Issuu on Google+

MEMÒRIA PROJECTE CAD

Modelatge i normalització Locomotora Decauville

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA - 2014 ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

Contingut INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3 OBJECTIUS ..................................................................................................................................... 4 PRINCIPALS ................................................................................................................................ 4 SECUNDARIS .............................................................................................................................. 4 PLANIFICACIÓ ................................................................................................................................ 5 ASSIGNACIÓ DE ROLS ................................................................................................................ 5 DIAGRAMA DE GANTT ............................................................................................................... 6 DIAGRAMA DE FLUX .................................................................................................................. 9 METODOLOGIA............................................................................................................................ 13 ELECCIÓ MECANISME .............................................................................................................. 13 RECOPILACIÓ INFORMACIÓ ................................................................................................ 15 FOCALITZACIÓ ......................................................................................................................... 17 TASQUES .................................................................................................................................. 18 MODELATGE ........................................................................................................................ 18 ACOBLAMENT...................................................................................................................... 19 SEGUIMENT ......................................................................................................................... 21 RESULTATS .................................................................................................................................. 22 VALORACIÓ DE RESULTATS ......................................................................................................... 23 FORTALESES I DEBILITATS........................................................................................................ 23 CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 25 OPINIÓ PERSONAL ............................................................................................................... 26 BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 28 ANNEX 1 ...................................................................................................................................... 29

2

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

INTRODUCCIÓ Tal i com es porta fent els últims anys,en el transcurs de l’assignatura d’Expressió Gràfica es dur a terme un projecte de disseny d’un mecanisme mitjançant eines CAD, el SolidWorks. Amb la realització d’aquest treball es pretén que els alumnes assoleixin els coneixements necessaris de l’assignatura i siguin capaços de desenvolupar altres projectes de disseny en un futur. El projecte consisteix en fer el modelatge, acoblament i normalització d’un mecanisme ja existent. Per tant és una part d’un projecte de disseny d’enginyeria, deixant de banda l’elaboració del disseny i següent construcció. El mecanisme escollit ha estat la Locomotora Decauville. En els següents punts veurem tot el procés de realització. A més a més, hem creat un entorn web del projecte, del qual el codi QR trobem a la portada, per tal de reunir tots els documents que formen part del treball en un mateix lloc, deixant-lo a l’abast de tothom qui estigui interessat. D’aquesta manera creem una interfície entre els diferents blocs del treball que ens serà molt útil per la exposició i entrega del treball.

Adreça del lloc web : [https://sites.google.com/site/projectecad]

3

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

OBJECTIUS A l’hora d’afrontar el treball, ens vam marcat dos tipus d’objectius a assolir al llarg d’aquest projecte. Els propis del treball, els principals, i els adquirits a través de la realització de les diferents parts d’aquest, els secundaris.

PRINCIPALS -

Fer el modelatge 3D d’un mecanisme que compleixi una sèrie de requeriments, a partir d’eines CAD

-

Fer la següent normalització del mecanisme per tal que a partir dels gràfics en sigui possible la construcció

-

Adquirir la idea de projecte de Disseny d’Enginyeria

-

Assolir els coneixements necessaris de l’Assignatura

SECUNDARIS -

Millorar la capacitat de treballar en grup, la comunicació i el lideratge.

-

Aprendre noves metodologies de treball

-

Capacitat d’afrontar nous reptes

-

Adquirir coneixements del SolidWorks de forma independent

-

Millorar les tècniques de treball fent ús de les TIC ( Google Apps)

4

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

PLANIFICACIÓ Veient l’envergadura del projecte, vam creure necessari la realització d’un Kick off. Aquest terme provinent de l’Anglès defineix molt bé el procés d’inici d’un projecte a partir d’una reunió inicial on es parla de tot el que cal fer i on es planifiquen els passos a seguir. D’aquesta reunió dels quatre integrants del grup n’havia de sortir el representant i full de ruta de les tasques a dur terme. El representant seria el responsable del grup davant dels professors i el que s’encarregaria de fer la tramesa corresponent de cada diari de grup. L’ Ignasi va se escollit com a representant del grup. També havíem de decidir quin seria el rol de cadascú dins del projecte. El full de ruta ens havia de permetre fer el treball dins els límits establerts pels professors i evitar imprevistos d’última hora.

ASSIGNACIÓ DE ROLS Per tal de ser el màxim efectius, vam dividir el projecte en quatre blocs: Modelatge, Acoblament, Normalització i Seguiment. Cada membre del grup havia de ser el responsable d’un d’aquest bloc. Com a responsable calia que estigués al dia de tot el que s’havia de fer en aquest bloc i que ho transmetés als altres membres, ja que tots col·laboraríem per igual en el projecte. Responsable Modelatge : Quirze Responsable Acoblament : Ignasi Responsable Normalització : Marc Responsable Seguiment : Joan

5

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

DIAGRAMA DE GANTT Un Digrama de Gantt és utilitzat en la gran majoria de projectes que requereixen d’una bona planificació per administrar el conjunt de tasques que s’han de fer en el temps establert. A més a més, et permet crear una dependència de tasques. És a dir, que una tasca no comenci fins que una estigui acabada. Per exemple, seria impossible que es pogués començar a fer l’acoblament del conjunt de peces tot just finalitzada la tria del mecanisme a modelar. Abans de començar el corresponent Diagrama de Gantt del projecte calia definir quines serien les tasques a dur a terme. Malgrat no saber quin mecanisme hauríem de fer, sí que sabíem de quina manera el volíem afrontar. Això ens ha donat un avantatge a l’hora de resoldre els reptes que ens anàvem trobant ja que sabíem cap a on ens dirigíem en cada punt. Les tasques en que vam dividir el projecte són les següents: Kick off : És la primera reunió dels membres del grup on s’assigna el rol de cada membre i a on es defineix el full de ruta a seguir. En el Diagrama surt coma tasca vençuda ja que vam dissenyar-lo en aquesta reunió inicial Pluja idees : Reuneix el conjunt de propostes del mecanisme a fer del projecte. Aquesta tasca té una durada estimada d’una setmana Tria de candidat : Com bé diu el seu nom, representa l’elecció d’un dels mecanismes en la llista que surt de la pluja d’idees. Aquesta tasca es fa en un dia. Recopilació de informació : Un cop feta la tria del candidat cal fer una cerca intensiva de la informació ( plànols, mesura de peces, tutorials... ) per tal de començar a fer el mecanisme. Aquesta tasca té una durada estimada d’una setmana. Modelatge ( I ) ( II ) : Vam pensar que dividiríem el modelatge en dos blocs, que els duríem a terme un seguit de l’altre. D’aquesta manera podríem començar a fer l’Acoblament sense

6

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 haver fet totes les peces i estalviar temps. Cada bloc de modelatge I i II, té una durada estimada de unes dues setmanes. Acoblament : El seu inici comença amb el fi del primer bloc de modelatge i té una durada de sis setmanes. Normalització : El seu inici comença també en el fi del primer bloc de modelatge i té una durada estimada de sis setmanes també. Memòria : El seu inici comença a partir de la tria del candidat i com que ha de recollir tot el que s’ha fet s’acaba en el fi del projecte. Revisió : Un cop finalitzat l’acoblament i Normalització comença la revisió de tot el projecte. Aquesta tasca té una durada estimada d’una setmana. Presentació : Amb la revisió finalitzada farem la presentació del projecte amb el dia establert pel professorat. Aquesta tasca, per tant, té una durada d’un dia. Entrega : És el venciment de tot el projecte el dia establert pel professorat. Aquesta tasca, per tant, té una durada d’un dia. A continuació passarem a veure el Diagrama de Gantt del projecte:

7

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

Diagrama de Gantt _ Projecte CAD

Cal dir que aquest Diagrama és tant sols una planificació. La veritat és que no l’hem pogut seguir a la perfecció. Com s’anirà explicant al llarg de la memòria veurem quins punts s’han seguit més i menys. Això demostra la importància d’una bona planificació, ja que tot i haver-hi dedicat temps en fer un Diagrama després degut a les dificultats del camí ens hem vist justos de temps.

8

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 DIAGRAMA DE FLUX Per tal de fer més entenedor el Diagrama de Gantt hem dissenyat el seu corresponent Diagrama de Flux, que senyala la dependència de cada tasca sobre l’anterior de manera més simplificada, la durada de cada tasca apareix escrita a l’interior de cada requadre, que representa una tasca.

En aquesta imatge podem veure la fase inicial del projecte. La tasca del Kick off ja ha vençut, per això es senyala amb una creu i la tasca corresponent al projecte sencer, Projecte CAD, ja ha començat i es marca amb una ratlla.

9

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 En aquesta podem veure la segona fase del projecte en que es realitza la Pluja d’idees, de la qual en sortirà tots els candidats per després escollir-ne un. La tasca de tria de candidat es senyala amb aquest hexàgon ja que és una data, un dia, un punt de decisió. De la tria de candidat veiem com en surten dues tasques, per tant aquestes tenen una dependència d’ ella, no es podran començar fins la finalització d’aquesta.

Com s’observa en la imatge les dues tasques que depenen de la tria de candidat són la recopilació de totes les dades per tal de fer l’elaboració del mecanisme i també l’ inici de la memòria, que recollirà tot el que s’ha fet durant aquest projecte, però que vam creure necessari saber de què aniria finalment per poder-la començar. De la recopilació de dades veiem com en surt l’ inici del primer bloc de modelatge, ja que un cop amb els plànols a la mà, o amb les mesures preses ja podem començar a fer el 3D de les diferents peces amb el SolidWorks. Al ser el primer Diagrama de Gantt que fèiem no vam tenir en compte tot el que calia, trobem el primer error en dir que la presentació només depèn de la memòria. Si pensem que la memòria n està acabada fins que el treball està acabat és correcte, però ja que disposem

10

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 d’aquesta eina que marca la dependència de cada tasca podríem haver marcat el fi de la memòria depenen amb el fi de Acoblament i normalització. De fet, per durada s’acaben al mateix moment, però no vam marcar la dependència de tasques pensant que era clara. Com vèiem en la imatge anterior del primer bloc de modelatge en surten 3 tasques més, les quals no poden començar fins el seu final.

Vam decidir començar a fer l’acoblament sense tenir totes les peces acabades com a mesura d’estalvi de temps i d’optimització de treball. Vam pensar el mateix a l’hora de dur a terme la normalització. En els següents punts aprofundirem en aquestes tasques. La durada de l’acoblament i la normalització és la mateixa, i s’acaba una setmana abans de l’entrega per tenir temps a fer la revisió de tot el que s’ha fet. En canvi el segon bloc de modelatge té una durada més curta ja que d’ ell depenen la finalització de l’acoblament i tota la normalització. La revisió vam fer que tants sols depengués de la normalització ja que si la normalització és correcta també ho serà l’acoblament i per tant el modelatge.

11

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

Per últim, un cop finalitzada la tasca de revisió es produirà l’entrega, l’últim dia lectiu de curs, abans dels exàmens. Es senyala amb la forma d’hexàgon degut a que és un dia, un objectiu, en aquest punt finalitza el projecte com a tal.

12

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

METODOLOGIA Aquest punt explica com s’ha dut a terme l’elaboració del Mecanisme. Des de la seva tria, passant per la seva modelització fins a la seva representació en plànols. Tots els reptes, els imprevistos, problemes que hem hagut d’anar solucionant. En definitiva, el treball.

ELECCIÓ MECANISME Aquest punt recull la pluja d’idees, la tria del candidat i també la recopilació de la informació necessària per l’elaboració del mecanisme. Un cop tenim clars els objectius del treball i els requisits que aquests han de complir cal escollir el mecanisme amb el qual treballaríem. Per tal de realitzar l'elecció el primer pas era tenir un seguit d'idees i destacar-ne les que ens semblin més apropiades a partir d'una pluja d'idees. D'una primera selecció en triem diferents mecanisme: Una de les primeres idees que vam considerar va ser realitzar el modelatge i normalització d'un instrument musical (trompeta, clarinet...) ja que en teníem a l'abast i ens sembla un projecte atractiu i suficientment complex, però consultant la tria amb els professors de l'assignatura concloem que no s'adiu del tot amb els requisits del treball ja que malgrat ser complicat i interessant no inclouria peces que pel treball eren importants. Una de les següents idees per avaluar és la de realitzar el projecte sobre un Helicòpter de Radio Control, ja que oferia les possibilitats que l'instrument no podia. Però aquest també és desestimat ja que no disposem de plànols suficients i l'helicòpter estava constituït de peces molt petits com per poder-les mesurar correctament i poder-ne fer un modelatge correcte. Solucionant els problemes dels plànols i mides considerem realitzar un trepant a partir d'uns plànols d'Internet, però també vam desestimar el projecte degut a que un altre grup ja realitzava el mateix projecte a partir dels mateixos plànols i perdíem l'al·licient del factor originalitat.

13

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 Finalment la idea que va començar a perfilar on vam acabar va venir d'un engranatge utilitzat en trens i locomotores que consisteix en el mecanisme que converteix un moviment periòdic rectilini en un moviment circular, a partir d'aquí degut a la simplicitat de la peça decidim buscar els plànols d'una locomotora per poder completar el treball.

Elecció Mecanisme _Projecte CAD

La Locomotora que apareix en Imatge és la dissenyada i construïda a principis de segle XX per l’ Enginyer Industrial Francès, Paul Decauville, del qual la locomotora porta el nom. El motiu pel qual vam escollir aquesta locomotora va ser perquè va ser de la qual en vam trobar més informació a la xarxa i la que ens seria més fàcil de dur a terme.

14

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 RECOPILACIÓ INFORMACIÓ Un cop vam tenir clar quin era el nostre objectiu vam començar a imprimir tots els plànols de les peces de les quals només vam decidir elaborar un assemblatge del mecanisme de les rodes ja que elaborar tota la cabina portaria molta complexitat . També vam trobar una altra pàgina web que contenia alguns “renders” de la maquina de vapor i també diferents plànols de la maquina de vapor, tot i així vam pensar que era millor utilitzar els anteriorment citats ja que contenien molta més informació i eren més professionals : Seguidament ajuntament una imatge de les pàgines de les quals vam extreure tota la informació pel disseny de la “Decauville Locomotive”.

Plànols Decauville Locomotive [1]

15

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 La primera imatge fa referència a la pàgina que contenia els plànols més bàsics per la locomotora però no els vam utilitzar ja que creiem que no contenia totes les peces i que per tant ens portaria molts problemes

Plànols Decauville Locomotive [2]

Aquesta segona il·lustració tracta sobre la pàgina web de la qual hem extret tots els plànols que s’han utilitzat per la creació de la locomotora i per l’assemblatge final. Finalment l’última imatge es un render que vam trobar per internet de la locomotora i vam quedar impressionants de la seva complexitat i vam pensar que no seriem capaços de dissenyar-la tal i com estava presentada però tot i així hem aconseguit uns resultats molt similars amb molt d’esforç.

Renderitzat Locomotora Decauville [3]

16

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 FOCALITZACIÓ Degut a l'envergadura del projecte, i un cop amb el plànols a la mà, ens veiem obligats a focalitzar el treball en una part concreta del mecanisme i concloem que la part que més ens interessa per l'acoblament, la complexitat i la dificultat de l'elaboració del mateix és l'estructura que conforma l'engranatge que uneix rodes i motor. Que equival a la part inferior de la locomotora.

Renderitzat engrenatges, rodes i motor_[4]

Però un cop tenim aquesta part feta es decideix aportar una part més creativa al projecte afegint un acabat més visual que pragmàtic o funcional (com resulten ser engranatges i motor) que consisteix en modelar una cabina.

17

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 TASQUES En aquest punt dins la metodologia aprofundim en el “Com” del projecte. Fins ara hem vist què fem i ara veurem de quina manera s’ha dut a terme. Per fer-ho ho repartirem amb els blocs en els quals vam dividir el treball en el Kick off, en l’assignació dels rols. Els següents apartats tracten el Modelatge, l’Acoblament, la Normalització i el Seguiment del projecte. MODELATGE

Al ser un projecte que com és pot veure consta d'entre 80 i 90 peces la tasca del modelatge resulta de cabdal importància. Així com també cal tenir una bona organització de les peces qui les ha fet, i on i com està guardada. El mecanisme està dividit en 3 acoblaments diferents, per tant el modelatge i la posterior organització del mateix ( numeració i classificació de peces) ha d'estar d'acord amb aquest fet. El conjunt de modelatges els hem dut a terme els 4 components del grup seguint els plànols obtinguts de (Inserir nom de la pagina o alguna referència) i els hem classificat de la següent manera: Cada peça inclosa en el treball en el corresponent pdf és numerada per: en primer lloc el número de la peça segons el nostre dibuix de conjunt “ n” ; en segon lloc l'acoblament al qual pertany la peça en qüestió, (E1, E2 o E3); i finalment el número de referència dels plànols amb els quals ens basem. Cada peça( en format SolidWorks) porta com a referència la dels plànols, excepte algunes que s’han creat de nou i adopten el nom de la funció que desenvolupen. Finalment cal dir que diverses peces (més enllà de la cabina que es totalment dissenyada per nosaltres) que ha calgut modificar respecte els plànols originals o els primers modelatges de la peça realitzats per tal de millorar-ne l'adaptació al mecanisme.

Algunes de les peces del modelatge _ Projecte CAD

18

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 ACOBLAMENT Juntament amb la part de normalització de totes les peces, la part de l’acoblament ha estat una de les tasques que més temps ha requerit. Partint de l’elaboració d’algunes peces, es va iniciar l’acoblament d’una manera poc organitzada. Un cop s’hi van anar inserint la resta de peces van aparèixer diferents errors, bàsicament produïts per haver iniciat l’acoblament per les peces que tindrien moviment, com podrien ser les rodes etc. D’aquesta manera i buscant l’efectivitat a llarg termini es va tornar a iniciar l’acoblament per els elements fixes, com podrien ser les plaques. D’aquesta manera l’acoblament es va poder finalitzar amb èxit. Un cop es va finalitzar l’acoblament de la part inferior, la part referent al motor i mecanisme de rodes, es va decidir elaborar la cabina de forma autònoma, és a dir, sense basar-se en els plans. A continuació es podrà observar el resultat obtingut referent a l’acoblament.

Procediment d’elaboració d’acoblament _ Projecte CAD

Resultats finals de l’ensamblatge_Projecte CAD

19

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 NORMALITZACIÓ La normalització de totes les parts que componen la locomotora ha estat una de les tasques més dures a realitzar. El gran número d’elements que componen la locomotora i també la seva dificultat han estat els factors que han provocat una alteració més gran a les estimacions realitzades al Diagrama de Gantt. Per tal de poder dur a terme la normalització dels diferents elements va ser necessària l’elaboració d’un caixetí.

Exemple caixetí

Aquest caixetí inclou tota la informació referent al projecte com per exemple la universitat, el curs, el grup , l’assignatura, el sub-acoblament al qual pertany etc. En segon lloc, s’ha incorporat també una taula de materials que inclou tota la informació necessària de les diferents peces com per exemple, la quantitat d’aquestes que apareixen a l’acoblament, el nom, el número de peça, el material, la norma i finalment les dimensions. La part de normalització ha estat la part a la qual em dedicat gran part del nostre temps ja que considerem que és la part més important del projecte ja que recull tota la informació necessària per tal de poder construir la locomotora. Tot i partir de plans ja existents, com ja s’ha comentat abans, la tasca s’ha anat complicant ja que algunes peces s’han hagut d’adaptar o bé modificar ja que als plans, en varies ocasions, no hi apareixien totes les cotes necessàries o bé quan s’ha realitzat l’acoblament algunes peces no coincidien. Aquests diferents problemes han provocat que hagi set necessària la repetició de la normalització d’un gran nombre de peces. A continuació s’adjuntaran algunes imatges on es pot apreciar exemples de làmines finals.

Algunes de les normalitzacions _ Projecte CAD

20

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 SEGUIMENT En aquest apartat tractarem tot el relacionat amb el correcte desenvolupament del treball, això com les eines utilitzades d’ emmagatzemen i transferència d’arxius. Degut a que els integrants del grup estem molt repartits pel mapa de Catalunya, l’ Ignasi i en Marc de Vic, en Quirze de Solsona i en Joan de Badalona calia dedicar no era fàcil treballar tots quatre a la vegada. Vam decidir assignar un dia a la setmana com a punt de control. Posàvem el treball fet en comú i ens ajudàvem uns als altres amb aquelles qüestions que ho precisessin. Cada responsable dels blocs definits anteriorment, s’ocupava de que tot anés correcte ja que la feina de cadascun des blocs la fèiem entre tots. Per tal de treballar en xarxa i que cada integrant tingués a la seva disponibilitat tots els arxius del treball, vam fer servir les eines de col·laboració al núvol. ( Google Drive ) Per tal de permetre una comunicació fluida vam crear un grup de missatgeria instantània entre els smartphones. A mesura que anava avançant el projecte vam veure que el seu contingut era cada cop més gran, i vam acordar crear un espai web on quedés constància de tot el treball realitzat, ja que aquest projecte és molt més que l’elaboració d’una locomotora amb eines CAD. D’aquesta manera posàvem a l’abast de tothom tot el que s’ha fet. Per fer aquest lloc web vam utilitzar les Google Apps. Hem creat un usuari especial pel projecte des del qual administràvem aquest espai online, de manera que tota la informació que teníem al Drive la podríem traspassar al web sense gran complicació.

21

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

RESULTATS Aquí podem trobar un recull dels resultats obtinguts. Tots els “renders” que hem fet els podeu trobar en la Galeria del lloc web del projecte. A continuació us mostrem algun d’ells:

Render 6_Projecte CAD

D’aquesta imatge ens agradaria comentar el toc espacial que li hem donat a la Locomotora afegint-li una insígnia amb les nostres inicials, JIMQ.

Render 6_Projecte CAD

22

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

VALORACIÓ DE RESULTATS Per realitzar una valoració correcta dels resultats obtinguts cal observar els punts forts i febles del treball realitzat proposar millores i comparar els objectius marcats amb el treball assolit al final del període.

FORTALESES I DEBILITATS Sense més preàmbul comentem els punts forts i febles del treball: Logísticament tal com s'ha comentat diverses vegades al llarg del treball ha esdevingut una dificultat afegida el fet de viure en diferents poblacions els membres del grup (durant la setmana dos a Terrassa, un a Barcelona i un a Badalona, i durant el cap de setmana dos a Vic, un a Solsona i un a Badalona), que s'ha afrontat diferent per a cada part del treball tot i que s'ha intentat treballar a la facultat els 4 junts quan ha estat possible. Tot i això la repartició de tasques que podria haver estat més eficaç agilitzant el procés i així s'hauria arribat al final del treball amb més calma per millorar l'aspecte de la revisió. Malgrat això s'han pogut revisar i corregir diversos aspectes del treball. Un altre punt que s'hauria pogut millorar, la planificació del treball, però com es fàcil de veure al tractar-se del primer treball d'envergadura similar era molt difícil realitzar una correcta planificació en el temps, malgrat això ha resultat útil. Malgrat la comunicació ha estat correcta hi ha hagut alguns aspectes de l'organització dels continguts que haurien pogut ser millors, per exemple tot i tenir les peces correctament ordenades i organitzades per saber quines teníem fetes en cada moment el fet de modificar-ne algunes a complicat la tasca. Però s'ha pogut solucionar. A l'hora de guardar processos realitzats tot sovint s'ha volgut esperar a tenir-ho acabat fet que ha provocat que alguns cops s'hagi perdut part del procés havent-lo de repetir. S'ha anat

23

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 millorant aquest fet amb el temps i cal dir que l'opció de guardar a traves de “referencias del cuadro” amb un nom diferent i mantenint els canvis realitzats així com també les peces sense modificar ha facilitat la tasca. La motivació pel treball no ha cessat malgrat que en alguns moments després de llargues hores de treball ha calgut descansar.

24

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 CONCLUSIONS Fent un cop d'ull enrere en el plantejament dels objectius mirarem el que s'ha assolit. En general, són objectius que s'han complert a la força ja que eren del tot necessaris per tal de completar correctament el treball, i sense ells no ho hauríem aconseguit. Però desglossant-ho un per un és pot analitzar que s'ha assolit exactament i que ha quedat com a possible millora. Pel que fa als objectius principals s'han assolit completament ja que s'ha aconseguit modelar i normalitzar un mecanisme 3D, com es mostra en el treball. Com que el treball considerem que era similar al que podria esdevenir un projecte d'Enginyeria en el futur, amb els seus importants retocs com esdevindria solucionar una necessitat real a partir d'una idea nostra o calcular-ne la funcionalitat optimitzant el producte, fets que no eren el més interessant en aquesta assignatura. Finalment ens ha ajudat a assolir, complementar i consolidar els coneixements necessaris per realitzar l'assignatura. Pel que fa als objectius secundaris i si s'han vist realitzats o no cal fer-ne una lectura més subjectiva. Les capacitats del treball en grup s'han vist millorades ja que si cadascú hagués “fet la guerra per la seva banda”, el resultat final no hauria pogut estar coherent i possiblement ni s'hauria assolit, per altra banda per tal que el treball en grup fos correcte hi ha hagut una feina de lideratge darrera molt important. La comunicació com s'ha explicat en diferents apartats de la memòria ha estat vital. Innovar significava aconseguir uns resultats finals correctes, i innovar també inclou adaptar-se a noves metodologies i procediments de treball, més encara quan es realitza un treball completament nou. Lligat amb el punt anterior, el fet d'usar una eina nova, el SolidWorks ens ha obligat a innovar i aprendre autònomament. I a afrontar nous reptes.

25

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 OPINIÓ PERSONAL Joan Sempre es diu que per aprendre a córrer s’ha d’aprendre primer caminar. Si córrer és fer un Disseny d’enginyeria ara puc dir que he après a caminar. Aquest petit aprenentatge m’ha donat moltes ganes a seguir endavant, essent potser l’activitat més propera al món de la enginyeria que he realitzat en el primer curs d’aquest grau que tant n’espero. A més a més hem format un grup de treball amb el qual m’hi he trobat molt còmode i amb qui he aprés a donar i a rebre. Valoro molt positivament aquest projecte. Quirze Personalment crec que ha estat un treball pel qual disposàvem poc temps i que si n'haguéssim tingut més hauria estat més enriquidor i les possibilitats de mecanismes per realitzar més grans. També per altra banda comprenc que per tal de poder realitzar un treball així calen uns coneixements inicials sobre el programa a utilitzar (SolidWorks) que fins més entrat al curs no havíem obtingut i que hem pogut anar ampliant. Per tant malgrat el factor temps i fet de no tenir coneixements sobre el programa, els procediments o metodologia a seguir en un treball així trobo que ha estat de gran ajuda a l'hora d'adquirir i de consolidar els coneixements sobre modelatge i normalització del curs. Marc Considero de vital importància l’elaboració d’un projecte d’aquestes característiques en qualsevol carrera universitària de l’àmbit de l’enginyeria ja que reflexa el que podria arribar a ser la feina en un possible futur. De totes maneres haig de destacar que crec que hauria de ser un projecte que també hauria d’anar complementat amb un correcte estudi de materials etc., acostant-se més d’aquesta manera a un projecte de disseny Industrial. Crec que l’elaboració d’aquesta projecte m’ha aportat molts coneixements, que segueixen sent pocs, del SolidWorks, programa de disseny que considero molt important en l’àmbit d’enginyeria i també m’ha fet adonar de la necessitat de saber normalitzar totes les peces per tal de que puguin ser elaborades sense cap problema. Finalment, comentar que des de el meu punt de vista s’hauria de donar més importància al projecte ja que reflexa totalment la matèria realitzada durant tot el curs.

26

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 Ignasi El projecte d’expressió Gràfica m’ha servit per adquirir coneixements que considero bastant complexes per el que fa al SolidWorks, sobretot la part de l’acoblament que considero que ha estat la part a la qual més hores he dedicat. Crec que es un treball molt important a realitzar durant qualsevol moment de la carrera ja que t’aporta molts coneixements sobre el procés de disseny de qualsevol mecanisme. Per altre banda, cooincidint amb en Marc, crec que hauria de ser un projecte al qual s’hi hauria de dedicar més hores de les que s’hi dedica des de el principi de curs, ja que crec que moltes de les pràctiques inicials no aporten la suficient informació per tal de poder realitzar el projecte amb facilitat. Aquest fet es pot explicar si ens basem en el fet de que s’ha hagut d’adquirir molts coneixements del SolidWorks de forma autodidàctica, fet que també es bo ja que tots els conceptes que aprens els assoleixes amb més complexitat.

27

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014

BIBLIOGRAFIA [1] [2] Lloc web : http://modelengineeringwebsite.com/Decauville.html [3] [4] Lloc web : http://grabcad.com/library/decauville-locomotive Projecte CAD : És tot el que ha estat fet per nosaltres i que podeu trobar en el nostre lloc web. Llibre : Ingeniería Gráfica Introducción a la Normalización. [ Hernández Abad, Francisco ; Hernández Abad, Vicente ; Ochoa Vives, Manuel ; Font Andreu, Jordi ]

28

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 ANNEX 1 Aquí podem trobar el conjunt de diaris de grup que s’han anat transmetent com a tasca cada setmana pel representant del grup: Setmana 1

[24/03/2014]

Aquesta setmana ja hem començat a pensar amb totes les idees del projecte d’expressió gràfica i han sortit diferents peces per realitzar amb el SolidWorks. Una de les primeres idees va ser confeccionar un instrument musical com per exemple la trompeta o un clarinet però després de presentar l’idea al professor vam pensar que potser no era una de les millors peces per fer ja que tampoc tenia molts engranatges ni claus. Mentrestant pensàvem amb idees, vam crear un grup pel “Whatsapp” per posar-nos en contacte de forma immediata durant tota l’estància del projecte per exposar diferents idees i recursos que anessin surtin. Gràcies a la creació del grup van sortir noves idees com per exemple la creació d’un trepant i vam trobar un conjunt de plànols d’un trepant de mà que vam trobar molt interessants. Varem pensar amb altres peces però moltes formaven part només de sòlids que no contenien masses peces interiors i no eren massa complexes. Una altra idea nova va ser la creació d’un pistó de moto com el que es pot observar a la fotografia anterior. Setmana 2

[31/03/2014]

Hemos tenido diferentes problemas por lo que hace el tema del proyecto ya que otro grupo hacía la misma pieza con los mismos planos y por ese motivo hemos decidido cambiar el tema principal del proyecto. Buscamos por internet en una página llamada "Grabcad" que contiene diferentes piezas y cogimos algunas ideas y finalmente nos decidimos para elaborar un helicóptero radio teledirigido ya que dos del grupo tenemos uno y los podemos despiezar. Setmana 3

[28/04/2014]

En vista de la dificultad de realizar el despieze de un helicóptero y elaborar

los

correspondientes planos, durante la setmana santa decidimos corregir el rumbo de nuestro proyecto. La idea era elaborar alguna pieza que fuera original y a la vez compleja. Después de varios días de búsqueda, encontramos una idea suficientemente buena, una locomotora. De

29

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 este modo, buscando en internet encontramos los planos de una locomotora llamada "Decauville". Después de hablar con los profesores decidimos elaborar solamente la parte inferior ( que incluye el movimiento principal de las ruedas), y también el motor. A continuación nos repartimos las piezas entre los diferentes integrantes del grupo. Marc Arumí Iglesias ha realizado de la pieza 100 a la pieza 120, correspondientes a la parte del engranaje, Ignasi Alemany Juvanteny ha realizado de la pieza 200 a la pieza 220, correspondientes al motor, Joan Sindreu Riba ha realizado de la pieza 120 a la pieza 140 y finalmente, Quirze Abella Travesset ha realizado de la pieza 140 a la pieza 160. A continuación se adjuntará un ejemplo de piezas realizadas. Todas las piezas debían estar realizadas antes del jueves 24 de Abril, momento en el cuál empezamos a realizar el ensamblaje, la parte más compleja del proyecto. A continuación también se adjuntará una imagen del hasta el momento, ensamblaje de la pieza. Setmana 4 [05/05/2014] Durante esta semana y durante todo el transcurso de la semana santa hemos estado trabajando en el ensamblaje de toda la parte inferior del tren. Ignasi Alemany Juvanteny y Marc Arumí Iglesias han realizado el ensamblaje del motor y conjuntamente, todo el grupo, hemos realizado el ensamblaje conjunto del motor con la parte de las ruedas y los ejes. El ensamblaje se ha podido realizar casi en su totalidad pero cabe tener en cuenta que ha presentado distintos problemas con las piezas. Algunos de estos aún no se han podido solucionar. Estos problemas están relacionados con la localización de diferentes piezas y también por las relaciones de posición que presentan. En estos momentos estamos empezando a realizar los planos normalizados de todas las piezas del tren y tamibién estamos intentado analizar el movimiento, que es muy complejo y por esto, creemos que precisaremos de la ayuda de los profesores. Setmana 5

[12/05/2014]

Durante esta semana hemos elaborado el cajetín que tendrá nuestro proyecto y hemos empezado a acotar las primeras piezas. Decidimos elaborar el chasis de la locomotora porque queríamos hacer el movimiento pero el profesor nos dijo que sería demasiado difícil , ya que el Solidworks tampoco es un programa preparado para esto.

30

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Modelatge i normalització locomotora Decauville 2014 Como consecuencia de esto hemos divido el trabajo del grupo en dos partes; Por un lado (Ignasi Alemany y Marc Arumí) terminaremos el ensamblaje y Quirze Abella y Joan Sindreu irán normalizando las piezas. Setmana 6

[19/05/2014]

Después de finalizar el ensamblaje el dia 13/05/2014 nos dividimos la normalización de las piezas entre los diferentes componentes del grupo. La parte realizada está compuesta por 80 piezas. De este modo, Ignasi Alemany Juvanteny ha realizado la normalización de las piezas con referencia 100 a 120, Quirze Abella Travesset ha realizado la normalización de las piezas 120-140, Joan Sindreu Riba ha realizado la normalización de las piezas 140-160, todas estas pertanecientes a la parte exterior al motor, y finalmente, Marc Arumi Iglesias ha realizado la normalización de las piezas 200-222, correspondientes a la parte del motor. Durante los próximos 3 días se ha acordado la realización de la vista de dibujo, que creemos que va a ser de elevada dificultad debido a la complejidad del ensamblaje. Después de realizar la vista de dibujo se procederá a finalizar la normalización de las piezas, indicando correctamente la referencia de cada pieza. A continuación se adjuntarán algunos ejemplos de láminas que contienen piezas normalizadas. Se ha considerado que debido a las dimensiones de algunas piezas es mejor agrupar en la misma lámina diferentes piezas que van correctamente relacionadas con referencia al ensamblaje. Setmana 7

[26/05/2014]

Durante toda esta semana se ha ido realizando el dibujo de conjunto, el PowerPoint para la presentación y la correspondiente página web. También se ha ido mejorando la memoria del proyecto. El trabajo se ha dividido principalmente entre los diferentes integrantes del grupo. Ignasi Alemany y Marc Arumi han realizado el dibujo de conjunto y Joan Sindreu y Quirze Abella han confeccionado la memoria y también el PowerPoint de la presentación. Con las aulas que ofrece la Biblioteca de Tarrasa se ha ensayado la presentación varias ocasiones con la finalidad de que todo estuviera previamente establierto.

31

Quirze Abella / Ignasi Alemany / Marc Arumí / Joan Sindreu – Grup 5 Expressió Gràfica – 1B GREVA ETSEIAT – UPC


Memoria Projecte CAD