Page 1

3

Estiu 2014

Autisme

Trenquem el silenci amb la poesia


3 Sumari

01

Editorial 2 Anna Ll. / Silvia Rins 3 Gabriel M. Pérez Fuster 4 M. Angeles Ros Moreno / Valentina Botana 5 Berta Farran / Aleix de Ferrater 6 Premi Francesc Català 7 Miquel Àngel Lladó 8 Escola Plançó Lleida 9 Regal de l’obra de Lluís Rueda 10 Migue Gallardo a la Llibreria Ona 11 Víctor Nubla / Lluís Servera Sitjar 12 Víctor Panicello 13 Mercè Bagueria 14 Els nostres músics 15 Concert solidari Restaurant Neyras 18 Pitu Álvarez 19


Editorial

Editorial

Des de les pàgines de la Revista voldríem donar les gràcies a tots els músics que aquesta temporada ens han acompanyat en la promoció del Projecte Àgatha. Generosament ens han ofert la seva música i la seva solidaritat. Recalcar que la majoria d’ells ens han acompanyat en varies ocasions, que no defalleixen davant del públic i les possibles complicacions del directe, que colze a colze ens han ajudat a oferir un bonic espectacle. Hem d’agrair les seves ganes de trencar el silenci fent pinya amb els poetes, tot musicant poemes del llibre i interpretant-los magistralment, com ha fet en Salvador Pané, compositor i pianista elegant que transcendeix els nostres poemes, que trencà el gel a la primera presentació al Casal del Metge el 2 d’abril, dia mundial de l’autisme, i tancà aquesta etapa amb el concert de comiat al Neyras Restaurant; o l’encertada tria de cançons adients, poemes d’altres en alguns casos, que ens han regalat ja en dues ocasions el grup Mon Casino Casamor, a la llibreria La Casa del Llibre, i a la Biblioteca de la Sagrada Família.

Revista Projecte Àgatha

Nº 3

Editores

Marta Pérez i Sierra Sònia Casals Sánchez-Hermosilla Col·laboradors:

Sònia Casals Il·lustracions:

Daniela Violi Edita

Projecte Àgatha www.projecteagatha.wordpress.com

A destacar l’empenta del cantautor Javi Jareño que amb boniques composicions pròpies, encertadament lligades als poemes, va desvetllar els sentiments del públic en dues ocasions, a la Biblioteca de Singuerlin i a l’Espai Betúlia. La gràcia i empatia d’en Sergi Dantí, cantautor a la guitarra, que ens acompanyà amb el grup Reversos, la màgia i la bellesa de la veu de Maria Altadill i l’acordió diatònic de Montse Nicuesa que ens acompanyaren al Cafè del Teatre de Lleida, colze a colze amb els germans Culleré al saxo, l’Alex i en Pau Culleré, entranyable actuació de duess joveníssimes promeses musicals. Amb els músics ha passat com amb els poetes, de totes les edats i de tots els estils, des del veterà pianista Vicenç Sabater, que encertadament ens acompanyà a Els Catalanistes fins als més menuts, em refereixo a la ingenuïtat i passió dels alumnes de l’Aula de Música i Teatre musical de Sant Feliu de Llobregat, que amb total entrega van acompanyar alguns poemes a la bateria i al piano. Els joves músics Tristán, Adrià, Emma i Oriol van estar fantàstics! La música també es feu poema a les illes, la guitarra d’en Pep Toni Brotons que emocionà al públic de Manacor o els violinistes Daniel Arévalo, Anna Plamenova Atanasova i Daichi Mir Kato, que acompanyaran els poetes a Mallorca, musics d’ ABICA (Associació Balear per a la Integració de la Cultura i les Arts). I per últim destacar les espectacular i simfòniques composicions que ens va regalar al claustre de l’Escola de Sant Ramon de Vilafranca el compositor i músic Roger Subirana acompanyat de la veu de l’Esther López.


03 Anna Ll.

Silvia Rins

Agatha

Nubes y zanahorias

Agatha, nom de cristall, ventall de colors bells, purs, nets… nascuts al ventre de la terra.

Había una vez una zanahoria que quería ser nube. Aunque la fuerza de la gravedad empujaba sus ojos hacia la tierra, no podía dejar de verlas, veloces, cambiantes, magníficas, desplazarse por el cielo. Una nube era mucho mejor que un mosquito, una mariposa, un pájaro, un avión: etérea, esponjosa, inalcanzable. Viendo pasar las nubes, la zanahoria se hizo muy sabia, pero el resto de zanahorias estaban demasiado ocupadas mirando al suelo para darse cuenta. Sabía que cuando fuera arrancada por la mano del hombre, o cuando el sol del agosto la corrompiera, las nubes seguirían atravesando el cielo. Sin embargo no sentía nostalgia en absoluto. Tampoco tenía la necesidad de decirle a nadie por qué las nubes eran tan bellas: sólo por su mirada efímera, áspera y dulce, de zanahoria.

Nena ulls atzabeja, nascuda per estimar). La cova del mon cristal·lí, extasiada contemples, bellesa i quietud. No entens la remor fora del cau, del ventre de la mare silent, nena mirada dolça, tendra joia, t’hem d’entendre i cuidar. En el llenguatge de l’amor, ens podem trobar. Dóna’m la mà Agatha, mira’m, com sols l’ atzabeja pogués mirar.


04 Gabriel M. Pérez Fuster Taxi -Els tres esperen un taxi, són les 10,45 i tenen hora amb el neuròleg infantil a les 11,00 h. El pare, un tipus amb una barba amb tints blancs/canosos, ulleres de pasta fosca i barret negre, veu de lluny la tan esperada llum verda i alça el seu braç dret fent petits visibles escarafalls, mentre la mare, una dona de cabells arrissats i amb ulleres de pasta marró, agafa fortament de la mà a la petita que espera amb una inhabitual tranquil·litat. Entren al taxi, el pare dóna l’adreça on dirigir-se i el taxista, secament, contesta -vamosDins del vehicle, el pare, assegut a la dreta, juga amb nerviosisme amb els seus dits, mira per la finestra en silenci i cada pocs segons repassa l’hora al seu mòbil, tement arribar tard. La mare mira al front, acariciant la cametes de la petita, que es manté en silenci, amb la seva lànguida i preciosa mirada també al capdavant. Però de sobte, la nena deixa anar un crit esgarrifós: ¡¡¡¡Aaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!

I tot seguit una frenada en sec del taxista: ¡¡¡Niñooo, qué es esto!!! ¡¡¡Vaya susto!!! ¡¡¡A qué viene este grito, cojones!!! La mare, tapant-se la boca amb la mà esquerra li comenta al taxista -disculpi, però és que és una nena amb autisme i ho fa sense mésArribats al final del trajecte, un cop pagada la carrera, surten del taxi i quan aquest comença allunyar-se, tots dos pares es posen a riure amb sonores riallades fins humitejar-los els ulls, mentre la nena, agafada aquesta vegada de la mà del pare, els mira sense immutar-se. Per cert, van arribar puntuals...el doctor uns minuts més tard, potser li va faltar un crit intern que l’impulsés també.


05 M. Angeles Ros Moreno

Valentina Botana

Péntame un pento, yaya

A la finestra oberta del teu mirar feliç

- ¡Vamos a dormir, cariño!. “¡La Aylin no tere domí!”. ¡Si vienes te cuento un cuento, el que gustes..., a elegir!.

per a l’Àgatha,

- “¡Péntame un pento, yaya!. ¡Que sea del Bo Epopa....., el Patisio, Calamago, el Canguejo...., Calacola!”. - ¡Te contaré lo que quieras y después una canción: Joan Petit, la Castanyera, Sol Soler...., la del Cargol!. - Mientras te cuento y te canto, te contemplo embelesada. ¡Me maravillo y me siento lo que soy...., privilegiada!. - Vas dirigiendo la historia como la quieres oír. Guiones elaborados con los sueños que hay en ti. - ¡Vamos a dormir, cariño!. “¡La Aylin no tere domí!”. Pero entre cantos y cuentos ....el sueño te vence al fin.

I les paraules sovint amaguen, diuen, subratllen incerteses i neguits des de finestres tancades... ...però les teves, callades, il·luminen la foscor, són libèl·lules dansaires dins bombolles de sabó molt tendrament recolzades, espurnes de veritat on no calen mots ni mapes de tresors desconeguts... ...només l´efímer, eteri, del teu somrís ple de llum, claror sincera i present, propera, certa, immutable, escrita de cara al vent a la finestra oberta del teu mirar feliç.


06 Berta Farran, 6 anys

Aleix de Ferrater

El mar senzill

Sorra fina

El mar és un poema senzill com un drac treient foc per la boca. Se sent trist i vol jugar com una baldufa rodant. Paret, paret d’or, taronja de foc.

Assegut a les escales del pati l’Andreu no juga a futbol, l’acompanya un entrepà embolicat i un sol fort que no li acluca els ulls. Només té un grapat de sorra fina que es va escolant entre els palmells. Cada cop que fa una muntanyeta. l’Andreu cofoi emet un gemec. i sense bellugar cap altre múscul pronuncia la senzilla paraula “oh”.


07 Premi Francesc Català Llibre Trenquem el silenci amb la poesia

El Premi Francesc Català, l’hem atorgat a la unanimitat al llibre col·lectiu Trenquem el silenci amb la poesia, nascut de l’impuls d’un grup d’escriptors per sensibilitzar la gent sobre l’autisme. Prop de doscents poetes han participat en aquesta magnífica i generosa realització, el Projecte Àgatha, el qual està promovent amb tota la seva energia el nostre amic i Mantenidor Eduard Miró. JOCS FLORALS DEL ROSSELLÓ


08 Miquel Àngel LLadó

Miquel Àngel LLadó

Paper blanc (del llibre l’Inquilí del gel)

Cortesia (del llibre l’Inquilí del gel)

Ara vull que siguis Tu qui em guiïs a través d’aquest conglomerar de cel·lulosa, que juguem a amagar-nos i a resseguir les petjades marcades sobre la immaculada neu, que tota la tinta de la tendresa ixi de la magia dels teus dits, que els teus polzes assenyalin nítidament el límit del meu batec. que construïm un iglú a base de mots i sòlida argamassa, i que em contos un relat blau i extraordinari mentre sentim, fora ja de perill, el llunyà i feréstec udol del llop.

Disculpau. No hauríeu vis per aquí algú així, més aviat menut, corrent cap a la porta? Avisau-me si passa. I, per favor, no li barreu el camí ni el repreneu: com vosaltres, fa estona que el cerca.


09


10

Donació de l’obra de Lluís Rueda inclosa dins la serie “La dansa de les formes”. L’entrega de l’obra es va fer al Contrapunt poètic dedicat al Projecte Àgatha del dia 8 de maig.


11

En Miguel Gallardo, autor de la portada del llibre, ens visita a la Llibreria Ona del barri de Gràcia (Barcelona). En un diàleg amb en Gabriel M. Pérez ens oferí la seva experiència amb l’autisme, on ens explica que la seva filla, la Maria, li ha ensenyat moltes coses. Un home que toca de peus a terra amb creativitat i que a través de les seves il·lustracions ens ofereix la seva visió de l’autisme i de com s’aprèn a ser millor persona si ens prenem la molèstia d’escoltar...


Publicat a Bona Pau, Juny 2014

Lluís Servera Sitjar

Publicat a l’Indepent, Juny 2014

Víctor Nubla

12


13 Víctor Panicello Triar un camí... Triar un camí és deixar-ne tots els altres a les fosques. Decidir una acció, un mot o una carícia és condemnar a l’oblit tot l’infinit univers de possibilitats que restaran suspeses en un no-res per sempre més. Qui és Déu si no nosaltres? I tot i així, aquest immens poder de fer caure els límits i tancar les fronteres de tota realitat no ens alleugereix de la càrrega de la vida. La vida ens pesa quan es mostra en tota la seva immensa riquesa. La vida ens pesa i ens espanta quan dibuixa l’espectacle d’un buit immens que cal omplir. Dibuixar amb punta fina sobre el blanc inabastable dels nostres pensaments obre el vertigen de totes les pors: les que coneixem i les que no volem conèixer. Deixeu-nos viure sense llibertat, deixeu-nos recórrer els camins que ja hem trepitjat mil nits i mil dies, deixeu-nos senyor el nostre pa de cada dia. La valentia d’una paraula ens farà infeliços o ens farà homes nous.


14 Mercè Bagueria L’estel blau No ho diu mai, perquè no parla, però li agrada la platja. El fascina el tacte de la sorra. N’agafa un munt i deixa que se li escoli entre les mans i després se les frega una vegada i una altra, perquè encara deu trobar que li brillen. Repeteix l’acció novament: s’omple les mans de sorra, deixa que llisqui suaument, es mira les mans... Ell es dedica a observar la sorra. Jo em dedico a observar-lo a ell. M’agradaria tant saber què sent, què pensa! Només hi ha una cosa que centri encara més la seva atenció. No sé quina mena de màgia és la que hi troba, però quan volen els estels, quan s’allunyen i fan cabrioles i ballen a l’aire, es queda embadocat o s’aixeca i mira de perseguir-los, com si ell també es pogués alçar i ser empès per la brisa. Per ell he aprés a fer volar estels i n’he comprat un de blau amb un sol somrient. I avui l’hem provat. Ha estat atent a cadascun dels meus moviments i, quan l’estel s’ha enlairat, l’ha assenyalat amb el dit. Quan ha vist que ja era molt lluny, li ha canviat l’expressió. Potser s’ha cregut que no tornaria. S’ha assegut a la sorra i n’ha agafat un munt entre les mans, ben fort, i no l’ha deixada anar com acostuma a fer sempre. Sovint, les paraules no calen per entendre els missatges. En canvi, observar sí. Avui m’he adonat de tot l’amor que hi ha en les mans plenes de sorra d’un nen que, en aparença, no es comunica.


15

Els nostres músics Moltes gràcies a tots vosaltres Sergi Danti

Salvador Pane

Roger Subirana i Esther Lopez

VIcenç Sabater

Pep Toni Brotons

Maria Altadill i Montse Nicuesa

Mans de Salvador Pane

Javi Jareño


16

Els nostres músics Moltes gràcies a tots vosaltres Aleix Culleré

Xavi de Mon Casino Casamor

Pau Culleré

Xavi i Joan de Mon Casino Casamor

Tristán, Adrià, Emma i Oriol


17

Els nostres músics Moltes gràcies a tots vosaltres Alumnes de l’Aula de Música de Sant Feliu.

Adrià

Tristan

Emma


18 Concert solidari a la Sala del piano del Restaurant Neyras. La recaptació del concert -donació de Neyras Restaurant- ha estat destinada al Projecte Àgatha i les diferents associacions a les que donem suport. Moltes gracies a tots els que ho heu fet i ho seguiu fent possible!


Dibuix per l’autisme

Pitu Álvarez

19


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.