Page 1

Núm.215__setembre2013

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

Què hi han fet, al Mas Sauró?

collserolaclub

personespersonatges

agenda

La residència del Mas Sauró

Mercè Framis,

Programa Festa Major Mas Sauró i Vallvidrera 2013

pàg. 5

passió pel teatre pàg.8-9

pàg. 14-15


3

AVVinforma 215 SETEMBRE 2013

lavalldevidre@yahoo.com Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Disseny i maquetació: Natàlia Arranz Tancament de l’edició: 1 d’agost de 2013 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri

agendasetembre Del 2 al 27, Exposició: “Vallvidrera, l’esclat d’un barri” Font fotogràfica: Vicenç Fonolleda i Salvador Ferran. Textos: Cisco Tomàs. Comissària: Judith López. Producció: Pedralbes Centre (1) Del 6 al 15, Festa Major de Vallvidrera i MAS SAURÒ (programa a les pàgs. 14 i 15)

Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

aavallvidreravv@yahoo.es www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

Amb el suport de:

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34, Tel: 93 406 90 53

Divendres 6, a partir de les 17h FES UN TAST DELS TALLERS CULTURALS DE TARDOR:

Zumba fusió, intel·ligència emocional i auto coneixement, reeducació visual, pilates, ioga, tast de vins, percussió infantil, taller de còmic... Consulta horaris i inscripcions al Centre o a www. ccvazquezmontalban. com (1) Dilluns 23, 19h Reunió oberta Vall de Vidre, tancament

núm. octubre (1)

C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

Carretera de les Aigües: projecte d’arranjament del tram 3

15 de setembre al Centre Cívic Vallvidrera Per participar al concurs de paelles cal:

El passat dia 11 de juliol el Districte va presentar la proposta del tram 3 de la carretera de les Aigües, d’un total d’onze parts en què s’ha segmentat tot el projecte del futur Passeig de les Aigües que anirà des de Sant Just fins a Torre Baró.

Vallvidrera 2013

Del 7 al 13 de setembre 1. Inscriure’s al Centre Cívic. El dia 15 a partir de les 11 del matí 2. Formalitzar la inscripció amb el pagament (de 0 a 6 anys gratuït, de 6 a 12 anys 2€ i a partir de 13 anys 3€) i recollir el número de participant. 3. Demanar i recollir les taules i cadires necessàries per al nombre de persones del grup.

(Carretera de Vallvidrera-Pla dels Maduixers)

El tram 3 comença a la carretera de Sarrià a Vallvidrera fins al Pla dels Maduixers, aproximadament uns cinc quilòmetres dividits en dos trams: un de tres quilòmetres que està tancat a l´ús vehicular amb cadena, i l’altre, de dos, amb l’ús compartit de veïns (vehicles) i visitants (ciclistes, corredors i

caminants). Aquest segon dóna accés a unes 180 cases el que suposa, segons una extrapolació de mobilitat, uns 400 passos de vehicles/dia.

Consideracions que fem a la proposta presentada: Demanem un estudi de la futura mobilitat que comportarà aquest projecte un cop acabat en la seva totalitat. Creiem que suposarà uns nivells molt més elevats d’ús de la vessant barcelonina de Collserola i per tant molt més problemes dels que ja comencem a tenir,

4. Recollir, quan es comuniqui per megafonia, el pa, el vi i les postres que correspongui segons el nombre de persones apuntades.

informaciódebarri gentd’aquí

6. Presentar la paella al jurat un cop acabada.

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a lavalldevidre@yahoo. com, abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

nova gestió A partir del 3 de juny l’estanc de Vallvidrera va canviar de mans. Ara el porten la Sandra i el Víctor, que han agafat amb molta il·lusió la seva nova tasca. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa perquè els veïns de Vallvidrera agraïm disposar del màxim de serveis al nostre barri.

7. Seleccionar i llençar al contenidor corresponent les deixalles (matèria orgànica, vidre, envasos, paper i rebuig) produïdes a cada taula. No es pot deixar cap deixalla a la plaça del Centre Cívic. Durant tots els dies de festa major i en especial aquest mateix dia 15, de 11 a 17 h, recollirem al Centre Cívic aliments (preferiblement llet, oli i llegums) per a la Fundació Casc Antic, entitat que des de fa 30 anys treballa al Casc Antic i ajuda les famílies necessitades del centre de la nostra ciutat. Esperem la vostra col·laboració.

Ho havíem anunciat pels nostres 20 anys: La Vall de Vidre es tenyiria de “verd”, i així va ser als números de maig, juny i juliol; anàvem temptejant, massa verd, poc verd... Doncs, resulta que hi ha hagut una petita confusió, diríem econòmica, i hem de tornar a fer-ho com abans. Només tindran dret al verd la portada i la contra, l’interior serà en blanc i negre. Els continguts, però, continuaran parlant dels nostres barris i els nostres veïns. La redacció

Samarretes de festa major a 8 €

La proposta del projecte continua com les anteriors recollint les aigües pluvials a l’interior del passeig, canviant el sentit del pendent i col·locant uns recollidors que s’embussent molt fàcilment, i que en poc temps queden soterrats per les terres i els sediments. El tram entre la carretera de Sarrià a Vallvidrera i el carrer Carroç fet l’any 2005 avui es troba totalment desaparegut. Per tot això demanem que el pendent de les aigües segueixi sent el mateix que el de la muntanya, com ha estat sempre i que es recullin el mínim d’aigües.

Valorem positivament el taranna participatiu de l’actual consistori en presentar als veïns la proposta abans de la seva redacció definitiva. La participació millora sempre un projecte i els veïns el fem més nostre. Els veïns hem de ser conscients de com s’estan gestionant els nostres impostos.

Cuneta en el pendent de muntanya

La revista Betània El passat mes de juliol la Residència Betània va presentar la seva revista BETÀNIA i La Vall de Vidre va assistir a la festa. L’editorial d’aquest primer número explica: “Aquest número zero de la revista és el recull de tot un any d’experiències, emocions i anècdotes. L’objectiu principal de realitzar aquest espai és tenir un lloc per comunicar coses i compartir moments amb els altres. En el transcurs de l’edició de la revista els residents han fet molta feina, el grup de treball ha estat molt col·laborador, en algunes de les sessions fins i tot han quedat temes pendents i posposats per a la setmana següent ja que un clima creat propiciava que tothom volgués aportar el seu granet de sorra”.

Adéu al verd!

d’aparcament, neteja, perill d’incendis i molts més.

Respecte al tram 5 des de Vallparc fins al centre de Zoonosi, que ja està amb projecte executiu i té un pressupost aproximadament de dos milions d’euros, la nostra associació ha presentat al·legacions.

5. “Tirar” l’arròs a partir del moment que es comuniqui per megafonia.

Estanc: Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán

Concurs de paelles

Una festa bonica, plena d’alegria


lesnostrespàginesgrogues

5

collserolaclub

Des del Mas Sauró...

...de fotografies i molt més! Inaugurem aquesta columna mensual escrita des del Mas Sauró per presentar-vos un projecte fotogràfic. Es tracta d’una idea del veí, músic i artista polifacètic del barri, l’Àlex Llovet, que proposa fotografiar totes les famílies del Mas Sauró en el context de les seves cases. La iniciativa transcendeix l’interès exclusivament artístic ja que gaudeix de la col·laboració d’un altre veí periodista, en Toni Arbonès, que a partir d’un parell de preguntes a les famílies aprofitarà l’oportunitat per reflexionar sobre els retratats i la seva vinculació amb el barri.

De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h T. 93 406 9160 Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions

_telèfons que cal recordar

EMERGÈNCIES: 112 bombers: 080 MOSSOS d’esquadra: 088

GUÀRDIA URBANA: 092

CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53

GUÀRDIA URBANA DISTRICTE SARRIÀ: 93 291 43 53

CAP LES PLANES: 93 280 56 32

OFICINA DE COLLSEROLA: 93 280 21 07 93 280 65 83

BIBLIOTECA COLLSEROLAJOSEP MIRACLE: 93 406 91 11

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán: 93 406 90 53

El projecte –que ja ha fotografiat noranta de les cent vint famílies del Mas Sauró– permetrà obtenir un retrat de la pluralitat i la riquesa social del barri, de la seva diversitat arquitectònica, dels vincles de la seva gent amb aquest racó de Collserola, a més de reconstruir la memòria viva dels seus habitants. És, en definitiva, una excusa, una molt bona oportunitat per descobrir-nos i conèixer millor el barri. Per això, des de l’associació de veïns us animem als que encara no ho heu fet, a participar en el projecte del que podeu fer un tast entrant a www.profesormanso.com. A.V. Sta. Maria de Vallvidrera- Mas Sauró

La residència del Mas Sauró: un símbol de massa contradiccions Si passegeu fins al cim del Mas Sauró o camineu per la carena del Rectoret us sorprendrà, entre el verd de les alzines i els pins, un enorme edifici blanc de més de 3.000 metres quadrats. Aquí hi hauria d’haver una Residència per allotjar 60 persones amb discapacitat psíquica profunda. El centre però està buit, sense pacients, material ni mobiliari. Finalitzat al gener de 2012, forma part del gran nombre d’equipaments que, arran de la crisi econòmica, no poden obrir les seves portes malgrat haver costat milions d’euros al pressupost públic. El monstre, que amb vista aèria s’imposa com més gran que el pantà de Vallvidrera, representa un símbol de massa contradiccions econòmiques, socials i polítiques.

Un exemple de retallades a serveis públics En els darrers anys, i malgrat ser un dels culpables de la crisi econòmica, els poders públics en lloc d’exigir la seva responsabilitat, s’han dedicat a rescatar entitats financeres regalant-los milions i milions d’euros. Per finançar tot aquest rescat s’ha implementat un programa de retallades de serveis públics que no només ha agreujat la situació, sinó que ha suposat un desmantellament de l’estat del benestar. La residència del Mas Sauró és un episodi més de les retallades en salut. Presentada com una de les infraestructures essencials per assegurar l’assistència als malalts mentals del Districte, el fet que no entri en funcionament agreuja la situació de les seves famílies que en els darrers temps han vist la desaparició de les expectatives generades per la Llei de la dependència. Més enllà dels riscos d’exclusió social que generen aquestes polítiques, la residència del Mas Sauró també és un exemple de l’esperpent d’aquest model de creixement econòmic basat en l’especulació que representa, entre tants d’altres, l’Aeroport de Castelló. Des de la finalització de l’obra, a gener de 2012, la Generalitat de Catalunya ha anat convocant anualment un concurs per a la prestació de serveis auxiliars. El plec de condicions revela que la funció primordial d’aquest servei és el de vigilància, per evitar que l’edifici pugui ser ocupat. Però també reflecteix que els vigilants han de deixar entrar els serveis de manteniment. En conseqüència, l’absurd és que la infraestructura tancada continua costant molts diners pel seu simple manteniment, mentre les retallades en programes socials continuen creixent.

Un equipament imposat sorpresivament al barri L’equipament representa també un exemple més de la falta de diàleg i de participació existent entre el Districte i els veïns que ha vingut caracteritzant la història de la muntanya. Mentre el barri del Mas Sauró denunciava la falta d’equipaments al barri, l’Ajuntament de Barcelona cedia a la Generalitat l’any 2005, a través d’un conveni amb el Departament de Benestar i Família (ara anomenat d’Acció Social i Ciutadania), el terreny de Collserola amb una superfície que supera els 9.000 m² de sòl. Lluny de dedicar-se a un equipament que donés serveis als veïns, el projecte de la residència psiquiàtrica es va imposar l’any 2007 sense informar-ne els veïns ni comptar amb la seva participació. Els veïns del Mas Sauró es pregunten retòricament com és possible que un dels eixos bàsics del pla d’actuació del districte fos la participació ciutadana i, en canvi, no es comptés amb la seva opinió. Amb El Mas Sauró abans d’enderrocar-lo la presència a l’entrada del


6

7

collserolaclub

collserolaclub

barri de les instal·lacions de TABASA i al seu cim, de la residència psiquiàtrica, el barri del Mas Sauró ha quedat com l’únic barri de la muntanya sense cap equipament per als veïns.

Impacte ambiental Imposada la construcció de la residència, un dels aspectes en què els veïns haurien volgut insistir és en un disseny més respectuós amb l’entorn natural de l’equipament. Ningú podrà discutir que el projecte guanyador suposa un intolerable impacte visual en el Parc natural. Sorprèn que, existint altres projectes amb colors i dissenys arquitectònics més integradors en el paisatge, els responsables tècnics s’hagin decantat pel blanc disseny d’una presó, com al·ludeix l’escrit en una de les parets (“Welcome to Guantanamo”).

Destrucció del patrimoni historicoartístic A més, la construcció de la residència suposa un nou exemple de destrucció del patrimoni històric artístic de la muntanya per part dels responsables polítics del Districte. La seva construcció va suposar l’enderroc de les runes de l’antic Mas Sauró (masia que donava nom al barri) que, malgrat el seu mal estat, encara mantenia un important interès històric si s’hagués condicionat l’espai. Un cop més sorprèn que els processos de participació endegats pel Districte a l’entorn del Consell de barri tinguessin com un dels eixos de treball la “protecció del patrimoni historicoartístic” quan, simultàniament, es construïa la residència sobre les runes del Mas Sauró i s’enderrocava Can Pujades, ambdues masies datades del segle XVIII.

Un disseny de presó?

Un equipament envoltat de polèmica

Camp de futbol Vallvidrera

A més, en aquests darrers mesos l’equipament ha estat també objecte de polèmica política. L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona va prestar 25 milions d’euros al Govern de la Generalitat per poder invertir-los en l’aerolínia Spanair –posteriorment fallida–. En aquell acord, la Generalitat es comprometia a retornar el préstec en inversió pública a la ciutat. El 27 de novembre de l›any passat, la Comissió de seguiment Generalitat-Ajuntament va donar per saldat el deute gràcies a la inversió de 29 milions d’euros a la ciutat. El llistat d’obres incloïa les construccions del CAP de la Bordeta-Magòria, a Sants (4,3 milions), la residència per a avis de Via Favència (8,9 milions) i el centre de dia per a disminuïts psíquics de Mas Sauró (6,6 milions), entre d’altres obres d’urbanització exterior de les línies 1, 5 i 9 del metro (9 milions). Aquestes obres, en canvi, ja havien estat finalitzades, compromeses en els pressupostos de la Generalitat o s’haguessin escomès igualment.

Horari de lliure disposició: Al llarg del curs escolar, el camp de futbol de Vallvidrera obre les portes a la gent del barri que vulgui gaudir de forma gratuïta de les instal·lacions. L’horari serà tots els diumenges de 18h a 20h.

L’escàndol va ser tan evident que la Generalitat i l’Ajuntament van donar marxa enrere a l’acord i, després de setmanes d’intensos debats i retrets de l’oposició a l’executiu de CiU per “regalar” 25 milions a Spanair, la rectificació descarta saldar el deute amb obra ja pactada o començada, però no estableix noves partides per saldar definitivament els 16,5 milions pendents –que es podran retornar fins a 2016–. El barri de Mas Sauró continua esperant la inversió municipal per als seus veïns. Joan Baucells A.V. Sta. Maria de Vallvidrera-Mas Sauró

L’equipament buit enmig de Collserola

Escola de futbol: Si voleu aprendre a jugar a futbol entrenant dos dies per setmana i en un dels millors camp de Barcelona, us esperem a l’escola de futbol de Vallvidrera. Si teniu entre 8 i 17 anys i el futbol és la vostra passió, teniu una oportunitat única. Veniu i gaudiu de l’experiència!! Més informació al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i camp de futbol municipal de Vallvidrera.

bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Meandro de temporada y pre-temporada Últimamente, Unas ranas humanas nadan en el puerto en aguas abiertas – dicen – Pensé: las ranas oficiales sin maillot ni banderas se montan tales competiciones o se dedican tan solo al canto en aguas más bien cerradas? Creo que los hombres envidian a las ranas Que lucen este cuerpo tan bien concebido para el nado Como para el salto! Yo soy más de cantar –más allá de la ducha Si recuerdo bien, el único baño largo que me pegué Fue en aguas cerradas y amnióticas… Claro, boya tenía y respiración asistida!!! Fuera de esto, soy de la especie azul – rana Propensa últimamente a cantar el alirón. Pido disculpas a las demás ranas que podría ofender … Ahorita, pienso en los políticos, seguro que envidian a las ranas: su desenvoltura en aguas turbias y situación ahogobiante … unos cantan más bien como los cisnes.

Coses meves Maig Tot repassant les primeres revistes de La Vall de Vidre, que el Pere recollí i guardà, m’he trobat la carta que el Dr. Baxarias dirigia a tots els seus amics; m’ha commogut molt perquè, aquests dies aquí a la residència, ens ha deixat en Pere Senserrich, (101 anys). Encara que veïns, jo no vaig conèixer el matrimoni fins que la seva senyora, la Maria, entrà de resident al Betània. Han estat quatre anys que hem estat veient-nos cada dia. Entre el Pere i jo s’havia format una bona amistat, parlàvem de las plantes, del temps, del “poble”, dels companys, del treball, de l’hort tan estimat de la Residència, ... El trobarem a faltar El dia 25 de maig, vàrem tenir festa grossa: la Teresa Nadal complia 100 anys, la primera resident que els complia dins d’aquest primer any d’estada a la nova casa. No us podeu imaginar amb quina alegria els va celebrar. Al matí, l’esmorzar amb xocolata; a les 11, la Missa amb els familiars i amics; un bon dinar amb uns 100 convidats i, a les postres, l’entrega d’una placa en

Maïthé RANITA Chansard, 22 de julio del 2003

Mª LOURDES

commemoració d’aquesta efemèride en nom de tots els de la casa; petons, abraçades i felicitacions. Els balls que la nostra Cristina ens obsequià varen ser el final de la festa. Ah, em deixava... el globus que l’acompanyà a tot arreu. Per molts anys, Teresa. Aquest escrit havia de sortir el mes de juliol però per un entrebanc no va arribar a l’hora.

Viure Tinc la sort de complir els 82 anys. Quan tens els 10, no t’imagines poder arribar tan lluny, ni els camins que tindràs al davant; no tots seran com un els espera. No em puc queixar, en aquests moments estic escrivint aquestes ratlles amb un ordinador. Quan va arribar el primer a casa, em varen animar a practicar amb ell; vaig tenir por de no saber-ne, però de moment me’n vaig sortint; tot és equivocar-te unes quantes vegades, el que fa que hi posis més atenció i al final te’n surts de lo que estàs fent. Quan tinc un tema que m’agrada, a vegades, em costa d’explicar, d’altres

perden l’interès que tenien en aquell moment i els altres perden el seu moment d’actualitat. En pocs dies he visitat el dentista, que té la consulta a la Floresta. I al passar amunt i avall per un trosset de Vallvidrera, m’ha fet reviure els bons records que guardo de moltes coses viscudes aquí dalt. Tinc molts bons records de la gent gran, de la no tan gran, i de la jove, que ja ens han deixat, (per sort no en recordo cap de petit). Als que encara hi sou i no us veig tant, us desitjo unes bones vacances. Jo ja procuro passar-ho molt bé, m’apunto a totes les sortides que, amb les meves dificultats, puc realitzar i a totes les activitats dintre la casa, que no són poques; i engrescar la família per fer alguna sortideta. A les monitores se’ls ha fet la llum; amb poc temps, hem recopilat temes, curiositats, receptes, dibuixos, passatemps, anècdotes,... i s’ha editat una revista, la Nº 0 de BETÀNIA. Esperem que surti el dia 23 de juliol de 2013. Amb una festa i que sigui una alegria per a tots. Cada any m’agrada menys la calor! Molts petons.


8

9

personespersonatges Com va ser que et vas fer titellaire? La gran descoberta va ser adonar-me que era un terreny molt polifacètic, on intervenia tot allò que la meva creativitat podia explorar, la música, la pintura, l’escenografia, la llum, la poesia. Un terreny on podia experimentar i la veritat és que encara avui descobreixo noves maneres de fer. Tota la vida he treballat en això, primer construint titelles per a companyies i ara per a la meva pròpia. Explica’ns la teva feina Els meus espectacles estan dirigits a nens molt petits i són itinerants. Principalment a través del circuit de teatre programat per a les escoles, als teatres per a públic familiar i festivals de titelles. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Actuar, on més em diverteixo és dalt de l’escenari. Malgrat que és esgotador. Durant la campanya escolar puc arribar a fer de dues a tres actuacions diàries.

Mercè Framis, passió pel teatre Poques vegades una té la sort de conèixer una persona que estimi tant la seva feina. Des del primer minut m’adono que la Mercè Framis és una afortunada per haver pogut desenvolupar tota la seva creativitat i gaudir d’una dilatada vida professional, tan plena d’èxits. I viure de l’art!...que no és gens fàcil, per no dir impossible. Però em queda clar, després de parlar amb ella, que amb un projecte coherent i ben enfocat, sí que es pot. La Mercè Framis va començar la seva trajectòria professional l’any 1989. Titulada pel Departament de Titelles de l’Institut del Teatre de Barcelona i llicenciada en filosofia, va formar part de diverses companyies, entre d’altres la Framis Von Porat, Companyia de titelles i Els Aquilinos Teatre. A partir dels 2001 comença la seva carrera en solitari, centrant el seu treball en el teatre d’ombres amb el nom de Mercè Framis, Teatre d’Ombres, companyia enfocada a la creació d’espectacles per a nens, on ella du a terme, principalment, les tasques d’actriu manipuladora, la construcció de titelles i la creació de l’attrezzo. La llista d’espectacles realitzats darrerament per la Companyia Mercè Framis, Teatre d’Ombres és inacabable. Només en citarem alguns: A l’ombra del conte, Compare Llop Comare Truja, Quan no hi havia Cel ni terra...Gènesi, La Lluna La Pruna, Retaule de Maese Pedro. I les col·laboracions també són molt nombroses, entre d’altres: amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, per un encàrrec de l’Auditori de Barcelona, en motiu de l’any del Quixot. Per encàrrec del parc temàtic Port Aventura, àrea de Xina “La perla del Drac”. Per al departament de titelles de l’Institut del Teatre “El vestit nou de l’Emperador.” Per a la Televisió de Catalunya, doblatge i manipulació del personatge Mic. La docència també forma part de la seva activitat habitual i ha impartit cursos de teatre d’ombres per a professionals del teatre i l’educació. Ha estat guardonada en dues ocasions, a la mostra internacional de titelles de la Vall d’Albaida: premi al millor espectacle “El rossinyol de l’Emperador” de H.C. Andersen amb la companyia Framis Von Porat, i premi al millor espectacle, a la millor escenografia i millor manipulació amb l’espectacle “El príncep Feliç” d’Oscar Wilde amb Els Aquilinos Teatre.

Com són els teus espectacles? En els espectacles és molt important l’estètica. Han de ser molt pictòrics i la llum és l’element més important. Sento una gran fascinació per la llum. Recrear allò que els nens ja coneixen, amb cançons tradicionals i de la nostra cultura popular. Treballar els valors, com ara la integració. Les meves obres sempre tenen missatge. Quin és el criteri per escollir una obra? Que expliqui alguna cosa interessant i que sigui dramatitzable i que pugui aconseguir una bona plàstica. Que tingui un component introspectiu i poètic. Sempre he procurat treballar amb bons músics perquè aquest també és un aspecte fonamental a l’hora d’escollir una obra. També sempre amb la proposta pedagògica d’estimular el plaer d’escoltar, d’imaginar. Potenciant la capacitat d’observació, l’atenció i la concentració. El nen pren consciència del món que l’envolta, així com del seu propi món interior. Són espectacles senzills i fàcils de comprendre, que busquen despertar el potencial afectiu i emocional del nen, a través de la seva identificació amb els personatges. Quin és el procés de creació? Primer és escollir l’obra. Després fer els dibuixos i el story board, retallar la silueta, crear l’escenografia, posar en escena, assajar, solucionar les dificultats tècniques i sobretot experimentar. M’agrada molt experimentar abans de donar una obra per acabada. I els espectadors? M’encanta treballar amb nens molt petits perquè són molt receptius i entusiastes, però també molt crítics. Si l’obra és bona i aconsegueixes que participin i s’interessin, fins i tot pots arribar a sentir algun “bravo!” (riu). Ara, si l’obra no els agrada, s’aixequen i marxen o es posen a parlar entre ells o simplement no estan atents. És el públic més sincer. Els pares també gaudeixen molt i comparteixen entusiasmats les mateixes cançons que ells havien escoltat de petits.

Teatre d’ombres

La Mercè posa la veu al popular personatge del MIC

L’últim espectacle? Del 11 al 14 de juliol El petit circ, al Tantarantana. Un espectacle d’ombres acolorides conduït per la Mary, una pallassa entremaliada i divertida, on els animals de la granja es converteixen en experts acròbates saltant sobre el llit elàstic i els animals salvatges també fan de les seves: l’elefant es renta les dents, el lleó es pentina i la girafa es renta la cara. L’objectiu és que els més petits puguin recrear amb imaginació tot allò que forma part del seu aprenentatge quotidià. Projectes? Fins ara no havia notat la crisi, però aquest any la feina ha baixat molt i això, tot i que és un gran inconvenient, també m’ha permès engegar projectes que anava ajornant, com l’edició de llibres. També penso en altres sortides com treballar fora. Ja he treballat a Itàlia i potser també ho faci a França i al Japó. I venir a viure a Vallvidrera? Volia sortir del centre de Barcelona, em sentia encaixonada i somiava tenir unes bones vistes. Un estiu que vaig fer un màster en psicologia vaig tenir temps per buscar casa i després de visitar molts llocs al final em vaig decidir per Vall​v idrera. Ara gaudeixo mirant per la finestra i m’encanta passejar pel bosc de bon matí. Em fascina que sense moure’m de la ciutat pugui estar al matí gaudint de la natura i a la tarda treballant al taller al centre de Barcelona. M’hi trobo molt a gust aquí. Laura Prat


lesnostrespàginesgrogues

11

bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Carta oberta a Ole Thorson, promotor de Barcelona camina Qui passa pel carrer Vidal i Quadras? Si és ben veritat que a hores d’entrada i sortida dels col·legis s’omplen les voreres de l’avinguda d’escolars, no hem d’oblidar els altres usuaris d’aquest recorregut, els que han deixat el cotxe o els que no en tenen. Gent que va a treballar o torna del treball, amb el barri del Peu del Funicular o l’estació dels Ferrocarrils com a punt de referència. Gent que va a buscar un enllaç amb els autobusos de la Plaça Borràs. Gent que baixa a Sarrià per comprar ja que on viuen no hi ha cap Primer donaré una resposta botiga. Gent que baixa de la a una pregunta que em muntanya, a qui li agrada sembla fonamental: caminar, algun turista... Qui passa per les voreres de Gent que va a votar, al l’avinguda de Vallvidrera? col·legi Dolors Montserdà! Benvolgut Ole Thorson, El mes de juny, La Vall de Vidre el va entrevistar arran de les protestes veïnals que va generar el tancament del carrer Vidal i Quadras. “Ole Thorson analitza el tancament del carrer Vidal i Quadras”. I vostè, com a promotor de Barcelona camina, només va parlar de la mobilitat dels vianants, cosa que em va alegrar. Tanmateix, voldria afegir alguns punts a l’assumpte, simples anotacions d’una veïna del barri del Peu del Funicular, usuària de l’avinguda de Vallvidrera i del carrer Vidal i Quadras.

Com ho podria comprovar, a tota hora, cada dia de l’any, hi ha trànsit de vianants a les voreres de l’avinguda, fins a la plaça Borràs o, fins al carrer Vidal i Quadras, perquè en aquest punt es desvien els que van al Desert de Sarrià, els que van a l’escola Eina, els que van al complex esportiu de Can Caralleu, els que van a treballar a Pedralbes. I també, parlaré de la recuperació d’aquests dos espais públics, unes voreres i un carrer. Les voreres de l’avinguda, ampliades i remodelades van ser una realitat després d’una llarga lluita de part dels veïns del Peu del Funicular que, no tant exigents com vostè, les troben força agradables.

Arbres que creixeran i faran més ombra, bancs i entrebancs, posats, és cert, d’una manera una mica inexplicable, però que ens serveixen de muralla a la part més estreta, contra els cotxes que baixen i pugen sense respectar els 30 per hora i que es saltarien els semàfors si poguessin... I, ara, passar pel carrer Vidal i Quadras, empedrat i tranquil, com si fos un carrer de poble és tot un luxe, són cinc minuts de trajecte, diria de felicitat per a nosaltres, els vianants. Només per acabar voldria agrair-li l’oportunitat que m’ha donat de defensar el camí a l’escola i el camí per a tothom, a peu. Jacqueline Jacquet

Des de Madagascar

Limpieza Reparació de TV, vídeo, informàtica Instal·lació d’antenes Servei ràpid a domicili Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81

de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...

Camí de Barcelona a Vallvidrera, 71 08017 Barcelona T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30 M. 609 344 758 / 639 711 991 jardineriaharomar@gmail.com

Venda de bicicletes, taller i parking Estaciò de FGC de Sarrià Tf: 93 280 48 49

% ta . 10la revis E T D r s de

le c

to

Daniel Mil 699 848 123 (Trabajador autónomo)

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com, o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Vidal i Quadras, un carrer tranquil

El 14 de juny empaquetàvem les nostres coses i les que havíem acumulat per portar a Madagascar, ens acomiadàvem de Vallvidrera i creuàvem França per començar la nostra nova aventura: ens n’anàvem a començar una col·laboració amb Yamuna, l’ONG per al desenvolupament que ens va fer conèixer la Magda Faura ara fa set anys quan preparàvem l’any sabàtic que ens hi va portar per primera vegada. (… Després de múltiples vivències dels darrers dies) arribem a l’aeroport CDG. Hem de buidar maletes i explicar que portem 12 quilos de pintura en pols cap a Madagascar. Hi ha una balança darrera els mostradors de facturació on comencem a reorganitzar les maletes: màxim 23.6 kg cada una. Concentrarem l’excés d’equipatge en una de gran, fins a 32,4 kg! A mida que passa l’estona arriba més i més gent, la majoria malgaix que ja coneix les normes i porta bosses enlloc de maletes per optimitzar el pes, cops de colze i discussions, baralles per fer servir la balança, sembla que ja som a l’Àfrica. Al facturar un empleat encantador i molt receptiu entén el que fem i sense massa explicacions ens diu que amb l’equipatge de mà que portem, sis bosses en lloc de dues i gairebé 50 quilos en lloc de 24, no passarem els controls que hi ha. Insisteix en acompanyar-nos i ens porta per l’aeroport trobant amics seus que ens deixen passar i evitem les llargues cues. Com per art de màgia arribem a la zona d’embarcament, amb molt més equipatge


lesnostrespàginesgrogues

13

bústiaoberta

Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

Tel. 93 406 84 17

Forn

de Vallvidrera Pa artesà des de 1909 De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20h Dissabte i diumenge: 7.30-14h

Menjar casolà per emportar

(Dissabtes, diumenges i festius)

Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57

Educagos Collserola Educació Canina de Base i Modificació de Conducta Treballant sempre en positiu Visites a domicili Passejades Educatives

619 76 36 26

Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria, pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...

Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 Barcelona Tel.Fax: 93 406 76 99 l.r.vallvidrera@gmail.com

MARGARITA TORRA Psicòloga Clínica. Col. nº 217

PSICOTERAPEUTA

… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella… Thaïs de las Heras i Adrià Mejias Pl. Vallvidrera, 6 thadflors@gmail.com Tels. 676 50 88 92 - 680 83 31 54

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a lavalldevidre@yahoo.com, o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

T. 933 021 428 T. 93 406 80 42 M. 600 36 79 29 naa@natarranz.com www.natarranz.com

de mà que ningú, inclosos els quilos de pintura en pols… Embarquem sense problemes, sorprenentment el nostre equipatge s’ha tornat invisible i l’hostessa ens rep amb un amable somriure: benvinguts i que tinguin bon vol! Amb una hora de retard i deu hores de vol recuperant la son, arribem a Tana. Tres hores d’espera per recuperar l’equipatge ja que la cinta s’atura cada cinc minuts. Sortim, ens espera un taxista amb un cartell, arribem al taxi, atrotinat. El taxi ens porta a l’hotel equivocat, descarrega i tornem a carregar-ho tot; no pot arrencar i he d’empènyer el cotxe carregat de maletes, primer intent fallit, no ho ha fet mai abans, segon intent, engeguem i tornem a la fosca carretera, arribem a l’hotel passades les 2 del matí, descarreguem i ens instal·lem a l’habitació –cortina de roba entre el WC i el llit-, ja som a Madagascar. Ara ja fa quatre setmanes que vàrem arribar, ens hem acostumat ràpidament al lloc, al menjar, a la falta d’aigua calenta malgrat que aquí és hivern i fa fred, i sobretot a la pols vermella que ho cobreix tot i que sempre portem a sobre. Hem vingut a donar un cop de mà als tres projectes de Yamuna, una organització no governamental per al desenvolupament creada a Barcelona fa deu anys que s’ocupa d’atendre dones i canalla en situacions desesperades de marginalitat i extrema pobresa, principalment prop de Vontovorona, a l’oest d’Antananarivo, la capital de Madagascar. Primer varen crear un programa d’inserció laboral de dones, per donar formació i allotjament a dones soles amb canalla; després es va crear una Cooperativa actualment en vies de consolidació, on treballen 34 dones. Paral·lelament, davant la gran demanda d’acolliments de menors, es va crear un Centre d’Acollida, “Tsinjo”, que en col·laboració amb el jutjat de menors de la capital, rep canalla abandonada, orfes, nens a qui les seves famílies no poden atendre o que els tribunals de justícia consideren en perill si no se’ls desplaça d’on pateixen situacions d’abús. L’any passat es va posar en marxa un tercer projecte, el Centre Educatiu de Mandrosoa, per complementar l’escolarització de la canalla del Tsinjo, així com de nens i nenes de la zona on som. Per arrencar aquest projecte es va buscar el recolzament d’institucions i d’individus, essent aquesta darrera la principal font aleshores i l’única actualment que permet millorar les condicions de vida dels seus beneficiaris, obrint-los una porta per millorar els seus futurs. L’Andreu Buenafuente, entre d’altres, s’hi va implicar i va muntar i “donar la cara” en una Gala Benèfica que va tenir lloc el 2011. Aleshores es va poder consolidar la construcció dels edificis on la canalla completa la seva escolarització, ja que aquí el sistema escolar només proporciona mitja jornada. Actualment es beneficien d’aquest servei els nens, nenes, nois i noies residents al Tsinjo, 60 interns i uns 70 “externs” del barri entre infants i adolescents. Mentre la Diana es concentra en el funcionament del Centre Educatiu, la formació i contractació d’educadors i animadors i la diversificació del curriculum, jo acompanyo la gestora de la Cooperativa per aconseguir-ne la sostenibilitat, explorant noves possibilitats de treball I buscant sortides tant als productes com a les persones implicades per aconseguir-ne una plena inserció social. Al viure en el recinte del Centre d’Acollida, passem força temps amb la canalla i intentem establir rutines i mecanismes per acon-

treballant per a la cooperativa

seguir de consolidar la millora del seu entorn i les seves vides, dia a dia, jugant, convivint i treballant amb ells i els responsables del Centre. Aquí la gent és magnifica i molt agraïda, més del que t’esperes, encara que també diuen sempre que sí, i les coses triguen molt més a passar que en l’entorn en que vivíem fins ara. La gasolina va a preus europeus mentre que els sous de qui té feina -que són pocs- estan entre un i 10 euros al dia, depenent de si és tracta d’un treballador manual o d’un director. La vida és molt diferent però les necessitats de les persones són molt semblants i amb l’experiència en educació de la Diana i la meva en el món empresarial, pensem que podem aportar vivències i exemples ben diferents als de la majoria malgaix. Davant la crisi del crèdit a Europa, els recursos que arribaven a través de donacions han quedat molt minvats i les poques subvencions que hi havia han desaparegut del tot. Per això també treballem per aconseguir més implicació de les empreses del país i de les missions diplomàtiques que hi ha, encara que sabem que seguiran sent dependents del que s’hi pugui aportar des de fora durant bastant de temps. Podeu seguir la nostra vivència mirant el nostre blog a http://2013carrerasdavid.blogspot.com i podeu col·laborar amb Yamuna amb aportacions puntuals, apadrinant la canalla del Tsinjo i assistint a la Gala Benèfica que estan organitzant per a la tardor. Mireu la seva web a http://www. yamuna.org per informar-vos-en. Curiosament aquí hem conegut la Fanja, una noia malgaix adoptada per una família de Vallvidrera que ara ha tornat a viure al seu país un temps. Costa de creure que haguem hagut de viatjar milers de quilòmetres per trobar-nos quan vivíem al mateix carrer; potser Vallvidrera tampoc és tan petit… Aquest any, no serem a la Festa Major, disfruteu-la ! Manel Carreras i Diana David


14

15

agenda

FESTA MAJOR de Vallvidrera i Mas Sauró 2013

del 6 al 15 de setembre

DEL 2 AL 27 DE SETEMBRE Centre Cívic Vallvidrera

Exposició: ‘VALLVIDRERA, L’ESCLAT D’UN BARRI’ “He passat unes hores a Vallvidrera a casa d’uns amics, als nostres peus es desplega la immensa ciutat (...), l’aire que respirem era finíssim, el silenci prodigiós, la calma acariciadora (...) però el més important és que estàvem pràcticament a dos passos de Barcelona, la calma és una meravella, és una calma estranya, un xic misteriosa la que tenen els pobles d’estiueig.” Josep Pla Font fotogràfica: Vicenç Fonolleda i Salvador Ferran. Textos: Cisco Tomàs. Comissària: Judith López. Producció: Pedralbes Centre

DIVENDRES 6 17h Centre Cívic Vallvidrera

TAST DE TALLERS DE TARDOR Et convidem a fer un tast dels tallers que el Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán et proposa per a la tardor: Zumba fusió, intel·ligència emocional i auto coneixement, reeducació visual, pilates, ioga, tast de vins, percussió infantil, taller de còmic... Una oportunitat única per provar i trobar el taller que més t’agradi! Consulta els horaris dels tasts al Centre Cívic o a www. ccvazquezmontalban.com Organitza: Centre Cívic Vallvidrera

22h Casa del Guarda del Pantà de Vallvidrera

CINEMA A LA FRESCA amb el film ‘UP’ Cinema familiar amb crispetes! Organitza: Centre Cívic Vallvidrera i A.V. Sta. Maria de Vallvidrera-Mas Sauró

DISSABTE 7 10h Plaça del Mina Grott

Organitza: Centre Cívic Vallvidrera i A.V. Vallvidrera

IV CURSA D’ORIENTACIÓ PER COLLSEROLA

DEL DIVENDRES 6 AL DIUMENGE 15 DE SETEMBRE Centre Cívic Vallvidrera

Inscripció del 2 al 6 de setembre, o ½ hora abans de la sortida al Centre Cívic Vallvidrera. Sortida: Plaça del Mina Grott

17h Plaça del Mina Grott

CAMPIONAT DE PETANCA Organitza: Club de petanca Vallvidrera

21h Plaça del Mina Grott

SOPAR DE FESTA MAJOR DE MAS SAURÓ I DISCOMÒBIL Organitza: A.V. Sta. Maria de Vallvidrera-Mas Sauró

22h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

FESTA JOVE amb ‘Random’ i ‘Mad Skauts’ Organitza: Grup de Joves de Vallvidrera, Centre Cívic Vallvidrera i A.V. Vallvidrera

DIJOUS 12 17:30h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

DISSABTE 14 De 9h a 14h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

CONTES DE FESTA MAJOR, amb Mon Mas i XOCOLATADA

VII FIRA AGRÍCOLA DE COLLSEROLA

Aquest any la Mon Mas ens proposa Contes de Festa Major, on hem de sintonitzar bé les orelles i obrir bé els ulls ja que són contes de festa grossa. Organitza: Biblioteca Collserola Josep Miracle, Cívic Bar i A.V. Vallvidrera

DIVENDRES 13 17:30h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

TARDA DE BOMBOLLES amb Bubble Events Barcelona, t’ho passaràs pompa!

TARDA D’SLOT I WII

Dues hores de bombolles a dojo, per a petits i grans. Vine a gaudir de l’art de fer bombolles. Alhora ens divertirem i farem esport amb Mini Tenis i Body Combat.

Organitza: Grup de Joves de Vallvidrera

Organitza: Centre Cívic Vallvidrera i CEM Can Caralleu

DIUMENGE 8 17h Centre Cívic Vallvidrera

22h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

Teatre amb l’obra ‘PEL DAVANT I PEL DARRERA’ de la Cia. Fontmontina de Comèdia Una història divertidíssima en què els gags i les escenes hilarants se succeeixen i que ens mostra les dues cares del teatre. Organitza: Cia. Fontmontina de Comèdia, Districte de Sarrià-Sant Gervasi i A.V. Vallvidrera

VALLVIDRERA SOLIDÀRIA

Organitza: Grup de Joves de Vallvidrera

Recollida d’aliments: llet, oli, sucre, arròs i llegums (mongetes, cigrons i llenties), perquè la Fundació Casc Antic pugui ajudar les famílies més necessitades del seu entorn.

11h Plaça del Mina Grott

DIMARTS 10 17:30h Centre Cívic Vallvidrera

MATINAL INFANTIL amb inflables, aquàtics, xocolatada i festa de l’escuma

BERENAR DE LA GENT GRAN amb l’actuació de ‘THE MINISTRELS QUARTET’

Organitza: Centre Cívic Vallvidrera, A.V. Vallvidrera i Fundació Casc Antic

Organitza: A.V. Sta. Maria de Vallvidrera-Mas Sauró amb la col·laboració del Minielèctric

Organitza: Grup de Gent Gran, Centre Cívic Vallvidrera i A.V. Vallvidrera

(Quartet vocal a capella)

21h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

SOPAR BOTIFARRADA DE FESTA MAJOR DE VALLVIDRERA Reserva de tiquets del 4 al 11 de setembre al Cívic Bar. Preu: 8,50 € (Aforament limitat) Organitza: A.V. Vallvidrera i Cívic Bar

22:30h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

RIFA POPULAR Venda de butlletes del 6 al 14 de setembre en les diverses activitats de la Festa Major. Preu: 2€ Organitza: A.V. Vallvidrera i veïns

23h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

DISCOMÒBIL amb la participació dels dj’s del barri Organitza: A.V. Vallvidrera i veïns

Mostra de productes ecològics de productors locals i col·laboradors de la Cooperativa Can Pujades, tallers per a adults i nens, exposicions i vídeos. Organitza: Cooperativa Can Pujades

10h Camp de Futbol Vallvidrera

MATINAL DE FUTBOL Amb la participació dels Veterans del Vallvidrera, Juvenils de Vallvidrera, Pares i Mares del Nabí i Joves de Vallvidrera

23:30h a 2h Cívic Bar

MÚSICA I COPES en bona companyia Allarguem la vetllada amb bona música, copes i bona companyia. Organitza: Cívic Bar, Centre Cívic Vallvidrera, veïns i A.V. Vallvidrera

DIUMENGE 15 10h Plaça Pep Ventura

XX PUJADA A LA TORRE DE COLLSEROLA Inscripció del 6 al 14 de setembre al Centre Cívic Vallvidrera. Preu: 4 € (Places limitades a 200 persones) Sortida: Plaça Pep Ventura (Plaça Funicular)

Organitza: Centre Cívic Vallvidrera, A.V. Vallvidrera i veïns

Organitza: Runners Vallvidrera i A.V. Vallvidrera

16h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

13h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

MERCAT DE SEGONA MÀ I D’INTERCANVI

CONCURS DE PAELLES

Organitza: A.V. Vallvidrera

18h Centre Cívic Vallvidrera

JOCS PER A NENS I NENES, disfresses, pintures, etc. xocolatada per a tothom Organitza: AMPA Nabí, Cívic Bar, Centre Cívic Vallvidrera i A.V. Vallvidrera

22h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

Espectacle ‘DIVINAS PIANO TOUR’ Concert teatral situat als anys 50, l’època daurada del swing. Divinas, acompanyades per un pianista i un clarinetista, ens acosten a l’elegància i el glamour de l’època. Organitza: Districte Sarrià-Sant Gervasi i A.V. Vallvidrera

Inscripció del 6 al 13 de setembre al Centre Cívic Vallvidrera. Preu: de 0 a 6 anys gratuït, de 6 a 12 anys 2€ i a partir de 13 anys 3 € Organitza: A.V. Vallvidrera

13h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

PAELLA COMUNITÀRIA Inscripció del 6 al 13 de setembre al Cívic Bar. Preu: 10 €. (Places limitades a 40 persones) Organitza: Cívic Bar

16:30h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

ENTREGA DE PREMIS de la XX Pujada a la Torre de Collserola Organitza: Runners Vallviderera

17h Plaça Centre Cívic Vallvidrera

Actuació musical del grup FOLKSEROLA Organitza: A.V. Vallvidrera


lacolumna

lafotodelmes

Turistes a Vallvidrera

Restauren la Vil·la Paula

Qui de nosaltres avui dia baixa les Rambles de Barcelona per respirar l’ambient i vagarejar fins al port? Qui va al Park Güell, una tarda d’estiu per pensar “Quin geni, aquest Gaudí!”. Qui s’arrisca als voltants de la Sagrada Família? De la catedral? Els turistes pugen i pugen i, poc a poc els abandonem la nostra ciutat. Què hi podem fer? Tothom té el dret a recórrer el món en pantalons curts, ulleres de sol i uns quants euros a la butxaca.

(Torre modernista. (1912). Arquitecte: Jeroni Granell)

- Bonjour, je peux vous aider? Ara tradueixo. - Busquem el Park Güell. - Vaja, us heu equivocat del tot! M’ensenyen una mena de plànol on es veia un funicular pujant en direcció al Park Güell. Érem al migdia, el sol de juliol ja picava, no em vaig veure en cor d’enviar-los a baix i explicar... - Ja que sou aquí podeu aprofitar el viatge. La vista era guapa oi des del funicular? I aquesta plaça tranquil·la, aquesta alzina centenària... No semblaven entusiastes. Aquí, mireu, l’estació modernista, aquestes cases modernistes... - M’anava girant.Encara, menys entusiastes. A més, des d’aquí podeu anar al Tibidabo. Tibidabo, paraula màgica, els hi brillen els ulls. - Ho teníem previst! - Perfecte! Podeu pujar-hi des d’aquí, hi ha un bus que us hi porta directament. El Tibidabo...Bla bla... Bla . No m’escolten. - Anireu al Park Güell un altre dia! - Ha de ser avui, ens quedem dos dies a Barcelona. - Doncs, agafeu el bus. Aquí teniu la parada, on hi ha cua. En ve un! Correu! - Merci, merci! Corren. Els hi crido: “Allà dalt, hi ha un altre funicular que els portarà di-rec-ta-ment al Park Güell! GERTRUDIS

La Vil·la Paula, un referent per a Vallvidrera, el Peu del Funicular i Sarrià Una restauració que sembla acurada

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Vet aquí que els tenia davant meu. Gorra amb visera, bossa creuada, una mena de llibret obert a la mà, autèntics. Eren a la plaça de Dalt, sota l’alzina, davant del panel Collserola que ens indica d’on venim, on som i on podem anar. Semblaven amoïnats i parlaven en francès, sort. Per regla general, si la gent no em pregunta no m’avanço, però aquell dia era el meu dia B.A.T (Bona Acció Turistes)

La Vall de Vidre - núm. 215  

Setembre 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you