Issuu on Google+

B30 N. 42 // Novembre del 2011 // 2 € La revista econòmica del Vallès

Antonio Tomàs Delegat de Bankia a Catalunya /// 6

'COMMUNITY' QUÈ? /// 34

B30 englisin h

8 102030 018009 00042

bankia.es


B30 novembre del 2011

ENTREVISTA

ROTONDA

6

32

“Els empresaris poden seguir anant al seu banc a buscar crèdit”

JOVES EMPRESARIS #INDIGNATS ;-( JORDI SOLÉ I TUYÀ /// PRESIDENT DE LA fajeec

Antonio Tomàs /// Delegat de Bankia a Catalunya

GAS A FONS

34

'COMMUNITY' QUÈ? GPS

38

Cent estudiants europeus davant el repte de la innovació

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

40

Els efectes de l’excés de pressió

B30

42

“Estic en un grup amb el que comparteixo valors” Oriol Tarrida /// director de planta d'arbora-ausonia

KM ZERO

3

4.11.2011 La xarxa parla i les marques escolten La 'comunicació', que sempre ha format part de les quatre variables tradicionals del màrqueting mix –juntament amb les decisions de producte, preu i distribució– fa temps que ha abandonat la línia operativa de l'empresa per fer el salt a l'àmbit estratègic. La irrupció d'Internet, primer, i la popularització de les xarxes socials, després, han donat una nova dimensió a la forma en què les empreses interaccionen amb el mercat. Les marques ja no tenen credibilitat com a emissors. Les noves eines de comunicació digital, principalment els populars Facebook i Twitter, juntament amb desenes d'eines globals, han donat la paraula al consumidor i han obligat a les empreses a canviar el seu rol dins el procés de comunicació. Actualment, la xarxa parla i les marques escolten. I en funció del que senten, han de ser capaces d'interioritzar el missatge i prendre decisions. En aquest nou context, la gestió de la reputació i la marca és a mans de tercers i les companyies han de concentrar tots els seus esforços comunicatius per donar servei al client.. Perquè, com és ben sabut, el client sempre té la raó, i ara, a més a més, té el poder de la paraula.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// cap de redacció: Víctor Solvas /// REDACCIÓ: Laia Corbella, Xavier Orri, Kaitlyn Venezia /// Projecte

GRÀFIC: eixida.cat /// IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: David Fernández i Artur Ribera /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Queralt Simeon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@ pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE SANT CUGAT del vallès · ASSOCIACIÓ SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA assegurances · banc sabadell · bankia · Boehringer ingelheim · cecot · CIT · ENDESA · FIAC · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

15.000 exemplars mensuals encartaDA al ‘Diari de Sant Cugat’ i al‘PUNT Avui’ del vallès occidental subscripcions i publicitat:

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


És bo que algunes coses no canviïn mai

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.

www.laCaixa.cat

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol


B30 novembre del 2011

5

RADAR

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

OCTUBRE 1 eurofragance

Rubí

2 b. braun surgical

RUBÍ

3 Moehs Catalana

Rubí

4 top-cable rubí 5 Liven

Sant Cugat

6 BASF rubí 7 Indcre terrassa 8 Ferrer Int.

Sant Cugat

9 Checkpoint Systems terrassa 10 Interquim

5Mil

En realitat 5.402. És el volum de pimes que es van destruir a Catalunya fins al setembre d’aquest 2011, segons la companyia de serveis de la informació per a empreses Axesor. D'un banda, la dada empitjora un 29,92 per cent les xifres registrades durant l’any passat i situa Catalunya com la co-

RADAR B30 Parets

Polinyà

Palau-solità i Plegamans 3

Castellar Sabadell Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa

1

Sant Cugat Rubí

2

Castellbisbal El Papiol

munitat on més teixit empresarial net es destrueix. D’altra banda, ha augmentat la generació de nova activitat en totes les províncies catalanes. Tot i això, les baixes i cessaments d’activitat han estat encara més significatius que mai en aquests 9 mesos. /// FOTO: CEDIDA

Sant Cugat

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Terrassa mostra els seus espais per a empreses a l’Expo Real de Munic

L’Ajuntament de Rubí fomenta l’ús dels dispositius mòbils entre els comerciants

Polinyà pren nota de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa de Sant Cugat

1 L’Ajuntament de Terrassa i el Parc Científic i Tecnològic-Orbital 40 van ser protagonistes durant la celebració de l’Expo Real, un dels salons més importants del sector immobiliari que se celebra a Munic. La tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació de la ciutat, Carme Labòria, i el director del Parc Científic, Ramon Palacio, van presentar els projectes que la ciutat ha posat en marxa per atraure empreses i incentivar l’economia local. De fet, els representants de Terrassa van unir-se a la iniciativa del Consorci de Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO), que també va donar a conèixer a Munic l’oferta disponible a la comarca. La ciutat alemanya va acollir durant tres dies més de 1.600 expositors de 34 països, repartits en una superfície de 64.000 metres quadrats. A més de l’intercanvi de contactes, l’Expo Real va reunir a experts del sector que van oferir la seva avaluació sobre la situació actual del mercat immobiliari.

2 L’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE) de l’Ajuntament de Rubí va organitzar, a inicis d’octubre, la jornada “Màrqueting digital. M-Commerce. La botiga en línia al mòbil”. La trobada tenia l’objectiu d’impulsar les possibilitats de creixement de negoci de les empreses a través de la utilització de dispositius mòbils, i va reunir una vintena de petites empreses i emprenedors de la ciutat. La jornada va apropar els avantatge d’utilitzar els dispositius mòbils a les empreses, com poden ser la possibilitat d’estar connectat des de qualsevol lloc o la multitud d’aplicacions existents i pensades per a la gestió dels comerços. A més de descobrir sistemes pràctics de pagament i validació de tiquets, els participants van poder provar programes com el Codi Quick Response, el qual és gratuït i es pot aplicar en campanyes publicitàries. Els conferenciants van voler que els assistents tinguessin referències pràctiques i van mostrar casos reals, com l’experiència Mobile Shopping Sitges.

3 Sant Cugat és un referent en l’atenció a les empreses, i així ho entenen els del país. Una delegació de l’Ajuntament de Polinyà ha visitat recentment la ciutat vallesana per interessar-se pel funcionament de l’Oficina Municipal d’Atenció a l’Empresa (OAE). L’alcalde de Polinyà, Ramon Mayoral, i el regidor de Promoció Econòmica de la ciutat, Manuel Soto, van mostrar el seu desig de simplificar els tràmits burocràtics i agilitzar la tramitació d’expedients, així com també d’apropar els serveis municipals a les empreses. En aquest sentit, l’OAE és un referent des del 2009, quan va centralitzar l’atenció i els serveis a les empreses en una única finestreta. El tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de Sant Cugat, Carles Brugarolas, i la regidora Sílvia Cazorla, van exercir d’amfitrions. Després de la trobada, Brugarolas va assegurar que era “una satisfacció comprovar que altres municipis s’interessen pel funcionament de la nostra OAE, que és de vital importància per a nosaltres”.


6

ENTREVISTA

B30 novembre del 2011

Antonio Tomàs /// Director Comercial de Bankia a Catalunya Del nou mapa bancari n’han sortit grans grups. Un dels protagonistes en aquests moviments ha estat Bankia, que ha integrat set entitats sota el mateix paraigua. Tomàs fa balanç de l’operació, repassa el paper de la delegació catalana i apunta els plans per a empreses TEXT: JOSEP LÓPEZ /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

Els empresaris poden seguir anant al seu banc a buscar crèdit EL PERFIL Integrat en la nova entitat financera Que Antonio Tomàs estigui en la direcció comercial de Bankia a Catalunya no és més que una conseqüència de la integració d’entitats que ha donat com a resultat la nova marca. Titulat Mercantil per la Universitat de Barcelona i diplomat en Finances, la seva carrera està lligada al grup Caja Madrid. Abans de la seva entrada a l’entitat madrilenya es va forjar en càrrecs de direcció a Banc NatWest i la Banca Nacional de París a Catalunya. Des de la seva entrada a Caja Madrid el 1994 ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat. El 2001 va arribar a la direcció d’Empreses i institucions i, des de 2003 i fins la fusió, Tomàs era el responsable de l’àrea territorial del banc a Catalunya i Balears. Amb la integració de les set entitats que han donat forma a Bankia ha passat a la direcció comercial de Catalunya.

R

enovar-se o morir. Per la banca, en l’últim any, aquesta frase ha estat més que una màxima, una obligació. La crisi econòmica va buidar els fons dels bancs, abocant-los a la fallida... o a la cerca d’acords. I és per aquí per on han anat els trets. En poc més d’un any, la reestructuració del mapa bancari de l’Estat ha provocat la reducció del nombre d’entitats en gairebé dos terços. I la fórmula adoptada ha estat la fusió entre múltiples firmes per crear noves marques. Un dels grans protagonistes en aquest ball ha estat Bankia, i no només per ajuntar sota el mateix

paraigua grans entitats, sinó també per donar el primer pas en la sortida a borsa. El director comercial a Catalunya, Antonio Tomàs, ha viscut la integració de Caixa Laietana a Bankia i coneix millor que ningú quin paper té la delegació catalana.

els valors que conformen l’IBEX-35. L’altre èxit ha estat la pròpia integració efectiva de les entitats. Era una operació complexa pel número i magnitud dels integrants, però s’ha produït de manera ràpida i eficaç, afavorint l’operativitat de Bankia.

Quina valoració fa d’aquest primer any des de la fusió?

Com ha evolucionat l’antiga Caixa Laietana amb la integració?

La valoració després de l’any d’integració de les set caixes que han creat Bankia és molt positiva. En aquest temps s’han culminat dos processos molt importants. Per una part, s’ha aconseguit un dels objectius vitals com és la capitalització mitjançant la sortida a borsa, i entrant dins

A Catalunya la integració ha afectat les tres entitats que convivien independentment: Caja Madrid, Bancaja i Caixa Laietana. Bankia té molt a oferir als antics clients de les tres caixes. La solidesa del grup permet tenir una forta presència al territori, mantenint la proximitat i oferint

als clients serveis i productes molt competitius, propis d’una gran entitat.

Com ha afectat al client la fusió? La integració permet als clients treballar amb una entitat sòlida i competitiva sense perdre la proximitat de les entitats precedents. A nivell pragmàtic, comptem amb una xarxa d’oficines més àmplies, amb uns 7.000 caixers. A nivell d’empresa, ens ha permès crear un portfoli de productes i serveis adaptats a les seves necessitats, sigui quina sigui la seva mesura.

Si demà tingués la visita del president del grup, Rodrigo Rato, què li


B30 novembre del 2011

ENTREVISTA

7

exposaria sobre la situació de Bankia a Catalunya? El president coneix bé la realitat del negoci al territori. Els elements a destacar són el bon camí que està seguint la integració de les tres xarxes, la gran acollida que està tenint entre els clients, que valoren la solidesa, les bones perspectives i la capacitat d’oferir serveis i productes de qualitat. Aspirem a ser una de les entitats de referència a Catalunya i creiem que tenim els elements i la capacitat per ser-ho..

Pel que fa al volum de negoci, quina és la posició de Bankia a Catalunya? Actualment tenim un volum de negoci superior als 36 mil milions d’euros al país. És aquesta xifra la que ens ha consolidat com una de les principals entitats financeres i amb una gran oportunitat de projecció.

Bankia ha nascut amb dues seus: la social a València i l’operativa a Madrid. Quin és el paper de la delegació al país després de la integració? El fet que les seus estiguin a Madrid i a la Comunitat Valenciana és natural, ja que s’han integrat dues entitats líders en aquests territoris, com són Caja Madrid i Bancaja. Tot i això, no hi ha dubte que el paper de Catalunya a Bankia és molt important en la branca de negoci i xarxa

Una de les estratègies de Bankia per la seva recapitalització ha estat la sortida a borsa. Després d’un primer dia mogut, quina valoració en fa dels primers mesos al parquet? La valoració és molt positiva. És un dels valors amb millor comportament des de l’inici de cotització, molt estable. És destacable la volatilitat del valor, ja que es manté en una posició similar al preu de sortida, en un moment en què els valors bancaris estan patint forts càstigs.

Parlem en l’àmbit d’empresa. Quina és la implicació de Bankia amb el teixit empresarial català? És una de les nostres opcions de negoci prioritàries. Ja abans de la fusió, el compromís de les caixes que han integrat l’entitat era notable en aquest aspecte. Actualment, el negoci d’empreses representa a Catalunya més d’un 25% del volum de negoci total de l’entitat.

Tot i això, és evident que hi ha un tancament en les línies de finançament per a empreses. Quines solucions ofereix Bankia a la petita i mitjana empresa catalana? Comptem amb diversos acords amb les principals patronals i entitats catalanes d’ajuda al crèdit per a empreses. En aquest sentit, col·laborem amb Foment del Treball, Pimec-Sefes, l’Institut Català de Finances i Avalis, entre d’altres. Tenim clar que hem de contribuir a la sortida de l’actual situació econòmica, i apos-

tem per recolzar la injecció de crèdit per a les empreses per normalitzar l’activitat empresarial.

I amb quins serveis especialitzats s’aborda aquesta normalització? Actualment, ens movem amb deu centres d’empresa i amb gestors experts en pimes i autònoms en gairebé totes les nostres oficines. Igualment, oferim tots els serveis propis de banca per Internet, comerç exterior, leasing, confirming, un catàleg d’assegurances especial per a empreses, i molts altres serveis i productes adaptats a les seves necessitats.

I quin paper juga el Vallès en aquesta normalització de l’activitat empresarial? El Vallès Occidental és, juntament amb el Baix Llobregat, una de les zones amb major presència de pimes de Catalunya i, probablement, també a escala estatal. La prova que és una zona amb una gran riquesa empresarial i, per tant, econòmica, és que a la comarca han nascut vàries entitats financeres. És una de les zones més dinàmiques de Catalunya, que es caracteritza per una cultura i tradició empresarial i financera molt rellevant. No només això, sinó que, a més, compta amb infraestructures i comunicacions que li permeten mantenir un avantatge respecte altres territoris. Per l’actual teixit empresarial, per cultura econòmica i per dinamisme social és una de les zones que té millors condicions per sortir de l’actual situació de crisi econòmica.

Que les seus de Bankia estiguin a Madrid i València és natural, per la força de Caja Madrid i Bancaja. Catalunya és molt important en la branca de negoci i xarxa Hem de contribuir a la sortida de la crisi i apostem per normalitzar l’activitat empresarial amb crèdit Per teixit empresarial, cultura econòmica i dinamisme social, el Vallès és una de les zones que ha de sortir abans de la crisi Anem cap a un model bancari més concentrat, però amb un important valor afegit d’assessorament i relació multicanal

Entre els camins que es marquen per sortir de la situació econòmica sobresurt el foment de l’emprenedoria, però sembla que la banca no està gaire oberta a finançar nous projectes. Què ha d’aportar un emprenedor per tenir el suport financer d’un banc? Els emprenedors o tota persona que necessiti finançament per a un projecte empresarial pot seguir anant a la seva entitat financera, com s’ha fet sempre. L’entitat estudiarà el cas i oferirà la millor solució possible. A la gestió de la banca privada sempre s’hi poden sumar mesures complementàries per poder contribuir a facilitar el crèdit. Per exemple, en operacions en les quals es necessari reforçar la solvència hi ha entitats públiques com Avalis que ajuden a poder materialitzar el crèdit en el sector privat.

Quin mapa bancari es consolidarà en el futur, un cop s’acabi la reestructuració del sistema i passi la crisi? Estem evolucionant des d’un model caracteritzat per unes xarxes sobredimensionades amb molts “punts de venda”, cap a un model més concentrat, però que pot oferir al client un important valor afegit d’assessorament. Anem cap a un sistema amb menys xarxa a canvi d’eficiència i creixement en l’atenció i la relació multicanal amb el client. En aquest sentit, és molt important el desenvolupament exponencial que s’està produint en el servei bancari per Internet i altres canals, com els telèfons mòbils.


8

RADAR

B30 novembre del 2011

Reportatge /// 3a Jornada de l'Emprenedoria La 3a Jornada de l’Emprenedoria va reunir vuit-centes persones a l’Auditori de Sant Cugat. El recinte es va quedar petit per escoltar ponències com les del consultor Emilio Duró PER: VÍCTOR SOLVAS

Ronda de contactes, optimisme, innovació i finançament

O

ptimisme, innovació, finançament, però, sobretot, contactes. Targetes de visita corrent entre les mans dels participants. Perquè emprendre sempre és més fàcil quan es tenen contactes, i si es presenta l’oportunitat d’establir comunicació amb vuit-centes persones amb interessos comuns o complementaris les possibilitats d’èxit creixen exponencialment. Això és el que va propiciar la 3a Jornada de l’Emprenedoria, organitzada per la Cambra de Terrassa el passat 26 d’octubre a l’Auditori de Sant Cugat. L’acte va començar amb les presentacions del president de la institució, Marià Galí; l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, i el director executiu d’Acc1Ó, Jordi Serret. Els ponents van remarcar la importància de la col·laboració públicoprivada per generar esperit emprenedor i donar facilitats als que es decideixen per crear noves empreses. Així ho va expressar Conesa, que va posar com a exemples “els vivers d’empreses que tenim dins de centres de negocis com el Sant Cugat Trade Center o a Esade-Creàpolis” i “la participació en programes de tutorització com el Yuzz”. En la presentació també es van destacar les qualitats de Sant Cugat com a ciutat propícia per l’emprenedoria. Ja sigui per la política de col·laboració públicoprivada, per la presència de centres acadèmics o per la baixa mitjana d’edat entre la població de la ciutat. El cas és que Sant Cugat, tal com van recordar els ponents, és la ciutat més emprenedora de la demarcació de la Cambra: el 2010, el 44% dels projectes engegats a la zona provenien de la ciutat.

LA GESTIÓ DE L’OPTIMISME L’acte estrella de la jornada es va celebrar ben d’hora, seguint els consells de Pep Guardiola. L’economista i consultor, Emilio Duró, omple auditoris arreu d’Espanya, i Sant Cugat no va ser una excepció. Vuit-centes persones van ocupar fins l’últim seient del recinte, i cent més van haver de quedar-se a les portes de l’Auditori. Durant més de dues hores va exposar el seu cèlebre discurs “La gestió de la il·lusió i el coeficient de l’optimisme

1 /// en èpoques de canvi”. Un monòleg ben après, amb multitud de moments hilarants i apunts dramàtics, que conviden a aturar-se i reflexionar. A través d’un símil amb les relacions que s’estableixen entre els simis, Duró va descriure la realitat empresarial, com un estudiant recent aterrat a una empresa amb dues carreres, un màster i un MBA comença als estaments més baixos de l’empresa i escala posicions. Perquè, segons va explicar, “aquest és el model d’èxit que coneixem”, però que comporta “sacrificis que ens demostren que l’èxit no està en aquests factors”. L’aclamat conferenciant va recordar que “els mitjans només recullen els casos d’èxit”, i que personatges com Steve Jobs o Rafa Nadal “són únics; els altres 150 que no te-

Els ponents van recordar que sant cugat és la ciutat més emprenedora de la demarcació de la cambra, amb el 44% del total de projectes engegats el 2010

nen èxit i no surten als mitjans estan a la cua de l’atur”. Duró també va destacar que la mentalitat acaba determinant les accions de les persones. “Si han vingut aquí esperant un rotllo de ponència, això és el que es trobaran, i si han vingut creient que s’emportarien alguna cosa aprofitable, també tindran raó”, va assegurar. Situant aquest discurs en el context de la situació econòmica actual, el consultor va assegurar que “la crisi no està tant en el fet sinó en els observadors”.

INNOVACIÓ 2.0 Dues hores de discurs a mig camí entre el messianisme i el monòleg còmic que es van tancar amb una ovació tancada, com si de l’estrena d’un musical de Bro-


B30 novembre del 2011

1 /// ÈXIT D'ASSISTÈNCIA. EL TEATRE-AUDITORI VA QUEDAR PETIT PER AQUESTA JORNADA. AMB LA PONÈNCIA D'EMILIO DURÓ A PRIMERA HORA, MÉS DE CENT PERSONES ES VAN QUEDAR A LES PORTES DEL RECINTE. /// ARTUR RIBERA

2 ///

2 ///

BENVINGUDA INSTITUCIONAL. CONESA VA PRESIDIR LA XERRADA INAUGURAL, ON ES VA DESTACAR LA PUJANÇA DE SANT CUGAT COM A CIUTAT EMPRENEDORA. /// LOCALPRESS

3 /// OPTIMISME, INNOVACIÓ I FINANÇAMENT. AQUESTS VAN SER ELS TRES EIXOS QUE VAN CENTRAR LA JORNADA, AMB CONVIDATS DE DESTACADES COMPANYIES. /// ARTUR RIBERA

4 ///

3 ///

'NETWORKING'. COM VA SENT HABITUAL EN AQUEST TIPUS DE TROBADA, EL 'NETWORKING' VA TENIR UN ESPAI FONAMENTAL EN ELS DESCANS DE LES XERRADES. ELS 800 ASSISTENTS NO VAN PARAR DE FER CIRCULAR TARGETES DE VISITA. /// VICTOR SOLVAS

RADAR

9

PROS protagonistes professionals Josep Prats Cambra de terrassa

El que nosaltres esperàvem d’aquesta jornada és que les persones trobessin punts de referència, informació, i experiències que puguin servir de models i incorporar-los als seus negocis. Nosaltres hem centrat el dia en tres punts referenciats amb l’emprenedoria: el primer és l’actitud, que ha quedat coberta amb l’exitosa ponència de l’Emilio Duró; després hem volgut tractar la qüestió del

Jordi mussoy taxista

La motivació per venir ha estat la motivació d’aprendre de la gent que en sap i que li ha anat molt bé per poder incorporar conceptes a la nostra feina. Nosaltres som emprenedors i hem de diferenciar-nos de la nostra. Diuen que, o ets barat o et diferencies, i nosaltres hem optat per la segona fórmula. Ho fem donant valor afegit, donant cada cop més productes al taxi, com iPad, DVD, Wi-Fi, etc. La innovació està a tot arreu i Sant Cugat és un dels millors entorns per fer-ho.

treball en tecnologies de la informació en el món dels negocis. Volíem saber quins nous models i paradigmes poden representar, i els casos d'Idealista.com, Munich i Cooltra són un bon exemple. Finalment, hem treballat el finançament, un aspecte més tècnic que també forma part de l’emprenedoria. Intentem crear un model de jornada que estigui a l’alçada i respongui els temes d’actualitat en el món de l’emprenedoria. Un dels factors d’èxit de la jornada és poder-la fer a Sant Cugat, en un entorn on hi ha constant moviment de relacions empresarials. La ciutat afavoreix el networking i ha creat un ambient que és favorable a la creació de noves empreses i l’intercanvi d’experiències.

Gerard figols editorial pau de damasc

He vingut perquè estic molt interessat en les qüestions d’innovació. Sense ella ens estanquem. M’ha sorprès els conceptes introduits pels ponents. Hem vist com molts d’ells han sapigut introduir la innovació en les seves empreses i ho han pogut transmetre a la gent. Han pogut arribar a un consens entre el que demanen els consumidors i el que ofereix el productor a través de la costumització de productes. És una idea que estic gestant des de fa temps amb l’editorial.

4 /// adway es tractés. I després de la injecció d’optimisme -relatiu- va arribar l’hora de les propostes més tècniques i professionals. El periodista i emprenedor Albert Riba, va moderar la xerrada del fundador d’Idealista.com, César Oteiza, el responsable del canal d’Internet de Munich, Màrius Cirera, i el director general de Cooltra, Timo Buetfisch. Tots tres ponents van exposar l’estratègia adoptada per les seves empreses al món 2.0. Tant Idealista.com com Cooltra són empreses vinculades i concebudes per la xarxa. En aquest sentit, Oteiza va recordar que va fundar el portal en el moment en què semblava que la bombolla digital s’havia desinflat, i per això ha recomanat “no deixar-se influir per l’entorn”. Això sí, l’empresari va recomanar “ser conscients de quan s’ha de

donar per finalitzat un projecte, començar amb l’ànim d’aprendre més que triomfar i llançar-se a l’emprenedoria per motivació, més que no pas per falta d’alternatives”. El punt d’humor el va posar Buetfisch, que va assegurar que “si jo que sóc estranger, em dic Timo i venc motos he pogut emprendre, tots ho podem fer”. La jornada es va tancar amb la sessió vespertina; dinar i networking barrejat i la xerrada “Com financem l’emprenedoria avui”, a càrrec del director de BBVA pimes Catalunya, Albert Rio; l’inversor Manel Sarasa; el membre d’Esade Ban, Joan Albà, i el soci director d’Amuna Corporate Finance, Joan Alsina. Una part més tècnica per instal·lar la tercera i última pota prevista per a la III Jornada de l’Emprenedoria.

Josep maria trullas sant cugat business school

No havia estat abans en una Jornada de l’Emprenedoria i he vingut a conèixer el format. He volgut compartir l’experiència amb els nostres alumnes, que també estan per aquí. Avui podran entrar en contacte amb gent que ha creat la seva pròpia empresa i conèixer casos d’èxit. M’ha agradat el discurs de l’Emilio Duró. Un punt d’optimisme en els temps actuals sempre va bé, i fer-ho a primera hora serveix per dinamitzar aquest tipus d’actes.

Màrius cirera munich

En la jornada d’avui estem veient molts casos d’empreses de nova creació que els està anat bé i estan creixent. Però l’emprenedoria i la innovació també poden esdevenir en empreses de tradició familiar com la nostra. És gràcies a la emprenedoria i la innovació interna que hem pogut sobreviure en el mercat. En el nostre cas hem passat de competir en el món de l’esport a fer-nos un forat en la moda. Ara també explorem el món de la customització i el 2.0.


10

RADAR

B30 novembre del 2011

PATRONALS /// Vallès

Cecot i Pimec entren a la Xarxa d’Assessors de la Generalitat Les dues patronals formaran part del nou organisme de suport a les pimes

L

es patronals Cecot i Pimec són, des del passat octubre, un dels membres de la Xarxa d’Assessors Financers, impulsada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. Amb aquest nou organisme, el Govern posa a l’abast de les pimes un nou instrument per explorar noves vies de finançament, ara que l’accés a través de la banca està més tancat que mai. En aquesta línia treballaran els assessors financers de les patronals, que definiran amb els empresaris la millor estratègia per aproparse a les fonts de capital i els acompanyaran en les negociacions amb les entitats financeres. A més d’aquest treball d’assessoria i acompanyament, Cecot i Pimec faran difusió de l’organisme entre les seves pimes associades. Ho faran en col·laboració amb Avançsa, Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya. Amb aquest treball conjunt es pretén facilitar

l’accés als serveis ofertats i posar a disposició de les empreses una diagnosi de la seva situació econòmica i financera per tal de poder-la millorar i trobar sistemes que augmentin la seva competitivitat. L’impuls de la Xarxa d’Assessors financers té per objectiu acabar amb un dels principals problemes que afronten les pimes catalanes, com és la manca de finançament. El programa va dirigit tant a empreses que necessiten créixer com a les de nova creació. Segons el Departament d’Empresa i Ocupació, es pretén evitar tancaments d’empreses viables amb un projecte empresarial sòlid, com està passant des de 2009. El servei consistirà en una primera fase de diagnosi i una segona de recerca de finançament, que esdevindrà en cas que el consultor ho consideri oportú. objectius pel 2011. Pimec va ser la pri-

El director general d'Indústria, Joan Sureda, amb David Garrofé, de Cecot /// CEDIDA

mera patronal d'oficialitzar la seva participació. Durant la signatura d’adhesió, el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, va recordar els “molts entrebancs que l’empresari no sap resoldre sol” i va destacar la importància del nou organisme perquè “ofereix l’ajuda i el consell d’un expert”. La Xarxa d’Assessors Financers espera arribar a 1.500 pimes fins a finals d’any i mobilitzar uns sis milions d’euros. De cara al 2012 es preveu treballar amb /// Víctor Solvas 6.000 empreses.

Cambres /// cambra de terrassa

patronals /// pimec

Pimec aposta per l'entesa entre empreses i FP

La Cambra afavorirà la continuïtat empresarial

L

L

a reestructuració del sistema de formació del país és un dels temes més reivindicats en l'àmbit social, però també per l'empresariat, que reclama la seva participació en part del disseny per tal de formar estudiants amb els perfils que després es requereixen en el mercat laboral. En aquesta línia se situen les propostes de Pimec en matèria formativa i de qualificació professional, presentades per la seva Comissió de Formació a mitjan octubre. La patronal lliga la capacitat del país per sortir de la crisi econòmica i canviar el model productiu a la millora del sistema formatiu. Pimec assegura que Catalunya "necessita duplicar el percentatge de persones treballadores amb un nivell de qualificació mitjà". Per tal d'aconseguir la més alta repercussió possible en les seves demandes, la patronal va fer arribar el document "Propostes Pimec per al desenvolupament a Catalunya del Sistema Integrat de Formació i Qualificació Professional" al president de la Generalitat, als consellers d'Empresa i Ocupació i d'Ensenyament, a representants de tots els partits polítics, a agents socials i a institucions vinculades amb la formació.

El president de Pimec, Josep González /// CEDIDA

Entre els punts indicats en el document destaca la reclamació de "millorar l'ocupabilitat de les persones" com un objectiu del sistema formatiu per tal de pujar el grau d'inserció professional. Per aconseguir-ho, la patronal reclama "especialització i sectoralització dels centres de Formació Professional" a través d'una "xarxa pública-privada de qualificació sectorial" en la qual els centres i les empreses "dissenyin i desenvolupin conjuntament la formació que realment es necessita". Finalment, Pimec demana "orientació de les persones" durant la seva eta/// victor solvas pa professional.

a Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme han posat en marxa el Pla de continuïtat empresarial, un projecte que es proposa garantir la continuïtat de les empreses industrials de la comarca en el moment de relleu en la seva titularitat. El programa tindrà vigència fins a finals d’any i està dirigit a propietaris de petites i mitjanes empreses que volen vendre o traspassar el seu negoci. El programa facilitarà el procés de detecció de possibles empreses o emprenedors que poden estar interessats en adquirir-lo. L’atractiu pels possibles compradors és que els projectes que es vinculin al pla hauran d’estar completament consolidats, per això l’empresa que adquireix el negoci té totes les garanties del seu bon funcionament. Durant tot el procés de traspàs del negoci, la Cambra exercirà d’acompanyant i assessor. Així, un equip de la institució coordinarà la recollida de tota la documentació necessària per acreditar l’estat de l’empresa industrial a vendre. Després d’aquesta primera fase, la Cambra inicia el treball de detecció de possibles empreses compra-

Marià Galí, president de la Cambra /// CEDIDA

dores entre potencials clients que vulguin créixer o bé complementar la seva cartera de serveis, productes i clients. L’últim procés previst en el pla també està coordinat per la Cambra terrassenca, que presenta a l’empresa interessada un informe complet amb tota la documentació de l’empresa que es vol traspassar. El dossier inclou aspectes legals, fiscals, financers, comercials, etc. La Cambra considera que el pla guarda “plena coherència amb la voluntat de mantenir la vocació industrial de /// redacció la demarcació”.


B30 novembre del 2011

Associacions /// sant cugat

Cambres /// terrassa

RADAR

associacions /// catalunya

Comunicació i empresa als esmorzars del Trade Center

Les empreses de Terrassa reduiran els seus residus

L’esperit emprenedor dels més petits

E

P

F

l SC Trade Center ha tornat a posar en marxa els seus esmorzars empresarials amb la xerrada “Comunicar i guanyar”, a càrrec d’Agustí de Uribe-Salazar, responsable de la consultoria de comunicació Gabinet Uribe. Durant la seva exposició, Uribe va recalcar les possibilitats que la comunicació pot representar per a una empresa, i va explicar exemples reals com la creació de plans d’acció comunicatius que poden canviar la percepció de l’empresa tant per als clients com per a l’opinió pública. D’entre les seves experiències professionals, el consultor va destacar el cas de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. Segons va explicar, el conjunt d’empreses de la zona tenien una imatge negativa, que van poder canviar gràcies a un pla de comunicació “que ressaltava els llocs de feina que generen, l’11% del PIB català que generen o el fet que mouen el 60% de l’activitat del port de la ciutat”. Amb aquestes armes i amb un pla de comunicació basat en la “informació, formació interna i externa i la transparència” l’associació va acomplir l’objectiu de canviar

la conjunt entre les institucions polítiques, econòmiques i formatives de Terrassa per millorar la gestió ambiental entre les empreses de la ciutat. L’Ajuntament de Terrassa, el Centre Tecnològic LEITAT i la Cambra de Comerç van iniciar el passat octubre un projecte per fomentar les sinergies interempresarials amb l’objectiu de reduir els residus industrials. L’aliança forma part del Pla de la Innovació de Terrassa i ha rebut una subvenció de l’Obra Social d’Unnim per valor de 12.000 euros. Moment de la conferència /// CEDIDA

la imatge projectada per les seves empreses associades. L’encarregat de tancar aquesta primera jornada de la temporada dels Trade Breakfast va ser Jordi Pascual, també del Gabinet Uribe, que va centrar-se en el fet de com es va canviar la percepció existent sobre l’energia eòlica a la Terra Alta. En aquest cas, el gabinet va optar per “l’acció directa en empreses, polítics i associacions, combinat amb pedagogia amb els periodistes i directament sobre la població /// Redacció afectada”.

cambres /// terrassa

Sant Cugat acull l’últim seminari del Genera A

bans del seu gran acte sobre emprenedoria del passat octubre, la Cambra de Terrassa va tenir un acte que va servir de prèvia del que vindria a la III Jornada de l’Emprenedoria. A principis de mes, una cinquantena d’empresaris es van reunir a la delegació de la Cambra a Sant Cugat per assistir al desè i últim seminari del Programa Genera, que va tractar sobre com accelerar el creixement d’una empresa. Sota el títol “10 formes d’accelerar el creixement”, el consultor del programa Genera, Ignacio Schmidt, va exposar els mètodes i eines més eficients per fer créixer un negoci. El consultor va donar les claus per detectar noves oportunitats de negoci, per a la comercialització de nous productes, la creació d'aliances amb empreses complementàries i la cerca de noves vies de finançament. Schmidt va posar l’accent en la necessitat d’incidir en la internacionalització, i va animar els presents a accentuar la presència exterior de les seves empreses. Balanç del genera. Després del seu pas

per Barcelona, Girona, Lleida, Cornellà, Mataró, Reus, Ripoll, Terrassa i Tortosa, Sant

Ignacio Schmidt, durant el seminari /// CEDIDA

Cugat va oferir l’últim seminari del Programa Genera. En aquestes deu sessions s’han reunit fins a 430 empresaris catalans. Més enllà d’aquests seminaris, el programa segueix assessorant a empreses catalanes que busquen obrir noves vies de creixement. Fins al moment, més de 150 projectes de tota Catalunya han buscat el recolzament del Genera. Durant aquest novembre també es donarà continuïtat a programes de formació, com el curs “Tècniques de creixement per a l’empresa”, de 25 hores de /// V.S. durada.

En la primera fase d’actuació es van seleccionar les 15 pimes participants, que van passar per una diagnosi del volum i tipologia de residus que generen. Amb aquesta informació es van elaborar propostes per millorar el seu tractament i millorar la gestió ambiental. Durant l’execució del projecte es realitzaran sessions de formació per al personal per tal de donar a conèixer quins residus estan generant a la seva empresa. L’objectiu és fer 15 sessions en cadascuna de les pimes participants. Els resultats es faran públics a través de la xarxa, amb la voluntat de fer-los arribar al màxim nombre /// REDACCIÓ d’empreses.

11

AJEEC i la Fundació Escola Emprenedors han signat un conveni de col· laboració per fomentar l’esperit emprenedor dels nens a les escoles. Les dues institucions s’han fixat com a objectiu fomentar la cultura de l’emprenedoria entre els més petits. Per aconseguir-ho, uniran esforços per dissenyar programes dirigits a les escoles. Amb aquesta cooperació, tant la FAJEEC com la Fundació Escola Emprenedors volen introduir la innovació i l'emprenedoria dins el sistema educatiu. Per fer-ho comptaran amb la participació activa d’emprenedors, empresaris i professionals del món empresarial en el desenvolupament de programes i activitats educatives. L’acció suposa una empenta per a la Fundació Escola Emprenedors, que treballa precisament per implementar aquesta actitud a les escoles, als instituts i a les universitats amb seminaris i programes estructurats, pedagògicament contrastats i que són impartits per emprenedors amb experiència. Aquesta és la primera col·laboració entre les dues entitats i esperen establir-ne de no/// REDACCIÓ ves en els propers mesos.


12

RADAR

B30 novembre del 2011

ENTITATS D'ESTALVI /// vallès

ENTITATS D'ESTALVI /// sabadell

ENTITATS D'ESTALVI /// VALLÈS

Unnim dóna per segura la continuïtat de l’Obra Social

BS preveu la venda Caixa Bank obra la de 400 M en actius porta dels països àrabs immobiliaris

L’

A

entrada de l’Estat a la Junta Directiva d’Unnim va provocar, a inicis d’octubre, la preocupació d’agents socials i polítics que van posar en dubte la continuïtat de l’Obra Social de l’entitat d’estalvis. El banc no ha volgut deixar espai per a especulacions, i ha assegurat que disposa de recursos suficients com per assegurar la seva continuïtat. Segons va comunicar Unnim Caixa, l’entrada del Frob no ha suposat cap canvi en la gestió ni el patrimoni de l’Obra Social, que conserva equipaments, fons artístic i recursos líquids per valor de gairebé 130 milions d’euros. Unnim considera que el coixí és suficient per “encarar la nova etapa i preservar els centre i programes propis o en col·laboració, tot i que reconeix que caldrà mantenir una política “d’austeritat i d’establiment de sinergies amb altres actors institucionals, així com fer un esforç per trobar fórmules d’autofinançament”. L’entitat va voler deixar clar que la segregació de l’activitat financera d’Unnim a Unnim Banc SA ha deixat la gestió de l’Obra Social en exclusiva a Unnim Banc, per això tots els actius i passius, des d’edificis i instal·

L'entitat no veu perill en la funció social /// CEDIDA

lacions al fons d’art i patrimoni artístic de la institució, passen al seu control. Els béns que reuneix l’Obra Social d’Unnim són producte de la unió del patrimoni de les obres socials de les tres entitats anteriors a la fusió que va donar peu a la creació d’Unnim. Entre els immobles de les quals disposa destaquen el Centre Cultural Unnim, la residència per a la gent gran Llar Unnim, l’escola de negocis Euncet Unnim i altres edificis dispersats, en la seva majoria, entre les comarques del Vallès Occi/// V.S. dental i Oriental i d’Osona.

questa és la xifra que el conseller delegat de l’entitat vallesana, Jaume Guardiola, va fixar com a objectiu de cara a aquest 2011 en la presentació de la “VII Conferència Anual de Bancs Espanyols”, organitzada per Ahorro Corporación. L’ambició de l’objectiu ve marcada per les dades del segon trimestre de 2011, en el qual Banc Sabadell va sumar un preu de venda en actius de 71 milions d’euros, amb unes previsions acumulades del 23% dels béns immobiliaris, segons les xifres que el banc va facilitar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Si assolís la xifra marcada pel seu conseller delegat, el banc es despendria de bona part del seu valor en immobles. Els deu actius immobiliaris principals de Banc Sabadell es troben a Madrid i Barcelona, amb un valor brut de 919,4 milions d’euros, el qual representa un 25% de la cartera. El total d’actius immobiliaris del banc arriba als 2.569 milions d’euros nets, dels quals 1.139 són producte acabat, mentre que 923 milions formen part de promocions encara en marxa, i 507 milions més pertanyen /// REDACCIÓ a terrenys.

C

aixa Bank va inaugurar, el passat mes d’octubre, la seva primera oficina de representació a Dubai, que servirà de central de serveis als seus clients presents a la Unió dels Emirats Àrabs i a la resta de països del golf Pèrsic. Segons va explicar el vicepresident executiu i conseller delega de Caixa Bank, Joan Maria Nin, l’objectiu d’aquesta nova oficina és “poder acompanyar els nostres clients en el seu desenvolupament internacional i convertir-nos en la porta d’entrada d’inversors dels països del golf al mercat espanyol". Amb aquest moviment estratègic Caixa Bank reafirma la seva aposta pels països àrabs, on veu un gran potencial de creixement econòmic. L’obertura de l’oficina a Dubai també respon a l’activitat que Caixa Bank ja gestionava: en el primer semestre d’aquest 2011, l’entitat ha participat en una quota del 10% dels fluxos comercials que s'han establert entre Espanya i els països de la zona. En l'acte d'inauguració de l’oficina, Nin va destacar la “creixent relació bilateral entre el golf Pèrsic i Espanya i l’ampli potencial per a la cooperació mú/// REDACCIÓ tua”.

ENTITATS D'ESTALVI /// VALLÈS

ENTITATS D'ESTALVI /// SANT CUGAT

Els bancs redueixen la seva participació a Creapolis

Primer mes de convivència amb directius del Frob

M

D

es de canvis a Esade Creapolis. Octubre ha servit per renovar la directiva, amb l’entrada de Pedro Fontana i Alfredo Bassal com a nous president i vicepresident respectivament. Aquests 30 dies també han vist com la Fundació Esade ha incrementat la seva participació en l’accionariat de Creapolis, passant del 51 al 65 per cent actual. Però aquest segon moviment ha esdevingut pel descens en la participació de la resta de socis, majoritàriament, entitats bancàries. El moviment no ha estat del tot positiu per a Creapolis. Si bé permet a la Fundació Esade incrementar el seu control a través de les seves participacions, també suposa un pas enrere dels seus companys de viatge just en el moment en què el campus buscava una ampliació del capital. Fins ara, La Caixa, Catalunya Caixa, Unnim i Avançsa compartien un paquet amb el 49% de les accions, del qual també hi participaven l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat. Amb la nova estructura, el volum de les accions passa a ser del 35% del total.

esprés de la confirmació de l'entrada del capital del Frob a les arques de Catalunya Caixa i Unnim, ha arribat l'hora de fer lloc per als nous directius provinents del Fons de Reestructuració i iniciar la convivència. Amb més o menys discreció, les dues entitats han fet el procés a la llum pública i han iniciat el procés de reajustament.

Esade incrementa la seva participació /// CEDIDA

canvis en el consell. El canvi en el pes

de les accions també ha tingut repercussions en la conformació del Consell d’Administració de Creapolis. Així, l’exdirector de Caixa Sabadell, Pere Rifa, ha deixat la presidència en favor de Pedro Fontana. Els canvis d’octubre no han modificat el mapa de socis presents en el projecte des de la seva inauguració. Dos anys després que el projecte es posés en marxa, Creapolis ha aconseguit una ocupació del 66% , amb més de seixanta empreses instal· /// V.S. lades en els seus espais.

Unnim va conèixer, pocs dies després d'acollir-se al Frob, que entre els seus nous directius comptaria amb una cara coneguda, com és la del president de Cecot, Antoni Abad. Amb ell arriben tres administradors més, com són Jesús Gonzalvo Lozano, José Ramon Rodrigo Garza i Javier Moreno Cepeda, amb experiència en la gestió d'entitats bancàries. Tots quatre es van reunir a principis de mes amb la directiva d'Unnim per fixar les línies d'actuació pels propers mesos. Tot i els dubtes presentats per l'entrada al Frob, els nous administradors van aplaudir les línies d'actuació d'Unnim en els últims mesos, que s'han basat en el compliment dels paràmetres establerts en el Pla de Re-

568M d'euros

És la quantitat aportada pel Frob als fons d'Unnim que ha permès arribar als nivells de solvència exigits. En el cas de Catalunya Caixa, la xifra ha pujat als 1.718 milions d'euros.

capitalització establert pel banc, i van voler transmetre un missatge de continuïtat que el banc vol projectar als seus clients. presentació pública. Catalunya Caixa va fer més visible l'entrada del Frob, que va coincidir amb la primera reunió del seu Consell d'Administració. Entre el nou equip administratiu destaquen el president executiu, Adolf Todó, el vicepresident, Manel Rosell, i el conseller delegat, Jaume Masana. El banc va destacar la "potència" del nou consell, "homologable al de les grans enti/// V.S. tats de l'Estat".


B30 novembre del 2011

RADAR

13

infraestructures /// VAllès

La Comissió Europea dóna l’ok definitiu al corredor

Capio Hospital General de Catalunya

E

l 19 d’octubre 2011 és ja una data històrica pel mapa d’infraestructures de l’Estat espanyol. Aquest va ser el dia en què es van començar a deixar enrere anys de reclamacions i la Comissió Europea va donar prioritat a la construcció del corredor mediterrani de cara al 2030. La decisió suposa que Brussel·les subvencionarà part de l’eix de mercaderies que connectarà la frontera francesa amb Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. El traçat contempla la connexió interior amb Granada i Algesires, però descarta la construcció de la travessia central dels Pirineus. L’esperada intervenció de l’eurocomissari de transports, però, no va deixar un regust cent per cent positiu entre els representants dels governs de Múrcia, València i Catalunya, els principals defensors i benefactors de la infraestructura. La raó és l’acceptació de la pràctica totalitat dels grans eixos proposats per l’Estat espanyol, com el corredor atlàntic, que unirà Portugal amb el País Basc, via Madrid i Valladolid. L’objectiu de la Comissió Europea és connectar en un futur els dos corredors projec-

C-58 /// cerdanyola

L'Eurocomissari, Siim Kallas /// CEDIDA

tats, però també dóna marge de maniobra al Govern espanyol per establir les prioritats d’inversió en els propers anys. És per aquesta raó que la primera reacció, en veu del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, no va ser tan optimista com s’hauria pogut esperar. “L’Estat hi té molt a dir, i caldrà seguir treballant per reclamar la inversió necessària en la infraestructura”. Tot i això, Recoder va advertir que “el Govern espanyol no té excuses per no començar a executar a partir de demà, perquè les idees i el projecte hi són". /// V.s

IV Cinturó /// Vallès

El carril VAO no estarà operatiu fins al 2012

Es reprenen les obres entre Olesa i Viladecavalls

T

ot i que les previsions indicaven que s’estrenaria el mes de desembre d’aquest any, el carril per a vehicles d’alta ocupació (VAO) de la C58 no estarà operatiu fins al setembre de l’any que ve. Així ho va anunciar el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, que va qualificar l’obra de “gran complexitat tècnica en la seva execució”. No és l’únic anunci referent al VAO que va fer Font duran el passat octubre: també va assegurar que no es projectaria cap carril semblant al que s’està fent entre Cerdanyola i Barcelona a mitjà termini. Segons va explicar, les obres que vindran partiran de fórmules “menys complexes i més econòmiques”.

D

Segons el nou calendari de les obres del VAO de la C58, el carril estaria acabat el mes de juliol de 2012, mentre que l’agost es reservaria per fer les proves necessàries i el setembre s’obriria al trànsit. El que encara està pendent és el reglament d’ús de la via. El Govern estudia fer funcionar un peatge durant el cap de setmana i obrir el carril als vehicles amb només dos ocupants, mentre que en els plans inicials es parlava de tres o /// REDACCIÓ més.

En fases següents del projecte s’executaran les obres de construcció del túnel d’1,3 quilòmetres en el trajecte cap a Olesa. Després de l’aturada de les obres el 2010 per falta de finançament, el Ministeri de Foment va renovar el pressupost, fent una licitació per 129,5 milions. El tram projectat suposa un punt clau en la construcció del Quart Cinturó, ja que suposa la reclamada connexió per carretera entre el Vallès Occidental i el Baix /// REDACCIÓ Llobregat.

esprés d’un any de paralització, el Ministeri de Foment ha restablert l’activitat per a la construcció del tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavalls. L’obra portava més d’un any congelada, i s’espera que la nova posada en marxa ja sigui la definitiva fins a la finalització del tram, que s’espera pel 2015. Actualment, l’acció se situa a la zona de Can Trias, a Viladecavalls, on s’està construint el nus de comunicacions que canalitzarà els enllaços entre carreteres i autopistes. La zona haurà d’estar a punt a inicis de 2012, mentre que al llarg de l’any que ve començarà la construcció dels carrils laterals d’accés al Quart Cinturó des de la B40.

ès l l a V l a l a t i p s o El teu H

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediàtriques, 24 hores, 365 dies

902 53 33 33 Acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

Capio Sanidad tu salud en buenas manos


14

RADAR

B30 novembre del 2011

INTERNACIONALITZACIÓ /// terrassa

Les exportacions fora de la UE creixen un 28% en dos anys L’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Algèria, els països on més s’exporta

La Cambra considera que aquestes dades suposen un “contrapunt positiu” als resultats de l’informe de Conjuntura Econòmica de la demarcació per al segon trimestre del 2011, publicats al setembre. L’estudi reflectia les perspectives de “manteniment, però no creixement” que tenen els empresaris per al tercer trimestre de l’any. Segons la

Trick or treat? Halloween Business

T

E

l missatge que la internacionalització és l’única via per sortir de la crisi ha calat entre l’empresariat vallesà. I l’obertura no només s’ha produït a escala europea, sinó que traspassa les fronteres comunitàries. Ho demostren les dades facilitades per la Cambra de Terrassa segons les quals en només dos anys ha realitzat un 28% més de gestions internacionals fora de la Unió Europea. Mentre entre el gener i l’agost de 2009 es van efectuar 3.055 operacions per a empreses de la demarcació, en els vuit primers mesos del 2011 la xifra es va enfilar fins a les 3.919 operacions.

the article ///Peter Lindsey

En els primers vuit mesos de 2011 la Cambra ha gestionat 3.919 operacions internacionals /// DAVID FERNÁNDEZ

institució, l’increment de les exportacions fora de la UE mostra que sí que hi ha voluntat d’expansió a través de la recerca de nous mercats i oportunitats de negoci.

tació dels sectors farmacèutic, químic i de la cosmètica a aquests mercats. També resulta clau la bona imatge de la qualitat dels productes catalans als països àrabs.

països àrabs. I entre els països més sol· licitats per iniciar operacions internacionals fora de la Unió Europea destaquen l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Algèria. La Cambra destaca l’elevada expor-

En concret, des del mes de gener fins a l’agost d’aquest 2011, la Cambra ha gestionat 440 operacions a l’Aràbia Saudita (11,3% del tota), 428 als Emirats Àrabs (10,8%) i /// V.S. 301 a Algèria (7,6%).

his autumn the economic landscape looks more like a scary movie, but unfortunately without that many laughs. There certainly won’t be many ‘sweets’ to pass around this Halloween. It seems that companies and workers will have to perform never-before-seen tricks to get some business, because the situation in this last quarter is by all accounts going to be very hard. Consumption isn’t picking up as we might have expected and this is affecting manufacturing output. What with the general election just a few days away, enterprises and employees alike can’t expect much from the government in the form of strong economic and labour policies. There’s likely to be a period of policy paralysis until the new government has settled in and comes up with its own package of measures. It looks like we’ll all have to ‘get on our bikes’ (espavilar-se), but what good will that do if the wheels have already been stolen? Desperate times require desperate measures… trick or treat anybody?

Internacionalització/// SANT CUGAT

Intercom obre la porta d’Àsia a través de l'Índia L

es filials d’Intercom es llancen al mercat exterior. L’últim cas ha estat el del portal de treball Careesma, creat el 2004 com a spin-off d’Infojobs, i que ha posat els dos peus al mercat indi. La intenció és que aquest sigui el primer pas cap a l’expansió a l’ampli mercat asiàtic. Per aconseguir-ho, l’entrada a l'Índia ha vingut acompanyada d’una convocatòria per ampliació de capital per valor de 2,4 milions d’euros. La companyia ja ha cobert un quart d’aquest finançament gràcies a les injeccions del propi grup Intercom, de la direcció de l’empresa i d’un soci indi, i actualment té converses amb potencials inversors europeus i asiàtics per completar el paquet.

les empreses d’Internet instal·lades i per l’extensió de la formació entre la classe mitjana de la població.

En la seva entrada al país asiàtic, Careesma s’ha trobat competència consolidada, com els portals Monter, Timesjobs o Careerbuilder, però l’empresa confia en la seva capacitat per oferir un producte amb valor afegit a través dels serveis premium o elements d’edició de perfil i currículum. L’empresa considera que l'Índia és un mercat que s’adapta als seus serveis atès el creixement que estan tenint

servei enfocat a les pimes. L’equip directiu de Careesma considera que el seu servei anirà dirigit a les pimes de l'Índia. De moment, el servei serà gratuït, i l’empresa preveu que ho seguirà sent fins al 2014, quan les empreses començaran a pagar. Els següents passos previstos per l’empresa a l’Àsia esdevindran el 2013, amb les vistes posades a Orient Mitjà, Vietnam i Indonè/// Victor solvas sia.

Seu d'Intercom a Sant Cugat /// ARXIU


RADAR

B30 novembre del 2011

15

INTER-VIEWS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

Executive Coaching involves a professional coach working with a client to reach a specific goal in their professional development. Casademunt understood that long time ago PER: kaitlyn venezia

Executive coaching: training for the mind

GLOSSARY Shifts

1

CANVIAR Demand:

2

exigir Turning to:

3

than they normally would”, said Casademunt. “If a team is stuck and cant get results, the answer is team coaching”.

acudir a

Casademunt’s main office is in Northern Germany, but she often travels around Spain and the rest of Europe. Working with no employees, she instead has a network of professional coaches with whom she can work in many countries.

en augment

“I go where the client wants me to go”,she said. “If you want to make clear to a person that he has many options in life, I go to the top of a mountain with him”, said Casademunt. “I say: Look, look at all your options.” ORIGINALLY FROM GERMANY, CASADEMUNT IS AN EXECUTIVE COACH IN SANT CUGAT /// D. Fernández

E

xecutive Coaching involves a professional coach working with a client to reach a specific goal in their professional development. Coaching can help build an effective team within an organization; it can strengthen communication and give people the results they are looking for but for some reason cannot easily achieve. Claudia Casademunt is an Executive Coach in Sant Cugat del Vallés. Originally from Germany, she coaches individuals and teams of up to 20 people from organizations and companies in Catalonia. “Coaching is not about psychological therapy”, she said. “It is a fitness training for your mind, just like how people have a fitness trainer for their bodies. What we do is create awareness of where people are in their lives and how they can get to the next step”, said Casademunt. People try coaching when they get to a certain point and aren’t seeing the results that they want, when some kind of obstacle is in the way and they cant figure out what that is. Coaching also helps people cope with personal, work or life changes.

Coaching to overcome obstacles

People complain a lot about not getting their desired results; companies complain that they want the best from their employees. The employee wants to give the best and the employer wants to receive itboth want the same thing but something gets in the way. “I learned that in companies that have good results, it is because people are really happy in that company; in a state of mind that allows them to work. They are aware of their strengths and what they can achieve”. Casademunt said coaching puts light on the part that is not visible; the origin of actions and results. “Team coaching in companies is becoming more important”, she continued. “Personal goals and goals of the companies need to be aligned. Teams go through certain phases and they are just stuck in the results, so companies want a coach to help them”. An executive coach goes to team meetings, observes and helps the people become conscious of what is happening in the group, changing their whole state of mind. “People get to results much quicker

Casademunt lives in Sant Cugat and is married to a Catalan, so she is surrounded by the culture. She believes executive coaching can be effective in Catalonia because she notices here, people tend to focus on negative aspects. “People focus a lot on the negative things that happen to us”, said Casademunt. “Negative things that happen in companies, social life, politics. In Germany, people tend to look for solutions. In Catalonia, we need to learn to look more ahead”. A piece of advice

Casademunt believes negative talk and wallowing in problems does no good. “If you want to move your organization or company into a positive direction, first make sure the conversations don’t get lost in negative atmosphere”, said Casademunt. “This type of atmosphere depends a lot on the leaders of the company, starting at the top but trickling down to leaders of departments and teams”. When you achieve to change the state of mind, then you are solution-oriented and not problem-oriented, she said. “Everything we do in coaching benefits the person. This, in turn, benefits the organization or company they work for", said Casademunt.

Soaring:

4

Awareness:

5

consciÈncia Figure out:

6

comprendre Cope:

7

enfrentar Aligned:

8

alinear Go through:

9

passar una situaciÓ difícil 10

Stuck:

encallat Instead:

11

en lloc de 12

Surrounded:

rodejat per 13

Wallow:

rebolcar 14

Trickle down:

filtrar-se 15

in turn:

al seu torn

CLAUDIA CASADEMUNT UBICACIÓ: Sant Cugat ANY D’ARRIBADA: 2009

Listening & Oral Strategies. Cursos d’anglès enfocats a millorar la comunicació oral Plaça de l’Àngel, 6, 1r - Sabadell - 93 725 06 28 - www.fiac.cat - fse@fiac.cat


16

RADAR

B30 novembre del 2011

Gran Empresa ///Catalana Parc El complex empresarial que avui dia es reuneix al polígon de Can Sant Joan va néixer amb el singular edifici de Catalana Occident. L’obertura de Catalana Parc és la nova aposta de la companyia PER: V. SOLVAS

Espais de treball i 'networking' al centre de la innovació 1 /// CATALANA PARC EL PARC EMPRESARIAL VA INAUGURAR-SE EL PASSAT SETEMBRE, I EN ELS SEUS PRIMERS MESOS D'ACTIVITAT JA HA COMENÇAT A ACOLLIR A LES TRES PRIMERES EMPRESES /// DAVID FERNÁNDEZ

Q

uan a inicis dels ‘60, el fundador del grup Catalana Occident, Jesús Serra Santamans, va visitar els terrenys de Can Sant Joan va veure les possibilitats que oferien aquests camps. A peu de l’estació de Ferrocarrils, inaugurada el 1966, que connecta la zona amb Barcelona en poc més de 30 minuts, amb una via de circulació per carretera de primer ordre i amb totes les seves possibilitats econòmiques per explotar. D’aquest raonament va néixer el Parc Empresarial Catalana Occident, amb l’imponent edifici central de la companyia, visible des de la B-30. A la seva ombra s’hi han instal·lat altres empreses, que han fet de la zona i de Sant Cugat, un punt de referència empresarial.

1 /// Durant aquest 2011, la companyia asseguradora ha fet un pas més en l’aposta per Can Sant Joan amb la inauguració del centre de negocis Catalana Parc. Aquest nou espai per a empreses es va projectar el 2008, amb una parcel·la de construcció de més de 28.000 metres quadrats. Del projecte n’ha resultat un nou parc empresarial de sis edificis de quatre plantes disponibles per a la instal·lació d’empreses, zones enjardinades i places d’aparcament. Tal com reconeix el responsable de Gestió Immobiliària del grup, Òscar Andel, “el projecte es va pensar pocs mesos abans de l’inici de la crisi, per això es pot pensar que es podria haver replantejat d’haver-se dissenyat després”. Tot i això, assegura que “des que el vàrem començar, no ens hem

EL PROJECTE DE CATALANA PARC ES VA CONCEBRE eL 2008 SOBRE UN TERRITORI DE 28.000 METRES QUADRATS. EL RESULTAT HA ESTAT UN ESPAI EMPRESARIAL DE SIS EDIFICIS DE QUATRE PLANTES.

plantejat en cap moment d’aturar-lo ni fer 1 /// marxa enrere”. Les perspectives no podien ser millors. El 2007, el grup havia inaugurat l’edifici contigu a la seva seu central i en poc més d’un any ja havia arrendat el cent per cent de l’espai a empreses interessades. Els temps han canviat, però els objectius continuen sent ambiciosos. “Les primeres empreses es van instal·lar al juliol, i esperem poder acabar l’any amb un 25% d’ocupació; el salt s’ha de produir el 2012, quan esperem arribar al 80%”, explica Andel. Amb aquesta construcció, Catalana Occident ocupa un dels últims espais que tenia disponible dins el parc empresarial, després d’anys de vendes i construccions


B30 novembre del 2011

d’altres àrees de negocis. “Teníem clar que aquests espais s’havien d’aprofitar i el moment ha arribat”, explica Andel. I l’objectiu del Catalana Parc és oferir un espai per a empreses “que comparteixin la visió de futur que va tenir el nostre fundador quan es va instal·lar a Can Sant Joan, que vulguin progressar”.

PRIMERS INQUILINS UNA DE LES EMPRESES QUE S'HA INSTAL·LA AL NOU CENTRE ÉS LA VALLESANA DRIVANIA. AMB ELLS S'HI HA UNIT INSA I NUTRITION AND SANTÉ

3 /// ESPAIS DIÀFANS LES OFICINES DEL CATALANA PARC OFEREIXEN ESPAIS OBERTS, PENSATS PER LA COMUNICACIÓ I REDUINT AL MÀXIM ELS PUNTS MORTS

4 /// EMPRESES INNOVADORES EL RESPONSABLE DE GESTIÓ IMMOBILIÀRIA DE CATALANA OCCIDENT, ÒSCAR ANDEL, CONSIDERA QUE L'ESPAI ÉS ADEQUAT PER EMPRESES INNOVADORES /// DAVID FERNÁNDEZ

2 ///

I quin és l’atractiu dels espais del Catalana Parc? Segons Andel, la seva concepció d’espai obert. “Els locals van dels 385 metres quadrats als més de 1.100 i són totalment diàfans; l’objectiu ha estat reduir al màxim els espais morts, com passadissos”. Tant és així que l’espai aprofitable arriba fins al 95 per cent. Una vegada llogat l’espai, les empreses tenen llibertat per crear mòduls de treball i distribuir l’espai com ho necessitin. Però l’objectiu del Catalana Parc va més enllà de l’oferta d’espai per a la instal·lació de noves companyies. El recinte empresarial vol ser un punt de trobada i intercanvi entre els residents, a partir d’espais comuns on poder treballar el networking. Aquesta comunicació també es veurà afavorida en les zones d’oci que el grup té previstes d'introduir al parc. “Hem reservat les plantes baixes dels edificis per a la instal·lació de locals de restauració i gimnasos, i ja hem rebut ofertes en aquest sentit”. És en aquesta aposta per a la innovació i els espais d’intercanvi on ha invertit Catalana Occident el seu últim espai a Sant Cugat.

17

2 ///

espais oberts I sembla que, de moment, aquest objectiu s’està acomplint. Segons comenta el responsable de Gestió Immobiliària de Catalana Occident “estem l'interès d’empreses d’informàtica i noves tecnologies que volen entrar en les instal·lacions del Catalana Parc”. El mes de juliol van començar les primeres instal·lacions, i, per ara, són tres les empreses que ja han situat les seves oficines al nou recinte: Insa, Drivania i Nutrition and Santé. Andel avança que el grup està a punt de tancar la seva primera gran operació al Catalana Parc, amb el lloguer de tres plantes d’un mateix edifici a una sola empresa. Si es concretés, suposaria l’ocupació de 3.850 metres quadrats. Aquest tipus d’acords tenen una compensació en forma d’imatge i màrqueting per als llogaters, ja que es guanyen el dret a situar el seu logotip a la façana de l’edifici, ben visible des de la B30.

RADAR

3 ///

ANDEL CONSIDERA QUE l'entor és adequat PER a EMPRESES INNOVADORES, QUE "COMPARTEIXEN LA VISIÓ DE FUTUR QUE VA TENIR EL NOSTRE FUNDADOR QUAN VA ARRIBAR A CAN SANT JOAN" EL DISSENY DE LES OFICINES PER A EMPRESES DE CATALANA PARC HA FET POSSIBLE APROFITAR EL 95% DE L'ESPAI, ELIMINANT AL MÀXIM ZONES MORTES

CATALANA PARC SECTOR: Parc empresarial UBICACIÓ: Sant Cugat FUNDACIÓ: 2011 METRES QUADRATS: 28.268 EMPRESES: 3 instal·lades

4 ///


18

ENTREVISTA

B30 novembre del 2011

Eva Subirà /// Directora d'AENOR Catalunya sens en un procés transparent. La norma és un resultat d’intel·ligència col·laborativa.

Quin és el paper d'AENOR en aquest procés? Nosaltres aportem el mètode perquè les normes al final tinguin un format i estiguin harmonitzades a escala mundial. Perquè sinó, Espanya, al final, potser crearia una sèrie de coneixements de competitivitat aliens a la resta del món. Llavors ens trobaríem en un context difícil.

Quin és el principal benefici d'una norma per a una organització?

No hauríem d'oblidar tota la maduresa que hem anat acumulant tots aquests anys en quant a gestió, Les normes ens ajuden a conèixer-nos millor i, per tant, també a l’hora d’improvisar segurament ho farem d’una manera més segura

Principalment, permeten superar les barreres tècniques i les barreres de comercialització que hi ha dins un entorn.

No n'hi ha prou amb complir, cal que algú en doni fe... Efectivament. Per continuar contribuint a aquesta competitivitat del teixit empresarial i industrial d’Espanya cal certificar que les normes es compleixen.

Un segell de qualitat és una bona publicitat per a qualsevol empresa. Estem parlant de màrqueting?

AENOR commemora els vint-i-cinc anys posicionada com un instrument de competitivitat per a les empreses TEXT: F. CASTANYER / foto: david fernández

Les normes permeten superar les barreres tècniques i de comercialització

L'

any 1986,el Ministeri d'Indústria va designar AENOR com a entitat de normalització. Espanya acabava d'incorporar-se al Mercat Comú i necessitava injectar dosis de competitivitat al seu sector productiu i de serveis per estar a l'alçada dels seus nous socis europeus. Un quart de segle després, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació ha generat 29.000 documents normatius i ha emès 62.000 certificats de qualitat, medi ambient, seguretat laboral, R+D+I, eficiència energètica o alimentació.

En què ha contribuït AENOR a la competitivitat de les empreses? Quan entràvem al mercat d’Europa havíem de tenir una sèrie de procediments, de productes i serveis harmonitzats que fossin coneguts, estesos i estandarditzats amb la resta del món. AENOR ha contribuït a aquest paper com a entitat normalitzadora.

Qui defineix els estàndards? Els comitès tècnics de normalització que estan composts per diferents agents econòmics i empresarials del nostre teixit. Les normes s'elaboren amb la participació de totes les parts implicades i són fruit del con-

El certificat s’ha convertit en un element de prestigi i de distinció, és veritat. És com tenir un títol per a l’empresa. Però el més important és tota la millora que aconsegueix l'organització treballant amb la metodologia que impulsa la norma que hi ha darrere. El certificat és la conseqüència d'un valor d’aprenentatge, un valor de “no oposicionament” i un valor d’estalvi en diferents costos a través d’aquest procés d’incorporar una norma dins la seva gestió.

Quins processos de transformació empresarial poden testimoniar? La norma més estesa, més coneguda i més introduïda dins del que és el teixit empresarial és la UNE-EN-ISO 9001. És una norma que ajuda a establir un funcionament, una organització, dins de les empreses. He vist empreses que han passat de tenir pautes pensades a pautes escrites i que han estandarditzat la forma de treballar, millorant la coordinació interdepartamental i encarant l'organització cap a objectius comuns. També una eina de motivació del personal, perquè tothom coneix millor quina és la seva funció dins de l’empresa i, per tant, això genera una revalorització de les feines.

L'assimilació d'una norma es pot equiparar a un procés formatiu? En certa manera sí que hi ha un biaix formatiu, com si l’empresa entrés a fer el màster: “com fer millor les coses”. Però jo crec que és més una part de canvis de rutina de treball. També d’acostumarnos al fet que a vegades no registrar o no documentar algunes coses que ens passen en el dia a dia fa que les oblidem i que a vegades no siguin una font d’entendre i millorar les nostres empreses.

Quin retrat fa de l'empresa catalana? Som competitius? Fa anys que estem fent els deures. I en aquests moments tenim un horitzó important per davant perquè disposem de les bases per poder continuar creixent en gestió. Ara que es parla de retallades i de canvis d’orientació empresarial, el que no hauríem de fer és oblidar tota la maduresa que hem anat acumulant tots aquests anys quant a gestió, en què les normes tenen molt a dir.

Quin és el model a seguir? Alemanya va entendre des del primer moment que la normalització era un factor clau de competitivitat i d’innovació i va crear una entitat de normalització que estigués absolutament introduïda dins del seu funcionament en l'àmbit empresarial i en l'àmbit econòmic de país. Espanya és un referent en normalització i les empreses cada vegada valoren més la normalització como un observatori d'innovació.

El caràcter llatí prefereix la improvisació que les normes... El que ens ajuden les normes és a conèixer-nos millor i, per tant, també a l’hora d’improvisar segurament ho farem d’una manera més segura.


20

RADAR

B30 novembre del 2011

patronal cecot /// FINANÇAMENT

Cal un nou model de negociació col·lectiva per combatre l’atur Per respondre a la diversitat i la incertesa causada per la situació laboral cal crear un marc que serveixi de referència i incentivar els pactes d'empresa, que permetin als interlocutors negociar segons les necessitats

Josep M. Bosch /// Assessor laboral de la patronal Cecot

J

a fa temps que, com a país, estem vivint moments complicats especialment pel que fa referència a l’atur. I per a abordar-lo calen solucions creatives, innovadores i, fins i tot, trencadores. En aquest sentit, en el reenfocament del model de negociació col·lectiva pot estar la clau. Ningú al món empresarial de la pime dubta que és precís trobar un marc molt més flexible, que s’adapti millor a la realitat que vivim que és, per definició, incerta i diversa. Ara i en el futur, en un mateix sector i sota un mateix conveni, podem trobar una em-

Assessorament empresarial Josep M. Bosch Assessor laboral de la patronal Cecot

El món és molt divers i hi ha moltes realitats diferents que és impossible contemplar en un únic conveni

pactes d’empresa, que permetin als interlocutors negociar segons les necessitats, determinades per la seva situació i perspectives. Aspectes com la possibilitat de neutralitzar els increments salarials derivats del conveni sectorial, l’ajust de la quantia del salari, l’horari i la seva distribució, l’adaptació de les modalitats de contractes de treball, són aspectes en els que ha de prevaldre el conveni d’empresa. Finalment dos temes més poden ser cabdals de cara al futur, limitar la durada màxima per a negociar un conveni i possibilitar la negociació a les organitzacions patronals i sindicals més representatives en sectors d’activitat on ara no hi ha convenis col·lectius per no haver-hi organitzacions amb suficient representativitat. Sense aquesta flexibilitat l’agonia de l’atur es continuarà estenent en el temps.

En una negociació laboral, per què s’utilitza la cláusula d’inaplicació salarial?

El que s’acorda en un pacte d’empresa, preval als acords del conveni col·lectiu?

Què es pot incloure en un pacte d’empresa, ara per ara?

Generalment s’utilitza quan es demostra que l’estabilitat econòmica d’una empresa està en perill. En aquest cas, es deixa inaplicat el règim salarial pactat en un conveni col·lectiu supraempresarial, modificant, per tant, la quantitat salarial futura que percebrà la plantilla d’aquesta empresa, amb caràcter temporal.

No. Actualment no tot el que s’acordi en un pacte d’empresa preval al conveni col·lectiu. Des de la Cecot s’està fent acció patronal per tal que els pactes d’empresa, acordats per representants empresarials i representants dels treballadors, prevalgui o tingui més importància que el conveni col·lectiu estatal ja que les condicions socials, econòmiques i empresarials de les diferents zones de l’estat, no són les mateixes. De fet, el que es demana des del sector empresarial és poder flexibilitzar una part del concepte de salari per adaptar-la a les condicions del mercat de treball a cada moment. La previsió de diferencia de cost salarial entre empreses que han suportat la crisi i les empreses de nova creació d´aquí a uns anys pot arribar a ser del 20% superior en les empreses consolidades. Això pot provocar, a futur, el tancament d’empreses que, tot i haver superat la crisi, es trobaran davant d’un nou context econòmic, probablement més favorable, però en el que continuaran sense comptar amb mecanismes de flexibilitat laboral per poder adaptar-se i competir amb empreses de nova creació.

presa en creixement, internacionalitzada, amb grans beneficis i bones perspectives de futur i una altra en crisi, que està perdent diners, amb una ma d’obra envellida o poc formada. Dos “extrems” entre els quals hi caben multitud d’empreses amb necessitats ben diferenciades des d’un punt de vista laboral. Cal que ens adaptem a la realitat de cadascuna. El món és molt divers i hi ha moltes realitats diferents que és impossible contemplar en un únic conveni. En tot cas, per a totes aquestes empreses hi ha una realitat incontestable, el futur és molt més incert que mai. Per a respondre a la diversitat i la incertesa la solució passa per redefinir el concepte de negociació col·lectiva. Tenim clar que ha d’existir un conveni marc que serveixi de referència, però alhora, cal incentivar els

Ara ja es pot pactar una inaplicació salarial entre empresa i representants dels treballadors?

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Sí, en aquests moments ja es pot aplicar el que, de manera més comuna, es coneix com a “claúsula de descuelgue de convenio”. Donada la situació i el context econòmic en el que ens trobem, l’empresa pot pactar directament amb els representants dels treballadors un acord que no compleixi amb les condicions salarials marcades al conveni col·lectiu, sense haver de passar per una comissió paritària del conveni ja que el propi Estatut dels treballadors autoritza aquesta interlocució directa.

D’entrada hem de saber que hi ha pactes d’empresa estatutaris, que han de complir amb un seguit de condicions, i pactes d’empresa anomenats extraestatutaris. Si, per exemple, volem acordar entre les dues parts un salari diferent al del sector, hem d’assolir un conveni estatutari. Això passa perquè compleixi uns requisits bàsics, com ara l’establiment de procediments per resoldre discrepàncies sorgides en la negociació de modificacions substancials i inaplicació del règim salarial o la designació d’una comissió paritària, entre altres. Però també, a partir de juny de 2011, ha de contemplar un termini mínim de la denúncia del conveni, un termini màxim per l’inici de les negociacions del nou conveni, l’adhesió als procediments de mediació i arbitratge que es regulin als diferents convenis interprofessionals i, finalment, mesures per contribuir a la flexibilitat interna de l’empresa que, en tot cas, hauran de centrar la distribució de la jornada irregular i la mobilitat funcional a l’empresa.


B30 novembre del 2011

INFOCIT /// CERDANYOLA

Soriano dissecciona el caràcter dels emprenedors El president d’Spanair va ser el convidat en el darrer dinar organitzat per Cerdanyola Empresarial a la UAB

El president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquela, conversa amb Ferran Soriano /// DAVID FERNÁNDEZ

D

e nou un dinar organitzat per Cerdanyola Empresarial i, de nou, un convidat de luxe. En aquesta ocasió va ser el president d’Spanair, Ferran Soriano, qui va oferir la seva ponència als associats i a tots aquells que es van voler reunir entorn de la taula per parlar de negocis i fer networking. I ho va fer per parlar sobre els “Emprenedors en temps d’incertesa”, amb un discurs que va desgranar les virtuts i característiques d’aquesta recurrent figura. Les paraules de Soriano van venir precedides per la presentació del president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, que va demanar als reunits “no quedarnos només amb els plans d’austeritat”, i els va animar a atrevir-se a “sortir, crear nous negocis, ser innovadors i obrir nous mercats”. Una vegada els comensals van degustar el primer plat de verdures, el president d’Spanair va centrar l’atenció de la sala, micròfon a la mà i baixant del faristol preparat per l’ocasió. “La crisi no deixa de ser un període de canvis; és en aquests moments quan es creen les esquerdes en la indústria per on es colaran les noves empreses dels emprenedors. Sense crisi no hi ha esquerdes”. Amb aquesta primera frase, i amb el suport de l’omnipresent Power Point, Soriano va assentar les bases d’un

discurs ple de lloances cap a l’actitud i el pensament emprenedor. Soriano va remarcar tres característiques que fan diferents als emprenedors: l’actitud positiva, “que els fa reaccionar amb serenitat quan les coses van malament”; la capacitat de resistència, “que els permet seguir endavant tot i rebre gols cada dia”; i la mentalitat treballadora, “pròpia d’un desequilibrat, que no té fronteres entre la vida personal i la laboral”. L’exdirectiu del FC Barcelona va voler evidenciar l’element diferencial dels emprenedors amb una frase candidata a colar-se entre els lemes de tot nou empresari: “la pregunta no és si pots tenir una empresa com Apple, sinó si t’atreveixes”. Una nova sentència amb voluntat de posteritat: “els emprenedors tendeixen a crear el futur, mentre que els executius creuen que el poden veure”. Amb aquesta afirmació, Soriano va il·lustrar com els nous empresaris innoven “sorprenent a la gent, oferintlos el que volen però que encara no saben explicar, perquè no ho han vist mai”. Soriano va acabar l’exposició recordant que “les fronteres són irrellevants” i citant Colom i Steve Jobs, “que ens van ensenyar que innovar no vol dir inventar, sinó arriscar”. /// victor solvas

SOM CIT

RADAR

21


22

RADAR

B30 novembre del 2011

PUNT DE TROBADA visita institucional

Nit de l'Empresari ///Cecot

Cecot celebra e premis amb m L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, no es va perdre la inauguració de la nova seu d’iGuzzini Illuminazione a la ciutat de Sant Cugat. El nou centre, al polígon de Can Sant Joan, consta de més de 2.000 metres quadrats de magatzem, 3.500 d’oficines i instal·lacions

com un auditori, una show room i un restaurant. Conesa va destacar que “iGuzzini encaixa amb el model d’empresa que tenim a la B-30, perquè prioritza la innovació i la transferència de coneixement”. L’edifici destaca per la seva forma de globus aerostàtic.

REUNIÓ B30

D Els alcaldes de la B-30 dissenyen el futur Alcaldes, representants sindicals i econòmics. Tots ells es van reunir a mitjan octubre a Martorell per planificar els projectes que han d’afavorir el creixement dels municipis de l’àrea de la B-30. De la reunió van sortir 4 comissions per definir els

projectes que s’hauran de dur a terme en el futur. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va reclamar apostar per “la investigació i el desenvolupament”. La reunió també va servir per sumar forces a favor del corredor del Mediterrani. /// Localpress

os pebrots vermells esperaven a cada convidat pocs minuts abans de començar la XVII edició de la Nit de l'Empresari. Evocant el lema publicitari utilitzat pel FC Barcelona a pocs dies de guanyar la seva quarta Champions League a Wembley, la Cecot va utilitzar la mateixa fórmula per marcar l'avenir de la nit. Curiosament, en la nit que es volia reivindicar el paper de la dona empresària i emprenedora, amb el premi Personalitat per a la presidenta de Codorníu, Maria del Mar Raventós, va ser quan es van escoltar els discursos més carregats de testosterona. Davant la crisi i les dificultats, calen dos pebrots. Per ser fidels a la realitat s'ha de dir que ni l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ni el president de la Cecot, Antoni Abad, ni el president de la Generalitat, Artur Mas, van referir-se directament a l'omnipresent fruit vermell. Només el presentador, Xavier Coral, va evitar les el·lipsis i els sobreentesos per dir el nom del pebrot. Va ser Navarro el primer a pujar a l'escenari per evi-

1 /// denciar que "en un moment difícil estem tenint poca direcció política i massa especulació". L'alcalde de Terrassa va remetre les propostes del Cercle d'Economia per reivindicar la racionalització de la despesa pública, "però sense comprometre la cohesió social" en un missatge dirigit directament a Mas i als consellers reunits per l'ocasió. Navarro va acabar demanant "generar confiança en les empreses" i "consens entre Govern, empresaris i treballadors per superar aquesta crisi de models". El reguitzell de discursos polítics va quedar interromput per la intervenció de la presidenta del Grup Codorníu, Maria del Mar Raventós. L'empresària es va congratular de ser la primera dona en ser reconeguda amb el premi Personalitat. El seu discurs va ser una reivindicació als emprenedors. Recollint la llarga història familiar de Codorníu, amb casos de constant reinvenció entre els seus antecessors, Raventós va demanar "fomentar l'emprenedoria per superar l'actual context socioeconòmic". L'empresària va acabar el seu emotiu discurs recordant que l'emprenedor és "aquell que està disposat a


B30 novembre del 2011

RADAR

23

PREMIS CARLES FERRER SALAT

els seus més caràcter Fomentcelebralasevagalaempresarial Un any més, Foment va celebrar l’entrega dels premis Carles Ferrer Salat en una gala dedicada a l’empresariat català. Però aquesta no va ser una edició més: va ser la primera amb Gay de Montellà com a president. I en el seu discurs, Montellà va combinar

elogis a la política de reformes del govern d’Artur Mas, present al Museu Nacional d’Art, i reclamacions en pro del sector empresarial. Entre els premiats durant la nit hi havia les empreses vallesanes Grifols i Softonic. /// cedida

2 /// seguir un somni que acaba generant riquesa i llocs de treball". La difícil tasca d'agafar el relleu de Raventós va recaure en el president de Cecot, Antoni Abad, que va recuperar el to institucional. En un discurs que va començar amb el record al president de la patronal ADEGI, José María Korta, mort per ETA l'any 2000, i a totes les víctimes del terrorisme, Abad va reclamar "decisions que ens permetin ser adults" i va deixar un missatge contundent a tots els presents: "o innovació o col· lapse". Abad també va ser crític amb part de l'empresariat "que en èpoques de bonança va pecar i ara ho paguem tots". El president de Cecot va acabar recordant que "el nostre futur immediat depèn de començar a passar a l'acció". Artur Mas va tancar la nit reivindicant el paper empresarial de Catalunya a Europa i va demanar a l'empresariat prendre riscos, "jugar-se la posició per avançar". El president de la Generalitat va acabar agraint a la Cecot el premi al Departament de Salut. Tal i com va dir Mas, "per això sí que calen dos...". /// victor solvas

1 /// RECONEIXEMENTS ABANS DE COMENÇAR EL SOPAR, CECOT VA REPARTIR ELS SEUS GALARDONS ENTRE ELS PREMIATS

acord coworking

2 /// AMB DOS... ARTUR MAS I MARIA DEL MAR RAVENTÓS OBSERVEN UN DELS PEBROTS QUE HI HAVIA D'OBSEQUI PELS PRESENTS /// david fernández

El Parc Tecnològic del Vallès i Caletec han signat el primer contracte d’un espai coworking del PTV. Des de fa més de quatre anys, la gerent de Caletec, Sandrine Santiago, ha utilitzat les sales del parc per realitzar-hi diferents cursos de millora per a les empreses. L’organitza-

ció de les conferències i cursos ha anat creixent fins a fer-se necessari tenir un espai propi on atendre les propostes, i aquesta ha estat la motivació per llogar un dels espais coworking que ofereix el PTV. Caletec ocuparà un despatx equipat a un preu menor del convencional.


24

RADAR

B30 novembre del 2011

punt de trobada

La Cambra de Sabadell celebra la seva nit Nit especial per la Cambra de Sabadell, que va celebrar els premis del seu 125è aniversari. En un acte marcat per les protestes de 300 manifestants contra les retallades, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que el Govern s’està “trencant el cap” per atorgar noves

responsabilitats de les cambres i assegurar la seva viabilitat. Alguns protagonistes van ser el Centre Metal·lúrgic i l’empresa Sabacaucho, premiades amb la distinció Indústria, Serveis i Innovació o la renombrada pastisseria Arbo, en la categoria de Comerç Interior. /// CEDIDA

Carme Carmona passa balanç del CIT L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va passar pels micròfons de ComRàdio per repassar, entre d'altres temes, l’any de mandat del CIT. L’alcaldessa va avançar que espera finalitzar el Pla de senyalització pel territori a finals d’aquest any, i va recordar que s’està acabant la

reordenació i senyalització de totes les àrees empresarials i l’organització de les rutes d’accessibilitat als polígons dels municipis del CIT. Carmena es va mostrar satisfeta per la “consolidació del CIT, que comença a fer realitat els objectius marcats ara fa tres anys”. /// CEDIDA

ORBITAL 40

Conveni del Parc amb 10 empreses El Parc Científic segueix ampliant la seva xarxa de contactes i empreses interessades a entrar en les seves instal·lacions. A finals d’octubre, la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació, Carme Labòria, va presidir l’acte de signatura dels convenis de vinculació entre l’Orbital 40 i deu empreses d’alt component tecnològic del territori, com ho són Sensofar, Encaix, Telstar, Circutor, Xpresa Holding, Ficosa, Ineo, Prototi-

pos, Cirsa, Mat Group i Disfaut. En l’acord també hi participarà el clúster d’òpitca Secpho. Els objectius d’aquesta vinculació són el foment de la relació entre les empreses i els agents del Parc i la participació en un màrqueting comú que utilitzi la marca Orbital 40 per tal de donar a conèixer el recinte. En l’acte de signatura, celebrat a la Masia Freixa, també hi va assistir el director del Parc, Ramon Palacio. /// CEDIDA


B30 novembre del 2011

RADAR

25

PIME /// Teixidors La cooperativa de Terrassa treballa en el sector de l’hàbitat, fent peces de vestir per decorar l’interior de les llars. PER: LAIA CORBELLA

Teixits artesans amb finalitat terapèutica

del canal botiga i dels professional del sector, com ara interioristes o dissenyadors per donar a conèixer el seu producte. “Per a nosaltres són l’aparador del que som i del que fem: un producte car però de qualitat”, comenta Bové. Amb la mirada posada a l’estranger, Teixidors va decidir utilitzar les fires com a plataforma per donar-se a conèixer. El 2008 van participar a la fira de disseny d’interiors i decoració, Maison & Objet de París i, el 2009 a la fira del disseny contemporani, International Contemporary Forniture Fair (ICFF) de Nova York. “El nostre sector és l’hàbitat, no el tèxtil, nosaltres fem complements per vestir els interiors de les cases”, afegeix la directora comercial de Teixidors. Un factor comú entre totes les empreses participants d’aquestes fires és entendre el disseny com a eina diferenciadora per a la internacionalització. Precisament, aquesta característica és la que els ha permès guanyar uns quants premis internacionals. En l’edició d’enguany, Teixidors ha rebut el prestigiós premi ICCF Editors Awards a la millor col·lecció tèxtil a la fira de Nova York, fet que els acredita com a marca de qualitat de cara als clients. Però aquest no és l’últim premi rebut el 2011. Teixidors també ha estat guardonada amb el premi DME Awards, coneguts com els Oscars del design management, que reconeix la importància de la gestió en l’aplicació del disseny i la innovació.

PROJECCIÓ DE FUTUR

Joan Ruiz i Antonia Bové, al centre de la fotografia, amb un grup de treballadors. /// DAVID FERNÁNDEZ

T

ot el que envolta Teixidors és singular, fins i tot, cada peça de roba que fan. La qualitat del seu producte és el resultat d’un procés 100% artesanal, realitzat per persones amb capacitats d’aprenentatge especials. “D’aquesta diferenciació n’hem fet una fortalesa”, comenta el gerent de l’empresa, Joan Ruiz. Teixidors neix a Terrassa el 1983, amb la voluntat d’ aconseguir la independència econòmica i la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge. Segons el fundador, “el fet de treballar amb telers de fusta i que tota la força motriu sigui manual, els permet desenvolupar noves habilitats, és com una eina terapèutica”. Ruiz afirma que “a Teixidors no hi ha discapacitats, hi ha persones amb capacitats intel·lectuals diverses”. No obstant, aquesta no és l’única característica de Teixidors. Tots els treballadors de la fàbrica són copropietaris ja que Teixidors és una cooperativa, actualment formada per 44 persones, de les quals el 75% té algu-

na dificultat d’aprenentatge. El tercer pilar és la qualitat de les matèries primeres, totes ecològiques. “Nosaltres controlem tot el procés de producció i coneixem la procedència de la matèria des de la primera anella de la cadena”, assegura la directora comercial, Antònia Bové.

disseny INTERNACIONAL Totes aquestes particularitats han convertit Teixidors en una marca internacional, capaç de competir amb les grans cadenes industrials. Després de viure durant molts anys del mercat nacional, actualment, l’empresa de Terrassa es troba immersa en ple procés d’internacionalització, “un objectiu que va començar el 2006, amb un canvi estratègic enfocat al mercat exterior”, explica Bové. No és desconegut que el panorama de la indústria tèxtil a Catalunya ha fet un gran canvi durant els últims anys. Ruiz recorda que “quan vam començar, el lli el compràvem a Santander, una zona puntera en el sector tèxtil. Ara el comprem a França”. Teixidors disposa

La cooperativa té la voluntat d’ aconseguir la independència econòmica i la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge TEIXIDORS HA REBUT ELS PREMIS ICCF Editors Awards A nOVA york I EL PREMI DME Awards PER l’aplicació del disseny EN LA GESTIÓ EMPRESARIAL

El pas dels anys els ha acabat donant la raó i l’estratègia que van iniciar el 2007 els ha permès sobreviure a la crisi econòmica que va patir greument l’empresa a finals del 2008, quan la facturació va baixar un 17%. Llavors l’exportació només era el 8% de la facturació total. Ara l’exportació representa el 45% i amb expectatives de continuar creixent els propers anys. L’objectiu actual de Teixidors és mantenir el mercat nacional i créixer en exportació cap a Europa, Estats Units i Austràlia. “Intentem créixer entre el 15 i el 20% cada any, amb la idea d’arribar a l’any 2015 amb un milió 200 mil euros de facturació”, explica Bové. Gràcies a les bones xifres i la solidesa de l’empresa, Teixidors també creixerà en espai. L’Ajuntament de Terrassa ha decidit que l’antiga nau industrial de Leitat sigui la futura seu de Teixidors, fet que els permetrà atendre la demanda internacional sense perdre la missió social de la cooperativa.

TEIXIDORS FUNDACIÓ: 1984 FACTURACIÓ: 700 MIL TREBALLADORS: 44

bankia.es


26

RADAR

B30 novembre del 2011

Empresàries /// Goes L’empresa familiar especialista en pell té com a client principal el grup Inditex, amb qui treballa des de fa 18 anys. PER: LAIA CORBELLA

Les grans marques es vesteixen de pell

tora general. Per tal d’adequar-se als dos targets, Yolanda Gómez va crear la marca Yogo, “una línia més jove i creativa perquè la pell pugui ser una peça de cada dia”. “Abans els abrics duraven tres anys, ara ja no”, afegeix Gómez. Amb l’arribada de la Yolanda a la direcció també es va obrir un nou mercat. “Jo veia que el canal tradicional anava de cap a caiguda i vam decidir buscar una sortida”. Goes és la primera empresa pelletera en la cerca del canal de moda a través de les grans marques. Amb només 20 anys, Yolanda Gómez va fer el primer contacte amb Massimo Dutti: “Els vaig exposar una col·lecció de roba de pell i la proposta de col·laboració i els va encantar”. Com a especialistes en pell, l’empresa de Sant Cugat s’encarrega de desenvolupar el producte que el client li demana; seleccionen conjuntament les matèries, el disseny i creen una col·lecció personalitzada i única per a cada marca. “Al disseny és on neix la col·lecció, però el més important és el seguiment del procés de producció”, comenta la directora general. El Departament de Disseny de Goes està format per 10 persones. Per a Goes “un patronatge exclusiu suposa una garantia de perfecció per a les nostres peces”. El resultat final és un producte a punt per vendre. “Els donem el producte acabat, fins i tot amb el penjador de cada marca posat”, assegura Yolanda Gómez. Com a exemple, d’un model de jaqueta del Massimo Dutti, Goes en fa deu-mil peces: “ja podem dir que treballem a gran escala!”.

Facturació en cadena

Yolanda Gómez, a l'esquerra, al ‘showroom’ de Goes /// DAVID FERNÁNDEZ

P

oques empreses catalanes poden dir que han creat col· leccions per a Mango, Inditex, Carolina Herrera, Lacoste, Loewe …, i diverses marques franceses i alemanyes. Des que Yolanda Gómez es va incorporar a la direcció de Goes, l’empresa pelletera de Sant Cugat treballa i assessora les millors cadenes de distribució de moda, sense deixar de banda les seves marques pròpies: Goes, Goes Home i Yogo. “El meu pare va fundar l’empresa Jose Gómez Benet SA, l’any 1971 al carrer de Villarroel de Barcelona i en els seus inicis es dedicava a fabricar i vendre abrics i jaquetes de pell com a majorista”, comenta la seva filla. Formada en Disseny-patronatge i creació de moda per l’IDEP i un Màster de Màrqueting a EADA, Yolanda Gómez ha enfocat l’empresa pelletera cap al disseny al servei de la moda: “Els últims conceptes de la moda es plasmen en les col· leccions de cada temporada”. En un prin-

cipi, Yolanda Gómez va formar part del Departament de Disseny, després del Departament Comercial i, finalment, va arribar a la direcció. Com a moltes empreses familiars, el canvi generacional va donar a la Yolanda i a l’Anna Gómez l’oportunitat de codirigir l’empresa fundada pel seu pare fa més de quaranta anys. Actualment, la Yolanda ocupa la direcció general i l’Anna dirigeix la botiga Anna Escuer, fundada per la seva mare i dedicada a la venda de peces de roba al detall. L’edifici de cinc mil metres quadrats, ubicat al carrer de Vic de Sant Cugat, representa l’èxit de la marca. La primera planta l’ocupa el magatzem i la segona les oficines, els diferents departaments i el showroom de Goes. La botiga de venda al detall d’Anna Escuer ocupa la tercera planta.

LA PREMISSA DE LA MODA “Nosaltres fem una pelleteria molt de moda, combinada sempre amb el tèxtil, perquè tant la dona de 30 anys com la de 70 la pugui portar”, comenta la direc-

La pelleteria de sant cugat és una empresa familiar que ja té més de 40 anys d’història LES GRANS MARQUES COM MANGO, CAROLINA HERRERA O INDITEX REPRESENTEN EL 70% DE LA FACTURACIÓ DE GOES

Darrere de l’elaboració d’una peça de pell hi ha molta mà d’obra i com a conseqüència d’aquest gran salt, Goes ha traslladat la seva producció a l’Índia. “Abans ho fabricàvem tot aquí, però amb l’entrada de les grans cadenes hem hagut de buscar fàbriques a l’estranger per reduir costos”, explica la gerent. La facturació també ha notat el canvi. El sector de la pelleteria també ha patit la crisi econòmica i les vendes del petit comerç s’han anat reduint. Per contra, la quota de mercat de les grans cadenes ha augmentat: “el 70% de la nostra facturació ve de les grans marques i un 30% de Goes, Goes Home i Yogo”. “Hem passat de ser una marca visible a ser fabricants que donem un servei a diferents empreses del sector de la moda”. A data d’avui, Goes ja treballa en la col·lecció d’hivern 2012-2013 amb l’ojectiu de continuar creixent i a l’espera de veure cap a on es decantarà la balança en els propers anys.

GOES FUNDACIÓ: 1971 FACTURACIÓ: 13 MILIONS TREBALLADORS: 37


B30 novembre del 2011

GRIFOLS /// SANT CUGAT

L’empresa de productes farmacèutics i hospitalaris invertirà 700 milions d’euros fins a l’any 2015 i dissenya els plans de creixement de la companyia americana

E

lions de dòlars prevista en el seu darrer pla d’inversions, i obra una nova perspectiva d’objectius, que estaven fixats en la duplicació de la capacitat de fraccionament del plasma de cara al 2018.

l moviment de Grifols per integrar el seu màxim competidor a escala global comença a produir resultats. L’empresa va presentar, a mitjan octubre, els seus plans de futur davant un grup de possibles inversors i va evidenciar l’efecte multiplicador que ha tingut la compra de Talecris: segons va anunciar la companyia, les previsions des d’aquest any fins al 2015 inclouen una inversió de 700 milions d’euros en nous centres de fraccionament del plasma per la posterior fabricació d’hemoderivats. Aquestes xifres respecten els plans de creixement de Talecris anteriors a la compra i suposen una gran inversió en un nou centre de fraccionament a Carolina del Nord i la construcció de la seu de Grifols als Estats Units, que se situarà a Los Angeles.

Seu de Grifols a Sant Cugat /// CEDIDA

inversions interiors. L’operació de compra de Talecris, valorada en 3.400 milions de dòlars, ha suposat un alt endeutament. Tot i això, Grifols assegura tenir el finançament assegurat des del moment de l’adquisició. La confiança en què el creixement de la nova empresa permetrà cobrir el deute ha incitat a l’empresa, no només a mantenir els plans de Talecris, sinó a seguir amb les inversions a les seves plantes originals. Així, la companyia invertirà 85 milions de dòlars en la millora de la seva planta a Parets del Vallès i 123 milions en la creació d’una nova planta, que ha d’entrar en funcionament al /// v.s. curs 2012-13.

Terrassa estrena una nova xarxa de taxistes

D

esprés de 20 anys amb el monopoli de la cooperativa Tele Taxi Egara, Terrassa ha estrenat una nova flota professional de taxis. Es tracta de Nou Taxi, que el passat octubre va inaugurar la seva central d’operacions. La nova xarxa professional incorpora als taxistes independents de la ciutat, amb dos vehicles adaptats, dos models convencionals i l’únic cotxe de set places operatiu a la ciutat. Al marge de l’estructura a Terrassa, Nou Taxi té la col·laboració de vehicles llicenciats a altres municipis com Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell i Rellinars. Malgrat que Tele Taxi controla actualment 90 de les 94 llicències de la ciutat, la nova empresa espera consolidar-se com a referent a partir d’un tracte personalitzat. L’oportunitat de crear la nova empresa va sorgir el 2010, quan l’Ajuntament va treure a concurs quatre llicències per vehicles adaptats per cobrir una necessitat fins al moment no del tot resolta. Les dues llicències finalment aprovades van anar a parar a independents, que avui formen /// REDACCIÓ part de Nou Taxi.

cirsa /// terrassa

Cirsa porta la seva casa d’apostes a València

Aportar valor a través de la innovació

D

esprés de l’exitosa instal·lació del Casino Cirsa de València, el 2010, la companyia d’oci vallesana porta un nou producte a llevant. Es tracta de la casa d’apostes Sportium, nascuda de la col·laboració de la companyia amb Ladbrokes, la marca líder mundial del sector. Els plans de la joint-venture passen per l'obertura de més de noranta punts de venda a curt termini i la instal·lació de més de set-centes màquines a casinos, sales de jocs i locals d’apostes propis. Amb aquest moviment, Cirsa vol reforçar el lideratge d’Sportium al mercat de les apostes. Fins a l’entrada a la Comunitat Valenciana, la marca Sportium tenia presència a les comunitats de Madrid, Aragó i Navarra. L’obertura d’un nou mercat no suposa, en aquest cas, l’entrada a un entorn desconegut. En només un any de funcionament, el Casino Cirsa de València ha rebut més de 265.000 visites, i l’empresa espera que la bona experiència es repeteixi amb Sportium. repartiment de funcions. La col· laboració entre Cirsa i Ladbrokes, els dos

27

nou taxi /// terrassa

Grifols mostra els seus plans després de la compra de Talecris

Amb aquests nous paràmetres, Grifols dobla sobradament la inversió de 400 mi-

RADAR

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Cirsa impulsa la seva aposta per València /// CEDIDA

líders mundials en el sector del joc i l’oci, es remunta a l'any 2007, amb la creació d’Sportium. Aquesta unió ha permès crear una marca líder en un període de temps relativament curt i en un mercat on el món de les apostes encara estava per descobrir. De fet, Cirsa ha estat clau per estendre la marca Sportium gràcies a la seva àmplia presència a Espanya, mentre que el soci nord-americà ha aportat el coneixement i l’experiència de més d’un segle en la gestió i concepció del negoci de les apostes espor/// victor solvas tives.

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim


28

RADAR

B30 novembre del 2011

HP /// sant cugat

corner 4 /// sant cugat

Els treballadors d’HP celebren el Charity Day

Creapolis acull el nou centre de 'fitness' de Corner 4

P

E

er sisè any, el Centre Internacional d’HP, situat a Sant Cugat del Vallès, ha celebrat el Charity Day, una jornada dedicada a la recaptació de fons per finançar projectes solidaris. En l’edició d’aquest any es van reunir més de 2.000 persones entre treballadors de l’empresa, familiars i amics que van poder participar a les activitats organitzades per diferents ONG al centre de la ciutat vallesana. Com cada any, els treballadors de l’empresa han escollit dos projectes solidaris als quals es destinaran els fons recaptats durant la jornada. Aquesta vegada, els diners aniran a parar a la Fundación Selfa Món, que ofereix una residència d’acollida per persones grans abandonades, i a l’ONG Por la Sonrisa de un Niño, que proporciona habitatge i formació escolar als nens de Cambodja durant el període estival per evitar el seu retorn al carrer. Els fons que es dedicaran a aquests projectes arriben als 30.000 euros, gràcies als 15.000 recaptats durant la jornada i la mateixa xifra que aportarà la pròpia empresa.

sade Creapolis ha aprofitat el mes d’octubre per ampliar les seves instal· lacions i per obrir-se a la ciutadania de Sant Cugat. I ho ha fet amb l’obertura del gimnàs Corner 4, que queda disponible per la ciutat. El club de fitness es troba en la seva primera fase, ocupant una superfície de dos mil metres quadrats, que arribaran a ser sis mil quan les instal·lacions estiguin acabades.

Instantània dels treballadors d'HP /// CEDIDA

activitats solidàries. La jornada va es-

tar marcada per les activitats solidàries de les ONG participants. El centre de Sant Cugat va ser l’escenari de tallers infantils, espais de comerç just i un dinar per a 2.000 persones preparat pel centre INOUT, format per persones amb discapacitats. L’acte central de la jornada, però, va ser el tradicional GaS, "Guanya amb Solidaritat”, la cursa d’orientació que se celebra als voltants de les instal·lacions de la companyia en la qual van participar la major part dels assistents. /// victor solvas

Actualment, els socis tenen disponible una sala de fitness de 600 metres quadrats, amb màquines d’última generació i zones d’entrenament, sessions dirigides i d’spinning audiovisual. Els usuaris també podran fer ús de la sauna seca i el bany turc del recinte. En una segona fase, ja en construcció, arribaran tres pistes de pàdel i un solàrium, i en la definitiva s’incorporarà un camp de futbol i una piscina exterior. referència a la ciutat. El fins aquest

mes director general de Creapolis, Santiago Benedé, va destacar durant la inauguració del recinte “l’aposta que es fa per potenciar el campus de Sant Cugat i convertir-lo en un referent; el centre de fitness ha de ser

Tizón, durant la visita inaugural /// CEDIDA

un espai de referència a la ciutat i al Vallès, i per això ha d’estar obert a tothom qui vulgui gaudir de les instal·lacions”. En l’acte inaugural també hi va participar el regidor d’Esports de la ciutat, Xavier Tizón, que va remarcar “l’alt índex de pràctica esportiva que hi ha a Sant Cugat i l’oportunitat que dóna aquesta nova instal·lació a tots els santcugatencs”. Corner 4 arriba a Sant Cugat després de descartar altres opcions com Mallorca, Madrid o València. En el moment d’obertura, el gimnàs comptava amb 400 socis. /// victor solvas

IGuzzini /// sant cugat

Can Sant Joan inaugura el seu edifici més singular L

a bombeta és el símbol de les idees, de la innovació i ara serà també la forma més representativa del parc empresarial de Can Sant Joan. L’empresa italiana d’il·luminació iGuzzini ha estrenat, a mitjan octubre, el seu centre d’oficines a Sant Cugat. L’edifici, anomenat “El cel iGuzzini”, té 3.500 metres quadrats amb oficines, un restaurant i una superfície de 2.000 metres quadrats soterrats amb un auditori i una showroom amb productes de la companyia. El jardí que envolta l’edifici també s’ha habilitat com a expositor de fanals i productes d’il·luminació. La construcció de l’edifici ha suposat una inversió de 25 milions d’euros. Des del mateix moment de la seva inauguració, la construcció ha passat a ser un punt emblemàtic per al parc empresarial i per a la ciutat. Visible des de la B-30, l’edifici representa la forma d’una bombeta i ha estat reconegut amb els premis Ciutat de Barcelona d’arquitectura i el Premi Catalunya de Construcció al seu arquitecte, Josep Mias. Somni per la companyia. La inaugu-

ració d’un exemplar tan peculiar no po-

Instant de la inauguració /// ARTUR RIBERA

dia ser més que espectacular, i així va ser. Enmig d’espectacles musicals i malabars, el president de la divisió espanyola de la multinacional, Paolo Guzzini, va assegurar que l’obertura de les noves oficines era un “somni fet realitat”, i va destacar la “voluntat que té l’empresa de reinvertir els beneficis per créixer més en el futur i que ha fet possible aquesta obra”. D'altra part, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va destacar que “iGuzzini encara el model d’empreses de la B-30, pel seu grau d’innovació”. /// v.s.


B30 novembre del 2011

ficosa /// viladecavalls

RADAR

29

derbi /// martorelles

Ficosa entra en el mercat de l’eficiència energètica

Cotxes de marca blanca fabricats a la planta de Derbi

E

E

l fabricant per components de l’automòbil Ficosa ha tingut unes setmanes mogudes i profitoses. D’una banda, l’empresa ha creat una nova companyia per entrar en el sector de l’eficiència energètica. La diversificació és l’objectiu estratègic de la direcció que, després del primer pas fet amb Idneo, ocuparà ara una plantilla de 50 treballadors reciclats de l’antiga planta de Sony a Viladecavalls. Qui encapçalarà la nova filial, encara sense nom, serà Sergio Pastor, conseller delegat de Tecnitoys, empresa barcelonina amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, on hi té el magatzem. El nou projecte de Ficosa començarà a rodar a principis de 2012.

El president del grup, Javier Pujol /// CEDIDA

serà la responsable de produir el volum per als mercats xinès i japonès. ERO per a 260 treballadors. La cara

La segona bona notícia per a la companyia ha arribat des de Renault i Nissan. L’aliança francojaponesa ha escollit Ficosa per produir sistemes de canvi automàtic que aniran destinats a la seva nova generació de vehicles de segment mitjà. Ficosa durà a terme la comercialització i fabricació d’aquests productes als mercat d’Europa, Nafta, Mercosur i Àsia. Alhora, la companyia japonesa Fuji Kiko

amarga de l’actualitat a l’empresa arriba pel costat laboral. Ficosa ha confirmat al comit�� d’empresa que presentarà un expedient de regulació d’ocupació temporal per a 260 treballadors de la planta de Viladecavalls. La mesura durarà, com a mínim, un any i s’aplicarà a partir del mes de gener de manera rotativa entre tota la plantilla. Cada empleat perdrà un /// X. orri centenar de dies laborals.

l traspàs de la planta de Derbi a Martorelles segueix el seu lent procés i es comencen a conèixer detalls sobre el que es dedicaran les instal·lacions. Doga, l’empresa del Baix Llobregat dedicada fins ara a la producció d’eixugaparabrises i que té firmat un preacord amb Derbi per al traspàs de les instal·lacions, projecta una nova línia de negoci força desconeguda en el mercat espanyol: vehicles de marca blanca. La idea de la companyia, expressada pel seu director general a Expansión, passa per adaptar la planta a la producció de models de baixa cilindrada, especialment motocicletes i microcotxes. La lògica de negoci segueix l’esquema clàssic de la marca blanca: que els fabricants encarreguin a Doga la producció del vehicle participant de la inversió. Perquè la fórmula funcioni, la direcció de Doga Manufacturing Services estima que les comandes han d’oscil·lar entre els 10.000 i els 50.000 vehicles per any en funció del valor afegit que acabi repercutint. Pel que fa a la captació de clients, les perspectives de Doga són positives des del moment

Staedler /// Castellbisbal

Staedler instal·la el seu centre logístic a Castellbisbal

Staedler portarà el seu centre logístic a la seva planta de Castellbisbal /// CEDIDA

E

l fabricant alemany de llapis Staedler ha confirmat la seva decisió de concentrar a les seves instal·lacions de Castellbisbal el centre logístic de la companyia que donarà servei a tot el sud d’Europa i el nord d’Àfrica. El procés de concentració clonarà el dut a terme per la resta d'Europa, on s’ha passat d’una descentralització notable de magatzems i centres de producció a deixar-ho tot a la ciutat bavaresa de Nuremberg.

Pel que fa als terminis fixats per dur a terme l'operació, la direcció espanyola de l’empresa multinacional ha apuntat un període de cinc

anys que estimen suficient per haver superat l’actual crisi econòmica. El primer pas, però, es produirà en els propers mesos amb la incorporació del mercat portuguès a la gestió espanyola, i se seguirà fent de manera progressiva quan hagi caducat el proper lustre. La salut de la companyia, malgrat el sotrac generalitzat, es manté en bones condicions al nostre país. L’any passat va vendre 24 milions de llapis, facturant 18 milions d’euros que la situen en la senda de recuperació cap als 21 milions amb els quals van tancar el /// x.o. 2007.

Barberà Barcelona Bellaterra Castellar Castellbisbal Cerdanyola El Papiol Granollers La Floresta La Llagosta Les Fonts de Terrassa Les Franqueses Les Planes Matadepera Martorelles Molins de Rei Mollet Montcada i Reixac Montmeló Palau-solità i Plegamans Parets Polinyà Ripollet Rubí Sabadell Sant Cugat Sant Quirze Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Terrassa Valldoreix Vallvidrera Vacarisses Viladecavalls

La veu econòmica del Vallès arriba al quiosc! Ja pots comprar la revista B30 als quioscs del Vallès amb tota l'actualitat econòmica i empresarial del teu territori

Seu de Derbi a Martorelles /// CEDIDA

en què el seu core business, la producció i venda d’eixugaparabrises estan centrats en el mercats internacionals pels quals tractaran de comercialitzar la nova línia de negoci. Doga té filials a mercats com França, el Brasil o els Estats Units. ERO per a 164 treballadors. Abans no s’arribi a aquesta prometedora solució, ja s’està executant un expedient de regulació temporal per part de Derbi que afecta els 164 treballadors que hi treballaven. La mesura s’allargarà fins a finals /// x. orri d’aquest any.


30

RADAR

B30 novembre del 2011

ab-biotics /// Bellaterra

AB-Biotics cedeix la distribució del nou probiòtic a Lacer Farma La cessió es limita al territori espanyol i generarà 1,2 M pels accionistes

A

B-Biotics, biotecnològica establerta a Bellaterra, ha signat un acord amb Lacer Farma que atorga a aquest laboratori la distribució exclusiva a Espanya del probiòtic AB-Life en l’àrea farmacèutica, un producte que, atès l’estudi clínic realitzat per l‘Hospital Puerta del Hierro de Madrid, és capaç de reduir el nivell de colesterol total entre un 14% i un 18%, xifra que suposa una eficàcia molt superior a la d’altres productes del mercat.

l'operació En xifres. En paraules dels

consellers delegats de la companyia vallesana, Miguel Ángel Bonachera i Sergi Audivert, “aquest acord pot suposar la generació d’un valor mínim d’1,2 milions d'euros que haurà de veure’s reflectit properament en la capitalització borsària d'AB-Biotics”. Segons l’empresa, el nou producte ha despertat un gran interès entre companyies farmacèutiques i alimentàries d’arreu del món gràcies a les seves múltiples aplicacions i a mitjà termini esperen signar acords de llicència per altres mercats. L’estratègia de llicències d’AB-Biotics per AB-Life es basa en la negociació amb les empreses millor posicionades en el mercat cardiovascular de cada país, com és el cas de Lacer Farma a Espanya.

L’acord, amb una duració de 10 anys renovables, permet a Lacer distribuir en exclusiva el probiòtics als mercats espanyol i andorrà i els dóna un dret d’opció preferent per a la concessió de drets de distribució en altres tres països de la Unió Europea, sempre en l’àrea farmacèutica. AB-Biotics es reserva per a si mateixa o per a potencials tercers els drets de co-

mercialització d’aquest probiòtic en el sector alimentari, en què AB-LIFE pot afegir-se a productes sense tractament tèrmic com derivats lactis o, mitjançant tècniques d’encapsulació, a begudes i sucs.

Miguel Ángel Bonachera i Sergi Audivert, fundadors i consellers delegats d’AB-Biotics /// CEDIDA

Liven /// sant cugat

loop /// sant cugat

L’empresa, divisió farmacèutica de laboratoris Lacer, ha tingut una facturació l’any 2010 de 155 milions d’euros. Està especialitzada en la cursa de la salut humana amb un àmbit d’actuació mundial. La seva acció abasta la indústria farmacèutica i inclou els sectors de la cura de /// X.o. la salut i higiene personal.

Teixidors /// Terrassa

Liven creixerà un 6% el 2011 superant els 51M

Loop i l’ICFO desenvoluparan productes junts

Teixidors es trasllada a l’antiga seu del Leitat

E

L

L

l productor de blat de moro Liven, que té les seves oficines centrals a Sant Cugat del Vallès, ha assenyalat en un comunicat que l’empresa creuarà la barrera dels 50 milions d’euros de facturació a finals de 2011. La xifra de negoci apunta un creixement del 6% si es manté la tendència que ha dut durant els tres primers trimestres de l’any. Aquest augment els permetrà passar dels 48,1 milions d’euros amb què es va tancar el 2010 fins als 51 milions. D’acord amb la companyia, l’explicació dels bons resultats cal cercar-la en la inversió en R+D+I i el desenvolupament de nous productes tant per al mercat nacional com internacional. Precisament en el terreny de l’exportació, l’empresa segueix mantenint un molt bon comportament, ja que la previsió apunta que el 60% de les vendes provindran dels mercats estrangers de cara al tancament de l’exercici. Els seus productes, que es divideixen en tres línies -snacks, crispetes i productes tex mex-, són presents en més de 85 països

Noves instal·lacions. L’empresa ha

oop Business Innovation, consultora especialitzada en el desenvolupament de nous models de negoci i amb seu al centre d’empreses d’Esade Creapolis a Sant Cugat del Vallès, ha signat un acord de col·laboració amb l’Institut de Ciències Fotòniques, ICFO, destinat a potenciar i a fer tangibles en forma de productes o serveis les investigacions d’aquest institut. Loop, amb més de 20 anys de presència en el mercat espanyol i internacional, treballarà juntament amb l’ICFO per al desenvolupament de productes basats en l’aplicació de la llum làser en el diagnòstic mèdic.

aprofitat la presentació de resultats per anunciar una inversió en infraestructures de cara a principis de l’any que ve ampliant les seves instal·lacions a Berga, on hi tenen la seu central de producció. El plantejament inicial preveu construir una nova planta de 2.000 metres quadrats al costat de les actuals. En paral·lel, Liven també preveu durant el mateix període augmentar la capacitat de la planta de processat, tractament i emmagatzematge que tenen a Ariéstoles (Osca) amb no/// X.o. ves sitges.

Loop és una consultora centrada a incrementar la competitivitat dels seus clients a través de la creació de nous models de negoci. Ha desenvolupat una metodologia multidisciplinar, que combina aspectes socials, tecnològics i econòmics, utilitzant la innovació estratègica com a clau del procés. En la seva història porta desenvolupats més de 1.200 projectes amb un 85% d’implantació en el mercat amb la filosofia de convertir en valor el conei/// REDACCIÓ xement dels clients.

48,1M d'euros

És la facturació aconseguida per Liven en el passat any. Les previsions pel curs 2011 preveuen una puadade 3 milions d'euros, el que suposa un 6% de creixement.

a cooperativa Teixidors, fundada fa 28 anys a Terrassa com a centre de treball social i dedicada a la producció de tèxtil de primera qualitat, canviarà de seu per traslladar-se a l’antiga seu del Leitat a Terrassa. Les instal·lacions ens què estaven des de la seva fundació, 1.500 metres quadrats al centre de la ciutat, s’han quedat petites davant el creixement de vendes i demanda internacional que ha rebut aquesta empresa de vocació social. El nou destí, en el qual tindran un espai proper als 3.000 metres quadrats, és l’edifici Acondicionament Terrassenc, on també s’hi instal·larà un alberg per a persones sense sostre i un centre cultural. L’empresa, dirigida pel fundador Juan Ruiz, està gaudint d’un excel·lent comportament exportador. El darrer símptoma de bona salut han estat les vendes presencials a la darrera fira Paris Maison, a França, on s’han acostat als 100.000 euros durant els dies que durava la fira, la xifra més alta de les sis edicions en les quals ha participat. També destaca la bona marxa en els mercats d’Austràlia i els Es/// REDACCIÓ tats Units.


B30 novembre del 2011

grifols /// sant cugat

Grifols, premiat a La Noche de la Economía

La Caixa /// vallès

RADAR

31

panell info

La Caixa s’endú el premi al banc més innovador del món

13 D’ABRIL

Presentació del llibre 'Papá, quiero ser un empresario de éxito' El club Cecot de Màrqueting i Vendes acollirà el proper dia 13 la presentació del llibre Papá, quiero ser un empresario de éxito dels autors Jeroni Benavides i Francesc Delgado.

El diari el Economista va celebrar el seu cinquè aniversari amb la gala La Noche de la Economía, celebrada a Barcelona, la qual va tenir Grifols com una de les protagonistes. L’empresa va recollir el premi a Millor Operació Empresarial de l’Any, gràcies a la compra de la nord-amerciana Talecris. El diari va considerar que, en plena crisi, Grifols ha aconseguit invertir per situar-se entre les grans farmacèutiques mundials. Grifols va compartir protagonisme amb altres empreses de primer nivell, com Grupo Siro, premiat en la categoria de Millor Iniciativa en RSC, Banco Santander, que va rebre el reconeixement pel seu projecte universitari Universia, Inditex, premi per Innovació Digital, i el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, com a Personalitat Econòmica de l’Any.

L’última edició dels Global Banking Innovation Awards, celebrats a mitjan octubre a Chicago, han tingut un protagonista català, amb la concessió del premi al banc més innovador del món a La Caixa. El prestigiosos premis, promoguts pel Bank Administration Institute i Financle, reconeixen la innovació d’entitats financeres d’arreu del món, i aquest any han premiat projectes com el banc virtual de Facebook d’ASB Bank, de Nova Zelanda. El president de l’entitat catalana, Isidre Fainé, va remarcar el “reconeixement de l’esforç constant de l’entitat per desenvolupar i incorporar totes les novetats tecnològiques que faciliten als clients un servei complet i de qualitat”. Fainé també va voler destacar el “lideratge i la innovació” com a pilars de La Caixa.

LES CARES DE LA ‘B30’ Abad entra a l’equip administrador del frob El president de Cecot, Antoni Abad, ha estat un dels quatre administradors escollits pel Frob per gestionar Unnim després de l’entrada del capital estatal a l’entitat vallesana.

Enric Barba, millor directiu europeu segons enbis L’associació European Network for Business and Industrial Statistics (Enbis) ha reconegut el director general de la divisió B2B de Cirsa com a millor directiu europeu gràcies a l’aplicació de l’estadística en la gestió.

Fainé, millor empresari de l’any segons Foment del treball El president de La Caixa, Isidre Fainé, va ser reconegut com a millor empresari de l’any en la darrera edició dels premis Carles Ferrer Salat, organitzats per Foment del Treball. La patronal va valorar el seu treball en la reorganització de l’entitat.

Pedro fontana és el nou president de creapolis El president de la Fundació Esade, Pedro Fontana, és també el nou president d’Esade Creapolis. Fontana vol convertir el campus en “un referent del management”.

Sant cugat acollirà una nova edició del yuzz El director general de la Fundació Banesto, Francesc Fajula, i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, van renovar, el passat octubre, la participació de la ciutat vallesana al programa Yuzz de joves emprenedors.

Sergio pastor dirigirà els nous negocis de ficosa L'empresa vallesana Ficosa ha creat una nova branca de negocis centrats en l’eficiència energètica, amb la inauguració d’Upprime Energy. Sergio Pastor serà el director, i ja estan en marxa projectes com la il·luminació pública de Terrassa.

ORGANITZA: Club Cecot Màrqueting HORA: 18.30 h a 20 h LLOC: c/ de Sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org

8 de març

Com finançar la innovació: ajudes i deduccions fiscals La llei 5/2010 que reforma el Codi Penal introdueix per primera vegada la figura de la responsabilitat penal de la persona jurídica, introduint nous delictes i modificant alguns ja existents en matèria patrimonial, socioeconòmica, laboral, medi ambient, urbanística o contra l’Administració pública. En aquesta conferència, a càrrec de l’advocada M. del Mar Verdet, s’explicaran les importants implicacions que representa per a les empreses, així com les possibles mesures de prevenció que s’han d’aplicar per evitar o disminuir la possible responsabilitat penal de les empreses. Organitza: Club Cecot Financer i Fiscal HORA: 18.30 h a 20 h LLOC: c/ de Sant Pau, 6, Terrassa Més info: www.cecot.org

8 d’abril

14D’ABRIL

TAXES UNIVERSITÀRIES: ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE MODEL? L’Associació Amics de la UAB ha organitzat pel proper dia 14 d’abril una nova jornada del cicle La Universitat Opina per reflexionar al voltant del model i el sentit en què es costegen actualment els estudis universitaris al nostre país. La cita comptarà amb les intervencions de Màrius Rubiralta, secretari general d’Universitats; Joan Turró, president de l’INESDI; Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la UAB, i Andreu Espinola, secretari general d’AJEC. Antonio Franco, president de l’associació, moderarà el debat. L’assistència és gratuïta i exigeix inscripció prèvia al correu amics@ uab.cat o al telèfon 93 581 14 90. Organitza: Amics UAB Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya HORA:1 8.30 h MÉS INFO: amics@uab.cat

JORNADA DE 'NETWORKING' DEL CLUB DE DOCTORS I PERSONAL DEL PTV

14 D’ABRIL

El Club de Doctors i Personal de Recerca del PTV, en col.laboració amb Ascamm i el Parc Tecnològic del Vallès, organitza una Jornada de Networking d’Entitats de Recerca el 8 d’abril. La Jornada es compondrà de dues parts: una primera part on les diverses entitats de recerca i departaments d’universitats exposaran les seves capacitats, principals projectes en marxa i interessos de col·laboració i una segona part en què es disposarà d’un espai per establir contacte amb els assistents a l’esdeveniment. Organitza: Club de Doctors i Personal de Recerca del PTV HORA: 12 h a 14 h Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

Google AdWords, Google Analytics, Google Alerts, Google Maps, i moltes més eines que el motor de recerca més utilitzat del món ofereix, són ben conegudes, però, com podem realment extreure el màxim profit per a la meva empresa? L’objectiu d’aquesta jornada, dirigida per l’expert Víctor de Francisco, és mostrar el potencial de totes aquetes eines, per tal que coneguin i vegin si poden ser útils per a l’empresa, així com exemples d’aplicació a la pime. L’assistència és gratuïta tot i que cal inscripció prèvia. ORGANITZA: Cambra de Sabadell LLOC: Av. de Francesc Macià, 35, Sabadell HORA: de 11.30 a 14h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

Com podem treure profit de Google a l’empresa?


32

ROTONDA

B30 novembre del 2011

Promeses, les mínimes, si us plau carmen s. larraburu directora editorial

Jordi Solé ha desenvolupat la seva carrera com a director financer en empreses industrials. Ha estat president nacional de les Joves Cambres de Catalunya i, actualment, és senador de la Fundació Privada de les Joves Cambres de Catalunya. És l'actual president de la Federació d'Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors (FAJEEC)

JORDI SOLÉ I TUYÀ PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE JOVES EMPRESARIS I EMPRENEDORS DE CATALUNYA

E

n poques setmanes serem convocats novament a votar per decidir quin partit serà el que es triï per tirar endavant el país els propers quatre anys. Una vegada més sentirem promeses i propostes diverses per atreure la nostra atenció i captar la nostra voluntat i els nostres vots. La situació actual i la falta d'alternativa al model econòmic vigent porten el ciutadà a contemplar l'escena amb bona dosi d'escepticisme. Si tots tenien la resposta als problemes existents en els últims anys, per què s'han fet esperar tant?

Fins ara hem assistit a les polítiques d'austeritat materialitzades en forma de retalls -per totes bandes i per part de tots- de l'Estat del benestar. Però, era veritablement l'única solució possible? En un recent i il·lustratiu article, Paul Krugman, Premi Nobel d'Economia, afirmava que malgrat la política d'austeritat expansiva mantinguda pel Banc Central Europeu (BCE) liderat per Jean-Claude Trichet, la qual es va estendre per tots els països membres, la situació no ha variat gens, ni ha experimentat cap millora, ni ha afavorit la confiança dels mercats. La majoria dels països europeus amb problemes de deute estan patint un fort deteriorament econò-

mic degut, precisament, als dràstics programes d'austeritat. La brusca reducció del consum per part dels ciutadans, que no afavoreix un creixement econòmic que podria ser el motor per a la creació d'ocupació, n’és un bon exemple. D'altra banda, el BCE està decidit a no baixar els tipus d'interès, amb la qual cosa les economies europees es veuen més atrapades que mai. Per tot això, el discurs econòmic i polític ha de ser més rigorós i realista i no portar a ningú a l'engany dient que algú podrà girar totalment la situació. És el moment de demanar, tal com es deia al començament, que de promeses, les mínimes, si us plau.

JOVES EMPRESARIS #INDIGNATS ;-(

E

n els darrers temps s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya. Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les cambres de comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs. Malauradament, però, tant en aquests fòrums de recent creació com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col·lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica, molt menor del que li correspondria pel pes que té aquest col·lectiu en el teixit empresarial. Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat i decisió que s’estan produint en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos. Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resig-

nar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil. La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària, doncs contribuiria molt a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves maneres de comunicarse, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país. Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi

les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en què haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar en aquestes decisions, ja que en serem els principals afectats. Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat i del treball dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.


B30 de novembre del 2011

La Cambra de Terrassa està a punt de tancar el seu 125è aniversari. Un any ple de celebracions, però també d'accions que auguren molts més anys d'activitat dirigida a les empreses

Jordi Amat VICEPRESIDENT DE LA CAMBRA DE TERRASSA

L’objectiu de la Cambra: empreses més competitives

D

es de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa treballem amb persistència amb un clar objectiu: facilitar el desenvolupament de les empreses de la demarcació. Tot això amb un suport constant i proper a l’empresari. L’entitat s’esforça per traduir aquesta atenció en serveis de valor afegit i d’aplicabilitat directa, que són de gran utilitat pel dia a dia de l’empresa. La formació dels equips humans esdevé prioritari per desenvolupar professionals amb habilitats adequades pel seu lloc de treball. Des de l’entitat, posem a disposició dels empresaris i directius accions de for-

DAFO

D’altra banda, cal tenir en compte que la internacionalització s’ha convertit en un factor estratègic per a les empreses. L’objectiu de la Cambra és clar: ajudar a aconseguir nous clients i millors relacions comercials en els mercats internacionals. Des de l’entitat fem de pont entre l’empresa catalana i l’estrangera, trobant els punts en comú, a través de les missions comercials, i facilitem les eines perquè aquesta primera trobada sigui com més resolutiva, directa, àgil i efectiva, millor. Voldria destacar també el suport efectiu que realitzem a la Cambra per ajudar a reflexionar l’empresari sobre la necessitat d’innovar en els processos del negoci o en els mètodes de gestió empresarial. Des de la Cambra analitzem la situació de cada cas, i recomanem un pla de ruta a l’empresari perquè el posi en pràctica en la seva gestió.

33

Finalment, vull remarcar el compromís de la Cambra amb el foment de l’emprenedoria. I és que hem de tenir clar que aquesta és, sens dubte, la llavor del teixit empresarial del futur! Des de l’entitat realitzem un suport íntegre a l’emprenedor que té una idea perquè pugui arribar a convertir-lo en un negoci real. I aquesta fórmula funciona, atès que cada any s’acosten a la Cambra més de 800 potencials emprenedors per assessorar-se a l’entitat. A més, a diferència dels serveis clàssics de foment de l’emprenedoria, la Cambra també vol acompanyar l’emprenedor en les seves primeres passes i el seu procés de consolidació. Per aquest motiu, l’assessorem en múltiples àmbits de l’organització que són clau per consolidar el negoci en el mercat. Tot això ho fem amb el coneixement que ens aporta el fet de saber fer i la proximitat a l’empresa que hem tingut durant els 125 anys d’història que ens avalen. Des d’avui mateix, l’equip de professionals de la Cambra està a disposició de l’empresari per ajudar-lo a fer que el seu negoci sigui cada dia més competitiu.

twitter b30 ESPECIAL #STEVEJOBS @marcroca fundació escacc

DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

Andrea lisbona fundadora de touchland

mació sòlides i innovadores. Un exemple en aquesta metodologia són els Programes Nord de formació per a directius, constituïts per grups reduïts per aconseguir una atenció més directa i assegurar que l’empresari assoleixi els conceptes.

ROTONDA

òscar andel gestor immobiliari de catalana occident

En dies com avui, potser la millor cobertura informativa d’un tema com la mort de #SteveJobs és recomanar les millors cobertures dels altres 6 d’octubre

@santirius club cecot màrqueting

#SteveJobs ha estat referent màxim de reemprendre. Va crear 2 companyies després d’haver estat acomiadat d’Apple i va tornar per ser DG. 6 d’octubre

D. Tenim les mateixes debilitats que té tota start-up. Empreses amb productes menys nous tenen una capacitat financera per donar a conèixer els seus productes molt més elevada que la que podem tenir nosaltres. A. L’amenaça en el món de la higiene és que, el pastís és tan gran que hi poden entrar més i més competidors. Als Estats Units el mercat està consolidat i dividit en dos grans fabricants, mentre que aquí encara està per veure què acabarà donant de si el negoci. F. La fortalesa de Touchland resideix en la capacitat de penetració que té en tots els sectors existents. Estem instal·lant les boletes higièniques en tot tipus de locals, i creiem que tenim un producte que es pot adaptar a les exigències de tot tipus d’empreses i institucions. O. La nostra oportunitat és aprofitar el camí obert per altres grans empreses del sector. De la mateixa manera que abans he comentat que empreses més consolidades tenen més camp obert per introduir els seus productes, nosaltres també tenim l’opció d’entrar en un mercat que ells han obert.

D. Potser no és tant del territori, sinó per la competència, no només exterior, sinó també d’aquí. Tenim altres centres empresarials importants, com Diagonal Mar i la Plaça Europa, que estan agafant molta força i són un pol d’atracció per a moltes empreses. A. Estem en el mateix. És l’amenaça de la competència. Si seguim amb el fil interior, potser hi ha zones que poden tenir més atractiu per la seva proximitat a Barcelona, i d’aquí ve el seu creixement, però no sé si ho qualificaria del tot com una amenaça. F. El punt fort, tant de Sant Cugat que és on ens trobem com del Vallès, és la seva ubicació, que és perfecta. Estem a 30 minuts amb tren del centre de Barcelona i amb una connexió per carretera amb el territori molt potent. O. Si ens centrem en la qüestió immobiliària, que és la que nosaltres tractem, tenim comprovat que un dels grans actius del territori, i que explica la instal·lació de moltes empreses, és la qüestió del preu. Les empreses que es mouen de Barcelona al Vallès ho fan, en bona part, per reducció de despeses.

@Joanalsina Acceso corporate

#SteveJobs és la constatació que es pot construir des de la imaginació, que es pot revolucionar el món, que esforç i equip són clau 6 d’octubre

@eurofragance eurofragance

#SteveJobs va ser un visionari. Va crear el 1998 l'ordinador necessari per l'estil de vida digital d’avui. 6 d’octubre

@enricbarba divisió b2b de cirsa

#SteveJobs va dir que cada matí ens diguéssim al mirall: si avui fos l’últim dia de la meva dia ¿voldria fer el que faré avui? 6 d’ectubre

@abrahamarcos fundació cecot innovació

Ens ha deixat un dels innovadors més genials del nostre temps. A la memòria sempre quedarà un dels seus principis “Do what you love”. 6 d’octubre

SEGUEIX-NOS A @REVISTAB30


34

GAS A FONS

B30 de novembre del 2011

La gestió de la identitat digital

'COMMUNITY' QUÈ? Tota empresa vol un 'community manager', però poques sabrien definir quines són les seves funcions, el perfil que requereix qui ocupa el càrrec o com maximitzar el profit de la seva tasca d’observació i comunicació en l’entorn digital TEXT: XAVIER ORRI


GAS A FONS

Pels pagans de les xarxes socials, encara molts malgrat les aparences, un community manager s’ha d’entendre, segons la definició imperant, com la persona, dins d’una empresa o organització, que gestiona les relacions amb els fans i clients. Gallego, que a més de presidir AERCO és Social Media manager del BBVA, completa la definició parlant de bidireccionalitat. “La tasca té un doble sentit: d’una banda, es tracta de comunicar les accions de la marca cap a l’exterior i, d’altra banda, traslladar tot l’aprenentatge i el feedback de la comunitat dins de l’empresa“. En resum, propaganda digital i anàlisi de mercats. Definida a grans trets la vocació, la pregunta és quin currículum sol·licitar als candidats a community manager. Qui és i qui no és un bon perfil per dur el community management en una empresa? En aquest terreny les divergències són infinites. Hi ha tantes opinions com consultors. Pedro Rojas, autor de Community management en una setmana, és partidari de tenir especialistes per cada xarxa social: “No és el mateix Facebook que Twitter, i necessitem una persona per apuntar a cada perfil d’usuari, que no és ni molt menys el mateix en una xarxa que en l’altre”. Marc Cortés, soci de Rosa & Salvatella i professor de màrqueting digital a Esade, se situa

Quant parlen?

Relació amb clients

Promocions i ofertes

924 usuaris Followers

2.556

82 % Notícies i

Usuaris segueixen de mitjana cada compte de la marca

comunicació

29%

Antiguitat

34,7%

dels comptes no ha actualitzat el @ per a conversar amb un altre usuari durant l’últim mes

dels comptes tenen menys d’1 any Volum de Tweets

Últim Tweet

25%

dels comptes no han publicat res en els últims 15 dies

12

tweets

de mitjana al mes

fa tres anys, les referències de ‘community manager‘ a la xarxa tendien a zero. avui, supera l'1,4 milions d’entrades només a espanya La tasca té un doble sentit: comunicar les accions de la marca cap a l’exterior i traslladar tot l’aprenentatge de la comunitat cap a dins l’empresa Marc cortés: “jo no crec en el 'community manager' com a lloc de treball, no vull per a la meva empresa algú que en sàpiga molt de xarxes socials; el que hem de demanar primer és coneixement del sector, la resta és coneixement tècnic”

8,7% dels Tweets són RT de contingut d’altres usuaris Creix un 250%

a l’altra banda de la balança: “jo no crec en el community manager com a lloc de treball, crec en la necessitat del community management. El que vull dir és que no vull per a la meva empresa algú que en sàpiga molt de xarxes socials i prou. El que una empresa ha de demanar al community manager és coneixement del seu sector”. En altres paraules, si una companyia aèria necessita un gestor de la seva imatge a la xarxa i responsable de conèixer com respira el mercat per agafar i intuir bones idees, valdrà més algú amb experiència al sector amb una base tècnica en xarxes socials que no un expert de Twitter que mai ha pujat a un avió. La lògica d’escola de negoci impera en aquesta perspectiva: l’experiència i el coneixement són un grau, la tècnica sempre es pot adquirir, polir i perfeccionar. ”Les empreses que estan confiant el community management a algú que coneix la xarxa però que no coneix o no entén la marca pateix un efecte placebo: es creuen que funciona perquè hi ha moviment, però ningú sap si la direcció és l’adequada. El que s’ha de preguntar a un community manager és com converteix els fans en clients, aquest és el secret”, tanca Cortés.

FUNCIONS I DISFUNCIONS Pel que fa a les funcions d’un community manager, el ventall és amplíssim per les oportunitats que ofereix. La majoria de departaments d’una empresa, des de recursos humans fins a màr-

27%

dels Tweets són converses amb altres usuaris Creix un 9%

Com es comuniquen?

'COMMUNITY' QUÈ?

60% 67%

Friends Les companyies segueixen de mitjana a

35

Com es relacionen?

N

o fa ni tres anys, amb prou feines hi havia cinc community managers a tota Espanya i vam fundar l’associació com a punt de trobada, perquè cada cop que ens véiem ens feia il·lusió els pocs que érem. Avui en dia, ja som 1.000 socis i el nombre de community managers és impossible de calcular”. Qui parla és José Antonio Gallego, president d’AERCO (Asociación Española de Responsables de Comunidades Online) i testimoni d’excepció del darrer boom laboral que està gaudint/patint el nostre país: el community manager. La seva impressió, traslladada a Google, ens indica que fa tres anys, les mencions al cercador tendien a zero. Avui, les referències d’aquest inhòspit concepte laboral han crescut fins arribar a 1,4 milions. Si apuntem la vista més enllà, s’observa amb nitidesa que l’afició al community management està sobredimensionada en el nostre mercat: Espanya és el país del món on més es repeteix la cerca, molt per sobre de mercats enormes (i de parla anglesa) com els Estats Units. Per cada cerca del concepte allà, n’hi ha deu a Espanya. “En el nostre país”, justifica Gallego, “ha tingut molta més tirada perquè les xarxes socials són un dels pocs sectors que creen ocupació. Crec que aquesta és l’explicació del soroll mediàtic, però com a lloc de treball està estès a tota Europa“.

Per a què l’utilitzen?

B30 de novembre del 2011

queting, poden trobar en la xarxa grans avantatges, però des del punt de vista més genèric, tres són les missions principals del community management. “El primer, i més important, que ha de fer un CM és un procés d’escolta activa”, explica Pol Navarro, director de Canals Directes de Banc Sabadell. La xarxa parla i les marques escolten. Parlen de la marca des del terreny de la reputació, des del producte, de l’atenció al client, del màrqueting, i la marca ha de respondre des de la mateixa perspectiva. “Quan trobem un post sobre un producte del banc a la xarxa”, segueix Navarro, “generalment ho traslladem al responsable de producte per saber si es respon o no aquell post“. Però més enllà de la reputació i el sentit de marca, aquesta escolta que ha de realitzar el CM també pot generar rèdits econòmics si s’hi posa l’atenció necessària. “És el que en diem mirar cap a dins. Un error habitual del CM és no fer aquest procés de traslladar a l’interior l’experiència que s’ha acumulat a la xarxa”, assenyala Cortés. Banc Sabadell, precisament, il·lustra aquest sentit digitalment introspectiu amb un profitós exemple. Parla Navarro: “Nosaltres tenim entre els nostres productes un terminal de cobrament pels taxistes. Vam trobar a Twitter un taxista d’Oviedo que havia publicat un vídeo explicant com funcionava i molts taxistes de la zona es van interessar pel producte, preguntant-li a ell. Què vam fer? Vam parlar amb la direcció territorial d’As-


36

GAS A FONS

B30 de novembre del 2011

La gestió de la identitat digital túries per posar en marxa una acció de captació a través de Twitter i d’oficines que va donar molt bon resultat”.

ANIMADOR DE SUPERMERCAT La segona funció clàssica del community manager es tradueix al món real amb les funcions de l’animador de supermercat: ensenyar el producte al client, comunicar les promocions i fomentar la participació dels usuaris. Agafant-nos el tòpic, el concurs és la salsa del community management. Carla Kissler és la responsable de comunicació de Lamp Lighting Solutions i encarregada de la seva difusió digital. Per aquesta empresa terrassenca, la xarxa és el vehicle principal per donar difusió al Premios Lamp Lighting Solutions, un concurs internacional cada cop més reputat d’il·luminació fundat el 2008. Des de l’any següent, Facebook ha estat el canal principal, acompanyant la pàgina web i les revistes de sector, per difondre el missatge del premis Lamp. “Ens ajuda molt a la difusió i a generar publicity de la marca. Ens permet centrar-nos en el target específic que busquem: arquitectes que poden comprar o recomanar Lamp”, explica Kissler. Per Cortés, aquest és el camí més adequat. “És molt rellevant que el CM sàpiga interpretar les mètriques de negoci i ho porti als espais socials. La mètrica de les xarxes socials són fans a seques, mentre que la mètrica des del punt de vista de negoci són quants d’aquests fans són clients potencials“, explica el professor de màrqueting digital. Tot plegat acaba convergint en l’objectiu primari i funció principal del community manager: el posicionament digital. Alimentar la xarxa perquè la xarxa parli de tu. Un altre exemple recent i exitós ha estat la campanya llançada per Banc Sabadell “Converses sobre el futur”, amb la participació de Josep Guardiola, i que els ha tornat a enfilar al podi dels trending topics i a ser el canal Youtube més vist a tota Espanya durant un cap de setmana. “Tot això ens genera un posicionament molt positiu en xarxes socials, ens diferencia d’altres entitats. Segons un estudi recent som l’empresa millor posicionada dins el sector de la banca. Això té un resultat evident que ens dóna imatge de proximitat, de marca oberta que escolta el que es diu“, tanca Navarro.

VIGILA, ET MIREN Per aconseguir aquest procés de seducció de fans i clients, les estratègies són variades i s’han d’evitar alguns errors elementals que poden destruir una reputació digital en 24 hores. Kissler recomana un parell de consells: “És clau posar-se en el paper de qui et segueix i proveir continguts que li interessin. Cal un cert equilibri entre missatges en què parles de l’empresa i

El CM es tradueix al món real En un sofisticat animador de supermercat: ensenya el producte al client, comunica les promocions i fomenta la participació Carla kissler : “funciona alimentar l’ego de l’altre i cal atendre la regla de les 48 hores: sempre s’ha de contestar qualsevol petició en menys de dos dies” Les xarxes socials són un terreny massa perillós per deixar-ho en mans de la intuïció, el sentit comú i l’humor d’un CM. Calen protocols d’actuació predefinits

1 ///

pol navarro, director de canals del banc sabadell 2 ///

carla kissler, responsable de comunicació de lamp i José Lomo, consultor d’estratègia digital a Periferia Creative 3 ///

1 ///

4 ///

José Antonio Gallego president d'aerco, Asociación Española de Responsables de Comunidades Online /// cedides

2 ///

missatges de sector, especialment per a una pime com nosaltres. També funciona alimentar l’ego de l’altre felicitant-lo, retwitejant continguts interessants, tenir-los en compte si són bons influenciables i, sobretot, atendre la regla de les 48 hores: sempre s’ha de contestar qualsevol petició en menys de dos dies”. Cortés afegeix una altra norma per no oblidar mai: no enfrontarse als usuaris. “L’exemple paradigmàtic en aquest sentit el va protagonitzar el CM de Nestlé. Estava rebent crítiques a través de Facebook perquè Kit-Kat estava fet amb olis vegetals que atacaven el medi ambient. Era una campanya engegada per Greenpeace. El CM es va enfrontar als usuaris que el criticaven i va provocar un incendi de proporcions grandioses d’un cosa que hagués quedat a la xarxa si s’hagués gestionat correctament”. Les xarxes socials són un terreny massa perillós per deixar-ho en mans de la intuïció, el sentit comú i l’humor d’un CM. “Només es pot confiar en els protocols“, tanca Cortés.

Marc cortés, soci de roca & salvatella i professor de màrqueting digital d’esade

3 ///

4 ///


B30 de novembre del 2011

GAS A FONS

37

Pedro Rojas /// Consultor en Social Media jectius als quals ha d’apuntar realment: per exemple, hi ha empreses que només necessiten conèixer la seva Online Reputation Manager, altres que essencialment necessiten comunicar, el que sigui.

Tota empresa és vàlida per entrar a les xarxes socials? Les condicions són que les xarxes socials serveixin al model de negoci i que l’estructura de l’empresa estigui preparada per entrar-hi. Per exemple, vaig fer un estudi per una empresa que fabrica piscines de luxe en el qual es veia que tindria problemes per entrar al Social Media perquè els seus clients potencials no són a les xarxes socials, de manera que no interessa. Després, les empreses B2B, intermediaris de productes com una que fabriqui el cablejat de cotxe, són poc susceptibles de fer aquest tipus de intervenció social.

Una empresa pot entrar a les xarxes si aquestes són una eina vàlida pel model de negoci i si té l’estructura adequada per afrontar-ho. Un error habitual és treballar sense previsió, sense un pla previ i començar a treballar sense tenir definits els objectius

El community management només té una funció de màrqueting?

El consultor i professor és l’autor del llibre ‘Community Management en una semana’ (Gestión 2000). TEXT: XAVIER ORRI

L’error més habitual en xarxes socials és treballar sense protocols

L

licenciat en ADE i en Econòmiques a Veneçuela, postgrau per la EAE Business School en community management, Pedro Rojas és un dels consultors en social media més reputats en el territori espanyol. Amb una dilatada experiència en multinacionals com General Motors o Tyco Electronics, dirigeix des de principis d’any els projectes formatius 2.0 d’INESDI i el Departament de Social Media de la consultoria Íncipy. Nascut i crescut a Caracas, el trobareu a la xarxa sota el pseudònim de @ seniormanager

Què és un community manager? Un community manager és la persona que gestiona de manera interna i externa els usuaris de xarxes socials d'una marca, una empresa, un producte, un servei, una persona o una imatge, en funció de la comunitat digital a la qual pertany. Aquesta és la definició formal. I hi ha un afegitó: sempre enfocat en els objectius i el model de negoci.

Quan vostè assessora una empresa , quin és el procés? Per començar, audito l’empresa per saber si necessita Social Media o no i definir els ob-

Les xarxes socials no són només per fer màrqueting, també serveixen per altres funcions: per exemple, una aplicació per recursos humans. Jo tinc una empresa molt gran a Espanya, de més de 10.000 empleats, que només utilitza les xarxes socials -Facebook, Twitter i Linkedin- per captació de recursos humans 2.0. Han tingut una reducció de la despesa en recursos humans d’un 30%. Tu vas a Linkedin, defineixes el perfil que necessites i pots escollir directament, no has d’esperar que t’arribin currículums, pots veure com escriu el candidat, què escriu, si fa faltes d’ortografia, amb qui es relaciona. Aquest vessant del community management t’aporta a més employer branding.

Traducció 1.0? Per exemple, si jo en el teu Facebook veig que t’agrada molt la teva feina, que assenyales aspectes positius de la teva empresa, m’ho crec molt més que si m’ho diu l’empresa. La imatge de les empreses és la suma de la imatge dels empleats de l’empresa. M’és igual el que em diu l’empresa, no m’ho crec, em crec el que diuen els empleats de la teva empresa.

vol cafè amb triple dosi de cafeïna i tu seràs la primera empresa en sentir-ho.

Pel que fa al perfil professional, quin background convé a un community manager? Pràcticament pot provenir de qualsevol professió: no cal que sigui periodista o relacions públiques. El perfil és molt ampli perquè les funcions són molt àmplies. Cada empresa necessita un perfil de CM diferent, l’única habilitat exigible és el sentit comunicador a través de la xarxa. El que necessito és algú que sàpiga escriure molt bé i de manera concisa i entenedora, i després vénen les subhabilitats que exigeix cada sector. Després, el CM és com un metge, no cal que en sàpiga de totes les xarxes, necessitem especialistes.

Altres perfils i funcions del community management?

Què no pot fer mai un CM?

L’atenció al client està mutant d’una funció tradicional al telèfon i al correu electrònic a les xarxes socials. Els CRM socials són un altre eina molt útil en aquest sentit. Després, una funció molt interessant i poc explotada és el desenvolupament de producte a través de les xarxes socials. Això es fa no només buscant necessitats ocultes sinó dialogant amb els clients. Per exemple, si jo faig cafè, no necessito un compte de Twitter de la distribuïdora de cafè, m’interessa més un compte que es diu @megustaelcafé i hauré d’interactuar amb els usuaris que parlen del cafè al Twitter. El CM estarà allà investigant sobre noves tendències del cafè i potser descobreix que hi ha una part del mercat que

L’error més habitual és treballar sense previsió, sense un pla previ i començar a treballar sense tenir definits els objectius. Hi ha persones que saben com funcionen les xarxes socials i treballen a qualsevol empresa sense un procés d’auditoria, sense marcar objectius i eines i protocols: hi ha el protocol de comunicació que et defineix la línia editorial. Després el de gestió estableix el com es farà? Les hores, la regularitat, paraules prohibides, periodicitat, quins enllaços s’utilitzaran, etc... I el tercer protocol és el de crisi, que determina quines coses podrien fallar dins el model i es comencen a estimar els problemes i les solucions potencials perquè el CM tingui resposta immediata.


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 de novembre del 2011

ESADE /// Sant cugat

UOC /// Terrassa

Cent estudiants europeus davant el repte de la innovació Esade celebra la segona edició de l’Innovation Quest a principis de mes

Q

uantes hores de treball i inversió pot costar la creació d’una campanya promocional com la del Banc Sabadell amb Josep Guardiola? Com millorar un producte tan consolidat com el Seat Ibiza? Quines possibilitats hi ha per llançar al mercat nous productes Gallina Blanca? I, sobretot, on es pot trobar una mirada diferent que pugui donar un gir a tots aquests productes? En aquest punt rau l’atractiu de l’Innovation Quest d’Esade, que aquest any ha arribat a la seva segona edició. Després d’un cap de setmana compartint experiències, un centenar d’estudiants d’escoles de negocis de tota Europa es van organitzar en set grups per resoldre els reptes plantejats per les empreses participants en un període de vuit hores.

de Banc Sabadell, Ramon Domènech, que es va mostrar obert a escoltar alternatives a la vinculació del banc amb Josep Guardiola, “si és que els estudiants troben algun valor tant segur com ell”.

“Els estudiants ens donen una òptica que no veiem en els estudis de mercat; el seu angle de visió sempre és molt interessant”, explicava el director de màrqueting

plans de futur. Les empreses participants van expressar la seva voluntat d’incrementar la relació amb les universitats i van assegurar que tindrien en compte les

Els representants de Gallina Blanca, Banc Sabadell i Seat, durant la roda de premsa /// CEDIDA

UOC /// terrassa

propostes dels estudiants. Al final del dia, es van donar a conèixer els projectes guanyadors, que van passar a ser propietat de les empreses participants. Preguntats sobre possibles vinculacions dels estudiants en els projectes, en cas que es portessin a la pràctica, els representants de les empreses van assegurar que no s’havien plantejat res més enllà de la pròpia jornada de /// V.S. l’Innovation Quest.

La UOC estrena la seva nova seu a Terrassa

A

mb la inauguració del nou curs ha arribat el moment d’inaugurar oficialment la nova seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), situada al Vapor Universitari de Terrassa. En l’acte van estar presents la rectora de la universitat, Imma Tubella, i l’alcalde de la ciutat, Pere Navarro. Tubella va voler remarcar els lligams existents entre la UOC, “que van més enllà de l’activitat habitual de la comunitat”. La rectora també va celebrar que Terrassa “lideri la societat del coneixement tal com al seu moment ja ho va fer amb la societat industrial”. D'altra banda, Navarro va aplaudir l’aposta de la UOC per la ciutat i va assegurar que les universitats són una aposta de “construcció de la ciutat i el país per la seva capacitat d’emetre missatges sobre com ha de ser la societat del futur". La nova seu de la UOC a Terrassa s’inaugura després de tretze anys d’activitat a la ciutat, a la rambla d’Ègara. En el nou centre els estudiants s’apropen a altres centres d’ensenyament superior i a agrupacions professionals. En aquest nou curs, el centre ofereix els seus cursos a més de 3.300 estudiants del Vallès Occidental, dels quals gairebé /// REDACCIÓ 800 són de Terrassa.

upc /// terrassa

Una 'business school low cost' oberta a les pimes

El cotxe híbrid de l’ETSEIAT, al podi de la Formula Student

L

L’

a importància de la formació en les petites i mitjanes empreses és un valor destacat en tots els àmbits, però no sempre es compleix com es deuria. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha volgut posar les coses fàcils, i ha dissenyat un programa d’estudis a baix cost dirigit a les pimes amb vocació d'educar-se. La seva filosofia de funcionament serà la de crear una business school amb capacitat per tractar els reptes del dia a dia dels autònoms i les petites i mitjanes empreses, des d'assumptes fiscals fins a les vies obertes per aconseguir finançament. Durant el disseny del pla d’estudis, el director d’aquesta nova business school online, Joan Torrent, va copsar com l’alta inversió en temps i diners eren els principals obstacles perquè les pimes es decidissin a llançar-se a la formació. La solució ideada per Torrent ha estat la programació de 200 cursets d’entre cinc i quinze setmanes de duració i amb un cost de 150 euros. aliances. Després del preu i el temps, una altra de les traves perquè les pimes apostin per la formació és el desconeixement.

associació de Recerca Tecnològica UPC ecoRacing segueix entestada a demostrar que sostenibilitat i eficiència no estan renyides. L’última prova la va donar a principis d’octubre, durant la celebració de la Formula Student Spain al Circuit de Catalunya, on va situar el seu EcoR2 híbrid com a segon classificat. El mèrit és doble, ja que era l’únic vehicle híbrid en competició i només va ser superat per l’equip de la Universitat de Zuric, a Suïssa. Joan Torrent, director de la BS /// CEDIDA

Més del 80% d’aquestes empreses no estan al cas de les bonificacions a les quals tenen dret per formació. Per corregir aquesta xifra, la UOC es recolzarà en institucions com Pimec, que facilitarà la informació sobre la nova business school als seus associats. Els cursets van començar el passat 19 d’octubre i s’aniran rellançant cada dos mesos, per tal que tots els interessats s’hi puguin reenganxar. Els participants no hauran de passar cap examen per tal d’obtenir les certificacions, sinó que treballaran en avalua/// V.S. ció contínua.

El resultat ha situat l’aposta ecològica dels estudiants de la UPC de Terrassa com al millor projecte estatal, en una prova que va tenir la participació de 22 vehicles: 13 de combustió, 8 d’elèctrics i un d’híbrid. La universitat catalana va ser l’única de l’Estat que va estar doblement representada, ja que també va situar en pista l’automòbil CAT04, de l’equip ETSEIB, que va acabar cinquena en la competició. millora de resultats. El segon lloc aconseguit en la Formula Student Spain suposa un pas endavant en els resultats del projecte ecoRacing. Al mes de juliol, els estudiants de la UPC ja van presentar el seu

El vehicle va acabar en segon lloc /// CEDIDA

projecte a la Formula Student de Silverstone, on van acabar en sisè lloc. Fora de la pista, l’equip va aconseguir la tercera i la cinquena posició en les proves de sostenibilitat i de negoci. En el projecte de la UPC ecoRacing es desenvolupa en el marc del Programa INSPIRE3, de promoció del talent i emprenedoria de l’ETSEIAT i hi participen més de 30 col· laboradors, com Unnim Obra Social, l’Ajuntament de Terrassa, Ascamm o Derbi. L’EcoR2 és el primer cotxe híbrid de competició desenvolupat a l’Estat. /// V.S.


Amb l’assegurança del cotxe, vas més protegit del compte?

Nova Assegurança

AutoFlexible

Tria i paga només per les cobertures que realment necessites. Ni més, ni menys. Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es


40

ÀREA DE DESCANS

B30 novembre del 2011

ÀREA DE DESCANS Comunicació /// Gestió dels RH Marin Ledun recrea a 'Perros de Porcelana' un ambient laboral fosc, amb un excés de pressió entre els treballadors, baixes constants, depressions i assassinats. La literatura porta a l’extrem situacions no tan irreals PER: Victor solvas

Els efectes de l’excés de pressió

E

l cas France Telecom és un punt d’inquietud i reflexió per al món empresarial i el sistema productiu contemporani. Des de la tardor de 2009, l’empresa francesa ha vist com se succeïen els suïcidis entre els seus treballadors. Un rere l’altre, fins arribar als 44 que avui registra aquest sinistre i fred marcador. Morts que han posat en el punt de mira el que passa darrere de les parets de l’empresa i que han deixat en evidència els seus mètodes de gestió del personal. Però si evitem el nom de France Telecom i els efectes dramàtics del cas concret, potser podem veure com les causes no són una realitat tan llunyana. Que els efectes de les causalitats es poden manifestar de maneres molt diverses, però que, al cap i a la fi, els processos són similars. Aquest és l’exercici que planteja l’escriptor francès Marin Ledun a la seva novel·la Per-

ros de porcelana. L’obra evoca sense remei al cas France Telecom, però l’evita. Juga en l’àmbit de la ficció absoluta, situant l’acció en una empresa que frega amb la realitat, però que no surt de les fronteres de la imaginació. Ledun no es permet ni tan sols el luxe d’agafar el punt de partida dels suïcidis per situar l’acció. La novel·la s’inicia amb l’assassinat de Vincent Fournier, un treballador amb episodis depressius constants i amb una actitud autodestructiva creixent, a mans de la metgessa de l’empresa, Carole Matthieu. “Amb el seu acte, Carole Matthieu no eximeix a l’empleat del seu patiment, sinó que és el braç armat d’una organització destructiva i, de vegades, assassina”, explica Ledun. L’elecció d’una metgessa d’una gran empresa com a protagonista de la novel·la no ha estat casual. Matthieu és el punt de trobada entre les pors i els traumes dels treballadors i les exigències de la direcció, “és la fi-

Ledun considera que “moltes empreses llancen els seus empleats contra els de la competència enfrontant resultats, portant a situacions d’extrema pressió”

gura que es troba al cor del negoci, qui pot assessorar, fer diagnòstics, però que no pot curar”, argumenta l’autor. Per Ledun, aquesta capacitat d’acompanyar però no de resolució és “una metàfora de moltes empreses d’avui, que prometen la felicitat, la satisfacció en el treball, l’èxit social i el professional, però que al final no ho poden complir”. Malgrat el seu paper com a “braç executor”, Matthieu també és un personatge portat al límit per les circumstàncies laborals. “Al final, es tracta d’un treballador que lluita contra la bogeria del món empresarial i dels negocis més salvatge”. Ledun considera que el que ell qualifica com el “mal del treball” arriba per les altes quotes de pressió i d’exigència a què algunes empreses sotmeten els seus treballadors. Ledun considera que “les companyies llancen els seus empleats contra els de la competència, enfrontant resultats i, en circumstàncies extremes, la situació pot portar a la depressió, al suïcidi o


B30 novembre del 2011

1 /// salut i treball, El llibre de ledun tracta els problemes psicològics i de salut que pot comportar un mal entorn laboral, arribant als extrems més inesperats

2 /// referències tot i que no hi ha menció expresa en tot el llibre, perros de porcelona recorda inevitablement el cas de france telecom

3 /// escriptor d'èxit especialista en comunicació, ledun ha aconseguit una gran repercussió a frança gràcies a aquesta obra

4 ///

2 ///

1 /// a l’homicidi”. L’autor qualifica la situació de “gran fracàs, però també previsible i planificada des de fa dècades”. Tot i que la novel·la està íntimament lligada a la història de France Telecom, Ledun desvincula la història de qualsevol context geogràfic i de tota tipologia d’empresa. Segons entén, aquestes situacions poden succeir en tot tipus d’empreses “més grans o més petites i ja siguin públiques o privades”. D’altra banda, considera que el “fenomen” afecta a empreses de tot el món, “però les conseqüències adopten formes molt diferents: hem viscut suïcidis a França, però també homicidis als Estats Units, i això només són alguns exemples entre molts altres casos”.

Salut i treball Una de les persones que més ha seguit el cas de France Telecom i més autoritzada per parlar sobre les conseqüències d’un excés

3///

El professor d’Esade, Simon Dolan, considera que “moltes empreses demanen autèntics miracles als seus treballadors; esperen resultats de superhomes”

més exigència, el professor d'esade denuncia el fet que molts empresaris busquin més rendiment amb menys personal sense tenir present la salut dels treballadors /// cedides

4/// de pressió és el titular de la càtedra sobre el Futur del Treball d’Esade, Simon Dolan. El passat octubre va participar en el Fòrum Internacional de la Salut, a Santiago de Compostela, on va utilitzar l’adjectiu de “capitalisme assassí”. Un terme dur, però que explica la situació que s’ha produït en moltes companyies en els darrers anys. “Les empreses sotmeten a una gran pressió els treballadors per assegurar-se la supervivència i arriben a demanar autèntics miracles; hem viscut grans reduccions de plantilla i molts directius han volgut que els que superaven la selecció es convertissin en superhomes”, explica Dolan. El professor d’Esade entén la repercussió del cas France Telecom, però adverteix que la situació es produeix a escala global. Per exemplificar-ho al·ludeix el cas de Foxconn, el fabricant xinès d’Apple, on també s’han produït suïcidis entre els treballadors de la fàbrica. Però Dolan considera que el suïci-

ÀREA DE DESCANS

41

di no ha de ser l’únic indicatiu d’una pressió excessiva en el treball. “Moltes empreses ofereixen bons salaris, però a canvi de treballs rutinaris, una pressió terrible i unes expectatives no realitzables; així ens ho indiquen les notes de suïcidi que trobem, però també les múltiples malalties que es poden derivar d’aquestes pràctiques”. El llibre de Marin Ledun tracta sobre les causes i les conseqüències de la pressió extrema al treball, però com pot un gestor advertir que la situació s’està tornant insostenible? Dolan considera que hi ha dues tipologies d’advertències que ens han de fer encendre les alarmes. A nivell micro, el professor d’Esade recomana estar atent a les “queixes i al llenguatge utilitzat pels treballadors, però també al llenguatge corporal i les actituds irregulars que evidencien un problema, com pot ser l’abús de l’alcohol fora de l’oficina, però també en l’ambient laboral”. A nivell macro, Dolan considera que hi ha símptomes que estan directament connectats amb l’estrès de les persones, com pot ser l’abús de l’absentisme. “Si tenim il·lusió pel treball hi aniré passi el que passi, sinó és així intentaré faltar-hi a la mínima que pugui”. Per Dolan, evitar aquestes situacions passa per la sensibilització i promoció de la salut en l’àmbit laboral. “No hi ha una sola solució miraculosa que ens asseguri el benestar dels nostres treballadors; podem actuar des de la intervenció individual o anar més enllà i crear tota una cultura del treball, però el que és bàsic és la conscienciació dels empresaris sobre la importància de cuidar als seus treballadors”, explica. El professor d’Esade considera que avui en dia encara hi ha molts gerents que “no volen saber res més enllà dels resultats que generen els seus treballadors, i això és un greu error: si el teu personal està sotmès a una situació de gran estrès no rendirà i acabarà repercutint negativament a l’empresa”. El professor d’Esade no dubta de la gravetat de la situació i adverteix que les pràctiques abusives poden derivar en malalties físiques o mentals. Dolan considera que “molts dels treballadors preferirien generar menys ingressos a canvi de menys pressió al treball”.

El llibre títol: Perros de porcelana autor: Marin Ledun editoRial: Planeta preu: 21 €


42

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 de novembre del 2011

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona /// Oriol Tarrida El director de la planta d’Arbora-Ausonia a Montornès centra el seu treball en dos conceptes: valors i innovació PER: victor solvas

“Esticenungrupambel qualcomparteixovalors”

C

om a bon terrassenc, l’Oriol Tarrida és un gran aficionat a l’ hoquei sobre herba. No només com a espectador, sinó que durant la seva infància i adolescència va vestir els colors groc-i-negre de l’Atlètic de Terrassa, “el millor club de la ciutat”. La dada no mereixeria més que un apunt a peu de pàgina si no fos per la importància que dóna el director de la planta d’Arbora-Ausonia a Montornès del Vallès en la formació dels seus valors. “En l’esport vaig aprendre a treballar en equip i a respectar els companys, l’entrenador i els àrbitres, i això és el que després intento transmetre en el treball”, explica Tarrida. El directiu és un gran defensor de la filosofia de treball de la seva empresa, amb la qual se sent plenament identificat. De fet, Arbora-Ausonia ha estat la seva única casa professional i assegura haver trobat a la primera un grup amb el qual comparteixo plenament valors. I amb aquesta afirmació no només es refereix a les 230 persones que dirigeix a la planta de Montornès, sinó també als mètodes de treball i a la filosofia de la companyia. “El grup sempre s’ha esforçat en detectar el talent de cada treballador i fomentar-lo, fent sentir a tots els membres de l’empresa que tenen una responsabilitat i que són necessaris per tirar endavant un projecte comú”, explica Tarrida. El resultat d’aquesta filosofia de treball és “una relació el més horitzontal possible”, fins al punt que molts dels projectes de formació estan dirigits pels propis treballadors. El mateix Tarrida és un dels 60 coachs que té el grup entre els seus treballadors. EL MOTOR DE LA INNOVACIÓ. Però no només de valors i bones paraules poden

els límits del creixement La planta de Montornès del Vallès és un pilar pel grup Arbora-Ausonia. Des de fa més de trenta anys fabrica compreses, protectors femenins i absorbents d’incontinència, en una planta de 25.000 metres quadrats. En l’actualitat, la planta es mou en una producció anual de més de 170 milions de compreses, 800 milions de protectors i més de 200 milions d’absorbents per la incontinència. Aquest nivell de producció acaba revertint en nivells de facturació que, en part, es destinen a la innovació en els productes. Tarrida, però, adverteix dels límits governamentals que s’han imposat en els últims anys en els preus de productes com els bolquers. El 2010, el Govern estatal va aplicar unilateralment una rebaixa del 20% en el preu de venda al públic d’aquests productes. “Ara sembla que es pot aplicar una nova rebaixa, fet que tornaria a afectar greument els nostres beneficis i, en conseqüència, les possibilitats d’investigar i innovar per oferir millores”.

viure les empreses. Al final, dirigir una de les plantes de producció del grup líder en el sector de la higiene suposa una reinvenció constant per renovar el catàleg. “A la planta produïm bolquers que, en la major part dels casos, van dirigits a persones amb una mobilitat reduïda; nosaltres treballem per fer que els nostres productes s’adaptin cada cop més a les seves necessitats introduint millores com els adaptadors de mesura, materials que eviten la irritació de la pell i productes amb plena capacitat d’absorció. Són petites millores que arrodoneixen el nostre servei i ens fan créixer”, argumenta Tarrida. Totes aquestes novetats que s’incorporen al producte són resultat d’un sistema que es proposa fomentar la innovació en el treball amb l’establiment d’objectius per departament “i que acaben repercutint directament en els treballadors, que saben que les seves propostes són valorades”. El directiu d’Arbora-Ausonia intenta que aquesta voluntat d’innovació no es quedi només en el disseny de la producció, sinó que també arribi als processos de treball. Per aconseguir-ho s’autoimposa un passeig diari per la planta “per poder escoltar els suggeriments dels treballadors i comentar-les als caps de departament per introduir millores”. EXEMPLE EN PERSONA. D’entre els aspectes que més valora Tarrida del funcionament d’Arbora-Ausonia i que ell mateix es preocupa per mantenir com una de les senyes d’identitat de la planta, és el treball en la detecció i foment del talent. Ell mateix n’és mostra, ja que la seva formació poc o res té a veure amb la gestió. Després d’acabar l’enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, Tarrida va entrar com a enginyer de sistemes a l’empresa i va anar abandonant progressivament els llocs més tècnics per ocupar-se de la gestió, fins que el 2006 va arribar a la direcció de la planta, sent encara molt jove. Malgrat la distància entre funció i formació, Tarrida explica com cada cop es va sentir “més abocat a la gestió de grups i tenia la voluntat d’arribar a llocs de responsabilitat”. Tant és així que, l’any 2008-2009 va completar la seva formació amb un EMBA, a l’escola de negocis Esade. “Necessitava adquirir coneixements de finances, màrqueting i recursos humans, i aquest tipus de màster és el que t’ofereixen”. Malgrat els seus antecedents emprenedors (els seus pares van tenir la seva pròpia empresa), de moment Tarrida no es planteja aprofitar l’experiència adquirida a l’EMBA per llançar-se a crear al seu propi negoci.


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 novembre del 2011

Llibres

Vicenç González Director del Departament Jurídic Laboral de PIMEC

ROCKVOLUCIÓN EMPRESARIAL SALVA LÓPEZ La inspiració i la creativitat es poden trobar en molts àmbits, però potser un dels camps més innovadors és el de la música rock. Qui podia pensar als anys ‘70 que es podia fer un espectacle com el The Wall de Pink Floyd? Quants haurien apostat per l’èxit de Genesis després de la marxa de Peter Gabriel? Grans companyies ho han entès i ja han buscat entre les estrelles del rock assessors i directors comercials. El professor d’Esade i guitarra de Telémaco Dormía repassa les lliçons que el rock ens dóna en el màrqueting i la gestió empresarial en aquest llibre. /// EMPRESA ACTIVA

responsabilitat en matèria de riscos laborals

L’

empresari, els administradors, el personal directiu i els altres treballadors amb certes responsabilitats han d’estar atents a les obligacions que es puguin derivar en l’esfera laboral de les modificacions introduïdes en el codi penal. Comencen a ser habituals les sentències dels Jutjats Penals en què se’ls condemna en matèries relatives a delictes contra els drets dels treballadors.

APRENDER DE LOS CAMPEONES

si es produeixen danys personals, podríem estar davant un delicte de lesions

L’article 318 assenyala de manera expressa que la pena s’imposarà a administradors o encarregats quan els fets s’atribueixin a una persona jurídica. Es tracta d’una omissió que consisteix en no facilitar al treballador els mitjans necessaris perquè desenvolupi la seva feina amb les mesures de seguretat adequades, sempre que això suposi transgredir les normes de prevenció de riscos laborals. És un tema que mereix la nostra atenció des del vessant ètic, però també per evitar el tràngol d’un procés penal, cada cop més dur i contundent pel que fa a matèries relatives a delictes contra els drets dels treballadors.

SILVIA DAMIANO Aconseguir la implicació i el compromís en l’àmbit laboral és, potser, un dels reptes més difícils per a un gestor. Aquest llibre busca el què i el com del compromís, amb la intenció de donar claus aplicables. /// PLANETA

PEP MARÍ Per ser el millor cirurgià, pastisser, policia, professor o empresari només cal fer el mateix que per ser el millor futbolista. Aquest és el missatge que Marí vol transmetre. /// PLATAFORMA

Dels articles 316, 317 i 318 del Codi Penal, que fan referència als riscos laborals, se n’està derivant una jurisprudència que no es pot menystenir i que obliga les empreses a ser extraordinàriament curoses. És habitual la condemna penal a empresaris, consellers delegats o encarregats

per delictes contra els drets dels treballadors, i això fins i tot en els supòsits en què sense haver-se produït cap accident o resultat lesiu, s’hagi posat en greu perill la vida o la integritat física dels treballadors. És el que s’anomena un “delicte de risc”. Òbviament, si es produeixen danys personals, podríem estar fins i tot davant d’un delicte de lesions o d’homicidi imprudent.

IMPLÍCAME

Fes-te subscriptor Nom i cognoms Adreça Ciutat

CP

Tel. Data naix.

NIF/DNI /

Adreça electrònica

/

DADES DE PAGAMENT BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

Signatura

TARGETA

Dígits de control D. de caducitat

/

Data de l’alta de subscripció

/

/

Subscripció anual: 20 € Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugat b30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Américo Ologaray Orti Tècnic de l’Administració local

L’AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

A

l llarg de l’any, els diaris han recollit notícies similars a la següent: "Les fortes pèrdues econòmiques que ha anat acumulant la línia d'AVE oberta entre Toledo i Albacete han fet que Renfe decideixi l’eliminació del tram ToledoMadrid". Decidir una intervenció pública requereix un previ diagnòstic del problema que es vol resoldre o bé d’una millora per aconseguir i tot això en relació a una necessitat social que es pretengui satisfer. Després s’ha d’identificar l’impacte que es vol assolir.

Determinat l’impacte (out come) s’ha de dissenyar la intervenció amb els seus serveis que hauran de ser pertinents com a causa-efectes en el resultat esperat. L’execució de tot aquest procés requereix que es faci amb la participació de les parts interessades en la realització del projecte. Els estudis tècnics que es van fer abans de posar en marxa el servei de l'AVE entre Toledo i Albacete es van ajustar a l’esquema d’una avaluació i concebuts com a ajuda a la presa de la decisió?La Comissió Europea ha definit l’avaluació com la valoració de les intervencions dels organismes públics segons els seus productes i els seus impactes, en relació a les necessitats que pretenen satisfer i orientada a proporcionar informació rigorosa, basada en proves, per a la presa de decisions. I aquest només és un exemple. El governs, sigui quin sigui el seu àmbit territorial competencial, han de desenvolupar un model de gestió pública que permeti mesurar de manera transparent i rigorosa l’impacte assolit per les decisions que adopten. El moment actual de crisi econòmica i d’escassetat de recursos que pateixen els organismes públics fa més que mai necessari una bona gestió dels diners dels contribuents. La bona governança dels afers públics exigeix una avaluació prèvia i posterior dels resultats de les polítiques públiques.


ic.pecomunicacio.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 novembre del 2011

formació /// CAMBRA DE TERRASSA

La Cambra tanca el seu cicle de conferències sobre RH “Gestió del capital humà” En l’última trobada es van reunir 14 empreses per parlar sobre l’avaluació d’acompliment

La Cambra ha tancat, aquest mes d'octubre, la ronda de trobades sobre Recursos Humans /// CEDIDA

L

a Cambra va tancar, a finals d’octubre, la primera edició del cicle de conferències “Gestió del capital humà”. En quatre sessions repartides al llarg de l’any, empreses de referència al territori han compartit les seves experiències en l’àmbit de la gestió dels recursos humans, tractant temes com la gestió del talent, els plans de formació i la política retributiva. En aquesta última trobada, 14 empreses es van reunir entorn de la taula per exposar les seves pràctiques i reflexions sobre els mètodes d’avaluació del compliment dels treballadors. La trobada va seguir la dinàmica de les altres sessions, amb dues veus cantants que van centrar el tema amb l’exposició de les seves pràctiques i l’obertura d’un torn d’intervencions entre la resta de participants. Aquesta vegada, els dos protagonistes van ser José Luis Portabales, de Celsa, i Ana Spada, de Continental Automotive. Al final de la sessió, els participants van acordar una sèrie d’observacions sobre el tema tractat. Entre les conclusions fixades, destaca la “necessitat d’establir un consens previ entre la persona avaluada i l’avaluador, fonamentar uns processos comuns, clars, coneguts i senzills en la seva aplicació”. Els reunits també van posar-se d’acord en el fet que és necessari “consensuar un pla de millora posterior al moment de l’avaluació, per tal que sigui reconeguda per les dues parts”, i van remarcar la importància de fer quadrar “les competències que cal

avaluar amb les línies estratègiques de desenvolupament del negoci”. El director de Serveis de la Cambra, Josep Beltran, destaca els beneficis que pot comportar una sistema d’avaluació entre els treballadors. “Una metodologia adient permet gestionar per objectius i crear una relació més directa entre mànagers i equips de treball. S’han d’establir diàlegs amb els treballadors per establir els seus punts forts i febles i buscar la formació necessària, crear un pla de carrera i establir una política retributiva equilibrada”. Beltran reconeix que, en un primer moment, la implantació d’un sistema d’avaluació pot ser vist com un “sistema de control contra el treballador”, considera que, al final, és el propi equip de treball qui en demana, ja que “s’estableixen els paràmetres d’acció”. Tot i això, creu que la implantació d’aquests sistemes demana “diàleg entre treballadors i empresaris per arribar a un consens just amb les dues parts; s’ha de buscar un sistema més qualitatiu que no pas quantitatiu”. El director de Serveis destaca que el cicle ha reunit les principals empreses de referència de la demarcació, com Cirsa, Catalana Occident, HP, BBraun o Ficosa, “les que després són exemple per a la resta de companyies”. També es felicita per la xarxa de professionals creada i assegura que l’experiència es repetirà el 2012. /// V.solvas

CURSOS I SEMINARIS 10 a 24 de novembre

Autoconeixement i autocontrol mitjançant la intel·ligència emocional i la PNL Aquest curs programat per la Cambra de Sabadell té per objectius la introducció general al concepte d’intel·ligència emocional (IE), entrenar les diverses habilitats vinculades, practicar activitats d’entrenament dirigides a l’aplicació d’aquestes habilitats en el marc laboral i donar a conèixer les tècniques i paradigmes de la programació neurolínguistica (PNL) com a eina de la IE. Aquestes eines tenen una doble finalitat: el creixement personal i la millora de les relacions laborals i del treball en equip. El curs se celebrarà els dies 10, 17 i 24 de novembre de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 18 h. El dirigirà Ester González, Màster practitioner en PNL per l’institut Gestalt de Barcelona, i té un cost de 360 euros per participants del Vallès Occidental i el Bages i de 600 per la resta de participants. LLOC: Cambra de Sabadell MÉS INFO: ccarmona@cambrasabadell.org

15 i 22 de novembre

GESTIÓ FINANCERA I NEGOCIACIÓ BANCÀRIA EN UN ENTORN DE CRISI Aquest curs, Cecot pretén oferir els coneixements i les eines per millorar la gestió del circulant d’una empresa i aprendre com abordar la negociació bancària. Els gerents i directors financers de pimes són el perfil més indicat, però està obert a totes aquelles persones interessades en la gestió financera i la negociació bancària. El curs se celebrarà els dies 15 i 22 de novembre de 9.30 a 13.30. Es requereix inscripció prèvia i té un cost de 300 euros pels socis Cecot i de 330 euros per la resta. LLOC: Cecot C/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

17 de novembre

Com vendre més? Eines per augmentar el propi potencial comercial El curs pretén donar a conèixer els processos psicològics que tenen presència en les interrelacions humanes, sobretot en aquelles que intervenen en un procés de compravenda, amb l’objecte d’augmentar l’eficàcia

comercial. Dirigit a comercials, executius de comptes, directius i, en definitiva, a tots els professionals que hagin de tractar amb la gent per poder vendre el seu producte o servei. El curs té un cost de 216 euros per participants del Vallès Occidental i el Bages i de 360 per la resta de participants. L’impartirà els dies 17 i 24 de novembre i 1 de desembre de 9.15 a 14.15 la llicenciada en psicologia i professora de màrqueting de la UAB, Mònica Mendoza LLOC: Cambra de Sabadell MÉS INFO: ccarmona@cambrasabadell.org

17 de novembre

LA NOVA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA La patronal Cecot ofereix aquest curs destinat a conèixer l’estructura de la negociació col·lectiva, les diferents fases del procés de negociació , aplicació, interpretació i impugnació dels convenis col·lectius, així com analitzar la seva relació amb els marcs de classificació professional com a mesura de flexibilitat laboral i organitzativa. José Luis Salido, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, serà l’encarregat d’impartir el curs que se celebrarà el dia 17 de novembre de 9.30 h a 19 h. Es requereix inscripció prèvia i té un cost de 260 euros pels socis Cecot i de 290 euros per la resta. LLOC: Cecot C/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

23 de novembre

GARANTIES DE COBRAMENT A LES EXPORTACIONS El curs de la Cambra de Terrassa pretén ajudar a identificar, valorar i gestionar les noves i més satisfactòries formes de garantir el cobrament de les exportacions, aprofundint en la seva operativa i els seus costos. El seminari està adreçat fonamentalment a personal administratiu - financer d’empreses exportadores. També pot resultar d’interès a responsables d’exportació de pimes, a gerents de micorempreses amb activitat exportadora. Xavier Yúfera. Advocat, consultor en Comerç Internacional i Professor del Centre d’Estudis Internacionals, dirigirà el curs. Començarà a les 9 h i s’allargarà fins a les 13 h. Té un cost de 75 euros. LLOC: C/ Blasco de Garay, 29-49, Terrassa MÉS INFO: www.cambraterrassa.es


B30 novembre del 2011

ESTACIÓ DE SERVEI

47

1. L’alternativa. Si vostè és dels que no els agrada mossegar la poma, Sony li ofereix una alternativa. El seu tablet, amb una pantalla de 9,4 polsades, no té res a envejar a les prestacions dels seus compeditors. Producte ideal per als que volen diferenciar-se.

2. Per a lectors. Un tablet és una gran opció per a aquells que maneguin diverses aplicacions, però si l’únic que l’interessa és devorar llibres amb la màxima comoditat, millor que destini els seus estalvis a un ebook. D’entre la multitud d’opcions que ofereix el mercat, el Wolder miBuk Life és un valor segur, amb una pantalla prou gran i un sistema de lectura pensat per no cansar la vista.

1

2

3. Mira-ho a la tele. Veure

3

4

sèries i pel·lícules a l’ordinador és ja un hàbit consolidat. Però fixi's en la pantalla de la seva televisió, en la qualitat d’imatge... De veritat no preferiria veure els arxius comprats a la xarxa en pantalla gran i amb un bon equip de so? La solució és un disc dur multimèdia, com aquest Lacie d2 Quadra, amb capacitat per emmagatzemar 1.024 gigues.

4. En la simplicitat... L’era dels smartphones sembla haverse portat per endavant fabricants de telèfons clàssics, però empreses com Nokia segueixen fent feina. Si el món iPhone el sobrepassa, en aquest Nokia 701 pot trobar un bon company de viatge. Menys aplicacions, però amb tot el que ha de tenir un mòbil del segle xxi. 5. El clàssic renovat. Que

5

6

l’iPhone s’ha convertit en el producte estrella d’Apple ningú ho nega, però l’oci de molts encara està vinculat amb l’iPod nano. Aquesta versió del prodcute ha estat renovada i incorpora una pantalla tàctil.

6. El més petit de tots. Però el gadget més minúscul d’aquest mes és creació de Hammacher Schlemmer, que ha dissenyat la càmera més petita del món. Dos megapíxels que es poden perdre a la butxaca.



Revista B30 nº42, Novembre 2011