Page 1

1. Química orgànica i la seva importància: ● Consisteix en els procesos químics que intervenen en els éssers vius. ● El seu element principal és el carboni (C), que forma enllaços, principalment, amb l’oxígen (O), l’hidrógen (H), i el nitrógen (N). ● Dels enllaços entre els elements anteriors es poden crear tant medicaments vitals com malalties mortals. 2. Com es formen els compostos orgànics. Formant enllaços entre els elements. Cada element necessita omplir un nombre diferent d’enllaços: Element

Nombre d’enllaços que necesita

Carboni

4

C

Hidrògen

1

H

Oxígen

2

O

Carboni

3

N

Els enllaços poden ser simples, dobles o triples. 3. Com anomenem a ls compostos orgànics? Els compostos orgànics simples són aquells que no estan ramificats. Per a saber com anomenem als compostos orgànics ramificats aneu al punt . Per anomenar-los hem de tenir en compte el nombre de carbonis que conté la cadena principal i al grup al que pertany. Segons el nombre de carbonis que contingui el prefix serà diferent: Nombre de Carbonis a la cadena principal

Prefix

1

met-

2

et-

3

prop-

4

but-

5

pent-

6

hex-

7

hept-

8

oct-

9

non-

10

dec-

11

undec-


4.

Tipus de compostos orgànics. 1. Hidrocarburs: formats per hidrògen i carboni. a. Alcans i. Alcans lineals: sense ramificacions. Metà Età ii. Alcans ramificats: amb ramificacions. 2,3-dimetilbutà iii. Alcans cíclics: formen un cicle. 2-etil ciclohexà

Com anomenem als alcans? Si són lineals els escribim utilitzant el prefix corresponent i el sufix -à Butà Nonà Si són ramificats o cíclic seguim el següent procés: 1. Localitzar la cadena principal, és a dir, la cadena amb més nombre de carbonis. 2. Numerar els carbonis. 3. Observar de quin carboni penjen les ramificacions. 4. Escriure la informació dels ramificats abans del prefix que indica el nombre de carbonis 5. En el cas dels cíclics s’escriu el prefix ciclo- abans del prefix que indica el nombre de carbonis


b. Alquens: amb almenys un enllaç doble. c. Alquins: Amb almenys un enllaç triple. Com anomenem als alquens i els alquins? Seguint els mateixos procesos que en els alcans però, en lloc de -à, amb el sufix -è, en cas dels alquens, i í en cas dels alquins. Abans hem d’indicar de quin nombre surten els enllaços.

d. Hidrocarburs aromàtics: cicles amb enllaços dobles o triples

2. Funcions oxigenades: contenen C, H i O. ● Alcohols: tenen un grup O-H penjant d’un C. Metanol

● Alheids: Tenen un grup

● Cetones: contenen un grup

● Àcids: Contenen un grup

en un o en els dos extrem de la cadena.


3. Funcions nitrogenades Contenen nitrógen. ● Amines primàries: Contenen un grup

● Amines secundaries: Contenen un grup

● Amines terciàries: contenen un grup

● Amides: contenen un grup

5.-Els components bàsics dels éssers vius Els éssers vius són una mescla de substàncies químiques: la més abundant és l’aigua però també hi ha compostos de carboni que juguen un paper fonamental en el manteniment de la vida, són: ● Glucids: o carbohidrats. Són fabricats per les plantes i els animals n’obtenen l’enenrgia que necessiten per viure. ○ Glúcids simples o monosacarids: glucosa o fuctosa ○ Polisacarids o unió de monosacàrids: midó o celulosa. Importància dels glúcids: formen part de mols aliments com el raïm (glucosa). La sacarosa forma el sucre ordinari ● Lípids: o greixos. Formen part de les substències de reserva dels éssers vius i de les membranes celulars. També se’ls anomena triglicèrids: ○ saturats: tots els carbonis estan units mitjançant enllaços simples ○ insaturats:: tenenalguns àtoms de carboni units per enllaços dobles. Importància dels lípids: l’ OMEGA-3, present en el peix blau, ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. ● Proteïnes: molécules molt complexes que tenen funcions diverses: algunes formen part de l’estructura corporal dels éssers vius,d’altres tenen funciosn específiques com les hormones. Resulten de la unió de molts aminoacids, que tenen un grup amino -NH2 i un àcid -COOH ● Àcid nucleics: dirigeixen i controlen la formació de proteïnes als éssers vius. Es formen de la unió de nucleòtids. N’hi ha de dos tipus: ○ ADN (àcid desoxiribunocleic): conté la informació genètica de l’individu que es transmet per herència. ○ ARN (àcid ribonucleic): n’hi ha de ribosòmic, de missatger i de transferidor, i tots tres participen en la síntesi de proteïnes.


6.- Macromolècules: Els àtoms de carboni poden formar molècules de mida gran o macromolècles. La majoria estàn formats per la unió de molècules més senzilles o monòmers. Per això els anomenem polimers. ● Plolímers sintètics: aquells que es creen al laboratori i no existeixen en la naturalesa. ○ Amb les fibres artificials es creen fils que es poden utilitzar per fer teixits. Exemples: niló, elastà o polièster. ○ Els plàstics són materials flexibles, resistents i lleugers que aïllen de la calor i l’electricitat. Hi ha de tres tipus: ■ Temoplàstics: Es deformen amb la calor i són reciclables. Exemple: plats de plàstics. ■ Termoestables: rígids que no es deformen amb la calor. No són reciclables: Ex. carcasses de telèfons ■ Elastòmers: es poden estirar i tornar a la posició inicial. No són reciclables. Ex. pneumàtics.

Que hem de fer per evitar produir problemes mediambientals amb els polímers sintètics? a. Reduir el consum i no malgastar el plàstic. 1. No utilitzar coberts ni plats de plàstic. 2. Utilitzar bosses de tela a l’hora de comprar. b. Reutilitzar els productes tant com permeti la seva vida útil:

c. Reciclar el material i no tirar-lo a les escombraries generals, sinó en contenidors especials.

5.- Combustiles derivats del carboni. Quan el carbó i els compostos del carboni reaccionen amb l’oxigen desprenen molta energia calorífica. Per això


s’utlitzen com a comustibles. La reacció dels compostos de carboni amb l’oxígen s’anomena reacció de combustió: Exhauriment dels combustibles: Alguns estudis diuen que, amb el ritme actual, es podran explotar els combustibles fóssils durant uns cinquanta anys. Per solucionar aquest problema hem de buscar fonts alternatives a aquests combustibles: ● Biogàs: una mescla semblant al gas natural però amb menys proporció de metà i m´´es de diòxid de carboni. Es sotmet la matèria orgànica a descomposició per l’acció d’uns bacteris. ● Biocultius: conrear blat de moro i sucre per obtenir etanol i utilitza-lo com a combustible. ● Hidrògen: el gas hidrògen també reacciona amb l’oxigen desprenent energia. El principan problema d’aquest mètode és que la molècula d’hidrògen és molt petita i molt difícil de contenir. Increment de l’efecte hivernacle i la pluja àcida: L’efecte hivernacle permet que la temperatura a la Terra es mantingui entre uns 15 ºC. A causa de l’emisió de certs gassos l’efecte hivernacle ha augmentat, provocant un augment de la temperatura de 0,8ºC en els darrers 100 anys. Els gassos que s’emeten arriben a l’atmosfera, es combinen amb oxigen i es transformen en compostos àcids que amb la pluja perjudiquen la vegetació i destrueixen boscos sencers

iuoi  
iuoi  

iouoñ yuoyoyob yy9pyy98y

Advertisement