Page 1

Els balls  i  danses  tradicionals  són  aquells  balls  i  danses  propis  de  la  cultura  popular  d'un  país  o  d'una  comunitat  de  persones  i  que  s'han  anat  transmetent  de  generació  en  generació fins arribar als nostres dies. Es ballen espontàniament al so de músiques tradicionals, tot i que actualment  també és corrent que se'n facin espectacles per al públic, que  corren a càrrec de companyies de dansa especialitzades i als quals els ballarins porten indumentàries tradicionals. La majoria de danses tradicionals populars tenen finalitat festiva.  Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament.

La sardana  és  una  dansa  popular  catalana  i  és  el  ball  nacional  de  Catalunya.  Es  balla  en  cercle  seguint  la  música  interpretada  per  una  cobla.  El  nom  pot  fer  referència  tant  al  ball  com  a  la  música.  Els  balladors  han  de  comptar  el  nombre  de  passos, així com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals  per a interpretar­ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos  de moviment més ample, etc. La música de la sardana és tocada per una cobla que,  en  general,  consta  de  tenora,  tible,  flabiol,  tambor,  contrabaix,  trompeta,  trombó  i  fiscorn.

La jota  és  un  ball  tradicional  molt  estès  per  tota  la  Península  Ibèrica.  També  s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos  o per acompanyar les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII,  però la seua màxima expansió es va produir al segle XIX. Actualment, encara es  balla  al  País  Valencià,  les  Illes  Balears,  les  Terres  de  l'Ebre,  l'Aragó  i  Múrcia,  però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya.


Les seguidillas  són  un  tipus  de  cançons  espanyoles  acompanyades  de  dansa,  típiques  de  les  actuals  comunitats  autònomes  de  Castella­La  Manxa,  Canàries i Madrid.

ESCOLA JOAN SALLARÈS I PLA Jornades Culturals – 2011

El seu ritme és ternari i el seu moviment animat. L'acompanyament es fa amb  castanyoles,  guitarres,  bandúrries,  llaüts,  morters  i  ampolla  d'anís  tocades  picada amb clau, dolçaina i tamborí.  Les  seves  lletres  tracten  temes  amorosos,  simpàtics  i  amb  doble  sentit.  Es  balla per parelles que formen una rotllana i es van intercanviant. 

La sevillana  és  un  ball  tradicional  i  característic  d'Andalusia..  Una  sevillana  s'estructura  sempre  en  quatre  parts,  cada  una  d'aquestes  parts,  va  sempre  acompanyada de la mateixa tornada. Té un compàs 3x4. El ball de sevillanes té  un  nombre  repetits  de  passos  entre  els  quals  trobem:  les  "pasades",  els  "paseillos", "careos"  etc. Com  a  cançó,  els  seus  orígens  es  situen  cap  el  segle  XIII,  quan  el  regnat  de  Fernando III de Castella, com a evolució de les “seguidillas castellanas”. Amb el  temps les cançons es van anar acostant al flamenc i cap el segle XVIII s'afegeix  el ball tal i com les coneixem ara. Les sevillanes són un dels pals del flamenc.

L'art a Espanya ELS BALLS POPULARS

14_danses  

La jota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acom...