Issuu on Google+

ESPECIAL

NÚMERO

50 La revista econòmica del Vallès |

Juliol / Agost del 2012 | N.50 | 2 €

estació de servei /// P. 46-47

Raons per ser pessimista o optimista RADAR /// P. 38

Wineissocial Del plaer del vi al negoci de la xarxa

@revistab30

INTER-VIEWS /// P. 35

la crisi en positiu

B30 in English by:

Mat Holding trailors to worldwide needs MÉS Teno Catering Càtering de present, passat i futur Entrevista Montserrat Vilamitjana, ADE Vallès Trobada Premis Cambra de Terrassa

40 veus fan balanç dels anys més negres per al Vallès /// pàg. 3 a 21

ENTREVISTA

/// P. 26

"L'Autònoma ha canviat el seu entorn, però no ha tingut el reconeixement que mereixia" Ferran Sancho Rector de la UAB

8 102030 018009 00050


ó i c i d e a 0 5 B30 ! s ot t a Gràcies

Entitats i empreses col·laboradores:

Amb el suport de:

Actio

FERRER & OJEDA

MOEHS IBÉRICA, S.L.

Consultoria en assegurances

Fabricant de principis actius farmacèutics

Barcelona – 93 280 59 59 Terrassa – 93 733 89 00 www.ferrerojeda.com

93 586 05 20 www.moehs.com

sant cugat TRADE CENTER

STUDIUM TALLERES GRÁFICOS, S.A.

Serveis de neteja

Centre de Negocis i Convencions

Arts gràfiques

93 785 15 58 www.prinet.es

902 095 500 www.sctradecenter.es

93 747 93 10 www.studiumtg.com

Consulting Group

Consulting & Training 902 104 670 www.actio-consulting.com

PRINET NETEGES


ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

"Començàvem en una època plena de núvols de tempesta. Però al llarg d'aquests 50 números hem anat sumant complicitats que ens han fet creure que l'aposta valia la pena"

3

Un projecte de tots

A

ra fa més de quatre anys que vam arrencar el projecte d’un mitjà econòmic amb l’objectiu prioritari de visibilitzar i divulgar el que es fa al nostre territori i des del nostre territori, que és el Vallès; des de Molins fins a Mollet, el traçat físic del carrer major del Vallès, la B-30 o l’AP-7, que té influència en ciutats com Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Sabadell o Terrassa però també en pobles com Castellbisbal, Barberà o Parets i que ens porta Europa enllà. La plana que abraça des de Collserola fins a la Mola, on hi ha vida productiva i hiperactivitat i coneixement. L’altre objectiu és el de fer-ho amb una visió positiva, veure el got mig ple. Començàvem en una època plena de núvols de tempesta, era el 2008. Diuen que els projectes de futur han nascut en èpoques de crisi i depressió, no podíem escollir el millor moment. La fórmula sortia de dues empreses, l’antiga editora del diari Avui, que volia diversificar en altres àmbits, i l’empresa Premsa Local, o sigui d’una empresa generalista i d’una de proximitat.

Ramon Grau president grup premsa local

El llavors director del rotatiu català, Carles Flo, santcugatenc d’adopció, va insistir a fer un projecte comú, i després de donar-hi voltes vam pensar que aquest territori que genera el 17% del PIB català, que és la concentració industrial més important del país i on destaquen centres universitaris i l'esperit emprenedor, tenia molt a dir i necessitava veu pròpia, i un mitjà com aquest podia donar-hi resposta. Al principi sota la direcció de Carmen Larraburu i més endavant de Francesc Castanyer, s’ha anat teixint un producte eminentment periodístic i rigorós. Sense autocomplaença ni titulars cridaners o negatius. La travessa no ha estat exempta de riscos i

B30

dificultats, i la bona acollida que ha tingut el projecte ha anat en paral·lel a l’afebliment de les economies de les administracions i organismes que treballen per ajudar l’entorn empresarial i el representen. Tot i aquestes inclemències, en aquests 50 números hem anat sumant complicitats que ens han fet creure que l’aposta valia la pena. Des d'empreses petites, mitjanes i grans, als seus representants, cambres i patro-

nals, ajuntaments. Un exemple d’implicació, que els agraïm. És força la feina feta, però encara més la que farem plegats. Gràcies als qui, número rere número, han posat el seu temps i la seva professionalitat a fer posible la B30, i sobretot als fidels lectors que ens acompanyen en aquest viatge engrescador i voldria acabar amb el que cada vegada esta més assumit per tothom: si el Vallès va bé, Catalunya també. Som-hi.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Director comercial: Pere Esquerda /// cap de redacció: Víctor Solvas /// REDACCIÓ: Xavier Orri, Laia Corbella, J.R. Armadàs, Bàrbara Padilla iKaitlyn Venezia /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat /// Fotografia: David Fernández i Bàrbara Padilla /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Marta Morros /// Administració: Anna Comella/// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@ premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE castellbisbal · AJuntament DE mollet · AJuntament DE SANT CUGAT · ASSOCIACIÓ SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA assegurances · banc sabadell · Boehringer ingelheim · cambra de terrassa · cecot · CIT · ENDESA · ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIÓ · FIAC · Grup catalana occident · La Caixa · nodus barberà · Parc audiovisual de catalunya · parc tecnològic del vallès · Pimec

15.000

exemplars mensuals Distribució a través dels quioscos del Vallès i subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona Encartada al ‘ElPuntAvui’ del Vallès Occidental b30@premsalocal.com / 93 590 86 00 Amb la col·laboració de:


B30 Juliol-agost del 2012

"Hi ha qui resisteix l'embat de l'anomenada tempesta amb la seguretat que persistir és vèncer"

Carmen Larraburu DIRECTORA EDITORIAL DE la Revista ‘B30’

"Les pàgines de la revista han volgut ser un punt de trobada d'empresaris; un espai de networking, un canal d'actualitat d'iniciatives innovadores i de models empresarials; un suport per publicitar marques i serveis; una eina de pedagogia empresarial, un espai de representació i finalment, una proposta de lectura, distreta i interessant"

Francesc castanyer director de la revista 'B30'

ESPECIAL N.50

5

VIATJAR PER LA B-30

V

iatjar per la B-30 ha estat sempre un trajecte que requereix molta paciència, ja que es tracta d’una de les vies amb més circulació de Catalunya i d’Espanya. És cert que la crisi econòmica ha fet que el trànsit de cotxes i camions hagi baixat a tot arreu i la carretera que uneix Mollet i el Papiol no n’és una excepció. Tot i això segueix sent una via molt emprada cap a Espanya i cap a Europa. A les seves voreres s’hi han anat instal·lant empreses i indústries de tot tipus, que actualment representen prop del 17 per cent del PIB català, perquè la B-30 els apropa als principals mercats d’aquest continu productiu. La crisi es

fa notar, i tant!, però hi ha qui resisteix l’embat de l’anomenada tempesta amb la seguretat que persistir és vèncer. La revista B30, aquesta que avui teniu a les mans, és una d’aquestes empreses que aguanta el xàfec de contratemps financers i econòmics que tenim a sobre gràcies a l’empenta i a la visió empresarial de Premsa Local i de Ramon Grau, el seu responsable i principal impulsor. Aquesta publicació fa ara el primer cim: els cinquanta primers números. I ho fa en unes circumstàncies difícils per a tots, també per als mitjans de comunicació. La crisi els afecta de forma directa i treure un producte com aquest al carrer suposa un esforç més considerable que si ens trobéssim en una situació diferent. Però el seu principal objec-

tiu ha estat sempre informar sobre què passa i per què passa en l’àrea d’influència econòmica d’aquesta via, una de les artèries que dóna vida als dos Vallesos. El seu propòsit, el mateix que al començament –ser un punt de referència de la immensa i valuosa tasca empresarial del territori– no deixarà de ser el que és, tot i l’adversitat de les circumstàncies. El servei que fa en aquest entorn d’emprenedors segueix valent la pena. I si ells aguanten, per què no nosaltres? S’han hagut de fer notables esforços per subsistir, però quan ens n’haguem sortit es podrà dir que hem sabut circular per la direcció encertada. Aquests 50 números en són un exemple. I és que tal com es diu al principi, viatjar per la B-30 requereix molta paciència. La tindrem.

Tot just és el principi

I

mprimir paper en plena eufòria dels suports digitals; orientar-se al mercat publicitari, quan les petites i les grans companyies escanyen els seus pressupostos de comunicació i de màrqueting; parlar d’economia en positiu amb desenes de treballadors manifestant-se pels carrers; crear un canal de proximitat i en català en plena era global; donar protagonisme al Vallès davant la gran Barcelona. La B30 neix a contracorrent, i cinquanta números després segueix sortint mensualment per defensar els seus principis fundacionals. La capacitat de resistència d’aquesta revista possiblement no s’explica amb balanços ni plans de màrqueting estratègic. La premsa en general, i la de proximitat en particular, sempre guarda una ànima de servei públic, i per això s’ha d’acabar refiant de complicitats: de les patronals i associacions empresarials, de les empreses i empresaris, dels anunciants, del suport polític –més intangible que material–, dels lectors i també de l’equip de treball, que hi posa il·lusió, creativitat i talent individual... Aquesta ha estat la raó de ser de B30. Missió. La revista neix al febrer del 2008

amb l’objectiu de donar notorietat a l’eix de la

B30, oferint-li un element de cohesió i afavorint el seu posicionament com un dels eixos empresarials i de recerca estratègics del sud d’Europa. La B30 també ha actuat de portaveu dels principals agents econòmics del Vallès Occidental i Oriental i ha exercit d’interlocutor entre les institucions, les universitats

La 'b30' neix a contracorrent, i 50 números després, defensa el seus principis fundacionals i les empreses, obrint fòrums sobre els reptes i les oportunitats d’aquest territori emergent. Aquesta ha estat la missió de la revista en el seu paper d’actor social. Però la B30 també ha tingut vocació de cobrir les necessitats del sector empresarial com a instrument estratègic per a la seva comunicació. En aquest sentit, les pàgines de la revista han volgut ser un punt de trobada d’empresaris; un espai de networking; un canal actualitzat d’idees, de notícies d’empresa, d’iniciatives innovadores i de models empresarials; un suport per publicitar marques i serveis; una eina de pedagogia empresarial, un espai de

representació, i finalment –i molt important també–, una proposta de lectura distesa, distreta i interessant. Visió. El número 50 coincideix amb la pròxima presentació de la versió per a iPad de la revista: la revolució ja fa temps que ha començat i no hi ha marxa enrere. La premsa escrita encara és el mitjà de referència de la resta de mitjans de comunicació, però les noves generacions són indiscutiblement digitals. Per això, aquesta i totes les revistes del món, han de concebre’s i treballar-se des de l’òptica del nou lector i dels nous suports de lectura o acabaran tenint mercats totalment residuals. La B30 tindrà vigència en la mesura que trobi la fórmula d’arribar al seu públic objectiu: empreses, empresaris, institucions públiques, universitaris. Si l’oferta informativa és bona, la distribució és la clau per a la supervivència. La B30 no és ni pretén ser una publicació de masses, sinó de lectors influents, emprenedors i amb capacitat de decisió. Ara arriba als despatxos físicament, però també ho comença a fer via correu electrònic. No hi ha marxa enrere. Valors. Innovació orientada al mercat. Un bon equip de professionals. I perseverància. 50 números tot just és el principi!


6

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

50 NÚMEROS EN POSITIU

L

a revista B30 va néixer al febrer del 2008, ara fa 50 números, quan la crisi s’ensumava, tot i el negacionisme governamental, però no es podia mesurar. Avui ja tenim una idea més acurada d’on estem, i les perspectives no són bones. Quan falta passar el sotrac i veure des d’on caldrà començar a remuntar, els indicadors són una bona font per veure les repercussions d’aquest moment. Només en l’últim any s’han destruït 5.200 pimes catalanes, el país ha acumulat el 22% dels concursos de creditors, i les xi-

durant la crisi, el vallès ha mantingut la seva indústria productiva

fres de l’atur no han parat de créixer, fins al 17,5% que avui presenta el Vallès Occidental, molt per sota de la mitjana estatal, però alarmantment per sobre les índexs dels anys de bonança. En els seus més de quatre anys de trajectòria la B30 ha reflectit totes aquestes situacions. Les notícies sobre expedients reguladors a empreses de la comarca, tancaments i problemes de les entitats bancàries han desfilat per les pàgines de la revista amb l’assiduïtat que reclamava l’actualitat, però la peculiaritat del territori ha donat marge per no perdre mai un punt d’esperança i seguir donant notícies positives.

la crisi en positiu. Precisament perquè el Vallès ha mantingut el seu caràcter de comarca acollidora de la indústria productiva, desprestigiada durant molts anys, ha esquitxat la foscor de la crisi amb indicadors per encarar al futur amb garanties d’èxit.

En els darrers mesos han aparegut estudis que així ho demostren, com l’informe “El Vallès, motor productiu de Catalunya”, promogut per Fem Vallès, o l’”Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30”, publicat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que han demostrat que, entre els malalts, el Vallès és dels que millor respira i qui pot estirar del


B30 Juliol-agost del 2012

carro amb les condicions necessàries. Només tres xifres que ho demostren: la comarca acumula el 25% de la producció en Valor Afegit Brut català, aporta el 17% del PIB català i el 74% de les seves empreses inverteixen part de la seva facturació en I+D+i. Però no només de xifres viu la comarca. El Vallès presenta un dels teixits camerals i patronals més rics del país. Associacions i organitzacions empresarials vives i actives, que contribueixen al dinamisme característic de la comarca. I al seu costat, un mapa universitari cada cop més en contacte amb la realitat empresarial del territori. En aquests quatre

anys la B30 ha viscut el dia a dia dels campus de la UAB a Bellaterra i de la UPC a Terrassa, la instal·lació d’Esade a Sant Cugat, amb el projecte Creàpolis com a eix estratègic per al futur de l’escola de negocis, i el creixement d’escoles professionals, com l’ESDI de Sabadell. un número per a la reflexió. L’especial preparat per a aquest número 50 pretén ser el reflex d’aquesta filosofia que ha regnat durant la curta trajectòria de la revista. En el dossier d’opinió que obre la publicació reuneix els protagonistes de la B30: associacions, cambres, patronals, polítics, universitaris i, sobretot, empresaris. Una quarantena de representants als quals hem de-

el desig per al proper dossier d’opinió és extreure la paraula 'crisi' dels titulars

ESPECIAL N.50

7

manat una reflexió realista, però des d’una vessant optimista de la situació que arriben des de la innovació, la internacionalització i la col·laboració entre els actors socials i econòmics de la comarca. Les paraules no serveixen per revertir situacions, però ens mostren les voluntats i els plans de futur dels que tenen la responsabilitat d' estirar de les seves empreses i del caràcter industrial de la comarca. Aquest especial es titula “La crisi en positiu”. El desig és que el proper dossier d’opinió no hagi d’incloure la paraula crisi. Esperem no haver d’esperar al número 100 per fer-lo.


B30 Juliol-agost del 2012

modernitzar contra la crisi Frederic boix president sant cugat empresarial

"Si fem l'esforç d'allunyar-nos una mica del panorama mediàtic, polític i macroeconòmic, podrem observar que les coses no estan tan malament com sembla: tenim una bona base empresarial que, si bé és veritat que pot ser millorable, és sòlida i ferma"

Antoni abad president de la patronal cecot

M

oltes vegades he tingut la temptació de comparar la crisi actual amb alguns fets històrics paral·lels, en els quals a la producció o creixement extraordinari seguia una davallada devastadora, com ara l’aparició de la fil·loxera fa més de cent anys: unes collites abundoses abans de la mort dels ceps. Ningú no va fer cas de la progressió abassegadora de la plaga que avançava des de França. Aquesta manca de previsió va portar el país a l’empobriment –els francesos varen canviar ràpidament el cep original per l’americà, immune a l’insec-

te. D’altra banda, a finals de segle, l’arribada a Europa de cereals dels Estats Units va provocar una baixada dels preus d’aquest producte que va arruïnar els productors. Però també va provocar una reacció de remodernització: fenòmens socials com el cooperativisme o industrials. Ara canviem la paraula fil·loxera per totxo i els cereals americans per manufactura xinesa... i veiem que la reacció, malgrat tot, s’està produint a escala empresarial. Les exportacions han enregistrat un augment del 14,26% el 2011. El primer trimestre del 2012 augmentà del 6,9% respecte a l’any anterior (les vendes dels productes d’alt contingut tecnològic en un 5,5% interanual, les de nivell mitjà alt un

ESPECIAL N.50

9

7,3% i les de nivell mitjà baix un 3,8%). El seu creixement sostingut és fins i tot superior a l’alemany! En el camp de la recerca i innovació tenim exemples de primer nivell: estructurals com el sincrotró Alba, de negocis com el recent hub de programes internacionals d’Esade, la marca Barcelona encara viva i atractiva... L’eix de la B-30 i el Vallès es troba particularment ben situat en aquests elements de reacció enfront de la crisi: som la primera àrea de Catalunya per nombre d’empreses exportadores, la densitat universitària i d’escoles de negocis és rellevant, som terra de pas obligat i creix la voluntat de treballar plegats. No estem bé, cert, però tenim encara moltes eines per sortir-nos-en.

Una base sòlida per créixer

S

ón constants els missatges negatius que fan referència a la nostra situació com a país i que es centren exclusivament en tot allò que no funciona. No obstant això, si fem l’esforç d’allunyar-nos una mica del panorama mediàtic, polític i macroeconòmic, podrem observar que les coses no estan tan malament com sembla. En conjunt i deixant fora algun sector d’activitat especialment castigat, tenim una bona base empresarial que, si bé és veritat que pot ser millorable, és sòlida i ferma. Comptem amb un grapat de bons exemples d’empreses de casa nostra que estan fent bé les coses i se n’estan sortint. I amb aquesta afirmació no només em refereixo a les empreses que tots coneixem, les de renom, com Telefónica o el Banc de Santander. A banda d’aquestes, hi ha moltes d’altres que funcionen i les podem trobar en tots els àmbits: empreses tradicionals que es reconverteixen, empreses de nova creació en sectors madurs amb nous enfocaments o, fins i tot, start-ups tecnològiques. De fet, estic convençut que si ens parem a pensar, tots tenim al costat alguna d’aquestes empreses que van bé. I el que hem de fer és emmirallar-nos-hi. És veritat que hi ha sectors que van millor que d'altres, però fins i tot els que van malament tenen empreses que van bé, i precisament són aquestes les que hem de prendre com a model de referència. Generalment, els motius pels quals aquestes empreses presenten bons resultats tenen a veure amb la combinació de tres factors fonamentals. En primer lloc, la innova-

ció constant, i no només quant a producte, sinó de tot tipus, fins i tot de model de negoci. En segon lloc, cal apostar per la internacionalització dels negocis, absolutament necessària perquè el nostre mercat nacional està i estarà feble durant un bon temps. I, finalment, aquestes dues accions sempre costen esforç i diners, per la qual cosa s’han de combinar amb austeritat. I l’austeritat no s’ha de confondre amb el fet de retallar indiscriminadament, sinó que es basa a fomentar les àrees crítiques i eliminar aquelles que siguin menys impor-

tants. A més, és necessari que prenguem consciència que l’endeutament serà escàs durant molt de temps, i que per tant caldrà, més que mai, fer servir els recursos propis per invertir. Hauríem de “canviar el xip” i deixar de “preocupar-nos” tant del que pensen, opinen i diuen els polítics, els mercats financers o els mitjans de comunicació i “ocupar-nos” tots molt més de continuar creant riquesa per la via de la innovació i la internacionalització.


10

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

Fem pinya per sortir del laberint

Marià galí President de la cambra de comerç de terrassa

L

a utilització de metàfores pot ser una bona eina per entendre la situació actual, i potser la imatge més adequada és la del laberint. Aquesta paraula reflecteix la sensació que, qui més, qui menys té de l’economia en general i que se’ns trasllada en el dia a dia en forma de dificultats per prendre decisions, per superar la incertesa i per tenir la serenitat de trobar un camí, ja que, si no ens movem, no sortirem d’aquest laberint. Sembla que, de cop i volta, tot s’ha fet malament. Però enmig d’aquest laberint anem trobant alguna flor, que ja sabem que no fa estiu, com ara l’Índex de Competitivitat Espanyola, que ha millorat durant el primer trimestre del 2012 en comparació amb la zona euro, fruit de la reducció del cost laboral unitari i la millora de les exportacions. El recent Anuari de Competitivitat 2012, publicat per l’Instituto de Estudios Económi-

cos, també assenyala que malgrat que calen encara canvis estructurals per assolir millor competitivitat, les febleses es combaten amb esforços per part de les empreses, que col·loquen Espanya en millor situació que Itàlia, Rússia o el Brasil. Ara bé, també afirma que la crisi s’agreuja per una falta d’optimisme de les empre-

la incertesa dificulta uns moviments que ens són necessaris, ja que sense ells no sortirem d’aquest laberint ses, fruit de la manca de potencial de l’economia espanyola. D’altra banda, l’objectiu de la política econòmica ha de ser aconseguir una millor renda per càpita, i en aquest paràmetre ja no progressem en relació amb la mit-

jana europea. Una solució parcial però molt important per a l’economia catalana és el pacte fiscal. Demanem que els partits polítics “facin pinya” per un perfecte objectiu comú. Aquest mateix discurs ens ha de servir per reivindicar el corredor mediterrani, que caldrà defensar amb determinació i cohesió política. Tant el corredor com infraestructures com el quart cinturó tenen a veure amb la competitivitat de la zona i la recuperació econòmica. El “fer pinya” també ha de servir per parlar del nou model de cambres. Què volem per al nostre món? Nosaltres, un finançament basat en la pertinença voluntària, oferint uns serveis privats a les empreses que percebin valor en la nostra tasca, i una assignació per a la representació general i l’impuls dels serveis de promoció de naturalesa pública, que estiguin en funció del pes econòmic i empresarial del territori i per criteris d’eficiència. En poques paraules, un model possible en el context actual.

Manuel Díaz de Marcos President de TEXFOR

Josep González President de PIMEC

El problema i la solució

De ben segur que ens en sortirem d’aquesta situació

P

el que fa a la nostra situació econòmica, és més que conegut que, en bona part, estem pitjor que la resta perquè hem fet rematadament malament algunes coses. Molts dels principals actors es van associar fa anys per potenciar un model econòmic determinat oblidant les nostres fonts tradicionals d’activitats i seduïts pel benefici exprés. Des de moltes entitats hem reclamat la tornada a la que vam denominar “economia real”, aquella que sempre ha servit per

des de moltes entitats hem reclamat la tornada de l’economia real. ara ja som multitud sortir de totes les crisis que la nostra societat ha patit des de la revolució industrial. La basada en la indústria, en la producció de béns, en empresaris de veritat, en treballadors motivats i implicats en un projecte. Ara, les veus que demanen la tornada als que sabem fer són multitud. El que passa és que per aconseguir aquest objectiu hem convertit en actors principals els que parteixen amb credencials dubtoses.

Bona part de la classe política ha venut sectors sencers per un plat de llenties, com és el cas del tèxtil. El sector ha perdut en sis anys un terç de la seva activitat, i així s'ha culminat un procés iniciat pels polítics comunitaris, que van entregar-lo als competidors que depreciaven les regles del joc. Les entitats financeres també han tingut la seva quota de responsabilitat en la situació de la nostra indústria, i avui encara restringeixen el crèdit estrangulant la nostra activitat. Tot i això, podem presumir que gairebé ningú discuteix la idea que només un seriós intent d’enfortir el teixit industrial ens pot treure del pou. És imprescindible donar suport decididament a l’activitat que genera riquesa i llocs de feina. I el sector tèxtil pot valer com a exemple. Les nostres empreses han sabut innovar, han desenvolupat productes d’acord amb les necessitats dels clients més exigents i han iniciat una cursa per a la internacionalització. N’hi hauria prou que cada agent intervingués dins de la responsabilitat que cal exigir-li. Polítics i bancs han d’acompanyar en aquest procés de reindustrialització, fent el que s’espera i deixant que siguin les empreses les que liderin aquesta cursa.

E

ns trobem en un moment econòmic convuls, amb notables incerteses que afecten no només l’economia. Trobar un alè esperançador que ens traslladi l’optimisme suficient per seguir lluitant i sortir d’aquesta greu crisi econòmica cada dia es fa més complicat. Però hem de ser nosaltres qui trobem l’alè d’esperança i optimisme. Tothom parla de les altes primes de risc dels estats, però les primes de risc del botiguer de barri o de l’empresa d’injecció de plàstics d’un polígon industrial semblen sovint infinites, ja que ningú està disposat a finançar-les. Ja fa cinc anys que les pimes pateixen la dificultat d’accedir al crèdit, públic i privat. Empreses que reben comandes, moltes d’elles d’exportació, i que tenen futur empresarial, però no tenen futur financer. Diuen que el rescat financer ajudarà a fer que les pimes i les famílies accedeixin més fàcilment al crèdit. Permeteu-me que ho dubti. Tot i que l’ajuda de l’Eurogrup és una mesura necessària, les entitats que rebin aquests recursos els utilitzaran per sanejar la seva estructura de passiu i no per millorar el crèdit. A més a més, el nombre d’entitats financeres resultant del sanejament es reduirà i, en conseqüència, també ho farà l’oferta de crèdit i la capacitat negociadora de les empreses.

Però no ens podem quedar de braços plegats. Les pimes són el motor econòmic i, per tant, les que tenen la capacitat de treure’ns col·lectivament de la crisi. L’empresariat ha de pensar en alternatives per finançar-se. Cal pensar en ampliacions de capital, en capital risc, en fusions i acords i en projectes conjunts amb altres empreses... I un suggeriment per als inversors: en aquests moments d’inseguretat inversora, jo els convido a invertir en moltes pimes que tenim al país, que exporten, que funcionen, tenen beneficis, i que poden donar rendibilitat. En aquests moments crucials de canvi, en què l’associacionisme esdevé més imprescindible que mai per fer valer les necessitats i aspiracions dels nostres empresaris, els únics que ens podran treure de la crisi són ells. L’associacionisme empresarial multiplica exponencialment la capacitat d’acció de les petites i mitjanes empreses, que amb la força d’aquesta unió tenen més impacte social i econòmic, i milloren la seva competitivitat. Ara bé, perquè els empresaris puguem recuperar la confiança i la il·lusió, necessitem l’ajuda de tots. Per això, demanem als poders públics amb capacitat de decisió que no s’entretinguin i segueixin prenent mesures fermes i valentes.


B30 Juliol-agost del 2012

ESPECIAL N.50

Francesc Elías President Pimec Vallès Occidental

Francesc García-Planas President del Gremi de Fabricants de Sabadell

crèdit, internacionalització i emprenedoria, les 3 claus

algunes de les Raons per ser (una mica) optimistes al tèxtil

L

E

a situació actual de les empreses industrials de Catalunya és molt complicada: la caiguda del consum nacional i la restricció al crèdit ha fet que les pimes hagin d'ajustar els seus recursos i reinventar-se. La reforma laboral ha arribat amb retard, però per fi el Govern ha reconegut amb aquesta reforma que el nostre teixit productiu està format majoritàriament per empreses de menys de 50 treballadors que necessiten mesures específiques. La caiguda del consum ens ha portat a reforçar els models de negoci, i a potenciar les exportacions en la recerca de nous distribuïdors i clients. Creiem que és prioritari donar suport a les empreses perquè puguin augmentar les seves exportacions i adquireixin una dimensió internacional. Per això, una de les seves principals línies de treball és ajudar les pimes en el disseny d’estratègies d’entrada a nous mercats, així com detectar les oportunitats i els mercats clau per a cada producte.

Pel que fa al Vallès Occidental, és actualment el nucli industrial més potent del país, com mostren les xifres d’exportació. Les vendes a l’exterior del primer trimestre s’han situat en 14.552,5 milions d’euros, un 8,9% per sobre de l’any anterior. És un factor positiu, tot i que l’alentiment de l’economia europea i mundial fan veure que aquesta recuperació es podria estancar, però hem de ser positius. La situació de la banca del nostre país ha provocat una forta restricció del crèdit des de 2007, en què les pimes s’han quedat sense finançament pel seu circulant, quan és el teixit productiu del país que genera riquesa i valor i el que crea ocupació. Des de Pimec considerem que és necessari i urgent prendre mesures que facin arribar la liquiditat a les empreses, mesures de reactivació econòmica, que ajudin a la creació de nous llocs de treball, facilitin l’emprenedoria i impulsin nous projectes innovadors que de segur tenim a les nostres universitats.

Lluís Sisquella President de Cerdanyola Empresarial

Pensem en positiu

L

a crisi de les subprimes el juliol del 2007 als Estats Units va portar que en un món globalitzat la crisi financera es contagiés a tot el món occidental. Aquesta crisi financera fa precipitar l’esclat de la bombolla immobiliària, i com a conseqüència ens trobem en la situació actual on hi ha falta de crèdit que fa baixar el nivell d’activitat econòmica i fa que les empreses facin grans reestructuracions per adequar la seva estructura al nivell de demanda del mercat.

tir en educació, en R+D i en infraestructures però sempre amb criteris d’eficiència. Les empreses han d'agafar dimensió per ser competitives i han de buscar fusions o cooperar entre elles promovent aliances. Les pimes han d'aprovar la signatura pendent de la internacionalització i així acompanyar com a proveïdors les grans multinacionals que ja ho han fet.

La manca de confiança en què estem instal·lats ha portat una baixada espectacular del consum i ha obert un cercle viciós que ha acabat minvant la renda disponible. Una vegada s’ha produït aquest reajust de l’economia s’ha de fer una lectura positiva del futur que ens espera.

Cerdanyola està en un enclavament privilegiat per sortir amb força en aquesta nova època; al seu territori es concentra la Universitat Autònoma amb un gran nombre de centres de recerca, el Parc Tecnològic del Vallès amb empreses innovadores i amb el centre tecnològic ASCAMM, el Parc de l’Alba amb la inversió científica més important del país, el Sincrotró...

S’han viscut unes dècades d’excessos que ara s’han de pair, i això ens ha de fer recuperar uns valors bàsics: la solidaritat, l’esforç, la capacitat de sacrifici i l’austeritat. Els especuladors no poden guanyar més que el que aporta valor. El país ha d’inver-

La interrelació entre el món de la docència, la recerca i l’empresa, aconseguint transferir el coneixement des del món educatiu a l’empresa farà que aquestes guanyin en competitivitat i siguin més innovadores per competir en el món.

l sector tèxtil es troba immers en una situació de crisi generalitzada, conseqüència de la situació que es viu a Europa i a Espanya en particular. Tanmateix, encara tenim motius per ser (una mica) optimistes. L’actitud dels empresaris davant de la crisi és fonamental per afrontar el repte del creixement i convertir les dificultats en oportunitats. Els problemes comuns ens han de fer reaccionar i anar tots a l'una. Com a exemple de cooperació, en el nostre sector, tenim el cas de TEXFOR, fruit de la unió entre les principals associacions del tèxtil de capçalera. Altres motius per ser optimistes els trobem en els mercats exteriors: la demanda es manté en termes positius. Les exportacions han crescut un 9% en el primer trimestre de 2012 i les perspectives de creixement es mantenen per als propers mesos. Destaca el bon comportament dels països emergents de l’Àsia i també d’Amèrica, amb una clara tendència a l’alça de les seves compres, fins a un 22% en el primer trimestre .

11

En l’actualitat, en el tèxtil, hi ha unes 3.800 empreses que exporten regularment. Avui en dia podem dir que la competitivitat de les nostres empreses continuarà en augment, no només per l’actitud dels empresaris, sinó també per la compressió dels costos industrials espanyols en general i a la baixada de l’euro. Un altre factor positiu a tenir molt en compte en el futur més immediat és el retorn progressiu del subministrament de proximitat, com a conseqüència de l’encariment dels costos de producció asiàtics, i dels logístics. Això obre una porta, si no a la reindustrialització, almenys a la reactivació de l’economia productiva local. L’aposta per la innovaciótambé ens fa mirar el futur amb esperança. Els empresaris vallesans estem convençuts que la nostra indústria tornarà a ser competitiva i que hem de ser el motor de la Catalunya productiva.


12

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

Sofia Gabarró Presidenta del Centre Metal·lúrgic

Jordi Solé President de la FAJEEC

La reactivació de l’economia vindrà pensant en l’empresa

La crisi configurarà les noves tendències i oportunitats

A

É

Catalunya, el nostre sector, el metal·lúrgic, ha perdut entre finals del 2007 i del 2011, 3.579 empreses i 74.359 llocs de treball, un 28,5% i un 32,2% respectivament, en termes de teixit empresarial català, que representa un 49,1% i un 57,1%, del que ha perdut la indústria catalana. Tot i que malauradament està desapareixent una part molt important del teixit empresarial i de la seva ocupació, també és cert que, en menor mesura, s’estan creant noves empreses. Aquestes i les ja existents seguim treballant de valent per adaptar-nos a aquesta situació i al que demana el mercat, ajustant les nostres estructures i cercant la màxima eficiència i competitivitat... podem dir que cada dia correm la nostra particular cursa d’obstacles. Som plenament conscients que només nosaltres ens en podem sortir, que no hem d’esperar que externament ens arreglin els nostres problemes, però sí que exigim que se’ns

deixi treballar i, ens posin els menors entrebancs possibles. Necessitem reformes amb vocació empresarial, que fomentin l’emprenedoria i dignifiquin la figura de l’empresari. Que torni a fluir el crèdit, tant per a inversió com per a circulant. Que s’apliqui la normativa de morositat, que permetria millorar la tresoreria de les empreses. És cabdal la internacionalització de l’empresa, que ens exigeix ser més innovadors i competitius, i des de les entitats ho estem promovent. Altres factors clau són una formació adequada a les necessitats del mercat, una administració més àgil i el tan demanat pacte fiscal, que ens permetria autogestionar els recursos Pel que fa al Vallès, els estudis demostren que som una potència demogràfica i productiva, amb una indústria variada. Tenim quasi tots els elements per tirar endavant el país. Només ens manquen unes infraestructures que ens permetin esprémer el nostre potencial.

s cert que la crisi ha suposat una importantíssima davallada generalitzada de l’activitat econòmica, i que això ha repercutit en una pèrdua de riquesa i d’ocupació, però també és cert que els temps de crisi són períodes en què es produeixen molts canvis. Aquesta és, doncs, una de les vessants positives de les crisis: els canvis que provoquen. Ens referim a canvis en el comportament humà i en el de les empreses, canvis en els sistemes i procediments emprats fins al moment, canvis en tots els àmbits i arreu. Aquests canvis són el millor adob per tal que sorgeixin oportunitats de negoci. Oportunitats que desitgen convertir-se, de la mà d’un emprenedor, en projectes empresarials, malgrat les dificultats de l’actual conjuntura, malgrat la manca de crèdit i la minsa activitat econòmica. Amb tota probabilitat en els propers temps veurem que activitats que fins ara eren negoci deixaran de ser-ho i, en canvi, es configuraran com

a negoci rendible altres activitats que fins ara no ho eren. Cal, doncs, estar atents a les noves tendències de la societat, les empreses i els mercats, per detectar on estan les oportunitats. Quan veus quelcom tradicional que no funciona és precisament quan es pot fer el salt i arriscar proposant coses noves. És època d’innovar, d’obrir nous camins. I d’entendre el món, globalment. Molts joves emprenedors ja estan identificant algunes d’aquestes oportunitats, perquè no tot està ja inventat, i estan fent rendibles activitats que abans no eren negoci, com clubs de compra i de descomptes a Internet, reciclatge i transformació de residus, venda d’articles fora de temporada, serveis per compartir tota mena de productes i serveis, etc. Cal comptar, doncs, amb aquestes oportunitats i aprofitar-les, perquè queda molt per inventar i queda molt per fer.

Antoni Brunet President de la Cambra de Comerç de Sabadell

En els moments d’incertesa, les empreses surten a l’exterior

E

n primer lloc m’agradaria expressar la meva més sincera felicitació a tot l’equip de la revista B30 per l’edició del seu número 50 i per l’activitat professional desenvolupada al llarg d’aquests darrers tres anys.No és fàcil mantenir una publicació d’aquest nivell i rigor i encara menys en un context de crisi econòmica i profundes incerteses. En aquest període de temps la revista B30 s’ha fet ampli ressò de les preocupacions i neguits del teixit empresarial d’aquest important eix econòmic del Vallès. I tot això s’ha fet en un context econòmic clarament desfavorable a tots els nivells. Malgrat aquests aspectes adversos,un dels elements positius que millor ha funcionat ha estat la capacitat exportadora de les empreses. L’any 2010 es varen exportar des de Catalunya productes per valor de 48.871 milions d’euros, amb un increment del 17,9%. Les xifres van ser igualment positives el 2011, amb un total de 55.185 milions i amb un increment inferior, 13.5%.

L’evolució en aquest 2012, segons dades de l'IDESCAT, és igualment positiva, ja que en el primer trimestre, les exportacions catalanes se situen en els 14.522 milions d’euros (+9%), la qual cosa representa el 27% del conjunt d’exportacions espanyoles. Així doncs, la capacitat exportadora de les nostres empreses i la seva estratègia d’internacionalització ha estat un dels pocs aspectes positius que s’han registrat en aquests darrers tres anys. A banda de la favorable evolució del sector exportador, cal destacar, com a positiva, la decisió de l’Eurogrup de concedir una línia de crèdit de 100.000 milions d’Euros, per tal de reestructurar el sector financer. Ara cal esperar que aquests ajuts es tradueixin en una política d’obertura per part de les entitats financeres a la concessió de crèdits a particulars i a empreses. Estem convençuts que quan es produeixin aquests fets, els podrem seguir llegint a través de les pàgines de la B30.


14

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

Xavier López Director General d’Ascamm

investigació i transferència tecnològica: els eixos d’ascamm

T

ot i la desfavorable conjuntura que ens envolta i que patim des de fa uns anys, la Fundació Ascamm segueix el programa i les directrius marcades en el darrer Pla Estratègic, iniciat el 2008, i que ens ha permès situar-nos com a centre tecnològic de referència en l’àmbit industrial arreu del món. La nostra estratègia ens ha permès construir un sistema de ciència-tecnologia-empresa cada cop més sòlid, fomentant estructures estables d’investigació i transferència tecnològica que han esdevingut un autèntic suport per a les empreses. Entre els aspectes més significatius de la gestió realitzada al llarg dels darrers exercicis, destaquem l’espectacular increment del nombre de patents (de 3 a 25), l’augment d’empreses de base tecnològica (de 3 a 6), així com la consolidació de dues noves unitats conjuntes de recerca amb l’empresa NTE-SENER (materials compostos, dispositius mèdics i criogènia) i amb el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumen-

tació i Sistemes (CD6) de la UPC (desenvolupament de lents amb qualitat òptica). També hem completat la fusió per absorció del CTAE (Centre Tecnològic Aeroespacial i de l’IMAT (Centre Tecnològic de la Construcció). Així mateix , hem establert acords i convenis de col·laboració amb altres institucions com, per exemple, AMEC, IESE i Esade-Creàpolis i amb institucions i organismes públics i privats de diferents països. L’objectiu d’Ascamm es seguir amb el creixement de l’activitat, i per fer-ho ha adequat les seves estructures a les futures necessitats. En aquest context s’emmarca l’ampliació de les nostres instal·lacions fins a 11.000 metres quadrats, així com l’establiment de la nova seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Emprenedoria, transferència tecnològica, investigació, innovació i internacionalització són els motors de competitivitat en l’economia d’avui i també els eixos sobre els quals pivota la filosofia d’Ascamm.

Francesc Martos Director General del Parc Tecnològic del Vallès

Carles Gimeno Director de Planificació Estratègica de leitat

L’economia, entre la por i l’esperança

La crisi s’ha acabat

L’

economia ha esdevingut tema de conversa en llocs abans monopolitzats pel futbol, el temps o el món de la faràndula, és a dir, als bars, al carrer, a les trobades familiars … En tots aquests llocs ja es parla de la prima de risc, de rescat i el to que predomina és d’angoixa, inquietud i desesperança; tothom posa exemples cada cop més propers del que la crisi suposa per a les persones i el seu futur, alhora que es fa una cerca quasi desesperada de culpables a qui traspassar en part les nostres responsabilitats individuals. Des del Parc Tecnològic del Vallès, que a la tardor d’enguany farà 25 anys des de la seva creació, creiem que hi ha motius per a l’esperança sense pecar d’ingenus. Mirant la realitat tal com és i amb xifres a la mà afirmem que les empre-

P

ot ser un enfocament mental optimista, o pot ser una decisió orientada a voler fer les coses bé. El que és cert és que existeixen empreses que ja estan treballant en l’etapa postcrisi. Empresaris i treballadors que han entès la importància d’unir esforços per obrir-se a un mercat globalitzat i competitiu des de l’aprenentatge, la creativitat i la innovació. Es comencen a veure dades estadístiques que demostren que som competitius, com l’increment del 8,1% de les exportacions a Catalunya, l’increment de la facturació d’empreses líders com Grifols en un 17,7%, el repartiment de dividends com Indra a 0,68 euros per acció o el desenvolupament de projectes internacionals com Técnicas Reunidas amb 316,5 milions d’euros a l’Aràbia Saudita.

La sortida de la crisi només s’aconseguirà amb més recerca, més innovació i encara més treball

L' R+D+I és el motor de la nova indústria, i això implica admetre que ja no és un cost, sinó una inversió, i que les partides pressupostàries provenen dels propis recursos generats i menys de la dependència de les administracions públiques. El repte el tenen les pimes, que hauran de revisar la seva gestió interna per millorar recursos propis i vincular-se a la innovació.

ses ubicades al Parc estan superant, de forma majoritària, les dificultats que ens envolten, en especial la manca de finançament, amb talent, tenacitat i creativitat, innovant i obrint-se al mercat global. Ja no es pot treballar amb objectius locals, i les empreses del Parc fa anys que aquest concepte el tenen incorporat al seu ADN.

A Leitat donem suport des de 1906, a les empreses i entitats per missió i principis. Observant l’evolució de l’entorn, hem entès que el nostre paper de cohesió entre mercat i investigació ens impulsa a canviar per: potenciar l’emprenedoria tecnològica, donar suport a l’open innovation amb grans empreses i consolidar la col· laboració internacional.

Hem tingut unes xifres de facturació al voltant dels 1.000 milons d’euros, i el fet més significatiu és que, en el darrer any, malgrat la crisi, s’ha incrementat el nombre d’homes i dones que hi treballem. Això ens demostra que anem pel bon camí i que la sortida de la crisi només s’aconseguirà invertint en més recerca, més innovació i, com deia dies enrere un empresari del Parc, treballant sense descans i oferint al mercat cada dia productes millors i més competitius!

Liderats per empreses innovadores, i entre un extens llistat de projectes ambiciosos, estem investigant per aconseguir el residu zero, transformar contaminants en fertilitzants, reduir greixos saturats en aliments, monitoritzar remotament el cor en activitat esportives... És el moment de les bones idees, de bons projectes, de bones aliances, de bona col·laboració i de líders emprenedors. La crisi ha acabat. Benvinguts a la postcrisi. Qui s’hi apunta?


B30 Juliol-agost del 2012

Condicions necessàries

Llorenç guilera director de l’esdi

M’

han demanat l'opinió –des de la privilegiada plataforma d’observació que se suposa que atorga ser director d’una escola de disseny– sobre si hi ha canvis substancials que apuntin cap a una remuntada de la nostra malmesa economia. És prou bona notícia advertir que s’estan produint alguns canvis d’actitud que repercutiran en la millora de la competitivitat i productivitat de les empreses. En primer lloc, canvis d’actituds dels alumnes. Hem notat clarament que el seu nivell d’autoexigència s’ha incrementat. Cada cop són més els alumnes que no defugen l’esforç i es tornen exigents amb la qualitat de la docència que reben. També creix cada dia més el nombre d’alumnes que prenen consciència que cal ser emprenedor i guanyar-se la vida innovant el disseny a través de la formació que han rebut i la creativitat que els acompanya. Iniciatives diverses de vivers municipals d’empreses i el nostre projecte ESDIempresa confirmen clarament l’increment d’aquest esperit d’emprenedoria.

En segon lloc, les empreses. Augmenta progressivament la demanda que ens fan per agafar alumnes nostres en pràctiques. D’altra banda, tenim cada cop més encàrrecs d’empreses que volen innovar els seus productes o serveis mitjançant convenis de col· laboració. És també un bon indicatiu que el Gremi de Fabricants de Sabadell ens ha fet arribar la demanda (que estem en tràmits de satisfer) de crear un màster universitari d'Innovació de la Producció de les Indústries Tèxtils que persegueix la incorporació de talent a les indústries. Tots i cadascun dels alumnes d’aquest màster seran becats per una de les empreses associades al Gremi i rebran formació reglada del professorat de l’ESDI i formació pràctica dels experts de l’empresa. En tercer lloc, els graduats en disseny. Ha estat notòria la seva preocupació per dotar-se d’un títol oficial que els acrediti davant els organismes públics i que els permeti optar a concursos europeus o els encamini cap a la via de la recerca. Quan l’ESDI va poder anunciar al setembre que estava autoritzat a fer

ESPECIAL N.50

un curs de retitulació (adaptació del títol de Graduat Superior en Disseny, títol propi de la Universitat Ramon Llull, al títol de Grau Oficial en Disseny), la demanda rebuda ens va obligar a sol·licitar a la Direcció General d’Universitats que ens ampliés de 60 a 120 les places autoritzades. En quart lloc, el professorat i el personal de l’ESDI. El professorat de l’ESDI ha incrementat clarament la seva dedicació a aconseguir que els alumnes obtinguin els coneixements i les competències desitjades i, sobretot, l’ofici de dissenyador. Són, també, cada cop més els professors que entren en el món de la recerca en disseny perquè saben que és la millor manera de garantir que el seu ensenyament serà sempre innovador i amb visió de futur. No seria oportú afirmar que aquests canvis garanteixen que sortirem ben aviat del pou on els mals governs ens han ficat. Però, com ens recorden els matemàtics, cal comptar sempre amb les condicions necessàries i les condicions suficients.

Santiago Royo Sotsdelegat del rector de la UPC a Terrassa

Jordi Marquet Director del PRUAB

De brots verds i altres herbes

Innovació i Recerca a l’Eix B-30. El Parc de Recerca UAB

P

er l’origen i la història de la seva generació, els “brots verds” ens fan més aviat somriure. També érem un exemple de sistema bancari, en aquella època. Però no són temps de paraules. Podem quedar-nos la frase, tot somrient, o cercar-ne una altra, però el fet és que tenim elements per a l’optimisme, petites llums en el camí que espera. Alguns brots vénen de lluny i són arbres sòlids que fa anys que donen fruits. En destacaria dos. D'una banda, molts dels centres de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya i Barcelona Tech (UPC) més internacionalitzats i innovadors estan resistint bé la tempesta. D’altra banda, hi ha empreses espanyoles que avui continuen sent competitives perquè segueixen apostant per invertir en innovació sense adormir-se en les subvencions. Hi ha dos factors que són encara brots, però que poden esdevenir grans arbres. Són el canvi cultural que s’està produint en algunes grans empreses i el canvi de mentalitat col·lectiva. És un fet que determinades grans empreses del país estan fent passos, ràpidament, per incorporar processos moderns d’innovació en les seves estratègies. A escala global això no és nou, ni ho és a Catalunya, però s’apre-

cia que aquesta cultura s’està estenent entre els empresaris del país, i no només a nivell de discurs. Crec, però, que els brots més importants estan apareixent en la mentalitat col· lectiva. I aquests són els que més hem de regar. Hi ha moltes qüestions sobre les quals no era habitual parlar entre amics, i que ara ho són. La preocupació per l’eficiència de la despesa pública. Legislar per

dos brots que poden esdevenir arbres són el canvi cultural de les empreses i el de mentalitat col·lectiva acostar la riquesa als llocs on es crea i allunyar-la dels especuladors. Ser responsables per exigir responsabilitats. Hem de parlar d’això, estendre el debat i adoptar-ne les conclusions a títol personal i col·lectiu. Perquè tenim dos elements amagats per fer créixer aquests arbres. Mai hem comptat amb tanta gent tan ben formada, i mai hem comptat amb tanta capacitat d’innovar. Aquesta realitat l’hem de llaurar tots per collir fruits del que ara són brots.

E

n aquests últims anys s’ha posat de manifest la necessitat d’una evolució de la nostra economia cap al que es coneix com “economia del coneixement”. En aquest sentit, les possibilitats de desenvolupament econòmic de l’eix B-30, en funció d'un veritable desenvolupament de l’economia del coneixement, són extraordinàries, ja que hi conflueixen tots els elements necessaris per configurar el que es coneix com una “regió innovadora”, denominació que inclou obligatòriament la presència d’universitats en la regió.

El pruab és la solució al repte de crear un ecosistema d’innovació lligat a la recerca universitària Ja fa uns anys que la Universitat Autònoma de Barcelona, una universitat de recerca i amb voluntat d’esdevenir realment “innovadora”, es va plantejar com podia crear un ecosistema d’innovació lligat a l’ecosistema de recerca, tradicional de les universitats, i va optar per generar el Parc de Recerca UAB (PRUAB), conjuntament amb els seus socis CSIC i IRTA. Es va aconseguir així un instrument capaç de promoure la

15

“Transferència de Coneixement i Tecnologia”, de manera que Recerca i Innovació quedessin connectades per un element d’intermediació. El PRUAB i la Universitat Autònoma de Barcelona han impulsat en els últims anys un total de 57 empreses derivades de la recerca (empreses spin-off), un 93% de les quals han obtingut èxit i continuen la seva activitat a dia d’avui. Una altra de les vies per portar la recerca cap a la innovació, la constitueix la valorització de la recerca, la generació de patents i la seva comercialització. En aquesta línia, l’any 2011 es van generar més de 40 patents i es van aconseguir de l’ordre de 10 acords de llicència. El PRUAB treballa intensament amb les empreses per conèixer els seus reptes estratègics, de manera que es puguin generar projectes de recerca col·laborativa publicoprivada, alineant la recerca pública amb els interessos de la societat. Finalment, el PRUAB hostatja alguns centres de recerca mixtos amb empreses consolidades, i molt recentment s’ha anunciat una ampliació significativa dels laboratoris que l’empresa Henkel té actualment a l’edifici Eureka del PRUAB amb la creació, en una primera fase, d’uns 35 nous llocs de treball altament qualificats.


16

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

"Les ciutats que saben dir que sí demostren un dinamisme i una cohesió que les fa atractives a les inversions. I això, especialment en els temps que corren, és un valor i un tret diferencial"

Manuel bustos alcalde de sabadell

el futur, amb confiança

S

ovint he dit, i no em cansaré de repetir-ho, que les ciutats han de saber dir “sí” per avançar, per col·locar-se al mapa. És cert que, de vegades, són les veus discordants les que tenen més èxit, però no sempre són les que permeten avançar, ans al contrari. És evident que cal saber dir "no" quan és necessari, o que cal concretar les condicions, establir els límits, en definitiva defensar els propis interessos. Però sense afirmacions decidides hi hauria moltíssims projectes històrics que s’haurien quedat en un paper. Aquí entren les infraestructures, els equipaments, els esdeveniments, els projectes innovadors i també la instal·lació d’empreses privades. Crec que les ciutats que saben dir que sí demostren un dinamisme i una cohe-

les ciutats que saben dir que sí demostren un dinamisme que les fa atractives per a les inversions sió que les fa atractives a les inversions. I això, especialment en els temps que corren, és un valor i un tret diferencial. En els temps que estem vivint costa molt passejar per Catalunya i trobar un espai com Sant Pau de Riu-sec, a Sabadell. Un espai amb grues treballant i empreses instal·lant-s'hi. Però les excepcions positives no es construeixen només sabent dir que sí, és clar. Cal treballar dia a dia per fer que la ciutat sigui el millor entorn possible on instal·lar-se. Cal generar confiança, i un cop generada tenir-ne cura

dia a dia. I la confiança es genera i es manté de moltes maneres. Sabadell és la ciutat més transparent d’Espanya, per exemple. Darrerament hem impulsat la nostra aposta decidida per la ciutat intel·ligent, posant a l’abast de les empreses que s’instal·len a Sabadell la tecnologia més avançada. Treballem, dia a dia, per formar els treballadors, i ho fem d’acord amb les empreses i els gremis de la zona, per reforçar els clústers instal·lats al territori. Sabadell aposta per millorar les infraestructures de comunicació, respectant el medi ambient i millorant l’entorn. Tot això des d’una clara aposta per la innovació i la qualitat com a eixos de creació de riquesa i generació d’oportunitats, com és l’impuls de l’espai de la B-30. Generar confiança és, en definitiva, demostrar que Sabadell és una ciutat orgullosa dels seus orígens i que mira al futur. Arrels sí, però sobretot ales!

Carme Carmona Alcaldessa de Cerdanyola

Carles Brugarolas Tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de Sant Cugat

Cerdanyola: mirant al futur amb optimisme

L’emergència del cit

E

strany és el dia que no ens trobem a les portades dels diaris o als mitjans de comunicació notícies que ens recorden la gravetat de la situació econòmica i social que patim des de fa uns anys.No obstant això, vull aprofitar aquestes línies per destacar alguns símptomes que ens fan mirar el futur amb una mica d’esperança i optimisme.

restant al comerç de proximitat, l’oci i la prestació de serveis socials.En aquest sentit, també cal destacar la instal·lació del Grup SENER d’enginyeria al Parc de l’Alba. Aquesta empresa, dedicada fonamentalment a projectes d’enginyeria aeroespacial, civil i naval, comptarà amb una nova planta de 15.000 m2 i generarà 350 nous llocs de treball.

M’agradaria destacar l’estreta col· laboració dels municipis de l’eix de la B-30. Aquesta iniciativa posa de manifest la voluntat de sumar esforços i sinergies per tal de cercar solucions que ens permetin reactivar l’economia del nostre entorn.

En les darreres setmanes també hem signat un conveni amb l’Institut d’Economia i Finances per facilitar a emprenedors i empreses del municipi l’accés a línies de crèdit i la corresponent millora del seu circulant. En paral·lel, i per primera vegada, s’ha dut a terme de forma conjunta la signatura d’un conveni de col·laboració amb els principals actors econòmics de la ciutat.

Pel que fa a Cerdanyola, s’han creat 23 noves empreses, de les quals el 48% estan relacionades amb activitats econòmiques de serveis a empreses especialitzades en gestió del coneixement. De la resta, un 20% s’emmarquen en el sector de la restauració, un 4% es dediquen a activitats d’importació i exportació i, el 28%

És cert, una flor no fa estiu però sí que ens diu que el terra és fèrtil. Hem de seguir treballant per posar totes les llavors que calguin. Només així podrem afrontar el present i el futur amb optimisme.

N

utrition&Santé, Sener, Reebok, Pioneer, Endress&Hauser, Hydrobuilding, Sage... són algunes de les empreses que han decidit implantar-se al CiT. Paral·lelament, l’E-Garage i el trasllat dels MBA d’Esade, la creació de la casa Banana, la consolidació de NEEC, els guardons rebuts per als emprenedors de YUZZ i la incubadora de l'European Institute of Technology Innoenergy ens posicionen com el nou pol emprenedor de Catalunya. També tenim grans empreses multinacionals que creixen i capten centres globals a casa nostra com ara Siemens, HP, Roche, Ricoh, Boehringer Ingelheim o Accenture. En definitiva, tots aquests fets formen part de la realitat recent del CiT. Sí, recent, en els temps que corren. Amb prop de 100.000 llocs de treball, 10.000 empreses, 60.000 universitaris i més de 5.000 investigadors, el CiT emergeix com el sistema econòmic més potent de la regió metropolitana. El territori que aplega els termes de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat és una

potència industrial, empresarial, universitària, tecnològica i científica de primer ordre que projecta la B-30 com la principal avinguda econòmica de Barcelona. Un espai ambientalment preservat, accessible i obert a la cooperació. Tenim reptes importants, per descomptat. Som plenament conscients de la realitat que molts pateixen. Però cal que ens proposem estendre l’autoconsciència del que som i del que podem ser. Hem de fer saber que des d’un punt de vista quantitatiu el CiT pot competir amb qualsevol gran pol de desenvolupament del món. El CiT farà avenços importants. Disposarem d’un sistema de senyalització amb nomenclatura homogeneïtzada que farà del nostre un territori integrat. Paral·lelament, la marca del CiT estarà a disposició de tots aquells operadors econòmics amb activitat a l’espai CiT. Una marca de qualitat pensada per aportar valor i promoure les potencialitats del nostre territori.


B30 Juliol-agost del 2012

L’economia productiva també existeix

pere navarro alcalde de terrassa

E

n uns moments plens d’incerteses on les primes de risc, el deute financer i els rescats de països tenen un protagonisme gairebé absolut, cal fer un exercici de sensatesa per recordar que aquesta crisi no significa la paràlisi total de la nostra economia. No tot s’acaba amb els moviments especulatius dels mercats financers que monopolitzen l’actualitat diària. Hi ha una altra realitat, la del dia a dia de molts treballadors, de moltes empreses i emprenedors de l’economia productiva que, malgrat les dificultats, continuen endavant i estant lluitant per ser cada cop més competitius, més innovadors. Hem de fer visible i posar en valor aquesta realitat econòmica tangible i apostar fermament per un model productiu amb capacitat per generar llocs de treball estables i de qualitat, un model basat en la sostenibilitat i en la innovació. Al nostre territori

disposem d'actius molt importants: infraestructures destacades, nuclis industrials, tecnològics i de serveis, a més de nombrosos centres de recerca i universitats. Són elements que han convertit la nostra àrea en l’autèntic motor del país. Cal potenciar, doncs, aquesta realitat, la dels eixos productius com el que conformen la B-30 i els seus entorns i s’ha de completar amb la fi-

cal recordar que la crisi no significa la paràlisi de l’economia. no tot sacaba en l’especulació nalització d’infraestructures imprescindibles com el quart cinturó o el corredor del Mediterrani. Terrassa participa plenament en aquesta articulació territorial i productiva i es compromet en la seva dinamització amb

ESPECIAL N.50

17

projectes innovadors i ambiciosos i també amb nous sectors de sòl ben situats i equipats per a l’activitat econòmica. Malgrat les dificultats actuals, ja hem fet passos significatius, com la posada en marxa del Pla de la Innovació, que ha comportat la creació de clústers en àmbits com l’òptica i la fotònica, la salut o l’audiovisual. En una ciutat que disposa del segon campus universitari de Catalunya, hem posat les bases per atreure talent i noves empreses mitjançant la creació del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40. Universitat, empresa i administració pública anem junts en aquest projecte que agrupa sectors capdavanters i que té el Parc Audiovisual de Catalunya com un dels seus eixos centrals. Es tracta, en definitiva, de continuar treballant, malgrat el context desfavorable, per tal d’establir unes bases sòlides i de futur que afavoreixin el creixement quan la crisi comenci a remetre.

Carme García Alcaldessa de Rubí

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

dos milions per ser competitius i generar ocupació

Confiança per anar endavant

R

E

troben a Palo Alto o Silicon Valley. Totes aquestes iniciatives estan fomentant positivament la creació de llocs de treball i potencien l’entorn econòmic i empresarial de Sant Cugat i de l’eix de la B-30.

Ni tot és un desastre ni tot està perdut. El país té unes bases socials i econòmiques molt sòlides i, sobretot, té gent amb empenta i amb moltes ganes de tirar endavant. A Sant Cugat, per exemple, darrerament hem vist com importants empreses han crescut o s’han establert a la ciutat. Em refereixo, per exemple, a la recent inauguració del nou centre d’R+D de la multinacional Sage, al nou departament d’R+D de Software de la farmacèutica Roche o a l’arribada de la Casa Banana amb el seu projecte d’emprenedoria.

D’altra banda, entre el 2009 i el 2011 l’Ajuntament, a través de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha assessorat ni més ni menys que 779 projectes de negoci, dels quals 269 s’han acabat constituint en empreses, amb un índex de supervivència superior al 80%. Un altre bon exemple d’emprenedoria a Sant Cugat ha estat la posada en marxa del programa YUZZ per a joves innovadors. En dos anys s’han desenvolupat una vintena de projectes de negoci de base tecnològica, dels quals una quarta part ja són empreses. Pel que fa al comerç, a Sant Cugat també tenim dades prou positives: un 88% dels locals comercials de la ciutat estan oberts. A més a més, estem a punt de posar en marxa la centralitat comercial del complex Mira-sol Centre i el Volpelleres Centre. Aquestes dues centralitats representen una gran oportunitat de negoci per a comerços que es vulguin instal·lar al municipi.

A Sant Cugat també estan creixent el Banc Sabadell o la farmacèutica Ferrer. I el campus d’Esade a Sant Cugat acollirà a partir del curs vinent l'MBA d’aquesta universitat, que també acaba d’obrir l’EGarage, un espai d’innovació a l’estil dels que es

És evident que vivim uns moments complicats. Però hem d’encarar el futur amb optimisme i sobretot aprofitar totes les oportunitats que arriben. A Sant Cugat estem comprovant que, malgrat tot, la dinamització econòmica continua sent un fet.

ubí és el segon espai industrial de Catalunya després de la Zona Franca. 400 hectàrees de sòl a disposició de les empreses, que és un dels grans potencials, juntament amb la innovació i el coneixement, que ofereix el Catalonian Innovation Triangle (CIT) on es concentra el 3% de l’activitat econòmica de Catalunya amb 26 polígons d’activitat econòmica, més de 10 mil empreses i 90 mil treballadors. La crisi ha colpejat amb força els municipis industrials. Del 90% d’ocupació industrial hem passat en els darrers 4 anys a un percentatge que no arriba al 80% i l’índex d’atur se situa per sobre dels 8.000 habitants. Per això hem posat en marxa un portal immobiliari industrial pioner a Catalunya en col·laboració amb els APIS que operen al territori per facilitar que aquesta oferta de naus i solars industrials arribi amb facilitat a aquelles empreses que busquen un lloc on instal·lar-se. Per pal·liar els efectes de la crisi i reactivar econòmicament el municipi, Rubí ha destinat aquest any 2 milions d’euros en accions concretes que pretenen mantenir el teixit industrial actual i atraure noves activitats. Accions que passen per la millora dels polígons, tant a escala de senyalització com de manteniment i per la creació a finals d’aquest any d’una finestreta única que simplificarà qualsevol

tràmit necessari per posar en marxa una nova activitat al municipi. Accions, ja en marxa, perquè les zones industrials disposin d'una xarxa de telecomunicacions adequada i perquè nous inversors pensin engegar els seus projectes empresarials a Rubí. Accions que també passen per crear els condicionants necessaris perquè Rubí es converteixi en un referent industrial d’eficiència energètica i energies renovables. Per fer realitat aquest projecte hi estan col·laborant activament les 40 empreses més importants de la ciutat. Paral·lelament, estem negociant amb les entitats bancàries l’accés al finançament de les empreses i els emprenedors i a la tornada de les vacances haurem creat el Consell de Formació Professional, un organisme que es perfila com una eina potent per garantir que la mà qualificada que necessiten les empreses de la zona la poden trobar molt a prop seu. La crisi afecta les ciutats industrials més profundament, però també val a dir que les recuperacions econòmiques es fan notar en aquests municipis. Les empreses exportadores, que són moltes i capdavanteres, comencen a tenir balanços positius. El futur passa per la reactivació econòmica i aquest és el camí que Rubí ha pres.

stem vivint una crisi que no és només econòmica, sinó que també ho és de valors i de confiança en nosaltres mateixos. En el darrer fòrum Sant Cugat Tribuna el president de la CECOT, Antoni Abad, va dir en la seva ponència que al nostre país li calia recuperar valors com l’ètica, l’esforç i l’emprenedoria. I és que, efectivament, ara més que mai el país necessita tornar al rigor de les coses ben fetes. Però també és molt important, al meu parer, que tornem a confiar en nosaltres mateixos.


18

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

Tres brots per a l’optimisme

Josep m. Sallán professor de l’etseiat

Q

uan estic escrivint aquest article, sembla que la situació de l’economia no pugui ser pitjor. Tenim el sistema bancari intervingut, els mercats desconfien de la nostra economia i no compren el nostre deute si no se’ls retribueix amb elevats interessos. Però les crisis són resultats d’expectatives i estats d’ànim, i m’han demanat que sigui optimista, així que mostraré tres brots verds de la nostra economia. El primer és que la nostra economia està millor que el nostre sistema bancari: el nostre

"Atesa la situació de debilitat de la demanda interna, l’estratègia de sortida de la crisi s’ha de basar en el sector exterior, i la B-30 té un paper fonamental"

vittorio galletto cap de l’Àrea d’Economia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

volum de deute sobre PIB està més a prop del d'Alemanya i el Regne Unit que del d’Itàlia i Grècia. La desconfiança dels mercats en la nostra economia té a veure amb els problemes del nostre sistema financer, i les incerteses del conjunt de la Unió Europea. El segon brot és l’entrada en vigor a partir de l’1 de juliol del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). Això significa que per fi la Unió Europea comptarà amb un mecanisme permanent per assegurar la seva estabilitat financera, ja que fins ara només comptava amb estructures temporals, sense base legal als tractats europeus. Esperem que això contribueixi a reduir les incerteses, doni confiança als nostres creditors, i animi les agències

de qualificació a millorar la nota del deute estatal i de la Generalitat. El tercer brot verd és l’esperança que l’arribada d’un nou president a França i la proximitat d’eleccions a Alemanya facin que aquests dos països impulsin polítiques de creixement a la UE. El nostre problema estructural més greu, el dèficit públic, ve provocat més per la caiguda d’ingressos i augment de despeses socials derivada de la davallada de l’activitat econòmica que del volum de la despesa pública en sanitat i educació. Una retallada perllongada de la despesa en l’estat del benestar seria molt més preocupant, a llarg termini, que els problemes que patim avui.

La B-30, via cap a la sortida de la crisi

D

es d’un punt de vista econòmic, l’àmbit de la B-30 engloba un ampli espai econòmic que va des de Granollers fins a Martorell. Es tracta d’un àmbit amb aproximadament un milió d’habitants i amb un teixit industrial dinàmic i divers, situat al centre de la regió metropolitana de Barcelona i integrat amb l’entorn més proper, però també relacionat a una escala més àmplia, a una escala megaregional: la megaregió Barcelona-Lió, que representa un mercat de 25 milions de persones. La vitalitat d’aquest espai es mostra en les transformacions que s’han produït en la seva estructura productiva, destacant com la pèrdua de pes d’activitats tradicionals, com les relacionades amb la indústria tèxtil, ha estat acompanyada per creixements en sectors més dinàmics relacionats amb els serveis i, de manera destacada entre les activitats industrials, en una indústria d’alt contingut de coneixement i innovació com és la indústria farmacèutica. De fet, en aquest espai es localitza gairebé la meitat de la inversió en R&D que es realitza a tota l’RMB, amb algunes de les empreses que fan una inversió en R&D més important no només de l’RMB sinó de tot Catalunya. No es disposa d’informació recent de les exportacions per a l’àmbit de la B-30, però la informació de la província de Barcelona aporta informació molt rellevant. En primer lloc, després del xoc negatiu del 2009, les exportacions recuperen el terreny perdut i el 2011 ja són superiors al nivell precrisi. Analitzant els mercats de destinació, destaca que aquesta recuperació ha estat rela-

tivament més intensa en els nous mercats en creixement (com els BRIC) que no en els mercats en crisi de l’Europa més rica; és a dir, la recuperació exportadora s’està basant en els mercats amb més futur. I si mirem quines són les activitats i productes més exportats i, per tant, en els que som més competitius, trobem en els primers llocs la fabricació de vehicles de motor (turismes), els productes químics (com olis i sabons) i la indústria farmacèutica (medicaments i derivats de la sang), activitats intensives en coneixement en què destacats establiments

productius (com els de Seat o Grifols, per citar-ne només dos) estan situats precisament en l’àmbit de la B-30. Atesa la situació de debilitat de la demanda interna, l’estratègia de sortida de la crisi s’ha de basar en el sector exterior, i la B-30 té un paper fonamental. En conseqüència, és fonamental potenciar-la amb aquelles infraestructures (ferroviàries, carreteres, port) que faciliten la connexió entre els centres productius amb els grans mercats europeus i mundials.


ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

"Innoculem el virus de l'emprenedoria a tots els racons de la nostra societat. Inoculem-lo a cada família, a cada escola, a cada empresa..."

19

els valors de l'emprenedoria

D Albert martí director general de bananity

iuen que l’economia és, en gran part, un estat d’ànim. Si és així, per tal d’esbrinar si hi ha brots verds cal auscultar el batec emotiu de la societat. Les emocions amb què batega el cor de la nostra economia són feixugues. Tot i això, si auscultem atentament no podem deixar de notar, aquí i allà, algunes notes discordantment positives. Hi ha qui en l’anàlisi i en el debat prefereix centrar-se en les notes dominants, ben negres. Jo crec que, com més complicada és la situació econòmica del país, més atenció hem de parar als brots verds per tal d’estimular-ne més. Seguint aquesta filosofia, vull compartir amb vosaltres el que vaig viure a la celebració del Dia de l’Emprenedor que vam fer a la Casa Ba-

nana, seu de tres start-ups d’Internet a Sant Cugat, quan vam aplegar-nos més de 100 persones de 25 start-ups diferents. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i per això us demano que mireu el mural que van construir els assistents expressant el que representa per a ells l’acte d’emprendre. Si les emocions associades a emprendre són: llibertat, passió, compartir, arriscar-se, voler canviar el món, evolucionar, somriure a la cri-

si, parachuting, adrenalina, atrevir-se a somiar, valentia o confiança; si les emocions són tan contagioses com ho vam viure, probablement tenim una part de la resposta al nostre abast: innoculem el virus de l’emprenedoria a tots els racons de la nostra societat. Inoculem-lo a cada família, a cada escola, a cada empresa... La força arrossegadora dels sentiments positius que generarem així serà imparable. Som-hi ?

Andrea Lisbona Fundadora de Touchland

Sebastià Prat CEO de Flexxible

Manuel Quirós CEO de Futur-Moto

L’hora dels valents: si va haver-hi temps millors, tornaran

'Cloud' per a pimes

El futur és elèctric

Q

uan em van demanar que escrivís aquest article, el primer que em va venir al cap va ser la frase: “temps de crisi, temps d’oportunitats”. Pot sonar idealista, optimista i somiador, però és la meva opinió. Per sort o per desgràcia, vaig començar el projecte de Touchland en un moment crític. Tot i que molts em van dir “que valent llançar-se a la piscina en els temps que vivim!”, jo ho vaig veure com un repte per demostrar que si s’ofereix una solució competitiva al mercat que tingui sentit, tot és possible. Els inicis no van ser fàcils. Si ho fossin tothom es llançaria sense por. El més dur va ser trobar els primers clients, ja que oferíem una solució que no era vital per al dia a dia de les empreses. Vam treballar a fons la proposta de valor, ja que creure en el que ofereixes és el més important. Vam desenvolupar una solució alternativa al rentat de mans més sostenible i econòmica queel tradicional amb aigua i sabó. Un sistema que generava salut ambiental, millorava la

imatge corporativa i aportava responsabilitat social per part de les empreses.Tot i això, va implicar molt d’esforç i dedicació. Així vam guanyar-nos la confiança entre empreses que estaven en retallades diàries en les seves despeses i que lluitaven per sobreviure al dia a dia del mercat. Després de dos anys de pic i pala, hem aconseguit establir Touchland i comptar amb una gran comunitat de clients, col· laboradors i distribuïdors. Veiem que és una empresa amb possibilitats internacionals, ja que oferim una solució a una necessitat global i hem començat a entrar en mercats com Veneçuela, Kènia o Tanzània. Dir que és fàcil emprendre seria mentir, però repetiria tota aquesta experiència amb els ulls tancats, perquè m’ha format. És moment de ser valents, de pensar amb estratègia, actuar ràpid i no rendir-se. Amb 26 anys, aquests moments són els únics que he conegut, i per això considero que, si han existit temps millors, tornaran.

F

lexxible va néixer amb l’objectiu d’apostar per la tecnologia cloud computing i la creació d’escriptoris virtuals Windows. Avui que el cloud computing ja ho abasta tot, des de la gestió del correu, el calendari i els arxius compartits, nosaltres hem esmerçat els esforços a perfeccionar els escriptoris. Una tecnologia que ens ha convertit en la quarta empresa europea amb més usuaris d’escriptoris virtuals Windows al núvol. El que diferencia el nostre escriptori virtual d’altres és la seva idoneïtat tant per a pimes, com per a usuaris particulars i grans multinacionals. L’usuari treballa sempre en el mateix entorn, utilitzi el suport que utilitzi. Amb Flexxible les empreses ja són a l’era de la consumerització. La tendència que explica que qualsevol treballador, a través de les seves eines informàtiques personals, pot estar més actualitzat que l’entorn informàtic de la pròpia empresa. Amb l’escriptori virtual de Flexxible, el suport és només circumstancial. Passi el que passi, tot és al “meu ordinador” del núvol.

E

ls nous temps plantegen reptes de futur ambiciosos. Un és com afrontar la transició al vehicle elèctric i la mobilitat urbana. A Futur-Moto vam emprendre, fa tres anys, una aposta per l’ús de motos i ciclomotors elèctrics. Avui, des de Futur-Moto, impulsem una implantació de concessionaris Batery amb l’objectiu de ser un actor principal en aquesta transformació.Una revolució en la mobilitat que passa per oferir vehicles elèctrics recarregables, amb autonomia, disseny innovador i respectuosos amb el medi ambient. Posem a disposició del públic motos d’última generació, pensades per a la mobilitat urbana, de la més alta qualitat i molt més econòmiques en el seu manteniment que una moto convencional. A més, Futur-Moto ha intensificat els seus esforços en ser llicenciatari dels millors fabricants. Per això introduirem els primers models de la marca nord-americana Brammo, la més potent del sector, i tota la gamma de l’alemanya ElMoto. El futur és elèctric i a Futur-Moto fem que comenci avui mateix.


20

ESPECIAL N.50

B30 Juliol-agost del 2012

Els recursos estan a les nostres mans ramOn escolà president de zeta espacial

"En aquests moments tan difícils és quan més necessitem fer de les nostres idees una bandera, del nostre talent un valor, i de la nostra creativitat una aposta de futur"

E

ls “brots verds” o la “llum al final del túnel” són una invenció dels polítics per donar il· lusió abans d’anar a votar, fet que es converteix en desil·lusió poc temps després. En els moments difícils de la vida la millor opció és dir les coses pel seu nom i ser realistes. Crisi vol dir canvi. No sabem ni quan ni com acabarà la crisi, però si una cosa és segura és que amb esforç i l’habilitat necessària per adaptar-nos a aquest canvi ens en sortirem. Hi ha solucions polítiques que no estan al nostre abast, per la qual cosa és mi-

llor mirar les que poden estar a les nostres mans. Cada petita o mitjana empresa ha de intentar sortir de la crisi per si mateixa sense esperar ajuda dels polítics o dels bancs. Per aconseguir-ho crec que hi ha un camí que hem de seguir: potenciar l'exportació i crear marca.

ternacionals i, si veus que el teu producte hi encaixa, l’any següent exposa’l. 4) No confiïs en institucions oficials perquè facin el teu treball d’estudi de mercat, són lentes, cares i desconeixen el teu producte. Fes-ho tu mateix, hi ha matisos bàsics que només tu coneixes.

Si tens un bon producte que es ven bé en una petita àrea, tens moltes més possibilitats de vendre’l a més llocs: arreu del món. Si per contra, el teu producte no es ven bé, llavors has d’analitzar-ne la raó, i si tot i això no veus la solució, llavors busca quelcom diferent al voltant del teu producte que tu ja coneixes tan bé. 1) Estudia el producte. 2) Estudia la competència. 3) Visita fires in-

Pel que fa a la marca, avui en dia és difícil crear una marca nova, però tot i així val la pena fer aquest esforç. Una marca curta i que soni bé internacionalment (res de noms hispànics, els noms hispànics no venen, a menys que sigui un producte típic espanyol com ara paelles), pot ser una forta inversió inicialment però et donarà una diferenciació en un futur.

La recepta barcelona

E

n aquests moments de gran incertesa, de temors, i dins d’una tempesta que no amaina, hem d’obrir més que mai els ulls per convertir les adversitats en oportunitats i fer dels elements que ens distingeixen –com ara l'R+D i l’exportació– el nostre full de ruta. En tant que president d’Europastry, una companyia familiar dedicada a la indústria alimentària, he viscut experiències empresarials que m’han demostrat la credibilitat i respecte que es té arreu a les marques d’aquest sector quan van associades a Europa. Encara que no sempre sigui prou conegut, vull recordar que el sector de l’alimentació és un dels més engrescadors al nostre país (suposa el 8% del PIB i és el segon per importància només per darrera del turisme) i la dieta mediterrània és considerada una de les més saludables arreu del món. No podem deixar de posar en valor la nostra marca ni deixar d’apostar. Les perspectives econòmiques no són encoratjadores però en aquests moments tan difícils és quan més necessitem fer de les nostres idees una bandera, del nostre talent un valor, i de la nostra creativitat una aposta de futur.

Jordi gallès president d’europastry

Tot i el clima negatiu que es respira, hem de ser capaços d’aprofitar els avantatges que ens proporcionen els valors associats a la marca Barcelona. Parlo de la dieta mediterrània, de Gaudí, de la innovació, del mar, dels paisatges que treuen l’alè, de la investigació capdavantera, de la medicina, de la

capital mundial del mòbil, de l’esport, dels mestres de la gastronomia, de l’esperit emprenedor, de la cultura... i, clarament, de Barcelona com a referència internacional de la indústria alimentària. I ho faig amb coneixement de causa. Els Jocs Olímpics del 92 van posar Barcelona a l’aparador mundial, amb un estil que hem sabut alimentar amb el nostre esforç i il·lusió, posicionant-nos com a ciutat moderna, cosmopolita i amb uns valors envejables; un perfil que ens ha donat una em-

penta increïble a empreses que tenen esperit de créixer i vocació exportadora, que mantenim de forma constant. Per la innovació, que és la que ens ha portat a créixer fent més i millors productes. En el passat, els francesos i els italians van fer una bona feina explotant aquest concepte i així ho demostra l’expansió de la seva cuina i dels seus productes per tot el món. A poc a poc, nosaltres també estem conquerint escenaris cada vegada més universals.


B30 Juliol-agost del 2012

Joan Alsina Director ACCESO Corporate

Com ho tenim això?

E

ncara llegeixo la premsa cada matí. Tot i que costa massa trobar bones notícies. Sembla que, de manera inevitable, el món econòmic –i global– s’està destruint. Sembla que no puguem fer-hi res. Sembla que estiguem condemnats a patir la manca de capacitats de gestió de la nostra classe política, que s’està demostrant incompetent per atacar, de forma directa i immediata, l’arrel del problema. Afortunadament hi ha una altra visió. Una altra realitat que em fa pensar que tot plegat té solució. És la visió de l’empresari. La meva activitat professional em dóna l'oportunitat de conèixer moltes empreses, en general ben gestionades, normalment amb ganes de fer coses importants, gairebé sempre amb ambició per créixer.

La visió de l’empresari em fa pensar que tot plegat pot tenir una solució Constato l’existència de molt bons projectes i d’eines per finançar-los. Eines específiques i orientades a negocis que van bé, gairebé sempre amb un origen públic o públic-privat, que estan aportant els mitjans econòmics per facilitar el desenvolupament d’aquests projectes. L’Institut Català de Finances, Acci10, Avalis, Enisa, Cofides, PlanAvanza2. Són entitats que estan apostant decididament pel finançament de les empreses que encara volen fer coses millors i millor. La crisi del treball està tenint una conseqüència força positiva: la constitució de l’empresa unipersonal “Jo, s.l.”. L’enteniment que qui sap i vol fer coses pot trobar camins molt més enllà del paraigua d’un contracte laboral. I aquest enteniment porta a l’emprenedoria. I l’emprenedoria, en un sentit ampli, porta al descobriment de solucions.

Ramon Comellas President de Circutor

E

Perquè una empresa sigui innovadora, ha de tenir un gruix important de persones creatives, ja que el procés forma part d’una cultura que comparteixen tots els que treballen a l’empresa. Innovar és fer les coses o productes diferents de com es feien habitualment per obtenir un millor resultat. La innovació pot ser de productes, sistemes de fabricació, materials empleats, sistemes de

venda, presentació del producte, etc., buscant un avantatge competitiu. Innovar té un risc: no sempre sortirà bé. Però no podem valorar només els resultats, sinó l’esforç que ha representat, ja que moltes vegades un fracàs és el principi d’un important èxit. D’altra banda, la innovació ha de ser ràpida. Els primers que són capaços d’aprofitar una oportunitat tenen un gran avantatge. Moltes vegades les bones idees perden interès perquè volem estar tan segurs del que farem que se’ns queden aturades en estudis de mercat, normes que hauran de complir, pressupost que hi volem dedicar. Coses que seria més fàcil i efectiu anar definint durant el transcurs del projecte. Només amb persones innovadores és possible tenir empreses innovadores, i a Catalunya per sort en tenim moltes.

Ajudem els bancs a reinventar-se

A

Per fer-ho, hi ha dues accions que considerem prioritàries. Una ve donada a través de la tecnologia, en què el sector financer ha de recolzar-se per adaptar-se als nous models de negoci i respondre a les necessitats dels mercats. La nostra estratègia consisteix a utilitzar la innovació com a motor d’idees i, mitjançant les noves tecnologies, participar en el que serà la banca del futur. En aquest sentit, la connectivitat dels usuaris és un factor a tenir en compte. El rep-

Somnis, esforç i readaptació a nous entorns

A

la nostra empresa familiar sempre hem aplicat la cultura de l’esforç, fonamentant el treball en producte diferencial i de qualitat. Economitzem internament amb la tecnologia més moderna per assolir externament el repte de la millor relació qualitat-preu. Ara més que mai estem en el procés de reinnovar, encara que més que reinnovar, ara cal adaptar-nos a nous entorns i a innovadors sistemes de comunicació, generant noves idees per aconseguir nous productes tot redescobrint les noves formes de comercialitzar. Dins d’aquest pla d’acció vam crear el sistema cool·Print, un pas de gegant en l’evolució d’aquella primitiva premsa de Gutenberg, un nou món en la fabricació del producte gràfic. Abans ho fabricàvem tot amb lletres de plom, monoco-

Amb cohesió, actitud positiva, respecte i sentit comú, tots els somnis són possibles

Carlos Eres Director de GFT a Espanya

ctualment ens trobem en una època de canvis, sobretot en el sector financer. És l’ocasió, llavors, de proposar noves idees i solucions per desenvolupar nous models de negoci que agilitzin els mercats. Què pot fer davant d’aquesta situació una companyia com GFT, en què ens dediquem a la consultoria de Tecnologies de la Informació (TI) per a les institucions financeres? La nostra missió és ajudar els bancs i les asseguradores a reinventar-se i adaptar-se als canvis.

21

Serafí Gázquez Director General Serafí Indústria Gràfica Publicitària

L’avantatge competitiu de ser innovadors n moments de crisi tothom busca què pot fer per fugir-ne de la millor manera. És habitual que es parteixi de la innovació juntament amb l'exportació com a eines per ajudar-nos a resoldre problemes. A diferència de l’exportació, que requereix estudi dels diferents mercats, competidors, productes... en la innovació es fa més difícil saber què és el que podem fer, ja que forma part de la cultura de l’empresa i no és fàcil de gestionar si no existeix prèviament l'ambient que la faciliti.

ESPECIAL N.50

te aquí és, per exemple, aconseguir aplicacions mòbils atractives, que millorin l’experiència de l’usuari. Una experiència que també ha de ser més efectiva en tots els canals d’interacció amb els clients, incloent-hi la virtualització de l’efectiu. L’altra acció consisteix en el compliment de les normatives reguladores que permeten una millor gestió i transparència de les institucions financeres, contribuint a trobar solucions a la crisi i evitar possibles problemes en el futur. D’altra banda, a GFT ens mostrem optimistes perquè el sector de les TI és un dels que tenen més potencial de creixement. A més, comptem amb els beneficis de la globalització, que ens ha permès mantenir el nostre nivell de negoci i evitar la supeditació a les fluctuacions dels mercats locals. Des de GFT Sant Cugat, on es focalitzen els serveis de gestió de la innovació, acompanyem els nostres clients del sector financer en aquest procés de canvi.

lor. Després va venir el color, posteriorment la tecnologia làser i ara fabriquem productes que generen emocions al consumidor. Afegir el component aromàtic al producte, la textura que ens permetrà gaudir de la sensació de tocar l’element i tot, juntament amb una bona gràfica creativa, ens demostra la gran reinnovació de les arts gràfiques. Pensant sempre en futur, elaborem productes més respectuosos amb el medi ambient i garantint que siguin reciclables i compostables. El missatge que vull transmetre va enfocat a potenciar la cohesió d’equips, a aportar una actitud positiva envers l’empresa, a compartir un valor com el respecte, amb dosis de sentit comú. Amb aquests 4 ingredients, tots els somnis seran possibles. Treballant-los amb perseverança segur que arriben a fer-se realitat i sobretot no hem d’oblidar mai que perquè aquest engranatge funcioni correctament, cal bon humor i un ambient immillorable en els equips de treball.


22

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

PUNT DE TROBADA Cambra de terrassa

Trobada /// Premis Cambra de Terrassa

Els Premis Cam valor la figura d Una cinquantena de persones es van reunir a la Cambra de Comerç de Terrassa per assistir a la jornada sobre cloud computing empresarial que va organitzar l’entitat. En la sessió va participar el soci d'Ilimit, que va parlar sobre els beneficis que aporta a les empreses la incor-

poració del núvol, tant a escala econòmica com per la fiabilitat i optimització de recursos. El fundador d’Ivrateg, Ramon Trullàs, va concretar en la part més tecnològica del cloud, i l'enginyer de Citrix, José Juan Díaz, va apostar per la virtualització dels llocs de feina. /// CEDIDA

UPC

E

L’èxit de les relacions universitat - empresa Uns cinquanta empresaris van participar en la jornada “Converses després de l’èxit”, organitzada per la UPC de Terrassa en col·laboració amb la Cambra de Terrassa. La jornada va servir per conèixer la història de tres grups de recerca del Campus de la UPC

i tres empreses que han portat a terme, conjuntament, projectes de desenvolupament. Amb aquesta jornada la universitat va incidir en la seva relació amb l’empresa. En els últims 10 anys, la facturació per transferència tecnològica ha crescut un 15% anual. /// cedida

l pavelló de la Llana de Rubí va acollir la primera entrega dels Premis Cambra de Terrassa a la ciutat vallesana. Una edició especial, ja que arriba en l’any en què la Cambra ha hagut de reinventar-se, després de la desaparició de la taxa obligatòria per a les empreses de la demarcació, i sota un lema que reunia el simbolisme de la trobada: “Fem Pinya”. Potser per tots aquests motius, la reunió va tenir un caràcter especialment reivindicatiu des de tots els àmbits.

Galí també va fer referència explícita a la nova situació de la Cambra. El president de l’entitat va reivindicar el model adoptat per la Cambra de Terrassa. “Volem un finançament basat en la pertinença voluntària, oferint uns serveis privats per aquelles empreses que percebin valor en la nostra tasca, i una assignació per a la representació general i l’impuls dels serveis de promoció de naturalesa pública, que estiguin en funció del pes econòmic i empresarial del territori i per criteris d’eficiència”. El mateix Galí va definir aquest camí com a “possible dins el context actual”.

El president de la institució, Marià Galí, va obrir la ronda de discursos just després de l’entrega dels guardons als tretze premiats, i el seu missatge va ser en la direcció de reconèixer el treball del sector empresarial. “Els empresaris som els dolents de la pel·lícula tant per als de sota com per als de sobre”, va assegurar. Galí va demanar als empresaris que facin evolucionar les seves empreses “millorant els models de negoci, innovant i aportant més valor a través dels productes i els serveis”.

El conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que presidia l’acte, va recollir el guant ofert per Galí, i va garantir que per la Generalitat, els empresaris “sempre han estat els bons de la pel·lícula”. Després de la pertinent ronda de felicitacions als premiats, Mas-Colell va optar per un discurs més polític, i amb un to irònic que va arrencar els somriures de bona part de les 500 persones reunides a La Llana. El conseller de la Generalitat va analitzar l’acord eu-


B30 Juliol-agost del 2012

RADAR

23

PREMIS PIMEC

mbra posen en de l’empresari Carinsa, premi a la internacionalització El Grup Carinsa - Creacions Aromàtiques Industrials, de Sant Quirze, va ser un dels protagonistes dels Premis Pimes 2012, en ser guardonat amb el premi a la millor Estratègia Empresarial a través de la Innovació i la Internacionalització.

L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i del president de Pimec, Josep González, que va demanar una “regeneració dels valors i de les conductes irresponsables” per superar la situació actual. /// cedida

1 /// ropeu per a la inversió de 130.000 euros pel creixement econòmic al continent. De fet, el titular de la nit va sortir quan Mas-Colell va mostrar la seva desconfiança sobre la capacitat del Govern central per gestionar aquest import. “Espero que una part d’aquesta inversió sigui per a infraestructures i, si és així, espero que les decisions es prenguin com més lluny millor”, va bromejar.

1 /// Premiats sota el lema 'Fem pinya' com cada any, la cambra de terrassa va premiar les empreses més destacades del curs. per primera vegada, l'entrega dels premis es va celebrar a rubí /// bárbara padilla

'B30'

D’altra banda, el conseller va voler ser possitiu, i va mostrar-se convençut que estar tan malament té la seva part bona, com és que “podem vendre els nostres productes als que estan millor”. També es va felicitar pel creixement de l’emprenedoria en els darrers anys. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, també va voler reivindicar la feina per la reactivació econòmica del municipi que està fent l’Ajuntament local des d’aquest any, amb projectes com el Rubí Brilla, que vol oferir noves oportunitats de negoci a les empreses de la ciutat i a les que s’hi vulguin instal· lar en el sector de l’eficiència energètica. /// Víctor solvas

La revista B30 millorarà la seva distribució entre les empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa gràcies a l’acord de col·laboració entre l’associació empresarial vallesana i l’empresa editora de la capçalera econòmica, de la revis-

ta Tot Sant Cugat i del Diari de Sant Cugat. L’acord el van signar a la seu de la Cambra de Terrassa el president de la institució empresarial, Marià Galí (a l’esquerra de la imatge) i el president de Premsa Local de Sant Cugat, Ramon Grau.


24

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

Punt de trobada

La Casa Banana obre el Dia de l’Emprenedor El 13 de juny es va celebrar el Dia de l’Emprenedor, i la Casa Banana va obrir les seves portes a més de 100 persones interessades en la innovació i l’emprenedoria. La jornada va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i de ponents com el funda-

dor d’EyeOs, Pau Garcia-Milà, o els directors de Bananity i WineisSocial, Albert Matí i Manuel Sarasa, que jugaven a casa. Els participants van poder celebrar un tast de vins, gentilesa de WineisSocial, i van reunir-se en taules de treball per parlar d’emprenedoria. /// CEDIDA

ESADE

Neix l’Associació de Dones Empresàries Durant la segona setmana del mes passat es va presentar al PTV l’Associació de Dones Empresàries del Vallès (ADE Vallès), dirigida per Montserrat Vilamitjana. La nova agrupació es va marcar com a objectiu ser un punt de suport i de trobada entre les professionals del territori per tal d’intercanviar

contactes i oferir formació. Segons van explicar les impulsores, ADE Vallès es diferencia de la resta d’institucions empresarials del territori perquè va dirigida a les persones, i no pas a les companyies. Entre els seus objectius està impulsar el paper de la dona i multiplicar la seva incidència. /// CEDIDA

CECOT

Creàpolis acollirà el Campus MBA d’Esade

Reivindicació de l'FP als Nous Professionals

Esade centralitzarà tota l’activitat dels seus MBA a l’edifici que l’escola de negocis té a Sant Cugat. Així ho va anunciar la directora general de la institució, Eugènia Bieto, en la trobada anual amb periodistes que es va celebrar a mitjans de juny a EsadeCreàpolis. Segons Bieto, l’objectiu és facilitar les sinergies dels participants amb les més de 60 empreses que hi estan instal·lades i posar a la seva disposició els recursos. Bieto també va

La setena edició dels Premis als Nous Professionals va convertir-se en una reivindicació de la Formació Professional. El president de Cecot, Antoni Abad, va assegurar que en el context europeu, l'FP és una opció per als joves, ja que “avui el dilema estudies o treballes? ja no existeix, perquè si no estudies, no treballaràs”. En l’acte també hi va participar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va assegurar que “vistos els projectes,

anunciar la posada en marxa del doble grau de Direcció d’Empreses i Dret, que permetrà als alumnes obtenir les dues carreres en un període de 5 anys i mig. La directora d’Esade també va reconèixer que la caiguda de la marca Espanya a l’exterior és un tema de “constant preocupació” per a Esade, però assegura que de moment no està afectada i considera que “l’actiu de les escoles de negocis del país” està per sobre de la situació. /// CEDIDA

podem dir que aquí tenim un tast dels futurs emprenedors”. Rigau també va marcar la importància d’incorporar l’anglès en els cicles per “no limitar l’eix de la internacionalització”. Durant la nit es van lliurar 9 premis amb dotacions d’entre 600 i 800 € distribuïts en 2 premis per a projectes de cicle de grau mitjà, 2 més per a grau superior, 2 per a Programes de Qualificació Professional i 1 premi de cultura emprenedora. /// CEDIDA


B30 Juliol-agost del 2012

RADAR

25

Punt de trobada

Experts en innovació visiten Ficosa Un grup d’experts en innovació van visitar les instal·lacions de Ficosa i Idneo a Viladecavalls, durant la tercera setmana de juny, i dins el marc dels actes previstos al programa de la XXII Conferència ISPIM (Societat Internacional per a la Gestió de la Innovació de Productes).

El conseller delegat d’Idneo, Enric Vilamajó, va valorar la visita com “un reconeixement al nostre compromís amb la innovació i la tecnologia”. L’edició de l’ISPIM Barcelona d’aquest any compta amb un total de 500 experts procedents de 55 països. /// CEDIDA

ESADE

Sant Cugat celebra el Fòrum Empresarial Sant Cugat Empresarial va organitzar, durant la tercera setmana de juny, el Fòrum Empresarial 2012: Jornada corporativa anual dels empresaris de Sant Cugat. A l’acte, a més d’una cinquantena d’empresaris de la ciutat i els representants de Sant Cugat Empresarial, va assistir el tinent d’alcalde d’Economia Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, que va remarcar l’aposta de la ciutat en el model de col·laboració público-privada

per dinamitzar l’economia de la ciutat. “Volem estar al costat dels empresaris perquè som conscients del paper que té l’empresa com a agent de creació d’ocupació i, per tant, de progrés social”. Brugarolas va destacar les bones notícies que durant les últimes setmanes ha rebut la ciutat, com l’ampliació de la seu de Banc Sabadell o l’obertura de l’EGarage d’Esade. “No és un bon moment, però tenim notícies esperançadores”. /// CEDIDA

HP torna a posar en marxa l’InnoTalent El Centre Internacional d’HP Barcelona, el Leitat i La Salle Business Engineering School s’han unit per la presentació de la tercera edició de l’Inno+Talent 25, el programa de dos anys dirigit a nous enginyers i titulats de carreres científiques. Com a novetat per a aquest any, la selecció s’obrirà a les

universitats europees amb l’objectiu d’internacionalitzar i enriquir la diversitat del programa. Els interessats s’hi podran inscriure a partir del 30 de juliol, i la data d’incorporació serà l’1 de novembre. Els seleccionats treballaran durant 2 anys al Leitat per al centre d’HP en combinació amb formació. /// CEDIDA


26

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

Ferran Sancho /// Rector de la UAB

EL PERFIL Tota una vida a l’Autònoma Ferran Sancho valora el fet d’haver aconseguit el suport majoritari entre el personal de llarg recorregut de la universitat. És a dir, professors i treballadors interns, que passen tota la seva vida laboral a l’Autònoma. Potser és perquè s’hi reconeixen en ells. Després d’aconseguir la Càtedra en Anàlisi Econòmica, Sancho va seguir vinculat a la UAB, primer en àrees de gestió, i més tard com a vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarial i vicerector d’Investigació i Professorat. Des del 22 de juny inicia la seva etapa com a rector, després d’imposar-se en les eleccions més participatives de l’Autònoma i d’haver participat en una campanya electoral dura, que ha traspassat les parets de les facultats per ocupar pàgines de l’actualitat en la premsa nacional. El repte: retornar la confiança.

Ferran Sancho és, des de finals del mes de juny, el nou rector de l’Autònoma. En aquesta entrevista dibuixa els camins per on ha de circular la relació entre universitat i empresa TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: BÀRBARA PADILLA

“L’Autònoma ha canviat el seu entorn i no ha tingut el reconeixement que mereix”

L

a Universitat Autònoma té, des de finals de juny, nou rector. L’economista Ferran Sancho agafa el relleu d’Ana Ripoll després d’imposar-se a les eleccions a la candidatura de Pere Solà gràcies al vot ponderat. Sancho va obtenir un ampli suport del personal docent i del personal de la universitat, però l’àmplia majoria dels estudiants van donar el seu suport a Solà.

tornar els diners de la pujada de la taxa universitària i va proposar crear una borsa social. Com es pot crear si l’objectiu és reduir el dèficit? Hi ha diverses fórmules. D'una banda, sembla que la mateixa Generalitat vol destinar un 25% de l’increment de les taxes per crear un fons per a beques propi de Catalunya.

I des de l’Autònoma? A curt termini, redirigirem part dels ingressos que obtenim per formació continuada per crear aquesta borsa d’urgències. L’aposta per fer-ho és modificar l’estructura de negoci de l’escola de postgrau. I a llarg termini, volem crear l’endowment. És un estoc de capital líquid que s’obté a través de donacions i mecenatge. Aquest patrimoni no es gasta, només el rendiment que se n’obté.

I on es busca aquest patrimoni? Es pot dirigir una universitat sense el suport del estudiants? Sí. La participació dels estudiants va ser molt elevada i és bon senyal, i és cert que la distribució de vots va ser d’un a quatre en contra nostra. Això s’explica perquè no presentàvem cap gran promesa per a ells, i tot i això vam aconseguir 1.000 vots d’aquest sector, que és tot un rècord. Però ens va donar suport l’àmbit més estable, els professors que s’estan 30 anys dins l’Autònoma. De totes maneres, la llei permet que l’elecció sigui pel claustre, i a l’Au-

No sé qui la va posar, però no crec que ho siguem. Només tenim un membre de l’antic equip. En tot cas, l’etiqueta potser ha estat negativa en relació amb l’alumnat, però positiva amb la resta de la comunitat.

T’ofereixo un referent. La Universitat de Califòrnia a Berkley té un patrimoni de 3.600 milions de dòlars. Aquestes dotacions solen ser dels seus exestudiants, per agraïment per la formació rebuda. És clar que ells són NBA i nosaltres Lliga Endesa en qüestions de competitivitat i creació de marca, però també tenim el recurs del territori. És increïble com l’Autònoma ha canviat l’entorn de Cerdanyola, i fins ara no hi ha hagut el reconeixement merescut, ni social ni de les empreses.

Vostè ja va deixar clar que no podrien

Al final, totes aquestes fórmules bus-

tònoma no és així. Seria un vot ponderat i indirecte.

Creu que li ha pesat l’etiqueta de “continuista”?


B30 Juliol-agost del 2012

RADAR

27

Xarxes Socials En Ferran Sancho no l’enganxarem mai amb els ulls clavats al mòbil twittejant algun acte institucional. La seva única entrada al món de les xarxes socials va ser l’obertura d’un compte a Facebook que reconeix que manté “inactiu”. “Pel que he vist, només li trobo la utilitat de buscar antics companys i millorar les comunicacions amb amistats que, d’una altra manera, potser seria difícil parlar”. Malgrat el seu escepticisme, reconeix haver “investigat poc” per fer-ne una anàlisi acurada sobre les possibilitats professionals que poden oferir les xarxes. Tot i això, reconeix per experiències properes, que les xarxes poden funcionar com a vehicle de treball millor que no pas algunes estructures internes. “Sé que hi ha professors de la universitat que han obert grups a Facebook i sembla que els alumnes interactuen molt més que no pas mitjançant la intranet que tenen a la seva disposició des de la universitat”.

quen equilibrar la partida d’ingressos i despeses. Es pot aconseguir en una universitat pública? Sobre el paper, tota institució pública està obligada a tenir un pressupost equilibrat, però durant l’any les dinàmiques canvien. Per exemple, els últims dèficits de l’Autònoma s’expliquen per la caiguda de les aportacions de la Generalitat. La subvenció de l’any passat van caure en 34 milions, i el dèficit es va quedar en 19. La universitat va ser capaç d’estalviar 15 milions.

Fixant-nos en la relació de la universitat amb l’empresa, creu que l’oferta formativa es correspon amb la realitat laboral? Ha perdut valor la titulació? No tinc aquesta sensació. No hi ha una sobredimensió d’universitaris, però una altra cosa és si el que produïm s’acobla a les necessitats del mercat. Els títols sempre tenen valor, però potser no professionalitzador. El que hi ha de vegades és un desequilibri entre el que necessita la societat i el que es forma a la universitat.

Volem crear un estoc de capital líquid format per donacions d’exalumnes i per mecenatge per crear borses socials, seguint el model americà Existeix un desequilibri entre el que necessita la societat i el que formem a les universitats, però corregir-lo és treball del Govern Ens equivocarem si utilitzem la universitat com a font de mà d’obra barata per fer tecnologia elevada

de la idiosincràsia de les facultats. La de Lletres no s’hi presta, però l’Escola d’Enginyeria sí. Al final, els seus estudiants aniran a parar a les empreses i institucions públiques, i el contacte és necessari.

I hi ha espai per a la col·laboració activa? Si hi ha unes peticions per crear una recerca aplicada, aquí a la vora tenim el Sincrotró, equips d’investigació de l’Autònoma i una empresa farmacèutica que s’hi involucra, doncs ja es donen les condicions per col·laborar.

Potser hi ha empreses que no s’acosten a l’Autònoma perquè no coneixen els beneficis que poden obtenir... La societat en general té beneficis pel que coneixem com a externalitats. És allò que jo produeixo que té un valor per a la societat. Nosaltres produïm coneixement i el difonem. Un estudiant ha de gaudir en els seus estudis, però la posada en valor del seu treball és la incorporació del seu treball en el teixit social. I aquí es beneficia tothom.

I la responsabilitat d’equilibrar-lo és de la universitat?

Entenc que està a favor d’una línia de treball aplicativa

De cap manera. A nosaltres ens diuen que hem de fer 300 metges i els formem. Qui ha de planificar és el Govern, que és qui controla les necessitats de la societat.

Aquí treballem la investigació bàsica i l'aplicada, però la bàsica és la condició primera per desenvolupar idees. Hem de donar un marc de llibertat per crear projectes, encara que molts d’ells no acabin en una aplicació final. Però sense aquesta llibertat no pots optar a produir nous coneixements. Després, amb l’aplicada et pot venir una empresa que necessita un desenvolupa-

Llavors, quina ha de ser la relació de la universitat amb l’empresa? Ha de ser una relació de coneixement mutu. Ara mateix hi ha de tot, i depèn molt

ment en concret. Per a algunes empreses aquest és un camí més eficient que no pas muntar un servei d’R+D, però ens equivocaríem si utilitzem la universitat com a font de mà d’obra barata per fer tecnologia elevada.

Potser el punt de connexió més evident és el PRUAB. Quin ha de ser el seu paper? Ho haurem d’analitzar, però el Parc fa una funció d’interfase entre el que és la universitat i els seus investigadors i la necessitat d’innovar i ser productiu. Ara, no crec que hàgim d’invertir per crear una infraestructura productiva. Tenim el capital humà que pot participar en altres projectes, però la iniciativa d’invertir ha de recaure sobre l’Administració Pública.

El director del PRUAB ens comentava que en deu anys, el Parc havia creat moltes empreses, però que poques havien fet el salt esperat. És aquest el repte de futur? En una societat capitalista aquest ha de ser l’objectiu. Nosaltres podem donar un primer aixopluc, però al final hem de deixar que el nen agafi la bicicleta i vagi sol. Si amb 50 anys continua amb les rodetes vol que dir que estem fent malament alguna cosa o que la societat no és capaç d’absorbir allò que has creat. Tot i això, no tinc informació concreta. Tampoc és el millor moment per a grans creixements, però en un món ideal hauria de ser una assistència inicial perquÈ caminin sols.


28

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

patronals /// pimec

cambra /// terrassa

patronals /// goexport

La Cambra ultima una eina d’autoavaluació de l’RSE

Pimec ajuda el disseny dels models de negoci

GoExport i Cecot col·laboren en l’exportació

L

P

T

El president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elías, va assenyalar que “aquesta proposta arrenca de la necessitat de reinventar-se i identificar nous models i opcions de negoci que facin l’empresa competitiva i sostenible en el futur”. Elías va explicar com el dia a dia pot evitar fer aquesta reflexió, i la jornada va servir precisament per això: per analitzar tots els àmbits de l’empresa i avaluar el sistema de negoci.

Les empreses són Tallers Glorias Catalanas, amb 15 treballadors i dedicada a la fabricació de motllos per a l’automoció; Original Disseny i Comunicació, amb un únic treballador, i Energy and Sustanaible Mobility Development, amb dos treballadors i dedicada a pàrquings generadors d’energia renovable i sistemes intel·ligents per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Els participants van poder interactuar amb un equip consultor especialitzat en l’estratègia empresarial de petites i mitjanes empreses, familiaritzar-se amb eines estratègiques, intercanviar experiència i tenir un /// redacció informe personalitzat.

El programa també ha de servir per transferir les eines de gestió i de comerç internacional que serveixin per sortir a l’exterior, però també a incrementar el nombre de contactes comercials i vendes generades /// redacció pels canals digitals.

a Cambra de Terrassa va organitzar a inicis de juny una reunió de treball on van participar una desena d’empreses de la demarcació. L’objectiu de la sessió va ser dur a terme el primer test real d’una nova aplicació informàtica que ha de permetre implementar la primera eina gratuïta per a l’autodiagnosi de la Responsabilitat Social Empresarial per a les empreses, que estarà disponible a través d’Internet. La prova va reunir durant tres hores les deu empreses participants, que van dur a terme els test i van certificar el seu nivell d’acompliment en termes d’RSE. La Cambra va recollir les valoracions dels participants per tal d’implementar millores de cara a la presentació pública de l’aplicació, que tindrà lloc el mes de novembre a Itàlia. La nova aplicació informàtica és un simulador per avaluar de quina manera incideixen sobre la competitivitat de l’empresa diferents accions d'RSE. Amb el test es pot fer una estimació numèrica basada en el ràtio cost/benefici, que permet a les em-

imec i Acc1ó van celebrar, a principis de juny, una sessió de treball interactiva amb empresaris i directius de pimes. La jornada, anomenada Sessió 360º, va comptar amb l’assistència d’una trentena d’empresaris que van reflexionar sobre com millorar, reforçar o transformar el seu model de negoci amb l’objectiu que l’empresa sigui més competitiva, proporcioni creixement i s’adapti al nou context econòmic.

Els participants, durant la trobada /// CEDIDA

preses triar aquelles accions d’RSE que siguin més eficients per a elles. Juntament amb el simulador, l’eina conté un conjunt de bones pràctiques i elements de suport en matèria de certificacions. A partir d’una enquesta d’autodiagnosi, l’empresa pot tenir una imatge fidedigna de la seva situació en termes d’RSE, en funció de quatre criteris: RSE al lloc de treball, RSE al mercat, polítiques d’RSE en relació amb la comunitat i actuacions davant el medi ambient. El resultat permet determinar on són les àrees a millorar. /// redacció

res empreses catalanes van iniciar, durant la tercera setmana de juny, la segona fase del programa d’Iniciació a l’Exportació, promogut per Acc1ó a través de GoExport i de la patronal Cecot. Durant un any, les companyies desenvoluparan el seu pla d’exportació de la mà d’un assessor d’internacionalització, un assessora de màrqueting digital i un tècnic en comerç exterior que garantiran l’èxit en l’execució del pla d’internacionalització.

patronals /// cecot

Cecot impulsa programes d’inserció a la nova pobresa E

l Servei d’Atenció Integral a la Nova Pobresa de la Fundació Cecot Persona i Treball està desenvolupant, des de fa uns mesos, el Servei d’Atenció Integral (SAI) a la Nova Pobresa, un projecte per fomentar la integració social i laboral de la pobresa emergent que compta amb el suport del Departament de Benestar Social i Família. El projecte es basa a realitzar un acompanyament a autònoms que s’han quedat a l’atur, persones que han patit un ERO i d’altres amb greus dificultats per trobar feina, una monitorització tant per orientar en la cerca de feina com per superar les dificultats emocionals d’aquestes persones derivades de la situació professional i personal que estan patint. La patronal Cecot considera aquest col· lectiu com a vulnerable, ja que des de l’inici de la crisi econòmica han perdut la seva feina i pateixen greus dificultats per reinserir-se en el mercat de treball, per cobrir les necessitats bàsiques i presenten la necessitat de diversos recursos assistencials disponibles.

David Garrofé, de Cecot /// CEDIDA

El SAI està fomentant la inserció laboral de fins a setanta-cinc persones definint el seu perfil com a treballador, apropant els diferents recursos disponibles en el territori com ara entitats formatives, serveis d’emprenedoria, entitats del tercer sector social i altres organismes d’orientació laboral. També estableix noves estratègies de recerca laboral adaptades a les necessitats de cada persona. En aquest sentit, s’imparteixen coneixements sobre branding personal, l’ús de les xarxes socials i es fomenta la /// redacció motivació personal.


B30 Juliol-agost del 2012

BANCS /// SABADELL

Així ho va assegurar el president del grup, Josep Oliu, durant la inauguració del nou centre corporatiu de l’entitat a Sant Cugat del Vallès

L

i va tornar a reclamar la creació d’un “fons europeu per donar resposta a aquelles entitats que no podran ampliar capital”. El president de l’entitat també va argumentar que després del sanejament de la banca espanyola caldrà una “consolidació fiscal per tornar al creixement”.

a injecció europea de 100.000 milions d’euros per a la banca espanyola ha merescut reaccions de les principals entitats de l’Estat. Un dels primers a posicionar-se va ser el Banc Sabadell, que a través del seu president, Josep Oliu, va assegurar que no tenia cap intenció d’acollir-se al rescat. Així ho va assegurar Oliu durant la presentació del nou edifici corporatiu que l’entitat va inaugurar, a mitjans de juny, a Sant Cugat. El president del Banc Sabadell va explicar que amb la integració de la CAM el banc passaria a tenir una cobertura del 16%, que és una ràtio que dobla la mitjana de la resta d’entitats.

Mas durant la visita /// CEDIDA

bancs /// catalunya

Noves instal·lacions. Les valoracions d’Oliu es van produir durant la inauguració del nou centre corporatiu del Banc Sabadell, que va estar marcada per la visita del president de la Generalitat, Artur Mas. De fet, es tracta d’una ampliació sobre l’edifici de l’entitat a Can Sant Joan. Les obres han suposat una inversió d’uns 40 milions d’euros que han conformat un edifici de cinc plantes i 7.000 metres quadrats destinats a oficines i 8.000 més per a nous serveis. El nou espai disposa d'un auditori i serveis de /// V.S. lleure per als empleats.

El BBVA garanteix que no recorrerà als ajuts públics

A

poques setmanes de la resolució de la Comissió Europea sobre l’adquisició d’Unnim, el president del BBVA, Francisco González, va voler remarcar que l’entitat “no necessitarà cap ajuda pública, ni tan sols en els moments de més estrès bancari”. González va fer aquestes declaracions durant un acte organitzat per l'Asociación para el Progreso de la Dirección (APD), on també va remarcar la necessitat de “recuperar la credibilitat perduda en el sector durant els últims anys”. Tot i això, el director del BBVA va considerar que la crisi “ha posat de manifest molts comportaments imprudents i fraudulents”, però va garantir la solidesa de l’entitat que presideix. Malgrat la crisi per què està passant la banca espanyola, González va assegurar que es tracta d’un “sistema financer dominat per entitats sòlides”, i va recollir l’informe del Fons Monetari Internacional en què es diu que és el 30% del sector el que requereix el 80% de les necessitats de capital identificades per l’FMI. En aquest sentit, va demanar “diferenciar les entitats” i “identificar les que no són viables, que hauran de /// redacció desaparèixer.

bancs /// Sabadell

Catalunya Caixa, a punt per acabar la privatització

El Sabadell facilitarà el crèdit per a l’exportació

E

L

l procés de privatització de Catalunya Caixa liderat pel Fons de Reestructuració Bancària (FROB) evoluciona segons el calendari previst, i estaria a punt per l’inici de presentació d’ofertes vinculants, després de set setmanes de treball. Durant l’últim mes s’ha finalitzat la revisió i l’auditoria de contractes i expedients de crèdit i el procés ha entrat en la fase final de reunions presencials amb els principals executius de l’entitat per aprofundir en els aspectes que poden quedar a l’aire.

29

ASSOCIACIONS /// terrassa

El Banc Sabadell descarta acollir-se al fons de rescat

Oliu es va mostrar partidari del rescat, tot i que va voler esperar a conèixer les condicions definitives per fer-ne una valoració completa. Tot i això, va aplaudir que la mesura es dirigeix específicament als bancs,

RADAR

90% del control

Aquest és el percentatge de participació del FROB a Catalunya Caixa després de la seva intervenció al setembre de 2011. El fons va injectar 1.718 milions d'euros a l'entitat.

L’entitat va sortir al pas de les informacions que a inicis de juny apuntaven a una paralització de la subhasta de Catalunya Caixa. El FROB va assegurar a través d’una nota de premsa que el procés d’estructuració ordenada de les entitats sota el seu control segueix el seu camí segons el calendari previst.

tats nacionalitzades, com Catalunya Caixa, Banc de València i Novacaixagalicia. “Complint la normativa per la qual ha estat creat, el FROB seguirà portant la reestructuració ordenada de les entitats, i es mantindrà, per tant, la seva operativa normal”, apuntava l’organisme.

De fet, el FROB va haver de contestar les declaracions del comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, que apuntava a la possibilitat de tancar les entitats financeres no viables. El fons públic va assegurar que no tenia cap previsió de liquidar cap de les enti-

El mateix Govern espanyol va remarcar que no tenia cap intenció de posar fi a cap entitat financera, ja que l’objectiu marcat és el de sanejar i recapitalitzar totes les entitats que en l’actualitat estan sota el control de /// redacció l’Estat.

a Cambra de Terrassa i el Banc Sabadell van signar, a finals de juny, un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure que les empreses de la Cambra accedeixin, en condicions avantatjoses i en exclusiva, a iniciatives específiques per a l’impuls de la internacionalització, així com a una línia de crèdit per valor de 100 milions d’euros, entre d’altres. La signatura del conveni es va formalitzar a la seu corporativa de la Cambra, amb la presència del president de l’entitat, Marià Galí, i el subdirector general del Banc Sabadell, Josep Canalías. El punt sobre els 100 milions d’euros pel finançament de les empreses, es complementarà a través del “servei de pagament immediat pimes”. Es tracta d’un servei de gestió de pagaments al comptat a proveïdors que integra el finançament dels pagaments per part del banc, mitjançant un ajornament de la data de càrrec de l’ordenant. Així, el servei permet a l’empresa negociar descomptes per pagament immediat amb els seus proveïdors. La nova col·laboració preveu també un pla per contribuir a impulsar la internaciona-

Galí i Canalías, durant la signatura /// CEDIDA

lització de les empreses de la Cambra. En primer lloc, les companyies podran establir relacions internacionals a través del servei de prospectiva de mercats de la Cambra amb el suport especialitzat en operativa econòmica internacional dels 2.000 corresponsals que el Banc Sabadell té als cinc continents. D’altra banda, el Banc Sabadell posarà a disposició de les empreses de la Cambra el seu programa “Exportar per créixer”, que es basa en un préstec vinculat a l’aplicació /// redacció de negoci internacional.


30

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

infraestructures /// Montcada

infraestructures /// vallès

El nus de la C-58 es desfarà Europa exigirà rendibilitat a amb les vacances d’estiu les grans inversions L

U

n dels punts més conflictius de la xarxa viària catalana podria millorar la seva situació després de la tornada de les vacances d’estiu. Es tracta de l’entrada a Barcelona per la C-58, que provoca cada dia cues quilomètriques en la connexió entre les vies de Cerdanyola i Montcada i Reixac. En els sis carrils d’entrada i sortida de la capital catalana es concentren cada dia 165.000 vehicles, fet que la converteix en la via més transitada de Catalunya, només per darrere de la ronda de Dalt. La solució dissenyada per la Generalitat és un carril busVAO, destinat a vehicles amb un mínim de tres ocupats, i que aniria des de Ripollet fins a la Meridiana. En l’execució d’aquest tram de 6,8 quilòmetres estan treballant des del 2008 operaris d’OHL i Copcisa, i les previsions situen el mes de setembre com el termini per acabar les obres i posar en marxa la nova via.

Al mateix temps, el Servei Català de Trànsit està preparant la reglamentació que s’ haurà d’utilitzar per fixar el control d’aquesta via, que no disposa de cap precedent.

En l’actualitat s’està construint el viaducte de 870 metres que passa al costat de Ciutat Meridiana, que ja disposa de 13 de les 16 bigues prefabricades muntades, i també de l’ habilitació de l’es-

Les obres tindran un cost final de 80 milions d’euros, amb una contribució europea de 32 milions, i es preveu que hi passin 100 busos i 1.200 cotxes amb tres /// redacció o més ocupants alhora.

Les obres la de C-58 s'acabaran a l'estiu/// CEDIDA

pai central de la Meridiana per on passarà el carril.

a Comissió Europea podria posar fi a les obres faraòniques de dubtosa rendibilitat econòmica que han imperat durant els anys de bonança. Segons publicava el diari Avui, Brussel·les té la intenció d’exigir al Govern espanyol un informe de viabilitat i retorn econòmic de les grans infraestructures abans de construir-se. L’acumulació d’aeroports que han anat buidant-se i de trens d’alta velocitat amb una mitjana de passatgers sota mínims hauria alertat la Comissió Europea, que vol que el criteri econòmic es prioritzi sobre cap altre per aprovar noves inversions. De fet, la Comissió ja revisa les inversions d’Espanya, i ja ha advertit el PP i el PSOE sobre la inconveniència de malgastar recursos en obres amb una capacitat de retorn dubtosa. El mateix eurocomissari Olli Rehn advertia, a finals de maig, que “les inversions s’han de limitar a aquells projectes pels quals hi ha una demanda genuïna i són assequibles”. L'obligatorietat de presentar un estudi econòmic va rebre un vot de consens favorable al Parlament Europeu, amb el suport tant

infraestructures /// terrassa

Sim Kallas, comissari europeu /// CEDIDA

de partits conservadors europeus com de liberals i verds. L’acord que ha propiciat la proposta fa pensar que es podria aplicar a partir de l'any que ve. Entre els impulsors de l’esmena hi ha l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, i el d’ERC, Oriol Junqueras, representat pel BNG. Tremosa va qualificar de “burla suprema l’eficiència econòmica” i la política d’inversió en infraestructures de l’Estat, i va posar com a exemple els més de 150.000 euros que costa el manteniment de la línia /// redacció de TAV de l’Estat.

ficosa /// viladecavalls

Recoder demana Terrassa espera reflexió sobre la la rebaixa dels peatges de la C-33 inversió en Rodalies

E

ls alcaldes de Mollet, Terrassa i Alella es van reunir a mitjans de juny amb el conseller Lluís Recoder, que es va comprometre a negociar amb la concessionària Abertis i presentar una proposta per a la mobilitat obligada dels peatges de la C-33 entre les tres ciutats. Els alcaldes van valorar positivament la trobada i la voluntat de diàleg mostrada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, però també van refermar la necessitat de continuar reivindicant la gratuïtat dels peatges. L’alcalde de Mollet va explicar que els alcaldes consideren l’opció que les concessionàries paguin part de les bonificacions. “Seria bo que fessin l’esforç per al país, tenint en compte que són catalanes i la història de greuges comparatius existent al territori”. Els alcaldes van qualificar d’estratègics per al desenvolupament econòmic aquests peatges, ja que no només hi ha la mobilitat obligada dels residents de l’entorn, sinó també de tot el teixit industrial i empresarial que està obligat a utilitzar les autopistes. És per això que la seva reivindicació compta amb el /// redacció suport empresarial.

E

l conseller de Territori, Lluís Recoder, ha fet un pas més en el conflicte obert entre Generalitat i Foment en donar un termini d’un mes per “reflexionar sobre els incompliments amb Catalunya en inversió ferroviària”, en referència a la situació de Rodalies. Recoder va expressar-se així en una roda de premsa celebrada a inicis de juny, en la qual també va obrir la porta a la negociació del traspàs de la gestió del servei de Rodalies. De fet, aquesta és una via que el conseller ha mantingut oberta des que va accedir al càrrec pel que considera una mala gestió de Foment. Recoder va considerar que un mes ha de ser prou perquè el Govern busqui solucions a la situació provocada. El 2010 s’hauria d’haver fet la modificació que hauria permès canviar l’operador, però aquest pas encara està pendent. Mentrestant, en aquest temps només s’ha invertit el 6,9% dels 4.000 milions previstos fins al 2015. L’últim motiu de conflicte ha estat el nomenament de Miguel Pérez com a responsable de Rodalies sense el /// redacció consentiment de Territori.


32

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

PIROBLOC /// BARBERÀ

ficosa /// viladecavalls

Pirobloc aprova el seu pla per entrar als Estats Units

Ficosa, premiada per la reconversió de Viladecavalls

L’

E

empresa de fabricació de calderes d’oli tèrmic per a ús industrial, Pirobloc, va aprovar durant el mes de juny un pla estratègic per iniciar, durant aquest any, la seva expansió comercial als Estats Units. Com a requeriment previ, van obtenir la certificació de qualitat ASME (American Society of Mechanical Engineers), que li permetrà accedir al mercat americà. Així, Pirobloc es converteix en la primera empresa espanyola del sector de disposar d’aquest segell, que assegura a les més importants empeses del món un mateix protocol de fabricació. Pirobloc ja ha iniciat els contactes i les gestions empresarials corresponents per tal de desenvolupar un pla d’actuació que li permeti, en breu, una presència comercial regular als Estats Units i, alhora, consolidar la seva activitat professional en el mercat del Canadà. El gerent de l’empresa, Armand Vargas, veu l’operació com una opció per seguir amb el treball exterior fet en els últims temps. “Es tracta d’un pas més en el procés d’internacionalització de la nostra empresa i una

Armand Vargas, DG de Pirobloc /// CEDIDA

oportunitat per seguir amb el creixement i el desenvolupament que hem anat mantenint els últims anys. presència a 60 països. De fet, des que

l’empresa va començar el seu camí el 1977, Pirobloc s’ha consolidat a escala nacional, però també s’ha convertit en un referent a l’exterior. En l’actualitat destina un 50% de la seva producció a l’exportació i està present en més de 60 països, com França, Suècia, Itàlia, Cuba, la Xina o el Brasil. A més, compta amb una cartera de més de mil clients a tot el món. /// redacció

l Col·legi d’Enginyers de Catalunya ha premiat Ficosa per la reconversió industrial que està desenvolupant a l’antiga planta de Sony a Viladecavalls. Aquest és el primer reconeixement que rep l’empresa de la família Pujol des de l’inici de l’operació a cavall del 2010 i el 2011. Amb aquesta operació, la planta de desenvolupament de Sony va passar a ser la seu d'R+D+I del grup multinacional. En aquest procés ha aprofitat i potenciat els elements tecnològics i electrònics de les instal·lacions i ha centrat les línies d'investigació en tres àrees, com són la seguretat, les comunicacions i l’eficiència energètica. Els plans de Ficosa a Viladecavalls també passen pel creixement de l’empresa inaugurada en col·laboració amb Comsa Emte, Idneo. El projecte es centra en el desenvolupament d’elements electrònics d’alt valor afegit en sector com la salut, l’energia, el transport o la seguretat. El conseller delegat del grup, Xavier Pujol, va destacar que “en temps de crisi, Ficosa està comandant l’operació de reconversió industrial més important que ha viscut país en els darrers /// redacció anys”.

Peter Lindsey The article

Club Med

B

ack in 2008 The Economist announced that ‘the party was over’ in Spain. And indeed it is. The subsequent hangover dragged on for the best part of four years till a couple of weeks ago Spain was forced to take its unpleasant but all too necessary medicine – the bailout of its banking sector and financial system. Spain’s Club Med economy has definitively come to a grinding halt. The consequences remain to be seen; whether Spain will be ‘encouraged’ to implement further packages of austerity measures or not; whether or not the €100bn made available to Spanish banks will reach the companies and families starved of credit; whether this amount will be enough to fill up the gaping holes and clean up the troubled assets in the banking sector – this is a worrying thought. One has the feeling that the real problems are structural and need to be addressed. How long can Europe go on pumping money? Portugal, Ireland, Greece and now Spain. The PIGS have gone to slaughter – this summer’s special is ham, and there’s plenty of it and at rock bottom prices.

empresa /// kern pharma

HP /// SANT CUGAt

HP aposta per Sant Cugat per la revolució digital

Kern Pharma ampliarà la seva planta de Terrassa

A

L

diferència d’altres sectors en què els formats digitals han passat per sobre dels analògics en poc temps, el món de les arts gràfiques segueix encara amb una balança desequilibrada a favor del format més clàssic. Però Hewlett Packard considera que aquesta tendència canviarà en els propers anys. En unes declaracions del vicepresident i director general per a Europa, Orient Mitjà i l'Àfrica de la companyia, Manel Martínez, recollides pel diari Expansión, l’empresa assegurava que “la crisi econòmica accelerarà el procés de transformació de la indústria gràfica”. Martínez recalca que “l’explosió del contingut digital obre noves oportunitats i models de negoci per a tots els segments del mercat”, i aquest és un camp on HP vol estar ben situat. I en aquesta operació sembla que la planta de Sant Cugat tindrà un paper protagonista. Malgrat les polèmiques dels últims mesos, en què l’empresa ha estat notícia pels conflictes laborals produïts pel pla d’acomiadaments, Martínez assegura que les instal·lacions del Vallès han tingut i seguiran tenint una activitat clau per al futur de l’empresa. “La seu de

Instal·lacions d'HP a Sant Cugat /// ARXIU

Sant Cugat és fonamental per a HP, ja que des d’aquí s’han pres decisions importants i és des d’on es controla el mercat europeu, africà i de l'Orient Mitjà”. Per comandar aquest gir en el sector, HP ha iniciat un programa d’inversions, que aquest any s’ha traduït en 199 milions d’euros destinats a la innovació en l’àrea d’arts gràfiques i que completa un cicle de quatre anys en els quals s’ha invertit 978 milions d’euros. En l’actualitat, la planta de Sant Cugat disposa d'una plantilla de 2.600 /// redacció persones.

a farmacèutica Kern Pharma ampliarà les seves instal·lacions a Terrassa després que el grup Indukern hagi decidit invertir nou milions d’euros en la planta. Segons va explicar el vicepresident del grup, Raúl Díaz-Varela, la inversió es destinarà a una nova àrea logística de 2.000 metres quadrats que inclou l’ampliació del magatzem robotitzat, la construcció d’un nou edifici de tres mil metres quadrats per a la distribució de comandes, i l’ampliació en 900 metres quadrats en oficines. Aquesta darrera operació servirà per incorporar a la planta els serveis corporatius del grup, que fins ara es trobaven al Prat de Llobregat. Díaz-Varela va assenyalar la tardor com el punt per iniciar les obres, i va informar que comportaria la incorporació de 80 persones a la plantilla de 652 treballadors amb què compta l’empresa. Segons va explicar el directiu en roda de premsa, l’objectiu de la inversió està en línia amb el pla d’actuació de l’empresa, que és consolidar el seu lideratge en la venda de genèrics a Espanya. De fet, l’empresa té previst llançar en els pro-

Díaz-Varela, de Ken Pharma /// ARXIU

pers anys una gran varietat de molècules, aprofitant que durant el curs anterior van caducar bona part de les patents estratègiques registrades a Espanya. De la mateixa manera, Kern Pharma vol ampliar la seva presència internacional, ja sigui a través de llicències com amb la incorporació d’alguna filial que s’uneixi a la que ja té el grup a Portugal. Kern Pharma és una de les empreses referents al sector, amb una facturació el 2011 de 761 milions d’euros. /// redacció


B30 Juliol-agost del 2012

RADAR

empreses /// vallès

CATALANA OCCIDENTE /// sant cugat

Catalana compra Groupama per 400 milions d’euros

Les exportacions creixeran un 4,7% durant el 2013

L

es previsions del Instituto de Estudios Económicos (INE) per a les exportacions el 2013 situen l’empresa espanyola en les mitjanes de la resta de la Unió Europea i amb un ritme de creixement similar al del Regne Unit i Portugal. L’INE preveu un creixement d’un 4,7% en les exportacions, segons les dades publicades en l’European Forecast per la Comissió Europea.

L’operació inclou també l’asseguradora de venda directa de Click Seguros

D

esprés de negociacions durant setmanes amb l’empresa mare francesa, el grup assegurador Catalana Occidente ha comprat la filial espanyola de Groupama, on també s’inclou l’asseguradora de venda directa Click Seguros. Segons informa El Confidencial, i a falta de la confirmació de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, l’acord s’hauria concretat en 400 milions d’euros. El grup català considera positiva l’operació, ja que, a canvi, aconsegueix un negoci que aportarà un valor de primera d’assegurances de 930 milions d’euros, a més de les reserves corresponents i de la seu de la filial espanyola al costat del Congrés dels Diputats de Madrid.

els 40 i els 60 milions d’euros. L’operació converteix el grup en el cinquè gran assegurador del mercat espanyol, per darrere de Mapfre, VidaCaixa, Mutua Madrileña i Zurich.

Amb aquesta operació, Catalana Occidente es queda amb un negoci que ha funcionat bé durant els darrers anys, en què ha tancat els comptes amb beneficis d’entre

L’acord també hauria estat ben rebut pels sectors sindicals de Groupama, ja que Catalana Occidente s’hauria compromès a respectar la totalitat de la plantilla actual de la

El grup Catalana Occidental aprofitarà la política d'aprimament iniciada per Groupama /// ARXIU

filial francesa, així com les seves condicions contractuals. Groupama s’ha desfet en els darrers anys de les seves filials a Bèlgica, el Regne Unit, Tunísia i Turquia per tal d’alleugerir les pèrdues registrades, que va pujar fins als 1.760 milions d’euros durant l’any passat. De fet, l’empresa ha estudiat opcions de fusions /// REDACCIÓ amb altres competidors.

Les previsions de primavera publicades per la Comissió Europea assenyalaven que les exportacions total dels 27 membres de la Unió Europea recuperarien un ritme de creixement més constant el 2013. En l’actual curs, les exportacions comunitàries es situen sobre el 2,4%, mentre que el 2011 van arribar fins al 6,3%. Tal com s’esperava i com es va repetint durant els darrers anys, l’informe indica que els països que registraran xifres més grans en les seves exportacions seran els nous membres de la Unió Europea. Entre el països més destacats sobresurten Hongria, amb un creixement del 8% en les seves exportacions, i Lituània, que arriba fins al sis /// redacció per cent.

CIRSA/// terrassa

Cirsa obre la seva línia de negoci per Internet L’

empresa dedicada a l’oci i al joc, Cirsa, ha obtingut la llicència concedida per l’Estat per iniciar la seva activitat a la xarxa. Des de principis de juny, la companyia terrassenca, líder del sector, podrà oferir apostes esportives i modalitats de casino, pòquer i bingo des d’Internet. En total, el Govern central ha emès 91 llicències generals i 186 singulars per crear un mapa en què 27 empreses nacionals entraran en competència amb les marques estrangeres que fins ara operaven en el sector. L’anunci no ha agafat Cirsa en fora de joc. De fet, l’empresa esperava la concessió governamental des del mes de novembre de 2011. Però en tot aquest temps han passat eleccions legislatives i un canvi de govern que va aturar el procés fins a la resolució definitiva, que va arribar durant el mes de juny. Ara sí, amb la llicència necessària, la multinacional del joc va posar en marxa el seu web corporatiu, des d’on està vehiculant tot el nou negoci de joc en línia. Per tal de ser

33

Consulting & Training “Ajudem als nostres clients a innovar en la millora dels seus processos”

Lean + Six Sigma + Kaizen “Implantem qualsevol millora. Transformem la seva Empresa” 8ª Jornada ACTIO Barcelona: Seu de Cirsa, a Terrassa /// CEDIDA

competitius en aquest nou sector, Cirsa ha obert una nova estructura especialitzada, amb quatre àmbits d’actuació primordials, com són les apostes esportives, el casino, el pòquer i el bingo. L’objectiu de la companyia és exportar les formes de joc dels locals reals cap al món virtual. De fet, la companyia ja disposa de certa experiència en el camp, ja que en els últims mesos ha operat en el negoci de les apostes esportives a través de la marca Sportium, present a Madrid i Aragó amb /// redacció 174 punts de venda.

“El procés de transformació lean” Sant Cugat, 27 Setembre 2012 (assistència per invitació)

“Transferim coneixement” ACTIO School – ACTIO Games – ACTIO Books www.actio-consulting.com Sant Cugat – Oporto

Delivering results!


34

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

Montserrat Vilamitjana /// Directora d’ADE Vallès D’associacions empresarials a la comarca n'hi ha de tot tipus, però cap enfocada a l’atenció de la dona. ADE Vallès ocuparà l’espai apostant pel treball en xarxa TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: BÁRBARA PADILLA

Existeix un talent femení que es perd en els moments clau de la vida professional

cap, i aquesta associació ha de ser un punt on parlar i crear vincles amb la resta d’associacions, però també on escoltar-nos, opinar i mostrar que tenim molt a aportar.

És aquest l’objectiu d’ADE Vallès? El primer objectiu és crear un lloc on les empresàries, directives i professionals del Vallès puguin fer xarxa i compartir les seves idees. Estem convençudes que existeix un talent femení que s’està perdent en els moments clau de la vida professional. Quan una parella decideix tenir un fill o arriba el moment de cuidar dels grans i la dona redueix la seva jornada laboral, això acabarà afectant la seva pensió de jubilació. No només això; mentre la dona cuida dels fills, l’home segueix amb la seva carrera i arriba als llocs directius. Volem que les nostres associades en siguin conscients, i volem oferir les eines possibles perquè puguin créixer tant personalment com professionalment.

Intentem concretar. Què trobaran les dones que entrin a ADE Vallès? De moment, oferim un espai de trobada entre dones amb les mateixes preocupacions, i on parlarem tant de temes empresarials com d’igualtat. La nostra prioritat és donar-nos suport i fer xarxa per arribar a fer negocis. Al marge, al setembre començarem un programa de formació en comunicació en xarxes socials i també un altre sobre llenguatge. Volem que les dones deixin d’utilitzar expressions com “potser diré una ximpleria” per començar una frase. Hem de tenir més confiança en nosaltres i el llenguatge és un element important.

Continua havent-hi traves en les carreres professionals de les dones? Sens dubte. És cert que cada cop accedim a més llocs de responsabilitat, però, com et deia abans, hi ha una edat en què s’han de prendre decisions, i moltes vegades acaben repercutint en els drets o l’evolució professional de les dones. El món empresarial evoluciona ràpidament, i si mentre el teu company de feina ha fet un màster tu has hagut de reduir jornada per cuidar el teu fill ja has perdut el teu posicionament per un ascens.

E

l mapa d’associacions i patronals del Vallès compta, des del juny, amb un nou membre. Es tracta de l’Associació de Dones Empresàries, Directives i Professionals (ADE Vallès), que vol omplir l’espai buit que queda en l’atenció de les necessitats pròpies de les dones a l’àmbit empresarial.

Amb tota la varietat d’entitats de la comarca, què us va fer pensar que calia una associació com ADE Vallès? En realitat, quan vam començar a reunir-nos ara fa un any no pensàvem a cre-

També es mantenen les diferències en les condicions laborals? ar una associació, sinó a fer taules de treball per poder tirar endavant les nostres inquietuds. Però un cop vam començar a parlar vam veure que hi havia molts elements que no es resolien en cap institució i que seria bo donar forma jurídica a la iniciativa.

El 1957, quan en el Tractat de Roma es va començar a parlar sobre la igualtat entre homes i dones es va dir que no s’arribaria a la igualtat fins que no s’equiparessin salaris. Avui, et puc dir que només el 16% de les dones directives guanyen més de 50.000 euros a l’any, mentre que el percentatge entre els homes puja fins als 44%...

Els consells d’administració han de tenir una representació mínima de dones que asseguri la seva capacitat d’influència Les dones tenen una forma de gestió diferent, més empàtica i oberta a escoltar i a col·laborar

cosa: “les dones moltes vegades treballem molt, però som invisibles; deixem fer i no busquem problemes”.

També heu fet vostres els objectius d’Europa en qüestions d’igualtat La comissària de Justícia Europea, Viviane Reading, ha traçat una ruta, en què es fixa que les empreses i els estats han de tenir un 30% de dones en els òrgans directius el 2015 i un 40% el 2020, i a ADE Vallès creiem en aquest objectiu. Creiem que els Consells d’Administració de les empreses han de tenir un mínim de dones que asseguri la seva capacitat d’influència. I des d’ADE Vallès donarem les eines de formació perquè, arribat el moment, no es pugui dir que el problema és que les dones no estan preparades.

Tot i això, al Vallès predominen les pimes i els projectes d’autoocupació. Estan les dones massa lligades al comerç i els serveis? És cert que al sector industrial hi ha poca representació, i pot ser que sigui un llegat històric, però també hi ha una causa social. Hi ha poques dones que facin carreres tècniques, i això té a veure amb els clixés formatius i de llenguatge que s’utilitzen en la societat i acaben marcant les decisions de les persones.

Treballaran amb les escoles per corregir aquesta tendència? Hem d’anar pas a pas, però és clar que si una escola ens ve a buscar estarem obertes a col·laborar. Més endavant sí que ens agradaria poder portar les nostres associades a explicar la seva experiència com a empresàries a les escoles.

No hi ha presència femenina a les patronals?

I com es combat aquesta situació?

Creu en una sortida femenina de la crisi?

Sí que n’hi ha, i fins i tot algunes estan en els consells directius, però no tenim capacitat d’influència com a col·lectiu. Quantes dones es veuen a la direcció de les cambres o les patronals? Jo no en conec

És un treball diari. Fa cinc anys vaig participar en un programa de dones directives, i en una de les conferències vaig sentir una frase que em va ensenyar que som nosaltres les que hem de fer-hi alguna

No puc dir que amb les dones al càrrec no estaríem en crisi. El que sí que és cert és que hi ha una forma de gestió diferent, més empàtica i oberta a escoltar i a col·laborar.


B30 Juliol-agost del 2012

RADAR

35

INTER-VIEWS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

MAT Holding is a global leader in agriculture copper salts and number one in the Spanish market in distribution of drip irrigation products. PER: KAITLYN VENEZIA

MAT Holding tailors to worldwide needs Relat emphasizes the importance of learning about a culture before working with them. As every country and culture is different, he says adapting to a culture is a fundamental business strategy. “If you want to understand somebody’s thinking and way of doing business, first of all, you have to know their culture and you have to respect their way of thinking. With Americans, you can go straightforward; it’s a clear way to go. With Japanese, you have to take another route. It’s all different and you have to develop your own skills with every culture, it’s exciting and interesting.”

Pau Relat Vidal, CEO of Mat Holding /// Bàrbara padilla

T

he company, headquartered in Parets del Vallés, was created in 2005 and is comprised of four major companies: Industrias Químicas del Vallés (IQV), Regaber, Hidroglobal and Aqquos. With nearly 300 employees, MAT Holding operates in more than 55 countries across the globe; throughout Europe, Asia, Africa, South America and the Middle East. Despite market hits from the crisis, in recent years the company has seen substantial business growth. In 2011, the company’s net revenue climbed to 129 million euros, a 10.9 percent increase from the previous year. The family-run Catalan company is split in two sectors: phytosanitary, which deals with plant protection, and water, which deals with drip irrigation, wastewater and industrial wastewater management. The synergy of the companies has resulted in the creation of a powerful worldwide brand name. “Drip irrigation is a system in which you can deliver the exact amount of water to crops, in order to maximize their output,” said Pau Relat Vidal, CEO of MAT Hol-

ding. Engineers in Israel discovered this system many years ago. Intrigued by the breakthrough, one of the owners of MAT Holding went to Israel and imported their technology to Spain, thus creating Spain’s first drip irrigation market. According to Relat, the company started to think globally back in the early 90’s, at a time when most other companies were not yet there. “The company has a clear plan to focus on industrialization and to grow in overseas markets, plus we leverage on acquisitions. We are in the process of acquiring some companies, especially in the water sector. Companies that will give the group the possibility to enter more international markets.” Get to know cultures, values

“I enjoy creating new projects by imagining new possibilities of growth and opening new activities in the overseas market,” said Relat. “It gives me the possibility to know new people, new cultures, new countries. It’s very challenging on one side and also very encouraging, from a personal point of view.”

He added: “Catalan culture is not difficult to work with but it takes time. Catalans are serious people, loyal people, but it takes time to get their confidence. You have to prove that you are going to be loyal, honest and committed. Once you prove that, you will have the Catalans as loyal partners forever. In other parts of the world maybe on the first day people say, “Okay, you are my friend!” Here in Catalonia it takes timebut if we say, “You are my friend”, you are really my friend. There is a big difference there. And it applies to the business world as well.” Two sectors of guaranteed growth

For future endeavors, MAT Holding has a clear plan of expansion, as their products apply to different growing sectors. “At the end of the day crop protection helps the world to have more food. As population is rising, by protecting the crops from having diseases we secure that food production is higher.” The company allows farmers to harvest more in existing areas without destroying forests. Also, the water world will continue to grow as many companies are focusing on recycling wastewater. “It is clear that water will be a limited resource. Anything that helps to take the best out of a single drop of water is something that will grow in the future. It’s something we need and will be useful for all the world.”

GLOSSARY Copper Coure 2 Drip gotejar 3 Substantial considerable 4 Climb pujar 5 Split dividir 6 Wastewater aigua residual 7 Synergy sinergia 8 Intrigue Intriga 9 Breakthrough una gran fita 10 Leverage palanquejar 11 Encouraging esperançador 12 Straightforward honrat 13 Committed compromès 14 Endeavors esforços 15 To harvest collir 1

MAT Holding UBICACIÓ: Parets del Vallès TREBALLADORS: 300 facturació: 129 M


36

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

Empresa /// Teno Catering GRUP TENO, de Granollers, arriba als 20 anys amb la mirada posada a consolidar línies de servei i obrir-ne de noves.TEXT: silvia solanas /// FOTOS: B. PADILLA

Càtering de present, passat, i molt futur 1 /// 20 ANYS D'HISTÒRIA. EL GERENT DEL GRUP TENO, EDUARD TERRADES, CONSIDERA QUE L'ÈXIT EN LA TRAJECTÒRIA DE L'EMPRESA ES BASA EN LA DIVERSIFICACIÓ DEL NEGOCI I EL BOCA-ORELLA

2 I 3 /// ADAPTACIÓ ALS TEMPS TENO CATERING HA CRESCUT AMB L'EVOLUCIÓ DE LES DEMANDES. 20 ANYS DESPRÉS DE LA SEVA FUNDACIÓ, ELS PRODUCTES ECOLÒGICS I DE PROXIMITAT SÓN ELS MÉS DEMANDATS.

2 ///

mentària. En el cas del Grup Teno, una dietista prepara els menús a partir de la dieta mediterrània i l’escola els dóna el vistiplau. En el seu cas afegeixen un valor afegit que consisteix a recomanar una proposta de sopar per a les famílies. Amb les al·lèrgies i intoleràncies, cada cop hi ha més derivacions de menú. Se n’han arribat a trobar 17 de diferents en un sol centre. Terrades apunta que és “com un puzle”, perquè el que fan ells és mantenir la base del menú per a tots els alumnes igual, i a partir d’aquí introduir variacions per adaptar-se a cada cas especial. A les residències, en canvi, “més que al·lèrgies hi ha problemes relacionats amb l’edat”, que també han de tenir en compte.

reduir el marge Amb la disminució d’encàrrecs i l’augment de la morositat, l’opció per la qual han optat és adaptar-se i treballar amb menys marge de benefici. Un dels seus clients és l’Administració Pública, que ha canviat els seus hàbits de cara a encarregar serveis de càtering per a actes o esdeveniments. Des de Teno Catering noten que o bé demanen un menú menys elaborat o bé s’han deixat de fer. La notícia positiva si parlem d’administracions és que l’última línia d’ajuts que es va injectar als ajuntaments perquè poguessin pagar als proveïdors s’ha fet efectiva, i han pogut cobrar serveis pendents.

Trepitjant fort Si mirem al futur immediat, de cara al curs que ve, de moment no veuen una recuperació del nombre d’alumnes que es queden al servei de menjador. El que sí que ja és gairebé una realitat és l’augment del nombre d’escoles i residències a les quals serviran.

Q

uan fa 20 anys el Grup Teno va sortir al mercat, ho va fer proposant un servei de menú per a menjadors escolars, on també facilitava els monitors que s’encarregarien de l’activitat. La mirada al passat ens descobreix una empresa emprenedora que va començar amb dues persones, sense mitjans, i sense contactes. El boca-orella els va fer créixer a poc a poc, oferint serveis de càtering puntuals, fins al nivell que fa dos anys van ampliar substancialment les línies de negoci i van obrir el servei a residències i a tot tipus d’actes i esdeveniments. El seu gerent, Eduard Terrades, comenta que aquesta diversificació és tal que “és com si fossin dues empreses, tenen fins i tot noms diferents”. Els serveis integrals

1 /// de cuina, dirigits a escoles i residències, s’aixopluguen sota Grup Teno, mentre que els esdeveniments estan sota la marca Teno Catering.

Menjar 20 anys després El salt tecnològic que hi ha hagut en els últims 20 anys no els ha canviat el nivell de feina, però sí que ho han notat positivament en la publicitat i la rapidesa en les comunicacions. Tot i que en un primer moment l’aparició d’Internet sembli el canvi més significatiu al llarg de la carrera de l’empresa, n’hi ha un altre que té molt a veure amb el seu negoci: el tipus de menjar a servir a menús i càterings. Segons Terrades, “abans, molt poca gent demanava productes ecològics, ara són a tot arreu”. Si ens fixem en

3 ///

al llarg dels anys cada cop hi ha més demanda de productes ecològics i de proximitat per a menús i càterings la presència d’aquest tipus de menjar, “tant l'ecològic com el producte de proximitat es fa majoritàriament per a les escoles”. Els menjadors escolars van començar d’una manera molt familiar, amb l’ajuda d’exalumnes i familiars, i molts centres amb cuina pròpia. Cada cop més els serveis de menjador s’estan externalitzant en empreses de càtering, i amb un fort control de la seguretat ali-

Actualment en tenen 35, i la previsió és créixer fins a arribar a les 40 -45 el 2013. La gran majoria són al Vallès Oriental, ja que és on hi ha la cuina, tot i que també arriben a altres punts de les comarques de Barcelona i a Tarragona. Els plans de futur del Grup Teno i Teno Catering passen per aprofundir i potenciar les línies més joves: la de servei a residències i als esdeveniments. La situació econòmica actual no els frena, tot al contrari, estan treballant per oferir serveis de menjador a empreses. De moment, preveuen dos o tres clients.

TENO CATERING UBICACIÓ: Granollers TREBALLADORS: 300 facturació: 5 M


El teu apartament a la Costa Brava Des de 65.700 €*

Residencial Portomarina • Ctra. de Besalú a Roses, 149 • Santa Margarida (Roses) Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris, zona enjardinada i piscina. Situats a Santa Margarida, Roses. Molt ben comunicats i a prop dels canals. Places de pàrquing a la venda en el mateix edifici, no incloses en el preu. Aprofita aquesta oportunitat.

Finançament fins al 100% + despeses

*Impostos no inclosos. Descompte no acumulable a altres ofertes.

902 808 986 residencialportomarinaroses.com


38

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

Empresa /// Wineissocial En menys d’un any Wineissocial s’ha convertit en la comunitat de tastadors més gran i activa de l’Estat, i tot gràcies a l’activitat 2.0. PER: VÍCTOR SOLVAS

Del plaer del vi al negoci de les xarxes

els resultats dels qüestionaris per escollir cada mes dos vins que s’envien als usuaris, i que estem segurs que els agradaran”, explica Sarasa. La subscripció té un cost de 19,99 euros mensuals i inclou el transport de les ampolles. Però més enllà dels productes enviats, el fundador de Wineissocial assegura que el que li interessa és portar l’experiència del tast i, sobretot, compartir-la amb els usuaris.

comunitat activa I, de moment, l’objectiu s’està assolint. En poc més d’un any, Wineissocial s’ha convertit en una xarxa activa, en la qual els usuaris comparteixen les seves observacions i recomanacions sobre els vins. De fet, Sarasa assegura que un 40% dels subscriptors valoren els vins que reben mensualment. “En aquest temps ens hem convertit en la comunitat de tastadors més gran i activa de l’Estat”, conclou el fundador de l’empresa. Sarasa considera que aquesta fita ha estat possible gràcies a obrir la via del 2.0 en el món del vi. El fundador considera que “els sectors tecnològics són els que permeten ser més innovadors, i ser els primers d'entrar en un sector et dóna un avantatge”. De fet, Sarasa considera que el sector té el problema que els consumidors “no saben escollir vins”, i la xarxa el pot solucionar.

inicis compartits

L'equip de Wineissocial, al pati de la Casa Banana /// cedida

E

l fundador de Wineissocial, Manuel Sarasa, ha tingut la sort de visitar sempre bons restaurants, i un dels plaers que ha trobat ha estat la descoberta de més i més vins, i l’estat màxim de satisfacció li arriba quan confia prou en un sommelier com per confiar-li l’elecció. Aquesta és l’experiència que ofereix Wineissocial, però ampliada gràcies a la força de les xarxes socials. “El que proposem als usuaris és que ens confiïn l’elecció d’uns vins que aniran d’acord als seus gustos i tindran un preu competitiu”. Però com pot deduir un web el nostre gust per al vi? La resposta està en un qüestionari elaborat pel sommelier d'El Bulli, Ferran Centelles, que acaba generant un perfil del tastador a partir de 15 preguntes. “A partir d’aquest formulari creem un perfil que et pot identificar amb un estil més ar-

riscat, clàssic, experimental, etc.”, explica Sarasa. La creació d’aquest qüestionari té un doble objectiu, que té molt a veure amb la difusió del projecte: d'una banda, l’òbvia identificació de l’usuari amb un perfil de tastador per tal de fer les recomanacions, i, de l’altra, generar un viral per les xarxes socials. Omplir el formulari és gratuït i no comporta la unió a la xarxa social, per la qual cosa molta gent ja s’ha animat a fer-lo. En total, més de 4.000 persones han descobert el seu perfil de tastador, i d’aquí n’han sortit uns 300 subscriptors. Tenir ressò i moure el projecte per les xarxes socials sempre és positiu, però l’èxit o el fracàs dels negocis el marca la capacitat de captar clients. Les vies de facturació principals de Wineissocial entra per la subscripció d’usuaris, però quin ganxo ofereixen per sumar-ne de nous? “Comptem amb la col·laboració dels millors sommeliers de l’Estat, que es basen en

EL web permet crear un perfil de tastador en funció del qual l’empresa envia cada mes dues ampolles de vi wineissocial comparteix espai i primeres passes a la casa banana amb bananity i genuinus

El fundador de Wineissocial es defineix com un “emprenedor en sèrie”, i considera que aquesta és l’única manera de “treballar en allò que t’estimes”. Aquesta no és la primera experiència emprenedora de Sarasa, però sí que s’ha volgut acompanyar d’altres projectes que fan les seves primeres passes. Wineissocial conviu sota el mateix sostre amb Bananity i Genuinus, i ho considera una experiència de profit. “Pots ser molt innovador, però al final et pots acabar tancant en el teu món; nosaltres compartim experiències i estem oberts que gent que no està al nostre dia a dia ens doni una nova visió del que podem fer”. Sarasa assegura que aquesta relació ha servit per crear una xarxa de col· laboradors que comparteixen. Però la col· laboració va més enllà del que és purament professional. Cada migdia celebren el Wine Time, en el qual obren una ampolla de vi per celebrar el camí emprès.

WineisSocial FUNDACIÓ: 2011 TREBALLADORS: 8 subscriptors: 300


www.catalanaoccidente.com

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA

Tots fem les mateixes coses, però tots les fem d'una forma diferent. Tots podem tenir una assegurança, però gràcies als 20.000 agents de Catalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per tenir-ho tot sempre a la teva manera.

Assegurances de Vida, Jubilació i Productes Financers • Salut • Llar

CATALANA

OCCIDENT

FELICITA

ELS

50

• Automòbil

NÚMEROS

DE

B-30


40

RADAR

B30 Juliol-agost del 2012

patronal cecot /// INTERNACIONALITZACIÓ

Com fer arribar el missatge amb les xarxes socials Les empreses han de definir en quines xarxes socials volen ser en funció de la seva estratègia de màrqueting general, que haurà d’estar vinculada amb la de màrqueting en línia

david vilarubias /// Assessor de xarxes socials

A

ctualment hi ha un desequilibri entre la proporció d’empreses amb presència a les xarxes socials i l’elevat nombre d’usuaris que habitualment consulten el seu perfil, sobretot amb la introducció de terminals mòbils intel·ligents. Aquest fet és causat principalment per la dificultat de les empreses a l’hora de plantejar una estratègia de màrqueting en línia efectiva i dedicar-hi els recursos necessaris per portar-la a terme. Diversos estudis mostren la tendència creixent en l’ús de les xarxes socials en front dels sistemes tradicionals. La tendència es consolidarà en els propers anys, ja que la major part d’usuaris tenen pensat augmentar el seu ús o unir-se a noves xarxes.

Assessorament empresarial

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Per començar a definir la seva presència a les xarxes socials, el que ha de tenir clar una empresa és a quines xarxes haurà de tenir presència i a quines no. Per prendre aquesta decisió caldrà que prèviament es disposi d’una estratègia de màrqueting general amb què haurà d’anar alineada la de màrqueting en línia. No es faran servir les mateixes xarxes amb una estratègia orientada a persones físiques (Business to Consumer) que una altra orientada a altres empreses (Business to Business). Per exemple, a LinkedIn hi trobem un perfil eminentment professional i l’eina ofereix una plataforma de gestió de grups on poder fer arribar el nostre missatge. A Espanya es comptabilitzaven més de 2 milions d’usuaris a finals de l’any passat i amb unes perspectives de creixement molt elevades. Amb l’estratègia plantejada caldrà conèixer a quines xarxes socials tenen presència els destinataris del nostre missatge i quins serveis podem oferir mitjançant les aplicacions socials disponibles. Aquesta

Qui s’ha d’encarregar de gestionar les xarxes socials en una empresa? Existeix un ampli debat sobre si la gestió dels perfils l’ha de realitzar un professional especialitzat o bé han de ser els mateixos treballadors de l’empresa. No hi ha una única resposta, de fet el millor serà la combinació entre les dues opcions. Incorporar un Community Manager, o externalitzar aquest servei, aportarà l’experiència en habilitats comunicatives i el coneixement tècnic per aprofitar al màxim les possibilitats de les xarxes amb una dedicació completa. A banda farà les funcions de representant de l’empresa a la xarxa, analitzant les tendències del mercat i cercant noves oportunitats de negoci. Aquest fet implica també mantenir una bona reputació a Internet i la millora de la imatge de la marca representada. La possibilitat que un usuari insatisfet expressi la seva disconformitat amb un producte o servei ofert obliga l’empresa a disposar dels coneixements per gestionar aquestes situacions i convertir-les en una

cal conèixer en quines xarxes socials tenen presència els destinataris del nostre missatge

informació ens possibilitarà definir un pla de comunicació en línia, planificat en el temps, amb control de resultats i adaptat a l’estratègia de negoci de l’empresa i als recursos disponibles.

curts de text orientats a tasques concretes com notificar avisos o respondre a consultes breus. Si es complementa amb les tècniques adients de posicionament web, la combinació entre la informació que publiquem de manera adequada i la quantitat de converses en què aparegui la nostra empresa a les xarxes socials, millorarà la rellevància de l’empresa en aquelles paraules o termes clau on estigui centrat el focus del negoci. Actualment ja no n’hi ha prou amb “ser-hi”, s’hi ha d’estar ben posicionat.

Per tal d’adaptar el missatge a les característiques i formats corresponents, cal conèixer les possibilitats de cada xarxa. A tall d’exemple, els blogs suporten una quantitat d’informació elevada orientada a complementar la informació del web, mentre que a Twitter s’han d’enviar missatges

En general els costos d’infraestructura per una presència inicial a les xarxes socials són molt baixos. El cost principal, sobretot a llarg termini, el trobem en el temps de dedicació al manteniment i la gestió dels perfils, per això vull destacar la importància de la formació contínua del personal de l’empresa, que s’ha de veure com una inversió i no pas com una despesa, atesos els beneficis aportats per un ús adequat de les xarxes.

oportunitat per demostrar el seu nivell de servei als clients.

quin cost pot tenir, realment?

S’ha de comunicar des d’una adreça corporativa a les xarxes? O és adient que ho faci la plantilla?

Com he comentat a l’article, els costos d’infraestructura per una presència inicial a les xarxes socials són molt baixos perquè la creació de perfils bàsics és gratuïta i es pot ampliar els recursos en funció de la inversió que es decideixi realitzar. Actualment estan sorgint moltes empreses que ofereixen aplicacions adaptades a integrar les eines de negoci. En el cas, per exemple, de Facebook, en principi pot semblar una xarxa més orientada a relacions socials que als negocis. De totes maneres, amb un ús adequat i l’ajuda de certes aplicacions externes, es pot tornar una eina molt important per millorar la imatge de marca (branding), estudiar tendències de consum, compartir coneixement i per al comerç electrònic. El cost principal el trobem en el temps de dedicació al manteniment i la gestió dels perfils, fet que es pot externalitzar amb una consultora de social media o agència de màrqueting en línia.

El fet que el personal de l’empresa comuniqui amb el seu perfil propi farà més propera l’empresa en poder establir converses adaptades al coneixement específic i sectorial de cada professional, augmentant la probabilitat d’apropar-se a nous clients i tancar acords comercials. En aquest cas és imprescindible una bona formació en els aspectes bàsics de les xarxes socials utilitzades a l’empresa. Per tant, es pot complementar una adreça corporativa i l’acció dels professionals de l’empresa.

Sempre es diu que les accions a internet són assequibles per A les pimes perquè tenen un cost baix. Però


B30 Juliol-agost del 2012

UPC /// TERRASSA

Nou pla estratègic per l’Euncet Business School E

l pla estratègic a deu anys per a la nova etapa de l’Euncet Business School incorpora dos nous gestors: l’Institut Leitat i la patronal multisectorial catalana Cecot. Ambdues institucions s’han sumat a la gestió de l’escola universitària de negocis, equipament de l’Obra Social d’Unnim Caixa creat l’any 1981 per Caixa Terrassa i adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb l’objectiu de prioritzar la capacitació d’executius i de gestors de pimes incidint en la millora de la competitivitat del teixit empresarial. L’aliança de les tres entitats reforça les línies d’activitat actuals de l’escola com a centre de referència i la vincula a la innovació tecnològica i a la transferència de coneixement a l’empresa dins el projecte Orbital 40, el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa. Així ho van expressar els representants de les entitats promotores, durant l’acte de presentació del pla estratègic de l’Euncet, el 7 de juny. L’acte va estar presidit pel rector de la UPC, Antoni Giró, i va comptar amb la participació del president de l’Institut Tecnològic Leitat, Eusebi Cima, el vicepresident de la patronal Cecot, Martí Colo-

UPC /// Terrassa

Presentació de l’Euncet Business School /// CECOT

mer i la tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa, Carme Labòria. Entre les novetats destaca l’acostament a l’empresa; especialitzar la formació en innovació i tecnologia; dinamitzar i implicar els exalumnes (Alumni Euncet) i incrementar els estudiants estrangers. També s’integraran tots aquells CV d’alumnes i exalumnes de l’Euncet a la Borsa de Treball de la Cecot i s’oferirà assessorament personalitzat en la preparació i planificació de la carrera. /// redacció

UAB /// BELLATERRA

Neix el Centre d’Innovació i Tecnologia UPC

La UB i la UAB lideren la producció científica

L

L

a Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (CIT UPC) neix amb l’objectiu de promoure la investigació tecnològica que generen els 19 centres de recerca de la UPC, distribuïts entre els diferents espais: el Campus Nord i Campus Sud de Barcelona, el Campus de Terrassa i el Campus de Vilanova i la Geltrú. D’aquests 19 centres, 9 treballen al Campus de la UPC a Terrassa, fet que consolida la ciutat del Vallès com la segona ciutat catalana amb més grups de recerca que transfereixen el resultat de la seva innovació a la indústria. A través del CIT, la UPC aconsegueix dinamitzar la tecnologia que generen els seus grups d’investigació amb un alt potencial comercial, i ajudar-la a arribar al mercat. De moment, les xifres són molt positives: uns 400 investigadors, un volum d’activitat de 18 milions d’euros per transferència de tecnologia i innovació a les empreses el 2011, així com 91 patents registrades i 12 spin-offs creades en els darrers anys. Tot plegat ha convertit el CIT UPC en un dels nuclis d’innovació universitaris més po/// REDACCIÓ tents d’Espanya.

es universitats catalanes són les que més contribueixen a la producció científica de l'estat espanyol. Concretament la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB) són els centres que més producció científica han tingut entre el 2006 i el 2010 d'arreu de l'Estat, segons l’informe de la Fundació CYD (Conocimiento y Desarrollo). El document conclou que la UB és la que més publicacions va elaborar entre aquest període, seguida de la UAB i la Complutense de Madrid. El llistat de l'informe CYD ha analitzat el nivell de les universitats espanyoles en àmbits com la producció científica (les publicacions que generen), la qualitat i l'impacte que tenen a la comunitat educativa, així com el nombre de treballs que es publiquen en les revistes més prestigioses del sector. La Fundació també destaca que el 12,4% dels graduats de l'Estat estan aturats i que el 37% treballen d'una feina per a la qual no necessiten tanta formació. Per això demanen millorar l'ocupacionalitat dels titulars, més investigació i intensificar la "formació /// REDACCIÓ permanent".

GPS /// UNIVERSITATS

41


42

CIT

B30 Juliol-agost del 2012

INFOCIT /// VALLÈS

El CiT instal·larà la nova senyalització unificada a partir del juliol L’objectiu és facilitar l’accessibilitat i la mobilitat en el territori i vincular les empreses amb la marca CiT

Brugarolas, durant una presentació del projecte davant empresaris del territori

SOM CIT

E

l consorci CiT està a punt de culminar el projecte de millora de la senyalització dels parcs empresarials de la zona, llargament reivindicat per les empreses ubicades a l’eix de la B-30. Durant el mes de juliol es començaran a instal·lar a la via pública els primers cartells que senyalitzaran de forma unificada i amb una mateixa nomenclatura tots els parcs empresarials de la B-30 al seu pas per Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola. L’objectiu de la nova senyalització és facilitar l’accessibilitat i la mobilitat de les empreses, universitats i centres de coneixement del territori i vincular-les amb la marca de referència CiT. Està previst que en total es col·loquin uns 170 senyals a la xarxa viària d’aquesta zona. Aquest projecte es finança amb fons europeus Feder, de la DIBA i dels tres ajuntaments implicats. El comitè executiu del CiT, celebrat a finals de juny, va informar les associacions empresarials de la zona de la imminent posada en marxa d’aquest projecte. Les associacions, que donen suport a aquesta iniciativa, es van comprometre a difondre-la entre els seus associats. La nova senyalització ordena tots els parcs empresarials de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola en 11 grans zones, cadascuna de les quals incorpora diversos polígons. Tam-

/// LOCALPRESS

bé s’han modificat les denominacions dels parcs empresarials –amb la incorporació de la referència CiT– i s’ha creat una codificació per indicar la seva posició respecte del conjunt del territori. La nova senyalització del CiT no afecta els nomenclàtors oficials ni suposa que les empreses hagin de canviar la seva domiciliació. No representarà, per tant, cap tipus de cost per a les empreses. L’objectiu de la iniciativa és simplement posar al seu servei una eina que ajudi a millorar l’accessibilitat i la mobilitat en aquest territori. A banda d’unificar la imatge pel que fa a la senyalització, el CiT també posarà en marxa en els pròxims mesos una plataforma digital en què qualsevol empresa interessada trobarà informació relacionada amb els parcs empresarials, els polígons d’activitat econòmica i els centres universitaris i d’innovació que els conformen. En aquest espai virtual es podran localitzar les empreses actives, així com les ofertes de disponibilitat de naus i solars. el cit, a noruega. També al mes de juny, el tinent d’alcalde d’Economia de Sant Cugat, Carles Brugarolas, va presentar el projecte del CiTal al comtat noruec de Trondelag, on volen experimentar la fórmula del /// redacció consorci


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Juliol-agost del 2012

Llibres

Sílvia Miró Consultora en RRHH de PIMEC

Francesc Quer Psicòleg i Coach

EXPERIENCIAS QUE TRANSFORMAN ASOCIACIÓN CATALANA DE DIRECCIÓN DE PERSONAS Aquest llibre no intenta ser un assaig filosòfic ni psicològic sobre la gestió de les persones. Es basa en l’experiència. En tretze exemple d’èxit explicats per professionals del sector que han aconseguit donar una nova fórmula creativa a la gestió de les persones en moments econòmicament difícils i en un entorn d’incertesa. La intenció del llibre no és donar exemple, sinó convidar a la reflexió. Es tracta d’un llibre de vivències que han marcat les empreses explicades en primera persona. /// PLATAFORMA EDITORIAL

la retribució flexible

A

tesa la situació econòmica actual, en què els increments salarials són pràcticament nuls, es fa més necessari que mai, per no dir indispensable, que les empreses reinventin els sistemes convencionals de compensació i apostin per noves fórmules amb l’objectiu d’aconseguir aquesta gran fita que tots els responsables de persones tenim en relació a mantenir un nivell satisfactori de motivació en els nostres col·laboradors. Lluny queden els increments salarials com a mesura de reconeixement a l’esforç i el compromís dels nostres equips.

UN VENDEDOR DE PELÍCULA SANTIAGO SEGURA I EDUARDO VIZCAÍNO

que aquest acaba percebent resulta superior, sense necessitat d’incrementar el cost salarial, gràcies als beneficis fiscals d’aquesta mesura. La retribució flexible és un sistema que consisteix a substituir part de la retribució amb diners pel pagament a través de l’empresa de determinats productes o serveis com: formació, tiquet de menjar, escola bressol, transport, assegurança de salut, equips informàtics, lloguer... Aquest sistema comporta nombrosos avantatges per al treballador, sobretot tenint en compte la recent pujada dels trams de l'IRPF. Fins a l’actualitat s’ha tingut la percepció que aquest tipus de polítiques s’allunyen de la realitat de la pime, però el cert és que la retribució flexible s’ha convertit en un instrument clau per a tot tipus d’organització, independentment de la seva mida.

LUIS PITA La llibertat financera es mesura calculant els anys que un podria viure sense ingressos. Com millorar-la? Aquest llibre en dóna les claus, i tot comença per tenir un cotxe pitjor que el del veí. /// LID

Aquest llibre no garanteix aconseguir més vendes després de la seva lectura, però sí una bona estona. El director de cinema i l’expert en vendes expliquen les seves fórmules comercials. /// PLANETA

En aquest sentit, una eina efectiva que tenim a la nostra disposició és la introducció dels avantatges de la retribució flexible a l’empresa, política que permet pagar millor, en funció de les necessitats de cada treballador, i el líquid disponible

la retribució flexible comporta avantatges pel treballador, sobretot amb la pujada de l’irpf

TEN PEOR COCHE QUE TU VECINO

Subscripció anual: 20 € Nom i cognoms Adreça Ciutat

CP

Tel. Data naix.

NIF/DNI /

Adreça electrònica

/

DADES DE PAGAMENT BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

Signatura

TARGETA

/

Data de l’alta de subscripció

H

em après des de petits i en algun més que un altre “raid aventurer” que la brúixola ens informa dels quatre punts cardinals, que serveix per orientar-nos en llocs estranys i desconeguts, i que ens ajuda a decidir cap a on hem d’anar, per tal de no perdre’ns. Tal és la necessitat que fins i tot hi ha sistemes de navegació més avançats com el GPS, que encara ens brinden més informació i precisió en aquest sentit. Ara més que mai, regna la sensació que les persones es troben en terrenys desconeguts i estranys on imperen sensacions de pèrdua de control i d’incertesa, amb les notícies poc positives que circulen i que alimenten les pors, les inseguretats i les dificultats de visió a llarg termini. No és d’estranyar que tant sols un 16,2% de les persones (CIS maig 2012) confiïn que la situació econòmica millorarà d’aquí a un any. A més, és curiós veure com les persones es contagien amb notícies “en major part poc productives”, però amb “l’efecte terapèutic” per aquella dita que diu que “la pena compartida és menys pena”; i acompanyada en no poques ocasions d'espais on es tradueixen en “a veure qui la diu més grossa”. Doncs bé, on és el repte? Hi ha estudis que avalen que les persones necessiten perspectives de futur, tenir objectius i informació clara, reforçar la seva identitat. Dit d’una altra manera, les persones necessiten saber cap a on han d’anar i què poden fer per arribar-hi. Una brúixola “personal” que els orienti. I que a més els reafirmi, com si fos aquell segell d’identitat que fa que cadascú sigui diferent dels altres, i que aquesta diferència configuri especialment el seu propi avantatge com a persona i també com a professional. Potser no caldrà un GPS, però sí aquesta brúixola “personal” que faci de guia davant la variabilitat de situacions que ens podem trobar i que ens doni confiança per aconseguir un futur d’optimisme i encoratjador, ens fa falta!!

Dígits de control D. de caducitat

La brúixola personal

/

/

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugat b30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00


B30 Juliol-agost del 2012

formació /// CAMBRA DE TERRASSA

La qualitat i la internacionalització, claus competitives del grup Zeta Espacial El president de la companyia va ser el segon convidat del Panell Empresarial de la Cambra de Terrassa

L

a Cambra de Terrassa va organitzar, a mitjans de juny, el segon Panell d’Experiències Empresarials 2011-2012 del Programa Nord de Direcció General, amb la participació del fundador i president de l’empresa Zeta Espacial, Ramon Escolà, inventor dels coneguts Peta Zetas. L’empresari va explicar en què ha basat la seva trajectòria personal com a fundador, el 1979, del grup. Escolà va remarcar la importància que ha tingut la innovació en el desenvolupament del producte. Com a enginyer químic que és de formació, el 1979 va experimentar amb un nou producte que va ser la base que va fer possible la creació dels seus coneguts caramels explosius. Escolà va destacar la feina feta per l’empresa per crear un projecte basat en la força de la marca i en la qualitat del producte, dos factors que l’han diferenciat de la competència i han empès la companyia al lideratge mundial de la categoria. L’empresari va posar especial èmfasi en la importància que ha tingut la col·laboració i la cohesió de l’equip per estendre i consolidar el projecte empresarial. Dins dels factors de creació de la marca, Escolà va incidir en la idea que l’empresa basa la seva estratègia a “vendre diversió” com a posicionament de mercat. Al costat d’aquest factor, està l’aposta per la internacionalització que ha fet la companyia des de

les seves primeres passes. L’empresa va començar a exportar els seus productes l’any 1980, fruit d’una estratègia de diversificació de mercats i de creixement geogràfic. Posteriorment, Escolà va assenyalar que l’empresa va prendre un aire totalment internacional amb la creació de dues filials pròpies a Mèxic i als Estats Units. Actualment, Zeta Espacial és present en un total de 57 països i l’activitat exportadora representa un 90% de les seves vendes. reconeixement de la cambra. Després de la seva intervenció, Escolà va intercanviar opinions i qüestions relacionades amb l’empresa amb els diferents participants de la sessió.

La presència d’Escolà a la Cambra és especialment significativa aquest 2012, ja que Zeta Espacial ha estat una de les empreses guardonades en la categoria d’Internacionalització en l’edició 2012 dels Premis Cambra, que es van lliurar el 25 de juny a Rubí. Els panells empresarials de la Cambra seguiran durant aquest any amb la participació d’empresaris i directius convidats de primer ordre i amb una experiència contrastable en el panorama empresarial del país, per tal de crear un espai de reflexió, i de contrast i actualització de coneixement en diferents àmbits de la gestió empresarial. Els panells formen part dels programes de formació per a directius de la Cambra de Terrassa. /// redacció

45

Cursos de la Cambra de Terrassa Del 3 al 12 de juliol

FULL DE CÀLCUL EXCEL. NIVELL 1 L’objectiu d’aquest programa és adquirir els coneixements per elaborar documents que realitzin càlculs amb fidelitat, modificar-ne l’aspecte i representar-los gràficament. Una eina senzilla i popular, però que coneixent-la a fons ens pot servir per millorar la gestió i portar al dia els comptes de l’empresa. Els curs està pensat per a totes aquelles persones que necessiten realitzar documents amb càlculs, com ara pressupostos, tarifes, escandalls o estadístiques.

Del 9 al 23 de juliol

GESTIÓ PRÀCTICA DEL COMERÇ INTERNACIONAL Amb aquest programa podrà comunicar idees tot creant i configurant presentacions que seran exposades davant una audiència mitjançant una projecció o bé seran distribuïdes en suport paper. Dirigt a personal dedicat a la gestió administrativa-comercial d’importacions i exportacions, amb experiència i coneixements consolidats en comerç internacional.

Del 4 al 13 de juliol

Del 17 al 26 de juliol

Un altre dels programes presents en el paquet Office de Windows. Aquest curs li permetrà crear bases de dades, introduir i modificar-ne les dades i el disseny, efectuar consultes, filtratges i imprimir, així com identificar els procediments per a l’anàlisi i disseny de les bases de dades. Pensat per a aquelles persones que han de fer seguiments i inventaris de conjunts de dades que segueixen una estructura regular: clients, productes, factures, cobraments.

Elaborar documents que realitzin càlculs complexos, localitzar i utilitzar les funcions necessàries, analitzar i tractar bases de dades i automatitzar processos. Compartir la informació amb altres aplicacions: Word, Access. Curs d’aprofundiment i també dirigit a persones que necessiten realitzar documents amb càlculs, com ara pressupostos, tarifes, escandalls o estadístiques.

BASE DE DADES ACCESS. NIVELL 1

Escolà, al centre de la imatge, amb els participants al segon Panell Empresarial de la Cambra /// CEDIDA

ESTACIÓ DE SERVEI

5 de juliol

INTRODUCCIÓ AL MÀRQUETING DIGITAL: LES EINES DE LES GRANS EMPRESES A L’ABAST DE LA TEVA (NOU) Aquest nou seminari s’iniciarà reflexionant sobre com encaixa la presència a Internet amb l’estratègia general de l’empresa, per després centrar-se en les eines que permeten realitzar accions de màrqueting digital i que ajuden a donar a conèixer els productes i/o serveis arreu del món. Finalment es veurà com pot ajudar el Cloud Computing en la gestió diària de les pimes. La formació es dirigeix a tots aquelles persones que han iniciat un projecte empresarial per compte propi, o s’han vist abocades a gestionar una activitat empresarial de reduïda dimensió. Aquells col•lectius que sense poder deixar de realitzar tasques tècniques s’han de responsabilitzar alhora de les tasques de gestió de la nova empresa.

FULL DE CÀLCUL EXCEL. NIVELL 2

Del 18 al 27 de juliol

BASE DE DADES ACCESS. NIVELL 2

Aquest segon nivell del programa Access li facilitarà els coneixements per analitzar, dissenyar i optimitzar bases de dades. Vincular-les amb altres aplicacions. De nou, un curs d’aprofundiment en la matèria i pensat per a aquelles persones que han de fer seguiments i inventaris de conjunts de dades que segueixen una estructura regular: clients, productes, factures, cobraments.

Lloc: Cambra de Comerç de Terrassa C. Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 Juliol-agost del 2012

ANY 2011 sis dades per als pessimistes

raons per decaure

22% d’empreses en concurs de creditors, a Catalunya

En aquestes dues pàgines us donem l’opció de veure la realitat des de la vessant optimista o pessimista. Primer, les males notícies...

5.400

1. La insolvència com a símptoma.

Petites i mitjanes empreses destruïdes

Catalunya lidera el rànquing de comunitats de l’Estat en empreses en concurs de creditors, amb un 22% del total. En dades absolutes, 1.346 companyies catalanes es van declarar insolvents el 2011. Una xifra molt per sobre de les 910 del País Valencià i les 757 de Madrid. El sector més castigat és el de la construcció, que acumula el 39% dels concursos de l’Estat.

2. El pes, sobre les pimes.

17,5%

Les petites i mitjanes empreses competen amb menys recursos per superar l’onada. En els tres primers trimestres de 2011 van desaparèixer 5.402 pimes catalanes, un 29,92% més que durant el mateix període el 2010.

Atur al Vallès Occidental

3. El mal social.

6.800

Si el treball és un factor de cohesió social, la crisi ha suposat una fractura en el teixit. Si bé és cert que el 17% de mitjana d’atur al Vallès Occidental està per sota de les xifres estatals i que ciutats com Sant Cugat i Matadepera es mantenen per sota del 10%, també s’ha de dir que la dada ha crescut sense parar des del 2008.

4.La rèmora immobiliària.

Pisos en propietat del Banc Sabadell

La dada del Banc Sabadell només és un exemple d’una situació que es repeteix en totes les entitats bancàries. Segons el diari Expansión, la banca espanyola acumula 140.600 habitatges, amb un valor de 26.700 milions d’euros. Una càrrega massa feixuga per al sistema bancari i que acaba afectant la circulació del crèdit.

2030

5. Reivindicació històrica. El mes d’octubre, la Comissió Europea declarava el corredor mediterrani com una infraestructura prioritària, i marcava el 2030 com a data per a la seva finalització. Però el canvi de govern ha posat en perill el termini fixat. La construcció de noves línies d’alta velocitat no prioritàries i la competència del corredor central generen dubtes sobre el seu futur.

Any marcat per tenir el corredor mediterrani

6. Caiguda dels autònoms.

6,4%

La caiguda de demanda ha afectat directament els autònoms. L’any passat es van donar de baixa 70.700 autònoms, un increment del 6,4%.

D’augment en les baixes d’autònoms


B30 Juliol-agost del 2012

ESTACIÓ DE SERVEI

47

ANY 2011 sis dades peR Als optimistes

2ona En el rànquing de competitivitat

14% De creixement en exportacions

25% De la producció en valor afegit brut

17% D’aportació al PIB català

raons per ser positius Perquè no totes les dades que surten són negatives. El Vallès és una de les comarques més actives a escala econòmica, i moltes de les empreses creixen diàriament.

1. Un esglaó més. La dada es donava a conèixer al mes de maig. El Vallès Occidental superava el Baix Llobregat i se situava com a segona comarca en competitivitat, només per darrere del Barcelonès. El rànquing valora la capacitat exportadora de les empreses de la zona i la captació de companyies de valor afegit.

2. El valor de la internacionalització. El discurs sobre la importància de l’exportació davant l’estancament del mercat nacional ha arrelat. El 2011, les empreses catalanes van acumular el 25,89% de les exportacions espanyoles, amb un creixement del 14%.

3. Aposta innovadora. El Vallès s’ha consolidat com un niu d’empreses compromeses amb la innovació. L’estudi “Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30” demostra que les empreses d’aquest eix acumulen el 25% de la producció de valor afegit a Catalunya.

4.Motor econòmic.

74% De les empreses inverteixen en R+D+I

36% De treballadors que volen tenir el seu negoci

Una altra de les xifres que han mostrat els estudis d’aquest any. En aquest cas, l’informe “Vallès: motor econòmic de Catalunya”, que demostra que la comarca aporta el 17% del PIB català

5. Estratègia conjunta. L’alta producció innovadora de la comarca es podria entendre com a resultat de l’aportació d’unes poques grans empreses, però no és així. Segons l’AMEC, el 74% de les seves empreses afiliades inverteixen una mitjana del 6% de la seva facturació a R+D+I.

6. Més esperit emprenedor. Potser obligats per la necessitat o potser perquè la crisi està canviant la mentalitat, però el cert és que l’emprenedoria és un valor a l’alça. Els darrers estudis mostren com el 36% dels treballadors espanyols estan temptats d’obrir el seu propi negoci, una xifra que equipara el país amb la resta d’estats europeus. La imatge dels emprenedors també ha millorat en aquesta època, amb un 69% d’acceptació.


€ € € €€ € € € € € € € € $ €

€ $

$€

$

$

$

$

$

s o r e m ù n

€$ € € €

$

felicitats! llum gas persones


Revista B30 nº50, Juliol 2012