els homes, 44,4 indide manera Gran moltBretanya moderada en un futur. Les projeccions calculades igual que a l’RCT (SEER 2009). A Tarragona la supervivència relativa a cinc anys és França 46,5 quen que el nombre de casos prevalents en ambdós sexes passarà de 37 superior a la mitjana europea i similar al SEER, especialment en els homes (vegeu la Espanya casos el 2004 a 46 casos el 2010, i serà de 55 casos el 2015. 47,4 figura 107 i la taula 172). Europa

49,5

Itàlia

50,2

NASOFARINGE

Bèlgica

52,4

Polònia Holanda Gran BretanyaTarragona França Espanya Europa

44,4

57,2

46,5

EUA-SEER

57,2

47,4

Alemanya

62,2

49,5

0

Itàlia

56,2

42,6

10

20

30

50,240

Bèlgica

50

60

70

52,4

Figura 107. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada Holanda 56,2 del càncer de rinofaringe en ambdós sexes en el període 1995-1999.87

Tarragona

57,2

EUA-SEER

57,2

Alemanya

62,2

0

10

20

30

40

50

60

70

Figura 107. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de rinofaringe en ambdós sexes en el període 1995-1999.87 87

SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999.

284

248 87

SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999.

284


Ambdós sexes 56,6 Homes 55,2 41 1990-1994 Dones 49 de cap i coll... Incidència50,3 i supervivència del càncer Ambdós sexes 54,0 43 Homes 66,7 49,7 1995-1999 Dones 25,4 49,6 Ambdós sexes 55,7 50,3 Homes 52,2 RCT EUROCARE 2000-2004 Dones 82,4 (% sup. rel. 5 a) (% sup. rel. 5 a) Ambdós sexes 62,3 Homes 51,2 34 Taula 172. Supervivència relativa del càncer de rinofaringe per sexe en els períodes 1985-1989, 1985-89 Dones 32 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,88 i en el període 2000-2004 a Tarragona. Ambdós sexes 56,6 Homes 55,2 41 El nombre de casos prevalents de càncer de rinofaringe a la demarcació 1990-1994 Dones 50,3 49de Tarragona sexes a 31 de desembre deAmbdós 2004 és de 21 casos en54,0 els homes i de 15 casos43en les dones. 66,7 49,7 Homes 25,4temporal de la incidència 49,6 1995-1999 Dones Segons les nostres dades sobre la tendència i de la Ambdós sexes 55,7 50,3 mortalitat, es preveu que el nombre de pacients vius amb diagnòstic de càncer de 52,2 Homes 82,4 - projeccions 2000-2004 rinofaringe s’incrementiDones de manera molt moderada en un futur. Les Ambdós sexes 62,3 -

calculades indiquen que el nombre de casos prevalents en ambdós sexes passarà de Taula 172. Supervivència relativa del càncer de rinofaringe per sexe en els períodes 1985-1989, 88

1995-1999 Tarragona i a Europa, i en55 el període 371990-1994 casos el i2004 a 46 acasos el 2010, i serà de casos el2000-2004 2015. a Tarragona.

El nombre de casos prevalents de càncer de rinofaringe a la demarcació de Tarragona

4.10. (C12-13) a 31 deCÀNCER desembreD’HIPOFARINGE de 2004 és de 21 casos en els homes

i de 15 casos en les dones.

4.10 Càncer d’hipofaringe (C12-13) Segons les nostres dades sobre la tendència temporal de 4.10.1. Incidència i tendència de la incidència

la incidència i de la

mortalitat, es preveuique el nombre de vius amb diagnòstic de càncer de 4.10.1 Incidència tendència depacients la incidència rinofaringe s’incrementi de manera molt moderada en un futur. Les projeccions

Elscàncers càncers d’hipofaringe són són els que una raóuna de sexes méssexes alta, més 31,5. alta, El Els d’hipofaringe els tenen que tenen raó de calculades indiquen que el nombre de casos prevalents en ambdós sexes passarà de nombre de casos per és de 13,any 12,6és en de els 13, homes i 0,4 leshomes dones. En ambdós 31,5. El nombre de any casos per 12,6 enenels i 0,4 en les 37 casos el 2004 a 46 casos el 2010, i serà de 55 casos el 2015. sexes tenen una TB de 2,2 tenen i una TA d’1,6 peri 100.000 dones. En ambdós sexes una TBcasos de 2,2 una TAhabitants/any. d’1,6 casos Elper percentatge de verificació histològica en ambdós sexes és alt, 95,4. Si es mira en 100.000 El percentatge de verificació histològica en amb4.10.habitants/any. CÀNCER D’HIPOFARINGE (C12-13) funció del és sexe ha diferència, 96,8% els homes 50% en encara 96,8% que dós sexes alt,hi95,4. Si es mira enen funció del isexe hi les ha dones, diferència, fetIncidència té ipoc valor per baixa incidència queaquest aquest fet tumor té envalor les dones enaquest els homes 50% en les la dones, encara que té poc per la 4.10.1. i tendència de la incidència (vegeu la taula 173). baixa incidència que aquest tumor té en les dones (vegeu la taula 173). Els càncers d’hipofaringe són els que tenen una raó de sexes més alta, 31,5. El

nombre de casos N/ANY per any és%T de 13, 12,6 i 0,4 en%VH les dones. En ambdós TB en els TAhomes TAC74 %DCO RS sexes tenen una 12,6 TB de 2,2 TA d’1,63,0casos 0,36 per 100.000 Homes 0,8i una 4,2 96,8 habitants/any. 1,6 31,5El Dones 0,4 0,0 0,1 en ambdós 0,1 0,01 és alt,5095,4. Si50es mira - en percentatge de verificació histològica sexes Ambdós sexes 13 diferència, 0,5 2,2 en els1,6 3,1encara que funció del sexe hi ha 96,8% homes 0,18 i 50% en 95,4 les dones, Taula 173.fet Tarragona càncer d’hipofaringe pertumor sexe. té en les dones aquest té poc1998-2002. valor perIncidència la baixa del incidència que aquest

(vegeu la taula 173).

La mitjana EUROCARE 2, 3 i 4.d’edat al diagnòstic és de 59,7 anys (35-93) en els homes i de 61 anys (45-77) en les%TdonesTB(vegeu N/ANY TA la taula TAC74 174). %VH %DCO RS 285 La franja d’edat què es4,2 diagnostica més el96,8 càncer1,6 d’hipofaringe Homes 12,6 en 0,8 3,0 0,36 31,5 Dones 0,4 els0,0 50 fet no- té vaen els homes és entre 45 i 690,1anys.0,1 En les0,01 dones,50aquest Ambdós sexes 13 0,5 2,2 1,6 0,18 95,4 3,1 lor per la baixíssima incidència d’aquest tumor (vegeu la taula 175 i la Taula 173. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’hipofaringe per sexe. figura 108). 88 La histologia que predomina clarament és el carcinoma escamós, el EUROCARE 2, 3 i 4. 92,3% dels casos (vegeu la taula 176). 88

285

249


Encarna Mur i Restoy

La mitjana d’edat al diagnòstic és de 59,7 anys (35-93) en els homes i de 61 anys (45-

77) en les dones (vegeu la taula 174).

Mitjana d’edat Rang

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

59,7

61

59,7

35 - 93

45 - 77

35 - 93

Taula 174. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’hipofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

Durant el període de 1982 a 2004, en els homes, el càncer d’hipofaringe ha presentat un increment de la incidència de 4,2% que ha estat La franja d’edat en què es diagnostica més el càncer d’hipofaringe en els homes és significatiu (IC95% 1,2, 7,4). En les dones, la tendència de la incidència té entre els 45 i 69 anys. En les dones, aquest fet no té valor per la baixíssima un augment del 15% que no té significació estadística (IC95% -0,6, 33,1). incidència d’aquest tumor (vegeu la taula 175 i la figura 108). La tendència de la incidència del càncer d’hipofaringe en ambdós sexes ha incrementat un 4,3%, increment estadísticament significatiu (IC95% HOMES DONES GRUPS D’EDAT 1,3, 7,4). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendènciN/ANY TEE N/ANY TEE es d’incidència del càncer d’hipofaringe no s’ha tingut en compte l’any De 0 a 4 anys 0 0 0 0 2005, ja 0que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen De 5 a 9 anys 0 0 0 una petita quantitat de0 casos de any, per la0 qual cosa és0 possible Del’últim 10 a 14 anys 0 que la incidència de l’any 2005 actualment infraestimada. S’ha De estigui 15 a 19 anys 0 0 0 0 fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 177). De 20 a 24 anys 0 0 0 0 0

0

De 25 a 29 anys

0

0

180

0

De 30 a 34 anys

0

0

16 0,2

0,9

De 35 a 39 anys

0

0

0,6

2,7

De 40 a 44 anys

0

2,0

10,1

De 45 a 49 anys

0,2

1,6

8,4

De 50 a 54 anys

0

1,8 6

11,3

De 55 a 59 anys

0

2,2 4

15,7

De 60 a 64 anys

0

0

2,2 2

14,7

De 65 a 69 anys

0

0

0 1,0

7,7

De 70 a 74 anys

0

0

0,4

4,1

De 75 a 79 anys

0,2

1,6

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0

0

14

TEE

12 10

8

0 1,0 Homes 0 Dones 0

De 85 a 99 anys 0,4 10,4 0 0 Figura 108. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’hipofaringe. Taxes Sense edat 0 0 específiques per edat i sexe. Taula 175. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’hipofaringe. Taxes específiques per edat i

La histologia que predomina clarament és el carcinoma escamós, el 92,3% dels casos sexe. (vegeu la taula 176). N

%

8070

CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

60

92,3%

8000

NEOPLÀSIA MALIGNA

3

4,6%

8010

CARCINOMA, SAI

1

1,5%

8041

CARCINOMA DE CÈL·LULES PETITES, SAI

1

1,5%

286

HISTOLOGIA

TOTAL

250

65


La franja d’edat en què es diagnostica més el càncer d’hipofaringe en els homes és

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

entre els 45 i 69 anys. En les dones, aquest fet no té valor per la baixíssima incidència d’aquest tumor (vegeu la taula 175 i la figura 108). 18 16

HOMES

14

TEE

010

0

De 0 a 4 anys

0

08

0

De 5 a 9 anys

0

0

De 10 a 14 anys

0 Dones

06

0

0

04

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0,2

0,9

De 35 a 39 anys

0

0

12

TEE

DONES

GRUPS D’EDAT

N/ANY

0 0

2 0

N/ANY

TEE 0 Homes

De 40 Incidència a 44 anys del càncer 0,6 108. Tarragona 2,7 1998-2002. 0 0 Taxes Figura d’hipofaringe. específiques per edat i sexe. 18 De 45 a 49 anys 2,0 10,1 0,2 1,0 16

De 50ésa el 54 carcinoma anys 1,6 que predomina 8,4 clarament 0 0 dels casos La histologia escamós, el 92,3% 14

TEE

(vegeu la 1,8 taula 176). 12 2,2 10

2,28

11,3

De 55 a 59 anys

0

0

15,7

De 60 a 64 anys

0

De 65 a 69 anys 14,7 HISTOLOGIA De 70 a 74 anys 7,7

0 Homes

0

N

0

60

0

92,3%

0,2

3

1,6

4,6%

0

1

0

1,5%

0

1

0

1,5%

0

65

8000

1,06 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI De 75 a 79 anys 0,44 NEOPLÀSIA MALIGNA 4,1

8010

0,2 CARCINOMA, 3,7 SAI

8070

8041

2

De 80 a 84 anys

0 DePETITES, 85 a 99 anys SAI 0,4 CARCINOMA DE 10,4CÈL·LULES

0

Sense edat

TOTAL

0 Dones %

Taula 175. Tarragona1998-2002. 1998-2002. Histologies Incidència del càncer d’hipofaringe. Taxes per edat i Taula 176. Tarragona dels càncers d’hipofaringe enespecífiques ambdós sexes. sexe.

Figura 108. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer d’hipofaringe. Taxes

Durant el període de 1982 a 2004, en 109, els homes, el veure càncer d’hipofaringe ha presentat per edat sexe. A específiques la taula 178 i a ila figura es pot l’evolució de les taxes

un increment de la incidència de 4,2% que ha estat significatiu (IC95% 7,4). En ajustades d’incidència del càncer per sexe en1,2, el període La histologia que predomina clarament ésd’hipofaringe el carcinoma escamós, el 92,3% dels casos les dones, la tendència de la incidència té un augment del 15% que no té significació 286 1982-2005. (vegeu la taula 176). estadística (IC95% -0,6, 33,1). La tendència de la incidència del càncer d’hipofaringe en ambdós sexes ha incrementat significatiu HISTOLOGIA un 4,3%, increment estadísticament N % 8070 1,3, 7,4). CARCINOMA CÈL·LULES 60 de les tendències 92,3% (IC95% Per alDEcàlcul del ESCAMOSES, percentatgeSAIde canvi anual 8000

NEOPLÀSIA MALIGNA

3

4,6%

8010

CARCINOMA, SAI

1

1,5%

8041

CARCINOMA DE CÈL·LULES PETITES, SAI

1

1,5%

d’incidència del càncer d’hipofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència 65 de l’any 2005 estigui TOTAL actualment infraestimada. S’ha fet deldels 1982 al 2004 (vegeu laentaula 177). Taula 176. Tarragona 1998-2002. Histologies càncers d’hipofaringe ambdós sexes. Durant el període de 1982 a 2004, en els homes, el càncer d’hipofaringe ha presentat PERÍODE

PAC

IC95%

un increment de la incidència de 4,2% que ha estat 4,2 significatiu (IC95%(1,2 1,2, 7,4). Homes 1982-2004 - 7,4 )* En 15,0del 15% que no(-0,6 Dones - 33,1 ) les dones, la tendència de la1982-2004 incidència té un augment té significació

Ambdós sexes

1982-2004

4,3

(1,3 - 7,4 )*

estadística (IC95% -0,6, 33,1). La tendència de la incidència del càncer d’hipofaringe

Taula 177. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer d’hipofaringe per sexe.

en ambdós sexes ha incrementat un 4,3%, increment estadísticament significatiu

287 (IC95% 1,3, 7,4). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer d’hipofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les

251 recuperen una petita quantitat de casos actualitzacions de dades dels propers anys

de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui


Encarna Mur178 i Restoy A la taula i a la figura 109, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades d’incidència del icàncer d’hipofaringe sexe en ell’evolució període 1982-2005. A la taula 178 a la figura 109, esper pot veure de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’hipofaringe per sexe en el període 1982-2005.

HOMES N/ANY TB TA HOMES 3 1,2 0,8 N/ANY TB TA 5 1,9 1,5 1,2 0,8 53 1,9 1,4 1,9 1,5 35 1,2 1,2 1,9 1,4 65 2,3 1,8 1,2 1,2 43 1,5 1,1 2,3 1,8 16 0,4 0,2 4 1,5 1,1 10 3,7 3,3 0,4 0,2 41 1,5 1,0 10 3,7 3,3 8 2,9 2,2 4 1,5 1,0 12 4,4 3,1 8 2,9 2,2 11 4,0 2,9 12 4,4 3,1 8 2,9 2,1 11 4,0 2,9 17 6,0 4,8 8 2,9 2,1 12 4,2 2,9 17 6,0 4,8 16 5,6 4,0 12 4,2 2,9 15 5,2 3,8 16 5,6 4,0 17 5,8 4,1 15 5,2 3,8 12 4,0 3,1 17 5,8 4,1 8 2,6 1,7 12 4,0 3,1 11 3,5 2,5 8 2,6 1,7 10 3,1 2,2 11 3,5 2,5 21 6,3 4,2 10 3,1 2,2 11 3,1 2,3 21 6,3 4,2 Taula 178. Tarragona 1982-2005. Evolució 11 3,1 2,3 d’hipofaringe per sexe.

DONES N/ANY TB TA DONES 1982 0 0,0 0,0 ANY N/ANY TB TA 1983 0 0,0 0,0 1982 0 0,0 0,0 1984 1983 0 0,0 0,0 1985 1984 0 0,0 0,0 1986 1985 0 0,0 0,0 1987 1986 0 0,0 0,0 1988 1987 0 0,0 0,0 1989 1988 0 0,0 0,0 1990 1989 0 0,0 0,0 1991 1 0,4 0,3 1990 0 0,0 0,0 1992 1991 1 0,4 0,3 1993 1 0,4 0,4 1992 0 0,0 0,0 1994 0 0,0 0,0 1993 1 0,4 0,4 1995 0 0,0 0,0 1994 0 0,0 0,0 1996 0 0,0 0,0 1995 0 0,0 0,0 1997 0 0,0 0,0 1996 0 0,0 0,0 1998 1997 0 0,0 0,0 1999 0 0,0 0,0 1998 0 0,0 0,0 2000 1 0,3 0,1 1999 0 0,0 0,0 2001 0 0,0 0,0 2000 1 0,3 0,1 2002 1 0,3 0,3 2001 0 0,0 0,0 2003 2002 1 0,3 0,3 2004 1 0,3 0,1 2003 0 0,0 0,0 2005 0 0,0 0,0 2004 1 0,3 0,1 de les taxes ajustades d’incidència del càncer 2005 0 0,0 0,0 ANY

Taula 178. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’hipofaringe per sexe. 5

5 4

TA TA

4 3 3 2 2 1

Homes

Any

Homes

2005 2005

2004 2004

2003 2003

2002 2002

2001 2001

2000 2000

1999 1999

1998 1998

1997 1997

1996 1996

Any

1995 1995

1994 1994

1993 1993

1992 1992

1991 1991

1990 1990

1989 1989

1988 1988

1987 1987

1986 1986

1985 1985

1984 1984

1983 1983

0

1982 1982

1 0

Dones Dones

Figura 109. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’hipofaringe per sexe. Figura 109. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer d’hipofaringe per sexe.

288

288

252


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.10.2 Mortalitat tendència demortalitat la mortalitat 4.10.2. Mortalitat i itendència de la El càncer d’hipofaringe és el que té la mortalitat més elevada dels càn4.10.2. i tendència dela lamortalitat mortalitatmés elevada dels càncers de cap i El càncer Mortalitat d’hipofaringe és el que té cers de cap i coll, després del de laringe. En el període 1998-2002, hi ha després del de laringe. En el període 1998-2002, hi ha 9,2 casos per any, la 9,2coll, any, la és majoria homes, en elsdels homes i 0,2 en iles Elcasos càncer per d’hipofaringe el que téen la els mortalitat més9elevada càncers de cap majoria en els homes, 9 en els homes i 0,2 en les dones. En els homes, la mortalitat dones. En els del homes, la mortalitat per 1998-2002, càncer d’hipofaringe coll, després de laringe. En el període hi ha 9,2 casosés perl’1,1% any, ladel per càncer d’hipofaringe és l’1,1% del total de morts per càncer, excepte els càncers total de morts per càncer, elsencàncers deEnpell no melanoma i els majoria en els homes, 9 en elsexcepte homes i 0,2 les dones. els homes, la mortalitat de pell no melanoma i els carcinomes in situ. En ambdós sexes, la TB de mortalitat és carcinomes in situ. Enésambdós TB per de càncer, mortalitat ésels d’1,5, 3 en per càncer d’hipofaringe l’1,1% delsexes, total dela morts excepte càncers 3 eniels i de 0,1 en les dones, amb TA una TA de mortalitat de de 0,9 elsd’1,5, dehomes 0,1 en dones, amb de mortalitat 0,9casos casos dehomes pell no melanoma i elsles carcinomes in situ.una En ambdós sexes, la TB de mortalitat és per 100.000 habitants/any, 1,9 en els homes i 0,0 en les dones. La taxa de mortalitat perd’1,5, 100.000 habitants/any, 1,9 els homes les dones. taxa 3 en els homes i de 0,1 en lesen dones, amb una iTA0,0 de en mortalitat de 0,9La casos finsacumulada als 74 anys enfins els homes del 0,22%; éshomes a dir, 1 de cada 455 homes deacumulada mortalitat alshomes 74ésanys del és a per 100.000 habitants/any, 1,9 en els i 0,0en en els les dones. La és taxa de 0,22%; mortalitat morirà per càncer d’hipofaringe al llarg de la seva vida. El percentatge M/I és alt, dir, 1 de cada 455 homes morirà per càncer d’hipofaringe al llarg de acumulada fins als 74 anys en els homes és del 0,22%; és a dir, 1 de cada 455 homes la 70,8% enper ambdós sexes, 71,4% M/I enalelsllarg homes i70,8% 50% les ambdós dones. Els sexes, APVP/any sónalt, deen seva vida. El percentatge és alt, en morirà càncer d’hipofaringe de la sevaenvida. El percentatge M/I71,4% és 113,4, 112,2 en els homes i 1,2 en les dones (vegeu la taula 179). els70,8% homes i 50% sexes, en les71,4% dones. APVP/any de Els 113,4, 112,2sónendeels en ambdós en elsEls homes i 50% en lessón dones. APVP/any homes 1,2 en donesi 1,2 (vegeu la taula 179). 113,4,i112,2 en les els homes en les dones (vegeu la taula 179). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

Homes

9,0 N/ANY

1,1 %T

3,0 TB

1,9 TA

0,22 TAC74

%M/I 71,4

APVP/ANY 112,2

Dones Homes

0,2 9,0

0,0 1,1

0,1 3,0

0,0 1,9

0,00 0,22

50,0 71,4

1,2 112,2

Ambdós Dones sexes

9,2 0,2

0,7 0,0

1,5 0,1

0,9 0,0

0,11 0,00

70,8 50,0

113,4 1,2

Taula 179. sexes Tarragona 1998-2002. Mortalitat del1,5 càncer d’hipofaringe per sexe.70,8 Ambdós 9,2 0,7 0,9 0,11

113,4

Taula 179. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’hipofaringe per sexe.

La mitjana d’edatd’edat dels casos càncer a Tarragona en el La mitjana delsmorts casosper morts perd’hipofaringe càncer d’hipofaringe a Tarperíode 1998-2002 ésdels de1998-2002 64,4 anys, un rang anys, que va amb de 35 un aa 92 anys que (vegeu lade ragona en eld’edat període ésperde 64,4 rang La mitjana casos mortsamb càncer d’hipofaringe Tarragona enva el taula 180). 35període a 92 anys (vegeu la taula 180). 1998-2002 és de 64,4 anys, amb un rang que va de 35 a 92 anys (vegeu la taula 180). LOCALITZACIÓ TUMORAL

MITJANA

RANG

LOCALITZACIÓ TUMORAL Hipofaringe

MITJANA 64,4

RANG 35 – 92

Hipofaringe 35 – 92i rang d’edat. Taula 180. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del 64,4 càncer d’hipofaringe. Mitjana d’edat Taula 180. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’hipofaringe. Mitjana d’edat i rang d’edat.

En els homes no hi cap cas de mort per càncer d’hipofaringe per sota dels 35 anys i les TEE de mortalitat són més elevades a partir dels En els homes no hi cap cas de mort per càncer d’hipofaringe per sota dels 35 anys i 60 anys. Només hi ha una dona morta per càncer d’hipofaringe (vegeu En TEE els homes no hi cap cas de elevades mort per acàncer sotahidels i les de mortalitat són més partir d’hipofaringe dels 60 anys. per Només ha 35 unaanys dona la taula 181 i la figura 110). les TEE decàncer mortalitat són més elevades partir181 dels anys.110). Només hi ha una dona morta per d’hipofaringe (vegeu laataula i la60figura Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer d’hipofaringe morta per càncer d’hipofaringe (vegeu la taula 181 i la figura 110). ha presentat un augment de la mortalitat del 5,9% que no ha estat significatiu. En les dones, la tendència de la mortalitat té un augment del 2%

253

289 289


Encarna Mur i Restoy

sense significació estadística. La tendència de la mortalitat per càncer d’hipofaringe en ambdós sexes ha incrementat un 5,6%, increment estadísticament significatiu (IC95% 0,0, 11,6). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat del càncer d’hipofaringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 182). HOMES N/ANY TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,2 0,9 0,4 1,8 1 5,0 0,2 1,0 0,8 5,0 1,6 11,4 1,8 12,1 0,8 6,2 1,4 14,4 0,4 7,4 un 5,6%, increment estadísticament 0,4 10,4

DONES N/ANY TEE De 0 a 4 anys 0 0 De 5 a 9 anys 0 0 De 10 a 14 anys 0 0 De 15 a 19 anys 0 0 De 20 a 24 anys 0 0 De 25 a 29 anys 0 0 De 30 a 34 anys 0 0 De 35 a 39 anys 0 0 De 40 a 44 anys 0 0 De 45 a 49 anys 0 0 De 50 a 54 anys 0 0 De 55 a 59 anys 0 0 De 60 a 64 anys 0 0 De 65 a 69 anys 0 0 De 70 a 74 anys 0 0 De 75 a 79 anys 0,2 1,6 De 80 a 84 anys 0 0 significatiu (IC95% 0,0, 11,6). Per al càlcul del De 85 a 99 anys 0 0 GRUPS D’EDAT

percentatge de canvi anual de les tendències mortalitatTaxes del càncer d’hipofaringe Taula 181. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de d’hipofaringe. específiques per edat i sexe. no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anysArecuperen de casos de veure l’últim any, per la qual cosataxes és la taula una 183petita i a laquantitat figura 111, es pot l’evolució de les 16

possible que mortalitat de 2005 actualment infraestimada. fet ajustades de lamortalitat perl’any sexe delestigui càncer d’hipofaringe en elS’ha període 14 del 1982 al 2004 (vegeu la taula 182). 1982-2005. 12 10

IC95%Homes

PAC

1982-2004

5,9

Dones (-0,2 - 12,3)

Dones 4

1982-2004

2,0

(-7,4 - 12,2)

2 Ambdós sexes

1982-2004

5,6

(0,0 - 11,6)*

TEE

PERÍODE

Homes 6

8

0 Taula 182. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer d’hipofaringe per sexe.

A la taula 183 i a la figura 111, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de mortalitat per sexe del càncer d’hipofaringe en el període 1982-2005. Figura 110. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer específiques per edat i sexe. HOMES 254 ANY N/ANY TB TA N/ANY 0 0,0 0,0 1982 0

d’hipofaringe. Taxes

DONES TB 0,0

TA 0,0


0,8 1,4 0,4 0,4

6,2 14,4 7,4 10,4

De 70 a 74 anys 0 De 75 a 79 anys 0,2 Incidència i supervivència del De 80 a 84 anys 0 De 85 a 99 anys 0

càncer

0 1,6 de cap 0 0

i coll...

Taula 181. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’hipofaringe. Taxes específiques per edat i sexe.

un 5,6%, increment estadísticament significatiu (IC95% 0,0, 11,6). Per al càlcul del

percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat del càncer d’hipofaringe 16

no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers 14

anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és 12 possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet 10 TEE

Homes

del 1982 al 2004 (vegeu la taula 182). 8

Dones

6 4

PERÍODE

PAC

IC95%

2 Homes

1982-2004

5,9

(-0,2 - 12,3)

Dones

1982-2004

2,0

(-7,4 - 12,2)

Ambdós sexes

1982-2004

5,6

(0,0 - 11,6)*

0

Taula 182. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer d’hipofaringe per sexe.

Figura 110. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer d’hipofaringe. Taxes A la taula 183 i a la figura 111, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de específiques per edat i sexe.

mortalitat per sexe del càncer d’hipofaringe en el període 1982-2005. HOMES

DONES

ANY Durant el període 1982-2004, en d’hipofaringe N/ANY TB TAels homes, el càncer N/ANY TB ha presentat TA un 0 de la mortalitat 0,0 0,0En les dones, 0,0 la augment del 0,0 5,9% que 1982 no ha estat 0significatiu.

3 1,2 0,8 1983 0 0,0 0,0 4 1,5 1,0 1984 0 0,0 0,0 tendència per 0,2 càncer d’hipofaringe en 0ambdós sexes 1 de la mortalitat 0,4 1985 0,0 ha incrementat 0,0 4 1,5 0,9 1986 0 0,0 0,0 1 0,4 0,2 1987 0 0,0 0,0 290 3 1,1 0,6 1988 0 0,0 0,0 6 2,2 1,6 1989 0 0,0 0,0 3 1,1 0,6 1990 0 0,0 0,0 2 0,7 0,3 1991 1 0,4 0,3 6 2,2 1,2 1992 0 0,0 0,0 6 2,2 1,1 1993 0 0,0 0,0 9 3,2 2,2 1994 0 0,0 0,0 4 1,4 0,7 1995 0 0,0 0,0 6 2,1 1,1 1996 0 0,0 0,0 9 3,1 1,6 1997 0 0,0 0,0 8 2,8 1,2 1998 0 0,0 0,0 10 3,4 2,3 1999 0 0,0 0,0 13 4,4 3,0 2000 1 0,3 0,1 8 2,6 1,8 2001 0 0,0 0,0 6 1,9 1,0 2002 0 0,0 0,0 5 1,6 1,1 2003 0 0,0 0,0 9 2,7 1,6 2004 0 0,0 0,0 7 2,0 1,4 2005 0 0,0 0,0

tendència de la mortalitat té un augment del 2% sense significació estadística. La

Taula 183.Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer d’hipofaringe per sexe.

291

255


Encarna Mur i Restoy

3

TA

2

1

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

Figura 111. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer d’hipofaringe per sexe.

4.10.3 i evolució de la supervivència 4.10.3.Supervivència Supervivència i evolució de la supervivència En els homes diagnosticats de càncer d’hipofaringe a la demarcació de En els homesentre diagnosticats de càncer d’hipofaringe a observada la demarcacióa de Tarragona 1995-1999, la supervivència unTarragona any és de entre 1995-1999, la supervivència observada a un any és de 61,6%; a tres anys,La 61,6%; a tres anys, 34,2%; a cinc anys, 30,1%, i a deu anys, 20,5%. 34,2%; a cinc anys, 30,1%, i aa un deu any anys,és 20,5%. La supervivència relativa35,7%; a un any supervivència relativa de 62,4 %; a tres anys, a és cinc de 62,4 %; a tres anys, 35,7%; a cinc anys, 31,9%, i a deu anys, 23,8%. En les dones no la anys, 31,9%, i a deu anys, 23,8%. En les dones no es pot valorar per es pot valorar per la casuística (vegeu la figura taula 184 i la figura 112). casuística (vegeu la taula 184 i la 112). La supervivència relativa a un any del càncer d’hipofaringe en els HOMES (n = 73) DONES homes passa de 45,9% en el període 1985-1989 a 62,5% en el període Any Obs IC95% Rel IC95% Obs IC95% Rel IC95% 2000-2004. La supervivència relativa a tres anys és de 23,4% en el perí1 61,6 (51,4 - 73,9) 62,4 (52,1 - 74,8) ode3 1985-1989, 26,4% en el 1990-1994, 35,7% en el 1995-1999 i es manté 34,2 (24,9 - 47,1) 35,7 (26 - 49,1) igual el 2000-2004. Si es compara l’interval 1985-1994 amb l’interval 5 en30,1 (21,3 - 42,7) 31,9 (22,5 - 45,2) 1995-2004, la supervivència a cinc (15,1 anys- 37,3) ha millorat. En el període 199510 20,5 (13,1 - 32,3) 23,8 1999 la supervivència relativa a cinc anys és de 31,9% i a deu anys de Taula 184. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer d’hipofaringe per sexe. 23,8% (vegeu la taula 185 i la figura 113).

292

256


En els homes diagnosticats de càncer d’hipofaringe a la demarcació de Tarragona

càncera de capanys, i coll... entre 1995-1999, la supervivènciaIncidència observada i asupervivència un any és dedel 61,6%; tres 34,2%; a cinc anys, 30,1%, i a deu anys, 20,5%. La supervivència relativa a un any és de 62,4 %; a tres anys, 35,7%; a cinc anys, 31,9%, i a deu anys, 23,8%. En les dones no es pot valorar per la casuística (vegeu la taula 184 i la figura 112). HOMES (n = 73)

DONES

Any

Obs 110

IC95%

Rel

IC95%

1

100 61,6

(51,4 - 73,9)

62,4

(52,1 - 74,8)

-

-

-

-

3

34,2

(24,9 - 47,1)

35,7

(26 - 49,1)

-

-

-

-

30,1 70

(21,3 - 42,7)

31,9

(22,5 - 45,2)

-

-

-

-

60 20,5

(13,1 - 32,3)

23,8

(15,1 - 37,3)

-

-

-

-

10

Supervivencia (%)

5

90 80

Obs

IC95%

Rel

IC95%

Supervivencia (%)

50 Taula 184. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer 40per sexe. d’hipofaringe 30 20 10 110 0 100 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 90 Temps Homes Dones 80

70 Figura 112. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer d’hipofaringe 60 per sexe. 292 50 40 30

20 La supervivència relativa a un any del càncer d’hipofaringe en els homes passa de 10

45,9% en el període 1985-1989 a 62,5% en el període 2000-2004. La supervivència 0

relativa a tres 0anys és 23,4% 3en el 4període 1 de 2 5 1985-1989, 6 7 26,4%8 en el9 1990-1994, 10

Temps 35,7% en el 1995-1999 i es manté igual en el 2000-2004. Si es compara l’interval Homes

Dones

1985-1994 amb l’interval 1995-2004, la supervivència a cinc anys ha millorat. En el Figura 112. Tarragona Corbes de supervivència càncer període 1995-1999 la 1995-1999. supervivència relativa a cinc anysrelativa és de del 31,9% i a d’hipofaringe deu anys de per sexe.

23,8% (vegeu la taula 185 i la figura 113). 1 ANY

3 ANYS

5 ANYS

10 ANYS

La supervivència relativa a un any del càncer d’hipofaringe en els homes passa de Obs

Rel

Obs

Rel

Obs

Rel

Obs

Rel

45,9% en el període 1985-1989 a 62,5%HOMES en el període 2000-2004. La supervivència relativa a tres anys 23,4% 22,7 en el període 1985-1989, 26,4% en 1985-1989 45,5 és de 45,9 23,4 13,6 14,2 9,1 el 1990-1994, 9,7 35,7% en el 1995-1999 i 63,9 es manté igual en Si es compara l’interval 1990-1994 62,5 25,0 26,4el 2000-2004. 12,5 13,6 10,0 11,4 1995-1999 61,6 62,4 34,2 la supervivència 35,7 30,1 a cinc 31,9 20,5 23,8En el 1985-1994 amb l’interval 1995-2004, anys ha millorat. 2000-2004 61,8 62,5 32,7 33,7 període 1995-1999 la supervivència relativa a cinc 24,2 anys és 25,5 de 31,9% i- a deu anys de Taula(vegeu 185. Tarragona Evolució de la 23,8% la taula1985-2004. 185 i la figura 113). quinquennis.

1 ANY

supervivència del càncer d’hipofaringe per sexe i

3 ANYS

Obs

Rel

Obs

1985-1989

45,5

45,9

22,7

1990-1994

62,5

63,9

25,0

1995-1999

61,6

62,4

2000-2004

61,8

62,5

Rel

5 ANYS

10 ANYS

Obs

Rel

Obs

Rel

23,4

13,6

14,2

9,1

9,7

25726,4

12,5

13,6

10,0

11,4

34,2

35,7

30,1

31,9

20,5

293 23,8

32,7

33,7

24,2

25,5

-

-

HOMES


Encarna Mur i Restoy

100 80

Supervivència

100

1985-1989

60

1990-1994

Supervivència

80

1995-1999

40

1985-1989

20

1995-1999

2000-2004

60

1990-1994

40

020

2000-2004

1

3

0 1

3

5 Temps

5

10 10

Figura 113. Tarragona1985-2004. Evolució Temps de la supervivència del càncer d’hipofaringe per quinquennis en homes. Figura 113. Tarragona1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer d’hipofaringe

perPrevalença quinquennis en homes. 4.10.4.

4.10.4 Prevalença

4.10.4. Prevalença

La taxa prevalença del càncer d’hipofaringe a 31 de desembre de 2004 és de 7,66 La taxadede prevalença del càncer d’hipofaringe a 31 de desembre de casos perde 100.000 homes i càncer de100.000 0,16 casos per a100.000 dones. Sideper es2004 prenen dos La taxa de prevalença del d’hipofaringe desembre és de els 7,66 2004 és 7,66 casos per homes i31dede0,16 casos 100.000 dosexes la taxa 3,39 la casos habitants. El casos perprenen 100.000 els homes de prevalença 0,16conjuntament, casos és perde100.000 dones. Si100.000 es prenen els és dosde nes. Siconjuntament, es dosi de sexes taxaper de prevalença nombre de casos prevalents ésde deprevalença 26 casos en homes, 1 cas en les dones iés 27de casos sexes conjuntament, la taxa és els de 3,39 per prevalents 100.000 habitants. El26 3,39 casos per 100.000 habitants. El nombre decasos casos de casos prevalents és 26 dones casos eni els en les dones i 27 (vegeu casos casos en els homes, 1lacas ende les 27 homes, casos 1encasambdós sexes en nombre ambdós sexes (vegeu taula 186). en ambdós sexes (vegeu la taula 186). la taula 186). TAXA Homes Homes

Dones

NOMBRE DE CASOS

TAXA 7,66

NOMBRE DE 26CASOS

7,66

26

0,16

1

0,16

Dones

Ambdós sexes

3,93

1

27

Ambdós sexes 3,93 27 Taula 186. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer Taula 186. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer d’hipofaringe. d’hipofaringe.

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer d’hipofaringe a 31 de La projecció del nombre de casos prevalents de càncer d’hipofaringe a 31 de

La projecció del és, nombre de casosdeprevalents d’hipofadesembre de 2010 i 2015 respectivament, 35 i 43 casosde en càncer els homes, i d’1 i 1 desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 35 i 43 casos en els homes, i d’1 i 1

ringe a 31 desembre de 2010 i 2015 respectivament, de de 35 casos i 43 casos en les de dones. Si es prenen els dos sexes és, conjuntament, el nombre casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos casos en els homes, i d’1 i 1 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes prevalents enen aquestes la taula taula187). 187). prevalents aquestesdates datesés és36 36ii 44 44 (vegeu (vegeu la conjuntament, el nombre de casos prevalents en aquestes dates és 36 i 44 (vegeu la taula 187). 2004 2010 2015 2004 2010 2015 La projecció de la taxa de prevalença del càncer d’hipofaringe a 31 Homes 26 35 Homes 26 35 4343 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 8,49 i 9,74 casos per Dones 11 Dones 11 1 1 100.000 homes, i de 0,18 i 0,20 casos per 100.000 dones. Si es prenen els Ambdós sexes 27 36 44 Ambdós sexes

27

36

44

Taula 187.Projecció Projecciódel del nombre nombre de de casos casos prevalents prevalents per Taula 187. per 100.000 100.000 habitants habitantsdeldelcàncer càncer d’hipofaringe a Tarragona perals alsanys anys2010 2010ii 2015 2015 per per sexe. d’hipofaringe a Tarragona per sexe.

294294

258


Dones Ambdós sexes

0,16

1

3,93

27

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Taula 186. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer d’hipofaringe.

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer d’hipofaringe a 31 de

dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença del càncer d’hipofaringe desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 35 i 43 casos en els homes, i d’1 i 1 encasos aquestes dates és de 4,4 i 5,03 casos per 100.000 habitants (vegeu la en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos taula 188). prevalents en aquestes dates és 36 i 44 (vegeu la taula 187). 2004

2010

2015

26

35

43

La projecció de la taxa de prevalença del càncer d’hipofaringe a 31 de desembre de Homes

2010 i 2015 és, respectivament, de 8,49 i 9,74 casos per 100.000 homes, i de 0,18 i Dones

1

1

1

Ambdós sexes

27

36

44

0,20 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença del càncer d’hipofaringe en aquestes dates és de 4,4 i 5,03 casos per Taula 187. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer

100.000 habitants (vegeu 188). d’hipofaringe a Tarragona per la alstaula anys 2010 i 2015 per sexe.

294

2004

2010

2015

Homes

7,66

8,49

9,74

Dones

0,16

0,18

0,20

Ambdós sexes

3,93

4,40

5,03

Taula 188. Projecció de la taxa de prevalença del càncers d’hipofaringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

4.10.5 Discussió 4.10.5. Discussió

Del 1980 al 2005 a la demarcació de Tarragona s’han diagnosticat 239 caal 2005 a la demarcació de Tarragona s’han diagnosticat 239 casos de i sosDelde1980 càncer d’hipofaringe, el 6,8% del total de casos de càncer de cap càncer d’hipofaringe, el 6,8% del totalDintre de casosde de la càncer de cap i coll en coll incidents en aquest període. hipofaringe, laincidents localització aquest període. de la’ hipofaringe, la localització més freqüent és el si més freqüent és Dintre el si piriforme. piriforme. La TA d’incidència del càncer hipofaringe a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser d’1,6 casos per 100.000 habitants/ La TA d’incidència del càncer hipofaringe a la demarcació de Tarragona en el període any en ambdós sexes. Ja que és una de les localitzacions en l’esfera de 1998-2002 va ser d’1,6 casos per 100.000 habitants/any en ambdós sexes. Ja que és cap i coll en què la raó de sexes és més alta, 31,5, es veu que la TA d’inuna de les localitzacions en l’esfera de cap i coll en què la raó de sexes és més alta, cidència en els homes és de 3 casos per 100.000 habitants/any i en les 31,5, es veu que la TA d’incidència en els homes és de 3 casos per 100.000 dones de 0,1 casos. La raó d’aquesta diferència en la TA d’incidència habitants/any i en les dones de 0,1 casos. La raó d’aquesta diferència en la TA entre els dos sexes és que en aquest tumor el tabac i l’alcohol juguen d’incidència entre els dos sexes és que en aquest tumor el tabac i l’alcohol juguen un un paper molt important. La TA d’incidència de càncer d’hipofaringe molt important. La TA d’incidència de càncer d’hipofaringe en els homes a enpaper els homes a Tarragona està en la part intermèdia-alta en comparar Tarragona està en la part intermèdia-alta en comparar amb la resta d’RCBP amb la resta d’RCBP d’Espanya. Respecte a la resta del món, també està Respecte a la resta del món, també està en la part alta i el superen end’Espanya. la part alta i el superen França, Índia i Eslovènia. En les dones és un França, Índia i Eslovènia. En les dones és un tumor molt poc freqüent i té la TA tumor molt poc freqüent i té la TA d’incidència més alta a Tarragona, d’incidència més alta a Tarragona, només superada pel registre d’Espanya (Múrcia) si només superada pel registre d’Espanya (Múrcia) si es compara amb els es compara amb els altres RCBP d’Espanya (Curado 2007). Al SEER, el registre amb la altres RCBP d’Espanya (Curado 2007). Al SEER, el registre amb la TA TA d’incidència de càncer d’hipofaringe més alta és el dels negres, amb una TA

d’1,2, inferior a la TA d’incidència de la nostra població. Aquest fet no passa en les

259 dones, en les quals la TA d’incidència en els registres del SEER és superior a la de la nostra població (SEER 2009) (vegeu les figures 114 i 115).


Encarna Mur i Restoy

d’incidència de càncer d’hipofaringe més alta és el dels negres, amb una TA d’1,2, inferior a la TA d’incidència de la nostra població. Aquest fet no passa en les dones, en les quals la TA d’incidència en els registres del SEER és superior a la de la nostra població (SEER 2009) (vegeu les figures 114 i 115). L’edat al diagnòstic del càncer hipofaringe a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser de 59,7 anys, 59,7 en els homes i 61 en les dones. En la sisena dècada de vida es diagnostiquen més casos de càncer d’hipofaringe. Al SEER en el període 2002-2006, l’edat al diagnòstic va ser més elevada, 66 anys (65 anys en els homes i 66 anys en les dones), encara que la distribució per edats en els registres del SEER va ser similar a les dades de l’RCT (SEER 2009). El 92,3% dels casos diagnosticats de càncer d’hipofaringe són carcinomes escamosos, dades molt similars al SEER. L’estudi de l’evolució temporal de la incidència del càncer hipofaringe durant el període 1982-2005 a Tarragona mostra un increment progressiu, molt més marcat en els homes amb un PAC de 4,2. En aquesta localització, a diferència de moltes altres tabacodependents, l’associació entre el tabac i l’alcohol juga un paper més important, ja que es descriu una interacció multiplicativa entre les dues exposicions. Als EUA, la tendència de la incidència va experimentar un descens significatiu al llarg del període 1975-2006, amb un PAC de -5,3 en els homes i -4,5 en les dones (SEER 2009). Això pot ser a causa de la relació d’aquesta localització amb el consum del tabac i l’alcohol, conseqüentment, una reducció significativa de la incidència al SEER es pot explicar per les campanyes de salut pública en la població americana, precoces respecte al nostre país. S’ha vist que té una relació major amb el consum de tabac negre i la ingesta alcohòlica elevada (Brugere 1986; de Souza 2011). A les figures 116 i 117, es poden comparar les taxes d’incidència del càncer d’hipofaringe per sexes d’una selecció de 13 registres mundials en les dues darreres publicacions del Cancer Incidence in Five Continents (CIFC-VIII i CIFC-IX). La reducció més marcada en la taxa d’incidència es veu al registre de Baix Rin de França, on han baixat tant el càncer d’hipofaringe com tots els tumors de cap i coll junts. La justificació podria ser que França havia sigut un país amb un consum alt d’alcohol, però al final de la dècada dels cinquanta s’inicia una reducció

260


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

dels grams d’alcohol per dia que consumeix la població. El consum de tabac també es redueix a partir de la dècada dels vuitanta, especialment a partir de 1991 (Aupérin 2004). HIPOFARINGE-HOMES 8

França, Baix Rin

4,7

Espanya, Astúries

4,4

Espanya, País Basc

4,4

Espanya, Illes Canàries

4,1

India, Bombai

4

Suïssa, Neuchâtel

3,9

França, Tarn

3,6

Suïssa, Ginebra

3,4

Eslovènia

3,2

Alemanya, Munic

3,1

Brasil, Goiânia Espanya, Girona

3

Espanya, Tarragona

3 2,7

Tailàndia, Songkhla

2,7

Espanya, Navarra

2,3

Àustria

2,2

Itàlia, Varese

2,2

EUA, Hawaii: Hawaians Espanya, Granada

2

EUA, SEER: Negres

1,8 1,8

Espanya, Múrcia República Txeca

1,6

Itàlia, Torí

1,6 1,6

Espanya, Albacete

1,5

Polinèsia Francesa

1,4

*Xina, Hong Kong

1,4

Itàlia, Parma

1,4

Espanya, Saragossa Egipte, Gharbia

1,3

Malàisia, Penang

1,3

Dinamarca

1,3 1,3

Regne Unit, Escòcia

1,3

EUA, Hawaii: Blancs

1,1

Espanya, Conca

1

Corea, Daejeon

1

Singapur

1

Austràlia, Nova Gales del Sud

EUA, SEER: Blancs no hispans

0,9

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,9 0,8

Canadà

0,8

EUA, SEER: Blancs hispans

0,8

Irlanda EUA, SEER: API

0,7

Noruega

0,7 0,7

Regne Unit, Irlanda del Nord Argentina, Badia Blanca

0,6

*Turquia, Izmir

0,6

Polònia, Kielce

0,6 0,6

Suècia

0,6

Nova Zelanda

0,5

Finlàndia Xile, Valdívia

0,3

Colòmbia, Cali

0,3 0,3

Israel: No jueus

0,3

Kuwait: Kuwaitians

0,3

Itàlia, Siracusa

0,2

Israel: Jueus

0

Equador, Quito

0

*Perú, Trujillo 0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Figura 114. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer d’hipofaringe en homes.

261


Encarna Mur i Restoy

HIPOFARINGE-DONES 1

Egipte, Gharbia

0,9

India, Bombai

0,9

Suïssa, Neuchâtel

0,5

Tailàndia, Songkhla

0,5

Suïssa, Ginebra

0,5

EUA, Hawaii: Blancs

0,4

Malàisia, Penang

0,4

França, Baix Rin

0,4

Regne Unit, Escòcia

0,3

Brasil, Goiânia

0,3

EUA, SEER: Negres

0,3

EUA, SEER: Blancs no hispans *Turquia, Izmir

0,3

Àustria

0,3 0,3

Dinamarca

0,3

Alemanya, Munic

0,3

Irlanda Canadà

0,2

Israel: No jueus

0,2

Kuwait: Kuwaitians

0,2

Noruega

0,2

Eslovènia

0,2

Espanya, Múrcia

0,2

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,2

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,2

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,2 0,2

EUA, Hawaii: Hawaians

0,1

EUA, SEER: API EUA, SEER: Blancs hispans

0,1

*Xina, Hong Kong

0,1

Israel: Jueus

0,1

Singapur

0,1

República Txeca

0,1

Finlàndia

0,1

França, Tarn

0,1

Itàlia, Parma

0,1

Itàlia, Torí

0,1

Itàlia, Varese

0,1

Espanya, País Basc

0,1

Espanya, Illes Canàries

0,1

Espanya, Navarra

0,1

Espanya, Tarragona

0,1

Suècia

0,1

Nova Zelanda

0,1

Argentina, Badia Blanca 0 Xile, Valdívia

0

Colòmbia, Cali

0

Equador, Quito

0

*Perú, Trujillo

0

Corea, Daejeon 0

0

Itàlia, Siracusa

Polònia, Kielce 0 Espanya, Albacete

0

Espanya, Astúries

0

Espanya, Conca

0

Espanya, Girona 0 Espanya, Granada 0

0

Espanya, Saragossa

0

Polinèsia Francesa 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Figura 115. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer d’hipofaringe en dones.

262


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

La mortalitat ha experimentat un increment significatiu al llarg del període 1982-2005, especialment en els homes, com a conseqüència d’un augment de la incidència en un tumor molt letal. La TA de mortalitat en el període 1998-2002 va ser de 0,9 casos per 100.000 habitants/any, 1,9 en els homes i 0,0 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la taxa de mortalitat53 va ser de 0,1 casos per 100.000 habitants/any, 0,2 en els homes i 0,0 en les dones (SEER 2009). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia

Navarra Tarragona 0

3 CIFV-VIII

6

9 TA

12

15

CIFV-IX

Figura 116. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer d’hipofaringe en homes.

La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagAustràlia, Nova Gales del Sud nosticats de càncer d’hipofaringe en el període 1995-1999 a la demarColòmbia, Cali cació de Tarragona va ser, respectivament, de 62,4%, 35,7% i 31,9%. Al Finlàndia SEER en el període 1992-1999, la supervivència relativa a cinc anys va França, Baix Rin ser de 30,9% enEUA, totes les races i ambdós sexes. A Tarragona en el seSEER: Negres güent període 2000-2004, la supervivència relativa a cinc anys del càncer EUA, SEER: Blancs d’hipofaringe va serÍndia, deBombai 25,5% i al SEER en el període 1999-2005 va ser del 29,2%, 30,5% en blancs i 22,3% en negres (SEER 2009). Itàlia, Torí A la figura 118, es pot Japó, Hiroshimaveure que la supervivència relativa del càncer d’hipofaringe a Tarragona és millor que a la resta de països euroGirona peus en el període 1995-1999 Múrcia i que al SEER la supervivència relativa és Navarra superior que a Tarragona. Tarragona

53 Ajustada per la població estàndard dels EUA. 0 CIFV-VIII

263

300

1 TA

2 CIFV-IX

Figura 117. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer d’hipofaringe en dones.


Tarragona 0

Encarna Mur i Restoy

3

6

CIFV-VIII

9 TA

12

15

CIFV-IX

Figura 116. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer d’hipofaringe en homes.

Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs

Índia, Bombai Itàlia, Torí un increment significatiu al llarg del període 1982La mortalitat ha experimentat Hiroshima 2005, especialmentJapó, en els homes, com a conseqüència d’un augment de la incidència

en un tumor molt letal. LaGirona TA de mortalitat en el període 1998-2002 va ser de 0,9 Múrcia 1,9 en els homes i 0,0 en les dones. Al SEER en el casos per 100.000 habitants/any,

període 2002-2006, la taxa de mortalitat89 va ser de 0,1 casos per 100.000 Navarra habitants/any, 0,2 en elsTarragona homes i 0,0 en les dones (SEER 2009). 0

1

2

La supervivència relativa a un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats de càncer CIFV-VIII

TA

CIFV-IX

d’hipofaringe en el període 1995-1999 a la demarcació de Tarragona va ser, Figura 117.de Incidència. CIFC-VIII Al vs. SEER CIFC-IX.enCàncer d’hipofaringe en respectivament, 62,4%, Comparació 35,7% i 31,9%. el període 1992-1999, la dones.

300 supervivència relativa a cinc anys va ser de 30,9% en totes les races i ambdós sexes. A Tarragona en ella següent període 2000-2004, la supervivència relativa a cinca anys En comparar supervivència del càncer d’hipofaringe la demardel Tarragona càncer d’hipofaringe de 25,5% ieuropea al SEER en el 1999-2005 va ser del cació de ambvalasermitjana enperíode el període 1995-1999, cor29,2%, 30,5% en blancs i 22,3% en negres (SEER 2009). responent a l’EUROCARE 4, es pot veure que a Tarragona és superior a l’europea. En canvi, enveure el període 1990-1994, corresponent a l’EUROCAA la figura 118, es pot que la supervivència relativa del càncer d’hipofaringe a Tarragona és millor a la resta de països europeus en el període 1995-1999(Sant i que 2009) RE 3, Tarragona era que clarament inferior a la mitjana europea SEER la supervivència (vegeualla taula 189). relativa és superior que a Tarragona. HIPOFARINGE Finlàndia

15,2

Gran Bretanya

22,3

Europa

24,6

Holanda

25,4

França

25,9

Espanya

26

Bèlgica

27,5

Polònia

28,2

Itàlia

28,3

Tarragona

30,2

EUA-SEER

30,9 0

10

20

30

40

Figura 118. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer d’hipofaringe en ambdós sexes en el període 1995-1999.90

89 90

Ajustada per la població estàndard dels EUA. SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999.

264

301


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

En comparar la supervivència del càncer d’hipofaringe a la demarcació de Tarragona

amb la mitjana europea en el període 1995-1999, corresponent a l’EUROCARE 4, es pot La veure que a Tarragona és superior a l’europea. En canvi, sexes en el període projecció de la TA d’incidència en ambdós per als1990anys

1994, corresponent a l’EUROCARE 3, Tarragona era clarament la mitjana 2010 i 2015 no fa esperar variacions importants en uninferior futuraproper, i és 2009) la taula 189). deeuropea 36 i 44(Sant casos per(vegeu 100.000 habitants/any, respectivament.

1985-89 1990-1994 1995-1999 2000-2004

RCT (% sup. rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. rel. 5 a)

14,2 14,2 13,6 15,8 31,9 31,9 25,5 24,8

22,0 23,0 24,0 35,0 25,0 25,0 32,0 26,0 -

Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes

Taula 189. Supervivència relativa del càncer d’hipofaringe per sexe en els períodes 1985-1989, 1990-1994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,91 i en el període 2000-2004 a Tarragona.

La projecció de la la TA predicció d’incidència de en ambdós per als anysen 2010 fa En valorar la TA sexes d’incidència elsi 2015 cinc no RCBP

esperar variacions importants en un futur i és de 36 i(Navarra, 44 casos perGranada, 100.000 d’Espanya amb més de quinze anysproper, de seguiment

habitants/any, respectivament. Múrcia, Tarragona i Saragossa), passa d’1,37 en el període 2003-2007 a 1,03 en el 2008-2012 i 0,81 en el 2013-2017. Això preveu una reducció de En valorar la predicció de la TA d’incidència en els cinc RCBP d’Espanya amb més de la TA d’incidència d’un 3% (de Souza 2011). quinze anys de seguiment (Navarra, Granada, Múrcia, Tarragona i Saragossa), passa

d’1,37 en el període 2003-2007 a 1,03 en el 2008-2012 i 0,81 en el 2013-2017. Això

4.11 càncers de cavitat oral i 2011). faringe preveuAltres una reducció de la TA d’incidència d’un 3% (de Souza (C10,14) 4.11. ALTRES CÀNCERS DE CAVITAT ORAL I FARINGE (C10,14) 4.11.1 Incidència i tendència de la incidència

4.11.1. Incidència i tendència de la incidència Els altres càncers de cavitat oral i faringe tenen una raó de sexes de 16. El nombre de casos per any va ser de 6,8, 6,4 en els homes i 0,4 en les dones. Els altres càncers de cavitat oral i faringe tenen una raó de sexes de 16. El nombre Endeambdós sexes tenen una TB d’1,1 i una TA de 0,8 casos per 100.000 casos per any va ser de 6,8, 6,4 en els homes i 0,4 en les dones. En ambdós sexes habitants/any. El percentatge de verificació histològica d’ambdós sexes tenen una TB d’1,1 i una TA de 0,8 casos per 100.000 habitants/any. El percentatge és alt, 91,2%, si bé hi ha diferència si ho mirem per sexe, 93,8% en els de verificació histològica d’ambdós sexes és alt, 91,2%, si bé hi ha diferència si ho homes i 50% en les dones. Aquest fet té poc valor per la baixa incidència mirem per sexe, 93,8% en els homes i 50% en les dones. Aquest fet té poc valor per la d’aquest tumor en les dones (vegeu la taula 190). baixa incidència d’aquest tumor en les dones (vegeu la taula 190). Aquests tumors són dels que es veuen entre la població més jove. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 57,4 anys (40-76). En els homes 91 EUROCARE 2, 3 i 4. és de 56,5 (40-76) i en les dones es veu una mitjana d’edat superior (71 302

265


Encarna Mur i Restoy

anys), fet poc rellevant per la baixa incidència d’aquest tumor en aquest grup (vegeu la taula 191). N/any

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

6,4 N/any

0,4 %T

2,1 TB

1,6 TA

0,17 TAC74

93,8 %VH

6,3 %DCO

16 RS

Dones Homes

0,4 6,4

0,0 0,4

0,2 2,1

0,1 1,6

0,02 0,17

50,0 93,8

50,0 6,3

16

Ambdós sexes Dones

6,8 0,4

0,3 0,0

1,1 0,2

0,8 0,1

0,05 0,02

91,2 50,0

8,8 50,0

--

Homes

Taula 190. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

Ambdós sexes

6,8

0,3

1,1

0,8

0,05

91,2

8,8

-

Aquests són dels queIncidència es veuend’altres entre càncers la població més oral jove. La mitjana d’edat Taula 190. tumors Tarragona 1998-2002. de cavitat i faringe per sexe.

A la taula 192 i a la figura 119, es veuen les taxes específiques per

al diagnòstic és de 57,4 anys (40-76). En els homes és de 56,5 (40-76) i en les dones edat i sexe en elsón període a la de Tarragona. Aquests tumors dels que1998-2002 es veuen entre la demarcació població més jove. La mitjana d’edat es veu una mitjana d’edat superior (71 anys), fet poc rellevant per la baixa Com en la majoria de les localitzacions de l’esfera cap coll, el al diagnòstic és de 57,4 anys (40-76). En els homes és de 56,5 (40-76)de i en les idones incidència d’aquest tumor en aquest grup (vegeu la taula 191). carcinoma escamós és la histologia més freqüent, el 91,2% dels casos es veu una mitjana d’edat superior (71 anys), fet poc rellevant per la baixa

tenen aquesta histologia la taula incidència d’aquest tumor en(vegeu aquest grup (vegeu 193). la taula 191). Mitjana d’edat Rang Mitjana d’edat

HOMES

DONES

AMBDÓS SEXES

56,5 HOMES 40 - 76 56,5

71 DONES 68 – 74 71

57,4 AMBDÓS SEXES 40 – 76 57,4

Taula 191. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Mitjana

Rang d’edat i rang d’edats per sexe.

40 - 76

68 – 74

40 – 76

Taula Incidència càncers de cavitatper oraledat i faringe. A la 191. taulaTarragona 192 i a la1998-2002. figura 119, es veuend’altres les taxes específiques i sexeMitjana en el d’edat i rang d’edats per sexe.

període 1998-2002 a la demarcació de Tarragona. A la taula 192 i a la figura 119, es veuen les taxes específiques per edat i sexe en el

Durant el període 1982-2004, en els període 1998-2002 a la demarcació de Tarragona. HOMES

homes, els altres DONES càncers de GRUPS D’EDAT N/ANY TEE N/ANY TEE de 4% cavitat oral i faringe han presentat un increment de la incidència 0 0 De 0 a 4 anys 0 0 HOMES DONES que no ha EnGRUPS les5 dones, de la incidència té 0 estat significatiu. 0 De aD’EDAT 9 anys la tendència 0 0 N/ANY TEE N/ANY TEE 0 0 De 10 a 14 anys 0 0 un increment del 7,2% que té significació estadística. La tendència de la 0 0 De 0 a 4 anys 0 0 0 0 De 15 a 919anys anys 0 00 0 0 De 5 a 0 incidència dels altres càncers de cavitat oral i faringe en ambdós sexes De 20 a 24 anys 0 00 00 De 10 a 14 anys 00 0 ha augmentat un 7,2%, increment estadísticament 0 0 De 25 a 29 anys 0 significatiu 0 (IC95% 0 0 De 15 a 19 anys 0 0 0 0 De 30 a 34 anys 0 0 1,0, 13,6). del percentatge de canvi anual de les tendències 0 Per al càlcul 0 De 20 a 24 anys 0 0 0 0 De 35 a 39 anys 0 0 0 0 De de 25 acavitat 29 anys oral i faringe 0 0tingut en d’incidència dels altres càncers no s’ha 1,4 6,4 De 40 a 44 anys 0 0 0 0 De 30 a 34 anys 0 0 compte01,0 l’any 2005, 5,0 ja que les actualitzacions de dades dels propers anys De 45 a 49 anys 0 0 0 De 35 a 39 anys 0 0 0,6 3,1 De 50 a 54 anys 0 0 recuperen cosa 1,4 una petita 6,4 quantitat De de 40 acasos 44 anysde l’últim0any, per la qual 0 0,6 3,8 De 55 a 59 anys 0 0 1,0 5,0 De 45 a 49 anys 0actualment 0infraestiés possible que la incidència de l’any 2005 estigui 0,6 4,3 De 60 a 64 anys 0 0 0,6 3,1 De 50 a 54 anys 0 0 0,8 fet del 1982 5,3 De(vegeu 65 a 69 anys 0,2 1,2 mada. 0,6 S’ha al 2004 la taula 194). 3,8 De 55 a 59 anys 0 0 0,8 6,2 De 70 a 74 anys A0,6 la taula 1954,3 i a la figura 120, pot veure 0,2 l’evolució de1,3 De 60 a 64es anys 0 0les taxes 0,4 4,1 De 75 a 79 anys 0 0 0,8 d’incidència 5,3 d’altres Decàncers 65 a 69 anys 0,2 1,2per sexe ajustades de cavitat oral i faringe 0 0 De 80 a 84 anys 0 0 0,8 6,2 De 70 a 74 anys 0,2 1,3 0 0 De 85 a 99 anys 0 0 en el període 1982-4,1 2005. 0,4 De 75 a 79 anys 0 0 0,2 Sense edat 0 0 0 De 80 a 84 anys 0 0 Taula 192. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes 0 0 De 85 a 99 anys 0 0 específiques per edat i sexe. 0,2 Sense edat 0 266 càncers de cavitat oral i faringe. Taxes 303 Taula 192. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres específiques per edat i sexe.


Taula 191. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Mitjana d’edat i rang d’edats per sexe.

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

A la taula 192 i a la figura 119, es veuen les taxes específiques per edat i sexe en el període 1998-2002 a la demarcació de Tarragona. HOMES N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0 1,4 1,0 0,6 0,6 0,6 0,8 0,8 0,4 0 7 0 6 0,2

GRUPS D’EDAT

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 6,4 5,0 3,1 3,8 4,3 5,3 6,2 4,1 0 0

De 0 a 4 anys De 5 a 9 anys De 10 a 14 anys De 15 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys De 60 a 64 anys De 65 a 69 anys De 70 a 74 anys De 75 a 79 anys De 80 a 84 anys De 85 a 99 anys Sense edat

DONES N/ANY 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,2 0,2 0 0 0 0

TEE 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1,2 1,3 0 0 0

TEE

5 192. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes Taula específiques per edat i sexe. Homes 4

303 Dones

3 72 61

TEE

50 4

Homes

3

Dones

2 Figura 119. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes específiques per edat i sexe. 1

0

Com en la majoria de les localitzacions de l’esfera de cap i coll, el carcinoma escamós és la histologia més freqüent, el 91,2% dels casos tenen aquesta histologia Figura 119. Tarragona 1998-2002. Incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes

específiques per edat (vegeu la taula 193).i sexe.

HISTOLOGIA

N

%

Com majoria deDEles localitzacions de l’esfera de cap i coll, 8070 en la CARCINOMA CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI 31 el carcinoma 91,2% escamós ésNEOPLÀSIA la histologia més freqüent, el 91,2% dels casos tenen aquesta histologia 8000 MALIGNA 3 8,8% (vegeu la taula 193). TOTAL

34

Taula 193. Tarragona 1998-2002. Histologies d’altres càncers de cavitat oral i faringe en ambdós HISTOLOGIA N % sexes.

8070

CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

31

91,2%

8000

NEOPLÀSIA MALIGNA

3

8,8%

TOTAL 1982-2004, en els homes, els altres càncers de34 Durant el període cavitat oral i faringe

267

han presentat un increment la incidència 4% que ha estat En les Taula 193. Tarragona 1998-2002.de Histologies d’altresde càncers de no cavitat oral i significatiu. faringe en ambdós sexes. dones, la tendència de la incidència té un increment del 7,2% que té significació


PERÍODE

PAC

IC95%

1982-2004

4,0

(-11,5 - 22,1)

Dones

1982-2004

7,2

(1,0 - 13,6)*

Ambdós sexes

1982-2004

7,2

(1,0 - 13,6)*

PERÍODE

PAC

IC95%

1982-2004

7,2

(1,0 - 13,6)*

Homes Mur i Restoy Encarna

Taula 194. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe. 4,0 Homes 1982-2004 (-11,5 - 22,1)

Dones

7,2 1982-2004 (1,0 - 13,6)* A Ambdós la taulasexes 195 i a la figura 120, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades Taula 194. Tarragona Tendència la iincidència d’altres càncers cavitat 1982oral i d’incidència d’altres1982-2004. càncers de cavitat de oral faringe per sexe en eldeperíode faringe per sexe.

2005.

HOMES

DONES

ANY A laN/ANY taula 195 i aTB la figura 120, TA es pot veure l’evolució N/ANY de les TBtaxes ajustades TA

d’incidència d’altres el període0,0 19822 0,8càncers de 0,6cavitat oral 1982i faringe per 0 sexe en0,0 2005. 1

0,4

0,3

1983

0

0,0

0,0

1

0,4

0,3

1984

0

0,0

0,0

0

0,0 HOMES 1,2 TB

0,0

1985 ANY 1986

0

0,0 DONES 0,0 TB

0,0

3 N/ANY 22

0,9 TA 0,7 0,6

0 N/ANY 01

0,0 TA 0,8 1987 0,4 0,2 0,8 1982 0,0 0,0 11 0,4 0,3 1988 0,0 0,0 0,4 0,3 1983 00 0,0 0,0 61 2,2 1,9 1989 0 0,0 0,0 0,4 0,3 1984 0 0,0 0,0 10 0,4 0,3 1990 0,4 0,2 0,0 0,0 1985 01 0,0 0,0 03 0,0 0,0 1991 0,0 0,0 1,2 0,9 1986 00 0,0 0,0 22 0,7 0,6 1992 0,0 0,0 0,8 0,7 1987 10 0,4 0,2 121 4,3 3,6 1993 0,0 0,0 0,4 0,3 1988 00 0,0 0,0 36 1,1 0,8 1994 0,4 0,2 2,2 1,9 1989 01 0,0 0,0 31 1,1 0,9 1995 0,3 0,2 0,4 0,3 1990 11 0,4 0,2 20 0,7 0,4 1996 0,0 0,0 0,0 0,0 1991 00 0,0 0,0 142 4,9 3,5 1997 0,0 0,0 0,7 0,6 1992 0 0,0 0,0 10 3,5 2,5 1998 0,3 0,2 12 4,3 3,6 1993 01 0,0 0,0 43 1,4 1,0 1999 0,3 0,1 1,1 0,8 1994 1 0,4 0,2 73 2,4 1,9 2000 0,0 0,0 1,1 0,9 1995 10 0,3 0,2 52 1,7 1,1 2001 0 0,0 0,0 0,7 0,4 1996 0,0 0,0 4,9 3,5 1997 0 0,0 0,0 614 1,9 1,2 2002 0,0 0,0 10 3,5 2,5 1998 10 0,3 0,2 14 4,4 3,0 2003 0,0 0,0 1,4 1,0 1999 10 0,3 0,1 114 3,3 2,2 2004 0,0 0,0 2,4 1,9 2000 0 0,0 0,0 57 1,4 1,0 2005 0,0 0,0 5 Tarragona 1982-2005. 1,7 1,1 0,0d’altres càncers 0,0 de Taula 195. Evolució de les2001 taxes ajustades0 d’incidència cavitat oral sexe. 6 i faringe per1,9 1,2 2002 0 0,0 0,0 14 4,4 3,0 2003 0 0,0 0,0 11 3,3 2,2 2004 0 0,0 0,0 5 1,4 1,0 2005 0 0,0 0,0 Taula 195. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència d’altres càncers305 de cavitat oral i faringe per sexe.

305

268


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

5

5 4

4

TA TA

3

3 2 2 1

Any

Homes

20052005

20032003 20042004

20012001 20022002

19991999 20002000

19971997 19981998

Any

19951995 19961996

19931993 19941994

19921992

19911991

19901990

19891989

19881988

19871987

19861986

19851985

19841984

19831983

0

19821982

1 0

Dones

Homes

Dones

Figura 120. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe. Figura 120. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

4.11.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat 4.11.2 Mortalitat i tendència de la mortalitat

4.11.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

ElElnombre demorts morts anuals per altres deoral cavitat oral faringe nombre de anuals per altres càncerscàncers de cavitat i faringe és ide 5,4, 5,2és de 5,2 de enimorts els homes i 0,2altres enTBles LaésTB de és de per 0,9 en5,4, els homes 0,2 en les dones. La de dones. mortalitat de oral 0,9 mortalitat ii la TA de és 0,6de casos El nombre anuals per càncers de cavitat faringe 5,4, 5,2 i laen TA de 0,6 casos per 100.000 habitants/any. Els APVP/any són de 90, 100.000 habitants/any. APVP/any 90, 88,4és ende els0,9 homes i 1,6 dones. els homes i 0,2 en lesEls dones. La TBsón de de mortalitat i la TA deen 0,6les casos per 88,4 en els homes i 1,6 en les dones. La taxa acumulada de mortalitat La taxa acumulada de mortalitat a 74 són anysdeés90, de 88,4 0,08,en 0,15 els homes i 0,01 en les a 100.000 habitants/any. Els APVP/any elsen homes i 1,6 en les dones. 74La anys éspercentatge de 0,08, 0,15 enelels homes i de 0,01 les dones. El percentatge dones. M/I és més elsen càncers i coll, 79,4% taxa El acumulada de mortalitat a 74 alt anysdeéstots 0,08, 0,15 endeelscap homes i 0,01 en en les M/I és el més alt de tots els càncers de cap i coll, 79,4% en ambdós sexes, ambdósElsexes, 81,3% enM/I els és homes i 50% dones taula dones. percentatge el més altendelestots els (vegeu càncerslade cap196). i coll, 79,4% en 81,3% en els homes i 50% en les dones (vegeu la taula 196). ambdós sexes, 81,3% en els homes i 50% en les dones (vegeu la taula 196). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

Homes

5,2 N/ANY

0,6 %T

1,7 TB

1,2 TA

0,15 TAC74

81,3 %M/I

88,4 APVP/ANY

Dones Homes

0,2 5,2

0,0 0,6

0,1 1,7

0,0 1,2

0,01 0,15

50,0 81,3

1,6 88,4

Ambdós sexes Dones

5,4 0,2

0,4 0,0

0,9 0,1

0,6 0,0

0,08 0,01

79,4 50,0

90 1,6

Taula 196.sexes Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres oral i faringe Ambdós 5,4 0,4 0,9 càncers 0,6 de cavitat 0,08 79,4 per sexe.90

Taula 196. Tarragona Mortalitat càncers de cavitat i faringe sexe. La mitjana d’edat1998-2002. dels casos morts d’altres per altres càncers de oral cavitat oralper i faringe a

Tarragona el període és de anys, càncers amb un rang que va oral de 41i afaringe 76 anysa La mitjanaen d’edat dels 1998-2002 casos morts per59altres de cavitat Lalamitjana d’edat dels casos morts per altres càncers de cavitat oral (vegeu taula 197). Tarragona en el període 1998-2002 és de 59 anys, amb un rang que va de 41 a 76 anys

i faringe a Tarragona en el període 1998-2002 és de 59 anys, amb un rang (vegeu la taula 197). que va de 41 aTUMORAL 76 anys (vegeu la MITJANA taula 197). LOCALITZACIÓ RANG Altres i faringe LOCALITZACIÓ TUMORAL

59,0 MITJANA

41 – 76 RANG

Taula 197. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Mitjana d’edat Altres i faringe 59,0 41 – 76 i rang d’edat.

Taula 197. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres 269 càncers de cavitat oral i faringe. Mitjana d’edat i306 rang d’edat.

306


Taula 196. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

La mitjana d’edat dels casos morts per altres càncers de cavitat oral i faringe a

Encarna Mur i Restoy

Tarragona en el període 1998-2002 és de 59 anys, amb un rang que va de 41 a 76 anys (vegeu la taula 197). LOCALITZACIÓ TUMORAL Altres i faringe

MITJANA

RANG

59,0

41 – 76

Taula 197. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Mitjana d’edat i rang d’edat.

306En

els homes no hi ha cap cas de mort per altres càncers de cavitatEn oral i faringe sota 40 per anys. Entre 40de i 79 anys, nombre els homes no hiper ha cap casdels de mort altres càncers cavitat oraleli faringe perde morts es manté estable enelels diferents grups d’edat. Només sota dels 40 anys. força Entre 40 i 79 anys, nombre de morts es manté força estable en hi ha els una dona morta per altres càncers de cavitat oral i faringe (vegeu diferents grups d’edat. Només hi ha una dona morta per altres càncers de cavitat la taula i la (vegeu figurala121). oral198 i faringe taula 198 i la figura 121). HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

0,8

3,6

De 40 a 44 anys

0

0

0,6

3,0

De 45 a 49 anys

0

0

0,6

3,1

De 50 a 54 anys

0

0

0,6

3,8

De 55 a 59 anys

0

0

0,4

2,4

De 60 a 64 anys

0

0

0,8

5,3

De 65 a 69 anys

0

0

1,0

7,7

De 70 a 74 anys

0,2

1,3

0,4

4,1

De 75 a 79 anys

0

0

0

0

De 80 a 84 anys

0

0

0

0

De 85 a 99 anys

0

0

Taula 198. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes específiques per edat i sexe.

TEE

Durant el període 1982-2004, en els homes, els altres càncers de 9 cavitat8 oral i faringe han presentat increment de la mortalitat del 23,8% que ha7 estat significatiu (IC95% 11,4, 37,6). En les dones, la tendència de 6 la mortalitat no es pot valorar pel baix nombre de casos. La tendència de Homes 5 la mortalitat dels altres càncers de cavitat oral i faringe en ambdósDones sexes 4 3 ha augmentat un 21,1%, increment estadísticament significatiu (IC95% 2 10,1, 33,3). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències 1 0

270 Figura 121. Tarragona 1998-2002. Mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe. Taxes


0,8

3,6

De 40 a 44 anys

0

0

0,6

3,0

De 45 a 49 anys

0

0

0,6

3,1

De 50 a 54 anys

0

0,6

3,8

De 55 a 59 anys

0

0

0,4

2,4

De 60 a 64 anys

0

0

0,8

5,3

De 65 a 69 anys

0

0

Incidència i supervivència del càncer0de cap i coll...

de mortalitat no s’ha en70compte actualitzaci1,0 7,7 tingutDe a 74 anys l’any 2005 0,2 ja que les 1,3 0,4 4,1 De 75 a 79 anys 0 0 ons de dades HOMES dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos DONES 0 0 De 80 a 84 anys 0 0 ANY de l’últim per la qual que la mortalitat N/ANY any, TB TA cosa és possible N/ANY TB TAde l’any anys 0 0 0 0,0 0 0,0 De 85 a 99 1982 0 0 0,0 0,0 2005Taula estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu d’altres càncers 0de cavitat oral 0 198. Tarragona 0,0 1998-2002. 0,0 Mortalitat 1983 0,0 i faringe.0,0Taxes específiques per edat i sexe. la taula1 199). 0,4 0,1 1984 0 0,0 0,0

TEE

0 0,0 0,0 1985 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 1986 0 0,0 0,0 9 1 0,4 0,3 1987 0 0,0 0,0 8 0 0,0 0,0 1988 0 0,0 0,0 7 4 1,5 0,5 1989 0 0,0 0,0 6 2 0,7 0,5 1990 1 0,4 0,2 Homes 5 1 0,4 0,2 1991 0 0,0 0,0 4 1 0,4 0,2 1992 0 0,0 0,0Dones 3 4 1,4 0,6 1993 0 0,0 0,0 2 4 1,4 0,7 1994 0 0,0 0,0 1 3 1,1 0,5 1995 0 0,0 0,0 03 1,1 0,7 1996 1 0,3 0,1 5 1,7 1,1 1997 0 0,0 0,0 5 1,7 0,9 1998 0 0,0 0,0 7 2,4 1,3 1999 1 0,3 0,1 Figura3 121. Tarragona d’altres càncers0 de cavitat 0,0 oral i faringe. 1,0 1998-2002. 0,8 Mortalitat2000 0,0 Taxes específiques per edat i sexe. 6 2,0 1,3 2001 0 0,0 0,0 5 1,6 1,1 2002 0 0,0 0,0 7 2,2 1,6 2003 0 0,0 0,0 307 A8la taula 2,4 200 i a la1,4figura 122, l’evolució de0,0les taxes 2004es pot veure 0 0,0 4 1,1 1,0 0,0 ajustades de mortalitat dels altres2005 càncers de0 cavitat0,0oral i faringe per Taula 200. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat d’altres càncers de sexe en el període 1982-2005. cavitat oral i faringe per sexe. 4

TA

3

2

1

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

Figura 122. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

309

271


tendències de mortalitat no s’ha tingut en compte l’any 2005 ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos Encarna Mur i Restoy de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 199). PERÍODE

PAC

IC95%

Homes

1982-2004

23,8

(11,4 - 37,6)*

Dones

1982-2004

-

-

Ambdós sexes

1982-2004

21,1

(10,1 - 33,3)*

Taula 199. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

HOMES DONES N/ANY TB TA N/ANY TB TA mortalitat dels altres oral i faringe per el període0,0 19820 0,0 càncers 0,0de cavitat1982 0 sexe en0,0 0,0 0,0 1983 0 0,0 0,0 2005. 0 1 0,4 0,1 1984 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 1985 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 1986 0 0,0 0,0 1 0,4 0,3 1987 0 0,0 0,0 0 0,0 0,0 1988 0 0,0 0,0 4 1,5 0,5 1989 0 0,0 0,0 2 0,7 0,5 1990 1 0,4 0,2 1 0,4 0,2 1991 0 0,0 0,0 1 0,4 0,2 1992 0 0,0 0,0 4 1,4 0,6 1993 0 0,0 0,0 4 1,4 0,7 1994 0 0,0 0,0 3 1,1 0,5 1995 0 0,0 0,0 3 1,1 0,7 1996 1 0,3 0,1 5 1,7 1,1 1997 0 0,0 0,0 5 1,7 0,9 1998 0 0,0 0,0 7 2,4 1,3 1999 1 0,3 0,1 3 1,0 0,8 2000 0 0,0 0,0 6 2,0 1,3 2001 0 0,0 0,0 5 1,6 1,1 2002 0 0,0 0,0 7 2,2 1,6 2003 0 0,0 0,0 8 2,4 1,4 2004 0 0,0 0,0 4 1,1 1,0 2005 0 0,0 0,0

A la taula 200 i a la figura 122, es pot ANY veure l’evolució de les taxes ajustades de

308 200. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat d’altres càncers de Taula cavitat oral i faringe per sexe.

4.11.3 4Supervivència i evolució de la supervivència

TA

En els homes diagnosticats d’altres càncers de cavitat oral i faringe a la 3 demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999, la supervivència observada a un any és de 69%; a tres anys, 24,1%; a cinc anys, 10,3%, i a deu anys, 2 6,9%. La supervivència relativa a un any és de 70,6%; a tres anys, 25,9%; a cinc anys, 12%, i a deu anys, 9%. En les dones no es pot valorar (vegeu 1 la taula 201 i la figura 123).

Any

Homes

Dones

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

272

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0


EnEnels d’altres càncers càncersdedecavitat cavitatoral oral i faringe la demarcació elshomes homes diagnosticats diagnosticats d’altres i faringe a laa demarcació de 1999, la la supervivència supervivènciaobservada observada a un deTarragona Tarragona entre entre 1995 ii 1999, a un anyany és és de de 69%;69%; a a

Incidència ianys, supervivència del càncer relativa de relativa cap iacoll... tresanys, anys, 24,1%; 24,1%; aa cinc anys, i iaadeu 6,9%. LaLa supervivència tres anys, 10,3%, 10,3%, deuanys, 6,9%. supervivència a anyés és de de 70,6%; 70,6%; a tres i ai deu anys, 9%.9%. En les ununany tres anys, anys, 25,9%; 25,9%;aacinc cincanys, anys,12%, 12%, a deu anys, En les donesno noes espot pot valorar valorar (vegeu dones (vegeu la la taula taula201 201i ilalafigura figura123). 123). HOMES (n = 29) HOMES (n = 29) Any

Obs

Any

Obs

1 3

3

IC95%

Obs

IC95%

Rel

-

-

IC95%

Obs

(54 - 88)

(54 - 88)

70,6

(55,3 - 90,1)

-

24,1

(12,7 - 46)

25,9

(13,6 - 49,4)

-

(3,5 - 30,2)

12

(4,1 - 35,2)

-

(1,8 - 26,3)

9

(2,4 - 34,2)

-

10,3

10,3

(3,5 - 30,2)

10

6,9

(1,8 - 26,3)

6,9

70,6

(12,7 - 46)

5

10

Rel

69

24,1

5

DONES

Rel

IC95%

69

1

DONES

IC95%

(55,3 - 90,1)

25,9

(13,6 - 49,4)

12

(4,1 - 35,2)

9

(2,4 - 34,2)

IC95%

-

-

-

-

-

-

-

Rel

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

IC95%

-

-

-

-

IC95%

-

-

-

-

Taula 201. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys d’altres càncers de

cavitat oralTarragona i faringe per sexe. Taula 201. 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe. 110 100 110

Supervivencia (%) (%) Supervivencia

90 100 80 90 70 80 60 70 50

60 40 50 30 20

40

30 10 200 10 0

0

1

2

3

0

1

2

Homes 3

4

5

Temps 4 5

Temps

6

7

6

Dones 7

8

9

8

10

9

10

Homes Donesd’altres càncers de Figura 123. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa cavitat oral i faringe per sexe.

Figura 123. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe.

En els homes, en la supervivència relativa a tres i cinc anys dels altres càncers de cavitat oral homes, i faringe es un increment discret en comparar intervals el En els enveu la supervivència relativa a tresentre i cinc anysendels

al-

En els homes, en la La supervivència relativa a atres i anys cinc és anys altres càncers de 1985-2004. supervivència relativa tresun de dels 30,7% en l’interval tresperíode càncers de cavitat oral i faringe es veu increment discret en comcavitat oral ii faringe es en veuelun2000-2004 incrementi discret comparar intervals en el 1985-1989 de 35,6% a cinc en anys passa deentre 20,6% a 27,1%,

parar entre intervals en el període 1985-2004. La supervivència relativa període 1985-2004. La la supervivència a tres anys és de 30,7% en l’interval respectivament (vegeu taula 202 i la relativa figura 124). a tres anys és de 30,7% en l’interval 1985-1989 i de 35,6% en el 2000-2004 1985-1989 i de 35,6% en el 2000-2004 i a cinc anys passa de 20,6% a 27,1%, i a 310 cinc anys passa de 20,6% a 27,1%, respectivament (vegeu la taula 202 respectivament (vegeu la taula 202 i la figura 124). i la figura 124). 310

273


Encarna Mur i Restoy

1 ANY 1 ANY Obs Rel Obs Rel 1985-1989 1985-1989 1990-1994 1990-1994 1995-1999 1995-1999 2000-2004 2000-2004

80,0 80,0 58,8 58,8 69,0 69,0 51,4 51,4

3 ANYS 3 ANYS Obs Rel Obs Rel HOMES HOMES 30,0 30,7 30,0 30,7 29,4 30,3 29,4 30,3 24,1 25,9 24,1 25,9 34,3 35,6 34,3 35,6

80,5 80,5 59,4 59,4 70,6 70,6 52,2 52,2

5 ANYS 5 ANYS Obs Rel Obs Rel

10 ANYS 10 ANYS Obs Rel Obs Rel

20,0 20,0 17,6 17,6 10,3 10,3 25,4 25,4

20,0 20,0 17,6 17,6 6,9 6,9 -

20,6 20,6 18,5 18,5 12,0 12,0 27,1 27,1

20,6 20,6 18,5 18,5 9,0 9,0 -

Taula 202. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència d’altres càncers de cavitat oral i Taula 202. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència d’altres càncers de cavitat oral i faringe per sexe i quinquennis. faringe per sexe i quinquennis.

Supervivència Supervivència

100 100 80 80

1985-1989 1985-1989 1990-1994 1990-1994 1995-1999 1995-1999 2000-2004 2000-2004

60 60 40 40 20 20 00

11

3 3

55

10 10

Temps Temps Figura Evolució de de la la supervivència supervivència d’altres d’altrescàncers càncersdedecavitat cavitatoral orali i Figura 124. 124. Tarragona.1985-2004. Tarragona.1985-2004. Evolució faringe faringeper perquinquennis quinquennis en en homes.

4.11.4 Prevalença 4.11.4. Prevalença Prevalença La4.11.4. taxa de prevalença dels altres càncers de cavitat oral i faringe a 31 de desembre de 2004 és de 6,74 casos per 100.000 homes i de 0,0 casos La taxa taxa de de prevalença prevalença dels altres càncers La càncers de de cavitat cavitat oral oral i ifaringe faringeaa31 31de dedesembre desembre per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de de 2004 2004 és és de de 6,74 6,74 casos casos per 100.000 de 100.000 homes homes ii de de 0,0 0,0 casos casosper per100.000 100.000dones. dones.SiSieses prevalença és de 3,39 casos per 100.000 habitants. El nombre de casos prenen els els dos dos sexes sexes conjuntament, conjuntament, la prenen la taxa taxa de de prevalença prevalença és és de de 3,39 3,39casos casosper per prevalents és de 23 en els homes, 0 en les dones i, per tant, 23 casos en 100.000 habitants. habitants. El El nombre nombre de 100.000 de casos casos prevalents prevalents és és de de 23 23 en enels elshomes, homes,0 0enenles les ambdós sexes (vegeu laentaula 203). (vegeu la taula 203). dones i,i, per per tant, tant, 23 23 casos casos en ambdós dones ambdós sexes sexes (vegeu la taula 203). La projecció del nombre de casos prevalents d’altres càncers de cavitat oral i faringe a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, TAXA NOMBRE TAXA NOMBREDE DECASOS CASOS de 31 i 37 casos en els homes, i cap6,74 cas en les dones (vegeu Homes 23 la taula 204). Homes 6,74 23 La projecció de la taxa de prevalença dels altres càncers de cavitat Dones 0,00 0 0,00 0 oralDones i faringe a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 7,46 Ambdós sexes 3,39 23 Ambdós sexes 23 i 8,45 casos per 100.000 homes. No3,39 hi ha cap cas en les dones (vegeu la Taula 203. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents d’altres càncers de Taula 203. taula 205). cavitat oralTarragona i faringe. 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents d’altres càncers de cavitat oral i faringe.

311 311

274


de 2004 és de 6,74 casos per 100.000 homes i de 0,0 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 3,39 casos per

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

100.000 habitants. El nombre de casos prevalents és de 23 en els homes, 0 en les dones i, per tant, 23 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 203). La projecció del nombre de casos prevalents d’altres càncers de cavitat oral i faringe TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

6,74

23

Dones

0,00

0

a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 31 i 37 casos en els homes, i cap cas en les dones (vegeu la taula 204).

La projecció del nombre de casos prevalents d’altres càncers de cavitat oral i faringe Ambdós sexes

2004

3,39

2010

232015

a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 31 i 37 casos en els homes, i Taula 203. Tarragona 2004. Taxa de23prevalença i nombre de Homes 31casos prevalents d’altres 37 càncers de cap cas en les dones (vegeu la taula 204). cavitat oral i faringe.

Dones

Ambdós sexes

0

0

0

2004 23

2010 31

2015 37

311

Homes 23casos prevalents per 100.000 31 37 càncers de Taula 204. Projecció del nombre de habitants d’altres cavitat oral i faringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. Dones

0

0

0

La projecció de la taxa de prevalença dels altres càncers de cavitat oral i faringe a Ambdós sexes

23

31

37

31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 7,46 i 8,45 casos per 100.000

Taula 204. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants d’altres càncers de cavitat faringe a Tarragona perdones als anys(vegeu 2010 i 2015 per sexe. homes.oral Noi hi ha cap cas en les la taula 205).

La projecció de la taxa de prevalença dels altres càncers de cavitat oral i faringe a 2004

2010

2015

6,74

7,46

8,45

31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 7,46 i 8,45 casos per 100.000 Homes

homes. No hi ha cap cas en les dones (vegeu la taula 205). Dones

0,00

0,00

0,00

Ambdós sexes

3,39 2004

3,79 2010

4,28 2015

Taula 205. Projecció de la taxa de 6,74 prevalença d’altres càncers a Tarragona Homes 7,46de cavitat oral i faringe 8,45 per als anys 2010 i 2015 per sexe.

Dones

0,00

0,00

0,00

Ambdós sexes

3,39

3,79

4,28

4.11.5 Discussió

Taula 205.Discussió Projecció de la taxa de prevalença d’altres càncers de cavitat oral i faringe a Tarragona 4.11.5.

per1980 als anysal 2010 i 2015 per sexe. Del 2005 s’han diagnosticat a la demarcació de Tarragona 122 casos d’altres càncers de cavitata la oral i faringe, el 3,5% del de casos Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat demarcació de Tarragona 122 total casos d’altres decàncers càncerdedecavitat cap ioral colli faringe, incidents en del aquest període. TA de d’incidència el 3,5% total de casos deLa càncer cap i coll Discussió del4.11.5. altres càncers de cavitat oral i faringe a la demarcació de Tarragona incidents en aquest període. La TA d’incidència del altres càncers de cavitat oral i en faringe el període 1998-2002 va ser deen0,8 casos per 100.000 habitants/any a la demarcació de Tarragona el període 1998-2002 va ser de 0,8 casos per en Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat a la demarcació de Tarragona 122 casos d’altres ambdós sexes. La TA d’incidència en els homes és d’1,6 i en éslesd’1,6 dones 100.000 habitants/any en ambdós sexes. La TA d’incidència en els homes i càncers de cavitat oral i faringe, el 3,5% del total de casos de càncer de cap i coll deen 0,1lescasos 100.000 La TA d’incidència delsaltres altres dones per de 0,1 casos perhabitants/any. 100.000 habitants/any. La TA d’incidència dels incidents en aquest període. La TA d’incidència del altres càncers de cavitat oral i càncers oral i faringe els homes a Tarragona està en la part càncersde de cavitat cavitat oral i faringe en elsen homes a Tarragona està en la part intermèdiafaringe a la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va ser de 0,8 casos per intermèdia-alta comparat amb la resta d’RCBP d’Espanya. Respecte alta comparat amb la resta d’RCBP d’Espanya. Respecte a la resta del món, també a 100.000 habitants/any en ambdós sexes. La TA d’incidència en els homes és d’1,6 i la està restaendel món, està França, en la part superen França, Brasil, la part altatambé i el superen Brasil,alta Índiai ielPolònia. En les dones és un en les dones de 0,1 casos per 100.000 habitants/any. La TA d’incidència dels altres Índia i Polònia. En les dones és un tumor poc freqüent. Tarragona tumor poc freqüent. Tarragona té la TA d’incidència més baixa i només la supera el té càncers de cavitat oral i faringe en els homes a Tarragona està en la part intermèdiala registre TA d’incidència més baixa i només la els supera el registre d’Espanya d’Espanya (Saragossa) en comparar amb altres RCBP d’Espanya (Curado alta comparat amb la resta d’RCBP d’Espanya. Respecte a la resta del món, també (Saragossa) 2007) (vegeuen lescomparar figures 125 i amb 126). els altres RCBP d’Espanya (Curado 2007) està en la part alta i el superen França, Brasil, Índia i Polònia. En les dones és un (vegeu les figures 125 i 126).

tumor poc freqüent. Tarragona té la TA d’incidència més baixa i només la supera el

312 registre d’Espanya (Saragossa) en comparar amb els altres RCBP d’Espanya (Curado 2007) (vegeu les figures 125 i 126).

312

275


Encarna Mur i Restoy

ALTRES I FARINGE-HOMES 5,3

França, Baix Rin

3,8

Espanya, Astúries

3,4

Espanya, País Basc

3,2

Eslovènia

3,2

Espanya, Illes Canàries

2,7

Suïssa, Ginebra

2,6

Polinèsia Francesa

2

França, Tarn

1,9

Espanya, Navarra

1,8

India, Bombai

1,7

Brasil, Goiânia

1,7

Polònia, Kielce Argentina, Badia Blanca

1,6

Espanya, Tarragona

1,6 1,5

EUA, SEER: Negres

1,5

Itàlia, Torí

1,5

Suïssa, Neuchâtel

1,4

Àustria

1,3

Itàlia, Varese

1,3

Espanya, Múrcia

1,2

Espanya, Girona

1,1

Espanya, Granada

1

Regne Unit, Escòcia

0,9

Tailàndia, Songkhla

0,9

República Txeca

0,9

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,8

Malàisia, Penang Dinamarca

0,8

Irlanda

0,8

0,8

Regne Unit, Irlanda del Nord Colòmbia, Cali

0,7

Canadà

0,7 0,7

*Xina, Hong Kong

0,7

Alemanya, Munic

0,7

Espanya, Saragossa EUA, SEER: Blancs no hispans

0,6

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,6

EUA, Hawaii: Blancs

0,6 0,5

Espanya, Conca

0,4

Xile, Valdívia EUA, SEER: Blancs hispans

0,4

Corea, Daejeon

0,4

Singapur

0,4

Itàlia, Parma

0,4

Itàlia, Siracusa

0,4

Noruega

0,4 0,4

Nova Zelanda

Israel: Jueus

0,3 0,3

Israel: No jueus

0,3

Espanya, Albacete Egipte, Gharbia

0,2

EUA, SEER: API

0,2

Suècia

0,2 0,2

EUA, Hawaii: Hawaians

0,1

Equador, Quito

0,1

*Turquia, Izmir

0,1

Finlàndia

0

*Perú, Trujillo

Kuwait: Kuwaitians 0 0

1

2

3

4

5

6

Figura 125. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Altres càncers de cavitat oral i faringe en homes.

276


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ALTRES FARINGE-DONES 0,8

França, Baix Rin

0,8

Suïssa, Ginebra

EUA, SEER: Negres

0,4

India, Bombai

0,4 0,4

França, Tarn

0,4

Suïssa, Neuchâtel

0,4

EUA, Hawaii: Blancs Argentina, Badia Blanca

0,3

Malàisia, Penang

0,3

Àustria

0,3

Dinamarca

0,3

Itàlia, Varese

0,3

Espanya, País Basc

0,3

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,3 0,3

Regne Unit, Escòcia

0,3

Polinèsia Francesa

0,2

Egipte, Gharbia Colòmbia, Cali

0,2

*Perú, Trujillo

0,2

Canadà

0,2 0,2

EUA, SEER: Blancs no hispans

0,2

Israel: No jueus Alemanya, Munic

0,2 0,2

Irlanda Itàlia, Torí

0,2

Polònia, Kielce

0,2

Eslovènia

0,2

Espanya, Astúries

0,2

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,2

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,2 0,2

EUA, Hawaii: Hawaians Brasil, Goiânia

0,1

Equador, Quito

0,1

EUA, SEER: Blancs hispans

0,1 0,1

*Xina, Hong Kong

0,1

Israel: Jueus

0,1

Singapur

República Txeca

0,1

Itàlia, Parma

0,1 0,1

Noruega Espanya, Granada

0,1

Espanya, Múrcia

0,1

Espanya, Navarra

0,1

Espanya, Tarragona

0,1 0,1

Espanya, Saragossa

0,1

Suècia

0,1

Nova Zelanda

0

Xile, Valdívia

0

EUA, SEER: API

Corea, Daejeon 0 Kuwait: Kuwaitians 0 Tailàndia, Songkhla

0

*Turquia, Izmir

0

Finlàndia

0

Itàlia, Siracusa

0

Espanya, Albacete

0

Espanya, Illes Canàries 0

0

Espanya, Conca

Espanya, Girona 0 0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

Figura 126. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Altres càncers de cavitat oral i faringe en dones.

277


Encarna Mur i Restoy Els altres càncers de cavitat oral i faringe són tumors d’incidència baixa i una

Els temporal altres càncers cavitat i faringe són tumors d’incidència evolució del 1982de al 2005 amboral un augment no significatiu, especialment en

baixa i unaEnevolució del 1982 2005 augment noveu sigels homes. comparartemporal la TA d’incidència delal CIFC VIIIamb i ambun la del CIFC IX es nificatiu, especialmentsimilar en els En comparar que té un comportament als homes. altres registres, a excepció la de TA Baix d’incidència Rin a França, del i amb lamés delmarcada CIFC IX veu que té unencomportament on CIFC es veu VIII una reducció de es la incidència tant els homes com ensimiles lar als altres a excepció Baix Rin a França, es veu una redones (vegeu registres, les figures 127 i 128). La de justificació podria ser queon França havia sigut ducció més marcada de la incidència tant en els homes com en les dones un país amb un consum alt d’alcohol, però al final de la dècada dels cinquanta (vegeu justificació ser quelaFrança havia s’inicia les unafigures reducció127 delsi 128). grams La d’alcohol per diapodria que consumeix població. El sigut undepaís unesconsum d’alcohol, però final de la dècada consum tabacamb també redueix a alt partir de la dècada delsal vuitanta, especialment dels cinquanta s’inicia2004). una reducció dels grams d’alcohol per dia que a partir de 1991 (Aupérin consumeix la població. El consum de tabac també es redueix a partir de la dècada dels vuitanta, especialment a partir de 1991 (Aupérin 2004). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin

EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

2

CIFV-VIII

4

6 TA

8

10

CIFV-IX

Figura 127. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Altres càncers de cavitat oral i faringe en homes.

La supervivència relativa en els homes a cinc anys és de 12%, no es pot comparar ni amb l’EUROCARE ni amb el SEER, ja que no la presenten. El nombre de casos prevalents el 2004 va ser de 23 i es preveu que el 2015 sigui de 37 casos.

315

278


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Australia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali

Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai

Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra

Tarragona 0

1 CIFV-VIIII

TA

CIFV-IX

Figura 128. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Altres càncers de cavitat oral i faringe en dones.

4.12 Càncer deencavitat i sins La supervivència relativa els homesnasal a cinc anys és deparanasals 12%, no es pot comparar ni

amb(C30-31) l’EUROCARE ni amb el SEER, ja que no la presenten.

4.12.1 Incidència i tendència de la incidència

El nombre de casos prevalents el 2004 va ser de 23 i es preveu que el 2015 sigui de 37

Els càncers de la cavitat nasal i sins paranasals són els menys freqüents de tots els càncers de cap i coll, amb 4 casos per any. No hi ha una predominança de sexe tan evident com en altres localitzacions en què els hàbits tòxics tenen un paper causal clar, la raó de sexes és de 2,3. La TA d’incidència és de 0,4 casos per 100.000 habitants/any. El percentatge 4.12. CÀNCER DE CAVITAT NASAL I SINS PARANASALS (C30-31) de verificació histològica és alt, 94,8%, especialment en les dones, 100% (vegeu la taula 206). 4.12.1. Incidència tendència de la incidència La mitjana id’edat al diagnòstic en ambdós sexes és de 66,3 anys (30-90), 65,7 en els homes i 67,5 en les dones (vegeu la taula 207). Els càncers de la cavitat nasal i sins paranasals són els menys freqüents de tots els En els homes es veu amb més freqüència a partir dels 60 anys. La càncers cap i coll, 4 icasos any.veure No hiaha predominança de sexe taxa de específica peramb edat sexe per es pot la una taula 208 i a la figura 129.tan

casos.

evident com en altres localitzacions en què els hàbits tòxics tenen un paper causal clar, la raó de sexes és de 2,3. La TA d’incidència és de 0,4 casos per 100.000 habitants/any. El percentatge de verificació histològica és alt, 94,8%, especialment 279 en les dones, 100% (vegeu la taula 206).


Encarna Mur i Restoy

Homes Dones Ambdós sexes Homes

N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

2,8

0,2

0,9

0,6

0,08

85,7

7,1

2,3

0,2 %T 0,1 0,2

0,7 TB 0,7 0,9

0,5 TA 0,4 0,6

0,05 TAC74 0,05 0,08

100 %VH 94,8 85,7

0,0 %DCO 3,5 7,1

1,2 N/ANY 4,0 2,8

RS 2,3

Taula 206. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals per Dones 1,2 0,2 0,7 0,5 0,05 100 0,0 sexe.

Ambdós sexes

4,0

0,1

0,7

0,4

0,05

94,8

3,5

-

La mitjana d’edat al diagnòstic en ambdós sexes és de 66,3 anys (30-90), 65,7 en els

Aquesta és una de les poques localitzacions dintre de l’esfera de Taula 206. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals per 67,5 en les dones (vegeu la taula 207). sexe. caphomes i colli en què no es veu que la histologia de carcinoma escamós tingui un predomini tanalimportant, noméssexes el 60% casos són65,7 carcinomes La mitjana d’edat diagnòstic en ambdós és de dels 66,3 anys (30-90), en els HOMES DONES AMBDÓS SEXES homes i 67,5 en les la dones (vegeu la taula 207). escamosos (vegeu taula 209). Mitjana d’edat Rang

65,7

67,5

30 – 83 HOMES

42 - 90 DONES

66,3

30 –SEXES 90 AMBDÓS

Taula 207. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Mitjana Mitjana d’edat 65,7 67,5 66,3 d’edat i rang d’edat per sexe.

Rang

30 – 83

42 - 90

30 – 90

En els homes es veu amb més freqüència a partir dels 60 anys. La taxa específica per Taula 207. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Mitjana

d’edat i ranges d’edat per sexe. edat i sexe pot veure a la taula 208 i a la figura 129.

En els homes es veu amb més freqüència a partir dels 60 anys. La taxa específica per

Durant HOMES els vint-i-cinc anys que ha cobert l’estudi hi ha hagut un DONES edat i sexe es pot veure a la taula 208 i a la figura 129. GRUPS D’EDAT total deN/ANY 87 casos i gairebé la meitat han estat carcinomes escamosos (veTEE N/ANY TEE 0 0 De 0 a 4 anys 0 0 geu la taula 210). HOMES DONES GRUPS 0 0 De 5 a D’EDAT 9 anys 0 0 N/ANY el període TEE 1982-2004, en els homes, N/ANY Durant els càncersTEEde cavitat 00 00 De 100 aa 14 anys 0 0 De 4 anys 0 0 nasal i sins paranasals han presentat una reducció no significativa de 00 00 De anys De15 5a a 19 9 anys 00 00 la incidència del 0,5%. En les dones, la tendència de la incidència té un 00 00 De anys De 20 10 a a 24 14 anys 00 00 augment0 0no significatiu de l’1,8%. Laanys tendència00 de la incidència dels 00 De anys De 25 15 a a 29 19 00 0,2 0,8 De 30 a 34 anys 0 0 0 i sins paranasals De 20 a 24 anysen ambdós 0 càncers de0 cavitat nasal sexes s’ha0 reduït un 00 00 De 35 39 anys 0 De no 25 a asignificativa 29 anys 00 0,6%, reducció estadísticament (IC95% -4,4, 03,4). Per al 00,2 0 De anys 0,2 0,8 De 40 30 a 44 34 anys 0 00,9 càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència dels 00 00 De anys De 45 35 a 49 39 anys 00 00 càncers 0,2 de no0,20s’ha tingut0,9 en 0 la cavitat 0nasal i sins De 50 40 paranasals 44 anys 1,0 De a 54 anys 0 compte De 55 45 a 59 49 0 propers anys 02,6 recupe0 0 ja que les actualitzacions 00 De anys 0,4 l’any 2005, deanys dades dels 0,2 1,0 de casos De 60 50de a 64 54 anys 0 0 és pos4,3 De anys 0 ren una0,6 petita quantitat l’últim any, 0per la qual cosa 0 De 65 55 a 69 59 anys 0,4 2,60 0,80 5,4 De anys 0 sible que0,6la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. 4,3 De 70 60 a a 74 64 anys 0 01,3 0,6 4,6 De anys 0,2 S’ha fet 0,2 del 211). 0,8 1982 al 2004 5,4 (vegeu De la 65 taula a 79 69 anys 00 00 2,1 De 75 a anys 0,6 4,6 De 70 a 74 anys 0,2 1,3 A la taula 212 i a la figura 130, es pot veure l’evolució de 0,2 3,7 De 80 a 84 anys 0 0 les taxes 2,1 De 85 75 a a de 79 anys 0 i sins paranasals 05,5 0 dels càncers De 99 anys 0,4 ajustades00,2d’incidència cavitat nasal per 0,2 3,7 DeSense 80 a 84 anys 00 0 0 edat sexe en el0 període 1982-2005. 0 De 85 a 99 anys 0,4 5,5 Taula 208. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Taxes 0 per edat i sexe. Sense edat 0 específiques

Taula 208. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Taxes específiques per edat i sexe. 317

280

317


Taula 207. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Mitjana d’edat i rang d’edat per sexe.

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

En els homes es veu amb més freqüència a partir dels 60 anys. La taxa específica per edat i sexe es pot veure a la taula 208 i a la figura 129. HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0,2

0,8

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

0

0

De 40 a 44 anys

0,2

0,9 0

0

0

De 45 a 49 anys

0

0,2

1,0

De 50 a 54 anys

0

0

0

0

De 55 a 59 anys

0,4

2,6

0,6

4,3

De 60 a 64 anys

0

0

0,8

5,4

De 65 a 69 anys

0

0

0,6

4,6

De 70 a 74 anys

0,2

1,3

0,2

2,1

De 75 a 79 anys

0

0

0,2

3,7

De 80 a 84 anys

0

0

0

0

De 85 a 99 anys

0,4

5,5

Sense edat

0

0

Taula 208. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Taxes específiques per edat i sexe.

317 6 5

TEE

4 Homes

3

Dones

2 1 0

Figura 129. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals. Taxes específiques per edat i sexe.

Aquesta és una de les poques localitzacions dintre de l’esfera de cap i coll en què no es veu que la histologia de carcinoma escamós tingui un predomini tan important, només el 60% dels casos són carcinomes escamosos (vegeu la taula 209). HISTOLOGIA 8070

281

CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

N

%

12

60,0%


Aquesta és una de les poques localitzacions dintre de l’esfera de cap i coll en què no

Encarna Mur i Restoy

es veu que la histologia de carcinoma escamós tingui un predomini tan important, només el 60% dels casos són carcinomes escamosos (vegeu la taula 209). HISTOLOGIA

N

8070

%

CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI N HISTOLOGIES 8000 NEOPLÀSIA MALIGNA CARCINOMA ESCAMÓS 42 8720 MELANOMA MALIGNE, SAI ALTRES 7

12

8124 SARCOMATOSOS CARCINOMA CLOACOGÈNIC (C21.2) TUMORS 8140 ADENOCARCINOMA, SAI ADENOCARCINOMA

6

1

5

1

8200 CARCINOMA ADENOIDE QUÍSTIC CILINDROMA 8890 LEIOMIOSARCOMA, SAI CARCINOMA CÈL·LULES DE TRANSICIÓ

5

1

5,75%5,0% 5,75%5,0%

5

1

5,75%5,0%

MELANOMA TOTAL

5

20

2 2

% 60,0% 10,0% 48,28% 8,05%10,0% 6,90%5,0%

5,75%

NEOPLÀSIA MALIGNA 1998-2002. Histologies dels càncers 5de la cavitat nasal i sins 5,75% Taula 209. Tarragona paranasals en ambdós sexes. CARCINOMA, SAI

4

4,60%

ESTESIONEUROBLASTOMA

3

3,45%

ADENOCARCINOMA TIPUS INTESTINAL 0 0,00% HISTOLOGIES N % Durant els vint-i-cinc anys que ha cobert l’estudi hi ha hagut un total de 87 casos i TOTAL 87 100,00% CARCINOMA ESCAMÓS 42 48,28%

gairebé meitat han estat carcinomes la taula 210). Taula 210.laTarragona 1980-2005. Histologies escamosos dels càncers(vegeu nasal i sins paranasals en ALTRES 7de la cavitat 8,05% ambdós sexes. TUMORS SARCOMATOSOS

6

6,90%

ADENOCARCINOMA 5,75% Durant el període 1982-2004, en els homes, els5 càncers de cavitat nasal i sins CILINDROMA 5 5,75% paranasals han presentat una reducció no significativa de la incidència del 0,5%. En CARCINOMA CÈL·LULES DE TRANSICIÓ

5

5,75%

MELANOMA

5

5,75%

les dones, la tendència de la incidència té un augment no significatiu de l’1,8%. La tendència la incidència dels càncers de cavitat5nasal i sins paranasals NEOPLÀSIAde MALIGNA 5,75%en ambdós sexes s’ha reduït CARCINOMA, SAI un 0,6%, reducció estadísticament4 no significativa (IC95% 4,60%-4,4, 3,4). 318 ESTESIONEUROBLASTOMA 3,45% Per al càlcul del percentatge de canvi anual de3 les tendències d’incidència dels ADENOCARCINOMA TIPUS INTESTINAL 0 càncers de la cavitat nasal i sins paranasals no s’ha tingut en compte0,00% l’any 2005, ja TOTAL

87

100,00%

que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de Taula 210. Tarragona 1980-2005. Histologies dels càncers de la cavitat nasal i sins paranasals en casos l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 ambdósde sexes.

estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 211). Durant el període 1982-2004, en els homes, els càncers de cavitat nasal i sins paranasals han presentat una reducció no significativa de la incidència del 0,5%. En PERÍODE

PAC

IC95%

1982-2004

-0,5

(-9,4 - 9,3)

les dones, la tendència de la incidència té un augment no significatiu de l’1,8%. La Homes

tendència de la incidència dels càncers de cavitat nasal i sins paranasals en ambdós Doness’ha reduït un 0,6%, reducció 1982-2004estadísticament 1,8 (-13,6 --4,4, 19,9)3,4). sexes no significativa (IC95%

Per al càlcul de canvi anual de -0,6 les tendències d’incidència Ambdós sexes del percentatge 1982-2004 (-4,4 - 3,4) dels càncers de la cavitat nasal i sins paranasals no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja

Taula 211. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe. que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de

casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la incidència de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 211). A la taula 212 i a la figura 130, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades

d’incidència dels càncers dePERÍODE cavitat nasal i sins paranasals per sexe IC95% en el període PAC 1982-2005. Homes

1982-2004

Dones

1982-2004

Ambdós sexes

1982-2004

282

-0,5

(-9,4 - 9,3)

1,8

(-13,6 - 19,9)

-0,6

(-4,4 - 3,4)

319


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

HOMES TB 0,4 0,0 1,9 0,8 1,5 1,1 1,1 0,4 0,4 0,4 1,1 1,1 1,1 0,7 0,4 1,4 1,0 2,1 0,0 0,7 1,0 0,3 1,5 0,3

N/ANY 1 0 5 2 4 3 3 1 1 1 3 3 3 2 1 4 3 6 0 2 3 1 5 1

ANY

TA 0,2 0,0 1,5 0,7 1,1 0,8 0,8 0,4 0,3 0,1 0,7 0,7 0,9 0,6 0,1 1,7 0,6 1,3 0,0 0,3 0,6 0,3 0,9 0,1

DONES TB 0,4 0,8 1,1 0,0 0,0 0,4 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 0,7 0,4 0,3 0,7 1,0 1,0 0,7 0,3 0,0 0,0 0,3 0,9 0,0

N/ANY 1 2 3 0 0 1 0 1 1 0 0 2 1 1 2 3 3 2 1 0 0 1 3 0

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

TA 0,3 0,3 0,5 0,0 0,0 0,2 0,0 0,1 0,2 0,0 0,0 0,6 0,1 0,1 0,4 0,3 0,7 0,2 0,3 0,0 0,0 0,1 0,6 0,0

Taula 212. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals per sexe. 2,5 2,0

TA

1,5 1,0 0,5

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0,0

Any Homes

Dones

Figura 130. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe.

320

283


Encarna Mur i Restoy 4.12.2. Mortalitat i tendència de la mortalitat

4.12.2 Mortalitat i tendència de la mortalitat 4.12.2. i tendència de càncer lademortalitat nombreMortalitat de anuals per càncer cavitat i sins paranasals de 3, 2,2 El Elnombre demorts morts anuals per de nasal cavitat nasal i sinsésparanasals els les dones. La en TB de és de i lamortalitat TA de 0,3 casos per0,5 és en de 3,homes 2,2 eni 0,8 elsenhomes i 0,8 lesmortalitat dones. La TB0,5de és de El nombre de morts anuals per càncer de cavitat nasal i sins paranasals és de 3, 2,2 habitants/any. Els APVP/any són de 32,2, 28,8 enEls elsAPVP/any homes i 3,4 en les de i la100.000 TA de 0,3 casos per 100.000 habitants/any. són en els homes i 0,8 en les dones. La TB de mortalitat és de 0,5 i la TA de 0,3 casos per dones. El percentatge M/I és alt, 75% en ambdós sexes, 78,6% en els homes i 66,7% 32,2, 28,8 en els homes i 3,4 en les dones. El percentatge M/I és alt, 75% 100.000 habitants/any. Els APVP/any són de 32,2, 28,8 en els homes i 3,4 en les les dones.sexes, La taxa78,6% acumulada de mortalitat 74 anysen perles càncer de cavitat nasalacui enen ambdós en els homes i a66,7% dones. La taxa dones. El percentatge M/I és alt, 75% en ambdós sexes, 78,6% en els homes i 66,7% sins paranasals és de 0,03, en elsper homes i 0,01 de en les dones nasal (vegeu ilasins taulaparana213). mulada de mortalitat a 0,06 74 anys càncer en les dones. La taxa acumulada de mortalitat a 74 anyscavitat per càncer de cavitat nasal i salssins és paranasals de 0,03, és 0,06 en els homes i 0,01 en les dones (vegeu la taula 213). de 0,03, 0,06 en els homes i 0,01 en les dones (vegeu la taula 213). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

Homes

2,2 N/ANY

0,3 %T

0,7 TB

0,5 TA

0,06 TAC74

78,6 %M/I

28,8 APVP/ANY

Dones Homes

0,8 2,2

0,2 0,3

0,3 0,7

0,1 0,5

0,01 0,06

66,7 78,6

3,4 28,8

3 0,8

0,2 0,2

0,5 0,3

0,3 0,1

0,03 0,01

75 66,7

32,2 3,4

Ambdós Dones sexes

Taula 213. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del cavitat nasal per sexe. Ambdós sexes 3 0,2 0,5càncer de 0,3 0,03i sins paranasals 75 32,2 Taula 213. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe.

La mitjana delsmorts casos càncernasal de cavitat nasal i sins La mitjana d’edatd’edat dels casos permorts càncerper de cavitat i sins paranasals a paranasals a Tarragona en el període 1998-2002 és de 63,1 anys, amb un Tarragona en el període 1998-2002 és de 63,1 anys, amb un rang que va de 33 a 78 La mitjana d’edat dels casos morts per càncer de cavitat nasal i sins paranasals a rang que va de 33 a 78 anys (vegeu la taula 214). anys (vegeu la taula 214). Tarragona en el període 1998-2002 és de 63,1 anys, amb un rang que va de 33 a 78 anys (vegeu la taula 214). LOCALITZACIÓ TUMORAL

MITJANA

RANG

LOCALITZACIÓ Cavitats nasals iTUMORAL sinus

MITJANA 63,1

RANG 33 - 78

Cavitats nasals i sinus - 78 Taula 214. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del63,1 càncer de la cavitat nasal i sins33paranasals. Mitjana d’edat i rang d’edat. Taula 214. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Mitjana d’edat i rang d’edat.

Excepte un home mort per càncer de cavitat nasal i sins paranasals enExcepte el grupund’edat de 30 34 anys, les morts aquests càncers veuen home mort per acàncer de cavitat nasal i per sins paranasals en el grupes d’edat entre els 50 i 79 anys sense una predominança clara en un grup d’edat. Excepte un home mort per càncer de cavitat nasal i sins paranasals en el grup d’edat de 30 a 34 anys, les morts per aquests càncers es veuen entre els 50 i 79 anys sense Enuna les30 dones sónles tumors freqüents i les morts es a partir de a 34 anys, morts aquests càncers veuen entre els veuen 50 ipoc 79 anys sense i de predominança clara en per unpoc grup d’edat. En es les dones són tumors freqüents 65les anys (vegeu laaclara taula 215 i anys la figura 131). una predominança un65grup d’edat. les dones tumors131). poc freqüents i morts es veuen partirende (vegeu En la taula 215 isón la figura el període 1982-2004, en laels homes, càncers de cavitat lesDurant morts es veuen a partir de 65 anys (vegeu taula 215 i la els figura 131). nasal i sins paranasals han presentat un augment significatiu de la mortalitat del 16,9%. En les dones, la tendència de la mortalitat té un descens no significatiu de l’1%. La tendència de la mortalitat per càncer de cavitat nasal i sins paranasals en ambdós sexes ha augmentat un 6,5 %, augment estadísticament no significatiu (IC95% -3,7, 17,7). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat dels 321 321

284


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

càncers de cavitat nasal i sins paranasals no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 216). HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0,2

0,8

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

0

0

De 40 a 44 anys

0

0

0

0

De 45 a 49 anys

0

0

0,2

1,0

De 50 a 54 anys

0

0

0,2

1,3

De 55 a 59 anys

0

0

0,4

2,9

De 60 a 64 anys

0

0

0,6

4,0

De 65 a 69 anys

0,2

1,2

0,2

1,5

De 70 a 74 anys

0

0

0,4

4,1

De 75 a 79 anys

0

0

0

0

De 80 a 84 anys

0,2

2,4

0

0

De 85 a 99 anys

0,4

5,5

Taula 215. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de la cavitat nasal i sins paranasals. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5

TEE

4

3

Homes Dones

2 1

0

Figura 131. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de cavitat nasal i sins paranasals. Taxes específiques per edat i sexe.

Durant el període 1982-2004, en els homes, els càncers de cavitat nasal i sins paranasals han presentat un augment significatiu de la mortalitat del 16,9%. En les dones, la tendència de la mortalitat té un descens no significatiu de l’1%. La tendència de la mortalitat per càncer de 285cavitat nasal i sins paranasals en ambdós sexes ha augmentat un 6,5 %, augment estadísticament no significatiu (IC95% -3,7,


dels en compte compte l’any l’any 2005, 2005, ja ja dels càncers càncers de de cavitat cavitat nasal nasal i sins paranasals no s’ha tingut en

Encarna Mur i Restoy de que recuperen una una petita petita quantitat quantitat de de que les les actualitzacions actualitzacions de dades dels propers anys recuperen casos mortalitat de de l’any l’any 2005 2005 casos de de l’últim l’últim any, any, per per la qual cosa és possible que la mortalitat estigui (vegeu la la taula taula 216). 216). estigui actualment actualment infraestimada. infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu PERÍODE

PAC

IC95% IC95%

Homes Homes

1982-2004

16,9

(0,9 (0,9 -- 35,4)* 35,4)*

Dones Dones

1982-2004

-1,0

(-16,0 (-16,0 -- 16,5) 16,5)

Ambdós sexes sexes Ambdós

1982-2004

6,5

(-3,7 (-3,7 -- 17,7) 17,7)

Taula 216. 216. Tarragona Tarragona 1982-2004. 1982-2004. Tendència de la mortalitat del Taula del càncer càncer de de cavitat cavitat nasal nasal ii sins sins paranasals per per sexe. sexe. paranasals

la A taula 217 ii aa217 la figura figura l’evolució les de AA la taula 217 la es pot de les taxes taxes ajustades ajustades de la taula i a la 132, figura 132,veure es pot veurede l’evolució de les taxes

mortalitat del del mortalitat càncer de de cavitat per sexe en període mortalitat càncer nasal i sins sexe en el el període 19821982ajustades de del càncer de paranasals cavitat nasal i sins paranasals per 2005. 2005.en el període 1982-2005. sexe

N/ANY N/ANY 00 00 11 00 22 11 11 00 11 11 22 11 33 11 00 1 1 2 2 2 2 0 0 2 2 5 5 1 1 2 2 1 1

HOMES HOMES TB TB 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 0,8 0,8 0,4 0,4 0,4 0,4 0,0 0,0 0,4 0,4 0,4 0,4 0,7 0,7 0,4 0,4 1,1 1,1 0,4 0,4 0,0 0,0 0,3 0,3 0,7 0,7 0,7 0,7 0,0 0,0 0,7 0,7 1,6 1,6 0,3 0,3 0,6 0,6 0,3 0,3

TA TA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 0,3 0,0 0,0 0,7 0,7 0,2 0,2 0,3 0,3 0,0 0,0 0,4 0,4 0,4 0,4 0,5 0,5 0,3 0,3 0,4 0,4 0,2 0,2 0,0 0,0 0,2 0,2 0,4 0,4 0,5 0,5 0,0 0,0 0,4 0,4 1,0 1,0 0,3 0,3 0,3 0,3 0,1 0,1

ANY ANY 1982 1982 1983 1983 1984 1984 1985 1985 1986 1986 1987 1987 1988 1988 1989 1989 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1993 1993 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1998 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005

N/ANY N/ANY 00 11 11 11 11 00 11 00 11 00 00 11 00 11 11 1 1 0 0 2 2 0 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1

DONES DONES TB TB 0,0 0,0 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,4 0,0 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 0,4 0,0 0,0 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,0 0,0 0,7 0,7 0,0 0,0 0,3 0,3 0,3 0,3 0,0 0,0 0,3 0,3 0,3 0,3

TA TA 0,0 0,0 0,1 0,1 0,3 0,3 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,0 0,3 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,0 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0 0,0 0,1 0,1 0,0 0,0 0,2 0,2 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1

Taula 217. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de la Taula 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de la cavitat217. nasalTarragona i sins paranasals per sexe. cavitat nasal i sins paranasals per sexe.

323 323

286


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

1,0 0,8

TA

0,6 0,4 0,2

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0,0

Any Homes

Dones

Figura 132. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe.

4.12.3 Supervivència i evolució de la supervivència 4.12.3. Supervivència i evolució de la supervivència La supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de cànLa supervivència observada a un any dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat cer de cavitat nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona entre nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona entre 1995 i 1999 és de 72,7% en 1995 i 1999 és de 72,7% en els homes i de 66,7% en les dones. En els hoels homes i de 66,7% en les dones. En els homes, la supervivència observada a tres mes, la supervivència observada a tres anys és de 45,5%, a cinc anys de anys és de 45,5%, a cinc anys de 27,3% i a deu anys de 18,2%. En les dones, a 27,3% i a deu anys de 18,2%. En les dones, a supervivència observada a supervivència observada a tres anys és la mateixa que a un any, 66,7%, a cinc anys tres anys és la mateixa que a un any, 66,7%, a cinc anys baixa a 55,6% i a baixa a 55,6% i a deu anys a 33,3%. La supervivència relativa a un any és de 73,3% en deu anys a 33,3%. La supervivència relativa a un any és de 73,3% en els els homes i de 68,3% en les dones. En els homes, la supervivència relativa a tres i homes i de 68,3% en les dones. En els homes, la supervivència relativa cinc anys és de 46,5% i 28,2%, respectivament. En les dones, la supervivència relativa a tres i cinc anys és de 46,5% i 28,2%, respectivament. En les dones, la a un i tres anys és la mateixa, 68,3 %, i a cinc anys baixa a 61,6% (vegeu la taula 218 i supervivència relativa a un i tres anys és la mateixa, 68,3 %, i a cinc anys la figura 133). baixa a 61,6% (vegeu la taula 218 i la figura 133). En els homes, HOMESes (n veu = 11) una reducció de la supervivència DONES (n = 9) per càncer de cavitat nasal i sins paranasals a tres anys en elIC95% període Any Obs IC95% Rel IC95% Obs IC95% comparar Rel 1 72,7 100) 73,3 fins (51,1 100,8) La 66,7 (42 - 100) 68,3 (43 - a 102,4) 1985-1989 i(50,6 els - següents el- 2004. supervivència relativa cinc i 3 45,5 també (23,8 - 86,8) - 88,9)descens 66,7 no (42 és - 100) 68,3 (43 - 102,4) deu anys baixa,46,5 si bé(24,3 aquest tan marcat com a tres 5 27,3 (10,4 - 71,6) la 28,2 (10,7 -de 74) la supervivència 55,6 (31 - 99,7) relativa 61,6 (34,3 110,5) anys. En les dones, reducció a -mesura 10 18,2 (5,2 - 63,7) 20,3 (5,8 - 71,3) 33,3 (13,2 - 84) 39,1 (15,5 - 98,5) que avança el període valorat no és tan pronunciada (vegeu la taula 219, Taula 218. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de cavitat i les figures 134 i 135). nasal i sins paranasals per sexe. 324

287


els homes i de 68,3% en les dones. En els homes, la supervivència relativa a tres i cinc anys és de 46,5% i 28,2%, respectivament. En les dones, la supervivència relativa

Encarna Mur i Restoy

a un i tres anys és la mateixa, 68,3 %, i a cinc anys baixa a 61,6% (vegeu la taula 218 i la figura 133). HOMES (n = 11)

DONES (n = 9)

Any

Obs

IC95%

Rel

IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

1

72,7

(50,6 - 100)

73,3

(51,1 - 100,8)

66,7

(42 - 100)

68,3

(43 - 102,4)

3

45,5

(24,3 - 88,9)

66,7

(42 - 100)

68,3

(43 - 102,4)

27,3

(23,8 - 86,8) 110 (10,4 100- 71,6) (5,290- 63,7)

46,5

5

28,2

(10,7 - 74)

55,6

(31 - 99,7)

61,6

(34,3 - 110,5)

20,3

(5,8 - 71,3)

33,3

(13,2 - 84)

39,1

(15,5 - 98,5)

18,2

Supervivencia (%)

10

80 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de cavitat Taula 218. Tarragona nasal i sins paranasals 70 per sexe.

324

110

Supervivencia (%)

100 90

60 50 40 30 20 10 0

80 70

0

1

2

60 50

3

4

5

Temps

6

Homes

7

8

9

10

Dones

40 Figura 133. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe. 30 20 10

0 En els homes, es veu una reducció de la supervivència per càncer de cavitat nasal i 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 sins paranasals a tres anys en comparar el període 1985-1989 i els següents fins el Temps 2004. La supervivència relativa Homes a cinc i deu anys també baixa, si bé aquest descens Dones no és tan marcat com a tres anys. En les dones, la reducció de la supervivència Figura 133. Tarragona 1995-1999. Corbesvalorat de supervivència del càncer relativa a mesura que avança el període no és tan relativa pronunciada (vegeudela cavitat nasal i sins paranasals per sexe. taula 219, i les figures 134 i 135). 1 ANY Obs Rel

3 ANYS Obs Rel

5 ANYS Obs Rel

10 ANYS Obs Rel

En els homes, es veu una reducció de la supervivència per càncer de cavitat nasal i HOMES

sins paranasals a tres 75,0 anys en75,8 comparar 1985-1989 següents 1985-1989 66,7 el període 67,6 33,3 35,9 i els33,3 35,9fins el 1990-1994 80,0 80,8 41,3 30,0 31,8 2004. La supervivència relativa a cinc40,0 i deu anys també baixa, si bé30,0 aquest31,8 descens 1995-1999

72,7

73,3

45,5

46,5

27,3

28,2

18,2

20,3

no és tan 2000-2004 marcat com50,0 a tres50,6 anys. 20,0 En les dones, la 20,7 20,0reducció 21,1 de la - supervivència relativa a mesura que avança el període DONES valorat no és tan pronunciada (vegeu la 1985-1989

-

-

75,0

76,3

50,0

52,3

25,0

26,6

1995-1999 2000-2004

66,7 66,7

68,3 69,4

66,7 66,7

68,3 69,4

55,6 66,7

61,6 69,6

33,3 -

39,1 -

taula 219, 1990-1994 i les figures 75,0 134 i 135). 76,3 1 ANY

3 ANYS

5 ANYS

10 ANYS

Taula 219. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de la cavitat nasal i sins Obs Rel Obs Rel Obs Rel Obs Rel paranasals per sexe i quinquennis.

1985-1989 1990-1994 1995-1999

75,0 80,0 72,7

75,8 80,8 73,3

66,7 40,0 45,5

2000-2004

50,0

50,6

20,0

HOMES 67,6 41,3 288 46,5 20,7

33,3 30,0 27,3

35,9 31,8 28,2

33,3 30,0 18,2

35,9 31,8 20,3

20,0

21,1

-

325


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 134. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per quinquennis en homes.

100

Supervivència

80 60

1990-1994

40

2000-2004

1995-1999

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 135. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per quinquennis en dones.

4.12.4 Prevalença 4.12.4. Prevalença La taxa de prevalença del càncer de cavitat nasal i sins paranasals a 31 de desembre de 2004 és d’1,62 casos per 100.000 homes i 1,99 casos per de 2004 és d’1,62 casos per 100.000 homes i 1,99 casos per 100.000 dones. Si es 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de preprenen elsésdos sexescasos conjuntament, la habitants. taxa de prevalença és de d’1,80 casos per valença d’1,80 per 100.000 El nombre casos preva100.000 El nombre de casos de prevalents 6 casos els 12 homes, deen 7 lents éshabitants. de 6 casos en els homes, 7 casosésendeles doneseni de casos casos en lessexes dones(vegeu i de 12 casos en ambdós ambdós la taula 220). sexes (vegeu la taula 220).

La taxa de prevalença del càncer de cavitat nasal i sins paranasals a 31 de desembre

289 326


Encarna Mur i Restoy

TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

1,62 6 TAXA NOMBRE DE CASOS Dones 1,99 7 Homes 1,62 6 TAXA NOMBRE DE CASOS Ambdós sexes 1,80 12 Dones 1,99 7 Homes 1,62 6 Taula 220. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de cavitat Ambdós sexes 1,80 12 nasal i sins paranasals. Dones 1,99 7 Taula 220. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de cavitat Ambdós sexes del nombre de casos prevalents 1,80 12 nasal i sins La projecció de càncer de cavitat nasal i sins paranasals.

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer de cavitat Taula 220. Tarragona Taxa de i nombre de casos prevalents de en cavitat paranasals a 31 de 2004. desembre deprevalença 2010 i 2015 és, respectivament, dedel 6 icàncer 7 casos els nasal i sins paranasals a 31casos de desembre decàncer 2010 ide2015 és, respectivaLa del nombre de prevalents de cavitat nasal i sins nasalprojecció i sins paranasals. homes, i de 8 i 10 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el ment, de 6a 31 i 7decasos en els homes, i de i 10 casos endeles es paranasals desembre de 2010 i 2015 és, 8 respectivament, 6 i 7dones. casos enSiels La projecció delprevalents nombre de casos prevalents de i càncer de lacavitat nasal i sins nombre de casos en aquestes dates és 15 17 (vegeu taula 221). prenen nombre de sexes casos prevalents el en homes, iels de dos 8 i 10sexes casos conjuntament, en les dones. Si eselprenen els dos conjuntament, paranasals a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 6 i 7 casos en els aquestes és 15 i 17en (vegeu la dates taulaés221). nombre dedates casos prevalents aquestes 15 i 17 (vegeu la taula 221). homes, i de 8 i 10 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el 2004 2010 2015 nombre dates és 15 i617 (vegeu la taula 221). Homes de casos prevalents en aquestes 6 7 2004 2010 2015 Dones Homes Ambdós sexes Dones Homes

7 6 2004 12 76

8 6 2010 15 68

10 7 2015 17 10 7

Taula 221. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de cavitat Ambdós sexes 12 15 17 Dones 7 als anys 2010 i 2015 per 8 sexe. 10 nasal i sins paranasals a Tarragona per

Taula 221.sexes Projecció del nombre de12 casos prevalents per 100.000 habitants del càncer Ambdós 15 17 de cavitat La projecció de la ataxa de prevalença càncer nasal i sins paranasals Tarragona per als anysdel 2010 i 2015 de percavitat sexe. nasal i sins paranasals a Taula Projecció nombre de casos prevalents per 100.000 habitants càncer cavitat 31 de221. desembre dedel2010 i 2015 és, respectivament, d’1,56 i 1,57 del casos perde100.000 La projecció de la taxa de prevalença càncer nasal i sins paranasals a Tarragona per als anysdel 2010 i 2015 de per cavitat sexe. nasal i sins paranasals a La iprojecció la casos taxa per de prevalença delSicàncer de cavitat nasal homes, de 2,13 i de 2,42 100.000 dones. es prenen els dos sexes de desembre detaxa 2010dei 2015 és, respectivament, d’1,56 inasal 1,57 icasos per 100.000 La projecció de la prevalença del càncer de cavitat sins paranasals a i 31 sins paranasals a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, conjuntament, la taxa de prevalença en aquestes dates és d’1,84 i 1,99 casos per homes, i de 2,13 i 2,42 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, d’1,56 i 1,57 casos per 100.000 d’1,56 i 1,57 casos per 100.000 homes, i de 2,13 i 2,42 casos per 100.000 100.000 habitants (vegeu la taula 222). conjuntament, la taxa de aquestes dates 1,99 casos per homes, Si i de 2,13 i 2,42 casos per en 100.000 dones. Si és es prenen elsprevalença dos sexes dones. es prenen elsprevalença dos sexes conjuntament, lad’1,84 taxa ide 100.000 habitants (vegeu la taula 222). en aquestes dates ésde d’1,84 i 1,99encasos per dates 100.000 habitants conjuntament, la taxa prevalença aquestes és d’1,84 i 1,99 (vegeu casos perla

2004

2010

2015

Homes

1,62 2004

1,56 2010

1,57 2015

Dones Homes

1,99 1,62 2004

2,13 1,56 2010

2,42 1,57 2015

Ambdós sexes Dones Homes

1,80 1,99 1,62

1,84 2,13 1,56

1,99 2,42 1,57

taula 222). 100.000 habitants (vegeu la taula 222).

Taula 222. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de cavitat nasal i sins paranasals a Ambdós 1,84 1,99 Dones sexes 1,99 2,13 2,42 Tarragona per als anys 2010 i 2015 1,80 per sexe.

Taula 222.sexes Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de cavitat nasal i sins paranasals a Ambdós 1,80 1,84 1,99 Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. Taula 222. Projecció de la taxa de prevalença dels càncers de cavitat nasal i sins paranasals a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe. 4.12.5. Discussió

4.12.5. Del 1980 Discussió al 2005 hi ha hagut un total de 87 casos diagnosticats de càncer de cavitat nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona. És el tumor menys freqüent de 4.12.5. Discussió Del 1980 al 2005 hi ha hagut un total de 87 casos diagnosticats de càncer de cavitat

290 nasal i sins la demarcació de87 Tarragona. És el tumor de Del 1980 al paranasals 2005 hi ha ahagut un total de casos diagnosticats demenys càncerfreqüent de cavitat

327

nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona. És el tumor menys freqüent de


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.12.5 Discussió Del 1980 al 2005 hi ha hagut un total de 87 casos diagnosticats de càncer de cavitat nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona. És el tumor menys freqüent de tots els càncers de cap i coll, un 2,5% de casos de CCC en aquest període que es van originar en aquesta localització. La TA d’incidència del càncer de cavitat nasal i sins paranasals és de 0,6 casos per 100.000 habitants en els homes i de 0,5 en les dones. En la comparativa nacional i internacional, aquest tumor en els homes està en un nivell intermedi, si bé es veu que és un tumor amb incidència baixa. En les dones, la TA és tan baixa a Tarragona com a la resta del món (vegeu les figures 136 i 137) (Curado 2007). La raó de sexes és de 2,3, similar a la resta del món (vegeu la taula 68). A diferència de la majoria dels tumors de cap i coll, no es veu una raó de sexes elevada, fet que es podria explicar perquè el tabac no juga un paper etiològic tan important. L’exposició professional, especialment en els treballadors de la fusta, s’ha apuntat com a fet causal més important (Llorente 2009; Gordon 1998). Un 86% dels 89 casos incidents durant els vint-i-cinc anys estudiats té verificació histològica. Hi ha hagut un 48,28% de carcinomes escamosos i un 5,75% d’adenocarcinomes. No hi ha hagut cap cas d’adenocarcinoma tipus intestinal (vegeu la taula 210). Els adenocarcinomes de cavitat nasal i sins paranasals, especialment del tipus intestinal, tenen una relació important amb l’exposició a la fusta. Hi ha països que consideren els adenocarcinomes de cavitat nasal i sins paranasals de tipus intestinal com una malaltia professional (Llorente 2009). A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic dels pacients amb tumors de cavitat nasal i sins paranasals és de 65,7 anys en els homes i de 67,5 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana és de 62 anys en els homes i de 65 en les dones, més joves que en la nostra població (SEER 2009). La tendència de la incidència dels tumors de cavitat nasal i sins paranasals ha fet petits canvis del 1982 al 2004, en els homes hi ha una reducció del 0,5% i en les dones un augment de l’1,8%, cap significativa. Al SEER es veu una reducció de la tendència de la incidència en els homes que no és significativa, amb un PAC de -3,7. No aporta aquesta informació en les dones (SEER 2009).

291


Encarna Mur i Restoy

CAVITAT NASAL I SINS-HOMES 1,7

Espanya, Astúries

1,2

Xile, Valdívia

1,2

França, Baix Rin

1,1

Itàlia, Parma

1

*Perú, Trujillo

1

Itàlia, Varese Espanya, Saragossa

1

Singapur

0,9

Tailàndia, Songkhla

0,9

Dinamarca

0,9

França, Tarn

0,9

Eslovènia

0,9 0,9

Espanya, País Basc

0,8

Noruega

0,8

Espanya, Illes Canàries

0,8

Suïssa, Ginebra EUA, SEER: Negres

0,7

*Xina, Hong Kong

0,7

Corea, Daejeon

0,7

Itàlia, Torí

0,7

Espanya, Navarra

0,7 0,7

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,7

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,7

EUA, Hawaii: Blancs Brasil, Goiânia

0,6

EUA, SEER: Blancs hispans

0,6 0,6

EUA, SEER: Blancs no hispans India, Bombai

0,6

Polònia, Kielce

0,6

Espanya, Granada

0,6

Espanya, Tarragona

0,6 0,6

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,5

Egipte, Gharbia Colòmbia, Cali

0,5

Equador, Quito

0,5

Canadà

0,5

EUA, SEER: API

0,5 0,5

Israel: Jueus

*Turquia, Izmir

0,5

Àustria

0,5

República Txeca

0,5

Finlàndia

0,5

Alemanya, Munic

0,5

Irlanda

0,5 0,5

Regne Unit, Escòcia Malàisia, Penang

0,4

Espanya, Girona

0,4

Suècia

0,4 0,4

Nova Zelanda

0,4

EUA, Hawaii: Hawaians

0,3

Argentina, Badia Blanca Israel: No jueus

0,3

Kuwait: Kuwaitians

0,3

Itàlia, Siracusa

0,3

Espanya, Conca

0,3

Espanya, Múrcia

0,3

0,3

Polinèsia Francesa Espanya, Albacete

0,2

Suïssa, Neuchâtel

0,2 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

Figura 136. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de cavitat nasal i sins paranasals en homes.

292


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

CAVITAT NASAL I SINS-DONES 0,8

Equador, Quito

0,7

Colòmbia, Cali

0,6

*Perú, Trujillo Brasil, Goiânia

0,5

India, Bombai

0,5

Malàisia, Penang

0,5

Dinamarca

0,5 0,5

Suïssa, Ginebra

0,5

EUA, Hawaii: Blancs Egipte, Gharbia

0,4

EUA, SEER: Blancs no hispans

0,4

0,4

*Xina, Hong Kong Corea, Daejeon

0,4

França, Tarn

0,4

Irlanda

0,4

Noruega

0,4

Espanya, Astúries

0,4

Suïssa, Neuchâtel

0,4

Nova Zelanda

0,4 0,4

EUA, Hawaii: Hawaians

Canadà

0,3

EUA, SEER: API

0,3

EUA, SEER: Negres

0,3

EUA, SEER: Blancs hispans

0,3

Finlàndia

0,3

França, Baix Rin

0,3

Itàlia, Varese

0,3

Polònia, Kielce

0,3

Eslovènia

0,3

Espanya, País Basc

0,3

Espanya, Illes Canàries

0,3

Espanya, Conca

0,3

Espanya, Navarra

0,3

Suècia

0,3

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,3

Regne Unit, Irlanda del Nord

0,3 0,3

Regne Unit, Escòcia

0,3

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,2

Xile, Valdívia Israel: Jueus

0,2

Kuwait: Kuwaitians

0,2

Singapur

0,2

Tailàndia, Songkhla

0,2

*Turquia, Izmir

0,2

Àustria

0,2

República Txeca

0,2

Alemanya, Munic

0,2

Itàlia, Siracusa

0,2

Itàlia, Torí

0,2 0,2

Espanya, Granada

0,2

Espanya, Tarragona

0,2

Espanya, Saragossa

0,1

Argentina, Badia Blanca

0,1

Israel: No jueus Itàlia, Parma

0,1

Espanya, Albacete

0,1 0,1

Espanya, Girona

0,1

Espanya, Múrcia

0

Polinèsia Francesa 0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

Figura 137. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de cavitat nasal i sins paranasals en dones.

293


dones un augment de l’1,8%, cap significativa. Al SEER es veu una reducció de la tendència de la incidència en els homes que no és significativa, amb un PAC de -3,7.

Encarna Mur i Restoy

No aporta aquesta informació en les dones (SEER 2009). A les figures 138 i 139, es mostra la comparació de les taxes ajustades d’incidència

les figures 138 imundials 139, esenmostra la comparació les taxes d’una A selecció de registres els períodes 1993-1997 i de 1998-2002,

ajustades d’incidència selecció de registres mundials corresponents als volumsd’una VIII i IX, respectivament, del Cancer Incidenceen in els Five períodes 1993-1997 i 1998-2002, volums VIII que i IX,tingui respectivaContinents (Parkin 2002; Curadocorresponents 2007). Globalment,als no hi ha cap registre diferències importants a la resta. ment, del Cancerrespecte Incidence in Five Continents (Parkin 2002; Curado 2007). Globalment, no hi ha cap registre que tingui diferències importants respecte a la resta. Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona

0

1 CIFV-VIII

TA

2 CIFV-IX

Figura 138. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de cavitat nasal i sins paranasals en homes.

Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta per als tumors de cavitat nasal i sins paranasals a la demarcació de Tarragona en el període 19982002 va ser de 0,5 defuncions54 per 100.000 habitants/any, 0,7 en els homes i 0,3 en les dones. El nombre total de defuncions durant el quinquenni va ser de 15, 11 homes i 4 dones. La taxa ajustada de mortalitat va ser de 0,3 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,5 en els homes i 0,1 en les dones. 331 La taxa de mortalitat dels tumors de cavitat nasal i sins paranasals publicada pel SEER55 en el període 2002-2006 va ser de 0,2 morts per 100.000 habitants/any en ambdós sexes, 0,2 en els homes i 0,1 en les dones (SEER 2009). Aquestes xifres són similars a les de l’RCT. 54 La TA d’incidència que figura al CIFC-IX és de 0,2. A l’RCT, en haver-se actualitzat fins el 2002, és de 0,5. 55 Ajustada per la població estàndard dels EUA de l’any 2000.

294


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll... període 2002-2006, la mitjana va ser de 70 anys en ambdós sexes, discretament superior a la dels nostres pacients (SEER 2009). A la demarcació de Sud Tarragona Austràlia, Nova Gales del

en el període 1995-1999, la supervivència relativa a

Calidels pacients diagnosticats de càncer de cavitat nasal i sins un, tres i Colòmbia, cinc anys Finlàndia paranasals va ser, respectivament, de 73,3%, 46,5% i 28,2% per al sexe masculí, i de França, Rin per al sexe femení. Al SEER en el període 1999-2005, la 68,3%, 68,3 i Baix 61,6% EUA, SEER: Negres

supervivència relativa a cinc anys en totes les races va ser de 53,2 % en els homes i EUA, SEER: Blancs

de 58,4% en les dones (SEER 2009). A Tarragona, la supervivència relativa a cinc anys Índia, Bombai

és inferior a l’europea i al SEER, especialment en els homes. En els registres Itàlia, Torí

europeus la supervivència relativa a cinc anys està entre 40,9% i 49,6%, i a Tarragona Japó, Hiroshima

és de 43,1% (vegeu la figura 140 i taula 223). Girona

Múrcia

període 2002-2006, la mitjana va ser de 70CAVITAT anys en NASAL ambdósI SINS sexes, discretament Navarra

superior a la dels nostres pacients (SEER 2009). Tarragona

Finlàndia

40,9 43,1 Polònia 44 CIFV-VIII CIFV-IX Figura 139.respectivament, Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. per CIFC-IX. Càncer de i de paranasals va ser, de 73,3%, 46,5% i 28,2% al sexe masculí, Espanya 45,2 cavitat nasal i sins paranasals en dones. 68,3%, 68,3 i 61,6% per al sexe femení. Al SEER en el període 1999-2005, la Europa 46,3 supervivència relativa a cinc anys en totes les races va ser de 53,2 % en els homes i França 46,3 El nombre de defuncions per any del 1982 al 2005 oscil·la entre 0 de 58,4% Gran en lesBretanya dones (SEER 2009). A Tarragona, la supervivència relativa a cinc anys 46,3 Pel que fa a la mortalitat, la taxa bruta per als tumors de cavitat nasal i sins i 2. Eséspot interpretar com a estable, tot i que un pic de 5 defuncions el inferior a Alemanya l’europea i al SEER, especialment en els homes. En els registres 46,9 paranasals a la demarcació de Tarragona enestà el entre període 1998-2002 va ser de 0,5 2002 ocasiona un increment del40,9% PAC i, per tant, aquest fet europeus la supervivència cinc anys i 49,6%, i a Tarragona Itàlia relativa asignificatiu 47,1 92 és de (vegeu lahabitants/any, figura 140 i taula 223). defuncions per 100.000 0,7 en els homes i 0,3 en les dones. El48 Bèlgica no s’ha de43,1% valorar. Holanda nombre total de defuncions durant el quinquenni va ser de 15, 11 homes i 4 dones. La 49,6 EUA-SEER CAVITAT NASAL I SINS A la demarcació de Tarragona en 0el període 1995-1999, la supervivència relativa 1 a Tarragona un, tres i cinc anys dels pacients diagnosticats de càncer de cavitat nasal i sins TA

taxa ajustada de mortalitat va ser de 0,3 defuncions per 100.000 habitants/any, 0,5 0

Finlàndia en els homes i 0,1 en les dones.

10

20

30

40

55,6

50

40,9 Tarragona 43,1 Polònia 44ajustada del càncer de cavitat nasal i Figura 140. Comparació internacional. Supervivència relativa 94 sins paranasals en ambdós en el període La taxa de mortalitat dels tumors desexes cavitat nasal i1995-1999. sins paranasals publicada pel Espanya 45,2 Europa 46,3 93 SEER en el període 2002-2006 va ser de 0,2 morts per 100.00046,3 habitants/any en França Gran 0,2 Bretanya 46,3 ambdós sexes, en els homes i 0,1 en les dones (SEER 2009). Aquestes xifres són Alemanya 46,9 similars a les de l’RCT. Itàlia 47,1 Bèlgica 48 Holanda 49,6 El nombre de EUA-SEER defuncions per any del 1982 al 2005 oscil·la entre 0 i 55,6 2. Es pot

interpretar com a estable, tot10i que un20 pic de 30 5 defuncions el 2002 ocasiona un 0 40 50 60 increment significatiu del PAC i, per tant, aquest fet no s’ha de valorar.

Figura 140. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de cavitat nasal i sins paranasals en ambdós sexes en el període 1995-1999.94

A la demarcació 94de Tarragona, la mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999. amb tumors de cavitat nasal i sins paranasals va ser de 63,1 anys. Al SEER en el

295 92

La TA d’incidència que figura al CIFC-IX és de 0,2. A l’RCT, en haver-se actualitzat fins el 2002, és de 0,5.

333

60


Encarna Mur i Restoy

A la demarcació de Tarragona, la mitjana d’edat al moment de la mort dels pacients amb tumors de cavitat nasal i sins paranasals va ser de 63,1 anys. Al SEER en el període 2002-2006, la mitjana va ser de 70 anys en ambdós sexes, discretament superior a la dels nostres pacients (SEER 2009). RCT (% sup. rel. 5 a)

EUROCARE (% sup. rel. 5 a)

35,9 30,8 31,8 52,3 37,7 28,2 61,6 43,2 21,1 69,6 32,3

46 52 48 47,5 48,6 48,0 -

Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes Homes Dones Ambdós sexes

1985-89 1990-1994 1995-1999 2000-2004

Taula 223. Supervivència relativa del càncer de cavitat nasal i sins paranasals per sexe en els períodes 1985-1989, 1990-1994 i 1995-199995 a Tarragona i a Europa, i en el període 2000-2004 a Tarragona.

La projecció de la taxa dede prevalença en ambdós sexes per als anys 2010 ila2015 no fa A la demarcació Tarragona en el període 1995-1999, supervi-

esperarrelativa variacions importants en unanys futur dels proper, i és d’1,84 i 1,99 casos per vència a un, tres i cinc pacients diagnosticats de100.000 càncer respectivament. dehabitants/any, cavitat nasal i sins paranasals va ser, respectivament, de 73,3%, 46,5% i 28,2% per al sexe masculí, i de 68,3%, 68,3 i 61,6% per al sexe femení. Al SEER en el període 1999-2005, la supervivència relativa a cinc anys en4.13. totes CÀNCER les racesDE va LARINGE ser de 53,2% en els homes i de 58,4% en les dones (C32) (SEER 2009). A Tarragona, la supervivència relativa a cinc anys és inferior a l’europea i ali tendència SEER, especialment en els homes. En els registres 4.13.1. Incidència de la incidència europeus la supervivència relativa a cinc anys està entre 40,9% i 49,6%, i càncer de laringe el més freqüent tots els càncers de cap i coll, amb una TB a El Tarragona és de és 43,1% (vegeu lade figura 140 i taula 223). de 9,6 una TA de 6,1 per de 100.000 habitants/any. Es veuensexes 57,4 casos Lai projecció decasos la taxa prevalença en ambdós per per als any. anys Hi hai una claravariacions en els homes, 55,4 casos enen elsun homes i 2 proper, casos en les 2010 2015predominança no fa esperar importants futur i és dones,i amb raó de de 27,7. La verificació histològica és de 94,8% (vegeu la d’1,84 1,99una casos persexes 100.000 habitants/any, respectivament. taula 224). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

Homes

55,4

3,3

18,6

11,7

1,47

94,6

3,6

27,7

Dones

2,0

0,2

0,7

0,5

0,05

100

0

-

Ambdós sexes

57,4

2,0

9,6

6,1

0,75

94,8

6,9

-

Taula 224. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer 296 de laringe per sexe.

La mitjana d’edat en ambdós sexes és de 64,2 (35-92), 64,4 anys (35-92) en els


habitants/any, respectivament.

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.13. CÀNCER DE LARINGE (C32)

4.13 Càncer de laringe (C32) 4.13.1. Incidència iitendència de la 4.13.1 Incidència tendència deincidència la incidència

El Elcàncer laringe el més freqüent tots elsdecàncers cap coll, càncer de de laringe és és el més freqüent de tots de els càncers cap i coll,de amb unai TB amb una TB de 9,6 i una TA de 6,1 casos per 100.000 habitants/any. de 9,6 i una TA de 6,1 casos per 100.000 habitants/any. Es veuen 57,4 casos per any.Es veuen casos per any. hahomes, una predominança clara ien els homes, Hi ha 57,4 una predominança clara Hi en els 55,4 casos en els homes 2 casos en les 55,4 casos elsraóhomes enverificació les dones, amb una de(vegeu sexeslade dones, amben una de sexesi 2 decasos 27,7. La histològica és deraó 94,8% 27,7. La224). verificació histològica és de 94,8% (vegeu la taula 224). taula N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%VH

%DCO

RS

Homes

55,4

3,3

18,6

11,7

1,47

94,6

3,6

27,7

Dones

2,0

0,2

0,7

0,5

0,05

100

0

-

Ambdós sexes

57,4

2,0

9,6

6,1

0,75

94,8

6,9

-

Taula 224. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe per sexe.

La mitjana d’edat en ambdós sexes és de 64,2 (35-92), 64,4 anys (35-92) en els

La mitjana d’edat en ambdós sexes és de 64,2 (35-92), 64,4 anys homes i 57,4 anys (42-77) en les dones (vegeu la taula 225). (35-92) en els homes i 57,4 anys (42-77) en les dones (vegeu la taula 225). 95

EUROCARE 2, 3 i 4.

334

HOMES

Mitjana d’edat Rang

DONES

AMBDÓS SEXES

64,4

57,4

64,2

35 - 92

42 - 77

35 - 92

Taula 225. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe. Mitjana d’edat i rang d’edats per sexe.

La majoria dels càncers de laringe diagnosticats en els homes es veuen en el grup d’entre 60 i 74 anys. En les dones no es veu una predoLa majoria dels càncers de laringe diagnosticats en els homes es veuen en el grup minança d’edat clara (vegeu la taula 226 i la figura 141). d’entre 60 i 74 anys. En les dones no es veu una predominança d’edat clara (vegeu la La histologia taula 226 i la figura més 141). freqüent del càncer de laringe és el carcinoma escamós. El 90,9% dels casos diagnosticats de càncer de laringe a la DONES demarcació deHOMES Tarragona en elGRUPS període 1998-2002 tenien aquesta histoD’EDAT N/ANY TEE N/ANY TEE logia (vegeu la taula 227). 0 0 De 0 a 4 anys 0 0 La localització del con0 0 tumor en Dela 5 alaringe 9 anys i l’estadi 0 de la neoplàsia 0 dicionen el al pacient.0 En el període 19980 tractament 0 que es pot De 10oferir a 14 anys 0 0 0de Tarragona, De 15 a el 19 tumor anys 0 0 2002 a la demarcació primari estava localitzat a 0 0 De 20 a 24 anys 0 0 la glotis en el 45,6% dels casos diagnosticats de càncer de laringe i a la 0 0 De 25 a 29 anys 0 0 supraglotis subglòtica és 0poc freqüent, 0 en el 31%.0 La localització De 30 a 34 anys 0 el 2,1% 1,2 casos diagnosticats 5,1 De 35 a 39 anys 0 0 del total dels (vegeu la taula 228). 2

9,2

De 40 a 44 anys

0,2

0,9

3,4

17,1

De 45 a 49 anys

0,4

2,1

4,4

23,1

0,2

1,1

5,8

36,3

De 50 a 54 anys 297 De 55 a 59 anys

0,4

2,6

10

71,3

De 60 a 64 anys

0,4

2,8


La majoria càncers de laringe diagnosticats en els homes es veuen en el grup Encarna Murdels i Restoy

d’entre 60 i 74 anys. En les dones no es veu una predominança d’edat clara (vegeu la taula 226 i la figura 141). HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

GRUPS D’EDAT

DONES N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

1,2

5,1

De 35 a 39 anys

0

0

2

9,2

De 40 a 44 anys

0,2

0,9

3,4

17,1

De 45 a 49 anys

0,4

2,1

4,4

23,1

De 50 a 54 anys

0,2

1,1

5,8

36,3

De 55 a 59 anys

0,4

2,6

10

71,3

De 60 a 64 anys

0,4

2,8

9

60,3

De 65 a 69 anys

0,2

1,2

9,4

72,5

De 70 a 74 anys

0

0

5

51,4

De 75 a 79 anys

0,2

1,6

2,6

47,9

De 80 a 84 anys

0

0

2,4

62,4

De 85 a 99 anys

0

0

0,2

0

Sense edat

0

0

Taula 226. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe. Taxes específiques per edat i sexe.

Si revisem la incidència del càncer de laringe a Tarragona en el període 1998-2002 segons sublocalitzacions, hi ha 26,8 casos per any de càncer de laringe glòtica, 25,6 en els homes i 1,2 en les dones. La TA és de 2,9 casos per 100.000 habitants/any, 5,5 en els homes i 0,3 en les dones. A la laringe supraglòtica hi ha 17,4 casos per any, 16,8 en els homes i 0,6 en les dones, amb una TA d’1,9 en ambdós sexes, 3,7 en els homes i 0,2 en les dones. Hi ha 10,2 casos per any en què no es coneix la 335 localització dintre de la laringe i tots aquests casos s’han vist en els homes (vegeu les taules 229, 230 i 231). Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de laringe ha presentat un descens no significatiu de la incidència del 0,3%. En les dones, la tendència de la incidència té un increment del 19,1% que té significació estadística (IC95% 4,1, 36,3). La tendència de la incidència del càncer de laringe en ambdós sexes s’ha reduït un 0,1%, reducció estadísticament no significativa (IC95% -1,1, 0,9). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer de laringe 298


Figura 141. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe. Taxes i Incidència i supervivència delespecífiques càncer de per cap edat i coll... sexe.

no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades La histologia més freqüent del càncer de laringe és el carcinoma escamós. El 90,9% dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim dels per casosladiagnosticats de possible càncer de que laringe la demarcació Tarragona en el any, qual cosa és la aincidència de de l’any 2005 estigui període 1998-2002 tenien aquesta histologia actualment infraestimada. S’ha fet del(vegeu 1982laaltaula 2004227). (vegeu la taula 232). HISTOLOGIA 8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, SAI

N % 254 88,5%

8000 NEOPLÀSIA MALIGNA

19

6,6%

8071 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES,TIPUS QUERATINITZANT,SAI

7

2,4%

8051 CARCINOMA VERRUCÓS, SAI

2

0,7%

8010 CARCINOMA, SAI

1

0,3%

8052 CARCINOMA PAPIL·LAR DE CÈL·LULES ESCAMOSES

1

0,3%

8072 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES GRANS,TIPUS NO QUERATINITZANT

1

0,3%

8240 TUMOR CARCINOIDE, SAI (EXCEPTE EN APÈNDIX)

1

0,3%

8430 CARCINOMA MUCOEPIDERMOIDE

1

0,3%

TOTAL

287

Taula 227. Tarragona 1998-2002. Histologies dels càncers de laringe en ambdós sexes.

La localització del tumor en la laringe i l’estadi de la neoplàsia condicionen el 80

tractament que es pot oferir al pacient. En el període 1998-2002 a la demarcació de 70

Tarragona, el tumor primari estava localitzat a la glotis en el 45,6% dels casos 60

diagnosticats de càncer de laringe i a la supraglotis en el 31%. La localització 50

TEE

subglòtica és poc freqüent, el 2,1% del total dels casos diagnosticats (vegeu laHomes taula 40

Dones

228).

30

336 20 10 0

Figura 141. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe. Taxes específiques per edat i sexe.

A continuació, es presenta la tendència de la incidència en els homesLadel càncer de laringe en el període 1982-2004 segons sublocalitzacihistologia més freqüent del càncer de laringe és el carcinoma escamós. El 90,9% ons: la laringe glòtica ha augmentat significativament un 3,3%, la supradels casos diagnosticats de càncer de laringe a la demarcació de Tarragona en el glòtica ha fet un augment no significatiu del 0,9% i els casos de laringe tenien aquesta histologia (vegeu la taula 227). SAIperíode s’han1998-2002 reduït significativament un 2,5% (vegeu la taula 233). HISTOLOGIA 8070 CARCINOMA DE CÈL·LULES ESCAMOSES, 299SAI

N % 254 88,5%

8000 NEOPLÀSIA MALIGNA

19

6,6%


SUBLOCALITZACIÓ

N

%

Glotis

131

45,6%

Supraglotis

89

31,0%

Subglotis

6

2,1%

Cartílag laringi

1

0,3%

Encarna Mur i Restoy

A la taula 234 i a la figura 142, es pot 4veure l’evolució1,4% de les taxes ajustades d’incidència del càncer de laringe56per sexe en el període 1982Laringe SAI 19,5% 2005. TOTAL 287 Lesió en llocs contigus de la laringe

Taula 228. Tarragona 1998-2002. Distribució per sublocalitzacions del càncer de laringe.

SUBLOCALITZACIÓ N % Si revisem la incidència del càncer de laringe a Tarragona en el període 1998-2002 Glotis 131 45,6% segons sublocalitzacions, hi ha 26,8 casos per any de Supraglotis 89 càncer de laringe glòtica, 31,0% 25,6

en els homes i 1,2 en les dones. La TA és de 2,9 casos 5,5 Subglotis 6 per 100.000 habitants/any, 2,1% en els homes i 0,3 en les dones. A la laringe supraglòtica hi ha 17,4 casos per any, Cartílag laringi 1 0,3% 16,8en enllocs els homes i 0,6 enlaringe les dones, amb una TA d’1,9 en ambdós sexes,1,4% 3,7 en els Lesió contigus de la 4 homesSAI i 0,2 en les dones. Hi ha 10,2 casos per any en localització Laringe 56 què no es coneix la 19,5% dintre de la laringe i tots aquests casos s’han vist en els homes (vegeu les taules 229, TOTAL 287 230228. i 231). Taula Tarragona 1998-2002. Distribució per sublocalitzacions del càncer de laringe.

Si revisem la incidència del càncer de laringe a Tarragona en el període 1998-2002 N/ANY

TB

TA

Homes

25,6

8,6

5,5

Dones

1,2

0,4

0,3

Ambdós sexes

26,8

4,5

2,9

segons sublocalitzacions, hi ha 26,8 casos per any de càncer de laringe glòtica, 25,6 en els homes i 1,2 en les dones. La TA és de 2,9 casos per 100.000 habitants/any, 5,5 en els homes i 0,3 en les dones. A la laringe supraglòtica hi ha 17,4 casos per any, 16,8 en els homes i 0,6 en les dones, amb una TA d’1,9 en ambdós sexes, 3,7 en els Taula 229. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe segons sublocalitzacions. Glotis.

homes i 0,2 en les dones. Hi ha 10,2 casos per any en què no es coneix la localització N/ANY TA taules 229, dintre de la laringe i tots aquests casos s’han vist enTBels homes (vegeu les

230Homes i 231).

16,8

5,6

3,7

0,6

0,2

0,2

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de laringe ha presentat un Dones

descens no significatiu de la incidència del 0,3%. En les dones, la tendència de la N/ANY TB TA Ambdós sexes 17,4 2,9 1,9 incidència té un increment del 19,1% que té significació estadística (IC95% 4,1, 36,3). Homes 25,6 8,6 5,5 Taula 230. Tarragona 1998-2002.del Incidència càncer de La tendència de la incidència càncer del de laringe en laringe ambdóssegons sexessublocalitzacions. s’ha reduït un Supraglotis. Dones 1,2 0,4 0,3 0,1%, reducció estadísticament no significativa (IC95% -1,1, 0,9). Per al càlcul del Ambdós sexes 26,8 4,5 N/ANY TB percentatge de canvi anual de les tendències d’incidència del càncer deTA2,9 laringe no Homes 10,2 jadel 3,4 segonsde 2,0 propers Taula 229. Tarragona 1998-2002. càncer de laringe sublocalitzacions. Glotis. s’ha tingut en compte l’anyIncidència 2005, que les actualitzacions dades dels Dones 0 0,0 cosa és anys recuperen una petita quantitat de casos de 0,0 l’últim any, per la qual N/ANY TB TA Ambdós que sexesla incidència de 10,2 1,7 1,0 S’ha fet possible l’any 2005 estigui actualment infraestimada. Homes 16,8232). del càncer de laringe 5,6 segons sublocalitzacions. 3,7SAI. Taula 231.al Tarragona 1998-2002. Incidència del 1982 2004 (vegeu la taula

Dones Ambdós sexes

0,6 PERÍODE

17,4

0,2 PAC

2,9

0,2 IC95%

1,9

337

Homes 1982-2004 -0,3 (-1,3 - 0,8) Taula 230. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe segons sublocalitzacions. Dones 1982-2004 19,1 (4,1 - 36,3)* Supraglotis. Ambdós sexes

1982-2004

N/ANY

-0,1

TB

(-1,1 - 0,9 )

TA

Taula 232. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de laringe per sexe.

Homes

10,2

3,4

2,0

Dones

0

0,0

0,0

Ambdós sexes es presenta la10,2 1,7 en els homes del 1,0 A continuació, tendència de la incidència càncer de 300

laringe en el període 1982-2004 segons sublocalitzacions: laringe glòtica Taula 231. Tarragona 1998-2002. Incidència del càncer de laringe segonsla sublocalitzacions. SAI.ha augmentat significativament un 3,3%, la supraglòtica ha fet un augment no


laringe en el període 1982-2004 segons sublocalitzacions: la laringe glòtica ha augmentat significativament un Incidència 3,3%, la supraglòtica ha del fetcàncer un augment no i supervivència de cap i coll... significatiu del 0,9% i els casos de laringe SAI s’han reduït significativament un 2,5% (vegeu la taula 233). PERÍODE

PAC

IC95%

Glotis

1982-2004

3,3

(1,8 - 4,9)*

Supraglotis

1982-2004

0,9

(-0,7 - 2,5)

Laringe SAI

1982-2004

-2,5

(-7,1 - -3,9)*

Taula 233. Tarragona 1982-2004. Tendència de la incidència del càncer de laringe per sublocalitzacions en homes.

HOMES

DONES

ANY

N/ANY N/ANY TA A la taula 234 i TB a la figura TA 142, es pot veure l’evolució de TB les taxes ajustades 38 38 36 34 44 39 57 47 44 40 46 51 63 52 53 44 65 60 54 49 49 64 45 48

14,8 14,8 13,9 13,1 16,9 14,9 21,5 17,6 16,3 14,7 16,8 18,4 22,5 18,4 18,6 15,3 22,5 20,6 18,2 16,2 15,8 20,0 13,5 13,7

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

11,2 11,1 10,3 9,4 12,3 10,9 15,3 12,4 12,4 10,3 12,3 11,5 15,3 12,6 12,7 10,4 13,7 13,0 11,9 10,1 9,7 12,9 9,1 8,7

0 0 1 2 1 0 2 0 0 1 1 3 2 1 1 4 0 2 2 1 5 5 3 0

0,0 0,0 0,4 0,8 0,4 0,0 0,7 0,0 0,0 0,4 0,4 1,1 0,7 0,3 0,3 1,4 0,0 0,7 0,7 0,3 1,6 1,6 0,9 0,0

0,0 0,0 0,4 0,4 0,2 0,0 0,9 0,0 0,0 0,1 0,1 0,5 0,5 0,3 0,1 0,8 0,0 0,6 0,5 0,2 1,2 0,9 0,6 0,0

d’incidència del càncer de laringe per sexe en el període 1982-2005.

338

Taula 234. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer de laringe per sexe. 20

4.13.2 Projecció de la incidència 2010-2015

TA

16 En ambdós sexes, el nombre de casos incidents de càncer de laringe als anys 2010 i 2015 és, respectivament, de 67 i 75. La taxa bruta estimada 12 és de 8,3 i 8,7 casos per 100.000 habitants/any. La projecció de la taxa ajustada és de 5,5 i 5,5 casos per 100.000 habitants/any. 8 4

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

1992

301

0


65 22,5 13,7 1998 0 0,0 0,0 60 20,6 13,0 1999 2 0,7 0,6 54 Mur i Restoy 18,2 11,9 2000 2 0,7 0,5 Encarna 49 16,2 10,1 2001 1 0,3 0,2 49 15,8 9,7 2002 5 1,6 1,2 64 20,0 12,9 2003 5 1,6 0,9 En de càncer de laringe als 45 els homes, 13,5 el nombre 9,1 de casos 2004 incidents 3 0,9 0,6 48 13,7 8,7 2005 0 0,0 0,0 anys 2010 i 2015 és de 63 i 70, respectivament. La taxa bruta estimada és Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència càncer de laringe deTaula 15,3234. i 15,9 casos per 100.000 habitants/any. La TA ésdelde 10,3. per sexe. 20 16

TA

12 8 4

4.13.2. Projecció de la incidència 2010-2015 0

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

En ambdós sexes, el nombre de casos incidents de càncer de laringe als anys 2010 i 2015 és, respectivament, de 67 i 75. La taxa bruta estimada és de 8,3 i 8,7 casos per Any

100.000 habitants/any. La projecció de la taxa ajustada és de 5,5 i 5,5 casos per 100.000 habitants/any.

Homes

Dones

Figura 142. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades d’incidència del càncer

En homes, el nombre de casos incidents de càncer de laringe als anys 2010 i 2015 de els laringe per sexe. és de 63 i 70, respectivament. La taxa bruta estimada és de 15,3 i 15,9 casos per

339

100.000 habitants/any. La TA és de 10,3.

En les dones, el nombre de casos incidents de càncer de laringe als anys i 2015 és dede5casos i 6, incidents respectivament. Lalaringe taxa bruta En les2010 dones, el nombre de càncer de als anysestimada 2010 i 2015és d’1,1 i 1,3 casos per 100.000 habitants/any. La TA és de 0,7 i 0,8 (vegeu és de 5 i 6, respectivament. La taxa bruta estimada és d’1,1 i 1,3 casos per 100.000 lahabitants/any. taula 235). La TA és de 0,7 i 0,8 (vegeu la taula 235).

Homes

Dones

Ambdós sexes

N/any TB TA N/any TB TA N/any TB TA

1998-2002 55,4 18,6 11,7 2,0 0,7 0,5 57,4 9,6 6,1

2010 63,0 15,3 10,3 5,0 1,1 0,7 67,0 8,3 5,5

2015 70,0 15,9 10,2 6,0 1,3 0,8 75,0 8,7 5,5

Taula 235. Projecció de la incidència del càncer de laringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015.

4.13.3. Mortalitat i tendència de la mortalitat El càncer de laringe és el que té una mortalitat més elevada dels càncers de cap i coll, amb 22 casos per any en el període 1998-2002. La majoria dels casos es veuen en els homes, 21,4 en els homes i 0,6 en 302 les dones. En els homes, la mortalitat per

càncer de laringe és el 2,6% del total de morts per càncer, excepte càncers de pell


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

4.13.3 Mortalitat i tendència de la mortalitat El càncer de laringe és el que té una mortalitat més elevada dels càncers de cap i coll, amb 22 casos per any en el període 1998-2002. La majoria dels casos es veuen en els homes, 21,4 en els homes i 0,6 en les dones. En els homes, la mortalitat per càncer de laringe és el 2,6% del total de morts per càncer, excepte càncers de pell no melanoma i els carcinomes in situ. La TB de mortalitat és de 3,7, 7,2 en els homes i 0,2 en les dones, i la TA de 2, 3,9 en els homes i 0,1 en les dones. La taxa de mortalitat acumulada fins als 74 anys és de 0,23; és a dir, una de cada 435 persones morirà per càncer de laringe al llarg de la seva vida. El percentatge M/I és del 38,3, 38,6% en els homes i 30% en les dones. Els APVP/any són de 189,4, 185,8 en els homes i 3,6 en les dones (vegeu la taula 236). No hi cap cas de mort per càncer de laringe per sota dels 40 anys en els homes i per sota dels 65 anys en les dones. En els homes, les TEE de mortalitat són més elevades a partir dels 60 anys (vegeu la taula 237 i la figura 143). N/ANY

%T

TB

TA

TAC74

%M/I

APVP/ANY

Homes

21,4

2,6

7,2

3,9

0,47

38,6

185,8

Dones

0,6

0,1

0,2

0,1

0,01

30,0

3,6

Ambdós sexes

22,0

1,6

3,7

2,0

0,23

38,3

189,4

Taula 236. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de laringe per sexe.

A continuació, es presenta la mortalitat del càncer de laringe en el període ambdós sexes segons la localitNo hi cap1998-2002 cas de mort iper càncer de laringe per sotasublocalitzacions: dels 40 anys en els homes i per zació supraglòtica té 6,8 casos morts/any amb una TA de mortalitat de sota dels 65 anys en les dones. En els homes, les TEE de mortalitat són més elevades 0,7, la glòtica té 3,8 casos amb una TA de 0,3 i la laringe SAI té 4,6 casos a partir dels 60 anys (vegeu la taula 237 i la figura 143). amb una TA de 0,4. La majoria dels casos es veuen en els homes (vegeu les taules 238, 239 i 240). HOMES DONES N/ANY

TEE

0

0

0 0

GRUPS D’EDAT

N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

3

0,6

De 40 a 44 anys

0

0

2

0,4

De 45 a 49 anys

0

0

8

1,6

De 50 a 54 anys

0

0

303


No hi cap cas de mort per càncer de laringe per sota dels 40 anys en els homes i per

Encarna Mur i Restoy sota dels 65 anys en les dones. En els homes, les TEE de mortalitat són més elevades a partir dels 60 anys (vegeu la taula 237 i la figura 143). HOMES N/ANY

TEE

0

0

0

DONES

GRUPS D’EDAT

N/ANY

TEE

De 0 a 4 anys

0

0

0

De 5 a 9 anys

0

0

0

0

De 10 a 14 anys

0

0

0

0

De 15 a 19 anys

0

0

0

0

De 20 a 24 anys

0

0

0

0

De 25 a 29 anys

0

0

0

0

De 30 a 34 anys

0

0

0

0

De 35 a 39 anys

0

0

3

0,6

De 40 a 44 anys

0

0

2

0,4

De 45 a 49 anys

0

0

8

1,6

De 50 a 54 anys

0

0

9

1,8

De 55 a 59 anys

0

0

14

2,8

De 60 a 64 anys

0

0

16

3,2

De 65 a 69 anys

0,2

1,2

18

3,6

De 70 a 74 anys

0

0

17

3,4

De 75 a 79 anys

0

0

10

2

De 80 a 84 anys

0,4

4,8

10

2

De 85 a 99 anys

0

0

Taula 237. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de laringe. Taxes específiques per edat i sexe.

6 5

TEE

4 Homes

3

Dones

341

2 1 0

Figura 143. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de laringe. Taxes específiques per edat i sexe.

A continuació, es presenta la mortalitat del càncer de laringe en el període 19982002 i ambdós sexes segons sublocalitzacions: la localització supraglòtica té 6,8 casos morts/any amb una TA de mortalitat de 0,7, la glòtica té 3,8 casos amb una TA de 0,3 i la laringe SAI té 4,6 casos amb una TA de 0,4. La majoria dels casos es veuen en els homes (vegeu les taules 238, 239 i 240).304 N/ANY

TB

TA


2002 i ambdós sexes segons sublocalitzacions: la localització supraglòtica té 6,8 casos morts/any amb una TA de mortalitat de 0,7, la glòtica té 3,8 casos amb una TA de

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

0,3 i la laringe SAI té 4,6 casos amb una TA de 0,4. La majoria dels casos es veuen en els homes (vegeu les taules 238, 239 i 240). N/ANY

TB

TA

Homes

3,6

1,2

0,6

Dones

0,2

0,1

0,0

Ambdós sexes

3,8

0,6

0,3

Taula 238. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de laringe segons sublocalitzacions. Glotis.

N/ANY

TB

TA

Homes

6,6

2,2

1,3

Dones

0,2

0,1

0,1

Ambdós sexes

6,8

1,1

0,7

Taula 239. Tarragona 1998-2002. Mortalitat per càncer de laringe segons sublocalitzacions. Supraglotis.

Homes Dones Ambdós sexes

N/ANY

TB

TA

4,6

1,5

0,8

0

0,0

0,0

4,6

0,8

0,4

Taula 240. Tarragona 1998-2002. Mortalitat del càncer de laringe segons sublocalitzacions. Laringe SAI.

342 Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de laringe ha

presentat una reducció de la mortalitat de l’1,5% que no ha estat significatiu (IC95% -3,0, 0,1). En les dones, la tendència de la mortalitat té un augment significatiu del 18,4%. La tendència de la mortalitat per càncer de laringe en ambdós sexes s’ha reduït un 1,3%, reducció estadísticament no significativa (IC95% -2,8, 0,3). Per al càlcul del percentatge de canvi anual de les tendències de mortalitat del càncer de laringe no s’ha tingut en compte l’any 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és possible que la mortalitat de l’any 2005 estigui actualment infraestimada. S’ha fet del 1982 al 2004 (vegeu la taula 241).

305


PERÍODE

PAC

IC95%

7,3 1985 1 0,4 0,1 s’ha 19 tingut en compte l’any5,0 2005, ja que les actualitzacions de dades dels propers Homes 22

1982-2004 5,9

8,4

-1,5 0

1986

0,0 (-3,0 - 0,1) 0,0

anys recuperen una petita quantitat de casos de l’últim any, per la qual cosa és Encarna 19 Mur i Restoy 7,2 4,5 1987 0,4(2,0 - 37,4)* 0,3 Dones 1982-2004 18,4 1

possible mortalitat de estigui actualment infraestimada. S’ha 27 que la 10,2 6,6l’any 20051988 0 0,0 0,0 fet Ambdós sexes 1982-2004 -1,3 (-2,8 - 0,3) del 1982 (vegeu la taula 15 al 20045,6 3,6 241). 1989 0 0,0 0,0

Taula 17 241. Tarragona Tendència de 1990 la mortalitat del càncer de laringe 6,31982-2004. 3,8 0 0,0 per sexe.0,0

22 8,1 4,7 1991 0,0 IC95% 0,0 PERÍODE PAC 0 15 5,5 3,1 1992 0 0,0 0,0 Homes 1982-2004 -1,5 (-3,0 - 0,1) 27 9,8 5,7 1993 1 0,4 0,1 Tot seguit, s’exposa la tendència de la mortalitat del càncer de laringe en el període Dones 1982-2004 18,4 0 16 5,7 3,5 1994 0,0(2,0 - 37,4)* 0,0

1982-2004 segons6,4sublocalitzacions: la glòtica un0,04,3%, 18 3,5 1995 s’ha reduït 0 significativament 0,0 Ambdós sexes

1982-2004

-1,3

(-2,8 - 0,3)

21 3,9no significativa 1996 de l’1% i 1la laringe SAI 0,3 té una reducció 0,3 la supraglòtica té7,4 una reducció

Taula 241. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de laringe per sexe. 22 7,7 1997 1 0,3 0,1 significativa del 8,2% (vegeu 4,6 la taula 242).

21 7,3 4,4 1998 1 0,3 0,1 25 8,6 4,6 1999 0 0,0 0,0 PERÍODE PAC 1 20 6,7 3,5 2000 0,3 IC95% 0,2 Tot seguit, s’exposa la tendència de la mortalitat del càncer de laringe en el període 21 6,9 3,7 2001 0,3(-7,3 - -1,20,1 Glotis 1982-2004 -4,3 1 )* 1982-2004 segons sublocalitzacions: la glòtica s’ha reduït significativament un 4,3%, 20 6,4 3,6 2002 0 0,0 0,0 Supraglotis 1982-2004 -1,0 (-3,4 - 1,3) la supraglòtica té6,9 una reducció 22 3,3no significativa 2003 de l’1% i 1la laringe SAI 0,3 té una reducció 0,1 Laringe SAI 1982-2004 -8,2 (-10,4 - -5,9)* 31 2004 2 0,6 0,4 significativa del 9,3 8,2% (vegeu 4,9 la taula 242). 4,0 1982-2004. 2,5 Tendència2005 1 0,3 de laringe 0,3 per Taula 14242. Tarragona de la mortalitat del càncer

sublocalitzacions en homes. Taula 243. Tarragona 1982-2005.PERÍODE Evolució de les taxes ajustades PAC de mortalitat del càncer IC95% de laringe per sexe.

Glotis

1982-2004

-4,3

(-7,3 - -1,2 )*

6 Supraglotis

1982-2004

-1,0

(-3,4 - 1,3)

A la taula 243 i a la figura 144, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de Laringe SAI 1982-2004 -8,2 de 1982 a 2005. (-10,4 - -5,9)* mortalitat del càncer de laringe per sexe en el període

TA

Taula 242. Tarragona 1982-2004. Tendència de la mortalitat del càncer de laringe per 4 sublocalitzacions en homes.

2

A la taula 243 i a la figura 144, es pot veure l’evolució de les taxes ajustades de

343

mortalitat del càncer de laringe per sexe en el període de 1982 a 2005. 2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any Homes

Dones

343 Figura 144. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de laringe per sexe.

344

306


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

N/ANY

HOMES TB

TA

N/ANY

DONES TB

17 22 8 19 22 19 27 15 17 22 15 27 16

6,6 8,5 3,1 7,3 8,4 7,2 10,2 5,6 6,3 8,1 5,5 9,8 5,7

4,5 5,5 2,1 5,0 5,9 4,5 6,6 3,6 3,8 4,7 3,1 5,7 3,5

TA

1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994

0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0

0,0 0,0 0,0 0,4 0,0 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 0,0

0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0

18 21 22 21 25 20 21

6,4 7,4 7,7 7,3 8,6 6,7 6,9

3,5 3,9 4,6 4,4 4,6 3,5 3,7

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

0 1 1 1 0 1 1

0,0 0,3 0,3 0,3 0,0 0,3 0,3

0,0 0,3 0,1 0,1 0,0 0,2 0,1

20 22 31 14

6,4 6,9 9,3 4,0

3,6 3,3 4,9 2,5

2002 2003 2004 2005

0 1 2 1

0,0 0,3 0,6 0,3

0,0 0,1 0,4 0,3

ANY

Taula 243. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de laringe per sexe.

TA

Tot seguit, s’exposa la tendència de la mortalitat del càncer de la6 ringe en el període 1982-2004 segons sublocalitzacions: la glòtica s’ha reduït significativament un 4,3%, la supraglòtica té una reducció no sig4 nificativa de l’1% i la laringe SAI té una reducció significativa del 8,2% (vegeu la taula 242). A la taula 243 i a la figura 144, es pot veure l’evolució de les taxes 2 ajustades de mortalitat del càncer de laringe per sexe en el període de 1982 a 2005. 2005

2004

4.13.4 Supervivència i evolució de la supervivència

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

0

Any

La supervivència observada a un, tres i cinc anys Dones del càncer de laringe Homes en el període 1995-1999 és, respectivament, de 83,7%, 67,5% i 57,9% en Figura 144. Tarragona 1982-2005. Evolució de les taxes ajustades de mortalitat del càncer de laringe per sexe.

344

307


4.13.4.Mur Supervivència Encarna i Restoy i evolució de la supervivència 4.13.4. Supervivència i evolució de la supervivència

La La supervivència observada a un, tres i cinc anys del càncer de laringe en el període supervivència observada a un, tres i cinc anys del càncer de laringe en el període

1995-1999 és, respectivament, 83,7%, 57,9% en enLa elssupervivència homes,i de i de85,7%, 85,7%, els homes, i és, de 85,7%, 71,4%de i 57,1% en lesii 57,9% dones. ob1995-1999 respectivament, de 83,7%, 67,5% 67,5% els homes, 71,4% i 57,1% enen leslesdones. La supervivència deu anys els homes servada deu anys en els és delobservada 41,9% iaaen les dones del 57,1%. 71,4% ia57,1% dones. Lahomes supervivència observada deu anys enenels homes és és La relativa a un, tres i cinc anys del càncer de laringe en delsupervivència 41,9% i en les dones del 57,1%. La supervivència relativa a un, tres i cinc anys del 41,9% i en les dones del 57,1%. La supervivència relativa a un, tres i cinc anys deldel elcàncer període 1995-1999 és, respectivament, de 85,7%, 72,3% i 65,3% en els dede laringe respectivament,dede85,7%, 85,7%,72,3% 72,3% càncer laringeenenelelperíode període 1995-1999 1995-1999 és, respectivament, i i homes, deels 86,5%, i 58,8 %iien les% dones. La supervivència relativa 65,3% homes,i 72,6% i de86,5%, 86,5%, 72,6% 58,8 La relativa 65,3% enien els homes, de 72,6% 58,8 en les les dones. dones. Lasupervivència supervivència relativa aadeu anys 54% en els homes 60,3% en (vegeu les dones (vegeu la taula a deu anys és de 54% elshomes homes 60,3%ien en les dones lalataula 244 figura deu anys ésés dede 54% enenels i i60,3% dones (vegeu taula 244i la i la figura 244 i la figura 145). 145). 145). HOMES (n = 252) HOMES (n = 252) Any

Any 1 3 5 10

1 3 5 10

Obs

IC95%

Obs

DONES (n = 7)

DONES (n = 7)

Rel

IC95%

Obs

IC95%

Rel

IC95%

(81,2 - 90,5)

85,7

(63,3 - 100)

86,5

(64 - 101)

(66,4 - 78,8)

71,4

(44,7 - 100)

72,6

(45,5 - 101,7)

(58,8 - 72,6)

57,1

(30,1 - 100)

58,8

(30,9 - 102,9)

(46,7 - 62,5)

57,1

(30,1 - 100)

60,3

(31,7 - 105,4)

IC95%

Rel

83,7

(79,3 - 88,4)

85,7

(81,2 - 90,5)

67,5

(61,9 - 73,5)

72,3

(66,4 - 78,8)

57,9

(52,2 - 64,4)

65,3

(58,8 - 72,6)

41,9

(36,2 - 48,5)

54

(46,7 - 62,5)

83,7 67,5 57,9 41,9

(79,3 - 88,4) (61,9 - 73,5) (52,2 - 64,4) (36,2 - 48,5)

85,7 72,3 65,3 54

IC95%

Obs

IC95%

85,7

Rel

(63,3 - 100)

71,4

(44,7 - 100)

57,1

(30,1 - 100)

57,1

(30,1 - 100)

86,5 72,6 58,8 60,3

IC95%

(64 - 101)

(45,5 - 101,7) (30,9 - 102,9) (31,7 - 105,4)

Taula 244. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe per244. sexe.Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe Taula

per sexe.

110 100 110

Supervivencia (%)

10090

Supervivencia (%)

9080 70

80

60 50

70

60 40 50 30

40

20

30

10

20 0 10

0

0 0

1

1

2

2

3

4

5

Temps Homes 3 4 5

Temps

Homes

6

6

7

8

Dones 7

9

8

10

9

10

Dones

Figura 145. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de laringe per sexe.

Figura 145. Tarragona 1995-1999. Corbes de supervivència relativa del càncer de laringe per sexe.

LaLa supervivència relativa arelativa cinc anys adel càncer de laringe glòtica de en ambdós sexes és supervivència cinc anys del càncer laringe glòtica

de 84,1%, de la laringe és la de laringe 51,7% i desupraglòtica la laringe SAI ésés dede 48,8% (vegeu ambdós sexes és desupraglòtica 84,1%, de 51,7% i de

en La la supervivència relativa a cinc anys del càncer de laringe glòtica en ambdós sexes és taula 245). la laringe SAI és de 48,8% (vegeu la taula 245). de 84,1%, de la laringe supraglòtica és de 51,7% i de la laringe SAI és de 48,8% (vegeu 345 La majoria dels casos tenen una histologia de carcinoma escamós la taula 245). (vegeu la taula 227), la supervivència relativa a cinc anys dels càncers de 345 laringe amb aquesta histologia és de 67,6% (vegeu la taula 246). 308


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

SUBLOCALITZACIÓ

OBS

REL

Glotis

74,6

84,1

Supraglotis

47,4

51,7

Laringe SAI

44,2

48,8

TOTAL SUBLOCALITZACIÓ

57,6 OBS

65,7 REL

Taula 245. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe per sublocalització. Glotis 74,6 84,1

Supraglotis Del 1985

47,4un augment discret51,7 al 2004 es pot veure de la supervivència relativa a un, tres, cinc i deu Laringe SAI 44,2anys tant en els homes 48,8 com en les La majoria dels casos tenen una histologia de carcinoma escamós (vegeu la taula dones. En els homes, la supervivència relativa a un any és de 82,9% en TOTAL 57,6 dels càncers de laringe 65,7amb aquesta 227), la supervivència relativa a cinc anys l’interval 1985-1989 i 87% en l’interval 2000-2004, a tres anys va passar histologia és de 67,6% (vegeu Supervivència la taula 246).observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe Taula 245. Tarragona 1995-1999. deper 67,3% a 72,1% i a cinc anys de 62,4% a 61,2%. En les dones, la supervisublocalització. vència relativa a un any va ser de 80% en l’interval 1985-1989 i de 93,7% HISTOLOGIA OBS REL en l’interval 2000-2004, a tres anys va passar de 61% a 86,5% i a cinc anys Carcinoma de cèl·lules escamoses 59,2 a deu anys en l’últim 67,6 deLa 61% a 80,6%. La supervivència relativa majoria dels casos tenen una histologia de carcinoma escamós (vegeu laperíode taula valorable, 1995-1999, relativa va ser de 54%anys en57,6 els delaringe 60,3%65,7 en les dones 227), a cinc delshomes càncers i de amb aquesta TOTALla supervivència (vegeu la taula 247, i les figures 146 i 147). histologia és de 67,6% (vegeu la taula 246). Taula 246. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe per histologia.

HISTOLOGIA

OBS

REL

Carcinoma de cèl·lules escamoses

59,2

67,6

Del 1985 al 2004 es pot veure un augment discret de la supervivència relativa a un, TOTALcinc i deu anys tant en els homes 57,6 tres, com en les dones. En 65,7 els homes, la

supervivència relativa a un any és de 82,9% en l’interval 1985-1989 i 87% en l’interval Taula 246. Tarragona 1995-1999. Supervivència observada i relativa a 5 anys del càncer de laringe per histologia.

2000-2004, a tres anys va passar de 67,3% a 72,1% i a cinc anys de 62,4% a 61,2%. En les dones, supervivència relativa a any va de ser laringe de 80% enen l’interval 1985-1989 i En el laperíode 1985-1999, eluncàncer els homes té una

de 93,7%d’increment en l’interval 2000-2004, a les trestaxes anys vade passar de 61% a 86,5% i a cinc aanys mitjana deaugment supervivència cinc Del 1985 al 2004 es pot anual veure un discret de la supervivènciarelativa relativa a un, de 61% a0,39 80,6%. La supervivència relativa a deu anys en l’últim període valorable, anys de (-0,97, 1,74) que no és significativa. En les dones no es pot tres, cinc i deu anys tant en els homes com en les dones. En els homes, la 1995-1999, va ser de 54% en els homes i de 60,3% en les dones (vegeu la taula 247, i calcular la mitjana les taxes de supervivència relasupervivència relativad’increment a un any és de anual 82,9% ende l’interval 1985-1989 i 87% en l’interval les a figures i 147). baix nombre de casos. tiva cinc 146 anys 2000-2004, a tres pel anys va passar de 67,3% a 72,1% i a cinc anys de 62,4% a 61,2%. En L’evolució de la supervivència càncer el períoles dones, la supervivència relativa a un anydel va ser de 80%de en laringe l’interval en 1985-1989 i dede1985-2004 segons sublocalitzacions, fa observar un increment de la 93,7% en l’interval 2000-2004, a tres anys va passar de 61% a 86,5% i a cinc anys supervivència com més proper és el període valorat tant a la laringe de 61% a 80,6%. La supervivència relativa a deu anys en l’últim període valorable, glòtica com a la supraglòtica. Aquest fet no s’observa a la laringe SAI 1995-1999, va ser de 54% en els homes i de 60,3% en les dones (vegeu la taula 247, i (vegeu les taules 248, 249 i 250). les figures 146 i 147).

346

309


2000-2004

92,3

93,7

84,6

86,5

76,9

80,6

-

-

Taula 247. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe per sexe i quinquennis. Encarna Mur i Restoy

100

1985-1989

60 100 40

1990-1994 1995-1999

80

Supervivència

Supervivència

80

20

60

0

40 20

2000-2004 1985-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004

1

3

5

10

Temps

0 Figura 146. Tarragona del càncer de laringe 1 1985-2004. 3 Evolució de 5 la supervivència 10 per quinquennis en homes. Temps Figura 147. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe ANY 3 ANYS 5 ANYS 10 ANYS per quinquennis1en dones.

Obs

Rel

Obs

Rel

Obs

Rel

Obs

Rel

HOMES 1985-1989

81,2

82,9

63,4

67,3

56,3

62,4

39,4

50,0

1990-1994

82,9

84,6

63,6

67,7

53,5

60,0

37,3

47,5

En el període 1985-1999, el càncer de laringe en els homes té una mitjana d’increment taxes de supervivència relativa a cinc de 0,39 54,0 (-0,97, 1995-1999 anual 83,7de les85,7 67,5 72,3 57,9 65,3 anys41,9 2000-2004 87,0 En 67,9 55,4 61,2 - d’increment 1,74) que no és 85,4 significativa. les dones72,1 no es pot calcular la mitjana DONES anual de les taxes de supervivència relativa a cinc anys pel baix nombre de casos. 1985-1989

80,0

80,0

60,0

61,0

60,0

61,0

40,0

46,1

1990-1994 86,7 del 80,0 80,0 86,7 60,0 73,5 L’evolució de la 80,0 supervivència càncer 86,7 de laringe en el període 1985-2004 segons 1995-1999 85,7 86,5 71,4 72,6 57,1 58,8 57,1 60,3

sublocalitzacions, fa observar un increment de la supervivència com més proper és el 2000-2004

92,3

93,7

84,6

86,5

76,9

80,6

-

-

347

període valorat tant a la laringe glòtica com a la supraglòtica. Aquest fet no

Taula 247. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe per sexe i s’observa a la laringe SAI (vegeu les taules 248, 249 i 250). quinquennis.

1 ANY Obs

3 ANYS Rel

Obs

Rel

5 ANYS

10 ANYS

Obs

Rel

Obs

Rel

AMBDÓS SEXES

100

88,5

89,8

73,8

78,2

68,9

75,3

45,9

58,2

90,2

92,2

80,4

86,6

69,6

79,2

51,1

66,4

1995-1999 60 2000-2004 40

93,0

95,2

80,7

87,0

74,6

84,1

59,5

76,9

95,2

96,9

79,4

84,3

69,4

76,8

Supervivència

1985-1989 80 1990-1994

1985-1989 1990-1994

-1995-1999 -

Taula 248. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de2000-2004 laringe segons sublocalitzacions. Glotis.

20 0

1

310

3

5

Temps

10


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

100

Supervivència

80 1985-1989

60

1990-1994 1995-1999

40

2000-2004

20 0 1

3

5

10

Temps Figura 147. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe per quinquennis en dones.

1 ANY 3 ANYS En el període 1985-1999, el càncer de laringe 5enANYS els homes 10 téANYS una mitjana Rel Rel Obs Obs Rel d’increment anualObs de les taxes deObs supervivència relativa aRelcinc anys de 0,39 (-0,97, AMBDÓS SEXES

1,74) que no és significativa. En les dones no es pot calcular la mitjana d’increment 1985-1989

82,0

83,1

57,4

60,9

57,4

60,9

39,3

49,4

1995-1999

84,2

85,5

61,8

64,9

47,4

51,7

28,6

35,3

anual1990-1994 de les taxes82,0 de supervivència relativa a cinc 43,8 anys pel48,1 baix nombre casos. 83,2 55,1 57,9 30,3 de38,0 L’evolució de la supervivència càncer 62,9 de laringe període -1985-2004 2000-2004 81,3 82,6 del60,0 45,8 en el49,7 - segons sublocalitzacions, fa observar unEvolució increment la supervivència com Taula 249. Tarragona 1985-2004. de la de supervivència del càncer de més laringeproper segons és el sublocalitzacions. Supraglotis.

període valorat tant a la laringe glòtica com a la supraglòtica. Aquest fet no ANY(vegeu les taules 3 ANYS 248, 249 i 5250). ANYS s’observa a la laringe1SAI Obs

Rel

1990-1994

Rel

Obs

AMBDÓS 3 ANYSSEXES

1 ANY 1985-1989 Obs 76,3

Obs

77,6 Rel

61,3 Obs

64,2 Rel

10 ANYS

Rel

35,0 Obs 43,3 Rel

54,5 57,2 AMBDÓS SEXES 45,5

50,2

27,3

1995-1999 65,4 1985-1989 88,5

67,0 89,8

50,0 73,8

53,0

44,2

48,8

70,7

56,5

59,8

41,1

45,6

1990-1994

90,2

92,2

10 ANYS

52,0Rel

74,0

69,6

Rel

5 ANYS 47,5 Obs

72,7

2000-2004

Obs

80,4

78,2 86,6

68,9 69,6

32,9

75,3 30,8 45,9 38,6 58,2 79,2

-

51,1

-

66,4

Taula 250. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe segons 1995-1999 93,0 95,2 80,7 87,0 74,6 84,1 59,5 76,9 sublocalitzacions. Laringe SAI.

2000-2004

95,2

96,9

79,4

84,3

69,4

76,8

-

-

Taula 248. Tarragona 1985-2004. Evolució de la supervivència del càncer de laringe segons sublocalitzacions. Glotis.

4.13.5. Prevalença 2004

311

La taxa de prevalença del càncer de laringe a 31 de desembre de 2004 és de 119,11


1995-1999

65,4

67,0

50,0

53,0

44,2

48,8

30,8

38,6

2000-2004

69,6

70,7

56,5

59,8

41,1

45,6

-

-

Encarna Mur i Restoy Taula 250. Tarragona 1985-2004. sublocalitzacions. Laringe SAI.

Evolució de la supervivència del càncer de laringe segons

4.13.5 Prevalença 2004 Prevalença 2004 La4.13.5. taxa de prevalença del càncer de laringe a 31 de desembre de 2004 és de 119,11 casos per 100.000 homes i de 24,36 casos per 100.000 dones. Si La taxa de prevalença del càncer de laringe a 31 de desembre de 2004 és de 119,11 es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 72,10 casos per 100.000 homes i de 24,36 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos casos per 100.000 habitants. El nombre de casos prevalents és de 406 sexes conjuntament, la taxa de prevalença és de 72,10 casos per 100.000 habitants. casos en els homes, 82 casos en les dones i de 488 casos en ambdós sexes El nombre de casos prevalents és de 406 casos en els homes, 82 casos en les dones i (vegeu la taula 251). de 488 casos en ambdós sexes (vegeu la taula 251). TAXA

NOMBRE DE CASOS

Homes

119,11

406

Dones

24,36

82

Ambdós sexes

72,10

488

Taula 251. Tarragona 2004. Taxa de prevalença i nombre de casos prevalents del càncer de laringe.

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer de laringe a 31 de desembre

La projecció del nombre de casos prevalents de càncer de laringe de 2010 i 2015 és, respectivament, de 475 i 527 casos en els homes, i de 107 i 131 a 31 de desembre de 20102004 i 2015 és, respectivament, de 4752015 i 527 casos 2010 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, el nombre de casos enHomes els homes, i de 107 i 131406 casos en les dones. Si es prenen els dos sexes 475 252). 527 prevalents en aquestes dates és 582 i 658 (vegeu la taula conjuntament, el nombre de casos prevalents en aquestes dates és 582 i Dones 82 107 131 349 658 (vegeu la taula 252). Ambdós sexes

488

582

658

Taula 252. Projecció del nombre de casos prevalents per 100.000 habitants del càncer de laringe a 2010 2015 Tarragona per als anys 2010 i 2015 2004 per sexe.

Homes

406

475

527

Dones

82

107

131

La projecció de la taxa de prevalença del càncer de laringe a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, de 115,77 i 120,09 casos per 100.000 homes, i de Ambdós sexescasos per 100.000 488dones. Si es prenen 582els dos sexes conjuntament, 658 26,83 i 30,50 la Taulade 252. Projecció del de casos per 100.000 del100.000 càncer dehabitants laringe a taxa prevalença ennombre aquestes datesprevalents és de 71,98 i 75,85habitants casos per Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

(vegeu la taula 253). La projecció de la taxa de prevalença del càncer de laringe a 31 de desembre de 2010 i 2015 és, respectivament, casos per 100.000 2015 homes, i de 2004de 115,77 i 120,09 2010 26,83 i 30,50 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la Homes

119,11

115,77

120,09

Dones

24,36

26,83

30,50

Ambdós sexes

72,10

71,98

75,85

taxa de prevalença en aquestes dates és de 71,98 i 75,85 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 253).

Taula 253. Projecció de la taxa de2004 prevalença del càncer de2010 laringe a Tarragona per2015 als anys 2010 i 2015 per sexe.

Homes

119,11

115,77

120,09

4.13.6. Estudi d’alta resolució de base poblacional de la neoplàsia de Dones

24,36

26,83

30,50

72,10

71,98

75,85

laringe 2000-2002

Ambdós sexes

312 Taula Projecció de la taxa prevalença càncer de de laringe a Tarragona per als anys 2010 En el 253. període 2000-2002 es de van registrardel 154 casos càncer de laringe a l’RCT, 147i 2015 per sexe.

homes i 7 dones. La mitjana d’edat es de 64 anys (35-86). Hi havia confirmació


26,83 i 30,50 casos per 100.000 dones. Si es prenen els dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença en aquestes dates és de 71,98 i 75,85 casosdel percàncer 100.000 Incidència i supervivència de habitants cap i coll... (vegeu la taula 253).

2004de prevalença2010 2015 a 31 de La projecció de la taxa del càncer de laringe desembre de 2010 i 2015 119,11 és, respectivament, de 115,77 i 120,09 casos per Homes 115,77 120,09 100.000 homes, i de 26,83 i 30,50 casos per 100.000 dones. Si es prenen els Dones 24,36 26,83 30,50 dos sexes conjuntament, la taxa de prevalença en aquestes dates és de Ambdós sexes 72,10 71,98 71,98 i 75,85 casos per 100.000 habitants (vegeu la taula 253).75,85 Taula 253. Projecció de la taxa de prevalença del càncer de laringe a Tarragona per als anys 2010 i 2015 per sexe.

4.13.6 Estudi resoluciódedebase base poblacional la neoplà4.13.6. Estudi d’alta d’alta resolució poblacional de lade neoplàsia de sia de laringe 2000-2002 laringe 2000-2002

En el període 2000-2002 es van registrar 154 casos de càncer de laringe a En el període 2000-2002 es van registrar 154 casos de càncer l’RCT, 147 l’RCT, 147 homes i 7 dones. La mitjana d’edat es dede64laringe anysa(35-86). Hi homesconfirmació i 7 dones. La histològica mitjana d’edat de dels 64 anys havia confirmació havia enes147 154(35-86). casos Hi incidents, 95,45%, i histològica tres d’aquests DCO, 1,95%. La 95,45%, histologia freqüent és 1,95%. el caren 147 són dels 154 casos incidents, i tres més d’aquests són DCO, cinoma escatós, 143 dels 147 casos incidents tenen aquesta histologia. La histologia més freqüent és el carcinoma escatós, 143 dels 147 casos incidents La resta són carcinoma basaloide i unbasaloide cas de carcinoma tenen aquesta histologia. LaSAI, restacarcinoma són carcinoma SAI, carcinoma i un cas de mucoepidermoide. carcinoma mucoepidermoide. TARRAGONA 2000-2002(%) % DCO

1,95

% VH

95,45

Taula 254. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Índexs de qualitat.

4.13.6.1. INTERVAL DIAGNÒSTIC-TRACTAMENT

4.13.6.1 Interval diagnòstic-tractament Lamitjana mitjana de de temps entre entre la dataladel diagnòstic i l’inici del itractament La del’interval l’interval de temps data del diagnòstic l’inici del és de 4 setmanes. és deLa 7,14mitjana setmanes. fet7,14 de veure una mitjana molt tractament és deLa4 mitjana setmanes. ésElde setmanes. El fet de 350 una mitjana molt superior a la mitjana es podria explicar per la veure demora en dos pacients de l’inici del tractament, en un 109 setmanes i en l’altre 264 setmanes.

4.13.6.2 Estadis En 137 casos es coneix la localització del tumor dintre de la laringe. 83 són supraglòtics, 61%, i 54 glòtics, 39%. Excloent els 3 casos de DCO, en 135 casos dels 151 restants es coneix l’estadi. Segons el TNM (UICC 2002) hi ha 12 casos d’estadi 0,9%; 39 casos d’estadi I, 29%; 21 casos d’estadi II, 15,5%; 21 casos d’estadi III, 15,5%, i 42 casos d’estadi IV, 31%. 313


Excloent dels 151 151 restants restantses esconeix coneixl’estadi. l’estadi.Segons Segons Excloentels els33casos casosde de DCO, DCO, en en 135 135 casos casos dels elelTNM hi 0,9%; 39 39 casos casos d’estadi d’estadiI,I,29%; 29%;2121casos casos Encarna Mur i 2002) Restoy TNM(UICC (UICC2002) hi ha ha 12 12 casos casos d’estadi d’estadi 0,9%; d’estadi 42 casos casos d’estadi d’estadiIV, IV,31%. 31%. d’estadiII,II,15,5%; 15,5%;21 21casos casos d’estadi d’estadi III, III, 15,5%, 15,5%, ii 42 56 SiSis’agrupa en regional, disseminant desconegut9696iper per podercomparar comparar amb s’agrupa enlocal, local, regional, disseminantdisseminant i desconegut poder amb elel Si s’agrupa en local, regional, desconegut per poder

SEER, 67,6% 1,4% disseminats disseminats 3,6% no no1,4% classificats SEER,hihi ha ha 67,6% locals, 27,4% 1,4% i i 3,6% classificats comparar amb ellocals, SEER,27,4% hi haregionals, 67,6% locals, 27,4% regionals, disse(vegeu taula (vegeulaila3,6% taula255). 255). minats no classificats (vegeu la taula 255). TARRAGONA TARRAGONA2000-2002(%) 2000-2002(%) LOCAL LOCAL

67,6 67,6

REGIONAL REGIONAL

27,4 27,4

DISSEMINAT DISSEMINAT

1,4 1,4

NOCLASSIFICAT CLASSIFICAT NO

3,6 3,6 100% 100%

Taula 255. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Distribució per estadis. Taula 255. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Distribució per estadis.

4.13.6.3. TIPUS DE TRACTAMENT, RECAIGUDES I ÚLTIM CONTROL

4.13.6.3. TIPUS DE TRACTAMENT, RECAIGUDES I ÚLTIM CONTROL 4.13.6.3 Tipus de tractament, recaigudes i últim control Dels 132 casos que es van poder valorar, es va veure que les opcions terapèutiques Dels 132 es es vanvan poder valorar, es va veure les opcions Dels 132casos casosque que poder valorar, es vaque veure que lesterapèutiques opcions temés freqüents eren radioteràpia radical en 47 casos, 35,6%; cirurgia radical en 44 rapèutiques més freqüents eren radioteràpia radical en 47 casos, més freqüents eren radioteràpia radical en 47 casos, 35,6%; cirurgia radical 35,6%; en 44 casos, 33%, i cirurgia seguida d’RT postoperatòria en 32 casos, 24%. 48 dels 76 cirurgia radical en 44seguida casos,d’RT 33%,postoperatòria i cirurgia seguida d’RT 24%. postoperatòria casos, 33%, i cirurgia en 32 casos, 48 dels 76 pacients tractats amb cirurgia van rebre una laringectomia total, 63% (vegeu la taula en 32 casos, 24%. 48cirurgia dels 76 pacients amb cirurgia rebre una pacients tractats amb van rebre unatractats laringectomia total, 63%van (vegeu la taula 256). laringectomia total, 63% (vegeu la taula 256). 256). TIPUS DE TRACTAMENT TIPUS DE TRACTAMENT RADIOTERÀPIA RADICAL RADIOTERÀPIA RADICAL CIRURGIA RADICAL CIRURGIA RADICAL CIRURGIA I RT POSTOP. CIRURGIA I RT POSTOP. ALTRES ALTRES

NOMBRE DE CASOS NOMBRE DE CASOS 47 47 44 44 32 32 9 9

% CASOS % CASOS 35,6 35,6 33,0 33,0 24,0 24,0 7,4 7,4

96

96

Excloent in Estudi situ. poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Tipus de tractament. Taulaels 256. Excloent els in situ.

351 351

Hi ha hagut 19 recaigudes locals en 133 pacients que s’han pogut valorar, 14%.

Hi ha hagut 19 en recaigudes pacients s’han pogut L’estadi de debut els pacient locals que hanen fet133 recaiguda localque era de 7 d’estadi I, 37%; valorar, 14%. L’estadi de debut en els pacient que han fet recaiguda local 2 d’estadi II, 10%; 3 d’estadi III, 16%, i 7 d’estadi IV, 37%. El primer tractament que era dehavien 7 d’estadi 37%; 2pacients d’estadi 10%; d’estadilocal III, 16%, i 7 d’estadi rebut I,aquests queII,van fer 3recaiguda havia estat radioteràpia IV, 37%. El primer tractament que havien rebut aquests pacients que radical en 7 casos, 37%; cirurgia exclusiva en 7 casos, 37%; cirurgia seguida d’RT van ferpostoperatòria recaiguda local havia estat radioteràpia radical en 7 casos, 37%; en 2 casos, 10%, i altres tractaments en 3 casos, 16%. Hi ha hagut 5 cirurgia exclusiva en 7 casos, 37%; cirurgia seguida d’RT postoperatòria recaigudes regionals en 133 pacients valorables, 4%. Un d’aquests pacients també en 2 casos, 10%, i altres tractaments en 3 casos, 16%. Hi ha hagut 5 recaitenia recaiguda local sincrònica. L’estadi de debut en els pacients que han fet gudes regionals en 133 pacients valorables, 4%. Un d’aquests pacients recaiguda regional era 1 d’estadi I, 20%; 2 d’estadi III, 20%, i 2 d’estadi IV, 40%. El 56 Excloent els tractament in situ. primer que havien rebut aquests pacients que van fer recaiguda regional

havia estat radioteràpia radical en 1 cas, 20%; cirurgia exclusiva en 2 casos, 40%; cirurgia seguida d’RT postoperatòria en 1 cas, 20%, i altres tractaments en 1 cas, 314 10%. Hi ha hagut 7 recaigudes a distància en 133 pacients valorables, 5%. 3 d’aquests


L’estadi de debut en els pacient que han fet recaiguda local era de 7 d’estadi I, 37%; 2 d’estadi II, 10%; 3 d’estadi III, 16%, i 7 d’estadi IV, 37%. El primer tractament Incidència i supervivència del càncer de cap i que coll... havien rebut aquests pacients que van fer recaiguda local havia estat radioteràpia radical en 7 casos, 37%; cirurgia exclusiva en 7 casos, 37%; cirurgia seguida d’RT

també tenia recaiguda L’estadi debut enHiels postoperatòria en 2 casos,local 10%, sincrònica. i altres tractaments en 3de casos, 16%. ha pacients hagut 5 que han fetregionals recaiguda regional 1 d’estadi 2 d’estadi 20%, recaigudes en 133 pacientsera valorables, 4%. I, Un20%; d’aquests pacientsIII, també i 2tenia d’estadi IV, 40%. El primer tractament que havien rebut aquests parecaiguda local sincrònica. L’estadi de debut en els pacients que han fet cients que van fer recaiguda regional havia estat radioteràpia radical recaiguda regional era 1 d’estadi I, 20%; 2 d’estadi III, 20%, i 2 d’estadi IV, 40%. El enprimer 1 cas,tractament 20%; cirurgia exclusiva en 2 casos, cirurgia seguida d’RT que havien rebut aquests pacients40%; que van fer recaiguda regional postoperatòria en 1 cas, 20%, i altres tractaments en 1 cas, 10%. Hi ha hahavia estat radioteràpia radical en 1 cas, 20%; cirurgia exclusiva en 2 casos, 40%; gut 7 recaigudes a distància en 133 pacients valorables, 5%. 3 d’aquests cirurgia seguida d’RT postoperatòria en 1 cas, 20%, i altres tractaments en 1 cas, pacients també tenien recaiguda local sincrònica. L’estadi de debut en 10%. Hi ha hagut 7 recaigudes a distància en 133 pacients valorables, 5%. 3 d’aquests elspacients pacient que han fet recaiguda a distància era 2 d’estadi III, 28,5%, també tenien recaiguda local sincrònica. L’estadi de debut en els pacient i 5que d’estadi IV, 71,5%. El primer tractament que havien rebut aquests han fet recaiguda a distància era 2 d’estadi III, 28,5%, i 5 d’estadi IV, 71,5%. El pacients que van fer recaiguda a distància era cirurgia exclusiva en 1 primer tractament que havien rebut aquests pacients que van fer recaiguda a cas, 14%; cirurgia seguida d’RT postoperatòria en 4 casos, 57%, i altres distància era cirurgia exclusiva en 1 cas, 14%; cirurgia seguida d’RT postoperatòria en tractaments en 2 casos, 29%. La recaiguda a distància més freqüent va 4 casos, 57%, i altres tractaments en 2 casos, 29%. La recaiguda a distància més ser la pulmonar, 67% (vegeu la taula 257). freqüent va ser la pulmonar, 67% (vegeu la taula 257). PACIENTS AMB RECAIGUDA LOCAL, REGIONAL I A DISTÀNCIA SEGONS ESTADI I TRACTAMENT DE DEBUT

ESTADI DE DEBUT

TIPUS TRACTAMENT DE DEBUT

RECAIGUDA LOCAL

RECAIGUDA REGIONAL 1

RECAIGUDA A DISTÀNCIA

I

7

II

2

III

3

2

2

IV

7

2

5

RT RADICAL

7

1

CIRURGIA RADICAL

7

2

1

RT+CIRURGIA POSTOP.

2

1

4

ALTRES TRACTAMENTS

3

1

2

Taula 257. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Recaigudes segons estadi inicial i tipus de tractament rebut.

El temps del tractament a l’últim control és d’una mitjana de 4,16 anys i una mitjana

El temps del tractament a l’últim control és d’una mitjana de 4,16 de 4,14 anys. A data de l’últim control i amb un seguiment mínim de 6,5 anys, hi ha anys i una mitjana de 4,14 anys. A data de l’últim control i amb un 75 pacients vius sense malaltia, 1 viu amb malaltia, 29 casos morts amb malaltia i 38 seguiment mínim de 6,5 anys, hi ha 75 pacients vius sense malaltia, 1 morts sense malaltia.29 casos morts amb malaltia i 38 morts sense malaltia. viu amb malaltia, 352

315


Encarna Mur i Restoy 4.13.6.4. SUPERVIVÈNCIA LLIURE DE MALALTIA PER ESTADIS

4.13.6. 4 Supervivència lliureDEde malaltia per estadis SUPERVIVÈNCIA LLIURE MALALTIA PER ESTADIS 4.13.6.4. supervivència lliure de malaltia a cinc anys delsanys pacients càncer de laringe de LaLasupervivència lliure de malaltia a cinc delsamb pacients amb càncer La supervivència lliure de malaltia a cinc anys dels pacients amb càncer de laringe de l’RCT en el període 2000-2002 és de 48,5%. En els carcinomes in situ és de 72,7%, 66% de laringe de l’RCT en el període 2000-2002 és de 48,5%. En els carcil’RCT en el període 2000-2002 és de 48,5%. En els carcinomes in situ és de 72,7%, 66% en estadi 50,4% II, 15,9% III I, i 37,7% en en estadi IV (vegeu la taula nomes in I,situ és en deestadi 72,7%, 66% en enestadi estadi 50,4% estadi II, 15,9% en en estadi I, 50,4% en estadi II, 15,9% en estadi III i 37,7% en estadi IV (vegeu la taula 258). III i 37,7% en estadi IV (vegeu la taula 258). estadi 258).

TIPUS TIPUS Global Global Estadi – in situ Estadi – in situ Estadi I Estadi I Estadi II Estadi II Estadi III Estadi III Estadi IV Estadi IV Estadi desconegut Estadi desconegut

SV LLIURE DE MALALTIA (5 ANYS) SV LLIURE DE MALALTIA (5 ANYS) 48,5 48,5 72,7 72,7 66,0 66,0 50,4 50,4 15,9 15,9 37,7 37,7 28,6 28,6

Taula 258. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència lliure de malaltia a 5 anys estadi.poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència lliure de malaltia a 5 Taulasegons 258. Estudi anys segons estadi.

4.13.6.5. SUPERVIVÈNCIA GLOBAL 4.13.6.5 Supervivència global 4.13.6.5. SUPERVIVÈNCIA GLOBAL

LaLasupervivència observada cincde anys càncerdede supervivència observada a cinca anys tots de els tots casosels de casos càncer de de laringe La supervivència observada a al cinc anysincloent de tots els casos de càncerin desitu, laringe laringe de l’RCT del 2000 2002, els carcinomes és de del l’RCT del 2000 al 2002, incloent els carcinomes in situ, és del 54,7% (46,6-64,3). La l’RCT del 2000 al 2002, incloent els carcinomes in situ, és del 54,7% (46,6-64,3). La 54,7% (46,6-64,3). relativa és deels61,6% (52,4-72,4). supervivència relativaLa és supervivència de 61,6% (52,4-72,4). Si excloem carcinomes in situ perSi supervivència relativa és dein 61,6% (52,4-72,4). Sicomparar excloem elsamb carcinomes in situ excloem els carcinomes situ per poder el SEER, es per veu poder comparar amb el SEER, es veu que es pot valorar 127 pacients i que la poder comparar amb127 el SEER, es veu quelaessupervivència pot valorar 127 observada pacients i que la que es pot valorar pacients i que a cinc supervivència observada a cinc anys ha estat de 52,9% (44,4-63,1) i la supervivència supervivència observada a cinc anys ha estat de 52,9% (44,4-63,1) i la supervivència anys ha estat 52,9% (44,4-63,1) la supervivència relativa a cinca anys relativa a cincde anys ha sigut de 59,5% i(49,9-70,9). La supervivència relativa nou a cinc anys (49,9-70,9). ha sigut de 59,5% (49,9-70,9). La supervivència relativa aés nou harelativa sigut de 59,5% La supervivència relativa a nou anys de anys és de 30,1% (12,4-72,8) (vegeu la taula 259 i 260). anys és de 30,1% (12,4-72,8) (vegeu la taula i 260). 30,1% (12,4-72,8) (vegeu la taula 259 i259 260). ANYS ANYS 0 0 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 8

N N 140 140 113 113 100 100 83 83 70 70 57 57 43 43 29 29 10 10

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100% 100% 84,4 84,4 75,9 75,9 68,6 68,6 60,1 60,1 54,7 54,7 50,4 50,4 50,4 50,4 44,5 44,5

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100%

78,5 - 90,7 78,5 90,7 69,0 -- 83,6 69,0 61,1 -- 83,6 77,1 61,1 -- 69,3 77,1 52,1

100% 86,1 86,1 79,1

52,1 -- 64,3 69,3 46,6 46,6 64,3 42,1 -- 60,4 42,1 -- 60,4 60,4 42,1

66,2 61,6 61,6 58,1

42,1 -- 57,4 60,4 34,5 34,5 - 57,4

316

79,1 73,7 73,7 66,2

58,1 59,6 59,6 54,1 54,1

80,0 - 92,6 80,0 -- 87,1 92,6 71,9 71,9 -- 82,8 87,1 65,6 65,6 -- 76,3 82,8 57,4 57,4 -- 72,4 76,3 52,4 52,4 -- 69,6 72,4 48,5 48,5 -- 71,4 69,6 49,8 49,8 -- 69,7 71,4 41,9 41,9 - 69,7

353 353


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

9 99

2 22

26,0 26,0 26,0

10,8 62,6 10,8 --- 62,6 62,6 10,8

31,9 31,9 31,9

13,2 -- 76,8 76,8 13,2 13,2 - 76,8

Taula 259. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada observada i relativa relativa Taula 259. 259. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Supervivència Supervivència Taula observada ii relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes (inclou carcinomes in situ). situ). delspacients pacientsamb ambcàncer càncerde delaringe laringeen enambdós ambdóssexes sexes(inclou (incloucarcinomes carcinomes in in dels situ).

ANYS ANYS ANYS 00 0 11 1 22 2 33 3 44 4 55 5 66 6 77 7 88 8 99 9

NN N 127 127 127 102 102 102 89 89 89 73 73 73 62 62 62 50 50 50

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA 100% 100% 100% 83,6 77,3 90,4 83,6 77,3 --- 90,4 90,4 83,6 77,3 74,3 74,3 74,3 66,3 66,3 66,3 57,9 57,9 57,9

38 38 38 27 27 27 10 10 10

52,9 52,9 52,9 48,2 48,2 48,2 48,2 48,2 48,2 42,4 42,4 42,4

222

24,7 24,7 24,7

66,9 82,6 66,9 --- 82,6 82,6 66,9 58,3 75,4 58,3 75,4 58,3 - 75,4 49,5 67,7 49,5 --- 67,7 67,7 49,5

44,4 63,1 44,4 --- 63,1 63,1 44,4 39,6 58,8 39,6 --- 58,8 58,8 39,6 39,6 -- 58,8 58,8 39,6 32,4 -- 55,5 55,5 32,4 10,2 59,9 10,2 - 59,9

SUPERVIVÈNCIARELATIVA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA 100% 100% 100% 85,3 85,3 85,3 77,5 77,5 77,5

78,9---92,3 92,3 78,9 92,3 78,9 69,8 86,1 69,8 86,1 69,8 - 86,1

59,5 59,5 59,5 55,4 55,4 55,4

49,9---70,9 70,9 49,9 70,9 49,9 45,5---67,5 67,5 45,5 67,5 45,5

56,7 56,7 51,0 51,0 30,1 30,1

46,5---69,1 69,1 46,5 69,1 46,5 39,0---66,8 66,8 39,0 66,8 39,0 12,4 72,8 12,4 -- 72,8 72,8 12,4

71,2 71,2 71,2 63,7 63,7 63,7

62,6---81,0 81,0 62,6 81,0 62,6 54,4---74,5 74,5 54,4 74,5 54,4

Taula 260. Estudi poblacional del càncer de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Supervivència observada iii relativa relativa Taula 260. 260. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de Supervivència observada observada relativa Taula dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes (sense (sense carcinomes carcinomesin delspacients pacientsamb ambcàncer càncerde delaringe laringeen enambdós ambdóssexes in situ). situ). dels

La supervivència relativa a cinc anys dels càncers de laringe en els homes, excloent els carcinomes in càncers situ, ésde delaringe 58,2% (vegeu La supervivència relativa cinc anys dels dels càncers de homes, excloent excloent Lasupervivència supervivència relativa cinc anys laringe en(48,4-70,0%) els homes, homes, excloent La relativa aaa cinc en els laels taula 261). els carcinomes in situ, és de 58,2% (48,4-70,0%) (vegeu (vegeu la els carcinomes carcinomes in in situ, situ, és és de de 58,2% 58,2% (48,4-70,0%) la taula taula 261). 261). ANYS ANYS ANYS

NN N

00 0

122 122 122

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA 100% 100% 100%

SUPERVIVÈNCIARELATIVA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA

11 1

97 97 97

82,9 82,9 82,9

76,4 -- 90,0 90,0 76,4

84,2 84,2

78,0 91,9 78,0---91,9 91,9 78,0

22 2

84 84 84

73,2 73,2 73,2

65,6 -- 81,8 81,8 65,6

76,4 76,4

68,4 85,3 68,4---85,3 85,3 68,4

33 3

69 69 69

65,7 65,7 65,7

57,5 -- 75,1 75,1 57,5

70,7 70,7

61,9 80,8 61,9---80,8 80,8 61,9

44 4 55

58 58 58 46 46

56,8 56,8 56,8 51,6 51,6 51,6

48,3 -- 67,0 67,0 48,3 42,9 62,1 42,9 - 62,1

62,7 62,7 58,2 58,2

53,2 73,9 53,2---73,9 73,9 53,2 48,4 70,0 48,4--70,0 70,0 48,4

66 77

35 35 25 25

46,7 46,7 46,7 46,7 46,7 46,7

37,8 -- 57,5 57,5 37,8 37,8 -- 57,5 57,5 37,8

53,8 53,8 55,1 55,1

43,6 66,3 43,6---66,3 66,3 43,6 44,7 67,9 44,7---67,9 67,9 44,7

88

99

40,5 40,5 40,5

30,3 -- 54,2 54,2 30,3

49,1 49,1

36,7 65,6 36,7---65,6 65,6 36,7

100% 100%

Taula 261. 261. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Supervivència Supervivència observada relativa poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada observada iii relativa relativa Taula delspacients pacientsamb ambcàncer càncerde delaringe laringeen enhomes homes(sense (sense carcinomes carcinomes in in situ). càncer de laringe en homes (sense carcinomes insitu). situ). dels

4.13.6.6 Supervivència global per factors pronòstics UPERVIVÈNCIAGLOBAL GLOBAL PER PERFACTORS FACTORS PRONÒSTICS PRONÒSTICS 4.13.6.6. SSUPERVIVÈNCIA UPERVIVÈNCIA GLOBAL PER FACTORS 4.13.6.6. L’edat, major o menor de 65 anys, téPRONÒSTICS valor pronòstic. La supervivència relativa a cinc anys en els pacients amb càncer de laringe, excloent els L’edat, major majoroo menor menor de de 65 65 anys, anys, té té valor valor pronòstic. pronòstic. La La supervivència relativa cinc menor de 65 anys, té valor pronòstic. La supervivència supervivència relativa relativaaaacinc cinc L’edat, carcinomes in situ, de menys de 65 anys és de 63,9% (52-78,4) i en els

anys en en els els pacients pacients amb amb càncer càncer de de laringe, laringe, excloent excloent els els carcinomes in situ, de pacients amb càncer de laringe, excloent els carcinomes carcinomes in in situ, situ, de de anys menys de de 65 65 anys anys és és de de 63,9% 63,9% (52-78,4) (52-78,4) iii en en els els majors majors de de 65 anys és de 54,8% (40,3de 63,9% (52-78,4) en els majors de 65 65 anys anys és és de de 54,8% 54,8% (40,3(40,3menys

354 354

317


Encarna Mur i Restoy

majors de 65 anys és de 54,8% (40,3-74,5). La supervivència relativa a vuit anys dels menorsrelativa de 65aanys és de dels de58,7% 65 anys 74,5). La supervivència vuit anys dels58,7% menorsi de 65 majors anys és de i delsés demajors 52,3%de(vegeu lesdetaules 262 i les 263). 65 anys és 52,3% (vegeu taules 262 i 263). ANYS 0 1 2 3 4 5 6 7 8

N 66 54 47 42 38 32 24 18 8

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100% 85,5 75,7 73,9 66,7

77,2 - 94,7 65,7 - 87,2 63,7 - 85,8

61,1 54,9

55,8 - 79,9 49,8 - 75,0 43,3 - 69,7

54,9 49,4

43,3 36,0

-

69,7 67,8

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100% 86,1 76,7 75,7 68,7

77,8 - 95,4 66,5 - 88,3 65,2 - 87,8

63,9 58,0

57,4 - 82,2 52,0 - 78,4 45,7 - 73,7

58,7 53,6

46,3 39,1

- 74,6 - 73,5

Taula 262. 262. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Supervivència Supervivència observada observada ii relativa relativa Taula dels pacients pacients amb amb càncer càncer de de laringe laringe en en ambdós ambdós sexes sexes (sense (sense carcinomes carcinomes in in situ) situ) en en menors menors de de 65 65 dels anys. anys.

ANYS

N

1

56

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100%

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

2

44

79,9

69,9 - 91,2

82,9

72,6 - 94,8

3

38

70,4

59,2 - 83,7

76,2

64,1 - 90,6

4

28

56,1

44,1 - 71,5

64,5

50,7 - 82,1

5

21

45,2

33,2 - 61,5

54,8

40,3 - 74,5

6

15

40,5

28,7 - 57,1

51,3

36,4 - 72,4

7

12

37,1

25,3 - 54,4

49,4

33,6 - 72,5

8

8

37,1

25,3 - 54,4

52,3

35,6 - 76,8

9

2

30,9

18,3 - 52,2

47,2

27,9 - 79,8

100%

Taula 263. 263. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Supervivència Supervivència observada observada ii relativa relativa Taula dels dels pacients pacients majors majors de de 65 65 anys anys amb amb càncer càncer de de laringe laringe en en ambdós ambdós sexes sexes (sense (sense carcinomes carcinomes in in situ). situ).

La supervivència relativa a un, tres, cinc i set anys del càncer in situ de laringe és,

La supervivència relativa a un, tres, cinc i set anys del càncer in situ respectivament, de 91,3%, 91,3%, 78,1% i 88,4% (vegeu la taula 264). de laringe és, respectivament, de 91,3%, 91,3%, 78,1% i 88,4% (vegeu la taula 264). ANYS N SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA En els pacients amb càncer de laringe de l’RCBP de Tarragona, del 0 11 100% 100% 2000 al 2002 s’ha pogut valorar la supervivència relativa a cinc anys en 1 10 90,9 75,4 - 100,0 91,3 75,7 - 100,4 funció de l’estadi de la UICC. La supervivència relativa a cinc anys en 2 10 90,9 75,4 - 100,0 91,3 75,7 - 100,4 els casos de càncer de laringe d’estadi I és de 80,4%, en els d’estadi II és 3 10 75,4 - 100,0 91,3 75,7 - 100,4 de 65,8%, en els d’estadi 90,9 III és de 44,1% i en els d’estadi IV és de 43,5%. 4 8 80,8 60,0 - 100,0 90,5 67,3 - 112,0 La supervivència relativa a cinc anys en els casos d’estadiatge descone5 7 69,3 45,3 100,0 78,1 51,1 - 112,8 gut és de 33,3% (vegeu les taules 265, 266, 267, 268 i 269). 6

6

69,3

45,3 - 100,0

318

82,5

54,0 - 119,1

355


3

38

70,4

59,2 - 83,7

76,2

4

28

56,1

44,1 - 71,5

64,5

5

21

45,2

33,2 - 61,5

54,8

40,3 - 74,5

6

15

40,5

28,7 - 57,1

51,3

36,4 - 72,4

7

12

37,1

25,3 - 54,4

49,4

ANYS

N

0

11

100%

1

10

90,9

75,4 - 100,0

91,3

75,7 - 100,4

2

10

90,9

75,4 - 100,0

91,3

75,7 - 100,4

3

10

90,9

75,4 - 100,0

91,3

75,7 - 100,4

4

8

80,8

60,0 - 100,0

90,5

67,3 - 112,0

64,1 - 90,6

- 82,1 Incidència i supervivència del càncer50,7 de cap i coll...

33,6 - 72,5 També s’ha valorat la supervivència utilitzant les mateixes agrupa8 8 37,1 25,3 - 54,4 52,3 35,6 - 76,8 cions que el SEER: local, regional i disseminat. La supervivència relativa 9 2 30,9 18,3 - 52,2 47,2 27,9 - 79,8 a cinc anys en els casos amb malaltia local és de 65,2%, en els de malaltia Taula 263. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa regional és majors de 49,6% i si malaltia tenia un sexes estadi desconegut és de dels pacients de 65 anys ambla càncer de laringe en ambdós (sense carcinomes in situ). 33,3%. Només hi ha dos pacients amb malaltia disseminada de debut La supervivència relativa a un, tres, cinc i set anys del càncer in situ de laringe és, i, per tant, aquesta informació no té interès (vegeu les taules 270 i 271). respectivament, de 91,3%, 91,3%, 78,1% i 88,4% (vegeu la taula 264). SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100%

5

7

69,3

45,3 - 100,0

78,1

51,1 - 112,8

6

6

69,3

45,3 - 100,0

82,5

54,0 - 119,1

7

3

69,3

45,3 - 100,0

88,4

57,8 - 127,6

355

Taula 264. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = 0 de la UICC (carcinomes in situ).

En els pacients amb càncer de laringe de l’RCBP de la Tarragona, del 2000 al a2002 s’ha S’ha calculat la supervivència segons sublocalització la larin-

valorar la supervivència relativa a cinc anysés ende funció de l’estadi de la UICC. ge.pogut La supervivència relativa a cinc anys 50,9% en la localització La supervivència relativa anys en els casos de càncer de laringe d’estadi és supraglòtica, 68,8% en alacinc glòtica i 15,9% quan la localització no estàI prede 80,4%, en els és de en els d’estadi III és de 44,1% i en els cisada (vegeu lesd’estadi taules II272, 27365,8%, i 274). d’estadi IV és deavaluat 43,5%. La supervivència relativa a cinc anys en elsdel casos També s’ha la supervivència segons l’interval des mod’estadiatge desconeguta és de 33,3% les taulesLa 265, 266, 267, 268 i 269). ment del diagnòstic l’inici del(vegeu tractament. supervivència relativa a cinc anys en els casos on l’interval entre el diagnòstic a l’inici del tractaANYS N a sis setmanes SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA ment és inferior és de 58% i si l’interval és superior és de 0 36 100% 100% 71% (vegeu les taules 275 i 276). 1 32 91,2 de factors 82,1 - pronòstics, 100,0 92,6 83,4 - 101,6que S’ha realitzat un estudi on podem veure 2 i la sublocalització 32 91,2 a la laringe 82,1 - 100,0 83,4 - 101,6 l’estadi són factors92,6 determinants de la supervivència en l’anàlisi87,9 univariant (vegeu 277). 81,4 - 104,9 3 27 77,5 - 99,8 la taula 92,4 S’ha efectuat una anàlisi multivariant Es pot 4 24 81,2 68,6 - 96,0 de la supervivència. 87,1 73,6 - 103,0 veure5com l’edat i l’estadi són factors pronòstics independents. No 20 73,6 59,3 - 91,4 80,4 64,8 - 99,9 són factors independents la 59,3 sublocalització dintre de66,2 la -laringe, 6 pronòstics 15 73,6 - 91,4 82,2 102,0 ni tampoc l’interval de temps entre el moment del diagnòstic i l’inici 7 10 73,6 59,3 - 91,4 83,9 67,6 - 104,1 del tractament (vegeu la taula 278). 8 4 58,9 36,1-96,0 68,1 41,8 - 111,0 Taula 265. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = I de la UICC.

ANYS

N

0

20

319 SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100%

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100%


pogut valorar la supervivència cinccasos anys de en càncer funció de de laringe l’estadi d’estadi de la UICC. La supervivència relativa a cincrelativa anys ena els I és La supervivència relativa a cinc anys en els casos de càncer de laringe d’estadi és de 80,4%, en els d’estadi II és de 65,8%, en els d’estadi III és de 44,1% i enI els

Encarna Mur i Restoy

de 80,4%,IVenéselsde d’estadi és supervivència de 65,8%, en els d’estadi III és anys de 44,1% i encasos els d’estadi 43,5%.II La relativa a cinc en els d’estadi IV és de 43,5%. La supervivència relativa a cinc anys en els casos d’estadiatge desconegut és de 33,3% (vegeu les taules 265, 266, 267, 268 i 269). d’estadiatge desconegut és de 33,3% (vegeu les taules 265, 266, 267, 268 i 269). ANYS ANYS 0 0 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 8

N N 36 36 32 32 32 32 27 27 24 24 20 20 15 15 10 10 4 4

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100% 100% 91,2 82,1 - 100,0 91,2 82,1 - 100,0 91,2 82,1 - 100,0 91,2 82,1 - 100,0 87,9 77,5 - 99,8 87,9 77,5 - 99,8 81,2 68,6 - 96,0 81,2 68,6 - 96,0 73,6 59,3 - 91,4 73,6 59,3 - 91,4 73,6 59,3 - 91,4 73,6 59,3 - 91,4 73,6 59,3 - 91,4 73,6 59,3 - 91,4 58,9 36,1-96,0 58,9 36,1-96,0

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100% 100% 92,6 83,4 - 101,6 92,6 83,4 - 101,6 92,6 83,4 - 101,6 92,6 83,4 - 101,6 92,4 81,4 - 104,9 92,4 81,4 - 104,9 87,1 73,6 - 103,0 87,1 73,6 - 103,0 80,4 64,8 - 99,9 80,4 64,8 - 99,9 82,2 66,2 - 102,0 82,2 66,2 - 102,0 83,9 67,6 - 104,1 83,9 67,6 - 104,1 68,1 41,8 - 111,0 68,1 41,8 - 111,0

ANYS ANYS 0 0 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 8

N N 20 20 20 20 16 16 15 15 13 13 10 10 9 9 8 8 2 2

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100% 100% 95,0 85,9 - 100,0 95,0 85,9 - 100,0 79,2 62,9 - 99,6 79,2 62,9 - 99,6 73,9 56,6 - 96,5 73,9 56,6 - 96,5 63,3 45,0 - 89,1 63,3 45,0 - 89,1 58,1 39,6 - 85,1 58,1 39,6 - 85,1 58,1 39,6 - 85,1 58,1 39,6 - 85,1 58,1 39,6 - 85,1 58,1 39,6 - 85,1 46,4 26,0 - 83,1 46,4 26,0 - 83,1

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100% 100% 98,2 88,8 - 103,4 98,2 88,8 - 103,4 82,5 65,5 - 103,8 82,5 65,5 - 103,8 79,9 61,2 - 104,3 79,9 61,2 - 104,3 70,7 50,2 - 99,5 70,7 50,2 - 99,5 65,8 44,9 - 96,4 65,8 44,9 - 96,4 66,5 45,4 - 97,5 66,5 45,4 - 97,5 68,8 47,0 - 100,8 68,8 47,0 - 100,8 56,3 31,5 - 100,6 56,3 31,5 - 100,6

Taula 265. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb poblacional càncer de laringe en ambdós sexes2000-2002. segons estadi. Estadi = I deobservada la UICC. i relativa Taula 265. Estudi del càncer de laringe Supervivència dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = I de la UICC.

Taula 266. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb poblacional càncer de laringe en ambdós sexes2000-2002. segons estadi. Estadi = II de la UICC. i relativa Taula 266. Estudi del càncer de laringe Supervivència observada dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = II de la UICC.

356 356

320


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ANYS

N

0

19

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100%

1

16

88,2

2

13

70,6

3

9

51,8

4

7

44,4

5

6

6

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100%

74,2 - 100,0

91,2

76,7 - 103,4

51,9 - 95,9

76,3

56,1 - 103,7

32,4 - 82,7

59,1

37,0 - 94,4

25,4 - 77,5

52,7

30,2 - 91,9

37,0

19,1 - 71,7

44,1

22,8 - 85,6

4

22,2

8,4 - 58,8

27,7

10,4 - 73,4

7

4

22,2

8,4 - 58,8

27,7

10,4 - 73,4

8

2

22,2

8,4 - 58,8

29,0

10,9 - 76,9

Taula 267. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = III de la UICC.

ANYS

N

0

40

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100%

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

1

28

71,6

58,6 - 87,3

72,7

59,6 - 88,7

2

23

60,6

46,8 - 78,4

62,4

48,2 - 80,7

3

18

51,9

38,0 - 70,9

54,8

40,1 - 74,8

4

15

42,7

29,2 - 62,6

45,7

31,2 - 66,9

5

11

39,5

26,1 - 59,6

43,5

28,8 - 65,7

6

8

31,1

18,3 - 52,8

34,7

20,4 - 58,9

7

5

31,1

18,3 - 52,8

36,0

21,2 - 61,2

8

3

31,1

18,3 - 52,8

38,1

22,4 - 64,7

100%

Taula 268. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = IV de la UICC.

ANYS

N

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

0

7

100%

1

4

42,9

18,2 - 100,0

43,9

18,7 - 102,4

2

4

42,9

18,2 - 100,0

43,9

18,7 - 102,4

3

4

42,9

18,2 - 100,0

43,9

18,7 - 102,4

4

3

28,6

8,9 - 92,2

33,3

10,3 - 107,4

100%

5

3

28,6

8,9 - 92,2

33,3

10,3 - 107,4

6

3

28,6

8,9 - 92,2

33,3

10,3 - 107,4

7

2

28,6

8,9 - 92,2

37,5

11,6 - 121,1

8

2

28,6

8,9 - 92,2

37,5

11,6 - 121,1

357 Taula 269. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi = Estadi desconegut. També s’ha valorat la supervivència utilitzant les mateixes agrupacions que el SEER: local, regional i disseminat. La supervivència relativa a cinc anys en els casos amb

321

malaltia local és de 65,2%, en els de malaltia regional és de 49,6% i si la malaltia tenia un estadi desconegut és de 33,3%. Només hi ha dos pacients amb malaltia


malaltia local és de 65,2%, en els de malaltia regional és de 49,6% i si la malaltia tenia un estadi desconegut és de 33,3%. Només hi ha dos pacients amb malaltia

Encarna Mur i Restoy

disseminada de debut i, per tant, aquesta informació no té interès (vegeu les taules 270 i 271). ANYS

N

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

0

78

100%

1

69

91,9

85,9 - 98,3

94,0

87,9 - 100,6

2

61

82,3

74,1 - 91,5

86,3

77,6 - 95,9

3

51

74,9

65,5 - 85,7

81,1

70,9 - 92,8

4

42

64,2

53,8 - 76,6

71,3

59,7 - 85,1

5

32

57,5

46,8 - 70,7

65,2

53,0 - 80,2

6

25

55,5

44,5 - 69,0

64,1

51,5 - 79,8

7

19

55,5

44,5 - 69,0

65,5

52,6 - 81,6

8

5

43,9

29,3 - 65,8

52,8

35,2 - 79,1

100%

Taula 270. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi LOCAL.

ANYS

N

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

0

36

100%

1

26

73,7

60,3 - 90,1

75,0

61,4 - 91,7

2

22

64,5

50,2 - 82,9

66,0

51,6 - 85,3

3

17

55,1

40,5 - 75,0

58,0

42,8 - 79,3

4

15

48,2

33,7 - 69,1

51,7

36,1 - 74,0

5

13

44,8

30,4 - 66,0

49,6

33,7 - 73,1

6

9

32,8

19,4 - 55,5

37,3

22,1 - 63,0

7

6

32,8

19,4 - 55,5

38,2

22,6 - 64,6

8

4

32,8

19,4 - 55,5

40,1

23,7 - 67,8

100%

Taula 271. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons estadi. Estadi REGIONAL.

358

322


relativa a cinc anys és de 50,9% en la localització supraglòtica, 68,8% en la glòtica i 15,9% quan la localització no està precisada (vegeu les taules 272, 273 i 274). Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

ANYS

N

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

0

47

100,0

1

37

76,6

65,4 – 89,7

77,8

66,4 – 91,1

2

32

67,8

55,7 – 82,7

69,7

57,2 – 84,9

3

27

61,1

48,5 – 76,9

64,3

51,0 – 81,0

4

22

51,4

38,6 – 68,4

55,4

41,6 – 73,7

5

17

46,3

33,7 – 63,8

50,9

37,0 – 70,1

6

14

40,6

28,0 – 58,7

45,3

31,3 – 65,6

7

11

40,6

28,0 – 58,7

46,3

32,0 – 67,0

8

6

40,6

28,0 – 58,7

47,6

32,9 – 68,9

100,0

Taula 272. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons sublocalització. Supraglotis.

ANYS

N

0

64

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100,0

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

1

57

94,9

89,5 - 100,0

96,5

91,0 - 101,6

2

50

83,1

74,0 – 93,2

86,5

77,1 – 97,0

3

41

75,6

65,2 – 87,6

80,9

69,8 – 93,8

4

36

68,0

56,7 – 81,4

74,3

62,0 – 89,1

100,0

5

29

61,8

50,0 – 76,3

68,8

55,7 – 85,0

6

22

59,2

47,2 – 74,3

67,2

53,6 – 84,3

7

15

59,2

47,2 – 74,3

68,6

54,7 – 86,0

8

4

44,4

27,7 – 71,1

52,3

32,7 – 83,8

Taula 273. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons sublocalització. Glotis.

ANYS

N

0

11

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100,0

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

1

5

40,9

19,4 – 86,3

42,1

19,9 – 88,7

2

4

40,9

19,4 – 86,3

43,0

20,4 – 90,7

3

3

27,3

9,1 – 81,5

30,8

10,3 – 92,1

4

2

13,6

2,3 – 79,7

15,9

2,7 – 92,9

5

2

13,6

2,3 – 79,7

15,9

2,7 – 92,9

100,0

Taula 274. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons sublocalització. No precisada.

359

També s’ha avaluat la supervivència segons l’interval des del moment del diagnòstic

a l’inici del tractament. La supervivència relativa a cinc anys en els casos on l’interval entre el diagnòstic a l’inici del tractament és inferior a sis setmanes és de 58% i si l’interval és superior és de 71% (vegeu les taules 275 i 276). ANYS

N

0

83

323

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 100,0

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 100,0


També s’ha avaluat la supervivència segons l’interval des del moment del diagnòstic a l’inici La supervivència relativa a cinc anys en elsRELATIVA casos on ANYS del tractament. N SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA SUPERVIVÈNCIA

Encarna Mur i Restoy

l’interval entre el a l’inici del tractament és inferior a sis setmanes és de 0 83 diagnòstic100,0 100,0 78,9les – 94,1 87,8 58% i 1si l’interval69és superior 86,1 és de 71% (vegeu taules 275 i 276).

80,4 – 95,9

2

60

ANYS 3

N 50

04

83 42

100,0 58,1

48,0 – 70,4

100,0 63,4

52,4 – 76,9

15

69 32

86,1 52,1

78,9 41,8––94,1 64,9

87,8 58,0

80,4 46,6– –95,9 72,3

26

60 24

74,7 46,2

65,7 35,7––84,9 59,8

77,7 52,4

68,3 40,5– –88,3 67,9

37

50 16

68,0 46,2

58,4 35,7––79,2 59,8

72,6 53,7

62,4 41,5– –84,6 69,6

48

42 6

58,1 46,2

48,0 35,7––70,4 59,8

63,4 55,1

52,4 42,6– –76,9 71,4

74,7

65,7 – 84,9

SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 68,0 58,4 – 79,2

77,7

68,3 – 88,3

SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 72,6 62,4 – 84,6

5 32 52,1 41,8 – 64,9 58,0 46,6 – 72,3 Taula 275. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa dels pacients amb24càncer de laringe sexes segons l’interval diagnòstic 6 46,2 en ambdós 35,7 – 59,8 52,4 entre el 40,5 – 67,9 i el

tractament. Menys de 6 setmanes.

7

16

8 ANYS

6N

46,2

35,7 – 59,8

53,7

46,2 35,7 – 59,8 SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA

41,5 – 69,6

55,1 42,6 – 71,4 SUPERVIVÈNCIA RELATIVA

Taula 0 275. Estudi poblacional del100,0 càncer de laringe 2000-2002. Supervivència 25 100,0 observada i relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons l’interval entre el diagnòstic i el 1 22 6 setmanes.87,5 75,2 -100,0 88,8 76,3 - 101,4 tractament. Menys de

2 ANYS 3 0 4 1 5 2 6 3 7 4 8 5

20 N 17 25 14 22 13 20 10 17 8 14 3 13

79,2 64,5 – 97,2 SUPERVIVÈNCIA OBSERVADA 74,8 59,2 – 94,5 100,0 65,1 48,1 – 88,1 87,5 75,2 -100,0 65,1 48,1 – 88,1 79,2 64,5 – 97,2 59,7 42,1 – 84,5 74,8 59,2 – 94,5 59,7 42,1 – 84,5 65,1 48,1 – 88,1 49,7 30,2 – 81,9 65,1 48,1 – 88,1

81,3 66,2 – 99,8 SUPERVIVÈNCIA RELATIVA 78,5 62,1 – 99,2 100,0 70,0 51,7 – 94,8 88,8 76,3 - 101,4 71,0 52,4 – 96,1 81,3 66,2 – 99,8 66,3 46,8 – 93,8 78,5 62,1 – 99,2 67,3 47,6 – 95,3 70,0 51,7 – 94,8 56,9 34,5 – 93,7 71,0 52,4 – 96,1

Taula 276. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Supervivència observada i relativa 6 10 59,7 42,1 – 84,5 66,3 46,8 – 93,8 dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons l’interval entre el diagnòstic i el tractament. Més de86 setmanes. 59,7 7 42,1 – 84,5 67,3 47,6 – 95,3

3 estudi de49,7 30,2 – 81,9 – 93,7i la S’ha 8realitzat un factors pronòstics, on podem 56,9 veure que 34,5 l’estadi

sublocalització a la laringe factors determinants la supervivència eni l’anàlisi Taula 276. Estudi poblacional delsón càncer de laringe 2000-2002.de Supervivència observada relativa dels pacients amb càncer de laringe en ambdós sexes segons l’interval entre el diagnòstic i el univariant Més (vegeu taula 277). tractament. de 6 la setmanes. S’ha realitzat un estudi de factors pronòstics, on podem veure que l’estadi i la FACTOR ESTUDIAT

SIGNIFICACIÓ

sublocalització a la laringe són factors determinants de la supervivència en l’anàlisi Edat (< 65 vs. ≥ 65anys)

0,07

univariant (vegeu la taula 277).

Localització (supraglotis vs. glotis) 360

0,04

Temps diagnòstic- tractament (<6 vs. ≥ 6 setmanes) FACTOR ESTUDIAT Estadi (TNM) Estadi (SEER) (Local, regional i disseminat)

0,18 SIGNIFICACIÓ < 0,001 < 0,001

360

Taula 277. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Factors pronòstics. Anàlisi univariant.

S’ha efectuat una anàlisi multivariant de la supervivència. Es pot veure com l’edat i l’estadi són factors pronòstics independents. No són factors pronòstics independents la sublocalització dintre de la laringe, ni tampoc l’interval de temps entre el moment del diagnòstic i l’inici del tractament (vegeu la taula 278).

324

FACTOR ESTUDIAT

SIGNIFICACIÓ


S’ha efectuat una anàlisi multivariant de la supervivència. Es pot veure com l’edat i S’ha efectuat una anàlisi multivariant de la supervivència. Es pot veure com l’edat i l’estadi independents l’estadi són són factors factors pronòstics pronòstics independents. independents. No No són són factors factors pronòstics pronòstics independents

Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

la entre el el moment moment lasublocalització sublocalització dintre dintre de de la la laringe, laringe, ni ni tampoc tampoc l’interval l’interval de de temps temps entre del deldiagnòstic diagnòstic ii l’inici l’inici del del tractament tractament (vegeu (vegeu la la taula taula 278). 278). FACTOR FACTOR ESTUDIAT ESTUDIAT Edat Edat(< (<65 65 vs. vs.≥≥ 65anys) 65anys)

SIGNIFICACIÓ SIGNIFICACIÓ 0,02 0,02

Localització Localització (supraglotis (supraglotis vs. vs. glotis) glotis) Temps diagnòstictractament Temps diagnòstic- tractament (<6 (<6 vs. vs. ≥≥ 66 setmanes) setmanes)

0,18 0,18 0,87 0,87

Estadi Estadi (SEER) (SEER) (Local, (Local, regional regional ii disseminat) disseminat)

0,006 0,006

Taula pronòstics. Anàlisi Anàlisi Taula 278. 278. Estudi Estudi poblacional poblacional del del càncer càncer de de laringe laringe 2000-2002. 2000-2002. Factors Factors pronòstics. multivariant. multivariant.

4.13.6.7 Segones neoplàsies en aquests grup de pacients 4.13.6.7. EGONES NEOPLÀSIES NEOPLÀSIES EN EN AQUESTS AQUESTS GRUP GRUP DE DE PACIENTS PACIENTS 4.13.6.7. SSEGONES

Hi ha 35 pacients amb càncer de laringe que han fet una segona neoplàsia, 23%. D’aquestes la més freqüent la de pulmó Hi 35 càncer laringe fet segona neoplàsia, 23%. Hi ha ha 35 pacients pacients amb amb segones càncer de deneoplàsies, laringe que que han han fet una una segona és neoplàsia, 23%. amb 12 casos seguida de l’esfera de cap i coll amb 7 casos, l’esòfag amb D’aquestes segones neoplàsies, la més freqüent és la de pulmó amb 12 casos seguida D’aquestes segones neoplàsies, la més freqüent és la de pulmó amb 12 casos seguida 1de cas de neoplàsia i la bufeta de l’orina amb 1 cas. La resta de segones la bufeta bufeta de de de l’esfera l’esfera de de cap cap ii coll coll amb amb 77 casos, casos, l’esòfag l’esòfag amb amb 11 cas cas de de neoplàsia neoplàsia ii la neoplàsies no tenien l’alcohol i el tabac com a agents etiològics coneguts l’orina amb 1 cas. La resta de segones neoplàsies no tenien l’alcohol i el tabac com l’orina amb 1 cas. La resta de segones neoplàsies aa (vegeu la taula 279). agents agents etiològics etiològics coneguts coneguts (vegeu (vegeu la la taula taula 279). LOCALITZACIÓ LOCALITZACIÓ

NOMBRE NOMBRE CASOS

% TOTAL SEGONES NEOS

Pulmó Pulmó

12 12

34,2

ORL ORL

77

20,0

Esòfag Esòfag

11

2,9

Bufeta Bufetaurinària urinària

11

2,9

Pròstata Pròstata

44

11,4

Colorectal Colorectal

33

8,5

Pell Pell

22

5,7

Mama Mama

11

2,9

Ronyó

1

2,9

Ovari

1

2,9

Hepatocarcinoma

1

2,9

Limfoma

1

2,9

TOTAL

35

361

Taula 279. Estudi poblacional del càncer de laringe 2000-2002. Segones neoplàsies dels pacients amb càncer de laringe.

4.13.7. Discussió Tant a la demarcació de Tarragona com a d’altres registres, el càncer de laringe és la localització més freqüent dintre de l’esfera dels tumors de cap i coll quan s’analitzen per localitzacions sense agrupar cavitat oral i faringe, d’una banda, i laringe, de

325 l’altra. Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 1.266 casos a la demarcació de Tarragona, el 36,1% del total dels càncers de cap i coll. La TA d’incidència en el


Encarna Mur i Restoy

4.13.7 Discussió Tant a la demarcació de Tarragona com a d’altres registres, el càncer de laringe és la localització més freqüent dintre de l’esfera dels tumors de cap i coll quan s’analitzen per localitzacions sense agrupar cavitat oral i faringe, d’una banda, i laringe, de l’altra. Del 1980 al 2005 s’han diagnosticat 1.266 casos a la demarcació de Tarragona, el 36,1% del total dels càncers de cap i coll. La TA d’incidència en el període 1998-2002 és de 6,1 casos per 100.0000 habitants/any en ambdós sexes. Predomina clarament en el sexe masculí, igual que al SEER, però amb una diferència més marcada a la demarcació de Tarragona (vegeu la taula 68). Dintre dels registres d’Espanya, el de Tarragona té una TA d’incidència intermèdia en els homes, 11,7 casos per 100.0000 habitants/any, encara que és alta dintre dels registres mundials. En les dones, la TA d’incidència de càncer de laringe a nivell mundial és baixa globalment; en particular, a Tarragona amb una TA de 0,5 casos per 100.000 habitants. Per comparació amb els altres registres d’Espanya, en les dones de Tarragona la TA d’incidència és intermèdia (vegeu les figures 148 i 149) (Curado 2007). A Tarragona en el període 1998-2002, la mitjana d’edat al moment del diagnòstic del càncer de laringe va ser de 64,4 anys, 64,2 en els homes i 57,4 en les dones. Al SEER en el període 2002-2006, és de 65 anys tant en les dones com en els homes de totes les races. En negres, la mitjana d’edat és inferior als blancs dels EUA i als casos de l’RCT. A partir dels 45 anys, tant a Tarragona com als EUA (SEER 2009), es veu un increment progressiu dels càncers de laringe en els homes, la màxima incidència es veu entre els 60 i 80 anys. Dels 1.272 casos diagnosticats en els vint-i-cinc anys de l’estudi, el 94,8% tenen verificació histològica. La histologia més freqüent, com en la majoria de càncers de cap i coll, és el carcinoma escamós. El 88,5% dels càncers de laringe diagnosticats entre 1998 i 2002 a Tarragona són carcinomes escamosos, xifra similar al SEER. El càncer de laringe, com la majoria dels càncers de cap i coll, té relació amb el tabac, en especial amb el negre (Sancho i Garnier 1993; De Stefani 2004). Valorant com els canvis en l’hàbit poden influenciar en l’evolució de la TA d’incidència dels tumors tabacodependents, segons les Enquestes de Salut de Catalunya (ESCA 1994, 2002 i 2006) la preva-

326


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

lença de fumadors de ≥ 15 anys està baixant: el 1994 era de 32,7, 42,3 en els homes i 21,7 en les dones; el 2002 va passar a 31,0 en els homes i 25,9 en les dones, i el 2006 era de 29,4, 34,5 en els homes i 24,4 en les dones (vegeu la figura 32). A les figures 150,151 i 152 es veu la tendència de la incidència en tots els registres de càncer d’Espanya dels tumors tabacodependents57 i es pot observar com l’abandonament progressiu de l’hàbit tabàquic està afectant la TA d’incidència, especialment en els homes. A la taula 280 (GLOBOCAN 2008), es pot veure la relació de la TA d’incidència del càncer de laringe, el càncer de pulmó i el càncer de bufeta en tot món. Tarragona, dintre del Southern Europa, té una TA d’incidència alta dels tres tumors. A Tarragona en el període 1982-2004, la tendència de la incidència del càncer de laringe ha presentat un descens no significatiu del 0,1% en ambdós sexes. En els homes el descens és del 0,3% i en les dones hi ha hagut un increment significatiu del 19,1%, si bé la incidència d’aquest tumor en les dones és baixa i presenta una raó de sexes de 27,7. La raó de sexes dels altres càncers tabacodependents és de 8,2 en el de pulmó i de 6,6 en el de bufeta. Com a l’RCT, en els altres sis RCBP d’Espanya hi ha hagut una reducció de la incidència en els homes i un augment en les dones (de Souza 2011). El càncer de laringe té més relació amb el tabac que amb el consum d’alcohol i es creu que les modificacions en la tendència de la incidència del càncer de laringe en cadascun dels sexes poden estar relacionades amb el canvi de l’hàbit tabàquic en la població, ja que s’ha observat una reducció del consum en els homes i un increment en les dones, especialment en les joves (de Souza 2011). A les figures 153 i 154, es poden veure els canvis de les TA d’incidència del càncer de laringe en comparar el períodes 1993-1997 i 1998-2002 en diferents registres del món (Parkin 2002; Curado 2007). En aquests dos últims períodes del CIFC no es veuen diferències remarcables en ambdós sexes, tenint en compte la baixíssima incidència d’aquests tumors en les dones. El càncer de laringe és el que té la mortalitat més elevada dels càncers de cap i coll pel fet que és el que té més incidència. A la demarcació de Tarragona en el període 1998-2002 va haver-hi 22 casos per any, 21,4

57 Els tumors tabacodependents són laringe, bufeta i pulmó (Izarzugaza 2010).

327


Encarna Mur i Restoy

en els homes i 0,6 en les dones. La majoria dels casos es veuen en els homes, el 2,6% del total de morts per càncer.58 LARINGE-HOMES 16,1

Espanya, País Basc

15,4

Espanya, Saragossa

14,6

Espanya, Astúries

14,3

Espanya, Múrcia Polònia, Kielce

13,2

Espanya, Navarra

13,2 11,7

Espanya, Tarragona

11,2

Espanya, Granada

11

*Turquia, Izmir

10,8

Espanya, Illes Canàries

10,5

Espanya, Conca

10,1

Espanya, Albacete

9,7

Espanya, Girona

8,9

Itàlia, Parma

8,8

Argentina, Badia Blanca

8,6

EUA, SEER: Negres

8,2

Itàlia, Varese

8

Suïssa, Neuchâtel

8

EUA, Hawaii: Blancs

7,8

Brasil, Goiânia

7,8

Itàlia, Torí

7,6

Eslovènia

6,5

India, Bombai

6,5

República Txeca

6,4

França, Baix Rin

6,4

Regne Unit, Escòcia

6,1

Israel: No jueus

5,8

Itàlia, Siracusa

5,6

Suïssa, Ginebra

5,5

França, Tarn

5,4

Colòmbia, Cali EUA, SEER: Blancs no hispans

4,9

Àustria

4,9 4,9

Regne Unit, Northern i Yorkshire

4,9

Regne Unit, Irlanda del Nord Malàisia, Penang

4,7

Dinamarca

4,7

4,7

Polinèsia Francesa

4,6

Israel: Jueus

4,6

Corea, Daejeon

4,4

*Xina, Hong Kong

4,4

Singapur

4,4

Alemanya, Munic

4,3

Irlanda

4,2

Egipte, Gharbia

4,2

EUA, Hawaii: Hawaians

Austràlia, Nova Gales del Sud

4,1 3,9

Canadà

3,8

Tailàndia, Songkhla

3,7

EUA, SEER: Blancs hispans

3

Noruega Kuwait: Kuwaitians

2,7

Finlàndia

2,6

Nova Zelanda

2,6 2

*Perú, Trujillo

2

Suècia

1,9

EUA, SEER: API

1,5

Equador, Quito

1,2

Xile, Valdívia 0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Figura 148. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de laringe en homes.

58 Excepte càncers de pell no melanoma i carcinomes in situ.

328


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

LARINGE-DONES 1,8

EUA, SEER: Negres

1,4

EUA, Hawaii: Hawaians

1,3

Regne Unit, Escòcia EUA, SEER: Blanc no hispans

1,2 1,2

Polònia, Kielce

1,1

Colòmbia, Cali

1,1

Suïssa, Neuchâtel

1,1

Regne Unit, Irlanda del Nord

1

Dinamarca

1

Regne Unit, Northern i Yorkshire

0,9

Brasil, Goiânia

0,8

India, Bombai

0,8

Espanya, País Basc Canadà

0,7

Israel: Jueus

0,7

Irlanda

0,7 0,7

Eslovènia

0,7

Suïssa, Ginebra Argentina, Badia Blanca

0,6

*Perú, Trujillo

0,6

Israel: No jueus

0,6

República Txeca

0,6

França, Baix Rin

0,6 0,6

França, Tarn

0,6

Alemanya, Munic

0,6

Itàlia, Torí

0,6

EUA, Hawaii: Blancs EUA, SEER: Blancs hispans

0,5

Kuwait: Kuwaitians

0,5

Malàisia, Penang

0,5

*Turquia, Izmir

0,5

Àustria

0,5 0,5

Itàlia, Parma Noruega

0,5

Espanya, Astúries

0,5 0,5

Espanya, Illes Canàries

0,5

Espanya, Múrcia

0,5

Espanya, Tarragona Corea, Daejeon

0,4

Tailàndia, Songkhla

0,4

Espanya, Navarra

0,4

Espanya, Saragossa

0,4

Suècia

0,4

Austràlia, Nova Gales del Sud

0,4 0,4

Nova Zelanda Egipte, Gharbia

0,3

EUA, SEER: API

0,3 0,3

*Xina, Hong Kong Singapur

0,3

Itàlia, Siracusa

0,3 0,3

Polinèsia Francesa Equador, Quito

0,2

Finlàndia

0,2

Itàlia, Varese

0,2

Espanya, Albacete

0,2

Espanya, Girona

0,2 0,2

Espanya, Granada

0,1

Xile, Valdívia

0

Espanya, Conca 0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

Figura 149. Incidència. Comparació amb altres registres 1998-2002. Càncer de laringe en dones.

329


com l’abandonament progressiu de l’hàbit tabàquic està afectant la TA d’incidència, Encarna Mur i Restoy

especialment en els homes.

Figura 150. Tendència de la incidència del càncer de pulmó per sexe als RBP d’Espanya.

Figura 151. Tendència de la incidència del càncer de laringe per sexe als RBP d’Espanya.

Durant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de laringe ha presentat una reducció de la mortalitat de l’1,5% que no ha estat significativa (IC95% -3,0, 0,1). En les dones, la tendència de la mortalitat té un augment significatiu del 18,4%. La tendència de la mortalitat del càncer de laringe en ambdós sexes s’ha reduït un 1,3%, reducció estadísticament no significativa. La reducció de la mortalitat també s’ha vist a 97 Els tumors són bufeta i pulmó 2008; (Izarzugaza 2010).2010). Europatabacodependents i és més marcada enlaringe, els homes (Bossetti La Vecchia 366 Si comparem la tendència de la mortalitat dels tumors tabacodependents més importants del 2001 al 2007 als RCBP d’Espanya, es veu que la reducció de la mortalitat és més marcada en els homes afectats de càncer de laringe (vegeu la taula 281).

330


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

19,1%, si bé la incidència d’aquest tumor en les dones és baixa i presenta una raó de sexes de 27,7. La raó de sexes dels altres càncers tabacodependents és de 8,2 en el de pulmó i de 6,6 en el de bufeta. Com a l’RCT, en els altres sis RCBP d’Espanya hi ha hagut una reducció de la incidència en els homes i un augment en les dones (de Souza 2011). El càncer de laringe té més relació amb el tabac que amb el consum d’alcohol i es creu que les modificacions en la tendència de la incidència del càncer de laringe en cadascun dels sexes poden estar relacionades amb el canvi de l’hàbit tabàquic en la població, ja que s’ha observat una reducció del consum en els homes i un increment en les dones, especialment en les joves (de Souza 2011). Figura 152. Tendència de la incidència del càncer de bufeta per sexe als RBP d’Espanya. A les figures 153 i 154, es poden veure els canvis de les TA d’incidència del càncer de laringe en comparar el períodes 1993-1997 i 1998-2002 en diferents registres del món

A la taula (GLOBOCAN pot veure la relació de la (Parkin 2002; Curado282 2007). En aquests dos2008), últims es períodes del CIFC no es veuen

TA mortalitat del càncer desexes, laringe, de pulmó iincidència el de A diferències lade taula 280 (GLOBOCAN 2008), es tenint pot el veure la relació de la TAcàncer d’incidència del remarcables en ambdós encàncer compte la baixíssima bufeta en tot el món. Tarragona, dintre del Southern Europa, té una TA d’aquests en el les càncer dones. de pulmó i el càncer de bufeta en tot món. Tarragona, càncer de tumors laringe, de mortalitat alta del tres tumors, especialment del càncer de laringe i dintre del Southern Europa, té una TA d’incidència alta dels tres tumors. el de bufeta. 1 2 3

PAÍS Austràlia, Nova Gales del Sud NORTHEM AMERICA Colòmbia, Cali EASTERN ASIA Finlàndia MORE DEVELOPED REGIONS

PULMÓ 41,5 32 31,3

LARINGE 2,5 1,4 2,9

BUFETA 12 3,8 9,3

4 5 6 7

POLYNESIA EUA, SEER: Negres NORTHERN EUROPE EUA, SEER: Blancs WESTERN EUROPE Índia, Bombai CENTRAL&EASTERN EUROPE Itàlia, Torí

30,1 29,6 29,5 28,7

1,5 2,1 2,9 3,9

4,5 9 10,4 7,2

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

França, Baix Rin

SOUTHERN EUROPE 28 4,1 Japó, Hiroshima AUSTRALIA/NEW ZEALAND 25,7 1,6 Girona WORLD 23 2,3 Múrcia SOUTH-EASTERN ASIA 20 1,5 Navarra LESS DEVELOPED REGIONS 19,1 2 Tarragona CARIBBEAN 18,5 3,9 0 5 10 15 WESTERN ASIA 17,3 TA 3,3 CIFV-VIII CIFV-IX SOUTHERN AFRICA 16,5 2,9 SOUTH AMERICA 13,8 Figura 153. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer 3,1 de laringe homes. CENTRAL AMERICA 8,9 1,6 NORTHERN AFRICA 8,3 2 RCT 1998-2002

27,6

6

en

11,3 6,3 5,3 2,7 3,3 3,7 7,4 4,2 3,7 2,2 8,2 21,8

Taula 280. Taxa ajustada d’incidència del càncer 331 de pulmó, laringe i bufeta en ambdós sexes i totes les edats en diferents zones geogràfiques (GLOBOCAN 2008).

368


A la taula 280 (GLOBOCAN 2008), es pot veure la relació de la TA d’incidència del

Encarna i Restoy càncer Mur de laringe, el càncer de pulmó i el càncer de bufeta en tot món. Tarragona, dintre del Southern Europa, té una TA d’incidència alta dels tres tumors.

1 2 3

PAÍS NORTHEM AMERICA EASTERN ASIA MORE DEVELOPED REGIONS

PULMÓ 41,5 32 31,3

LARINGE 2,5 1,4 2,9

BUFETA 12 3,8 9,3

4 5 6 7

POLYNESIA NORTHERN EUROPE WESTERN EUROPE CENTRAL&EASTERN EUROPE

30,1 29,6 29,5 28,7

1,5 2,1 2,9 3,9

4,5 9 10,4 7,2

SOUTHERN EUROPE AUSTRALIA/NEW ZEALAND WORLD SOUTH-EASTERN ASIA LESS DEVELOPED REGIONS CARIBBEAN WESTERN ASIA SOUTHERN AFRICA SOUTH AMERICA CENTRAL AMERICA NORTHERN AFRICA

28 25,7 23 20 19,1 18,5 17,3 16,5 13,8 8,9 8,3

4,1 1,6 2,3 1,5 2 3,9 3,3 2,9 3,1 1,6 2

11,3 6,3 5,3 2,7 3,3 3,7 7,4 4,2 3,7 2,2 8,2

RCT 1998-2002

27,6

6

21,8

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Taula 280. Taxa ajustada d’incidència del càncer de pulmó, laringe i bufeta en ambdós sexes i totes les edats en diferents zones geogràfiques (GLOBOCAN 2008).

La supervivència observada a cinc anys del càncer de laringe a Tarragona en el període 1995-1999 va ser de 57,9% en els homes i de A Tarragona en el període 1982-2004, la tendència de la incidència del càncer de 57,1% en les dones, i la supervivència relativa va ser de 65,3% i 58,8%, laringe ha presentat un descens no significatiu del 0,1% en ambdós sexes. En els respectivament. La reducció més important de la supervivència es prehomes el descens és del 0,3% i en les dones hi ha hagut un increment significatiu del senta durant els tres primers anys de seguiment que corresponen al període de risc de recaiguda de la malaltia (vegeu la figura 145). Els 367 càncers localitzats a la glotis tenen una supervivència relativa més alta que la resta de localitzacions de la laringe, fet que també ha constatat l’RCBP de Saragossa (Bezerra 2012). A les figures 155 i 156, es pot veure que el càncer de laringe té una supervivència relativa a cinc anys que està en la franja mitja-alta, tant en els homes com en les dones, a la demarcació de Tarragona en el període 1995-1999. La supervivència relativa a cinc anys del càncer de laringe varia en funció de la sublocalització dintre de la laringe, la millor supervivència es veu en la glotis respecte a la supraglotis.59 Això es pot entendre perquè quan el tumor es troba a la glotis dóna símptomes precoços i en les 59 La glotis i la supraglotis són les dues sublocalitzacions més freqüents.

332


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

fases inicials no disseminen, ja que a nivell glòtic no hi ha xarxa limfàtica de drenatge. Tarragona té una supervivència similar al SEER en la raça blanca i superior en la raça negra (vegeu la taula 283). Austràlia, Nova Gales del Sud Colòmbia, Cali Finlàndia França, Baix Rin EUA, SEER: Negres EUA, SEER: Blancs

Índia, Bombai Itàlia, Torí Japó, Hiroshima Girona Múrcia Navarra Tarragona 0

1 CIFV-VIII

TA

2 CIFV-IX

Figura 154. Incidència. Comparació CIFC-VIII vs. CIFC-IX. Càncer de laringe en dones.

Les dades deéssupervivència delsmés pacients amb càncer dei laringe a El càncer de laringe el que té la mortalitat elevada dels càncers de cap coll la demarcació de Tarragona estan dins el rang esperat en una comunitat pel fet que és el que té més incidència. A la demarcació de Tarragona en el període que1998-2002 disposa la dotació alshomes procediments diagnòstics i va de haver-hi 22 casosnecessària per any, 21,4per en els i 0,6 en les dones. La 98 terapèutics malaltia La de supervivència és majoria delsque casosaquesta es veuen en els homes,requereix. el 2,6% del total morts per càncer.relativa una forma d’estimar la probabilitat de supervivència d’un càncer, desDurant el període 1982-2004, en els homes, el càncer de laringe ha presentat una prés d’ajustar les altres causes de mort d’una determinada comunitat. reducció de la mortalitat de l’1,5% que no ha estat significativa (IC95% -3,0, 0,1). En En aquest sentit, és el paràmetre que ens permet fer comparacions amb les dones, la tendència de la mortalitat té un augment significatiu del 18,4%. La els resultats d’altres regions geogràfiques, a diferència de la supervivèntendència de la mortalitat del càncer de laringe en ambdós sexes s’ha reduït un cia observada en què es troben incloses totes les altres causes de mort. 1,3%, reducció estadísticament no significativa. La reducció de la mortalitat també A la figura 157, es pot veure la comparació de les xifres de supervivèns’ha vist a Europa i és més marcada en els homes (Bossetti 2008; La Vecchia 2010). cia relativa a cinc anys ajustada per edat60 amb l’EUROCARE i amb el Si comparem tendència de dels tumors tabacodependents més SEER, en què la Tarragona és lala mortalitat quarta millor. importants del 2001 al 2007 als RCBP d’Espanya, es veu la reducció de relativa la Si es comparen les corbes corresponents a laque supervivència mortalitat és més marcada en els homes afectats de càncer de laringe (vegeu la taula del càncer de laringe a la demarcació de Tarragona dels pacients diag281).

60 Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE. 98

Excepte càncers de pell no melanoma i carcinomes in situ.

333

369


Encarna Mur i Restoy

nosticats en els períodes 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot observar que hi ha hagut una estabilització provocada perquè els homes són majoritaris. Aquest fet també es veu als RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia (Hakulinen 2010). En el període 1985-1989, els resultats a cinc anys van ser inferiors als del conjunt d’Europa segons les dades de l’estudi EUROCARE 2. En el període 1990-1994 corresponent a l’EUROCARE 3, va passar el mateix en els homes. En l’últim període corresponent l’EUROCARE 4, els resultats s’han invertit i la supervivència relativa a cinc anys en ambdós sexes i en els homes va ser més alta a Tarragona (RCT) que a Europa (vegeu la taula 284). 2001

2002

2003

2004

Pulmó

69,5

67,3

67,9

67,0

Bufeta

13,7

13,7

13,7

Laringe

7,6

7,3

6,9

2005

2006

2007

PAC

IC95%

65,4

65,0

64,5

-1,3

-1,6 - -1,0

13,8

13,3

13,2

12,8

-1,2

-1,8 - -0,6

6,5

6,3

5,9

5,5

-5,5

-6,3 - -4,6

HOMES

DONES Pulmó

6,9

7,3

7,6

8,2

8,1

8,7

8,9

3,5

2,7 - 4,3

Bufeta

1,9

1,7

1,8

1,8

1,7

1,7

1,8

-0,8

-2,2 - 0,5

Laringe

0,2

0,3

0,3

0,2

0,2

0,2

0,3

-0,03

-4,3 - 4,5

Taula 281. Taxa ajustada de mortalitat per sexe dels principals tumors tabacodependents a Espanya 99 en el període 2001-2007.

El nombre de casos2008), prevalents de càncer de laringe demarcació A la taula 282 (GLOBOCAN es pot veure la relació de la TA adelamortalitat del

de Tarragona a 31 el decàncer desembre de 2004 de 406 homes, 82 càncer de laringe, de pulmó i elés càncer decasos bufetaenenelstot el món. casos en lesdintre dones 488 casos en ambdós La taxaalta dedel prevalença és Tarragona, deliSouthern Europa, té una TAsexes. de mortalitat tres tumors, de 119,11 en els homes i de 24,36 en les dones. Les comparacions interespecialment del càncer de laringe i el de bufeta. nacionals de les xifres de prevalença han d’efectuar-se segons les taxes BUFETA dePAÍS prevalença.61 Al SEER a 1 de PULMÓ gener de 2005,LARINGE la taxa de prevalença és 1 NORTHEM AMERICA 30,4 0,7 2,2 de 0,0195%, amb 19,5 casos per 100.000 habitants, 31,7 en els homes i 7,6 2 EASTERN ASIA 26,8 0,7 1,3 en3 lesMORE dones (SEER REGIONS 2009). DEVELOPED 24,9 1,2 2,5 4 POLYNESIAles dades de l’RCT sobre 26,6 la tendència 1,7 temporal de 1,1la inciSegons 5 NORTHERN EUROPE 24,7 0,7de pacients vius 2,9 amb dència i de la mortalitat, es preveu que el nombre 6 WESTERN EUROPE 23,8 0,9 2,5 diagnòstic de càncer de laringe s’incrementi de manera moderada en 7 CENTRAL&EASTERN EUROPE 25,5 2,4 3 8 SOUTHERN EUROPE 23,8 1,8 3,3 9 AUSTRALIA/NEW ZEALAND 19,7 0,6 2 10 WORLD 19,4 1,2 2 61 La taxa de prevalença és el nombre de casos per 100.000 habitants en una data deter11 SOUTH-EASTERN ASIA 17,6 0,8 1,4 minada. 12 LESS DEVELOPED REGIONS 16,8 1,2 1,6 13 CARIBBEAN 16,9 2,2 1,7 14 15 16

WESTERN ASIA SOUTHERN AFRICA SOUTH AMERICA

15,9 334 15,5 12,6

1,8 1,7 1,7

3,8 2,7 1,6


Taula 281. Taxa ajustada de mortalitat per sexe dels principals tumors tabacodependents91,5 a Espanya Tiroides 99 en el període 2001-2007. 90,4 Melanoma de pell

Incidència i supervivència del càncer85de cap i coll...

Limfoma de Hodgkin

82,5 Mama A la taula 282 (GLOBOCAN 2008), es pot veure la relació de la TA de mortalitat del 73,5

Cos uterí

69,5 en tot el món. urinària càncer deBufeta laringe, el càncer de pulmó i el càncer de bufeta 66,1

Coll uterí

unTarragona, futur. Les projeccions indiquen que elalta nombre casos dintre deltous Southerncalculades Europa, té una TA de mortalitat del tres de tumors, 62,9 Teixits 59,1 Laringe prevalents ésdel decàncer 582 casos el 2010 i serà de 658 casos el 2015. especialment de laringe i el de bufeta. 58,6 Limfoma no Hodgkin 57,3

Totes no pell

52,7

Ronyó

PAÍS PULMÓ LARINGE BUFETA 50,9 Còlon 1 NORTHEM AMERICA 30,4 2,2 47,3 0,7 Recte i anus 42,1 Cav. oral i faringe 2 EASTERN ASIA 26,8 0,7 1,3 39,6 Leucèmia 3 MORE DEVELOPED REGIONS 24,9 35,2 1,2 2,5 Ovari 4 POLYNESIA Mieloma 26,6 32,4 1,7 1,1 24,9 Estómac 5 NORTHERN EUROPE 24,7 0,7 2,9 22,3 Encèfal i SNC 6 WESTERN EUROPE 23,8 0,9 2,5 20,5 Esòfag 15,6 Bufeta i vies biliarsEUROPE 7 CENTRAL&EASTERN 25,5 2,4 3 13,9 Fetge 8 SOUTHERN EUROPE 23,8 1,8 3,3 12,4 Pulmó Pàncreas 3,4 9 AUSTRALIA/NEW ZEALAND 19,7 0,6 2 10 WORLD 1,2 2 100 0 20 19,4 40 60 80 11 SOUTH-EASTERN ASIA 17,6 0,8 1,4 156. Tarragona 1995-1999. Supervivència relativa a 51,2 anys per tipus tumoral 12 Figura LESS DEVELOPED REGIONS 16,8 1,6 en 13 dones. CARIBBEAN 16,9 2,2 1,7 WESTERN ASIA 1,8 3,8 La14supervivència relativa a cinc anys 15,9 del càncer de laringe varia en funció de la 15

SOUTHERN AFRICA

15,5

1,7

2,7

sublocalització dintre de la laringe, la millor supervivència es veu en1,6la glotis 16 SOUTH AMERICA 12,6 1,7 100 17 CENTRAL AMERICA 1 respecte a la supraglotis. Això es pot 8,5 entendre perquè quan el tumor es0,8 troba a la 18 NORTHERN AFRICA 5,5 glotis dóna símptomes precoços i en les7,8 fases inicials no 1,2 disseminen, ja que a nivell RCT 1998-2002

21,1

1,9

5,3

glòtic no hi ha xarxa limfàtica de drenatge. Tarragona té una supervivència similar al Taula 282. Taxa ajustada de mortalitat del càncer de pulmó, laringe i bufeta en ambdós sexes i totesen les la edats en blanca diferentsi zones geogràfiques (GLOBOCAN 2008). la taula 283). SEER raça superior en la raça negra (vegeu

SEER TARRAGONA Izarzugaza (2010). Tobacco-related1988-2001 tumours of the lung, bladder and larynx: changes in 1995-1999 Spain. Ann.Oncol., 21 Suppl 3, iii52-iii60. HOMES DONES AMBDÓS SEXES Sublocalització % casos BLANCS NEGRES BLANCS NEGRES 99

370

Glotis

54,6

82,2

72,8

78

69,9

84,1

Supraglotis

32,9

48,5

36,9

52,7

45,7

51,7

Subglotis

1,4

46,5

30,3

37,7

Taula 283. Tarragona 1995-1999. Supervivència relativa a 5 anys segons sublocalitzacions i comparació amb el SEER.101

Les dades de supervivència dels pacients ambresultats càncer de de laringe a la demarcació Pel que fa a la comparació dels l’estudi de base de po-

Tarragona a estan dins el rang esperat ens’ha una valorat comunitatlaque disposa de en la dotació blacional Tarragona 2000-2002, distribució estadis

i 100 si Lal’estadi l’edat alsóndiagnòstic, com a factors pronòstics, tenen una glotis i laisupraglotis les dues sublocalitzacions més freqüents. 101 SEER 1988-2001 (Piccirillo 2007). supervivència similar entre el SEER (SEER 2009) i Tarragona. Per poder 372 comparar-nos amb el SEER per estadis, els càncers de laringe s’han classificat en localitzats, quan només hi ha malaltia local i pot ser des d’un

335


important de la supervivència es presenta durant els tres primers anys de seguiment que corresponen al període de risc de recaiguda de la malaltia (vegeu la figura 145).

Encarna Mur ilocalitzats Restoy Els càncers

a la glotis tenen una supervivència relativa més alta que la

resta de localitzacions de la laringe, fet que també ha constatat l’RCBP de Saragossa (Bezerra 2012).

T1 a un T4; regionals, quan hi ha afectació ganglionar, i disseminats, si A les figures 155 i 156, es pot veure que el càncer de laringe té una supervivència tenen metàstasi M1. A la taula 285 i a les figures 158 i 159, es pot veure relativa a cinc anys que està en la franja mitja-alta, tant en els homes com en les que l’estadi més freqüent tant al SEER com a Tarragona és el local. A dones, a la demarcació de Tarragona en el període 1995-1999. Tarragona hi ha un percentatge més alt d’estadis locals i regionals, i més baix d’estadis disseminats que al SEER (SEER 2009) 87,8

Testicle

85,3

Tiroides

83,4

Melanoma pell

82,6

Limfoma de Hodgkin

75,5

Pròstata

72,9

Bufeta urinària

66,9

Laringe

63,2

Ronyó

60

Teixits tous

59,7

Limfoma No Hodgkin

54,5

Recte i anus Còlon

51,8 47,5

Totes no pell

43,6

Cav. oral i faringe Leucèmia

39,8

Mieloma

34,5 28,1

Estómac Bufeta i vies biliars

18,7

Encèfal i SNC

18,5

Esòfag

11,4

Fetge

10,1

Pulmó

8,5

Pàncreas

4,9

0

20

40

60

80

100

Figura 155. Tarragona 1995-1999. Supervivència relativa a 5 anys per tipus tumoral en homes.

91,5

Tiroides

90,4

Melanoma de pell 85

Limfoma de Hodgkin

82,5

Mama 73,5

Cos uterí

69,5

Bufeta urinària

66,1

Coll uterí

62,9

Teixits tous

59,1

Laringe

58,6

Limfoma no Hodgkin

57,3

Totes no pell

371

52,7

Ronyó

50,9

Còlon

47,3

Recte i anus

42,1

Cav. oral i faringe

39,6

Leucèmia

35,2

Ovari

32,4

Mieloma

24,9

Estómac

22,3

Encèfal i SNC

20,5

Esòfag

15,6

Bufeta i vies biliars

13,9

Fetge

12,4

Pulmó Pàncreas

3,4

0

20

40

60

80

100

Figura 156. Tarragona 1995-1999. Supervivència relativa a 5 anys per tipus tumoral en dones.

La supervivència relativa a cinc anys del càncer de laringe varia en funció de la sublocalització dintre de la laringe, la millor supervivència es veu en la glotis respecte a la supraglotis.100 Això es pot entendre 336 perquè quan el tumor es troba a la

glotis dóna símptomes precoços i en les fases inicials no disseminen, ja que a nivell

glòtic no hi ha xarxa limfàtica de drenatge. Tarragona té una supervivència similar al


requereix. La supervivència relativa és una forma d’estimar la probabilitat de supervivència d’un càncer, després d’ajustar les altres causes de mort d’una

Incidència supervivència del càncer depermet cap i coll... determinada comunitat. En aquest i sentit, és el paràmetre que ens fer comparacions amb els resultats d’altres regions geogràfiques, a diferència de la supervivència observada en què es troben incloses totes les altres causes de mort. A la figura 157, es pot veure la comparació de les xifres de supervivència relativa a

necessària als procediments diagnòstics i l’edat terapèutics que aquesta malaltia Tant alper SEER com a Tarragona, al diagnòstic del càncer

de

cinc anys ajustada per edat102 amb l’EUROCARE i amb el SEER, en què Tarragona és

requereix. La supervivència relativa En és una d’estimar la anys probabilitat de laringe empitjora el pronòstic. els forma menors de 65 la supervivènla quarta millor.

supervivència d’un anys càncer,ésdesprés d’ajustar les altres causes de d’una de ≥ 65 cia relativa a cinc de 63,9%, similar al SEER. Lamort població determinada comunitat. En aquest sentit, és el paràmetre que ens permet fer anys té una supervivència relativa a cincLARINGE anys de 54,8%, discretament comparacions amb els resultats d’altres regions geogràfiques, a diferència de la inferior al SEER (vegeu la taula 286 i la figura 160). Això també passa als supervivència observada en què es troben incloses totes les altres causes Polònia 47,9de mort. A RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, on es veu França 54,6 la figura 157, es pot veure la comparació de les xifres de supervivència relativa a Bèlgica 58,7 102 unacinc tendència a disminuir la supervivència en edats avançades, especianys ajustada per edat amb l’EUROCARE i amb el SEER, en què Tarragona és Alemanya 58,5 alment permillor. damunt dels 70 anys (Hakulinen 2010). la quarta Finlàndia 60,7

Europa

62,8

Espanya

63,8

LARINGE

Gran Bretanya

Polònia

França Bèlgica Alemanya

63,9

Tarragona

Europa

64,7

54,6

Itàlia

70,2

58,7

Holanda

0

20

40

Finlàndia Espanya

64,1

47,9

EUA-SEER

58,5

75,7 60

80

60,7 62,8 Figura 157. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de laringe en ambdós sexes en el període1995-1999.103 63,8

Gran Bretanya

63,9

Tarragona 64,1 Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa del càncer de EUA-SEER 64,7 laringe a la demarcació de Tarragona dels pacients diagnosticats en els períodes Itàlia 70,2 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot observar que hi ha hagut una Holanda 75,7 segons les dades de l’estudi EUROCARE 2. En el període 1990-1994 corresponent a estabilització provocada perquè els homes són majoritaris. Aquest fet també es veu 0 20 en els homes. 40 60 període corresponent 80 l’EUROCARE 3, vaalspassar el mateix En l’últim RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia (Hakulinen 2010). En el

1985-1989, resultats ai cinc anys van ser inferiors als del a conjunt l’EUROCARE 4, elsperíode resultats s’hanelsinvertit la supervivència relativa cinc d’Europa anys en Figura 157. Comparació internacional. Supervivència relativa ajustada del càncer de

sexes en elva període1995-1999. ambdós laringe sexeseni ambdós en102els homes ser més alta103a Tarragona (RCT) que a Europa (vegeu Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE.

la taula 284).

103

SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999.

373

Si es comparen les corbes corresponents a la supervivència relativa del càncer de

RCT

EUROCARE

laringe a la demarcació de Tarragona dels pacients diagnosticats (% sup. rel. 5 a) en els(%períodes sup. rel. 5 a) 1985-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2004, es pot observar Homes 62,4 que hi ha hagut una 63

1985-1989provocada perquè Dones 61,0Aquest fet també es veu 65 estabilització els homes són majoritaris.

Ambdós sexes 62,4 60,0 62 Homes 86,7als del conjunt d’Europa 63 1990-1994 Dones període 1985-1989, els resultats a cinc anys van ser inferiors Ambdós sexes 60,6 62 Homes 65,3 102 Ajustat a la piràmide d’edat dels casos a partir de la base de dades de l’EUROCARE. 63,3 103 1995-1999 Dones 58,8 65,4 SEER: supervivència relativa sense ajustar en el període 1992-1999. Ambdós sexes 65,1 63,4 373 Homes 61,2 2000-2004 Dones 80,6 Ambdós sexes 62,2 als RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia (Hakulinen 2010). En el

Taula 284. Supervivència relativa del càncer de laringe per sexe en els períodes 1985-1989, 19901994 i 1995-1999 a Tarragona i a Europa,104 i en el període 2000-2004 a Tarragona.

337de laringe a la demarcació de Tarragona a El nombre de casos prevalents de càncer 31 de desembre de 2004 és de 406 casos en els homes, 82 casos en les dones i 488


Encarna Mur i Restoy com a factors pronòstics, tenen una supervivència similar entre el SEER (SEER 2009) i

Si es compara la supervivència relativa a cincels anys en de funció Tarragona. Per poder comparar-nos amb el SEER per estadis, càncers laringede

l’estadi, a Tarragona els estadis localitzats tenenlocal unai supervivència res’han classificat en localitzats, quan només hi ha malaltia pot ser des d’un T1 lativa discretament inferior al SEER i en els estadis regionals passa a un T4; regionals, quan hi ha afectació ganglionar, i disseminats, si tenen metàstasiel contrari. No es poden ja que a Tarragona M1. A la taula 285 i a les comparar figures 158 iels 159,disseminats, es pot veure que l’estadi més freqüenten aquest hi havia dos Apacients estadimés al motant al període SEER com només a Tarragona és el local. Tarragona amb hi ha aquest un percentatge alt ment del diagnòstic (vegeu la taula 287 i la figura 161). d’estadis locals i regionals, i més baix d’estadis disseminats que al SEER (SEER 2009) TARRAGONA 2000-2002 (%)

SEER 1999-2005 (%)

LOCAL

67,6

59

REGIONAL

27,4

19

DISSEMINAT

1,4

17

NO CLASSIFICAT

3,6

5

Taula 285. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Distribució per estadis del càncer de laringe.

Encara que hi ha registres que publiquen la TA d’incidència per estadis, no informen de la supervivència relativa per estadis (Doobaree 2009). En un estudi en què es publiquen resultats de supervivència a cinc anys en funció de l’estadi, la supervivència es relaciona només amb el T1, T2, T3 o T4 i utilitza el TNM de la UICC de 1992, per això no es poden comparar resultats (Crosignani 1996). En un estudi de base poblacional que es va fer recollint els resultats de càncer de laringe dels centres regionals de la província d’Ontario a Canadà, es valora la supervivència a tres anys dels estadis I i II junts, i III i IV junts. No consta quina edició del TNM de la UICC fa servir i les proves d’estadiatge per a una correcta valoració de l’estadi de la malaltia no estan fetes de manera homogènia. És per això que tampoc es pot utilitzar perFigura comparar dades (Groome 2011). 158. Tarragona 2000-2002. Distribució per estadis del càncer de laringe.

375

338


DISSEMINAT

1,4

17

3,6 i supervivència del càncer 5 de cap i coll... Incidència

NO CLASSIFICAT

Taula 285. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Distribució per estadis del càncer de laringe.

Figura 158. Tarragona 2000-2002. Distribució per estadis del càncer de laringe.

Un fet que crida l’atenció és que en les publicacions generalment no es fa constar l’edició del TNM de la UICC que s’utilitza i hi ha diverses edicions que s’han modificat a mesura que han entrat factors pronòstics. Això genera una migració d’estadis que fa que els estudis no siguin comparables si no estan fets amb la mateixa versió.

375

Figura 159. SEER 1999-2006. Distribució per estadis del càncer de laringe.

Tant al SEER com a Tarragona, l’edat al diagnòstic del càncer de laringe empitjora el pronòstic. En els menors de 65 anys la supervivència relativa a cinc anys és de 63,9%, similar al SEER. La població de ≥ 65 anys té una supervivència relativa a cinc anys de 54,8%, discretament inferior al SEER (vegeu la taula 286 i la figura 160). Això també passa als RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, on es veu una tendència a disminuir la supervivència en edats avançades, especialment per damunt dels 70 anys (Hakulinen 2010). TARRAGONA 2000-2002 (%) 339

SEER 1999-2005 (%)

< 65 anys

63,9

63,0

≥ 65 anys

54,8

59,7

EDAT


54,8%, discretament inferior al SEER (vegeu la taula 286 i la figura 160). Això també passa als RCBP de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, on es veu una

Encarna Mur i Restoy tendència a disminuir la supervivència en edats avançades, especialment per damunt dels 70 anys (Hakulinen 2010). TARRAGONA 2000-2002 (%)

SEER 1999-2005 (%)

< 65 anys

EDAT

63,9

63,0

≥ 65 anys

54,8

59,7

Taula 286. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe segons edat al moment del diagnòstic.

100 80 60

SEER 1999-2005

40

Tarragona 2000-20022

20 0 < 65 anys

≥65 anys

Figura 160. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe segons edat al moment del diagnòstic.

En un estudi de base poblacional que es va fer recollint els resultats 376 de càncer de laringe dels centres regionals de la província d’Ontario a Canadà, es valora la relació entre sublocalització i estadi. El 78% dels càncers de laringe en estadi I i II són glòtics, i el 37% en els estadis III i IV. Només el 2,3% dels pacients en el grup d’estadi III i IV tenen malalSi es compara la supervivència relativaAl a cinc anysdel en 1988 funció al de 2001, l’estadi, Tarragona tia metastàtica (Groome 2011). SEER esaveu com la els estadis tenen unaobservada supervivènciavaria relativa discretament inferior al SEER i mitjana delocalitzats supervivència àmpliament en funció d’on esenlocalitza tumorpassa dintre de la laringe. En els càncers és de els estadiselregionals el contrari. No es poden comparar els glòtics disseminats, ja 111 mesos, en els supraglòtics ésnomés de 43hi mesos en els subglòtics és deal 30 que a Tarragona en aquest període havia dosi pacients amb aquest estadi mesos (Piccirillo 2007). moment del diagnòstic (vegeu la taula 287 i la figura 161). TARRAGONA 2000-2002

SEER 1999-2005

% Casos

% Supervivència

% Casos

% Supervivència

LOCAL

67,6

65,2

59

77,9

REGIONAL

27,4

49,6

19

42,1

DISSEMINAT

1,4

-

17

32,4

NO CLASSIFICAT

3,6

33,3

5

45,6

Taula 287. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe segons estadi.

340


els estadis localitzats tenen una supervivència relativa discretament inferior al SEER i en els estadis regionals passa el contrari. No es poden comparar els disseminats, ja

Incidència i supervivència del aquest càncerestadi de capali coll... que a Tarragona en aquest període només hi havia dos pacients amb moment del diagnòstic (vegeu la taula 287 i la figura 161).

En un estudi de base poblacional TARRAGONA 2000-2002 que es va fer SEERrecollint 1999-2005els resultats de càncer de laringe dels centres regionals %de la província d’Ontario a % Casos % Supervivència Casos % Supervivència Canadà, van veure que la proporció de pacients que espera LOCAL 67,6 65,2 59 77,9des del diagnòstic fins a l’inici del tractament més de 6 setmanes varia REGIONAL 27,4 49,6 19 42,1 de 17% a 49% segons els centres, ja sigui cirurgia o radioteràpia. En 32,4 aquests estuDISSEMINAT 1,4 17 di NO el CLASSIFICAT temps d’espera3,6no va ser un33,3 factor pronòstic independent (Groome 5 45,6 2011), encara que recorda que cal prestar atenció a l’estudi de Fortin Taula 287. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe segons estadi. (2002) que veia un increment del risc de mort en estadis precoços si el tractament es demorava més de 40 dies.

Figura 161. Tarragona 2000-2002 i SEER 1999-2006. Supervivència relativa a 5 anys del càncer de laringe segons estadi.

Encara que hi ha registres que publiquen la TA d’incidència per estadis, no informen de la supervivència relativa per estadis (Doobaree 2009). En un estudi en què es publiquen resultats de supervivència a cinc anys en funció de l’estadi, la supervivència es relaciona només amb el T1, T2, T3 o T4 i utilitza el TNM de la UICC de 1992, per això no es poden comparar resultats (Crosignani 1996). En un estudi de base poblacional que es va fer recollint els resultats de càncer de laringe dels centres regionals de la província d’Ontario a Canadà, es valora la supervivència a tres anys dels estadis I i II junts, i III i IV junts. No consta quina edició del TNM de la UICC

377

341


5. Conclusions Les conclusions que s’extreuen de tot aquest estudi són les següents: 1. Els principals índexs de qualitat del total de càncer de cap i coll estudiats han estat: %DCO, 2,7; %VH, 95,9, i %SE, 0,7. Aquests índexs de qualitat obtinguts compleixen els estàndards internacionals per als registres de càncer de base poblacional i són comparables amb els registres de qualitat contrastada. Aquesta qualitat és adequada en les diferents sublocalitzacions. 2. Valoració de la magnitud i l’impacte del càncer de cap i coll: 2.1 Respecte a la incidència: • La TA d’incidència del total de càncers de cap i coll en el període 1998-2002 ha estat de 17,2 casos per 100.000 habitants/ any, comparat amb la resta del món és alta en els homes, 30,8, i baixa en les dones, 3,5. En els homes, es va veure un augment significatiu en el període 1982-1990 i una reducció significativa de la TA d’incidència en el període 1990-2005. En les dones, hi ha una evolució creixent del 1982 al 2005. Aquest patró és similar a la resta de països occidentalitzats. • El càncer de laringe és el més freqüent dintre de les diferents localitzacions de cap i coll, el 35% del total. Respecte a la resta del món, la TA és alta en els homes, 11,7, i baixa en les dones,

343


Encarna Mur i Restoy

0,5. L’evolució mostra un descens en els homes i un augment significatiu en les dones en el període 1982-2005. • Els altres tumors més freqüents de cap i coll són els de llavi amb una TA d’1,9, els de llengua amb una TA de 2,4 i els de cavitat oral amb una TA de 2,2. Els menys freqüents són els càncers de cavitat nasal i sins paranasals amb una TA de 0,4, i els de glàndules salivals amb una TA de 0,4. • L’estudi de tendència mostra un increment de la incidència en el càncer d’amígdala i cavitat oral, significatiu en els homes. Els càncers de llengua han augmentat en ambdós sexes. També hi ha un augment significatiu dels càncers d’hipofaringe en els homes. El càncer de llavi s’ha reduït significativament en els homes i el de laringe també. En la resta de localitzacions no s’ha vist un canvi significatiu en les tendències d’incidència. • La raó de sexes en els tumors en què hi ha una relació clara amb el tabac i l’alcohol hi ha una predomini clar a favor del sexe masculí (laringe 27,7 i hipofaringe 31,5), igual que a la resta del món. Els tumors de les glàndules salivals són els únics en què hi ha un discret predomini en les dones, amb una raó de sexes de 0,9. 2.2 Respecte a la supervivència: • La supervivència relativa a cinc anys en el període 1995-1999 a Tarragona de totes les neoplàsies de cap i coll juntes és de 58,7% en els homes i de 62,8% en les dones. Aquestes dades són similars a la mitjana europea. S’ha mantingut estable del 1985 al 2004 en els dos sexes, igual que a la resta de països europeus. • La supervivència relativa a cinc anys en el període 1995-1999 a Tarragona de la neoplàsia de laringe és de 65,3 en els homes i de 58,8% en les dones. En ambdós sexes és de 65,1%, similar a l’europea i a la dels EUA (SEER). L’evolució de la supervivència del 1985 al 2004 s’ha mantingut estable en els homes, igual que a Europa i als EUA (SEER).

344


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

3. A 31 de desembre de 2004, la prevalença dels càncers de cap i coll junts a Tarragona és de 1.056 casos. La projecció estimada per al 2010 i 2015 ha estat de 1.294 i 1.480 casos, respectivament. El 2004 la prevalença del càncer de laringe ha estat de 488 casos, amb projeccions de 582 i 658 casos el 2010 i 2015. 4. Els càncers de cap i coll tenen un patró occidentalitzat d’incidència i de supervivència. També té un patró occidentalitzat la raó de sexes, la corba d’edat i l’evolució temporal. Els canvis d’incidència en els homes i les dones es correlacionen amb els canvis en el tabaquisme. L’increment en la incidència dels càncers de llengua, cavitat oral i amígdala es correlaciona amb l’exposició al VPH, com s’està veient als EUA (SEER). 5. Estudi d’alta resolució de base poblacional de la neoplàsia de laringe 2000-2002. ––

Estudi de les variables:

––

La mitjana d’edat és de 64 anys en ambdós.

––

La mitjana de l’interval de temps entre la data del diagnòstic del càncer de laringe i l’inici del tractament va ser de 4 setmanes.

––

La distribució per sublocalització va ser 61% supraglòtics, 39% glòtics.

––

A Tarragona hi ha més càncers de laringe diagnosticats en estadis locals i regionals (67,6% i 27,4%) que al SEER (58% i 20%).

––

Les opcions terapèutiques més freqüents han estat radioteràpia radical en el 35,6% dels casos, cirurgia radical en el 33% i cirurgia seguida d’RT postoperatòria en el 24% de casos. El 63% dels pacients tractats amb cirurgia van rebre una laringectomia total.

––

Un 23% dels pacients han fet una segona neoplàsia, d’aquestes el 60% són tabacodependents.

345


Encarna Mur i Restoy

5.1 Estudi de la supervivència relativa a 5 anys: ––

La supervivència relativa a cinc anys dels casos de càncer de laringe a Tarragona és de 59,4%, similar al SEER, 60,4%.

––

Pel que fa a l’edat, la supervivència a cinc anys en majors de 65 anys és inferior a la dels més joves (51,3% vs. 63,9% ), cosa que també passa al SEER (59,4% vs. 62,8%).

––

Pel que fa l’interval des del moment del diagnòstic a l’inici del tractament, la supervivència relativa a cinc anys en els casos en què és inferior a sis setmanes és de 58% i si l’interval és superior és de 71%.

––

Pel que fa la sublocalització a la laringe, la supervivència relativa a cinc anys és de 50,9% en la localització supraglòtica, 68,8% en la glòtica i 15,9% quan la localització no està precisada.

––

La supervivència a Tarragona del càncer de laringe en estadis locals és de 65,2% i en estadis regionals és de 49,6%. Al SEER és de 77,6% en estadis locals i 41,5% en regionals. Pel poc nombre de casos disseminats a Tarragona, aquest estadi no es pot comparar.

––

En l’anàlisi univariant, l’estadi i la sublocalització són factors determinants de la supervivència, l’edat està al límit de la significació i l’interval des del moment del diagnòstic a l’inici del tractament no és un factor pronòstic.

––

En l’anàlisi multivariant, l’edat i l’estadi són factors pronòstics independents.

6. Les hipòtesis formulades estan avalades per les conclusions 2 i 4 (hipòtesi 1), i conclusió 4 (hipòtesi 2). La hipòtesi 3 no s’ha pogut confirmar, tal com es veu en la conclusió 2.2.

346


6. Bibliografia National Comprehensive Cancer Network (2010). National Comprehensive Cancer Network guidelines available online. Ang, K. K., Harris, J., Wheeler, R., Weber, R., Rosenthal, D. I., NguyenTan, P. F. et alii. (2010). «Human papillomavirus and survival of patients with oropharyngeal cancer». N. Engl. J. Med., 363, 24-35. Applebaum, K. M., Furniss, C. S., Zeka, A., Posner, M. R., Smith, J. F., Bryan, J. et alii. (2007). «Lack of association of alcohol and tobacco with HPV16-associated head and neck cancer». J. Natl. Cancer Inst., 99, 1801-1810. Auluck, A., Hislop, G., Bajdik, C., Poh, C., Zhang, L. i Rosin, M. (2010). «Trends in oropharyngeal and oral cavity cancer incidence of human papillomavirus (HPV)-related and HPV-unrelated sites in a multicultural population: the British Columbia experience». Cancer, 116, 2635-2644. Aupérin, A. i Hill, C. (2005). «Epidemiology of head and neck carcinomas». Cancer Radiother., 9, 1-7. Bachand, A. M., Mundt, K. A., Mundt, D. J. i Montgomery, R. R. (2010). «Epidemiological studies of formaldehyde exposure and risk of leukemia and nasopharyngeal cancer: a meta-analysis». Crit. Rev. Toxicol., 40, 85-100.

347


Encarna Mur i Restoy

Barnes, L., Eveson, J. W., Reichart, P. i Sidransky, D. (2005). «Pathology & Genetics Head and Neck Tumours». World Health Organisation Classification of Tumours. Baselga, J., Trigo, J. M., Bourhis, J., Tortochaux, J., Cortes-Funes, H., Hitt, R. et alii. (2005). «Phase II multicenter study of the antiepidermal growth factor receptor monoclonal antibody cetuximab in combination with platinum-based chemotherapy in patients with platinum-refractory metastatic and/or recurrent squamous cell carcinoma of the head and neck». J. Clin. Oncol., 23, 5568-5577. Becher, H., Ramroth, H., Ahrens, W., Risch, A., Schmezer, P. i Dietz, A. (2005). «Occupation, exposure to polycyclic aromatic hydrocarbons and laryngeal cancer risk». Int. J. Cancer, 116, 451-457. Berrino, F., Sant, M., Verdecchia, A., Capocaccia, R., Hakulinen, T. i Esteve, J. (1995). Survival of Cancer Patients in Europe. The EUROCARE Study. Lió: IARC Scientific Publication, 132. Berrino, F., Capocaccia, R., Esteve, J., Gatta, G., Hakulinen, T., Micheli, A. et alii. (1999). Survival of Cancer Patients in Europe. The EUROCARE-2 Study. Lió: IARC Scientific Publication, 151. Berrino, F., Capocaccia, R., Coleman, M. P., Esteve, J., Gatta, G., Hakulinen, T. et alii. (2003). «Survival of Cancer Patients in Europe: the EUROCARE-3 Study». Ann. Oncol, 14. Berrino, F., Verdecchia, A., Lutz, J. M., Lombardo, C., Micheli, A. i Capocaccia, R. (2009). «Comparative cancer survival information in Europe». Eur. J. Cancer, 45, 901-908. Bezerra de Souza, D. L., Jerez Roig, J. i Bernal. M. M. (2012). «Laryngeal cancer survival in Zaragoza (Spain): a population-based study». Clin. Transl. Oncol., 14(3):221-224. Block, G., Patterson, B. i Subar, A. (1992). «Fruit, vegetables, and cancer prevention: a review of the epidemiological evidence». Nutr. Cancer, 18, 1-29. Bongers, V., Braakhuis, B. J., Tobi, H., Lubsen, H. i Snow, G. B. (1996). «The relation between cancer incidence among relatives and the occurrence of multiple primary carcinomas following head and neck cancer». Cancer Epidemiol. Biomarkers Prev., 5, 595-598.

348


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Bonner, J. A., Harari, P. M., Giralt, J., Azarnia, N., Shin, D. M., Cohen, R. B. et alii. (2006). «Radiotherapy plus cetuximab for squamouscell carcinoma of the head and neck». N. Engl. J. Med., 354, 567-578. Borràs, J., Ameijide, A., Vilardell, L., Valls, J., Marcos-Gragera, R. i Izquierdo, A. (2008). «Trends in cancer incidence in Catalonia, 1985-2002». Med. Clin. (Barc.), 131, supl. 1, 11-18. Bosatra, A., Bussani, R. i Silvestri, F. (1997). «From epithelial dysplasia to squamous carcinoma in the head and neck region: an epidemiological assessment». Acta Otolaryngol, supl. 527, 47-48. Bosetti, C., Bertuccio, P., Levi, F., Lucchini, F., Negri, E. i La Vecchia. C. (2008). «Cancer mortality in the European Union, 1970-2003, with a joinpoint analysis». Ann. Oncol., 19, 631-640. Bourhis, J., Overgaard, J., Audry, H., Ang, K. K., Saunders, M., Bernier, J. et alii. (2006). «Hyperfractionated or accelerated radiotherapy in head and neck cancer: a meta-analysis». Lancet, 368, 843-854. Boysen, M., Lovdal, O., Tausjo, J. i Winther, F. (1992). «The value of follow-up in patients treated for squamous cell carcinoma of the head and neck». Eur.J. Cancer, 28, 426-430. Brennan, J. A., Boyle, J. O., Koch, W. M., Goodman, S. N., Hruban, R. H., Eby, Y. J. et alii. (1995). «Association between cigarette smoking and mutation of the p53 gene in squamous-cell carcinoma of the head and neck». N.Engl.J Med, 332, 712-717. Breslow, N. E. i Day, N. E. (1987). Statistical methods in cancer research. Lió: International Agency for Research on Cancer. Brugere, J., Guenel, P., Leclerc, A. i Rodriguez, J. (1986). «Differential effects of tobacco and alcohol in cancer of the larynx, pharynx, and mouth». Cancer, 57, 391-395. Campbell, B. H., Mark, D. H., Soneson, E. A., Freije, J. E. i Schultz, C. J. (1997). «The role of dental prostheses in alveolar ridge squamous carcinomas». Arch. Otolaryngol. Head Neck Surg., 123, 1112-1115. Castellsague, X., Quintana, M. J., Martinez, M. C., Nieto, A., Sánchez, M. J., Juan, A. et alii. (2004). «The role of type of tobacco and type of alcoholic beverage in oral carcinogenesis». Int. J. Cancer, 108, 741749. Chaturvedi, A. K., Engels, E. A., Anderson, W. F. i Gillison, M. L. (2008). «Incidence trends for human papillomavirus-related and -unrela-

349


Encarna Mur i Restoy

ted oral squamous cell carcinomas in the United States». J. Clin. Oncol., 26, 612-619. Chaturvedi, A. K., Engels, E. A., Pfeiffer, M., Hernandez, B. Y., Xiao, W., Kim, E. et alii (2011). «Human papillomavirus and rising oropharyngeal cancer incidence in the United States». J. Clin. Oncol., 29, 4294-4301. Chien, Y. C., Chen, J. Y., Liu, M. Y., Yang, H. I., Hsu, M. M., Chen, C. J. et alii. (2001). «Serologic markers of Epstein-Barr virus infection and nasopharyngeal carcinoma in Taiwanese men». N. Engl. J. Med., 345, 1877-1882. Coleman, M. P., Quaresma, M., Berrino, F., Lutz, J. M., De, A. R., Capocaccia, R. et alii. (2008). «Cancer survival in five continents: a worldwide population-based study (CONCORD)». Lancet Oncol., 9, 730-756. Cooper, J. S., Pajak, T. F., Forastiere, A. A., Jacobs, J., Campbell, B. H., Saxman, S. B. et alii. (2004). «Postoperative concurrent radiotherapy and chemotherapy for high-risk squamous-cell carcinoma of the head and neck». N. Engl. J Med., 350, 1937-1944. Copper, M. P., Jovanovic, A., Nauta, J. J., Braakhuis, B. J., De, V. N., Van, D. W., I et alii. (1995). «Role of genetic factors in the etiology of squamous cell carcinoma of the head and neck». Arch. Otolaryngol. Head Neck Surg., 121, 157-160. Crosignani, P., Russo, A., Tagliabue, G. i Berrino, F. (1996). «Tobacco and diet as determinants of survival in male Laryngeal cancer patients». Int. J. Cancer, 65, 308-313. Cruz, I., Van Den Brule, A. J., Steenbergen, R. D., Snijders, P. J., Meijer, C. J., Walboomers, J. M. et alii. (1997). «Prevalence of Epstein-Barr virus in oral squamous cell carcinomas, premalignant lesions and normal mucosa--a study using the polymerase chain reaction». Oral Oncol., 33, 182-188. Cruz, I., Van Den Brule, A. J., Brink, A. A., Snijders, P. J., Walboomers, J. M., Van D. W., I et alii. (2000). «No direct role for Epstein-Barr virus in oral carcinogenesis: a study at the DNA, RNA and protein levels». Int. J. Cancer, 86, 356-361.

350


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Curado, M. P., Edwards, B., Shin, H. R., Storm, H. H., Ferlay, J., Heanue, M. et alii. (2007). Cancer Incidence in Five Continents. (Vol. IX). Lió: IARC Scientific Publications, 160. D’Souza, G., Kreimer, A. R., Viscidi, R., Pawlita, M., Fakhry, C., Koch, W. M. et alii. (2007). «Case-control study of human papillomavirus and oropharyngeal cancer». N. Engl. J. Med., 356, 1944-1956. Dahlstrom, K. R., Dler-Storthz, K., Etzel, C. J., Liu, Z., Dillon, L., ElNaggar, A. K. et alii. (2003). «Human papillomavirus type 16 infection and squamous cell carcinoma of the head and neck in neversmokers: a matched pair analysis». Clin. Cancer Res., 9, 2620-2626. Das, C. M., Schantz, S. P. i Shillitoe, E. J. (1993). «Antibody to a mutagenic peptide of herpes simplex virus in young adult patients with cancer of the head and neck». Oral Surg.Oral Med. Oral Pathol., 75, 610-614. De Souza, D. L., Perez, M. M. i Curado, M. P. (2011). «Gender differences in the incidence of laryngeal and hypopharyngeal cancers in Spain». Cancer Epidemiol., 35, 328-333. De Souza, D. L., De Camargo, C. M., Perez, M. M. i Curado, M. P. (2011). Trends in the incidence of oral cavity and oropharyngeal cancers in Spain. Head Neck. De Souza, D. L., Perez, M. M. i Curado, M. P. (2011). «Predicted incidence of oral cavity, oropharyngeal, laryngeal, and hypopharyngeal cancer in Spain and implications for cancer control». Cancer Epidemiol., 35, 510-514. De Stefani, E., Boffetta, P., Eo-Pellegrini, H., Brennan, P., Correa, P., Oreggia, F. et alii. (2004). «Supraglottic and glottic carcinomas: epidemiologically distinct entities?» Int. J. Cancer, 112, 1065-1071. De Visscher, A. V. i Manni, J. J. (1994). «Routine long-term follow-up in patients treated with curative intent for squamous cell carcinoma of the larynx, pharynx, and oral cavity. Does it make sense?» Arch. Otolaryngol. Head Neck Surg., 120, 934-939. De Vries, N. i Snow, G. B. (1986). «Multiple primary tumours in laryngeal cancer». J Laryngol. Otol., 100, 915-918. Dietz, A., Ramroth, H., Urban, T., Ahrens, W. i Becher, H. (2004). «Exposure to cement dust, related occupational groups and laryngeal

351


Encarna Mur i Restoy

cancer risk: results of a population based case-control study». Int. J. Cancer, 108, 907-911. Dikshit, R. P., Boffetta, P., Bouchardy, C., Merletti, F., Crosignani, P., Cuchi, T. et alii. (2005). «Risk factors for the development of second primary tumors among men after laryngeal and hypopharyngeal carcinoma». Cancer, 103, 2326-2333. Doll, R., Payne, P. i Waterhouse, J. A. H. (1966). Cancer Incidence in Five Continents. (Vol. I). Berlín: Springer. Doll, R. i Cook, P. (1967). «Summarizing indices for comparison of cancer incidence data». Int. J Cancer, 2, 269-279. Doll, R., Forman, D., La Vecchia, C. i Woutersen, R. (1993). «Alcoholic beverages and cancers of the digestive tract and larynx». A: Verschuren PM, editor. Health issues related to alcohol consumption. Washington (DC): ILSI Press, 125-166. Doobaree, I. U., Landis, S. H., Linklater, K. M., El-Hariry, I., Moller, H. i Tyczynski, J. (2009). «Head and neck cancer in South East England between 1995–1999 and 2000–2004: An estimation of incidence and distribution by site, stage and histological type». Oral Oncol., 45, 809-814. Ederer, F., Axtell, L. M. i Cutler, S. J. (1961). «The relative survival rate: a statistical methodology». Natl. Cancer Inst. Monogr., 6, 101-121. El-Sayed, S. i Nelson, N. (1996). «Adjuvant and adjunctive chemotherapy in the management of squamous cell carcinoma of the head and neck region. A meta-analysis of prospective and randomized trials». J. Clin. Oncol., 14, 838-847. Ernster, J. A., Sciotto, C. G., O’Brien, M. M., Finch, J. L., Robinson, L. J., Willson, T. et alii. (2007). «Rising incidence of oropharyngeal cancer and the role of oncogenic human papilloma virus». Laryngoscope, 117, 2115-2128. Fakhry, C., Westra, W. H., Li, S., Cmelak, A., Ridge, J. A., Pinto, H. et alii. (2008). «Improved survival of patients with human papillomavirus-positive head and neck squamous cell carcinoma in a prospective clinical trial». J. Natl. Cancer Inst., 100, 261-269. Farrow, D. C., Vaughan, T. L., Berwick, M., Lynch, C. F., Swanson, G. M. i Lyon, J. L. (1998). «Diet and nasopharyngeal cancer in a low-risk population». Int. J. Cancer, 78, 675-679.

352


Incidència i supervivència del càncer de cap i coll...

Ferlay, J., Bray, P., Pisani, P. i Parkin, D. M. (2001). Cancer IAfRo Globocan. Cancer Incidence, Mortality and Prevalence Worldwide. Lió: IARC Press. Field, J. K., Zoumpourlis, V., Spandidos, D. A. i Jones, A. S. (1994). «p53 expression and mutations in squamous cell carcinoma of the head and neck: expression correlates with the patients’ use of tobacco and alcohol». Cancer Detect. Prev., 18, 197-208. Finn, D. G. (1995). «Lymphoma of the head and neck and acquired immunodeficiency syndrome: clinical investigation and immunohistological study». Laryngoscope, 105, 1-18. Fletcher, G. H. (1980). Combination of irradiation and surgery. A: G. Fletcher (ed.), Textbook of Radiotherapy (3a ed., p. 219-224). Filadèlfia: Lea & Febiger. Forastiere, A. A., Goepfert, H., Maor, M., Pajak, T. F., Weber, R., Morrison, W. et alii. (2003). «Concurrent chemotherapy and radiotherapy for organ preservation in advanced laryngeal cancer». N. Engl. J. Med., 349, 2091-2098. Forssel, G. (1930). «Radiotherapy of malignant tumors in Sweden». Br. J. Radiol., 3, 198-234. Foulkes, W. D., Brunet, J. S., Kowalski, L. P., Narod, S. A. i Franco, E. L. (1995). «Family history of cancer is a risk factor for squamous cell carcinoma of the head and neck in Brazil: a case-control study». Int. J. Cancer, 63, 769-773. Freedman, N. D., Park, Y., Subar, A. F., Hollenbeck, A. R., Leitzmann, M. F., Schatzkin, A. et alii. (2008). «Fruit and vegetable intake and head and neck cancer risk in a large United States prospective cohort study». Int. J. Cancer, 122, 2330-2336. Galceran, J., Puigdefabregas, A., Ribas, G., Izquierdo, A., Pareja, L. i Marcos-Gragera, R. (2008). «Cancer survival trends in Catalonia and comparison with Europe». Med. Clin. (Barc.), 131, supl. 1, 1924. Garewal, H. S. i Schantz, S. (1995). «Emerging role of beta-carotene and antioxidant nutrients in prevention of oral cancer». Arch. Otolaryngol. Head N