Page 1

REVISTA RIU SEC NÚMERO 12

PLANETA TERRA IES BOVALAR

CASTELLÓ DE LA PLANA 2008


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

REVISTA RIU SEC NÚMERO 12 PLANETA TERRA ÍNDEX DE CONTINGUTS Actualitat Presentació................................................ 3 Notícies........................................................ 4 Entrevista a Núria Palau....................... 5 Col·laboració amb l'Ateneu Las centrales nucleares......................... 6 S.O.S. Animales en peligro.................... 7 Articles científics Gaia – La Terra.......................................... Efecte hivernacle..................................... Contaminació dels aqüífers................. Abocadors incontrolats......................... Destrucció de la capa d'ozó................. Ideas para un mundo mejor................

8 9 12 15 19 21

Animació lectora III Concurso lectura del año................ 22 El Megalector recomienda................... 23 Col·laboradors externs Centros asturianos.................................. 24 Policia Local............................................... 25 Entreteniment Passatemps................................................. 26

2


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Os damos la bienvenida un curso más a esta vuestra revista RIU SEC. Este año estrenamos versión digital:

http://revistariusec.googlepages.com/ Hemos intentado renovar contenidos y diseño para que sea más cercana a vuestros intereses. También queremos que sirva para concienciarnos de algunos de los asuntos que nos preocupan a todos. Este número está dedicado al Planeta Tierra, esa enorme bola donde vivimos todos y que debemos respetar y cuidar. Aquí podéis leer algunas reflexiones desde distintos puntos de vista, relatos de ciencia-ficción, ideas para un mundo mejor, entrevistas, pasatiempos, etc. Nos gustaría que todos vosotros participaseis de manera activa. Recordad que hay un correo electrónico:

revistariusec@gmail.com También hay un blog en el que aparecen noticias y artículos de interés:

http://revistariusec.blogspot.com Y siempre podéis contar con cualquiera de vuestros profesores para que os orienten.

Hola, sóc aboBat

la nova mascota de la revista Us donem la benvinguda un curs més a aquesta vostra revista RIU SEC. Enguany estrenem versió digital:

http://revistariusec.googlepages.com/ Hem intentat renovar continguts i disseny perquè siga més propera als vostres interessos. També volem que servisca per a conscienciar-nos d'alguns dels assumptes que ens preocupen a tots. Aquest número està dedicat al Planeta Terra, aqueixa enorme bola on vivim tots i que hem de respectar i cuidar. Ací podeu llegir algunes reflexions des de diferents punts de vista, relats de ciència-ficció, idees per a un món millor, entrevistes, passatemps, etc. Ens agradaria que tots vosaltres participàreu de manera activa. Recordeu que hi ha un correu electrònic:

revistariusec@gmail.com També hi ha un bloc al qual apareixen articles i notícies d'interés:

http://revistariusec.blogspot.com I sempre podeu contar amb qualsevol dels vostres professors perquè us orienten.

3


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Els alumnes de l'IES BOVALAR es manifesten

Els alumnes no sols van fer vaga el passat dia 21 de novembre, sinò que anaren a la manifestació i van eixir als diaris de Castelló, com ara El Mundo i el Mediterráneo.

Els estudiants afirmen que el Plan de Bolònia no persegueix una Universitat pública i de qualitat sinó una Universitat que s'assembla cada dia més al model d'universitat privada, una universitat cada vegada més elitista, on no tot el món va a tenir les mateixes oportunitats per a obtenir el Grau i Postgrau, accentuant les desigualtats socials. Açò suposa una trava més per als fills dels treballadors en l'accés a estudis superiors, i un pas més cap a una universitat que forme únicament a les classes més poderoses que regirán demà la societat.

4


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

EL PLANETA TERRA Entrevista a Núria Palau, cap del departament de Biologia de l'IES Bovalar. -On està el planeta Terra? -En un dels braços de la Via Làctia, que és una de les moltes galàxies que hi ha a l'univers. -Què és el Sistema Solar? -Són tots els planetes que giren al voltant del Sol. -Què és la Lluna? -Quines capes té la Terra? -Un astre anomenat satèl·lit que gira al -L'escorça, continental i oceànica. voltant de la Terra. El mantell. -Què és un eclipsi? -És l'ocultació total o parcial d'un astre per El nucli, intern i extern. un altre. Si és de Sol es produeix quan la -Què característiques fan possible la vida a la Terra? lluna està entre el Sol i la Terra. En aquesta posició, la Lluna projecta la seua -L'energia del Sol: per fer la fotosíntesi de les plantes i per la calor necessària, uns ombra sobre la Terra i observem que el nostre satèl·lit tapa el Sol. Si és de Lluna, 15º C., per deixar l'aigua en estat líquid. s'origina quan la Terra està entre el Sol i la La presència d'atmosfera: Impedeix que Lluna. En aquesta posició podem veure arriben radiacions solars a la Terra; l'ombra del nostre planeta projectada sobre provoca un efecte d'hivernacle natural, i gràcies a aquest efecte, a la nit la la lluna plena. temperatura no baixa bruscament; conté -Quins moviments fa la Terra? gasos necessaris per la vida, com l'oxígen i -Rotació: gira sobre sí mateixa, i això el diòxid de carboni. dona lloc al dia i la nit. Aigua en tres estats: líquid, sòlid i gaseós. Trasllació: gira al voltant d'un astre, el -Quin és el satèl·lit de la Terra? Sol; dona lloc a les estacions de l'any. -La lluna Tania Melisa Tirle i Meriem Melissa -Què és l'atmosfera? Zaini -Capa d'aire que envolta la Terra. -Què és l'hidrosfera? -És tota l'aigua que hi ha a la Terra. -Què és la biosfera? -És el conjunt de tots els èssers vius que habiten a la Terra Radi, 1er. B 5


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

LAS CENTRALES NUCLEARES Y LA RADIOACTIVIDAD Las centrales nucleares producen mucha energia eléctrica, pero atención a los escapes radiactivos. Vicente, Álvaro, Marta del IES Bovalar (de l'Ateneu, Rosa y Conchi)

Las centrales nucleares producen electricidas al aprovechar la radioactividad del uranio o el plutonio. Las centrales nucleares no contaminan directamente la atmósfera siempre que no hayan escapes. Recordad el accidente de Chernobyl (Rusia). Pero producen residuos tóxicos que son radioactivos y que pueden causar enfermedades, de ahí que almacenar los residuos radioactivos sea un gran problema. Se buscan antiguas minas para guardarlo bajo tierra. La radioactividad puede curarnos el cáncer pero al mismo tiempo a dosis más altas producen cáncer y afecta a los fetos produciendo malformaciones. ● ● ●

Son tejidos altamente radiosensibles: intestino , órganos reproductores y medula ósea. Son tejidos mediamente radio sensibles: tejido conectivo,musculares. Son tejidos altamente radio resistentes: neuronas y hueso.

Hay tres formas fundamentales de protegernos de las radiaciones: ● ● ●

Interponiendo obstaculos entre ellas y nosotros. Alejándonos de la fuente que las produce. Reduciendo el tiempo de exposición. Nuevo símbolo de advertencia de radiactividad adoptado por la ISO en 2007 para fuentes que puedan resultar peligrosas

Símbolo utilizado tradicionalmente para identificar a la radiación o zonas radiactivas

6


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

S.O.S. Animales en peligro Jenny J. y Kevin R. de 2ºD y Bea, Manuel, Ivan y Mari del ATENEU

Según los científicos muchos animales están perdiendo su hábitat natural como consecuencia del cambio climático y según las peores previsiones en un plazo de 50 años podrían desaparecer unas 450.000 especies de plantas y animales. El calentamiento del planeta provocado por el hombre se aprecia sobre todo en la fusión del hielo de los polos y el retroceso de los glaciares. Muchas especies de plantas y animales no podrán adaptarse a los cambios de temperatura. Los osos polares, las focas, las morsas y los pingüinos son especialmente vulnerables. Hoy en día los osos polares se enfrentan a la rápida pérdida de su hábitat helado, del que dependen para la caza, para criar a los oseznos y para hacer sus madrigueras. Sólo en este pasado verano el deshielo en el polo norte fue tan grande como el tamaño de Alaska.

7


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

GAIA – LA TERRA COM DEIA MAFALDA JA FA TEMPS: LA TERRA ESTÀ MALALTA Fa 40 anys James Lovelock va plantejar la hipòtesi Gaia, d’igual forma que els i les alumnes de la matèria “Laboratori de Biologia i Geologia” plantegen les seues abans que en cada sessió duguem a terme un experiment. La científica Linn Margulis va esmenar la hipòtesi de Lovelock i de la combinació de tots dos podem exposar, de forma lliure, que la hipòtesi Gaia considera el nostre planeta, la Terra, com un sistema interactiu, on habiten els éssers vius, capaç d’autorregular-se. D’igual forma que nosaltres mantenim les nostres constants vitals: temperatura, contingut d’aigua, de sals, etc. Malauradament, les activitats de l’ésser humà alteren Gaia, la desequilibren i ha de restaurar-se contínuament, fins al punt on som ara, al límit. Un límit que els i les científiques estudien per aclarir cap

a on anem i si la terra podrà suportar molt de temps els nostres constants impactes. Des del Laboratori de Biologia i Geologia hem volgut participar en la revista del centre realitzant quatre articles d’investigació que analitzen aquests impactes. Per fer-ho ens hem basat en l’estructura que tenen els articles científics en les revistes especialitzades d’arreu del món, amb un breu resum inicial en anglès que precedeix l’explicació dels fenòmens estudiats i amb una maquetació semblant a la utilitzada per la revista de divulgació científica Mètode de la Universitat de València. Pensem que paga la pena reflexionar sobre la manera com les nostres accions quotidianes afecten l’entorn que ens envolta, que ens dóna aire per a respirar, que ens ofereix aliment i que ens lliura debades, en definitiva, la vida.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

L’AUGMENT DE L’EFECTE HIVERNACLE UN MAL QUE PODEM EVITAR Abrahán Benítez, Adrián Martí, Daniel Monleón -

THE GREENHOUSE EFFECT IS THE EFFECT THAT CAUSES THE TEMPERATURE OF THE EARTH REMAINS CONSTANT. LIVING BEINGS ARE VERY CONCERNED BY THE INCREASE OF THIS EFFECT, AND NOT JUST THE BEINGS BUT ALSO THE CLIMATE. AMONG THE COUNTRIES MOST AFFECTED BY THIS EFFECT ARE INDIA AND PAKISTAN. IT’S NOT NECESSARY TO LEAVE HOME TO ADMIRE THE EFFECT OF THAT INCREASE, JUST LOOKING OUT THE WINDOW WE CAN SEE ROADS COMPLETELY DRY AND ALMOST WITHOUT LIFE.

És el fenomen natural pel qual determinats gasos components d'una atmosfera planetària retenen part de l'energia que el sòl emet en virtut del seu escalfament per la radiació solar. Afecta tots els cossos planetaris dotats d'atmosfera com la Terra. L’atmosfera actua com un hivernacle, capaç de retenir la quantitat justa d’energia solar reflectida per la Terra i necessària per a la vida i la resta de rajos d’ona llarga els deixa passar de retorn a l’espai. L'efecte hivernacle s'està veient incrementat per la desforestació i per l'emissió de certs gasos com per exemple el diòxid de carboni (CO2) o el metà (CH4), també hi ha altres gasos que contribueixen amb el problema: clorofluorocarburs, l'ozó i els òxids de

nitrogen. A aquest ritme les temperatures podrien augmentaran considerablement fent que cap ésser viu o ecosistema podrà desenvolupar-se. Els i les científiques diferencien entre escalfament global (pujada de les temperatures) i canvi climàtic (relacionat amb el cicle del carboni en la Terra, a llarg termini i que afecta moltes variables a banda de la temperatura), tot i que els mitjans de comunicació no en fan distinció.  ALGUNS EFECTES SOBRE ELS ÉSSERS VIUS Pel que fa només a la temperatura, cada ésser viu suporta un determinat nivell de temperatura. Poden morir els animals i plantes per les altes temperatures que es generen per l'increment de l’efecte hivernacle.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Però també als éssers vius els afecta • Afganistan l’Enfosquiment Global perquè amb • Sud-est d'Àsia l'emissió de partícules en l'atmosfera es forma una capa fosca que no deixa que • Banya d'Àfrica els raigs del sol necessaris per a la Terra • Regions del Sahel ingressen a la Terra impedint que les plantes que són l'inici de la cadena L'estudi assenyala que aquestes regions alimentària, realitzen la fotosíntesi i són propenses a desastres naturals, com moren aquestes mateixes, fent que els sequeres extremes, ciclons, inundacions, animals que en depenguen moren també marees altes, i la resta de perills i així successivament fins que desaparega naturals… fent-se cada vegada més forts, l'ecosistema. També freqüents i poderosos, perquè en no passar els en un temps que pareix raigs del sol les “SI ES PRENEN MESURES PER A molt menor de què es temperatures baixen i FRENAR L’INCREMENT DE CO2 pensa, per tant la flora, també com els animals PODEM ARRIBAR EN POCS la fauna i per tant la resisteixen fins deterANYS A 1,8ºC, ÉS INEVITABLE, humanitat d'aquestes minades temperatures PERÒ EL PITJOR DELS zones estan en latent baixes i moren de fred els ESCENARIS SI NO ES FA RES perill. éssers vius. AUGURA UN INCREMENT DE Els boscs tropicals i els 4,2ºC”  ZONES MÉS AFECTADES esculls de coral veuen com desapareixen les Com ja hem estat seues espècies a causa de l'augment de analitzant, els efectes del canvi climàtic la temperatura, a aquest ritme. repercutiran d’una manera o una altra en la vida de tots els éssers del planeta, però la veritat és que per ubicació i característiques, hi ha països que es troben molt més afectats que altres. Així llavors investigant aquesta situació, l'Agència Humanitària de l'ONU va analitzar les especificacions de cada regió, donant una llista de països i zones que es troben en risc, els que són: •

Índia

Pakistan

Indonèsia

Alguns informes indiquen que la temperatura pujarà per dècada 0,3ºC, en el 2020 al mar les temperatures s'incrementaren en 3 o 4 graus més, mentre que a la Terra s'incrementaran en quasi dos graus. Però la zona que més es veurà afectada per aquest efecte, són els casquets polars, ja que en pujar la temperatura el gel es fon i així el nivell del mar augmentarà considerablement, les ciutats costaneres s'inundaran ja que el terreny terrestre es veurà molt disminuït.


Revista Riu Sec 2008

L’últim informe dels i de les científiques de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’experts sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides) indica que la temperatura ha pujat en els últims anys 1,2ºC. Si es prenen mesures per a frenar l’increment de CO2 arribarem en pocs anys a 1,8ºC, però el pitjor dels escenaris (si no es pren cap mesura) augura un increment de 4,2ºC. La posició de la Unió Europea és fixar compromisos de reducció d’emissió de CO2, però països com EUA o la Xina es neguen i aposten per l’ús de la tecnologia en el cicle del carboni (política Àsia-Pacífic), com ara injectar-lo als albellons d’aquest gas en simes profundes.  EFECTES SOBRE EL NOSTRE ENTORN El que més es nota, al nostre entendre són les pluges ja que hi ha camins que estan quasi secs, i totes les plantes verdes ara estan semades i grogues o mortes i la terra aquesta molt seca. També es noten les temperatures com en tots els llocs, es nota que fa més calor i més fred.

Planeta Terra nº12

Dit això, cal tenir en compte que és molt difícil fer previsions per els i les científiques, perquè hi ha moltes variables implicades. Ho podem comparar amb caure per una escala, com fa Luis Balairón, de l’IPCC. Ara som dalt de tot i perdent l’equilibri. Sabem que si caiem (canvi climàtic) ens farem mal, però no si ens trencarem algun os o si podem morir en la caiguda. Sempre hi ha una mínima possibilitat d’eixir-ne il·lès de la caiguda però qui es vol arriscar?

BIBLIOGRAFIA <http://www.ecologismo.com/2008/11/18/paise s-mas-afectados-por-el-cambioclimatico> <http://mundyeco.blogia.com/2008/092903-como-afecta-el-calentamiento-global-alos-seres-vivos-.php> <http://www.nuestrosparques.cl/content/view/7 96/Documentos_de_estudio_En_que_co nsiste_el_Calentamiento_Global.html> <http://www.portalmundos.com/mundometeoro logia/malesambientales/efectoinvernad ero.htm> <http://repasdenat.blogspot.com> EL 21 EN L’AGENDA. El Canvi climàtic des d'una perspectiva científica. Luis Balairón <http://reciclalescola.blogspot.com/200 8/12/el-canvi-climtic-des-dunaperspectiva.html> (Imatge gràfic CO2) Abrahán Benítez, Adrián Martí i Daniel Monleón. Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de l’ESO.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

LA CONTAMINACIÓ I L'ESGOTAMENT DELS AQÜÍFERS LA CONTAMINACIÓ I L'ESGOTAMENT DELS AQÜÍFERS ENS AFECTA A TOTS I A TOTES Alejandro Centelles, Carolina Emili, Mª Ángeles Valverde, Sergio Fabra -

THE POLLUTION AND DEPLETION OF AQUIFERS AFFECT US ALL. THE MEDITERRANEAN COAST IS ONE OF THE AREAS WHERE THE AQUIFERS ARE MOST POLLUTED. THESE SUBTERRANEAN WATERS ARE NOT EASILY POLLUTED, BUT ONCE THIS HAPPENS, THEY'RE DIFFICULT TO CLEAN. THIS PROCESS OF CLEANING THE AQUIFERS IS VERY EXPENSIVE AS WELL. PREVENTION IS ESSENTIAL MAINTAIN THESE AQUIFERS UNPOLLUTED.

Les aigües subterrànies són una de les principals fonts de subministrament per a ús domèstic i per al reg en moltes parts d'Espanya i del món. A Espanya Una part de l'aigua s'usa a les ciutats i la indústria i L'altra part s'usa en agricultura. En molts llocs en què les precipitacions són escasses i irregulars però el clima és molt apte per a l'agricultura són un recurs vital i una gran font de riquesa, perquè permeten conrear productes molt apreciats en els mercats internacionals. Les aigües subterrànies solen ser més difícils de contaminar que les superficials, però és mes difícil d'eliminar. Succeeix açò perquè tenen un ritme de renovació molt lent. El temps mitjà de permanència de l'aigua en els rius és de dies, en un aqüífer és de centenars d'anys, la qual

cosa fa molt difícil el seu purificació. L'explotació incorrecta de les aigües subterrànies origina diversos problemes. Moltes vegades la situació s'agreuja pel reconeixement tardà que s'està deteriorant l'aqüífer, perquè com l'aigua subterrània no es veu, el problema pot tardar a fer-se evident. En els llocs en què les precipitacions són escasses els aqüífers es van carregant d'aigua molt lentament i si es consumeixen a un ritme excessivament ràpid, s'esgoten. Quan es produeix explotació intensiva, sequera o altres causes es van disminuint el nivell de l'aigua continguda en l'aqüífer es deriven problemes ecològics. Quan aquests aqüífers es troben en la costa, en anar buidant-se d'aigua dolça, van essent


Revista Riu Sec 2008

envaïts per aigua salada i l'aigua queda inutilitzada per a l'ús humà. A la costa Mediterrània espanyola tots els aqüífers estan afectats per aquest problema i necessiten una millora urgent de la seua explotació o dels seus sistemes de control i, en molts casos,és imprescindible permetre que es recarreguen d'aigua abans de seguir explotant-los.

Planeta Terra nº12

aigua contaminada i quins no. Pot succeir que un lloc relativament pròxim al focus contaminant tinga aigua neta, perquè el corrent subterrani allunya el contaminant d'aquell lloc i a l'inrevés. La contaminació provocada per: •

difusa

sol

estar

Ús excessiu de fertilitzants i pesticides en l'agricultura o en les pràctiques forestals.

Hi ha dos tipus de processos contaminants de les aigües subterrànies: els "puntuals" que afecten zones molt • Explotació excessiva dels aqüífers localitzades, i els "difusos" que que facilita que les aigües salines provoquen contaminació envaïsquen la dispersa en zones àmplies, zona d'aigües en les que no és fàcil dolces, per “AQUESTA CONTAMINACIÓ identificar un focus principal. desplaçament de ENS AFECTA A NOSALTRES DE la interfase entre Activitats que solen provocar MOLT PROP PER EXEMPLE A els dos tipus contaminació puntual són: L'AIGUA DE CASA, DE L’AIXETA d'aigües. O SIMPLEMENT D'ALGUN POU • Lixiviats d'abocadors de DE LA ZONA” Aquest tipus de residus urbans i fugues contaminació pot d'aigües residuals que provocar situacions s'infiltren al terreny. especialment • Lixiviats d'abocadors industrials, preocupants amb el pas del temps, en erosions de mines, dipòsits de anar carregant-se de contaminació zones residus radioactius o tòxics mal molt extenses de forma lenta però aïllats, gasolineres amb fugues en els contínua. seus dipòsits de combustible, etc. Els aqüífers tenen una certa capacitat d'autodepuració, major o menor segons • Pous sèptics i acumulacions de purins el tipus de roca i altres característiques. procedents de les granges. Les substàncies contaminants es filtren, Aquest tipus de contaminació sol ser més es dispersen i també són neutralitzades, intensa junt amb el lloc d'origen i es va oxidades, reduïdes o pateixen altres diluint en allunyar-nos. La direcció que processos químics o biològics que les segueix el flux de l'aigua del subsòl degraden. D'aquesta manera l'aigua va influeix de forma molt important per a netejant-se. determinar quins llocs dels pous tindran


Revista Riu Sec 2008

És molt importants tenir en compte que les possibilitats de depuració en l'aqüífer són limitades i que el millor mètode de protecció és la prevenció. No contaminar, controlar els focus de contaminació per a conèixer bé els seus efectes i evitar que les substàncies contaminants arriben a l'aqüífer són els millors mètodes per a poder continuar gaudint d'ells sense problemes. Quan un aqüífer està contaminat i cal netejar-lo el procés és molt difícil i molt car. S'han usat procediments que extrauen l'aigua, la depuren i la tornen a injectar al terreny, però no sempre són eficaços I consumeixen una gran quantitat d'energia i de diners. La reacció dels aqüífers davant la contaminació que reben pot ser efectiva al principi, però no és indefinida, i moltes vegades és reversible: les substàncies

Planeta Terra nº12

precipitades o retingudes són després redissoltes o alliberades. Aquesta contaminació afecta per exemple a Las Tablas de Daimiel, parc Nacional situat en La Mancha format per zones humides molt riques en aus. L'explotació creixent per a usos agrícoles d'aqüífer que nodreix d'aigua al parc ha fet que en els anys de poques pluges grans àrees de les Tablas es queden sense aigua. Aquesta contaminació ens afecta a nosaltres a Castelló, per exemple a l'aigua de casa, de l’aixeta o simplement d'algun pou de la zona. BIBLIOGRAFIA <http://web.usal.es/javisan/hidro/bibliografia.htm>

Alejandro Centelles, Carolina Emili, Mª Ángeles Valverde i Sergio Fabra. Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de l’ESO.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

ABOCADORS INCONTROLATS: ELS SEUS EFECTES RECINTES IL·LEGALS PERILLOSOS PER A LA SALUT I L'EQUILIBRI MEDIAMBIENTAL Débora Moliner, Cristian Godoy, Cristina Sánchez -

ILLEGAL RUBBISH DUMPS ARE HAZARDOUS TO HUMAN HEALTH AND ENVIRONMENTAL BALANCE. THEIR PRESENCE IS SYNONYMOUS WITH RATS, INSECTS, FIRES AND MORE. THEY ARE RESPONSIBLE FOR GLOBAL WARMING.

Els abocadors incontrolats són recintes il·legals perillosos per a la salut humana i per a l'equilibri mediambiental. Són un risc per a la salut pública, un focus de contaminació per a l'aigua i l'aire, a més d'un cúmul d'incomoditats per a la ciutadania. El seu segellat i control s'ha convertit en un objectiu per a les institucions, que s'han proposat la seua eradicació total i la recuperació dels espais que ocupaven, en part, perquè ja són recintes il·legals susceptibles de ser perseguits per la Llei. Però, com se segellen aquestes infraestructures? Quines tendències s'imposen en la gestió dels Residus Sòlids Urbans (RSU)? A Espanya ja s'han posat en marxa algunes experiències orientades a valorar i minimitzar els rebutjos.

Fins fa no molts anys el costum parlava d'utilitzar abocadors incontrolats als afores de les localitats per a eliminar bona part dels residus sòlids que es produïen, sobretot, en poblacions petites i mitjanes La seua presència és sinònim de focus de rosegadores i d'insectes, de perill de combustió i d'incendis forestals, d'emissió a l'atmosfera de gasos contaminants i males olors, degradació de sòls, contaminació d'aqüífers i aigües superficials, i de degradació del paisatge. A Espanya, es generen cada any 44,8 milions de tones de RSU, dels quals, el 31,28% és abocament de forma incontrolada, el 48,97% "controlada", el 14,80% es composta i el 4,95% s'incinera (MOPT, 1991).


Revista Riu Sec 2008

Als abocadors, es produeixen reaccions químiques i biològiques entre els constituents de la matèria orgànica i inorgànica. Els productes tòxics resultants són arrossegats per l'aigua de la pluja (lixiviats) contaminant el sòl i les aigües subterrànies, o emesos a l'atmosfera (en forma de gasos) contaminant l'aire. Quan els fems s'aboquen directament al mar, normalment a través de penyasegats, es produeix la degradació de l'ecosistema marí. Els abocadors ocasionen contaminació ambiental (aire, terra i aigua), efectes perjudicials sobre la salut pública (per la contaminació ambiental i per la possible transmissió de malalties infeccioses pels rosegadores que els habiten), degradació del medi marí i impacte paisatgístic. A més, suposen un malbaratament de recursos i d'energia que podrien aprofitar-se i d'un espai, que ja no podrà ser recuperat.  CONTAMINEN L’AIRE

Planeta Terra nº12

Altres gasos emesos als abocadors són el clorur de vinil, benzè, tricloroetilè i clorur de metil ,d'efectes tòxics o cancerígens. Durant els incendis accidentals o provocats s'alliberen a l'atmosfera substàncies altament tòxiques com les dioxines, en cremar productes clorats, en especial els plàstics de clorur de polivinil (PVC) d'ampli ús (envasos d'aliments i begudes, embalatges, joguets, canonades, etc.). Com a conseqüència de la combustió dels productes clorats, s'emet també àcid clorhídric, que ocasiona afeccions respiratòries i irritació de les mucoses.  SÒL I AIGÜES SUBTERRÀNIES Els lixiviats arrosseguen les substàncies tòxiques produïdes a l'abocador. L'Agència de Medi Ambient d’EUA (USEPA) ha analitzat fins a 200 composts diferents presents en els lixiviats als abocadors de residus sòlids urbans. Alguns com a clorur de vinil, clorur de metil, tetraclorur de carboni, clorobenzens (dels que destaca l’hexaclorobenzè, per la seua toxicitat) i arsènic són substàncies cancerígenes.

El gas metà, resultant dels processos de fermentació anaeròbica (en absència d'oxigen) de la matèria orgànica suposa el 50% “HI HA BONES EVIDÈNCIES de les emissions de TEÒRIQUES I PRÀCTIQUES QUE gasos produïdes als ELS COMPONENTS TÒXICS QUE abocadors. És un gas ES LLANCEN ALS ABOCADORS explosiu i causant dels AMB QUASI SEGURETAT incendis accidentals que EMIGRARAN D'AQUESTS es produeixen als DIPÒSITS AL MEDI” abocadors. Aquest gas i

Igual que la resta de les substàncies organoclorades, són persistents i bioacumulatives en totes les anelles de la cadena tròfica.


Revista Riu Sec 2008

El plom, cadmi i el mercuri són metalls pesats presents en els lixiviats dels abocadors. El plom procedeix principalment de les bateries dels cotxes i d'aparells electrònics, plàstics, vidre, ceràmica, pigments, etc. El plom ocasiona lesions cerebrals en els xiquets i hipertensió arterial en adults. El mercuri produeix lesions renals i neurològiques.

Planeta Terra nº12

marines, que confonen els plàstics amb les meduses, component fonamental de la seua dieta. Això els provoca obstruccions intestinals i fins i tot, la mort. De la mateixa manera, algunes aus queden atrapades per plàstics que els ocasionen laceracions, estrangulacions i poden provocar-los la mort.

Els abocadors "controlats" són dipòsits de Les fonts de cadmi i residus en què se mercuri són "garanteix" que els fonamentalment les líquids de lixiviació no “LA CONTAMINACIÓ DE piles. El cadmi, a més, es contaminaran el sòl o les L'AIGUA DELS POUS I DELS troba en els aparells aigües subterrànies; per a AQÜÍFERS TÉ CONSEQÜÈNCIES electrònics, plàstics, etc.; això, han de disposar de PERJUDICIALS PER A LA SALUT produeix lesions renals i HUMANA I DEGRADEN EL MEDI sistemes de recollida dels hepàtiques. lixiviats per a ser tractats MARÍ” posteriorment. No La contaminació de obstant, la realitat és l'aigua dels pous i diferent. Els abocadors aqüífers té conseqüències perjudicials per suposadament controlats tenen fugues a la salut humana i degraden el medi de gasos i de lixiviats. Segons la USEPA. marí. Hi ha bones evidències teòriques i  L’ABOCAMENT A LA MAR pràctiques que els components tòxics que es llancen als abocadors amb quasi A través de penya-segats com seguretat emigraran d'aquests dipòsits al l'escandalós exemple de Horcas medi ambient. Coloradas, a Melilla és una pràctica habitual en les costes espanyoles. Entre un 45% i un 80% dels objectes flotants trobats a la mar Mediterrània són plàstics. La seua ingestió, directa o indirecta, per part dels organismes marins és un dels principals problemes que ocasionen. Els plàstics tenen un greu impacte en la vida marina. Alguns animals els ingereixen per error, com les tortugues

 EL NOSTRE ENTORN Les prescriptives de futur, en el que al medi ambient es refereix són poc clares. Malgrat els canvis econòmics i polítics, l'interès i la preocupació pel medi ambient encara és important.

La qualitat de l'aire ha millorat, però estan pendents de la solució i


Revista Riu Sec 2008

requereixen una acció coordinada amb els problemes de la pluja àcida, els clorofluorocarbons, la pèrdua d'ozó i l'enorme contaminació atmosfèrica de l'est d'Europa. Mentre no disminuïsca la pluja àcida, la pèrdua de vida continua als llacs i corrents del nord, pot veure's afectat el creixement de la pressió sobre el medi ambient. La infiltració de residus tòxics als aqüífers subterranis i la intrusió d'aigua salada als aqüífers costaners d'aigua dolça no s'ha interromput. Als nostres barris podem veure restes d’obra por culpa de la crisi, runes...Hi ha molts escampats on indigents fan fogueres (normalment) i a vegades cremen plàstics i altres substàncies nocives per a ells i per al medi ambient En el nostre entorn més immediat el que més destaca les olors insuportables que comporten, també nombrosos insectes que habiten als abocadors incontrolats i una mala imatge del paisatge: impacte paisatgístic.

Planeta Terra nº12

BIBLIOGRAFIA ENCARTA 2005. Biblioteca de consulta Microsoft. EL PAÍS. La quema incontrolada de basuras puede ser causa importante de contaminación atmosférica: <http://www.elpais.com/articulo/madrid/MADRI D/MADRID_/MUNICIPIO/quema/incontrolada/bas uras/puede/ser/causa/importante/contaminacion /atmosferica/elpepuespmad/19800831elpmad_1/ Tes> CONSUMER EROSKI: <http://www.consumer.es/web/es/medio_ambie nte/urbano/2005/06/28/143278.php> EN BUENAS MANOS. Los vertederos, fuente de contaminación: <http://www.enbuenasmanos.com/articulos/mue stra.asp?art=232 WIKIPÈDIA. Vertedero: <http://es.wikipedia.org/wiki/Vertedero>

Débora Moliner, Cristian Godoy i Cristina Sánchez. Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de l’ESO.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

LA DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ LA CAPA D’OZÓ ES TROBA A L’ESTRATOSFERA, ENTRE 15 I 50 KM SOBRE NOSALTRES Daniel Georghe, Miguel Guillamón, Raúl León, Sebastian Bedelean -

THESE GASES ARE PRODUCED ON EARTH AND REACH THE STRATOSPHERE TO PRODUCE THE HOLE IN THE OZONE LAYER. IT IS THREATENED BY EMISSIONS OF ALL INDUSTRIAL ACTIVITY. TO PROTECT THE OZONE LAYER WE MUST REDUCE THE USE OF CHEMICALS THAT DESTROY IT.

La contaminació del medi ambient s'ha anat agreujant fins a adquirir enormes proporcions quant a la seua intensitat i extensió. Es va iniciar amb aglomeracions humanes a les ciutats, es va intensificar amb el desenvolupament industrial i posteriorment amb l'explosió demogràfica. La forma més coneguda de contaminació és l'ozó o núvol fotoquímic (smog). L'ozó de l’estratosfera exerceix una funció benèfica, protegint-nos dels raigs ultraviolats però a nivell de la superfície és un seriós contaminant. La pols, la radiació solar i la humitat de l'aire intervenen en la formació dels composts tòxics i els residus de les explosions naturals. Les principals fonts emissores de la contaminació ambiental: vehicles automotors, fabriques diverses, incendis forestals, descomposició de matèria orgànica, plantes termoelèctriques d'alta temperatura, maquines de combustió interna, fum de

cigarrets o fàbriques de bateries per a automòbils. La radiació ultraviolada que arriba fins nosaltres per culpa de la destrucció de la capa d'ozó afecta especialment les plantes. Les plantes són la base de la producció d'aliment. La disminució de la capa d'ozó ha provocat perdudes de fitoplàncton , que també és la base de producció d'aliment dels animals marins. La seua cadena alimentaria ha sigut afectada i això fa que moltes espècies s’extingisquen. Aquests fets afecten la fauna i la flora de la nostra comunitat i també ens afecta econòmicament.  ZONES MÉS AFECTADES Amb una extensió semblant a Europa continua preocupant la comunitat científica perquè segueix creixent malgrat que els CFC van ser prohibits en 1987, i és que la seua acumulació en l’atmosfera continua produint danys. El sud de Xile i d’Argentina són ja les zones més


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

afectades per la desaparició daquest paraigües natural.

Les molècules de clorofluorocarbonis (CFC) llançades a l’atmosfera per l’ésser humà (gasos de cotxes, laca, dissolvents,  DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA congeladors) són trencades per la radiació ultraviolada en arrancar el clor. La capa d’ozó es troba entre 15 i 50 km Aquest àtom, el clor, es combina amb la (estratosfera) sobre la superfície de la primera molècula d’ozó Terra. L’ozó es composa que es troba i la per 3 àtoms d’oxigen. En destrueix una i altra rigor no existeix un forat. “AQUESTA RADIACIÓ POT vegada. Un àtom de clor Des de mitjans dels anys PRODUIR-NOS DANYS QUE pot destruir 100.000 70 s’ha observat entre VAN DES DE CONJUNTIVITIS A molècules d’ozó. Sols agost i novembre que la CÀNCER DE PELL” quan es roba amb altre capa de gas es redueix, compost que el amb una zona estreta neutralitza frena l’atac. que el delimita, amb fonts gradients separant aquests baixos valors, d’un entorn amb alta concentració de gas. Es parla de forat quan hi ha menys de 220 DU (Unitats Dobson, kg/m3) d’ozó entre la superfície i l’espai. Es denomina forat d’ozó o forat en la capa d’ozó a la zona de l’atmosfera terrestre on es produeixen reduccions anormals de la capa, fenomen anual observat durant la primavera en les regions polars i que és segut de la recuperació durant l’estiu. Els sistemes de mapeig per satèl·lit mostren la seua configuració circular o ovoïdal, on va sorgir l’associació amb un forat a través del qual incideix amb menys accentuació la radiació UV en les bandes que filtra l’ozó.

La reducció de la capa impedeix que l’atmosfera absorbisca la radiació ultraviolada. Aquesta radiació pot produir-nos danys que van des de conjuntivitis a càncer de pell, per això és important quan anem a la platja que ens posem protector solar; també poden afectar el creixement de les plantes i del fitoplàncton (vital per a les cadenes alimentàries marines) BIBLIOGRAFIA <http://www.pla.net.py/enlaces/cnelm/980617/cap

ozon.htm> <http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_ozo

no>

Daniel Georghe, Miguel Guillamón, Raúl León i Sebastian Bedelean. Laboratori de Biologia i Geologia. 3r de l’ESO.


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

IDEAS PARA UN MUNDO MEJOR Que todos tuviesen una casa para no dormir por las calles (Denysa, 2ºB)

Un instituto sin peleas, donde se pueda estudiar tranquilamente (Emanuel, 2ºC)

Crear carburantes ecológicos con el medio ambiente (Rubén, 2º B)

Que no haya pederastas ni maltratos a los pequeños o las mujeres (A.Jorge, 2ºC)

Que no se fuera al colegio, que en tu casa tuvieras un ordenador con cámara y los profesores desde su casa nos dieran clase (George, 2º B)

Que hubiera más médicos y hospitales (Andrea, 2ºC) Estar en paz con otros países (José Ángel, 2ºC)

Crearía máquinas desaladoras (Javier V., 2º B) Que no hubiese hambre en el mundo (Sergio B., 2ºA) Que fabricaran más coches con energía solar y que los pusieran más económicos (Dani, 2º B) Si la gente fuera más amable disminuiría la violencia e iría sin miedo por la calle (Isabel I., 2ºA) Reducir la emisión de CO2 en los coches (Moisés, 2º B) Deberían plantar muchos más árboles y plantas y no tendríamos que Si no tiraran petróleo ni vertidos al mar, estaría más limpio malgastar tanta agua (Sonia, 2ºA) (Javier L., 2º B) Que las escuelas e institutos estuvieran en mejores estados En vez de invertir el dinero en cosas sin sentido, podían fabricar (Jesús A., 2ºA) colegios e institutos para la educación de los jóvenes (Fifí, 2º B) Respetar el protocolo de Kioto porque es la única forma de que la Se prohibiría decir tacos (Lorena, 2º B) capa de ozono no se rompa (Javi V., 2ºA) Que haya más oportunidad de préstamos para montarte una microempresa (Álvaro, 2º D)

Podemos dar las cosas que no necesitamos para los más pobres, como ropa, comida, etc. (Emeka, 2ºA)

Pensar en la pobreza que hay en muchos países y ser mucho más solidarios (Lina Marcela, 2º B)

Igualdad de nacionalidades, porque nadie se sentiría mal por tener que emigrar a otro país (José Ángel, 2ºA)

No gastar tanta agua (Carlos, 2º B)

Cambiaría los coches porque son los que más contaminan (Melani, 2ºA)

Utilizar más la bicicleta o el autobús (Sandra, 2º B) No dejarse la luz encendida (Cristina M., 2ºA) Que no tuviéramos nacionalidad, porque las nacionalidades sólo crean guerras y conflictos (David M., 2º B)

Que haya menos violencia en las calles y menos violencia de género (Alejandro, 2ºA)

No tirar basura en la calle ni en el mar (Ander, 2º B) Habría que reciclar más y poner más contenedores de reciclaje (Raúl, 2º B) Que todos estudiáramos un poco más (Adrián S., 2º B)

En los parques que hagan sitios para los perros, para que hagan sus necesidades (Tamara, 2ºA) Concienciar a la gente dando charlas sobre lo que pasará en el futuro si no reciclamos ni somos ecológicos, empezando dentro de casa utilizando menos energía (José C., 2ºA)

No talaría árboles (Adrián G., 2º B) No usaría el coche para ir a sitios cercanos (Mohammed, 2º B) No deberíamos tratar mejor o peor a una persona por su color de piel (Michael, 2º B)

Podríamos ayudar a países subdesarrollados a recuperarse o evitar que muera gente de hambre (Rebeca, 2ºA) Regular la salida de humos de las fábricas (Antoni, 2ºA)

Que no haya armas (Vicente, 2º D)

Que no hubiesen tantas drogas que enganchan a los jóvenes (Ana A., 2ºA)

Hacer una ley para no matar tantos animales (Laurentiu, 2º D)

Podrían hacer coches que funcionen con agua (Omar, 2ºA)

El mundo sería mejor si todos los hombres tuviesen trabajo fijo (Marta B., 2ºC)

Cambiaría algunos inventos para que no contaminaran tanto (Carlos G., 2ºA)

Que no haya violencia ni injusticia y siempre haya paz (Euskary, 2ºC) Que no hubiese tanta delincuencia, más seguridad, menos racismo (Patricia, 2ºA) Que la gente no tire tantas cosas al suelo (Yeiza, 2ºC) Que la gente se respeten los unos a los otros (Samuel, 2ºC)


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

¿QUIERES SER UN LEÓN?

PUES...

PREPÁRATE Y LEE Invitamos a todo el alumnado del IES BOVALAR a participar en el

III CONCURSO LECTURA DEL AÑO. Queremos encontrar el libro que más os guste de todos los que vais a leer durante este curso. Los libros que buscamos deben ser lecturas de ficción (novela, poesía o teatro), escritas en castellano, que los alumnos hayáis leído durante el curso escolar 2008-2009 (incluido el verano del 2008) y que os hayan resultado especialmente atractivas y dignas de recomendación al resto de sus compañeros. Para ello, ya podéis ir preparando vuestras fichas de lectura para que no se os olviden los libros que leéis. La fase de concurso con la recogida de papeletas de votación se realizará a finales del mes de mayo de 2009. Podrán participar todos los estudiantes del centro y entre todos los participantes se sortearán lotes de libros. Al final del concurso, publicaremos la lista de los libros más votados y el nombre de los ganadores. Esperamos vuestra participación. 22


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

EL MEGALECTOR RECOMIENDA: Para 1º de ESO: LINDO, Elvira: Pobre Manolito. Ed. Alfaguara. VARIOS AUTORES: La rosa de los vientos. Antología poética. Ed. Vicens-Vives. GALLEGO, Laura: El valle de los lobos. Ed. SM. GALLEGO, Laura: La maldición del maestro. Ed. SM. GALLEGO, Laura: La llamada de los muertos. Ed. SM. GALLEGO, Laura: Fenris el elfo. Ed. SM. Para 2º de ESO: GÓMEZ CERDÁ, Alfredo: Eskoria. Ed. SM. BRUNVAND, Jan Harold: Tened miedo... mucho miedo. Ed. Debols!llo. PIEDRAHITA, L: Un cacahuete en una piscina, ¿sigue siendo un fruto seco? Punto de Lectura SIERRA I FABRA, Jordi: La piel de la memoria. Ed. Edelvives. SWINDELLS, Robert: Calles frías. Ed. Bruño. VARIOS AUTORES: Raíz de amor. Antología poética. Ed. Alfaguara. Para 3º de ESO: PIEDRAHITA, Luis: ¿Cada cuanto hay que echar a lavar un pijama?. Ed. Punto de lectura. SIERRA I FABRA, Jordi: Donde esté el corazón. Ed. Edebé MALLORQUÍ, César: El último trabajo del señor Luna. Ed. Edebé MUÑOZ PUELLES, Vicente: La foto de Portobello. Ed. Edelvives. SANTOS, Care: Laluna.com. Ed. Edebé Para 4º de ESO: SANTOS, Care: El anillo de Irina. Ed. Edelvives. SCHMITT, Eric-Emmanuel: El señor Ibrahim y las flores del Corán. Ed. Obelisco. TRAPIELLO, Andrés: Los amigos del crimen perfecto. Ed. Booket. BRADBURY, Ray: Fahrenheit 451. Ed. Debols!llo. Para 1º de Bachiller: PÉREZ-REVERTE, Arturo: El caballero del jubón amarillo. Ed. Punto de lectura. SHARPE, Tom: Wilt. Ed. Anagrama. HUXLEY, Aldous: Un mundo feliz. Ed. Debols!llo. MARTIN, George R.R: Canción de hielo y fuego. Ed. Gigamesh. Para 2º de Bachiller: MORO, Javier: Pasión india. Ed. Debols!llo. SARAMAGO, José: Ensayo sobre la ceguera. Ed. Punto de lectura. LLAMAZARES, Julio: La lluvia amarilla. Editorial Booket. SÁBATO, Ernesto: El túnel. Editorial Booket. PUEDES ENCONTRAR TODOS ESTOS LIBROS EN

LA BIBLIOTECA DEL IES BOVALAR 23


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

COLABORADORES PLANETA TIERRA Y CENTROS ASTURIANOS Javier Álvarez García Presidente Centro Asturiano de Castellón Los Centros Asturianos son asociaciones de colectividades básicamente integradas por personas oriundas del Principado de Asturias, diseminadas por todo el planeta, que vieron en el asociacionismo, una salida mejor a los problemas que se presentan en esta vida. Los asturianos, debido a la orografía de su tierra poca apta para el trabajo agrícola, una riqueza en minerales escasa y una industria pesada fuerte, pero sin un tejido empresarial adecuado, salvo pequeños intervalos del pasado siglo XX, se vieron obligados a una dolorosa diáspora de capital humano, por todo el planeta Tierra. Estas migraciones, siempre buscaron aquellas oportunidades imposibles de conseguir en el Principado y por ello ya a finales del siglo XIX, se observó un flujo importante de asturianos hacia Madrid, siendo famosos el gremio de serenos, que provenían casi en su totalidad del suroeste asturiano, concretamente de Cangas del Nancea y que fundaron el centro Asturiano más antiguo, que conste como datado, en el año 1875, como es el centro Asturiano de Madrid. Posteriormente los asturianos buscaron fortuna en el continente Americano y en el primer tercio del siglo pasado, se diseminaron por Argentina, Cuba, Uruguay, EEUU, Chile, Paraguay, etc, etc. Concretamente los centros asturianos de La Habana y Buenos Aires, llegaron a tener censados más de 110.000 socios cada uno, allá por los años 20. Hoy en día, sus sedes son auténticos edificios emblemáticos de sus respectivas ciudades, siendo concretamente el de la Habana, la actual Biblioteca Nacional, después de la expropiación ejecutada por la revolución cubana del año 1958. Estos Centros asturianos, disponían de hospitales propios, colegios, guarderías, siendo auténticos baluartes de la cultura tradicional asturiana. En la década de los 60/70, el flujo emigratorio se dirige a Europa ( Alemania, Francia, Suiza y Bélgica), siendo sus trabajos preferentes los de la minería. Actualmente la emigración asturiana se dirige a las grandes ciudades españolas y al arco mediterráneo, donde las expectativas laborales son mejores. A esta fecha 300.000 asturianos residimos fuera de Asturias, es decir 1/3 de la población de hecho. Concretamente en la provincia de Castellón, residimos 999 asturianos. En este planeta llamado Tierra, 75 Centros Asturianos, intentan no olvidar, que un día sus antepasados emigraron de una bonita tierra norteña en busca de nuevos horizontes y mejores posibilidades. Cientos de miles de asturianos, sufrieron este calvario y los Centros Asturianos, sirvieron para mitigar esta penosa situación. Sirvieron para mantener vivo, una forma de ser y una forma de vivir, de la cual nos sentimos orgullosos. Desde Melbourne, Sydney y Pekín, Buenos Aires, La Habana ó Montevideo, Berna, Bruselas o Laussane, Madrid, Sevilla ó Castellón, México Df, Tampa ó New York, Rosario, Asunción ó Mar del Plata, etc. etc, formamos una red en este planeta tierra, una red solidaria, donde un asturiano nunca esta solo. 24


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Para finalizar y como curiosidad, nuestro himno mundialmente conocido, el ASTURIAS PATRIA QUERIDA, data del año 1929, cuando un emigrante asturiano en Cuba, redactó esas estrofas que hoy conocemos todos. Como el son cubano, no encajó mucho, la música de nuestro himno proviene de la región de Silesia, actual Polonia, donde unos mineros Polacos que habían trabajado en la cuenca minera asturiana, adaptaron la letra cubana a su música. Como pueden observar el himno de Asturias es el himno de la emigración. Es el himno global del planeta Tierra.

A todos los que formamos este Planeta Tierra, desear lo mejor para todos y cuando tengan oportunidad de viajar, sepan que en todo el planeta y en los cinco continentes, hay Centros Asturianos, en los cuales nadie es forastero. El Centro Asturiano de Castellón, uno de los más noveles, data de 1992, y nos sentimos orgullosos de pertenecer a la FICA (Federación Internacional de Centros Asturianos), donde estamos agrupados 75 colectividades asturianas de todo el Planeta Tierra

Blog de la Policia Local de Castelló

25


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

PASATIEMPOS Por David RUIZ 1r. B 1.- Cuerpo celeste que orbita alrededor del Sol. 2.- Compuesto formado por dos átomos de hidrógeno y uno de oxígeno. 3.- Círculo imaginario trazado en la esfera de la Tierra y que es paralelo al Ecuador. 4.- Mitad de la superficie de la esfera terrestre, dividida por el Ecuador 5.- Círculo formado por la intersección de la esfera terrestre con un plano imaginario perpendicular al eje de rotación de la Tierra. 6.- Punto cardinal del horizonte, que está frente a un observador a cuya derecha esté el oriente. 7.- Circunferencias menores paralelas al Ecuador 8.- Plano perpendicular al eje de rotación de un planeta y que pasa por su centro.

26


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Después de una compleja selección en la que muchos alumnos han votado a sus preferidos, ya tenemos una mascota para la revista del centro.

Se trata de un

murciélago y se llama

aboBat

En los próximos meses, no olvidéis visitar el blog de la revista http://revistariusec.blogspot.com PARTICIPA 27


Revista Riu Sec 2008

Planeta Terra nº12

Y EL PRÓXIMO NÚMERO ESPECIAL

ASTRONOMÍA PARTICIPA YA EN LA REVISTA MANDA TUS ARTÍCULOS A revistariusec@gmail.com

Profile for profedeprensa

Revista Riu Sec nº 12 Planeta Terra  

Revista del IES Bovalar de Castellón -España- http://revistariusec.blogspot.com Red. Toni Solano

Revista Riu Sec nº 12 Planeta Terra  

Revista del IES Bovalar de Castellón -España- http://revistariusec.blogspot.com Red. Toni Solano

Advertisement