Issuu on Google+


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

dossier Presentació de l’activitat La pesca és l’única activitat del sector primari que queda a la ciutat de Barcelona. Més de 600 pescadors surten diàriament per fornir els mercats de peix, marisc i crustacis. La pesca es remunta als mateixos orígens de la humanitat. Tot i els molts i importants avenços tecnològics, el nostre paper és essencialment el de recol·lectors de productes del mar, essent la producció piscícola encara molt inferior al producte de les captures a mar. Juguem a pescar s’adreça a l’alumnat d’educació infantil i de primer cicle d’educació primària que, assistint a aquesta activitat educativa, podran aprendre els mètodes principals de pesca que s’efectuen al Port de Barcelona. El Llibre del Professorat que teniu a les mans pretén ser una eina útil per a desenvolupar els continguts de Juguem a pescar a l’escola. Hi trobareu activitats proposades per fer amb els vostres alumnes en les que podreu aprofundir en els principals aspectes del món de la pesca.

Objectius Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les dues tècniques principals, l’arrossegament i l’encerclament; alguns peixos de consum i el seu cicle reproductiu; la comercialització del peix i els efectes de la sobrepesca en el medi marí. > Referits a procediments: observació directa de les embarcacions de pesca; comparació entre la morfologia i l’hàbitat dels peixos i determinació de la maduresa del peix a través de la comparació de mides. > Referits a actituds i valors: defensa del medi marí davant les activitats humanes i foment del consum responsable.

L’activitat comercial i marítima

1


Dossier del professorat

Juguem a pescar Estructura de l’activitat L’activitat s’estructura en tres parts: Conte: el nostre protagonista, l’Oriol, s’embarca a la Tibaxarxes i a la Llumencès, dues barques de pesca. De la mà dels pescadors aprendrà les dues tècniques principals de pesca que es duen a terme a Barcelona, l’arrossegament i l’encerclament, i les espècies que es capturen amb cadascuna d’elles. Taller-joc: en un taller realitzat a la mateixa aula, els alumnes juguen a pescar les tres espècies que han aparegut en el conte, les identifiquen i les superposen en un pòster per comparar la seva mida amb la talla de maduresa. Retornen els individus immadurs al mar i dipositen els adults en una paella. Itinerari a peu al moll de Pescadors: acompanyats pel mateix monitor que ha desenvolupat el treball a l’aula, els alumnes visiten el moll de Pescadors i reconeixen les dues embarcacions protagonistes de l’activitat educativa. En resum, aquest programa fa les següents propostes a l’alumnat: Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona. > Que coneguin els dos tipus principals d’embarcacions de pesca. > Que es familiaritzin amb tres espècies d’interès pesquer. > Que coneguin la problemàtica del consum del peix petit. >

2

L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

dossier 1. La pesca, una activitat del sector primàri 2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament 3. Adaptació dels peixos al medi 4. Maduresa dels peixos 5. La comercialització del peix 6. Valor nutritiu del peix 7. Activitats suggerides per fer a l'escola

L’activitat comercial i marítima

3


Dossier del professorat

Juguem a pescar 1. La pesca, una activitat del sector primàri La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des del temps en que els humans eren caçadors-recol·lectors. A diferència de l’agricultura i la ramaderia, l’activitat pesquera es basa encara en l’extracció de recursos directament del medi. La demanda creixent, unida als avenços tecnològics i a la potència de les embarcacions utilitzades, han comportat una sobreexplotació dels recursos marins. Les piscifactories són el primer pas per a la producció a gran escala de productes del mar i la minimització de l’impacte ambiental però, actualment, aquesta activitat només subministra el 10% del peix dels nostres mercats.

2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament Els dos tipus principals de pesca a Barcelona són l’arrossegament i l’encerclament, representades en el programa per les embarcacions Tibaxarxes i la Llumencès. Al Port de Barcelona hi ha 26 barques d’arrossegament i 36 d’encerclament. Les embarcacions d’arrossegament utilitzades per capturar aquelles espècies que viuen al fons marí s’anomenen bous. L’art està format per dues peces de xarxa o bandes de malla ampla per on entra el peix i es continua en una xarxa de malla més fina, el cóp, on el peix queda retingut. La xarxa s’arrossega pel fons gràcies a les portes, elements molt pesats que ajuden també a Vaixell d’arrossegament mantenir l’art obert transversalment. Per mantenir la xarxa oberta verticalment, aquesta disposa d’una banda de suros a la part superior i una de ploms a la inferior. Els bous surten a les set del matí i tornen cap a les cinc de la tarda. De nit, surten les barques d’encerclament o teranyines. La tècnica d’encerclament consisteix a envoltar i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie que neden a la mateixa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament. L’embarcació surt de port a les 11 de la nit i feineja durant tota la nit. Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Els vaixells de pesca i El mar de dia, El mar de nit.

4

L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

dossier 3. Adaptació dels peixos al medi La forma i el color dels peixos ens dóna indicis del lloc on viuen. Els peixos que viuen en estreta relació amb el fons marí són de colors marronosos per a camuflar-se amb el substrat sorrenc. Sovint tenen formes aplanades per tal de passar desapercebuts i poder enterrar-se. Són peixos poc actius, que pesquen a l’aguait i que viuen individualment. Els dos exemples més clars i de consum més habitual són el llenguado i el rap. Per contra, les espècies de mar oberta tenen el cos afusat i comprimit, silueta que els ajuda a nedar més ràpidament. Per a defugir els depredadors adopten colors similars al medi aquàtic: el dors blau-grisós per confondre’s amb la penombra i el ventre blanc-argentat, per assemblar-se al color que té la superfície de l’aigua amb el reflex del sol. Aquestes espècies formen moles. El peix més característic és la sardina.

Peix blau © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Peix blanc © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Com és un peix? i El mar de dia, El mar de nit.

4. Maduresa dels peixos L’edat i la talla de maduresa dels peixos varia, evidentment, segons l’espècie que es tracti. És convenient tenir-la present a l’hora d’anar al mercat, ja que la sortida de peix immadur depèn, en gran part, dels consumidors. La talla mínima a partir de la qual una espècie es pot consumir, està regulada per llei. A continuació teniu la d’algunes espècies: ESPÈCIE

TALLA MÍNIMA (cm)

ESPÈCIE

TALLA MÍNIMA (cm)

Tonyina

115

Rap

30

Seitó

9

Sardina

11

Verat

18

Llenguado

20

Lluç

20

Rossellona

2,5

Font: Reglament (CE) núm.: 1.967/2006.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix petit, al mar i Quants peixos han nascut?. L’activitat comercial i marítima

5


Dossier del professorat

Juguem a pescar 5. La comercialització del peix El peix es descarrega a la llotja del moll de Pescadors on hi ha, diàriament, dues subhastes. A les 7 del matí es subhasta el peix blau que es pesca durant la nit i a les 5 de la tarda la Confraria de Pescadors duu a terme la subhasta del peix blanc capturat amb l’art d’arrossegament. El peix que es captura a Barcelona és destinat, sobretot, a proveir els mercats i restaurants de la ciutat. La quantitat de peix que es captura és insuficient per cobrir la demanda. La resta es subministra a través del Mercat Central del Peix, a Mercabarna, i prové d’altres confraries de la costa catalana (14%), de la península (26%) i d’altres països, sobretot de França (16%).

Llotja de peix.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix va del mar al mercat.

6. Valor nutritiu del peix El peix és un component essencial de les dietes equilibrades i variades, ja que el contingut en proteïnes, minerals i vitamines és alt i el seu aport calòric no és elevat. El contingut en proteïnes és d’un 15 al 23%, i en algunes espècies com el caviar, les sardines i la tonyina, superior. Els peixos i mariscs tenen un contingut baix en greix (per sota del 5% en el cas de peix blanc) i de colesterol. S’ha demostrat que la seva ingesta redueix el risc de malalties coronàries. Pel que fa a hidrats de carboni, en contenen poca quantitat, especialment els crustacis i mariscs (del 0,01 al 0,7%). Quant a sals minerals contenen sobretot fósfor, calci, sodi, potassi, magnesi i altres. El contingut mitjà de sals oscil·la entre el 0,9 i l’1,5%. Els productes del mar són també font de vitamines (tiamina, vitamina B12, riboflavina, ...), destacant especialment el peix blau que té un contingut elevat de vitamines A i D. Podeu treballar amb els alumnes aquest tema amb l’activitat Fem una sopa de peix.

6

L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

dossier 7. Activitats suggerides per fer a l'escola Al llarg de l’activitat Juguem a pescar s’apunten alguns conceptes que poden tenir una continuïtat a l’escola. A continuació, trobareu algunes propostes d’activitats que podeu utilitzar a l’aula i adaptar en funció de l’edat, els coneixements dels vostres alumnes i el centre d’interès que vulgueu treballar.

Activitat 1: Els vaixells de pesca > Fotocopieu

les fitxes 1 i 2 i repartiu-les entre l’alumnat. En els dibuixos hi ha representades les dues barques de pesca que els alumnes han estat treballant durant l’activitat: una barca d’arrossegament, la Tibaxarxes, i una d’encerclament, la Llumencès. > Recordeu als alumnes els trets diferencials dels dos tipus d’embarcacions i de les dues tècniques de pesca, quan surt a pescar una embarcació i l’altra, i quins peixos es capturen amb cada embarcació. > Els alumnes poden pintar les barques dels colors que han vist en el conte, la Tibaxarxes de color blau i blanc i la Llumencès de vermell i verd. > Finalment, ressegueixen el seu nom.

Activitat 2: El mar de dia, el mar de nit En el transcurs de l’activitat Juguem a pescar, els alumnes han après a distingir quins peixos són actius durant el dia i quins durant la nit. També saben com són les barques d’arrossegament i les d’encerclament. Basant-vos en els dibuix de la fitxa 3, podeu fer dos murals per a la classe o el rebedor de l’escola on s’hi mostri l’activitat pesquera de nit i de dia. > Dibuixeu en un paper d’embalar de la mida que vulgueu, el perfil del fons marí i d’una costa

amb un far. > Fotocopieu

els elements de la fitxa 5, retalleu-los i distribuïu-los entre l’alumnat. > Discutiu amb la classe en quin dels dos murals s’hauria de col·locar cada objecte i com el podríeu representar d’acord amb la seva forma, el seu color i el seu tacte. Per exemple, el núvol pot ser de cotó, les sardines de paper d’alumini, la llum del far de cel·lofana groga, el fons pot ser fet amb sorra, ... > Segur que els vostres alumnes coneixen molts altres elements relacionats amb el mar. També hi tenen lloc. Activitat 3: Com és un peix? > Expliqueu

als alumnes què són les aletes i quina funció tenen. Expliqueu-los també que els peixos tenen escates per a protegir el seu cos enlloc de pell com nosaltres. > Fotocopieu la fitxa 4 i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes hauran d’identificar les aletes en el dibuix i pintar-les de blau i enganxar gomets en el seu cos que representin les escates.

L’activitat comercial i marítima

7


Dossier del professorat

Juguem a pescar Activitat 4: Quants peixos han nascut? > Fotocopieu

la fitxa 6 i repartiu-la entre l’alumnat. En el dibuix hi ha representat un rap adult amb els juvenils que ha tingut, tot i que en realitat fora difícil de precisar ja que els raps passen un estadi larvari essent integrants del plàncton. > Els alumnes han de recordar els colors dels raps que han vist al llarg de l’activitat i pintar-los. > Finalment, han de comptar el número d’alevins i resseguir el número. Activitat 5: El peix petit, al mar! > Fotocopieu

la fitxa 7 i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes han d’unir els punts grans en color verd i els petits en color vermell per conèixer el destí d’un peix adult i d’un peix immadur. > Raoneu entre tots per què els peixos petits no s’han de consumir i, en canvi, per què convé menjar peixos grans. Activitat 6: El peix va del mar al mercat > Fotocopieu

la fitxa 8 i repartiu-la entre l’alumnat juntament amb un full en blanc. > Els alumnes han de pintar els dibuixos i fixar-se en el que cadascun representa. > Decidiu entre tots l’ordre lògic dels dibuixos des que el vaixell surt de port fins que el peix es ven al mercat. > Un cop fet això, han de retallar-los i enganxar els dibuixos en un full en blanc. > Podeu inventar un conte basat en els dibuixos. Activitat 7: Fem una sopa de peix Fotocopieu la fitxa 9 i repartiu-la entre l’alumnat. Al dibuix hi ha representada una sopa de peix a mig fer a la qual cal afegir-hi alguns ingredients. > Els alumnes han de reconèixer els productes que hi ha dibuixats i pintar-los. > Un cop pintats, han de retallar-los amb punxons o tisores per la línia de punts i enganxar-los dins l’olla. > Aprofiteu per explicar que convé menjar de tot, especialment verdura, fruita i peix. >

Activitat 8: Juguem a ser peixos > Dividiu

el grup classe en tres grups i assigneu una espècie a cadascun d’ells: sardina, llenguado i rap. > Utilitzant els dibuixos de la fitxa 5, doneu a cada alumne una fotocòpia del peix que li correspongui. > Cada alumne haurà de pintar el peix i retallar-lo amb tisores o punxons. > Utilitzant un cordill, feu-ne collarets. A partir d’aquí podeu: > Repassar els números fent que els alumnes s’organitzin en bancs de 3 sardines quan s’aturi la música, bancs de 2 peixos diferents, bancs de peixos de diferent color, etc. > Fer activitats de psicomotricitat: els raps es mouen pel fons, les sardines neden depressa,... > Fer activitats en les que es repassin els continguts apresos: fer aixecar la mà als peixos que viuen al fons o als peixos que captura la Llumencès, etc. 8

L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

Fitxa 1:

Els vaixells de pesca

dossier

L’activitat comercial i marítima

9


Dossier del professorat

Juguem a pescar Fitxa 2:

Els vaixells de pesca

10 L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

Fitxa 3:

El mar de dia, el mar de nit

Fitxa 4: Com

dossier

és un peix?

L’activitat comercial i marítima 11


Dossier del professorat

Juguem a pescar Fitxa 5:

El mar de dia, el mar de nit

12 L’activitat comercial i marítima


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

Fitxa 6:

Quants peixos han nascut?

dossier

L’activitat comercial i marítima 13


Dossier del professorat

Juguem a pescar Fitxa 7:

El peix petit, al mar

mar 14 L’activitat comercial i marítima

paella


Dossier del professorat | educació infantil

Juguem a pescar

Fitxa 8:

El peix va del mar al mercat

dossier

L’activitat comercial i marítima 15


Dossier del professorat

Juguem a pescar Fitxa 8:

Fem una sopa

xup xup

16 L’activitat comercial i marítima



Juguem a pescar