Issuu on Google+

Nom: Bruna Font Coll Pseudònim: Cherry UN SOMNI FET REALITAT Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. La Maria tenia 16 anys i vivia a Catalunya, en una casa de pagès amb la seva família. Ella anava a l’escola, però des que havia començat la Guerra Civil Espanyola no hi havia pogut anar. D’això feia ja gairebé un any. A la Maria li agradava anar a l’escola, ella volia ser infermera i anar a ajudar els ferits de la guerra, però com que no hi havia escola no podia estudiar per ser-ho. Un dia, al matí, la mare de la Maria va demanar-li si podia anar a buscar aigua a la font del poble, i ella una mica sense voler fer-ho, va agafar una galleda que hi havia en un racó de la cuina i va marxar a buscar aigua. Tot caminant, anava pensant que li agradaria molt poder ser infermera, i que si tingués alguna oportunitat –qualsevol- per ser-ho, l’aprofitaria. Quan va arribar a la font, va agafar aigua i va pensar, trista, que ella mai tindria l’oportunitat de ser infermera. Quan tornava cap a casa, com que era molt d’hora, va anar a fer una volta pel bosc, a veure si trobava algunes móres, es va anar endinsant cap al bosc i anant collint móres, es va distreure i es va perdre. Ella espantada va mirar de sortir del bosc, però no va poder. De sobte, va sentir un soroll, però de seguida va veure que era una dona que estava a un tros lluny, i com ella, també estava collint móres. La Maria, va anar a demanar-li si la podia ajudar a sortir del bosc, i aquella dona, amablement, la va ajudar a sortir. Li va dir que es deia Carme. Mentre anaven caminant, la Maria va recordar que aquella dona era una professora, que havia vist alguns cops a la seva escola, però recordava, que ensenyava a nois i noies més grans. De sobte, a la Maria se li va acudir una idea, i li va preguntar a la Carme: -

Vostè és professora oi?

I ella li va respondre: -

Sí, com ho saps?


I la Maria li va explicar que la havia vist a l’escola que anava abans. També li va explicar que li agradaria ser infermera, per poder anar a ajudar a la gent que està a la guerra. I després la Maria li va dir: -

Vostè no em podria fer de professora, i a canvi jo l’ajudo en alguna cosa?

La Carme li va respondre: -

Si m’ajudessis a netejar la casa i cuidar els animals, ho faria, però jo ensenyava a nois més grans que tu, i a més no sé si els teus pares hi estaran d’acord.

Però la Maria li va respondre convençuda: -

Jo ja l’ajudaré doncs, i els meus pares, segur que hi estan d’acord. Quan podem començar?

I la Carme li va dir: -

Demà mateix, si vols.

I la Maria contenta li va dir que ja li anava bé. Mentre anaven parlant a la Maria li va passar el temps molt ràpid i, de sobte, es va adonar que ja no estaven a dins del bosc, i ja sabia tornar a casa seva des d’allà. Va dir a la Carme: -

Adéu, gràcies per acompanyar-me.

I la Carme li va dir: -

De res, adéu, fins demà.

I va marxar. La Maria va tornar cap a casa seva contentíssima, i quan va arribar, ho va explicar tot als seus pares, però ells, no volien que hi anés. A la Maria li va costar molt convèncer-los i no la va ajudar el fet que s’hagués deixat la galleda plena d’aigua al bosc, però al final ho va aconseguir. L’endemà, es va despertar d’hora i nerviosa i, per tranquil·litzar-se, es va rentar la cara amb l’aigua, que al final havia hagut d’anar a buscar el seu germà petit. Quan ja era més tard va anar cap a casa la Carme i quan hi


va arribar va trucar a la porta. La va obrir la Carme, que contenta, li va dir que entrés. Primer, la Maria va ajudar a la Carme a netejar la cuina i a donar menjar a les gallines, i quan van haver acabat, la Carme va portar a la Maria en una sala on hi havia un escriptori i unes prestatgeries plenes de papers. Va fer seure a la Maria a l’escriptori i li va donar uns quants papers i un llapis, i després li va dir que primer havia de veure el que sabia, i li va dictar unes preguntes que la Maria va escriure ràpidament al paper, després les va contestar totes i li va donar el paper a la Carme. La Carme sorpresa es va mirar el paper i li va dir que ho havia fet molt bé, perquè només havia fallat una pregunta. Després de fer-li aquest petit examen, la Carme es va passar la tarda explicant-li a la Maria com era cada òrgan i cada os, quina funció feien, quines malalties podien agafar... i la Maria, es va passar la tarda escrivint i escoltant a la Carme amb molt d’interès. Al vespre quan va tornar a casa ja estava molt cansada i va menjar una mica i se’n va anar a dormir de seguida. L’endemà va tornar a anar a casa la Carme i aquesta vegada ven netejar els estables i van fer el dinar. Després, la Carme va seguir fent la seva explicació. I així van anar passant els dies, cada dia, la Maria anava a casa la Carme, l’ajudava amb les feines de la casa i després la Carme li feia les classes. Un dia, a la classe la Carme, li va portar un gat que s’havia mort, van obrir-lo i la Carme va ajudar a la Maria a distingir cada òrgan i cada os. També li va ensenyar a curar ossos trencats i ferides, i a fer alguns medicaments. Les classes van durar gairebé un any, fins que un dia que la Maria voltava pel poble va veure que hi havia tot de gent agrupada. Va anar cap a un home i li va preguntar què hi feien allà, i aquell home li va contestar que havien vingut a buscar gent que pogués ajudar a la guerra, que pogués lluitar, gent que tingues cavalls, algun metge... i la Maria emocionada va pensar que aquella era la oportunitat de la seva vida, i li va dir a aquell home, que ella estava estudiant per ser infermera, ja en sabia molt i que si volien els podia anar a ajudar. Aquell home sorprès i content li va dir que si li deixaven anar, estarien molt contents que hi anés. La Maria va anar corrent cap a casa seva i va demanar als seus pares si li deixaven anar. Als pares, els va costar una mica, però al final li van dir que sí, perquè allò era el que ella volia fer. La Maria, després, va anar a casa la


Carme i ella es va posar molt contenta que la seva alumna aconseguís ser infermera amb tot el que s’hi havia esforçat, però li va dir que encara li faltaven coses per aprendre, però la Maria convençuda li va contestar que allà, els altres metges i infermers, ja li acabarien d’ensenyar el que li faltava aprendre. Finalment es va acomiadar de la Carme i va marxar a casa seva a buscar les coses que necessitava. Quan ho va tenir tot, es va acomiadar de la seva família una mica trista, però alhora contenta per poder complir el seu somni, i va anar a la plaça, on ja l’esperaven tots. Al cap de poc van marxar, i la Maria va poder complir el seu somni, de ser infermera i ajudar a la gent que estava a la guerra.


Jocs Florals