Issuu on Google+

é ú

ç à ó FOTO: el coordinador general del PRE, Ramiro Gil, clausura el congrés (JAIME BLANCO)


EDITORIAL

03

Valoració del Segon Congrés del PRE

NOTÍCIA DEL MES

04

Crònica del Congrés

AGRUPACIONS

05

Nova executiva del PRE i ‘Jaque al Rey’

OPINIÓ

07

Articles dels companys del PRE i ALTER

ENTREVISTA

09

Daniel Fernández Abella, secretari de comunicació d’ALTER Madrid

SEGUEIX-NOS A: Partit Republicà d’Esquerra @PRE_Republicans www.pre.cat


RAMIRO GIL Coordinador general del PRE

A

quest mes d'octubre hem celebrat el nostre segon congrés ordinari, fent balanç d'aquests cinc darrers anys de treball, i analizant les perspectives de futur i reptes que haurem d'afrontar com a partit. Voldria agraïr primer de tot la confiança dipositada en mi per tots els companys i en el meu equip, amb el qual em sento orgullós i honrat de poder treballar. També a totes les persones que creuen en nosaltres, els nostres amics, col·laboradors i simpatitzants i també aquells que ens voten, tots ells formen part d'aquesta gran família que és el PRE. I també, com no, als companys d'Alternativa Republicana (ALTER) de la resta de l'Estat que ens recolzen. Som conscients de la dificultat de defensar la via republicana federal a Catalunya avui en dia, quan sembla que els extrems nacionalistes tant per una banda com per l'altra capitalitzen el debat polític català, pero segueixo creient com el primer dia en la viabilitat del nostre projecte i en la necessitat de que la nostra veu es faci sentir, a les institucions i al carrer. Crec sincerament que aquest

any 2013 hem iniciat una nova etapa en la nostra trajectòria, la nostra federació amb el projecte d'Alternativa Republicana obre noves perspectives i ens permet comptar amb un reforç a nivell estatal més creïble. Els temps que corren són difícils, però nosaltres tenim clar que la nostra lluita és a llarg termini i que hem de tenir paciència per anar consolidant els nostres valors en la societat. Per això és necessari que seguim en la nostra tasca i que siguem bandera dels valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, de democràcia i d'ètica, sigui quin sigui l'escenari en el qual ens movem en un futur, sigui o no sigui la independència de Catalunya una realitat. Perquè, per damunt de tot, el PRE desitja un sistema polític económic i social alternatiu a l'estat liberal capitalista en el qual vivim, que està adoptant extrems neoliberals i antidemocràtics oposats als valors que defensem. En aquests anys que venen hem d'afrontar un repte difícil. Nosaltres no ens hem de deixar endur per modes ni per embranzides polítiques. Nosaltres tenim uns principis ferms i els defensarem amb serenitat i constància, costi el que costi. Per davant tenim escenaris polítics de molta rellevància: el desafiament sobiranista a Cata-

lunya, la pròxima successió del rei, la possible reforma de la constitució, el drama social i econòmic que ha provocat la crisi... I és en aquests moments en que els republicans de Catalunya hem d'estar atents i posicionar-nos amb tanta força com ens sigui possible. I malgrat sembli fora de les nostres possibilitats actuals, el PRE ha de fer un esforç per presentarse a la societat com una alternativa Republicana, Federal, d'esquerres i radicalment democràtica, seriosa, i amb un model de República i que permeti la justa convivència i autogovern de catalunya, la defensa de la seva llengua i identitat. Un model d’estat que, al contrari del que podria pensar molta gent, és totalment compatible amb la convivència en una República espanyola o ibèrica que respecti els seus pobles i recuperi els valors de la I i II repúbliques. En resum, el PRE ha de presentar-se com a referent del republicanisme democràtic d'esquerres i d'un projecte alternatiu de societat. Conscients de la necessitat del nostre projecte, en això seguirem treballant, aprenent i lluitant. Des d’aquest segon congrés les coses canviaran molt en el sí del nostre partit i esperem que suposi un punt d’inflexió, un trampolí que ens ajudi a saltar a cotes més altes.


Í

é

ç

El coordinador general del PRE, Ramiro Gil (a l’esquerra), presenta l’informe de gestió en la sessió matinal del congrés (JAIME BLANCO)

V

a ser un dia llarg, esgotador, ple de debats, d’argumentacions, de propostes i contrapropostes, de llargues converses sobre el que som i el que volem ser, de cóm hem d’actuar... Però va pagar la pena perquè va ser molt fructífer pels interessos del Partit Republicà d’Esquerra (PRE). La sala número 6 del Centre Cívic Les Mallorquines de Montgat va acollir l’esperat segon congrés del partit, celebrat en dues sessions i al llarg de gairebé tot el dia del dissabte 26 d’octubre. Hi havia molts temes a tractar i la sensació final va ser de plena satisfacció, amb el pressentiment de que estan per arribar nous i millors temps per a la formació en la seva lluita per la consecució de la Tercera República, la federal, democràtica i laica. En definitiva, la república dels ciutadans i ciutadanes.

Les portes del CC Les Mallorquines s’obrien a les 10 h per iniciar la sessió de matí. Amb una bona assistència d’afiliats i simpatitzants es va aprovar per unanimitat l’informe de gestió dels últims cinc anys presentat pel coordinador general, Ramiro Gil, que va destacar que, sota el seu punt de vista, la gestió ha estar “molt bona tot tenint en compte els pocs recursos del partit”. Tot seguit s’aprovava, també per unanimitat, l’informe econòmic presentat pel secretari de finances, Bernat Villar. El ponent va assenyalar que “ha estat un bon any econòmic” en la seva presentació. Després es van modificar els estatus per actualitzar-los als temps actuals i acabar de refermar els lligams i el compromís amb els companys d’Alternativa Republicana (ALTER). I per cloure la sessió matinal es va parlar sobre la comuni-

cació del partit i es va escollir la nova comissió executiva per als propers quatre anys (més informació a la pàgina següent). MÉS DEBATS, PERÒ EN OBERT Arribada la tarda el congrés va quedar obert al públic. Molta gent va deixar-se caure per la sala del congrés. La segona sessió va obrir-se amb la presentació de la memòria d’activitats del passat curs, però va ser el debat sobre la situació de Montgat i les possibles vies d’actuació el que va centrar tota l’atenció dels assistents. En un ambient de gran participació també es van realitzar altres propostes, especialment d’adhesions a moviments. Finalment, el coordinador general del PRE va cloure el congrés desitjant “un pròsper futur per al partit”.


é

E D’esquerra a dreta: Blanco, Martínez, Gil, Villar i Salguero. Falta Iglesias (ANTONIO ESPAÑOL)

U

n dels punts del congrés de Montgat va ser l’elecclecció d’una nova comissió executiva per als propers quatre anys. Els afiliats assistents la van escollir per unanimitat, mostrant d’aquesta manera una forta confiança en tots els seus membres. Tot i ser una executiva continuista, tal com va definir-la Ramiro Gil, presenta diverses novetats. El nombre de persones que la formen passa de quatre a sis, afegint la secretaria d’agrupacions locals i la vocalia de nous afiliats i simpatitzants a les que ja existien. A més, conté algunes cares noves i alguns membres que ja hi eren han passat d’una secretaria a una altra atenent a les necessitats personals i col·lectives de cadascú. SEGUEIX AL CAPDAVANT Els militants van ratificar Ramiro Gil com a coordinador general del partit. Gil, nascut a Barcelona l’any 1984 i professor de llengua anglesa i francesa, segueix en el càrrec des de

la refundació del PRE. També renova al seu lloc Juanjo Martínez, primer secretari del PRE Barcelona, com a secretari d’organització. I Bernat Villar és el tercer membre de l’executiva en renovar. El comptable barceloní continuarà al front de la secretaria d’administració i finances. Dues son les cares noves que entren a l’executiva del PRE. D’una banda, el regidor a Montgat Gabriel Salguero s’encarregarà de coordinar la política local des de la secretaria d’agrupacions municipals. I també hi ha canvis a la secretaria de comunicació. El químic nascut a Salamanca Luis Iglesias, primer secretari del PRE Tarragona, deixa el seu lloc per ocupar la nova vocalia de nous afiliats i simpatitzants. El substituirà Jaime Blanco, de 21 anys, natural de Mollet del Vallès i periodista de professió. Al final de l’elecció el secretari general electe va assenyalar que aquesta nova executiva “és continuista tot i haver-hi algunes petites novetats” ja que “estic orgullós del treball que fan pel partit i també de

l congrés de Montgat va ser també una ocasió per poder refermar, més si cap, el compromís i lligams de germanor amb Alternativa Republicana (ALTER), el partit de caire republicà i federalista fundat a Vallecas el passat mes de maig i que actuarà a tot l’estat espanyol. No podia ser d’una altra manera, ja que el PRE n’és un dels impulsors i en forma part com a partit federat, esdevenint la representació catalana de la formació. El PRE va consolidar el compromís amb els companys d’ALTER en la modificació d’estatuts, la part més llarga i que més debat va originar entre els militants. D’aquesta manera, la formació referma la bona sintonia que va haver-hi en el congrés fundacional celebrat a l’Ateneu Republicà del barri madrileny de Vallecas. També es van modificar alguns articles inicials, entre ells el referent a la raó de ser del partit. D’ara endavant, el PRE lluitarà per “instaurar la Tercera República Espanyola, federal i en defensa del ciutadà” i no “en defensa de les classes populars”, tal i com constava anteriorment des de l’últim congrés celebrat. NOVES SEGLES Reforçat, doncs, el compromís amb ALTER, el nom oficial del partit també es va actualitzar. Fins ara responia sota la denominació de Partit Republicà d’EsquerraIzquierda Republicana i sota les segles PRE-IR. Des del congrés de Montgat, el partit passarà a dir-se oficialment Partit Republicà d’Esquerra-Alternativa Republicana (PRE-AR).


ò è

E Els companys d’ALTER en un moment de la marxa (SEC. DE COMUNICACIÓ D’ALTER)

M

ai abans en la història d’aquest país s’havia produït una mostra de rebuig tan gran cap a la figura del Rei Juan Carlos de Borbón o, en general, cap a la Monarquia o la Família Reial. Per això, la convocatòria de la Coordinadora 25-S per assistir a la concentració Jaque al Rey es presentava com una oportunitat històrica de dir-li als Borbons que no són estimats o ho han deixat de ser. I ALTER, com a formació política republicana i antimonàrquica, no va fallar a la cita. ALTER havia donat suport prèviament a la concentració mitjançant un comunicat oficial en el qual deia que no reconeixia com a legítim “un Rei hereu i continuador del franquisme” i exigia “el dret a decidir de la ciutadania sobre l’Estat que volem” ja que “ens pertany a nosaltres i no a una classe política corrupta, inepta i còmplice”. D’aquesta manera cridaven a la mobilització popular contra el Rei i tot el que envolta a la seva figura. Els companys d’ALTER Madrid,

juntament amb els d’ALTER Segorbe (que havien viatjat el mateix dia en autobús) van estar entre els 8000 manifestants concentrats el passat 28 de setembre sota una pluja intensa. David Cobos, secretari general de la federació madrilenya, va mostrar-se satisfet en un comunicat posterior a la mobilització. En ell va agraïr l’assistència dels companys de Segorbe, a qui va qualificar com “els veritables herois del dia” i va admetre que el Jaque al Rey es tractava d’una jornada històrica. Cobos va confessar que seguiran treballant “per l’abolició de la Monarquia”. PRESÈNCIA A MÀLAGA Al seu torn, la federació d’Andalusia també va donar suport al Jaque al Rey amb un altre acte. El secretari general, Javier Sánchez Mota, va pronunciar a Màlaga un discurs reivindicatiu en el que va cridar a concentrar-se cada últim dissabte de mes “fins que el nombre de persones aconsellin augmentar la freqüència de concentracions”.

n el seu compromís de defensa de l’Estat del Benestar membres i agrupacions tant del PRE com de ALTER van assistir a les concentracions en defensa dels serveis públics i de qualitat que es van realitzar aquest últim mes. Les banderes republicanes s’han pogut veure al llarg de tota la geografia espanyola indicant que el col·lectiu hi és present. ALTER i PRE es van sumar a les diverses manifestacions i actes de la vaga educativa de tres dies que es va realitzar a finals del mes passat. Representants del PRE van ésser a la manifestació del passat 24 d’octubre que tenia com a punt de partida la Plaça Universitat. A la resta del país, les federacions de Madrid, València, Salamanca i Andalusia van deixar-se veure per les diferents concentracions programades. El partit havia donat suport prèviament a la vaga educativa mitjançant un manifest en el qual denunciava que “les polítiques dels governs monàrquics del PP i del PSOE han anat degradant successivament la qualitat del nostre ensenyament”, permetent d’aquesta manera “la presència d’ensenyament privat sufragat amb fons públics “ i mantenint, a més, “la presència de la religió també sufragada amb els diners de tots els contribuents”. El compromís d’ALTER envers l’educació fa que el partit critiqui que “no s’estan donant les capacitats suficients per formar ciutadans”. D’aquesta manera, l’única via de canvi passa per “una ruptura total amb l’actual model d’Estat postfranquista”, tal com es va indicar al manifest.


Ó

LUIS IGLESIAS (Tarragona) JUANJO MARTÍNEZ (Barcelona) Primer secretari PRE Barcelona

E

l pasado 13 de octubre la Conferencia Episcopal Española (CEE) decidió celebrar en Tarragona una masiva beatificación de “522 mártires cristianos” de la Guerra Civil Española. No deja de ser casual la fecha escogida, un día después de la “fiesta de la Hispanidad” y tampoco el hecho de que en el contexto político en que vivimos en las relaciones Cataluña-España se haya decidido celebrar en Cataluña. Tampoco parece casual que muchos grupos de ultraderecha y ultracatólicos hicieran un llamamiento para acudir en masa a Cataluña el fin de semana y asistir a la manifestación españolista en Barcelona el 12-O y la beatificación "de los 522 mártires de la persecución de los rojos”. Hasta aquí estas casualidades no parecen sorprendernos mucho. Lo que sí llamó la atención fue la asistencia de Artur Mas y varios miembros del gobierno de CIU. Pero este tampoco debería desconcertarnos en demasía en cuanto que CIU es el brazo político de la burguesía catalana, aquel mismo grupo social que mayoritariamente mostró su adhesión al Franquismo. Pero quiero quitarle protagonismo por una vez al Molt Honorable President y me centraré en la CEE. Esta misma jerarquía eclesiástica que ahora quiere beatificar a sus mártires es la misma que el 1 de abril de 1939 (fecha en que se publicó el último parte franquista de guerra) y a través del Papa Pío XII enviaba al dictador el siguiente telegrama: "Agradecemos deseada victoria católica. Hacemos votos por que este queridísimo país emprenda con nuevo vigor sus antiguas cristi-

anas". Franco y la Iglesia, el bando victorioso de la Guerra Civil, gestionaron la paz a su manera. Las fuerzas represivas del Estado daban fuerte a los “cautivos y desarmados rojos”. Mientras tanto, los obispos y clérigos supervisaban los valores morales y educaban a las masas bajo el dogma católico. La Iglesia miraba a otro lado respecto a los miles de españoles fusilados, presos, humillados, a la vez que paseaba a Franco bajo palio y mostraba adhesión incondicional a su figura. La propaganda franquista surtió el efecto deseado por la dictadura. Unificó desde el primer momento a las víctimas de la persecución religiosa con los muertos en el frente bajo la denominación de “Caídos por Dios y por España”, como se proclamaba en los monumentos y en las listas inscritas en las iglesias. La memoria de la Guerra Civil por parte de la jerarquía eclesiástica se puede resumir en que ha sido hipersensible con sus propias víctimas y muy poco sensible con las de la represión franquista. El ejercicio de recuperación de su memoria histórica han sido los procesos de beatificación y canonización de los llamados mártires. A las puertas del 75 aniversario del final de la Guerra Civil Española, la sociedad de este país pide a la Iglesia Católica que apoye la memoria histórica colectiva para que muchos familiares de los asesinados y que hoy aún permanecen enterrados en las cunetas y en los muros de los cementerios, puedan recuperar su memoria. Lejos de esto hoy la Iglesia sigue eludiendo pedir disculpas por su apoyo a la rebelión militar y al régimen franquista y continua honrando a sus mártires en actos como el del pasado 13 de octubre en Tarragona. Y así no avanzamos.

Vocal de nous afiliats i Primer secretari PRE Tarragona

N

o és cap novetat dirho. És una qüestió que s’arrossega des del pujolisme, va continuar durant els tripartits (amb episodis especialment lamentables durant el temps de Joan Saura (ICV) al capdavant de la Conselleria d’Intrior i ara continua viva després de la tornada de CiU. Massa vegades, la presencia dels Mossos d’Esqadra als esdeveniments públics i les mobilitzacions són un motiu d’intranquil·litat més que de seguretat. Els Mossos han estat un cos policial polèmic pels excessos comesos pels seus membres, el corporativisme exacerbat a l’hora de aclarir responsabilitats pels abusos i per la feblesa dels càstigs aplicats (i que no sempre han existit) quan s’ha dictaminat que l’actuació va ser delictiva. L’últim acte de aquesta actitud indolent de no tocar-li un pel a aquest sistema ha estat al Parlament de Catalunya, quan Manel Prat, director general dels Mossos d’Esquadra, ha quedat exempt de responsabilitats i la cambra parlamentària no ha demanat la seva dimissió per l’ús de les bales de goma de forma indiscriminada. La voluntat mostrada pels diferents governs de la Generalitat de protegir en tot cas, independentment de qualsevol abús, acte violent gratuït o delicte als Mossos d’Esquadra i als seus responsables és una amenaça pels drets ciutadans i els interessos de la societat, enfrontats amb la voluntat d’aquests capitostos que no volen mai


JESÚS FERNÁNDEZ (Málaga) ALFONSO J. VÁZQUEZ (Madrid) Militant ALTER Madrid

N

uestra justicia descansa en la sanción del delito según una ley promulgada en un Código Penal que, con cruel paradoja, se llama la Constitución del delincuente. Nosotros vemos la Ley de las XII Tablas como el primer gran paso hacia una justicia cuya interiorización racional se enfrenta en dura pugna con nuestros sentimientos ante ciertos tipos de delitos especialmente insoportables: pederastia, violación, terrorismo asesino, etc. “Odia el delito y compadece al delincuente”, es una frase genial Concepción Arenal con la que nadie puede estar en desacuerdo. Pero enfrentados al caso concreto de ciertos delitos especialmente odiosos de nuevo el sentimiento se enfrenta con violencia a la razón. Dijo Pascal: “El corazón tiene razones que la razón no comprende”. Esta frase condensa como pocas, este conflicto insoluble en la elección: dejarse gobernar por los sentimientos o por la razón. Hemos elegido que la razón domine nuestros sentimientos; se consideró que los perjuicios de esta decisión eran menores que los que ocurrirían de elegir la opción alternativa de venganzas heredadas por la familia. Tras esta elección tremenda, cualquier persona, no ya un profesional del derecho, sabe que la ley posterior no es aplicable a los delitos anteriores. La alteración en la interpretación de la ley es un atropello a los derechos humanos. Da igual lo atroz que sea el delito cometido por un criminal; no por ello deja de tener derechos humanos, los mismos que él vulnera, sin duda. Es inaceptable que fueran unos profesionales del derecho los que

aplicaran la doctrina Parot. Al hacerlo han conducido al fango a la justicia española. También lo es que el poder político, tras la primera y previsible sentencia de Estrasburgo declarando inaplicable la doctrina Parot, lograra un aplauso de las doloridas familias de las víctimas, pero ha aumentado su dolor generando unas expectativas irreales y les ha regalado a los asesinos un aura de “víctimas”. Lo correcto hubiera sido explicar que la justicia aplicada fue una ley que promulgara Franco y que, por mucho que duela, “dura lex, sed lex”, pues lo contrario sería la selva. Pudieron explicarlo como amigos, porque puede entenderse; el amigo es un bálsamo, aunque el dolor sea infinito. Hace poco que el tribunal de Estrasburgo ya dejó en entredicho a nuestro sistema judicial por no defender los Derechos Humanos de una víctima de la ilegalidad impune de los bancos. Un magistrado le explicó al defensor de la postura del “Reino de España”, es decir, del Gobierno: “Nosotros defendemos el Orden Público y éste consiste en defender los Derechos Fundamentales de los ciudadanos”. El representante español declaró sorprendido: “En España por Orden Público entendemos otra cosa”. El magistrado de Estrasburgo, discreto, no dijo lo que pensaba de ese comentario. Tras la declaración del Ministro de Justicia, insistiendo con populismo que está “en desacuerdo” con la sentencia, nos felicitamos porque ejerza de político y no de fiscal “defensor de los derechos humanos”. Se empieza excluyendo de ese derecho a criminales abyectos y se termina excluyendo a los divergentes políticos, como nos recuerda la historia reciente.

Secretari d’Administració i finances d’ALTER Málaga

E

stamos ante una situación abismal y nos negamos a aceptar lo malo de ello. Vivimos en un país en el que, en plena crisis, los gobernantes son incapaces de ofrecer soluciones y los ciudadanos menos. Unos pocos luchamos manifestando nuestro descontento con el actual gobierno e incluso con este sistema. Pero no sirve de nada. Gritamos durante unas horas al mes en la calle y al día siguiente España sigue igual. Esto no sirve de nada si no se llega a hacer algo más grande. Un proyecto que de verdad nos vincule a todos a mejorar esta sociedad. Una meta y un objetivo digno por el que luchar día a día. Veo muchas personas que montan plataformas de afectados, asociaciones y demás para parchear las necesidades que la administración ignora y se niegan a proveer. Es cierto que todas esta personas se ayudan entre sí, sin las cuales muchas familias no podrían comer ni si quiera dos veces al día o tener un techo donde dormir. Pero basta ya. Basta ya de sanar las heridas y no curar la enfermedad. Tenemos que afrontar y buscar un cambio mejor para todos, para esta sociedad. No debemos aceptar todo lo que nos viene de arriba y, por ende, resignarnos sin más y tragar. Hay que abogar por hacer política y tener capacidad crítica para que seamos capaces de ver qué camino coger. Luchemos con ilusión para cambiar esta sociedad, para en un futuro, fuera de esta crisis, ser una España distinta. Superior en todos los aspectos humanos, como ciudadanos solidarios, críticos y verdaderamente felices.


é

viu condemnat a repetir-la. La Segona República va intentar canviar una societat que vivia (i encara viu) sota el jou de l’Esglèsia i la incultura. Va ser també quan la classe treballadora es va considerar persona per primer cop. Ara, després d’una llarga i dura dictadura i una falsa transició, cal recordar i honorar a tots aquells que van donar la vida per la República i, en definitiva, per un futur millor. -El poemari és una mostra de l’escriptor revolucionari que dius ser? -Deia Lorca que tota poesia és revolucionària. I la meva poesia és un crit de rebel·lió que no accepta el sistema en el que viu i que vol un altre, la República.

El company Daniel Fernández Abella (CEDIDA PER DANIEL FDEZ ABELLA)

La família pesa molt en la personalitat republicana i literària de Daniel Fernández Abella (Madrid, 1989). El secretari de comunicació de la federació madrilenya d’ALTER ha publicat Soñando con faldas tricolores, un poemari que parla l’idioma de qualsevol republicà d’esquerres. Memòria històrica i desitjos de futur són els temes recorrents de la seva obra.

-Què és Soñando con faldas tricolores? -Pretén ser un poemari carregat de somnis, esperances i desitjos. També vol ser un conjunt de poemes que ens recordi que Espanya va sortir un cop de la foscor intel·lectual dels segles XVII, XVIII i XIX. Com deia Gabriel Celaya, la poesia és una arma carregada de futur i, per tant, ha de comunicar una utopia que pot acabar donantse-Els poemes estan carregats de Memòria Històrica -Sí. Citant Salvador Allende, un poble que no coneix la seva història

-Què tal està sent la militància a ALTER Madrid? -Fins ara molt bé. Hem aconseguit trencar amb el republicanisme de cafè i accions com el recolzament a la PAH, el tancament a la Universitat Autònoma i dur la tricolor a cada concentració ha suposat una gran revolució dins del moviment republicà. La tasca dels afiliats i del nostre secretari general, David Cobos, està sent immillorable. Això ja ha començat i ara ja no hi ha marxa enrere. Hem de seguir mirant endavant. -Finalment, cóm t’imagines Madrid, capital d’Espanya, quan s’instauri la Tercera? -Ufff... No m’agrada massa jugar a esbrinar el futur, la veritat. En aquest punt l’únic que puc desitjar és que Madrid, la meva ciutat, esdevingui capital de la futura Espanya republicana.


IDEA I DISSENY: Esteve Fit茅 i Ram贸n Linfante


FRUCTIDOR #4