Page 1

10

Cum laude

Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3 en pacients amb hipoacúsia neurosensorial profunda

Vicenç Pascual Rubio


La col·lecció CUM LAUDE té com a objectiu editar les millors tesis doctorals en llengua catalana de la Universitat Rovira i Virgili. S’emmarca dins del Pla de política lingüística i pretén estimular l’ús de la llengua catalana en la redacció de les tesis, i prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca. Aquesta col·lecció neix de la convocatòria d’edició de tesis doctorals en llengua catalana impulsada per la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili.

¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional.


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3 en pacients amb hipoacúsia neurosensorial profunda Vicenç Pascual Rubio

Tarragona, 2015


Aquesta tesi doctoral, dirigida per els doctors Enric Figuerola Massana i Francesc Xavier Avilés Jurado, va ser presentada al Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili el 2014 i va obtenir la menció de cum laude.

Edita: Publicacions URV 1a edició: setembre de 2015 ISBN: 978-84-8424-381-6 Dipòsit legal: T 1155-2015 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili: Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · publicacions@urv.cat www.publicacions.urv.cat Aquesta edició ha estat possible gràcies a un ajut del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta edició està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.


Índex Índex de figures ����������������������������������������������������������������������������������������������� 9 Índex de taules ��������������������������������������������������������������������������������������������� 10 Agraïments ����������������������������������������������������������������������������������������������������11 Llistat d’abreviatures ����������������������������������������������������������������������������������� 13 1. Introducció ��������������������������������������������������������������������������������������������������� 1.1 Estudi del senyal bioelèctric del sistema vestibular ��������������������� 15 1.2 Capacitat de l’òrgan vestibular per respondre al so. L’N3 ��������� 16 1.3 Descobriment de l’N3 ����������������������������������������������������������������������� 18 1.4 Origen neuroanatòmic de l’N3 ������������������������������������������������������� 18 1.5 L’N3 i altres tests vestibulars ����������������������������������������������������������� 19 1.6 L’N3 en la hipoacúsia neurosensorial profunda ��������������������������� 19 1.7 Característiques electrofisiològiques de l’N3 ������������������������������� 20 1.8 Valors de normalitat de l’N3 ����������������������������������������������������������� 20 1.9 Potencials evocats que precedeixen l’N3 ��������������������������������������� 21 2. Descripció d’objectius ������������������������������������������������������������������������������� 23 3. Mètode ������������������������������������������������������������������������������������������������������� 25 3.1 Material ����������������������������������������������������������������������������������������������� 25 3.2 Estudi preliminar ������������������������������������������������������������������������������� 25 3.3 Canvi de les condicions d’estimulació i de registre ��������������������� 26 3.3.1 Noves condicions d’estimulació ��������������������������������������������� 26 3.3.2 Noves condicions de registre ������������������������������������������������� 27 3.3.3 Resum dels canvis respecte als PEATC estàndard ��������������� 29 3.4 Selecció dels pacients amb HNSP per a l’estudi PEANV-N3 ����� 30 3.4.1 Criteris d’inclusió i exclusió ��������������������������������������������������� 30 3.4.2 Consentiment informat ����������������������������������������������������������� 31 3.4.3 Comitè ètic ��������������������������������������������������������������������������������� 31 3.4.4 Mostra seleccionada. Grups A i B ������������������������������������������� 31

5


3.5 Selecció dels potencials evocats de l’estudi PEANV-N3 ������������� 32 3.6 PEMVc dels pacients amb HNSP ��������������������������������������������������� 32 3.6.1 Metodologia dels PEMVc ������������������������������������������������������� 32 3.6.2 Informació emprada dels PEMVc ������������������������������������������ 33 3.7 Recopilació de dades dels pacients ����������������������������������������������� 33 3.8 Tipus de disseny i anàlisi estadística ��������������������������������������������� 34 4. Resultats ��������������������������������������������������������������������������������������������������� 37 4.1 Detecció i prevalença de les ones del PEANV-N3 ����������������������� 37 4.1.1 Grup A ��������������������������������������������������������������������������������������� 37 4.1.2 Grup B ��������������������������������������������������������������������������������������� 40 4.2 Descripció de les ones p1, p2 i N3 del grup A ������������������������������� 41 4.2.1 A la derivació ipsilateral del PEANV-N3 i al PEATC ��������� 41 4.2.2 A les derivacions contralateral i cervical del PEANV-N3 ��� 42 4.3 Descripció de les ones I, II i III del PEATC del grup A ��������������� 43 4.4 Presència o absència de p13 i n23 en els pacients amb PEMVc � 43 5. Discussió ����������������������������������������������������������������������������������������������������� 45 5.1 Consistència de les ones p1 i p2 respecte a l’N3 ������������������������� 45 5.2 Hipòtesi sobre l’origen anatòmic de les ones p1 i p2 ������������������� 45 5.2.1 Segons la latència, durada i amplitud ����������������������������������� 45 5.2.2 Segons l’aparició en les diferents derivacions ��������������������� 46 5.2.3 Segons la polaritat ������������������������������������������������������������������� 46 5.3 Limitacions de la hipòtesi s’obre l’origen anatòmic de les ones p1 i p2 ����������������������������������������������������������������������������������� 47 5.4 Les interlatències de les ones p1, p2 i N3 ��������������������������������������� 48 5.5 Troballes particulars de l’estudi PEANV-N3 ��������������������������������� 48 5.5.1 Potencials bifàsics de les ones p1 i p2 ����������������������������������� 48 5.5.2 Pacients amb presència de p1 i absència de p2 i/o N3 ������� 49 5.5.3 Pacient amb baixa amplitud de l’N3 ������������������������������������� 52 5.6 Comparació entre els PENV del PEATC i PEANV-N3 ��������������� 54 5.7 Les ones I, II i III del PEATC versus la p1, p2 i N3 del PEANV-N3 ����������������������������������������������������������������������������������������� 55 5.8 Comparació entre el PEANV-N3 i els PEMVc ������������������������������ 56 5.9 Aportacions de l’estudi PEANV-N3 ����������������������������������������������� 56 5.10 Limitacions de l’estudi PEANV-N3 ��������������������������������������������� 57

6


6. Conclusions ����������������������������������������������������������������������������������������������� 59 7. Annexos ����������������������������������������������������������������������������������������������������� 61 Annex 1. Estudi preliminar. PEATC de 10 pacients amb N3 ����������� 61 Annex 2. PEANV-N3 de 20 pacients del grup A ��������������������������������� 65 Annex 3. PEATC i PEANV-N3 de 2 pacients del grup B ������������������� 74 Annex 4. PEMVc a 2 pacients del grup A i 1 del grup B ������������������� 75 Annex 5. Sintaxi SPSS ����������������������������������������������������������������������������� 77 8. Bibliografia ����������������������������������������������������������������������������������������������� 87

7



Índex de figures 1. PEATC i PEANV a una dona de 34 anys amb una HNSP sobtada dreta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 2. Gràfic de l’article de Kato et alii (1998), on es fa referència a les ones electropositives que precedeixen l’N3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació ipsilateral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 4. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació contralateral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 5. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació cervical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 6. PEANV-N3 dels pacients 9 i 11 del grup A, on s’observa com l’artefacte d’estimulació pot suposar una dificultat per detectar l’ona p1 . . 46 7. Esquema sobre l’hipotètic origen de les ones p1, p2 i N3 . . . . . . . . . 47 8. PEANV-N3 dels pacients 1 i 13 del grup A, on s’intueixen possibles potencials evocats bifàsics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 9. PEANV-N3 dels pacients 12 i 14 del grup A amb absència de les ones p2 i N3 en alguna o totes les derivacions. . . . . . . . . . . . . 50 10. TAC del pacient 12 del grup A. Tall axial amb seqüència T2: Focus d’hemorràgia a la paret externa del ventricle lateral dret . . . 51 11. RMN del pacient 14 del grup A. Tall axial amb seqüència flair. S’observa l’hipersenyal dels nuclis pàl·lids bilaterals. . . . . . . . . . . . 51 12. PEATC i PEANV-N3 de la pacient 5 del grup A. . . . . . . . . . . . . . . . 52 13. PEATC amb llindars electrofisiològics de la pacient 5 del grup A. 53 14. PEMVc de la pacient 5 del grup A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

9


Índex de taules 1. Descripció de les ones p1, p2 i N3 dels 10 pacients de l’estudi preliminar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 2. Condicions d’estimulació i registre dels PEATC estàndards i de l’estudi PEANV-N3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 3. Prevalença de les ones p1 i p2 i N3 de cada derivació del PEANV-N3 i del PEATC en els pacients del grup A. . . . . . . . . . 37 4. Descripció de les ones p1, p2 i N3 de la derivació ipsilateral del PEANV-N3 en els pacients del grup A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 5. Descripció de les ones p1, p2 i N3 dels PEATC en els pacients del grup A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 6. Descripció de les ones p1, p2 i N3 de la derivació cervical i contralateral del PEANV-N3 en els pacients del grup A. . . . . . . . . 42 7. Descripció de les ones I, II i III de l’estudi amb PEATC de l’oïda sana en els pacients del grup A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

10


Agraïments M’agradaria donar les gràcies al personal de la biblioteca i de la secció de Neurologia i Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, en especial a la infermera Dolors Sánchez Pellicer per la seva implicació laboral. També al Dr. Lluís Estrada per compartir els seus extensos i sòlids coneixements d’electrofisiologia. Finalment, vull tenir un reconeixement especial per a Cori Veciana, Ester Domènech, Ximena Terra, Carme Rubio, Ester Pascual, Toni Jáimez i Rosa Sagristà per les seves aportacions.

11



Llistat d’abreviatures CAE: conducte auditiu extern ECM: múscul esternoclidomastoïdal HNSP: hipoacúsia neurosensorial profunda IFSECN: International Federation of Societies for EEG and Clinical Neurophysiology PEANV: potencials evocats auditius neurògens vestibulars PEANV-N3: potencials evocats auditius neurògens vestibulars per estudiar l’ona N3 i els seus components predecessors PEATC: potencials evocats auditius de tronc cerebral PEMVc: potencials evocats miògens vestibulars cervicals PENV: potencials evocats neurògens vestibulars RMN: ressonància magnètica nuclear SNC: sistema nerviós central TAC: tomografia axial computeritzada TCE: traumatisme cranioencefàlic TE: tronc encefàlic

13



1. Introducció 1.1 Estudi del senyal bioelèctric del sistema vestibular La funció del sistema vestibular és la de mantenir l’orientació espacial i dirigir els reflexos que estabilitzen la visió i l’equilibri del cos. Això ho aconsegueix transformant les forces associades a l’acceleració cefàlica i a la gravetat en senyals bioelèctrics que viatgen a centres motors per a l’estabilitat ocular i postural, i al còrtex per permetre l’orientació. El sistema vestibular té una sèrie de característiques que el fan especialment difícil d’explorar en la pràctica clínica. En primer lloc, a diferència d’altres sistemes sensorials com l’olfactiu, el visual, l’auditiu o el somatosensorial, actua de forma no conscient a l’individu sa.1 En segon lloc, la seva distribució en el sistema nerviós central (SNC) no està delimitada en una regió concreta, sinó que forma una estructura en forma de xarxa neuronal complexa.2, 3 En tercer lloc, els trastorns vestibulars crònics, si són unilaterals, provoquen poca o cap simptomatologia. En canvi, els trastorns vestibulars aguts provoquen molta simptomatologia com ara inestabilitat, nàusees, vòmits o desorientació espacial. A més, aquesta simptomatologia sol ser difícil de descriure per part del pacient.4 Les exploracions clíniques destinades a valorar l’òrgan vestibular es basen principalment en l’estudi dels reflexos que genera i no en el mateix senyal bioelèctric de la via nerviosa vestibular. Això implica una limitació important, ja que en els reflexos vestibulars hi participen altres estructures anatòmiques no pròpiament vestibulars que poden modificar el reflex. Per exemple, una disfunció de la musculatura ocular pot 15


Vicenç Pascual Rubio

alterar el reflex vestibuloocular sense implicar un trastorn de l’òrgan vestibular generador del reflex, l’utricle. Entre els tests vestibulars de laboratori basats en reflexos, trobem la nistagmografia, els tests d’impuls cefàlic, la posturografia, els potencials evocats miògens vestibulars cervicals (PEMVc) o els potencials evocats miògens vestibulars oculars. Els PEMVc són tests electrofisiològics que s’apliquen habitualment a la pràctica clínica per objectivar afectacions del sàcul. A part de les limitacions pròpies per tractar-se d’una resposta reflexa, els PEMVc requereixen una contracció vigorosa de cada múscul esternoclidomastoïdal (ECM) per evocar la resposta. Això en limita l’aplicació en infants o en pacients poc col·laboradors.5, 6 Els estudis del senyal bioelèctric vestibular, com els potencials evocats neurògens vestibulars (PENV), són poc emprats en la pràctica clínica, tot i tenir un alt valor informatiu. Aporten una informació directa de la via vestibular sense dependre d’altres estructures no pròpiament vestibulars, com passa en el cas dels reflexos. El desenvolupament de noves tècniques per obtenir i analitzar els PENV podria facilitar en el futur l’exploració funcional d’aquest complex sistema vestibular.

1.2 Capacitat de l’òrgan vestibular per respondre al so. L’N3 El sàcul és una estructura auditiva important en vertebrats menors. En vertebrats majors, com els humans, el sàcul té una funció principalment vestibular, però conserva certa capacitat auditiva. Les fibres nervioses saculars sensibles a l’audició tenen una freqüència de descàrrega espontània i irregular, fet pel qual se les ha anomenades ARID (acoustically responsive irregular discharges units); un interval de freqüències de major estimulació entre 200 i 1.000 Hz en el gat, i un llindar de resposta de 90 dBSPL.7, 8, 9 Hi ha diverses hipòtesis sobre el significat funcional d’aquesta capacitat auditiva de l’òrgan vestibular. Podria ser un reducte evolutiu o tenir una funció d’antiemmascarament dels sons de baixa freqüència respecte als d’alta freqüència.7 També podria significar una aportació de qualitat afectiva dels sons d’alta intensitat.10, 11 Existeixen diverses proves electrofisiològiques que utilitzen aquesta capacitat del sàcul de respondre a estímuls auditius per avaluar el sistema vestibular, entre les quals trobem els PEMVc o els PENV.

16


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

L’N3 és un PENV que s’origina al tronc encefàlic per una activació auditiva del sàcul. Habitualment es detecta durant la realització de potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC) a pacients amb hipoacúsia neurosensorial profunda (HNSP). Durant la realització de PEATC en pacients normoients, la resposta vestibular queda emmascarada per la major amplitud i polaritat inversa de les ones electropositives del complex I-V que constitueixen la resposta coclear; en canvi, en els pacients amb HNSP, les ones del complex I-V desapareixen i al seu lloc hi pot aparèixer el potencial evocat vestibular, sempre que el sistema vestibular estigui preservat (figura 1).

Figura 1. PEATC i PEANV a una dona de 34 anys amb una HNSP sobtada dreta. A l’oïda esquerra (imatge

Figura 1. PEATC i PEANV a una dona de 34del anys ambI-­‐V, unaamb HNSP sobtada dreta. esquerra), s’hi observen les ones electropositives complex un llindar d’audició A l’oïda esquerra (imatge esquerra), s’hidreta), observen les l’absència ones electropositives electrofisiològic de 30 dBnHL. A l’oïda dreta (imatge s’hi observa del complex I-­‐V, amb del complex I-V, amb unevocat llindar d’audició electrofisiològic de electrofisiològic 30 dBnHL. de A 105 l’oïda presència del potencial neurogen vestibular, ona N3, amb un llindar dreta (imatge dreta), s’hi observa l’absència del complex I-V, amb presència del dBnHL. potencial evocat neurogen vestibular, ona N3, amb un llindar electrofisiològic de 105 dBnHL. El terme N3 el va proposar Kato et al. (1998). “N” perquè es tracta d’una ona

El terme N3 el va proposar Kato et alii (1998). “N” perquè es tracelectronegativa i “3” perquè apareix entorn dels tres mil·∙lisegons després de l’estímul ta d’una ona electronegativa i “3” perquè apareix entorn dels tres mil· 12 12 lisegons de l’estímul auditiu. Altres autors prefereixen el terme auditiu.després Altres autors prefereixen el terme “resposta negativa de curta latència “resposta negativa de curta latència evocada acústicament”, en anglès: evocada acústicament”, en anglès: acoustically evoked short latency negative response acoustically evoked short latency negative response (ASNR).13 13 Existeixen altres potencials evocats neurògens vestibulars, com (ASNR). l’N5, l’N6 i la P10. Cada un s’obté amb unes condicions d’estimulació i Existeixen altres potencials evocats neurògens vestibulars, com l’N5, l’N6 i la registre específics. Per exemple, la P10 s’obté estimulant amb un oscil· lador l’N5 registrant a condicions les regions més posteriors P10. ossi Cada i un s’obté amb unes d’estimulació i registre (parietooccipiespecífics. Per tals) del cuir cabellut.14, 15 exemple, la P10 s’obté estimulant amb un oscil·∙lador ossi i l’N5 registrant a les regions més posteriors (parietooccipitals) del cuir 17 cabellut.14, 15


Vicenç Pascual Rubio

1.3 Descobriment de l’N3 L’N3 va ser descrita per primer cop el 1979 per Cazals et alii en els seus estudis amb conills porquins, als quals se’ls lesionava l’òrgan de Corti amb un antibiòtic aminoglicòsid, l’amikacina.16 Les seves investigacions van permetre no solament la descoberta de l’N3, sinó també apuntar-ne el possible origen anatòmic. Van suggerir que l’N3 es podria originar a la regió baixa del tronc encefàlic, probablement als nuclis olivars superiors, per activació de les neurones vestibulars de segon ordre amb capacitat de respondre als sons de freqüències greus, entorn dels 0,5 i els 2 KHz.17 El sàcul era el lloc més probable d’activació de les neurones que produirien la resposta a través del nervi vestibular inferior.18, 19 Posteriorment, la hipòtesi de l’origen sacular de l’N3 va rebre el suport de diversos estudis com el de Wit et alii (1981), on s’obtenien respostes vestibulars evocades amb estímuls acústics a coloms als quals se’ls havia practicat una fenestració als canals semicirculars.20 O l’estudi de Burian et alii (1989), en el qual van detectar vies aferents vestibulars primàries de la màcula sacular en l’àmbit del nucli coclear ipsilateral.21

1.4 Origen neuroanatòmic de l’N3 Se sap que en estimular auditivament la màcula sacular s’activen unes neurones vestibulars amb capacitat de resposta auditiva. Aquestes neurones transmeten l’activitat bioelèctrica a través del nervi vestibular inferior, i connecten amb les neurones de segon ordre en l’àmbit del tronc encefàlic (TE). És en aquest punt on hi ha dues hipòtesis sobre l’origen de l’N3. La primera seria que l’N3 sigui un potencial estacionari generat just a l’entrada del nervi vestibular inferior, al TE. Aquest seria un origen similar al de l’ona II del PEATC, descrit per Waring (1995).22 La segona hipòtesi defensa l’N3 com a potencial evocat directe del tronc encefàlic baix, originat al nucli coclear (Burian et alii, 1987),21 a l’oliva superior (Cazals i Aurousseau, 1987)19 o bé al nucli vestibular (Nong, 2002).23 Segons Murosfushi et alii (2005), aquesta hipòtesi pot ser corroborada pel fet que l’electronegativitat de l’N3 pot ser causada pel curs descendent del feix vestibuloespinal.24, 25 Aquesta electronegativitat es contraposa amb l’electropositivitat de les ones del complex I-V dels PEATC, pel curs ascendent del lemnisc lateral.

18


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Una de les complicacions importants per establir la via nerviosa específica que genera aquesta ona vestibular és el gran nombre d’anastomosis entre el nervi vestibular inferior i el coclear (22%), i entre el nervi vestibular inferior i el superior (5%).26

1.5 L’N3 i altres tests vestibulars La presència de l’N3 a pacients amb HNSP s’ha correlacionat amb altres tests de funció sacular, com els PEMVc, i s’evidencia el mateix origen, però diferent mecanisme de generació.23, 24, 27, 28, 29, 30 L’N3 presenta l’avantatge que es genera en un tram de via nerviosa més curt que els PEMVc. Aquests últims requereixen de la preservació de tots els components del reflex vestibulocervical, és a dir, del sàcul, nervi vestibular inferior, nucli vestibular, tracte vestibulospinal descendent, nervi espinal accessori i del múscul ECM. A més, l’N3 podria tenir més sensibilitat i la mateixa especificitat per detectar disfuncions de la via sacular en comparació amb els PEMVc.31 Altres autors han comprovat que no hi ha correlació entre l’N3 i els tests calòrics i rotacionals que avaluen la funció del canal semicircular lateral.13, 27

1.6 L’N3 en la hipoacúsia neurosensorial profunda Kato et alii van ser els primers de descriure l’N3 a pacients amb HNSP.12 Van correlacionar l’N3 amb 13 causes diferents de HNSP, i van concloure que l’N3 no és una resposta peculiar de determinades patologies. Se sap que un 11,9% de les sordeses presenten l’N3 durant la realització dels PEATC (Nong et alii, estudi amb 981 orelles cofòtiques).13 Altres autors, com A. Emara i O. Zagolski, amb mostres més reduïdes, 46 i 34 correlativament, situen al voltant del 30% l’aparició de l’N3 a les HNSP.28, 32 En els pacients amb HNSP als quals se’ls realitza un implant coclear hi ha sempre un dany de l’estructura i els elements neurals coclears tant per inserció traumàtica de la pròtesi com per l’estimulació elèctrica a llarg termini.33, 34 A aquests pacients, S. Mason l’any 1996 els detectava l’N3 abans de l’implant coclear i a alguns, després.35 L’estudi de la presència de l’N3 abans i després de l’implant coclear permet, d’una banda, descartar un origen coclear de l’N3 i, de l’altra, detectar en quins casos l’implant coclear pot afectar l’òrgan vestibular. 19


Vicenç Pascual Rubio

En una forma de simular l’efecte de la HNSP d’anular les ones I-V del complex PEATC, T. Murofushi l’any 2005, aconsegueix obtenir una ona N3 en pacients normoients mitjançant la utilització simultània de soroll blanc d’emmascarament ipsilateral.24

1.7 Característiques electrofisiològiques de l’N3 • L’N3 es pot registrar des de diversos punts del cuir cabellut indicant que es tracta d’un potencial de camp llunyà, probablement localitzat al TE.12 • Per obtenir l’N3 es requereix la integritat de la conducció auditiva per via aèria. Així, doncs, és un potencial evocat auditiu neurogen vestibular (PEANV).13 • L’N3 apareix amb estímuls auditius d’alta intensitat, superiors a 95 dBnHL.23, 24, 27 • Si s’incrementa la intensitat de l’estímul auditiu, es redueix la latència i augmenta l’amplitud de l’N3.27 • L’amplitud i latència de l’N3 no es veu afectada en freqüències d’estimulació per sota de 40 Hz. Però a 80 Hz augmenta la latència i disminueix l’amplitud de l’N3.12 • La polaritat de l’estimulació (rarefacció, condensació o alterna) no fa variar l’amplitud ni la latència de l’N3.12 • La morfologia de l’N3 és molt semblant a l’obtinguda en els estudis en què s’estimula elèctricament el nervi vestibular.32 Murofushi et alii, en el seu article de 2005, van descriure els criteris electrofisiològics d’identificació de l’N3:24 1. Ha de ser reproduïble 2. Ha de tenir una latència d’entre 3 i 5 ms 3. Ha de tenir una amplitud de com a mínim 0,05 µV 4. Si s’obstrueix el conducte auditiu extern (CAE), desapareix el potencial

1.8 Valors de normalitat de l’N3 La utilització de diferents paràmetres de registre i estimulació pels diferents laboratoris de neurofisiologia fan difícil determinar uns valors de normalitat universals per a l’N3. Per exemple, els estudis de Nong, Kato et alii, Zolagolski, Ochi i Emara utilitzen un estímul amb clics, mentre 20


obtenen una ona N3 reproduïble i poc variable, amb una latència d’entre 3 i 4 ms i 0,1 i

Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

0,2 µV d’amplitud. 12, 13, 23, 24, 27, 28, 29, 31 que Murofushi Versino 1.9 Potencials ievocats que putilitzen recedeixen ltons ’N3 de 2 ms de durada. Salvant les diferents tècniques emprades, tots els autors obtenen una ona N3 reproduïble i poc variable, amb una amb latència 3 i 4 per ms i 0,1 Kato et al., en la seva descripció de l’N3 a pacients HNSP, d’entre van especificar, i 0,2 µV d’amplitud.

primer cop, dues ones electropositives de menor voltatge que precedien l’N3. Aquesta

descripció només apareix en que el peu precedeixen de la imatge del cas l’N3 clínic 2 que comenta en el seu 1.9 Potencials evocats 12

de 1en 998 la(figura Kato article et alii, seva2). descripció de l’N3 a pacients amb HNSP, van anomenar, per primer cop, dues ones electropositives de menor voltatge que precedien l’N3. Aquesta descripció només apareix en el peu de la imatge del cas clínic 2 que comenta en el seu article de 199812 (figura 2).

2. Gràfic de l’article de Kato et al., “A «neural» responses with 3 ms latency evoked by loud sound FiguraFigura 2. Gràfic de l’article de Kato et alii, “A «neural» responses with 3 ms in profoundly deaf patients”. Audiology and Neurotology 1998; 3: 253-­‐264, on es fa referència a les ones latency evoked by loud sound in profoundly deaf patients”. Audiology and Neuelectropositives que precedeixen l’N3. rotology 1998; 3: 253-264, on es fa referència a les ones electropositives que pre21 cedeixen l’N3.

En el nostre coneixement no hi ha cap altre treball publicat que descrigui les ones electropositives que precedeixen l’N3. Nosaltres les anomenarem: p1 i p2, “p” per ser electropositives i “1” o “2” per la latència mitjana d’aparició (en mil·lisegons). 21



2. Descripció d’objectius L’objectiu principal de la tesi és avaluar la consistència dels potencials evocats predecessors de l’ona N3 (ones p1 i p2) que Kato et alii van anomenar en el seu article l’any 1998,12 per poder, en el cas de ser consistents, fer hipòtesis sobre el seu origen anatòmic. L’objectiu secundari es compon de dues parts: 1. Proposar una sèrie de condicions electrofisiològiques de registre i estimulació que millorin la detecció de les ones p1 i p2 en comparació amb les condicions dels PEATC. 2. Comparar els resultats del PEANV-N3 amb la prova electrofisiològica que actualment s’utilitza en la pràctica clínica per estudiar el sistema vestibular d’origen sacular, els PEMVc.

23



3. Mètode 3.1 Material Per a l’obtenció dels potencials evocats s’utilitza un aparell Synergy de deu canals (CareFusion, Estats Units). El sistema inclou un convertidor analògic digital de resolució de 16 bits per dada adquirida. Per a l’estimulació auditiva s’utilitzen uns auriculars adaptables que compleixen la normativa internacional Recommendations for the practice of clinical neurophysiology, ISO 9000, IEC 601 (sistemes elèctrics) i marca CE. El registre es realitza amb elèctrodes de disc de plata i plata clorada (Ag/AgCl) i 10 mm de diàmetre, impregnats amb una crema electroconductora.

3.2 Estudi preliminar Abans de plantejar unes noves condicions d’estimulació i registre que facilitin l’obtenció de les ones p1 i p2, necessitem una descripció inicial d’aquestes ones. Per això es realitza una cerca retrospectiva de 10 pacients amb una HNSP, als quals se’ls va detectar una ona N3 durant la realització d’uns PEATC en el servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona des de l’any 2009 fins al març de 2013. Els pacients compleixen els tres primers criteris definits per Murofushi et alii (2005).24 Com que és un estudi retrospectiu, no es pot aplicar el quart criteri de Murofushi referent a la desaparició del potencial evocat durant l’oclusió del CAE. D’aquests 10 pacients, se n’estudien 14 oïdes amb presència de N3: 8 oïdes dretes i 6 d’esquerres. El grup es compon de 6 dones i 4 homes, 25


Vicenç Pascual Rubio

amb edats compreses entre els 2 i els 60 anys. De les 10 HNSP, 3 són per hipoacúsia congènita que aporten les dues oïdes a l’estudi, i 7 són per hipoacúsia sobtada, dels quals només un cas aporta les dues oïdes a l’estudi. Es descriuen les ones p1 i p2 i N3 amb els següents paràmetres: latència, amplitud i durada. Ona

Prevalença (%)

Latència (ms)

Durada (ms)

Amplitud (µV)

p1

35,7

1,25 (DT 0,14)

0,41 (DT 0,11)

0,04 (DT 0,02)

p2

57,1

2,01 (DT 0,12)

0,54 (DT 0,08)

0,07 (DT 0,04)

N3

100

3,17 (DT 0,14)

1,46 (DT 0,41)

0,22 (DT 0,15)

Taula 1. Descripció de les ones p1, p2 i N3 dels 10 pacients de l’estudi preliminar. Prevalença en %. Mitjana i desviació típica (DT) de l’amplitud en microvolts i de la latència i durada en mil·lisegons.

S’ha de tenir en compte que la poca amplitud i resolució del senyal dificulta molt la identificació i marcatge de les ones (vegeu imatge de les ones a l’annex 1). Els resultats de la latència i amplitud de l’N3 són similars als descrits en altres estudis.12, 13, 23, 24, 27, 28, 29, 31 No tenim constància d’articles científics que descriguin la durada de l’ona, tot i ser un paràmetre neurofisiològic descriptiu fonamental.

3.3 Canvi de les condicions d’estimulació i de registre A continuació es proposen uns canvis en les condicions de registre i estimulació per intentar optimitzar la detecció de les ones p1, p2 i N3. Aquest nou test l’anomenem PEANV-N3: potencial evocat auditiu neurogen vestibular per estudiar l’ona N3 i els seus components predecessors. Les noves condicions són les següents (vegeu resum a la taula 2): 3.3.1 Noves condicions d’estimulació Tipus d’estimulació L’estímul auditiu convé que sigui el mateix que es realitza durant els PEATC, és a dir, ones quadrades, clics, de 0,1 ms de durada. Això permet una major estandardització de la prova, ja que la majoria d’aparells destinats a fer PEATC utilitzen aquest tipus d’estimulació. A més, 26


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

la baixa durada de l’estímul, 0,1 ms, fa que hi hagi un menor artefacte d’estimulació en el primer mil·lisegon de registre. Intensitat d’estimulació Es decideix utilitzar una intensitat d’estimulació de 105 dBnHL, perquè alguns autors determinen el llindar auditiu per la generació de l’ona N3 a 95 dBnHL. Tot i ser una intensitat elevada, és segura per al pacient, perquè la durada de l’estímul és breu i s’aplica només a oïdes amb una HNSP. Freqüència d’estimulació Per determinar la freqüència d’estimulació es té en compte l’estudi realitzat per Kato et alii,12 on es determina que a freqüències menors de 40 Hz no es produeixen modificacions significatives de les ones registrades. El fet d’intentar una màxima freqüència d’estimulació permet reduir el temps de durada de la prova. El nostre aparell permet un màxim de 20 Hz a 105 dBnHL. Una freqüència major provoca que l’aparell se saturi i es pari. S’estableix la freqüència d’estimulació a 20 Hz. Polaritat de l’estimulació Es decideix aplicar un estímul auditiu amb inversió de la polaritat per reduir al màxim l’artefacte d’estimulació, ja que volem estudiar ones que hi són molt properes. Segons Kato et alii, la polaritat (condensació, rarefacció o inversió) no modifica l’N3.12 Soroll d’emmascarament contralateral No es modifiquen les condicions d’emmascarament de l’oïda contralateral respecte als PEATC. S’estableix un emmascarament amb soroll blanc contralateral a –30 dBnHL. 3.3.2 Noves condicions de registre Muntatge Per a l’estudi de PEANV-N3 es requereix l’aplicació de cinc elèctrodes de disc: dos al cuir cabellut, elèctrodes referència (Cz) i terra (Fpz); dos

27


Vicenç Pascual Rubio

més a les regions cutànies de darrere del pavelló auditiu, elèctrodes actius (M1 i M2), i un a la regió cutània immediatament per sobre de la setena espina vertebral (C7). S’estableix el registre utilitzant tres canals amb les següents derivacions: • Canal 1: Mastoide esquerra (M1) a vèrtex (Cz) • Canal 2: Mastoide dreta (M2) a vèrtex (Cz) • Canal 3: Espina vertebral C7 (EvC7) a vèrtex (Cz) Les dues primeres derivacions són les estàndard que s’utilitzen durant la realització dels PEATC. Les anomenem derivació ipsilateral o Mi-Cz, la que utilitza l’elèctrode de mastoide al mateix costat on s’aplica l’estímul auditiu, i derivació contralateral o Mc-Cz, la que es registra a la mastoide del costat oposat a l’estímul auditiu. La tercera derivació, derivació cervical o EvC7-Cz, és un potencial de camp llunyà que té l’objectiu de recollir la màxima informació dels potencials evocats amb l’inconvenient d’estar més influenciat pel soroll elèctric ambiental. Interval de filtres Si ens fixem en l’estudi preliminar, les ones p1 i p2 tenen una durada de 0,4 i 0,5 ms, correlativament. El filtre d’alta freqüència (3.000 Hz) que s’utilitza durant els PEATC, afecta significativament aquestes ones, perquè una ona de 0,4 ms es correspon amb una freqüència de 2.500 Hz, nombre que es troba a prop del filtre d’alta freqüència fixat. Es decideix ampliar l’interval de filtres a 100 Hz a 10.000 Hz. Tot i que pot entrar més soroll elèctric, es pretén una millor definició del potencial evocat de poca durada. De la mateixa manera que amb els PEATC, es decideix no utilitzar el filtre de corrent altern per no interferir en la morfologia de les ones. Nombre de respostes analitzades Es determina fer la mitjana de 20.000 respostes per compensar l’alt soroll elèctric que es preveu i la baixa amplitud de la resposta (0,04 i 0,07 µV de les ones p1 i p2, correlativament, de l’estudi preliminar). Aquest increment del nombre de respostes analitzades allarga la durada de la prova a un total de 15 minuts, aproximadament, per cada oïda estudiada.

28


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Escombratge Es redueix la finestra de registre (escombratge) a 5 ms. Amb això s’espera una major resolució del senyal bioelèctric de les ones p1, p2 i N3. Interval d’amplitud de refús d’artefacte Es limita a +/– 20 µV per depurar tot senyal elèctric no evocat auditivament i guanyar precisió en la selecció del senyal bioelèctric registrat. Impedància màxima de la pell És important baixar la impedància entre els elèctrodes i la pell a menys de 2 KΩ per optimitzar el senyal bioelèctric d’entrada. Això s’aconsegueix realitzant una neteja cutània exhaustiva amb un gel abrasiu. Sensibilitat Per mostrar les ones, es decideix una sensibilitat de 200 nV/divisió per la baixa amplitud de les ones p1 i p2 observada a l’estudi preliminar (0,04 i 0,07µV, correlativament). 3.3.3 Resum dels canvis respecte als PEATC estàndard CONDICIONS/ESTUDI

PEATC estàndard*

PEANV-N3

Clics 0,1

Clics 0,1

90

105

11Hz

20Hz

Rarefacció

Alterna

–30

–30

Mi-Cz; Mc-Cz

Mi-Cz; Mc-Cz; EvC7-Cz

100-3.000

100-10.000

10

5

Estimulació Tipus (durada en ms) Intensitat (dBnHL) Freqüència (Hz) Polaritat Emmascarament contralateral (dBnHL) Registre Muntatge Interval de filtres (Hz) Escombratge (ms)

29


Vicenç Pascual Rubio

PEATC estàndard*

PEANV-N3

1.000

20.000

Interval d’amplitud de refús d’artefacte (µV)

40

20

Impedància màxima (KΩ)

5

2

500

200

CONDICIONS/ESTUDI Nombre de respostes analitzades

Sensibilitat (nV)

Taula 2. Condicions d’estimulació i registre dels PEATC estàndard i de l’estudi PEANV-N3. En negreta hi apareixen els canvis proposats en aquest estudi. *PEATC estàndard segons les recomanacions de la Societat Espanyola de Neurofisiologia Clínica. La col·locació dels elèctrodes es realitza segons el Sistema Internacional 10/20 de la International Federation of Societies for EEG and Clinical Neurophysiology (IFSECN).

3.4 Selecció dels pacients amb HNSP per a l’estudi PEANV-N3 3.4.1 Criteris d’inclusió i exclusió La mostra sobre la qual s’ha realitzat l’estudi PEANV-N3 ha complert els criteris d’inclusió i exclusió següents: Criteris d’inclusió 1. Se seleccionen dos grups de pacients: • Per al grup A es busquen 20 pacients amb HNSP als quals se’ls va detectar una ona N3 durant la realització d’uns PEATC en el servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona durant l’any 2010 fins al juny de 2013. Tots els pacients provenen del servei d’Otorinolaringologia del mateix hospital. S’escull l’any 2010 perquè és l’any en què a la secció de Neurofisiologia Clínica es va acordar aplicar l’estimulació a 105 dBnHL en els casos d’HNSP, per a una millor definició del possible potencial evocat. S’escull el juny de 2013 perquè és quan s’obté el nombre de 20 pacients amb presència d’ona N3, que es considera un nombre suficient de pacients per realitzar l’estudi de PEANV-N3.

30


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

• Per al grup B s’escullen 10 pacients amb HNSP sense ona N3 durant el mateix període de temps que el grup A. 2. No hi ha límit d’edat, s’hi inclouen els pacients des dels 0 anys, sense límit d’edat màxima. Criteris d’exclusió 1. La falta de capacitat de relaxació del pacient durant l’estudi. La prova té una durada aproximada de 15 minuts per a cada orella estudiada. 2. El fet de no disposar del consentiment informat firmat. El consentiment informat del pacient o del seu representant legal és un requisit imprescindible per formar part de l’estudi. Com que s’utilitza un estímul auditiu de breu durada que només s’aplica a l’oïda afectada amb una HNSP, es considera una prova no invasiva i segura, per la qual cosa no es veu convenient fixar un criteri d’exclusió en l’àmbit de la seguretat del pacient. 3.4.2 Consentiment informat S’informa els pacients o els representants legals de la possibilitat de participar en l’estudi de forma voluntària mitjançant la firma d’un consentiment informat. 3.4.3 Comitè ètic L’estudi és aprovat pel comitè ètic d’investigació clínica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. 3.4.4 Mostra seleccionada. Grups A i B Es recopila un total de 30 pacients: 20 pacients als quals es va detectar l’ona N3 durant els PEATC (grup A) i 10 als quals no se’ls va detectar l’ona N3 (grup B). Es considera la presència de l’ona N3 segons els criteris definits per Murofushi et alii (2005).24 De les 10 HNSP del grup B, 1 és per hipoacúsia congènita que aporta les 2 oïdes a l’estudi, 6 són hipoacúsies sobtades i 3 són posteriors a un procés infecciós. De les 11 oïdes estudiades, 6 són dretes i 5 esquerres. Aquest grup es compon de 6 dones i 4 homes, amb edats compreses

31


Vicenç Pascual Rubio

entre els 6 mesos i els 63 anys. L’objectiu d’aquest grup B és comprovar si apareixen les ones p1 i p2 en absència d’ona N3. Dels 20 pacients del grup A, se n’estudien 25 oïdes, 13 dretes i 12 esquerres. El grup es compon d’11 dones i 9 homes, amb edats compreses entre els 2 mesos i els 70 anys. De les 20 HNSP, 15 són HNSP sobtades, de les quals 14 són unilaterals i 1 bilateral; 4 són HNSP congènites bilaterals, i 1 és una HNSP unilateral posterior a un TCE.

3.5 Selecció dels potencials evocats de l’estudi PEANV-N3 S’aplica l’estudi de PEANV-N3 als pacients del grup A i del grup B. Se seleccionen tots els potencials evocats predecessors a l’ona N3 que siguin reproduïbles i que es puguin diferenciar de l’activitat elèctrica de base. Aquesta tasca de selecció té algun component subjectiu. Això s’intenta compensar fent que la selecció la realitzi personal especialitzat en l’anàlisi visual dels potencials evocats i acordant que, davant el dubte, es tendeixi a incloure tots aquells potencials evocats reproduïbles. Es marca el pic del potencial evocat i se’n calcula la latència en mil· lisegons. Les dades de latència al pic es posen en un gràfic de latències per, mitjançant una anàlisi visual, veure si s’agrupen amb relació a les ones p1 i p2.

3.6 PEMVc dels pacients amb HNSP Dels 30 pacients, un total de 15 (10 del grup A i 5 del grup B) disposaven d’uns PEMVc que s’havien fet prèviament. 3.6.1 Metodologia dels PEMVc Material Els PEMVc s’havien realitzat amb un dels dos aparells de PEMVc de què disposa la secció de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Un Synergy de deu canals (CareFusion, Estats Units) i un aparell de Bio-logic de dos canals (Natus Medical Incorporated, Estats Units), amb les mateixes condicions de registre, però amb diferents condicions d’estimulació. No existeix un consens universal sobre les condicions d’estimulació auditiva estàndard dels PEMVc.37

32


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Tècnica utilitzada per obtenir els PEMVc El registre s’havia realitzat amb quatre elèctrodes de disc. L’elèctrode terra s’havia col·locat a la posició Fpz del Sistema Internacional 10:20 de la IFSECN, l’elèctrode referència al manubri esternal i els dos elèctrodes actius a la unió entre el terç cefàlic i terç mitjà de cada ECM. Els elèctrodes de disc s’havien adherit a la pell prèviament netejada amb un gel abrasiu i s’havia aplicat una crema electroconductora per obtenir una impedància menor a 5 KΩ entre l’elèctrode i la pell. L’interval de filtres utilitzat era entre 10 Hz i 20 KHz. L’estimulació s’havia realitzat amb tons clic de 0,1 ms de durada aplicats amb una intensitat de 95 dBnHL a l’aparell de Bio-logic. L’aparell Synergy utilitzava estímuls auditius de tipus tons burst a 500 Hz de 4 ms de durada (un d’ascendent, dos d’altiplà i un de descendent) a una intensitat de 105 dBnHL. En tots dos aparells l’estímul era presentat a una freqüència de 3 Hz i es registrava simultàniament ambdós canals: la derivació esquerra i la dreta. L’aparell de Synergy utilitzava una estimulació monoaural; en canvi, a l’aparell de Bio-logic l’estimulació és binaural. L’aparell de Bio-logic és el que actualment s’utilitza a la unitat de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Joan XXIII, perquè porta incorporat un programa informàtic que rectifica el senyal electromiogràfic segons el grau de contracció muscular. Aquesta rectificació es recomana com a mesura d’estandardització dels PEMVc.38 3.6.2 Informació emprada dels PEMVc Es coneix que l’N3 i els PEMVc estudien la mateixa estructura fisiològica a partir de tècniques diferents.27, 31 En els PEMVc realitzats als pacients del grup A i B només es té en compte la presència o absència d’ones p13 i n23 respecte a la detecció de l’ona N3 i dels seus components predecessors a l’estudi PEANV-N3.

3.7 Recopilació de dades dels pacients A cada pacient li recopilem un total de 32 dades: 1. Codificació del pacient. 2. Data de realització de l’estudi. 3. Oïda estudiada (dreta o esquerra).

33


Vicenç Pascual Rubio

4. Diagnòstic de l’HNSP. 5. Latència al pic (ms, dos decimals), amplitud al pic (µV, dos decimals ) i durada (ms, dos decimals) de l’ona p1, p2 i N3 de l’estudi amb PEANV-N3 en els tres muntatges de registre (ipsilateral, contralateral i cervical). 6. Latència al pic (ms, dos decimals), amplitud al pic (µV, dos decimals ) i durada (ms, dos decimals) de l’ona p1, p2 i N3 de l’estudi amb PEATC de l’oïda afectada. 7. Latència al pic (ms, dos decimals), amplitud al pic (µV, dos decimals ) i durada (ms, dos decimals) de les ones I, II i III de l’estudi amb PEATC de l’oïda sana. 8. Presència o absència d’ona p13 i n23 dels pacients que disposen de PEMVc. Les dades es guarden en 2 documents Excel en 2 carpetes diferents del PC. En el primer Excel, hi consta la codificació numèrica dels pacients i, en el segon, on només consta la codificació del pacient, s’entren les dades dels resultats.

3.8 Tipus de disseny i anàlisi estadística Es tracta d’un estudi prospectiu i descriptiu. Es realitza un estudi estadístic en què es valora: 1. La prevalença de l’aparició de les ones p1, p2 i N3 a l’estudi PEANV-N3 i PEATC. 2. La latència, amplitud i durada de les ones p1, p2 i N3, i interlatències p1-p2, p2-N3 i p1-N3 a l’estudi PEANV-N3 i PEATC. 3. La comparació de les característiques de les ones entre les 3 derivacions estudiades a l’estudi PEANV-N3. 4. La comparació de les característiques de les ones entre l’estudi PEANV-N3 de la derivació ipsilateral i l’estudi de PEATC. 5. La latència, amplitud i durada de les ones I, II i III; i les interlatències I-II, II-III i I-III de l’estudi PEATC de l’oïda sana del grup A. 6. La presència o absència de les ones p1,p2 i N3 en comparació amb la presència o absència del potencial p13 i n23 del PEMVc. L’estudi estadístic es realitza amb el paquet IBM SPSS 20.0 per a Windows (Chicago, ILL, EUA). La descripció de les variables es realitza mitjançant les variables basades en moments: mitjana, desviació típica i

34


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

interval de confiança del 95% per a la mitjana. Quant a les descripcions basades en ordenacions, s’utilitzen les medianes. Pel que fa a la comparació de mitjanes, es comprova la normalitat de la distribució mitjançant la prova de Levene i Shapiro-Wilk i s’utilitza el Test t de Student Fisher per a mostres relacionades. S’adjunta la sintaxi de SPSS completa (annex 5).

35



4. Resultats 4.1 Detecció i prevalença de les ones del PEANV-N3 4.1.1 Grup A Dels 20 pacients del grup A, es determina la latència de tots els pics de les ones reproduïbles de l’estudi PEANV-N3 i es col·loquen en un gràfic de cada derivació per detectar visualment l’agrupació de les ones (figures 3, 4 i 5) segons la seva latència. Llavors es calcula la prevalença de cada ona en funció de les diferents derivacions de l’estudi PEANV-N3 i de l’estudi de PEATC (taula 3). Ona/Derivació

PENV-N3 ipsilateral

PENV-N3 contralateral

PENV-N3 cervical

PEATC

p1

70,8

0

0

41,7

p2

79,2

79,2

83,3

58,3

N3

95,8

91,7

95,8

100

Taula 3. Prevalença (%) de les ones p1 i p2 i N3 de cada derivació del PEANV-N3 i del PEATC en els pacients del grup A.

A la derivació ipsilateral (figura 3), els pics de les ones detectades són electropositius i s’agrupen formant 3 columnes al voltant de les latències 1 ms, 2 ms i 3 ms que molt probablement es corresponen correlativament amb la p1, la p2 i l’N3.

37


Vicenç Pascual Rubio

Oïdes 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Latència ( ms)

Figura 3. Gràfic lade distribució dels potencials evocats en S’observa la derivació ipsilaFigura 3. de Gràfic la distribució dels potencials evocats en la derivació ipsilateral. com es troben agrupats tres columnes: en verd, p1; en blau, p2, i etres n vermell, N3. teral. S’observa com formant es troben agrupats formant columnes: en verd, p1; en blau, p2, i en vermell, N3.

La p1 apareix n el 70,8% 70,8% dels casos, casos, la p2 en el la 79,2% i 5,8% (taula La p1 apareix en eel dels p2 l’N3 enen elel 979,2% i l’N3 en el 95,8% (taula 3). En casos d’ones que presenten dos pics (potencial 3). En casos d’ones que presenten dos pics (potencial bifàsic) en el mateix interval, es bifàsic) en el mateix interval, es considera vàlida la de major latència, i considera vàlida la de major latència, i la predecessora es considera el primer pic d’un la predecessora es considera el primer pic d’un potencial bifàsic (veure potencial bifàsic (veure discussió). discussió). En la derivació contralateral (figura 4), els pics també es consideren En la derivació contralateral (figura 4), els pics també es consideren electropositius. No s’obté l’ona p1, però sí la p2 i l’N3. La p2 es troba electropositius. No s’obté l’ona p1, però sí la p2 i l’N3. La p2 es troba present en un present en un 79,2%, i l’N3 en un 91,7% (taula 3). 79,2%, i l’N3 en un 91,7% (taula 3).

39

38


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Oïdes 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Latència ( ms)

Figura 4. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació contraFigura 4. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació contralateral. S’observa com es troben agrupats formant ues columnes: en blau, p2, i eformant n vermell, N3. dues columnes: en blau, p2, lateral. S’observa com es dtroben agrupats i en vermell, N3. De la mateixa manera que en la derivació contralateral, en la derivació cervical

De la mateixa manera que en la derivació contralateral, en la deri(figura 5) els pics són electropositius i tampoc no s’identifica l’ona p1. L’ona p2 vació cervical (figura 5) els pics són electropositius i tampoc no s’identis’observa en un 83,3% i l’N3 en un 95,8% (taula 3). fica l’ona p1. L’ona p2 s’observa en un 83,3% i l’N3 en un 95,8% (taula 3).

40

39


Vicenç Pascual Rubio

Oïdes 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Latència ( ms)

Figura 5. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació cervical. Figura 5. Gràfic de la distribució dels potencials evocats en la derivació cervical. S’observa com es troben agrupats 2 columnes: en blau, p2, i en vermell, N2 3. columnes: en blau, p2, i en vermell, S’observa com esformant troben agrupats formant N3. Com s’observa a la taula 3, l’N3 presenta una prevalença del 100% a l’estudi Com s’observa a la taula 3, l’N3 presenta una prevalença del 100% amb PEATC, perquè és el criteri és d’inclusió del grup d’inclusió A. En canvi, durant a l’estudi amb PEATC, perquè el criteri dell’estudi grupde A. En canvi, durant PEANV-­‐N3, l’estudien de enno els pacients 12derivacions i 14, l’N3 no apareix els PEANV-N3, pacients 12 i 14, l’N3 apareix en totes les (vegeu en totes lesdiscussió). derivacions (vegeu discussió). L’ona p1 apareix a la derivació ipsilateral del PEANV-N3 i a l’esL’ona p1 apareix a dos la derivació ipsilateral PEANV-­‐N3 i a l’estudi de PEATC. tudi de PEATC. Aquests estudis esdel consideren homòlegs, perquè utilitzen els mateixos elèctrodes de registre. Tot i així, la p1 s’observa Aquests dos estudis es consideren homòlegs, perquè utilitzen els mateixos elèctrodes més a la derivació ipsilateral del PEANV-N3 (70,8% dels casos), en comde registre. Tot i així, la p1 s’observa més a la derivació ipsilateral del PEANV-­‐N3 paració amb el 41,7% del PEATC (taula 3). (70,8% dels casos), en comparació amb el 41,7% del PEATC (taula 3).

4.1.2 Grup B 41 a l’estudi En cap dels 10 pacients del grup B no s’obtenen les ones p1 i p2 PEANV-N3 (vegeu els 2 exemples a l’annex 3).

40


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

4.2 Descripció de les ones p1, p2 i N3 del grup A A continuació, es realitza un estudi descriptiu de les ones p1, p2 i N3 a les tres derivacions de l’estudi PEANV-N3 i a l’estudi de PEATC. Es calcula la latència i la durada de les ones seleccionades en mil·lisegons, així com la seva amplitud en microvolts. També es calcula les interlatències en mil·lisegons, entre les diferents ones: entre la p1 i p2, entre la p2 i N3 i entre la p1 i N3. Només en una pacient, la número 5, no es compleix la condició que l’ona N3 sigui major de 0,05 µV. Aquesta condició de mínima amplitud segons els criteris de Murofushi24 fa que la pacient no hagi estat inclosa a l’hora de fer l’estudi estadístic descriptiu de les ones (vegeu discussió). 4.2.1 A la derivació ipsilateral del PEANV-N3 i al PEATC Les ones p1 i p2 de la derivació ipsilateral es mostren amb una latència i durada molt més similar en l’estudi PEANV-N3 que en el PEATC, però amb una mica més de precisió (taula 4 i 5); en canvi, l’amplitud d’aquestes dues ones és discretament major a l’estudi de PEANV-N3, però aquesta variació no és significativa a l’estudi estadístic.

Derivació ipsilateral PEANV-N3

Ona

Latència (ms)

Amplitud (µV)

Durada (ms)

p1

1,11 (0,14)

0,10 (0,07)

0,45 (0,13)

p2

1,92 (0,18)

0,08 (0,03)

0,50 (0,08)

N3

3,06 (0,16)

0,26 (0,13)

1,21 (0,18)

Interlatència (ms)

p1-p2

0,80 (0,13)

p2-N3

1,16 (0,16)

p1-N3

1,91 (0,18)

Taula 4. Descripció de les ones p1, p2 i N3 de la derivació ipsilateral del PEANVN3 en els pacients del grup A. Mitjana i desviació típica (entre parèntesis) de l’amplitud en microvolts i de la latència, interlatència i durada en mil·lisegons.

L’N3 presenta una latència molt similar amb una amplitud més alta i una durada més allargada a l’estudi de PEATC, però amb una major variabilitat en comparació amb l’estudi de PEANV-N3 (taules 4 i 5).

41


Vicenç Pascual Rubio

PEATC

Ona

Latència (ms)

Amplitud (µV)

Durada (ms)

p1

1,23 (0,20)

0,07 (0,04)

0,50 (0,15)

p2

1,97 (0,18)

0,06 (0,03)

0,56 (0,06)

N3

3,17 (0,17)

0,38 (0,39)

1,39 (0,54)

Interlatència (ms)

p1-p2

0,74 (0,11)

p2-N3

1,20 (0,23)

p1-N3

1,88 (0,16)

Taula 5. Descripció de les ones p1, p2 i N3 dels PEATC en els pacients del grup A. Mitjana i desviació típica (entre parèntesis) de l’amplitud en microvolts i de la latència, interlatència i durada en mil·lisegons.

4.2.2 A les derivacions contralateral i cervical del PEANV-N3 Les derivacions contralateral i cervical presenten valors molt semblants (taula 6). S’observa una bona correlació entre els valors d’aquestes dues derivacions.

Derivació contralateral PEANV-N3 Derivació cervical PEANV-N3

Ona

Latència (ms)

Amplitud (µV)

Durada (ms)

p2

2,01 (0,15)

0,04 (0,02)

0,52 (0,10)

N3

3,07 (0,16)

0,20 (0,11)

1,17 (0,19)

p2

1,99 (0,13)

0,06 (0,03)

0,49 (0,09)

N3

3,10 (0,16)

0,31 (0,17)

1,33 (0,20)

p2-N3

Interlatència (ms)

1,16 (0,16)

p2-N3

1,12 (0,11)

Taula 6. Descripció de les ones p1, p2 i N3 de la derivació cervical i contralateral del PEANV-N3 en els pacients del grup A. Mitjana i desviació típica (entre parèntesis) de l’amplitud en microvolts i de la latència, interlatència i durada en mil·lisegons.

42


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

4.3 Descripció de les ones I, II i III del PEATC del grup A Per a l’estudi de les ones I, II i III del PEATC de l’oïda sana del grup A (taula 7) es fa servir un nombre menor de pacients, 14, ja que s’exclouen els pacients amb HNSP bilateral, i la pacient número 5, perquè tampoc s’ha inclòs a l’estudi de PEANV-N3.

PEATC oïda sana

Ona

Latència (ms)

Amplitud (µV)

Durada (ms)

I

1,53 (0,09)

0,34 (0,22)

0,99 (0,16)

II

2,66 (0,09)

0,20 (0,15)

0,83 (0,09)

III

3,71 (0,12)

0,30 (0,08)

1,06 (0,12)

Interlatència (ms)

I-II

1,14 (0,10)

II-III

1,05 (0,11)

I-III

2,19 (0,14)

Taula 7. Descripció de les ones I, II i III de l’estudi amb PEATC de l’oïda sana en els pacients del grup A. Mitjana i desviació típica (entre parèntesis) de l’amplitud en microvolts i de la latència, interlatència i durada en mil·lisegons.

4.4 Presència o absència de p13 i n23 en els pacients amb PEMVc En els 10 pacients del grup A que tenien fets uns PEMVc se’ls detecten les ones p13 i n23. En els 5 pacients del grup B que tenien fets uns PEMVc no se’ls detecten aquests potencials evocats. Els pacients amb presència d’ones p13 i n23 al PEMVc presenten ona p1 en un 70% i ones p2 i N3 en un 100% a la derivació ipsilateral de l’estudi PEANV-N3.

43



5. Discussió 5.1 Consistència de les ones p1 i p2 respecte a l’N3 El fet que tots els pacients del grup A tinguin ones p1 o p2 precedint l’N3, i cap dels pacients del grup B tinguin ones p1 i p2 durant la realització dels PEANV-N3, indica la consistència d’aquestes últimes ones respecte l’N3.

5.2 Hipòtesi sobre l’origen anatòmic de les ones p1 i p2 5.2.1 Segons la latència, durada i amplitud Les ones p1 i p2 tenen una latència menor que l’N3. Això permet hipotetitzar que les ones p1 i p2 siguin potencials evocats distals de la mateixa via nerviosa vestibular que genera l’ona N3. Per tant, es podria parlar que l’N3 forma part d’un complex de tres ones: la p1, la p2 i l’N3. Les ones p1 i p2 tenen una menor prevalença que l’ona N3. Això probablement es deu a la baixa amplitud de les primeres respecte a l’N3 i es podria explicar pel diferent origen hipotètic de les ones: perifèric de les ones p1 i p2 i central de l’N3. En els potencials evocats auditius de tronc cerebral, les ones electrofisiològiques que s’originen a les regions més distals de la via nerviosa, les ones I i II, també solen tenir menor amplitud que les successives III, IV i V, originades al sistema nerviós central (vegeu exemples a l’annex 1). Les ones p1 i p2 tenen, entre elles, una amplitud i durada molt similar, fet que va a favor de la possibilitat que estiguin registrant dos punts diferents de la mateixa via nerviosa. 45


favor de la possibilitat que estiguin registrant dos punts diferents de la mateixa via nerviosa. Rubio Vicenç Pascual Ara bé, l’ona p1 té una menor prevalença que la p2. Això podria ser degut a la curta

Ara bé, l’ona p1 té una menor prevalença que la p2. Això es podria explicar per la curta latència de l’ona p1, que la posiciona molt a prop latència de l’ona p1, que la posiciona molt a prop de l’artefacte d’estimulació. Aquest de l’artefacte d’estimulació. Aquest artefacte en alguns casos podria emartefacte l’ona en alguns casos podria mascarar p1 (figura 6). emmascarar l’ona p1 (figura 6). 1.3

1.3 2.2

1.2

2.1

2.1 2.3

p2

p2

N3

N3

3.1 3.2

3.1 3.3

p2

p2

2.2 N3

2.3

N3

4.1 4.3

3.3 4.1 4.2

4.3

p2 5.1 5.2

p2

N3

5.1 3.2 5.3

N3

5.3

Figura 6.6. PEANV-N3 PEANV-­‐N3 de pacients, el primer amb HSNP (pacient 9 ) i el segon Figura dedos dos pacients, el primer ambdreta HSNP dreta (pacient 9)amb i el HNSP esquerra on s’observa com l’artefacte verd i vermell) pot suposar una segon amb(pacient HNSP11) esquerra (pacient 11) ond’estimulació s’observa(cercles com l’artefacte d’estimulació (cercles i l’ona vermell) pot suposar una dificultat per detectar l’ona p1. dificultat per dverd etectar p1. Escombrat 5 ms i amplitud 200 nV/divisió. Escombratge 5 ms i amplitud 200 nV/divisió.

5.2.2 Segons l’aparició en les diferents derivacions 5.2.2 Segons la seva aparició en les iferents com derivacions L’estudi PEANV-N3 del grup A dmostra s’obtenen l’ona p1, p2 i N3 a la derivació ipsilateral, i les ones p2 i N3 a les derivacions contralateralL’estudi i cervical. L’onadel p1,grup pel A fet de ser des’obtenen menor latència aparèixer noPEANV-­‐N3 mostra com l’ona p1, ip2 i N3 a la derivació més a la derivació ipsilateral, podria ser un potencial originat a la regió ipsilateral, i les ones p2 i N3, a les derivacions contralateral i cervical. L’ona p1, pel fet més distal del nervi vestibular inferior o en l’àmbit del gangli de Scarpa (figura 7). Seria com un “equivalent vestibular” de l’ona I del PEATC, de ésser menor latència i aparèixer només a la derivació ipsilateral, podria ser un que elde potencial més distal del nervi coclear (originat a la sortida del gangli espiral). potencial originat a la regió més distal del nervi vestibular inferior o a nivell del gangli En canvi, l’ona p2 té major latència que la p1 i apareix a totes les derivacions, indicant que es tracta d’un potencial amb un origen probablement més proximal (figura 7). Podria originar-se a la regió més proximal del nervi vestibular inferior, com l’entrada del tronc encefàlic, i seria com un “equivalent vestibular” de l’ona II del PEATC. 36

46


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

5.2.3 Segons la polaritat Aquestes hipòtesis també se sustenten pel fet que les ones p1 i p2 són electropositives, i, per tant, poden tenir una orientació vectorial similar a les ones I i II del PEATC, a diferència de l’ona N3, que té una polaritat negativa, probablement pel curs descendent de les seves fibres.24, 25

Figura 7. EEsquema squema sobre sobre l’origen hl’origen ipotètic de lhipotètic es ones p1, p2 de i N3. S (sàcul) GS p1, (gangli (fascicle GS Figura 7. les ones p2de iScarpa) N3. SFVI (sàcul) inferior) NV (nucli vestibular) T.VE (tracte vinferior) estibulospinal). Dibuix original vestibular) de Txomin Medrano. (gangli vestibular de Scarpa) FVI (fascicle vestibular NV (nucli T.VE Mènsula Studio (Tarragona). (tracte vestibulospinal). Dibuix original de Txomin Medrano. Mènsula Studio (Tarragona).

5.3 Limitacions de la hipòtesi s’obre l’origen anatòmic de les ones p1 i p2

5.3 Limitacions de la hipòtesi s’obre l’origen anatòmic de les ones p1 i p2 Totes aquestes interpretacions sobre el possible origen anatòmic de les ones p1 i p2 Totes aquestes interpretacions sobre elpotencials possible origen anatòmic desón les estan limitades pel que suposa interpretar evocats, ja que habitualment ones p1 i p2 estan limitades pel que suposa interpretar potencials evoresultat de sumes complexes de resultat diferents vectors bioelèctrics. De fet, el de possible cats, jael que habitualment són el de sumes complexes diferents vectors bioelèctrics. De fet, el possible generador elèctric de generador elèctric de les ones p1 i p2 és difícil de determinar. Caldria establir primer sles i ones p1 i p2 és difícil de determinar. Caldria establir primer si es tracta es tracta d’un únic generador o de múltiples generadors elèctrics, com passa en el cas d’un únic generador o de múltiples generadors elèctrics, com passa en 39 39 el cas de l’ona II del PEATC. Peraquestes estudiar aquestes opcions s’haurien Per estudiar opcions s’haurien de fer altres estudis de l’ona II del PEATC. de fer altres estudis utilitzant diferents configuracions d’elèctrodes de utilitzant diferents configuracions d’elèctrodes de registre i diferents intensitats o

freqüències d’estimulació per veure si hi ha variacions de la latència i l’amplitud dels potencials de camp llunyà.40

47 49


Vicenç Pascual Rubio

registre i diferents intensitats o freqüències d’estimulació per veure si hi ha variacions de la latència i l’amplitud dels potencials de camp llunyà.40

5.4 Les interlatències de les ones p1, p2 i N3 Amb la hipòtesi sobre els generadors bioelèctrics de les ones p1 i p2 és interessant calcular les interlatències p1-p2, p2-N3 i p1-N3. Segons la hipòtesi, equivalen a: • p1-p2: temps de conducció del fascicle vestibular inferior; és a dir, el temps de conducció nerviosa extraaxial del complex p1, p2 i N3; • p2-N3: temps de conducció des de l’entrada del potencial al tronc encefàlic fins a la projecció del feix vestibulospinal; és a dir, el temps de conducció nerviosa intraaxial del complex p1, p2 i N3; • p1-N3: temps des de la porció més distal del nervi vestibular inferior fins a la projecció descendent del feix vestibulospinal; és a dir, la suma del temps de conducció nerviosa extra i intraaxial. Com es veu a l’estudi descriptiu de les ones p1, p2 i N3 del grup A, la interlatència p2-N3 és molt similar en les tres derivacions de registre, fet que fa pensar que s’està registrant el mateix segment nerviós en les tres derivacions. La interlatència p1-p2 també és consistent i és de menor durada que la p2-N3. Aquest fet seria plausible amb la hipòtesi sobre els possibles generadors elèctrics de les ones p1 i p2, atès que el segment nerviós comprès entre les possibles fonts generadores de les ones p1 i p2 és més llarg que el segment nerviós comprès entre les ones p2 i N3, però aquest segment inclou, com a mínim, una sinapsi interneuronal (figura 7).

5.5 Troballes particulars de l’estudi PEANV-N3 5.5.1 Potencials bifàsics de les ones p1 i p2 Durant l’estudi PEANV-N3 s’observen potencials evocats bifàsics de les ones p1 i p2. La presència d’aquests potencials evocats bifàsics és un 48


bioelèctric respecte als elèctrodes de registre i a la presència de múltiples fonts 41, 42 Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen N3… el generadores de potencials elèctrics. En el nostre estudi s’ha tingut l’ona en compte

pic de major latència dels potencials bifàsics, atès que en la majoria de casos també

fenomen freqüent en el camp de la neurofisiologia clínica. Els potencials era el de s’han major aatribuït mplitud (afigura 8). bifàsics l’orientació del vector bioelèctric respecte als elèctrodes de registre i a la presència de múltiples fonts generadores de 42 En el1, nostre estudi s’ha tingut potencials elèctrics. De fet, en els 41,pacients 6, 17 (en ambdues oïdes) i en 16 compte del grup el A pic es pot de major latència dels potencials bifàsics, atès que en la majoria de casos entreveure una p1 bifàsica, tot i que també era elque detenen major amplitud (figura 8).no es diferencien bé els dos pics. Passa De fet, en els pacients 1, 6, 17 (en ambdues oïdes) i 16 del grup A el mateix amb la pacient número 13 amb l’ona p2 (vegeu figura 8). es pot entreveure que tenen una p1 bifàsica, tot i que no es diferencien bé els dos pics. Passa el mateix amb la pacient número 13 amb l’ona p2 (vegeu figura 8).

Figura on s’intueixen potencials de l’ona p1i ddel Figura 88. . PPEANV-N3 EANV-­‐N3 on s’intueixen possibles ppossibles otencials bifàsics de l’ona bifàsics p1 del pacient 1 (verd) e l’ona pacient 1 (verd) i de l’ona p2 del pacient 13 (vermell) del grup A. Sensibilitat 200 p2 del pacient 13 (vermell) del grup A. Sensibilitat 200 nV/divisió, escombratge 5 ms. nV/divisió, escombratge 5 ms.

5.5.2 Pacients amb presència de p1 i absència de p2 i/o N3

Hi ha dos pacients, el número 12 i 14 del grup A, que, tot i tenir l’ona p1 en la derivació ipsilateral, no presenten p2 ni N3 en totes les derivacions estudiades. El pacient 14 es va incloure a l’estudi per la presència de l’N3 de l’oïda dreta, però s’observa l’absència de l’N3 a l’oïda esquerra amb presència de l’ona p1.

49

51


va incloure a l’estudi per la presència de la N3 de l’oïda dreta, però s’observa Vicenç Pascual Rubio

l’absència de la N3 a l’oïda esquerra amb presència de l’ona p1. 1.1 1.3 1.2

p1

1.3 1.2 p1

2.1

2.1 2.3 2.2

2.2 2.3 N3

3.1 3.3 3.2

3.1 3.2 3.3

4.1

4.1 4.2 4.3

4.3 4.2

5.1 5.2

5.1 5.2 5.3

p2 N3

5.3

Figura , 9. PEANV-N3 dels pacients 12 i 14 del grup A. A l’esquerra, PEATNV-N3 del pacient 12, en què no apareix N3 a la derivació contralateral a l’estímul (recFigura 9. PEANV-­‐N3 dels pacients 12 i 14 del grup A. A l’esquerra, PEATNV-­‐N3 del pacient 12 en el que tangle vermell). A la dreta, PEANV-N3 en estimular l’oïda esquerra del pacient 14,no onapareix es veuN3 que apareixcontralateral N3 a cap a del’estímul les tres(rectangle derivacions (rectangle verd). a la no derivació vermell). A la dreta, PEANV-­‐N3 en Escombratge 5 ms i amplitud 200 nV/divisió. estimular l’oïda esquerra del pacient 14, es veu que no apareix N3 a cap de les tres derivacions (rectangle verd). Escombrat 5 ms i amplitud 200 nV/divisió.

Tots dos pacients són lactants amb alteracions en l’àmbit de l’SNC que podrien explicar la preservació de l’òrgan vestibular perifèric amb afectació del sistema vestibular central. El pacient número 12 és un infant nascut prematurament a les 26 Ambdós pacients són lactants amb alteracions a nivell del SNC que podrien explicar la setmanes de gestació (SG) i amb 950 grams de pes, que va néixer amb preservació de lhialina ’òrgan vestibular perifèric dues amb adosis fectació el sistema vestibular una membrana que va requerir dedsurfactant pulmo- central. nar. Va tenir dos episodis d’aturada cardiorespiratòria i una hemorràgia periventricular i intraventricular (figura 10). L’estudi de PEANV-N3 es El pacient número 12 és un infant nascut prematurament a les 26 setmanes de va realitzar quan tenia 3 mesos. gestació (SG) i amb 950 grams de pes, que va néixer amb una membrana hialina que va requerir de 2 dosis de surfactant pulmonar. Va fer 2 episodis d’aturada

41

50


cardiorespiratòria i una hemorràgia periventricular i intraventricular (figura 10). Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3… L’estudi de PEANV-­‐N3 es va realitzar quan tenia 3 mesos.

Figura 10.Figura TAC deldel pacient 12grup del grup A. seqüència Tall axial amb seqüència 10. TAC pacient 12 del A. Tall axial amb T2: focus d’hemorràgia a la paret T2: focus d’hemorràgia paret externa del ventricle lateral dret. externa dael la ventricle lateral dret.

El pacient número 14 és un infant que va néixer prematur de 34 SG amb encefalopatia hipoxicoisquèmica, hiperbilirubinèmia, kernicteEl pacient número 14 és un infant que va néixer prematur de 34 SG amb rus (figura 11) i cinc episodis d’aturada cardiorespiratòria. L’estudi de encefalopatia hipoxicoisquèmica, hiperbilirubinèmia, kernicterus (figura 11) i cinc PEANV-N3 es va realitzar quan tenia 3 mesos. episodis d’aturada cardiorespiratòria. L’estudi de PEANV-­‐N3 es va realitzar quan tenia 3 mesos.

53

Figura 11. RMN del pacient 14 del grup A. Tall axial amb seqüència flair. S’observa l’hipersenyal dels nuclis pàl·∙lids bilaterals.

Figura 11. RMN del pacient 14 del grup A. Tall axial amb seqüència flair. S’observa l’hipersenyal dels nuclis pàl·lids bilaterals. La petita mida del tronc encefàlic i l’artefacte pel moviment dels infants no

51

permeten valorar en aquests casos la presència d’afectacions dels nuclis vestibulars per proves d’imatge. Tot i així, ambdós infants presenten alteracions de neuroimatge


Vicenç Pascual Rubio

La petita mida del tronc encefàlic i l’artefacte pel moviment dels infants no permeten valorar en aquests casos la presència d’afectacions dels nuclis vestibulars per proves d’imatge. Tot i així, ambdós infants presenten alteracions de neuroimatge que constaten l’afectació de l’SNC (figures 9 i 10). Aquests dos casos clínics van a favor de la hipòtesi presentada sobre l’origen neuroanatòmic de les ones p1 i p2 perquè mostren una 5.5.3 amb nerviós baixa amplitud de la N3 central amb preservació del peafectació delPacient sistema vestibular rifèric vestibular. La hipòtesi pot ser plausible amb la presència de p1 i Només la ipacient número 5 no (central). compleix la condició d’amplitud mínima de 0,05 µV, p2 (perifèrics) absència de N3 segons els criteris electrofisiològics d’identificació de la N3 de Murofushi T. Per això

5.5.3 Pacient amb baixa amplitud de l’N3

queda descartada per a l’estudi estadístic (figura 12).

Només la pacient número 5 no compleix la condició d’amplitud mínima de 0,05 µV, segons els criteris electrofisiològics d’identificació de l’N3 de Murofushi. Per això queda descartada per a l’estudi estadístic (figura 12). PEAT I - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

p2

N3

N3

1.2 1.1 1.3

2.1 2.2 2.3

3.2 3.1 3.3

1 2 15ms 500nV 105 dBnHL 3013(1274) 1875(611)

N3 4.1 4.2 4.3

p2

8 7 15ms 500nV 75 dBnHL 4 15ms 500nV1708(1123) 75 dBnHL

N3 5.1 5.2 5.3

Figura 12. PEATC i PEANV-­‐N3 d15ms e la pacient 5 del grup . Dona de 56 A. anys amb Hde NSP 56 sobtada esquerra. Figura 12. PEATC i PEANV-N3 de la pacient 5Adel grup Dona anys amb A 500nV 1336(739) 85 dBnHL 6 1608(711) 15ms 500nV 85 dBnHL HNSP sobtada A l’esquerra, on500 podria estar l’ona15 N3. 3 PEATC l’esquerre, esquerra. PEATC on podria estar la ona N3. Sensibilitat nV/divisió, escombrat ms. SensiA la dreta, 5 1589(961) 15ms 15ms500nV 500nV105 85 dBnHL bilitat 500 nV/divisió, escombratge 15amplitud. ms. ASla dreta,200 PEANV-N3 on apareixen 2010(841) PEANV-­‐N3 on apareixen ones N3 de baixa ensibilitat nV/divisió, escombrat 5 ms. 1615(790) ones N3 de baixa amplitud. Sensibilitat 200 nV/divisió, escombratge 5 ms.

La baixa amplitud de l’ona N3 d’aquesta pacient podria tenir dues causes. La baixa amplitud de l’ona N3 d’aquesta pacient podria ser deguda a dues opcions. La primera, que l’ona registrada fos d’origen coclear. De fet, com es pot veure a laque figura es potfos entreveure la presència ona Va la La primera, l’ona 13, registrada d’origen coclear. De fet, com d’una es pot veure que es preserva en baixar la intensitat d’estimulació a 85 dBnHL. Aquest figura 13, es podria entreveure la presència d’una ona V que es preserva al baixar la error de selecció es podria deure al fet que no s’ha aplicat la quarta conintensitat d’estimulació a 85 dBnHL. Aquest error de selecció podria ser degut al fet que no s’ha aplicat la quarta condició 52 dels criteris de Murofushi T,24 perquè l’estudi de selecció és retrospectiu.


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3… La segona opció podria ser que hi hagi una afectació vestibular afegida. De fet, tenim 24 dició dels criterisde dela Murofushi, de selecció retrosconstància presència d’una perquè afectació l’estudi sacular dreta gràcies a és l’estudi amb pectiu. vocats miògens vestibulars (figura 14); per tant, en cas que la resposta fos La potencials segona eopció podria ser que hi hagi una afectació vestibular afegida. d’origen De fet,vestibular, tenim constància defos lade presència d’una afectació sacular s’entendria que baixa amplitud. dreta gràcies a l’estudi amb potencials evocats miògens vestibulars (figura 14); per tant, en cas que la resposta fos d’origen vestibular, s’entendria que fos de baixa amplitud. PEAT D - PEAT Adultos

PEAT I - PEAT Adultos

V III III

I I a

b b

III

1 2

2 3 1

V

15ms 500nV 105 dBnHL 9 3013(1274) 2010(841) 1875(611) 15ms 500nV 105 dBnHL 6898(611)

15ms 500nV 105 dBnHL 1510(268) 1522(307)

V

VV

b b

4 5 15ms 500nV 85 dBnHL 15ms 500nV 1608(711) 85 dBnHL 1615(790)

3 4 15ms 500nV 30 dBnHL 1453(147) 1500(126)

8 7 15ms 15ms 500nV 500nV 75 75 dBnHL dBnHL 1708(1123) 1336(739)

Figura 13. PEATC amb llindars electrofisiològics de la pacient 5 del grup A. A Figura 13. PEATC amb llindars electrofisiològics de la pacient 5 del grup A. A l’oïda dreta, la presència de l’oïda dreta, la presència de resposta per sota de 105 dBnHL va a favor de l’oriresposta per sota de 105 dBnHL va a favor de l’origen coclear dels potencials evocats. gen coclear dels potencials evocats. 6 15ms 2µV 85 dBnHL 1589(961)

45

53


Vicenç Pascual Rubio

PEMVc

PEMVc

Latència Latència Latència n23 Latència p13 n23 10,64 p13 16,68

Oïda Dreta Oïda Dreta 10,64 Oïda 10,43 Esquerra Oïda Esquerra 10,43

16,68

15,84

15,84

Amplitud Amplitud p13/n23 p13/n23 37,39 37,39

60,55

60,55

Latència R. Latència p13 R. p13 10,22

Latència R. Latència n23 R. n23 16,68

10,22

16,68

5,43

10,43

15,85

9,13

10,43

Amplitud R.

Amplitud p13/n23 R. p13/n23

15,85

5,43 9,13

Figura 14. 14. PEMVc de la pacient 5 del grup S’observa una asimetria de l’amplitud de la de resposta Figura PEMVc de la pacient 5 A. del grup A. S’observa una asimetria l’am-en

plitud de resposta en detriment del costat 9dret. Estimulació clics detriment del la costat dret. Estimulació amb clics binaurals 5 dBnHL. Registre en aamb mbdós ECM. binauS’analitza 95 dBnHL. ECM. S’analitza la resposta mitjana i rectifila rals resposta mitjana i rRegistre ectificada (en R.). ambdós Latència en mil·∙lisegons i amplitud en microvolts. cada (R.). Latència en mil·lisegons i amplitud en microvolts.

5.6 Comparació entre els PENV del PEATC i PEANV-N3

EnCcomparació amb PEATC estàndard, l’estudi PEANV-N3 5.6 omparació entre els l’estudi PENV del amb PEATC i PEANV-­‐N3

permet una millor detecció de les ones predecessores de l’N3. Aquesta diferència es basa sobretot en la prevalença de les ones; en canvi, les En comparació amb l’estudi amb PEATC estàndard, l’estudi PEANV-­‐N3 permet una latències, amplituds i durades no mostren canvis significatius, tot i que presenten una ende l’estudi de PEANV-N3 al millor detecció de lmenor es ones variabilitat predecessores l’N3. Aquesta diferència es respecte basa sobretot PEATC. Les interlatències, però, pràcticament no varien entre els dos en la prevalença de les ones; en canvi, les latències, amplituds i durades no mostren estudis. Per tant, tot i el canvi de les condicions d’estimulació i registre, no es modifica la morfologia de les ones detectades. Així, doncs, l’estudi canvis ignificatius, tot i que presenten una sense menor modificar variabilitat la en resposta l’estudi de evocada PEANV-­‐N3 amb sPEANV-N3 guanya en precisió en comparació amb el PEATC. Aquet fet era d’esperar, atès que no s’han respecte al PEATC. Les interlatències, però, pràcticament no varien entre els dos modificat els paràmetres que condicionen més la forma de les ones, com el tipus col·locació dels elèctrodes dei rregistre cuir estudis. Per d’estímul tant, tot i eil claanvi de les condicions d’estimulació egistre, nen o es elmodifica cabellut. la morfologia de les ones detectades. Així, doncs, l’estudi amb PEANV-­‐N3 guanya en

precisió sense modificar la resposta evocada en comparació amb el PEATC. Aquet fet 54 era d’esperar, atès que no s’han modificat els paràmetres que condicionen més la


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Les derivacions cervical i contralateral presenten una bona correlació dels valors descriptius de les ones i no presenten diferències significatives a l’estudi estadístic. Per això, l’estudi de PEANV-N3 pot utilitzar el mateix muntatge de registre que els PEATC. Aquest fet anima a la utilització d’aquesta prova de valoració del sistema vestibular otolític, perquè no implica més manipulació del pacient un cop preparat per fer l’estudi de PEATC. Així, doncs, en un pacient amb HNSP en el qual no s’obtenen potencials evocats amb l’estudi de PEATC, es podrien fer a continuació els PEANV-N3, si es vol valorar el sistema nerviós vestibular d’origen sacular.

5.7 Les ones I, II i III del PEATC versus la p1, p2 i N3 del PEANV-N3 Si considerem la hipòtesi plantejada sobre el possible origen anatòmic de les ones p1 i p2, és difícil no caure en la temptació de fer una comparació entre les ones I, II i III del PEATC d’origen coclear i les ones p1, p2 i N3 del PEANV-N3, tot i que es tracta de sistemes nerviosos molt diferents tant des del punt de vista anatòmic com des del fisiològic. De manera global, les ones vestibulars p1, p2 i N3 tenen menor latència, amplitud i durada que les ones I, II i III. L’N3, tanmateix, presenta una durada i amplitud (de diferent polaritat) similar a l’ona III. La diferent latència de les ones es podria explicar pels diferents mecanismes que les generen, per activació de l’òrgan de Corti a la còclea i per activació de la màcula sacular al vestíbul. La baixa amplitud de les ones p1 i p2 en comparació amb les I i II podria deure’s, entre d’altres, a una menor càrrega axonal de neurones vestibulars (20.000 axons, aproximadament) en comparació amb la càrrega axonal del nervi auditiu d’origen coclear (30.000 axons, aproximadament).43, 44 A més, cal tenir en compte que les neurones vestibulars que probablement evoquen les ones p1, p2 i N3 són només les d’origen sacular amb capacitat de respondre al so.18, 19 Com que mesurem trams nerviosos similars, les interlatències p1p2, p2-N3 i P1-N3 presenten valors similars a les interlatències I-II, II-III i I-III per ordre correlatiu. La diferència més important es detecta entre l’interval I-II (1,14 ms DT 0,10) i p1-p2 (0,80 ms DT 0,13). Una possible explicació d’aquesta diferència pot ser que la p1 s’origini a la sortida

55


Vicenç Pascual Rubio

del gangli de Scarpa, que es troba més proximal en comparació amb el gangli Espiral, que és on es considera que s’origina l’ona I. Tot i així, com s’ha dit prèviament, es tracta d’estructures nervioses diferents i, per tant, de difícil comparació.

5.8 Comparació entre el PEANV-N3 i els PEMVc Quan comparem la presència o absència de resposta dels PEMVc i PEANV-N3 s’observa una bona correlació entre tots dos tests. Els pacients amb presència d’ona p13 i n23 al PEMVc tenen les ones p2 i N3 en un 100% dels casos. Això probablement es deu al fet que ambdós tests, el PEMVc i el PEANV-N3, estudien el mateix sistema fisiològic. El fet que només un 70% d’aquests pacients presentin ona p1 no és estrany, ja que la p1 només apareix en el 70% dels registres amb ona N3 i, com s’ha comentat, es tracta d’un potencial evocat de baixa amplitud i fàcil de ser emmascarat per l’artefacte d’estimulació.

5.9 Aportacions de l’estudi PEANV-N3 Aquesta tesi creiem que aporta coneixements nous en l’àmbit de l’electrofisiologia perquè el fet de constatar que les ones p1 i p2 són consistents respecte a l’N3 permet proposar un nou test d’avaluació del sistema vestibular d’origen sacular, el PEANV-N3. Aquest nou test podria detectar afectacions nervioses selectives del fascicle vestibular inferior en els pacients amb HNSP. Com s’ha comentat prèviament, el PEANV-N3 seria un test tècnicament senzill pel que fa a l’aplicació clínica, perquè utilitza el mateix muntatge de registre i estimulació que els PEATC i, per tant, seria idoni per fer-lo a continuació. A més, es podria aplicar a infants i a pacients que no poden realitzar la contracció muscular voluntària que requereixen els PEMVc. La detecció precoç d’un possible trastorn vestibular a infants permetria la implantació de programes precoços de control de l’equilibri. Si es perfeccionés tècnicament el PEANV-N3 amb aparells amb capacitat d’estimulació a 40 Hz que permetessin baixar el temps emprat en l’estudi, es podria proposar com a mètode de monitorització intraoperatòria de la funció vestibular. Això seria especialment interessant en intervencions on es posa en risc la funció vestibular, com ara els im56


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

plants coclears. Al voltant d’un 31% de les cirurgies d’implant coclear produeixen un dany vestibular,45 sobretot del sàcul, que és l’estructura més propera a la còclea.46 La causa més probable d’aquesta afectació sacular és la inserció traumàtica de la pròtesi.47 La utilització cada vegada més freqüent de l’implant coclear bilateral fa que es necessitin mecanismes de reducció de la probabilitat de dany vestibular.45

5.10 Limitacions de l’estudi PEANV-N3 L’estudi actual presenta tres limitacions importants que es podrien tenir en compte en futurs estudis sobre l’aplicabilitat clínica del PEANV-N3. En primer lloc, no es determina un interval màxim de temps entre l’inici de l’HNSP i la realització dels tests: PEATC, PEANV-N3 i PEMVc. Aquest fet, tot i que impedeix tenir en compte l’efecte de possibles processos dinàmics d’afectació o recuperació del sistema vestibular, permet incloure a l’estudi els pacients adults amb HNSP congènita. En segon lloc, no es valora la presència de simptomatologia vestibular dels pacients. Aquesta simptomatologia estaria molt condicionada pel temps transcorregut des de l’inici de l’HNSP, que no tenim en compte, i per la possible afectació unilateral o bilateral del sistema vestibular dels pacients amb HNSP. Finalment, l’estudi no valora la possible afectació parcial de la via sacular. Tot i així, si es detecta l’ona N3 en el PEATC i les ones p13 i n23 en els PEMVc, sabem que el sistema vestibular sacular està, si més no parcialment, preservat i, per tant, ens permet estudiar la presència de les ones p1 i p2.

57



6. Conclusions 1. Els potencials evocats electropositius que Kato et alii van anomenar en el seu article de 199812 apareixen de forma consistent amb l’ona N3. Es pot considerar que l’ona N3 forma part d’un complex amb dues ones predecessores electropositives de baixa amplitud i durada que anomenem p1 i p2. Per les seves característiques electrofisiològiques, pensem que les ones p1 i p2 podrien tenir, correlativament, un origen anatòmic a la regió distal i proximal del fascicle vestibular inferior de l’oïda estimulada. 2. Les noves condicions d’estimulació i registre de l’estudi PEANVN3 permeten una millor identificació de les ones p1 i p2 sense alterar-ne la morfologia en comparació amb l’estudi de PEATC. 3. Els PEMVc i el PEANV-N3 presenten una bona correlació quant a la presència o absència de resposta electrofisiològica evocada.

59



7. Annexos

Annex 1. Estudi preliminar. PEATC de 10 pacients amb N3

AnnexEl gràfic del costat esquerre correspon al PEATC de l’oïda esquerra. El gràfic del costat 1. Estudi preliminar. PEATC de 10 pacients amb N3 dret correspon PEATC de l’oïda dreta. al PEATC de l’oïda esquerra. El El gràfic del costatal esquerre correspon gràfic del costat dret correspon al PEATC de l’oïda dreta. Condicions de registre: Escombrat: 15 ms. Sensibilitat: 500 nV/divisió. Intensitat: 105 Condicions de registre: Escombratge: 15 ms. Sensibilitat: 500 nV/ També h105 i ha gdBnHL. ràfics on s’observa llindar electrofisiològic d’audició. el Es rllinegistra divisió.dBnHL. Intensitat: Tambéel hi ha gràfics on s’observa la derivació Mi-­‐Cz d’audició. (mastoide ipsilateral). dar electrofisiològic Es registra la derivació Mi-Cz (mastoide ipsilateral).

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT I - PEAT Adultos

V III

I a 7 6 5 15ms 500nV 105 dBnHL 5173(3) 2287(11) 2886(3)

p2

V

b

2

b

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(1) 1

III

I a

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(9) V

N3

8

V

15ms 500nV 105 dBnHL 10346(3)

b b

4 15ms 500nV 30 dBnHL 3 1500(1) 15ms 500nV 30 dBnHL 1500(1)

Pacient 1. Dona de 34 anys amb HNSP sobtada esquerra.

Pacient 1. Dona de 34 anys amb HNSP sobtada esquerra.

231

III III

I I a a

V V

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(6)

p1 p2

b b

2 1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(18) 1500(4)

61

V

b

6 N3

15ms 500nV 105 dBnHL 4500(11)

45


1500(1)

Vicenç Pascual Rubio

Pacient 1. Dona de 34 anys amb HNSP sobtada esquerra.

231

III III

I I

V V

a a

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(6)

p1 p2

b b

2 1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(18) 1500(4)

V V

b b

6 15ms 500nV 105 dBnHL 4500(11)

N3

54

4

15ms 500nV 95 dBnHL 1500(12) 1500(10)

15ms 500nV 30 dBnHL3 15ms 500nV 301500(7) dBnHL 1500(21)

Pacient 2. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada dreta.

Pacient 2. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada dreta. PEAT I - PEAT Adultos PEAT I - PEAT Adultos

PEAT D - PEAT Adultos PEAT D - PEAT Adultos

59

3 1

3 1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1500 2 2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1500

N3 N3

4 3 4 3 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 1051500(1) dBnHL 5 1500(1) 5 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1500

N3 N3

Pacient 3. Nen 3. de 3 anys ade mb HNSP congènita bilateral. Pacient anys amb HNSP Pacient 3. Nen de Nen 3 anys amb H3NSP congènita bilateral.

2 1 2 1 15ms 15ms 500nV 500nV 85 85 dBnHL dBnHL 15ms dBnHL 15ms 500nV 500nV 85 851500(1) dBnHL 1500 1500(1) 1500

congènita bilateral.

2.2 2.2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(44) 1500(44)

2.1 2.1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(15) 1500(15)

p2 p2

3.2 3.2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(45) 1500(45)

3.1 3.1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(11)

p1 p2 p1 p2

4.1 4.1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(151) 1500(151)

N3 N3

5.1 5.1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 6000(80) 6000(80)

N3 N3

Pacient 4. Home de 41 anys amb congènita . Pacient 4. Home de 41HHNSP anys ambbbilateral HNSP Pacient 4. Home de 41 anys amb NSP congènita ilateral .

4.2 4.2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(408) 1500(408)

5.2 5.2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 6000(47) 6000(47)

congènita bilateral.

I I

a a

III III

62

V V b b

1 1 15ms 500nV 105 dBnHL

31 31 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 2276(18) 2006(1)


5.1

5.2

15ms 500nV 105 dBnHL 6000(80)

15ms 500nV 105 dBnHL

6000(47) Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Pacient 4. Home de 41 anys amb HNSP congènita bilateral.

V

I III

a

b

I

III

15ms 500nV 105 dBnHL 2276(18) 2006(1)

V b

a

31

1 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(631)

N3

2

9 15ms 500nV 105 dBnHL 3632

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(80)

6

Pacient 5. Dona de 60 anys amb HNSP sobtada dreta.

Pacient 5. Dona de 60 anys amb HNSP sobtada dreta. PEAT I - PEAT Adultos PEAT I - PEAT Adultos

PEAT D - PEAT Adultos PEAT D - PEAT Adultos III III

60

I I a a

3 2 1 3 2 1 15ms 500nV 105 dBnHL

p2 p2

III III

I I a a

15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1500(35) 1500(98) 1500 1500(35) 1500(98)

V V V V

b b

2 2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1 1500 1 15ms 500nV 105 dBnHL

b b

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(11) 8 8 15ms 500nV 105 dBnHL

N3 N3

V V

15ms 500nV 105 dBnHL 4500(98) 4500(98)

b b

V b V b

3

3 15ms 500nV 30 dBnHL 15ms 500nV 301500(7) dBnHL 1500(7) 4 4 15ms 500nV 30 dBnHL 15ms 500nV 30 dBnHL 1500 1500

6 7 5 6 7 15ms 500nV 4 15ms 500nV 85 85 dBnHL dBnHL 5 15ms 951500(6) 500nV 85 dBnHL 4 15ms 500nV 85 dBnHL 15ms 500nV 95 951500(7) dBnHL 15ms 500nV dBnHL 1500(1) 1500(6) 1500(7) 15ms 500nV 95 dBnHL 1500(16) 1500(1) 1500(16)

Pacient 6. Home de 57 anys amb HNSP sobtada esquerra. Pacient 6. Home de 57 anys de amb 57 HNSP sobtada esquerra. Pacient 6. Home anys amb HNSP

PEAT I - PEAT infantil PEAT I - PEAT infantil

sobtada esquerra.

PEAT D - PEAT infantil PEAT D - PEAT infantil

5 6

2 3 1

5 6 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 2090(31) 2756(40) 2090(31) 2756(40)

p1 p1

N3 N3

7 7 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 4846 4846

2 3 1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 2734(36) 2455(38) 1500(24) 2734(36) 2455(38) 1500(24)

p1 p1

Pacient 7. Nen 7. de Nen 2 anys ade mb H2NSP congènita bilateral. Pacient anys amb HNSP Pacient 7. Nen de 2 anys amb HNSP congènita bilateral.

PEAT I - PEAT Adultos PEAT I - PEAT Adultos

3 3 15ms 200nV 85 dBnHL 15ms 200nV 85 dBnHL 2493(22) 4 2 2493(22) 4 2 15ms 95 dBnHL dBnHL 15ms200nV 50nV 85 15ms 95 dBnHL dBnHL 1179 15ms200nV 50nV 85 1236(66) 1179 1236(66)

63

2 1 1 2 1 15ms 500nV 105 dBnHL 1

4 4 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105 dBnHL 6689(24) 6689(24)

N3 N3

congènita bilateral. PEAT D - PEAT Adultos PEAT D - PEAT Adultos


Vicenç Pascual Rubio

Pacient 7. Nen de 2 anys amb HNSP congènita bilateral.

3 15ms 200nV 85 dBnHL 2493(22) 4 2 15ms 95 dBnHL dBnHL 15ms200nV 50nV 85 1179 1236(66)

PEAT I - PEAT Adultos

PEAT D - PEAT Adultos

2 1 1 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 1µV 95 dBnHL 1548(5) 1516(17) 1500(12)

p1

3 2 1 15ms 500nV 105 dBnHL 2007(845) 2514(1146) 2513(992) p2

5 N3

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 3064(17)

4 15ms 500nV 105 dBnHL 7034(992)

A1-Cz 1.14 3 15ms 500nV 105 15ms 500nV 95dBnHL dBnHL

15ms 500nV 95 dBnHL Pacient 8. DPEAT ona e 44 nys 2ch amb sobtada. 2chdClick I -a PEAT Click HNSP bilateral 321(2) PEAT 2ch Click D - PEAT 2ch Click 2006 Pacient 8. Dona de 44 anys amb HNSP bilateral sobtada. 2007(6)

A2-Cz 1.2

A1-Cz 1.1 15ms 500nV 105 dBnHL PEAT 2ch Click I - PEAT 2ch Click 321(2) 2.1

61

15ms 500nV 105 dBnHL 150(5)

I a

15ms 500nV 105 dBnHL 150(5)

b

2.2

V

III

15ms 500nV 105 dBnHL 3.2 1500(9) 15ms 500nV 105 dBnHL

p2

I a

3000

N3

b

3.2 p2

3.1

15ms 500nV 105 dBnHL 3000

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 471(2)

3.1

4.2

15ms 500nV 105 dBnHL 471(2)

15ms 500nV 105 dBnHL 6000

Pacient 9. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada dreta.

4.2

500nV 105 dBnHL Pacient 9. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada 15ms dreta. 6000 Pacient 9. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada dreta.

PEAT I - PEAT Adultos

PEAT D - PEAT Adultos

VPEAT I - PEAT Adultos I

III

I Ia

a

a

b

15ms 500nV 105 dBnHL 1313(2) 1500(37)

1 15ms 500nV 105 dBnHL 885(296)

IIIIII

a

PEAT D - PEAT Adultos 2 1

V V b

V I

b

III

2 1 p2

1

2 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 500nV 105885(296) dBnHL 796(199)

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 2813(37) p2

3

N3

2

b

15ms 500nV 105 dBnHL 1313(2) 1500(37) 3

15ms 500nV 105 dBnHL 2813(37)

15ms 500nV 105 dBnHL 796(199)

Pacient 10. deHNSP 16 sanys Pacient 10. Noia d e 16 Noia anys amb obtada damb reta.

15ms 500nV 105 dBnHL 2.2 1500 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(9)

2.1

V

III

15ms 500nV 105 dBnHL 1500 PEAT 2ch Click D - PEAT 2ch Click A2-Cz 1.2

HNSP sobtada dreta.

Pacient 10. Noia de 16 anys amb HNSP sobtada dreta.

64


Els gràfics corresponen a l’oïda afecta. A l’esquerra el PEATC i a la dreta el PEANV-­‐N3. Les condicions de registre són les següents: vestibulars que precedeixen l’ona N3… Potencials evocats auditius neurògens PEATC: Escombrat: 15 ms. Sensibilitat: 500 nV/divisió. Intensitat: 105 dBnHL. Cada

Annex 2. PEANV-N3 de 20 pacients del grup A línia és la mitjana de 1.500 mostres (com a mínim). Es registra la derivació Mi-­‐Cz Els gràfics corresponen a l’oïda afectada. A l’esquerra el PEATC i a la (mastoide ipsilateral). dreta el PEANV-N3. Les condicions de registre són les següents: PEATC. Escombratge: 15 ms. Sensibilitat: 500 nV/divisió. IntensiPEANV-­‐N3: Escombrat: 5 ms. Sensibilitat: 200 nV/divisió. Intensitat: 105 dBnHL. Primer tat: 105 dBnHL. Cada línia és la mitjana de 1.500 mostres (com a mínim). Es registra derivació (mastoide canal: dla erivació A1-­‐Cz. Mi-Cz Segon canal: derivació ipsilateral). A2-­‐Cz. Tercer canal: derivació EvC7-­‐Cz. PEANV-N3. Escombratge: 5 ms. Sensibilitat: 200 nV/divisió. Intensitat: 1.3 deri 105 dBnHL. Primer canal: derivació A1-Cz. Segon canal: 1.1 1.2 vació A2-Cz. Tercer canal: derivació EvC7-Cz. 2.3 PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

2 3 1

3.3

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(6)

p1 p2

2.2 2.1

p2

3.2 N3

p1

3.1 4.3

p2

6

4.2 4.1

15ms 500nV 105 dBnHL 4500(11)

N3

p2

N3

5.3 6.3 5.2 5.1 6.2 6.1

4 5 15ms 500nV 95 dBnHL 1500(12) 1500(10) N3

Pacient 1. Dona de 37 anys amb una HNSP sobtada dreta.

Pacient 1. Dona de 37 anys amb una HNSP sobtada dreta.

2.1 2.2 2.3

p2 321 15ms 500nV 105 dBnHL 1500 1500(35) 1500(98)

N3

3.1 3.2 3.3

p2 p2

N3

8

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 4500(98)

4.1 4.3 4.2

p2

63

N3

5.1 5.2 5.3

67

Pacient 2. Home de 57 anys amb HNSP sobtada esquerra.

Pacient 2. Home de 57 anys amb HNSP sobtada esquerra.

3009(56)

1.3 2 15ms 500nV 105 dBnHL 3000(31)

p2

2.2 2.1 2.3

p2 N3

3.2 3.1 3.3

3 65

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 3009(20)

N3 4.2 4.1 4.3


5.1 5.2 5.3 5.1 5.2 5.3

N3 N3

67 67

VicençPacient Pascual Rubio 2. Home de 57 anys amb HNSP sobtada esquerra. Pacient 2. Home de 57 anys amb HNSP sobtada esquerra.

3009(56) 3009(56) 2 15ms 500nV 105 dBnHL2

1.3 1.3 2.2 2.1 2.2 2.3 2.1 2.3

p2 p2

15ms 500nV 105 dBnHL 3000(31) 3000(31)

N3 N3

3.2 3.1 3.2 3.3 3.1 3.3

3

p2 p2

15ms 500nV 105 dBnHL3 15ms 500nV 105 dBnHL 3009(20) 3009(20)

N3 N3

N3 N3

4.2 4.1 4.3 4.2 4.1 4.3

N3 N3

4 15ms 500nV 105 dBnHL4

5.2 5.1 5.2 5.3 5.1 5.3

15ms 500nV 105 dBnHL 9018(56) 9018(56)

Pacient 3. Home de 59 anys amb HNSP sobtada esquerra. Pacient 3. Home e 59 anys de amb 59 HNSP sobtada esquerra. Pacient 3. dHome anys amb HNSP

sobtada esquerra.

N3 N3

20ms 500nV 105 dBnHL 2347(66) 2024(47) 1606(9) 2066(108) 2349(35) 2347(66) 2024(47) 1606(9) 2066(108) 2349(35)

p1 p1

3.3 3.1 3.3 3.1 3.2

p2 p2

6 20ms 500nV 105 dBnHL6 20ms 500nV 105 dBnHL 10392 10392

3.2

4.1 4.2 4.1 4.3 4.2 4.3

N3 N3

p2 p2

N3 N3

Pacient 4. Dona de 51 anys amb HNSP sobtada dreta. Pacient Dona deHNSP 51sanys Pacient 4. Dona d4. e 51 anys amb obtada damb reta.

5.1 5.3 5.2 5.1 5.3 5.2

HNSP sobtada dreta.

PEAT I - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

64 64

N3

2.1 2.2 2.3 2.1 2.2 2.3

p2 p2

32541 20ms 500nV 105 dBnHL53214

N3 N3

p2

N3

1.2 1.1 1.3

2.1 2.2 2.3

3.2 3.1 3.3

1 2 15ms 500nV 105 dBnHL 3013(1274) 1875(611)

N3 4.1 4.2 4.3

p2

8 7 15ms 500nV 75 dBnHL 4 15ms 500nV1708(1123) 75 dBnHL

N3 5.1 5.2 5.3

Pacient 5. Dona de 56 anys amb HNSP sobtada esquerra. Pacient 5. Dona de 56 anys amb HNSP sobtada esquerra. PEAT I - PEAT Adultos

15ms 500nV 1336(739) 85 dBnHL 6 1608(711) 15ms 500nV 85 dBnHL 3 5 1589(961) 15ms 15ms500nV 500nV105 85 dBnHL

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

2010(841) 1615(790)

66 5 7 6

p1

1.1 1.3 1.2

2.3 2.1 2.2

p2

N3


8 7 15ms 500nV 75 dBnHL 4 15ms 500nV1708(1123) 75 dBnHL

5.1 5.2 5.3

Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Pacient 5. Dona de 56 anys amb HNSP sobtada esquerra.

PEAT I - PEAT Adultos

15ms 500nV 1336(739) 85 dBnHL 6 1608(711) 15ms 500nV 85 dBnHL 3 5 1589(961) 15ms 15ms500nV 500nV105 85 dBnHL

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

2010(841) 1615(790)

p1

2.3 2.1 2.2

p2

N3

5 7 6 15ms 500nV 105 dBnHL 2886(3) 5173 2287(11)

p2

N3

1.1 1.3 1.2

3.1 3.2 3.3

p2

N3

8 15ms 500nV 105 dBnHL 10346

4.1 4.2 4.3

p2

N3

5.1 5.2 5.3

Pacient 6.de Dona 33 anys amb HNSP sobtada esquerra. Pacient 6. Dona 33 anys ade mb H NSP sobtada esquerra. A2-Cz 1.2

D - PEAT Adultos

1.1

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(47)

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

2.2 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(44)

1.2 1.3

2.1 2.2 2.3

p2

3.2 N3

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(45) 4.2 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(408)

p1 p2 N3

3.3 3.1 3.2

p2

p1

N3

4.1 4.2 4.3

p2 5.2 15ms 500nV 105 dBnHL 6000(47) A1-Cz 1.1 I - PEAT Adultos

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(80)

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

5.1 5.3 5.2 1.2 1.1 1.3

2.1 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(15) 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) p2

4.1 N3

2.2 2.1 2.3

p2

3.1

N3

65

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(151)

3.1 3.2 3.3

N3

4.1 4.2 4.3

N3

5.1 5.2 5.3

p2

5.1 15ms 500nV 105 dBnHL 6000(80)

Pacient 7. Home de 41 anys amb HNSP congènita bilateral. Els Pacient 7. Home de 41 anys amb HNSP congènita bilateral. Els dos primers gràfics corresponen a l’oïda els dos següents a l’oïda esquerra. dosdreta, primers gràfics corresponen a l’oïda dreta; els dos següents, a l’oïda esquerra. 1 PEAT I - PEAT Adultos 15ms 500nV 105 dBnHL 1500

2 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(2)

67 3

p2

N3

15ms 500nV 105 dBnHL

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

p1

1.1 1.2 1.3

2.1 2.2 2.3

p2 N3

3.1 3.2 3.3


7. Home de 41 anys amb HNSP congènita bilateral. Els dos primers gràfics corresponen a l’oïda VicençPacient Pascual Rubio dreta, els dos següents a l’oïda esquerra.

1 PEAT I - PEAT Adultos 15ms 500nV 105 dBnHL 1500

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

2

p1

2.1 2.2 2.3

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(2)

N3 3.1 3.2 3.3

3 p2

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(13)

N3

1.1 1.2 1.3

N3 4.1 4.2 4.3

4 15ms 500nV 105 dBnHL 4500

N3

5.1 5.2 5.3

Pacient 8. dDona 26 anys amb HNSP esquerra post TCE. Pacient 8. Dona e 26 anys de amb HNSP esquerra post TCE.

1.1

D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

1.3 1.2 2.1 2.3

p2

66

3

p2

2 20ms 500nV 105 dBnHL 1 2007(845) 20ms 500nV 105 dBnHL 20ms 500nV 2514(1146) 105 dBnHL

N3

N3

3.1 3.3

p2

2513(992) 4

2.2

20ms 500nV 105 dBnHL 7034

N3

4.1 4.3

p2

N3

I - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

5.1 3.2 5.3 1.1 4.2

1.3 p1

2.1

p2

2.3 5.2 2 1 20ms 500nV 105 dBnHL 20ms 500nV 1051548(5) dBnHL 1516(17)

p1

N3

3.1 1.2 3.3 3.2 2.2

p2

5 N3

20ms 500nV 105 dBnHL 3064

N3

4.1 4.3 4.2

p2 5.1 N3

5.3

4 20ms 500nV 95 dBnHL 3

5.2 2006 HNSP sobtada bilateral. Els dos Pacient Dona anys amb 20ms 500nVs95 dBnHL Pacient 99. . Dona de 44 de anys 44 amb HNSP obtada bilateral. Els dos primers gràfics corresponen a l’oïda 2007(6) dreta, els gràfics dos següents a l’oïda esquerra. primers corresponen a l’oïda dreta; els dos següents, a l’oïda esquerra.

2.1 2.2 2.3

p2

12 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(118) 1500(95)

N3

68

3.2 3.1 3.3 p1

p2


4 20ms 500nV 95 dBnHL 3 2006 20ms 500nV 95 dBnHL

5.2

Pacient 9. Dona de 44 anys amb HNSP sobtada bilateral. Els dos primers gràfics corresponen a l’oïda 2007(6) Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3… dreta, els dos següents a l’oïda esquerra.

2.1 2.2 2.3

p2 N3

3.2 3.1 3.3

12 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(118) 1500(95) p2

p1

p2

3

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 3000(95)

N3

4.2 4.1 4.3

N3

5.1 5.2 5.3

p2

Pacient 10. Home de Home 39 anys amb obtada damb reta. HNSP Pacient 10. deHNSP 39 sanys

PEAT I - PEAT Adultos

sobtada dreta.

1.2 1.1

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3 1.3 2.2 2.1 1 15ms 500nV 105 dBnHL 2 3 4 15ms 500nV 1590(1820) 105 dBnHL

p2

N3

67 p2

N3

5

N3

3.1 3.2

1737(396) 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(344) 639(334)

p2

2.3

3.3 4.1 4.2

4.3

15ms 500nV 105 dBnHL 5466(1820)

5.1 5.2

p2 N3

5.3

Pacient 11. Home de 51 anys amb HNSP sobtada esquerra.

Pacient 11. Home de 51 anys amb HNSP sobtada esquerra.

1.1

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

PEAT D - PEAT Adultos

N3 2

1.2 2.1 1.3

p1 2.2 3.1 2.3

15ms 500nV 105 dBnHL 1 511(150) 15ms 500nV 105 dBnHL 457(3)

p1

3.2 4.1 3.3

3 15ms 500nV 105 dBnHL 968

N3

p2

N3

N3

PEAT I - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

4.2 4.3 5.1

5.2 5.3

1.1 1.3 1.2

p1

2.1 2.2 2.3 2 1

69

15ms 500nV 105 dBnHL 510(3) 498 p1

N3 3.1 3.2 3.3

4.1


N3 5.3 5.3

Vicenç Pascual Rubio

Pacient 11. Home de 51 anys amb HNSP sobtada esquerra.

1.1 1.1

PEAT 3ch 3ch p1 p1 p2 p2 N3 N3 D D -- PEAT PEAT 3ch 3ch N3 N3 PEAT

PEAT D D -- PEAT PEAT Adultos Adultos PEAT

1.2 1.2 2.1 2.1 1.3 1.3

N3 N3 2 2 15ms 500nV 500nV 105 105 dBnHL dBnHL 1 15ms 1 511(150) 511(150) 15ms 500nV 500nV 105 105 dBnHL 15ms dBnHL

p1 p1

2.2 3.1 2.2 3.1 2.3 2.3

457(3) 457(3)

p1 p1

3.2 3.2 4.1 4.1 3.3 3.3

3 3 15ms 500nV 500nV 105 105 dBnHL dBnHL 15ms 968 968

N3 N3

4.2 4.2 4.3 4.3

N3 N3

p2 p2

5.1 5.1

N3 N3

PEAT II -- PEAT PEAT Adultos Adultos PEAT

PEAT 3ch 3ch p1 p1 p2 p2 N3 N3 II -- PEAT PEAT 3ch 3ch N3 N3 PEAT

5.2 5.2 5.3 5.3

1.1 1.1 1.3 1.2 1.3 1.2

p1 p1

2.1 2.1 2.2 2.2 2.3 2.3 N3 N3

2 1 2 1 15ms 500nV 500nV 105 105 dBnHL dBnHL 15ms 510(3) 498 510(3) 498

3.1 3.1 3.2 3.3 3.2 3.3

p1 p1

4.1 4.1 3 3 15ms 500nV 500nV 105 105 dBnHL dBnHL 15ms 1008 1008

N3 N3

4.2 4.3 4.2 4.3 p2 p2 N3 N3 5.1 5.2 5.1 5.2 5.3 5.3

Pacient Infant de 3amesos HNSP congènita bilateral. Els a l’oïda Pacient 112. 2. Infant de 3 m esos mb HNSP camb ongènita bilateral. Els dos primers gràfics corresponen dreta, els dos següents a l’oïda esquerra. dos primers gràfics corresponen a l’oïda dreta; els dos següents, a l’oïda esquerra. 1.1 D - PEAT 2ch Click

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - D - PEAT 3ch N3

1.2 1.3

A2-Cz 1.2 15ms 500nV 105 dBnHL 1500

p2

N3

2.2 2.1 2.3

2.2 3.1 3.2

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(9)

68

3.2 p2

3.3

p1

p2 N3

15ms 500nV 105 dBnHL 3000 N3

4.1 4.2 4.3

p2 N3

4.2

5.1 5.2 5.3

15ms 500nV 105 dBnHL 6000

Pacient 13. anys amb Pacient 13. Dona de Dona 37 anys ade mb H37 NSP sobtada dreta. HNSP

sobtada dreta.

p2 N3

2.1 1.2 1.3 2.2

70 21

p1

15ms 500nV 100 dBnHL 1500(40) 1500(122)

3.1 p1

2.3 3.2 4.1


N3

4.2

5.1 5.2 5.3

vestibulars que precedeixen l’ona N3… Potencials evocats auditius neurògens 6000 15ms 500nV 105 dBnHL

Pacient 13. Dona de 37 anys amb HNSP sobtada dreta. 2.1 1.2 1.3

p2 N3

2.2 3.1 2.3

p1

21 15ms 500nV 100 dBnHL 1500(40) 1500(122)

p1

3.2 4.1 3.3

5 15ms 500nV 100 dBnHL 3000(122)

N3

4.2 4.3 5.1

p1 N3 1

PEAT I - PEAT Adultos

15ms 500nV 100 dBnHL

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

1500(174) 2

1.1 1.3 1.2

15ms 500nV 100 dBnHL 1454(95) 3

p1

2.1

15ms 500nV 100 dBnHL 1500(102) 4

2.3 2.2 3.1

15ms 500nV 100 dBnHL 643(52)

3.3 3.2

p1

4.1 4.3 4.2

5.1 5.2 5.3

7

15ms 500nV 100 dBnHL 5097(174)

Pacient 14.14. Infant mesos amb HNSP Els dos primers Pacient Infant de de 2 m2 esos amb HNSP congènita. Els dcongènita. os primers gràfics corresponen a l’oïda dreta, 5 els corresponen dos següents a l’oïda squerra. dreta; gràfics a el’oïda els dos següents, a l’oïda esquerra. 15ms 100nV 90 dBnHL 1415(104)

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

D - PEAT Adultos

1.2 1.1 1.3

6 15ms 100nV 90 dBnHL 1530(14)

2.2 2.1 2.3

p2 N3

2 15ms 500nV 105 dBnHL 1 1313(2) p2

15ms 500nV 105 dBnHL 1500(37) 3

N3

69 p1

3.2 3.3 3.1

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 2813

erra.

N3

4.3 4.2 4.1

N3

5.1 5.2 5.3

p2

Pacient 15. anys amb Pacient 15. Dona de Dona 16 anys ade mb H16 NSP sobtada dreta. HNSP sobtada dreta.

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

1 15ms 500nV 105 dBnHL 1512(17)

p2

2

71

15ms 500nV 105 dBnHL 1512(47)

N3

2.3 2.1 2.2

3.3 3.2 3.1 p1

3

1.3 1.1 1.2


Pacient 15. Dona de 16 anys amb HNSP sobtada dreta.

Vicenç Pascual Rubio

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

1 15ms 500nV 105 dBnHL 1512(17)

2.3 2.1 2.2

p2

2 15ms 500nV 105 dBnHL 1512(47)

1.3 1.1 1.2

N3

3.3 3.2 3.1 p1

3

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 1521(55)

4.3 4.1 4.2

N3 p2

4

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 4545

Pacient 16. anys amb Pacient 16. Dona de Dona 63 anys ade mb H63 NSP sobtada dreta. HNSP

5.3 5.1 5.2

sobtada dreta.

1.3

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

2.3 2.2 2.1

p2

3 4

N3

15ms 500nV 105 dBnHL 1058(16) 1091(18) p1 p2

3.3 3.2

p1

3.1

p2

5

N3

1.2 1.1

4.2 4.3 4.1

15ms 500nV 105 dBnHL 2149

N3 p2

5.3 5.2 5.1 N3

PEAT I - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 I - PEAT 3ch N3

2

p1

1 15ms 1µV 85 dBnHL 15ms 1µV 85 dBnHL 738(6) 2 1 1500(24) 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(28) 1500(143)

p1 p2 N3

3.2 3.1 3.3

p2

4.3 4.1 4.2 5.3

N3

5 15ms 500nV 105 dBnHL 3000

2.2 2.1 2.3

p2

N3

70

1.2 1.1 1.3

p2 5.1

N3

3

Pacient 17. 17. Home de 34 de anys 34 amb anys HNSP congènita bilateral. Els dos primers gràfics corresponen a l’oïda Pacient Home amb HNSP congènita bilateral. Els dreta, els dos següents a l’oïda esquerra. dos primers gràfics corresponen a l’oïda dreta; els dos següents, a l’oïda esquerra. 15ms 500nV 95 dBnHL 1406(6)

5.2

1.3 1.2

1234

p2

N3

5 4 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 1µV 95 dBnHL 5712 1166(24)

2.1 2.2 2.3

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 880(38) 1540(49) 1792(593) 1500(9)

N3 3.1 3.2 3.3

72 p2

N3

4.1


3 15ms 500nV 95 dBnHL

Pacient 17. Home de 34 anys amb HNSP congènita bvestibulars ilateral. Els dos que primers gràfics corresponen a l’oïda Potencials evocats auditius neurògens precedeixen l’ona N3… 1406(6) 5.2 dreta, els dos següents a l’oïda esquerra. 1.3 1.2

1234

2.1 2.2 2.3

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 880(38) 1540(49) 1792(593) 1500(9) p2

N3

N3 3.1 3.2 3.3

5 4 15ms 500nV 105 dBnHL 15ms 1µV 95 dBnHL 5712 1166(24)

p2

N3

4.1 4.3 4.2

p2

N3 5.1

5.3 5.2

Pacient 18. Home de 61 anys amb HNSP sobtada esquerra. 1 Pacient 18. Home 15ms de500nV 61105anys amb HNSP sobtada esquerra. dBnHL 1 15ms 500nV1629(44) 105 dBnHL 1629(44) PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

2

3

p2

71

p2

2.1 2.2

N3 N3

15ms 500nV 105 dBnHL 3 15ms 500nV1530(13) 105 dBnHL

N3

1.2 1.1 1.3 1.2

15ms 500nV 105 dBnHL 2 15ms 500nV1519(92) 105 dBnHL 1519(92)

1.1

1.3

2.1 2.3 2.2

3.1 2.3 3.1

1530(13)

3.2 3.3 3.2

p2

N3

p2

4.1 3.3

N3 N3

4.2 4.1 4.3 4.2 4.3

p2 4

p2

15ms 500nV 105 dBnHL 4 15ms 500nV 1054678 dBnHL

N3 N3

4678

Pacient 19. Dona de 70 anys amb HNSP sobtada dreta. Pacient 19. deH70 amb Pacient 19. Dona de 7Dona 0 anys amb NSP anys sobtada dreta. HNSP

5.1 5.2 5.3 5.1 5.2 5.3

sobtada dreta.

2.2 2.1 2.2 2.3 2.1 2.3

p2 p2

12 15ms 500nV 105 dBnHL 12 15ms 500nV 1051500 dBnHL 1500 p1 p2 p1 p2N3 N3

N3 N3 p1 p1

3 15ms 500nV 105 dBnHL 3 15ms 500nV 1053000 dBnHL 3000

N3

73

4.2 4.1 4.3 4.2 4.1 4.3

p2

p2

p2

P-­‐20. Dona de 32 anys amb HNSP sobtada dreta. Pacient Dona des32 anys amb P-­‐20. Dona de 320. 2 anys amb HNSP obtada dreta.

3.2 3.1 3.2 3.3 3.1 3.3

p2

N3

HNSP sobtada dreta.


Vicenç Pascual Rubio Annex 3. PEATC i PEANV-­‐N3 de 2 pacients del grup B Annex 3. PEATC i PEANV-­‐N3 de 2 pacients del grup B

Annex 3. PEATC i PEANV-N3 de 2 pacients del grup B

Els gràfics corresponen a l’oïda afecta. A l’esquerra el PEATC i a la dreta el PEANV-­‐N3.

Els gràfics corresponen a l’oïda afecta. A l’esquerra el PEATC i a la dreta el PEANV-­‐N3. Els gràfics corresponen a l’oïda Les condicions de registre són les afectada. següents: A l’esquerra, el PEATC i, a la dreta,Les el cPEANV-N3. Les condicions de registre són les següents: ondicions de registre són les següents: PEATC. Escombratge: 15Sensibilitat: ms. Sensibilitat: 500 nV/divisió. PEATC: Escombrat: 15 ms. 500 nV/divisió. Intensitat: 105 IntensidBnHL. Cada PEATC: Escombrat: 15 ms. Sensibilitat: 500 nV/divisió. Intensitat: 105 dBnHL. Cada tat: 105 dBnHL. Cada línia és la mitjana de 1.500 mostres (com a mínim). línia és la mitjana de 1.500 mostres (com a mínim). Es registra la derivació Mi-­‐Cz Es registra (mastoide línia és lala derivació mitjana de Mi-Cz 1.500 mostres (com ipsilateral). a mínim). Es registra la derivació Mi-­‐Cz (mastoide ipsilateral). PEANV-N3. Escombratge: 5 ms. Sensibilitat: 200 nV/divisió. In(mastoide ipsilateral). tensitat: 105 dBnHL. Primer canal: derivació A1-Cz. Segon canal: deriPEANV-­‐N3: Escombrat: 5 ms. Sensibilitat: 200 nV/divisió. Intensitat: 105 dBnHL. Primer Escombrat: 5 mderivació s. Sensibilitat: 200 nV/divisió. Intensitat: 105 dBnHL. Primer vació PEANV-­‐N3: A2-Cz. Tercer canal: EvC7-Cz. canal: derivació A1-­‐Cz. Segon canal: derivació A2-­‐Cz. Tercer canal: derivació EvC7-­‐Cz. canal: derivació A1-­‐Cz. Segon canal: derivació A2-­‐Cz. Tercer canal: derivació EvC7-­‐Cz. 1.2 1.21.3 2.1 1.3 2.1 2.2

652134 15ms 500nV 105 dBnHL 652134 1500(11) 1500(6) 1311 1500(20) 1093(1) 1500(4) 15ms 500nV 105 dBnHL 1500(11) 1500(6) 1311 1500(20) 1093(1) 1500(4)

2.22.3 3.1 2.3 3.1 3.2

7

3.23.3

15ms 500nV 105 dBnHL 7 5404(1) 15ms 500nV 105 dBnHL 5404(1)

3.3 4.1

4.1

4.2 4.2 Pacient 1. Infant de 6 mesos amb una HNSP e squerra en relació a una infecció durant la i nfància.

Pacient 1. Infant de 6 mesos amb una HNSP esquerra en relació Pacient 1. Infant de 6 mesos amb una HNSP esquerra en relació a una infecció durant la infància. amb una infecció durant la infància.

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

PEAT D - PEAT Adultos

PEAT 3ch p1 p2 N3 D - PEAT 3ch N3

PEAT D - PEAT Adultos

1.1 1.2 1.1 1.21.3

2 3 1

1.3

15ms 500nV 105 dBnHL 2 3 1 1511(2) 1500 1512(51)

2.1

15ms 500nV 105 dBnHL 1511(2) 1500 1512(51)

2.2 2.1 2.22.3 4

2.3

15ms 500nV 105 dBnHL 4 4523(51)

15ms 500nV 105 dBnHL 4523(51)

3.1 3.2 3.1

Pacient 2. Dona de 60 anys amb una HNSP s obtada dreta.

Pacient 2. Dona e 60 anys de amb una HNSP samb obtada una dreta. HNSP Pacient 2.dDona 60 anys

3.23.3 3.3

sobtada dreta.

73

74 73


Annex 4. PEMVc a 2 pacients del grup A i 1 del grup B

evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen N3… El Potencials gràfic de l’esquerre es correspon al PEMVc estimulant l’oïda esquerra l’ona i el gràfic de la dreta estimulant l’oïda dreta. Les condicions del test són les següents:

Annex 4. PEMVc a 2 pacients del grup A1mV/divisió. i 1 del grup B 105 dBnHL. Aparell Synergy: Escombrat: 95 ms. Sensibilitat: Intensitat: El gràfic de l’esquerra es correspon amb el PEMVc estimulant l’oïda esCada línia és la mitjana de 50 mostres. Es realitza una mitjana de les mostres per a querra i el gràfic de la dreta, estimulant l’oïda dreta. Les condicions del calcular la latència i amplitud de l’ona p13-­‐n23. Dos canals de registre. El superior: test són les següents: Aparell Synergy. Escombratge: 95 ms. Sensibilitat: 1 mV/divisió. elèctrode actiu a múscul ECM esquerre i elèctrode referencial a manubri esternal. Intensitat: 105 dBnHL. Cada línia és la mitjana de 50 mostres. Es realitza una mitjana les mostres calcular latència i amplitud de l’ona L’inferior de elèctrode actiu a mper úscul ECM dret la i elèctrode referencial a manubri esternal. p13-n23. Dos canals de registre. El superior: elèctrode actiu a múscul La terra es col·∙loca a Fpz. ECM esquerre i elèctrode referencial a manubri esternal. L’inferior: elèctrode actiu a múscul ECM dret i elèctrode referencial a manubri esterBio-­‐logic: Escombrat: 80 ms. Sensibilitat: 70-­‐80µV/divisió. Intensitat: 95 nal. LaAparell terra de es col·loca a Fpz. Aparell de Bio-logic. Escombratge: 80 ms. Sensibilitat: 70-80 µV/ dBnHL. Cada línia és la mitjana de 50 mostres. En aquest cas només s’utilitza un canal divisió. Intensitat: 95 dBnHL. Cada línia és la mitjana de 50 mostres. En registre: actiu l’ECM de ipsilateral a elèctrode l’estímul auditiu l’elèctrode aquestde cas, noméselèctrode s’utilitza una canal registre: actiu ai l’ECM ipsilateral a l’estímul auditiu i elèctrode referencial al manubri esternal. referencial al manubri esternal. La terra es col·∙loca a Fpz. Es realitza una rectificació de La terra es col·loca a Fpz. Es realitza una rectificació de la resposta resla rgrau esposta el grau de de cbase. ontracció de base. pecte al derespecte contracció VEMPc I - PEMVc burst 500

VEMPc D - PEMVc burst 500

21 2.2 2.1 20 20

n23 p13

3.1 3.2 20 20 4.1 4.2 21 21 5.1 5.2 21 6.1 6.2 21 21 7.1 7.2 21 8.1 8.2 22 22

n23 p13

4.2 4.1 21

21 5.2 5.1 21 21 6.2 6.1 21 21 7.2 7.1 21 21 8.2 8.1 21 21 9.2 9.1 21 21 10.2 10.1 21 21

PEMVc realitzats amb l’aparell de Synergy corresponents al pacient 10 del grup A. Home de 39 anys amb PEMVc realitzats amb l’aparell de Synergy corresponents al pa-1mV/div. HNSP sobtada dreta. No s’observen afectacions del reflexos vestíbulocervicals. Sensibilitat Escombrat 95ms. cient 10 del grup A. Home de 39 anys amb HNSP sobtada dreta.

No s’observen afectacions del reflexos vestibulocervicals. Sensibilitat: 1 mV/div. Escombratge: 95 ms. 75

75


Vicenç Pascual Rubio

Pacient 15 del grup A. PEMVc realitzats amb l’aparell de Bio-­‐logic. Dona de 16 anys amb HNSP sobtada Pacient 15 del grup A. PEMVc realitzats amb l’aparell de Bio-logic. dreta. No s’observen afectacions del reflexos vestibulocervicals. La lletra e correspon a l’esquerra; la d, a la dreta. lletra r correspon enyal rectificat. Dona deLa 16 anys ambal sHNSP sobtada dreta. No s’observen afectacions Pacient 15 del grup A. PEMVc realitzats amb l’aparell de Bio-­‐logic. Dona de 16 anys amb HNSP sobtada deldreta. vestibulocervicals. lletra e correspon a l’esquerra; reflexos No s’observen afectacions del reflexos La vestibulocervicals. La lletra e correspon a l’esquerra; la la dd, , a a dreta. La lletra r correspon al senyal rectificat. la la dreta. La lletra r correspon al senyal rectificat.

Pacient 8 del grup B. PEMVc realitzats amb l’aparell de Bio-­‐logic. Home de 35 anys amb HNSP sobtada dreta. Observa l’absència del reflex vestibulocervical dret. La lletra e correspon a l’esquerra. La lletra r correspon al senyal rectificat. Pacient 8 del grup . PEMVc realitzats amb l’aparell realitzats de Bio-­‐logic. Hamb ome de l’aparell 35 anys amb H NSP Bio-logic. sobtada Pacient 8Bdel grup B. PEMVc de dreta. Observa l’absència del reflex vestibulocervical dret. La lletra e correspon a l’esquerra. La lletra r Home deal 35 anys amb HNSP sobtada dreta. Observa l’absència del recorrespon senyal rectificat. flex vestibulocervical dret. La lletra e correspon a l’esquerra. La lletra r

correspon al senyal rectificat.

86

76

86


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

Annex 5. Sintaxi SPSS GET DATA /TYPE=ODBC /CONNECT=’DSN=Excel Files;DBQ=C:\Documents and Settings\ 47151305V\Escritorio\Estudi 20 N3 ‘+ ‘20130829 .xlsX;DriverId=1046;MaxBufferSize=2048;PageTimeout=5; ;QuotedId=Yes’ /SQL=’SELECT F1, NHC, NOM, COGNOMS, `DATA NAIXEMENT` AS DATA_NAIXEMENT, OÏDA, DIAGNÒSTIC, `p1 ‘+ ‘lat ipsi` AS p1_lat_ipsi, `p1 amp ipsi` AS p1_amp_ipsi, `p1 dur (ms) ipsi` AS p1_dur_ms_qwwwqqipsi, ‘+ ‘`p2 lat ipsi` AS p2_lat_ipsi, `p2 amp ipsi` AS p2_amp_ipsi, `p2 dur (ms) ipsi` AS ‘+ ‘p2_dur_ms_ipsi, `N3 lat ipsi` AS N3_lat_ipsi, `N3 amp ipsi` AS N3_ amp_ipsi, `N3 dur (ms) ‘+ ‘ipsi` AS N3_dur_ms_ipsi, `p1 lat Contra` AS p1_lat_Contra, `p1 amp Contra` AS p1_amp_Contra, ‘+ ‘`p1 dur Contra` AS p1_dur_Contra, `p2 lat Contra` AS p2_lat_Contra, `p2 amp Contra` AS ‘+ ‘p2_amp_Contra, `p2 dur Contra` AS p2_dur_Contra, `N3 lat Contra` AS N3_lat_Contra, `N3 amp ‘+ ‘Contra` AS N3_amp_Contra, `N3 dur Contra` AS N3_dur_Contra, `p1 lat cervic` AS p1_lat_cervic, ‘+ ‘`p1 amp cervic` AS p1_amp_cervic, `p1 dur cervic` AS p1_dur_cervic, `p2 lat cervic` AS ‘+ ‘p2_lat_cervic, `p2 amp cervic` AS p2_amp_cervic, `p2 dur cervic` AS p2_dur_cervic, `N3 lat ‘+ ‘cervic` AS N3_lat_cervic, `N3 amp cervic` AS N3_amp_cervic, `N3 dur cervic` AS N3_dur_cervic, ‘+ ‘`p1 lat PEATC` AS p1_lat_PEATC, `p1 amp PEATC` AS p1_amp_PEATC, `p1 dur (ms) PEATC` AS ‘+ ‘p1_dur_ms_PEATC, `p2 lat PEATC` AS p2_lat_PEATC, `p2 amp PEATC` AS p2_amp_PEATC, `p2 dur (ms) ‘+ ‘PEATC` AS p2_dur_ms_PEATC, `N3 lat PEATC` AS N3_lat_PEATC, `N3 amp PEATC` AS N3_amp_PEATC, ‘+ ‘`N3 dur (ms) PEATC` AS N3_dur_ms_PEATC FROM `N3$`’ /ASSUMEDSTRWIDTH=255. 77


Vicenç Pascual Rubio

CACHE. EXECUTE. AUTORECODE p1_lat_Contra p1_amp_Contra p1_dur_Contra p1_lat_ cervic p1_amp_cervic p1_dur_cervic /INTO tm1 tm2 tm3 tm4 tm5 tm6. DELETE VARIABLES p1_lat_Contra p1_amp_Contra p1_dur_Contra p1_lat_cervic p1_amp_cervic p1_dur_cervic. RENAME VARIABLES(tm1=p1_lat_Contra)(tm2=p1_amp_Contra) (tm3=p1_dur_Contra)(tm4=p1_lat_cervic)(tm5= p1_amp_cervic)(tm6=p1_dur_cervic). DATASET NAME Conjunto_de_datos1 WINDOW=FRONT. *DATA_NAIXEMENT. VARIABLE LABELS DATA_NAIXEMENT ‘Data de naixement’. FORMATS DATA_NAIXEMENT(EDATE10). EXECUTE. *OÏDA. VARIABLE LABELS OÏDA ‘Lateralitat’. FORMATS OÏDA(F1.0). VALUE LABELS OÏDA 1 ‘Dreta’ 2 ‘Esquerra’. EXAMINE VARIABLES=p1_lat_ipsi p1_amp_ipsi p1_dur_ms_ipsi /PLOT NONE /MESTIMATORS HUBER(1.339) ANDREW(1.34) HAMPEL(1.7,3.4,8.5) TUKEY(4.685) /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=p2_lat_ipsi p2_amp_ipsi p2_dur_ms_ipsi /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL.

78


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

EXAMINE VARIABLES=N3_lat_ipsi N3_amp_ipsi N3_dur_ms_ipsi /PLOT NONE /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=p2_lat_Contra p2_amp_Contra p2_dur_Contra /PLOT NONE /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=N3_lat_Contra N3_amp_Contra N3_dur_ Contra /PLOT NONE /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=p2_lat_cervic p2_amp_cervic p2_dur_cervic /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE. EXAMINE VARIABLES=p1_lat_PEATC p1_amp_PEATC p1_dur_ms_ PEATC /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE. EXAMINE VARIABLES=p2_lat_PEATC p2_amp_PEATC p2_dur_ms_ PEATC

79


Vicenç Pascual Rubio

/PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=N3_lat_PEATC N3_amp_PEATC N3_dur_ ms_PEATC /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=N3_lat_cervic N3_amp_cervic N3_dur_cervic /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. *Creació variable interlatència p1-p2. COMPUTE Interlatp1_p2ipsi=p2_lat_ipsi - p1_lat_ipsi. VARIABLE LABELS Interlatp1_p2 ‘Interlatència p1-p2 ipsilateral’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p2-N3. COMPUTE Interlatp2_N3ipsi=N3_lat_ipsi - p2_lat_ipsi. VARIABLE LABELS Interlatp2_N3 ‘Interlatència p2-N3 ipsilateral’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p1-N3. COMPUTE Interlatp1_N3ipsi=N3_lat_ipsi - p1_lat_ipsi. VARIABLE LABELS Interlatp1_N3 ‘Interlatència p1-N3 ipsilateral’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p2-N3 contralateral. COMPUTE Interlatp2_N3contra= N3_lat_Contra- p2_lat_Contra. VARIABLE LABELS Interlatp2_N3 ‘Interlatència p2-N3 contralateral’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p1-p2 PEATC. COMPUTE Interlatp1_p2PEATC=p2_lat_PEATC - p1_lat_PEATC.

80


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

VARIABLE LABELS Interlatp1_p2PEATC ‘Interlatència p1-p2 PEATC (ms)’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p2-N3 PEATC. COMPUTE Interlatp2_N3PEATC= N3_lat_PEATC - p2_lat_PEATC. VARIABLE LABELS Interlatp1_p2PEATC ‘Interlatència p2-N3 PEATC (ms)’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p1-N3 PEATC. COMPUTE Interlatp1_N3PEATC= N3_lat_PEATC - p1_lat_PEATC. VARIABLE LABELS Interlatp1_p2PEATC ‘Interlatència p1-N3 PEATC (ms)’. EXECUTE. *Creació variable interlatència p2-N3 cervical. COMPUTE Interlatp2N3cervical=N3_lat_cervic - p2_lat_cervic. VARIABLE LABELS Interlatp2N3cervical ‘Interlatència p2-N3 cervical (ms)’. EXECUTE. *Descripció interlatències. EXAMINE VARIABLES=Interlatp2_N3 /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp1_p2PEATC /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp2_N3PEATC /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE

81


Vicenรง Pascual Rubio

/NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp1_N3PEATC /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp2N3cervical /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp1_N3ipsi /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp1_p2ipsi /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp2_N3ipsi /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Interlatp2_N3contra /PLOT NONE /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE

82


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

/NOTOTAL. *Prevalença de les ones entre PEATC i ipsilateral. FREQUENCIES VARIABLES=p2_lat_ipsi /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. FREQUENCIES VARIABLES=p2_lat_PEATC /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. FREQUENCIES VARIABLES=p1_lat_PEATC /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. FREQUENCIES VARIABLES=p1_lat_ipsi /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. FREQUENCIES VARIABLES=N3_lat_ipsi /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. FREQUENCIES VARIABLES=N3_lat_PEATC /NTILES=4 /STATISTICS=STDDEV MINIMUM MEAN MEDIAN MODE /ORDER=ANALYSIS. *Comparació mitjanes entre derivació cervical i contralateral. T-TEST PAIRS=p2_lat_Contra p2_amp_Contra p2_dur_Contra N3_lat_ Contra N3_amp_Contra N3_dur_Contra Interlatp2_N3 WITH p2_lat_cervic p2_amp_cervic p2_dur_cervic N3_lat_cervic N3_amp_cervic N3_dur_cervic Interlatconp2_N3 (PAIRED) /CRITERIA=CI(.9500) /MISSING=ANALYSIS. *Comparació mitjanes entre derivació ipsilateral i PEATC.

83


Vicen莽 Pascual Rubio

T-TEST PAIRS=p1_lat_ipsi p1_amp_ipsi p1_dur_ms_ipsi p2_lat_ipsi p2_amp_ipsi p2_dur_ms_ipsi Interlatconp2_N3 Interlatp1_N3 WITH p1_lat_PEATC p1_amp_PEATC p1_dur_ms_PEATC p2_lat_PEATC p2_amp_PEATC p2_dur_ms_PEATC Interlatp2_N3PEATC Interlatp1_N3PEATC (PAIRED) /CRITERIA=CI(.9500) /MISSING=ANALYSIS. T-TEST PAIRS=N3_amp_ipsi WITH N3_amp_PEATC (PAIRED) /CRITERIA=CI(.9500) /MISSING=ANALYSIS. *Descripci贸 de les ones I, II i III del PEATC. EXAMINE VARIABLES=Lat1 Amp1 Dur1 /PLOT BOXPLOT STEMLEAF /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Lat2 Amp2 Dur2 /PLOT BOXPLOT STEMLEAF /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. EXAMINE VARIABLES=Lat3 Amp3 Dur3 /PLOT BOXPLOT STEMLEAF /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL. *Creaci贸 de les variables Interlat猫ncia al PEATC. COMPUTE InterlatI_II=Lat2 - Lat1. EXECUTE.

84


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

VARIABLE LABELS InterlatI_II ‘Interlatència PEATC I-II’. FORMATS InterlatI_II(F3.2). COMPUTE InteralII_III=Lat3 - Lat2. EXECUTE. VARIABLE LABELS InteralII_III ‘Interlatència PEATC II-III’. FORMATS InteralII_III(F3.2). COMPUTE InteraltI_III=Lat3 - Lat1. EXECUTE. VARIABLE LABELS InteraltI_III ‘Interlatència PEATC I-III’. FORMATS InteraltI_III(F3.2). EXECUTE. *Descrpició de les interlatències al PEATC. EXAMINE VARIABLES=InterlatI_II InteralII_III InteraltI_III /PLOT BOXPLOT STEMLEAF /COMPARE GROUPS /STATISTICS DESCRIPTIVES /CINTERVAL 95 /MISSING LISTWISE /NOTOTAL.

85



8. Bibliografia1 1. Benson AJ. The vestibular sensory system. In: Barlow HB, Mollon JD, editors. The Senses. Cambridge: Cambridge Universtity Press: 1982. p. 333-368. 2. Blum PS, Day MJ, Carpenter MB, Gilman S. Thalamic components of the ascending vestibular system. Experimental neurology 1979; 64: 587-603. 3. Paulesu E, Frackowiak RSJ Bottini G. Brain mapping studies of the vestibular system and its interactions with mental representations of the body. In: Frackowiak R, Friston K, Frith C, Dolan R, Mazziotta J, editors. Human Brain Function. San Diego: San Diego’s Academic; 1997. P. 216-230. 4. Baloh RW, Kerber KA. Clinical Neurophysiology of the Vestibular System. 4th edition. Nova York: Oxford Contemporary Neurology Series; 2011. 5. Murofushi T, Kaga K. Vestibular Evoked Myogenic Potential. Its basics and clinical applications. Tokyo: Springer; 2009. 6. Valente LM. Assessment techniques for vestibular evaluation in pediatric patients. Otolaryngologic Clinics of North America 2011; 44(2): 273-290. 7. McCue M, and Guinan, J. Spontaneous activity and frequency selectivity of acoustically responsive vestibular afferents in the cat. Journal of Neurophysiology 1995; 74(4): 1563-1572. 1 Segons les normes de la ICMJE (Comitè Internacional d’Editors de Revistes Mèdiques), abril 2010. Versió oficial: <http://www.ICMJE.org>.

87


8. McCue M, Guinan J. Acoustically responsive fibres in the vestibular nerve of the cat. The Journal of Neuroscience 1994; 14(10): 60586070. 9. Young E, Fernandez C, Goldberg, J. Responses of squirrel monkey vestibular neurons to audio-frequency sound and head vibration. Acta Oto-Laryngologica 1977; 84: 352-360. 10. Todd NPM. Evidence for a behavioral significance of saccular acoustic sensitivity in humans. The Journal of the Acoustical Society of America 2001; 110: 380-390. 11. Todd NPM, Cody F, Banks J. A saccular origin of frequency tuning in myogenic vestibular evoked potentials?: Implications for human responses to loud sounds. Hearing Research 2000; 141: 180–188. 12. Kato T, Shiraishi K, Eura Y, Shibata K, Sakata T, Morizono T, Soda T. A ‘neural’ responses with 3 ms latency evoked by loud sound in profoundly deaf patients. Audiology and Neurotology 1998; 3: 253-264. 13. Nong DX, Ura M, Owa T, Noda Y. An acoustically evoked short latency negative response in profound hearing loss patients. Acta Oto-Laryngologica 2000; 120: 960-966. 14. Papathanasiou ES, Lemesiou A, Hadjiloizou S, Myrianthopoulou P, Pantzaris M, Papacostas SS. A new neurogenic vestibular evoked potential (N6) recorded with the use of air-conducted sound. Otology and Neurotology 2010; 31: 528-535. 15. Papathanasiou ES, Piperidou C, Pantzaris M, Iliopoulos I, Petsa M, Kyriakides T, Kleopa KA, Papacostas SS. Vestibular symptoms and signs are correlated with abnormal neurogenic vestibular evoked potentials with multiple sclerosis. Electromiography and Clinical Neurophysiology 2005; 45: 195-201. 16. Cazals Y, Aran JM, Erre JP, Guilhaume A, Hawkins JE Jr. ‘Neural’ responses to acoustic stimulation after destruction of cochlear hair cells. Archives of Otolaryngology 1979; 224: 61-70. 17. Cazals Y, Aran JM, Erre JP, Guilhaume A. Acoustic responses after total destruction of the cochlear receptor: brainstem and auditory cortex. Science 1980; 210: 83-86.


18. Cazals Y, Aran JM, Erre JP, Guilhaume A, Aurousseau C. Vestibular acoustic reception in the guinea pig: a saccular function?. Acta OtoLaryngologica 1983; 95: 211-217. 19. Cazals Y, Aurousseau C. Saccular acoustic responses in the guinea pig involve superior olive but not inferior colliculus. The Vestibular System: Neurophysiologic and Clinical Research 1987;601-606. 20. Wit H, Bleeker J, Segenhout J. Vestibular and cochlear responses to acoustic transients: Some properties of whole-nerve action potentials in pigeons. Acta Oto-Laryngologica 1981; 92: 409-422. 21. Burian M, Gstoettner W, Zundritsch R. Saccular afferent fibers to the cochlear nucleus in the guinea pig. Archives of Oto-rhinolaryngology 1989; 246: 238-241. 22. Waring M. Auditory brain-stem response evoked by electrical stimulation of the cochlear nucleus in human subjects. Electroencephalography and Clinical Neurophysiology 1995; 96: 338-347. 23. Nong DX, Ura M, Kyuna A, Owa T, Noda Y. Saccular origin of acoustically evoked short latency negative response. Otology and Neurotology 2002; 23: 953-957. 24. Murofushi T, Iwasaki S, Takai Y, Takegoshi H. Sound-evoked neurogenic responses with short latency of vestibular origin. Clinical Neurophysiology 2005; 116: 401-405. 25. Sato H, Imagawa M, Isu N, Uchino Y. Properties of saccular nerveactivated vestibulospinal neurons in cats. Experimental Brain Research 1997; 116: 381-388. 26. Ünel S, Yilmaz M, Albayram S, Isık Z, Ceyhan E, Isildak H, Teixido M, Savas Y, Kiris A. Anastomoses of the vestibular, cochlear, and facial nerves. Journal of Craniofacial Surgery 2012;23(5):1358-1361. 27. Ochi K, Ohashi T. Sound-evoked myogenic potentials and responses with 3-ms latency in auditory brainstem response. The Laryngoscope 2001; 111(10): 1818-1821. 28. Emara AA. Acoustically evoked, short latency negative response in children with sensorineural hearing loss. The Journal of Laryngology and Otology 2010; 124(2): 141-146.

89


Vicen莽 Pascual Rubio

29. Zag贸lski O. An acoustically evoked short latency negative response in profound hearing loss infants. Auris Nasus Larynx 2008; 328332. 30. Jafari Z, Asad Malayeri S. The effect of saccular function on static balance ability of profound hearing-impaired children. International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology 2011; 75(7): 919-924. 31. Versino M, Ranza L, Colnaghi S, Alloni R, Callieco R, Romani A, Bergamaschi R, Pichiecchio A, Bastianello S, Cosi V. The N3 potential compared to sound and galvanic vestibular evoked myogenic potential in healthy subjects and in multiple sclerosis patients. Journal of Vestibular Research 2007; 17(1): 39-46. 32. Zagolski O. Vestibular system in infants with hereditary nonsyndromic deafness. Audiology and Neurotology 2007; 28: 1053-1055. 33. Welling DB, Hinojosa R, Gantz BJ, Lee JT. Insertional trauma of multichannel cochlear implants. The Laryngoscope 1993; 103: 9951001. 34. Duckert LG, Miller JM. Mechanisms of electrically induced damage after cochlear implantation. Annals of Otology, Rhinology and Laryngology 1986; 95: 185-189. 35. Mason S, Garnham C, Hudson B. Electric response audiometry in young children before cochlear implantation: a short latency component. Ear and Hearing 1996; 17: 537-543. 36. Hausler R, Kasper A, Demierre B. Intraoperative electrically evoked vestibular potentials in humans. Acta Oto-Laryngologica 1992; 112: 180-185. 37. Akin FW, Murname OD, Proffitt TM. The effect of click and toneburst Stimulus parameters on the vestibular evoked myogenic potential (VEMP). Journal of the American Academy of Audiology 2003; 9(14): 500-509. 38. Rosengren SM, Welgampola MS, Colebatch JG. Vestibular evoked myogenic potentials: Past, present and future. Clinical Neurophysiology 2010; 121: 636-651.

90


Potencials evocats auditius neurògens vestibulars que precedeixen l’ona N3…

39. Ananthanarayan AK, Durrant JD. On the origin of wave II of the auditory brain stem evoked response. Ear and Hearing 1991; 12(3): 174-179. 40. Paquereau J, Ingrand P, Marillaud A. Wave III of brain-stem auditory evoked potentials analysed both with 3-channel Lissajous’ trajectory and dipole localization method. Electroencephalography and Clinical Neurophysiology 1991; 80(4): 298-302. 41. Stegeman DF, Dumitru D, King JC, Roeleveld K. Near and far fields: source characteristics and the conducting medium in neurophysiology. Journal of Clinical Neurophysiology 1997; 14(5): 429-442. 42. Kimura J, Kimura A, Ishida T, Kudo Y, Suzuki S, Machida M, Matsuoka H, Yamada T. What determines the latency and amplitude of stationary peaks in far-field recordings? Annals of Neurology 1986; 19(5): 479-486. 43. Spoendlin H, Schrott A. Analysis of the human auditory nerve. Hearing Research 1989;43(1):25-38. 44. Moriyama H, Itoh M, Shimada K, Otsuka N. Morphometric analysis of fibers of the human vestibular nerve: sex differences. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology 2007; 264(5): 471-475. 45. Melvin TA, Della Santina CC, Carey JP, Migliaccio AA. The effects of cochlear implantation on vestibular function. Otology and Neurotology 2009; 30(1): 87-94. 46. Handzel O, Burgess BJ, Nadol JB, Jr. Histopathology of the peripheral vestibular system after cochlear implantation in the human. Otology and Neurotology 2006; 27: 57-64. 47. Krause E, Louza JP, Wechtenbruch J, Gürkov R. Influence of cochlear implantation on peripheral vestibular receptor function. Otolaryngology-Head and Neck Surgery. 2010; 142(6): 809-813.

91



L’ona N3 és un potencial evocat de la via nerviosa vestibular que pot aparèixer en aquells individus amb sordesa als quals es realitza un potencial evocat auditiu de tronc cerebral. Aquesta tesi descriu dues ones de baix voltatge, p1 i p2, que precedeixen l’N3 i que l’any 1998 havien estat anomenades per Kato T et alii. Es proposen unes noves condicions electrofisiològiques per tal de facilitar una millor obtenció de p1 i p2, i es fa una hipòtesi sobre l’origen neuroanatòmic d’aquestes ones.


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.