Page 1


SITUACIÓ GEOGRÀFICA

LOCALITZA AL MAPA LES DADES DEL TEXT.


CRONOLOGIA HISTÒRICA Amb la informació del còmic fes un resum de la història de Tabarca ordenant els fets més importants.

Fa més de 2000 anys…………………………………………………………………………..………… ………………………………………………………………………………………………………………. Durant la Edat Mitjana (1337) …………………………………………..………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………… Entre 1760 i 1767 ……………………………………………………………………………………….. ……………………………………………………………………………………………………………… Al 1769……………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………….. En Abril de 1770………………………………………………………………………………………… ……………………………………………………………………………………………………………… En 1850…………………………………………………………………………………………………… …………………………………………………………………………………………………………….. En 1884………………………………………………………………………………………………….. A finals del XIX……………..………………………………………………………………………. ………………………………………………………………………………………………………… El 27 d’ agost de 1964………….…………………………………………………………………. ………………………………………………………………………………………………………. En 1986 ……………………………………….………………………………………………………….. ………………………………………………………………………………………………………. Ara viuen al voltant de ………………………i es dediquen .………………………………… …………………………………………………………………………………………………………

*La informació que no hi és al còmic pots trobar-la a la pàg web: http://www.alicante.es/valenciano/medi_ambient/


PATRIMONI HISTÒTIC A Nova Tabarca hi ha una ciutadella emmurallada i urbanitzada ex-novo, dissenyada i construïda en l'últim terç del segle XVIII, en el temps de la monarquia de Carles III. És un conjunt urbà fortificat, un dels

escassos exemples actuals d'arquitectura militar al litoral espanyol. En base a aquestes condicions, l'illa va ser declarada conjunt historicoartístic amb data 27 d'Agost de 1964. Compta amb una sèrie d'importants elements arquitectònics que formen el conjunt històric. Els més importants són:

........................... ……………….. ……………….. …………………

........................... ………………..…………….. Aquests edificis es van construir amb pedres de l’ illa de La Pedrera. Posa el noms dels diferents elements arquitetònics. Més infomació: http://www.alicante.es/valenciano/medi_ambient/ Patrimoni artístic.

…………………


ECOSISTEMES TERRESTRES I MARINS Ecosistemas terrestres La reduïda extensió de l'illa de Tabarca i les dures condicions climàtiques determinen una forta simplificació dels ecosistemes terrestres. D'altra banda, la insularitat fa que aquests ecosistemes siguen diferents als corresponents a altres regions més extenses . Pel que fa a la vegetació de l'illa, molt influenciada per la presència humana, va progressivament recuperant-se, de manera que l'espinar alacantí, matoll esclerofil·le caducifoli estival, va a poc a poc desplaçant als antics cultius de l'illa. Els ecosistemes es completen amb les comunitats animals. I de nou es fa present la simplificació, perquè els recursos són molt limitats i no poden suportar un gran nombre d'animals, ni una excessiva diversificació. Les cadenes tròfiques són molt senzilles, amb pocs depredadors. A més la competència determina en alguns casos l'ampliació de l'espectre alimentari de moltes espècies.

Ecosistemes marins Els dos factors bàsics que condicionen les comunitats vegetals marines del litoral són la intensitat lluminosa (transparència de l'aigua) i el tipus de substrat. A Tabarca les aigües són molt transparents, amb un gruix efectivament il·luminat entre 22,5 i 47,5 metres de profunditat. Això permet que les plantes puguen viure a majors profunditats i per tant que les comunitats biològiques siguen especialment riques. La zona és una important àrea de cria de nombroses espècies d'interés pesquer. En funció del tipus de substrat podem distingir bàsicament dues comunitats: a. Les de substrat bla, dominades per la praderia de Posidònia oceànica, espècie molt important perquè, a més de produir gran quantitat d'oxigen i ser la base de les cadenes alimentàries, estabilitza els fons arenosos i evita conseqüentment l'erosió i té un paper comparable al dels boscos al mitjà terrestre. b. Les de substrat dur o rocós, on viuen diverses espècies d'algues, adaptades en funció de la quantitat de llum que reben. Les més superficials són les algues verdes, riques en clorofil·la, i les més profundes són les algues roges, que posseeixen uns altres pigments més eficaços per a captar la menor intensitat lluminosa. Els animals, en molts casos, depenen en la seua alimentació directament o de manera indirecta de les plantes i viuen associats a una determinada comunitat vegetal. En uns altres casos depenen més del tipus de substrat, per exemple els filtrants (com els corals, actínies i ascidis), que s'alimenten de la matèria orgànica en suspensió i que en viure fixos sobre el substrat competeixen amb els vegetals per l'espai.


MEDI TERRESTRE El medi terrestre ocupa una reduïda extensió i es troba sot-més a dures condicions ambientals: aridesa del sòl, salinitat,forts vents,la brisa carregada de sal, la falta d´aigua, la forta insolació...condicionen a les espècies que poden colonitzar aquest medi, altament influenciat per la presència humana.

FLORA La vegetació de Tabarca són espècies pròpies de sòls rics en matèria orgànica i sal, a causa de la influència humana en la utilització del territori. La vegetació no difereix en gran manera de la present a les zones litorals pròximes a l'illa, excepte en la major pobresa en espècies.

Destaca pel seu interés, l'espinar coster, que representa possiblement la vegetació primitiva de l'illa i que actualment va colonitzant progressivament les terres dedicades en el seu dia al cultiu de cereals i paleres. Són representants d'aquesta màquia espinosa tres espècies de matoll caducifoli estival: Esparreguera de gat (Asparagus albus), Paternostrera o Bufera (Witharnia frutescens) i l'espí blanc (Lycium intricatum). D'altra banda, hi ha una antiga plantació de figa de palera als voltants de la torre de Sant Josep.

Tots els vells cultius, a més, estàn sent envaïts per vegetació de caràcter anual molt pròpia d'aquests territoris. Un aspecte interessant de la flora de l'illa són els líquens (Caloplaca, Roccel·la, ... ) que abunden vorejant el litoral al sector nord de l'illa.


ESPECIES BOTÀNIQUES

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….


ESPÈCIES ANIMALS (FAUNA) La fauna terrestre que es troba a l'illa també ha d'adaptar-se a les singulars condicions, cas d'alguns rèptils, i també, aràcnids i insectes, els quals, després de la vegetació, són la segona anella en les senzilles cadenes tròfiques que ací es troben, mancats de grans depredadors. Dels mamífers, el millor representat és la rata penada, ja que el conill, abans abundant, hui ha desaparegut. Les aus terrestres són de dimensió reduïda i adaptades a viure en ambients antropitzats, cas de la falcilla comuna o l'estornell negre. Hi ha a l'arxipèleg aus marines nidificants de gran interés, cas de l’ocell de tempesta, que cria a l'illot de la Galera.

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

………………………………………………… ……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

…………………………………………………

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

Actualment Tabarca és zona d'especial protecció d'aus (ZEPA): Inclou tot l'arxipèlag tabarquí, basant-se en la seua importància per a espècies com l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus melitensis) i zona de descans i hivernada d'espècies com el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i la gavina corsa (Larus audouinii). Totes les ZEPA formen part de la Xarxa Natura 2000 i es basen en la Directiva d'Aus.


CADENA TRÒFICA TERRESTRE Les cadenes tròfiques són molt senzilles. Abunden els depredadors primaris,en canvi,els depredadors secundaris tenen poca representació a Tabarca perque la illa és molt xicoteta.

Investiga al voltant de l’ alimentació d’ algunes espècies de la fauna terrestre de Tabarca i fes una cadena alimentària.


MEDI MARÍ En Tabarca les aigües són molt transparents,el que fa que les praderies vegetals tinguen major densitat,puguen viure a major profunditat i que les comunitats biològiques siguen més riques. Les principals comunitats són les de fons arenosos, dominats per posidònia i les de sustrat rocallós, on viuen adherides diverses espècies d´algues.

La Reserva Marina,declarada en 1986,va ser la primera de tot el territori español.

Busca informació al voltant de la reserva marina a la web i anota informació. ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………


FLORA LA POSIDÒNIA OCEÀNICA És una planta marina amb arrel, tija, fulles i fruit; és a dir, una fanerógama. Només es troba a la mar Mediterrànea i el seu nom al·ludeix al dèu grec Poseidó. Pot constituir praderies denses, fins a fondaries de 30-40 metres: Apareix, principalment , sobre fons arenosos, en llocs d’aigues netes.

………………………………. …………………………..………. …………………………………………… ………… ……………………………….

………………………………. …………………………..………. …………………………………………… ………………………………………….

El seu paper en l'ecosistema és importantíssim ja que: -Moltes espècies troben els seus nutrients com:……………………………………………………………….. -Alguns troben en les seues fulles i rizomes la seua morada:…………………………………………………… -Altres s´alimenten d’ espècies que habiten en la posidònia:…………………………….…………………… Per això és molt important per l’ ecositema de la mar Mediterrànea i hi ha moltes lleis per a protegir-la.

Què amenaça la posidonia? -El vessament d’ aigües residuals. -La pesca ilegal d’ arrossegament, que arranca fulles i rizomes. -El tirar l’ àncora sobre la mateixa pradería. -Obres marítimes (espigons, ports…) -La invasió d’ una alga anomenada………………………………………………………………………………….


LA POSIDONIA OCEANICA FUENTE DE VIDA

Si alguna vegada has bussejat a la Mediterrània forçosament has de haver-la vist. També és possible que, tot coneixent de vista, sàpigues poc sobre ella. Si vols mirar-la amb uns altres ulls i saber el beneficiosa que és, el que aporta i el que amaga, aquí tens la informació bàsica per a poder apreciar millor. El primer que has de saber , és que la Posidònia oceànica no és una alga sinó una planta ( creix en un fons mòbil , és a dir sorrenc , mentre que les algues pertanyen a fons durs , és a dir rocosos ) que només existeix al Mar Mediterrani Les seves fulles verdes són llargues i aplanades i poden arribar a mesurar fins a un metre i mig , i formen grans praderes en el fons marí . La mitjana de vida dels seus brots és d'uns 30 anys . La Posidònia oceànica floreix a la tardor (encara que no sempre ) i dóna uns fruits anomenats " olives de mar" , unes boles que , després de desprendre de la planta , suren fins a la vora del mar on solen aparèixer entre maig i juny . El seu paper en l'ecosistema és importantíssim ja que moltes espècies troben els seus nutrients i la seva estada en la Posidònia . Una de les propietats més interessants d'aquesta planta és que és capaç de multiplicar la superfície del sòl entre 20 i 50 vegades. Això vol dir que en un metre quadrat de sòl , els animals i vegetals fixos disposen de 20 a 50 metres quadrats per establir Amb els rizomes i les fulles forma una retícula, de vegades de diversos metres d'extensió, que ofereix nombrosos amagatalls i que sol estar coberta de sediments. De fet, les fulles estan recobertes de petites algues que accedeixen d'aquesta manera a la llum i de petits invertebrats que filtren les partícules en suspensió. Així mateix podem trobar a les praderies de Posidònia gran quantitat d'equinoderms: diverses espècies d'estrelles de mar i nombrosos eriçons que es nodreixen d'aquesta planta. Els mol · luscs també tenen aquí el seu estatge, concretament els cefalòpodes: pops i sípies. Els pops viuen en forats que ells mateixos preparen al seu gust i les sípies s'amaguen entre les fulles, prop del fons, adaptant el seu color per assegurar-se un camuflatge perfecte. Tots dos s'alimenten de gambetes, crancs i peixos petits. La Posidònia també atrau nombrosos peixos (carnívors i omnívors) que s'alimenten de crustacis, eriçons, mol · luscs, cucs ... Però la Posidònia oceànica , font de vida per a moltes espècies , està en perill . La Caulerpa taxifolia té un efecte devastador , ja que aquest alga pot desenvolupar-se sobre qualsevol substrat : roques , sorra , herbaris de Posidonia i pot cobrir fins al 100 % del fons d'1 a 40 metres de profunditat . A Espanya va aparèixer a les illes Balears el 1992 i , si bé es va eradicar en un principi, sembla ser que s'ha descobert una nova colonització el 1995 .

L'expansió continua i constitueix un gran risc per a l'ecosistema del litoral Mediterrani . Està demostrat que quan envaeix les praderies de Posidonia moltes espècies desapareixen , i a les zones envaïdes es produeix un canvi en tots els ecosistemes produint un sensible descens de la biodiversitat . A causa de les toxines que conté l'alga , no és comestible per a la microfauna , pel que manca d'enemics naturals .La seva disseminació s'atribueix al seu transport en els sistemes d'ancoratge dels vaixells i a les xarxes i aparells de pesca.


ESPÈCIES ANIMALS (FAUNA) Els peixos són l'element de la fauna marina que més ràpidament s'ha recuperat amb l'establiment de la reserva marina.Les poblacions de grans crustacis reptadors, com ara la cigala (Scyllarides latus) i la llagosta, pareixen haver augmentat significativament.Entre els invertebrats d'interés faunístic, els mol·luscos. Destaquen també els abundants eriçons de mar, estreles de mar, crancs, caragols de mar i esponges. També són freqüents en la zona exemplars adults de la tortuga careta (caretta caretta).

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….

…………………………………….

…………………………………………………

……………………………………………….


FAUNA DEL LITORAL El litoral és la zona més pròxima a la costa i es divideix en tres zones: el supralitoral, el mediolitoral i el infralitoral. El supralitoral és una zona influenciada per les saplicaduras l'aigua del mar, la salinitat i la humitat. Només està coberta d'aigua durant els temporals. Poden trovar

……………………………….. ……………………………………… …………………………………….. El mediolitoral ocupa des de la franja superior a la inferior de les marees. És una franja que queda submergida submergida o descoberta durant diverses hores al dia.Els éssers vius estàn adaptats a aquests canvis a dos medis tan diferents. Viuen ací :

………………………………… …………………………………

…………………………….. ………………………………

………………………………. ……………………………….

El infralitoral és la part submergida contínuament. Aquí podem trobar un gran nombre d'espècies. Aquests són alguns exemples i els anteriors citat en el medi marí (doncs és el mateix)

....................................

………………………….. …….…………………… ….…..………………..

....................................

………………………….. …….…………………… ….…..………………..


ALGUES Aquestes són algunes espècies d’ algues que pots trovar a l’ illa de Nova Tabarca.

PLÀCTON La importancia del plàcton és enorme perque d’ ell depen la vida en el mar. Aquest està format per diminuts organismes d’ origen vegetal (fitoplàcton) i altres d’ origen animal (zooplàcton). El fito plàcton conté la clorofil·la i és capaç de realizar la fotosíntesis començant així la cadena alimentària.


CADENA TRÒFICA MARINA

Investiga al voltant de l’ alimentació d’ algunes espècies de la fauna marina de Tabarca i fes una cadena alimentària.


UN PASSEIG PER L’ ILLA A la teva visita a Tabarca podràs veure alguns dels éssers vius i ampliar els teus coneixements sobre ells.Al quadern de camp anotarem les nostres observacions. Com podràs veure viure en una illa no és fàcil. Les plantes i animals que hi habiten han d'adaptar-se a unes condicions ambientals molt dures: -Els forts vents freqüentment presents. -La brisa marina carregada de sals. . La falta d'aigua, sobretot a l'estiu. -La forta insolació. Per això, les plantes terrestres han desenvolupat diverses adaptacions. Aquí tenim una relació :

1. PER SUPORTAR LA SEQUERA ESTIVAL: -Arrels molt llarga i superficials per captar millor l'aigua. -Les fulles són petites per disminuir la pèrdua de l'aigua. Algunes són com escates o espines. Solen ser molt dures i algunes tenen pèls per controlar la transpiració. -Altres no tenen fulles i la tija fa la fotosíntesi -La plantes carnoses acumulen aigua en les seues fulles.

2-PER SUPORTAR ELS FORTS VENTS CARREGATS DE SAL: -Arrels llargues per fixar-se més a terra -Els arbusts solen tenir formes arrodonides. -Endureixen la tija i les fulles per protegir-se.


UN CAPBUSSÓ EN LES SEUES AIGÜES MARINES Com ja hen vist el seu medi marí és d'una gran riquesa quant a biodiversitat, la qual cosa la fa posseir un patrimoni natural d'immens valor. Per això, van declarar-la Reserva Marina d'interés amb l’ objectiu de preservació i sostenibilitat de la fauna i flora marina. És una zona delimitada del medi marí, dins de la qual es regulen les activitats que s'hi poden realitzar, essencialment les pesqueres. Els objectius bàsics són: el manteniment dels processos ecològics marins bàsics de la vida; la preservació de la diversitat genètica; i assegurar l'explotació sostenible de les espècies i els ecosistemes.

Per a això es van fer unes lleis que regulaven la pesca, el busseig i ancoratge de vaixells en diferents zones de la reserva. En una d'elles que està permés ,ens banyarem però recorda ser un ciutadà respetuos amb el medi: Està prohibit qualsevol extracció d'organismes marins animals o vegetals i de materials minerals, excepte les autoritzades expressament.

Depositar el nostres residus ( papers, borses de plàstic, llandetes) als llocs adequats (papereres o contenidors)

RECORDA:

L’ espai marí de l'Illa de Nova Tabarca reporta beneficis a tots, alhora que beneficia al mar

Mediterrani

que cada dia més necessita el nostre esforç i la nostra dedicació.


TERCER CICLE

TABARCA QUADERN D' ALUMNE