Page 1

RADAR /// P. 8-9

La connexió AVE-Vallès, una oportunitat perduda OPINIÓ /// P. 20

Ja n’hi ha prou de tenir por

La revista econòmica del Vallès |

Febrer del 2013 | N.56 | 2 €

@revistab30

GAF /// LES CLAUS D'EMPRENDRE

DE LA IDEA AL NEGOCI: COM FER EL SALT AMB XARXA

JOAN COS CODINA Membre del Pla de valors de la Generalitat de Catalunya i fundador de la consultora Pinea3 Living Organizations SL

INTER-VIEWS /// P. 33

Green Bean drives clients to success Ed Hamilton B30 in English by:

MÉS Empresa Zero2Infinity, vols a l'espai Pime Bicicletes Escapa Punt de trobada Banc Sabadell fa balanç Àrea de descans El treball en equip, clau de l'èxit

ENTREVISTA

/// P. 6

"Les polítiques d’austeritat europees no han fet més que agreujar la crisi" Andreu Missé Director d’'Alternativas Económicas'

8 102030 018009 00056


B30 Febrer del 2013

ENTREVISTA

radar

6

8

El Vallès vol participar en el traçat de l'AVE

"Les polítiques d’austeritat europees no han fet més que agreujar la crisi" Andreu Missé /// Director d’'Alternativas Económicas'

ROTONDA

20

"Ja n’hi ha prou de tenir por"

GAS A FONS

28

De la idea al negoci: Com fer el salt amb xarxa

JOAN COS CODINA/// FUNDADOR DE LA CONSULTORA PINEA3 LIVING ORGANIZATIONS SL

ÀREA DE DESCANS

ÀREA DE DESCANS

El treball en equip, la jugada guanyadora

Els 10 millors ‘smartphones’ Per a l’empresa i l’empresari

40

B30

42

KM ZERO

3

Febrer del 2013 AUTÒNOMS, O ELS NOUS EMPRENEDORS A LA FORÇA Defensa Lorenzo Amor que en els pròxims anys serà més senzill crear-se un lloc de treball que trobar-ne un. Queda el dubte si les prediccions del president de la Federación Nacional de Trabajadores Autónomos són una bona notícia o un drama per a un país (Espanya) que acaba el 2012 ratllant la fatídica xifra dels sis milions d'aturats. Perquè molts d'aquests nous autònoms en realitat són desocupats que arriben a la conclusió que difícilment tornaran a tenir mai més una nòmina. I no els queda més remei que emprendre. De manera que on abans hi havia un assalariat, amb un contracte laboral, una estabilitat i un futur, ara hi haurà un autònom a la caça de contractes mercantils subhastats al millor postor. I en la majoria de casos, aquestes noves 'microempreses' no tenen cap empleat en nòmina: són empreses d'autoocupació. Per això l'augment de treballadors autònoms –més de 53.000 l'últim any a l'Estat espanyol– no és res més que una expressió dramàtica de la crisi del mercat laboral i de la incessant destrucció de llocs de treball. En aquestes circumstàncies, afirmar que creix l'esperit emprenedor resulta demagògic tenint en compte que molts d'aquests 'nous empresaris' ho són a la força: emprenedors de subsistència. Arribats en aquest punt, és recomenable abandonar la literatura sobre l'emprenedoria i aplicar mesures, ajudes i recursos, perquè aquests autoempleats es comportin com autèntiques microempreses. I finalment se'n surtin

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Director comercial: Pere Esquerda /// REDACCIÓ: J.R. Armadàs, Míriam Ballesteros, Vern Bueno, Andrea Cosialls, Carla de Puig, Gemma Duran, Bàrbara Padilla, Sergi Quitián, Adriana Roca, Victor Solvas /// DIRECCIÓ D'ART: Xavier Grau /// Fotografia: Bàrbara Padilla /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Queralt Simeon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsitlegal:B-9826-2008///Distribucióempresarial:FundacióCecotFormació///PUBLICITAT:935908600-b30@premsalocal.com ///COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE castellbisbal · AJuntament DE cerdanyola · AJuntament DE MOLLET · AJuntament DE PARETS · AJuntament DE SANT CUGAT · ASSOCIACIÓ SANT CUGAT EMPRESARIAL · banc sabadell · Boehringer ingelheim · cambra de terrassa · cecot ·CENTRE METAL·LÚRGIC · CIT · ENDESA · ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIÓ · FIAC · Grup catalana occident · La Caixa · NODUS BARBERÀ · PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNYA · PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS · Pimec

8.000

exemplars mensuals Distribució a través dels quioscos del Vallès i subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


Gràcies

pel vostre suport

Col·laboradors i 'partners' de distribució de la revista


B30 Febrer del 2013

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

gener 1 eurofragance

Rubí

2 C.española lam. castellbisbal 3 liven sa sant cugat 4 TOP CABLE sa

RUBÍ

5 FRAGANCE SCIENCE SL OLESA 6 B BRAUN SURGICAL 7 FERRER INT. SA 8 LENG D’OR SA

25%

L’Informe Econòmic d’Esade 2013 , dirigit pel professor del Departament d’Economia de l’escola de negocis Josep Manel Comajuncosa, preveu una caiguda de l’economia espanyola d’un punt i un augment de l’atur per sobre del 25%. L’informe adverteix que “els plans d’auste-

ritat a ultrança estan resultant contraproduents” i aposta per polítiques d’expansió dels països centrals per créixer i poder tornar el deute. L’informe d’Esade situa els primers indicis de recuperació econòmica a l’any 2014. ///FOTO: CEDIDA

RUBÍ SANT CUGAT

CASTELLBISBAL

9 PJM PUJADAS SA

RUBÍ

10 IPAGSA INDUSTRIAL SL

RUBÍ

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Revista de premsa

El Govern català mou fils per a la hisenda pròpia

Empreses i ens Rajoy es reafirma Menys poder públics davant els i veu un 2013 de adquisitiu per als reptes del 2013 recuperació catalans per l’IPC

A través d’una reestructuració del Departament d’Economia i Coneixement, la Generalitat ha creat l’embrió que li ha de permetre desenvolupar la hisenda pròpia en l’horitzó del 2014. La decisió la va adoptar el Govern català a principis de gener amb l’aprovació d’un decret que configura el nou organigrama i que té com a novetat la creació d’una secretaria específica d’hisenda amb l’objectiu de desenvolupar l’administració tributària a Catalunya. En aquesta secretaria hi estarà integrada l’Agència Tributària de Catalunya , que actualment recapta i gestiona els tributs propis de la Generalitat, i entre les seves competències hi figurarà també la supervisió dels organismes encarregats del joc i les infraestructures. La responsable en serà Georgina Arderiu, qui fins ara ha estat la secretària general del mateix Departament. Ara per ara, però, la creació d’aquesta estructura no representarà cap canvi substancial.

El cinquè any consecutiu de crisi ha començat a Catalunya en un clima d’incertesa. A la continuïtat de l’entorn desfavorable a què s’enfronten les empreses s’hi sumen les incògnites derivades de la situació política derivada de les eleccions. La reestructuració financera en què La Caixa i el Banc Sabadell estan jugant un paper clau hauria de començar-se a traduir en una reactivació del finançament per a les empreses. Al marge del sector bancari, les grans empreses arriben al 2013 amb diversos ajustos en les seves estructures a les esquenes i posant el punt de mira en la internacionalització per fer front a la manca de demanda interna. Entre les claus i reptes del 2013 hi ha les privatitzacions de la Generalitat, els esforços del govern per retallar el dèficit, el futur de la planta de Nissan a Barcelona, la capitalitat del mòbil o els plans de creixement de companyies com Agbar.

El diari britànic Financial Times va publicar a mitjan gener una entrevista al president del govern central, Mariano Rajoy, sota el titular “El president espanyol insisteix que el seu programa de reformes començarà a donar fruits aquest any”. El periodista anglès llista les diferents mesures que ha pres el Govern espanyol durant el 2012, així com el rescat de la banca i assegura que “la confusió econòmica i política ha deixat Rajoy tocat, però no enfonsat”. De la seva banda, Rajoy reivindica les decisions que ha pres des que és al govern: “He reduït el dèficit públic, he impulsat reformes estructurals i he reformat el sistema bancari”. Per això, assegura que enguany començarà a notar-se la recuperació. L’entrevista també aborda l’encaix entre Catalunya i Espanya i el seu sistema de finançament. En aquest cas, Rajoy assegura que està disposat a negociar i insinua que això hauria de calmar les tensions actuals.

L’IPC del 2012 ha accentuat la pèrdua de poder adquisitiu a Catalunya. Segons les dades que va publicar a mitjan gener l’INE , el 2012 els preus van pujar a Catalunya un 3,6% (a l’Estat un 2,9%), mentre que els salaris ho van fer en una magnitud molt inferior, al voltant d’un 2%, tal com consta en les estadístiques oficials recollides per l’Idescat, que de moment arriben fins al mes d’octubre. Si bé en els últims anys totes dues dades han tingut un progrés dispar, aquest salt d’1,6 punts percentuals és la diferència més forta entre els dos conceptes des de l’inici de la crisi. L’evolució dels preus al Principat ha estat, junt amb Cantàbria, el territori de l’Estat espanyol on l’IPC s’ha incrementat més en l’últim exercici. Per demarcacions, Barcelona ha estat la que ha patit un increment major amb un 3,8%. Tot i la contundència de les xifres, la patronal CEOE i Cepyme insten a seguir el camí de la contenció salarial.


6

ENTREVISTA

B30 Febrer del 2013

Andreu Missé /// Director de la revista 'Alternativas Económicas'

EL PERFIL Periodisme social, compromès i europeïsta La trajectòria d’Andreu Missé (1947) no es pot deslligar del diari EL PAÍS, en el qual va treballar entre el 1982 i el 2012. El seu bloc en aquest mitjà, del que va ser subdirector, el definia com un periodista que ha prestat especial atenció a les qüestions socials, econòmiques, l’energia i les finances autonòmiques, tot i que des del 2005 ha estat a Brussel·les seguint l’actualitat europea en un dels moments més convulsos de la història de la Unió. El seu treball li va valdre el 2009 el premi Salvador Madariaga al periodisme europeu. Tancat el capítol d'EL PAÍS ha rebutjat l’opció de la retirada i ha optat per encarar el repte de dirigir Alternativas Económicas, una revista que vol "explicar l'economia amb rigor i independència".

Referència del periodisme econòmic i cronista des de les pàgines d''EL PAÍS' de l’Europa que està configurant la crisi, Andreu Missé emprèn ara l'aventura d''Alternativas Económicas'. TEXT: V. SOLVAS /// FOTOS: B. PADILLA

Les polítiques d’austeritat europees no han fet més que agreujar la crisi

ïssa i no ho sabia ningú! No es pot desvincular economia i política.

En l'àmbit d’empresa el que es demana és que torni a fluir el crèdit. És compatible amb la utilització dels diners del BCE per salvar la banca privada? La caiguda de la banca és una gran estafa de la qual Europa també és còmplice. Sabien que els bancs alemanys estaven participant en la concessió de crèdits desorbitats per la construcció a Espanya, Grècia o Irlanda. Cal sanejar el funcionament d’Espanya, però també d’Europa. L’Estat té un deute i els bancs li han de comprar a un 5%, de manera que van al BCE perquè els injecti un bilió d’euros. I per què no els injecten directament a l’Estat?! Així els bancs podrien prestar a les empreses.

És molt crític amb Europa. Quina UE sortirà d’aquesta situació?

D

urant gairebé 30 anys, Andreu Missé va consolidar-se com un dels periodistes a seguir per tots aquells lectors que volien estar al cas de l’actualitat econòmica i social. Exsubdirector del diari EL PAÍS i mestre de tota una generació de periodistes, la seva última etapa al diari la va passar com a corresponsal a Brussel·les seguint els canvis forçats d’una Europa que ha apostat pel dogma de l’austeritat com a fórmula per la supervivència.

Creu que han tingut resultat les polítiques de contenció? Han donat un resultat molt dolent. Les polítiques d’austeritat han agreujat la crisi i el discurs d’Europa ha estat molt simplista. Sabíem que Grècia era un país desgraciat, però és que a sobre ara no manen! Allà mana el BCE i l’FMI. I resulta que els quatre països que menys creixeran el 2013 seran Grècia, Espanya, Portugal i Irlanda.

Ara, però, hi ha diverses veus que reclamen mesures per reactivar l’economia.

Arriben tard? Mai és tard. El que és cert és que ara vivim un moment de tranquil·litat, després de mesos amb la prima de risc collant-nos. Però la prima de risc depèn de molts paràmetres, no només econòmics. Aquí també entren els problemes de corrupció! La prima de risc és un baròmetre de la confiança. El Japó té un deute del 200% del PIB, Itàlia i Anglaterra en tenen molt més que Espanya, però tothom sap que el Banc d’Anglaterra respondrà. Allà hi ha un sistema democràtic que funciona. Aquí tenim un senyor que fa 20 anys que porta calés a Su-

La primera pregunta és què farà el Regne Unit. Això s’agreuja perquè s’estan discutint els pressupostos dels propers set anys. A Anglaterra no són europeistes, però paguen molt! El segon tema és que s’estan creant estructures comunes, com el BCE, que mai havia fet res, i s’estan negociant pressupostos comuns. No es vol anar per la unió federal, però es consensuaran pressupostos. A la pràctica, Alemanya decideix. Cal valorar el que s’ha fet els darrers dos anys, però aquí no podem seguir amb cinc i sis milions d’aturats.

I en quina posició quedarà Euro-


B30 Febrer del 2013

Europa va cap a la irrellevància. El 2014, el continent serà la 14a potència mundial, però sense cap tipus de creixement pa amb els emergents creixent sense parar? Europa va cap a la irrellevància. Els estudis diuen que, el 2030, Europa serà la 3a potència mundial, i sense creixement. Estem aturats i, durant molts anys, hem pensat que el món acabava a Europa.

I com veuen el cas català a Brussel·les? Doncs el veuen poc. Ens pensem que som els únics, però a Europa hi ha un munt de conflictes d’aquests i s’han pagat guerres per això. A Europa això fa molta angúnia perquè saben que les raons poden ser clares, però els riscos són molt grans. A més, Europa és un club d’estats i tothom ha de votar a favor de la incorporació del nou país. El primer pas és que aquí no estem fent ni el primer pas, que és posar-se d’acord amb Espanya.

I Catalunya fora d’Europa? Això és impensable. Ja veus la posició dels empresaris. No em puc imaginar ni tan sols quina moneda utilitzaríem.

Parlant d’empresa, com són les noves companyies que estan apareixent amb la crisi? No et sabria fer una anàlisi general de com són aquestes empreses, però intueixo que són molt humils. Les empreses, fins ara, han estat funcionant penjades al crèdit i ara que els bancs no poden renovar-los han començat els problemes. Les que neixin seran més petites, més capitalitzades en proporció i més modestes en les seves ambicions.

El cas de Catalunya es veu poc a Brussel·les. Hi ha un munt de conflictes similars i s’han pagat guerres per aquestes qüestions

que actualment ven 120.000 exemplars, 80.000 per subscriptors, i aquesta serà la nostra força.

Més sostenible, doncs...

És factible igualar aquests resultats?

El problema és de magnituds. Tenim una borsa de gairebé sis milions d’aturats i el treball que s’està creant es pot comptar per centenars o, com a molt, milers. Igualment, crec que cada vegada hi haurà més petites empreses que treballaran per les grans oferint els seus serveis. Les grans empreses aniran desapareixent i desviant processos a altres indústries. Ja ho estem veient en el sector de l’automòbil.

No en aquestes xifres, perquè aquí tampoc hi ha la cultura econòmica que hi ha França, però amb la crisi està creixent l’interès.

No sé si estan canviant tant les coses. Per exemple, el 2009 el G-20 van voler acabar amb els paradisos fiscals. Doncs resulta que totes les històries de corrupció que apareixen estan vinculades a Suïssa, Panamà, Barbados... està tot igual! L’economia dels “pelotazos” segueix funcionant, i només sabem allò que surt a la premsa!

Tot i això, vostè s’ha embarcat en un d’aquests projectes que volen ser diferents. Sí. Estem engegant la revista Alternativas Económicas, que serà una publicació econòmica mensual i amb esperit divulgador. Volem que totes les decisions que es prenen s’entenguin,i ho farem des d’una perspectiva ciutadana. El nostre model és la revista francesa del mateix nom,

7

La gent es pensa que les cooperatives són cosa del segle xix, però la realitat és que resisteixen millor les crisis i tenen més futur del que creiem

S’està creant un teixit empresarial que toca més de peus a terra i que és molt més flexible en la seva proposta de productes.

Està desapareixent l'economia del 'pelotazo'?

ENTREVISTA

La revista és alternativa en el nom i també en el model empresarial... Hem optat per un model cooperatiu i això forma part del nostre ADN. Tampoc som una rara avis... la gent creu que això de les cooperatives és una cosa del segle xix, però aquí a Espanya tenim Mondragón, que és una de les companyies més grans de l’Estat espanyol i és una cooperativa.

I què suposa ser una cooperativa? És una manera més participativa de treballar. Els treballadors s’identifiquen més amb el producte i hi ha menys diferències salarials. Creiem que un dels problemes de la crisi és el creixement de les desigualtats, que esgota l’estalvi i el consum.

Vostè ja deia a 'EL PAÍS' que les cooperatives resisteixen millor les crisis. Això és un fet! En el últims cinc anys han desaparegut un 20% dels llocs de treball a les societats capitalistes i només un 10% a les cooperatives. Si hi ha dificultats, el primer que fan les cooperatives és reduir el repartiment de beneficis, el segon, els salaris, i l'última opció és destruir llocs de treball.

Xarxes Socials Si la màxima de “si no estàs a les xarxes socials és que no existeixes” fos certa, l’Andreu Missé tindria un problema. Per sort, el periodista s’ha forjat el seu prestigi a base d’anys treballant a redaccions i corresponsalies i no necessita la publicitat 2.0 perquè es reconegui el seu treball. De moment, ni té perfils digitals ni té plans d’entrar en aquest món, el que no vol dir que menyspreï les seves virtuts. “És evident que les xarxes socials són una magnífica manera de donar a conèixer el treball que un fa, i això pot ser molt útil per totes les empreses que comencen i volen que es visualitzi el seu producte”. Llavors, per què no es decideix a entrar a Twitter, Facebook o Linkedin? Doncs per un motiu ben terrenal: el temps. “He vist gent entrant i sortint de les xarxes socials i, tot i que tothom valora els beneficis d’estar-hi, el que és evident és que suposen una inversió de temps molt important si es vol fer bé, i jo no estic en disposició de fer-ho”.


8

RADAR

B30 Febrer del 2013

Reportatge /// Infraestructures Els empresaris reclamen una estació al Vallès per tal de treure profit dels beneficis del recentment inaugurat corredor Barcelona-Girona-Figueres PER: SERGI QUITIAN

"L'AVE passa pel Vallès, però ho fa a 200 quilòmetres per hora" 1 /// nova línia d’ave al seu pas per la roca del vallès

E

l teixit empresarial del Vallès no vol quedar al marge de l’alta velocitat. Des del passat 8 de gener, l'AVE connecta Catalunya i França a través de la línia Barcelona-Girona-Figueres , un nou corredor que apropa el nord de Catalunya a la capital en menys d’una hora. Un pas, malgrat tot, que no deixa tothom plenament satisfet. Des de la segona corona de l’Àrea Metropolitana, els empresaris vallesans ja han fet pública la seva contrarietat pel fet que el traçat de l’alta velocitat passi de llarg de casa seva minvant, així, qualsevol opció de crear noves oportunitats de negoci i treure’n rèdits econòmics al Vallès. S’admet obertament que la nova línia Barcelona-Girona-Figueres ha de generar major dinamisme en l’activitat econòmica

1 /// entre el nord de Catalunya i la seva capital. Turisme, món empresarial i industrial o comerç local són alguns dels àmbits en què es pot notar en major mesura l’influència de la nova xarxa de connexió per alta velocitat. Més dubtes ofereix, en canvi, la possibilitat d’obtenir-ne beneficis a l’àrea del Vallès. En aquest sentit s’expressen els empresaris vallesans. El president de la Comissió d’Infraestructures i Mobilitat de la Cambra de Comerç de Terrassa, Josep Daví, accepta que “serà molt útil per les ciutats directament implicades, però en canvi, pel Vallès no crec que pugui tenir conseqüències positives”. Una afirmació que també sustenten des de la patronal Cecot, com exposa el seu president, Antoni Abad: “Per a un empresari vallesà no canvia res, la seva alternativa per desplaçar-se fins a Girona o Figueres segueix sent la carretera. A l’eix de la B-30 no ens millora la

ABAD (Cecot): “sempre hem reclamat una estació d’ave al vallès. sense, no podem treure beneficis de la línia”

connectivitat. Sempre hem reclamat una estació al Vallès per formar part de la línia, un fet que seria molt positiu i que per si sol ja crearia més demanda. Mentre no hi sigui, és molt difícil veure beneficis de l’AVE aquí al Vallès”.

l’estació més necessària

Elías (Pimec vallès occ.): “hem perdut una gran oportunitat de connectar l’alta velocitat amb el vallès”

La possibilitat d’incorporar una estació al Vallès, de fet, ha estat i segueix sent la gran reclamació d’empresaris i ajuntaments del Vallès al voltant de la nova línia d’AVE. Tots coincideixen en les positives repercussions que duria de bracet aquesta estació i tots estan d’acord, també, en la frustració que genera l’oblit actual en el traçat. El president de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell, Pere Puig, raona que el nou corredor “és una lí-


B30 Febrer del 2013

nia importantíssima que, sens dubte, podria tenir una gran influència al Vallès si arribés acompanyada d’una bona política d’obra complementària que ubiqués estratègicament nous intercanviadors i estacions al Vallès, si no, com passa ara, no ho podem gaudir”. El propi Pere Puig afegeix que “seria un error de primera magnitud no connectar el Vallès, la nova estació és imprescindible, en aquests moments ens passa l’artèria principal per casa nostra però només la veiem passar de llarg a 200 km/h”. En un mateix sentit s’expressa el president de la patronal Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, que lamenta que “de moment, aquesta oportunitat s’ha perdut”. Elías informa que “es tracta d’una reclamació que alcaldes i empresaris del Vallès vam batallar intensament, però va poder més la idea que només havia d’aturar-se a Barcelona”. En aquest punt també es mostra molt crític el president de Cecot, Antoni Abad: “En lloc de fer la macrinversió aturada de l’estació de la Sagrera, vam explicar que Barcelona, tenint una estació d’AVE –Sants– ja en tenia prou i, en canvi, tenia tot el sentit del món fer-ne una al Vallès per treure’n aspectes positius també aquí”.

daví (cambra terrassa): “no és viable que es trigui el mateix d'anar a barcelona des de girona que des de terrassa” No hi ha una sentència definitiva sobre on s’hauria d’ubicar exactament aquesta nova estació. Alguns dels empresaris consultats la situarien al voltant de la zona entre Sant Cugat del Vallès i Rubí, mentre que altres propostes van més encaminades a la zona que cobreix Sabadell i Barberà del Vallès.

Tan a prop i tan lluny La nova línia d’AVE apropa Girona i Figueres a només 37 i 53 minuts de Barcelona, respectivament. No molt més temps del que es precisa per arribar amb tren des de Sabadell o Terrassa a la ciutat comtal. Quelcom que “no és viable i no té sentit” segons declara Josep Daví, de la Cambra de Comerç de Terrassa, abans de defensar que “els vallesos s’han de connectar bé. Hagués estat un punt importantíssim formar part del traçat de l’alta velocitat”. El president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, sentencia: “Hem de poder anar més ràpid des del Vallès fins al cor de Barcelona. Hem de lluitar per aconseguir-ho”. Si fos així, si es pogués connectar en un futur el Vallès amb l’alta velocitat Barcelona-Girona-Figueres, Pere Puig de la Cambra de Comerç de Sabadell assegura que els resultats serien visibles ràpidament: “Ara que tenim la línia, hi ha la necessitat absoluta de dotar-la de certs elements com

/// LES VEUS DEL VALLÈS QUE RECLAMEN L'AVE D'ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX, ANTONI ABAD, president de cecot; FRANCESC ELÍAS, president de pimec vallès occidental; JOSEP DAVÍ, president de la comissió d’Infraestructures i mobilitat de la cambra de comerç de terrassa I PERE PUIG, president de la comissió d’Infraestructures, urbanisme i transports de la cambra de comerç de sabadell

2 ///

INFRAESTRUCTURES PENDENTS

El corredor del Mediterrani i la B-40, prioritats La inauguració de la línia d’AVE Barcelona-Girona-Figueres reobre el debat al voltant de les infraestructures de mobilitat pendents al territori. Així, els empresaris del Vallès fan menció especial a la necessitat d’implementar d’una vegada per totes el corredor del Mediterrani de mercaderies, una infraestructura que consideren clau per a l’activitat econòmica. Antoni Abad, president de Cecot, deixa clar que “per al conjunt de l’economia catalana és molt més estratègicament important el corredor ferroviari de mercaderies que la nova línia d’AVE oberta. Aquesta és la infraestructura que més animaria el teixit empresarial, tindria un impacte econòmic molt positiu, superior a l’AVE”. Des de Pimec Vallès Occidental, el seu president Francesc Elías coincideix que “la infraestructura pendent més important pel Vallès és el corredor del Mediterrani. Al Vallès tenim molts polígons industrials que, malauradament, per culpa de la crisi són molt poc utilitzats. Si el corredor mediterrani tirés endavant estic segur que tornaríem a omplir el Vallès d’ocupació i activitat econòmica”.

També pendent al Vallès, i amb previsions molt poc positives de veure la llum a curt termini, trobem l’autovia B-40, més coneguda com a Quart Cinturó. Des de la Cambra de Comerç de Terrassa, Josep Daví desgrana com “la B-40 la tenim començada però no acabada. Seria molt positiva perquè travessaria tot el Vallès, però fa anys i panys que hauria d’estar acabada i està a trossos. És vergonyós, un problema que arrosseguem des de fa temps”. Amb un pressupost ínfim per al 2013 i sense rastre de futures inversions fins al 2017, Pere Puig de la Cambra de Comerç de Sabadell sentencia que “el tema del Quart Cinturó és un dèficit històric. És una infraestructura imprescindible per al Vallès”.

RADAR

9

són intercanviadors i estacions adequats que farien més operativa la zona del Vallès en termes d’activitat econòmica, industrial i logística. És una infraestructura amb moltes oportunitats de negoci si tenim en compte que el Vallès és un territori fonamentalment logístic. Hi ha una gran quantitat d’empreses amb base a casa nostra, per tant, una connexió ferroviària és cabdal per al desenvolupament de les empreses, per a la seva capacitat de créixer i generar beneficis”.

Una porta oberta a frança De moment, els beneficiats directament per la nova línia són, òbviament, Barcelona, Girona i Figueres. Durant la primera setmana de funcionament va ascendir fins a 17.600 persones el nombre d’usuaris de la nova línia, un corredor que, tot i això, des de Cecot, el seu president Antoni Abad considera que “segur que és deficitari” és per això que es pregunta “si realment ens ho podem permetre tal com està concebut. Quan els recursos són tan limitats com ara, cal saber prioritzar millor que mai”.

puig (cambra sabadell): “és una línia important que podria tenir una gran influència al vallès si es connectés” Un dels passos a fer per fer més efectiva la nova línia d’AVE és l’enllaç directe amb França, un projecte que arriba amb retard. Actualment, s’ha de fer transbord a Figueres per seguir cap al país veí i no serà fins al proper mes d’abril que l’enllaç directe serà una realitat, acabant, així, amb la necessitat de canviar de tren. Un objectiu llargament reclamat per consumidors individuals i empreses. Josep Daví de la Cambra de Comerç de Terrassa valora que “ja fa anys que aquesta connexió hauria d’estar feta. Quan s’enllaci caldrà treballar-hi bé perquè és una bona oportunitat a explotar. Augmentaria el volum de negoci d’aquí cap a Europa i d’Europa cap aquí”. El seu homònim de la Cambra de Sabadell, Pere Puig, concorda en què “serà un impuls que generarà automàticament activitat econòmica. Unir-nos a Europa amb aquesta infraestructura és un pas molt i molt important des de la perspectiva catalana, és el que ens fa falta i a França també els interessa”. I és que com postil·la el president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías: “No hem d’oblidar que França és el nostre principal client comercial, com també som grans clients de la resta d’Europa. Per tant, tot el que sigui facilitar el contacte amb els nostres clients europeus és molt positiu”. Més ho seria encara, des del punt de vista dels empresaris vallesans, si es fes realitat el seu anhel de veure una estació d’alta velocitat al Vallès.


10

RADAR

B30 Febrer del 2013

Empresàries /// Qgat, restaurant, events & hotel Té una trentena d’habitacions, ofereix servei de restauració i permet acollir esdeveniments de tot tipus PER: CARLA DE PUIG

El Qgat, un multiespai on tot es fa possible Mireia Escudé, a l’establiment Qgat de Sant Cugat del Vallès /// BARBARA PADILLA

violència de gènere o una convenció sobre la dislèxia. El Qgat acull tota mena d’actes, en l'àmbit corporatiu, però també per donar suport a causes benèfiques. “El no, no existeix. El meu lema és que sí que es pot”, diu Escudé conscient que cal adaptar-se a les necessitats dels clients. “Vine, demana i, en la mesura del possible, intentarem fer-ho”, comenta. “L’esperit que jo porto és que tot és possible”, afegeix. De caràcter més particular, s’ofereix com un espai on fer celebracions familiars. Però si hi ha un esdeveniment per excel·lència que el Qgat busca captar són els casaments. Explica Escudé que es posen a l’abast del client tots els mitjans dels quals el Qgat disposa per fer-lo especial, conscients de la importància d’una celebració d’aquest tipus. El Qgat n’acull una mitjana de 20 a l’any, dels quals 12 són casaments convencionals i uns 8 de caràcter íntim.

generar oportunitats

E

l ritme de feina va ser intens els últims dies de l’any al Qgat. Amb la conjuntura actual es fa difícil dir que no a una oportunitat de negoci encara que vulgui dir treballar fins a la matinada per desmuntar un còctel de nit i preparar el dinar d’empresa del següent migdia. Ho explica Mireia Escudé, directora d’aquest hotel, restaurant i espai d’esdeveniments de Sant Cugat del Vallès. Allunyat del centre però en una zona estratègica, l’hotel Qgat va néixer el 2005 impulsat per una empresa familiar de Sant Cugat com un allotjament per a llargues estades. No en va, les habitacions es van fer grans i, fins i tot, amb una petita cuina. “El primer client potencial era una persona que per motius laborals venia a Sant Cugat i necessitava un espai on estar-se fins a trobar una casa pròpia”, explica l’actual directora. Des de llavors, el negoci ha anat evolucionant fins a conver-

La Mireia Escudé va assumir la direcció del Qgat l’any 2010. Llavors, però, el sector turístic no li venia de nou ja que havia estat més de 18 anys treballant en el món dels creuers. De fet, fins i tot va arribar a muntar la seva pròpia empresa dedicada a oferir servei a dues companyies americanes especialitzades en creuers exclusius que feien escales al Mediterrani. Que tirés endavant el seu projecte empresarial és una mostra de l’esperit emprenedor que diu que sempre ha tingut i que ara continua aplicant. El Qgat mateix genera activitat sense esperar que el client truqui a la porta. Un exemple d’això és que de tant en tant, sota la marca Qgat Business, s’organitzen trobades de networking per facilitar el contacte entre empreses del Vallès. I de manera especial, entre dones empresàries i treballadores per donar-los suport, explica aquesta sòcia d’ADE Vallès. “També es tracta de fer coses amb les quals encara que no hi guanyis econòmicament sí que ho facis en repercussió”. tir-se en un multiespai que disposa de 33 habitacions , menjadors, salons i jardins , i on hi treballen una trentena de persones. “Som el Qgat, un espai per a tot”, diu Escudé que prefereix així no acotar els serveis que ofereix a un públic que també és variat. El client que s’allotja entre setmana acostuma a ser més d’empresa, mentre que el cap de setmana l’establiment està més avesat al client particular. La diferència entre els dies feiners i els festius també es nota en un altre sentit: de dilluns a divendres l’ocupació pot arribar a ser del 100%, mentre que dissabtes i diumenges és menor. Per això es pot parlar d’una “mitjana mensual d’ocupació del 65%”. Una altra mostra de la diversitat de clients és el servei de restauració, on hi ha des d’un menú més econòmic a la cafeteria a un altre de més copiós en un dels salons.

actes de tot tipus Un dinar d’empresa, una graduació de medicina, unes jornades al voltant de la

ENTRE SETMANA s’allotja EL CLIENT d’empresa, mentre que el cap de setmana SOVINTEJA EL client particular “volem que el qgat sigui un referent quan algú vulgui celebrar un esdeveniment de qualsevol tipus”

“Hem notat la crisi com tothom”, reconeix. Però amb la voluntat de tenir una actitud positivista afegeix: “Ens ha anat bé per equilibrar preus”. I quines són les perspectives de futur? D’una banda, consolidar el punt en què es troba actualment el Qgat. En termes de números, la voluntat és seguir creixent i perpetuar la tendència a l’alça. Però reconeix que mantenir els 3 milions actuals de facturació, ja serà un bon resultat. Sobretot, però, la Mireia Escudé vol que l’establiment sigui una referència a la zona. “Volem que el Qgat sigui un referent quan algú vulgui celebrar un esdeveniment de qualsevol tipus”.

qgat UBICACIÓ: Sant Cugat TREBALLADORS: 31 FACTURACIÓ: 3 milions


B30 Febrer del 2013

EMPRENEDORIA /// SANT CUGAT

Sant Cugat referma el seu posicionament com a ciutat emprenedora En els darrers anys Sant Cugat ha acollit noves iniciatives que generen un entorn ideal per a l’emprenedoria

Centre de negocis Esade-Creàpolis a Sant Cugat /// CEDIDA

S

ant Cugat és un municipi conegut per acollir importants empreses del sector tecnològic i de serveis. Segurament el seu entorn privilegiat i les infraestructures que passen pel seu territori han tingut molt a veure en la concreció d’aquesta realitat empresarial. Però cada vegada més, Sant Cugat s’està posicionant, també, com a ciutat de l’emprenedoria. En els darrers anys ha vist néixer noves iniciatives que van encaminades a atendre les necessitats dels emprenedors i a generar un entorn adequat perquè puguin desenvolupar els seus projectes empresarials. La creació de la Casa Banana, l’arribada a la ciutat de la seu de l’Associació Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC), l’obertura de l’EGarage i el trasllat dels MBA d’Esade al campus de Sant Cugat o la presència de la incubadora Innoenergy de l’European Institute of Technology (EIT) són alguns exemples del dinamisme emprenedor que està prenent aquesta ciutat vallesana. A més a més, Sant Cugat també té nombrosos centres de negocis que acullen moltes empreses de nova creació com, per exemple, el SC Trade Center, l’@ Sant Cugat o Esade-Creàpolis. Conscients d’aquesta realitat i de les altes potencialitats que té la marca Sant Cugat, l’Ajuntament i l’Associació Sant Cugat Empresarial han posat en marxa diverses iniciatives

conjuntes per fer de l’emprenedoria un valor de referència a la ciutat. D’aquest acord, per exemple, va néixer l’any 2009 un conveni pioner de col·laboració públicoprivada –al qual també s’hi va sumar la Cambra de Comerç de Terrassa– amb l’objectiu d’assessorar totes aquelles persones que vulguin convertir la seva idea en un negoci. Aquesta fórmula de col·laboració ha donat molt bons fruits en l’àmbit de la creació d’empreses, ja que en els seus quatre anys d’història ha contribuït a impulsar 329 empreses amb un índex de supervivència situat al voltant d’un 80%. D’altra banda, pròximament, diverses institucions i associacions empresarials i de comerç s’adheriran a la Fundació Sant Cugat Actiu per tal de coordinar esforços i consolidar la ciutat com a hub emprenedor de referència. En aquest sentit, la fundació assumirà projectes ja existents com ara el programa de formació YUZZ, que enguany celebra la tercera edició a Sant Cugat amb 38 joves emprenedors de base tecnològica. De moment, en les dues primeres edicions s’han aconseguit consolidar una desena de projectes empresarials, alguns dels quals ja estan donant els seus fruits. A més a més, la fundació també s’encarrega de gestionar els 46 espais de vivers d’empresa públicoprivats que l’Ajuntament ofereix als emprenedors en centres de negocis com el SC Trade Center i Esade-Creàpolis.

RADAR

11


12

RADAR

B30 Febrer del 2013

Empresa /// Zero2Infinity

Els vols a l’espai, una realitat cada vegada més propera Zero2Infinity, la millor empresa de turisme aeroespacial de l’Europa continental, planifica des de la seva seu al Parc Tecnològic del Vallès futurs vols a l’espai pròxim per un preu de 110.000 euros PER: SERGI QUITIAN 1 /// CÀPSULA ESPACIAL VOL DEL VEHICLE "BLOON" DE TURISME AEROESPACIAL DE ZERO2INFINITY /// CEDIDA

T

ocar el cel. Aquest és l’objectiu de Zero2Infinity, empresa aeroespacial instal·lada al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, que projecta enlairar persones fins a la vora de l’espai, conduir turistes fins a 36 quilòmetres d’alçada. Un proposta que està creixent i al voltant de la qual Zero2Infinity duu tres anys investigant per tal de materialitzar-la pròximament. El seu gerent i fundador, José Mariano López-Urdiales, en resumeix la visió com un gran projecte de present i futur: “Desenvolupem un sistema per portar persones a la vora de l’espai. El somni espacial s’està fent per fi realitat i d’una manera cada vegada més econòmica i segura.”. La llavor de la idea va néixer l’any 2000, però no va ser fins l’estiu del 2009 que José Mariano López-Urdiales –que era professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)– va donar

1 /// vida a Zero2Infinity acompanyat d’alguns dels seus alumnes escollits. El gerent de l’empresa amb seu a Cerdanyola argumenta que van haver d’esperar “fins al moment adequat” ja que “no és fins l’estiu del 2009 que considerem que el mercat de turisme aeroespacial es comença a desenvolupar de veritat amb la presència cada cop més creixent de clients comercials i inversors”. Un mercat al qual Zero2Infinity ofereix vols que estaran formats per dos pilots especialitzats i quatre clients comercials a bord del vehicle Bloon, una capsula que mantindrà condicions climatològiques estables –l’interior es manté a 15oC, lluny dels -70oC exteriors–i que s’enlairarà fins a 36 quilòmetres d’alçada, l’espai pròxim, per gaudir de les espectaculars vistes del planeta i l’Univers durant dues hores abans de tornar a terra. Una oportunitat tant per a curiosos com per a científics, com relata López-Urdiales: “Hi

ELS VOLS S’ENLAIRARAN FINS A 36 QUILÒMETRES D’ALÇADA I INCORPORARAN EXPERIMENTS CIENTÍFICS AL SEU INTERIOR

ha un grapat de bones raons per les quals pujar fins la vora de l’espai i no hi ha, ara per ara, una manera comercial que t’ho permeti. Està dirigit tant a aquelles persones que sempre havien somiat de pujar a l’espai com per aquelles altres que hi tenen un interès científic”. De fet, el fundador de Zero2Infinity fa menció especial al fet que “té un component d’investigació i responsabilitat social corporativa elevat. No només en gaudiran els turistes, sinó que tots els vols facilitaran experiments científics que són rellevants per a tota la humanitat en termes d’astronomia, fenòmens naturals, tecnologia, climatologia o atmosfera. Ens ha de servir per conèixer-nos més a nosaltres mateixos, a la Terra i a l’Univers”. El concepte de viatges amb globus fins a l’espai pròxim era molt desconegut fins fa poc, quan es va fer popular arreu del món el salt del mediàtic Felix Baumgartner i la seva maquinària patrocinada per


B30 Febrer del 2013

2 /// JOSÉ MARIANO LÓPEZ-URDIALES. FUNDADOR I GERENT DE ZERO2INFINITY /// CEDIDA

3 /// DE BARCELONA A CERDANYOLA. LA COMPANYIA ES VA TRASLLADAR l'any 2011 a la Masia Nova del Parc Tecnològic del Vallès /// CEDIDA

3 ///

ALTERNATIVA ‘LOW-COST’ Els vols tenen un preu de 110.000 euros, 10.000 dels quals són per reservar ja la plaça abans d’afrontar dos pagaments més de 50.000 cadascun a mesura que s’apropa la data d’enlairament. Pel que fa al pagament, José Mariano López-Urdiales admet que “continuen sent xifres a l’abast de poques persones, però comparant-ho amb altres opcions, és l’alternativa més econòmica del mercat”. Això és

DESPRÉS DE MÉS DE MITJA DOTZENA DE VOLS DE PROVA, ELS PRIMERS VIATGES TRIPULATS ARRIBARAN L’ANY QUE VE

13

VISIÓ DE FUTUR Ara per ara, Zero2Infinity té una plantilla de vuit treballadors que complementa amb l’ús de contractistes experts en determinats camps que desenvolupen bona part del projecte. Igualment, el seu gerent dóna per fet que a mesura que el projecte segueixi avançant “segur que crea nous llocs de treball”. A més, López-Urdiales destaca l’important efecte econòmic que generarà al voltant de la seva activitat: “Calculem que tindrà molt bones conseqüències indirectes per a l’activitat econòmica de l’entorn. Des del moment que materialitzem els primers vols es crearà un pol d’atracció per a científics, investigadors i gent amb un poder adquisitiu elevat que consumirà al voltant de l’emplaçament dels vols”. Aquest dia dels primers vols està cada cop més a prop. José Mariano López-Urdiales analitza que un dels objectius principals de l’empresa situada al Parc Tecnològic del Vallès és “desenvolupar el sistema molt més ràpid que altres empreses”. En aquests moments, Zero2Infinity ja s’ha situat dins el top-15 de les millors empreses del món de turisme aeroespacial, segons desglossa l’índex New Space Global. La dinàmica ascendent és considerable, de fet, fa només dos mesos se situavenen la 19a posició i López-Urdiales es mostra ambiciós quan declara que “a llarg termini, volem lluitar per estar a dalt de tot del rànquing de millors companyies de turisme aeroespacial. Un dels avantatges competitius dels quals diu disposar és que no es tracta d’un projecte il·lusori, sinó que el hardware existeix, és una realitat. En tot cas, el que sí que ja poden assegurar del cert a l’empresa de Cerdanyola és que “és la millor companyia de turisme aeroespacial de l’Europa continental”, segons assevera López-Urdiales.

2 ///

Red Bull, arribant a totes les televisions del món. L’aventurer austríac va saltar amb paracaigudes des de 39 quilòmetres d’alçada, un punt similar al que arribaran els vols de Zero2Infinity com demostren els prototips que ja han provat. López-Urdiales admet que “el salt que va fer Baumgartner ens ha anat perfecte ja que abans costava molt d’explicar en què consistien aquests vols amb globus fins a l’espai pròxim. Ara la gent ho veu amb menys escepticisme, molt més a prop”.

RADAR

possible, segons diu, gràcies al fet que la tecnologia desenvolupada a Zero2Infinity permet un alt nombre de vols i viatges. En tot cas, el fundador de l’empresa exposa que Zero2Infinity no funciona a partir de la venda de bitllets: “Ens financem amb capital privat, no mitjançat els vols que funcionen com a dipòsit i no s’utilitzen per a l’activitat de l’empresa”. En aquest sentit, López-Urdiales es mostra “satisfet” al voltant de com està funcionant la captació d’inversors, assegurant que “cada vegada més gent confia en nosaltres perquè cada vegada és més fàcil fer-ho perquè ja hem enlairat prototips i disposem de l’equip, assegurances i tot el material necessari”. La Caixa o Ultramagic –el segon productor mundial de globus– es troben entre els seus inversors més potents. Pel que fa als clients comercials, Zero2Infinity informa té reserves de futurs turistes aeroespacials que ja han guardat la seva plaça.

Perquè això sigui possible s’haurà d’esperar al voltant de dos anys. El fundador de Zero2Infinity detalla que encara han de fer alguns vols de prova abans de fer el pas definitiu. Fins al moment ja han enlairat més de mitja dotzena de prototips en assaigs, els últims dels quals ja “demostren la capacitat dels nostres vehicles per dur persones a l’espai”. Segons López-Urdiales, “a principis de l’any que ve ja tenim previst començar amb vols pilotats per especialistes” punt previ abans de començar, “amb una previsió d'un parell d'anys, els enlairaments amb clients comercials ”.

ZERO2INFINITY SECTOR: Aeroespacial UBICACIÓ: Cerdanyola FUNDACIÓ: 2009 treballadors: 8


14

RADAR

B30 Febrer del 2013

ENTITATS /// BANC SABADELL

ENTITATS /// FINANÇAMENT

Banc Sabadell ha reduït els seus beneficis en un 65%

BBVA i Esade finançaran set projectes emprenedors

B

anc Sabadell ha obtingut un benefici net atribuït de 81,9 milions d’euros el 2012, tal com es recull als resultats de l’exercici de l’any passat que va presentar l’entitat a finals de gener. Això representa un 64,7% menys que l’any 2011, i després d’efectuar dotacions a insolvències i provisions sobre la cartera de valors i immobles per un total de 2.540,6 milions d’euros, un 142,2% més que el 2011. Banc Sabadell fa un balanç positiu del seu 131è exercici social que compleix amb els objectius que s’havia marcat l’entitat. Dels resultats també es desprèn que tots els marges han crescut substancialment: el marge d’interessos s’ha incrementat un 21,5% interanual; el marge brut, un 18%, i el marge abans de dotacions, un 4,8%. Amb tot, Banc Sabadell se situa entre les entitats més solvents d’Espanya, amb un core capital del 10,42%. A un ritme de 8.000 altes setmanals, la base de clients particulars s’ha incrementat un 18%. Tot i les dificultats financeres de l’any 2012, el Banc Sabadell ha tancat un exercici amb canvis destacats com ara la inte-

Josep Oliu /// CEDIDA

gració de Banco CAM. A més, ha superat les proves de resistència a què va ser sotmesa tota la banca nacional per part del Banc Central Europeu i l’Autoritat Bancària Europea. De cara al 2013, el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, assenyala que “ens centrarem a mantenir la generació de marge, la materialització de les sinergies d’ingressos i costos de la integració de Banco CAM, l’increment de les quotes de clients i de negoci i la gestió activa de la venda /// redacció. d’actius immobiliaris".

Guanyadors de Momentum Project 2012 /// CEDIDA

M

omentum Project, la iniciativa d’emprenedoria social impulsada per BBVA, juntament amb Esade i amb la col· laboració de la Fundació PrincewaterhouseCoopers (PwC), donarà finançament a set projectes que s’han presentat a la segona edició d'aquest programa. Gràcies a Momentum Social Investment 2012, vehicle inversor dissenyat per BBVA, aquests projectes rebran un préstec per valor d’1,5 milions d’euros. Els projectes finançats són Atentis, Apunts, Batec, Montaraz, Teb Verd - Bolet ben fet i Txita Txir-

EMPRESES/// LABIANA

rindak, a banda de La Tavella, que ja va participar en l’edició de 2011, però no va rebre finançament. Els criteris en què s’ha basat l’entitat financera per seleccionar els projectes han estat la rendibilitat dels projectes, que no depenguin de subvencions extraordinàries o que no tinguin plans de negocis excessivament agressius. La segona edició de Momentum Project ha tingut 97 projectes, dels quals 10 han sigut seleccionats per un Comitè Científic format per representants del BBVA, Esade i la fundació PwC, així com per representants d’altres organitzacions. /// redacció

EMPRESES/// CIRCUTOR

La farmacèutica Labiana adquireix Sanitatum Invest

Circutor congelarà preus per ser competitiu el 2013

L’

L'

equip directiu de la farmacèutica egarenca Labiana, encapçalat pel director general Manuel Ramos, ha adquirit al fons holandès Sanitatum Invest la totalitat d’aquest grup empresarial. L’operació es va tancar el passat 10 de gener i va comportar una ampliació del capital d’1,4 milions d’euros. Labiana és l’exemple d’empresa que, després de presentar un concurs de creditors el 2006, ha estat capaç de reestructurar-se, aixecar el concurs només un any després i entrar en beneficis des del 2010. En el marc de l’acord, Labiana ha accedit a noves condicions per retornar el deute amb els seus creditors, entre els quals es troben Rabobank, BBVA i Bankia. D'altra banda, entre les mesures que s’han pres amb l'objectiu de reduir aquest deute, hi ha la venda d’actius, com la fàbrica que tenia la companyia a Barberà del Vallès per 6,5 milions d’euros, i l'increment del propi volum de negoci. Gràcies a això la companyia ha reduït el deute de 23 a 5 milions d’euros. Actualment, el grup té 230 treballadors, dels quals 130 són a Terrassa i un centenar a Corbera. /// redacció

empresa Circutor, amb seu a Viladecavalls, va anunciar a la seva darrera reunió de delegats que es va celebrar a mitjan gener, que enguany no s’incrementaran els preus dels seus productes, una mesura que té l’objectiu de mantenir la competitivitat. De fet, després d’analitzar els resultats de l’exercici anterior i de presentar les línies per a aquest 2013, la companyia, líder en el disseny, fabricació i comercialització d’equips per a l’eficiència energètica, confia a augmentar moderadament les seves vendes. D'altra banda, durant la reunió de delegats es van presentar les novetats per a aquest 2013, entre les quals hi ha els CVM amb comunicacions BacNet i LonWork, el comptador EDMK amb certificat MID, el gestor energètic EDS amb comunicacions 3G o una nova gamma de bateries de condensadors Optim. Un altre dels objectius serà posar èmfasi en el desenvolupament de productes relacionats amb energies renovables i autoconsum. El 2012, Circutor va rebre el Premi Cambra en la categoria d’innovació, desenvolupament i investigació. /// redacció


B30 Febrer del 2013

patronals /// crèdit

RADAR

15

cm /// Exportació

Pimec i la Cecot demanen a LeoTorrecilla, nou president la banca que faci fluir crèdit dels Joves Empresaris L

L

es patronals catalanes Pimec i Cecot coincideixen a reclamar a la banca que part dels diners del rescat que ha rebut d’Europa es facin arribar a les empreses i a les famílies. De la seva banda, Pimec alerta que el crèdit al sector privat es troba en mínims històrics a l’Estat espanyol i impedeix la recuperació econòmica. Segons les darreres estadístiques, entre el 2009 i el passat novembre, la caiguda del crèdit s’ha triplicat del -1,4% al -4,6%. Davant d'això, la patronal de la petita i mitjana empresa reclama mesures immediates i proposa fer arribar part dels diners del rescat bancari a les empreses. En aquest sentit, en el darrer acte de balanç que va celebrar la delegació territorial de Pimec al Vallès Occidental a mitjan gener, el seu president, Francesc Elías va assegurar que “el Govern espanyol hauria de forçar que un percentatge dels diners que han rebut d’Europa per sanejar els bancs servís per ajudar i donar crèdit a les empreses i a les famílies”. Un acte en què Elías va alertar que, en el tercer trimestre de 2012 s'ha duplicat el nombre d'empreses que han hagut de tancar al Vallès Occidental.

ST. CUGAT BUSINESS PARK/// energia

a Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC) es va reunir en assemblea a mitjan gener i va celebrar un nou procés electoral que va portar el president dels Joves Empresaris del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, Leo Torrecilla, a assumir la presidència de l’entitat per als propers dos anys. La candidatura de Torrecilla, que engloba set entitats membres, va ser l'única presentada i consensuada per unanimitat.

La Cecot també qüestiona el sanejament bancari i ha recollit 1.400 firmes en un mes per demanar al Govern que els diners previstos per a l'última fase de reestructuració del sistema bancari espanyol siguin per a les empreses. El president de la patronal , Antoni Abad, creu que “és més rendible invertir els recursos directament al teixit empresarial per reactivar l’economia d'una vegada”.

Durant la reunió que, com és habitual, va tenir lloc a Esade-Creàpolis Sant Cugat, el nou president va agrair la tasca feta pel seu predecessor, Jordi Solé, i va manifestar que “l'objectiu és augmentar el número d’empreses així com d’emprenedors que inicien nous projectes, tot ajudant-los a superar les difícils fases inicials". Torrecilla va afegir que "els propers anys, l’emprenedoria haurà d’assumir un paper protagonista per reduir l’atur que encara segueix creixent al nostre país”.

La Cecot continuarà la campanya de recollida de signatures fins a obtenir una resposta del Ministeri d’Economia. /// redacció

Entre els altres objectius d’aquest mandat hi ha incorporar noves associacions de joves empresaris, establir col·laboracions

Francesc Elías (dreta) presentant balanç /// CEDIDA

CAMBRA SABADELL/// FORMACIÓ

Leo Torrecilla al Centre Metal·lúrgic

/// CEDIDA

amb altres entitats, representar el col· lectiu en tots els àmbits economicosocials o teixir una xarxa entre els membres per tal de facilitar la presa de decisions. Actualment, la FAJEEC té una representació total de més de 4.000 joves empresaris que donen feina a més de 20.000 treballadors. De la seva banda, Leo Torrecilla és president dels Joves Empresaris del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Sabadell i director general de Moldiplast SL. /// redacció

cAMBRA DE TERRASSA /// INTERNACIONALITZACIÓ

St. Cugat Business La Cambra de Sabadell promou el Park es passa a màrqueting mòbil l’energia verda

La Cambra de Terrassa farà més accions a l’exterior

E

U

l centre de negocis @Sant Cugat Business Park ja té energia verda gràcies a un acord a què ha arribat amb Acciona Green Energy, filial del grup Acciona. Aquesta filial serà l’encarregada de subministrar l’electricitat al parc, on hi ha instal·lades més de 200 empreses de diversos sectors. D’aquesta manera, el parc vol contribuir a la conservació del medi ambient i a un desenvolupament sostenible, generant menys impacte en l’entorn i ajudant a transformar el territori en un lloc més respectuós amb el medi. D'altra banda, amb aquest canvi, @Sant Cugat Business Park té l’objectiu de participar en l’estratègia d’smart city que segueix la ciutat de Sant Cugat. Al seu torn, Acciona, grup que figura com un dels primers d’energies netes de tot el món, i la seva filial Green Energy, només gestionen i comercialitzen electricitat procedent de fonts 100% renovables. A més, totes aquestes estan certificades i acreditades per la Comissió Nacional /// redacció d’Energia.

L’

ús de dispositius mòbils amb connexió a Internet ha experimentat un creixement major del previst en els darrers anys. A Espanya s’ha arribat al 50% de connexions. Així ho posa de manifest la Cambra de Comerç de Sabadell, que parteix de dades com aquesta per organitzar sessions informatives dedicades al màrqueting a través de dispositius mòbils (mobile marketing). Des de la Cambra es remarca que qualsevol tipus de comerç que es vulgui posicionar a la xarxa ha de tenir coneixement de totes les possibilitats que ofereix aquest tipus de màrqueting , així com la utilització de totes aquestes eines. La darrera sessió va tenir lloc a mitjan gener i va ser oberta per Joan Valls, director de l’Àrea d’Assessoria , Promoció i Formació de la Cambra. La ponència va anar a càrrec de Montse Peñarroya, especialista en màrqueting digital i directora de l’Institut d’Investigació 3iSIC, que va parlar de l’evolució del mobile marketing dins del web 3.0, així com la importància del màrqueting mòbil dins l’estratègia de comunicació, incloent el web i la publicitat. /// redacció

n dels objectius principals que marca les accions de la Cambra en els darrers anys és oferir al col·lectiu empresarial un servei integral per a la seva internacionalització. Per això, per a l’exercici 2013 la Cambra ha decidit intensificar aquest tipus d’accions i vetllar perquè les empreses de la demarcació disposin d’una sòlida base internacional per competir en els mercats. En el marc d'aquests propòsits destaca, principalment, l’oferta de 9 missions de prospecció a un total de 29 mercats internacionals, així com els plans de mercat a mida de cada empresa i a qualsevol país del món que l’entitat ofereix a través del servei individual d’accés a nous mercats. Això representa una missió més que en l’any anterior i 6 mercats més. El programa de missions per al 2013 arrencarà el dia 5 de febrer amb un viatge de prospecció a Algèria i al Marroc, en el qual un total de 12 empreses desenvoluparan un programa de visites amb potencials compradors fins al dia 13 de febrer. Entre la resta de missions programades hi ha països com Kazakhstan, Qatar, Aràbia Saudita o Indonèsia.

Missió a Oman impulsada per la Cambra

CEDIDA

Aquest és un programa que ja té una llarga trajectòria. I és que, en els últims cinc anys, l’entitat terrassenca ha organitzat fins a noranta missions comercials (setanta-una missions directes, dinou missions inverses) a través de les quals ha arribat a un total de cinquanta-set mercats d'arreu del món. En les missions hi han participat mil cent empreses catalanes que han pogut fer més de set mil contactes de negoci amb diferents empreses de mercats estrangers. /// redacció


16

RADAR

B30 Febrer del 2013

PALEX MEDICAL /// SANT CUGAT

Palex Medical reforça l’àrea tecnològica comprant Saident Saident s’incorpora la companyia com una nova línia de negoci en la tecnologia RFID. Les dues companyies ja havien treballat conjuntament

L’

empresa catalana dedicada al mercat sanitari i amb seu a Sant Cugat Palex Medical ha adquirit la companyia especialitzada en la tecnologia d’identificació per radiofreqüència (RFID) Saident amb l’objectiu de reforçar el desenvolupament i l'aplicació de les noves tecnologies en el sector hospitalari. Amb l’operació, Palex Medical adquireix la marca, la línia d’activitat i els treballadors de Saident, que s’incorpora a la companyia amb un una nova línia de negoci sota el nom de Noves Tecnologies-Saident RFID. Saident, que ja s’ha instal·lat a les oficines de Sant Cugat del Vallès, mantindrà la seva activitat i continuarà amb Daniel Rodríguez com a director de la divisió. Segons el conseller delegat-CEO de Palex Medical, Xavier Carbonell, “l’adquisició de Saident suposa la consolidació de les sinergies entre dues empreses catalanes amb projecció i vocació d’expansió

Edifici central de Palex Medical, a Sant Cugat/// PALEX MEDICAL

VANTOUREIX /// SABADELL

nacional i internacional i amb molts anys d’experiència en el sector sanitari”. Carbonell destaca que “l’operació ens obra noves oportunitats a les dues empreses”. Pel que fa a Palex Medical, la tecnologia de la nova línia RFID permetrà desenvolupar i oferir al sector sanitari solucions i productes innovadors que millorin la qualitat assistencial i seguretat dels pacients, alhora que augmentarà l’eficiència operativa dels hospitals i ajudarà a optimitzar-ne els recursos. D’altra banda, segons Carbonell, “l’operació suposarà un salt qualitatiu per a Saident, ja que es veurà reforçada pel potencial d’un equip humà amb la capacitat de desenvolupar nous productes i aplicacions”. No serà la primera vegada que Palex Medical i Saident uniran esforços. Ambdues companyies ja han col·laborat en projectes destinats a la millora de la logística hospitalària. En aquest sentit, han impulsat un projecte de tecnologia RFID per racionalitzar els estocs i la millora de la seguretat del pacient a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. També han creat la “Dyane smartCabinet”, un armari RFID automàtic que proporciona un control total en la gestió dels estocs, presentat amb èxit a la Fira Mèdica 2012 de Düsseldorf, Alemanya. Palex té una plantilla de més de 300 treballadors i mitjançant 10 divisions comercials ofereix al voltant de 30 especi/// redacció alitats mèdiques.

PAYMACOTAS /// SANT CUGAT

La promotora immobiliària Vantoureix SL, en perill de fallida

Paymacotas pacta amb la plantilla per minimitzar els efectes de l’ERO

L

E

a promotora immobiliària Vantoureix SL ha presentat una sol· licitud de concurs voluntari de creditors davant el Jutjat Mercantil Número 8 de Barcelona. La firma, que s’ha vist involucrada en el cas Mercuri, arrossega un deute de més de 100 milions d’euros i confia a arribar a un acord amb els seus creditors que li permeti retirar la sol·licitud abans que el jutge declari el concurs. Alhora, la promotora manté converses amb diverses entitats financeres per evitar la mesura. Vantoureix SL, constituïda el 2002 per desenvolupar el Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, està formada pel grup manresà Tesila SL, que amb 35 anys d’experiència en la construcció de polígons industrials a Saragossa, Sevilla o València, ostenta el 55% del capital, i Sòl Bages, propietària del 10% de les accions. El 35% restant pertanyia a Provasa, el grup immobiliari de l’antiga Caixa Sabadell que actualment controla el BBVA ,després d’haver comprat Un/// redacció nim.

ls treballadors de l’enginyeria i consultora d’obra civil Paymacotas, amb seu a Sant Cugat, han arribat a un preacord amb la companyia per millorar les condicions previstes per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que la companyia va presentar el desembre del 2012. La mesura preveia inicialment una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, però després d’anunciar una vaga de dos dies, els 43 treballadors afectats de la seu de Sant Cugat van desconvocar la protesta després d’aconseguir augmentar la proposta inicial fins a 28 dies per any amb un topall de 18 mensualitats. Els treballadors de Paymacotas reconeixen que l’ERO s’ha produït per la caiguda de la demanda d’obra civil, però també apunten a una possible mala gestió. Paymacotas, pendent també d’un concurs de creditors, ha presentat un pla de viabilitat que preveu la sortida del grup francès Bureau Veritas i l’entrada de Getinsa com a accionista majoritari. /// redacció


B30 Febrer del 2013

RADAR

CASSA /// SABADELL

Agbar formalitza l’OPA per adquirir Aigües de Sabadell E

l grup Aigües de Barcelona (Agbar) ha formalitzat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la sol· licitud d’autorització de l’oferta pública d’adquisició (OPA) per aconseguir la totalitat d’accions de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) a un preu de 60 euros per títol. Agbar, controlada per Suez Environnement, té el 13,62% de les accions de CASSA. Per això llança l’OPA sobre el 86,3% de les accions que no té sota control. L’operació té l’aval de Banc Sabadell, que garanteix el pagament en efectiu per un import màxim de 32,55 milions d’euros. A més de l’entitat presidida per Josep Oliu, també s’han afegit al pacte Unnim Banc (Grup BBVA), la Cambra de Comerç de Sabadell, el Gremi de Fabricants i un grup d’inversors privats entre els quals hi ha les famílies sabadellenques Llonch i Bosser. L’Ajuntament de Sabadell és el màxim accionista de CASSA, amb el 20% del capital, alhora que ostenta un 4,07% d’accions sense dret a vot. El juny del 2010, Agbar ja va intentar aconseguir el control de la Companyia d’Aigües de Sabadell. L’oferta en aquells moments era de 66,6 euros per acció, però

CONTINENTAL ///RUBÍ

Façana de l’edifici de CASSA /// ADRIANA ROCA

l’Ajuntament de Sabadell la va rebutjar ràpidament per “l’absoluta indefinició del projecte empresarial” i perquè considerava que estava fins a un 35% per sota del preu que recomanaven diversos experts. A més de la sol·licitud formal d’autorització de l’OPA i l’aval, Aigües de Barcelona ha dipositat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors el fullet de condicions de l’oferta, que encara no s’ha detallat. CASSA, fundada el 1949, és la segona operadora del sector a Catalunya i ofereix un servei de venda i sanejament d’aigua a 170.000 clients de 60 municipis catalans i de l’Aragó i /// redacció Canàries.

ILIMIT COMUNICACIONS /// TERRASSA

La Liga Endesa, la fem entre tots

Continental tanca l’any amb noves xifres de rècord

L’ISO 20.000 reconeix Ilimit Comunicacions

Som capaços de fer sortir el millor de nosaltres quan ens unim, quan un “jo” es converteix en un “NOSALTRES”. Per això volem que aquest gran EQUIP que formem entre tots continuï creixent, motivat pel talent i l’afany de superació.

E

empresa terrassenca Ilimit Comunicacions és la primera companyia espanyola reconeguda pels seus serveis de cloud hosting, sota l’estàndard de la norma internacional ISO 20.000. És un conjunt de normes creades l’any 2005 per l’entitat de normalització britànica British Standards Institution (BSI), destinades a mantenir la qualitat dels serveis de tecnologia de la informació(TI) de les empreses. Prové del manual de bones pràctiques ITIL, elaborat a partir de l’experiència acumulada per diferents empreses del sector, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels serveis i augmentar l’eficiència en la gestió empresarial.

L’

JUNTS podem assolir qualsevol fita que ens proposem, perquè els que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen . fer-les. Això és

l grup Continental va acabar el 2012 amb un volum de negoci de 32.700 milions d’euros, una xifra rècord que suposa un augment de la facturació de més del 7 % respecte la del 2011. El proveïdor automobilístic internacional, amb seu a Rubí, espera continuar incrementant la facturació en el proper any. El president de la Junta Directiva de Continental, el doctor Elmar Degenhart, explica que “malgrat que tot indica que els mercats automobilístics es mostren encara més reservats que fa un any, el nostre objectiu és assolir un creixement de la xifra de negoci del 5% el 2013, arribant així als 34.000 milions d’euros”. Continental és un dels principals proveïdors de la indústria automobilística a escala mundial. Amb l’objectiu d’incrementar la seguretat durant la conducció, la companyia ofereix sistemes de frens, components per a transmissions i xassís, instrumentació, electrònica de vehicles, pneumàtics i productes tècnics d’elastòmers. Actualment té més de 170.000 treballadors i ope/// redacció ra a 46 països.

Segons el soci i director d’Ilimit Comunicacions, Xavier Tobella, “la idea és actuar segons uns paràmetres de qualitat coneguts per ambdues parts”. En aquest sentit, l’empresa lliura un document previ al servei de cloud hosting –informàtica en núvol, un servei de recursos compartits a la xarxa– als seus clients en el qual certifica el nivell de resposta que es compromet a oferir-los. L’empresa ha renovat l’ISO 20.000 un any després d’haver estat certificada per la se/// redacció ves activitats.

actitudazul.com

24 seleccions, seleccions, 24 80 partits, partits, 80 totes les les estrelles estrelles totes del bàsquet mundial del bàsquet mundial

17


18

RADAR

B30 Febrer del 2013

PIMES /// Ramon Escapa Fundador de Bicicletes Escapa fa 29 anys, Ramon Escapa explica amb orgull que tots els seus treballadors són practicants i amants del món de les bicicletes text: SERGI QUITIAN /// foto: BÀRBARA PADILLA

“Sense passió, aquest negoci de bicicletes no seria el mateix” veis”. Per això assumeix que “hem de tenir molt en compte que una cosa és el producte en si i una altra, molt més important, què es pot fer amb aquest producte”. INTERTÍTOL GAS A FONS És per això que Ramon Escapa i el seu soci Francesc López han potenciat un nou espai polivalent de 2.000 metres quadrats a l’entorn de les dues rodes que integra un ampli catàleg de serveis complementaris com fisioteràpia esportiva especialitzada, excursions per ports de muntanya emblemàtics del Tour de França com el Tourmalet o el Peyresourde, cursets de mecànica i d’iniciació a la bicicleta, així com xerrades o projeccions de fotografies que tenen el seu centre neuràlgic al Bar Tourmalet, al bell mig del local, i que ambientat en la temàtica ciclista ofereix un espai per relaxar-se.

C

onvertir la teva passió en la teva professió. Aquest és l’ideal laboral que persegueix la majoria de persones i el que ha aconseguit Ramon Escapa, gerent de Bicicletes Escapa. Encisat pel món de les dues rodes des de ben petit, Ramon Escapa ha anat superant metes volant fins arribar al punt d’arribada actual, moment en el qual té, juntament amb el seu soci Francesc López, l’estil de local dedicat a les bicicletes que sempre havia imaginat. La passió pel pedal li ve des de ben petit. De fet, l’avui gerent de Bicicletes Escapa relata que “l’origen de tot plegat està en un noi que va anar descobrint món amb la bicicleta i es va enamorar d’aquest vehicle que li donava tanta llibertat”. Entre campana i campana a l’escola, Ramon Escapa va descobrir els carrers de la seva ciutat, Sabadell, primer, i després es va aventurar a pedalar per altres parts del món com l’Índia. De tornada a casa seva, recorda Escapa, “aquest noi inquiet va anar fent diferents feines fins que va decidir fer

bicicletes escapa té una botiga polivalent de 2.000 m2 que tot i la dimensió no vol perdre l’esperit més local un pas endavant i portar tots els coneixements adquirits sobre les dues rodes per obrir una botiga sobre la seva gran afició, la bicicleta”. El Ramon Escapa emprenedor va obrir Biciletes Escapa l’any 1984 i 29 anys després ha anat fent créixer aquella llavor de negoci fins convertir-se, avui dia, en una botiga ciclista de referència a la ciutat de Sabadell, multiplicant serveis sense perdre’n el seu esperit local.

MOLT MÉS QUE BICIS Bicicletes Escapa és una botiga de bicis que s’allunya del concepte més clàssic, aquell que es limita a la compra-venda del vehicle. Ramon Escapa considera que “la bicicleta és una indústria molt gran i que cada vegada té més complements de ser-

De fet, la voluntat intrínseca a la qual sempre havia aspirat Ramon Escapa és la unió de vendes i esdeveniments, impulsar el concepte wellness per convertir la botiga en un lloc de referència, recuperar la 1 /// idea d’espai comercial com a punt de trobada: “Quan l’any 1984 em vaig establir, el comerç en general era un espai per compartir, per xerrar, per escoltar la gent del barri. Però amb el pas dels anys aquesta relació s’ha anat perdent. És una dinàmica que des de Bicicletes Escapa volem recuperar d’alguna manera, rescatant el valor afegit del comerç de proximitat”. Un valor que ell va compartir des de ben petit. LA PASSIÓ COM A CONDICIÓ Un pas endavant, però, que no els allunya del concepte de proximitat al barri i als aficionats al pedal. Un valor que és el que més destaca Ramon Escapa: “Totes les persones que treballen aquí –té una plantilla de divuit treballadors– són practicants, seguidors i amants de la bicicleta. Tenen un historial sobre les dues rodes”. Així doncs, el més important és que “Bicicletes Escapa som uns aficionats al món de la bicicleta que hem sabut convertir-ho en el nostre modus vivendi, en un negoci sense perdre’n l’esperit emocional, l’afició en primer terme. Sense passió per les bicis, aquest negoci no seria el mateix” segons conclou Ramon Escapa.

més info Les bicicletes, un negoci a l’alça El món del pedal està frenant bé l’impacte de la crisi econòmica. Els números estan resistint, un fet que provoca que hi hagi força dinamisme en l’obertura de nous locals dedicats al món de les dues rodes. En aquest sentit, Ramon Escapa exposa que “en el nostre sector, la competitivitat és tan elevada com en altres àmbits, amb la diferència, però, que els números s’estan mantenint o si baixen, ho fan de manera molt discreta. Ens movem en xifres diferents de les que estan provocant la crisi econòmica general. És per això que està entrant més gent que mai en aquest món i tothom vol millorar”. En el seu cas, Ramon Escapa relata que la seva botiga s’ha hagut d’anar reformulant durant els seus 29 anys de vida fins apropar-se al concepte de comerç que tenia des que la va fundar: “Hem tingut una evolució constant de canvis, ampliacions, noves figures. Sempre assumint riscos controlats, sense estirar més el braç que la màniga”. L’últim pas del negoci va arribar l’any passat: instal· lar-se al nou local. Un canvi que ha fet augmentar la facturació del negoci en proporció a l’increment d’espai comercial, segons expliquen des de Bicicletes Escapa. El resultat actual és un espai de 2.000 metres quadrats ubicat en una fàbrica rehabilitada a prop del centre de Sabadell. Un comerç pròxim i polivalent que manté les seves arrels: “Malgrat totes les evolucions que hem anat desenvolupant, hem aconseguit mantenir l’esperit de botiga de barri. És un comerç d’esperit molt local tot i les seves dimensions”.


Solucions financeres per a la seva empresa A ”la Caixa”, som conscients de les dificultats que tenen les pimes. Per això, posem a la seva disposició professionals experts que l’ajudaran a gestionar el dia a dia de l’empresa tot analitzant, amb vostè, la viabilitat dels seus projectes o oferint-li assessorament sobre la solució financera que més li convingui en cada moment.

Pimes

www.laCaixa.es


20

ROTONDA

B30 Febrer del 2013

BUSINESS ENGLISH

PETER RASSA PROFESSOR D’ANGLÈS A CIC SANT CUGAT

NO CAURE EN EL PESSIMISME DE L’ENTORN, GESTIONAR AMB VALORS I FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ ENTRE LES PERSONES SÓN ALGUNES DE LES CLAUS PER TIRAR ENDAVANT LES EMPRESES

JOAN COS CODINA MEMBRE DEL PLA DE VALORS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I FUNDADOR DE LA CONSULTORA PINEA3 LIVING ORGANIZATIONS

W

e all know English is the language of international commerce. Reports go beyond Spain and sales pitches are made in a world where the lingua franca is English. But there is another reason why learning English is imperative: self-confidence. When running a course for a company in Barcelona, the CEO came and sat at my table during break. We exchanged greetings but an uncomfortable silence followed, something was bothering him. Usually his presence exuded confidence whenever he entered a room but here he was nervously looking

around waiting for everyone to leave. Eventually, he asked in hushed conspiratorial tones for help. He had just completed a conference call with clients from Dallas and was in a state of shock. What had the Texans been talking about! He felt unprepared and lost his confidence was shot. Having always been in control of the narrative around him, he found himself floundering! He never wanted to go through that experience again! Actually the problem was his lack of confidence. In Spain he wasn't afforded many opportunities to speak English, hence the feeling of unpreparedness. We created a bespoke course that focused on his priorities (listening, pronunciation – especially the Texan drawl!) and very soon his confidence visibly

grew. When previously he sat anxiously waiting for calls, insisting that his bilingual secretary be present, now he would smile gleefully as the Americans complimented him on his English and lamented their linguistic deficiencies. The course provider was flexible enough to meet his specific needs. But other courses can be more holistic, looking at writing skills from emails to reports, or having a plethora of communication activities from pitching sales to managing a tender process. If students can achieve these fundamental business tasks in English proficiently and confidently, then that company will have the competitive edge.

JA N’HI HA PROU DE TENIR POR

E

stem ja cansats de tenir por. Portem ja massa temps en aquesta situació de crisis de tots tipus i per totes bandes, i ja no en volem més d’això. Ja en tenim prou d e v i u re e n c o n g i t s i e s p o r u gu i t s . De les darreres 10 converses que he tingut amb empreses de diferents mides i sectors, en quasi bé la meitat he vist que hi havia directius que estaven ja en una posició personal diferent a la d’aquells que viuen encongits en la por i el bloqueig de decisions, i només veuen les desgràcies i la negativitat. Aquests altres directius brillaven amb la il· lusió de tenir reptes nous, de fer coses diferents, d’aprendre a gestionar amb allò que tenen en comptes d’allò que voldrien tenir, d’acceptar el que hi ha i de confiar en la vida perquè sempre ofereix sortides. Aquestes persones acostumen a estar o dirigir empreses que, com els organismes vius, han fet la seva adaptació al nou medi, han canviat les energies que les governen, i s’han bolcat en l’humanisme i la col·laboració. Potser no hi ha receptes infal·libles per fer això, però sí que hi ha factors comuns en tots ells. Per resumir-ho: no deixar-se caure en el pessimisme de l’entorn, no preocupar-se pel que no depèn de nosaltres i, sobretot, gestionar amb valors, veure les persones com persones i fomentar la col· laboració autèntica. Els valors funcionen en nosaltres com una inesgotable font d’energia i motivació que tenim sempre dintre. Quan vivim en els nostres valors, som persones energètiques, incansables, compromeses i il·lusionades; i som capaços de quasi tot. Quan no hi vivim, doncs tot el contrari. Com a gestors de nosaltres i també d’altres, hem de cuidar molt de viure en els

nostres valors i de no impedir que els nostres equips hi visquin també. Per dir-ho clar i català: si la pela és la pela i prou, no anirem bé. Posar la persona al mig de tot és una macrotendència que estem ja albirant en la societat. Aquesta va camí de conjugar el “jo sóc” en comptes del “jo tinc” o el “jo faig”, perquè el paradigma del benestar material se’ns desmunta. No ens ha fet feliços com ens semblava, i les persones estem fent ja un viatge cap a llocs diferents, més interiors i més humans. També a l’empresa, necessàriament. Prestar atenció als nostres valors personals i empresarials i cuidar la seva integritat i foment és una de les tasques de gestió empresarial més agraïdes, que més rendiments ofereix i més benestar proporciona a tots. Però cal fer-ho de manera autèntica, honesta, sostinguda i sense manipulació. Un altre factor comú que he observat en els empresaris i empreses que actualment estan tirant endavant és el foment de la col·laboració entre les persones

i entre les empreses. Tanmateix, aquesta és també una de les macrotendències de la societat, que arriba a l’empresa com a element clau de competitivitat empresarial per al present i el futur. Col· laborar de debò entre les persones és una millora empresarial essencial, com la internacionalització i la innovació, i que no requereix quasi cap inversió. En la col· laboració generativa i apreciativa trobem una increïble capacitat de crear situacions i coses noves i de valor; tot i les circumstàncies adverses. Tant el treball en valors com la col·laboració a l’empresa son tècniques i actituds al nostre abast. Quan ens decidim de manera valenta a mirar les persones com a persones completes, mentalment, físicament, emocionalment i espiritualment; i les posem al mig dels nostres negocis (com a treballadors, clients, proveïdors o grups d’interès) ens mourem a un estadi de més prosperitat i benestar per a tots.


B30 Febrer del 2013

Entre Bòsnia i Nigèria, en crèdit per a pimes carmen larraburu directora editorial de la revista 'B30'

L’

any 2013 ha començat amb un caire lleugerament més positiu pel que fa a l’economia. No són els famosos “ brots verds” de la ministra Elena Salgado, però tampoc no és la foscor dels darrers mesos. Molts economistes observen en els darrers temps signes favorables que fan pensar que l’economia espanyola comença a sortir del forat. La relaxació de la prima de risc i les recents pujades borsàries han encès alguns ànims. Juntament amb aquests factors de millora, les famílies i les empreses comencen a retallar notablement el seu endeutament afavorint d’aquesta manera una certa millora financera. Tot

DAFO DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS... MIREIA ESCUDÉ DIRECTORA DE QGAT, RESTAURANT , HOTEL & EVENTS D. Una debilitat podria ser que la ciutat de Sant Cugat no està considerada un punt turístic i, per tant, no és un referent en aquest sector. A. El fet que moltes empreses escullin la ciutat de Barcelona abans que Sant Cugat pot ser entès com una amenaça per a nosaltres per poder desenvolupar els nostres negocis. F. En tenim moltes: Sant Cugat és un punt neuràlgic amb importants carreteres, envoltat de verd. A més, té importants universitats que ens donen un nivell educatiu molt alt. També el nivell de vida és molt alt. O. El potencial del nostre comerç de proximitat. És a dir, que els ciutadans de Sant Cugat s’acostumin a consumir els productes que hi ha aquí. D’aquesta manera es podrà generar negoci dins de la ciutat.

JORGE SERRA DIRECTOR DE màrqueting d’Esade Creàpolis D. Al Vallès no es comunica bé tota la seva oferta, tant en l'àmbit empresarial com d’oci. Es veu com una zona molt industrial, molt freda, de pas. Sempre ha viscut a l’ombra de Barcelona. A. El territori pot quedar-se com a pol

industrial, sense capacitat d’atraure empreses que gestionin talent. També pot perdre la iniciativa en front d’altres zones empresarials, com el Baix Llobregat .F. La voluntat de promoure el contacte amb les empreses, per part de les institucions públiques. Les infraestructures de comunicacions són molt bones. O. Potencial de creixement alt aprofitant l’ecosistema empresarial actual. Posicionar-se com una alternativa a Barcelona, ben comunicada i orientada al món empresarial.

i aquestes dades positives que animen un entorn deprimit en ànima i cos, no és possible deixar d’esmentar el tema fonamental, l’atur. Encara que les grans empreses facin noves contractacions, difícilment es podrà arribar a la xifra d’ocupació anterior a la crisi. Un altre punt calent són les pimes, veritables creadores d’ocupació. En aquests moments, i ja fa temps, aquestes han estat oblidades i refusades pel que fa a la concessió de crèdits. A causa d'aquest fet, milers han hagut de tancar els seus negocis amb les conseqüències que això comporta. Un recent comunicat de la Pimec posava de manifest que la taxa interanual de variació del crèdit a empreses no financeres del novembre del 2012, anunciada pel Banc d’Es-

ROTONDA

21

panya, ha estat la més baixa dels darrers anys, amb un -4,6%. Entre el 2009 i el passat novembre, el ritme interanual de caiguda del crèdit s’ha triplicat del -1,4% al -4,6%. Per la seva banda, la informació sobre crèdit del Banc Central Europeu (BCE) diu que un 81% de les pimes espanyoles havia patit un augment dels tipus d’interès el 2011, la xifra més alta de tota la UE (a Grècia era del 67% i a Itàlia del 74%). El Fòrum Econòmic Mundial situava Espanya en el lloc 122 de 144 països, entre Bòsnia i Nigèria, en crèdit per a pimes. Conclusió: per on s’hauria de començar? Si és tan clar, notori i documentat el paper que juguen les pimes en l’economia del país, la resposta sembla evident, o no?

twitter 'b30' NOUS TWEETS @aec associació d’empresaris

Pimec reclama a la banca que faci fluir el crèdit ow.ly/gZiaJ @pimec @ pimec_vallesocc @revistaB30 #infolocal

@totsantcugat tot sant cugat

El regidor de cultura Xavier Escura ha presentat el seu nou llibre: “És un intent d’anàlisi col·lectiva” http://ow.ly/h7nsB #santcugat

@qsalvatella quique salvatella

Genial l’entrevista @oriolamat a @revistaB30 del mes de #Gener,llegir @oriolamat sempre és molt constructiu.#economia #estapassant

@diaridelvalles el diari del vallès

El tram Terrassa-la Roca del Quart Cinturó s’haurà de tramitar de nou. L’Estat arxiva l’expedient d’avaluació ambiental d’aquest tram

JOSÉ MARIANO GERENT I FUNDADOR DE ZERO2 INFINITY

D. Una debilitat del territori és la manca de transport públic, infraestructures. A. Les prioritats dels polítics i les mesures que prenen sovint no van en la direcció de promoure les empreses i encara menys de segons quins sectors. F. Estem en un entorn privilegiat. L’entorn és bonic i està envoltat de zones verdes. Des de la finestra de l’oficina veiem els arbres i això també aporta qualitat de vida en l’àmbit laboral. O. Una de les oportunitats que té el Vallès és que té molt talent, sobretot entre els joves. Estem en una ubicació privilegiada també pel que fa a les universitats . En aquest context, destaca el gran nombre de personal investigador, fet que és molt important per al desenvolupament del nostre territori i de la nostra economia.

@bancba banc business angels

Innovant en el finançament empresarial: els Business Angels http://bit. ly/Sxv8qf @AlbertColomer @revistaB30

@Cerdanyola Cerdanyola

bit.ly/10DUjuS Cerdanyola Empresarial reivindica el perfil solidari de les empreses de la ciutat #cerdanyolainfo

@cambraterrassa cambra de terrassa

Més de 100 noves empreses el 2012 amb el suport del Servei de Creació d’Empreses de la Cambra

@advantosl advanto

10 consejos para tener éxito en tus campañas de #emailing , por @ noemi_aguilera http://advantoblog.com/10-consejos-para-tenerexito-en-tus-campanas-de-emailing/ … #tips

SEGUEIX-NOS A @REVISTAB30


22

ROTONDA

B30 Febrer del 2013

patronal cecot /// comerç

Cada vegada hi ha més programes que ofereixen a les empreses eines de gestió i de comerç internacional per sortir a l'exterior

Asun Cirera Assessora en Comerç Exterior

Assessorament empresarial Asun Cirera

Assessora en Comerç Exterior

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

L’exportació no és només per a les grans empreses

E

ls autònoms i les pimes són els col·lectius empresarials amb més volum d’empreses perjudicades per les conseqüències de la crisi i l’estancament del mercat i del consum intern. La majoria de grans empreses han pogut mantenir la seva activitat gràcies als mercats exteriors, de fet l’activitat exportadora ha crescut ens últims dos anys al nostre país. Tot i que en l’àmbit de l’exportació la grandària sí importa, no ha de ser cap barrera perquè autònoms i pimes s’ho proposin com una via per mantenir la seva activitat. De fet, programes com el d’Inici a l’Exportació promogut per Acc1ó, en el qual participem des de la Cecot, faciliten que aquest col·lectiu empresarial pugui fer el camí d'inici a una exportació futura. I el 2012 ha tingut bons resultats. Hem ajudat al fet que vint-i-nou empreses de diferents sectors hagin donat les primeres passes. D’aquestes, l'1,5% són autònoms i la resta són pimes. Això corrobora el fet que l’exportació està a l‘abast de qualsevol empresa que tingui motivació i vulgui créixer en els mercats exteriors. I tot i que el 73% són empre-

Operativament, en què consisteix aquest programa? Com es desenvolupa? El programa es desenvolupa durant un any. En aquest any teniu l’acompanyament d’experts en comerç i màrqueting digital internacional que us ajudaran a desenvolupar i implementar un pla de promoció internacional a mida per la vostra empresa. Resumint força, el que aconseguireu és: primer eix sortir a l’exterior, desenvolupar un pla de promoció internacional amb 50 hores de dedicació d'un assessor expert en internacionalització. Segon eix, ser present a Internet, elaborar un pla de màrqueting digital internacional per arribar als mercats més importants amb 25 hores de dedicació d'un assessor en estratègia digital empresarial. I tercer eix, posar-vos en marxa, assegurar l'execució efectiva del pla amb la col·laboració directe d'un tècnic en comerç exterior que dedicarà un terç de la seva jornada laboral, durant tot

Qualsevol autònom o pime que tingui motivació i vulgui créixer en els mercats pot exportar amb èxit ses amb productes industrials, també n’hi ha de serveis, de mecanitzats, d’arts gràfiques i d’informàtica. Amb els programes d’inici a l’exportació s’intenta combatre el que és, d’una banda, una de les principals dificultats amb les que s’enfronta l’empresa, les barreres mentals. I de l’altra, un dels principals errors que cometen les empreses que s’inicien a l’exportació, la manca de planificació.

ductes o serveis i que siguin accessibles pel pressupost de l’empresa. El programa d’Inici a l’Exportació serveix per transferir a l’empresa les eines de gestió i de comerç internacional que serveixin per a sortir a l’exterior, però també, i d’aquí que es contempli la figura de l’assessorament en màrqueting digital, per ajudar a l’empresa a incrementar el nombre de contactes comercials i vendes generats a través de canals digitals i aconseguir que l’empresa tingui una presència a Internet orientada als seus públics i mercats objectiu.

Les barreres mentals limiten l’actuació de l’empresa en considerar que ella no és capaç de competir en el mercat exterior, i la manca de planificació desencoratja l’empresa, que si bé s’atreveix a sortir, ho fa sense un pla previ que l’ajudi a focalitzar les seves actuacions en mercats i segments on realment tinguin oportunitat els seus pro-

Des de la Cecot considerem que els programes d’inici a l’exportació són una bona eina perquè empreses que mai s’havien plantejat exportar o establir relacions comercials amb altres països, puguin conèixer el procés i plantejar-se aquests altres mercats com una oportunitat de negoci. Amb l’estancament del mercat intern, les empreses catalanes busquen alternatives i exploren nous camins per continuar la seva activitat. Per aquest any 2013, ens hem marcat l’objectiu d’ajudar trenta pimes a fer el seu camí d’inici a l’Exportació amb el suport d’Acc1ó.

un any, a desplegar el vostre negoci internacionalment.

Programa han augmentat la venda anual en més del 10%.

Si és per autònoms i pimes, Quin tipus d’empresa no deu ser molt car, no? pot entrar en aquest Vull dir, que nosaltres programa? que som una empresa de tres persones i la nostra El programa d’Iniciació a l’Exportació d'Acc1ó s’adreça bàsicament a emprefacturació és modesta, ses catalanes, industrials o de serveis, ho podrem assumir? El Programa està valorat en 12.000€ i Acc1ó n’aporta el 60%. Penseu que conté 75 hores de consultoria i a més un tècnic que dedica un terç de la seva jornada laboral d’un any, 676 hores, a desplegar el vostre negoci internacionalment. Per accedir al programa, l’empresa només ha de pagar 400€ mensuals durant 12 mesos i ha d’haver participat a les Jornades "goExport" d’iniciació a l’Exportació. Aquestes jornades es fan per tot el territori català, al web d’Acc1ó trobareu l’agenda amb les dates. A la Cecot en realitzem algunes durant l’any. El que sí et puc confirmar és que quasi el 50% de les empreses participants al

que exportin menys del 20% del volum de facturació o que concentrin el 60% de la seva exportació en 1 mercat o 2 clients i hagin participat en una jornada goExport.

A quins país exporten la majoria d’empreses? Us diria que depenent del producte o servei i de les relacions comercials que es vulguin establir, varia força. Però el que sí es fa d’entrada, és estudiar mercats exteriors a països que no estan molt allunyats. Això facilita l’inici d’activitat exportadora.


B30 Febrer del 2013

la sirena /// terrassa

texsa /// castellbisbal

El grup Texsa, productor i comercialitzador de materials per a la construcció, ha arribat a un acord amb 17 entitats financeres, entre les quals destaquen BBVA i Bankia, per a refinançar un deute de 30 milions d’euros. L’empresa, amb seu a Castellbisbal, ha aconseguit augmentar el termini de retorn del deute fins a set anys i el manteniment de les línies de circulant fins al 2016. A més, espera incrementar fins a 100 milions d’euros la seva facturació el 2015, amb una aposta ferma per la internacionalització. Texsa, que fabrica productes per a la impermeabilització i l’aïllament tèrmic i acústic, té una plantilla de 240 treballadors i té seus a Mèxic, Itàlia, Espanya, Portugal i l’Índia.

LES CARES DE LA ‘B30’ jOAN COS, NOU MEMBRE DEL PLA NACIONAL DE VALORS La Generalitat ha escollit l’egarenc Joan Cos, cofundador de la consultora Pinea3 SL, per participar com a expert en organitzacions en el Pla nacional de valors creat pel Govern català fa un any.

FERRAN SANCHO ASSUMEIX LA PRESIDÈNCIA DE L’ACUP El rector de la UAB, Ferran Sancho, ha pres la presidència anual de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), substituint així el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

MIQUEL MARTÍ, NOU PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ FEMCAT El president del grup de transports Moventia de Sant Cugat i exvicepresident d’Spanair, Miquel Martí, ha substituït Carles Sumarroca al capdavant de la fundació privada d’empresaris Femcat. Ho va decidir l’assemblea anual de patrons que aplega cent membres.

carlos ventura, nou membre de la JUNTA DIRECTIVA D’Esade ALUMNI Juntament amb Tomás Muniesa (Caixa Banc) i Ignasi Rafel (Talman Group), s’han incorporat a la junta directiva de l’Associació d’Antics Alumnes d’Esade amb l’objectiu de reforçar la globalitat de la xarxa.

LEO TORRECILLA, NOU PRESIDENT DE JOVES EMPRESARIS CM Leo Torrecilla, de l’empresa Moldiplast de Sant Quirze, ha estat escollit nou president del Club de Joves Empresaris del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, en substitució d’Alícia Bosch.

DANI PUENTE PRESIDENT DE CECOT DE JOVES EMPRESARIS El soci director de l’empresa DSLPRO, Dani Puente, substitueix Jordi Vilar al capdavant del Cercle de Joves de Cecot. Puente ocuparà el càrrec de president durant els propers dos anys. També és vocal de la Junta de la Delegació del Vallès.

23

panell info

La Sirena s’ubicarà Texsa refinança un en una nau industrial deute per valor de més gran de Terrassa 30 milions d’euros

La cadena de congelats La Sirena es traslladarà a una nova nau de 46.000 m3 de volum situada al mateix recinte de les instal·lacions d’Acciona a la ciutat de Terrassa. Amb aquest canvi d’ubicació, l’empresa ampliarà l’assortiment de productes de 750 a 1.000 referències i s’estima que podrà oferir servei a entre 100 i 150 punts de venda més. El director de Logística de La Sirena, Xavier Budet, afirma que “amb l’adquisició de la nova nau, La Sirena podrà ampliar el seu catàleg, millorar l’eficiència de les operacions i garantir l’expansió futura de la companyia”. El trasllat a la nova seu, propietat de la multinacional Acciona, està previst que comenci el febrer del 2014. La franquícia de congelats compleix 30 anys d’història aquest 2013.

RADAR

4 i 11 de febrer

CLAUS PER SER MÉS EFICAÇ El seminari té per objectiu comunicar als participants les tècniques d’aprenentatge més avançades basades en els darrers coneixements sobre el cervell, de manera que es pugui aprendre d’una manera més amena, comprensible i motivadora, facilitant l’adquisició i potenciació de noves habilitats. El professor, Josep Mas, és llicenciat en Ciències Empresarials i màster en ADE. Professor d’Esade, ha estat directiu de primer nivell a diferents multinacionals. Organitza: Cambra Sabadell Lloc: Cambra de Comerç de Sabadell, av. de Francesc Macià, 35, 08026, Sabadell HORA: de 9 a 14 h i de 15.30 a 18.30 h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

5 DE FEBRER

7 DE FEBRER

Sota aquest títol, el jove empresari i emprenedor des dels 17 anys, Pau GarciaMilà, oferirà una conferència sobre innovació i emprenedoria en què donarà les claus per transformar idees en projectes reals. Organitza: Fòrum Cecot LLOC: Cecot, C/ de Sant Pau, 6, 08221, Terrassa HORA: de 18.30 a 20.30 h Més info: www.cecot.org

Un curs dirigit a gerents, mànagers i emprenedors que vulguin reforçar el seu patrimoni més valuós: la seva pròpia marca, rellançant i posicionant la seva imatge professional. L’objectiu és aprendre a augmentar la pròpia capacitat d’influència, millorar la percepció que en té la resta, expressar-se amb convicció i amb una major dosi d’optimisme i energia i generar relacions professionals i personals profitoses. Organitza: PTV LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès, av. Parc Tecnològic, 3 08290, Cerdanyola del Vallès HORA: de 9.30 h a 13.30 h i de 15 h a 19 h Més info: www.ptv.cat

SI TENS UNA IDEA, SEGUEIX-LA

5, 12, 19 i 26 DE FEBRER

APRÈN I EMPRÈN Aquest curs està orientat a joves creatius que aspiren a ser emprenedors. Els objectius són descobrir i treballar amb els recursos, les eines i les actituds pròpies del món creatiu. També fer possible l’accés a les pròpies potencialitats de cada participant, així com assessorar-lo i ensenyar-lo com s’analitzen les idees i els projectes i quins passos cal seguir per tirar-los endavant. El curs, de metodologia eminentment pràctica, s’estructura en quatre sessions presencials de dues hores setmanals cadascuna que corresponen als següents blocs temàtics: punt de partida, anàlisi del projecte, la qüestió personal i la concreció i redacció final del projecte. Tot el curs està impartit per Gisela Asensio, directora de la Fundació Agustí Asensio, escriptora i analista transversal. ORGANITZA: Associació d’Amics de la UAB Lloc: Torre Vila-Puig, Campus de la UAB 08193 Bellaterra, Cerdanyola del Vallès HORA: dimarts de 16 h a 18 h MÉS INFO:www.amicsuab.cat

CONSTRUEIX LA TEVA MARCA PERSONAL

25 DE FEBRER

CONFERÈNCIA “RECUPERACIÓ D’IMPAGATS EN TEMPS DE CRISI” Els casos de morositat s’estan multiplicant i per aquest motiu és molt important conèixer els secrets i l’art de la reclamació de deutes en l’àmbit judicial i extrajudicial. La conferència anirà a càrrec d’Héctor Sbert i Roberto Bosco, advocats del despatx internacional LAWANTS, Lawyers & Accountants, SLP. ORGANITZA: LAWANTS i @Sant Cugat Business Park Lloc: @Sant Cugat Business Park (av. Via Augusta, 15-25 – Sant Cugat) HORA: 18.30 h MÉS INFO: www.arrobasantcugat.es/ agenda


24

RADAR

B30 Febrer del 2013

PUNT DE TROBADA Centre Metal·lúrgic de Sabadell

Xerrada /// Cambra de Comerç de Sabadell

Banc Sabadell v referent a tot l’E lliurament del premi david

El Centre Metal·lúrgic de Sabadell va lliurar a mitjan gener el 38è Premi David, premi que distingeix els millors estudiants de Formació Professional Metal·lúrgica tant de grau mitjà com superior. La Comissió d’Avaluació de mèrits va donar el primer premi en grau mitjà (dotat amb 2.000 euros) a Josep Comellas Cancela, de l’IES Badia; i, el segon (dotat amb 1.000 euros), a Pedro Luis Rueda Arjona, de l’IES Agustí Serra i Fontanet de Sabadell. /// CEDIDA

Esmorzar de CIESC

E

l passat 16 de gener, la Cambra de Comerç de Sabadell va acollir la tradicional trobada entre el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i els empresaris d'aquesta ciutat i d'altres punts de la comarca. Una reunió en què Oliu va reafirmar la vocació de l'entitat que presideix de convertir-se en un referent a tot Espanya i diversificar-se internacionalment.

De portar un negoci a dirigir una empresa La importància de la qualificació professional va centrar el darrer Esmorzar de Treball que va organitzar el CIESC a mitjan gener. Luis Morales Rotger, advocat i professor d’universitat, va oferir una xerrada sobre la importància de traslladar a la pràctica els coneixe-

ments acumulats a les universitats i va fer referència als avenços que s'estan fent des de la Unió Europea per crear certificats que acreditin les habilitats dels experts en direcció i anàlisi d'empreses per millorar la competitivitat professional. /// CEDIDA

En aquest sentit, el president de l'entitat es va referir al projecte de futur de Banc Sabadell i va recordar que el seu objectiu a curt termini és "consolidar-se com una de les entitats financeres de referència a Espanya. De fet, i en contra de la imatge que encara es té de nosaltres com a banc eminentment català, en moltes zones d’Espanya ja som la primera entitat per volum de negoci. En canvi, a Catalunya, actualment, som la sisena”. El president va situar en aquest context l’operació d’adquisició de la xarxa i el negoci de Banco Mare Nostrum (BMN) a Aragó i Catalunya, recentment formalitzada i només pendent de l’autorització de Brussel·les.

1 /// Pel que fa a la vocació internacional del grup Banc Sabadell i la voluntat de diversificar-se en altres països, Oliu va explicar que "la nostra xarxa als Estats Units evoluciona molt favorablement i continuarà creixent durant els pròxims anys, perquè disposem d’un management molt fort”. De fet, segons va explicar Oliu, el banc podria començar, molt aviat, a estudiar la possibilitat d’instal·lar-se de manera permanent en alguna economia emergent, amb un elevat potencial de creixement. D'altra banda, Oliu va dedicar bona part de la seva intervenció a fer un balanç del 2012 i a analitzar les previsions econòmiques per al 2013. Respecte al darrer exercici, el va definir com “un any molt excitant durant el qual han passat moltes coses, perquè encara que de vegades pugui semblar el contrari, tant al nostre país com en el si de la UE s'han adoptat moltes de les mesures necessàries per sortir de la crisi, i Espanya va avançar de manera clara en la correcció dels nostres desequilibris pressupostaris”.


B30 Febrer del 2013

RADAR

25

Cerclemón del Cercle Cecot

vol ser un Estat espanyol L'ÈTICA EMPRESARIAL A DEBAT La Comissió Cerclemón del Cercle Cecot Joves Empresaris va convidar Joan Fontrodona, professor d'ètica empresarial i RSC a IESE Business School (dreta), a parlar del valor de l'ètica en la direcció de les empreses. Fontrodona va defensar que "un empresari, a més d'estar tècnicament ben preparat, ha de ser una bona persona i plantejar-se què aporta la seva empresa a la societat". Per al professor no es tracta d'ajudar projectes del tercer món, sinó "de fer bé el que has de fer i procurar que sigui rendible". /// CEDIDA

Trobada internacional a l'ASCAMM

2 /// Oliu també es va mostrar convençut que, finalment, el rescat no serà necessari. Tot i això va assegurar que "és fonamental que es continuï avançant en el reequilibri dels desajustos de la nostra economia, perquè la viabilitat d’Espanya depèn del compliment dels compromisos de reducció del dèficit públic”. Amb la vista posada a les perspectives econòmiques per a aquest any 2013, Josep Oliu va vaticinar que el creixement econòmic global “continuarà sent bo, encara que amb alguns possibles riscos menors a la baixa”. Segons va dir, Europa deixarà de ser el focus d’atenció principal dels mercats i a la zona euro “es viurà un any més d’estancament econòmic”. En canvi, va explicar que els Estats Units ofereixen unes perspectives econòmiques molt favorables, que poden millorar encara més si hi ha pacte entre demòcrates i republicans per superar el fiscal cliff. Pel que fa al model econòmic de la Xina, el president de l'entitat sabadellenca va vaticinar que patirà transformacions radicals i que en el cas de les economies emergents, que creixeran a un bon ritme, el factor polític pot suposar un cert risc.

1 /// El president de banc sabadell, josep oliu, al costat del president de la cambra de comerç de sabadell, antoni maria brunet, a la CONFERÈNCIA que va oferir sobre les perspectives econòmiques que s’esperen aquest any

2 /// josep oliu en un moment de LA SEVA INTERVENCIÓ /// CEDIDes

Avenços per reduir l'impacte ambiental Més de 60 responsables tècnics procedents de diferents països europeus van participar a mitjan gener en una trobada organitzada per la fundació ASCAMM, Centre Tecnològic de referència en R+D aeronàutica ubicat a Cerdanyola, per presentar els seus avenços en el de-

mostrador en vol de l'ala intel·ligent d'alta velocitat. El projecte s'emmarca en una gran iniciativa europea denominada Clean Sky que es dedica a l'estudi i la reducció de l'impacte ambiental de l'aviació. Es tracta del programa aeronàutic més important d'Europa. /// CEDIDA


26

RADAR

B30 Febrer del 2013

foment de terrassa

Premis /// Cambra de Comerç

Premis Cerdanyola Empresarial MÉS CICLES FORMATIUS L'empresa municipal Foment de Terrassa, el Patronat Municipal d'Ocupació, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i el Gremi de Restauració de Terrassa i Comarca van signar el passat 22 de gener un conveni de col·labora-

ció que té l'objectiu de millorar els cicles formatius relacionats amb la cuina i la restauració a l'institut Cavall Bernat. Van participar en l'acte el tinent d'alcalde Serveis a les Persones, Manel Pérez, i el regidor d'Ocupació, José Manuel Jiménez, entre d'altres. /// CEDIDA

Vapor Llonch de Sabadell

C

erdanyola Empresarial, patronal local de la ciutat, va organitzar la primera Nit de Cerdanyola Empresarial, un acte que va aplegar més de 400 assistents al voltant d'un sopar i de l'acte d'entrega dels primers premis empresarials de la ciutat.

Trobada al Vapor Llonch per la inserció laboral Més de cinquanta professionals vinculats a l'atenció de joves es van reunir durant la segona setmana de gener al Vapor Llonch de Sabadell per treballar conjuntament per la inserció laboral d'aquest col·lectiu. La trobada tenia l'objectiu de concretar el procés de derivació de joves al programa

d'Experiència Professional per a l'Ocupació Juvenil que ha posat en marxa el Vapor Llonch en la seva voluntat d'establir línies de treball específiques per pal·liar l'atur entre els joves i fomentar el seu accés al mercat de treball o fomentar la continuïtat formativa . // CEDIDA

Els guardons van ser lliurats a l’Hotel Campus de la UAB amb Joan Sureda, director general d’Indústria de la Generalitat, en un acte que va ser amenitzat pel periodista Jaume Barberà. El Parc Tecnològic del Vallès va ser guardonat en la categoria de Projecció de la Ciutat per la seva tasca inequívoca de difusió del binomi Parc Tecnològic del Vallès - Cerdanyola, així com per ser el primer Parc Científic i Tecnològic operatiu

tant a Catalunya com a Espanya i dels primers a formar part de la xarxa Internacional de PCT, la IASP. Francesc Martos, conseller delegat-director general del PTV, va recollir el premi de mans de Carme Carmona, l’alcaldessa. Joaquín Serra, conseller i director de Relacions Institucionals de Natura Bissé, va recollir el reconeixement d’Internacionalització pel rotund èxit aconseguit per la companyia en els més prestigiosos punts de venda del món. Natura Bissé, que actualment té quatre filials als Estats Units, Mèxic, Emirats Àrabs i Gran Bretanya, està present als mercats de 25 països, i els seus productes estan disponibles en establiments de renom internacional com Neiman Marcus, Bergdorf Goodman, Lane Crawford, Harrods o Barneys NY.


B30 Febrer del 2013

RADAR

27

CASTELLAR

Millorar l'oferta de cicles formatius de grau mitjà és un dels objectius de Castellar. Per això, el passat 22 de gener, l'Ajuntament del municipi, la Generalitat de Catalunya, el Gremi de Jardineria de Catalunya, el viver local Tres Turons SCP i l'Associació d'Agricultors

Viveristes de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per impulsar i desenvolupar el cicle formatiu de grau mitjà de jardineria i floristeria que des de l’inici del curs 2012-2013 s'imparteix al municipi. Això respon a la demanda de professionals del sector. /// CEDIDA

Cambra de Comerç de Terrassa

En la categoria de Foment de l’Ocupació va ser reconeguda Voz Telecom Sistemas, companyia que ha registrat creixements anuals superiors al 30% des del 2010. Gràcies al creixement en número de clients, la companyia ha creat nombrosos llocs fins arribar al juny als 100 empleats en plantilla. La creació d’ocupació l’any 2011 ha estat de 25 persones, fet que representa un increment del 50% durant l’any, per acabar amb 75 empleats el 2011. Va recollir el premi Xavier Casajoana, CEO de Voz Telecom Sistemas. Els altres premis lliurats van ser el de Responsabilitat Social Corporativa al Grup Catalonia, recollit pel seu director general Doctor Serrahima i el de comerç a Coses de Casa i Restauració al restaurant El Viejo Roble.

1 /// JAUME BARBERÀ PRESENTANT LA NIT DE CERDANYOLA EMPRESARIAL

2 /// LLUÍS SISQUELLA PRESIDENT DE CERDANYOLA EMPRESARIAL

3/// FRANCESC MARTOS DIRECTOR GENERAL DEL PTV RECOLLINT EL GUARDÓ AMB L'ALCALDESSA DE CERDANYOLA, CARME CARMONA

4 /// joaquim serrAHIMA DIRECTOR DE GRUP CATALONIA (a l'esquerra), al COSTAT DE Francesc Costa, Delegado General de empresas de Catalunya de La Caixa /// CEDIDES

100 assistents en una sessió sobre web 3.0 Un centenar de persones van participar el passat 22 de gener en una sessió informativa organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa sobre el web 3.0 i les noves tendències tant en comunicació web com des dels dispositius mòbils. La sessió va anar a càrrec de Montserrat Peñarro-

ya, màster en societat de la informació i assessora d'Acc1ó i de l'SDE-ICIC. En els últims tres anys, prop de 200 empreses han participat en alguna acció de la Cambra sobre tecnologies de la comunicació o màrqueting digital aplicat a la gestió empresarial. /// CEDIDA


28

GAS A FONS

B30 Febrer del 2013

Les claus d'emprendre

U

na carretera que serpenteja pels Pirineus. Les 9 de la nit. Quatre amics entaforats en un cotxe, de viatge, que han de parar a omplir el dipòsit. Fa un fred que pela. Davant la finestreta de la benzinera, una cua que no avança ni a trets. En Marc Arderius, un dels quatre amics, es passa més d’un quart d’hora a la intempèrie per un tràmit que hauria pogut resoldre en dos minuts. “Hauria d’estar més automatizat, com el Teletac”, se li acut mentre fa cua. No és més que una ocurrència sorgida de l’avorriment i la impaciència, però se li queda fixada al cap. La comenta amb els companys de viatge. Més endavant, amb familiars, amics i altres alumnes de la carrera de Telecomunicacions, que està cursant a l’UPC. Els explica la idea d’un dispositiu electrònic que agilitzi el pagament a les benzineres, adherit al sortidor i associat a un compte corrent on es cobraria l’import. “Segur que no existeix això, ja?”, li pregunten la majoria. Doncs no, el nostre país no ha patentat cap sistema similar. Aquella idea, de sobte, s’havia convertit en una oportunitat de mercat. Un trampolí per fer el salt a l’emprenedoria. L’empresa Fastt comença a prendre forma.

com saltar AMB XARXA: DE LA IDEA AL NEGOCI tOTS ELS projecteS empresarialS PARTEIXEN D’UNA BONA IDEA, però AQUESTA en cap moment garanteix el seu èxit. pER CONSOLIDAR UNA EMPRESA CALEN ALTRES QUALITATS: SABER Crear un equip de treball, elaborar un model de negoci realista i trobar vies de finançament. Un procés complex i vertiginós per al qual és recomanable buscar un cop de mà TEXT: VERN BUENO /// FOTOS:BARBARA PADILLA / CEDIDES

En paral·lel, Rosendo Garganta treballa com a empleat en tasques de manteniment en una empresa de dispositius mèdics. Anhela quelcom més atractiu i que respongui al seu currículum. Llicenciat en dues enginyeries amb un MBA a l’EUNCET, completa els seus estudis al TecnoCampus de Mataró amb un màster en Emprenedoria i Innovació. Té clar que vol1 /// tirar endavant el seu propi projecte empresarial. Necessita una idea que pugui esdevenir una oportunitat de negoci, i no tarda a caure-li a les mans. “No és meva, sinó d’un grup d’investigació de la Universitat de les Illes Balears”, explica Garganta. L’equip ha desenvolupat un dispositiu mèdic d’autodiagnosi i autotractament de la litiasis renal. Des de la seva experiència en el sector, Garganta hi veu possibilitats comercials. L’empresa Global Health Home Devices neix amb aquest primer objectiu.

Ajuda en un moment decisiu Fastt i Global Health Home Devices han creuat els seus camins aquest inici de 2013 a la segona edició del programa Empenta, que promou Esade-Creàpolis i Acc1ó de la Generalitat per a empreses de base tecnològica. L’objectiu és acompanyar de manera integral i experta totes les etapes que intervenen en el procés de creació d’un projecte emprenedor. “Agafem empreses ja constituïdes per consolidar el seu equip, model de negoci i finançament”, resol Marc Milian, coordinador del programa. Fastt i Global Health Home Devices són dos dels 10 projectes seleccionats enguany. Compleixen perfectament el perfil d’empreses start-up i innovado-


B30 Febrer del 2013

GAS A FONS

29

1 ///

Una 'start-up' que es consolida OpenDomo és una de les cinc empreses que va participar en la primera edició d’Empenta. El seu equip de treball segueix endavant després de reorganitzar rols i atribucions gràcies als mentors del programa. 2 ///

De Yuzz a empenta Marc Arderius va ser un dels finalistes del concurs del programa Yuzz de Sant Cugat, impulsat per la Fundació Banesto. La seva empresa FASTT és ara una de les 10 seleccionades per participar al programa Empenta 3

1 ///

2 /// res, amb uns primers passos molt prometedors. En el cas de Fastt, ha quedat segona en la darrera edició del concurs del programa Yuzz Sant Cugat, impulsat per la Fundació Banesto com a viver de formació i assessorament per joves de 18 a 30 anys amb projectes de base tecnològica. L’empresa d’Arderius està fent els últims retocs al dispositiu de pagament, amb l’ajuda del centre tecnològic Leitat de Terrassa.”Ja estem en converses amb una xarxa de benzineres per començar a instal·lar-lo” destaca Arderius. Global Health Home Devices es troba en una fase similar. També ha rebut un reconeixement important (el premi Cre@tic, que atorga el TecnoCampus a projectes emprenedors). Garganta, a més, s’ho ha manegat per aconseguir un capital inicial de 70.000 euros, aportat per 24 inversors. El dispositiu mèdic de teleassistència està en fase prototip. “Durant aquest any farem tots els assaigs clínics i tècnics”, explica el seu promotor. Les dues empreses es troben en un moment decisiu. Ja estan constituïdes, a l’entorn d’una idea encara en desenvolupament i amb grans possibilitats de futur. Ara toca el més important: consolidar el

projecte alineant i focalitzant l’equip emprenedor, desenvolupar un model de negoci realista i trobar les vies de finançament. És aquí on entra en joc el programa Empenta. “Els projectes seleccionats compten amb un programa de mentoring personalitzat en aquests tres eixos”, destaca Marc Milián. Esade injecta tots els recursos de la seva comunitat a les 10 companyies start-up seleccionades. Durant sis mesos, se’ls assignaran 16 experts – coaches en dinàmiques d’equip, mentors en l’elaboració de business plans i especialistes en finançament- que els guiaran en aquest procés crucial. Un camí ple de qüestions transcendentals on hauran de demostrar la seva vàlua.

Fer front al vertigen “De gent creativa i amb talent en trobes un grapat, però quan es posen a muntar la seva pròpia empresa, no saben ni per on començar”, assegura Pedro Olivares, CEO de Salto Con Red, firma especialitzada a ajudar els emprenedors a fer el salt i convertir-se en empresaris. Olivares, un dels mentors del programa Empenta, assegura que una idea de negoci prometedora no és garantia de res. “Als emprenedors els recordo que el 80% de les start-

///

Dispositius mèdics Rosendo Garganta (a la foto, rebent una beca de la mà de la directora de l’Escola Universitària del Maresme, Montserrat Vilalta) ha impulsat l’empresa Global Health Home Devices, un exemple de 'startup' d’un sector amb possibilitats de creixement

3 ///

EL PROGRAMA EMPENTA AJUDA PROJECTES EMPRESARIALS PROMETEDORS A CONSOLIDAR-SE A TRAVÉS D’EXPERTS EN DINÀMIQUES D’EQUIP, 'BUSINESS PLANS' I FINANÇAMENT

up han desaparegut al cap de cinc anys de crear-se, i que ells poden fer augmentar aquest percentatge”. Afegeix que projectes amb molt bona pinta “se n’acaben anant en orris perquè els emprenedors no estan a l’altura”. Què vol dir estar a l’altura? “Tenir una mentalitat global, pensar a arriscar-se, a aconseguir quelcom gran”. Olivares assegura que un emprenedor ha de tenir “un punt superb” per creure’s que pot arribar a un mercat i fer-ho millor que tota la competència. “I ha de saber comu-

MÉS INFO OpenDomo: quan l’equip de treball pot ser un problema Els projectes emprenedors que participen en aquest segon Programa Empenta poden emmirallar-se en la història d’èxit d’una de les empreses que va prendre part en l’edició inaugural d’aquesta iniciativa. Es tracta d’OpenDomo, que ofereix solucions de monitorització del consum elèctric per a les llars i empreses. Elisabet Cuenca, CEO d’OpenDomo, destaca que el seu pas per Empenta els va permetre, sobretot, afrontar i solucionar un problema amb l’equip de treball que els podria haver bloquejat. “Quan vam constituir l’empresa vam dividir les participacions en cinc parts iguals, i quan anàvem a veure inversors tots arrufaven el nas quan veien que estàvem tan atomitzats”, explica. Pel bé del projecte calia redefinir les participacions i els rols. “Teníem un mal diagnòstic, ja que al grup hi ha un matrimoni, amb totes les suspicàcies que això pot aixecar entre els integrants”, relata Cuenca. Amb l’ajuda dels mentors del programa van aconseguir reordenar la situació. Ara el fundador és el màxim accionista i Cuenca l’única del grup que no és tècnica, és la directora del projecte. Lliçó apresa: “Si no tens el grup de treball molt clar des de bon principi, pot ser un escull difícil de superar”, assegura. nicar la seva idea, li ha de cremar a dins”, assegura. És des de la passió i l’ambició, i no pas des de la timidesa i la modèstia, que s’aconsegueix cridar l’atenció dels inversors. Molts projectes prometedors, segons el fundador de Salto con Red, es queden a mig camí perquè els seus promotors en realitat no el volen fer créixer, víctimes de la mentalitat del ‘ja ens va bé així’. Per a Olivares, aquesta actitud té un nom: “La maledicció de tenir una bona idea”. Rosendo Garganta, de Global Health World Devices, i Marc Arderius, de FASTT, tenen de moment dos bons projectes entre mans, però caldrà veure què són capaços de fer amb aquests. Durant aquest primer semestre del 2013, treballaran en l’estratègia que els ha de convertir en una empresa d’èxit. Han de ser capaços de crear un equip de treball amb visions, valors i expectatives compartides i rols ben dividits; establir un model de negoci que validi la demanda del producte que ofereixen, i identificar els inversors que el faran possible. I a més, demostrar-se a si mateixos i al món que tenen la mentalitat i l’esperit necessaris per aconseguir totes aquestes fites. Ja han tingut la idea. Ara els arriba l’hora de la veritat.


30

GAS A FONS

B30 Febrer del 2013

Les tres fases 1 per impulsar una empresa L’

Creació de l’equip

Pedro Olivares CEO de l’empresa Salto con Red

Especialistes en dinàmiques d’equip, models de negoci i finançament expliquen els passos que cal fer en cada una d’aquestes fases per consolidar el projecte empresarial

T

ots els experts en empreses start-up coincideixen a assenyalar que els projectes emprenedors han de fer front a tres fases per consolidar-se. Necessiten, en primer lloc, crear un equip de treball sense fissures, que comparteixi expectatives i valors i que tingui els rols ben repartits. Després, cal construir un model de negoci realista, basat en un estudi a fons del mercat i de les necessitats reals dels possibles clients. I només si s’han acon-

2

seguit tancar amb èxit aquests dos primers capítols es podrà encarar el tercer: la recerca de vies de finançament factibles, que vagin més enllà de les esgotades subvencions públiques i dels crèdits bancaris. Aquests són els tres eixos que el Programa Empenta estableix en el procés d’acompanyament a projectes emprenedors. Tres experts, que participen com a mentors en el citat projecte, expliquen quins passos cal fer i quins és millor evitar en cada fase perquè una idea de negoci esdevingui una veritable empresa.

El model de negoci

èxit d’una empresa es pot produir per molts factors, però el seu fracàs arribarà per problemes a l’equip de treball. Molts projectes sorgeixen des de vincles d’amistat, malgrat que els amics segurament no són les persones ideals per muntar un equip empresarial. Lamentablement, solem ajuntar-nos amb qui coneixem, no amb qui necessitem. Aquests vincles comporten reticències a l’hora de repartir participacions i rols segons les capacitats i la implicació reals de cada membre. Per això, a l’inici del camí cal respondre a les següents preguntes: totes les persones de l’equip aporten realment el mateix? Qui és el veritable impulsor? Qui s‘hi va afegir després? Es comparteixen valors i expectatives? Què passa si algú marxa del projecte? I a partir d’aquí, assignar papers.

3

Fernando Zallo

Director acadèmic de l’Institut d’Iniciativa Emprenedora d’Esade

Director de la xarxa d’inversors privats Esade BAN

L

consells clau preguntes adequades El model de negoci ha de clarificar el què, qui, com, quan i on del producte que anem a treure al mercat.

Anàlisi de mercat Cal anar més enllà del model clàssic de segmentació i buscar l’individu, detectar quin problema té i com el vol resoldre.

afrontar la realitat La idea de negoci és una tesi que cal validar al mercat, sense buscar respostes predeterminades que validin la hipòtesi de l’emprenedor.

E

Visions alineades Tots els membres de l’equip han de compartir expectatives, visió i valors, sense agendes ocultes.

Rols ben definits Les tasques han de quedar distribuïdes amb claredat a partir de les capacitats i el nivell d’implicació de cadascú.

Amistats perilloses Els amics no tenen perquè ser els millors companys de viatge, poden dificultar les dinàmiques d’equip i impedir la presència de perfils més adequats.

Les vies de finançament

Jordi Vinaixa

a idea que tenim entre mans és una bona oportunitat de negoci? Per saber-ho, mira si pots respondre les següents preguntes: qui és el client?; quina proposta de valor li ofereixes?; com la produiràs i l’entregaràs?; com penses guanyar diners amb aquesta i com t’ho faràs perquè el procés de producció sigui sostenible al llarg del temps? Aquestes són les qüestions que ha de plantejar el model de negoci. Després l’hem de validar, trobar l’encaix entre el producte i el mercat. Anem més enllà de la segmentació, busquem directament l’individu per entendre quin problema té, quan el té i com el voldria resoldre. I evitem un error molt comú: pensar que tenim totes les respostes des de bon principi. Si pensem que tot funciona com s'ha previst tan sols escoltarem les respostes que validin la nostra hipòtesi.

consells clau

n les fases inicials d’un projecte emprenedor, el millor és buscar suport financer en el teu entorn més immediat, perquè t'ajudi a arrencar. Els fòrums d’inversió o les xarxes de business angels són les alternatives més recomanables, però mai sense disposar d’un prototip o versió beta del producte que vols treure al mercat. Si encara no funciona, si no està testat i no té clients assegurats, deixem-ho per més endavant. Un cop davant l’inversor, si el volem convèncer necessitem un resum executiu breu i clar de la nostra idea, que desperti interès. Tenen poc temps i de projectes en veuen milers. I evitem el ‘one man show’, cal un equip polivalent, disciplinat i compensat al darrere. L’inversor es fixarà abans en això que en el propi projecte empresarial.

consells clau Només si estàs preparat Abans de presentar-nos a un fòrum d’inversió, hem de poder demostrar que el producte és sòlid i viable en el mercat.

Atreure l’inversor Un resum executiu breu, clar i concís del projecte que desperti interès és l’única manera de captar l’atenció dels inversors, que tenen poc temps i veuen milers d’idees empresarials.

Imatge d’equip La presència d’un equip polivalent i compensat darrere del producte atreu més atenció que el propi producte en si.


B30 Febrer del 2013

GAS A FONS

31

Xavier Casares /// President de Keiretsu Forum Madrid i Barcelona, des de fa 5 anys, i té uns 300 inversors. Prop del 75% són inversors privats, directius o exdirectius amb una llarga experiència empresarial, disposats a invertir en empreses innovadores amb un doble objectiu: obtenir una plusvàlua i gaudir de l’oportunitat d’aportar el seu coneixement a empreses petites per veure com creixen. També hi ha petits fons i inversors corporatius. Cada any invertim en prop d’una dotzena d’empreses, amb xifres que oscil·len entre els 200.000 i els 400.000 euros per cap.

Per què us heu convertit en una alternativa de finançament?

Si l’inversor detecta que en un projecte empresarial hi manca lideratge, ni se’l mira, està automàticament descartat Més enllà del sector en què operin, els 'business angels' busquen projectes que aportin al mercat una solució nova per als potencials clients

S’han unit diversos factors. Els business angels són una figura molt madura en els països anglosaxons, que han començat a arribar a països com els nostres des de fa uns anys. A això s’hi afegeix que els canals de finançament ordinaris, com ara les subvencions públiques o els crèdits bancaris, són cada cop més difícils. I com que l’oferta d’ocupació és escassa, cada cop hi ha més gent que s’anima a muntar una empresa i necessita inversió.

Com es concreta la inversió? Quin benefici en treuen els 'business angels'?

Xavier Casares és el president de la principal xarxa espanyola de 'business angels', empresaris que inverteixen part del seu patrimoni en projectes innovadors i amb potencial de creixement TEXT: VERN BUENO /// FOTOS: CEDIDA

El primer en què es fixa un inversor és en les persones que hi ha darrere del projecte

L

es línies de crèdit i subvencions públiques s’estan esgotant. Bancs i caixes són més reticents que mai a finançar projectes empresarials. Per a una empresa start-up, aconseguir finançament a través de les vies tradicionals s’ha convertit en una missió gairebé impossible. Han de buscar-se la vida, trobar noves opcions en l’àmbit privat. Una de les alternatives més interessants són els business angel. Empresaris

experimentats decideixen invertir part del seu patrimoni en projectes innovadors i amb gran potencial de creixement. A l’Estat espanyol, una de les xarxes de business angels més actives és Keiretsu Forum. Xavier Casares, el seu president, explica quins són els criteris que apliquen per apostar per un projecte emprenedor.

Quin és el perfil dels inversors que integren la xarxa Keiretsu Forum? Keiretsu opera a Espanya, amb seus a

Se sol concretar amb una ampliació de capital, l’inversor injecta diners i passa a ser propietari d’una part de l’empresa. El benefici sempre està consensuat amb l’emprenedor, i s’estableix un horitzó de futura desinversió. S’acorda que en un determinat temps, si s’aconsegueix allò que establia el pla de negoci, vendrem la companyia o buscarem una segona ronda d’inversions més potent. La filosofia del business angel és entrar a l’empresa per acabar-ne sortint, no pas impulsar companyies per cobrar dividends.

Fins a quin punt es pot enganxar els dits? El risc és del 100%. Un business angel és un empresari. No fa un préstec, sinó que posa diners com a capital risc. Si el projecte funciona és meravellós, si fracassa, perd.

Què busquen en un projecte empresarial per decidir-se a invertir-hi? Sobretot es fixen en l’equip directiu i en la capacitat de lideratge. Que les persones que l’impulsen tinguin competències importants, formació adequada i experiència en l’àmbit del seu projecte. Que siguin ambiciosos. Tota la resta, fins i tot el propi negoci proposat, és secundari.

Tan important és l’aspecte personal? El primer element en què es fixa un inversor és en les persones. La primera tasca de tot emprenedor és crear un equip, és un element crucial. Detectar quines competències, experiència o coneixement li manca perquè el seu projecte sigui gua-

nyador. Cal un lideratge clar. Si l’inversor detecta que en el projecte hi falta un líder, ni se’l mira, està automàticament descartat. I després, és imprescindible saber-se rodejar d’un equip que integri tots els elements necessaris.

Quins són els errors més comuns que detecten en les 'start-up'? A més de la manca de lideratge i dels problemes de dinàmiques d’equip, un tema molt important que sovint no es cuida molt és la presentació del projecte. La forma és transcendental, cal entrar pels ulls. És necessari dedicar molt de temps a preparar la presentació del projecte als possibles inversors. I s’ha d’entrenar la capacitat de persuasió. A un inversors se l’ha d’enamorar. També recomanaria als emprenedors que siguin flexibles a l’hora de negociar amb l’inversor. Si aquest et dóna un enfocament diferent al que esperaves, no s’ha de rebutjar d’entrada. Cal analitzar-ho, parlar-ho i pactar.

Quins sectors són els que atreuen més inversió actualment? Més enllà del sector en concret, el més important és que el projecte empresarial tingui una base tecnològica i un element d’innovació. Són els dos elements imprescindibles, ja sigui en l’àmbit dels transports i la logística, l’alimentació, la salut... El que busquen els inversors és la presència d’una tecnologia diferenciadora i d’una manera original d’enfocar el negoci, amb valor afegit. No interessa cap projecte basat a treballar més quantitat d’hores que la resta, o per menys cost, sinó que aporti al mercat una solució nova per als potencials clients.


32

RADAR

B30 Febrer del 2013

INTERNACIONALITZACIÓ /// ab-biotics

AB-Biotics pretén cotitzar en una borsa estrangera enguany La biotecnològica vallesana vol que el 90% dels ingressos vinguin de l’exterior

L’

empresa de biotecnologia AB-Biotics de Bellaterra preveu cotitzar en una borsa estrangera durant aquest any, amb l’objectiu de guanyar visibilitat i atraure inversors. AB-Biotics, que ja cotitza al Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB), tempteja cotitzar al Nasdaq i Alternext (d’EUA), l’Alternative Investment Market (del Regne Unit) i, fins i tot, a la Borsa de Frankfurt (Alemanya). El conseller-delegat i cofundador d’AB-Biotics, Sergi Audivert, ha assegurat que el creixement internacional és “vital per ser competitius”. En aquest sentit, ha assenyalat que el 70% del seu negoci procedeix del mercat exterior i que l’objectiu que s’han marcat és arribar al 90% de cara l’any 2014. En el cas d’un dels productes destacats de la biotecnològica AB-Biotics, el probiòtic ABLife, ja té vuit llicències en tot el món i volen aconseguir doblar-ne el nombre. Segons fons de l’empresa, ja treballen en la imple-

L’equip directiu d’AB-Biotics amb Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert al capdavant /// CEDIDA

mentació del fàrmac a països com França, Regne Unit i Austràlia, entre d’altres. Un altre objectiu per al 2013 és triplicar la seva inversió en R+D i fer que arribi fins als tres milions d’euros amb la finalitat de generar confiança amb els seus productes i reforçar la seva expansió internacional i a l’Estat espanyol, on s’ha aliat amb Almirall per la comercialització del seu test genètic

Neurofarmagen. En aquest sentit, Audivert ha explicat que l’empresa se centra a augmentar les llicències dels seus productes en diversos països per tal de recomanar-los. AB-Biotics aportarà fons per unes investigacions en col·laboració amb el sector públic, com ara les universitats i hospitals. /// REDACCIÓ

the article ///Peter Lindsey

BYOD B

YOD stands for Bring Your Own Device and is a growing trend in the business world which started back in 2009 when employees at Intel began to take their own devices to the workplace and log on to the corporate network. These devices range from smartphones to laptops and tablets. BYOD is part of what is referred to as the ‘consumerization of IT’ – innovative new technologies first appear in the consumer market before being widely used in the corporate world and public administration. In theory, IT departments that implement a BYOD policy can make considerable savings on expensive devices that they no longer need to purchase for their employees. From the employees’ point of view it is more convenient for them if they can use their own device from home and it makes the employer more attractive to work for. Some might argue it increases employee productivity but that remains to be seen. However, there are security issues that companies have to address before implementing a BYOD policy. What is clear though is that BYOD is a significant trend in the workplace and could mean a major shift in the employer/employee working relationship in the foreseeable future.

expansió /// AECA GROUP

Aeca Group exporta els seus sistemes d’energia solar L’

enginyera energètica Aeca Group, amb seu a Terrassa, ha instal·lat en més d’una cinquantena d’escoles franceses un innovador sistema d’energia solar fotovoltaica que facilita als bombers la intervenció en cas d’incendi. La tecnologia utilitzada per Aeca Group, segons fonts de l’empresa, “és un sistema que a l’Estat espanyol no es coneix massa” i veu que aquestes innovacions són el motor per prosseguir el seu procés d’expansió internacional. Aeca va escollir els microinversors, que no permeten que les flames s’avivin, ja que s’ajustava a la normativa de seguretat francesa, que impossibilitava fins ara extingir els incendis amb aigua en residències amb instal·lacions fotovoltaiques. La companyia d’energies renovables té presència als cinc continents i en la segona fase del projecte actuarà a 70 escoles més.

corrent elèctric o el voltatge. “En un sistema convencional, encara que es desconnecti l'inversor des del monitor principal, aquest tindria voltatge i suposaria un alt risc d’incendi” comenta Robert Aliana, un dels socis fundadors d’Aeca Group.

El microinversor incorpora un sistema de parada automàtica que es produeix des de la placa solar en cas de desconnexió de la xarxa elèctrica o en cas d’una pujada forta de la temperatura. D’aquesta manera s’elimina el perill d’estar en contacte amb el

Aquesta empresa egarenca es va fundar l’any 1993 i té previst desenvolupar unes accions formatives per tal de conscienciar els estudiants de les escoles on es troben les plaques solars de l’estalvi energètic. /// redacció

Plaques solars d’AECA

/// CEDIDA


B30 Febrer del 2013

RADAR

33

INTER-VIEWS /// Ed Hamilton

Business Coach Ed Hamilton helps the small business community grow by consistently doing the small things right PER: NANCY BROWN

Green Bean drives clients to success In response to questions about the tough economic climate in which we all operate, I was not surprised with Mr. Hamilton’s composure and positive outlook when he stated, “The crisis is a difficult time, but it is a period. Barcelona is the long-term. The unique culture, art and ambience of the city have been around for centuries. The foundation of what makes Barcelona a great city is not going to change.”

Ed Hamilton pictured in his office in l’Eixample /// nancy brown

B

arcelona, when one says the word “coach”, Pep Guardiola is perhaps the first thing that comes to mind. Or more generically, perhaps this word conjures images of the archetypal, stoic figure, occupying the sideline, amidst throngs of screaming fans filling the bowled walls of a large stadium.

only four years ago that he and his wife, a native of Cape Town, South Africa, relocated from London to Barcelona. “We wanted the challenge of learning a new language,” said Mr. Hamilton. They also wanted to choose a location not solely based on their careers. Barcelona with its rich culture, history, and architecture seemed to be the perfect match.

The practice of coaching, however, expands beyond a sports stadium and into the conference room. Professionals, CEO’s, and small business owners look to their own sideline for support and find people like Ed Hamilton, an English native and growth specialist for entrepreneurs and small business owners at Green Bean Business Coaching, founded in Barcelona when Mr. Hamilton moved here with his wife in 2010.

The small business community in Barcelona has been a beneficiary of this English native’s move. Mr. Hamilton’s Green Bean Business Coaching provides two platforms of leadership for both entrepreneurs and the small-business community: e-coaching and one-on-one meetings. In his capacity as head of Green Bean, Mr. Hamilton has contributed over one thousand hours of coaching, working to offer his client’s consistency and honesty, two important hallmarks of the Green Bean culture. But this is not to say it has all been easy.

“A coach is not for people who are struggling, but for people who are aspirational,” contends Mr. Hamilton. It is at Green Bean, where he works to provide entrepreneurs with belief and skills; but he is also quick to point out that his clients have to take ownership as well. Green Bean is first and foremost a launching pad. It was

La crisis - it was like a lingering odor that could not be ignored. I enjoyed the positive energy of my conversation with Mr. Hamilton; therefore, I was apprehensive to acknowledge the elephant in the room.

Looking at the consistency and foundation of Barcelona to carry itself to a brighter future are principles Mr. Hamilton focuses on executing with his clients. At Green Bean, it is all about time and again doing the small things right. A quick perusal of the “Testimonials” on Green Bean’s website highlights just how much the company’s clients revere and appreciate its services. A word used often by his former clients is “invaluable.” Mr. Hamilton, reflecting on what he feels most makes his company’s services so invaluable said, “At Green Bean we instill belief in our clients, but their success is their own.” Mr. Hamilton, with great humility, insists that his “invaluable coaching” is ultimately about sharing simple key messages for small-business owners, “Have an idea with low-risk, something that will not require a lot of debt. Be goal-oriented and focus on steps. Always be honest with yourself and remember that a positive attitude propels great things.” Finishing up our coffee, tucked away in the elegant iron balconies on Carrer San Pere, I felt uplifted. As a fellow expatriate living in Barcelona, I found Mr. Hamilton’s positive outlook and passion for this beautiful city heartening. When it comes to Barcelona, Mr. Hamilton is more than a coach. He is also a fan. One who wants Barcelona to thrive. The Green Bean philosophy is Mr. Hamilton’s strategy for the time of uncertainty that Catalonia now faces. Find solace in the foundation, work on steps making the big picture less overwhelming, and believe in what you love.

GLOSSARY coach entrenador 2 archetypal arquetip 3 aspirational inspiració 4 ownership propietari 5 beneficiary beneficiari 6 platforms nivells 7 capacity capacitat 8 hallmarks principis 9 apprehensive aprensiu 10 perusal observació 11 testimonial tribut 12 humility humilitat 13 invaluable valuós 14 propels portar 15 fan fanàtic 1

green bean UBICACIÓ: BARCELONA Any de creació: 2010 www.freegreenbeans.com


34

RADAR

B30 Febrer del 2013

MUNICIPIS B30

Mollet Barberà Montcada Castellar Sabadell Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa Sant Cugat Rubí Castellbisbal El Papiol

Terrassa forma una vuitantena de joves sense estudis en 4 oficis L’empresa municipal Foment de Terrassa impulsa el programa Joves per l’Ocupació amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral dels joves que no han continuat estudis després de l’ESO o que ni tan sols han obtingut el títol de graduat. Aquest projecte innovador compta amb la participació de 80 joves d’entre 16 i 25 anys a qui s’oferirà formació per adquirir els coneixements elementals de quatre oficis, concretament com a dependents d’un comerç, a l’hostaleria, a l’administració o atenció al client o en tasques de construcció efímera. D’aquesta manera, el programa combinarà accions d’orientació laboral, tutorització, formació i adquisició d’experiència per facilitar la inserció al mercat de treball i fomentar el retorn d’aquests joves al sistema educatiu. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, valora molt positivament el projecte i assegura que “representa una oportunitat per a joves amb un baix nivell d’estudis de reprendre la formació i qualificar-se, facilitant així la seva incorporació al mercat laboral”. El programa, que tot just acaba de començar, finalitzarà el març /// redacció del 2014.

Mollet renova el programa de foment de la inserció laboral

Cinc municipis del Vallès ofereixen 40 cursos per a emprenedors

Sabadell busca projectes per al viver tecnològic Mediaestruch

L’empresa municipal per a la Formació Ocupacional i l’Ocupació (EMFO) participarà aquest 2013 en un nou programa de treball als barris atorgat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquest pla permetrà la inserció laboral de 280 persones i la contractació de 8 persones durant sis mesos al barri de la Plana Lledó. L’objectiu del programa és donar suport i dotar de coneixements a aquells col· lectius que puguin tenir més dificultats a l’hora d’entrar al mercat laboral i, sobretot, posar èmfasi en les noves tecnologies com a eina de formació i de recursos. Per assolir aquesta fita, el programa es divideix en tres accions: d’una banda, atendrà 200 persones amb dificultats d’inserció i, de l’altra, se centrarà en la inserció laboral de 80 dones amb dificultats per accedir al món laboral a qui es donarà suport i motivació al llarg de tot l’itinerari d’inserció. Per últim, es tiraran endavant 4 projectes que permetran l’ocupació de 8 persones. Gràcies al programa Treball als Barris, l’any passat EMFO va dur a terme més de 170 accions formatives i hi van participar quasi 300 persones. /// redacció

Barberà del Vallès, Mollet, Sabadell, Terrassa i Granollers han sumat esforços per tirar endavant el projecte Aprendre, emprendre i créixer (A+E+C). Mentre que Barberà i Mollet ja el van endegar l’any passat, enguany s’hi han afegit la resta de municipis. El projecte s’adreça a totes les persones que vulguin crear una empresa, autoocupar-se o que hagin obert un negoci en els darrers anys. Cada municipi oferirà una formació específica que comprèn des de temes fiscals i financers, estratègia i operativa, fins a màrqueting i vendes. En total, s’oferiran 40 cursos i es crearà una xarxa de mentors per orientar els emprenedors. A+E+C està subvencionat pel Ministeri d’Indús/// redacció tria, Energia i Turisme.

Parets ofereix cursos formatius d’ofimàtica a persones a l’atur

Montcada dóna formació als aturats perquè trobin feina

Castellar ajuda a tirar endavant set nous negocis durant el 2012

El Servei de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació continua oferint durant el 2013 el programa Anem per feina, un projecte integral de suport a la recerca de feina que està adreçat a persones en situació d’atur. L’objectiu d’aquests tallers formatius és millorar aquells aspectes que puguin incrementar les possibilitats d’inserció laboral dels usuaris. Els tallers tenen una durada de 6 hores que es distribueixen en dues jornades. A mitjan gener es va iniciar el primer dels cursos d’enguany, un curs d’autoconeixement personal, que va presentar el regidor de Promoció Econòmica, Joan Carles Paredes, a la trentena d’assistents. També durant aquest mes s’han fet cursos sobre com buscar feina, habilitats comunicatives per afrontar una entrevista de feina i un taller sobre la gestió i resolució de conflictes. Al febrer, els tallers de Promoció Econòmica se centraran en les competències digitals bàsiques en el procés de recerca de treball, màrqueting personal, la gestió de l’estrès i la igualtat d’oportunitats entre homes i /// redacció dones.

El servei de suport a la creació d’empreses que ofereix la Regidoria de Promoció Econòmica ubicat en l’actualitat al Centre de Serveis per a Empreses del Pla de la Bruguera va assessorar l’any passat un total de 84 promotors, 7 dels quals van engegar nous negocis al municipi durant el mateix any. La majoria de persones assessorades tenen entre 25 i 54 anys i tenen estudis secundaris o universitaris. Més de la meitat es trobaven en situació d’atur, la meitat d'elles des de fa més de sis mesos. De fet, aquest és un dels aspectes que destaca el regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica del municipi, Joan Creus: “moltes persones que estan a l’atur decideixen capitalitzar-lo i embrancar-se en un negoci”. D'altra banda, Creus afegeix que l'Ajuntament està treballant altres vies de finançament “com ara la concessió de microcrèdits per a la posada en marxa, promoció, consolidació i creixement de projectes empresarials a través de Microbank”. Precisament, les set noves empreses són microempreses, dues d’aquestes del sector comerç i la resta de l’àmbit dels /// redacció serveis.

Al llarg del mes de gener s’ha dut a terme un nou curs d’iniciació a l’ofimàtica adreçat a persones en situació d’atur. Es tracta d’una acció formativa programada pel Servei Local d’Ocupació de Parets (SLOP) que ha durat 30 hores i que ha tingut lloc a Cal Jardiner. De cara a aquest trimestre, l’SLOP també ha programat accions formatives a l’entorn del tractament de textos, fulls de càlcul i disseny de portals web. De la mateixa manera, durant aquest febrer s’impartirà un curs de Word, un altre d’Excel, i un tercer de disseny de pàgines web bàsic. En tots els casos, aquestes accions formatives estan adreçades a persones ins/// crites a l’SLOP i en situació d’atur. redacció

Mediaestruch, situat a la Fàbrica de Creació d’Arts en Viu l’Estruch de Sabadell, ja ha obert el seu viver d’emprenedoria tecnològica. Es tracta d’un espai de coworking per a projectes emergents que té l’objectiu de promoure la investigació, el desenvolupament i la innovació empresarial. El nou espai Mediaestruch ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte empresarial en un marc de cooperació interdisciplinari i de formació contínua per ampliar els marges de negoci. A més, té un innovador MediaLab, sala dotada tecnològicament per al desenvolupament de projectes media, un nou entorn web i un arxiu digital que recollirà els projectes que es vagin creant. La convocatòria està oberta a tots aquells emprenedors, empreses, plataformes o investigadors, tant de Sabadell i del seu entorn com de l’àmbit internacional, que vulguin disposar d’un marc de treball, de recerca i de visibilitat per tirar endavant el seu projecte. La iniciativa sabadellenca ha rebut el suport econòmic del Programa Avanza del Ministeri d’Indústria. /// redacció


RADAR

B30 Febrer del 2013

Sant Quirze inicia un programa per ocupar aturats de llarga durada

Rubí incentiva l’estalvi energètic amb el projecte Euronet 50/50

En el marc d’un programa subvencionat per la Generalitat, l’Ajuntament de Sant Quirze ofereix a persones empadronades al municipi que portin més d’un any a l’atur i que no cobrin cap prestació dues places de treball i prèvia formació. Les especialitats proposades són administratiu polivalent o gestió de residus. La formació es farà entre els mesos de febrer i el maig. Després d’aquest període, l’objectiu és formalitzar un contracte amb les empreses prospectades de 6 mesos de partida, 25 hores setmanals i amb subvenció per l’empresa del cost a excepció de la Seguretat Social. L’execució del pla anirà a càrrec del Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès /// redacció Occidental (COPEVO).

L’Ajuntament de Rubí ha impulsat el projecte Euronet 50/50 a les escoles de la ciutat. L’objectiu és que els centres d’ensenyament redueixin la seva despesa en consum energètic mentre el consistori es compromet a retornar a les escoles la meitat de l’estalvi aconseguit mitjançant una subvenció directa. El projecte parteix del compromís de l’Ajuntament de Rubí de reduir el consum energètic a les instal·lacions de caràcter públic de la ciutat. Les escoles, grans consumidores d’energia, són de les primeres a començar aquesta tasca, a més de divulgar entre els més joves de la ciutat el valor per la preservació del medi ambient. El punt de partida del projecte són les dades del consum de llum, gas i aigua dels centres escolars dels darrers tres anys (20092011) que l’equip del Rubí Brilla ha recopilat. D’aquesta manera es calcularà tant l’estalvi en electricitat com en calefacció a cada escola. El resultat serà una quantitat econòmica, la meitat de la qual es dedicarà a cadascun dels centres participants. L’altra meitat s’invertirà en projectes d’eficiència energètica a les esco/// redacció les del municipi.

L’Ajuntament de Sant Cugat, el més transparent de tot l’Estat

Cerdanyola aposta pel comerç per reactivar l'economia

L’Ajuntament de Sant Cugat ha tornat a ser el més transparent de l’Estat espanyol i s’ha convertit en l’únic que rep aquesta distinció per tercera vegada consecutiva. Així es desprèn de les dades fetes públiques per l’ONG Transparència Internacional Espanya, que el passat 23 de gener va donar a conèixer els resultats del 4t Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA), corresponent a l’any 2012. Aquest índex mesura el nivell de transparència dels 110 ajuntaments més grans de l’Estat espanyol a través de 80 indicadors, dividits en sis àrees de transparència com la informació sobre la corporació municipal, la relació amb els ciutadans, la transparència economicofinancera o en les contractacions de serveis. Sant Cugat ha obtingut la màxima puntuació en cadascuna d’aquestes sis àrees. L’Ajuntament ja es va situar per primera vegada al capdamunt d’aquest rànquing l’any 2009 (amb una puntuació de 98,8 sobre 100) i l’any 2010 (amb una puntuació de 100 sobre 100). L’any 2011 no es va elaborar aquest índex. La segona ciutat de Catalunya ha estat Mataró, que ha quedat en desena /// redacció posició.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30? Envieu-nos un correu electrònic a b30@premsalocal.com o truqueu al 935 908 600 També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

Subscripció anual: 20 € Nom i cognoms Adreça Ciutat

CP

Tel. Data naix.

NIF/DNI /

Adreça electrònica

/

DADES DE PAGAMENT BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

El darrer consell municipal de Comerç de Cerdanyola va posar de manifest la necessitat de treballar conjuntament amb les associacions professionals per dinamitzar l'activitat econòmica de la ciutat. Així ho van acordar els portaveus del govern local amb els representants de les associacions de comerciants, juntes de concessionaris de Mercats Municipals, el Gremi d'Hostaleria i l'Empresariat del lleure nocturn. L'ordre del dia va estar centrat en el Pla director de comerç, una eina bàsica per a l'activitat econòmica de la ciutat, i que va abordar cites com el Firestoc Primavera i la Mostra de Cuina. Per dinamitzar aquesta àrea, el Consell de Comerç es reunirà cada dos me/// redacció sos, en lloc de cada tres.

Signatura

TARGETA

Dígits de control D. de caducitat

/

Data de l’alta de subscripció

/

/

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugat b30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

35


36

RADAR

B30 Febrer del 2013

Enric Gamell /// Director de l’oficina BBVA empreses de Sant Cugat Rubí El sector bancari no és aliè a la crisi i a les entitats financeres també els costa captar clients. Des que el BBVA va traslladar la seva oficina dedicada a les empreses han intentat créixer al sud del Vallès TEXT: JR ARMADÀS /// FOTOS: B. PADILLA

A Sant Cugat i Rubí hi ha 1.200 empreses que facturen més de 2 milions

E

l sector empresarial del Vallès és ampli i divers. És per aquest motiu que les entitats financeres no volen deixar perdre aquesta part del pastís i el BBVA s’ha marcat com a objectiu fer-se més gran en aquesta zona ara que controla la xarxa d’Unnim.

Què fa BBVA a Sant Cugat i Rubí? Bàsicament donem servei a pimes i grans empreses en tots els productes bancaris habituals que s’ofereixen. La diferència és que nosaltres com a banc global que som tenim una cartera molt àmplia que va des de gran operacions internacionals fins a petites operacions de retail. També oferim serveis a diferents llocs del món.

Som un banc global que ha de donar servei local i aquí està el quid de la qüestió No som tan diferents de qualsevol altra empresa. Sol·licituds de crèdits per projectes nous cada cop n’hi ha menys

Per què és interessant tenir una oficina dedicada 100% a l’empresa en aquest lloc? Primer teníem l’oficina a Rubí, i l’any 2009 ens vam traslladar a Sant Cugat. Buscàvem més proximitat amb aquesta zona que teníem poc tractada.

Serveis en funció de les seves necessitats. Moltes vegades són productes de caire internacional i destaca també l’assessorament.

quan la competència ho fa bé. Però he de dir que no ens va malament de moment i el que més greu sap és els que no poden seguir. Malgrat tot, tenim un target de 1.200 empreses censades que facturen més de 2 milions a Sant Cugat i Rubí. Aquí hi ha de tot i a partir d’aquí hem d’anar-los a buscar.

Han guanyat molta presència a la comarca quedant-se Unnim.

L’empresa ha girat l’esquena als bancs?

Estem incorporant empreses noves. Encara estem treballant en l’adquisició i no està tot definit. Cal posar cada cosa al seu lloc i això requereix temps.

El que ha passat és que ha baixat l’activitat i la nostra activitat també. No som tan diferents de qualsevol altra empresa. Això ha de remuntar. La situació fa que sigui difícil arribar a les pretensions dels clients.

Què demanen les empreses?

Per què les empreses es queixen que els bancs ja no donen crèdits? Això no té una resposta fàcil. Cada cop hi ha menys líquid i el poc que hi ha és més car. A més, la situació del mercat és complexa. Sol·licituds de crèdits per projectes nous cada cop n’hi ha menys. I de projectes, diguem-ne finançables, encara menys. Altres entitats han retallat el crèdit per culpa de la seva delicada situació i altres senzillament ens hem adequat a la situació que el mercat demana.

Quines condicions ha de tenir una empresa perquè els bancs obrin l’aixeta? Que sigui rendible a curt o mig termini i que el projecte sigui viable. En aquests moments es fa molt difícil de finançar coses, a priori ja veus que no tindran continuïtat.

Abans es feia! En el món empresarial potser sí que era més fàcil però també hi havia molts més projectes que a priori semblaven més viables. Nosaltres sempre hem tingut una actitud prudent envers el crèdit.

Com preveuen créixer a la comarca? Créixer en nombre clients és un dels nostres objectius. Clients petits, mitjans o grans. És difícil anar a buscar clients i més

Preveieu que augmenti l’activitat empresarial a la comarca? Rubí pel seu perfil industrial és difícil que pugui créixer en aquest sentit a curt termini. Sant Cugat, en canvi, és la zona on pot haver-hi més creixement, sobretot en el sector serveis. Hem detectat que hi ha moltes empreses que venen. Els preus de les oficines s’estan adequant i les comunicacions són molt bones. La ubicació és vital i la B-30 i els Túnels de Vallvidrera ajuden molt.

El BBVA està millor que altres bancs. Per què? Això ho hauria de respondre algú de més amunt, però suposo que s’han fet les coses ben fetes. Amb rigor, molta professionalitat, ortodòxia a l’hora d’assumir riscos i diversificació. Som un banc global que ha de donar servei local i aquí està el quid de la qüestió. Hem de donar respostes aprofitant aquest fet.

Entén la mala fama dels bancs?

Si ens ho mirem des del punta vista global de la banca, l’entenc. No tothom ho ha fet bé. Nosaltres hem començat en aquest territori en plena crisi i si fas les coses bé, els clients seguiran sent clients i sabem que per créixer els hem d’anar a buscar.


B30 Febrer del 2013

INFOCIT /// VALLÈS

El CIT encarregarà un estudi per demostrar la centralitat de l’eix B-30 El consorci reivindica que aquest territori no és perifèric, sinó un corredor econòmic central de la gran Barcelona

Vista aèria de la zona CIT

/// CEDIDA

D

es de la seva creació, el Catalonia Innovation Triangle (CIT) s’ha reivindicat com un corredor econòmic central dins de la regió metropolitana de Barcelona. Tot i això, sovint, aquesta centralitat no s’ha vist reflectida en els indicadors econòmics ni reconeguda per les institucions públiques i privades de l'àmbit socioeconòmic. Amb l’objectiu de canviar aquesta percepció, el CIT té previst encarregar un estudi a una consultora pendent d’adjudicació que, a través de dades estadístiques i geogràfiques, mostrarà que l’eix de la B-30 és realment el centre de l’activitat econòmica a la regió metropolitana de Barcelona. En altres paraules, el CIT es vol reivindicar com a centre i no com a extraradi o perifèria de la “gran Barcelona”. A l’espera de les dades que es desprenguin de l’estudi i amb les primeres xifres a la mà, els tres municipis que formen l’àrea CIT (Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat) representen el 2,8% de la població de Catalunya. Tot i això, acullen el 3,24% de l’ocupació. A més, en aquest entorn s’hi ubiquen un total de 10.000 empreses, moltes d’aquestes amb un destacat perfil innovador i tecnològic. La zona també despunta per les seves universitats, on estudien un total de 60.000 alumnes i hi treballen fins a 100.000 persones, de les quals 5.000 són investigadors.

El tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació i regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Cugat, Carles Brugarolas, assegura que “cal posar de relleu els punts forts del territori”. Com a exemple de centralitat, Brugarolas assenyala que “tant en transport públic com en privat, la zona del CIT és la que optimitza millor els recursos per a ciutadans i empreses si ho mirem en termes de temps i cost”. Brugarolas creu que això no és percebut així, perquè “amb freqüència es dóna una visió molt barcelonina de la nostra regió, i això està depreciant la nostra zona”. Està previst que l’estudi estigui enllestit cap al mes de maig d’aquest any. Una vegada es tinguin les dades, la intenció del CIT és ferlo arribar a ens públics i a consultores privades per tal que el difonguin entre les empreses i la població del territori. TAMBÉ A L’ESTRANGER. Però aquesta visió no es té només a Barcelona i al seu entorn. Brugarolas explica que “en els mapes de la gran Barcelona de les consultores i immobiliàries internacionals s’hi distingeixen quatre àrees: centre, 22@, noves centralitats (World Trade Center, Plaça Europa) i perifèria. En aquest últim grup hi trobem el CIT”. Modificar aquests esquemes és també un dels objectius que es planteja el consorci /// redacció amb aquest estudi.

SOM CIT

RADAR

37


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 Febrer del 2013

UAB/// INNOVACIÓ

Esade /// Barcelona

Un projecte de la UAB fomenta idees de negoci juvenils El guardó premia la capacitat investigadora de la universitat a l’entorn empresarial amb l'objectiu de fomentar la innovació i els vincles amb les empreses

F

er realitat projectes emprenedors de joves universitaris relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació és l’objectiu de la iniciativa TicLaude – borsa de joves emprenedors universitaris europeus en TIC-, un programa impulsat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Parc de Recerca UAB que arriba a la segona edició. La iniciativa neix de la necessitat de donar formació als estudiants que volen posar en marxa una idea en el camp TIC. El programa proporciona als alumnes formació específica sobre l’elaboració d’un pla de negoci per dur a terme el projecte que els interessa i els facilita contactes a través d’una trobada amb empreses i centres de recerca. En la segona fase que ha començat els mesos de desembre i gener, la iniciativa s’ha estès als alumnes de totes les facultats de la UAB així

Els joves guardonats /// CEDIDA

com també a exestudiants i es preveu també fer-ho a d’altres universitats catalanes i de països europeus com Itàlia, Gran Bretanya o Alemanya. Els guanyadors rebran durant tot el semestre formacions i tutories per part de docents experts en Ciències de la Comunicació i d’altres àrees de coneixement universitari relacionades amb l’emprenedoria. En la primera edició del programa, es van

presentar un total de dotze projectes. D’aquests, les quatre idees finalistes van poder-se desenvolupar durant el curs i es van presentar a principis d’octubre davant d’institucions públiques i privades amb les quals TicLaude havia col·laborat com, per exemple, la Fundació La Caixa, Foment del Treball, Pimec o diversos ajuntaments de municipis /// REDACCIÓ del Vallès.

URL ///Disseny

UPC/// TERRASSA

Esade veu en Alemanya el motor de la recuperació

E

l lideratge d’Alemanya com a motor de creixement europeu i del canvi de direcció en el conjunt de mesures de l’eurozona va ser un dels punts forts que es van destacar durant la segona sessió del cicle “Construyendo el futuro” organitzada pel col·lectiu de graduats d’Esade, Esade Alumni. En aquest cicle es van analitzar les temàtiques socioeconòmiques claus que afecten l’activitat empresarial pels professors d’economia Fernando Ballabriga (Esade) i Antón Costas (UB). Fernando Ballabriga, professor d’Economia d’Esade, va assegurar que si Alemanya lidera el creixement de l’economia de la zona euro “servirà d’estímul perquè es produeixi un canvi de direcció en el conjunt de mesures de l’eurozona”. D’altra banda, Ballabriga va apuntar la productivitat com un factor bàsic per al creixement econòmic i va considerar que la generació d’idees i la innovació és tan important com la pròpia generació de productes. A més, va afegir que la clau de futur és apostar per la formació de la població d’entre 19 i 32 anys, que hauran de liderar el creixement empresarial en el futur . /// REDACCIÓ

CASB /// Barcelona

La UPC prepara un pla dur de viabilitat per a aquest any

El rector de la URL La UAB i la UPC elogia la qualitat i renoven el conveni la recerca a l’ESDI amb el CASB

L

E

a Universitat Politècnica de Catalunya comença un procés de redefinició per tal d’aconseguir un model de viabilitat i sostenibilitat de la universitat. Els motius que l’han portat a adoptar aquesta decisió, segons la UPC, són, entre d’altres, la crisi econòmica, la competència d’altres universitats i els canvis constants de finançament del Consell de Govern. Els ajustos es classifiquen en vuit línies d’acció que estudiaran diversos grups de treball. Abans del proper mes de juliol hauran elaborat unes conclusions com ara la definició d’un nou mapa de titulacions, la integració de centres i, fins i tot, la venda de patrimoni com a alternatives per facilitar la sostenibilitat de la UPC. La UPC arrossega un dèficit de 100 milions d’euros, pèrdues que van començar l’any 1998, i les perspectives per al 2013 no són gaire més bones ja que encara no se sap si la Generalitat imposarà noves retallades a les universitats. “El document que presentem no és una resposta als problemes de tresoreria, sinó una reestructuració del model universitari” ha explicat el rector de la UPC

l rector de la Universitat Ramon Llull, el Dr. Josep Maria Garrell, va visitar les instal·lacions de l’Escola Superior del Disseny, l’ESDi, el passat 10 de gener i va destacar-ne la seva qualitat educativa i l’aposta per la recerca.

El campus de la UPC situat a Terrassa

/// CEDIDA

Antoni Giró en una carta adreçada a la comunitat universitària. La integració de centres és una de les línies d’actuació i reduirà el nombre de departaments i les titulacions que ofereixen, que també presenten duplicitats. El dèficit que arrossega la universitat no s'ha generat en els últims anys. De fet, des de l'any 1996, la UPC tanca amb pèrdues cada exercici. Tot i això, el 2005 es va arribar a una xifra rècord de dèficit de 17,8 mi/// redacció lions d'euros.

Tres mesos després de prendre possessió del càrrec, el rector Josep Maria Garrell va visitar les Unitats de Docència i Desenvolupament del Coneixement de l’ESDi i va destacar la bona valoració que hi ha del centre tant per part de les empreses contractants com per part dels seus graduats. El centre adscrit a la Universitat Ramon Llull, l’ESDi, ha aconseguit, segons el rector Josep Maria Garrell, fer un important salt qualitatiu sent la primera universitat de l’Estat que imparteix el grau universitari oficial en Disseny en les especialitats de gràfic, producte, moda, audiovisual, interiors i integració multidisciplinar. El rector de la URL va destacar, també, que els passos que cal seguir són “seguir sent competitius, amb qualitat, apostant en recerca i buscant sempre aspectes com /// REDACCIÓ l’excel·lència”.

L

es universitats catalanes i les vuit universitats nord-americanes més reconegudes van celebrar una reunió del Consortium for Advanced Studies in Barcelona el passat 15 de gener per tal de renovar el conveni de col·laboració entre elles. Universitats com la UAB i la UPC hi participen amb l’oferta de les beques CASB. Precisament, durant la convocatòria actual l’investigador de la UAB Daniel Gómez Castro hi participa amb el projecte: Empire by Invitation? Theoretical Debate and Historial Evidence. Juanjo Romero, director del consorci CASB, destaca la signatura del conveni entre les universitats del consorci i les locals, que continuaran promovent l’intercanvi d’estudiants i d’investigadors. En els cinc anys de funcionament del CASB, uns 300 estudiants dels EUA han vingut a Barcelona . Les universitats catalanes participants són la UAB, la UPC, la UB i la UPF. Per la banda de les universitats nord-americanes es troben les universitats de Brown, Chicago, Stanford, Columbia, Harvard , Princeton i la futura incorporació de la Duke Univer/// REDACCIÓ sity.


B30 Febrer del 2013

GPS /// formació

39

Cursos de la Cambra de Terrassa Del 4 al 27 de febrer de 2013

INICIA’T A LA COMPTABILITAT, ÉS FÀCIL!

De 17.00 a 21.00 hores 32 hores En aquest curs d’iniciació a la comptabilitat es mostraran tots els passos que es generen a la comptabilitat fins que, finalment, obtenim els documents que ens ajuden a prendre decisions adequades. Conèixer que és un diari; què reflexa el major; quins codis de comptabilitat s’han d’utilitzar per a reflectir correctament les diferents partides; entendre què diu un assentament, són part dels continguts que formen aquesta acció formativa.

Del 5 de febrer al 23 d’abril de 2013

CURS D’ESPECIALITZACIÓ EN MÀRQUETING DIGITAL (3a edició) Dimarts de 9.00 a 14.00 hores. 65 hores

Aquest curs es dirigeix a gerents, directors i responsables de les àrees de comunicació, màrqueting i vendes que vulguin analitzar el pla actual de comunicació de la seva empresa i conèixer les possibilitats que Internet li ofereix per millorar-lo, així com tècnics de les àrees d’Internet, noves tecnologies i comerç electrònic.

6 DE FEBRER DE 2013

PDCA - PROGRAMA NORD DE DIRECCIÓ DE COMPRES I APROVISIONAMENT

Dimecres de 9.00 a 14.00 hores. 120 hores Aquest Programa s’ha dissenyat amb l’objectiu de posar a disposició d’empresaris i directius un programa de formació d’alt nivell i immediatament aplicable que faci reflexionar, reaccionar i afrontar amb visió i seguretat els problemes més habituals de la seva activitat. A més, es vol una formació que ajudi a millorar les capacitats i habilitats personals dels directius destacant la dimensió humana, ètica i de compromís amb la societat.

DEL 7 DE FEBRER AL 21 DE MARÇ DE 2013

CURS AVANÇAT EN L’ÀMBIT JURÍDIC INTERNACIONAL

De 16.00 a 20.00 hores 28 hores En aquest moment en què les empreses miren a l’exterior per intentar reequilibrar les seves xifres de negoci, és més necessari que mai aportar una visió pràctico-legal dels mecanismes per assolir aquesta estratègia internacional a la vegada que analitzar amb professionals de primer ordre nacional i internacional les implicacions de les diferents opcions i vies que poden donar cobertura a aquesta decisió.

DE L’11 DE FEBRER AL 4 DE MARÇ DE 2013

FULL DE CÀLCUL EXCEL. NIVELL 1 De 18.00 a 21.00 hores 21 hores

Aquest curs li permetrà aprendre a elaborar documents que realitzin càlculs amb fidelitat, modificar-ne l’aspecte i representar-los gràficament.

A PARTIR DE L 12 DE FEBRER DE 2013

PDP – PROGRAMA NORD DE DIRECCIÓ DE PERSONES Dimarts de 9.00 a 14.00 hores 120 hores

El programa treballa la visió global i estratègica del comportament organitzacional i l’optimització del comportament humà, el desenvolupament i retenció del talent a les organtizacions, així com la comunicació efectiva amb els equips i totes les etapes que requereix superar un equip humà per convertir-se en un equip de treball d’alt rendiment.

Del 12 DE FEBRER AL 23 D’ABRIL DE 2013

NÒMINES, SEGURETAT SOCIAL I CONTRACTACIÓ LABORAL De 17.00 a 20.00 hores 60 hores

Aquest programa s’adreça a responsables d’administració de personal i tècnics dels serveis de personal d’empreses, gestories i assessories.

13 DE FEBRER DE 2013

MÀRQUETING DE GUERRILLA De 9.00 a 15.00 hores 6 hores

Aquesta jornada es dirigeix a emprenedors i nous empresaris i els ajudarà a prendre i consciència de què implica ges-

tionar una empresa, desenvolupar la visió gerencial i estratègica, com actuar per anticipar-nos als canvis... i als problemes. També a conèixer, entendre i familiaritzar-se amb conceptes necessaris per a la gestió de l’empresa.

14, 21 i 28 de febrer

ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE BALANÇOS I COMPTES DE RESULTATS De 9.00 a 13.00 hores 12 hores

L’objectiu del curs se centra en conèixer l’estructura un balanç i una compte de resultats per extreure tota la informació possible i saber-la interpretar de forma adequada. D’aquesta forma es pot conèixer la situació present d’una empresa i la trajectòria o evolució dels últims exercicis.

Inici. 14 de febrer de 2013

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA I OPERATIVA DEL COMERÇ INTERNACIONAL (online) 50 HORES

Amb aquest curs es podrà aprendre la realitat de tot el procés seqüencial de la planificació estratègica i operativa que forma part dels processos del comerç internacional.

DEL 18 DE FEBRER AL 8 DE MAIG DE 2013

BUSINESS ENGLISH De 18.00 a 20.30 hores 50 hores

El curs està orientat des de la pràctica, de manera que els/les alumnes treballaran en parelles i grups, afavorint la participació a través de l’aportació de la pròpia experiència professional amb la finalitat de maximitzar l’aprenentatge. El curs requereix un bon nivell d’anglès i, per això, està adreçat a aquelles persones que tinguin un nivell intermediate – upper-intermediate.

20 DE FE BRER DE 2013

PREVENCIÓ D’IMPAGATS A LA COMPRAVENDA INTERNACIONAL

va de domini i assegurança de crèdit a l’exportació.

20 DE FEBRER DE 2013

GESTIÓ DE LES BONIFICACIONS DE LA FORMACIÓ CONTINUADA A L’EMPRESA De 9.30 a 13.30 hores 4 hores

Aquest seminari es realitza amb l’objectiu de poder donar el màxim d’alternatives possibles i la màxima transparència sobre el funcionament i les diferents opcions que disposen les empreses per beneficiar-se del sistema de formació professional contínua.

DEL 26 DE FEBRER AL 9 DE MAIG DE 2013

INICIACIÓ A L’ALEMANY De 18.00 a 20.30 hores 50 hores

Aquest curs es dirigeix a persones que volen iniciar-se en l’idioma alemany, de manera que en finalitzar el període de formació podran. saludar i presentar-se; donar i demanar informació personal; lletrejar; dir les hores; donar informació simple sobre rutines; fer descripcions; formular i respondre preguntes; demanar informació sobre horaris; realitzar reserves; parlar de forma simple en hotels, aeroports, botigues i restaurants; escriure cartes, postals o correus electrònics simples; transferir trucades telefòniques. Un temari orientat a les necessitats de l’empresari i dels treballadors.

27 DE FEBRER DE 2013

CRÈDITS DOCUMENTARIS. NORMATIVA UCP 600 De 9.00 a 15.00 hores 6 hores

Aquest programa està pensat per oferir eines al personal que gestiona administrativament les operacions de cobrament i pagament internacional. També als comercials d’exportació, als caps d’exportació-importació de pimes i als gerents de pimes amb activitat exportadora-importadora.

De 9.00 a 15.00 hores 6 hores Identificar i valorar els diferents sistemes per a minimitzar el risc d’impagament de les exportacions. informes comercials, elecció d’incoterms i formes de pagament adients, garanties bancàries, reser-

Lloc: Cambra de Comerç de Terrassa C. de Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es


40

ÀREA DE DESCANS

B30 Febrer del 2013

ÀREA DE DESCANS Estratègies /// ‘Trabajar en equipo es un golazo’

Quique Wolff Dos Santos compara l’èxit empresarial amb el treball en equip entre els jugadors i entrenador d’un club de futbol qualsevol

El treball en equip, la jugada guanyadora

E

l futbol és un esport que no es pot entendre sense la col·laboració de cada un dels seus jugadors. Al camp s’ha de saber ser solidari, lluitar, corregir els errors dels altres i acceptar que el triomf o el fracàs són el resultat de l’esforç de tots. I de la mateixa manera que al futbol, els èxits i les derrotes de la nostra vida laboral també desencadenen passions i sentiments que es mesuren en funció del treball en equip. Més enllà de l’aparent comparació lingüística de conceptes del món del futbol i el de l’empresa, Trabajar en equipo es un golazo és un llibre anecdòtic i personal que proporciona tant les eines com els elements necessaris per formar, i després desenvolupar, bons equips amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu buscat: l’èxit laboral.

El jugador de futbol i periodista Quique Wolff ha omplert més de cent pàgines d’aventures de futbolistes, empresaris i personatges de la vida perquè qualsevol que vulgui pugui formar un equip i mantenir alt el seu esperit competitiu. Com a jugador de futbol, Wolff ha destacat al Racing, River Plate, Reial Madrid i Argentina, on ha estat capità de l’equip. Ara, des de fa quasi vint anys, és el conductor de Simplemente futbol, un dels programes esportius amb més audiència a l'Amèrica Llatina, fet que l’ha permès entrevistar centenars de personatges de l’esport. Paral·lelament, fa de conferenciant arreu del món sobre temes de treball en equip, lideratge i motivació. Per aquest motiu, quan Wolff diu que “el treball en equip és un golàs”, sap exactament de què està parlant. A qualsevol empresa,

“La força d’una empresa es multiplica per cada un dels que la integren”

els sistemes es tornen obsolets, la maquinària es desgasta i els edificis es deterioren. Les persones, en canvi, poden créixer, desenvolupar-se i arribar a ser més eficients si compten amb un equip humà que comprengui el seu valor potencial. Una empresa sola no pot augmentar la seva productivitat, però sí que ho pot fer amb els empleats que la integren. Per aquest motiu, el personal és el més valuós que pot tenir una companyia.

la creació de l’equip Tots suposem que si formem part d’un equip o treballem en una empresa és perquè podem ser capaços de fer la feina bé, però sovint oblidem que algú en algun moment ens va triar per ocupar aquest lloc determinat. Per a Wolff, l’elecció de cada un dels membres d’un equip és clau. “Si es trien bé els col· laboradors és quasi segur que de molts


B30 Febrer del 2013

1 /// quique wolff,

presentant el programa 'simplemente futbol.

2 /// època en river,

wolff va ser-ne el capità de l'equip. l'any 1973. /// CEDIDes

ÀREA DE DESCANS

41

sulta fonamental capacitar-se ja que la versatilitat és molt important en el treball en equip. Conèixer altres llocs de treball i saber jugar en vàries posicions multiplica el potencial. No s’aprenen noves habilitats si sempre es realitzen les mateixes rutines.

“Un jugador líder respecte els que saben més que ell; un perdedor, només els troba defectes” La tercera clau és tenir present que ningú val més que la suma de tots. Per tant, és rellevant coordinar els esforços i aplicar les habilitats en benefici de l’equip. S’aconsegueixen moltes més coses posant el bé de l’equip per davant del propi interès. El quart i darrer consell és entendre que les empreses i els equips funcionarien millor si la gent treballés per augmentar el número de coses que fa bé en comptes de preocupar-se per rectificar les que fa malament. Centrar-se sempre en els punts positius fa que s’adquireixi l’hàbit de fer les coses bé.

1 ///

2///

inconvenients no te n’assabentis. En canvi, escollir malament els que formen el teu equip de treball segurament farà que tots els problemes els tinguis damunt la taula i acabis fent tasques que li correspondrien a algú altre”.

der, “una figura que neix i creix del propi grup”. Si alguna cosa ha de tenir aquest rol és la capacitat d’agitar situacions, idees o visions fins a tal punt de provocar a la resta un sentiment d’urgència per aconseguir-les.

Mentre que en l’entorn futbolístic s’ha de col·locar els bons defenses a defensar, els bons atacants a atacar, els que pensen a fer-los pensar i els que lluiten a lluitar, a l’empresa passa tres quarts del mateix. Un soci pot tenir excel·lents habilitats socials però ser un negat dels sistemes informàtics. Per a l’autor, no existeix cap secret. És qüestió de tenir bon ull i descobrir les qualitats de tots els integrants. Aquesta és la tasca d’un bon “creador d’equips o líder participatiu”.

A més, el líder ostenta poder, malgrat que no li resulti fàcil mantenir-lo. I és que si en algun moment “es perd”, la paraula del líder perd valor. “Un entrenador que és criticat pel president del grup”, exemplifica Wolff, “perd credibilitat davant dels jugadors i el carrer. Els jugadors se n’adonen de seguida de veure si un entrenador té poder o no. Consegüentment, l’equip pren dos camins: al fort el respecten; al dèbil, el posen a prova”.

No obstant això, si bé Wolff creu que tots els components de l’equip són necessaris, també reconeix la importància del lí-

Per ser un bon líder, cal construir altres aprenents de líder al mateix entorn de l’empresa, compondre un equip. Tot i

així, sovint per temor a la competència, són pocs els líders que es rodegen d’altres líders. Però quan ho fan es beneficien ells mateixos i l’empresa, ja que “no només alleugeren la càrrega sinó que amplien visions”.

les claus per marcar gol Per acabar assolint l’èxit d’un equip, existeixen quatre punts que segons Quique Wolff, qualsevol membre compromès d’una empresa hauria de, com a mínim, haver llegit alguna vegada. En primer lloc, l’empresa ha de tenir un propòsit comú basat en valors i objectius compartits. Perquè això passi, s’ha de trobar una bona raó per unir la gent. Aquí recau la diferència entre un bon equip i un simple grup de persones.

Per tant, com a qualsevol partit de futbol, quan el temps de jugar ja s’ha acabat apareixen les dues categories d’equips: els guanyadors i els perdedors. “Els perdedors esperen que les oportunitats es presentin; els guanyadors, els forts, els capaços i amb ganes de triomfar, les persegueixen. Un guanyador se sent responsable per alguna cosa més que la seva feina; un perdedor no només no és capaç de comprometre’s sinó que diu -jo faig la meva feina-. Un guanyador forma part de la solució; un perdedor, /// míriam ballesteros del problema.”

Llibre TÍTOL: 'Trabajar en equipo es un golazo' AUTOR: Quique Wolff EDITORIAL: Empresa Activa PREU: 9 euros

El segon punt és desenvolupar la tècnica, les habilitats i els coneixements. Re-

PÀGINES:: 125


42

ÀREA DE DESCANS

B30 Febrer del 2013

Reportatge /// Tecnologia mòbil Fer un salt tecnològic i invertir en telèfons intel·ligents pot beneficiar l’empresa, només s’han de fer els càlculs necessaris per tenir un retorn de la inversió PER: MÍRIAM BALLESTEROS

Els 10 millors ‘smartphones’ per a l’empresa i l’empresari

É

s el primer cop que la venda d’ordinadors a l'Estat espanyol és inferior a la de telèfons intel·ligents: 85 milions d’equips enfront de 107 milions d'smartphones només durant el segon semestre de 2012. Així ho mostrava una enquesta d’Orange. I és que els smartphones no han canviat només la manera principal de comunicació, sinó que les empreses també s’han vist involucrades per aquestes noves tecnologies. Sigui quin sigui el sistema operatiu o la marca del fabricant, les empreses han hagut de posar-se les piles i adaptar-se a aquests nous productes en el seu treball. Segons la mateixa enquesta, les empreses s’estan passant a la tecnologia mòbil per estalvi de costos (63%), productivitat (51%), peticions i necessitats dels empleats (50%) i competitivitat (43%). I han demostrat la seva eficàcia immediata en l’eficiència i reducció de costos operacionals (30%), en l’augment de la productivitat i les vendes (23%), i en la flexibilitat de l’estratègia de negoci (16%). Per aquest motiu, el mercat de la telefonia mòbil ofereix un ampli ventall d’smartphones segons les necessitats de cada un dels usuaris. /// MÍRIAM BALLESTEROS

1 /// teléfons intel·ligents per treballar. Comunicació a l’instant, facilitat d’apunts i mantenir una imatge moderna són alguns dels arguments que donen suport a la filosofia dels 'smartphones' en empreses.

Rànquing dels millors telèfons intel·ligents

1

apple ios

iphone 5

Té 0,76 cm de gruix. Per fer-ho possible els enginyers d’Apple van pensar en petit i va crear la targeta nano SIM, que és un 44% menor que la micro SIM. El connector lightning, a més d’intel · ligent i reversible, és un 80% més petit que el de 30 clavilles. La càmera iSight de 8 megapíxels té més prestacions que mai, com les fotos panoràmiques i la manera dinàmica amb poca il · luminació, i tot i així ocupa un 25% menys. I el nou xip A6 és fins al doble de ràpid que el xip A5 però un 22% menor. Tot i ser tan gran per dins, l’iPhone 5 és un 20% més lleuger i un 18% més fi que l’iPhone 4S.

2

android

SAMSUNG GALAXY S III

Té una càmera de 8 megapíxels que està entre les millors, un processador de quatre nuclis que dóna un rendiment espectacular en tots els terrenys, una bateria sorprenentment duradora - un dia sencer ficant canya -, la pantalla HD Super AMOLED de 4,8 polzades amb la altíssima qualitat que tots esperem en la família Galaxy i una sèrie d’aplicacions i eines de Samsung que enriqueixen encara més a aquest excel · lent smartphone. El seu preu oscil·la entre els 599 euros.


B30 Febrer del 2013

3

android

SAMSUNG GALAXY NOTE II

Porta més enllà el concepte iniciat amb el primer model de la sèrie: una pantalla més gran de l’habitual-en aquest cas 5,5 polzades-i un ús perfeccionat del S Pen, el llapis inclòs que s’encarrega de plasmar la nostra creativitat en l’HD Super AMOLED del telèfon. Disposa d’un processador de quatre nuclis a 1,6 GHz i 2 GB de RAM .Té una càmera frontal de 8 megapíxels, 16 GB de memòria, ranura per microSD, Jelly Bean instal · lat i una bateria de generosa capacitat, 3100 mAh. El seu preu és 659 euros.

5

android

MOTOROLA RAZR MAXX

El Motorola Razr Maxx es recolza en un pilar al qual no se li pot negar la seva espectacularitat-la durada de la bateria de 3300 mAh, que pot arribar a dos dies d’ús mitjà-però no és el seu únic valor: vestint un Dual Core a 1,2 GHz i una pantalla de 4,3 polzades responsable en part del, de vegades massa, grans dimensions de l'smartphone, el seu rendiment és bastant bo i és àmpliament capaç d’enganxar molts usuaris a la recerca de nou mòbil. El seu preu és 499 euros.

7

android

SONY XPERIA S

Un cop més Sony aposta en el seu terminal per la qualitat de la càmera. Aquesta vegada la qualitat d'imatge arriba als 12 megapíxels, però aquest no és l'únic canvi que envolta aquest Xperia S. Característiques com les 32 GB de memòria RAM, l'eliminació de la ranura per la targeta microSD, el doble nucli a 1,5 GHz i la pantalla excel · lent de 4,3 polzades fa que el disseny original de l'aparell es diferenciï d'altres mòbils de la seva mateixa categoria. Per tot això s’ha de pagar una mica més de 400 euros.

9

android

HUAWEI ASCEND G300

La porta més adequada per entrar sense problemes en l’univers Android. Un terminal amb bon rendiment i algunes sorpreses, com la seva càmera de 5 megapíxels, millor del que es podria esperar. Lògicament, amb un preu al voltant dels 200 euros ha d’haver retallades, i en aquest sentit la primera cap a caure ha estat la memòria d’emmagatzematge, que és de 2,5 GB. Solucionat el problema amb una microSD, el Huawei Ascend G300 és un smartphone molt interessant amb prestacions d’un nivell inesperat.

4

ÀREA DE DESCANS

android

HTC ONE X

Abans del llançament del Samsung Galaxy S III, una de les referències que fa a smartphone poderós i capaç era aquest HTC One X que, tot i la presència del seu nou rival, segueix mostrant qualitats sense arrufar el nas: un Tegra 3 de quatre nuclis a 1,5 GHz, 1 GB de RAM i 32 GB d’emmagatzematge-molt necessaris donada la manca de ranura per microSD-i una pantalla de 4,7 polzades superada pel Galaxy S III tan sols en una polzada. Gran rendiment, estupenda pantalla per gaudir del contingut multimèdia i una bona càmera unit a un excel · lent disseny i acabat. El seu preu és de 649 euros.

6

android

HTC ONE S

L’HTC One S, germà menor del HTC One X no té molt a envejar i ha demostrat ser un terminal més que notable. En el seu interior viu un Qualcomm de doble nucli a 1,5 GHz molt capaç de manejar amb soltesa tot tipus d’apps i jocs, a més de qualsevol contingut multimèdia que llueix molt bé en la seva pantalla de 4,3 polzades. La càmera té qualitat i treu fotos mentre grava vídeos, i el disseny i acabat és tan bo com el del seu germà. La diferència de preu és de cent euros, quedant-se per tant en 549 euros.

8

android

SAMSUNG GALAXY S ADVANCE

No tots els empresaris necessiten el mòbil més punter (ni tampoc el més car) i en aquest sentit, el Galaxy S Advance és tot un guanyador. No va curt de potència-doble nucli a 1 GHz-i la pantalla també està en un terme mig, amb 4 polzades. La càmera és de 5 megapíxels i amb una qualitat suficient per a la gran majoria d’usuaris i només desmereix el conjunt la capacitat de la bateria, una mica per sota del que s’esperava. Un bon terminal per als que no busquin grans inversions, ja que el seu preu just supera els 300 euros.

10

android

MOTOROLA DEFY+

La lliga en què juga el Motorola Defy + no té res a veure amb aquests terminals de gamma alta, preu disparat i potència extrema. El Defy + és l'smartphone dels aventurers, d’aquells que es passegen per muntanyes, mars i boscos exposant el seu mòbil a la pols, l’aigua i algun que altre cop. Pocs rivals i poques opcions es poden enfrontar a l’eficàcia d’aquest Motorola protegit per tot arreu i sòlidament acabat: dur, bastant desimbolt amb la majoria de les apps i amb un preu de 260 euros.

43


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Febrer del 2013

Llibres

Lourdes Esteban Directora de Formació i Ocupació de PIMEC

LA SOCIEDAD QUE NO QUERÍA SER ANÓNIMA ESTHER TRUJILLO A la llarga, què ens porta més maldecaps? Ser responsable o irresponsable? I si ho apliquem a la rendibilitat de les empreses? Segons l’autora d’aquest llibre, la responsabilitat social de les companyies acostuma a ser vista com una despesa innecessària fins que es comprova el cost de ser irresponsable. A través d’un personatge fictici, Amaro Cifuentes, director de Responsabilitat Social d’una empresa qualsevol, el lector coneixerà els reptes que presenta fer gestió responsable i seguir una ètica empresarial, així com els seus beneficis. ///LID EDITORIAL

Els contractes formatius

L

es successives reformes laborals han introduït molts canvis en els contractes de treball relacionats amb la formació que, des de Pimec, pensem que els fan més atractius per a les nostres empreses. Són contractes que s’utilitzen molt poc, potser per desconeixement, i que faciliten la incorporació a l’empresa de qualificació (persones treballadores ja titulades) i també de persones sense qualificació però que la desenvoluparan mentre són a l’empresa (formació i experiència laboral) a uns costos atractius per a les empreses.

els contractes en pràctiques o per a la formació són opcions amb bonificacions que poden ser atractives per a les empreses En el primer cas parlaríem del contracte en pràctiques, que es pot concertar durant els cinc anys següents a l’obtenció d’una titulació acadèmica (de formació professional o universitària) o professional (certificats de professionalitat de l’àmbit laboral). Quan aquests contractes es transformen en indefinits tenen una bonificació a la Seguretat Social durant tres anys de 500 €/any, i de 700 €/any en el cas de les dones. Com a segona opció, parlaríem del contracte per a la formació i l’aprenentatge, que en aquests moments es pot concertar amb joves de fins a 30 anys que no disposin de titulació acadèmica o professional i que, si es tracta de joves en situació d’atur, permet la bonificació per a les empreses de menys de 250 treballadors del 100% de les quotes a la Seguretat Social, i també del 100% per al treballador. Aquest contracte porta associada una formació específica vinculada al lloc de treball. La bonificació per transformar aquest contracte en indefinit és de 1.500 €/any durant tres anys (1.800 €/any en el cas de les dones).

Francesc Quer Psicòleg i Coach de Coactiva

SOPA

DENTRO DE COCA-COLA

JON GORDON

NEVILLE ISDELL

Un dia, una executiva descobreix en un restaurant tradicional els ingredients més importants per recuperar la passió dels treballadors i millorar els resultats d’una empresa. La recepta es troba en aquest relat. /// EMPRESA ACTIVA

La recepta de la CocaCola és un dels secrets millor guardats, però en aquest llibre se’n poden descobrir d’altres de la mà de Nesville Isdell, un dels directius més influents de la multinacional més popular del món. /// DEUSTO

WEBS

www.doolphy.com

www.endeve.com

GESTIÓ DE PROJECTES EN LÍNIA

FACTURACIÓ EN LÍNIA

Cada vegada és més habitual que les empreses treballin online, sense un lloc de treball fix o una oficina física. En aquests casos, la capacitat d’organització pren una rellevància especial. La plataforma “Doolphy” pot ser una bona eina per planificar, gestionar i fer seguiment de projectes de tots tipus. El programa permet definir objectius, organitzar tasques per al treball en equip, executar o avaluar el compliment d’objectius. Tot plegat, gràcies a un software intuïtiu i senzill que ofereix una gamma de funcionalitats que cobreix tot l’espectre de necessitats d’un cap de projectes i dels membres de l’equip de treball. Tot i que es tracta d’un servei de pagament, la pàgina web ofereix un període de prova gratuït perquè l’usuari comprovi les bondats d’aquest gestor en línia.

Eina per emetre i gestionar factures online dirigida a professionals o petits empresaris. Permet crear pressupostos, personalitzar factures, crear bases de dades o fitxers PDF, entre d’altres .

www.lanzanos.com 'crowdfunding' CREATIU

Davant les nombroses plataformes de finançament col·lectiu que han sorgit darrerament, aquesta es diferencia de la resta perquè busca, exclusivament, diners per a projectes creatius.

Liderant les empreses al sEgle XXI

A

vui dia no n’hi ha prou de dir a les persones el que han de fer, pagar-los més o menys un sou correcte i amb un horari de nou a sis de la tarda. Les persones necessiten sentir-se partícips de la seva empresa, d’implicar-se en un projecte compartit per la comunitat a la qual pertanyen. Tant en els bons com en els mals moments. Altra cosa porta a la persona sovint a la seva desmotivació i al “divorci” emocional amb el seu cap, i encara més greu, amb la seva organització. Segurament tots i cadascun de nosaltres en coneixerem algun cas semblant!! Per a un emprenedor que desitgi ser un bon líder, ja sigui empresari o assalariat, haurà de posar-se el llistó en la seva capacitat per inspirar les persones que en depenen, des d'una vessant clara, transparent i de confiança amb el futur. Però el líder, abans d'inspirar els altres, haurà de començar per ell mateix, coneixent i gestionant les seves pròpies pors, ja que la inseguretat en un mateix es transmet d’una manera aclaparadora en els altres; i curiosament de manera inconscient, sense adonar-nos. Només cal que fem la prova de preguntar als altres com ens veuen, aquells dies que ens trobem contents, tristos o preocupats... i segurament ens diran que troben diferències en l'expressió de la nostra cara, fins i tot ,abans d’haver dit res. El dia a dia ens genera de vegades sentiments d’incertesa que ens porten a tenir dubtes de nosaltres mateixos, de si serem capaços de superar i vèncer obstacles que fa un temps no hi hauríem pensat: la pèrdua o disminució d’ingressos, la responsabilitat amb els demés, amb l’empresa, i tots aquells conflictes col·laterals que poden aparèixer. El cas és que això succeeix perquè som persones “i no empleats, ni amos”. El líder del segle xxi és aquella persona que és capaç de superar aquests obstacles, “com aquell genet que amb el seu cavall va saltant totes les tanques que se li apropen, ja siguin altes o baixes, estretes o amples”; i que a més ho fa il·lusionant i contagiant als altres amb la seva visió i convenciment que tot al final acabarà sortint bé d’una manera o altra. Tot és qüestió de mantenir el pols i confiar que les persones faran el possible per estar a l’altura de qui les inspira i sap motivar.


B30 Febrer del 2013

EL febrer en xifres 2012

329 empreses

És el nombre de negocis que ha ajudat a impulsar el conveni de col·laboració publicoprivat de l'Ajuntament de Sant Cugat amb l'associació de Sant Cugat Empresa i la Cambra de Comerç de Terrassa.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Epíleg /// Febrer

Perquè fer una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'B30' de fa tot just un any

“Quan les empreses contractin doctors serem més competitius"

/// Pàg 11.

110mil euros

Paraules d’Antoni Giró, rector de la UPC-Barcelona TECH, que explicava com aquesta universitat intenta estar el més a prop possible de les empreses, tot i la crisi. Giró va explicar que la UPC té més de 800 convenis en actiu amb empreses i que l’índex d’inserció laboral dels seus alumnes és del 90%. El rector apostava per la innovació com a motor del progrés.

/// Pàg. 13.

“Creiem en el treball en equip i en el compromís”

65%

Ho deia el director general de Roche Diagnostics, Jaume Vives, un defensor del model de negoci de l’empresa basat en invertir en recerca i en desenvolupar nous productes. Vives explicava que Roche destina entre 6 i 7 milions d’euros per projecte a la investigació i criticava que “els polítics pensen en el curt termini i per això retallen en investigació”.

És el percentatge dels beneficis que ha reduït el Banc Sabadell després d'efectuar dotacions a insolvències i provisions sobre la cartera de valors i immobles per un total de 2.540,6 milions d'euros, un 142,2% més que l'any anterior.

“El 2012 potser serà feliç, però la prosperitat haurà d’esperar un any més”

És el cost dels vols a l'espai de Zero2Infinity, l'empresa de turisme aeroespacial de l'Europa continental. El seu gerent i fundador, José Mariano López-Urdiales considera admet que és un preu alt però més assequible si es compara amb altres opcions.

de descens

/// Pàg. 14

Eren les paraules de Josep Oliu, president de Banc Sabadell, en la presentació de les previsions econòmiques que va fer l’entitat a la Cambra de Comerç de Sabadell. A aquestes previsions hi afegia que “Europa i Espanya han estat vivint en el desequilibri i ara toca l’ajustament, però dubto que d’aquí a un any estiguem pitjor que ara”.

57

mercats

“Hi ha més de 400 empreses catalanes al Brasil, és un futur que ja és present"

És el total de països de tot el món amb els que 1.100 empreses catalanes han mantingut contacte gràcies a les accions a l'exterior de la Cambra de Terrassa . /// Pàg. 15

1.200 empreses

És el target del sector empresarial que factura més de 2 milions a Sant Cugat i Rubí, segons Enric Gamell, director de l'oficina de BBVA empreses de les dues ciutats. /// Pàg. 36

Una frase del president de la Cambra de Comerç Catalunya-Brasil, Javier Mirallas, que va participar en el reportatge “La temptació brasilera”. Per a Mirallas, “tot i que encara hi ha moltes barreres, la tendència és que es vagin diluïnt amb el temps”. En aquest sentit, assegurava que “Catalunya representa un model urbanístic inqüestionable per al Brasil, tenim reputació”.

Els nous seguidors de la 'B30'

@CONSULTORIAMIT @collaretsdellum @SiBTeresa @acanelma @Barcelona_Media @BANCBA

@QSalvatella @ADE_Valles @MVilamitjana @CDCsantcugat @mitjorn @RosendoGarganta

@Tincunaidea_tve @CafeAud @CatComerc @emmarosae @ADVANTOsl @AraiCorro


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Febrer del 2013

1. Router multimèdia D-Link DIR 626 funciona amb connexió USB i permet utilitzar un dispositiu d’emmagatzematge i reproduir els seus continguts des de qualsevol smartphone o tauleta tàctil amb aplicació. Es poden fer còpies de seguretat de manera automàtica.

2

1

2. El disc dur més resistent Porta el nom d’ioSafe, i ha estat confeccionat per suportar tant l’aigua com el foc; tan resistent ha resultat aquest disc dur que la mateixa companyia que l’ha desenvolupat va demostrar la seva resistència sotmetent a dures proves abans de llançar-lo al mercat.

3. TV intel·ligent Es tracta de l’Smart TV WL989 amb 3D passiu. Toshiba llança a Espanya els seus nous televisors de la luxosa sèrie WL368, tres equips amb diagonals de 42, 47 i 55 polzades, i 3D amb ulleres passives polaritzades

4. Teclat rentable Logitech presenta aquest teclat fàcil de netejar. Està dissenyat per estar sempre com nou. Se li pot treure la pols o fer-li una remullada. Els seus orificis de drenatge fa que el teclat es pugui netejar i assecar fàcilment.

5. Rellotge futurista Aquest rellotge de Tokyoflash Japan és un dels dissenys més futuristes que hem vist fins ara. El Kisai Kensai Black Led mostra els números en columnes verticals

3


B30 Febrer del 2013

ESTACIÓ DE SERVEI

47

on els nombres de l’1 al 4 s’alternen sumant com a resultat l’hora amb minuts, i una segona pantalla immediatament després amb la data, amb dia i mes.

4

6. Càmera mòbil

5

Tota una revolució de diversió i tecnologia juntes, ja que amb el iTank es pot gravar vídeos o fer fotografies des d’una altra perspectiva i angles. Té visió nocturna per infrarojos i un micròfon integrat per gravar so a distància.

7. Un llum interactiu La seva aparença i els seus moviments recorden el famós llum de Píxar, i malgrat que Pinokio encara no pot saltar, es tracta d'un llum que sembla tenir emocions. Forma part dels projectes de robòtica de la Universitat Victòria de Wellington.

6

8. Ulleres 'smart' És un dels gadgets més esperats del 2013. Les ulleres de realitat augmentada, o Project Glass, es preveu que siguin un dels principals projectes a internet per part de la companyia de Google.

8

7


64.500€

Més de 6.000 habitatges de segona mà des de 20.000 €*

45.200€

43.100€ 33.400€ 26.000€ 55.200€ 20.200€

quant en pagaries?

Busca la teva i digues-nos...

Només fins al 28 de febrer

*Impostos i despeses no inclosos.

solvia.es

96 691 50 50

Oficines del Grup Banc Sabadell

Revista B30 nº56, Febrer 2013  

Revista B30 nº56, Febrer 2013

Advertisement