El valor de l'esforç

L’11 de març de 2011 va succeir una catàstrofe natural de gran magnitud que va afectar la costa japonesa de l’est. Es va produir un terratrèmol de 9,0 graus en l’escala de Richter, un dels més potents viscuts en la nostra història més recent. Com a conseqüència, un gran tsunami va provocar la devastació de molts pobles japonesos i una gran afectació a la població, que ha deixat una marca per sempre més en la història d’aquest país. L’alerta de tsunami es va emetre a tota la costa del Pacífic, des de l’Amèrica del Nord fins a l’Amèrica del Sud i l’Antàrtida.

Però la fatalitat pels japonesos no va acabar aquí, ja que encara faltava el que seria el segon accident nuclear més greu de la història. Com a conseqüència del terratrèmol i del tsunami, la central nuclear de Fukushima Dai-ichi va quedar sinistrada i aïllada de qualsevol font d’electricitat. Els problemes que tenia per refrigerar els reactors van captar novament l’atenció de la població afectada i la de tot el món sencer, a l’espera de saber què podria passar després. El Japó va decretar l’estat d’emergència nuclear, que suposava l’inici d’un període que tindria preocupats durant nous mesos milions de persones, que temien una altra catàstrofe de contaminació radioactiva. Una altra perquè mai s’oblidarà la que va provocar l’accident nuclear més greu de la història, a Txernòbil, que va comportar l’alliberament de gran quantitat de radioactivitat i totes les seves conseqüències, que encara es poden evidenciar actualment.

Malgrat tota la seguretat de què disposa una central nuclear, la de Fukushima no va ser suficient per evitar la crisi, però les actuacions posteriors van evitar que les conseqüències fossin pitjors. Per tant, els resultats d’aquest accident no són comparables als de la central de Txernòbil, en la qual la seguretat nuclear era força més deficient.

La principal causa de l’accident va ser que la combinació del terratrèmol i el tsunami va deixar la central sense cap font d’electricitat, necessària per re51