Page 1

ELS CONTES QUÈ ÉS UN CONTE ? El conte és una narració breu que gira al voltant d'un únic incident predominant al que se li dona una solució definitiva ( s'ha de prescindir de tot allò que sigui secundari i pugui distreure l'atenció del tema principal ); Tot això expressat d'una forma que arribi a despertar en els nostres sentits un únic efecte emocional. En general és un relat breu que explica un assumpte fictici que es diferencia de la novel·la per la seva extensió. La novel·la acostuma a tenir una estructura més complicada i bastants més personatges que un conte. Es poden distingir tres tipus de contes: 1. El conte fantàstic, un simple joc d'imaginació, basat la majoria de vegades en mites i llegendes. 2. El conte anecdòtic, que gira al voltant d'un fet, succés o dita significativa i ingeniosa. 3. El conte didàctic, que duu una ensenyança o moral Un conte i una faula es distingeixen per que aquesta última és encara més curta que els contes, disposant només d'un sol capítol on es narra un fet concret i sempre duu moral. A més les faules, per poder donar lliçons, tenen sempre un final feliç, mentre que els contes no.

ELS ORÍGENS DELS CONTES Bé, els contes estan omnipresents en les nostres vides, però algú sap realment d'on vénen els contes? Realment, tothom està convençut que els contes existeixen des que l'ésser humà té necessitat de comunicar-se. És per això que totes les cultures tenen els seus propis contes i llegendes. Però els primers contes documentats com a tals, els trobem a l'orient, ja cap a l'any 4.000 abans de Crist ( fa més de 6.000 anys! ), escrits en papirs. En aquests contes, per exemple, ja hi apareixen fades que fan regals als nadons acabats de néixer o porten desgràcies a prínceps ( com un conte d'un príncep condemnat a mort, datat pels voltants del 1.500 a. C. ). En molts dels contes actuals, de fet, encara s'entreveuen molts motius orientals, ja sigui en formes de vestir, en llocs o en formes de pensar. I tot i tenir tants anys, aquests contes ja començaven de forma similar als actuals. "Hi havia una vegada un rei d'Egipte que no tenia cap fill ..." o "Fa molts, molts anys, en un llunyà país d'Orient, on el sol s'alça cada matí amb la seva cara d'or i foc, va existir un rei molt poderós i cruel ..." són inicis d'alguns d'aquests contes més antics. De fet, fins i tot l'obra d'Isop, amb més de dues-centes faules, està considerada molt influenciada per la cultura persa antiga. Així, el primer recopilatori de contes del que es té noticia és precisament Oriental, traduït al castellà el 1261, es titula "Calila i Dimna", però ja se'n té referència per part d'un rei de Pèrsia pels voltants del segle VI d.C. Aquests contes van recórrer Europa explicats per joglars, comerciants i mariners. De fet, alguns contes encara vénen de més lluny, com per exemple el conte de la ventafocs, on la sabata petita que


només pot dur ventafocs congenia perfectament amb la tradició xinesa de la bellesa dels peus petits. La primera versió europea que se'n té constància prové ni més ni menys que d'Escòcia. Durant l'edat mitjana van aparèixer molts contes de tradició oral, dels que n'hi han milers i milers de versions repartides per tot el món, totes igual de vàlides. Després de "Calila i Dimna" trobem un altre recull de contes ... "Les mil i una nits". "Les mil i una nits" va arribar a Europa pels voltants del segle XVI, i no és més que un recull enllaçat de contes perses, assiris, egipcis i jueus. Aquest llibre relata l' història d'una noia, que per salvar-se de la crueltat del rei, cada nit li explica un tros d'un conte, deixant-lo inacabat. I així és com en aquest llibre s'enllacen històries tant fantàstiques com el "Cavall volador", "Simbad", "Ali Babà i els 40 lladres", "Aladí i la llàntia meravellosa" o "El lladre de Bagdad". Aquests contes influeixen moltíssim en la mentalitat europea, tant que arriben també a ser versionats en la cultura popular. No va ser fins el romanticisme quan autors europeus comencen a recollir contes de tradició oral purament europea. Contes com "en patufet" o "la caputxeta vermella" parteixen d'aquesta base. Aquests contes, no cal dir-ho, han estat sempre alterats segons les ideologies culturals i socials de les diferents èpoques que han viscut, així que difícilment en podem considerar mai un d'original. Finalment, cal dir que d'un temps ençà a la cultura dels contes europea s'hi estan incorporant, cada vegada més, contes procedents de l'àfrica i d'amèrica. Molts contes americans parteixen de variants dels contes europeus, però molts d'altres ho fan de les cultures precolombines.

CONTES PER ALS MENTIDERS Els contes serveixen moltes vegades per donar una lliçó moral. Si volem corregir en un infant la tendència a mentir, ho podem fer des de diferents punts de vista si tenim en compte els contes: Punt de vista negatiu: Ens referim al fet que s'enfoca la mentida des de les conseqüències negatives, del càstig resultant de mentir. El pastor mentider és el conte que s'usa la major part de vegades per tractar les mentides, ja d'una forma senzilla tracta de les conseqüències nefastes de mentir: Al final, ningú et creu. El vestit de l'emperador és una bona alternativa per tractar les mentides també des del punt de vista negatiu. El Rei i tot el seu seguici prefereixen mentir per no quedar malament abans de reconèixer la veritat. I al final, acaben fent el ridícul. Al Flautista d'Hamelín hi trobem una altra forma de mentida, la de no complir amb la paraula promesa. L'alcalde d'Hamelín decideix no complir amb el que ha promès i no només ell, si no tot el poble en paga les conseqüències. Punt de vista positiu: En referim al fet que s'enfoca la mentida a partir de les conseqüències positives que implica ser sincer. El llenyataire honrat ens ho ensenya. Per no ser cobejós i dir la veritat, el llenyataire és àmpliament recompensat.


Tractament global: La millor història, sens dubte, per tractar la mentida de forma global és la de Pinotxo, ja que passa de les conseqüències nefastes de la mentida a com s'aprèn a dir la veritat. Contes contraproduents: Curiosament hi ha algun conte on es fa un tractament "positiu" de l'engany. Per exemple, al Gat amb botes, el gat es serveix d'enganys per aconseguir que el seu amo, pobre, es casi amb una princesa. També al Lladre de Tortosa, el protagonista es nodreix de mentides i enganys per aconseguir fortuna. Per contrarestar aquests casos, es pot recórrer a que hi ha més històries de desgràcies per als mentiders i als seus companys que no pas al revés i que, al final, tot s'acaba sabent.

INICIS I FINALS DE CONTES De tots és ben sabut que existeixen fórmules per començar i acabar els contes ... però n'hi ha tantes que sempre acabem repetint dues o tres. Gràcies a la feina duta per l'Àngel Vergés ( a la seva web ) us en passo a llistar unes quantes: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Vet aquí que una vegada... Vet aquí que en aquell temps... Una vegada hi havia... Era una vegada... En un país molt llunyà hi havia... Temps era temps quan els animals parlaven... Fa qui sap quants anys... Una vegada fa molts anys... Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà. Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per vosaltres un picotí i per a mi una quartera, del bon blat que es bat a l'era, i el bé que se'n vingui i el mal que se'n vagi, i qui bé faci que bé trobi i el dolent que mal hagi. De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes seran mentides, les altres seran veritats. Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per tu un almud, per jo una barcella. Això era i no era... Bon viatge faça la cadernera. Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven... Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents... Vet aquí en aquell temps que les bèsties tenien dents... Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents... L'any titurany... L'any tirolany... Vet aquí en aquell temps dels set estudiants que tres eren ases i quatre bergants... Vet aquí en aquell temps que els arbres cantaven i les unces es mesuraven... Hi havia un rei que parava faves i li queien les baves dins un ribell... Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas... Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat. Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà. Vet aquí pels temps d'aquell rei que a qui sabia massa li feia llevar la pell.


I acabaments! • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Conte contat, conte acabat. Rondalla explicada, rondalla acabada. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat. I no són morts si encara són vius. I van viure feliços molts i molts anys. I van ser feliços i van menjar tots anissos. I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat. Catacric-catacrac conte acabat. Catacrac-catacric, conte finit. I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat. I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat. I van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l'ast, després un capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat. Per qui no s'ho escolta. El "cuento" del Pare Simiento, tres cagarrutes en un "momento", una per a en Joan, una altra per a en Pere, i l'altra per el qui parlarà primer. I foren feliços, i com ells ho poguem ésser nosaltres, i dalt del cel ens puguem veure junts. Amén. I es un gat i és un gos i aquest conte ja s'ha fos. I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits. I darrere la porta hi ha un sac de confits que tots els llaminers hi fiquen els dits. I darrere de la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amén Jesús. I ens en en vam anar plegats fins a... Allí ens vam deixar i jo vaig venir cap aquí per poder-vos explicar el que acabeu d'escoltar. I ells allí i jo aquí, i no m'han dat res pel camí. I això és sa rondaia de ... si vos agrada menjau-la-vos frita, menjau-la-vos torrada, i si no us agrada tirau-la dalt sa teulada. A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat. I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut... La guilla ha vingut i se l'ha emportat, ha passat per un forat i allí dintre s'ha quedat. Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos. I cric-crac, el conte s'ha acabat; aquí planto un soc per tornar-hi un altre cop. I el que no vulgui creure aquesta rondalla vera, que el seu cap se li torni de cera. Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada.

Contes catalans  

Lectures en català

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you