Issuu on Google+

Un dia a la platja


De sobte veuen un cranc vermell córrer per la sorra arrossegant una mena de bossa. Els tres se’l miren, però no li fan massa cas . En Nil s’adona que el cranc ha perdut una cosa. En mig de la sorra hi ha una espècie de forquilla estranya. Sense pensar i sense dir res corre darrera el cranc.


Quan en Pol i l’Abril se n’adonen, en Nil corre per la sorra qui sap a on. - Abril mira, on va en Nil? - No ho sé! Corre seguim-lo!


En Nil corre darrera el cranc i de cop el perd entre unes roques. S’ acosta i veu mig amagat un castell de sorra enorme. Al veure que el cranc entra, ell el segueix.


I arriba a una sala molt i molt gran, amb una cadira gegantina al mig. S’amaga en un racó i observa què passa davant seu. - Rei Neptú, ja sóc aquí, perdoneu el retard, però ja sap que les corrents marines són molt complicades. - Si Sebastià i tu una mica desastre! Has dut totes les coses?


Mentre el cranc i el rei Neptú parlen algú crida a en Nil. -Nil! Nil! - Pol! Mira que he trobat! Això si que és un castell! - Què fas aquí! Que pot ser perillós - va dir l’Abril. -Que no!! Mireu, és molt divertit!

macarrons...


Tots tres tornen a escoltar la conversa. - Sebastià!! Com pots ser tan desastre! - Jo majestat... - Tu res!! No vull excuses! Vull que trobis el meu trident!

En Pol se n’adona que en Nil porta una cosa a les mans. -Nil! Deu ser això el que busquen! -Que no! Ha dit alguna cosa d’un trident, i això és una forquilla, com la de menjar macarrons! -Nil tu sempre tens gana! I té raó en Pol! Això és un trident, li hauríem de donar al cranc perquè no el renyin - va dir l’Abril. - Si, teniu raó - diu en Nil - Li hem de donar, però a mi em fa por! Els tres es posen a discutir a veure qui s’atreveix a donar-li la forquilla al cranc, quan de cop escolten una veu.


I des d’aquell dia, cada vegada que en Nil es banyava, la seva banyera es convertia en un petit oceà.



conte-personalitzat-den-nil