Issuu on Google+

Natalia Cuba Carla Sanmartin Araceli Asins Ruben Martinez Carla Selma


INDEX

- Preguntes sobre el Segle XVIII.

- Bibliografia.

-

Informaci贸 que no ha estat elaborada i les raons del per qu猫.


1. Qui creus que ens ha de guiar: el cor o la raó? Depèn de la situació ens que ens trobem ens deuria guiar el cor o la raó, és a dir, cada situació te un mètode.

2. Quina relació hi ha entre un il·lustrat i un/a jove del S XXI?

Tant els il·lustrats del segle de les llums tant els joves del segle XXI posen en dubte les opinions o afirmació que l’església, el govern... diuen. Els filòsofs posen en dubte les afirmacions de l’església. La política defèn a tots aquells que donen iniciativa de defendre’s i que busquen la llibertat. No abusem de la nostra autoritat suposant-la als demes. 3. Què creus que dirien els pensadors del S XVIII si estigueren amb nosaltres? I els científics? Si els pensadors estigueren amb nosaltres, al nostre segle, veurien que des que ells ens van "obrir els ulls" expressant les seues idees i els seus pensaments al poble, han hagut molts canvis. Gràcies a aquells pensaments hem anat avançant i la nostra opinió ha anant creixent. Els científics veurien els grans avanços que hem anant aconseguit poc a poc i que els seus descobriments formen ja part de la nostra vida.

4. Són vàlids els valors de la Il·lustració de la nostra societat? Hui en dia podem trobar valors que els il·lustrats van començar a introduir al S XVIII, com l’antidogmatisme i l’escepticisme, actualment està permès posar en dubte la veritat o eficàcia que el nostre govern o l’església diuen, sense patir per la teua vida o per la teua família, encara l’església a mesura que passa el temps a permet més i més coses, no veu bé del tot accions o situacions que actualment en produeixen. També defensem la llibertat de les persones i la iniciativa individual, com els il·lustrats feren al s. XVIII amb les seues idees i opinions davant l’estat, els monarques i l’església. I per últim la societat optimista en la que vivim, les persones són cada vegada més positives i aspiren sempre a una millor vida o situació.


5. Que pinten els "il·lustrats" en la meua vida? Moltes de les idees i el pensaments que varen sorgir per part del il·lustrats al S XVIII són els mateixos que nosaltres podem tindre en la nostra vida. Per exemple, la demanda de la llibertat per part dels joves, l’expressió lliure d’idees, opinions sense que cap persona les qüestiona, la forma positivista que tenim de veure les cosses...

6. Societat, l'art, la literatura, la música, el pensament en la il·lustració. La societat al segle de les Llums va començar a confiar en la raó i la idea del progrés. Kant va escriure la “Crítica de la Razón Pura”. Adam Smith va assentar les bases del capitalisme modern, en la Riquesa de les Nacions. Es proclamà la igualtat entre els homes. La burgesia fiançà el seu poder. L’església i l’estat es separen. Es consoliden els drets de la independència i de l’ Home. Van sorgir músics i compositors com stradivari, Vivaldi, Bach, Handel, Beethoven, Haydn... Artistes com Goya, Canova, Canaletto... literats com Goldoni, Goethe, Casanova, Voltaire, Walter Scott... 7. Sabries posar nom a alguns monstres de la societat actual, com ho feren els il·lustrats del segle XVIII? Els monstres de la societat del segle XVIII varen ser la església, el rei i els governants. En l’actualitat, l’església ha perdut pràcticament tot el poder que tenia al segle XVIII, per tant, ara no resulta cap amenaça per a la llibertat de les persones. Pots anar-hi i ser religiós o no. El govern te el mateix poder que al segle XVIII, però sempre seguint les lleis i els estatuts. També hem de dir que la veu del poble ara es influent ja que hi la gent major d’edat, és a dir, major de 18 anys, té dret a votar i decidir qui són els seus representants.

8. Quins són els canvis que necessita la societat actual? Els canvis que necessita la societat actual son: Que la gent no tinga por a dir lo que pensa i que opine tot,amb la opinió de tot el mon es pot fer un mon millor,perquè el mon es de tots.


9. Creus que hem d’aprendre dels avanços produïts al s.XVIII? Si, pensem que hem d’aprendre dels avanços produïts al s.XVIII perquè ens demostraren que ells lluitaren pels seus drets i per el que volien. Nosaltres, quan en una determinada situació no compartim una mateixa opinió o no ens pareix bé alguna cosa, som lliures d’expressar-ho.

10. Saps per què s’anomena el “Segle de les Llums”? Segons el calendari georgià vigent, el S.XVIII compren els anys 1701 - 1800. En la història occidental, el S XVIII també és conegut com el Segle de les Llums degut a que durant aquest temps va sorgir un moviment intel·lectual conegut com a Il·lustració. Aquest període és fonamental per a comprendre el món modern, ja que molts esdeveniments polític, socials, econòmics, culturals I intel·lectuals han divulgat la seua influència fins l’actualitat.

11. Trobes que el teu segle és més de llums o d’ombres? Què faries per enllumenarlo? Creguem que el segle en el que vivim és un segle de llums i d’ombres depenent de l’àmbit en el que ho mires. Per exemple, hui en dia, ens trobem en una situació de crisi econòmica degut a una mala organització tant del govern, com el sector de la construcció i el bancari. Per altra banda, també han hagut avanços en la medicina; perquè el que ara es descobreix en un any, abans tardaven molts en fer-ho; i en les noves tecnologies, com els ordinadors, els telèfons mòbils...

12. Com somnieu el futur? Somniem amb un futur més innovador i pròsper, amb gent respectuosa amb el medi, on tot el món es tinga respecte i respecte als demés, un futur just i sense govern; on cada persona puga decidir per si mateixa i no deixar que uns determinats representants ho faja per cadascú de nosaltres, i que tots estiguem capacitats i siguem conscients de quines coses necessitem millorar i què és el que fa falta afegir o llevar.


13. I vosaltres, què feu per la vostra societat? Pensem que hui en dia, no molta gent fa alguna cosa per millorar la societat. En canvi, si cadascú de nosaltres posara cada dia un granet d’arena, pot ser tiraria avant o avançaria d’una manera molt més sana i eficaç.

14. Creus que pensar implica qüestionar les normes establertes? Creguem que pensar implica qüestionar-ho tot: les normes, els models, les veritats a mitges... Implica dubtar de si el que estàs vivint o el que estàs deixant que passe és el que realment vols. Les normes que hi ha establertes són una mena de lleis que tot el món deuria de complir per a que la societat estiga en la major harmonia possible, però si hi ha alguna que no ens agrada, en la meua opinió, tenim tot el dret del mon a qüestionar-la i a donar propostes per a modificar-la si es necessari. Pensar és reflexionar, i reflexionar , de vegades, és adonar-se de que s’ hem enganyat i intentar rectificar demostra que sí ens hem parat a pensar i que de veritat volem canviar el que no ens agrada.

15. Què ús agradaria qüestionar d'aquesta societat? A nosaltres en particular ens agradaria qüestionar la societat en si i la manera en la que es decideix el que es fa amb ella. Encara que, a diferència del s. XVIII, ara si que la gent pot opinar lliurement i dir el que li pareix mal o el que si li pareix correcte, a mi em sembla que els que realment decideixen senten les opinions, les queixes, les reivindicacions, les propostes per millorar la societat... però no les escolten, la gent els ha votat perquè creuen que són els més indicats per a representar-los no per a decidir per ells. Perquè aleshores, el que la gent vota no és qui va a dur les seues opinions en avant, si no qui va a opinar per ells i això a la nostra manera de veure, és democràcia a mitges.


16. Pensar és una forma de revolució? Pensar és una forma de revolució però principalment és la revolució de les teues pròpies idees, és el que fa que pugues tenir una opinió basada en el que tu penses, sense deixar-te influenciar per altres idees o opinions, perquè pensant i reflexionant amb tu mateix és l’única manera de poder dir realment el que vols i una vagada tens clar el que vols, ja pots revolucionar-te per les teues idees, idees que as trobat al pensar i han fet que pogueres començar la teua revolució pel que realment vols.

17. I tu, eres revolucionari/a? Pel que a nosaltres respecta, pensem que en part si som revolucionaris perquè pensem en el que volem i no tenim por a dir-ho perquè és la nostra opinió i com a tal s’ha de respectar. També som molt crítics amb la societat en la que vivim, però sobretot la vegem molt objectivament i això ens permet fer una valoració del que ens agrada i del que creguem que es deuria canviar. Sobre el resultat actuem d’una manera o una altra però sempre respectant l’ordre i l’educació que per a tots són els valors principals d’una societat.


TMI ATREVEIX-TE A PENSAR