Page 1

radar /// P. 8

Aprofundint en la simbiosi entre universitat i empresa OPINIÓ /// P. 32

La revista econòmica del Vallès |

VULL EXPORTAR! Setembre del 2012 | N.51 | 2 €

@revistab30

COM AFECTARÀ LA PUJADA DE L'IVA? Empresaris i patronals del Vallès analitzen l'increment de l'impost/// pàg. 34 a 37

Marta Torrents i Fenoy Secretària General Cambra Terrassa

INTER-VIEWS /// P. 15

Companies now seek to maximize the social benefit as well Glòria Batllori Esade’s MBA director B30 in English by:

MÉS AV Enginyers Gestió del soroll i les vibracions Hores XXI Negocis del paladar amb gust d'èxit Àrea de descans El nou model que arriba d’Orient En primera persona Ramon Escolà, fundador de Peta Zetas ENTREVISTA

/// P. 6

25è aniversari del PTV

"La indústria tecnològica ha de complementar els sectors tradicionals" Francesc Martos Director del Parc Tecnològic del Vallès

8 102030 018009 00051


Junts, cap foc al bosc www.gencat.cat/incendis


B30 Setembre del 2012

ENTREVISTA

ROTONDA

6

32

"La indústria tecnològica ha de complementar els sectors tradicionals"

VULL EXPORTAR! Marta Torrents i Fenoy /// Secretària General Cambra Terrassa

Francesc Martos /// Director del PTV

GAS A FONS

34

l'empresari, davant el repte del nou iva

GPS

38

Estudiants d’Esade aprenen del model econòmic d’Israel

ESTACIÓ DE SERVEI

ÀREA DE DESCANS

40

El nou model que arriba d’Orient

B30

42

“Cap pare li nega un Peta Zetas al seu fill ” RamO n Escolà /// fundador de peta zetas

KM ZERO

3

Setembre del 2012 L'empresari davant el nou sistema fiscal La pujada de l'IVA suposarà a curt termini un augment de preus de productes i serveis que restarà poder adquisitiu als ciutadans i, per tant, frenarà el consum i debilitarà l'activitat econòmica general. L'alternativa, per a moltes empreses, serà absorbir l'increment de l'impost reduint els seus marges comercials per no perdre vendes i mantenir la demanda. Les noves mesures del Govern central –imposades des de la UE i l'FMI amb l'objectiu de reduir el dèficit públic espanyol– repercutiran de manera desigual segons el sector, però afectaran especialment aquelles empreses orientades al client final. Aquest és el pronòstic que fan les associacions empresarials del Vallès –Cecot, Pimec i les cambres de Terrassa i Sabadell– juntament amb acadèmics i empresaris davant el nou disseny del sistema fiscal. Segons les patronals, les grans empreses tindran marge de maniobra per poder adaptar-se al pla d'ajust, però les petites i mitjanes empreses i especialment els emprenedors sumen noves dificultats per poder ser competitives en el mercat intern. Les circumstàncies obliguen les companyies a revisar els processos de gestió per provar d'abaixar costos i al mateix temps conviden a mirar el mercat exterior, atès que el pla del Govern està dissenyat per fomentar les exportacions. Caldrà fer de la desgràcia, virtut.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Director comercial: Pere Esquerda /// cap de redacció: Víctor Solvas /// REDACCIÓ: Laia Corbella, David Rodríguez,J.R. Armadàs, Bàrbara Padilla i Vern Bueno /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat /// Fotografia: David Fernández i Bàrbara Padilla /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Marta Morros /// Administració: Anna Comella/// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació CecotFormació ///PUBLICITAT:935908600-b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’:AJuntamentDE castellbisbal · AJuntament DE SANT CUGAT del vallès · ASSOCIACIÓ SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA assegurances · banc sabadell · Boehringer ingelheim · cambra de terrassa · cecot · CIT · ENDESA · ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIÓ · FIAC · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

15.000

exemplars mensuals Distribució a través dels quioscos del Vallès i subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona Encartada al ‘ElPuntAvui’ del Vallès Occidental b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


B30 Setembre del 2012

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

agost 1 eurofragance Rubí 2 b. braun surgical

RUBÍ

3 CELSA Castellbisbal 4 TOP-CABLE Rubí 5 LIVEN Sant Cugat 6 LENG D’OR Castellbisbal 7 IPAGSA INDUSTRIAL Rubí 8 INDCRE

Terrassa

9 BASF Rubí 10 CIRPROTEC

40%

Els polígons industrials de Catalunya estan patint amb força l’embat de la crisi. Segons dades de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entre el 30% i el 40% del sostre industrial de Catalunya es troba desocupat. Una altra dada alarmant és que de les 3.000 ha de sostre industri-

al logístic de la comunitat catalana, 750 es troben desocupades en l’actualitat, aproximadament el 25% del total disponible. Actualment Catalunya disposa d’una oferta de sòl industrial de 35.000 ha, de les quals 16.700 ha es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona. /// FOTO: CEDIDA

Terrassa

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

El rescat de Catalunya: 5.023 milions d’euros

L’economia catalana aguditza la seva recessió

”No apujarem l’IRPF o l’IVA en el pressupost del 2013”

La inflació es dispara a l’agost i puja cinc dècimes respecte al juliol

Confirmada la petició de rescat de Catalunya. La Generalitat demanarà al Ministeri d’Hisenda poder acollir-se al Fons de Liquiditat previst per les comunitats autònomes i la sol · licitud és d’un valor de 5.023.000 d’euros. Així ho ha acordat el Consell Executiu en la seva primera reunió després de la parada estival, segons ha explicat el portaveu Francesc Homs, que ha reiterat que el Govern “no donarà les gràcies” perquè, segons ell, “aquests diners corresponen als catalans “. La Generalitat utilitzarà aquests diners per complir amb el dèficit públic al qual està obligada (l'1,5% del PIB a finals de 2012) i ​​per refinançar “venciments pendents” d’aquí a finals d’any. El portaveu ha lamentat que encara no estigui operatiu el mecanisme per dotar de liquiditat les autonomies i ha insistit que el Govern no acceptarà condicions addicionals de caràcter polític ni econòmic, ja que entén que ja hi ha uns plans d’ajust aprovats.

Segons el Departament d’Economia i Coneixement, el PIB de Catalunya va caure un 0,3% durant el segon trimestre, fet que suposa un descens de l'1,1% en termes interanuals. La construcció segueix sense trobar el sòl (-5,8%), mentre que la indústria (-1,5%) manté la seva contracció. La resta de sectors també van presentar una evolució negativa, tot i que van aguantar millor. L’agricultura va retrocedir un 0,6%, mentre que el sector serveis va caure un 0,4%. El nombre de turistes va créixer un 12,3% i la despesa turística va avançar un 14,3%, però aquests increments van ser insuficients per evitar la caiguda en el sector terciari. Per la seva banda, l’avanç de les exportacions, que van aportar 1,5 punts al PIB del segon trimestre, no van compensar el retrocés de la indústria. L’autonomia catalana va entrar en recessió en el quart trimestre del 2011, amb un descens del PIB, en termes intertrimestrals, del 0,1%.

Mariano Rajoy ha tornat a insistir que ha pres decisions que ni eren al programa electoral ni li agraden. En qualsevol cas, ha dit que en el pressupost del 2013 no apujarà els tributs d’IVA i IRPF, però que intentarà complir amb l’objectiu de dèficit del 4,5%. “Espero que no hàgim de prendre mesures tan difícils com les que hem pres aquests mesos, però hem d' abaixar el dèficit”, ha comentat el president. “Jo no era partidari d'apujar l’IVA ni l’IRPF, però si volem que el país creixi cal prendre aquestes mesures. Espanya ho necessita [...] Si puc faré que la situació torni on era” , ha afirmat Rajoy. “Abaixar el dèficit fa mal a la gent i pot agreujar la recessió, però cal fer-ho”. Rajoy s’ha referit també a les reformes estructurals: “avui la balança de mercaderies amb Alemanya està equilibrada, i això és molt positiu. Espanya va arribar a tenir un dèficit exterior de l'11%, i aquest any estarà equilibrat “.

La inflació interanual ha repuntat fins al 2,7% a l’agost i ha augmentat cinc dècimes respecte a la taxa de juliol, segons l’indicador avançat de l’Índex de Preus de Consum (IPC) publicat l’última setmana d’agost per l’Institut Nacional d’Estadística. La pujada dels preus dels carburants i els lubricants han influenciat en aquest increment. L’indicador avançat de l’IPC és una previsió i les dades definitives se sabran el 12 de setembre, tot i que no acostuma a variar de forma significativa. Si aquest percentatge coincideix amb el que es publicarà de forma definitiva al setembre, la inflació interanual se situaria en taxes pròximes a les registrades el novembre del 2011, quan la inflació interanual va ser del 2,9%. Es tracta de l’augment més important dels preus produïts aquest any, ja que la inflació es va situar al gener en el 2% i es va mantenir estable fins al març, mes en què va baixar una dècima en taxa interanual.


6

ENTREVISTA

B30 Setembre del 2012

Francesc Martos /// Director del Parc Tecnològic del Vallès

EL PERFIL De Canovelles al Parc Tecnològic del Vallès Repassant la trajectòria de Francesc Martos, no es desxifra un camí que l’hagi portat sense remei a la direcció del Parc Tecnològic. Advocat de formació, la seva biografia està lligada als 25 anys que va estar al capdavant de l’alcaldia de Canovelles. Durant la seva trajectòria política també va ser representant de la Diputació de Barcelona, on es va encarregar de l’Àrea d’Espais Naturals. “Potser van pensar que com havia dirigit parcs naturals em podria encarregar també d’un parc tecnològic”, bromeja. Després d’uns anys d’experiència, Martos es felicita per haver mantingut un parc sostenible a escala econòmica i per haver consolidat la seva situació dins de Cerdanyola. “Crec que el PTV ha deixat de ser un intrús a la ciutat gràcies a l’obertura d’espais per al municipi, i crec que part del mèrit és del nostre equip”.

El PTV va néixer fa 25 anys com el primer parc tecnològic de l’Estat. En aquest temps, ha estat motor de canvi de la comarca per la seva aposta per les empreses de les noves tecnologies TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: BÀRBARA PADILLA

"La indústria tecnològica ha de complementar els sectors tradicionals"

A

bans de començar l’entrevista, el director del Parc Tecnològic, Francesc Martos, reflexiona sobre l’especial número 50, en què li vam demanar un article en positiu sobre la situació actual. Pel que explica, el text li va costar tot un viatge de tres dies a Tallinn per reflexionar-hi i un vol des de la capital d’Estònia fins a Munic per redactar-lo. Això, malgrat el bon estat de salut que presenta el PTV als seus 25 anys.

tossuda, i ens ha definit com un parc multisectorial per bé. Tenim empreses ambientals, farmacèutiques, enginyeries, i només així podem tenir futur.

Un estudi de la UB deia que Cerdanyola és la tercera ciutat de la província amb més capacitat d’atraure empreses tecnològiques. Quin paper ha tingut el PTV perquè sigui així? Una de les coses curioses que vaig detectar en arribar és que, a les entrades de la ciutat, hi ha cartells que diuen “Cerdanyola: ciutat universitària i tecnològica”. Això fa referència a la UAB i a nosaltres. Amb els anys s’ha creat un parc científic i s’està treballant amb el Sincrotró, però no es pot negar que l’origen és el PTV.

Ha transformat la ciutat? Totalment, fins i tot en la població. Ara hi ha molta gent que treballa al parc i que viu a l’entorn de la ciutat. Al principi, la immensa majoria de la gent vivia a Barcelona.

Costa trobar motius per ser positiu?

Vam ser el primer parc tecnològic de l’Estat, però ara n'hi ha una gran proliferació. Això fa que moltes instal·lacions puguin semblar més innovadores. Criden més l’atenció, però tot això encara s’ha de pagar via crèdits o ajudes. En això tenim un gran avantatge, ja que tot està pagat.

És complicat per dues raons: perquè la situació és difícil i perquè l’entorn i els problemes que han d’afrontar les persones en el dia a dia són complexos. En un entorn innovador com aquest, és fàcil trobar empreses que tiren endavant la seva feina, però hi ha un problema de finançament. Això no afecta les companyies que estan al PTV, però sí els seus clients.

Com a pioner, creu que el PTV ha complert amb els seus propòsits?

A l’octubre, el PTV farà 25 anys. En quin moment es troba?

Al principi es va enfocar cap a les TIC, el que venia d’Amèrica en aquell moment. La idea era fer un Silicon Vallès. Però la realitat és

El rector de la UAB ens comentava que la comarca no havia reconegut la universitat com es mereixia. Té aquesta sensació amb el PTV? Per la meva vessant local, crec que els municipis quan reben una instal·lació important i que supera l’abast de la ciutat, ho interpreten com pràcticament una invasió. No podem oblidar que el PTV té els seus orígens en acords entre la Generalitat, el Consorci de la Zona Franca i el CIDEM. Això ha canviat perquè ens hem obert a la ciutat.


B30 Setembre del 2012

ENTREVISTA

7

Xarxes Socials Francesc Martos és radical en la seva defensa de les xarxes socials per a les empreses. No només ho veu com una eina útil, sinó que considera el seu ús com a “imprescindible”. “Abans, coneixíem la ràdio i la televisió com a únics mitjans d’expressió, però ara tenim a l’abast les xarxes socials, que ens permeten donar a conèixer el nostre treball d’una manera simple i gratuïta”, defensa. Martos considera que el màrqueting ha trobat una gran via de promoció en les xarxes socials, i defensa la seva utilització en l’entorn laboral. “Fa uns anys, si hagués vist un treballador connectat a Facebook, potser m’hauria enfadat, però avui sé que està treballant per al parc, perquè és una eina fonamental per a la nostra promoció”. De fet, xarxes com Linkedin, Facebook o Twitter promouen un dels valors més defensats pel PTV, com és el treball en xarxa. Els 3.000 treballadors de les seves empreses poden contactar-hi amb les companyies afiliades. Som un espai disponible per a l’Ajuntament i les associacions locals, i ja no som vistos com una imposició.

Creu que el futur de la ciutat passa per aquesta especialització tecnològica? De fet, tenim el reconeixement del Govern central com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Això no és casual. El PTV només és un detall, però el potencial de la B-30 és enorme, fins al punt que hi ha qui pensa que és superior a la mateixa Barcelona.

Hi hem d’entrar a competir? Si ens hi barallem perdrem. Es tracta de sumar. Barcelona, el seu entorn i la B-30 tenen un gran potencial.

Creu que aquests sectors tecnològics vénen a substituir la indústria pesant que domina al Vallès? Han de conviure-hi. La indústria tecnològica té un component que, no només no substitueix la indústria tradicional, sinó que la complementa. Tenim exemples com el de la Fundació Ascamm. Ells tenen la capacitat d’oferir millores tècniques a productes que, en un principi, no són competitius.

Com és la relació del PTV amb la resta de parcs que han sorgit al seu voltant? Fa un temps, el responsable del Parc de l’Alba va dir que el més important de les instal· lacions eren els seus veïns.

No entren en competència? Tenim una relació fluïda, amb reunions

La realitat ens ha definit com a parc multisectorial, i només així podem tenir un futur assegurat Al seu moment es va plantejar que el Parc de l’Alba fos una ampliació del PTV, però es va evitar per raons polítiques. Ara cal evitar duplicitats i col·laborar La crisi està deixant els països del Mediterrani en una clara situació de fora de joc en els negocis

cada dos mesos amb el PRUAB, el Parc de l’Alba i Creàpolis. De fet, si ens ve un usuari que necessita 10.000 metres quadrats, que no tenim, els adrecem al Parc de l’Alba. Podem xocar en algunes situacions, però el més important és sumar.

Però quin és el sentit que hi hagi tants parcs tecnològics en un espai tan reduït? El PTV és purament tecnològic. Nosaltres busquem investigació aplicada, dirigida a les empreses. El PRUAB, en canvi, té una part més important de recerca aplicada, mentre que Esade estan més dirigits al negoci. Tot i això, les empreses poden anar d’un lloc a l’altre.

No ha citat el Parc de l’Alba. Al PTV li hauria interessat assumir projectes com el Sincrotró? El Sincrotró té una inversió pactada de 200 milions d’euros i una dinàmica pròpia. La gràcia és que l’espai es pot aprofitar de la seva activitat. Al seu moment es va plantejar que això fos l’ampliació del PTV, però per raons polítiques es va evitar. Arribats a aquest punt, cal evitar duplicitats i col·laborar.

El total d’empreses del parc té una facturació de 977 milions. És una mostra de bona salut? El sector tecnològic també s’ha adaptat als nous temps, i han abaixat preus. Només així les empreses han pogut augmentar la seva producció i la facturació. L’estratègia

interna és la mateixa: fer més amb menys recursos. Els nostres 10 treballadors interns són polivalents, i podem oferir als nostres usuaris serveis que no ens suposen cap cost. Així hem pogut mantenir una comunitat de 3.000 persones amb aquesta facturació global.

És dels pocs parcs públics amb voluntat de rendibilitat econòmica? La major part dels parcs espanyols viuen de les subvencions de les administracions. El PTV ha pagat les inversions que es van fer al seu dia, i no ha necessitat aportacions dels seus accionistes. Tenim un potencial immobiliari prou important i una plantilla molt ben dissenyada. Hi ha parcs molt més petits amb un volum de personal molt més gran. En el futur, serà imperdonable mantenir una actitud de màniga ampla.

Quan visita parcs d’arreu del món i compara amb el que tenim aquí, què hi troba a faltar? Res. Tenim parcs al nivell de les millors instal·lacions dels Estats Units. El que sí que està passant és que ens estem quedant fora del mercat. Quan es parla de la crisi mundial ens estem referint a l’europea i, fins i tot, del Mediterrani. Durant el viatge a Tallinn, els estonians ens van dir que feien negocis amb el seu entorn, com Alemanya, Suècia o Rússia, que van creixent. Aquest any també hi ha hagut representants africans; aquest continent està entrant amb força a les noves tecnologies. La crisi ens està deixant fora de joc.


8

RADAR

B30 Setembre del 2012

Reportatge /// Universitat i empresa El grau en optometria de la UPC és l’exemple de treball més clar entre empresa i universitat. Cinc anys després, toca fer balanç. PER: VÍCTOR SOLVAS

Aprofundint en la simbiosi entre universitat i empresa

va, i per demanar estudis que aportaven veracitat acadèmica als nostres informes”, explica el president de la Federació Espanyola d’Associacions del Sector Òptic (FEDAO), Ramón Noguera. L’aparició del grau d’optometria demostra el canvi d’actitud. Per posar-lo en marxa es va crear un patronat empresarial, en el qual van entrar 10 marques, a més del Col· legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya (COOOC) i la FEDAO. La directora del FOOT, Ester Guaus, creu que hi ha hagut un canvi en la mentalitat universitària que ha facilitat el treball en comú. “Abans, el centre del discurs universitari era el professor, que segueix sent el director d’orquestra, però ara el protagonista és l’estudiant, al qual se li ha de facilitar tots els recursos que hi hagi al seu voltant per potenciar la seva ocupabilitat”.

BENEFICI MUTU 1 /// famÍlia del Patronat de la FOOT, amb el rector, Antoni Giró, i la directora de la FOOT, Ester Guaus, al capdavant. /// CEDIDA

Les parts coincideixen a afirmar que l’èxit del grau ha estat el benefici mutu que n’extreuen les dues parts. Per tirar-lo endavant ha calgut una inversió econòmica i logística per part de la universitat, que a canvi ha pogut conèixer les necessitats del sector. “Vam dissenyar un mòdul semipresencial perquè enteníem que molts dels nostres alumnes vindrien per reclicar-se, però, a canvi, estar al costat de l’empresa ens permet estar al dia en matèria d’investigació i comptar amb els millors recursos”, valora Guaus. Per la seva banda, el president de la COOOC, Alfons Bielsa, considera que l’entrada d’universitaris està ajudant a professionalitzar el sector de l’optometria, en el qual fins no fa tant els treballadors no disposaven de formació superior. “Sabem que els estudiants que ens arriben tenen un coneixement profund del sector; abans, la funció formativa depenia del mateix encarregat del local, i ara només els hem d’adaptar a l’ambient laboral”. Tot i això, la directora del FOOT remarca que la UPC segueix sent una universitat pública, i que compleix amb les funcions acadèmiques sense la intromissió de les empreses.

S

i fa uns anys era una qüestió pràcticament tabú i generadora de debats encesos, avui la relació entre la universitat i l’empresa és una via a explorar per imperatiu circumstancial. La connexió entre els dos mons ja fa anys que es produeix, cada cop amb més naturalitat i amb una relació win-win. Entre les institucions pioneres destaca la UPC, que ha enfocat part de les investigacions dels seus enginyers a crear solucions per al mercat amb sortides comercials i també ha buscat sinergies amb diversos sectors per sentir les seves necessitats i aportar els seus recursos.

1 /// El 2006, un canvi legal va convertir les òptiques en establiments sanitaris, fet que obligava els locals a tenir titulats universitaris. Davant d’aquesta nova condició, l’empresa General Optica es va posar en contacte amb la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), de la UPC. Així va néixer la primera diplomatura, avui grau, semipresencial d’òptica i optometria, pensada per al reciclatge dels treballadors del sector, però que avui ja acull 110 estudiants, molts d’ells sense experiència professional, i amb una mitjana de 12 graduats a l’any. "Fa un anys veníem a la universitat per cedir material, en una relació quasi caritati-

el sector reP treballadors formats i la universitat està al dia en matèRia d’investigació i disposa dels millors recursos

Durant el mes de juliol, el patronat de la FOOT es va reunir per valorar el trajecte iniciat i plantejar els reptes de futur, que passen per dissenyar nous programes de pràctiques externes per als estudiants i donar visibilitat als resultats. Guaus aporta objectius més acadèmics. “Ens agradaria potencia els estudis de postgrau entre els alumnes, que les empreses entenguessin que es pot aprofundir en la investigació i en el desenvolupament dels seus treballadors a través de la formació”. En aquest sentit, el president de la FEDAO recorda que la situació econòmica limita els pensaments a llarg termini. “Avui és buscar el benefici immediat i, tot i que en el futur s’haurà de donar aquesta formació, la prioritat avui és professionalitzar els treballadors”.


B30 Setembre del 2012

RADAR

9

Publi Reportatge /// ajuntament de rubí

Rubí afronta la crisi amb un pla de reactivació econòmica Des d’ ara fins al 2014 es destinaran 860.000 euros per impulsar mesures que atreguin nova activitat econòmica i afavoreixin la creació d’ ocupació L'Ajuntament farà un pla director dels polígons /// CEDIDA

L'Ajuntament va aprovar al 2011 un paquet de mesures econòmiques sota el nom de Pla de Reactivació Econòmica i Treball de Rubí Per tal de simplificar les gestions derivades dels procediments administratius de les empreses es preveu la creació d’una finestreta única. La creació d’aquest instrument permetrà millorar l’atenció per part de l’Ajuntament, així com estar més en contacte amb les necessitats i demandes del sector empresarial. Les previsions apunten al desembre de 2012 per la seva posada en marxa.

R

cipi. L’objectiu principal del document era facilitar al món empresarial les eines necessàries per a la millora de la seva competitivitat, a més de posar en marxa accions per atreure nova activitat empresarial al territori. Totes dues línies incideixen directament en l’augment de recursos per a la ciutat i en la creació d’ocupació. La primera acció que preveu el document és l’elaboració d’un Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) que conté tres objectius bàsics: la millora de la imatge i el manteniment de tots els polígons del municipi. Es proposa igualment normalitzar la situació del Polígon Sud, on encara avui hi ha parts que no han estat recepcionades per l’Ajuntament de Rubí i fer un pla director dels polígons industrials.

La promoció econòmica, una prioritat La promoció de l’activitat industrial, comercial i emprenedora constituirà una prioritat dins les línies de treball plantejades. En aquest sentit els principals esforços es dirigiran a la recerca d’inversors privats per a projectes empresarials de Rubí; en segon lloc en la promoció de l’activitat comercial a partir de la flexibilització de les condicions dels locals del mercat i acords amb els APIS i, finalment, en la negociació amb entitats bancàries per millorar l’accés al finançament d’empreses i emprenedors. Aquesta darrera iniciativa persegueix millorar els mecanismes de finançament d’empreses i emprenedors a través d’una col·laboració més estreta entre l’Oficina de Serveis a l’Empresa de l’Ajuntament de Rubí i les principals entitats financeres de la ciutat.

La millora de la competitivitat del teixit industrial és un dels objectius principals del projecte Rubí Brilla, que constitueix la tercera acció inclosa en el Pla de Reactivació. Amb el desenvolupament d’aquest pla es pretén posicionar la ciutat com a referent nacional i internacional en eficiència energètica i renovables en entorns industrials. El capital humà i la necessitat d’adequar la formació de les persones a l’entorn econòmic i social de la ciutat constitueixen igualment una prioritat dins les accions que preveu l’Ajuntament de Rubí. La proposta inicial en aquest àmbit és la creació d’una taula de formació professional que faciliti posteriorment la generació d’ocupació al municipi.

La incentivació de l’activitat econòmica a partir de les bonificacions de l’IAE també queda recollida en el document . Aquesta mesura s’aplicarà principalment a empreses de nova implantació generadores de llocs de treball, a aquelles que afavoreixin les polítiques d’estabilitat laboral i a les que promoguin l’eficiència energètica. En la mateixa línia d’estalvi i contenció de la despesa pública que l’Ajuntament ha dut a terme en els darrers anys amb l’aplicació del Pla d’austeritat, el posterior Pla anticrisi i el més recent Pla d’estalvi, racionalització i eficiència, el document inclou l’elaboració d’un pla d’estalvi i eficiència energètica en equipaments municipals que persegueix la reducció d’un 20% del consum energètic municipal l’any 2020, així com la reducció de la despesa econòmica en subministrament mitjançant la renegociació de contractes. D’ aquesta forma es generaria més activitat econòmica en el sector de l’estalvi energètic.

D'altra banda i tenint en compte que l’existència d’una adequada xarxa de telecomunicacions afavoreix notablement la competitivitat de les empreses, el Pla de Reactivació Econòmica aposta per una ciutat de serveis avançats i dissenya una

Finalment el document fa referència al posicionament estratègic de la ciutat en el territori a partir de la presència de Rubí al CiT, marca del consorci de l’eix de la B-30 format també per les ciutats veïnes de Sant Cugat i Cerdanyola.

Rubí Brilla

ubí és una ciutat amb prop de 500 hectàrees de sòl industrial, amb més de 3.000, empreses de les quals el 45% són indústries, la meitat de les quals són manufactureres. La situació econòmica present ha afectat directament el teixit industrial igual que les petites i mitjanes empreses de la ciutat, que han patit de forma dràstica els efectes d’una crisi severa, de la qual encara no es preveu el final. Tot i el difícil paper de les administracions locals per frenar aquest procés tan negatiu de la crisi l’Ajuntament de Rubí va aprovar un paquet de mesures de caire econòmic sota el nom de Pla de reactivació econòmica i treball de Rubí per col· laborar amb el teixit empresarial del muni-

acció que, mitjançant la negociació amb operadors de serveis de banda ampla, permeti que Rubí millori la cobertura de les comunicacions tant al nucli urbà com a totes les zones d’activitat econòmica.


10

RADAR

B30 Setembre del 2012

cambra /// terrassa

patronals /// cecot

La Cambra debat sobre el paper dels polígons

Els socis de Cecot aproven la integració de minusvàlids

L

E

a Comissió d’Infraestructures i Mobilitat de la Cambra de Comerç de Terrassa va organitzar, a mitjans de juliol, un fòrum dedicat a la gestió dels polígons industrials. La sessió, liderada pel vicepresident de la comissió, Pere Masachs, va comptar amb l’assistència d’una quinzena d’empresaris membres de la comissió i la participació com a ponent de Francesc Ribera, director de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC). L’objectiu va ser oferir una visió actualitzada i aclaridora sobre el paper dels polígons en la competitivitat del teixit industrial català. Francesc Ribera va explicar que Catalunya disposa d’unes 1.900 àrees industrials que ocupen una superfície de 35.000 hectàrees de sòl. D’aquesta extensió, 16.700 hectàrees es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona, fet que representa un 20% del terra urbà de la RMB. Ribera també va remarcar que entre un 25 i un 50% dels impostos que recapten els ajuntaments provenen de les empreses dels polígons. reptes de futur. Ribera va resumir la si-

tuació dels polígons industrials en set “de-

patronals /// terrassa

Francesc Ribera, director d'UPIC /// La Torre

ficiències cròniques”, que van des de deficiències urbanístiques, carència d’infraestructures o degradació del terreny, fins a “la inseguretat i les traves administratives”. Per aquestes circumstàncies, el ponent va demanar la creació d’una normativa reguladora per als polígons industrials catalans. Segons va explicar, la manca d’una llei ha fet que les normes que regulen altres àmbits hagin fet mencions específiques als polígons industrials de forma parcial i sense una visió de les problemàtiques específiques dels /// redacció espais.

cambres /// sabadell

l 80% dels socis de Cecot compleixen amb la normativa d’integració dels minusvàlids. Així ho demostra el sisè Observatori de l’Actualitat Laboral (OAL), impulsat per la Fundació Cecot Persona i Treball (FCPiT). L’estudi demostra un coneixement proper al 90% de la Llei d’integració social del minusvàlid (Lismi), i evidencia que, com més gran és l’empresa consultada, més grau de coneixement hi ha sobre la legislació vigent. La Lismi obliga les empreses públiques i privades de més de 50 treballadors a comptar amb un mínim d’un 2% de persones amb discapacitats a la plantilla. El detall de l’informe demostra que el sector amb més grau de compliment és el químic, amb un 96%. A la cua de la llista hi ha els comerços i les empreses de serveis, que arriben al 70,5%. Entre els contractats, hi ha una majoria de discapacitats físics (60% dels casos), mentre que la integració de discapacitats intel·lectuals cau fins a poc més del 10%. En una situació similar estan les persones amb discapacitats, i sobre les perso-

Anna del Clos, a la dreta /// CEDIDA

nes amb malalties mentals representen poc menys del 5%. El treball de la Fundació Cecot Persona i Treball s’ha centrat en l’anàlisi dels resultats d’una enquesta sobre el compliment de la Lismi enviada a 269 empreses de més de 50 treballadors vinculades amb la patronal, de les quals han contestat 122. Precisament, l’atenció a les persones amb discapacitat i la seva integració social a través del treball és una de les accions pri/// redacció oritàries de la fundació.

patronals /// pIMEC

Neix la Patronal Catalana del Plàstic i el Cautxú

La Cambra reclama mantenir el horaris comercials

Pimec crea un grup de treball per als empresaris de Sabadell

A

L’

E

quest estiu ha nascut l’Associació Catalana d’Indústries del Plàstic i Cautxú (ACAIPC), com a entitat de trobada per a les empreses que treballen en aquests sectors. La patronal està adherida a la Asociación Española de Industriales de Plásticos (ANAIP). El president de la institució, Oriol Galí, va explicar a la inauguració com les empreses del sector dels plàstics es regeixen pel XVI Conveni de les Indústries Químiques signat per CCOO i FEIQUE, que suposen uns elevats costos als subsectors de les indústries transformadores del plàstic. “Volem evitar imposicions del conveni que perjudiquen la nostra activitat en comptes d’ajudar-nos a millorar la nostra competitivitat”.

Les empreses químiques han vist reduïda la seva capacitat productiva en un 23% en els últims quatre anys, i qui més ho ha patit han estat els subsectors. Tot i això, la transformació del plàstic ha suposat, en els últims anys, el 2% del PIB estatal. “L’Administració ha de reconèixer que la química de transformació és important i cal que tingui en compte les nostres peculiaritats”, recla/// redacció ma Galí.

anunci del Govern central sobre la liberalització dels horaris comercials, durant la tercera setmana de juliol, va portar a una onada de comunitats d’associacions, cambres i patronals que rebutgen la mesura. Qui ho va fer amb més contundència a la comarca va ser la Cambra de Sabadell. El seu president, Antoni Maria Brunet, va dirigir una carta al ministre d’Economia, Luis de Guindos, indicant per què considerava que la mesura no ajudava a millorar la competitivitat dels comerços. En la seva carta, Brunet assegura que la regulació dels horaris comercials garanteix la competitivitat i adverteix que, mentre no millori la capacitat de consum de les famílies, la mesura només comportarà més despeses d’explotació. “El consum d’una família fins ara es feia en 72 hores, i si s’amplia a 100 hores es repartirà en aquestes 100 hores. Obrir més hores només portarà a més despeses per un mateix ingrés”. Brunet també reclama sensibilitat en les polítiques de conciliació laboral i “equilibri entre els diferents formats empresarials”, ja que la mesura pot afavorir les grans superfícies /// redacció comercials.

l president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, es va reunir amb l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Montserrat Capdevila, per establir una primera presa de contacte després de la reorganització territorial de la patronal a la comarca i del seu nomenament com a president de Pimec Vallès Occidental. L’objectiu de la trobada era presentar el grup de treball local constituït des de la patronal per tal de donar màxima cobertura als empresaris de Sabadell, tant en l’àmbit de la indústria com del comerç. La intenció d’aquesta formació és vetllar pels interessos de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms del municipi. Bustos va valorar positivament la creació d’aquest grup de treball, pensant en el futur de la ciutat i en la suma d’esforços. “Aquest és un any complicat per als ajuntaments, però la ciutat se’n sortirà amb un gran esforç per part de tots”. Elías es va sumar a aquest desig d’unir forces per superar la situació. “En aquests moments és molt important que l’Administració local i la patro-

Participants de la trobada de Pimec /// CEDIDA

nal treballin de forma conjunta per sumar esforços i optimitzar al màxim els recursos. Elías també va valorar l’ajustament que està duent a terme l’Ajuntament de Sabadell per tal de complir amb la Llei contra la morositat. El representant patronal va agrair la transparència del consistori i els esforços que s’estan fent per complir amb els terminis de pagament a proveïdors i garantir, així, la competitivitat de les pimes. Elías també va felicitar l’Ajuntament de Sabadell pels projectes engegats en l’àmbit /// redacció de la promoció econòmica.


B30 Setembre del 2012

RADAR

11

entitats /// banc sabadell

entitats /// unnim

Unnim llança la seva aplicació El Sabadell arriba al 80% de per a telèfons intel·ligents gestió operativa a distància U

E

nnim va llançar, durant la segona setmana de juliol, la primera versió de la seva aplicació per a telèfons intel·ligents, amb la qual vol fer un pas més en la seva integració en el món d'Internet. L’eina permet que els clients de l’entitat puguin consultar des del seu mòbil tota la informació sobre productes, serveis i actualitat d’Unnim, i que puguin accedir en qualsevol moment al servei de banca electrònica Unnim24, des d’on gestionar els seus comptes i fer tot tipus d’operacions. A més d’aquests serveis, la nova aplicació d’Unnim ofereix funcionalitats com la possibilitat de localitzar oficines i caixers de l’entitat, a partir del GPS del dispositiu. També és possible consultar les novetats d’Unnim a les xarxes socials, contactar amb l’entitat i accedir a la resta d’aplicacions d’Unnim per a telèfons intel·ligents. En paral·lel al llançament de l’aplicació financera, els usuaris de dispositius basats en iOS i Android també podran descarregar l’aplicació UnnimBorsa, que permet accedir a informació a temps real sobre mercats nacionals i internacionals, a diferents con-

ENTITATS /// Catalunya

l Banc Sabadell informava, durant la tercera setmana de juliol, que els seus clients ja realitzen més del 80% de l’operativa habitual a través de canals de banca a distància, ja sigui per Internet o a través d’un dispositiu mòbil. Es tracta d’una tendència a l’alça, reforçada pel fet que més del 25% dels clients de l’entitat ja hi accedeixen de manera periòdica a través del telèfon mòbil o l’iPad.

La tercera pota d’aquest pack de llançament és l’aplicació UnnimCasaMobile, el servei immobiliari de l’entitat, que complementa l’oferta per als usuaris de telèfons intel·ligents i dispositius mòbils.

Les xifres absolutes són més concloents: més de 3,6 milions de fitxes de remeses es processen anualment per aquests canals i 800.000 clients utilitzen diàriament el servei d’avisos via SMS. El director general d’Operacions i Desenvolupament Corporatiu de Banc Sabadell, Miquel Montes, explica que “el desenvolupament dels canals a distància a través de dispositius mòbils és la principal prioritat de l’entitat, ja que serà, en el futur més immediat, el principal canal de comunicació amb els clients”.

Els clients amb terminals no compatibles poden accedir als mateixos serveis a través del web des del dispositiu mòbil i ope/// redacció rar en línia.

L’entitat presumeix d’haver estat pionera en la posada en marxa aplicacions per a iPad i tauletes Android. Aquest moviment els ha donat un avantatge competitiu, i avui

Imatge de l'aplicació mòbil /// CEDIDA

sultes sobre situació i rendibilitat de carteres de valors, notícies econòmiques i buscador de valors.

entitats /// caixabank

Les caixes amb ajuts passaran a ser fundacions

CaixaBank es renova per integrar Banca Cívica

E

C

l futur de les caixes intervingudes va quedar marcat durant la primera setmana de juliol, després que la Generalitat aprovés la llei per transformar-les en fundacions privades de caràcter especial. L’objectiu d’aquest moviment és que les entitats puguin mantenir la seva obra social en la transformació en bancs. Aquest procés es produirà durant el segon semestre de l’any, sota la tutela de la Generalitat. Entre les caixes afectades per la mesura hi ha Unnim, CatalunyaCaixa i la resta d’entitats que es van unir en projectes com Bankia. En queden fora altres com La Caixa, ja que manté la major part del negoci de CaixaBank, fins al 61%. Les noves fundacions estaran compostes per un patronat format per una vintena de membres, amb representants tant del sector privat com de les entitats fundadores de les obres socials. Amb aquesta fórmula es vol aconseguir ajuntar a organismes amb capacitat per finançar les activitats empreses i persones amb experiència que assegurin un funcionament similar de les /// redacció obres socials.

aixaBank va iniciar, durant el mes de juliol, la seva reorganització interna per tal de completar la integració de Banca Cívica. L’entitat va ampliar de vuit a 12 el nombre de direccions territorials, i comptarà amb 245 direccions de l’Àrea de Negoci, segons va afirmar el banc. Amb la creació de les direccions a Andalusia Occidental, Andalusia Oriental, Castella i Lleó-Astúries, Navarra-Aragó-La Rioja, les Canàries, Castella-la Manxa-Extremadura, el País Basc-Cantàbria i Galícia, CaixaBank es converteix en líder del mercat financer en cinc comunitats (Catalunya-Andalusia, Navarra, les Balears i les Canàries). L’entitat acumularà un total de 13 milions de clients i uns actius de 342.000 milions d’euros, 231.000 en crèdits. Aquest procés de reestructuració ja es va iniciar amb la darrera assemblea extraordinària, en la qual l’entitat va informar sobre la sortida d’alguns consellers i la incorporació d’Eva Aurín, María Teresa Bassons i Javier Ibarz a la junta d’accionistes, així com de l’entrada també dels antics copresidents de Banca Cívica, Antonio Pulido i Enrique Goñi. /// redacció

Seu de Banc Sabadell /// CEDIDA

ja són més de 200.000 els usuaris que es connecten mensualment a través del servei BS Mòbil per gestionar la seva operativa bancària o consultar els seus comptes. D’altra banda, el Banc Sabadell també vol potenciar la seva presència a les xarxes socials, i és l’únic banc espanyol que disposa d’un servei 24 hores i 7 dies a la setmana d’atenció als clients via Facebook i Twitter. Aquesta és una via d’interacció amb el banc cada cop més comuna. En l’actualitat, s’atenen més de 1.200 peticions mensuals per /// redacció aquest canal.


12

RADAR

B30 Setembre del 2012

infraestructures /// mollet

infraestructures /// terrassa-les fonts

La gratuïtat del peatge de les Fonts, en suspens fins a nou avís Els alcaldes de Terrassa, Mollet i Alella, decebuts per la resposta de la Generalitat

N

ou capítol en la petició de les bonificacions per als peatges de Terrassales Fonts, Mollet i Alella a la C-33, nou desencís i nou comunicat conjunt dels alcaldes de les tres localitats per expressar el seu enuig amb el Govern de la Generalitat. Els representants municipals de Terrassa, Mollet i Alella, Pere Navarro, Josep Monràs i Andreu Francisco, van criticar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, pel que entenen que és un incompliment del seu compromís d’aplicar les millores a la mobilitat obligada dels peatges dels seus municipis.

Després de la reunió amb Recoder, celebrada a inicis de juliol, Navarro va assegurar que els resultats eren una “total decepció”. Segons la Generalitat, no es podrà restablir la gratuïtat fins que l’Estat no aboni els diners pendents de les bonificacions. Navarro no va acceptar la resposta, i va assegurar que aquest argument “no serveix com

A la reunió anterior, celebrada l’1 de juny, Recorder s’havia compromès a negociar amb Abertis per presentar una proposta concreta per a la mobilitat obligada als peatges afectats. En aquest període, no no-

E

n un període d’un any Mollet tindrà enllestida una de les infraestructures clau per la promoció econòmica de la ciutat. I és que abans de l'estiu que ve ha d’estar enllestida la calçada lateral de la C-17. La inversió realitzada conjuntament per l’Ajuntament de Mollet i el teixit empresarial té com a prioritat facilitar l’activitat econòmica a la ciutat i millorar la infraestructura viària. La inversió total és de poc més de 4 milions d’euros.

més no s’ha avançat en la direcció desitjada, sinó que sembla que pot haver-hi pitjors perspectives de futur. “S’estan plantejant reduir fins i tot les bonificacions actuals”, assegurava Navarro.

Amb la calçada lateral s’aconseguiran millores en el desenvolupament urbanístic del Polígon de Can Magarola, accessibilitat al polígon a través d’una nova rotonda a l’accés sud, l’accés al polígon per a vianants i ciclistes des de la passera de La Casilla, la connexió entre els polígons de Can Prat i Can Magarola sense necessitat d’entrar al nucli urbà, i la urbanització d’infraestructures com l’aigua, l’electricitat, el gas, la xarxa de comunicacions i el clavegueram.

Tot i això, al peatge de les Fonts es podria establir el pagament per quilòmetre recorregut i que no es pagui el mateix import en /// REDACCIÓ tots els trajectes.

Monràs va assegurar que l’obra “reduirà el trànsit de vehicles pesants per dins de la ciutat i millorarà la mobilitat dins dels polí/// redacció gons industrials”.

El peatge de Terrassa-les Fonts /// CEDIDA

a excusa”. L’alcalde de Terrassa va recordar que “la Generalitat i l’Estat també ens deuen diners als ajuntament i continuem treballant”.

El lateral de la C-17, clau per a l’activitat econòmica de Mollet

infraestructures /// barberà

Barberà encara la fase final de la seva principal rotonda B

arberà va reprendre, just abans de l’aturada estival, les obres de la nova rotonda de la carretera de Barcelona, que es va obrir a la circulació el mes de desembre i que encara tenia pendents algunes obres menors, com l’adequació de la cruïlla de la carretera de Barcelona amb els carrers Girona i Marie Curie, l’enjardinament interior de la rotonda, la finalització de les voreres i l’acabat dels espais urbans. Segons el consistori, la posada en funcionament de la nova rotonda ha millorat la distribució del trànsit al voltant d’aquest punt. Les millores també haurien repercutit en altres punts, ja que la rotonda facilita recorreguts que abans no eren possibles. Al marge de la funció distribuïdora, la nova rotonda també exerceix una funció que l’Ajuntament defineix com a “pacificadora del trànsit” i de “transició entre carretera interurbana o autopista a via urbana”. Les modificacions donen a la infraestructura un caràcter de via cívica, amb continuïtat al llarg del tram urbà que transcorre per Barberà del Vallès, com un dels eixos principals de la ciutat.

Rotonda de la carretera de Barcelona /// CEDIDA

La història de la rotonda de la carretera de Barcelona es remunta a fa més de quinze anys, en la gènesi del Pla General d’Ordenació Urbanística de Barberà del Vallès, que es va aprovar l’any 2000. En aquesta pla es millorava la solució prevista a l’anterior, de 1978, que preveia un pas a diferent nivell que no permetia fer tots els girs i moviments i va quedar descartat. L’objectiu ha estat crear una gran rotonda central de 54 metres de diàmetre que distribueixi el trànsit d’accés i sortida de la /// redacció ciutat.


CIC Escola d’Idiomes Sant Cugat 93 589 81 08 93 200 11 33

y n a m e l A s è c n a r F s è l g n A s t l u d a a per

h s i l g n E s Businesecífics en anglès

sp ives t Cursos e a c i n u m co ionals s s s t re. e a f t i p o il s r b e p a v a o r ·H e a tard orks, p e d W i t r a a r h o T · English 2h setmanals, en h any m e l a i 1h 30’ o s è franc , s è l g n ’a rals d e n e g s o Curs nivells s l e s t o T · web. e s r l t s a o n n a l e ulteu 3h setm ció cons forma in s é m la. Per a u c í r t a em m No cobr

www.iccic.edu/idiomes


14

RADAR

B30 Setembre del 2012

INTERNACIONALITZACIÓ /// chiorino ibèrica

Chiorino exportarà a 15 països d’Amèrica, l'Àfrica i l'Orient La filial espera que l’estratègia els permeti arribar als 9 milions de facturació

L

a filial catalana de l’empresa internacional Chiorino, dedicada a la fabricació de bandes transportadores i corretges de transmissió, ha renovat la seva aposta internacional amb l’obertura d’un nou departament d’exportació. Amb les noves funcions, l’empresa cobrirà les demandes de 15 mercats de tot el món des de la seu de la filial, a Rubí. Aquest moviment suposa una novetat en el funcionament de l’empresa, que fins ara havia centralitzat totes les seves operacions en la seu italiana. Actualment, la filial catalana compta amb un creixement del 8%, i es preveu que la campanya d’internacionalització potencïi el seu desenvolupament fins a arribar als 9 milions d’euros de facturació l’any 2014. La tasca exportadora arribarà a diferents mercats de l’Amèrica Central i del Sud, així com també al nord de l’Àfrica i a l’Orient Mitjà, amb un total de 15 mercats. Concretament, l’empresa ha començat a exportar a Mèxic, Guatemala,

L'empresa cobrirà les demandes de 15 mercats a nivell mundial /// CEDIDA

Hondures, Costa Rica, Colòmbia, Perú, Xile, Veneçuela, l'Equador, el Marroc, Algèria, Tunísia, Jordània, l'Aràbia Saudita i Egipte. L’aposta ve 24 anys després de l’arribada de la filial a Espanya. En l’actualitat, Chiorino Ibèrica es situa en un volum de facturació de sis milions d’euros i té una cinquantena de col·laboradors. De fet, la nova estratègia es dóna poc després que la companyia obrís

la filial Chiorino Portugal, que s’integrarà a la filial dirigida de Rubí. Aquesta nova filial té 12 treballadors i espera una facturació al voltant del milió d’euros. Chiorino Ibérica va arribar a Rubí el 2009, amb la voluntat de disposar d'unes instal·lacions integrades en el seu entorn i d'una política de sostenibilitat i responsabilitat social. /// REDACCIÓ

the article ///Peter Lindsey

The F-word

T

his F-word is rather nasty, but not the one you’re thinking of. Companies hire people but unfortunately they also fire people. It’s all part of everyone’s employment ‘life cycle’. Of course, getting fired is an unpleasant business and nobody would like it to happen to them although sooner or later it has already or will eventually happen to most of us. It’s one of the most difficult things to deal with in your professional career and has to be faced up to, you need to deal with it, put it behind you and carry on. It’s what we might call ‘experience’. On the other hand, from the employer’s point of view, firing is a necessary evil and with the recent changes to labour laws has become that much easier, some would argue too easy. The other ‘f’ is fair and in my opinion should go hand in hand with ‘fire’. If a company has to fire somebody, they should at least go about it in the fairest way possible, using criteria that make sense to the company itself and the employee. Having said that, ‘sense’ is a difficult word or notion to come across nowadays. What I’m sure we will hear more about in the future is the f-word; I just hope it’ll be both of them.

internacionalització /// comerç

Les exportacions catalanes creixen a un ritme del 8% L

a Secretaria d’Estat de Comerç ha publicat les xifres referents a l’exportació de les empreses catalanes durant el primer quadrimestre de l’any, i els resultats evidencien el creixement en les vendes a l’exterior. Segons l’informe, el valor total de les exportacions en aquest primer tram de l’any ha estat de 19.977,81 milions, un 8% més que el 2011. D’altra banda, Catalunya consolida el seu lideratge a l’Estat, amb un 26,49 de les vendes a l’exterior. En l’anàlisi per sectors, destaca el creixement de les exportacions de productes químics, dels equipaments i del sector de l’automòbil, amb augments del 25,7%, del 17,1% i del 15,10% respectivament. Aquests increments també han repercutit en el valor dels productes, que cotitzen a l’alça. En el cas del sector químic, el valor de les exportacions ha crescut un 4,89%, mentre que el dels béns d’equip ho ha fet en un 4,04% i el de l’automòbil un 11,75%. Aquests han estat els tres sectors amb un creixement més elevat, però el cert és que tots els àmbits han millorar les seves xi-

Les vendes a l'exterior continuen pujant /// CEDIDA

fres, a excepció dels béns de consum de llarga duració. Així, sectors com les manufactures, amb contribució del tèxtil, han crescut un 4,11%, mentre que l’exportació d’aliments ha augmentat un 10,19%. D’altra banda, les importacions estan prenent el camí contrari. En els primers quatre mesos de l’any es va reduir la compra de productes a l’exterior un 1,53%, amb una inversió total de 23.706 milions d’euros. Catalunya també lidera aquest apartat, amb un 27,67% del total de les com/// redacció pres fetes a l’Estat.


RADAR

B30 Setembre del 2012

15

Glòria batllori /// Esade’s MBA director

Sant Cugat’s Esade campus holds one of the most prestigious master programs TEXT: JR ARMADÀS /// FOTOS: ARTUR RIBERA

Companies seek to maximize the benefit of all the economic social agents

diversity. Students look for this diversity and cultural crossroads.

50% of subscribers are Asian. Is this a reflection of who rules the economy now?

Yes. Very clearly it is the Asian side of the world that pulls the carriage followed by the Middle East and Latin America. The United States and Europe are the slowest right now.

Are there any concerns about moving the MBA to Sant Cugat? There is a challenge in public transportation. The students have to get used to a different way of moving than the ones they have in their countries. Many live in Barcelona but some live in Sant Cugat.

What can Sant Cugat expect from the MBA? These students will be new customers for the shops and local businesses and some schools because some students come to Sant Cugat with the whole family.

Will Catalonia leave a mark on them?

Their intention is to integrate. We have a very high quality of life according to the international standards. But the problem is that right now Barcelona and the surrounding area do not offer good jobs for a person who has completed an MBA.

They might set up new companies... That is what the ones that stay in Catalonia mainly do. For years they have created a large network of start-ups..

What kind of companies do they create? Many of them are technological companies Also of activities, services and products that they know about in their countries and do not find here.

Has the crisis changed the MBA program?

E

sade Business School has decided to bring Sant Cugat a significant amount of courses. Starting this September, the MBA (Master Business Administration) will be taught in the campus in Sant Cugat. This prestigious course will bring together 350 students in the first and second year.

Why have you moved the MBA to Sant Cugat? To make Sant Cugat’s campus an interna-

The subject of economics focuses more on analyzing the current world’s situation without neglecting the economic models. We have also developed critical and analytical skills. We should not think that everything is stable and we have to adapt to new circumstances. tional campus. Right now there already are the college degree and a doctorate in the subject.

How do you teach values?

93% of the 350 students are not Spanish. 50% come from Asia.

Before the goal for the companies and business men was to maximize shareholder´s profit. Now they seek to optimize and maximize the benefit of all social and economic agents: shareholders, suppliers, employees and customers.

Why do so many people come from so far away to do this course?

Will this crisis leave us something good?

What do you mean by international campus?

Because European master programs are the most diverse in terms of geographic

Less resistance to change, or in other words more flexibility and a better adaptation.

GLOSSARY To move traslladar, mudar-se 2 Crossroad encreuament 3 To rule Manar 4 Middle East Orient Mitjà 5 right now ara mateix 6 challenge repte 7 What else? Què més? 8 Surrounding Rodalia 9 to set up Muntar, crear 10 offer oferir 11 for years durant anys 12 What kind? Quin tipus? 13 current situation Situació actual 14 to neglect deixar de banda 15 Skills talents a 16 Shareholder accionista 1

ESADE MBA UBICACIÓ: Sant Cugat ESTUDIANTS: 350 PReu: 60.000 euros


16

RADAR

B30 Setembre del 2012

Empresa ///AV Enginyers AV Enginyers és una empresa capdavantera en la gestió del soroll i les vibracions, que dóna resposta al marc legal restrictiu i a la creixent sensibilització ciutadana en aquest àmbit PER: Vern Bueno

Solucions globals per mitigar l'impacte acústic 1 /// Joan Cardona, director tècnic d'Av Enginyers, a la seu de l'empresa a Sant Cugat del Vallès /// BÀRBARA PADILLA

E

n una societat avançada que ha aconseguit resoldre les seves necessitats més bàsiques i establir un estàndard de vida elevat, qüestions com la comoditat i el descans assoleixen una dimensió importantíssima. La gestió del soroll i les vibracions ha esdevingut una peça clau perquè aquests drets ciutadans tan preuats no suposin cap fre a la vitalitat de les infraestructures de transport i de la indústria i del país. AV Enginyers, amb seu a Sant Cugat del Vallès, és una de les empreses catalanes capdavanteres d'aquest sector en auge en els darrers anys. L'enduriment del marc legal i normatiu i la creixent sensibilització ciutadana en aquest àmbit les ha convertit en un element indispensable.

1 /// AV Enginyers és una empresa spin-off de base tecnològica, sorgida de la unió estratègica entre Vibcon –empresa amb una llarga experiència en el sector vibroacústic– i el Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, LEAM-UPC. Es constitueix com una empresa mixta, que uneix el sector públic i el privat per facilitar que el coneixement generat des del món universitari tingui aplicació pràctica en el teixit social i industrial. “La recerca científica sovint és difícil de compaginar amb la possibilitat d'oferir serveis a les empreses”, explica Joan Cardona, director tècnic d'AV Enginyers. Parla des de la seva pròpia experiència com a membre del LEAM, abans de fundar l'empresa l'any 2008. AV Enginyers neix per trencar barreres i aconseguir que

AV Enginyers vol aconseguir que la investigació universitària tingui aplicació pràctica en el teixit social i industrial

la investigació universitària en el camp de l'enginyeria vibroacústica nodreixi camps com les infraestructures de transport, la indústria, l'edificació o el medi ambient. La gestió del soroll i les vibracions “és una disciplina transversal que abraça àmbits de mida i tipologia molt diferents”, segons Cardona. Des de l'impacte acústic d'un aeroport, de les vies del TGV o d'una gran indústria cimentera, fins a les molèsties ocasionades per un ascensor o una instal· lació d'aire condicionat. AV Enginyers s'adapta a aquest marc tan ampli i ofereix solucions tècniques de tot tipus per a l'aïllament acústic d'edificis d'habitatges i oficines; la detecció i reducció de les fonts de soroll i vibració de l'activitat industrial o la confecció de mapes acústics per a munici-


B30 Setembre del 2012

pis. Però la principal especialitat de l'empresa és l'impacte acústic i vibratori del transport. Actualment treballen en un projecte per al programa europeu Life+ en consorci amb Acciona, ADIF i el laboratori LADICIM de la Universitat de Cantàbria. Busquen la manera de reduir les vibracions dels eixos ferroviaris amb un nou material extret dels neumàtics fora d'ús, que anirà col·locat sota el balast de les vies. “El benefici és doble, ja que revaloritzem el material residual per donar-li un nou ús i augmentem el confort dels veïns propers a les infraestructures ferroviàries”, explica Cardona. Entre els projectes que han dut a terme al territori català, també en el camp ferroviari, un dels més emblemàtics ha estat l'estudi de vibracions del perllongament de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa. Una nova línia que ha de travessar la ciutat de sud a nord, partint de la rambla d'Ègara, a través d'un túnel de 4 km de llargada i sis metres de diàmetre, i que ha d'incloure tres noves estacions i un dipòsit de trens. AV Enginyers ha dut a terme campanyes de mesura in situ, i ha col· laborat amb l'empresa SENER Ingeniería y Sistemas, amb l'objectiu de reduir al màxim el nivell de vibracions que se sentiran a l'interior dels habitatges quan la infraestructura entri en funcionament. AV Enginyers és una pime formada per quatre tècnics i un administratiu. Un esquema similar al de la majoria d'empreses del sector. “Som petites perquè ocupem un sector molt concret i determinat”, destaca Cardona. La vibroacústica no és una disciplina clàssica de l'enginyeria, i les grans empreses del sector no solen tenir departaments propis que s'hi dediquin. Firmes com AV Enginyers omplen aquest forat. Des d'aquesta dimensió reduïda, han d'enfrontar-se a una conjuntura econòmica adversa que ha frenat un dels seus principals mercats, l'obra pública i la construcció d'habitatges. Sense anar més lluny, el citat projecte de perllongament dels FGC a Terrassa, que havia d'estar acabat l'any 2013, ha estat paralitzat pel Govern de la Generalitat, amb l'objectiu d'elaborar un nou pla de finançament. Segons Cardona, però, encara queden molts camins per recórrer. “Hem d'explorar nous àmbits d'actuació i exportar el nostre coneixement a països on l'activitat econòmica creix”. Una recepta vàlida per a un sector tan concret i tecnificat com el seu, però també aplicable a tot el teixit empresarial del país en moments de recessió.

17

2 /// cardona amb un dels aparells que utilitzen per a càlculs d'impacte vibroacústic /// bàrbara padilla

3 /// Mapa de simulació de l’impacte acústic del pas del tren per Sabadell

4 /// Estudi de l’impacte de vibracions per voladures al Parc Científic de Barcelona /// cedides

2 ///

3 ///

Actualment treballen en un projecte d'àmbit europeu que investiga com reduir les vibracions dels eixos ferroviaris

AV Enginyers SECTOR: Enginyeria vibroacústica UBICACIÓ: Sant Cugat FUNDACIÓ: 2008 facturació: 250.000 €

RADAR

4 ///

"Hem d'exportar el nostre coneixement a països on l'activitat econòmica creix" destaca el director tècnic de l'empresa


18

RADAR

B30 Setembre del 2012

Empresàries /// Hores XXI L’empresa de restauració, que dirigeix Francina Olivé, compta amb tres restaurants ubicats al Vallès. PER: LAIA CORBELLA

Negocis del paladar amb gust d'èxit Francina Olivé, al Restaurant Andalús de Sant Cugat /// BARBARA PADILLA

balladors i els que s’han quedat viatgen força a buscar nous negocis”. Tot i que fa quatre anys que el menú del migdia té el mateix preu, dinar a fora no deixa de ser un petit luxe.

A la velocitat de la llum El segon negoci que Francina Olivé va agafar va ser el restaurant del Club Natació Barcelona. Durant set anys, Olivé treballava entre setmana al Parc del Vallès i els caps de setmana al Club Natació. “És una experiència que no tornaré a repetir, va ser una etapa molt dura”, recorda. El 2006, Olivé va deixar les instal·lacions amb vistes al mar per passar a dirigir el que actualment és el Restaurant Andalús de Sant Cugat. “Va costar molt d’arrencar, vaig estar a punt de tirar la tovallola un parell de vegades, era difícil trobar l’equilibri entre el que jo volia i el que la gent identificava amb el Centre Popular Andalús”. Finalment va trobar la solució: nova decoració i una carta especialitzada en arrossos. Als dos restaurants, Olivé n’afegeix un tercer en plena crisi. El 2009 li ofereixen gestionar el restaurant del club esportiu Junior de Sant Cugat i accepta encantada, encara que els bancs ja havien tancat l’aixeta del crèdit i la inversió inicial eren 200 mil euros. “Al cap d’un mes venia el doble de gent a dinar. No sé com funcionaria el Junior sense crisi, encara no ho hem vist”, comenta satisfeta. Un dels secrets del funcionament del Junior és el seu menú diari, amb un bufet de primers on cadascú escull el que menjarà, i cinc opcions de segon servit a taula.

D

urant 15 anys la Francina Olivé va ser la directora comercial de l’Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat. “Viatjava cada dia i tenia ganes de muntar alguna cosa pròpia i sortir de la rutina”, comenta l’empresària, propietària de l’empresa Hores XXI, que engloba tres restaurants al Vallès. Olivé confessa que sempre havia volgut dedicar-se al món de la decoració: “Muntar un negoci hoteler era molt complicat i en el món de la restauració he trobat l’equilibri entre la decoració, les relacions públiques i la vessant comercial”. L'any 2000 Olivé va obrir el primer restaurant al Parc Tecnològic del Vallès (PTV) ubicat a Cerdanyola. Buscava un ambient conegut, semblant al món dels negocis que li permetés implementar tot el que havia après. “En un polígon, amb un altre tipus de clients no m’hi sabia bellugar”, explica l’empresària resident a Sant

Cugat. El restaurant del PTV no necessitava inversió, ja existia una infraestructura que Olivé va transformar en un self-service amb menú al migdia i opció de carta en ocasions puntuals. Tot i ser un restaurant obert a tothom, en estar ubicat dins el Parc, la majoria de clients pertanyen a les empreses que alberga l’entitat vallesana. Una altra característica és “l’horari d’oficina” del local, de dilluns a divendres, i la capacitat d’atendre els coffee breaks de les convencions que se celebren. Tot plegat fa que el restaurant es nodreixi exclusivament dels “habitants” del PTV. “Hem anat sempre amunt. Quan vaig agafar la gestió del restaurant hi havia unes 50 persones dinant. Al llarg dels anys, hem arribat a tenir 200 clients cada dia”, explica satisfeta Olivé. No obstant això, des de fa dos anys, en un espai on el 90% de les empreses disposen d’un microones i una sala per menjar, la crisi ha canviat alguns hàbits. “Han marxat algunes empreses, d’altres han reduït el nombre de tre-

“Muntar un negoci hoteler era molt complicat i en el món de la restauració he trobat l’equilibri entre la decoració, les relacions públiques i la vessant comercial” “quan disposes d’una estructura sÒlida pots gestionar més d’un negoci”

Agafarà més restaurants? “Segur que sí!”. De moment, des de fa quatre anys, Olivé també organitza les barres de la Festa Major de Sant Cugat i assegura que té un parell de propostes sobre la taula. “Ja no compto amb els bancs, analitzo si puc assumir-ho econòmicament i ho tiro endavant”. A aquesta empresària de Barcelona no l’espanta el volum: “Quan has de negociar amb els proveïdors és igual haver-ho de fer per a un restaurant que per a tres, al contrari, com més gran ets, més força tens”. Segons Olivé, “quan disposes d’una estructura sòlida pots gestionar més d’un negoci”. Tot i tenir uns 35 treballadors, el nucli de l’equip el formen 5 persones de confiança. “Treballo menys hores gestionant tres restaurants que un!”, assegura Olivé, que afegeix que “avui en dia, en aquesta edat, ser empresari és fantàstic perquè ser un bon treballador, ja no és garantia de res”.

Hores xxi UBICACIÓ: Sant Cugat TREBALLADORS: 35 FACTURACIÓ: 1 milió


B30 Setembre del 2012

INFOCIT /// VALLÈS

Una universitat xinesa visita Sant Cugat per conèixer el projecte CiT Els representants de la Changsha University of Science and Technology també van preguntar per l’Smart City

Boix, Brugarolas i Elías, durant la presentació de l’acte al SC Trade Center

U

na delegació de la Changsha University of Science and Technology va visitar, durant la tercera setmana de juliol, l’Ajuntament de Sant Cugat per conèixer de primera mà el projecte que du a terme el municipi en el camp de la promoció econòmica, el foment de l’emprenedoria, els centres de coneixement i el projecte Smart City Sant Cugat. La visita es va celebrar en el context d’un intercanvi amb les Escoles Universitàries Gimbernat (UAB). La delegació xinesa va estar encapçalada pel vicerector Liu Jiancheng, mentre que el paper d’amfitrió va recaure en el tinent d’alcalde de Tecnologia, Jordi Puigneró, el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, i la regidora d’Universitats, Esther Salat. Puigneró va valorar la importància que un dels països amb més potencial de futur s’interessi pels projectes de la ciutat i del territori. “Que un dels països econòmicament més potents del món s’interessi pel model Sant Cugat i els projectes com ara l’Smart City, el CiT i el campus universitari és una gran oportunitat. Una vegada tornin al seu país, podran donar a conèixer les potencialitats de la nostra ciutat en l’entorn econòmic, d’atracció d’empreses i, per què no, d’atracció de talent”, va manifestar el tinent d’alcalde.

/// LOCALPRESS

La Changsha University of Science and Technology, situada a la província de Hunan, imparteix estudis d’enginyeria multidisciplinària aplicada a les indústries de les comunicacions, l'energia elèctrica i l'energia hidràulica. Puigneró va considerar que “aquesta mena d’intercanvis i tota acció que ens projecti cap a l’exterior i en especial a països emergents és positiva”. visites recents. De fet, les visites de dele-

gacions estrangeres i els intercanvis per conèixer el projecte del CiT han estat habituals en els darrers mesos. Molt especialment, les de regions amb característiques socials i econòmiques similars al triangle que conformen Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola. El cas més recent és va produir al mes de juny, amb la visita del tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, a la població noruega de Trondheim, que pertany al comptat de Trondelag. Aquesta zona compta amb 300.000 habitants i una gran concentració universitària, tecnològica i industrial, i es van interessar en el projecte del CiT per valorar les opcions de compartir serveis i projectes amb municipis del seu voltant. Aquesta visita es va produir tres mesos després de l’arribada de la delegació noruega a /// redacció Sant Cugat.

SOM CIT

RADAR

19


20

RADAR

B30 Setembre del 2012

patronal cecot /// INTERNACIONALITZACIÓ

El Govern suprimeix les bonificacions a la contractació Les desencoratjadores dades de l’atur dels últims mesos i la manca d’un paquet de mesures per la reactivació empresarial fan impossible preveure la millora de la situació Josep M. Bosch /// Assessor laboral de la patronal Cecot

E

l 14 de juliol es va publicar al BOE el Reial Decret-Llei (RDL) 20/2012, que inclou un paquet de mesures vinculades a l’ocupació i la Seguretat Social que van entrar en vigor el 15 de juliol i que són d’interès directe per a les empreses atesa la immediatesa de la seva execució i aplicació. Entre aquestes mesures entenem que la més rellevant és la supressió del dret a l’aplicació de bonificacions a la contractació a partir del mes d’agost. Des de la patronal Cecot sempre ens hem manifestat contraris a subvencionar la contractació i apostar per una rebaixa considerable en les cotitzacions a la seguretat social. Considerem que subvencionar la contractació no és una eina de generació d’ocupació que esdevingui estructural, no obstant això considerem que el Govern no pot anar vulnerant les expectatives generades entre les empreses que fa uns mesos van prendre la decisió de contractar amb unes condicions i ara hauran d’assumir un sobrecost no previst quan van prendre la

decisió. Els aspectes més rellevants d’aquest RDL de cara a les empreses són: - Es suprimeix el dret de les empreses a l’aplicació de les bonificacions per contractació, manteniment de l’ocupació o foment de l’autoocupació, en les quotes a la Seguretat Social i, en el seu cas, quotes de recaptació conjunta que s’estiguin aplicant a l’entrada en vigor d’aquest RDL, en virtut de qualsevol norma, en vigor o derogada, en què hagin estat establertes. - Aquesta supressió serà aplicable a les bonificacions en les quotes reportades a partir del mes següent a l'entrada en vigor del RDL. És a dir, amb efectes de les bonificacions que s'anaven acreditant en la cotització del mes d'agost de 2012. Per tant, a partir d'aquest mes ja no caldrà aplicar-se tals bonificacions en quotes.

els canvis de decisió en períodes curts d’aplicació estan generant situacions d’inseguretat jurídica a les empreses

En definitiva, la resta de bonificacions “històriques” que les empreses s'anaven aplicant per normes ja derogades o fins i tot per normes vigents a l'entrada en vigor d'aquest RDL ja no seran aplicables.

Aquesta decisió comportarà amb tota certesa un increment de l’atur com a conseqüència de l'augment dels costos laborals, però també afectarà, especialment, la contractació de col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, com ara les persones més grans de 45 anys.

Les anades i vingudes del Govern en determinades matèries laborals, els canvis de decisió en períodes curts d’aplicació, a banda de provocar la pèrdua de credibilitat entre el sector empresarial, està generant situacions d’inseguretat jurídica a les empreses, que és el que menys necessiten en aquests moments. Les empreses usuàries d’aquestes bonificacions van decidir contractar amb unes condicions, a partir d'uns càlculs de despesa i d’inversió

Assessorament empresarial

Quines bonificacions de tipus laboral es mantenen?

quines noves obligacions i drets s’estableixen?

Josep M. Bosch

Bé, el paquet de bonificacions més rellevants que es mantindran exclusivament es podrien resumir de la manera següent:

Quan parlem que amb decisions d’aquest tipus el Govern genera inseguretat jurídica a les empreses ens referim a la manca de definició en la casuística posterior. El Reial Decret Llei 20/2012 parla de suprimir les bonificacions però no regula de cap manera què passa amb les obligacions com ara mantenir la persona treballadora contractada durant un determinat termini de temps o no realitzar extincions de contractes, entre d'altres. Caldrà veure com l’Administració de la Seguretat Social, que no el Govern, o, en el seu cas, els Jutjats i Tribunals, donen resposta a tots els dubtes i llacunes que han generat aquestes normes. Des de la Cecot continuarem reivindicant la possibilitat de mantenir les bonificacions ja establertes abans de l’aprovació del Reial Decret Llei però, ara per ara, no és efectiu.

Assessor laboral de la patronal Cecot

- Bonificacions aprovades en l'última “reforma laboral 2012”. - Bonificacions vinculades als contractes concertats amb discapacitats. - Bonificacions vinculades als contractes concertats amb persones víctimes de la violència de gènere. - Bonificacions vinculades als contractes d'interinitat per substitució de maternitat i situacions anàlogues. Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Si tenim una persona contractada amb bonificació i la bonificació desapareix, a banda del sobrecost que haurem d’assumir,

realitzats a partir d’aquestes condicions inicials. Si ara, de cop, el Govern decideix canviar les condicions, les que surten perjudicades són les empreses, un cop més, i de retruc les persones ocupades. Considerem que l’aplicació del RDL hauria de permetre mantenir les bonificacions existents a les empreses i, en tot cas, fer efectiu el decret per als casos de noves contractacions. O bé implementar la mesura un cop es faci efectiva la rebaixa de l'1% sobre cotitzacions a la seguretat social plantejada per l’any vinent. La situació empresarial i laboral del país no millora. En un país on l’activitat econòmica està estancada, no es poden crear llocs de treball per moltes reformes laborals que s’aprovin. Tot i els quatre mesos seguits de descens de l’atur, la dada interanual no és bona, 507.713 persones més que en els set primers mesos de 2011. Tenim un atur registrat de 4.587.455 persones. I el Govern continua apostant per mesures de reducció de dèficit però no promou mesures per incentivar l’activitat empresarial, principal generadora d’ocupació i riquesa.

Som una pime de sis persones en plantilla. N’hi ha dues que vam contractar el mes de febrer amb bonificació. Quin és el sobrecost que haurem d’assumir aproximadament? Com sol ser habitual, les microempreses, pimes i autònoms seran les empreses que més acusaran l’aplicació d’aquest Reial Decret Llei. La variació pot anar entre 300 i 400 € /mensuals més per persona bonificada. En el vostre cas estaríem parlant d’entre 600 i 800 € /mensuals més. Un sobrecost molt gran per a una micropime, atès el context econòmic en què estem immersos. De fet, les microempreses i les pimes són les més afectades per aquesta decisió, ja que les pimes suposen la major part de la creació d’ocupació, i en els últims anys han estat les que han gaudit del programa de foment de l’ocupació.


B30 Setembre del 2012

MUNICIPIS B30

Mollet Barberà Montcada Castellar Sabadell Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa Sant Cugat Rubí Castellbisbal El Papiol

Castellbisbal regula l’obertura i el funcionament de les activitats El Ple de l’Ajuntament de Castellbisbal del mes de juliol va aprovar per unanimitat una ordenança que regula l’obertura i funcionament de totes les activitats que emprenedors i empreses exerceixen a la ciutat, tot posant-la al dia de l’actual marc legal. L’ordenança, de caràcter eminentment procedimental, té com a finalitat que cada activitat que ha de ser objecte de control i inspecció municipal disposi d’un sistema d’intervenció previst de manera curosa i precisa, que resolgui coordinadament el control de les activitats tant des del punt de vista de prevenció d’incendis com ambiental. Entre altres aspectes, ajudarà a la prevenció i control integrats de la contaminació, l’avaluació d’impacte ambiental de projectes, la prevenció i control ambiental de les activitats, la promoció de l’activitat econòmica i la prevenció i seguretat en matèria d’incendis. En definitiva, es tracta de la substitució de l’actual Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i les instal·lacions aprovada pel Ple de l’Ajun/// redacció tament el 1999.

Sant Cugat i Cerdanyola, al capdavant de la tecnologia

RADAR

21

Terrassa dóna feina temporal a 38 persones sense subsidis

Sabadell apropa les universitats al sector sanitari empresarial

L’estudi, que s'anomena, Sistema Municipal d’Indicadors d’Excel·lència Empresarial (SMIEE), conclou que Sant Cugat disposa de l’entorn més avantatjós per acollir aquest tipus d’empreses. En el detall dels indicadors, l’informe valora especialment que aquesta ciutat del Vallès Occidental sigui el municipi amb més proporció d’ocupats en sectors d’excel· lència empresarial, fins a un 49%, i un dels que té més població amb els estudis /// redacció realitzats i finalitzats.

L’Ajuntament de Terrassa va presentar a inicis de juliol el seu nou Pla d’Ocupació per donar feina temporal a 38 persones sense subsidi o amb nivells de renda familiar baixos. Les persones contractades treballaran fins a finals de setembre fent tasques de neteja i manteniment. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro (a la foto), va remarcar l’esforç que està fent el municipi per intentar generar ocupació, i va criticar la Generalitat i el Govern central denunciant la “manca de resposta de les altres administracions”. De fet, Navarro va recordar que estan minvant els fons estatals i autonòmics destinats al foment de l’ocupació, quan a Terrassa hi ha unes 10.000 persones en situació d’atur i sense drets a prestacions. /// redacció

Una vintena de persones van participar, a mitjans de juliol, a la Taula de Salut celebrada al Vapor Llonch per tal de millorar en les relacions i la coordinació entre el món educatiu i l’empresarial en el sector sanitari. Durant dues sessions, els representants de la Corporació Sanitària del Parc Taulí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, de l’ESDi i de l’Institut Castellarnau de Sabadell, van poder establir relacions i intercanviar experiències. Diverses empreses de l’àmbit sociosanitari i tecnològic van voler participar en les jornades juntament amb diferents centres tecnològics i de recerca. Els participants van acordar mecanismes que facilitin la trobada i adeqüin perfils curriculars i necessitats entre els centres educatius i les empreses i entitats. Entre les mesures destaca la necessitat de millorar les competències transversals dels alumnes, la qualificació i reconeixement del treballador que exerceix de tutor a l’alumne en pràctiques, o una millor informació sobre els beneficis que com/// redacció porten les pràctiques.

Nova protesta dels treballadors de Rubí en contra de les mesures

Mollet crearà una plataforma electrònica de serveis de negoci

Google reconeix l'activitat a Internet de les pimes de Barberà

Una cinquantena de treballadors municipals es van tornar a concentrar el 24 d'agost davant l'edifici central de l'Ajuntament de Rubí, en contra del paquet de mesures anunciades fa unes setmanes pel Govern central: eliminació de la paga extra de Nadal dels funcionaris, així com l'increment de la jornada laboral, la reducció d'empreses públiques, del nombre de regidors i de les competències dels ajuntaments, entre altres mesures. Durant la concentració, els sindicats CCOO i UGT van instar els treballadors de l'Ajuntament a participar a la marxa a Madrid que tindrà lloc el 15 de setembre. Està previst que s'organitzin autobusos des de Rubí per traslladar els participants. /// redacció

Mollet del Vallès ha signat un acord de cooperació tècnica amb el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Patronal CECOT, la Cambra de Comerç de Sabadell i la Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d’Empresaris (UEI), per tal de desenvolupar la plataforma electrònica de serveis de negoci que permeti estendre l’ús de les noves TIC a les empreses. El projecte, cofinançat per l’Ajuntament de Mollet, el fons europeu FEDER, la Diputació de Barcelona i altres ajuntaments del Vallès, permetrà realitzar tràmits electrònics amb el suport d’eines informàtiques i documents electrònics, facilitant la interrelació entre empresa i Administració. Entre d’altres, es podran fer tràmits de sol·licitud de llicències ambientals, fraccionament de deutes tributaris, modificació de dades fiscals o presentació de factures electròniques. La infraestructura tecnològica que donarà suport a la plataforma electrònica es trobarà físicament a les instal·lacions de l’Ajuntament de Mollet. La plataforma donarà suport a més de 10.000 empreses, professionals autònoms i nous emprenedors de la zona. /// redacció

El municipi de Barberà del Vallès va rebre a finals de juny el Premi Google Ciutat Digital, un guardó que distingeix aquelles ciutats espanyoles que compten amb pimes amb una forta presència a Internet i que utilitzen assíduament eines de màrqueting on-line. L’alcaldessa de Barberà, Ana del Frago (a la foto), va ser l’encarregada de recollir el premi per part de la mànager per a Pimes de Google Espanya, Covadonga Soto. A l'hora d'atorgar aquests premis, Google es basa en aquelles petites i mitjanes empreses amb més presència a Internet i on el creixement en l'ús d'AdWords ha estat més gran durant un any. En el cas de Barberà, el creixement de Google AdWords /// redacció ha estat del 72%.

L’Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona va publicar, a mitjans de juliol, un informe que analitza la capacitat de les 26 ciutats més grans de la província per atreure i mantenir empreses tecnològiques i de coneixement. L’informe conclou que Sant Cugat disposa del millor entorn perquè s’hi estableixin empreses d’aquests sectors, seguida de Cerdanyola i de la mateixa Barcelona. Per fer el càcul s’han tingut en compte indicadors socioeconòmics, com el capital humà, la disponibilitat d’infraestructures, el dinamisme empresarial i el nivell d’innovació.


22

RADAR

B30 Setembre del 2012

PUNT DE TROBADA ORBITAL 40

Trobada /// CambrActiva

El model nòrdic paradigma de g El Parc Científic i Tecnològic-Orbital 40 va rebre la visita, a inicis de juliol, d’una delegació xinesa de la regió de Liaoning, interessada per les polítiques de reactivació econòmica de Terrassa. El conseller de Relacions Europees i Internacionals, Antonio Gallardo, va ser

l’encarregat de presidir la recepció, juntament amb el director general de l’equipament, Ramón Palacio. Els representants terrassencs van remarcar el parc com el “principal projecte d’impuls econòmic de la ciutat”, amb l’objectiu d’atraure indústria. /// CEDIDA

CAMBRA DE SABADELL

D

Acord entre Ajuntament i Cambra de Sabadell L’Ajuntament de Sabadell i la Cambra de Comerç de la ciutat van signar, durant la segona setmana de juliol, un conveni per millorar la competitivitat del teixit productiu local. En la signatura va ser-hi l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president

de la Cambra, Antoni Maria Brunet. L’acord oferirà a les empreses usuàries del Vapor Llonch els serveis d’assessoria i defensa jurídica de l’entitat, a més dels serveis de consultoria lligats a programes d’eficiència energètica i millores a l’empresa. /// cedida

esprés d’uns mesos d’inactivitat, la Cambra de Terrassa va tornar a organitzar una nova sessió de la CambrActiva. En aquest cas, per tractar un dels temes de més actualitat, com és la reforma i gestió eficient de l’Administració pública. Per fer-ho, l’entitat va convidar el gerent d’Economia, Finances, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Joly, l’economista de la Universitat de Barcelona, Joaquim Solé, i l’ambaixadora de Suècia, Cecilia Julin. Tots ells moderats pel periodista d’Economia Digital, Xavier Salvador. El president de la Cambra, Marià Galí, va introduir la sessió dient que la situació econòmica i financera obliga a “repensar el futur”, i a fer una administració pública “més eficaç i amb capacitat per atendre una població cada cop més envellida”. El gran atractiu de la trobada era conèixer el model nòrdic que tantes lloances rep, representat per Suècia. Julin va explicar com el país es sosté sobre tres nivells administratius, com són l’estatal, el regional

1 /// i el local, tal com passa aquí. Les diferències radiquen en els detalls. “Comptem amb 20 diputacions provincials, que s’ocupen dels serveis de salut i transport públic, i 250 municipis, responsables d’educació, seguretat, desenvolupament urbà i la resta de serveis”, explicava Julin. D’altra banda, l’ambaixadora sueca va assegurar que el 10% de la població activa estava vinculada amb l’Administració pública, amb un 50% dels treballadors destinats a salut i el 25% al sistema educatiu. També va sorprendre Julin en indicar que el 97% dels treballadors de l’Administració local no són professionals, de manera que no cobren. Tot i això, Julin va explicar com l’Administració sueca també s’ha hagut d’ajustar en els últims anys. “En dos anys, hem passat de tenir 643 entitats públiques a només 347, promovent moltes fusions i, fins i tot, convertint alguns serveis en empreses privados. Tot i això, el nombre de treballadors públics s’ha mantingut”. L’ambaixadora de Suècia considera que la preparació tecnològica del país ha estat un element clau per aquesta eliminació d’ad-


B30 Setembre del 2012

RADAR

23

PREMIS YUZZ

c com a gestió pública Optievents es mostrarà a Silicon Valley L’empresa impulsada per Cristina Fargas ha estat la guanyadora dels Premis Yuzz a Sant Cugat, i podrà visitar les instal·lacions de Silicon Valley amb la resta de guanyadors de l’Estat, a més de gaudir d’una estància de sis mesos a Esade-Creàpolis.

Optievents és una plataforma tecnològica pensada per facilitar a les empreses l’organització d’actes, oferint informació sobre proveïdors, restaurants i alternatives d’oci. En l’edició d’aquest any a Sant Cugat s’han presentat 12 projectes. /// cedida

2 /// ministracions, ja que gairebé la totalitat dels tràmits burocràtics es poden fer en 24 hores per Internet. Abans de la intervenció de Julin, Joly va assegurar que “ja no tenim el temps per fer el que hauríem d’haver fet”. Tot i això, considera que ara arribaran les modificacions que calen. El tècnic de l’Ajuntament de Barcelona va apostar per una “política professionalitzada, sense tecnòcrates, però sí amb exigències”. Joly va considerar que cal capacitat directiva, gestora i professional per crear “entorns competitius i ocupació”. I perquè així sigui, Joly va apostar per una Administració que hagi de respondre a un compte de resultats. Solé, per la seva banda, va explicar com les retallades no tenen perquè suposar una disminució equitativa en els serveis prestats, ja que considera que “hi ha molt terreny per millorar en la gestió”, i va apostar per un cos administratiu “escollit per les seves habilitats i productiu”. així va defensar l'autonomia dels ajuntaments en la millora . Va incidir en la necessitat de respondre amb els comptes de resultats/// Víctor solvas

1 /// La Fundació del Gremi de Fabricants ha entregat a la Generalitat el document sorgit del seminari La Indústria: garantia de progrés

Revista B30

2 /// Durant l’acte, Artur Mas va escoltar les conclusions del Gremi i va assegurar que estudiaran les propostes /// david fernández

El director general del Parc Tecnològic del Vallès, Francesc Martos (a l'esquerra), i el president de Premsa Local, Ramon Grau, van signar a inicis de juliol, un acord de col·laboració entre les dues entitats, que té com a objectiu promoure l’eix de la B-30 a tra-

vés de la difusió de la revista com a mitjà d’informació i eina de promoció del conjunt d’empreses i organismes de l’espai. L’acord permetrà la distribució de la revista entre les empreses del PTV, i la publicació posarà a disposició del Parc espais informatius.


24

RADAR

B30 Setembre del 2012

Sant Cugat aproparà els serveis de l’ICF L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i el conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), Josep-Ramon Sanromà, van signar a inicis de juliol un conveni de col· laboració. L’acord inclou Sant Cugat a la xarxa de Promotors Financers de l’entitat, i així podrà difondre en

públic i assessorar les empreses locals perquè tramitin correctament les sol·licituds per accedir al finançament de l’ICF. En l’últim any, l’Institut ha posat en marxa línies de finançament per valor de 2.800 milions d’euros, adreçades, sobretot, a pimes i autònoms. /// CEDIDA

CECOT

L’Escola Superior de Disseny ESDi va celebrar, a inicis de juliol, la graduació de la seva primera promoció de Grau Oficial en Disseny, amb un total de 298 experts. Són 178 estudiants que han acabat el grau oficial i 102 que han cursat l’adaptació del seu antic títol. Així, l’ESDi es converteix en el primer

centre de l’Estat amb reconeixement de plenes competències a l’Espai Europeu d’Educació Superior en les modalitats que ofereix. A més del lliurament de diplomes, també es va celebrar l’ESDi Degree Show 2012, una desfilada de les col·leccions dels projectes de final de grau en Disseny de Moda. /// CEDIDA

BANC

Autodesk patrocinarà el Club d’Innovació La firma de software Autodesk patrocinarà durant l'any vinent el Club Cecot d’Innovació i Tecnologia. Així va quedar establert en el conveni signat per la directora general de la companyia, Teresa Farriol, i el director del club, David Garrofé. Autodesk col· laborarà en l’organització de conferències, esmorzars de treball, sessions de benchmarking, seminaris i cursos en els quals es pugui dur a terme el networking entre tots els membres del

298 estudiants es graduen a l’ESDi

club. Farriol va valorar l’acord com "un pas important en la nostra voluntat d’estar presents en les institucions empresarials catalanes”. La directora d’Autodesk Iberia va considerar que la imatge de Cecot “encaixa amb els valors de professionalitat i servei que l’empresa vol transmetre al mercat”. Autodesk també vol que el conveni serveixi per apropar-se a les empreses amb propostes que millorin la productivitat i la rendibilitat. /// CEDIDA

Conveni de col·laboració entre BANC i la UB El director de la xarxa de Business Angels BANC, Albert Colomer, i el director de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, Pedro Vázquez, van signar, durant la segona setmana de juliol, un acord de col·laboració per promoure el finançament de nous projectes empresarials a través de la inversió privada. L’IL3-UB és una entitat que forma part del Grup Universitat de Barcelona, que agrupa la formació de postgrau,

continuada i complementària. Aquesta entitat posarà en marxa al novembre el Programa de Creació d’Empreses Digitals adreçat a emprenedors en fases incipients del seu projecte, a qui volen posar en contacte amb empreses i entitats vinculades al món de l’emprenedoria, com és BANC. L’acord vol facilitar la col·laboració en matèria de promoció i consolidació empresarial, fomentant l’ocupació i la recerca. /// CEDIDA


B30 Setembre del 2012

Visita a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa Una delegació de l’Ajuntament de la ciutat andalusa de Vélez-Málaga, de 75.000 habitants, va visitar l’Ajuntament de Sant Cugat per conèixer el funcionament de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE). La delegació es va interessar pel model de finestreta única i pel servei transversal que

s’ofereix des de l’oficina, ja que tècnics de diverses àrees municipals també ofereixen atenció als ciutadans. L’OAE es va crear el 2009 per centralitzar els serveis que l’Ajuntament ofereix a les empreses amb l’objectiu de simplificar tràmits, reduir la burocràcia i oferir informació. /// CEDIDA

BANC SABADELL

RADAR

25

Pimec Vallès es presenta a Barberà El president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, va mantenir una reunió amb l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Anna del Fargo, i amb el regidor de Promoció Econòmica i Comerç, Xavier Garcés, a mitjans de juliol, per presentar la reorganització de la patronal a la comarca. Elías ha

constituït un grup de treball local, coordinat per Carlos Rodríguez, que donarà la màxima cobertura als empresaris de la ciutat, tant en l’àmbit de la indústria com del comerç. La trobada també va servir per presentar el grup de treball que vetllarà pels interessos dels negocis locals. /// CEDIDA

JCS

Esmorzar amb els clients de SabadellUrquijo

JCS entra al projecte de l’Orbital 40

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, es va reunir, durant la segona setmana de juliol, amb els clients de SabadellUrquijo, la branca de negoci de Banc Sabadell especialitzada a oferir serveis de banca privada. En la seva intervenció, Oliu es va referir a l’evolució de banc Sabadell des de la seva incorporació a l’entitat, ara fa vint anys. En aquest sentit, va donar una xifra significativa. “El negoci que ara gestionem només a Florida representa

El Parc Científic i Tecnològic de Terrassa, Orbital 40, va signar, a mitjans de juliol, un conveni de vinculació amb l’empresa JCS Disseny & Publicitat, dedicada a oferir serveis integrals en disseny gràfic multimèdia, personalitzat a les empreses i institucions. L’empresa té la seu a prop del parc, al Polígon Industrial de Can Petit, i disposa d'un equip de 50 persones, de les quals el 80% es dediquen a activitats d’R+D+I. Les previsions de

el doble del total dels volums de negoci que Banc Sabadell tenia fa dues dècades”. D’altra banda, Oliu també va assegurar que “sota cap concepte” el Sabadell demanarà ajudes públiques, i ha vaticinat un escenar de futur en què, al país, hi haurà un reduït nombre d’entitats financeres privades, de solvència contrastada, al costat d’entitats que han rebut ajudes públiques i que estaran sota el control d’autoritats econòmiques . /// CEDIDA

futur són positives i inclouen un augment de la facturació en un 35% en els propers anys. Amb aquest conveni, ja són 35 les empreses i entitats vinculades a Orbital 40, des que es va signar la primera col· laboració, al mes de març. La vinculació amb el Parc no requereix el trasllat de la seu, però alguna de les empreses sí que ha optat per aquesta opció per gaudir dels avantatges i serveis. /// CEDIDA


26

RADAR

B30 Setembre del 2012

Empresa /// Fundació CIC La Fundació CIC, amb 40 anys de trajectòria, porta la seva escola d’idiomes a les instal·lacions del col·legi THAU. PER: VÍCTOR SOLVAS

“English that works”, ara també a Sant Cugat 1 /// Dave Neyhart, director de l’escola THAU. /// B. padilla

nes”. En els casos dels cursos dirigits a empreses, aquests objectius poden anar des de qüestions bàsiques, com la redacció de correus electrònics, fins a les presentacions de projectes, que augmenten de dificultat progressivament: des dels dos fins als quinze minuts de duració. “L’objectiu no és tant parlar un anglès nadiu, sinó aconseguir un nivell que eviti malentesos en les converses”, aclareix Neyhart. De fet, el director de l’escola recorda que, en l’actualitat, moltes de les reunions empresarials són entre companyies que no tenen l’anglès com a llengua de referència. El creixement de la internacionalització també està produint un interès en l’aprenentatge a tots els nivells. Si abans eren els quadres directius els que estudiaven per aprendre noves llengües, ara els cursos es dirigeixen a tots els treballadors de l’empresa. “Cal tenir present que la primera persona amb qui es contacta és la que despenja el telèfon o la persona encarregada de la recepció, i si una empresa amb vocació internacional hi té una persona incapaç d’expresar-se en anglès la imatge de la companyia en surt perjudicada”.

tradició i innovació Però aquests casos no són habituals. Johnson considera que la concepció que hi ha sobre el baix nivell d’anglès a Catalunya no correspon a la realitat. “Ens hem trobat de tot, des de persones que arriben amb un nivell d’anglès altíssim, amb les quals treballem segons el que ens demanen, i grups petits amb un nivell més bàsic, amb els quals també fem un treball molt individualitzat”.

D

arrere de la premissa de la internacionalització, cada cop més interioritzada per les empreses, hi ha la premissa implícita del coneixement d’alguna llengua estrangera, si és possible l’anglès. Potser una de les institucions amb més renom per a l’aprenentatge d’una nova llengua és l'escola d’idiomes de la Fundació Cultural CIC, amb més de 40 anys d’experiència. Ara, l’escola obre un nou centre a les instal·lacions del col·legi THAU de Sant Cugat, que també forma part del CIC, i segueix així una dinàmica poc freqüent. “És cert que no és habitual que un col·legi corrent comparteixi espai amb una escola d’idiomes, però a nosaltres ens serveix per estalviar en l’ocupació d’espais i també per crear sinergies; els professors són

els mateixos, i això ens permet estar a sobre de les necessitats de tots els nostres alumnes”, argumenta el director de l’escola, Dave Neyhart. La directora pedagògica, Jo Johnson, amplia l’explicació amb motius pedagògics. “Aquesta també és una bona fórmula perquè els professors es puguin trobar i intercanviïn les seves metodologies i experiències”.

confiança i atreviment Els professors del CIC estan preparats per fer classe per a alumnes de totes les edats: des de parvulari fins a la jubilació. Però les metodologies no poden ser les mateixes a tots els grups d’edat. En aquest cas, el tòpic que “els nens són com esponges” funciona, i Johnson assegura que a partir dels 16 anys tot costa més. “És qüestió de donar confiança i de generar dinàmiques enfocades a complir els objectius dels alum-

“L’objectiu no és tant parlar un anglès nadiu, sinó aconseguir un nivell que eviti malentesos”, aclareix el director de l’escola

Aquesta capacitat d’adaptació a les necessitats dels seus alumnes és una de les característiques de la Fundació CIC, però Neyhart explica com l’objectiu final és aconseguir els nivells d’anglès a través dels exàmens oficials. “Al final, els pares i les empreses paguen per tal que els nostres alumnes superin els exàmens de nivell i això ens lliga a uns mètodes d’ensenyament tradicionals”. Malgrat aquesta prioritat, l’escola està investigant les possibilitats que pot obrir l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament. Ja sigui en els cursos d’estiu o en els convencionals, es comencen a introduir mètodes dinàmics. “També estem estudiant la possibilitat de combinar les classes amb algun tipus de campus virutal on penjar materials”, apunta Johnson.

FUndació cic UBICACIÓ: Sant Cugat SECTOR: Educació Web: www.iccic.edu


B30 Setembre del 2012

RADAR

27

AB-BIOTICS /// bellaterra

AB-Biotics arriba als Estats Units i al Canadà amb AB-Life La distribució del producte suposarà 3,5 milions d’euros per als propers tres anys

L

a biotecnològica catalana AB-Biotics, cotitzada al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), ha signat un contracte que atorga a Aceto Corporation la distribució en exclusiva del seu probiòtic anticolesterol AB-Life als Estats Units i al Canadà. El producte es llençarà en els propers sis mesos al mercat nord-americà, amb un gran potencial de vendes, ja que només als Estats Units més de 100 milions d’adults tenen uns valors totals de colesterol en sang superiors als normals (200mg/dl) segons l’American Heart Association. El conveni generarà un volum de negoci estimat proper als 3,5 milions d’euros per a la biotecnològica catalana per als propers tres anys i mig. Segons Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, cofundadors i consellers delegats d’AB-Biotics, “aquest contracte és una gran fita per a l’empresa vallesana, ja que els Estats Units i el Canadà són dos mercats prioritaris en el pla d’internaciona-

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonacher, cofundadors i consellers delegats d’AB-Biotics /// CEDIDA

lització de la companyia”. Gràcies a Aceto Corporation, AB-Biotic entrarà al mercat americà de la mà d’un partner local molt ben posicionat. Amb 65 anys d’experiència en la distribució d’ingredients farmacèutics i nutricionals, el perfil d’Aceto Corporation el converteix en un soci ideal per a acompanyar AB-Biotics en la seva entrada als Estats Units i el Canada. La companyia, cotitzada al Nasdaq i amb una facturació de 412,4 milions de dòlars, distribueix components per a firmes globals de la indústria farmacèutica, nutracèutica, agrícola i química. “Aceto Corporation també disposa d’una sòlida xarxa comercial a la Xina i l’Índia, fet que ens obre les portes a una possible entrada futura al mercat asiàtic”, afegeixen Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert. AB-Biotics va tancar el desembre de 2011 al MAB una ampliació de capital de 4,3 milions d’euros per iniciar la 1a fase del seu pla d’internacionalització. L’objectiu és tenir presència en mercats com el Brasil, els EUA, Mèxic, el Regne Unit, Alemanya, França i Turquia, especialment per comercialitzar la seva línia de solucions de medicina personalitzada i llicenciar la seva línia d’ingredients funcionals, entre ells AB-life. De moment, el probiòtic ja es distribueix a Espanya, sud-est d’Europa, el Brasil, Veneçuela i Mèxic. Està previst que en breu en/// REDACCIó tri en nous mercats

GRIFOLS /// sant cugat

Bananity /// SANT CUGAT

Bananity renova el seu mur Grifols obté un resultat d'ofertes personalitzades rècord i duplica el seu valor L

a xarxa social que aplega més de 22.000 persones amb gustos i aficions comuns continua innovant. Des d’aquest estiu, Bananity ja compta amb una nova pestanya d’ofertes al mur que filtra les millors oportunitats de productes i serveis del mercat segons les preferències de cada usuari. D’aquesta manera, s’evita l'excés d'ofertes que no tenen res a veure amb els interessos del receptor. Per dur a terme aquesta millora, Bananity ha signat acords de col·laboració amb importants marques i proveïdors de daily offers. L'usuari només haurà de seleccionar, a través d'un breu i senzill formulari, ofertes i descomptes personalitzats segons la ciutat i els seus interessos. En paral·lel, amb l’objectiu d’apropar el projecte als usuaris d’iPhone, l’empresa catalana, ha presentat la nova aplicació per a IOS, fet que permetrà a l’usuari realitzar les mateixes accions que hi ha a la pàgina web: des d’utilitzar el cercador per trobar usuaris i bananities, fins a recomanar i conèixer els temes del moment o actualitzar el seu perfil. De moment, l'aplicació ja està disponible a Apple Store i

E

Albert Martí està al capdavant de l'empresa /// B. PADILLA

preveu arribar pròximament a dispositius Android. I per aprofitar l’stand by de l’estiu, la xarxa de la banana ha sorprès tothom amb l’estrena de “Verano amarillo”, una campanya de vídeos a Internet que ha comptat amb la participació d’Andreu Buenafuente. Cada setmana, l’emprenedor Pau Garcia-Milà i l’humorista català han presentat un capítol sobre temes d'actualitat, gravats amb càmera web i amb les oficines de la casa Bananity com a escenari. /// redacció

l grup multinacional Grifols, amb seu a Sant Cugat del Vallès i dedicat a la investigació i producció d’hemoderivats, és de les poques empreses que no només ha esquivat la crisi, sinó que ha aconseguit uns resultats immillorables. Grifols va obtenir un benefici net de 133,5 milions d’euros el primer semestre de l’any 2012, fet que multiplica per set els guanys obtinguts en el mateix període de l’any passat. Aquesta important millora es deu a la integració de la nord-americana Talecris per part del grup català, ara fa un any, per un valor de 3.300 milions d’euros i a la progressiva internacionalització de la farmacèutica vallesana. Tot plegat ha permès que Grifols es converteixi en el tercer fabricant mundial d’hemoderivats, duplicant tant les vendes com el seu benefici net respecte al primer semestre de l’any passat. Des de començament d’any, la companyia s’ha revaloritzat un 95% i les seves accions cotitzen a 25,34 euros per títol. Actualment, el pes d’Espanya en el negoci de la multinacional catalana s’ha reduït

Instal·lacions de Grifols a Parets /// CEDIDA

a mínims. La companyia registra més del 60% de les vendes a l'Amèrica del Nord i ja compta amb 147 centres de plasma als Estats Units. L’objectiu de la companyia és tancar l’any amb una xifra de negoci de més de 2.600 milions d’euros. Actualment, els hemoderivats representen gairebé el 90% de la xifra de negoci de la companyia. La resta de l’activitat correspon a material de diagnòstic mèdic (àrea en què Grifols vol continuar crei/// xent) i a serveis per a hospitals. redacció


28

RADAR

B30 Setembre del 2012

la sirena /// terrassa

La Sirena té un 40% menys d'endeutament fins al març

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?

L

a cadena líder de botigues especialitzades en congelats ha tancat amb èxit el seu pla de refinançament, segons va informar a finals de juliol en un comunicat. Gràcies a la conversió del préstec participatiu en accions, La Sirena ha aconseguit reduir en un 40% el deute de l'empresa, i ha millorat clarament el balanç i els beneficis nets del primer trimestre del 2012. Un sindicat de bancs format per Banesto, BBVA, BES, Natixis i Rabobank va arribar a un acord amb el grup català per aportar 6,5 milions d'euros addicionals, així com reduir els compromisos de repagament del deute dels propers anys.

Envieu-nos un correu electrònic a b30@premsalocal.com o truqueu al 935 908 600 També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall

D'aquesta manera, s'eliminen els interessos del préstec participatiu, es crea una nova línia de crèdit i s'incrementa la flexibilitat en el calendari de pagaments de deute durant els pròxims tres anys. En definitiva, l'èxit de l'operació de refinançament, permetrà a La Sirena continuar amb el seu pla d'expansió, incrementant el nombre de botigues (aquest any han passat de 165 a 242) i reforçant la seva activitat comercial.

Subscripció anual: 20 € Nom i cognoms Adreça Ciutat

Data naix.

Adreça electrònica

/

DADES DE PAGAMENT BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

Signatura

TARGETA

Dígits de control D. de caducitat

/

Data de l’alta de subscripció

/

La companyia líder del sector dels congelats a Espanya, que aviat celebrarà els 30 anys, ja té una xarxa de 242 establiments (179 a Catalunya, 1 a Andorra, 1 a Castella i Lleó, 58 a Madrid, 1 a Llevant i 1 a l'Aragó). D'aquests, 227 botigues són pròpies i /// redacció 14 són franquicies.

catalana occident/// sant cugat

Catalana Occident guanya un 14% menys fins al juny l grup assegurador Catalana Occident ha guanyat durant el primer semestre d'aquest any 125 milions d'euros, un 14,5% menys que el mateix període de l'exercici anterior. No obstant això, l'empresa ubicada a Sant Cugat ha obtingut un resultat consolidat de 125 milions d'euros i un resultat atribuït a la societat dominant de 110,7 milions d'euros, un 11,8% menys, segons ha informat la companyia en un comunicat.

NIF/DNI /

Segons el director general de La Sirena, Francesc Casabella, "atesa la situació econòmica actual, comptar amb la confiança dels bancs no només és crucial, sinó que indica una vegada més la solidesa i projecció del projecte".

E

CP

Tel.

Francesc Casabella, DG de La Sirena /// CEDIDA

/

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugat b30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

També s'han reduït un 1% les primes del grup fins a situar-se en 1.620,4 milions d'euros, respecte a l'exercici anterior. Considerant els ingressos per serveis d'informació i les activitats complementàries, el volum total d'ingressos s'ha situat en 1.714,9 milions d'euros. Pel que fa al negoci tradicional, les primes han estat de 862 milions d'euros i el resultat recurrent net d'impostos s'ha mantingut pràcticament estable, aconseguint els 62,8 milions d'euros. Per la seva banda, el negoci d'assegurança de crèdit ha reduït el nivell de facturació un 0,1%, fins a arribar als 853 milions, com a conseqüèn-

Instal·lacions a Sant Cugat /// CEDIDA

cia de la major prudència de l'empresa en l'acceptació de riscos i les menors vendes dels assegurats a Espanya. El 19 de juny, Catalana Occident i INOCSA van signar un contracte de compravenda amb Groupama per adquirir Groupama Assegurances, la filial espanyola. Segons l'acord, Catalana Occident adquireix el 49% del capital social i INOCSA el 51%. La futura integració de Groupama portaria al grup assegurador a arribar a una facturació a l'entorn dels 4.100 milions d'euros. /// redacció


B30 Setembre del 2012

ficosa /// viladecavalls

RADAR

29

LAMP lighting solutions/// TERRASSA

Huawei estudia instal·lar un centre a la fàbrica de Ficosa

Lamp aterra al mercat nord-americà amb Solvanti

L

L’

a multinacional espanyola Ficosa podria trobar una solució per reubicar els 400 treballadors pendents d'un ERO "preventiu" presentat el mes de febrer, gràcies a un possible acord amb Huawei, un gran grup xinès del sector TIC especialitzat en telefonia mòbil. Tot i que segons fonts de Ficosa, "encara no hi ha res tancat i les converses entre les dues empreses continuen obertes", és molt probable que Huawei instal·li un centre de reparacions i postvenda d’abast europeu a la fàbrica que la multinacional catalana té a Viladecavalls. Ambdues empreses estan negociant desenvolupar projectes compartits des de l'antiga fàbrica de Sony. La notícia d’un acord proper amb Huawei ha estat molt ben rebuda per l’alcalde de Viladecavalls, Carles Rodríguez, que ha declarat que “és una de les úniques bones notícies rebudes durant aquests dies”. L’alcalde ha manifestat que “l’acord amb el grup xinès solucionaria, en part, el suposat excedent de la plantilla de Ficosa i la mancança de càrrega de treball que entra a la planta”. Així mateix, l’alcalde ha declarat que “Viladecavalls aposta per acollir empreses del

HP /// SANT CUGAT

Xavier Pujol, director de Ficosa /// CEDIDA

sector de les noves tecnologies, que aporten valor afegit al teixit empresarial de la demarcació i es contraposen a models caducs que continuen apostant pel totxo i l’especulació”, i ha afegit que “afortunadament hi ha vida més enllà d’Eurovegas”. Des de 1998 FICOSA desenvolupa i fabrica diversos components per a Toyota en els seus centres d’Espanya, Portugal, Turquia, el Brasil i la Xina. Entre els més destacats hi ha els sistemes de canvi de marxes, palanques de fre, retrovisors, sistemes d'eixugaparabri/// l.corbella ses i sortidors telescòpics.

a companyia americana d'ordinadors i impressores, Hewlett-Packard, ha tancat el tercer trimestre amb unes pèrdues d'uns 7.091 milions d'euros, la pitjor xifra de la història de l'empresa de Palo Alto. Les males notícies criden l'atenció tenint en compte que els beneficis de l'any passat rondaven els 1.300 milions d'euros i que HP encara és líder mundial en la fabricació de PC. Segons la companyia informàtica, l'empresa encara està a les primeres etapes d'una recuperació. llarga. Cal recordar que les vendes d'ordinadors personals han disminuit un 4,8%, com a conseqüència de la competència dels nous aparells electrònics mòbils, com ara els smartphones i les tablets. Per contrarrestar les notícies negatives, recentment, la companyia tecnològica ha anunciat un contracte de les Forces Aèries dels Estats Units (USAF) pel qual incorporarà nous ordenadors i estacions de treball com a part del seu programa d'adquisició de recursos de Tecnologia de la Informació, segons ha informat la companyia, qui no ha volgut revelar l'import del /// REDACCIó contracte.

Amb el nou soci, Lamp està desenvolupant un catàleg específic per al mercat nordamericà i un segon web en anglès. "També s'ha d'adaptar i costumitzar el producte, els equips elèctrics estàndards no funcionen i prioritza més la part tècnica que el disseny", assegura Cusidó, que afegeix que "de cara al 2013 Lamp entrarà amb molta força al mercat nord-americà". De moment ja han executat el primer projecte: un enllumenat públic per a l'estat de Texas.

Instal·lacions de Lamp a Terrassa /// CEDIDA

L'any passat, Lamp va facturar 27 milions d'euros, dels quals, el 53% és a escala internacional. El grup de Terrasa ja és present a Sud-amèrica des de fa ja 15 anys. Lamp Xile va ser la primera filial del grup a creuar l’Atlàntic, per implantar el 1997 el segon centre productiu de la firma. Lamp Mèxic es va incorporar el 2005, i a principis d'aquest any, naixia Lamp Colòmbia. En total, l'Amèrica Llatina aporta al grup un 35% de la facturació. A més, Lamp també és present a Uruguai a tra/// vés del seu partner Trios Lighting. l.corbella

novotel /// Sant Cugat

HP acaba el tercer Novotel tancarà trimestre amb les seves portes fortes pèrdues el 27 de setembre

L

empresa terrassenca Lamp, dedicada al sector de la il·luminació tècnica arquitectònica, ha signat un contracte de col· laboració amb Solvanti Lighting, una empresa amb una dimensió d'uns 5 milions de dòlars, que es converteix en el partner de Lamp als Estats Units i al Canadà. Segons la companyia catalana, Solvanti estava interessada a introduir un fabricant europeu d'il·luminació tècnica als EUA que ampliés el seu catàleg de productes i es va fixar en Lamp. "Els contactes van començar fa dos anys, quan ens vam conèixer a la fira bianual Light + Building, de Frankfurt i a l'abril d'aquest any vam signar l'acord", explica el director general, Ignasi Cusidó.

L’

hotel de quatre estrelles, Novotel de Sant Cugat, cessarà el seu negoci el pròxim 27 de setembre, segons un comunicat enviat per la direcció del grup Accor Hoteles España. Des de la societat hotelera encara no s'han especificat els motius del tancament d'un dels hotels de la cadena, que ja compta amb prop de 400 establiments repartits entre 60 països. Novotel Sant Cugat està situat a la plaça Xavier Cugat, a la zona industrial de Can Sant Joan i compta amb 150 habitacions, el restaurant Claravía, un bar i 7 sales per fer reunions. L'hotel està especialitzat en donar servei als empresaris, amb l'oferta dels Meeting @Novotel, una proposa innovadora per a l'organització de reunions de 10 a 50 persones. La cadena Novotel, fundada al 1967 amb l'obertura del primer hotel a França, es considera la marca hotelera de gamma mitjana d'Accor, un grup de serveis francès present a l'hoteleria, les agències de viatges, la restauració i la gestió de casinos, amb especial presència a Europa i /// REDACCIó Àsia.

Consulting & Training “Ajudem als nostres clients a innovar en la millora dels seus processos”

Lean + Six Sigma + Kaizen “Implantem qualsevol millora. Transformem la seva Empresa” 8ª Jornada ACTIO Barcelona:

“El procés de transformació lean” Sant Cugat, 27 Setembre 2012 (assistència per invitació)

“Transferim coneixement” ACTIO School – ACTIO Games – ACTIO Books www.actio-consulting.com Sant Cugat – Oporto

Delivering results!


30

RADAR

B30 Setembre del 2012

INDO /// SANT CUGAT

Indo aconsegueix un altre mes per convèncer els creditors El jutge permet ampliar el temps per votar les alternatives dels administradors

E

ls directius d’Indo, encapçalats per Juan Sabrià, han aconseguit 30 dies més per sumar adhesions a la proposta de conveni que van presentar la setmana passada. El jutjat mercantil 6 de Barcelona ha prorrogat fins al 3 d’octubre el termini perquè els creditors donin el vistiplau a les alternatives plantejades pels administradors. El primer proposa una quitació del 80% del deute i el pagament del 20% dels crèdits en un termini de quatre anys, amb un de carència. En la segona alternativa la quitació és menor, del 50%, i manté pagar el 20% dels préstecs en sis anys, el primer de carència. Els responsables del concurs d’Indo proposen que el 30% restant es converteixi en un préstec participatiu amb termini d’amortització a tres anys. Això sí, es començaria a pagar d'aquí a set anys. Després de satisfer el crèdit corresponent al 20% del deute, Indo va

presentar el concurs voluntari de creditors al juliol del 2010 amb un passiu de 66 milions d’euros. La majoria del deute és amb entitats bancàries. Indo Internacional espera superar l’actual situació de suspensió de pagaments amb una proposta de conveni que ha presentat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’empresa de productes d’òptica arrossega un deute de 66 milions d’euros des de fa dos anys, quan va presentar concurs de creditors. Indo, que només conserva la divisió de muntures d’ulleres, ha proposat un conveni amb dues alternatives. L’empresa de material òptic Indo, amb seu a Sant Cugat, negocia un acord amb la banca per anul·lar el concurs de creditors. La companyia té dos plans d’actuació. D’una banda, ajornar el 50% del deute en cinc anys i de l'altra, que els bancs capitalitzin fins al 80% del deute. La companyia va presentar el concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) el juny de l’any 2010, amb un deute de més de 40 milions. Les principals empreses creditores de la companyia són els bancs Bancaja, Banco Santander i BBVA, que sumen el 70% de les accions. El jutge mercantil número sis de Barcelona ha acceptat el pla de liquidació de l’empresa. /// redacció

Les instalacions d'Indo a Sant Cugat del Vallès /// CEDIDA

PARC EMPRESARIAL /// B-30

LOUIS VUITTON/// BARBERÀ DEL VALLÈS

Els parcs empresarials de la B-30 estrenen senyalització

Louis Vuitton facturarà 150 milions d’euros durant aquest any

E

l consorci Catalonia Innovation Triangle (CiT) ha iniciat el desplegament de la senyalització unificada dels parcs empresarials de la B-30 a l’altura de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, que preveu acabar aquest octubre, per facilitar l’accessibilitat i la mobilitat de les empreses, universitats i centres universitats i centres de coneixement de la zona i vincular-les amb la marca CiT.

L

Segons un comunicat de l’Ajuntament de Sant Cugat, el CiT respondrà a una reivindicació històrica de les empreses amb la instal·lació de 170 senyals que ordenaran els parcs empresarials a 11 grans zones amb diversos polígons cada una i finançarà el projecte amb fons europeus Feder, de la Diputació de Barcelona i dels tres municipis implicats. El Consorci també posarà en marxa una plataforma digital amb informació sobre els parcs empresarials i organitzarà un esdeveniment el 18 de setembre per posicionar-se com a corredor econòmic /// redacció de Barcelona.

La companyia, especialitzada en productes de marroquineria, va ingressar l'exercici anterior 137,62 milions d’euros, amb un benefici net de 9,10 milions d’euros, que va destinar íntegrament a reserves, segons els comptes individuals de 2011, que no reflecteixen l’activitat comercial del grup a Espanya. El grup LVMH integra 60 signatures de luxe. Louis Vuitton va inaugurarl'any 2010 la seva nova planta en Barberá del Vallés (Barcelona). Les noves instal·lacions es destinen desde llavors a la producció de cinturons en l'àmbit mun/// redacció. dial.

a Societat Catalana de Tallers Artesans Louis Vuitton, amb seu a Barberà del Vallès, preveu facturar 150 milions aquest any, amb un benefici abans d’impostos de 15 milions d’euros. La fabricació de cinturons, bosses i carteres de pell tira de les vendes de Societat Catalana de Tallers Artesans Louis Vuitton, la filial espanyola del grup francès de luxe Louis Vuitton Moët Hennessy (LVMH).


B30 Setembre del 2012

caixabanc /// catalunya

fupar /// terrassa

Els productes impulsats des del centre especial de treball Fupar Unnim segueixen obtenint reconeixements. Amb només un any de vida, els ambientadors realitzats amb paper reciclat han rebut el Premi Laus de Bronze al disseny del producte, que se suma al Premi Cambra de Terrassa rebut setmanes abans. Aquesta iniciativa dóna feina a 20 usuaris amb discapacitat de la Fundació Unnim Caixa a Terrassa, i ha arribat als 1.400 punts de venda per tot el territori estatal. Els ambientadors es comercialitzen sota la marca Ecoolor, i són un producte solidari, ecològic i innovador. L’agència de branding Morillas va decidir col·laborar en el disseny i packaging del producte com a acció socialment responsable de l’any.

LES CARES DE LA ‘B-30’ Carles Rams, nou director de tecnologia i serveis de VSN L’empresa de serveis audiovisuals terrassenca ha incorporat l’antic responsable tècnic i d’explotació de La Sexta per fer-se càrrec de l’Àrea de Tecnologia i Serveis. Rams té més de 20 anys d’experiència.

Helena Herrero, responsable d’hp a l’estat L’empresa informàtica ha situat Helena Herrero com a màxima responsable de les seves filials a Espanya i Portugal, després de la remodelació de la seva cúpula directiva. Herrero liderarà la transformació de l’empresa.

Manuel díaz és el nou president de texfor Manuel Díaz agafa el relleu d’Alejandro Laquidain al capdavant de la Confederación de la Industria Textil TEXFOR. Díaz és membre de TEXFOR i president de l’AITPA, i va ser escollit pel càrrec per unanimitat.

Pedro gómez, nou president de l’ASEITEC des del juliol El gerent de Kriter Software agafarà el relleu de Jaume Planes, que ha estat al capdavant de l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya durant els darrers 10 anys.

El gremi de la construcció distingeix Joan pujals El Gremi de la Construcció del Vallès va concedir la seva insígnia d’honor a l’empresari del tèxtil i després posterior regidor municipal Joan Pujals Vallhonrat. Fins al 2011 va ser president de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa .

José arnau, nomenat vicepresident d’inditex José Arnau agafa el relleu de Carlos Espinosa en la vicepresidència del grup Inditex, després que aquest últim fos nomenat alt comissionat per la Marca Europa en el darrer Consell d’Administració.

31

panell info

La revista Premi Laus per als 'Euromoney' ambientadors de premia CaixaBank Fupar Unnim

La revista Euromoney va premiar CaixaBank com la millor entitat espanyola, en uns premis entregats a Londres a inicis del mes de juliol i als quals van assistir banquers d’arreu del món. La publicació va valorar la solvència de l’entitat presidida per Isidre Fainé i el creixement experimentat en els darrers anys, amb l’obertura de sucursals arreu del món i amb una xarxa de 13 milions de clients i uns actius de 342.000 milions d’euros. CaixaBank no va ser l’única entitat estatal premiada. Banco Santander va rebre el guardó al millor banc del món, mentre que el BBVA es va emportar el premi al millor banc a l’Amèrica Llatina. Euromoney va destacar el “negoci únic i divers repartit entre els mercats desenvolupats i de creixement” del Santander.

RADAR

18 DE SETEMBRE

És possible mantenir l'actual sistema de desenvolupament industrial? Carles Riba, director del Centre de Disseny d’Equips Industrials de la UPC (CDEI) explicarà les conclusions del llibre Recursos Energètics i crisi: la fi de 200 anys irrepetibles. ORGANITZA: Parc Tecnològic del Vallès HORA: 9:30h a 11h LLOC: PTV (Cerdanyola del Vallès) Més info: www.clipmedia.net

20 DE SETEMBRE

TWITTER: 25 consells per aprendre a generar valor I NEGOCIS La Cambra de Sabadell organitza una sessió informativa sobre l'eina digital que està canviant la manera de llegir, compartir, preguntar i interactuar a Internet. En aquesta sessió, Rosaura Alastruey, llicenciada en Ciències de la Informació (Publicitat i RRPP) per la UAB i amb un programa Habilitats Directives per ESADE, explicarà com funciona el Twitter i oferirà consells pràctics per utilitzar-lo correctament per acomplir els objectius de negoci. La inscripció -és gratuïta per al Soci Bàsic o Soci Preferent del Club Cambra Sabadell i per a Clients d’Unnim. La resta de participants hauran d'abonar 50 €. Organitza: Cambra de Sabadell Lloc: Seu de la Cambra HORA: 12h a 14 h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

26 DE SETEMBRE

El Sector de les TIC celebra la Diada de les telecomunicacions PIMEC recomana als seus associats que assisteixin a l'11a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, un dels esdeveniments més importants i representatius del Sector TIC, que es celebrarà a Barcelona. Durant l'acte també es lliurarant els Premis Excel· lència a les Telecomunicacions. Organitza: Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC) LLOC: CosmoCaixa, Barcelona HORA: 8h a 17h Més info: www.coettc.com

Novembre 2012

combatre els NOUS REPTES EMPRESARIALS L’objectiu prioritari dels programes Nord de Directius de la Cambra de Terrassa és oferir una formació d'alt nivell que ajudi a potenciar les competències i habilitats professionals dels directius per desenvolupar dins les seves organitzacions. En paral·lel a les sessions de treball, els participants podran realitzar tutories individuals orientades a donar suport a la implantació del propi projecte empresarial. El preu del programa és de 5.400 € i de 4.850 € per a les empreses adherides a la Cambra. Organitza: Cambra de Terrassa LLOC: Seu de la Cambra HORA: sessions quinzenals de dimecres tarda i dijous matí Més info: formacio@cambraterrassa.es

10 d'octubre

explica la teva empresa amb 90 segons Esadecreapolis continua apostant per dinàmiques que fomentin el coneixement entre els membres del càmpus. Aquest és el cas de l'Elevator Pitch, una activitat on els representants de les empreses residents al centre de Sant Cugat, explicaran en només 90 segons en què consisteixen els projectes, els objectius i els reptes de la seva empresa. La dinàmica es grava amb vídeo i després es penja a Internet. Organitza: Esadecreapolis LLOC: Workshop Room (1B15) - Esadecreapolis HORA: 12h a 13h Més info: www.esadecreapolis.com


32

ROTONDA

B30 Setembre del 2012

Confiança, expectatives i futur en les relacions Santiago Royo Sotsdelegat del Rector de la UPC

L'advocada i experta en tràmits jurídics i administratius internacionals, Marta Torrents, exposa sis claus per moure's en els mercats exteriors

F

a uns dies vaig participar en la jornada “Converses després de l’èxit”, una iniciativa de la Cambra de Comerç de Terrassa , el Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa i el Centre d’Innovació Tecnològica (CiT) de la mateixa UPC. Durant la jornada tres directius d’empreses catalanes i tres directors de grups de recerca de la UPC van explicar a més de 30 empresaris les claus de l’èxit de la seva relació de col·laboració en projectes d’R+D+I. La qüestió clau per a la col·laboració va concretar-se en la confiança. La confiança es guanya al llarg de la

relació, però des del tret de sortida cal una actitud mútua de confiança envers els potencials de cadascú, la transparència de tot el procés i la capacitat dels grups de persones d’una i altra part que treballen en el projecte. La segona clau té a veure amb les expectatives i possibilitats dels uns i els altres. A la universitat som tecnològicament excel· lents, però en general tenim problemes per donar resposta a les dinàmiques del dia a dia de l’empresa. En canvi, relacions basades en el desenvolupament de línies innovadores de producte a mitjà termini, amb un risc raonable, són les òptimes per a la col·laboració. Les relacions d’èxit dura-

dores desenvolupen, en general, prototips dels futurs productes comercials de l’empresa a un o dos anys vista. També es va tractar un clàssic: els models de finançament i contracte disponibles actualment, que estableixen el marc de relació universitat-empresa. Dins del nou marc on ens movem, on els préstecs predominaran davant les subvencions, convindria explorar nous models de relació on els intercanvis (tant pel que fa al coneixement com al finançament) vagin encara més enllà. Per exemple, cap al disseny de plans de negoci o explotació conjunta, o cap a la creació d’unitats de treball col·laboratives.

VULL EXPORTAR!

Elements principals que cal conèixer per exportar

L

es empreses exportadores són les que millor estan reaccionant davant la situació de crisi econòmica actual, en tant que estan obrint nous mercats a l’exterior i estan creixent les seves oportunitats. Moltes decideixen apostar per la internacionalització. Com he d’actuar?

Com es diu el meu producte en el comerç exterior? En el comerç exterior cada producte està identificat amb un codi, que va desenvolupar l’Organització Mundial del Comerç i que actualment és acceptat per 153 països. Aquest codi és conegut com Harmonized System Code (HS) i està format per 6 dígits que coincideixen a escala mundial. A Europa es coneix com a codi aranzelari. Aquest codi determinarà totes aquelles barreres d’entrada al país

Marta Torrents i Fenoy Secretària General Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

Com he de pactar amb el meu client? Quines eines tinc? Quan un exportador/

Per garantir el cobrament, de quins mitjans puc disposar? La recomanació

venedor aconsegueix obrir mercat i tenir comandes amb un client d’un tercer país, haurà de pactar amb aquell, l’importador/comprador, qui sufraga els costos i fins a on, així com els riscos associats a aquesta translació de la mercaderia. L’instrument que té al seu abast són els INCOTERMS.Actualment hi ha 11 instruments d’aquest tipus.

per a aquelles operacions que s’inicien per primera vegada amb un país i amb un importador per tenir les màximes garanties per a totes dues parts és fer ús de mitjans de pagament que comportin un intercanvi de documentació com són: la remesa documental i el crèdit documentari. 

I a escala logística, quins són els mitjans de transport que he d’utilitzar? Per al transport internacional es pot fer ús del vaixell, de mitjans per carretera, del ferrocarril o de l’avió. Cadascun d’ells utilitza formes diferents per mesurar la càrrega i es requereix una documentació molt concreta per formalitzar l’entrada de la mercaderia.

I la tributació, quins elements són els que he de tenir en consideració? Un aspecte importantíssim del comerç exterior és que les factures que com a exportador emeti no portaran IVA, aquestes operacions estan exemptes.

Pel que fa a la documentació, què he de fer? Un aspecte essencial de tota operació de comerç exterior és la documentació que ha

d’acompanyar la mercaderia. Per tant, una vegada identificat el codi aranzelari i el país on ha d’arribar aquesta mercaderia, cal que s’analitzi quina documentació és la que es necessita per entrar al país, perquè possiblement ens demanaran certificats complementaris o tràmits consulars, sempre en funció del país i del producte.

I les relacions amb el meu client, les he de formalitzar? Quan parlem de comerç exterior ens trobem que hi ha una diversitat d’ordenaments jurídics que entren en joc, que són diferents les lleis que s’utilitzen, els usos i costums. Resulta imprescindible per a les primeres operacions tenir-les correctament documentades i formalitzades. Així no hi haurà cap mena de dubte del que s’ha pactat.


B30 Setembre del 2012

CANVIAR DE BUTXACA DEL CONSUMIDOR FRANCESC CASTANYER DIRECTOR DE LA REVISTA ‘B30’

L

a La pujada de l'IVA suposarà una frenada del consum, adverteixen els experts. És una reacció primària de qualsevol persona que gestiona un pressupost limitat: "si tinc consciència que tot és més car, refreno l'impuls de compra per evitar que la meva despesa mensual – més o menys constant– es dispari". Segurament, a 1 d'octubre, pocs consumidors podran respondre amb certesa què i quant haurà pujat. És més, molts preus ni tan sols es tocaran, perquè el comerciant o empresari haurà imputat l'increment de l'IVA sobre el seu marge comercial. Però tot i així, indefectiblement,

DAFO DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS... Eduard terrades gerent de teno catering

D. La nostra gran mancança és no poder arribar a tot Espanya pel fet de ser locals. A vegades hi ha limitacions quan surt un servei per a tot l’Estat i no tenim capacitat per atendre’l. A. La pròpia crisi econòmica. Els preus dels menús de les escoles han estat intervinguts per la Generalitat. Hi ha un límit màxim que actualment està congelat. F. La mida de l’empresa ens permet adaptar-nos a cada circumstància i a la demanda del client, que valora que siguem pròxims i no una estructura rígida. O. La sensibilització pel producte de proximitat i ecològic que permet posicionar-se davant la competència. A més, nosaltres ho fem des de sempre. També el fet de tocar diverses àrees facilita el boca-orella.

Manuel quirós director de futur-moto

D. Una debilitat del nostre sector pot ser que el 90% de les empreses distribueixen productes asiàtics, amb uns nivells de qualitat que no responen a les exigències europees i que van en contra

del creixement dels vehicles elèctrics. A. L’amenaça arribarà el dia que les grans marques es decideixin a entrar al nostre territori, però és una amenaça a llarg termini. F. La nostra principal fortalesa és haver tingut l’habilitat i la sort de poder distribuir les grans marques que tenim en exclusiva i que ens han situat com a referència del mercat. O. L’oportunitat que tenim és la de ser líders en la implantacio dels vehicles elèctrics, que és pel que estem treballant, i crec que anem pel bon cami.

desenes de productes i serveis cauran de la llista de la compra mensual d'un consumidor espantat i intimidat. I quins seran els primers a ser eliminats? Doncs aquesta és una decisió molt aleatòria, que depèn de moltes circumstàncies, però no és arriscat afirmar que seran els que formen part de les "coses prescindibles". I –no falla– la majoria de coses prescindibles surten d'una partida molt variable i elàstica del pressupost domèstic: l'oci. És veritat, difícilment cap família deixarà de comprar el material escolar, tot i que sigui més car, perquè d'això en depèn l'educació dels fills i amb l'educació no s'hi juga. Però en canvi és fàcil que aquesta mateixa família decideixi suprimir la quota del gimnàs, l'arròs de diumenge, l'entrada del cine-

ROTONDA

33

ma o (ai!) la subscripció del diari. Davant aquesta decisió espontània dels compradors, de res serveix matenir els preus. Més aviat, el repte per a qualsevol empresari o comerciant és evitar que el seu producte caigui a la butxaca de "coses prescindibles" del consumidor. És a dir, si anar al gimnàs es converteix en fer salut, l'arròs del diumenge serveix per fer família, anar al cinema és fer cultura i llegir el diari és útil per fer negocis, serà més difícil que ningú elimini aquestes despeses a la lleugera. És qüestió que cada companyia reflexioni sobre els nous beneficis que aporten els seus productes. I faci una bona campanya de comunicació per situar-se a la butxaca adequada del consumidor.

twitter 'b30' NOUS TWEETS @ESADECREAPOLIS Esade-Creàpolis

T'agradaria donar una empenta al teu projecte de la mà d'experts, inversors i emprenedors d'èxit? Participa #ProgramaEmpenta

@jordimusoy Jordi Musoy

Que es creï un "banc dolent" significa que els bancs d'ara són bons?

@CambraTerrassa Cambra de Terrassa

Continua la restricció creditícia: "La mitad de las empresas aun sufre para lograr un crédito" via @expansioncom

@Brugarolas Carles Brugarolas

Ref. financera: la sortida d'immobles tòxics de les entitats es compensarà amb accions del banc dolent. De quin valor?

RamOn Escolà President de zeta espacial

D. Crec que el nostre producte no presenta debilitats. Som prou grans per no haver de competir amb els petits del sector i prou petits perquè els grans no entrin a fer-nos la competència. A. L’amenaça arriba dels països asiàtics. Competeixen per preus, i aquí no podem entrar, però, a canvi, nosaltres assegurem una qualitat. Si allà rebaixen els preus és a canvi del producte i de les condicions dels treballadors F. La nostra fortalesa és que no hi ha cap pare que es negui a gastar-se 30 cèntims per una bossa de Peta Zetas. Així tens el nen content i entretingut una estona. O. Com sempre, les oportunitats passen per la innovació. No podem presentar un caramel amb un pal, hem d’oferir alguna cosa més.

@PatronalCecot Patronal Cecot

Barcelona aposta per la cessió d’empreses com una via per activar el creixement econòmic i conservar llocs de treball

@Cerdanyola Cerdanyola

Concentració del divendres negre contra les mesures que afecten la funció pública. Ajuntament de #Cerdanyola

@CGLores Carme García Lores

es dones dominen el 71% de les xarxes socials als Estats Units via @fayerwayer

@montsect Montserrat Capdevila

Fa temps que se'n parla, caldrà estar preparat! "El textil augura el regreso de la producción a España" via @econodigital

SEGUEIX-NOS A @REVISTAB30


34

B30 setembre del 2012

GAS A FONS

Les noves mesures fiscals

l'IVA a la UE Pais

Tipus d'IVA reduït en %

Tipus d'IVA normal en %

Austria

10

20

Bèlgica

6-12

21

Bulgaria

9

20

5-8

15

República Txeca

10

20

Alemania

7

19

Dinamarca

-

25

Espanya

8

18

Estonia

9

20

Chipre

França Finlandia Regne Unit Grècia Hungria Itàlia Irlanda Luxemburg Lituania Letonia

5,5

19,6

9-13

23

5

20

6,5-13

23

5-18

25

10

20

9/13,5

21

6-12

15

5-9

21

12

22

5-7

18

6

19

Portugal

6-13

23

Polonia

5-8

23

Malta Països Baixos

Rumania

5-9

24

6-12

25

Eslovàquia

10

20

Eslovènia

8,5

20

Suècia

l'empresari, davant el repte del nou iva el mes de setembre s'inicia amb la pujada més gran de l'història de l'iva. Els experts fiscals assenyalen que els sectors econòmics més afectats seran el turisme i el cultural. les grans companyies aposten per sortir a l'exterior, mentre que les petits es veuran obligades a pujar els preus de venda dels seus productes. TEXT: DAVID RODRÍGUEZ ///

cedida


B30 setembre del 2012

L

a pujada més gran de l’IVA de la història a Espanya ha generat un fort debat, però algunes afirmacions i conclusions semblen coincidir: els sectors més afectats seran el cultural i turístic, les empreses exportadores resisitiran millor i les mesures fiscals que van entrar en vigor el dia 1 de setembre faran que les famílies consumeixin menys i les empreses obtinguin menys marges comercials. Aquesta realitat es remunta al Reial Decret 20/2012 de 13 de juliol, en què es detallen les mesures fiscals més rellevants i que afecten l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i el de Societats. L’IVA és un tribut indirecte, de forma que afecta tots els agents econòmics per igual. Però aquesta aparent equitat és compartida per les empreses (petites, mitjanes i grans) o per les patronals? “Les mesures del Govern repercutiran d’una manera desigual, afectant especialment aquells sectors orientats al client final”. D’aquest parer és el director financer de GFT per a Espanya i el Brasil, Xavier de Obes. Així, el responsable de la multinacional proveïdora de solucions i serveis de tecnologies de la informació (TI) considera que aquests àmbits productius es veuran obligats a “repercutir la pujada impositiva als preus finals o als marges de benefici”. Encara que tothom patirà, el responsable de GFT afegeix que els serveis culturals, sanitaris, òptics o la rehabilitació d’habitatge ho notaran més perquè l’IVA ha passat d’un 8% reduït a un 21% de tipus general. Per això, qualifica l’increment de “cop més profund del que sembla a primera vista”. Més enllà de l’efectivitat de les mesures, quin impacte assoliran en els reptes pendents de l’economia? Joan Alsina, el soci fundador d’Acceso Corporate, grup especialitzat en la consultoria empresarial, comenta que el teixit productiu té manca de finançament i que “la pujada de l’IVA no permetrà incrementar el circulant”. A més, assenyala que “el consum s’estancarà per l’augment generalitzat de preus”, especialment en el sector cultural. Alsina apunta que des del punt de vista empresarial “la caiguda de beneficis serà obligada pel descens de vendes i la necessitat d’ajustar costos”. Com a punt afegit, precisa que “el pla d’ajustos provoca una manca de confiança en els governants”. Manifesta que existeix una percepció que “els polítics no estan preparats per solucionar els problemes i tan sols obeeixen ordres d’Alemanya.

MENYS COMERÇ I MENYS CONSUM Un dels sectors on colpejarà més l’increment de l’IVA es situa en el comerç. L’associació Comerç Centre va notar un petit augment de les vendes el mes de juliol, moment en què es va anunciar la pujada de l’impost. Tot i que el president de Comerç Centre, Josep Maria Porta, comen-

Pujada de l’IVA de setembre · Alimentació bàsica (pa blanc, llet,fruita i verdura...)

· Aigua · Transport

· Ulleres i lents de contacte

· Llibres i revistes

· Restauració i hosteleria

· Material sanitari

· Alimentació

· Museus

· Medicaments

4% SUPERREDUÏT

@

21% 3 PUNTS

· Serveis bàsics (llum, telèfon, ADSL...) · Material escolar · Moda

IVA

Del 18 al 21 %

· Tabac · Electrodomèstics · Compreses i tampons · Alcohol

· Cotxes

ta que “el ciutadà està espantat per l’IVA i per això ha avançat les seves compres”, creu que a partir del setembre “el consum caurà en picat”. Per Porta, aquesta situació generarà més acomiadaments i reduccions en el poder adquisitiu de les famílies.

EL COST DE LA MESURA Per a les petites i mitjanes empreses, aquest impacte arribarà a l’Índex de Preus al Consum (IPC), que pujarà durant aquest any entre cinc i vuit dècimes, segons augura la Pimec. Amb aquest panorama “les empreses perdrem competitivitat a través dels preus”. En canvi, la patronal valora positivament les rebaixes de les cotitzacions socials perquè “faran augmentar el factor treball i les exportacions”. Per a la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos (ATA), el cost mitjà per treballador amb la pujada de l’IVA, que molts d’ells no assumiran, arribarà als 1.100 euros anuals. Tot i això, el que més preocupa als autònoms és l’increment del recàrrec d’equivalència (percentatge que han de pagar per vendre al consumidor final) que passa del 4% al 5,2% o de l'1 a l'1,4% en el tipus reduït.

10% 2 PUNTS Del 8 al 10 %

21% 13 PUNTS Del 8 al 21 %

· Perruqueries

· Gimnasos

· Cirurgia estètica

· Funeràries

· Flors i plantes

· Dentista

· Cultura (cinema, teatre...)

· TV de pagament

L’OPINIÓ DELS EXPERTS ÉS QUE LES MESURES FISCALS, ESPECIALMENT LES PUJADES IMPOSITIVES, AFECTARAN MÉS ELS SECTORS CULTURALS I TURÍSTICS. LES GRANS EMPRESES APOSTEN PER L’EXPORTACIÓ I PEL MERCAT GLOBAL COM A FÓRMULA PER NO PERJUDICAR ELS SEUS MARGES. ELS COMERCIANTS I ELS AUTÒNOMS INCIDEIXEN EN LA PÈRDUA DEL PODER ADQUISITIU I EN L’INCREMENT DELS COSTOS PER VENDRE UN PRODUCTE AL CONSUMIDOR FINAL

GAS A FONS

35

MÉS INFO LES NOVETATS TRIBUTÀRIES QUE ENTREN EN VIGOR Amb data 1 de setembre, es modifica la tributació de tres impostos: IVA, IRPF i Impost de Societats. Segons una circular tramesa per Pimec als seus socis aquest és el detall dels canvis: 1) El tipus general bàsic de l’IVA passa del 18 al 21%. El reduït del 8 al 10%. El superreduït es queda en el 4%. Passen a tributar al 21% serveis com: material escolar, flors i plantes, entrades per a cine, teatre, música, circ, serveis funeraris, perruqueries o hostaleria. Augmenten els tipus de recàrrec d’equivalència. Increment de les compensacions del règim especial de l’agricultura. 2) A l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), s’elimina la compensació fiscal per l’adquisició d’habitatge habitual. El percentatge de retencions per rendiments de treball dels àmbits professionals passa del 15 al 21%. Així mateix, les retencions per impartir cursos, conferències, col· loquis o seminaris pugen del 15 al 21%. Aquesta mesura ja es va aplicar fa uns mesos als rendiments de compte aliè, en les nòmines d’assalariats i funcionaris. El Govern garanteix que aquest canvi serà temporal. Així, assenyala que a partir de l’1 de gener de 2014 la retenció de l’IRPF per rendiments d’activitats professionals se situarà al 19%. En aquest mateix tribut, s’incrementen les deduccions del Fons de Comerç per a les persones físiques que tributen pel règim fiscal d’empreses de dimensió reduïda, que passa de l’1 al 5%. 3) En l’Impost sobre les Societats, s’aplicarà una limitació a la compensació de pèrdues i la deducció fiscal del Fons de Comerç. En els pagaments fraccionats, es modifiquen els tipus impositius i les bases imposables a entitats amb una xifra de negoci superior als 6.010.121,04 euros. En les empreses amb beneficis de fins a 10 milions d’euros, el tipus serà el 21%. En els casos d’entre 10 i 20 milions, el percentatge serà el 23, entre 20 i 60 milions un 26 i en quantitats superiors a 60 milions serà un 29%. Mentrestant, a les empreses que no formin part d’un grup també se les permet un límit de la deducció de les despeses financeres. L’última mesura és l’imposició d’un gravamen especial sobre els dividends i rendes de font estrangera derivats de la transformació de valors representatius de fons propis d’entitats no residents. La taxa sobre aquestes operacions se situarà al 10%.


36

GAS A FONS

B30 setembre del 2012

Les noves mesures fiscals

COM AFECTARAN LES MESURES FISCALS A LES EMPRESES? Encara que el Govern parla d’un pla d’ajust fiscal per reduir el dèficit amb efectes proporcionals, els representants empresarials afirmen que es notarà més a les petites companyies i als sectors culturals. MARIÀ GALÍ

President de la Cambra de Terrassa

DAVID GARROFÉ

Secretari general de la Cecot

ANTONI M. BRUNET

JOAN MARIA GIMENO

President de la Cambra de Sabadell

President Comissió Fiscal de Pimec

“El pla d’ajust s’hauria d’haver fet abans i així els efectes no serien tan dràstics, ja que ara alentiran l’economia productiva i perjudicaran el consum“

“En la lluita contra el frau fiscal, el Govern ha decidit anar a caçar al zoològic, en comptes d’anar a fer-ho a la selva, on resulta més productiu“

“Es tracta d’un mecanisme que només portarà recessió i atur, encara que beneficiarà les empreses orientades als mercats exteriors“

“Hi ha un càstig als recursos financers de les pimes i es fomenta el frau en obrir la porta a tornar a fer les operacions sense incloure l’IVA“

L

L

E

E

es mesures d’ajust no deixen de ser pel president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí, “unes recomanacions d’organismes internacionals, com la UE i l'FMI, que estan exercint un grau important de tutela econòmica”. Així, considera que aquest paquet presentat pel Govern “no serà útil per reactivar l’economia productiva”. Galí comenta que els canvis en l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats “s’haurien d’haver fet abans perquè ara no resultin tan dràstics”. Respecte al primer, assenyala que una pujada ara “perjudica el consum i alenteix l’activitat econòmica”. Una de les figures que queden més castigades amb aquestes iniciatives, segons Galí, és l’emprenedor. “Simplement haurà d’assumir més riscos i dificultats”, afegeix. Dintre de la sotragada generalitzada que patirà l’economia, el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, destaca que “els sectors més afectats seran els que han passat de tenir un IVA reduït a un general”. Així, enumera les activitats culturals i el turisme. D’aquest últim, recorda que “els bars, restaurants i altres establiments es veuran obligats a assumir els costos dels increments o si no no tindran més remei que apujar els preus dels menús o les tapes. Aquesta estratègia la podran suportar millor les grans empreses, ja que tenen més marge de maniobra”. El teixit productiu, segons Galí, es veu impulsat per les circumstàncies a “millorar el processos de gestió i abaixar els costos per ser competitius”.

a política fiscal no tindrà efectes importants a curt termini. Aquesta és la idea bàsica que defensa el secretari general de la Cecot, David Garrofé. Així, afegeix que “els efectes no seran gens positius”. En el cas de l’IVA, “es produirà una baixada del mercat interior i un descens del consum. A més, l’increment d’aquest impost indirecte “portarà menys ingressos per a les empreses, encariments de productes i menys demanda”. L’únic avantatge competitiu per a l’economia recau en el fet que “augmenta les exportacions i desincentiva les importacions”. En relació amb els sectors productius, Garrofé comenta que les mesures seran positives “per als fabricants de maquinària que venen a la Xina”. Mentrestant, seran nefastes per a “les companyies que ofereixen serveis a les persones, comerç o restauració”. Garrofé aplaudeix la baixada de les cotitzacions, “ja que es tracta d’una reclamació que fem des de fa 20 anys que serveix per fer més competitiva l’economia”. Per aconseguir que el pla d’ajust per reduir el dèficit sigui més efectiu, el secretari general de Cecot demana “una revisió de la gestió integral de l’economia i mesures per afavorir la competitivitat que es troba en un greuge comparatiu respecte a altres països”. El repte pendent, conclou, es troba “en la lluita contra el frau fiscal: el Govern ha decidit caçar en un zoològic en comptes de fer-ho a la selva, on resulta més productiu per obtenir més diners no declarats”.

l mecanisme aprovat pel Govern, de moment, “només portarà més recessió”, assegura el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Antoni Maria Brunet. Encara que explica que la recerca de l’equilibri fiscal i la reducció del dèficit serveixen per “donar confiança i reactiva el crèdit, hi ha una primera etapa, en què el consum baixa, el PIB decreix i l’atur continuarà en augment. Brunet detalla una sèrie d’àmbits econòmics que de seguida patiran els efectes d’aquestes mesures: la distribució alimentària i comercial i els serveis empresarials. Brunet augura que “el consum intern es desplomarà a curt termini i en canvi el sector exterior o el turisme, de moment es veuran beneficiats, tot i que més endavant també podrien patir”. Igual que la resta de representants empresarials, el president de la Cambra de Comerç de Sabadell preveu que “les grans companyies, per la seva aposta per la diversificació i els mercats exteriors, superaran millor les dificultats. En canvi, alerta sobre “la debilitat financera de les pimes” que les fa més vulnerables. Un dels remeis que aconsella per afrontar els efectes negatius de les mesures fiscals i els increments impositius es centra a “oferir productes amb un alt valor afegit al mercat i establir els mecanismes per sortir a l’exterior”. Dintre d’aquesta llista d’efectes negatius, Brunet només salva l’exportació de serveis i mercaderies com a sector productiu que encapçalarà la recuperació econòmica.

l president de la Comissió Econòmica i Financera de la Pimec, Joan Maria Gimeno, creu que “la falta de finançament i de crèdit han estat algunes de les raons que han portat a la crisi”. Per això, defineix com “una bona mesura la rebaixa de les cotitzacions socials, acompanyada de la pujada de l’IVA”. Respecte a l’increment de l'IRPF, matisa que “deixa a les empreses sense capacitat d’absorció”. Un dels serveis on l’augment tindrà un impacte més directe i immediat serà “el petit comerç i les companyies que ofereixen serveis regulats, com la llum, l’aigua o el gas”. Altres àmbits que segons Gimeno veuran reduït el seu marge de benefici pels canvis impositius són “el turisme, la sanitat o l’ensenyament”. A banda dels aspectes positius, el president de la Comissió Fiscal de la patronal de les pimes rebutja part del pla d’ajust perquè “ofega i castiga els recursos financers de les petites i mitjanes empreses”. Per tot plegat, Gimeno pensa que “les mesures fomentaran el frau en obrir la porta una altra vegada a les operacions sense incloure l’IVA a la factura”. Com a reformes pendents, demana una llei de l’emprenedor, que “porta massa temps en els calaixos”, i una sèrie de lleis o normatives que “rebaixin els costos administratius de les firmes, a més d’un descens en les cotitzacions socials”. Una demanda encara pendent, rememora Gimeno, és que “les pimes puguin declarar l’IVA una vegada ja l’han cobrat de la factura que han emès.


B30 setembre del 2012

GAS A FONS

37

Gonzalo Bernardos i Domínguez /// Professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB)

S

embla que el professor Gonzalo Bernardos vol rebatre les teories de les patronals que defensen la pujada impositiva com a mal menor per a una economia debilitada. Insisteix que “l’efecte sobre els marges de beneficis de les empreses o sobre el consum de les famílies serà molt més acusat que l’impacte positiu en les magnituds macroeconòmiques”.

Creu que funcionaran les mesures fiscals del Govern? En l’increment de l’IVA, la pujada més habitual és d’un 3%. Amb aquestes xifres, l’efecte sobre l’IPC o sobre el PIB és pràcticament imperceptible. Com a molt, els preus s’encariran un 0,7%. Això sí, el pla d’ajust portarà una reducció de la despesa familiar, una retallada dels marges comercials i una pressió de les companyies envers els seus proveïdors, que rebran l’increment dels preus en comptes dels clients finals.

L’efecte i l’impacte serà igual a l’empresa o a les famílies? Indubtablement, el cop més fort el rebrà la butxaca familiar. L'efecte més immediat el trobarem als processos de consum de les famílies. En el cas del teixit productiu, és com si es posessin bastons a les rodes per fomentar la creació d’empreses. En canvi, es produirà una dinàmica perversa: el Govern vol recaptar més, però amb les mesures s’incrementarà l’economia submergida. Tornarem a sentir moltes vegades la frase: "em pot fer la factura sense l’IVA, sisplau?".

Quins sectors patiran més els canvis en la política impositiva i fiscal?

L’impacte de les mesures d’ajust sobre l’economia serà imperceptible, segons explica el professor de Teoria Econòmica, Gonzalo Bernardos. Vaticina menys consum i una pujada de preus d’un 0,7%. TEXTE: DAVID RODRÍGUEZ /// FOTOS: CEDIDA

"A partir d'ara, la gent tornarà a demanar les factures sense que li incloguin l'IVA"

En produir-se una tensió sobre els impostos indirectes, es tracta d’una estratègia regressiva, de forma que es perjudica les persones que menys tenen. Una pujada de l’IVA sempre castiga els més pobres. Respecte als àmbits productius, el cop més dur el reben els sectors culturals i els de la imatge personal, on el tipus impositiu ha passat del 8 al 21%. A l’altre cantó, el tipus impositiu superreduït, que s’aplica sobre els productes i aliments bàsics, es manté invariable al 4%. Per això, considero que les conseqüències en l’economia de les grans xifres no es notaran gaire.

Els petits empresaris conclouen que és un cop mortal. Hi està d’acord? Evidentment no és el mateix com ho pot afrontar una gran empresa i una pime. Les companyies amb una mida important operen en altres mercats i no centren la seva activitat en la demanda interna. Així no es veuen tan perjudicades per la caiguda de vendes a Espanya. Cal recordar que el descens de negoci a l’Estat espanyol és dels més elevats de la Unió Europea. E És clar que només les grans firmes poden plantejar-se el fet de sortir a l’exterior amb garanties per a la seva estructura.

Els sectors que més patiran la pujada de l’IVA seran els culturals i els de la imatge personal, on el tipus reduït passa del 4 al 21%. L’empresa ha de ser capaç de no incrementar els preus tot i la major càrrega fiscal per mantenir els seus clients.

Quina situació ha d’adoptar l’empresari davant d'aquesta realitat? El repte més important que té davant és mantenir la clientela. Una estratègia comercial ha de ser no apujar els preus dels productes que comercialitza malgrat la pujada dels impostos. Encara que no ho sembli, té molt més a perdre incrementant el valors de venda que deixant-los igual. De totes maneres, aquest increment no se l’ha de quedar l’empresa. La companyia ha de tenir l'habilitat de pressionar els proveïdors per repercutir l’augment en altres agents.

I qui no tingui capacitat per repercutir la pujada, de quin mecanisme disposa? En aquest plantejament queden poques alternatives. Els autònoms, per exemple, seran un del col·lectius que pitjor ho passaran. Ens trobem amb un nou panorama, en el qual Hisenda recaptarà més, ja que pagarem un 21% d’IVA quan abans abonàvem un 18. A l’hora d’emetre una factura, la deducció de l’IRPF és sis punts superior, passa del 15 al 21%. En definitiva, hauran d’avançar més diners, però a la vegada cobraran menys per cada factura. Això perpetuarà els problemes de liquiditat dels treballadors per compte propi.

Com afectarà el nou escenari en el sector immobiliari ? Resulta evident que la pujada de l’IVA repercuteix directament sobre el volum de les vendes i desanima els possibles compradors. Així que no és la mesura més adient. Com tampoc ho és suprimir la desgravació fiscal per a les persones que adquireixen un habitatge. No penso que sigui una política molt intel·ligent. Des de la meva perspectiva, alguns punts que afavoririen el mercat immobiliari són: garantir als compradors el pagament d’un interès màxim del 2,5%, un aval del 30% a qualsevol préstec concedit per una entitat financera o la desgravació a l’adquisició d’un segon habitatge, sempre que aquest es destini al mercat de lloguer. Aquestes opcions serien millors que l’increment de l’IVA, que afecta a la compra directa.


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 Setembre del 2012

ESADE /// SANT CUGAT

uab /// bellaterra

Estudiants d’Esade aprenen del model econòmic d’Israel Van poder visitar la 'start-up nation', un viver d’empreses de Tel Aviv on cada dia neixen dues companyies, i que acull 4.000 petites firmes tecnològiques

U

què els seus propis directius els expliquessin el seu desenvolupament, experiències i creixement.

n grup de 23 MBA d’Esade han visitat Israel en un viatge organitzat pels mateixos estudiants i un grup d’alumnes d’Esade Israel, amb l’objectiu d’aprendre del model econòmic i empresarial d’aquest país, però també per conèixer el seu marc polític i cultural. I és que, per aquests MBA Israel és un país del qual es pot aprendre, sobretot del seu model econòmic, basat en l’emprenedoria. La coneguda com start-up nation, on neixen dues empreses cada dia, disposa d'unes 4.000 start-ups, la seva despesa en R+D+I (un 4,9% del PIB) és de les més elevades del món, el seu creixement econòmic és del 3% i la seva taxa d’atur, del 5%. Durant el viatge, els estudiants d’Esade van tenir l’oportunitat de conèixer les claus d’aquest model directament de diverses empreses, que els van obrir les portes per-

Entre les empreses visitades, destaquen el grup d’inversió i capital de risc Viola Group i JVP, que van poder explicar-los de primera mà el fenomen de l’emprenedoria a Israel i l’estructura empresarial i dinàmica del finançament privat amb què poden explicar les start-ups israelianes. D’altra banda, els MBA van visitar també Better Plau, una empresa de vehicles elèctrics on els van explicar la seva aposta per reduir el consum de petroli, en un país en què aquest aspecte, a més de tenir un valor mediambiental, també té la seva importància geopolítica. Els estudiants van assistir a classes sobre l’economia d’Israel i van tenir l’oportunitat de fer visites culturals a Jerusalem. Una vintena d’estudiants van fer la visita

/// ESADE

esdi /// sabadell

/// REDACCIÓ

uab /// bellaterra

Sabadell destaca en una anàlisi dels webs municipals

E

l Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB ha elaborat un informe sobre la informació que ofereixen els webs municipals de les capitals de comarca de Catalunya. L’estudi conclou que la informació facilitada perquè els ciutadans segueixin l’acció dels seus representants als ajuntaments és en general insuficient. Alhora, es valoren positivament les eines ofertes per a la participació ciutadana i es destaca els processos de millora de diversos portals municipals. Dels 42 webs municipals que han estat analitzats a l’Informe sobre les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública als municipis catalans que són capitals de comarca, 18 han merescut una puntuació de més del 50% d’indicadors positius. Amb un 100% d’aprovació, l’Ajuntament de Sabadell encapçala la llista i el segueixen els de Barcelona (80%), Terrassa (78%), Vilafranca del Penedès i Vic (tots dos amb un 73%). L’informe fa notar també que les diferències geogràfiques i demogràfiques condicionen els recursos disponibles, tot i no ser /// REDACCIÓ l’únic factor determinant.

uab /// bellaterra

Dos alumnes dissenyen el cartell de la Festa Major

Aplicació per conèixer ràpid la talla d’un usuari

Deu anys del web interuniversitari Patatabrava.com

E

I

E

Verisize és una eina d’ús senzill i d’alta precisió. L’usuari únicament ha d’introduir la seva alçada, pes i edat i escollir la seva complexió entre sis possibles perfils que el sistema li proporciona, sense necessitat de prendre’s les mides cada vegada ni utilitzar complexes guies de mesura de talla. L’aplicació processa la informació i indica la talla exacta per a la peça i marca seleccionada. Aquesta eina està disponible i es pot provar a www.verisize.com.

Segons han informat els seus responsables a Europa Press, el web, que està present en totes les universitats espanyoles i actualment compta amb més de 420.000 usuaris registrats, plantejarà nous serveis a la seva comunitat, com la possibilitat d’organitzar les anotacions, crear treballs en grup i gestionar avisos de classe. Patatabrava.com és una xarxa social universitària fundada l’any 2002 per Oriol Solé, Andreu Caritg i Felip Gordillo, actualment gestionada per l’empresa Patatabrava SL. El web va néixer a la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per al seu desenvolupament, els investigadors han estudiat les característiques de més de 50.000 persones amb les quals ha estat possible el modelatge estadístic del /// REDACCIÓ cos humà.

A més, la nova versió disposarà de sincronització amb plataformes com Google Docs, Google Calendar, Facebook i Dropbox, ja que, asseguren, és una “demanda dels /// REDACCIÓ usuaris”.

ls alumnes de 3r curs de l’itinerari de Disseny Gràfic de l’Escola Superior de Disseny ESDi, Marc Valls i Marc Álvarez, han estat els encarregats de dissenyar el cartell de la Festa Major de Sabadell 2012. El cartell es va presentar a la Casa Duran de Sabadell, on l’Ajuntament de la ciutat l’ha donat a conèixer, conjuntament amb el programa de festes. La col·laboració s’ha pogut fer gràcies a un conveni entre totes dues entitats. “Es tracta d’una aquarel·la que fa referència de manera metafòrica als focs artificials, molt conceptual, fàcil de reconèixer des de lluny, amb molta llum i amb una tipografia molt neta”, ha afirmat Marc Álvarez. En aquest sentit, ha indicat l’interès per “arribar a tots els públics d’una manera molt clara”. Tanmateix, Álvarez ha incidit en el fet que es tracta “d’una idea molt innovadora la que hem volgut aplicar, que es distancia una mica de la il·lustració, que era el que dominava darrerament als cartells de Festa Major”, ha explicat, tot agraint als professors d’ESDi “les opinions constructives per millorar el resultat final”.

nvestigadors del Centre de Visió per Computador (CVC) han desenvolupat Verisize, una aplicació que, a partir d’una base de dades de 50.000 persones, permet saber de forma fàcil i ràpida la talla d’un usuari per a qualsevol marca que es vengui en botigues de roba a Internet. Per comercialitzar-la, el CVC i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat l’spin-off Cloud Sizing Services.

Marc Valls i Marc Álvarez, amb el cartell

/// A.S.

A l’acte de presentació, el tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones, Juan Carlos Sánchez, va destacar la “força i l’esperit de superació, d’aixecar la mirada i, a la vegada, de festa”, que transmet el cartell. I, d’altra banda, el director adjunt de la Fundit, Ignasi González, va voler deixar clar el “compromís amb la ciutat de Sabadell de l’ESDi des de fa 2 3 anys” i la voluntat d’”apostar pel talent i donar oportunitats als joves, que són el futur ha manifestat... /// REDACCIÓ

l web interuniversitari Patatabrava. com compleix deu anys d’existència, després del seu llançament per part de tres estudiants de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ho vol celebrar amb una versió renovada a partir de setembre.


40

ÀREA DE DESCANS

B30 Setembre del 2012

ÀREA DE DESCANS Geopolítica /// 'China ¿Dragón o parásito?' El vídeo en què Julián Pavón descriu el que suposarà el lideratge de la Xina ha estatun fenòmen que el professor amplia en aquest llibre

El nou model que arriba d’Orient

L’

arribada de la Xina com a nova potència mundial ja és una realitat que tots els economistes coincideixen a advertir que es concretarà en un futur proper. Les seves xifres de creixement són definitives: després d’uns anys vorejant un creixement anual del 10% del seu PIB, el 2011 es va situar per sobre del 9%, i per aquest 2012 el Deutsche Bank espera que creixi un 8,3%. El país no només ha crescut, sinó que l’apertura política també ha comportat una expansió dels seus negocis. Des de comerços fins a indústries que van començar fent-se un forat a les ciutats industrials occidentals, i que avui ja ocupen grans terrenys. Però, què coneixem d’aquesta nova potència? Configurarà una nova forma de treball en el futur? Com s’hauran

d’adaptar les empreses i els treballadors a les seves exigències? Poques persones podrien analitzar millor el tema que el catedràtic d’Economia de CEPADE, Julián Pavón. Un vídeo de gairebé 4 minuts que explica les claus de la Xina com a superpotència es va convertir en un fenomen, amb gairebé 2 milions de visites, i ara amplia la seva explicació en el llibre China ¿Dragón o parásito?, que ja va per la segona edició després d’acabar la primera en la seva primera setmana al mercat. La primera pregunta a respondre és la que planteja el mateix llibre. Drac o paràsit? “La Xina aplica un model parasitari d’expansió econòmica: creen empreses xineses, donen treball a xinesos, per vendre productes xinesos, fabricats per xinesos a la Xina, i els ingressos que obtenen a través dels consumidors del país on hi ha l’empresa van a parar a bancs

Pavón defineix el sistema d’expansió econòmica xinès com de “parasitari”

xinesos que porten aquests diners a la Xina”, explica Pavón al seu vídeo i al llibre. Amb aquesta fórmula no només es beneficien les empreses, sinó que també creix sense parar la reserva de divises de l’estat. Segons Pavón, el gegant asiàtic disposa de 3 bilions de dòlars en divises, suficient per expandir el seu poder a l’exterior. De fet, el catedràtic explica que la Xina ja s’ha apoderat de les empreses de l’Amèrica Llatina i de l’Àfrica que controlen les matèries primeres estratègiques.

EFECTE CONTAGI I com està reaccionant el món a l’arribada de la nova potència? Pavón creu que qui marca el pas és el país dóna el relleu, Estats Units. “En el discurs sobre l’estat de la nació, Obama va plantejar com a objectiu la reindustrialització dels Estats Units, emfatitzant la importància de produir a Amèrica, substitu-


B30 Setembre del 2012

1 /// Shangai és la ciutat més poblada de la Xina i una de les més poblades del món

2 /// Julián pavón autor del llibre /// CEDIDA

ÀREA DE DESCANS

41

les companyies és adaptar-se als nous temps que ja han arribat. El model parasitari descrit per Pavón comporta enormes amenaces per a les empreses occidentals, però el catedràtic considera que hi ha marge per sobreviure, ja sigui competint per preu o pels “intangibles”. La primera via sol ser descartada, pels baixos costos de fabricació que assumeixen les empreses xineses, però Pavón no la descarta. “S’ha de tenir present que els estalvis de despeses no són només laborals, sinó que també es pot millorar en l’eficiència dels processos productius. Les despeses laborals estan sobre el 20%, de manera que queda un 80% per intentar reduir despeses sense tocar els llocs de treball”.

Pavón considera que es pot ser competitius per intangibles, però també per preus Per exemplificar-ho, Pavón parla del cas de Swatch, que els anys 70 va combatre la pujança dels rellotges japonesos, molt més econòmics, dissenyant un producte amb només 51 components, pels 90 de models anteriors, i mantenint els estàndards de qualitat.

1 /// int el "made in China" pel "made in USA", tenint en compte que el 20% dels articles que es consumeixen als Estats Units provenen de la Xina”, explica Pavón. El que falta aclarir ara és com s’aconsegueix aquesta reconversió, un dels reptes que haurà d’afrontar Obama en cas d’encadenar una segona legislatura. Els Estats Units aposten pel reforç de la marca, però falta saber què farà Europa. I Pavón creu que el vell continent encara té un pas pendent abans de pensar en la seva posició com a potència mundial. “En la situació actual estem condemnats a la irrellevància” conclou contundent. I l’explicació està en les xifres. El Brasil té vuit milions de quilòmetres quadrats i 200 milions d’habitants, l'Índia tres milions de quilòmetres quadrats i 1.200 milions de persones, els Estats Units 10 milions de quilòmetres quadrats i 300

2///

Obama ja està revalorant el 'made in USA', mentre que Europa haurà d’encaminar-se a la unificació real

milions d’habitants, i la Xina 10 milions de quilòmetres quadrats i 1.300 milions d’habitants. En contrast, a Europa existeixen “27 veus de 27 països que parlen alhora amb discursos diferents i sense escoltar-se els uns als altres”. Pavón recorre a les paraules del president de Geox, Mario Moretti, en una entrevista per a Cinco Días en què va reclamar la construcció d’una “Europa real, amb un president escollit pel poble i una única constitució, com als Estats Units. El camí correcte davant la mundialització és una Europa molt forta que pugui garantir als europeus una vida segura en el treball, l’educació i la sanitat”.

UN REPTE PER A LES EMPRESES Els processos polítics tenen el seu ritme i, en la major part dels casos, queden al marge de la capacitat d’acció dels empresaris. Però el que ja poden fer

L’altra via per ser competitius, i també explotada per Swatch en el seu moment, són els denominats intangibles, que Pavón ha resumit en 10 factors: marca,qualitat, disseny, tecnologies de procés, servei de postvenda, internacionalització, innovació de producte, emprenedoria interna i externa, canals de distribució i excel·lència en la gestió. “Molts d’aquests aspectes es troben, almenys de moment, fora de les possibilitats d’alguns dels més importants països emergents que basen la seva estratègia en els preus”, recorda. /// VICTOR SOLVAS

Llibre TÍTOL: China ¿Dragón o parásito? AUTOR: Julián Pavón EDITORIAL: Plataforma Editorial PREU: 17 € PÀGINES:: 169


42

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Setembre del 2012

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona /// Ramon Escolà Tan simple com una llaminadura que explosiona a la boca. Una experiència viscuda per milers de joves arreu del món PER: bÀrbara padilla

“Cap pare nega un Peta Zetas al seu fill ”

A

en Ramon Escolà no li van caler referents familiars per fer la seva pròpia empresa. Només, les ganes d’investigar i tirar endavant un projecte que considerés seu i que el fes sentir viu. Aquest projecte és Zeta Espacial, amb els famosíssims Peta Zetas com a producte estrella, amb tant èxit que ha passat a ser la llaminadura de tres generacions arreu del món. Els orígens són simples, i vinculats amb les seves arrels agrícoles. “La meva família és de Lleida, i els meus pares van ser dels primers a treballar la fruita a la província; quan ets allà, ajudant després de les classes i a l’estiu, saps que allò és el que no vols”. Escolà valora la comoditat de treballar en una empresa, en contrast amb les condicions del camp que tan bé coneix, però adverteix que l’èxit no arriba sense una combinació d'“il·lusió, sort i innovació”. L’empresari va trobar el seu producte fa tres dècades, en estreta col·laboració amb el referent de la comunicació, Antonio Asensio. “Els dos teníem filles, i vam buscar un producte dirigit als més petits. Sóc químic de formació, i durant un any i mig vam estar desenvolupant el Peta Zetas i provant-lo amb les nostres filles i els seus companys de classe”. Encara avui, les proves amb els més petits és la millor garantia d’èxit per als nous productes. “Quan proves un producte amb un nen pots estar segur que et dirà la veritat, mentre que un adult intentarà quedar bé i no ferir sensibilitats”. I el treball amb els seus clients potencials és clau, ja que l’empresa no deixa de treure nous productes pensant en els reclams del públic més exigent. “Si demà traiem un caramel amb

De bill clinton a mariah carey La popularitat dels Peta Zetas als Estats Units, on es coneixen com a Pop Rocks, ha portat a situacions curioses i que li han valgut una bona publicitat a la marca. La més coneguda, segurament, és la protagonitzada per l’expresident Bill Clinton, que va reconèixer que en la seva infància i fins a la universitat va ser un gran consumidor de l’explosiva llaminadura. Igual de curiosa és la història de Mariah Carey, a qui li van amagar l’anell de compromís en una bossa de Pop Rocks. Però Escolà no es sorprèn per aquest tipus de situacions. “El producte és tan popular que és normal que es donin aquestes situacions”. De fet, assegura haver viscut anècdotes de tot tipus. “Com la dels clients de Mongòlia que ens van demanar una comanda amb el contenidor inclòs; després el reciclaven per fer-ne cases”, explica. Aquesta normalitat per afrontar situacions inversemblants també és mostra de l’èxit.

un pal els nens el rebutjaran, sempre has d’aportar alguna cosa més, perquè saben molt bé en què gastar-se els calers que tenen”, conclou Escolà. L’empresari, però, reconeix que les necessitats dels nens estan canviant i que han entrat en competència amb productes molt competitius. “Avui, molts nens es gasten la seva paga en targetes telefòniques o jocs de consola, però seguim estant presents en les festes d’aniversari; els Peta Zetas són una experiència per compartir!”. Més enllà de l’especificitat del producte i de l’adaptació a les necessitats dels consumidors, Escolà creu que el gran èxit de l’empresa ha estat trobar un nínxol de mercat al qual les petites empreses no poden arribar i a les grans companyies no els surt a compte invertir. Així han arribat oportunitats d’interacció amb multinacionals, que prefereixen encarregar Peta Zetas a crear-los. “Hi ha postres, iogurts, i quantitat de productes amb Peta Zetas”, assegura. IL·LUSIÓ I ANGLÈS. I al marge d’estratègies corporatives, Ramon Escolà adjudica l’èxit de l’empresa al seu equip de treball. Ell mateix es defineix com un empresari “amb il·lusió i amb capacitat per transmetre-la”, i això és precisament el que busca en els seus equips: “il·lusió i anglès!”. Imprescindible saber anglès per treballar a Zeta Espacial, amb una presència molt important als Estats Units. “Allà només hi pots entrar amb un anglès perfecte”. D’altra banda, també exigeix “ganes de treballar”. I malgrat que això pot semblar una obvietat, Escolà explica que no sempre ho és. “Ens hem trobat amb més d’un treballador que fa els seus comptes per tal d’aprofitar al màxim l’atur i veure si li compensa treballar; això és inconcebible a altres països”, recorda criticant la cultura subsidiària que creu que es manté al país. La vida d’Escolà està fortament lligada a Zeta Espacial. Ell mateix considera “un mal dels empresaris” la necessitat d’estar sempre pensant en el negoci. Tot i això considera que, “si es troba un treball que t’agrada no tornes a treballar mai més”. Però, com hem d’imaginar Ramon Escolà fora de l’empresa? Ell mateix explica com, fins que la seva dona va morir, sempre es reservava l’hora de l’esmorzar per estar amb ella. Ara fa tres anys que juga al golf i dedica una tarda a la setmana a fer joieria, la seva nova passió. “És un treball molt manual, on fabriques un producte amb les teves mans”. Nascut per crear, llaminadures o el que tingui entre mans.


Habitatges & Platja Des de

70.000 €*

Vacances per a tota la vida al millor preu TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

Pàrquings i trasters disponibles

Acabats excel·lents

TARRAGONA

A pocs minuts de la platja

A 3 minuts de la platja

LES CASES D’ALCANAR Hernán Cortés / Callao, s/n Habitatges de diverses tipologies. A pocs metres del passeig marítim de la població.

CALAFELL Gegants Pere i Carme, 4-6 Habitatges totalment exteriors de 2, 3 i 4 dormitoris amb àmplies terrasses en un edifici residencial.

MONTBRIÓ DEL CAMP Onze de Setembre/Sant Pere Cases adossades de 3 i 4 habitacions amb jardí privat, piscina i zona enjardinada.

TORREDEMBARRA Josep Pujol, 19-21 Habitatges de 3 dormitoris i 2 banys. Piscina, pista poliesportiva i parc infantil. Cuina equipada.

Preu des de: 70.000 €*

Preu des de: 150.000 €*

Preu des de: 193.000 €*

Preu des de: 206.187 €*

Preu abans: 94.990 €

Preu abans: 206.300 € GIRONA

TARRAGONA

A 800 m del port i de les platges

Preu abans: 299.993 € ALACANT

Qualitats excel·lents

BALEARS

A les faldilles del Mascarat

A escassos metres del mar

ALTAFULLA Camí Vinya Gran, 7-10 Habitatges de 3 dormitoris. Zona enjardinada amb piscines. Cuina totalment equipada.

L’ESTARTIT Passatge Falset, 2-12 Cases adossades de 2 dormitoris i 1 bany, amb zona verda i piscina. Envoltades de zones de bosc.

ALTEA Babor, 5 Habitatges exclusius. Vistes magnífiques sobre el port esportiu Campomanes.

CALA MILLOR-SON SERVERA Sol Naixent / Carrer E, s/n Habitatges de 2 i 3 dormitoris. Acabats de primera qualitat i una distribució moderna i funcional.

Preu des de: 184.000 €*

Preu des de: 195.000 €*

Preu des de: 115.000 €*

Preu des de: 158.000 €*

Preu abans: 298.911 €

Preu abans: 250.000 €

Preu abans: 225.000 €

Preu abans: 205.911 €

9.000 € DE DESCOMPTE

SI RESERVES ABANS DEL 30 DE SETEMBRE

FINS AL

100%

DE FINANÇAMENT

* Impostos no inclosos. 9.000 € de descompte no acumulable amb altres ofertes.

902 333 131 • descuentosviviendasplaya.com


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Setembre del 2012

Fran de la Torre Director Consultoria Estratègica i Finançament

Llibres EL PEQUEÑO LIBRO DE LAS GRANDES DECISIONES MIKAEL KROGERUS I ROMAN TSCHÄPPELER Un best-seller a escala europea entre els llibres empresarials, amb més de 200.00 unitats venudes. El llibre dóna consells per a la resolució amb èxit de qüestions complexes de la forma més senzilla. S’inclouen cinquanta models de presa de decisions coneguts, descrits de forma breu i acompanyats per un gràfic il·lustratiu. La intenció és aportar solucions que simplifiquin els problemes i guiar el lector en la direcció adequada a l’hora de prendre decisions. Adequat per als indecisos. /// PLANETA DE LIBROS

Com finançar l'empresa familiar?

E

n aquests darrers anys l'empresa familiar s'ha convertit en la gran esperança per poder mantenir el nostre teixit empresarial. Més del 80% de les empreses del nostre país són familiars i en gairebé la meitat conviuen dues i tres generacions d'una mateixa família. La clau de la continuïtat la trobem en el fet que no només són activitats amb ànim de lucre, sinó que la gran majoria són projectes de vida que se succeeixen de generació en generació. Com tota activitat empresarial, la restricció del crèdit no ha passat desapercebuda. L'accés al finançament presenta grans dificultats, encara que amb un clar factor diferencial. Al contrari del que passa en altres modalitats d'empresa, en l'empresa familiar la propietat sol tenir una vinculació amb el negoci més enllà d’una simple relació econòmica, és a dir, el fet que

Més del 80% de les empreses del nostre país són familiars de dues i tres generacions

MÁS SOBRE TI

¿QUÉ TE DETIENE?

SARA DOBARRO

ROBERT KELSEY

Aquest llibre busca trobar un equilibri entre la qualitat de vida personal i professional mitjançant la comunicació en tres àmbits: la intrapersonal, la interpersonal i la no verbal. Dobarro aporta exemples. /// LID EMPRESARIAL

El text planteja al lector quins són els motius interns que impedeixen el desenvolupament ple del seu potencial. L’autor considera que, en moltes ocasions, és la por del fracàs, que es pot gestionar. /// EMPRESA ACTIVA

WEBS

hi hagi una família vinculada podria generar una sensació de continuïtat que les entitats financeres valoren favorablement. Ara bé, que una família estigui vinculada al negoci no és cap garantia si la gestió no està professionalitzada. En aquests darrers exercicis l'empresa familiar s'ha convertit en refugi de persones de l’entorn de la família i en alguns casos no s'han valorat prou la formació o les aptituds que aquests familiars han de complir per ocupar un lloc determinat en l'empresa. Com a resultat de la nostra experiència en centenars de casos d'empreses familiars d'èxit, l’accés al finançament s'ha aconseguit majoritàriament quan l’equip gestor o directiu ha tingut el perfil i la formació que requereixen. En aquests casos, la vinculació familiar queda en un segon terme, a diferència de la vinculació en la propietat de l'empresa, que durant les generacions successives haurà de recaure en les persones adequades.

Francesc Quer Psicòleg i Coach de Proactiva

www.comparativadebancos.com

www.cueprompter.com

FACILITATS PER ENTENDRE ELS PRODUCTES FINANCERS

Teleapuntador 'on-line'

En un mercat tan dinàmic com l’actual, els productes financers són cada vegada més abundants i no tothom entén a la perfecció les peculiaritats de cada un. El web Comparativa de Bancos ofereix mitjançant una subscripció gratuïta una guia de conceptes bàsics per resoldre dubtes sobre terminologia financera. A més a més, també ofereix la possibilitat de comparar productes financers i proporciona les millors ofertes del mercat en relació amb els dipòsits més rendibles, hipoteques, assegurances, on domiciliar la nòmina, bancs que no cobren comissions, etc. Els interessats també poden llegir els articles públicats al mateix web, compartir dubtes entre la comunitat virtual o rebre el butlletí electrònic diari amb les novetats.

És una eina força útil per gravar vídeos amb un contingut extens o bé guions amb una gran quantitat de dades difícils de memoritzar. Només cal enganxar el text i escollir el cos de la lletra.

www.twicver.com El teu currículum en tweets Twicver és una manera original de crear el teu currículum amb només 10 tweets. Es tracta de destacar la informació professional més rellevant perquè tots els usuaris de Twitter et puguin localitzar.

El cinquè poder

B

é és sabut per tothom que quan parlem del quart poder, ens estem referint a la capacitat d’influència dels mitjans de comunicació, a través de la informació. Però quin serà el cinquè poder? És curiós haver viscut els moments actuals com a assistent i de vegades participant en un escenari on “la comunicació és l’eix de la campanya”, com dirien alguns polítics. O en el terreny de les empreses haver escoltat algun més que altre dirigent haver dit “hem de controlar la comunicació”, com si la responsabilitat d’allò que succeeix depengués específicament del control que s’ha de tenir sobre la informació. Avui dia l’esclat de les xarxes socials està donant pas al fet que qualsevol persona pugui expressar la seva opinió; què té de positiu això? Doncs que passem d’una influència jeràrquica i centralitzada en poques persones a una compartida, transversal on tothom pot dir-hi la seva i també aportar. Un canvi de paradigma, sí, però què hi haurà més enllà? Les persones necessiten saber que són importants, que poden aportar i per tant comunicar la seva opinió i ser tingudes en compte pels altres, no cal dir que tant des de la vessant interpersonal i empresarial com en la creació de moviments socials que fins i tot han estat capaços de fer caure governs!! Però què hi ha més? Les persones també necessiten saber que el que fan ho fan amb la il·lusió de confiar que gràcies a la seva capacitat aconseguiran allò que es proposin, que són congruents amb el que pensen i el que fan, minimitzant així aquelles dissonàncies que treuen de vegades el dormir, que les relacions amb els altres, siguin o no professionals, es basen en la confiança i el compromís en ambdues parts, que els seus valors personals que els guien i sustenten no es veuen “maltractats” en cap moment, si més no els encoratja, i que amb el pas del temps les seves accions siguin un reflex de la seva autenticitat: Benvinguts al cinquè poder!!


B30 Setembre del 2012

formació /// CECOT

Cecot desgrana les claus per crear patents en la posada en marxa d’un projecte La formació posa en valor la propietat intel·lectual en el camp empresarial i l’adaptació a les lleis

Del 3 d’octubre al 17 de desembre

INICIACIÓ A L’ALEMANY Al final del període de formació, els alumnes podran: Saludar i presentar-se · Donar i demanar informació personal · Lletrejar· Dir les hores · Donar informació simple sobre rutines · Fer descripcions Formular i respondre preguntes· Demanar informació sobre horaris· Realitzar reserves · Parlar de forma simple en hotels, aeroports, botigues i restaurants · Escriure cartes, postals o correus electrònics simples · Transferir trucades telefòniques.

CURS AVANÇAT EN L’ÀMBIT JURÍDIC INTERNACIONAL

L

a patronal Cecot va oferir, abans de l’aturada per les vacances d’estiu, un curs sobre el procés de talents durant la posada en marxa d’un projecte empresarial dirigit a emprenedors. La formació parteix del principi que tenir una bona idea és la base per crear un producte. Però que el procés culmini amb èxit depèn tant de la qualitat de la idea com del talent per portar-la a terme. La Fundació Cecot Formació va organitzar el curs “Vols patentar el teu producte?” per acompanyar els emprenedors que volen convertir una idea en negoci. Durant les quatre sessions que va durar el curs es van repassar totes les fases des de la concepció d’una idea fins a la creació del producte final en mans d’experts en diferents àmbits. En aquest sentit, l’advocat especialista en propietat industrial i un dels formadors del curs, Jordi Farrés, destaca que, malgrat la llei de patents, no es protegeix prou bé tot el potencial d’idees i creatiu que hi ha entre els emprenedors. De la seva banda, l’agent de la propietat intel·lectual Joan Antoni Morgades, que va tractar el procés de materialització d’una idea, va destacar que tota persona que vulgui concretar un projecte en un producte i no tingui clar el procés a seguir, possiblement fracassarà. Morgades va incidir també en el desconeixement que existeix sobre

aquest tema i la importància que té la formació contínua per estar al dia en un camp que evoluciona ràpidament i amb unes lleis en constant modificació. Per facilitar la comprensió i el desenvolupament que condueix des d’una idea a un producte en aquesta formació es van utilitzar exemples pràctics amb la il·lustració de casos d’èxit. En la primera sessió, l’exposició pràctica va anar a càrrec d’Òscar Deumal, director tecnològic de Sutran, que va explicar el procés que ell va seguir des de la idea a la creació d’un producte, en aquest cas unes samarretes pensades per aquelles persones amb hiperhidrosi. projecte d’emprenedoria. La formació impartida per la patronal s’inclou dins el projecte d’emprenedoria i reempresa liderades per Cecot amb l’objectiu de formar i assessorar les persones interessades a convertir les seves idees en la seva professió. Cecot entén que això pren més rellevància en la conjuntura actual, en què el mercat ofereix poques possibilitats d’inserció laboral i la sortida d’emprenedors és més necessària que mai.

Els curs es va estructurar en quatre sessions, cadascuna d’elles impartida per especialistes en la matèria. Les dues primeres van tractar el pas de la idea original a la seva materialització i les normatives i seguretat dels productes. Les dues últimes van parlar sobre l’estudi econòmic. /// redacció

45

Cursos de la Cambra de Terrassa

Del 4 d’octubre al 22 de novembre

La gestió de les xarxes socials per la valorització de les marques és una de les habilitats més buscades/// ARTUR RIBERA

ESTACIÓ DE SERVEI

Segona edició d’aquest curs que facilita a les empreses els coneixements per intentar reequilibrar les seves xifres de negoci amb la seva internacionalització. En aquest curs s’aporta una visió pràcticolegal dels mecanismes per assolir aquesta estratègia internacional a la vegada que s’analitza amb professionals de primer ordre nacional i internacional les implicacions de les diferents opcions i vies que poden donar cobertura a aquesta decisió.

5 d’octubre de 2012

VIDEOMÀRQUETING PER A PIMES Aquest curs permetrà conèixer què és el videomàrqueting, per què serveix i com utilitzar-lo.

16 i 23 d’octubre

PLANS DE FORMACIÓ Aquest programa s’adreça a directors de RRHH i responsables de formació que vulguin aprofundir en la gestió de la formació, el disseny de plans de formació i l'avaluació de les activitats formatives. Gerents d'empreses petites i mitjanes i responsables d'altres àrees de la gestió empresarial (finances, producció, qualitat, comercial) que necessitin utilitzar la formació com a eina de desenvolupament, actualització i motivació del seu personal, entenent que la planificació de la formació és la transformació de les necessitats identificades per a la generació en competències (capacitats) necessàries per a les persones de la nostra orga-

nització, amb l’objectiu de solucionar els problemes detectats.

23 i 25 d’octubre

COM CONTROLAR ELS COSTOS BANCARIS I TRIAR ELS MÉS CONVENIENTS El curs abordarà els coneixements teòrics i pràctics vers la gestió dels costos financers: Gestionar correctament el “corrent”. Poder escollir les millors condicions bancàries davant diferents alternatives. Poder negociar amb les entitats bancàries amb les millors condicions.

26 d’octubre

COM MILLORAR LA COMUNICACIÓ A LA MEVA EMPRESA Aquest programa es dirigeix a responsables de recursos humans, caps d’equip, mediadors de conflictes, membres de comissions, delegats de personal i, en general, qualsevol professional que exerceixi funcions de gestió de grups o que desitgi obtenir una visió globalitzada sobre el procés comunicatiu a l’empresa, analitzant els diferents tipus de comunicació i identificant totes aquelles actituds que l’afavoreixen, així com coneixent i entenent la comunicació com a eina de gestió empresarial aprenent a gestionar de manera efectiva els elements que la componen.

Del 29 d’octubre al 27 de novembre

COM MOTIVAR I GESTIONAR L’EQUIP COMERCIAL

En finalitzar l’acció formativa els participants seran capaços de: Analitzar i aplicar les tècniques i estratègies per motivar els equips comercials en situacions difícils · Desenvolupar el rol de coach grupal del seu equip i personal dels seus col·laboradors · Potenciar la capacitat per resoldre positivament els problemes i gestionar adequadament les actituds i els conflictes · Ser capaços d’ajudar a convertir les amenaces en oportunitats a la venda · Donar suport en la creació de superació d’objectius i nous argumentaris · Plantejar elements creatius de negociació perquè els comercials puguin mantenir i incrementar les vendes · Plantejar fórmules de venda innovadores per aconseguir nous clients i fidelitzar els actuals. Lloc: Cambra de Comerç de Terrassa C. Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Setembre del 2012

EL SETEMbre en xifres 2012

40%

de desocupació

Aquest és el percentatge de sostre industrial català desocupat, segons dades de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC). /// Pàg 5.

Epíleg /// Setembre

Ara fa un any Perquè donar una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'B30' de fa tot just un any

“El Vallès ha de treballar per a la connexió i la interactivitat territorial”

133,5

Paraules del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, durant l’entrevista principal del mes de setembre de 2011. Gay de Montellà donava el seu vistiplau a l’aparició de noves associacions empresarials al territori, però recomanava anar de la mà per tal d’aconseguir tirar endavant els objectius comuns que encara avui té la comarca.

milions d'euros

Grifols esquiva la crisi. És el benefici net obtingut per la companyia el primer semestre de l’any 2012, fet que multiplica per set els guanys generats en el mateix període de l’any passat. Pàg. 27

“En els propers deu anys sentirem molt a parlar de Cerdanyola”

242

Aquest era el pronòstic del president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella. Les seves paraules feien referència al creixement empresarial de la ciutat, cada cop més enfocada a les noves tecnologies i amb projectes estratègics com el Parc de l’Alba. Sisquella també valorava en positiu les creixents sinergies establertes amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Gràcies a l'èxit obtingut en l'operació de refinançament, La Sirena continua amb el pla d'expansió i ja compta amb 242 botigues a Espanya. /// Pàg. 28

“Els valors tradicionals es manifesten en la confiança dels nostres clients i accionistes”

establiments

Declaració del president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, durant el reconeixement a les empreses de la demaracació amb més de cent anys d’història. Al marge de Galí, a l’acte van participar el conseller d’empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, i l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que van destacar la capacitat de resistència i adaptació de les empreses.

7.091

milions d'euros

“A les dones, més formació no els aporta més lideratge, primer s’han d’autoritzar”

Són les pèrdues de la companyia americana Hewlett-Packard, la pitjor xifra de la història de l'empresa d'ordinadors i impressores. /// Pàg. 29

10 anys

Són els que compleix el web interuniversitari Patatabrava.com després del seu llançament per part de tres estudiants de Periodisme de la UAB. /// Pàg. 38

Ho deia Carme García Ribas, gestora del Màster en Lideratge Femení de la UPF. En el "Gas a Fons" de setembre de 2011 analitzàvem el paper de la dona dins de les empreses, i els consultats evidenciaven encara camins per explorar per arribar a la igualtat. Ribas en descriu un, com és la necessitat d’un plus d’autoritat en casos d’igualtat en la formació.

Els nous seguidors de la 'B30'

@bar8miles @fupar @innocreatividad @compromispelcanvi @xaviersolsona @txellpages

@ICTerrassa @cambrabcn @pozueloIN @CGLores @judithvives @judith_cf

@kosma003 @StCugatPower @carmecolomina @Nebridi @CambraTerrassa @Turieco


1. Compacta o professional? Aquesta és la frontera que explora Sony amb el model Cybershot DSC-RX100. Prou intuïtiva en el seu funcionament com per estar a l’abast de tothom i amb uns resultats propis d’un professional. Disponible a partir de mitjans de juliol, just abans de les vacances d’estiu.

1 2

2. Pantalla gran. Toshiba ha pensat en aquells que treballen amb diverses finestres obertes a l’ordinador a l'hora de dissenyar el seu portàtil Satellite. Amb una pantalla més allargada del que és normal, l’ordinador és ideal per tenir diverses finestres sense haver de sobreposar-les per treballar-hi. 3. La quadratura del so.

3 4

Disseny i qualitat. Aquests són els adjectius que defineixen el Cube de Nuforce. Un atractiu cub que fa les funcions d’altaveu. Aquest gadget permet instal·lar gairebé tot tipus d’elements, des d’ordinadors fins a iPods Nano, gràcies a les diverses entrades que té disponible per a la seva connexió.

4.Una fotografia diferent. Les càmeres lomogràfiques han tornat amb força en els darrers anys, i són un bona fórmula per aconseguir fotografies amb un color i un aspecte diferent a les habituals. El model Sprocket Rocket permet crear fotografies amb el disseny d’un carret de pel·lícula; més allargades i amb les tires pròpies dels carrets. Existeixen diversos colors per a aquest model.

6 5

5. Tornar als clàssics. L’mp3 va aportar comoditat i va treure la música de les cases, però també va provocar l’acumulació de milers de cintes de cassets en calaixos condemnats a acumular pols. ION fa anys que treballa contra aquest efecte i ofereix productes per recuperar aquells discos, com aquest Fastforward.

6. La tauleta de Blackberry. La lluita entre Apple i Blackberry es trasllada del mòbil a les tauletes. Si fins ara la marca de la poma ha estat la dominant del mercat, ara es trobarà la competència més coneguda.


Fer que les coses siguin possibles. Això és . Treballar en equip, creure en el talent, en la innovació, en el compromís. Esforçar-se al màxim, escoltar, millorar cada dia. Són els valors que Endesa comparteix amb el bàsquet. Valors que formen part de la nostra actitud, l' , l'actitud de fer que les coses siguin possibles. actitudazul.com

llum gas persones


Revista B30 nº51, Setembre 2012  

Revista B30 nº51, Setembre 2012

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you