Issuu on Google+


Grup dels Pensadors 17th of December Dear diary, Today I have a lot of worries I want to tell you. I’m more tired than any other day... Well, let me tell you what happened today. I’ve been to John Raven’s palace, a good friend of mine who always has been kind to me. When I visit him he always gives me food and takes care of me. At lunch time, as I’m confident with him, I’ve told him about my new invention, which is the air balloon. This invention took me many nights of hard work, and also I’ve designed it in secret because I don’t want it to be public...But my friend wasn’t so happy about it. I defended myself, I didn’t understand his reaction, he didn’t want to support me. We finished having lunch in silence, and late he went to his room. I was surprised he went to his room so early, since he always chatted with me a little longer after the dessert. In the evening an inquisitor and my friend John come to my room without even knocking. They told me destroy and burn my invention for it was against God’s will, since God wants men to walk on earth. It wasn’t allowed to travel by air. I refused and i run away as fast as I could. I cared a lot about my invention so I couldn’t let them destroy it. And for all this diary, today it’s not a good day. After all the time I’ve spent on this project, and now my friend doesn’t want to support me, and he even betrayed me. I don’t know what I will do diary... I don’t think I can trust him again... These are hard times. I hope tomorrow will be a better day. Goof night diary.    

1


Grup dels Pensadors  18th of December Beloved diary, Today the day was brighter than yesterday, even though I didn’t get to see my friend John. I need to talk to him, and I also need him to explain to me why he did this to me. I need him by my side. Anyhow, let me tell you about my day. I’ve been thinking while I was having breakfast, and i decided I wanted my invention to be public. Since it was known where it wasn’t meant to be known I thought I should try my luck amount the people, because I was sure someone would be interested in it and would support it. I spent the morning going from town to town talking about my invention. Showing the people my knowledge and making get known man could indeed fly. I had to be really careful with the guards. For I could see people thought it was a good idea, and many people were interested in trying it out. With all this success I thought about taking it further, and making it popular among the society. After all the effort and time that I’ve spent on it, I want it to grow. I have to talk to my friend, but I don’t know if I can trust him any more. Tomorrow morning I’ll look for him when there aren’t many people in the street. I hope tomorrow all the plans I have will work. I will tell you tomorrow, good night diary.        

2


Grup dels Pensadors 19 de Desembre.

Estimat diari, M’he despertat més tard del normal. Aquesta nit he dormit prou bé. Així que crec que tindre la ment oberta per a pensar amb claredat i podré tenir les idees coherents. Després d’arreglar-me un poc he anat a parlar amb John. Estem en ple hivern i al carrer fa molt de fred, així que em vaig donar presa en aplegar. Al arribar allí he vist les llums apagades, pareixia que no hi hagués ningú a la casa. Però de totes maneres he tocat a la porta. Li va costar obrir, però si que estava. Em va rebre molt content i em va fer que em sentara al seu saló amb ell. Després de oferir-me menjar, pel que vaig poder veure, volia dir-me alguna cosa. I així era. No em va deixar obrir la boca, de seguida es va disculpar sense haver-li dit jo res encara. Es disculpà per el seu comportament i em va confessar que s’asustà al veure que ho contradeia La Bíblia. Li vaig dir que no entenia molt bé el ocorregut i que el perdonava sempre i tant que ell estigues al meu costat. Ell per a compensar-me em va donar l’adreça d’una fortalesa d’un altre noble amic seu on em podria quedar allí amb el meu invent, s’havien on vivia i era molt arriscat quedar-me a ma casa. Així que ens varem dirigir cap allí amb l’invent, amb tota la cautela del món, per a que no ens veiés ningú. Al arribar, em va deixar atònit la grandària d’aquella fortalesa, i al entrar dintre em vaig quedar impressionat, no havia vist mai, tant d’espai per a viure una sola persona, tenia tantes habitacions! El noble em va rebre molt bé a sa casa. Em va sorprendre l’amabilitat d’aquell home sense que quasi ni em coneixia. I em va ensenyar una gran sala per deixar el meu invent i que pogués treballar i perfeccionar-lo, sempre que volgués. També em va allotjar en una gran i lluminosa habitació. I després de descarregar les coses que havia agafat, em va cridar per sopar. Al sopar em estat parlant de les nostres vides, per anar coneixentnos un poc. Al acabar de sopar, es va adonar de que em trobava prou fatigat i m’ha dit que anés al llit que ja era tard. I això he fet, però abans m’he posat a escriure açò, i ací estic ara diari, en aquesta gran fortalesa, fugint de l’església. Bona nit diari, demà ja serà un nou dia.

3


Grup dels Pensadors 20 de Desembre. Estimat diari, No sé com descriure estos moments, ha passat tot tan despresa... no m’ho esperava. Aquest matí sentia colps, crits i molt de soroll que m’han despertat de mala manera. M’he alçat del llit i m’he vestit i al eixir de la habitació he pogut veure com hi havia un exercit de d’inquisició intentant entrar en la fortalesa del noble, buscant-me a mi i al meu invent. El noble, estava asustat i jo al veure aquell panorama també em vaig asustar. No sabiem que fer. Intentarem pensar una manera de eixir d’allí sense que ens agafaren, però no hi teníem temps. Abans de que poguérem reaccionar, l’exèrcit ja havia trencat tots els cristalls que van poder i van entrar de forma tan violenta que es va produir una lluita. Al pobre noble l’han ferit greument i a mi, m’han clavat una fletxa. L’important es que com vaig poder amb el pit sagnant, vaig dur al noble fins al globus, escapant d’aquells salvatges i com vam poder, el vam treure de la fortalesa ràpidament i el vam fer enlairar i vam escapar d’allà. No em queden quasi forces diari. Encara que no sé com acabarà tota aquesta història, l ’únic que espere es que el noble sobrevivixca i que, amb l’ajuda del meu amic John, puguen fer de valer aquest invent, en el que he posat tanta il·lusió, tant de treball i tanta dedicació. Amb tot el que he patit per conservar-lo, i ara... que va a passar ara? Ara tinc que pensar en com ajudar el noble per a que no l’agafen i no el maten, perquè jo, a mi ja no em queda molta més vida, sent com em vaig apagant poc a poc. Vuic dedicar els meus últims moments a escriure tot el ocorregut, per si de cas algun dia algú ho llegeix, que s’assabente del que ha ocorregut. Sempre duc el meu diari i la meua ploma guardats a la meua caçadora i ara li ho donaré al noble, perquè sé que ell sabrà defendre-ho en aquesta situació. Amb les forces que em queden li he anat explicant com te que utilitzar el globus per intentar arribar a algun lloc on no el troben i puga escapar. Bo, diari, amb molt de pesar m’acomiade de tú. Note que estic arribant al final de la meua vida, que ja em quede sense forces. Diari, sé que seràs útil en un futur i que gracies a tu, es donarà a conéixer la meva història i tots sabran del que es capaç l’esglèsia. Adéu diari, per sempre.

4


Diari personal de Ronald Quiles