Page 1

B30 N. 40 // 2.09.2011 // 2 € La revista econòmica del Vallès

Joaquim Gay de Montellà President de Foment del Treball /// 6

VISUALITZAR i VALORAR el talent femení /// 34


FORUM EMPRESARIAL SANTCUGATRIBUNA

INDÚSTRIA I INNOVACIÓ PER A UN FUTUR MILLOR Divendres 23 de setembre del 2011, a les13 h Teatre-Auditori Sant Cugat

Sr. Francisco Belil Creixell Conseller delegat a Espanya i CEO de la regió Sud-oest d'Europa Siemens

Som


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ENTREVISTA

ROTONDA

6

32

Emprenedors: què fem per a ells?

“El Vallès ha de treballar per a la connexió i la interactivitat territorial”

Albert Fernández Terricabras /// professor del IESE

Joaquim Gay de Montellà /// President de Foment del Treball

GAS A FONS

34

VISUALITZAR i VALORAR el talent femení

GPS

38

Les escoles de negoci donen les claus per sortir de la crisi

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

40

A la recerca dels propis límits

42

“Apostem per la qualitat extrema per assolir l’èxit” Artur Martínez /// xef

B30

KM ZERO

3

2.09.2011 MÉS IGUALTAT I MENYS PREJUDICIS Els càrrecs executius de gran responsabilitat ja no són territori exclusiu dels homes. Ja no és excepcional trobar dones directives, especialment a les grans empreses. Però encara som molt lluny de poder parlar d’una situació de normalitat. Les dades indiquen que els homes copen gairebé un 89% dels càrrecs. Això deixa un pobre 11,7% a les dones. Les estadístiques desmenteixen que sigui un problema de formació, ja que el 60% dels titulats universitaris de la Unió Europea són dones. Més aviat és una qüestió de prejudicis, de política de conciliació familiar i laboral. I també de cultura empresarial. Existeix, per tant, un problema de desigualtat a les empreses que al mateix temps provoca que es desaprofiti molt talent. Males notícies pels temps que corren. La UE ha llançat un ultimàtum a les grans companyies abans de prendre partit. França no s’ha esperat i ja ha començat a aplicar mesures correctives. Espanya fixa un objectiu de paritat el 2015, però només a manera de recomanació. Però algunes patronals empresarials adverteixen del perill d’establir quotes als càrrecs i prefereixen mirar cap a un altre costat. I la situació no millora. Si el mercat no s’autoregula, és pertinent regular-ho per llei. A partir d’aquí, podrem parlar de talent, de formació i competències.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora

30.000 exemplars mensuals

EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// cap de redacció: Víctor Solvas /// REDACCIÓ: Laia Corbella, Xavier Orri, Kaitlyn Venezia /// Projecte

encartaDA al ‘Diari de Sant Cugat’ i al‘PUNT Avui’ del vallès occidental

GRÀFIC: eixida.cat /// IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: David Fernández i Esther Naval /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel

Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Queralt Simeon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@ pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació

més de 3.000 punts de distribució a empreses i institucions del vallès

Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE SANT CUGAT del vallès · ASSOCIACIÓ

subscripcions i publicitat:

SANT CUGAT EMPRESARIAL · AXA assegurances · banc sabadell · bankia · Boehringer ingelheim · cecot · CIT · ENDESA · FIAC · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


Nòmina multiEstrella Surt i gaudeix Ara, si entres a formar part del programa Nòmina multiEstrella1 gaudiràs més del teu temps lliure. Perquè et beneficiaràs de múltiples avantatges i ofertes, com ara descomptes en cinemes, espectacles, hotels i parcs temàtics. A més, obtindràs avantatges financers exclusius i més Punts Estrella que podràs multiplicar fins i tot x5.

1. Programa vàlid fins al 31-12-11. NRI 100-2011/9681

www.laCaixa.es

Patrocinador de l’Equip Olímpic Espanyol


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

AGOST 1 eurofragance Rubí 2 b. braun surgical

RUBÍ

3 COOPER CROUSE-HINDS TERRASSA 4 TOP-CABLE RUBÍ 5 LENG D’OR 6 LAINCO

CASTELLBISBAL rubí

7 IPAGSA RUBÍ 8 INTERQUIM

SANT CUGAT

9 BEJAR SIGNATURE SANT CUGAT 10 FLEXMETAL

25M

és la inversió total que el sector turístic destina a I+D a l’Estat espanyol segons un estudi d’Esade. La xifra situa Espanya al vagó de la cua. La dada contrasta amb l’èxit com a destí turístic ja que, tot i la manca d’inversió, es manté com a quart país més visitat. Un altre dels indicadors que evidencien la

RADAR B30 Parets Palau-solità i Plegamans

Montcada

Castellar Sabadell

2

Bellaterra Cerdanyola

1

Sant Quirze Terrassa

3

Sant Cugat Rubí Castellbisbal El Papiol

manca d’inversió és el baix nivell de patents: mentre Espanya es mou sobre les 1.300 patents registrades, països com Estats Units i Alemanya se situen per sobre dels 20.000. La major part d’aquests registres van fer-se en allotjament i restauració. /// FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

TERRASSA

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Cerdanyola contracta seixanta aturats amb els nous Plans d'Ocupació

El Parc Central del Vallès tanca l’any d’activitats formatives amb tendència a l’alça

Terrassa crea grups de treball per alleugerir els efectes de la crisi econòmica

1 L’Ajuntament de Cerdanyola va iniciar els seus nous Plans d’Ocupació durant el passat juliol, els quals s’emmarquen en el programa Impuls del Departament de Treball de la Generalitat, i tenen com a objectiu el foment de les polítiques d’ocupació i integració al mercat laboral. Aquests nous plans tindran una durada de sis mesos, durant els quals els seixanta participants estaran contractats per l’Ajuntament de Cerdanyola en diferents àrees municipals. A més de la tasca professional, els plans preveuen la dedicació d’hores a la formació. Durant la presentació dels projectes, l’alcaldessa de la ciutat, Carme Carmona, i el tinent d’alcaldia i regidor d’Ocupació, Francisco Ortiz, van manifestar la voluntat del consistori de donar continuïtat en el futur a aquests plans d’ocupació ja que, segons van explicar, “milloren la formació i el reciclatge de les persones en atur, a la vegada que els permet treballar al servei de la ciutat”. El projecte serà vigent fins al 28 de desembre.

2 El Parc Central del Vallès va tancar el seu període d’activitats formatives coincidint amb el final del curs lectiu escolar, i amb una tendència a l’alça. Més de 4.300 alumnes van participar en les activitats d’educació ambiental, formació professional ocupacional i altres activitats programades per la institució. Una xifra superior als prop de 3.900 registrats l’any passat. A més dels cursos dirigits als estudiants, el consorci va promoure durant l’any cursos de formació ocupacional, en conveni amb ajuntaments de la zona amb alts nivells de participació, com el Taller d’Electricitat, impulsat pel departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell, i que va comptar amb 168 alumnes. A més de les activitats dirigides a les ciutats més properes, com Sabadell i Barberà, el consorci va iniciar una prova pilot de sis mesos de durada amb el Curs d’Agent Energètic d’Edificis per a la Reducció de Consums, que es va cursar a Terrassa, Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Rubí i Vilanova.

3 La unió fa la força, i així ho han entès els agents públics i privats de Terrassa que, davant la durada i gravetat de l’actual situació econòmica, han decidit sumar esforços per pal·liar els seus efectes. L’alcalde de la ciutat, Pere Navarro, es va reunir el passat juliol amb agents econòmics i financers de la ciutat per acordar la creació de tres comissions de treball que elaborin un full de ruta per trobar solucions en qüestions immobiliàries, d’atenció social i emprenedoria. L’objectiu és poder posar en funcionament les propostes a partir d’aquest mateix mes de setembre. Entre els participants a la reunió hi havia representants de Cecot, Cambra de Comerç, Unnim, Banc Sabadell, Catalunya Caixa, BBVA, Banesto, La Caixa i Banco Santander. Navarro va valorar positivament la creació de les comissions de treball i la predisposició dels participants en col·laborar a fi d’elaborar propostes de solució a les actuals dificultats derivades de la crisi que afecten a la ciutat.


6

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Joaquim Gay de Montellà /// President de Foment del Treball

EL PERFIL Davant el repte d’un relleu dificultós La trajectòria de Joaquim Gay de Montellà és plena de reptes d’alta volada als quals ha pogut fer front. Des de la seva etapa com a executiu en entitats bancàries, fins a la seva entrada a Abertis i la seva funció com a gestor del grup familiar Estram, dedicat a la hostaleria i al vi, Gay de Montellà ha mostrat la seva capacitat de direcció i gestió. Però aquest llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona i diplomat en Direcció d’Empreses a l’IESE ha fet un pas més i ha assumit la presidència de Foment en les circumstàncies més difícils. Davant seu té el repte, no només de defensar els interessos de les empreses en plena crisi econòmica, sinó també de donar relleu a la carismàtica presidència de 15 anys deJoan Rosell i de tornar a seduir socis danyats en una campanya de successió agra.

Malgrat les dificultats del moment, Joaquim Gay de Montellà afronta la presidència de Foment amb il·lusió i aposta per l’emprenedoria i la joventut com a motors econòmics. TEXT: VICTOR SOLVAS /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

El Vallès ha de treballar per a la connexió i la interactivitat territorial

D

esprés d’un procés de successió polèmic a causa de l’enfrontament entre el president de la Cecot, Antoni Abad, i l’antic president de Foment i de la Ceoe, Joan Rosell; Joaquim Gay de Montellà va assumir la direcció de la patronal més gran del país i espera donar continuïtat al treball fet pel seu antecessor.

Com valora els seus primers mesos en el càrrec i quines seran les línies

d’actuació de la seva presidència? Ha estat un període molt intens en què hem reformat el funcionament de la casa. Hem reordenat funcions i departaments, sempre tenint molt en compte els territoris, que són la força de Foment per la seva intersectorialitat. També hem volgut enfortir la comunicació de manera decidida perquè tothom estigui ben informat sobre les nostres accions. El nostre tercer eix d’acció serà recuperar i potenciar la figura de l’emprenedor i l’empresari com la clau per fer créixer el país.

Com pot influir Foment en la reactivació econòmica del país? D’una banda, hem de donar idees noves, il·lusió als emprenedors, ganes de crear treball i generar riquesa i cohesió social. D’altra banda, els nostres aliats naturals són els líders sindicals, i necessitem mantenir el diàleg i l’entesa amb ells.

Precisament aquesta entesa és més present que mai gràcies a l’esborrany de negociació col·lectiva presentada pel govern, i sembla que no deixa

contenta cap part.

No seria el millor esborrany possible, perquè no generarà riquesa ni crearà ocupació. Ens ocupa i ens preocupa en especial el sector dels joves, que no troben resposta des del món econòmic i del treball. Hem de ser autocrítics i assumir que no ho hem fet bé. No podem acceptar que el 40% dels joves no tingui feina i que, a més, no tinguin l’opció de canviar si no els agrada el que fan.

Amb els sindicats també s’han trobat en situacions de regulacions laborals, que al Vallès s’han produït en casos com Sharp o ara a Gestamp. Com s’argumenta la necessitat de rebaixar condicions laborals amb el context social i econòmic actual? Estadísticament és evident que quan creix més la revisió salarial que el PIB d’un país hi ha destrucció de treball. És el que ha passat fins ara, i ho hem de valorar en la seva magnitud. El que hem d’entendre és que la situació és conjuntural. La globalització ha traslladat els centres de producció a altres zones geogràfiques, i això ens obliga a canviar. No és qüestió de perdre drets conquerits, sinó d’adaptar-se a cada tipus d’escenari. Hem estat rígids durant anys, i així no es pot funcionar.

Un dels problemes per a les empreses és la manca de crèdit per engegar o fer créixer negocis. Quines vies recomana per a la capitalització de projectes? Estimo un període de 2 o 3 anys fins que l’accés del crèdit torni als nivells de nor-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ENTREVISTA

7

No podem acceptar que el 40% dels joves no tingui feina i que, si en tenen, no tinguin l’opció de canviar El crèdit ara no passa pels bancs, sinó pels sistemes financers d’inversions i pel capital de risc Entenem la retallada pressupostària, però obres com el Quart Cinturó són clau per a l’estructura productiva del país Cecot ha de veure que la seva potencialitat pot portar friccions entre institucions veïnes

malitat. El sistema financer ha de refer balanços i recompondre sistemes d’explotació. La seva matèria primera està gairebé esgotada. Hem de ser intel·ligents. En el passat, els catalans vam buscar socis fora de la família i fórmules financeres d’entitats que ens donessin crèdit per a la capitalització. Ara necessitem instruments com a fons de capitalització i de capital de risc que estaran amb nosaltres com a companys de viatge el temps que ells estimin, fins que en surtin. Però aquest temps potser ja ens és bo. No tenim diners al sistema bancari i s’ha de buscar en el sistema financer d’inversions i capital de risc. Amb això, la reestructuració de la tresoreria i l’aposta decidida per les exportacions, es podrà dinamitzar el mercat.

Vostè ha criticat l’inactivitat del govern Zapatero. Què reclama a un hipotètic futur govern? El que demanem és que hi hagi un lideratge sòlid i que es facin les reformes necessàries per exercir el nostre compromís social. Nosaltres no volem ser àrbitres d’una situació que ha de decidir la ciutadania. Però aquest govern està donant senyals de feblesa en lideratge, i si no hi ha la il·lusió per governar és el moment de fer un canvi.

A nivell català, hem superat el mig any de govern Mas. Com valora l’autodenominació de business friendly? Quan mires els pressupostos aprovats,

veus que les reduccions més importants són en les conselleries vinculades a l’economia productiva, mentre que hi ha contenció en les àrees de benestar, cohesió i ciutadania. És una senyal que es pot entendre en un primer pressupost, però no es pot mantenir en els propers, perquè estaríem castigant el que ens ha de fer sortir d’aquesta crisi. El govern ha fet bé amb aquests pressupostos per reduir el dèficit i les despeses, però la declaració de business friendly ha de posar-se en acció com més aviat millor.

Una de les conselleries més afectades per les retallades és la de Sostenibilitat i Territori, fet que pot alterar el futur d’obres estratègiques del Vallès com la finalització del quart cinturó o l’ampliació ferroviària. Com pot afectar la situació al creixement del territori? La situació ara mateix és acceptable perquè no es pot generar més dèficit. Es poden revisar els projectes que tens en marxa, però, alhora, és necessari planificar el territori i les infraestructures que són estratègiques, perquè són lentes en la seva maduració. Hem demanat al govern aquesta planificació i una ajuda decidida en tots els aspectes d’enginyeria i urbanisme, perquè és el que ens farà sortir abans de la crisi. Després, hi ha accions indispensables. Hem tocat el corredor Mediterrani i, en especial, l’enllaç ferroviari amb el port de Barcelona per la sortida dels productes. El quart cinturó i la finalització de la B40 seran fonamentals per

a l’estructura productiva del país. I, a nivell ferroviari, hem tingut una bona notícia amb la inauguració de la R8, que ha demostrat que no tot ha de ser radial i potenciarà l’eix territorial del Vallès.

Al marge de les dificultats que sembla que aquest any hi haurà per aconseguir inversions en infraestructures, què ha de fer el Vallès per aprofitar tota la seva potencialitat? Crec que un bon mirall és Sant Cugat. La ciutat va fer un bon projecte i una gran realització d’un model de ciutat potent, a prop d’una gran capital, però sempre conservant la seva personalitat. Ara gaudeix d’espais públics, s’ha convertit en un centre universitari i d’innovació de referència i ha aconseguit fer compatible la ciutadania amb els eixos bàsics d’infraestructures. És un model que està funcionant i que ho està fent amb transparència. La comarca té capitals importants com Terrassa i Sabadell, i altres ciutats que han de fer seu aquest esperit. També és important la connexió i la interactivitat territorial. Fem Vallès és una gran iniciativa, la qual servirà per fomentar el treball que ja s’està fent per a la unió intersectorial de la comarca, i en la qual els alcaldes estan cada vegada més implicats.

Parlem de la seva arribada a Foment. El procés de successió de Joan Rosell va generar tensions amb el president de la Cecot, Antoni Abad. Com es troben actualment les relacions amb

Abad i amb la patronal terrassenca? Cecot forma part de Foment del Treball i és una organització que ha fet i continua fent una gran tasca al Vallès. L’únic que jo li demano al president de Cecot cada vegada que el veig és que tingui present que la potència de la patronal pot portar friccions en territoris i institucions veïnes, on poden entrar en competència i trepitjar funcions que poden entorpir l’harmonia governant. La Cecot està dins de la Confederació d’Empresaris de Barcelona i reconeixem la seva potència com a patronal i el seu servei a les empreses, però remen en la mateixa direcció que Foment.

Vostè ha defensat la reducció de finestres administratives. Creu que és un opció també en l’àmbit de cambres, patronals i associacions empresarials per poder millorar l’eficiència? En el món camaral no tinc cap dubte que cal aprofitar el canvi de regulació existent per crear un sistema més integrador del que hi havia fins ara. Venim d’unes reportacions i unes afiliacions conduïdes pel sistema que deixaran de tenir lloc. En l’àmbit de patronals, són les pròpies empreses les que es troben més còmodes anant a buscar el seu representant territorial, comarcal, sectorial o intersectorial. Són afiliacions voluntàries. El que crec és que s’ha de conservar el funcionament territorial i l’harmonia existent. És bo que hi hagi accions conjuntes dins l’espai comarcal, com Fem Vallès, per coordinar i no envair espais d’una entitat a una altra.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Reportatge /// Infraestructures Els agents socials i polítics del territori entenen la contenció dels governs però reclamen l’atenció que es mereix la comarca. PER: VICTOR SOLVAS

El Vallès alça la veu en la reclamació d’infraestructures 1 /// orbital b40 Aquesta és una de les obres pendents d'acabament més reclamades per la necessitat d'unir els dos vallESOS

2 ///

2 ///

Antoni abad el president de cecot s'ha convertit en una de les veus més actives de la comarca, tant des de la patronal com des del nounascut projecte, Fem vallès

3 /// joan saborido també implicat en el lobBy fem vallès, el president de via vallès reclama les infraestructures que necessita el territori per "jugar el seu paper en el present i el futur" /// CEDIDES

C

om la tortura xinesa. Gota a gota l’evidència del retard en les infraestructures existents a la comarca, l’eternitat d’obres clau, l’acumulació de pols sobre carpetes estratègiques guardades en un calaix i les inversions en projectes mastodòntics amb més interessos polítics que econòmics i socials, han fet vessar el got de la paciència del Vallès. Durant aquest 2011 s’ha reduït la inversió de l’Estat espanyol al territori, amb la corresponent aturada d’obres projectades, com la connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a l’alçada de Castellbisbal, o el tram del quart cinturó entre Olesa i Viladecavalls. En l'àmbit català, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha reduït els seus pressupostos per aquest curs en un 30%. D’altra banda, el model radial de les infraestructures espanyoles s’allarga en el temps, amb exemples

1 /// sagnants, com el recentment eliminat AVE Albacete-Toledo-Conca, amb una mitjana d’entre set i nou viatgers al dia i un cost diari de divuit mil euros. Potser les circumstàncies econòmiques dels governs estatal i autonòmic no són adients per a reclamacions, però el Vallès ha pres consciència del seu paper dins de l’àrea metropolitana de Barcelona i de les seves necessitats per explotar la seva potencialitat i en els darrers mesos ha apujat el to de les seves reivindicacions. Des de declaracions públiques de personalitats destacades, com l’alcalde de Terrassa, Pere Narro, que durant els darrers Premis Cambra va reclamar al president de la Generalitat “donar al Vallès l’atenció que es mereix”, fins al naixement de lobby com Fem Vallès, evidencien la consolidació d’un discurs reivindicatiu que s’allarga en el temps però que ara pren més força que mai .

3 ///

Per Abad “el valLès ofereix una plataforma de progrés industrial modern que seria un error no saber aprofitar”

LES RAONS DE LA REACCIÓ Així doncs, per què aquesta nova volada que han agafat les reivindicacions sobre infraestructures al Vallès? El president de Cecot i president de torn de Fem Vallès, Antoni Abad, considera que “el recent debat sobre la renovada àrea metropolitana va fer replantejar qüestions territorials i de mobilitat que tenen una importància que fins ara no s’havia retribuït”. En aquest canvi de mentalitat i accentuació del paper dels territoris propers a Barcelona, Abad ressalta el paper del Vallès, el qual “ofereix al país una plataforma de progrés industrial modern que, en les circumstàncies actuals, fóra un error no saber aprofitar”. En aquest sentit, el president de Cecot considera que s’ha de produir un canvi de mentalitat immediat. “Qui creia que podíem fer un país de serveis i prescindir de la indústria estava equivocat. Són les companyies innovadores les que han de liderar la sortida de la crisi i, en bona part, aquesta indústria es troba al Vallès”. Abad considera important la implicació dels municipis i la societat civil en la reclamació de les infraestructures territorials. És per això que reclama als ajuntaments “una visió més àmplia sobre com afecten les actuacions de la comarca en el progrés local; potser els consells comarcals no han estat tan eficients com caldria en aquest aspecte”. Sobre les institucions, el president de Cecot considera que “cal treballar de bona fe amb l’administració, així la resolució de problemes aniria més ràpid i es crearien projectes més ajustats a les necessitats reals”. Una reflexió similar ofereix el president de Via Vallès, Joan Saborido, que coincideix en l’anàlisi sobre la presa de consciència del Vallès. “El territori veu el paper que juga en el present i el futur del país, i també mira la dotació en infraestructures que té, que dista molt del que correspondria a una zona de característiques plenament metropolitanes”. Saborido coincideix amb Abad i l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i assegura que el territori mereix més inversió per aprofitar la seva potencialitat i no dubta d'afirmar que “estem davant la comarca que amb més raons es pot atribuir el títol de fàbrica de Barcelona”. Tot i el to reivindicatiu, el president de Via Vallès es mostra comprensiu amb les rebaixades en el pressupost dels governs en matèria d’infraestructures, i avança un canvi de cicle. “S’ha acabat l’època de les megaconstruccions; és el moment d’analitzar la conveniència i el dimensionament de cada projecte”. Tot i això, no renuncia obres històriques i estratègiques, com la culminació del quart cinturó o l’ampliació de la C-58, però reclama alternatives. “El quart cinturó no és viable tal i com es va concebre; cal un nou estudi més rigorós sobre el seu traçat que ens permeti tenir la infraestructura en un temps raonable. Això no significa renunciar als objectius, sinó ser rigorós en l’exe-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

9

L’estat de les infraestructures en xifres

63 % Per sota

del 2010

És la rebaixa que ha patit la inversió prevista per part del Govern central en les infraestructures de la demarcació, segons l’informe “Seguiment de la inversió en infraestructures de transport a la demarcació de la Cambra de Terrassa” respecte el 2010. En xifres absolutes, aquests descens suposa la destinació de 45, 46 milions d’euros al territori, repartits en 24,5 milions destinats a obres viàries i 20,75 a projectes ferroviaris. L’estudi de la Cambra de Terrassa apunta a la finalització d’obres de gran pressupost com els trams AbreraOlesa i Viladecavalls-Terrassa del quart cinturó i la paralització de projectes com l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7 com a causes d’aquest descens tan pronunciat en les inversions. En el conjunt de Catalunya, la rebaixa se situa en el 30%.

42%

Sobre les previsions

Aquest és l’augment en les despeses previstes sobre les obres dependents de l’Estat que actualment estan en execució a la comarca. L'any 2006, aquestes mateixes infraestructures tenien un pressupost estimat de 574 milions d’euros. En només cinc anys, la xifra s’ha enfilat fins als 819 milions. Aquest augment de 245 milions d’euros és en diversos fronts: l’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2 entre Castellbisbal i Pallejà ha passat d’un cost previst de 34,65 milions a més de 45 milions (un augment del 25 per cent). Les obres d’adaptació a l’ample mixt del tram Castellbisbal-Mollet de Renfe han passat dels 132,7 milions previstos el 2006 als 156,5 en el moment de la seva finalització (18% més sobre la primera estimació). Aquestes infraestructures no només han comportat una sobredespesa, sinó també retards d’entre 1 i 2 anys.

356 M

223 M

2611 M

76%

58%

32,2%

És la inversió total que la Generalitat destina a obres que estan actualment en execució a la demarcació. La xifra correspon a les previsions del 2006, per tant, cal esperar l’actualització de les dades per saber el cost definitiu.

La xifra correspon al pressupost estimat per a les obres amb estudi informatiu a la comarca, com la construcció de la porta sud de Terrassa i l’ampliació de la C-58 entre Sant Quirze i Terrassa. Són obres competència de la Generalitat.

Correspon a la inversió que l’estudi de la Cambra preveu per a les quinze obres sense estudi informatiu però que l’entitat considera necessàries. El bloc suposa un 64% del total d’inversions previstes sobre les infraestructures analitzades.

En aquest gran bloc d’obres sense estudi informatiu, el gran pes de les inversions recau sobre l’Administració central, en bona part gràcies a obres com el tram Terrassa-Granollers de la B40 o el pas de l’alta velocitat per la comarca.

Tot i que en xifres absolutes hi ha més infraestructures ferroviàries que viàries en aquest grup d’obres sense estudi informatiu, les grans inversions necessàries en les obres viàries projectades fan que aquestes acumulin més de la meitat de les inversions.

És la caiguda en la licitació d’obra pública l’any 2010 respecte el 2009 segons la patronal Seopan. L’Administració central va reduir en un 54,7% aquestes inversions, mentre que a Catalunya van baixar un 22%, fins als 1.400 M d’euros.

Obres en execució

Obres planificades

cució”. A la irracionalitat en el disseny dels plans, Saborido hi suma la incoherència en la priorització de les obres concedides. El president de Via Vallès reclama acabar amb el sistema radial imposat pel govern central. Un dels projectes aturats per aquesta mentalitat és el Corredor del Mediterrani, que “se segueix defensant a contracorrent quan és una opció òbvia i necessària”.

EL SUPORT DE LES DADES Perquè un discurs resulti creïble necessita l’estructuració que permeten les dades. Aquest suport ve de l’informe “Seguiment de la inversió en infraestructures de transport a la demarcació de la Cambra de Terrassa”, publicat per la institució terrassenca el passat juliol. L’estudi assenyala com la inversió de l’Estat a la zona ha baixat un 63 per cent, situant-se en els 45,46 milions d’euros per aquest 2011 –un 70 per cent menys que el curs anterior– i 20,75 milions per les obres ferroviàries –un 52 per cent menys que al 2010. Una de les raons per explicar aquesta davallada és la finalització d’obres de gran inversió, com els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa del quart cinturó i la paralització d'obres com l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7, l’ampliació de carrils a la C-58 i l’adjudicació de la porta sud de Terrassa. Aquestes paralitzacions d'obres claus són resultat de l’increment desorbitat en els pressupostos dels projectes. Segons l’informe, les infraestructures depenents del Govern Central i que actualment estan en exe-

Obres pendents

cució a la demarcació tenien un cost valorat en 574 milions d’euros l'any 2006. Avui, aquestes obres ja computen una inversió de 819 milions, fet que suposa un increment del 42,7 per cent sobre les previsions. Pel que fa a la Generalitat, les obres que va licitar a la comarca tenen previst un cost inicial de 356 milions i encara manquen publicar les dades actualitzades. Pel que fa als retards, les obres dependents de l’Estat acumulen entre un i dos anys d’endarreriment respecte els càlculs incials, mentre que les de la Generalitat rebaixen la xifra i, fins i tot, en alguns casos, es compleixen o s’acceleren terminis.

EL QUE HA D’ARRIBAR Més enllà de les obres finalitzades, bona part de problema recau sobre les infraestructures per fer, ja tinguin estudi informatiu o bé n'estiguin pendents. Entre aquests casos trobem obres estratègiques, com la construcció de la porta sud de Terrassa, aprovada el 2008 però que aquest any s’ha tornat a quedar fora dels pressupostos de la Generalitat; la creació del tram Molins de Rei - Sant Cugat de la C-35, que ha augmentat en un 72 per cent la seva previsió de costos; o d’altres pendents d’estudi com l’autovia orbital, amb el tram d’unió entre Terrassa i Granollers de la B-40, el túnel viari d’Horta i diferents connexions ferroviàries. Les obres amb estudi informatiu aprovat arrosseguen la rèmora dels retards en l’inici de les obres. L’estudi de la Cambra de Terrassa apunta “la manca d’acord a l’hora de prioritzar les obres més necessàries” i la

Govern central

Obres viàries

“El territori veu el paper que juga en el present i futur del país i mira la dotació d'infraestructures que té i no hi veu correspondència”, diu saborido la cambra de terrassa situa en un 63% la rebaixa d'inversions en infraestructures de l’estat a la demarcació segons l’informe, les obres sense estudi informatiu necessàries suposarien una inversió de 2.611 milions d’euros

Obra pública

“postergació pressupostària d’algunes infraestructures ja madures” com les causes d’aquests endarreriments. Segons l’informe, la inversió total per a les obres amb estudi informatiu suposarà un total de 223 milions d’euros. El problema principal arriba quan s’analitza el treball que queda per fer. Amb les actuals partides pressupostàries amb prou feines es conclouen les obres iniciades i es posen les primeres pedres sobre els projectes aprovats. Però el Vallès acumula un seguit de demandes històriques que la societat civil i política del territori considera estratègiques i, en molts casos, irrenunciables, com el pas de l’alta velocitat per la comarca, l’ampliació del quart cinturó més enllà de Terrassa i el túnel viari d’Horta. L’informe de la Cambra anomena quinze infraestructures d’aquest tipus, que suposen una inversió molt important. En total 2.611 milions d’euros, sense tenir present les no contemplades en plans estatals ni catalans. Això suposa el 64 per cent de l’import de les inversions previstes en el document. El 76 per cent d’aquestes inversions recauria sobre el Govern central i el 24 sobre la Generalitat. Sembla clar que seguint el model actual no es podran encarar aquestes inversions. Per això, els agents socials i polítics del territori donen una fórmula de futur: priorització de les necessitats, col·laboració públicoprivada i racionalització de despeses.


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ENTITATS D’ESTALVI /// BANKIA

Entitats d’estalvi /// VALLÈS

Bankia escapa de la tempesta perfecta en la sortida a borsa L’entitat surt a borsa amb el context més difícil de la darrera època, però aconsegueix mantenir el valor de les seves accions gràcies al recolzament dels seus aliats.

L

les accions l’ofegaven. Bankia va voler animar la sortida amb una rebaixa del 60% sobre el seu valor de comptes, però la mesura no va impedir una rebaixa de fins al 6% en el seu valor durant la jornada, seguint una tendència inversa a l’Ibex-35, que s’enfilava als tres punts positius. Al final, l’entitat va poder salvar la sessió i acabar amb el mateix valor de l’inici gràcies, en bona part, a l’ajuda d’aliats, com JP Morgan, Espirito Santo i Credit Suisse.

a mateixa setmana en què la prima de risc espanyola havia tocat sostre arrossegada pel mateix corrent que l’italiana. Just quan les agències de qualificació de risc havien situat les entitats bancàries espanyoles en el centre de totes les desconfiances dels inversors. I a només una setmana de l’aprovació per part de la Unió Europea del segon rescat a Grècia que va reactivar la desconfiança en els mercats del sud d’Europa. Aquest va ser el context en què es va trobar Bankia en la seva sortida a borsa. El moviment més esperat d’aquest estiu, ja que marca el camí a seguir per totes les entitats reconvertides en caixes, es va trobar en el context que el propi president de l’entitat va qualificar com “la tempesta perfecta”. L’entitat es va veure obligada a remar contracorrent i, fins i tot, a treure aigua de la barca en els moments en què la caiguda de

un futur millor. Tot i les turbulències

Rato, atenent els mitjans /// CEDIDA

ENTITATS D’ESTALVI /// BANC SABADELL

d’aquest primer trajecte, Rodrigo Rato va valorar positivament l’entrada a bors i va prometre als seus inversors un futur millor. El president de Bankia va assegurar que el banc multiplicaria per quatre la seva rentabilitat en els propers cinc anys i que multiplicaria la seva quota de mercat en tots els fronts de /// victor solvas negoci.

Suspesos cantats en les proves d’estrès a la banca

E

n circumstàncies normals, la no superació de les proves europees d’estrès realitzades per l’Autoritat Bancària Europea (EBA) haurien d’encendre totes les alarmes, però aquesta vegada els resultats estaven cantats i pendents de revisió. Entre les vuit entitats europees que han suspès les proves es troben Catalunya Caixa i Unnim, però les dues caixes ja tenien previst aquest supòsit. La raó: la no inclusió de les provisions genèriques en les proves. Amb aquest paràmetre, tant Unnim com Catalunya Caixa superarien el 5% de capital bàsic que l’EBA exigeix per afrontar situacions de dificultats. El director general d’Unnim, Jordi Mestre, no es va mostrar preocupat pels resultats i va assegurar estar “sorprès que en una situació de crisi com l’actual no es tinguin en compte les reserves existents”. Mestre va destacar que, si s'hagués inclòs aquest fons, a Unnim li sobrarien “més de 200 milions d’euros per complir amb les exigències europees”. És per això que l’entitat no preveu variar els seus plans d’acció els propers mesos ni espera que afecti el seu pro/// redacció. cés de capitalització.

ENTITATS D’ESTALVI /// UNNIM

El Sabadell tanca el trimestre Unnim signa una aliança amb amb 164M de beneficis l’asseguradora AEGON R

esultats positius pel Banc Sabadell en el tancament del segon trimestre. Segons les dades facilitades per l’entitat bancària, el benefici net atribuït en aquest període ha estat de 164,3 milions d’euros. Aquest resultat suposa una reducció del 29,7% respecte els resultats de l’any passat en el mateix període, a cuasa de les provisions per valor de 545,5 milions d’euros que el banc ha hagut de realitzar per a insolvències i altres deterioraments. Tot i aquesta rebaixa, el banc valora positivament els resultats ja que “superen les previsions del consens del mercat”. Pel que fa als actius totals, Banc Sabadell ha tancat el semestre amb una suma total de 95.049 milions d’euros, que representen una crescuda del 10,2% en relació a les xifres del 2010. L’entitat valora especialment la dada, ja que permet acomplir els objectius fixats en el pla director CREA pel trienni 2011-2013, que també contemplen incrementar la captació de nous clients i la quota de mercat, millorar l’eficiència de l’entitat i optimitzar l’ús del capital .

més clients. L’entitat sembla que també

està en la línia d’acomplir la resta d’objec-

E

l passat mes de juliol es va completar l’aliança d’Unnim i AEGON. L’acord comporta l’adquisició per part de l’assegurador holandesa del 50 per cent de la companyia Caixa Sabadell Vida, que pertany a Unnim. L’operació completa un procés que es va iniciar el 2008, quan AEGON va comprar també el 50 per cent de Caixa Terrassa Vida.

Jaume Guardiola i Gabriel Martínez /// CEDIDA

tius. En aquests primers sis mesos del 2011, Banc Sabadell ha superat els 2,5 milions de clients, amb un creixement del 10%. Aquestes altes han estat especialment significatives en l’apartat de clients particulars, que ha augmentat en un 52%. Banc Sabadell també ha augmentat un 36% la quota d’empreses captades com a clients. .

En els propers mesos s’haurà d concretar la fusió de Caixa Sabadell Vida i Caixa Terrassa Vida sota el nom d’Unnim Vida, que serà la companyia del Grup Unnim especialitzada en assegurances de vida i plans de pensions la qual serà participada en un 50 per cent per Unnim i AEGON. Amb aquesta aliança, Unnim espera donar un impuls al seu negoci assegurador anant de la mà d’una companyia líder en el sector i especialitzada en les assegurances de vida. grup líder. Un dels objectius d’Unnim en

En aquest balanç, l’entitat ha fet menció especial a l’operació d’integració de Banco Guipuzcoano i s’ha felicitat per la rapidesa amb què es va efectuar i pel naixement de la marca SabadellGuipuzcoano. /// v.s.

els propers anys és fer créixer el seu negoci assegurador a través de la millora en l’eficiència i la competitivitat i la diversificació en el seu catàleg de productes. AEGON ha de ser clau en aquest procés, atès la seva

Jordi Mestre, signant l'acord /// CEDIDA

experiència. El grup assegurador holandès té presència mundial. L’any 2010 va registrar 21.000 milions de primes, de les quals 1.400 milions corresponen al mercat espanyol. A nivell mundial, AEGON compta amb una plantilla de 27.000 empleats. L’aliança també suposa un impuls per AEGON en el mercat espanyol. Amb l’aliança amb Unnim s’ha situat com a cinquena asseguradora de vida a Espanya. I és que Unnim gestiona una cartera de 600.000 contractes i un total de 2.600 milions en recursos gestionats. /// redacció


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

11

PATRONALS /// CECOT

Cecot facilita l’accés al finançament a sis projectes de futur La patronal organitza una trobada de 'business angels', juntament amb la xarxa BANC, per presentar sis empreses innovadores a possibles inversors

T

robar finançament. Aquest és el gran repte de moltes de les empreses nascudes en els darrers anys i que s’han topat de cara amb la sequera creditícia dels bancs. Amb les arques públiques també sota mínims, cal recórrer a la imaginació per trobar els diners necessaris per iniciar un projecte o impulsar-lo. Una de les grans alternatives és trobar companys de viatge; inversors amb la capacitat d’involucrar-se a nivell financer en el projecte durant un període de temps. Aquests socis es poden trobar a les xarxes de business angels. Però per captar l’interès dels inversors, els emprenedors han de tenir l’oportunitat d’entrar-hi en contacte i oferir un producte atractiu. Per aconseguir-ho, cada vegada s’organitzen més trobades de business angels, en les quals els emprenedors tenen l’oportunitat de presentar els seus projectes a un públic disposat a invertir. Això és el que va propiciar Cecot en un Fòrum d’inversió organitzat conjuntament amb la Business Angels Network Catalunya (BANC) en què van participar sis dels projectes més prometedors de la xarxa i al qual van assistir una cinquantena d’inversors. L’acte va seguir la dinàmica pròpia d’aquests fòrums, i els emprenedors van poder mostrar i defensar el seu projecte en torns de deu minuts, amb presentacions que van incloure la idea del projecte, el pla de negoci , els comptes de l’empresa i els comptes estimats en cas d’aconseguir el finançament desitjat. L’objectiu final és trobar potencials inversors que els permetin accelerar el ritme de creixement de l’empresa. Després de la presentació formal va arribar el clàssic networking entre empresaris i inversors, útil per aprofundir en els aspectes apuntats en les presentacions i per acabar de lligar possibles aliances entre emprenedors i business angels. La funció del business angel com a inversor en una empresa no correspon a la del soci tradicional. En aquest cas, la persona interessada en el projecte aporta el seu capital a canvi d’un percentatge de la companyia i, durant el temps que estigui vinculat en el projecte, pot negociar la seva sortida o major implicació en el negoci. Tot i aquest paper

d’inversor puntual, en molts casos, el coordinador de BANC, Àlex Espona, reivindica la funció i implicació dels business angels. “Els empresaris no busquen només una inversió financera, sinó que busquen projectes interessants en el quals puguin participar a través de la seva experiència en gestió”. L’aportació econòmica que poden arribar a aportar en els projectes també és remarcable. El propi Espona explica com “la quantitat mínima exigida als inversors és de cent mil euros”, però la mitjana de capital aportat sol pujar fins als dos cents i tres cents mil euros. Empreses innovadores. Tant la Cecot com BANC van voler que les sis empreses participants en aquest fòrum d’inversió fossin els millors representants del catàleg de projectes de la xarxa de business angels catalana. Tant va ser així, que els projectes presentats van causar una gran impressió entre els participants, per la seva aposta per sectors de futur i el seu alt grau d’innovació. És el cas de Petra Inventum, que proposa una alternativa als processos constructius tradicionals amb solucions com cobertes d’edificis que funcionin com cap-

“Els inversors busquen projectes interessants en els quals puguin participar a través de la seva experiència en gestió”, diu Espona tadors solars, o Wayra Networks, que ofereix als seus clients la possibilitat de llegir comptadors d’aigua, gas i electricitat mitjançant les xarxes wireless.

Els integrants de Wayra Networks en el moment de la seva presentació /// CEDIDA

6

100

Aquesta és la xifra d’emprenedors que van tenir l’oportunitat de presentar els seus projectes davant la cinquantena de business angels presents al fòrum d’inversió. L’objectiu d’aquest acte era donar el torn de paraula als sis millors projectes del catàleg de la xarxa d’inversors. Les empreses participants van ser Nub3D, Parkgreen, Visualnet, Petra Inventum, Wayra Networks i Omowa, que van descobrir propostes vinculades amb la sostenibilitat i la utilització d’energies renovables, solucions innovadores per a la millora en els processos dels sectors més tradicionals, i d’altres amb una clara vocació social. Tots ells van causar una gran impressió.

És la xifra mínima que un inversor business angel pot aportar als projectes presentats. El procés consisteix en què, amb la inversió realitzada, el business angel entra amb un percentatge de l’empresa, i durant el temps que hi estigui vinculat pot gestionar la seva implicació en el projecte, fins al moment de marxar o de quedar-se definitivament com a soci. Tot i la funció de “company de viatge” puntual, el business angel acaba aportant la seva experiència en la gestió d’un negoci i incorpora un valor afegit a l’empresa que també pot ser útil pel seu coneixement. La inversió mitjana sol situar-se per sobre dels dos cents mil euros .

PROJECTES

MIL EUROS

Entre els emprenedors, es van poder trobar presentacions compromeses amb la sostenibilitat i la utilització d’energies renovables, com la del representant de Parkgreen, Christian Knapp. L’empresa vol introduir en el mercat un model d’aparcaments amb generadors d’energia solar fotovoltaica que incorporin punts de càrrega per a vehicles elèctrics. Knapp es va mostrar interessat en els inversors del sector industrial “que ens puguin aportar la seva experiència en el metall, que és un material amb el qual treballem molt”. En aquesta mateixa línia es va presentar Petra Inventum, que proposa la instal·lació d’un element constructiu anomenat SolarÍtem, el qual aporta solucions de coberta dels edificis i és un captador solar tècnic a la vegada. El fòrum també va acollir projectes que innoven en sectors tradicionals, com Nub3D que va presentar els seus escàners de control de qualitat 3D, Visualnet, que ja és el marketplace líder en la indústria audiovisual, Wayra Networks, que permet la lectura remota de comptadors d’aigua, gas i electricitat a través de les xarxes wireless, i Omowa, que ha dissenyat una cadira que aporta solucions d’accessibilitat per a persones de /// VICTOR SOLVAS la tercera edat.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

PATRONALS /// PIMEC

ASSOCIACIONS /// AEC

Associacions /// MOlí DE la bastida

Pimec inaugura la seva pròpia Comissió de Sanitat

L’AEC dóna eines per millorar el networking

El polígon Molí de la Bastida crea la seva associació

L

L’

R

es retallades en els pressupostos de la Generalitat ha tingut un damnificat impopular pel grau de servei i necessitat social que cobreix com és el sector de la sanitat. Malgrat, o potser degut, a aquesta circumstància, Pimec ha creat una Comissió de Sanitat que vetllarà per la qualitat i eficiència en els serveis, avaluarà el sistema sanitari català i actuarà d’interlocutor del sector amb el Govern i l’Administració. La comissió està presidida pel vicepresident de Pimec, Lluís Bahamonde, i compta amb el suport d’institucions com l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES), la Federación Española de Técnicos Ortopédicos (FETOR) i la Unió de Petites i Mitjanes Residències (UPIMIR), entre d’altres. vinculat EN l’actualitat. El context en

què neix la Comissió de Sanitat obligarà a la plataforma a tractar temes d’actualitat i oferir propostes de solucions. De fet, la línia estratègica marcada contempla impulsar un canvi de model sanitari per adequar-lo a les necessitats sanitàries, socials, econòmiques i empresarials actuals, amb especial atenció als aspectes normatius, financers i organitzatius.

El nou president, Lluís Bahamonde /// CEDIDA

Entre els primers temes de debat que es tractaran a la nova comissió de Pimec es troben les polèmiques retallades econòmiques patides pel sector i la possibilitat d’incloure el copagament com a canal per millorar les prestacions. En el primer aspecte, la comissió defensa analitzar i pactar les retallades a aplicar a cada subsector per garantir el servei i minimitzar l’impacte econòmic sobre les pimes que s’hi veuran implicades. En relació al segon, la institució es mostra favorable al fet que els usuaris, en llibertat, puguin pagar un plus per millorar la prestació de la sanitat pública. /// V.S.

Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) va ser la impulsora d’una trobada de networking que va reunir prop d’una cinquantena de persones. L’acte es va celebrar al Museu d’Art de Cerdanyola i va ser conduït per la consultora i assessora de vendes de Cecot, Mònica Mendoza, que va desgranar les claus per donar una bona impressió en les distàncies curtes. Atès la creixent importància d’aquesta estratègia com a via de captació de clients, col·laboradors i proveïdors, Mendoza va destacar la importància de captar l’interès d’un possible client a partir d’un discurs ben elaborat, concís i persuasiu. La consultora va aconsellar als presents presentar ràpidament qui són i quin és el valor diferencial que ofereixen per tenir l’atenció de l’interlocutor. Al marge d’aquesta primera impressió, la ponent va destacar la importància d’introduir anècdotes en la narració per fixar records futurs en el possible client. Per últim, Mendoza va recomanar ser proactius en l’acomiadament, buscant una futura trobada per tal de fer del networking una porta /// redacció d’entrada.

ubí ja té la seva primera associació empresarial vinculada a un polígon. Es tracta del Molí de la Bastida, que es va constituir com a associació el passat juliol en un acte a l’ajuntament de la ciutat vallesana. El col·lectiu està format per vuit de les trenta-cinc empreses insatal·lades al polígon i està presidit per Anna Torredeflot, de Vak Kimsa. Torredeflot estarà acompanyada per representants de DSV Road Spain, Vallès Trade Music, Laboratorios Viñas, Fomento de Construcciones y Contratas, Fortiverd i Ambilar, els quals estaran presents en la junta directiva. L’associació empresarial de nova creació neix gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Rubí i de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. En l’acte de presentació, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va valorar molt positivament la posada en marxa de l’entitat, ja que considera que el polígon té un “factor positiu respecte la resta de polígons de la ciutat gràcies al bon estat de la seva infraestructura viària i la xarxa de serveis”, fet pel qual que requereix poca inversió i permet treballar en la conservació i en /// redacció noves iniciatives.

PATRONALS /// CECOT

PATRONALS /// PIMEC

Cecot impulsa el reciclatge Pla per sensibilitzar als empresaris sobre addiccions dels treballadors del tèxtil L

a Fundació Pimec Acció Social, juntament amb Projecte Home i l’Obra Social d’Unnim, desenvoluparà un programa innovador destinat a sensibilitzar i prevenir la dependència de substàncies i altres tipus d’addiccions en les empreses del Vallès. El president de Pimec Vallès Oriental i representant de la patronal al Vallès Occidental per a l’ocasió, Vicenç Paituví, va destacar durant la presentació del projecte la necessitat d’implementar aquest tipus d’iniciatives al territori. “Sovint ens oblidem de la pluralitat i riquesa del país”, va comentar. Per la seva banda, Oriol Esculies, director de Projecte Home Catalunya, va remarcar la importància de sensibilitzar, informar i generar una cultura interna en les empreses . “És important crear consciència sobre els riscos per a la salut i les conseqüències també econòmiques que poden comportar les addiccions". Al seu torn, el secretari del Patronat de la Fundació Pimec, Ramon Vila, va assenyalar que involucrar-se en aquest projecte és una forma d’incentivar les petites i mitjanes empreses i els seus directius perquè si-

Q

guin “socialment responsables en un tema important, com són les addiccions”.

uan es parla de la crisi i de les seves conseqüències la referència és el sector de la construcció, potser el més castigat i en el qual més llocs de treball s’han destruït. Però sectors com el tèxtil acumulen un període de dificultats més allargat en el temps i amb un ritme de destrucció del treball menys dràstic que en la construcció, però molt més constant. Des del 2005, han desaparegut el 24% de les empreses del sector i s’han destruït més de cent mill llocs de treball. El projecte Qtextil neix amb la intenció de resoldre un dels grans problemes que comporta aquesta destrucció de treball: el reciclatge i la reincorporació al mercat laboral dels treballadors.

del tèxtil en atur en altres sectors amb més demanda.

Finalment, Lluís Bombilà, director de la Zona Vallès Nord d’Unnim, va assenyalar la importància que “sorgeixin unes accions preventives com la d’aquest projecte, que contribueixen a la defensa dels hàbits saludables en el treball i orienten a les persones que necessiten i demanen algun tipus d’ajuda. Aquesta serà la segona vegada consecutiva en què l’obra social de l'entitat bancària donarà suport a la iniciativa a través de la seva convocatòria anual d’ajuts. /// redacció

El programa està liderat per la patronal Cecot, a través de la fundació Cecot Formació, i compta amb la participació de l’Associació d’Empreses Innovadores Tèxtils, HEI, la Província de Prato, a Itàlia, la Foundation for Promotion of Entrepreneurship, de Polònia, Clutex, de la República Txeca, i la Asocación de Municipios de Vale do Ave, de Portugal. Els socis treballaran en conjunt per elaborar una metodologia que faciliti la reinserció laboral dels treballadors

anàlisi del conteXT. La primera feina dels participants en el projecte ha estat l’anàlisi del context, i els resultats a Espanya no han estat positius. A més de les empreses desaparegudes i la destrucció de llocs de treball referenciats, l’estudi assegura que un quaranta per cent dels treballadors té un nivell baix. D’altra banda, el projecte apunta als sectors de l’energia renovable, l’alimentació i el reciclatge com els més oberts a captar treballadors del tèxtil. /// V.S.

Instant de la presentació /// CEDIDA

Cecot lidera aquest pla europeu /// CEDIDA


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

13

PATRONALS /// PIMEC

Pimec donarà a conèixer les línies de finançament de l’ICF

Capio Hospital General de Catalunya

L’

Institut Català de Finances (ICF) i Pimec col·laboren des del passat juliol en la difusió entre les pimes i els autònoms de les noves línies de finançament obertes per l’organisme. Aquestes línies posen en disposició de les empreses més de 2.2oo milions d’euros per donar resposta a la manca de finançament existent i ajudar a les necessitats d’inversió. Amb l’acord, Pimec passa a ser la primera entitat reconeguda dins la xarxa de promotors financers creada per l’ICF. En l’acte de signatura de l’acord, el president de Pimec, Josep Gonzàlez, va valorar especialment la confiança demostrada per l’ICF en la patronal i va expressar “la voluntat d’ampliar les línies de finançament i d’ajudar a les pimes, que són les que més pateixen la contracció del crèdit”. Per la seva part, el conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà, va assegurar que l’entitat “està promovent els canals d’accés al crèdit a les pimes per contribuir a la reactivació de l’economia catalana”. Xarxa pròpia. L’acord suposarà també una nova tasca per a la xarxa de consultors finan-

Associacions /// fajeec

González i Sanromà, en la signatura /// CEDIDA

cers de Pimec, creada el 2008 per ajudar a les pimes a obtenir liquiditat, i que ara ampliarà la seva proposta de solucions i faran de vincle entre els productes oferts per l’ICF i les pimes i autònoms que busquin finançament. Per tal d’assegurar una bona interacció, la xarxa de consultors de Pimec disposarà d’una plataforma de comunicació i gestió amb l’ICF, la qual se suportarà sobre el portal Finempresa. A més de la tasca informativa, la patronal canalitzarà les peticions dels clients potencials cap als productes dispo/// redacció nibles més addients.

patronals /// cecot

Els empresaris més La Cecot dedicarà joves reclamen el la seva festa anual seu protagonisme als emprenedors

E

l conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Mena, es va reunir el passat juliol amb una delegació de la junta directiva de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya. El representants de la federació van aprofitar per reclamar un paper protagonista dels empresaris més joves en tots els àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel país.

E

A la sortida de la reunió, el president de la FAJEEC, Jordi Solé Tuyà, va reivindicar el paper dels joves. “No volem que siguin altres generacions les que decideixin quin ha de ser el terreny de joc futur en el qual haurem de ser precisament els joves empresaris d’avui els que tindrem la responsabilitat de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses”. El conseller Mena va compartir les paraules de Tuyà en aquesta reivindicació plantejada pels joves empresaris i es va mostrar receptiu a fer tot el possible per integrar el col·lectiu cada vegada més en tots els àmbits de debat i /// redacció decisió.

Aquesta edició serà organitzada per la pròpia Cecot amb la col·laboració de l’obra Social d’Unnim, Egarsat, l’ACCA, el Cercle Cecot de Joves Empresaris i la Fundació Institut Industrial i Comercial. A més de la menció especial a l’emprenedoria, els premis d’enguany premiaran totes aquelles activitats i idees originals que han contribuït en el desenvolupament del teixit empresarial durant el darrer curs i que han permès difondre models de gestió responsable, eficaç i eficient en l’actual escenari competitiu. La participació en els guardons és oberta, i no es requereix vinculació amb la Ce/// redacció cot.

l proper mes d’octubre se celebrarà la dissetena edició de la Nit de l’Empresari, un dels actes més esperats durant l’any, que en aquesta edició tindrà una especial atenció a l’emprenedoria amb la categoria El Valor d’Emprendre. D'aquesta manera els organitzadors volen reconèixer “l’assumpció de risc i el coratge per generar progrés” que suposa la iniciativa empresarial, i assenyalen les noves activitats econòmiques generades com “una necessitat vital pel desenvolupament del país”.

llès a V l a l a t i p s o H El teu

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediàtriques, 24 hores, 365 dies

902 53 33 33 Acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

Capio Sanidad tu salud en buenas manos


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

INTERNACIONALITZACIÓ /// NOUS MERCATS

the article ///Peter Lindsey

El Centre Metal·lúrgic mostra el and seu Programa de Nous Mercats Refreshed re-engaged La institució va informar també sobre el seu Programa de Promoció Internacional

E

l Centre Metal·lúrgic va aprofitar les setmanes abans de l’estiu per presentar els seus programes de promoció internacional, encara vigents per aquest 2011, i el seu nou Programa de Nous Mercats en una jornada informativa. Aquesta novetat va dirigida a les pimes que tenen la intenció d'internacionalitzar-se o diversificar la seva presència als mercats internacionals. La intenció és crear un projecte que pugui introduir de forma ràpida les companyies en els mercats i establir els foments per a la seva implantació. Per aconseguir-ho, la institució posa a la disposició de les empreses consultors del seu equip i en el país de destí, per tal d’establir les estratègies a seguir. Per tal d’accelerar els resultats i recuperar la inversió feta, l’empresa compta amb l’ajuda d’un representant en el país escollit que és l'encarregat de rastrejar el mercat i aconseguir vendes. Segons l’entitat, el pro-

El director comercial d'Indústries Conesa, Josep Castellà, en la seva intervenció /// CEDIDA

grama vol ser “eficaç, de poc risc i molt flexible per la desaparició del factor temps”. La jornada també va servir per fer balanç sobre el Programa de Promoció Internacional. En l’acte van estar presents diverses empreses que han participat en les missions empresarials, grups d’exportacions i participacions agrupades en fires que fins al moment s’han promogut des de la insti-

tució. El director comercial d'Industrias Conesa, Josep Castellà, va ser un dels conferenciants, i va destacar la possibilitat “d’ensenyar l’oferta dels nostres productes a l’estranger” que ofereixen aquestes accions. “Aquesta sortida costa molt d’esforç, però el fet d’estar present en mercats potents i de forta demanda fa que l’impacte d’una crisi econòmica no sigui tan fort”, va /// V.S. assenyalar Castellà.

T

he summer holidays for most of us have come and gone and we all hope to have a soft landing back at work. Just like their employees for many companies it may be difficult to face the return from the holidays and the final quarter of the year, which is bound to be full of uncertainty both in the economic and political arena. It’s a cliché, but holidays are a chance to recharge one’s batteries and return with renewed energy and a clear head. This is vital because one of the effects of this prolonged crisis has been a growing disengagement among people as the economy has remained stubbornly weak and sluggish. A sense of ‘why should I care?’ has wormed its way into the worker’s psyche. This is natural if one takes into account the instability in the workplace when you don’t know if you’re going to be next in line to be fired. Why should you commit yourself to your employer? Well, you should because we all have to pull together to get out of this mess. What is really needed is an increase in engagement – get involved, become committed. Easier said than done? Maybe, but it’s part of the solution.

internacionalització /// Perú i colòmbia

El tèxtil explora els mercats oberts a Perú i Colòmbia C

onscients que una de les vies de creixement encara per explotar per part del tèxtil és la internacionalització, la Confederació de la Indústria Tèxtil, amb seu a Sabadell, s’ ha proposat fer de les missions comercials un dels seus vectors estratègics en el seu programa de serveis a les empreses. La primera d’aquestes accions es va fer en dos països amb tradició dins del sector, però també amb un mercat en creixement i ple d’oportunitats, com són el Perú i Colòmbia. La confederació va reunir per a la missió un total d’onze empreses dedicades a la fabricació dels filats, dels teixits per a la confecció, el tèxtil de la llar i el tècnic. En concret, les empreses que hi van assistir van ser RSP51, Fil Katia, Francisco Balaguer, Grupo SATI, Desarrollo de fibras textiles, Obradors, Juan Boluda, Texplan, González Lladó, Calada i Hilaturas Ferre. Durant la setmana que va durar l'expedició, els participants van poder visitar ciutats com Lima, Bogotà, Medellín, Barranquilla i Cali i conèixer de primera mà la situació de l’economia local i la indústria

Laquidaín, president de Texfor /// CEDIDA

tèxtil. Les oficines comercials espanyoles instal·lades als dos països van organitzar agendes de treball pels participants consistents en reunions amb diferents professionals del sector. A més, es va produir una trobada amb les empreses durant la qual es va oferir una visió de l’economia del país i es va aprofundir sobre qüestions comercials. Per la seva banda, els representants de Texfor es van reunir amb associacions empresarials del Perú i Colòmbia per explo/// redacció rar vies de col·laboració.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

15

INTER-VIEWS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

The company opened doors in Catalonia in 2001, with a strategy to focus on the automotive market. Nifco Spain has 105 employees in its offices in Terrassa PER: kaitlyn venezia

The power of plastic storage units and ashtrays, cup holders, coat hooks and grab handles.” The Nifco Know-How

Although a Japanese company, Nifco has adjusted to the culture and the market in Catalonia. “Each Nifco factory has to adapt their own strategy, adjusting the global strategy to our resources and our situation. Now we are trying to localize the production here of some of the products we are buying in Japan and China and selling in Europe.”

Nifco opened doors in catalonia in 2001 focused on automotive market /// D. Fernández

N

Fifty percent of the company’s turnover is from export, Oliveras said. “Our strategy here in Catalonia is innovation and to apply the Nifco technical know-how to expand the business to new western customers, Ford, Seat, Volkswagen and Audi, for example.” Confidence, Commitment in Catalonia

ifco Inc. is a Japan-based manufacturing company of industrial plastic parts and components, the first company in Japan to adapt a never-before-used material, plastic, for use as fasteners. The ideas of Nifco have revolutionized the Japanese industrial world. With their core market in the motor industry, the company’s introduction of plastic fasteners has significantly improved efficiency on production lines for automobiles and customer electronic goods. Today, their components are used in the majority of cars being made around the world. Small in size

Nifco was founded in Tokyo in 1967 after World War II, when mass production in the automotive industry was booming in Japan. Nifco searched for possibilities of reducing assembly-line labor in the manufacturing process. Eventually, the company came out with plastic fasteners, which are highly moldable, lightweight and rustproof components that reduce Co2 Emission and cost savings. Despite the size, the role of the fastener is funda-

mental. In the industrial world, it was an alternative method that proved great success. Overseas expansion started in 1983 when Nifco opened a factory in Taiwan. Today, there are 25 factories and offices in 16 countries around the world. Nifco has three factories in Europe; Spain, United Kingdom and Poland, plus a commercial and design office in Germany. Nifco opened doors in Catalonia in 2001, with a strategy to focus on the automotive market. Nifco Spain has 105 employees in its offices in Terrassa and among them, five customer-dedicated design engineers. Even with the dark cloud of the crisis, Nifco’s net revenue reached 10 million euro in 2010 fiscal year and they are forecasting a climb to 12 million in 2011. “Nifco spread its activity following its biggest customers: Toyota, Nissan and Honda,” said Joan Oliveras, director of Nifco, Spain. “At the end of the last century, we began to expand activity in the southeast of Asia, China and Korea and later in America and Europe. Always following the main customers.” After the fastener, Nifco started to develop other kinds of products, mainly kinematic parts. Some kinematic plastic parts include

“Catalonia is very important, there are many people able to create new values, to create new companies, to develop new products,” said Oliveras. “This is my feeling about the work environment here. We are in a very good position.” Oliveras says much of the company’s success is thanks to the ongoing and neverceasing support from their headquarters. “Personally, I feel the support of the Japanese people,” said Oliveras. “But not just me, all the employees do. This gives us confidence. The global strategy of Nifco is to become a global company, not just a Japanese company with subsidiaries all over the world.” Nifco Spain and its employees in Catalonia personally feel the encouragement from the headquarters in Japan and this has been a key to success. “All employees understand that with the confidence we receive from our headquarters, we must achieve our goals as something in return.”

GLOSSARY Fastener TANCAMENT 2 Booming: En auge 3 Came out with: llançar un producte 4 Moldable: modelable 5 Rustproof: inoxidable 6 Role: paper 7 Dark cloud: núvol fosc 8 Forecasting: previsió comercial 9 Climb: pujada 10 Spread: propagació 11 Coat hooks: ganxos per a la roba 12 Grab handles: agafadors 13 Know-how: coneixements 14 Ongoing: en marxa 14 Encouragement: ànims 15 Payback: retribució 1

Nifco Inc. UBICACIÓ: TERRASSA

Oliveras sees it as a type of ‘payback’ to what was given to them. “Catalonia has good universities, good public and private companies and this is the base where we must build the industrial future.”

ANY D’ARRIBADA: 2001 TREBALLADORS: 105 FACTURACIÓ GLOBAL: 10 M €

Listening & Oral Strategies. Cursos d’anglès enfocats a millorar la comunicació oral Plaça de l’Àngel, 6, 1r - Sabadell - 93 725 06 28 - www.fiac.cat - fse@fiac.cat


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Mirada Exterior ///Sanmy Cent setze anys d’història consoliden una marca, però quan l’ambició és créixer i expandir-se a nous mercats, tot torna a començar. La veterana Sanmy inicia l’aventura internacional. PER: VICTOR SOLVAS

Un històric que torna a fer les seves primeres passes 1 /// Tradició familiar, Els 116 anys de sanmy estan lligats a la família puértolas. l'actual directora general, pilar puértolas, representa la quarta generació al capdavant de l'empresa /// david fernández

1 ///

P

“és una il·lusió, perquè hi ha un sentiment romàntic i una voluntat de lluitar per això”. La directiva valora l’herència rebuda, la cultura “d’estar sempre pensant en coses per fer funcionar el negoci, d’estar el dia a dia i tenir molta empenta i inventiva”.

Pilar Puértolas és l’actual directora general i la representant de la quarta generació d’aquesta empresa familiar. Per Puértolas, ser al capdavant del negoci familiar

Aquesta és la cultura que ha mantingut a Sanmy al mercat. Segons explica Puértoals, als anys cinquanta hi havia uns 5.000 fabricants de gasoses i sifons a l’Estat, però “amb l’entrada de les marques americanes la gent va començar a consumir productes diferents, com el refresc de Cola”. L’entrada de les multinacionals va comportar una professionalització del sector, obligat a uns estàndards de qualitat i a uns esforços nous que van fer que

otser innovadora una empresa amb una història centenària? No només ho pot ser, sinó que una trajectòria tan extensa només és possible en companyies vives i amb una alta capacitat d’adaptació a l’entorn. En els seus cent setze anys d’història, la històrica marca de begudes Sanmy ha passat de ser un dels milers de fabricants que existien a l'Espanya de finals del segle xix i primera meitat del xx, a aguantar la pressió de les multinacionals i ser un dels únics supervivents a la consegüent concentració del mercat.

“Si un client ens demana un refresc nosaltres el podem crear en dues setmanes, mentre que una multinacional necessita entre un i dos anys”, explica puértolas.

molts es reconvertissin en distribuïdors. 1 /// Avui a Catalunya només queden tres fabricants.

captar mercat i reinventar-se Puértolas dóna les claus de supervivència: “buscar nínxols en què les grans marques no poden arribar. Si un client ens demana un refresc concret, nosaltres el podem crear en una o dues setmanes, mentre que les multinacionals demanen entre un i dos anys. Tenim molta flexibilitat i coneixem el mercat i les modes”. Però moltes vegades, els èxits també tenen un punt de casualitat. El producte estrella de Sanmy en les dues últimes temporades ha estat el Mojito, que va néixer amb una història curiosa al darrere en una passejada familiar per la Vila Olímpica. “Vèiem que tots els locals te-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

nien el sifó Geiser al costat dels tiradors de beguda. Vàrem preguntar per què l’utilitzaven, i ens van explicar que era per fer mojitos. A partir d’aquí el vam desenvolupar i el vam presentar a l’Alimentària”.

La directora de Sanmy explica com “els compradors i visitants a fires internacionals queden sorpresos amb el sifó, perquè és un producte que a Europa no existeix”. Però l’efecte sorpresa té un costat negatiu com és la manca de costum. “La feina de crear la moda és nostra, i no tenim un engranatge publicitari per fer-ho, així que serà un procés llarg”. Sanmy compta amb socis, com els propietaris de bars i restaurants espanyols, que ajuden a popularitzar l’ús del sifó als seus locals. En d’altres ocasions, els companys de viatge arriben dels llocs més inesperats. “Hem trobat el cas d’un client argentí, que ens va demanar el sifó pels seus bars; la gasosa és la beguda nacional argentina, i ell ens fa publicitat gratuïta perquè vol implantar aquest costum”, explica Puértolas. En només cinc anys, les vendes a l’exterior ja suposen un cinc per cent de la facturació total de l’empresa. Tot just, les primeres passes a l’exterior d’una marca històrica.

17

2 /// sifó geiser aquest és el seu producte més representatiu, i també el que els ha permès crear nous productes, com la línia de mojitos, i sortir al mercat exterior amb un producte de valor afegit

Aquesta història va ser remarcada en els darrers Premis Cambra, en els quals l’empresa terassenca va ser guardonada en la categoria de Millor Iniciativa Comercial i de Serveis. El jurat dels premis també va destacar la vocació internacional de la companyia. “El pas cap als mercats exteriors va iniciar fa cinc anys, i ho vàrem fer perquè amb la crisi teníem la necessitat de créixer i evitar estancar-nos”, explica Puértolas. L’objectiu de la companyia són els mercats propers, com Itàlia, França, Bèlgica, Portugal i Alemanya, ja que “el sifó és un producte amb un valor afegit reduït que va a menys amb la suma de quilòmetres”. Prendre una beguda gasosa servida amb sifó un diumenge pot semblar el més normal, però és un ritual poc conegut a la resta d’Europa. Per donar-se a conèixer, Sanmy va recolzar-se en les cambres de comerç i les seves missions internacionals, en què van poder trobar representants i clients i crear una agenda d’acció. Puértolas se sorprèn de la “varietat de cada mercat, on, si no t’adaptes, et dónes cops constantment”. La directiva assegura que la marca ha hagut “d’adaptar formats i crear productes més petits, modificar sabors i aprendre molt dels compradors locals”.

RADAR

3 /// supervivents a principis del segle Xx, cada població tenia el seu fabricant de begudes, però amb l'entrada de les grans multinacionals el mercat es va comprimir. Sanmy és avui un dels pocs supervivents

4 ///

2 ///

3 ///

SANMY SECTOR: Begudes UBICACIÓ: Terrassa FUNDACIÓ: 1895 TREBALLADORS: 32 FACTURACIÓ: 5,5 milions d’euros

4 ///

obertura sanmy es troba ara en plena expansió pels mercats europeus, on va començar a vendre els seus productes l'any 2005 /// david fernández

El sifó és un producte sorprenent al mercat exterior, però també desconegut, i la feina de crear la moda és de l’empresa “FA CINC ANYS vàrem decidir EXPORTAR perquè teníem la crisi a sobre. volíem créixer i evitar estancar-nos”, EXPLICA PILAR PUÉRTOLAS, DIRECTORA DE SANMY


18

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Lluís Sisquella /// President Cerdanyola Empresarial Cerdanyola Empresarial va néixer fa poc més de tres anys, i en aquest temps ha viscut la transformació de la ciutat, abocada al foment de la recerca i la innovació. TEXT: VICTOR SOLVAS /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

En els propers deu anys sentirem molt a parlar de Cerdanyola

I quina és la potencialitat del Vallès? Tenim la marca Barcelona, que ven moltíssim des dels Jocs Olímpics, i el Vallès és la seva fàbrica, el territori productiu de la capital. Barcelona ha de saber que la comarca és important per la situació estratègica que té, per la seva xarxa d’infraestructures i per les possibilitats que ofereix el seu teixit empresarial. Tenim dues ciutats històriques com Sabadell i Terrassa, que s’uneixen a Martorell i Granollers per la B-30, i també acollim el futur de la innovació en el binomi Sant Cugat - Cerdanyola.

Què n’espera Cerdanyola empresarial de Fem Vallès? La principal idea del lobby és fer força per reclamar infraestructures. Nosaltres també estem adscrits a una associació europea de defensa del corredor mediterrani, el qual és bàsic pel creixement de l’activitat econòmica de Catalunya. En l'àmbit comarcal és primordial el quart cinturó per descongestionar la B-30 i, en l'àmbit local, reclamem el túnel d’Horta i connexions en transport públic. Però, una de les grans oportunitats que obre Fem Vallès és la possibilitat d’asseure a les grans patronals, com Cecot i Ciesc, en una mateixa taula parlant del territori. Trobo a faltar a Pimec en aquesta taula. Els empresaris hem d’anar tots a l'una, sobretot en aquests temps.

Cerdanyola cada cop està més integrada en el teixit productiu de la comarca. Ha estat clau l’aposta per a la innovació que ha fet la ciutat?

E

l passat mes de juny, l’associació Cerdanyola Empresarial va celebrar el seu acte principal de l’any, el Fòrum Cerdanyola, amb Manuel Campo-Vidal com a convidat. El periodista va animar al món empresarial a “sortir a la pissarra”, és a dir, a comunicar-se i donar a conèixer al món la seva feina i les seves reivindicacions a la ciutadania i les institucions. Només una setmana abans, la institució havia fet oficial la seva unió a Fem Vallès, un lobby territorial amb objectius coincidents amb el missatge de Campo-Vidal.

La creació de Fem Vallès és la sortida de la comarca a la pissarra? L’exemple és una metàfora del fet que ens costa sortir a parlar en públic. Nosaltres necessitem vendre el que podem i sabem fer. Catalunya ha de saber mostrar al món tot el que produïm i la potencialitat del territori en innovació, i nosaltres, com a empresaris, hem d’aprendre a explicar el nostre territori i les nostres necessitats. La Unió de Fem Vallès ens dóna l’opció d’ensenyar a Catalunya la potencialitat de la comarca. Quan competim a nivell global cal anar de la mà, sinó no som més que una petita taca.

La UAB ha de ser clau en la transmissió de coneixement i el creixement de les empreses de la ciutat A Cerdanyola ens manca un centre de negocis que segueixi el model Trade Center de Sant Cugat

La ciutat a apostat per la innovació i grans projectes però, en la campanya electoral, els partits van reclamar més atenció a l’emprenedoria i petits empresaris. Creu que estan oblidats?, El govern municipal hauria de crear una regidoria pròpia de Promoció Econòmica. Amb aquesta acció podem aconseguir que petits autònoms i empresaris, que sí que estan una mica oblidats, tinguin més activitats i recursos. Hem de fer venir noves empreses que creïn llocs de treball, però necessitem un ambaixador de l’Ajuntament que ens ajudi a buscar-les.

La ciutat està reformulant-se amb els pilars de la UAB i el Sincrotró. Hem viscut la primera inversió científica del país, i hem de ser un pol per empreses que donin feina en l’economia del present i del futur. Avui, Cerdanyola és en boca de tots els cercles empresarials i patronals per la seva potencialitat i, no dubti que, en els propers deu anys, sentirem a parlar molt de la ciutat.

Fa poques setmanes, Cerdanyola va inaugurar un viver d’empreses.

Com ha canviat la ciutat la instal·lació del Sincrotró i el Parc de l’Alba?

Cerdanyola també forma part del Cit. Quina valoració fa de la feina feta?

Estem pendents del creixement del Parc de l’Alba, però crec que veurem una Cerdanyola semblant a les ciutats residencials de Silicon Valley. Crearem llocs de treball qualificats i atraurem una població amb un nivell d’estudis mig i alt que voldrà una ciutat sostenible, que li permeti desplaçarse a la feina caminant o en bicicleta.

El Cit és una iniciativa política molt positiva, però que necessita un impuls per accelerar la seva activitat. Fa uns mesos, els empresaris ens vàrem unir al Fòrum Territorial del Cit. Anirem a les reunions amb els deures fets, a veure què podem demana i començar a actuar. El pressupost és baix, però hi ha idees que no costen diners ni gaires recursos.

Com ha remarcat, en aquest procés és clau el paper de l’Autònoma. Fins ara, la ciutat ha estat d’esquenes a la universitat, però, per primera vegada, la UAB té la voluntat de asseure's amb empresaris, veïns i amb l’Ajuntament per obrir-se. La universitat ha de ser transmissora de coneixement. Nosaltres coneixem les necessitats del mercat i hem de buscar els recursos de la universitat per desenvolupar els productes demanats per la societat i fer créixer les empreses.

És una bona iniciativa, però a Cerdanyola encara ens manca un centre de negocis que segueixi el model del Trade Center, que ha fet una funció molt important captant empreses a Sant Cugat. Aquest tipus d’espais són essencials per donar el primer impuls necessari per tirar endavant projectes.

Creu que els empresaris perceben la feina de les associacions i unions territorials? Hem de comunicar millor la nostra feina. El món és ple de notícies, i saber explicar què estem fent és molt important. Encara hi ha molts empresaris que no entenen la necessitat de fer pinya i no veuen la força que tenim per crear contactes i defensar les seves reclamacions davant les administracions.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

19

PIME ///Down to moon Potser avui el concepte “realitat augmentada” encara no els soni, però, en pocs anys, pot formar part del seu dia a dia . PER: VICTOR SOLVAS

Explorant la unió entre el món real i el virtual Mario Martínez, Rosario Basilotta i Antonio Rabanera formen l'empresa /// DAVID FERNÁNDEZ

“han vist la possibilitat de crear textos i vincular-los a continguts que es puguin veure des del telèfon mòbil”.

OCI I EVANGELITZACIÓ Les possibilitats de les aplicacions de Down to Moon són vàries, però el sector principal al qual es dirigeix l’empresa és el dels videojocs mòbils. De fet, els seus tres membres provenen de Gameloft, la companyia líder del sector. El model de negoci a seguir és el freemium, de manera que els usuaris poden descarregar-se els jocs de manera gratuïta i optar per no invertir, però també tenen l'opció de gastar els seus diners en objectes i elements propis que els facin créixer en el joc. “El model ve de Facebook, que té una gran base sociològica; hi ha un noranta per cent de gent que no compra, un nou per cent que compra de manera puntual i un u per cent que compra assíduament perquè vol tenir una posició dins el joc més alta que la dels seus amics que no compren”. Malgrat tractar-se d’un producte atractiu, les novetats sempre han de passar un procés d’integració al mercat, i Down to Moon no és una excepció. De fet, els seus tres membres reconeixen estar en un “procés d’evangelització”, tant en la captació de clients com d’inversors. En aquest sentit, agraeixen la seva estada a Esade Creapolis, on estaven instal·lats fins fa pocs mesos, “perquè ens va permetre formar-nos com a emprenedors i establir una xarxa de contactes gràcies a la universitat”. De la mateixa manera, esperen que el recent Premi Cambra a la empresa de nova creació que han obtingut els serveixi de promoció.

L

a lliga de futbol ja ha començat i és probable que durant la temporada es perdi algun partit del seu equip preferit. Sempre li quedarà el recurs de llegir els diaris del dia següent i fer-se una idea de com va anar l’enfrontament, però no és el mateix que poder veure els gols i un resum de les millor jugades... o potser sí. La solució la planteja Down to Moon, una empresa santcugatenca d’un sol any d’existència, dedicada al desenvolupament d’aplicacions mòbils que uneixin el món real amb el món virtual, concepte que es coneix com a “realitat augmentada”. El fundador de l’empresa, Rosario Basilotta, explica com les aplicacions “es basen en el reconeixement d’objectes reals” sobre els quals poden afegir nous continguts virtuals a través del mòbil. La proposta resulta molt atractiva en sectors com la comunicació i el màrqueting, que des de fa anys busquen la integració dels seus productes tradicionals en el món digital. Les

aplicacions de Down to Moon poden reconèixer, per exemple, la fotografia d’un polític en un diari i reproduir la declaració vinculada a la notícia, o mostrar el vídeo de l’anunci imprès en el diari. Per Basilotta, l’empresa ofereix un producte “dinàmic, interactiu i que t’atrau a descobrir més sobre el contingut”. El director de màrqueting de la companyia, Antonio Rabanera, afegeix el factor de record per a l’usuari. “L’experiència de realitat augmentada és tan impactant que l’usuari mai oblidarà l’anunci o el moment viscut”, explica. Més enllà dels sectors vinculats amb la comunicació, el fundador de Down to Moon veu opcions d’entrar en molts altres àmbits, com l’educació, l’immobiliari o el turístic, creant aplicacions en què els usuaris tinguin centenars d’opcions per descobrir qüestions sobre el lloc que estan visitant o donin la seva opinió sobre el producte que estan consumint. De fet, Basilotta explica l’interès que han despertat les seves aplicacions en el món editorial, en el qual alguns autors

down to moon desenvolupa aplicacions que uneixen el món real i el virtual a través de la realitat augmentada “l’experiència de la realitat augmentada és tan impactant que l’usuari mai oblidarà l’anunci o el moment viscut”, explica rabanera

Els membres de Down to Moon són optimistes respecte el futur de l’empresa i confien en l’atractiu del seu producte per cridar l’atenció de clients i inversors, però admeten que no estan en el millor escenari per moure’s. Rosario Basilotta considera que “la nostra capacitat d’innovació hauria estat valorada abans en un altre país, potser a Estats Units hauríem aconseguit el finançament molt abans”, però considera una avantatge que l’empresa es dirigeixi a un mercat global. “Som una multinacional des del primer dia”, bromeja. Rabanera espera que l’efecte mirall d’altres empreses nord-americanes sigui un estímul per a la inversió. “Hi ha empreses similars a la nostra que avui estan facturant un milió de dòlars al dia”, explica.

DOWN TO MOON UBICACIÓ: Sant Cugat TREBALLADORS: 3 contacte: downtomoon.com


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

patronal cecot /// FINANÇAMENT

Recomanacions sobre els contractes swap o permutes financeres Els swaps són contractes a través dels quals s’intercanvien els imports a aplicar sobre una quantitat per a cada una de les parts a través de liquidacions periòdiques. Els ofereixen les entitats a fi de mitigar el tipus d’interès d’algun altre producte que es tingui en la mateixa entitat financera o en alguna altra.

ls swaps són contractes a través dels quals s’intercanvien entre les parts els imports a aplicar sobre una quantitat teòrica, un tipus o coeficient diferencial d’interès, per a cada una de les parts, a través de liquidacions periòdiques. Aquests tipus de contractes els ofereixen les entitats financeres a fi de mitigar el tipus d’interès d’algun altre producte que es tingui en la mateixa entitat financera, o en una altra.

nal del Mercat de Valors el té catalogat com un producte financer d’alt risc. És més, tal i com s’ha demostrat en alguns processos judicials, en la majoria de casos ni els apoderats de la mateixa entitat bancària que el venen al client no l’entenen i, per tant, no expliquen que en el cas de donar un tomb, el client es veu amb l’obligació de pagar al banc per aquesta permuta de canvi. Ho acostumen a vendre com una assegurança per pujades de tipus d’interès, però el que no expliquen és que és una permuta i que es pot haver de pagar en dues direccions. Aquests contractes presenten una complexitat important i, a més, no sempre s’especifica el nom d'swap complicant encara més el seu enteniment.

Al nostre mercat borsari i financer el terme swap és força desconegut i la Comissió Nacio-

Últimament s’ha parlat molt als mitjans de comunicació sobre els swap aplicats a crè-

DAVID RUA /// Assessor mercantil de la patronal Cecot

E

Assessorament empresarial DAVID RUA Assessor mercantil de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Es poden anul·lar els swaps? Hi ha tot un reguitzell de demandes judicials buscant la seva anul·lació i la resposta està dividida. Uns jutjats la donen i els altres no. En què es basen els tribunals per decretar o no la seva nul·litat o anul·lació? Els estimatoris es basen en l’error “vici” del consentiment. Si algú ha signat quelcom equivocadament estava viciat el seu consentiment i segons el codi civil és causa de nul·litat dels contractes. Els que desestimen la nul·litat es fonamenten principalment en què, per tal que l’error sigui invalidant del consentiment, ha de ser un error “inexcusable”. És a dir, ha de ser un error que no hauria de cometre una persona amb una diligència mitjana. Si no s’entén el que es signa: a) Per què ho signem?, b) Per què no busquem un assessor que ens ajudi?. Per tant, seria un error que es podria haver excusat i en aquest cas, no hi ha nul·litat. En tot cas, les sentències que els declaren nuls acostumen a defensar consumidors i usuaris més que a empreses, ja que la legislació que defensa els consumidors és més forta. També s’analitza com s’ha produït cada cas i com ha estat venut el producte.

És desconegut, i La comissió nacional del mercat de valors El té catalogat com un producte d’alt risc dits hipotecaris i han proliferat les plataformes de defensa dels consumidors que s’han vist afectats per la contractació d’un swap sense conèixer el funcionament, les conseqüències o, a vegades, sense ni conèixer que estaven contractant un producte financer d’aquestes característiques. Això ha provocat una allau de demandes judicials i contenciosos amb les entitats bancàries en l’àmbit dels particulars. En el cas d’empre-

Els swaps, poden ser interessants per a l’empresa? El contracte denominat swap és un instrument amb un ampli ventall de possibilitats d’ús i hem de reconèixer que no és tan específic com solem utilitzar-ho al nostre país. Les generalitzacions són dolentes i, d’entrada, no es pot dir ni que sí ni que no és interessant per a l’empresa. Però voldria la pena fer unes reflexions molt bàsiques que s’haurien de fer en tots els plantejaments de contractació d’un swap. Primera: si no som entesos en moviments de capital i fluctuacions de tipus d’interès i ens agrada el risc del guany, personalment, recomanaria altres opcions. Segona: qui ofereix el producte té estudis financers molt millors que els nostres relatius a l’evolució del tipus d’interès o de canvi. És a dir, que juguen amb més avantatge. I tercera: no conec cap persona, ni empresa, que a iniciativa pròpia s’hagi adreçat a cap entitat financera per subscriure un swap, sense res més. És doncs, l’altra part la que té més interès en vendre’l que nosaltres en comprar-lo.

Exposem l’exemple d’un cas real? Un banc que subscriu amb un client un swap per amortir l’impacte d’un crèdit hi-

ses, aprofitant la conjuntura existent, les entitats venen l'swap en el moment de la renovació de la pòlissa de crèdit. S’aprofita aquest moment de debilitat per part del client per fer-li signar a més un document annex en el qual es diu que entenen el producte que se’ls ven. Indubtablement, tothom ho signa ja que hi ha la necessitat de la renovació de la pòlissa però, fins i tot, els mateixos professionals que assessorem en aquest àmbit ens costa d’entendre la terminologia i les condicions. Per això, la nostra recomanació des de Cecot és que no signeu mai quelcom que no entengueu i que cerqueu un bon professional que us assessori sobre el tema abans de prendre una decisió sense la informació adequada.

potecari a un promotor. Crèdit que es va amortitzar o cedir als compradors i, d’alguna manera, extingir, l’any 2008 i swap de venciment el 2011. El banc gira rebuts trimestrals pel saldo liquidatiu del swap. Com que el client ha deixat el compte corrent a zero, se li carreguen trimestralment els imports del swap al compte corrent. En el compte corrent s’hi van acumulant saldos negatius cada vegada més grossos, que alhora generen, pel descobert amb el compte, un interès del 29% a favor del banc, perquè la lletra petita (aquesta que tots signem i no llegim) del contracte de compte corrent, autoritza al banc a carregar en descobert, i alhora estableix l’ interès del descobert al tipus del 29%, comissions a part. És a dir, havent signat quelcom que no enteníem i havent deixat els comptes a zero, en un moment hem passat a ser uns deutors del banc i amb poques possibilitats que un tribunal ens doni la raó.

Què us recomanem? Si sou empreses i professionals us recomanem que no signeu mai quelcom que no entengueu i que busqueu un bon professional que us assessori sobre el tema per tal de prevenir conseqüències com les que ja hem detallat.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

INFOCIT /// SANT CUGAT

Les ciutats nòrdiques es fixen en el model de connexió del Cit Els alcaldes de Malmö i Lund destaquen la potencialitat de les tres ciutats en una visita a Sant Cugat

Mercè Conesa, amb els representants de Malmö i Lund /// CEDIDA

A

primera vista, les ciutats sueques de Malmö i Lund ens poden semblar allunyades, no només geogràficament, sinó també a nivell cultural i de model econòmic. Però vistes en detall, aquestes dues localitats tenen més en comú amb l’estructura del Vallès del que podria semblar. Es tracta de ciutats amb una gran potencialitat econòmica i productiva que, sense ser grans metròpolis, compten amb el paraigua de ciutats grans de referència com Göteborg i Copenhague, amb els avantatges i inconvenients que això comporta. Tots aquests aspectes es van posar de manifest durant la visita que els alcaldes de les dues ciutats van fer a Sant Cugat. La trobada entre les institucions va servir perquè es compartissin projectes i per donar a conèixer el pla d’acció de les ciutats membre del Catalonia Innovation Triangle. El alcaldes de Malmö i Lund, Kent Andersson i Mats Helmfrid respectivament, es van mostrar interessats per com està afectant aquesta interacció entre ciutats en l’evolució econòmica i productiva del territori, i es van mostrar interessats en un model que podria ser exportable. Les dues ciutats sueques tenen a l’horitzó l’any 2013, quan Lund acollirà la cons-

trucció de la Font Europa de Neutrons per Espal·lació i el Sincrotró Max IV. Els seus alcaldes tenen la confiança que aquests projectes serveixin per potenciar el territori i miren el model del Vallès, Barcelona i el Sincrotró Alba com un exemple a seguir per fomentar la innovació. Durant la trobada, els dos alcaldes de les ciutats sueques van destacar les similituds entre la comarca del Vallès i el seu territori. Mats Helmfrid va explicar que “Lund té una població d’uns setanta mil habitants, equiparable a Sant Cugat, mentre que Malmö en té 350.000. Les dues ciutats estan comunicades per un pont amb Copenhague, i tenen una bona xarxa d’infraestructures, com el Vallès”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va exercir d’amfitriona i va voler aprofitar l’ocasió per lloar la feina feta des del Catalonia Innovation Triangle i va remarcar la importància que ha tingut el sincotró Alba en l’evolució del territori. “El projecte ha donat una potencialitat fonamental a la comarca, ja que ens ha fet molt més interessants i competitius als ulls dels inversors; això juntament amb la potenciació del Cit en ajudarà a fomentar l’activitat empresarial, la investigació i la instal·lació de nous centres universitaris”. /// victor solvas

SOM CIT

RADAR

21


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

PUNT DE TROBADA trobada institucional

125è aniversari /// Cambra de Terrassa

Reconeixemen i una història am L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha rebut per primera vegada la direcció d’Unnim després de la presa de possessió de càrrecs de l’entitat, el passat mes de març. En la reunió hi van participar el president del banc, Jaume Ribera, el president de la Delegació

Territorial de l’Obra Social a Sabadell, Salvador Soley, i el director general, Jordi Mestre. La reunió va servir perquè l’entitat exposés a Bustos la seva situació actual, pendents del procés de bancarització, i apuntar els seus reptes de futur.

INAUGURACIÓ CATALANA PARC

Q

Conesa aplaudeix a Catalana Occident La inauguració del complex d’oficines Catalana Parc, amb 25.000 metres quadrats de superfície i promogut per Catalana Occident a Can Sant Joan, va servir perquè l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, aplaudís l’aposta de l’entitat per Sant

Cugat. “Catalana Occident és una empresa pionera a la ciutat i és una bona notícia que segueixi creixent amb nosaltres”. En l’acte va participar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el president del grup, Josep Maria Serra /// CEDIDA

ue cent anys no són res ja ho diu la dita castellana, i ho saben bé a la Cambra de Terrassa, que segueixen celebrant no el segle, sinó els seus cent vint-i-cinc anys d’existència. Després dels Premis Cambra del juliol, la institució va celebrar un altre dels actes assenyalats del programa festiu. En aquesta ocasió, la Cambra va reunir a setze empreses, comerços i entitats financeres de més de cent vint-i-cinc anys per reconèixer la seva trajectòria. Les entitats reconegudes van ser Argemí, Comunitat Minera Olesana, Edasa, Estanc núm. 1, Forn Cal Tano, Forn i Queviures Anglada, Hospital de Sant Llàtzer, Restaurant Burull, Indústries Gràfiques Minerva, La Casa de les Boines, Marroquineria Martori, Aigües de Terrassa, Paloma Centre Comercial, Pont Aurell i Armengol, Suministros Tarrasenses, Unnim Caixa Terrassa i l’Institut Industrial.L’acte també va servir per presentar el llibre La Cambra, 125 anys creant futur, que recull la seva llarga història. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va obrir els parlaments i va destacar que l’acte reco-

1 /// llia l’esperit dels Premis Cambra, però amb un discurs de fons diferent. “Si en l’entrega dels premis es va valorar la innovació, avui fem una reivindicació de la història”, deia Navarro. L’alcalde va destacar la persistència de les empreses reconegudes “en un món en el quals les sèries de televisió desapareixen al tercer capítol si les audiències no acompanyen”, i va destacar la seva capacitat “per superar els inicis i adaptar-se a les turbulències del pas del temps”. Per la seva part, el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, va destacar el vincle de l’acte amb els valors tradicionals de l’entitat, “com ho són la tradició, que es manifesta en la confiança dels nostres clients, accionistes, mitjans i de tota la societat civil; la capacitat d’adaptació, i la trajectòria, que mostra la coherència mantinguda en la presa de decisions”. El conseller d’empresa i ocupació, en la seva primera visita a la institució, va repassar la data de fundació de totes i cadascuna de les institucions reconegudes; algunes superaven de llarg els 125 anys d’història, per posar en valor la seva tra-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

23

GRADUACIÓ EUNCET

nt als veterans mb pes 109nousgraduatsenl’escoladenegocis L’escola de negocis de l’Obra Social d’Unnim, l’Euncet, va tancar el seu curs 2010-2011 amb la graduació de 109 nous titulats, en un acte celebrat al Centre Cultural de la institució. En una cerimònia dirigida pel periodista Joan Carles Peris,

entre els ponents hi havia l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, el president d’Unnim, Jaume Ribera, i el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, els quals van centrar el seu discurs en l’ètica i la responsabilitat empresarial. /// TERESA LLORDÉS

2 /// jectòria, i va narrar una anècdota de la seva etapa com a estudiant d’economia. “Recordo un professor que ens recomanava que, quan ens demanessin una predicció, la féssim a més de cent anys vista, perquè així ningú ens la recordaria, però avui aquesta teoria se m’enfonsa”. A més de l’entrega de diplomes, els ponents van presentar el llibre La Cambra, 125 anys creant futur, que repassa la història de la institució en 453 pàgines i sota la direcció de les historiadores Ana Fernández Álvarez i Lourdes Plans i Compderrós. A més de destacar el seu imponent volum i pes, es va aplaudir la ingent tasca de documentació fet per les autores per tal de “deixar constància formal del treball de la Cambra i veure la repercussió de la feina feta en la demarcació”, com va destacar Galí. En la seva intervenció, Navarro, a més de remarcar l'“oportunitat que dóna el llibre a tot el país de conèixer la història de la Cambra”, va aprofitar la presència del conseller per advertir l'“atenció que es mereix la comarca, que és una oportunitat pel /// victor solvas país”.

1 /// PRIMERA VISITA L'acte va servir perquè el conseller d'empresa i ocupació, francesc xavier mena, visités per primera vegada l'edifici central de la cambra de terrassa. a l'acte també hi van participar el president de la cambra, marià galí, i l'alcalde de terrassa, pere navarro

Presentació a la generalitat

2 /// tradició. els ponents van coincidir en destacar que, si els premis cambra van reconèixer el valor d'empreses innovadores, aquest acte va ser un premi per aquelles empreses de llarg recorregut /// david fernández

Un any després de la seva posada en marxa, el projecte Reempresa va ser presentat al Palau de la Generalitat, amb la presència del president, Artur Mar, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Collell, i el d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, juntament amb el presi-

dent de Cecot, Antoni Abad. El director del programa, Albert Colomer, va destacar el treball fet durant l’any en “aixecar un mercat per la Reempresa a Catalunya, ordenant i consolidant el procés”. En aquest període s’han atès 56 empreses cedents i 81 reemprenedors.


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

postals d’estiu

AB-Biotics segueix creixent a l’exterior L’estiu també pot ser un bon moment per fer moviment estratègics. Així ho han entès a AB-Biotics, que han aprovat una ampliació de capital per posar en marxa un pla d’expansió a Europa i Amèrica. L’objectiu és introduir els productes de la línia de medicina personalitzada,

Neurofarmagen, a països de gran potencial, com el Regne Unit, França, Turquia, Mèxic, Brasil i els Estats Units. Els directors generals, Miguel Ángel Bonachera i Sergi Audivert esperen que “el pla sigui un punt d’inflexió per fer de l’empresa un referent internacional en la biotecnologia". /// CEDIDA

Konik celebra el seu 33è aniversari L’empresa Konik-Tech, especialitzada en l’instrumentació científica i de laboratori amb seu a Sant Cugat, va celebrar el passat agost el seu 33è aniversari, i ho va fer anunciant el seu creixement. L’aposta per R+D i per a la internacionalització els ha permès fugir de la crisi. En l’actualitat, el 90%

de la seva facturació prové de vendes a l’exterior. Els resultats avalen l’esforç: l’empresa ha triplicat les seves vendes, i preveu una facturació de 10 milions d’euros per aquest 2011. La companyia va néixer el 1978 amb la fabricació de cromatògrafs, i avui és un referent del sector. /// CEDIDA

CAMBRA DE TERRASSA

La Cambra preveu 95 accions formatives Després d’haver tancat el primer semestre de l’any amb 75 accions formatives, en les quals s’han invertit 2.080 hores i hi han participat 887 alumnes, la Cambra de Terrassa donarà continuïtat a aquesta tasca en els darrers mesos del 2011. Per fer-ho, la institució ha programat 95 nous cursos de formació empresarial, que es repartiran en 1.230 hores de formació. Els cursos programats pretenen respondre els interessos dels empresa-

ris. És per això que la Cambra ha posat l’accent en matèries com l’eficiència energètica, el màrqueting digital i el comerç internacional. D’altra banda, cal destacar que el 52% del total d’accions es faran en línia des del campus virtual de l’entitat. En aquest segon semestre també s’organitzarà la 16a edició del Programa Nord de Direcció General i s’iniciarà la 1a edició del Programa Nord de Direcció de Compres i Aprovisionament. /// CEDIDA

REUNIÓ D'ALCALDES

Els alcaldes fixen les seves peticions Els alcaldes del Vallès Occidental van aprofitar els últims dies abans de les vacances d’agost per celebrar la primera reunió conjunta després de les eleccions. La trobada es va celebrar a Rubí i va servir per fixar les reivindicacions del territori i donar-les a conèixer tant a la Generalitat com al Govern central. Entre les peticions s’inclouen plans de mobilitat, com la reclamada aturada del TAV entre Sant Cugat i Rubí o la necessitat d’enllaçar les línies

de Renfe i FGC, i d’altres de caire social, com la participació en la presa de decisions que afectin el pla sanitari dels municipis. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, va assegurar que l’objectiu és que la comarca “recuperi el pols econòmic i reactivar l’economia”. Per la seva banda, l’alcaldesa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va reivindicar “el potencial d’una comarca que agrupa 900 mil persones i que representa el 4 % del PIB”. /// CEDIDA


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

RADAR

25

Empresàries /// Biworld 3D L’empresa catalana pionera en el desenvolupament dels mons virtuals per a empreses i negocis aterra als Estats Units. PER: LAIA CORBELLA

Les pàgines web ja són història, arriba el 3D Anna Solé i Cintia Andreu amb el seu equip a la seu de l’empresa a Sabadell /// ESTHER NAVAL

les imatges tenen el mateix disseny que en la realitat i interactua com en una xarxa social. Segons Andreu, “el que diferencia aquest projecte és que combina web 2.0 i 3D, té un motor de cerca propi de negocis i tots els continguts estan totalment indexats en els principals cercadors i serveis de posicionament d’Internet”. En definitiva, “és una mescla d’oci, comerç i negoci”, afegeix Solé. Els clients de Biworld estan evocats a les noves tecnologies, des d’un restaurant que organitza casaments i vol tenir el seu negoci en 3D fins a un congrés o una fira que desitja perpetuar els seus visitants. Les fundadores de Biworld ho tenen molt clar: “Avui en dia, tenir un negoci i no tenir pàgina web és sinònim de fracàs, i d’aquí a quatre dies no tenir-ho en 3D serà un retard”.

TRAJECTòRIA ‘In crescendo’ Tot i viure en un futur virtual que ja és present, les dues amigues recorden els passos que van haver de fer per poder tirar endavant el projecte. Solé explica que “va ser gràcies a la Pimec de Sabadell, concretament al Departament d’Innovació, que va creure en el projecte i ens va portar de la mà cap a Madrid, a demanar una subvenció al Ministeri”. La primera pregunta que els hi van fer va ser: “Quina competència teniu? Cap”, va respondre Andreu. En paral·lel també van contactar amb ACC1Ó de la Generalitat ,dels quals també van tenir una bona rebuda. Ara bé, “les subvencions i les ajudes no te les donen fins que tens el projecte fet i pagat!”, adverteix Andreu, qui afegeix que “la tecnologia és molt cara de produir i sort en vam tenir del capital familiar”.

L

Anna Solé i la Cintia Andreu s’han passat la vida emprenent i aprenent. Amb només dos anys han creat una empresa que factura més de 200 mil euros i que ja ha arribat a Silicon Valley. Biworld 3D neix el desembre del 2009, enmig de l’era tecnològica. “Treballem en el futur de la tecnologia, les xarxes socials, els videojocs i els negocis”, comenta Solé. Entre les dues amigues de Sabadell fan un tàndem perfecte. “Jo vaig fer enginyeria informàtica i sempre m’ha agradat tot el tema relacionat amb els mons virtuals i els videojocs”, comenta Andreu. La co-CEO de Biworld 3D és l’encarregada d’emprendre contínuament: “Jo vinc del món del màrqueting i la publicitat. Sóc molt feliç ideant projectes nous. Quan ja n’hem creat un que funciona intento derivar-lo perquè el que realment m’apassiona és començar de nou”. Totes dues asseguren que han après molt durant el camí. “Vam començar organitzant fires i

hem acabat treballant en els mons virtuals i els videojocs”, afegeixen les fundadores de Biworld 3D.

L’EMPRESA MARE En un primer moment, Biworld 3D neix de la necessitat de completar un projecte que les dues amigues ja tenien entre mans: Gesfico. “És l’empresa de gestió de fires i congressos que vam crear fa uns 20 anys, amb actes a Sabadell, Barcelona, València i Madrid”, explica Andreu. Després de veure que l’expositor invertia molts diners en organitzar un estand, van pensar que havien d’oferir un valor afegit als seus clients per tal d’amortitzar la inversió. La solució és una aplicació 100% en línia que permet als usuaris passejar-se per mons virtuals en els quals es poden visitar fires amb imatges en 3D. “Des de Biworld oferim la possibilitat de passejar per la fira durant 3 dies presencials i afegim 6 o 8 mesos virtuals”. A través de la plataforma en línia, cadascú crea el seu propi avatar, entra dins la fira virtual, on els estands i

BIWORLD combina web 2.0 i 3D, té un motor de cerca propi de negocis i tots els continguts estan totalment indexats en els principals cercadors L’EMPRESA S’HA CONVERTIT EN Una plataforma pròpia, capaç de crear aplicacions per a smartphones, tablets, xarxes socials i videojocs

Després de dos anys, Biworld 3D s’ha convertit en un desenvolupador de tecnologia. Una plataforma pròpia, capaç de crear aplicacions per a smartphones, tablets, xarxes socials i videojocs. Entre les seves aplicacions destaquen dos jocs, el Jurassic Breakfast i l'Urban Fleak, que sortirà aquest setembre. No obstant, aquests no són els únics èxits assolits per les dues emprenedores de Sabadell. “Ja som a Silicon Valley”, exclama Solé. Amb la mirada internacional, Biworld ha incorporat un tercer soci, Marc Vidal, encarregat de portar la idea del motor de realitat virtual a les empreses americanes. “Hem fet un gran salt qualitatiu i volem continuar innovant, els nostres propers projectes se centren en la geolocalització i la intel·ligència artificial”, comenten les dues amigues.

BIWORLD 3D FUNDACIÓ: 2009 FACTURACIÓ: Més de 200 MIL TREBALLADORS: 17


26

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Texsa/// castellbisbal

mcfit/// rubí

La filosofia del ‘low cost’ desembarca als gimnasos

Texsa dobla l’aposta al Brasil amb una societat pròpia

P

D’

rimer va ser el sector aeronàutic, i darrere d’ell van seguir tot tipus d’àmbits que van optar per la reducció de despeses, en alguns casos, supèrflues, a canvi de poder oferir un servei molt més econòmic a l’usuari. Amb aquesta finalitat va néixer la cadena de gimnasos alemanya McFit, que prepara una contundent entrada en el mercat espanyol amb l’obertura de 130 centres en els propers sis anys. Una de les ciutats que acolliran els seus gimnasos serà Rubí, que inaugurarà el centre durant aquest mes de setembre. L’estratègia de McFit per establir la tarifa més barata del mercat és l’eliminació de serveis suplementaris, com ho poden ser les piscines, saunes i les classes dirigides. En els seus gimnasos només s’hi troben màquines d’entrenament que, segons indica l’empresa, és el que acaben utilitzant la major part dels clients. Amb aquesta oferta, l’empresa té la possibilitat de reduir la tarifa mensual a menys de dinou euros, el que suposa una reducció de més de la meitat sobre el preu dels centres tradicionals.

Instal·lacions de McFit a Rubí /// RUBÉN CABÚS

model en expansió. L’arribada de McFit ve avalada pel seu èxit. Durant el passat 2010, l’empresa va facturar 125 milions d’euros. A més del centre a Rubí, la cadena té prevista l’obertura de més gimnasos a la província de Barcelona. La capital catalana és un objectiu clar per a l’empresa, on vol obrir 30 locals en quatre anys, per la possibilitat de captar clients de les grans cadenes tradicionals.

McFit no és la primera línia de gimnasos low cost a Espanya, però sí la que ha fet l’aposta més decidida per obrir el mercat. ///V.S.

VIENa/// Sant cugat

entre tots els països emergents, Brasil és un dels que presenten més oportunitats. El seu creixement en la darrera dècada i les previsions dels propers anys, amb la celebració del Mundial de Futbol i el Jocs Olímpics a l’horitzó, l’han convertit en un pol d’atracció per a les empreses que es llancen a la internacionalització. El grup Texsa no és nouvingut al país, però aquest any ha decidit apostar de manera decidida pel mercat brasiler amb la creació de la societat Bratex Química Limitada, que centralitzarà la distribució dels seus productes. Amb aquesta operació, la fabricant de productes aïllants amb seu a Castellbisbal espera enfortir el seu pes i enfilar-se als cinc milions en ventes en aquest mercat a finals del 2012. La nova societat tindrà base al centre de Rio de Janeiro, on Texsa ja compta amb un centre de distribució dels seus productes fabricats a Espanya i Mèxic. Però l’operació no es limitarà a la creació d’una central distribuïdor, sinó que Texsa té previst construir en un període màxim de tres anys un planta que serveixi de centre pro-

75%

DE VENDES A L’EXTERIOR Aquest és l’objectiu que es marca Texsa de cara als propers cinc anys. En aquesta estratègia resulta clau el paper de la nova societat al Brasil, d’on esperar obtenir una facturació de cinc milions al 2012..

ductiu i logístic amb més de 40.000 metres quadrats. Segons paraules del president del grup, Francisco Valls, al Diari de Terrassa, Texsa planteja “comptar amb infraestructures de producció en els seus propis mercats de destí”, més enllà del Brasil. L’empresa preveu que aquesta política provocarà que el conjunt de negoci generat fora d’Espanya representi un 75 per cent en els propers cinc anys. En l’actualitat, les vendes exteriors de Texsa suposen el 55 per cent dels /// V.S seus ingressos

LA SIRENA/// TERRASSA

Viena obre el seu segon restaurant a Sant Cugat

La Sirena millora els seus resultats en un 2,3 per cent

D

L

esprés de cinc mesos d’obres, la cadena de restauració vallesana Viena va inaugurar el passat juliol el seu segon restaurant a Sant Cugat. El nou local està situat al passeig Ca n’Ametller, a tocar del Centre Comercial Sant Cugat. Ha suposat una inversió de dos milions d’euros i ocupa un espai de poc menys de mil metres quadrats dividits en tres plantes. L’establiment té una capacitat de servei per a 215 comensals i ha permès la creació de 41 nous llocs de treball. Amb aquesta obertura, Viena no només amplia la seva oferta a la ciutat, sinó que ofereix nous serveis, com l’AutoViena, amb el qual els clients podran recollir les seves comandes des dels seus vehicles. El servei suposa tota una novetat per a la cadena, ja que és la primera vegada que està operatiu els divendres i dissabtes a partir de les cinc de la matinada, aprofitant així el trànsit de persones que tornen dels locals d’oci de la zona. compromís amb la ciutat. L’acte de pre-

sentació va ser presidit pel vicepresident de la companyia, Pere Llorens, i per la pri-

a Sirena va presentar a finals del passat mes de juliol els resultats econòmics de l’últim exercici fiscal, tancats a l’abril d’aquest any, amb unes vendes de 172,1 milions d’euros i un Ebitda de 14,4 milions d’euros. Aquests resultats suposen una millora de més del dos per cent en l’Edibta i un 8,4 per cent sobre la xifra de negocis.

Moment de la inauguració /// CEDIDA

mera tinent d’alcalde de la ciutat, Cristina Paraira. Llorens es va mostrar “orgullós per l’obertura del restaurant número 37 de Viena i perquè, en un moment en què es destrueixen llocs de feina, la companyia en crea 41 de nous”. El vicepresident de Viena també va voler agrair a l’Ajuntament de Sant Cugat “la rapidesa i l’agilitat en tota la tramitació dels permisos perquè aquest local es pugui posar en marxar”. Per la seva banda, Paraira va destacar “el compromís de Viena amb la comarca i el seu /// V.S alt grau de compromís social”.

Segons la companyia, les claus per aquesta millora en els resultats han estat la gestió de vendes i expansió del negoci, i la millora i reducció en despeses. Durant el darrer curs, la cadena ha obert quinze tendes, sis d’elles a Catalunya, amb una inversió de més de cinc milions d’euros. Amb aquests nous locals, la cadena passa a tenir una xarxa de 246 tendes. De cara la segona meitat de l’any, l’empresa espera obrir entre cinc i set nous locals, tot i que el seu director general, Francesc Casabella, considera que “no només hem de pensar en expansió, sinó també en la gestió i reforma dels establiments de sempre”. quotes de mercat. Casabella es va mos-

trar especialment satisfet pel treball fet per

Francesc Casabella, DG de la Sirena /// CEDIDA

la companyia en el seu creixement durant l’any. “En un context econòmic molt complicat, aquests resultats són possibles gràcies a l’esforç i sense perdre de vista la missió de seguir sent un referent en l’alimentació congelada”. I aquest objectiu sembla que es manté. Segons les dades de la consultoria Nielsen, La Sirena segueix sent líder del sector a Catalunya, amb un 29,9 per cent de la quota de mercat, mentre que la seva presència a Madrid creix, situant-se en el 9,2 per cent a fi/// REDACCIÓ nals del 2010.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Boehringer /// sant cugat

La companyia va inaugurar les seves noves instal·lacions amb Artur Mas

E

ls resultats econòmics del 2010 presentats per Boehringer van fer que, fins i tot, s’especulés amb la possibilitat que la companyia alemanya reduís el pes de la seva planta a Sant Cugat, considerant la reducció del benefici en el mercat espanyol. La farmacèutica va descartar aquesta opció i ara ha refermat la seva aposta per la planta vallesana amb la inauguració d'unes noves instal·lacions que duplicaran la capacitat productiva de la companyia a la ciutat. El president de la Generalitat, Artur Mas, durant la visita a la nova planta de Boehringer /// CEDIDA

inauguració presidencial. L’acte d’in-

auguració va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i la primera tinent d’alcalde de Sant Cugat, Cristina Paraira. Mas va aplaudir l’èxit de Boehringer que, en plena crisi econòmica, “busca créixer, invertir, crear llocs de treball, innovar i exportar”. El president de la Generalitat també va assegurar que les “turbulències” de l’economia “s’enduran

TELSTAR /// TERRASSA

Telstar porta la recerca a la seva nova seu de Terrassa E

l president de Telstar, Toni Capella, va voler aprofitar l’acte d’inauguració de la nova seu de Telstar a Terrassa, on va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, per anunciar que la planta centralitzarà l’activitat en recerca i desenvolupament que genera l’empresa a nivell mundial. La companyia de solucions per a la indústria farmacèutica i científica és present en un centenar de països, i en l’últim any ha generat una facturació total de 130 milions d’euros, un 3% dels quals s’han reinvertit en processos de R+D.

Per Capella, la inauguració de la nova seu “reforça el compromís de Telstar amb el territori i culmina un procés d’ordenació i integració de l’activitat en cinc àrees de negoci que li permet enfortir la seva posició de lideratge”. La seva construcció ha suposat una despesa de quinze milions d’euros i, a més del treball en R+D, el nou centre de Terrassa acollirà també la fabricació i muntatge dels equips més complexos destinats a la indústria farmacèutica, laboratoris d’investigació i al sector medicohospitalari. La nau ocupa una superfície de deu mil metres quadrats, i en el seu interior es po-

27

TEIXIDORS /// TERRASSA

Boehringer duplica la seva presència a Sant Cugat

El projecte d’ampliació va començar fa dos anys i ha suposat una inversió de 30,8 milions d’euros. La planta incorporarà dues noves línies de producció, fet que permetrà fabricar més de 600 milions d’ampolles l’any a partir del 2013 i suposarà una ampliació de la plantilla en més de cent persones en els propers cursos. Amb la nova estructura, la companyia alemanya espera donar resposat a la creixent demanda de la Xina i de la resta dels països emergents.

RADAR

Instant de la inauguració de la seu /// CEDIDA

dran instal·lar equipaments de fins a vint mentres d’altura. empresa familiar. Durant la seva trajec-

tòria, Telstar s’ha consolidat arreu del món gràcies a les seves vuit filials i a la seva presència en mercats en creixement com el Brasil, l’Índia, la Xina, Mèxic i Suècia. La inauguració de la nova seu suposa un pas més en el creixement sostingut de la multinacional, però Capella recorda que, tot i el volum de negoci generat, Telstar “segueix sent una empresa familiar de tecnologia pròpiai ba/// REdacció sada en el treball”.

aquells aspectes més negatius i especulatius” del mercat. Per la seva banda, Paraira va referir-se a Boehringer com “l’exemple del camí a seguir per la resta d’empreses del país”, i va remarcar l’aposta de l’empresa per seguir una filosofia marcada per “la combinació de les tres is: innovació, inversió i internaciona/// victor solvas lització”.

Teixidors, als Oscars del 'design management'

T

eixidors continua acumulant reconeixements a l’exterior. Els representants de l’empresa tèxtil hauran de traslladar-se el proper 23 de setembre a la capital d’Estònia, Tallin, on se celebren els prestigiosos DME Awards, coneguts com els Oscars del design management. L’empresa tèxtil terrassenca ha estat nominada en la categoria de Millor gestió del disseny en una organització pública o sense ànim de lucre. Els premis reuneixen a empreses europees que destaquen per la implantació de models de lideratge en la gestió i disseny en els negocis. Teixidors compartirà honors amb quinze companyies d’origen portuguès, francès, txec, austríac, estoni, holandès i turc que competiran en les cinc categories. Però l’empresa terrassenca també és una referent en el mercat intern. Així ho ha entès la Fundación Española para la Innovación de la Artesanía, que ha seleccionat a Teixidors per participar en l’estudi “Artesanía Española de vanguardia: Innovación y diseño en las industrias artesanas contemporáneas”, que realitza en col·laboració amb el Ministeri de Cultura. L’assaig recull firmes exemplars per la /// redacció seva creativitat i innovació.


28

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

FICOSA /// VILADECAVALLS

SHARP /// SANT CUGAT

Ficosa passarà a tenir 1.700 Sharp redueix la plantilla i treballadors a Viladecavalls busca incorporacions a Cirsa N

omés fa uns mesos que Ficosa va reciclar l’antiga planta de Sony a Viladecavalls en el seu centre d’innovació, però les perspectives són positives. Almenys això és el que es desprèn de les paraules del seu conseller delegat, Javier Pujol, durant la quarta sessió del cicle de conferències organitzades per Esade i Deloitte. Pujol va assegurar que la planta ha de ser “un centre tecnològic d’alt nivell que no només conservi els 1.000 treballadors existents, sinó que ha de passar als 1.700 en els propers anys”.

El conseller delegat de l’empresa va assegurar que l’adquisició de la planta de Sony va ser “una oportunitat de convertir la plataforma industrial existent en un projecte estratègic amb base a Barcelona i amb un alt potencial de creixement gràcies a les seves capacitats industrials i d’enginyeria”. A més, Pujol considera que l’”alta capacitat productiva” heretada ha de ser clau perquè l’empresa “es pugui dirigir a altres sectors amb potencial de creixement”. claus per créixer. A més de donar les claus de futur de la companyia, el directiu

E

Javier Pujol, durant la intervenció /// CEDIDA

va fer un repàs de la trajectòria de l’empresa i va destacar el treball fet per créixer durant el període de recessió econòmica. Segons Pujol, les claus per mantenir aquest progrés han estat cinc: “la globalització, la diversificació de clients, la innovació, la eficiència i la fortalesa financera”. En l’actualitat, el 90 per cent de les vendes de la companyia provenen de l’exterior, però el xifra podria anar en augment amb l’entrada de Ficosa a la Xina, on té previst obrir tres nous centres productius de cara el 2014. /// VICTOR SOLVAS

l procés de desaparició de la planta de Sharp a Sant Cugat viu els seus últims capítols. La multinacional continua amb el seu procés de reducció de la seva plantilla per etapes, tot i que el principi d’acord amb Cirsa redueix l’impacte sobre els treballadors. En un principi, l’últim expedient regulador preveia vuitanta-set acomiadaments, que finalment s’han vist reduïts a 37, que són el total de treballadors que es van acollir al programa de baixes voluntàries ofert per Sharp . A aquestes baixes se'ls ha de sumar les deu prejubilacions produïdes en el procés. Amb l’aplicació d’aquest expedient regulatori, la planta de Sharp a Sant Cugat redueix en gairebé una cinquantena de persones el gruix de la seva plantilla, que era prop dels tres-cents treballadors. Tot i l’alt percentatge de baixes que representa aquest aprimament, la xifra podria haver estat molt més alta, ja que el plantejament inicial de l’empresa era aplicar l’ERO a 187 treballadors. acord amb cirsa. Els treballadors que s’han acollit al pla de baixes voluntàries

kern pharma /// TERRASSA

Planta de Sharp a Sant Cugat /// CEDIDA

entraran en un programa de reinserció d’un any de durada dirigit per Cecot. Pel que fa a la resta de treballadors, un centenar d’ells passaran de la planta de fabricació a tasques d’R+D i comercialització, que Sharp mantindrà. D’altra banda, el centenar de treballadors restants es beneficiaran de l’acord entre Sharp i Cirsa i s’incorporaran a Nortia, la societat principal de l’empresa d’oci, que passarà a gestionar la Sharp Sant Cugat Technologic Center, que es va crear en el marc de l’acord entre empreses. /// V.S.

DISALFARM /// Rubí

Disalfarm Kern Pharma tempteja el mercat automatitza el seu magatzem dels cosmètics

L’

L’

Els productes cosmètics estan inclosos entre les més de vint novetats que la companyia té previst llençar durant aquest 2011, però la seva fabricació també respon a un moviment estratègic. Amb aquesta nova línia de negoci, Kern Pharma espera accentuar la seva presència a les farmàcies. En aquesta primera fase en el mercat dels cosmètics, l’empresa ha cedit una part de la /// redacció producció a tercers.

L’automatització del magatzem anirà a càrrec de Mecalux, una de les empreses líders arreu del món en sistemes d’emmagatzematge. L’objectiu de l’empresa amb aquesta reforma és millorar el servei, agilitzant la resposta als clients i reduint els temps d’espera. Amb l’automatització total del magatzem es completa el procés iniciat el 2008, vuit anys després de la fundació de l’empresa ,quan es va passar a automatitzar de manera parcial el /// r. funcionament del magatzem.

empresa fabricant de productes genèrics en l’àmbit farmacèutic segueix en expansió. Aquesta vegada, busca el seu creixement a través dels cosmètics, un mercat en el qual encara no havia entrat i ara s'hillença amb la la seva primera línia de productes com les locions d’aloe vera i repel· lents de mosquits, que es van començar a comercialitzar el passat mes de juliol a les farmàcies de tot l’estat. La companyia no es vol aventurar a pronosticar la incidència que tindrà aquesta aventura en el seu negoci, i es mostra reservada en les seves expectatives. El seu conseller delegat, Raúl DíazValera, assegura que el projecte només és “una primera entrada al mercat, amb una producció limitada i experimental”

empresa de logística i distribució Disalfarm, creada per Boehringer, Bayer i Novarits, per centralitzar l’emmagatzematge i distribució dels seus productes a l’Estat, ha iniciat el procés d’automatització total del seu magatzem. Amb aquesta decisió, el magatzem, de més de dotze mil metres quadrats i amb una capacitat d’emmagatzematge de vint mil palets, triplicarà la seva velocitat en el moviment dels productes, passant dels 110 palets per hora actuals a 390. Aquest millora en l’eficiència del recinte serà possible gràcies a la instal·lació dels elevadors MT0, que funcionen controlats per un software, sense necessitat de ser controlats per treballadors.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

DERBI /// MARTORELLES

El mercat asiàtic s’enduu la tèxtil Puig Codina

El grup Piaggio mantindrà la producció al Vallès Occidental com a mínim fins al 2012 i negocia amb Doga per donar continuïtat a la planta i als seus treballadors

N

ou gir en la trama del serial Derbi, aquesta vegada en sentit positiu. El grup Piaggio ha decidit retirar l’expedient de regulació que preveia l’acomiadament de 220 treballadors de la fabricant de motocicletes a la planta de Martorelles i mantenir la producció fins al juny del 2012. L’acord entre la marca i el comitè d’empresa estableix que Derbi buscarà fórmules perquè la reducció del personal sigui el menys traumàtic possible i que aprofitarà aquest any de marge per trobar una solució de continuïtat a la planta. El pla per a la regulació de la plantilla actual preveu la prejubilació de 25 treballadors de més de 55 anys, que es començarà a aplicar a partir d’aquest mes de setembre.

CIRSA /// TERRASSA

tenció del comitè d’empresa i de la direcció és trobar una alternativa que asseguri la continuïtat de les instal·lacions i dels seus treballadors. I sembla que aquesta opció passa per la firma catalana Doga. La companyia productora de netejaparabrises i peces d’estampació ha confirmat les negociacions amb el grup Piaggio i espera poder concretar un pla industrial per a la planta en les properes setmanes.

Instal·lacions de Derbi a Martorellers /// CEDIDA

Segons declaracions del director de filials de Doga, Manel Roure, a El Períodico de Catalunya, les negociacions pretenen “donar continuïtat laboral al màxim nombre de persones”. Roure també va assegurar que la companyia valora la possibilitat de seguir amb la fabricació en l’àmbit de les dures rodes en la planta, però sense descartar que el procés porti el salt als vehicles de quatre /// victor solvas rodes.

nquietud i expectativa. Això és el que desprèn el director general de Cirsa, Joaquim Agut, en una entrevista concedida a Cinco Días, enla qual va valorar l’aprovació de la Llei del Joc. Agut no descarta portar la normativa als tribunals en cas que no es respectés la simetria entre les taxes de joc aplicables al món real i en línia. Agut critica les preses a l’hora d’aprovar la llei després d’anys sense regulació del joc en línia i considera que, “darrere d’aquesta regularització hi ha la privatització de loteries”. Agut aplaudeix la iniciativa de regular el món en línia, en el qual “fins ara existia una indústria il·legal que venia joc sense pagar cap impost”, però critica el fet que es preveu el manteniment de les taxes del joc per a les empreses d’oci presencial sobre el 50%, mentre que les aplicables es situarien sobre el 25%. El director general de Cirsa considera que cal “esperar a les dades concretes per saber què passarà”, però no descarta “moure el sector i defensar els nostres drets amb tot el que la llei ens permeti si no es respecta la simetria”. Agut assegura que els resultats positius de l’empresa són gràcies als mercats exteriors, /// V.S. on hi ha més facilitats normatives.

Q

ue l’aplicació total de l’acord multifibres al 2005 va suposar el punt àlgid de la crisi del tèxtil i que va acabar amb moltes de les empreses que encara resistien és un fet evident. De fet, els seus efectes encara arriben sis anys després. L’última perjudicada ha estat l’empresa tèxtil terrassenca Puig Codina, que després de 50 anys d’activitat cau davant la pressió asiàtica i ha entrat en la seva fase de liquidació. L’empresa ha passat de facturar gairebé 40 milions a principis de segle, a reduir els seus resultats als sis milions presentats en l’anterior curs. El gruix de la plantilla també s’ha vist reduït en aquest temps, passant de la centena d’empleats en els temps de bonança als poc més de vint en la seva última època. El tancament de de Puig Codina suposa el final d’una de les empreses referents en el tèxtil del Vallès durant les darreres dècades. L’empresa havia arribat a ser productora de marques referents com Mango, Zara, Hugo Boss, El Corte Inglés o Armani, i va tenir presència en una vintena de països d’arreu del món gràcies a la seva xar/// redacció xa comercial.

indo /// sant cugat

Cirsa, a l’espera de Els treballadors l’aprovació de la d’Indo acorden la Llei del Joc rebaixa del seu sou

I

29

PUIG CODINA /// TERRASSA

Derbi retira l’ERO i busca solucions per Martorelles

negociacions amb doga. La situació actual preveu la continuïtat de la planta de Martorelles fins al juny de 2012, però la in-

RADAR

Aportar valor a través de la innovació

L’

empresa òptica Indo, amb seu a Sant Cugat, continua amb el seu pla de reducció de despeses i aprimament de plantilla que va començar el 2007 i que es va accelerar el passat curs amb la presentació del concurs de creditors. Una de les mesures previstes en el pla de viabilitat traçat pel consell d’administració contemplava la rebaixa del vuit per cent del salari dels treballadors, però sembla que el comitè d’empresa i la direcció han acordat rebaixar la xifra fins al quatre per cent de mitjana. Els treballadors aconsegueixen així una millora important respecte les condicions ofertes pel grup, però recorden la congelació del seu sou, que es manté intacte des del curs 2008. La companyia ha viscut un degoteig de personal i de recursos en els darrers anys que sembla que encara tindrà continuïtat. En només quatre anys, Indo ha tancat les seves fàbriques i en els darrers dos ha passat de tenir una plantilla de gairebé mil dos-cents treballadors a l’actual, de poc més de siscents. Tot i la rebaixa, l’objectiu és seguir aprimant el cos de treballadors fins a les /// redacció quatre-centes persones.

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim


30

RADAR

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

GRIFOLS /// Sant cugat

ASCAMM /// bellaterra

Ascamm es fusiona amb CTAE per recolzar el món aeroespacial La unió amb el CTAE aportarà “massa crítica” i espera fer créixer el sector

L

a unió fa la força, i així ho han entès les patronals d’Ascamm i del Centre Tecnològic Aeroespacial (CTAE), que van aprovar la fusió de les dues entitats de recerca i suport tecnològic a la indústria. Segons els patrons de les dues fundacions, la unió respon a la necessitat de guanyar massa crítica i de sumar la tecnologia disponible en els dos centres. L’entitat resultant de la fusió serà formada per més de 150 investigadors –120 provinents d’Ascamm i una trentena de CTAE–, tindrà una facturació de més de dotze milions d’euros i acumularà una cartera que voltarà els 400 clients, molts d’ells d’àmbit internacional..

les estructures productives i el teixit industrial del país.

La unió de les dues institucions també suposa el primer pas en la reordenació del sistema català de ciència i tecnologia, reclamat pel govern de la Generalitat per crear un mapa innovador més eficient i poder tirar endavant projectes més arriscats i amb possibilitats d’impacte significatiu sobre

entitats complementàries. Abans de l’acord definitiu per a la fusió, altres entitats s’havien mostrat interessades en unir-se amb CTAE, però el patronat de la fundació va valorar la complementarietat de les dues institucions i la capacitat de generar un projecte a llarg termini. Ascamm acumula una

Amb la unió, ASCAM comptarà amb 150 investigadors i una cartera de 400 clients /// CEDIDA

circontrol /// viladecavalls

trajectòria de trenta anys, durant els quals ha destacat per la generació de tecnologia pròpia i la seva important presència en el sector de l’automòbil. Per la seva part, CTAE s’ha convertit en un referent en àmbits com la navegació per satèl·lit, les tecnologies de geolocalització i els materials compostos en els seus cinc anys de vida. Tot i la fusió, CTAE mantindrà la seva denominació com a mar/// victor solvas ca.

VSN /// TERRASSA

Grifols senyala Rússia com a objectiu de futur

T

ot just acaba d’inaugurar la seva nova seu a Sant Cugat i de tancar una operació de més de 4.000 milions de dòlars amb la compra de Talecris, però Grifols ja pensa en clau de futur. En una entrevista concedida al Diari de Sant Cugat, el director general de la companyia, Victor Grifols, assegura que “el nou complex d’oficines permetrà a l’empresa tenir tots els mitjans per emprendre la feina de futur”. I aquesta feina de futur passa per dos vectors estratègics, segons es desprèn de les seves declaracions: el primer, augmentar la plantilla de 200 a 400 treballadors en un període de tres anys i, el segon, accentuar la presència internacional de Grifols, amb l’entrada al mercat rús. El directiu es marca com a objectiu consolidar els mercats europeus i americans, reforçar el mercat asiàtic i fer l’entrada a Rússia en els propers cinc o deu anys. Més enllà de les intencions de futur, Grifols també va explicar que les noves instal· lacions de Grifols a Sant Cugat centralitzaran l’activitat directiva de l’empresa, a més d’acollir un dels laboratoris. Sobre l’operació de compra de Talecris, el director general va assegurar que és un moviment “que ens dóna confiança, tranquil·litat i més opcions d’in/// redacció vertir en un futur”.

INEECIATIVA /// Sant cugat

Circontrol inaugura la seva nova seu a Viladecavalls

VSN anuncia la Connecta l’Escola fusió per absorció guanya un despatx d’Activa Software a Esade-Creapolis

U

D

L

Amb aquesta operació, VSN absorbeix tot el volum de negoci d’Activa Software i multiplicarà les seves àrees d’influència en el sector. El president de VSN, Jordi Utiel, explica que l’operació permetrà a l’empresa “integrar totes les àrees de treball dels canals de televisió, des de la producció i emissió, l’arxiu digital, la gestió i automatització de l’emissió i la distribució de continguts multiplataforma”. Per a la plantilla d’Activa Software la fusió també suposa un pas endavant després d’anys de treball. El seu president, Jordi Gilabert, es mostra especialment orgullós del “projecte en comú en R+D que desenvolupem des de fa tres anys i que ens ha permès desenvolupar una plataforma de Cloud Computing per a la distribució de vídeos en línia i que està /// redacció a punt de sortir al mercat”.

En aquesta segona edició, l’Ineeciativa s’ha consolidat com un guardó de prestigi i ha incrementat la presentació de propostes un 20% respecte al primer any, passant de 58 a 71 idees. Seguint les bases de la primera edició, han estat els mateixos participants que han votat entre els projectes /// redacció presentats.

n dels grups empresarials de referència al Vallès pel seu creixement i la seva aposta per la innovació és Circutor, i cadascun dels seus moviments és seguit, observat i, moltes vegades, premiat. El passat mes de juliol l’empresa va presentar la nova seu de Circontrol, la marca vinculada al grup dedicada a la fabricació de sistemes electrònics i solucions informàtiques pels sectors de la mobilitat i la seguretat. Les noves instal·lacions estan situades al polígon de Can Mitjans de Viladecavalls i cobreixen una zona de vint-i-un mil metres quadrats. L’acte d’inauguració va estar marcat per la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, que va mostrar la cordialitat existent amb la família Comellas i el president del grup, Ramon Comellas. Mas va elogiar els mèrits de l’empresa i la va situar dins del “cercle virtuós de les companyies” per la seva aposta en innovació, el desenvolupament i la internacionalització. El president també va destacar la “posada en marxa d’unes noves instal·lacions en plena crisi”, i va mostrar-se “convençut que a Circutor s’estan fent bé les coses”.

esprés de quatre anys de treball conjunt, les empreses de solucions de software per al camp audiovisual, Video Stream Network (VSN) i Activa Software, han confirmat la seva fusió definitiva, creant així una de les majors companyies del sector a Europa. L’empresa resultant tindrà la seva seu al Parc Audiovisual de Catalunya, on ja es trobaven les instal·lacions de VSN.

Seu de Circutor, a Viladecavalls /// ARXIU

aposta de futur. Amb el trasllat a la nova seu, Circontrol espera donar una empenta al seu creixement. L’empresa, nascuda el 1997, compta en l’actualitat amb una plantilla de 55 treballadors i es diferencia per l’aposta pel seu departament d’investigació i desenvolupament, en el qual té destinades a disset persones.

L’empresa recull l’esperit de Circutor, i és present en 28 països, pels 108 del grup mare, on exporta productes innovadors com el punts de càrrega intel·ligents per a vehicles elèctrics. /// V.S.

a segona edició del concurs d’idees Ineeciativa, organitzat per l’Associació de Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC), ha premiat el projecte Connecta l’Escola, de Joan Pau Girol, que promou la instal·lació de plataformes fotovoltaiques a les cobertes dels centres educatius per obtenir ingressos en la venda d’energia elèctrica i reinvertir-los en el finançament dels viatges de final de curs dels estudiants. Gràcies al premi, Girol tindrà a la seva disposició un despatx a Creapolis i totes les possibilitats i assessorament disponible al centre per desenvolupar la seva idea. L’objectiu de la NEEC és donar a conèixer els millors projectes presentats a les empreses per buscar interessos comuns i col·laboracions que permetin desenvolupar-los.


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

nutcreatives /// sant cugat

De Sant Cugat a Silicon Valley gràcies al Yuzz

ab-biotics /// bellaterra

RADAR

31

panell info

AB-Biotics crea el seu propi consell científic assessor

23 DE SETEMBRE

Francisco Belil, al santcugatribuna El Santcugatribuna arrencarà el curs 2011-2012 amb un convidart d’excepció en el proper fòrum. Francisco Belil Creixell, conseller delegat a Espanya i CEO de la regió sud-oest d’Europa de Siemens, obrirà el torn de conferències a l’Auditori de Sant Cugat. Per inscriure’s cal adreçar-se a begonarodriguez@santcugat.cat.

Alejandro Jiménez i Jon Marín, representants de Nutcreatives, han estat els guanyadors del programa Yuzz Sant Cugat, de la Fundació Banesto. Després de sis mesos d’assessorament i formació amb altres embrions empresarials amb base tecnològica d’arreu de l’Estat, Nutcreatives va ser premiada amb 10.000 euros i un viatge d’una setmana a Silicon Valley, on els seus directius van poder visitar les instal·lacions de gegants del sector com Google. L’empresa ofereix estudis de disseny i ecoinnovació per adaptar els productes a criteris de sostenibilitat i responsabilitat social. El programa Yuzz Sant Cugat també comptava amb un premi local, concedit a Emili Calonge i Albert Español, de l’empresa Tandeem, que gaudiran d’una estada d’un any al parc empresarial Esade Creapolis.

L’empresa farmacèutica vallesana, AB-Biotics, ha configurat el seu Consell Científic Assessor (CAC), integrat per experts que cobriran els aspectes bàsics de la investigació i totes les fases de desenvolupament de nous fàrmacs. El president del CAC de la companyia és Antonio Pérez, que ha estat directiu en programes de desenvolupament clínic de grups com Almirall, Novartis i Esteve. En el grup assessor també hi participaran l’excap de Farmacologia Preclínica d’Almirall, Jesús Llenas, l’exdirectiu de Biogen i Amgen, Peter Wyld, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Miguel Lizcano, i els oncòlegs Jesús García Foncillas y José Luis Pérez Gracia. El CAC tindrà caràcter consultiu i dependrà de la direcció de l’empresa.

LES CARES DE LA ‘B30’ dÍdacherrero deixaladirecció adjunta d’unnim perjubilació El director general adjunt d’Unnim, Dídac Herrero, ha deixat l’entitat per jubilació. L’antic director general de Caixa Manlleu serà substituït per l’assessor jurídic de l’entitat, Jordi Espona.

Joan boada assessorarà des del gremi de la construcció

jordi joly entra dins l’equip de xavier trias L’extinent d’alcalde d’Economia de Sant Cugat ha passat a formar part de l’equip de govern del nou alcalde de Barcelona com a gerent d’Economia i Promoció Econòmica de la ciutat.

Salvador esteve, nou president de la diputació

L’arquitecte Joan Boada encapçalarà el nou servei d’assessorament d’urbanisme i obres del Gremi de la Construcció del Vallès. Aquesta és la trentena àrea d’assessorament oberta per la Cecot i disponible pels afiliats.

L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve (CiU), és, des del passat juliol, el nou president de la Diputació de Barcelona en substicuió d’Antoni Fogué. Esteve encara el càrrec com un “repte personal”.

Eduard royo, responsable de relacions euromediterrànies

Mònica Querol, responsable de cultura a la diputació

El president de Pimec Joves Empresaris ha estat nomenat responsable de les relacions euromediterrànies de la patronal europea de les pimes, UEAPME. Royo haurà de fomentar la cooperació amb la resta d’institucions de la zona.

La regidora i cap de llista del Partit Popular a l’Ajuntament de Rubí ha estat una de les protagonistes en la renovació de la diputació de Barcelona. El departament disposarà d’un pressupost de 60 milions d’euros.

ORGANITZA: Santcugatribuna HORA: 13 h a 16 h LLOC: Auditori de Sant Cugat Més info: www.tribuna.santcugat.cat

19 DE SETEMBRE

L’acció comercial: hem de sortir a vendre, però com? L’objectiu d’aquest taller organitzat per Uniempro és donar a conèixer i compartir amb els empresaris i responsables de pimes els principis de gestió per impulsar les nostres empreses. Aquest cicle de tallers empresarials, iniciat el mes de maig, continua aquest mes de setembre amb una segona sessió sobre la part comercial: el màrqueting i les vendes. La sessió, gratuïta, anirà a càrrec de Joaquim Soriano i Jordi Boixadós, socis directors d’Uniempro Services. Organitza: Uniempro HORA: de 17 h a 19 h Lloc: Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: www.uniempro.com

20 de setembre

El 'coaching' com a millora de l’eficiència organitzativa En aquesta jornada organitzada per la consultoria de RRHH Auren s’explicaran les bases del coaching com una eina potent i eficient per obtenir resultats a les organitzacions i empreses, així com a les àrees d’influència mitjançant el desenvolupament i creixement personal. El coaching és una tècnica i un eina que té el seu origen als Estats Units i que cada vegada s’utilitza més a Europa i al nostre país. La sessió anirà a càrrec de Josep Moulines i començarà a les 9.30 fins a les 11.45 h. Organitza: Auren HORA: 9.30 h a 11.45 h Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

26 DE SETEMBRE

Millora les teves vendes amb la gestió de comptes clau La gestió de comptes claus (KAM, Key Account Management) és una eina comercial estratègica per assegurar competitivitat i consolidar el futur de l’empresa, independentment de la seva mida. L’objectiu d’aquesta jornada és apropar la metodologia del Key Account Management a la petita i mitjana empresa per millorar les vendes optimitzant els recursos disponibles. La sessió, prevista a les 17 h, anirà a càrrec de Laura Locatelli, consultora de Solutions in Company. L’assistència és gratuïta i les places limitades. ORGANITZA: Solutions in Company LLOC: Parc Tecnològic del Vallès HORA: de 17 h a 19 h MÉS INFO: www.ptv.es

5 d’octubre

10 FORMES D’ACCELERAR EL CREIXEMENT En el marc del programa Genera, el 5 d’octubre hi ha programat aquest seminari enfocat a ensenyar mètodes i eines per aconseguir accelerar el creixement de les empreses mitjançant la detecció de noves línies de negoci, nous productes, nous mercats, expansió internacional, aliances i/o noves formes de finançament. La ponència anirà a càrrec del Sr. Ignacio Schmidt, soci director de l’empresa TopGrowth. L’assistència és gratuïta amb prèvia inscripció al telèfon 93 733 98 41 o al correu vlucas@cambraterrassa.es. Organitza: Genera HORA: de 9.30 h a 13 h LLOC: . Carrer Vallespir, 19,Sant Cugat Més info: www.totemprenedors.cat


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

MENYS PROMESES I MÉS GESTIÓ CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL

Doctor per la Universitat de Boston en Administració d’Empresas, la trajectòria docent del professor FernándezTerricabras està lligada a IESE des de fa vint anys. Fora de les aules, ha estat consultor de grups líders, com Alcatel, Zurich Financial Services, Catalana Occident, Ficosa o Gallina Blanca, entre molts d’altres

E

l mes de setembre d’ aquest any comença marcat de forma inequívoca per la campanya electoral que dia rere dia ens recordaran els partits polítics, els mitjans de comunicació i tots els agents socials i econòmics. Serà, sens dubte, un període de grans promeses basades fonamentalment en l’economia. La lluita contra l’atur, el creixement econòmic, els serveis socials, la salut de l’estat del benestar i la contenció del dèficit públic, sortiran a la palestra en boca dels candidats, com si fins ara no haguessin tret del seu calaix la recepta magistral

Ens trobem en una etapa de canvis, que vénen determinats per les pressions exteriors sobre l'economia espanyola degut al seu deute i a la incertesa que es puguin complir els compromisos adquirits. Aquest estiu, la prima de risc, que marca les condicions de finançament per l’Estat i entitats financeres, va superar per primera vegada els 400 punts. Per altra banda, l’aferrissada lluita contra el dèficit públic i la intensitat de les retallades per ajustar-se a les demandes de contenció, faran difícil la tasca de fer propostes que es puguin complir. Se sentiran moltes veus amb fórmules que de màgi-

ques tenen poc per endreçar una situació que se situa en el marc d’ una realitat global.Què queda, doncs? Segurament i sense que sigui la solució total, millorar la gestió pública en totes les seves dimensions, per salvar, si més no, els recursos existents. En aquest marc macroeconòmic no hi ha lloc per a la improvisació, falta de professionalitat o prevalença d’interessos polítics per sobre els interessos dels ciutadans. Caldrà doncs, ajustar el discurs polític a la realitat i no fer servir un llenguatge demagògic destinat a captar voluntats immediates, que el dia després de les eleccions no tingui la més remota validesa i comportin la decepció, una vegada més, dels ciutadans.

Emprenedors: què fem per a ells?

F

a poc, un emprenedor em va comentar que a la seva família no entenien com va decidir emprendre el seu propi projecte en comptes d’optar per una bona oferta de treball. L’emprenedor assumeix riscos, treballa igual o més i guanya un sou normalment menor amb l’esperança de generar un patrimoni futur, però també d'aportar valor als seus clients i a la societat. La majoria dels emprenedors que conec no pensen en si es faran rics, sinó en la il·lusió de veure el projecte que han somiat i en el que han treballat funcionant. No ho tenen fàcil. Tots, polítics, universitats, societat en general, diem que una de les claus per sortir de la crisi és apostar per la iniciativa emprenedora però, què fem, per afavorir-la? Sistemàticament sortim malament en rànquings sobre facilitats per a la iniciativa emprenedora. Hauríem de facilitar els tràmits per constituir una empresa, donar als emprenedors avantatges fiscals, accés a finançament, ajuts (ben justificats). Un exemple d’ajut seria disposar de més capital públic per a empreses de nova creació. En comptes de donar facilitats, els diem que estan bojos per crear una empresa.

Albert Fernández Terricabras professor del IESE, Universitat de Navarra i director de Finaves

que tenien i tot just ara estiguessin a punt de fer-lo.

Hauríem de potenciar l’esperit emprenedor des de l’educació. Molts fills d’emprenedors volen també ser-ho perquè ho han vist a casa. Si a les escoles potenciéssim actituds emprenedores i mostréssim exemples d’èxit, segur que tindríem més emprenedors. Penso en la universitat, però també en el batxillerat i en l’escola secundària i primària. Pensi: avui ens ha vingut a classe una senyora que ha creat la seva empresa de ... Jo també voldria!

També en la societat. Hauríem de fer donar més reconeixements als emprenedors. Fa poc vaig estar a Israel, país amb una gran cultura emprenedora, i tothom comentava que allà una alternativa de treball normal després de la carrera és ser emprenedor. Hauríem de tenir programes a la televisió sobre emprenedoria: això sí que seria un bon reality show! I monuments als emprenedors a les places i carrers de les nostres ciutats, algunes amb els noms d’emprenedors. Necessitem millorar el seu reconeixement social. Donen molt a la societat.

I per suposat, les facilitats fiscals, financeres i d’altres que comentava prèviament. Crear noves idees i fer que noves empreses funcionin no és fàcil. Hi ha idees que necessiten un temps de desenvolupament, o per donar-se a conèixer, o perquè el consumidor o client modifiqui els seus hàbits. No ho tenen fàcil els emprenedors; ajudem-los! Requereix voluntat política. Sempre sortirà algú dient que no s’hauria de fer i que el que s’ha de fer és destinar els diners a la gent que no troba feina o que no s’han de donar avantatges al capital. I vostè, què en pensa?


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Renovar-se o morir. Aquesta és la mentalitat del Programa Genera, que impulsa l'emprenedoria dins l'empresa. La Cambra portarà a l'octubre un dels seus seminaris

Josep prats Director gerent de la cambra de terrassa

Emprendre dins la pròpia empresa

L’

actual situació de dificultats que sacseja el teixit econòmic del país ha propiciat el tancament de molts negocis que, malauradament, no han pogut afrontar les conseqüències derivades d’aquesta crisi. La cara de la moneda d’aquesta crisi és l’efervescència de l’esperit emprenedor, l’augment de la voluntat d’impulsar projectes innovadors de nova empresa i convertir una idea de negoci en realitat. Des de fa més de 20 anys, la Cambra de Terrassa aposta fermament per l’assessorament integral als emprenedors, des que tenen la idea del negoci, valorant la viabilitat del projecte, i fins a la seva consolidació en el mercat. Habitualment, entenem l’emprenedoria com la po-

DAFO

Creiem fermament en l’emprenedoria corporativa com la via per enfortir i consolidar l’empresa en el mercat, a través de la recerca, identificació i desenvolupament de noves oportunitats de negoci dins de la pròpia empresa que ja està en funcionament. La consolidació d’aquestes noves àrees de negoci facilita l’expansió i creixement. I no només parlem de multinacionals, sinó que també ens referim a pimes, empreses familiars que estan passant per moments delicats i que necessiten una empenta per plantar cara al futur. Aspectes, per exemple, com ara la incorporació de spin-off, que ve a dir que les empreses poden segregar la seva activitat en

33

empreses noves, o la participació de l’empresa en organitzacions que tenen clares perspectives d’expansió, suposen un enriquiment per a l’empresa, tant en la seva organització com en la seva projecció cap als clients i a la societat. Posem per cas una empresa del sector productiu que ha de realitzar un manteniment periòdic dels recipients que contenen substàncies. L’equip professional s’especialitza en aquest manteniment i l’empresa decideix oferir un servei específic de neteja de recipients a altres empreses del sector. Això és l’emprenedoria corporativa. Més de 600 empresaris ja han participat en els diferents seminaris i cursos en el marc del Programa Genera. I volem continuar apropant-ho i sensibilitzar als empresaris. És per això que el proper 5 d’octubre tindrà lloc a Sant Cugat del Vallès, a la Delegació Territorial de la Cambra de Terrassa, un d’aquests seminaris: “10 formes d’accelerar el creixement”. Us convidem a tots a conèixer de prop, a través d’aquest programa ambiciós, el concepte d’emprenedoria corporativa, un concepte que s’ha introduït amb força a la cultura empresarial dels nostres temps.

twitter b30 30 NOUS TWEETS @josefajram ulrtaman i trader

DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

rosario basilotta ceo de down to moon

sada en marxa de nous negocis en el mercat. Però té un sentit més ampli. Cal tenir present el concepte d’emprenedoria corporativa, un concepte que, en poques paraules, equival a emprendre des de dins d’una empresa que ja està en ple funcionament. Amb l’objectiu de potenciar l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanes, la Cambra de Terrassa lidera i coordina, amb la participació d’altres entitats, un projecte innovador, el “Programa Genera”.

ROTONDA

PILAR PUÉRTOLAS GERENT DE SANMY

Qui va comprar IBEX el gener de 1998 i encara no ha venut, avui té un 0% de rendibilitat, descomptats els dividends! Sense comentaris... 18 d’agost

@Pimec_patrona pimec

El president de Pimec, Josep González, demana que es desviïn recursos del sistema universitari a altres nivells formatius 16 d’agost

D. Som una empresa que tot just comença, de manera que encara estem en la fase de donar-nos a conèixer i buscar possibles inversors. De fet, la nostra gran debilitat ara mateix és la falta d’inversió i la necessitat de líquid per tirar endavant el projecte. A. L’amenaça principal del nostre sector és la política de distribució de les plataformes, que és molt imprevisible. També és una amenaça la fragmentació del mercat. Qualsevol petit programador sense experiència pot llençar els seus productes. F. La part positiva és que, tot i la fragmentació del mercat, només triomfen els productes que es saben diferenciar. Aquesta és la nostra fortalesa: l’experiència i la capacitat de diferenciació. Integrem el món digital amb la realitat, i és un model que els nostres competidors encara no aprofiten. O. La gran oportunitat és que ja hem vist en altres països com el negoci és possible. El nostre mercat permet que les petites empreses tinguin volums de negoci del nivell de les grans multinacionals. Existeix el risc, però les nostres possibilitats de creixement són il·limitades.

D. Crec que és una qüestió que en l’actualitat s’està superant i s’estan fent passos endavant, però tenim un problema en l'àmbit d’infraestructures. Obres clau com el quart cinturó s’acabaran fent, però el procés fins arribar a la seva construcció ha estat molt llarg i costós. A. Tot i l’entramat universitari del territori, crec que una de les grans amenaces que tenim és la manca de personal qualificat. Tenim molts treballadors capacitats per treballar en enginyeria superior, però tenim mancances importants en perfils tècnics i, molt més, en mecànics. Aquesta falta de personal tècnic i mecànic qualificat és una rèmora. F. A ciutats com Terrassa les empreses tenim un gran recolzament d’institucions com la Cambra i patronals com Cecot. Aquests organismes i privats són una gran ajuda i un punt de referència jurídic, informatiu i per a qualsevol altra necessitat. O. La gran oportunitat de les empreses del territori és la seva ubicació. Estem a un lloc ideal per exportar. Tenim una capital com Barcelona a 20 quilòmetres, i els Pirineus a poc més de 100.

@Unnim Unnim.

Avancem el pla d’integració fins al 30 de juny del 2011. La xarxa s’ha reduït en 140 oficines i s’ha produït la sortida de 376 empleats 10 d’agost

@joanalsinaj fundador acceso

Es pot dissenyar una ESTRATÈGIA per sobreviure a una crisi i també una ESTRATÈGIA per ser MILLOR després de la crisi. 9 d’agost

@lluisrecoder conseller de territori i sost.

Sensacions oposades per l’avanç electoral: cal nou govern, però afectarà a la nova governança als aeroports i al contracte per Renfe 29 de juliol

@patronalcecot cecot

El setembre comencem amb força. Albert Rof ens explica de manera molt pràctica com fer un pla de màrqueting per a pimes 27 de juliol

SEGUEIX-NOS A @REVISTAB30


34

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Dones directives

G

VISUALITZAR i valorar el talentfemení

estionar i fer visible el talent femení continua essent una assignatura pendent per a moltes empreses. Segons un estudi presentat per ESADE i la consultoria de recursos humans ICSA, les dones només ocupen l’11,7% dels càrrecs directius, mentre que els homes arriben al 88,3%. Aquestes xifres contrasten amb els nivells de formació: gairebé un 60% dels titulats universitaris de la Unió Europea són dones. És evident, doncs, que el talent femení constitueix un actiu formidable tant per a les empreses com per a un país que aposta per un creixement basat en el valor de la formació i la innovació.

L’augment de la presència de la dona EN CÀRRECS DIRECTIUS és un repte PER A MOLTES EMPRESES. L’ÀMBIT TECNOLÒGIC I CIENTÍFIC CATALÀ vol que aquesta idea es transformi en una realitat quotidiana TEXT: LAIA CORBELLA /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

1 ///

La permanent reivindicació ha portat a les administracions públiques a idear polítiques d’igualtat entre homes i dones. A Espanya, la Llei d’Igualtat es va aprovar el 2007 amb l’objectiu d’assolir una igualtat efectiva i fer compatible una vida familiar amb una vida laboral per a tots dos gèneres. Però no es tracta d’això. Es tracta de reconèixer la realitat i la realitat d’Espanya i de Catalunya és la d’unes dones amb un potencial de formació que cal aprofitar. En aquest sentit, la Unió Europea ha fet un pas endavant. Les empreses europees tenen menys d’un any per incorporar més dones en llocs de responsabilitat. Segons la vicepresidenta de la Comissió, Viviane Reding, si no ho fan, s’introduiran mesu-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

GAS A FONS

35

1 ///

Jornada femtalent Un dels objectius del programa és fer visible el talent femení. 2 ///

LUISA ALEMANY Directora de l’Institut d’Iniciativa Emprenedora d’Esade 3 ///

2 ///

3 ///

Josep Miquel Piqué President de la XPCAT i responsable del programa Femtalent 4 ///

Montse Vilamitjana Adjunta a la direcció del Parc Tecnològic del Vallès 5 ///

M. del Mar García León Directora del Departament de Recursos Humans de La Sirena /// CEDIDES

4 /// res efectives: les polèmiques quotes. O, en altres paraules, les empreses que cotitzen en borsa han de comptar amb un 30% de dones en els seus consells d’administració abans del 2015. A Espanya, la Llei d’Igualtat recomana (no obliga) a les societats de l’Ibex 35 i a les que tenen més de 250 treballadors a incloure el 40% de dones en els seus consells d’administració. La directora de l’Institut d’Iniciativa Emprenedora d’Esade, Luisa Alemany, ho té clar: “No ens mantindran en un càrrec per ser dona!”. Alemany argumenta que estudis americans demostren que “si aconsegueixes que hi hagi un 30% de la minoria actual, aquest col·lectiu deixa de comportar-se com a tal perquè se sent més còmode. Passa el mateix a les aules i en altres àmbits socials”. Mare de dos fills, Alemany estava de baixa per maternitat quan li van proposar ocupar el càrrec actual. “No em va suposar cap problema, amb el meu marit funcionem els dos al 50%. Depèn de les prioritats de cadascú”. M. del Mar García León lidera el Departament de Recursos Humans de La Sirena des de fa dos anys i mig i fa just cinc mesos que va tenir el primer fill. García León forma part de les veus que opinen que la maternitat condiciona la situació laboral de la dona, però no només la de les directives. “Quan parlem de la incompatibilitat de ser mare amb el fet de tenir un lloc

LES DONES NOMÉS OCUPEN L’11,7% DELS CÀRRECS DIRECTIUS, MENTRE QUE ELS HOMES ARRIBEN AL 88,3% A ESPANYA, LA LLEI D’IGUALTAT RECOMANA (NO OBLIGA) A LES SOCIETATS DE L’IBEX 35 I A LES QUE TENEN MÉS DE 250 TREBALLADORS A INCLOURE EL 40% DE DONES ALS SEUS CONSELLS D’ADMINISTRACIÓ L’IMPULS QUE S’HA DONAT ALS TEMES D’IGUALTAT TÉ UN CLAR EXEMPLE DINS L’ÀMBIT DELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS DE CATALUNYA

5 /// de treball, hem d’incloure a totes aquelles dones que no poden reduir la jornada laboral o que tenen una jornada partida de dilluns a dissabte, indiferentment de si ocupen, o no, un càrrec directiu”. Ara bé, la directora de RRHH de La Sirena és positiva: “l’important és la qualitat i no la quantitat de temps que dediques als teus fills, és una responsabilitat compartida amb la parella. En el meu cas és possible”.

PLATAFORMA DE CONEIXEMENT L’impuls que s’ha donat als temes d’igualtat en els últims anys té un clar exemple dins l’àmbit dels parcs científics i tecnològics de Catalunya. El programa Femtalent té com a objectiu visibilitzar el talent femení i sensibilitzar a empreses i treballadors sobre la necessitat i el benefici que les noves mesures de gestió del temps poden aportar a la seva productivitat. El projecte, liderat per la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), pretén arribar a les empreses ubicades als 19 parcs i, per tant, a les més de 65.000 persones que hi treballen. “En aquesta segona edició del projecte, hem rebut més de 100 currículums de dones que compten amb una trajectòria professional excel·lent i que volen i tenen el potencial necessari per ser presents en els Consells d’Administració d’empreses dins l’àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació” comenta el president de XPCAT i responsable del programa, Josep Miquel Piqué.

MÉS INFO PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT A LA XARXA DE PARCS CATALANS Femtalent és una iniciativa sobre la igualtat d’oportunitats en l’àmbit professional que es desenvolupa en el marc dels parcs científics i tecnològics de Catalunya. El programa recull una sèrie d’accions divulgatives com ara l’aplicació de noves formes d’organització del temps a les empreses, l’acompanyament per incorporar dones als Consells d’Administració, l’estimulació de vocacions científicotecnològiques entre les nenes i els nens que estan ara a l’escola i són el talent del futur, o la visibilitat del talent femení existent. Totes les propostes estan dissenyades en funció dels resultats d’un estudi que es va realitzar als parcs durant l’any 2009 sobre la igualtat d’oportunitats i la gestió del talent femení i que contempla les mancances de les dones als parcs. Femtalent és un programa de tres anys, iniciat el 2009 i que ha tingut el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya, del programa de Projectes Innovadors del Departament de Treball i del Fons Social Europeu.


36

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Dones directives

Presència d'homes i dones en equips directius a Espanya Director General

91%

2010 2011

Director Comercial

91,5% 8,5%

2010

91%

2011 Director Administració i Finances Director Producció Director Recursos Humans

9%

9%

91,8% 8,2%

2010

81%

19%

2011

81,3%

18,7%

2010

95% 5%

2011

95,6% 4,4

2010 2011 0

10

20

30

40

50

69%

31%

69,1%

30,9%

60

70

80

HOME

DONA

90

Font: Informe de remuneracions ICSA Grupo 2011

La gestació de Femtalent té l'origen en un curs de networking per a dones directives. L’actual adjunta a la direcció del Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Montse Vilamitjana, és una de les promotores de la iniciativa. “El 2007 vaig participar en un curs de la Generalitat per a dones predirectives que volien entrar en el món empresarial i vaig comprendre que la dona s’havia de fer visible”, assegura Vilamitjana. A partir d’aquí va néixer la consciència col·lectiva entre els dirigents dels parcs que havien de detectar el talent femení. Actualment, al Parc Tecnològic del Vallès hi treballen 2.860 persones, un 61% de les quals són homes i un 39% dones. L’adjunta a la direcció del PTV és de les que ha canviat d’opinió en relació a la Llei de Quotes: “Jo era contrària a aquesta mesura perquè genera dubtes sobre l’èxit empresarial de les dones, però una persona de vint-i-cinc anys que havia entrat en un consell d’administració per quota m’ho va fer entendre”. Segons Vilamitjana “és en aquests òrgans on es regeixen els objectius de les empreses i algú els ha de fer veure que les dones estan igual de qualificades”.

ESTEREOTIPS DIRECTIUS Però, hi ha un estil directiu femení? Segons la directora de l’Institut d’Iniciativa Emprenedora d’Esade, Luisa Alemany, “va d’acord amb la personalitat, indepen-

11’7%

presència femenina La diferència entre homes i dones en càrrecs directius ha augmentat aquest 2011. La presència de dones directives ha baixat a l'11,7%, caient gairebé dos punts respecte l’any anterior i uns vuit punts respecte la dada del 2008, quan la quota de presència femenina arribava gairebé al 19%

dentment de si és home o dona”. Per contra, Montse Vilamitjana opina que “la dona sap escoltar més i utilitza l’empatia per solucionar conflictes”. Aquest és l’argument més utilitzat per explicar perquè hi ha tantes dones dirigint el departament de recursos humans. Segons l’estudi presentat per ESADE i ICSA, on hi ha més dones directives és als departaments de recursos humans, amb un 30,9% el 2011. Queda molt lluny el percentatge de directores generals amb una presència del 8,5%. Com a directora de RRHH, M. del Mar García León creu que per ocupar aquest lloc “has de tenir una personalitat en què destaqui l’empatia, la capacitat de comunicació, saber escoltar i a la vegada ser molt resolutiva. Moltes dones ens trobem còmodes en aquest paper.” Tot i que avui en dia tot es mesura en xifres, la discriminació del talent femení no ve per la representació desequilibrada d’homes i dones en àmbits directius. La discriminació sorgeix quan, igualant totes les variables d’interès per al desenvolupament d’una tasca, la probabilitat que un home i una dona accedeixi al lloc de treball no és la mateixa. Iniciatives com Femtalent serveixen de model en la promoció del talent femení a través de la formació. El proper 30 de novembre es donaran a conèixer els resultats de les actuacions del programa. Serà el moment de fer valoracions.

AL PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS HI TREBALLEN 2.860 PERSONES, UN 61% DELS QUALS SÓN HOMES I UN 39% DONES LA DISCRIMINACIÓ SORGEIX QUAN, IGUALANT TOTES LES VARIABLES D’INTERÈS, LA PROBABILITAT QUE UN HOME I UNA DONA ACCEDEIXI AL LLOC DE TREBALL NO ÉS LA MATEIXA


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

GAS A FONS

37

Carme García Ribas /// Directora del Màster en Lideratge Femení de la Universitat Pompeu Fabra Els estereotips creen una dona submisa. La presa de consciència d’aquesta realitat portarà a la dona al lideratge La Llei d’Igualtat serveix per fer visibles els mèrits de les dones ja que arribar a la figura directiva és molt difícil

com a estratègia. Viure en una ‘cultura hoste’ ha fet que desenvolupem aquestes característiques que, si utilitzem des de la consciència estratègica, voldrà dir que ens haurem autoritzat a liderar.

Què és la ‘cultura hoste’?

Carme García Ribas és periodista i professora de comunicació. Ha desenvolupat la teoria de la “cultura hoste” i la gestió de la por, origen del Màster en Lideratge Femení de la UPF. TEXT: LAIA CORBELLA /// FOTO: OSCAR ESPINOSA

Una major formació no et dóna més lideratge, primer t’has d’autoritzar

D

e la formació a equips directius de grans empreses, García Ribas n’ha extret una conclusió: la clau per ser un bon comunicador és saber gestionar la por. Des de la seva posició de conferenciant, reivindica la presa de consciència de la fragilitat femenina com a conseqüència de la submissió de la dona als estereotips de gènere. Segons García Ribas, l’inici per revertir aquesta situació d’autocensura de la dona és l’autorització. Dóna tres consells: somriu, respira i sigues tu mateixa.

Per què un Máster en Lideratge Femení? Feia comunicació per a equips directius en els quals la majoria dels alumnes eren homes. Conjuntament identificàvem les pors que condicionen la nostra manera de comunicar i com a resultat de l’observació vaig veure que homes i dones tenen pors diferents. A partir d’aquí, en un primer moment vam crear el postgrau que ara també és un màster.

Quines són aquestes pors? Les dones tendim a tenir por al rebuig, a no ser estimades o acceptades. En can-

vi, els homes temen el fracàs, associat a la idea de no arribar a ser algú. Tots tenim por i s’ha de saber gestionar, però la por de la dona provoca submissió i això és tot el contrari al lideratge.

Es requereix una formació específica per combatre aquesta submissió? Les dones tenen dificultats específiques per afrontar amb èxit la vida personal i el projecte professional. Primer ensenyem a reconèixer aquesta submissió i a partir d’aquí donem eines per actuar de manera estratègica. Tractem la negociació, les finances, oratòria en anglès, el patrimoni emocional de les organitzacions i totes aquelles matèries que ha de tenir un màster en direcció.

Ho utilitzo per referir-me als rols que desenvolupa la dona dins un marc social masculí. És un concepte que explica perquè les dones tenen menys poder, menys diners i menys protagonisme social. La presa de consciència d’aquesta realitat portarà a la dona a liderar la seva vida.

Hi ha dones directives que diuen que fins que no van tenir el primer fill, no van ser conscients del que significava igualtat de gènere. És insubstituïble el paper de la dona en la família? La mare és insubstituïble les primeres setmanes, però després ha de saber negociar des de l’autorització. A aquest perfil de mare directiva se li planteja un únic problema: l’horari. És la sensació de ser imprescindible i de voler rebre l’aprovació des de tots els àmbits. Tornem al mateix: aquest sentiment de culpa està vinculat als estereotips. És una situació que es retroalimenta. La societat envia permanentment aquest missatge de submissió!

Avui en dia, podem afirmar que els llocs de feina s’ocupen per mèrits?

Majoritàriament tenim el perfil de dona que ha de dirigir una empresa familiar o dones emprenedores que volen crear una empresa en femení.Nosaltres els diem que una major formació no dóna més lideratge, primer s’han d’autoritzar!

Els mèrits de les dones s’invisibilitzen. Una de les sortides en les quals les dones obtenen bons resultats és quan emprenen un projecte i munten el seu negoci. Probablement la crisi el que fa és crear emprenedoria. En aquest sentit, la Llei d’Igualtat serveix per fer visibles els mèrits de les dones ja que arribar a la figura directiva és molt difícil.

Homes i dones treballen de la mateixa manera?

Què els hi diu a les seves alumnes l’últim dia de classe?

Jo crec que sí, a no ser que ens basem en els estereotips. Creure que som més emocionals, més dolces i que tenim més tacte és una mentida que no ens afavoreix ja que actuem així des de la submissió, no

Respira i somriu. Quan algú somriu genera somriures al seu voltant i, per tant, li arriba una sensació d’acollida confortable per combatre la por. En definitiva, la dona ha de ser estratègica, no positiva.

Quin és el perfil de les participants?


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

IESE - ESADE /// bARCELONA

LEITAT /// terrassa

UOC /// terrassa

Les escoles de negoci donen les claus per sortir de la crisi

El Leitat, capacitat La UOC estrena per homologar seu al Vapor granotes de kart Universitari

E

E

n els temps de dificultats, la millor recepta és recórrer als experts. Aquesta és la premissa adoptada per Pimec, que va reunir a especialistes d'Iese, Esade, Leitat, Creafutur i de l’IED Barcelona en la jornada La pime a 360o, en la qual es van analitzar les possibilitats de les petites i mitjanes empreses per sortir de l'omnipresent crisi econòmica. Entre els ponents van estar presents el catedràtic de mercats emergents d’Iese, Alfredo Pastor, el director general associat d’Esade, Xavier Mendoza, el vicepresident de Leitat, Joan Parra, i el director de Creafutur, Guillem Ricarte.

Entre els temes tractats en la trobada, que va seguir l’agenda de prioritats de les pimes, estaven el llistat de reformes pendents per l’administració, com la Llei de lluita contra la morositat i la revisió de l’esborrany del conveni de negociació col·lectiva, per aconseguir un acord més flexible i adaptable a les diferents realitats empresarials. La trobada va deixar clar la voluntat dels empresaris i la recomanació dels experts de prioritzar les polítiques d’incentiu fiscal per davant de les subvencions per tal de superar la sequera creditícia.

l Centre Tecnològic Leitat és el primer centre nacional i el segon internacional capacitat per homologar granotes de kart reconegut per la CIF-FIA. L’entitat obliga als corredors a utilitzar equipatges validats per competir en les seves curses, i aquesta obligatorietat és extensible a la major part de competicions existents. Per tal d’aconseguir les homologacions, els centres capacitats, com el Leitat, sotmeten a les granotes a assajos mecànics (d’impacte, penetració de fulles i tracció), químics i ergonòmics.

Xavier Mendoza, en la seva intervenció ///CEDIDA

FORMACIÓ I mercat extern. Els ponents també van remarcar la línia a seguir mentre durin les dificultats. En aquest sentit, els experts van recordar els beneficis d’internacionalitzar-se per compensar la recessió del mercat interior.

Més enllà de la recerca de mercats exòtics i que suposen grans inversions, els ponents van destacar l’atractiu de mercats més propers, com el francès. Els empresaris i acadèmics també van expressar el seu desig de reforçar la formació a través de les TIC. La jornada va tenir lloc a la seu d'Iese. /// V.S.

uab /// bellaterra

La capacitació del Leitat no és només una bona notícia pel centre tecnològic, sinó que s’espera que repercuteixi en benefici del sector dels karts. Segons la institució, l’augment de la cultura automobilística a Catalunya i Espanya en els darrers anys ha fet créixer el nombre de fabricants dedicats a les granotes per a competicions, i l'homologació CIF-FIA els permetrà crear productes de major qualitat i exportables a mercats internacionals. A més de la homologació sobre les granotes, el Leitat ha renovat la seva acreditació amb la FIA per realitzar assajos sobre roba de protecció i guants per a pilots, vigent des de l’any /// redacció 2007 i fins al 2014.

L

a Universitat Oberta de Catalunya començarà el nou curs amb una nova seu a Terrassa. El nou centre d’atenció als alumnes es va estrenar el passat juliol al Vapor Universitari, una ubicació més propera a la activitat universitària. Amb aquest trasllat, la UOC abandona el Centre Cultural Unnim, on estava des de la seva entrada a la ciutat el 1999, i passa a compartir espai amb l’Escola Municipal d’Art de Terrassa, el Centre Català del Plàstic i la llibreria Bertran. La nova seu estarà dedicada a l’atenció dels alumnes, però la intenció és apropar-se al dia a dia dels estudiants. El mateix Vapor acull en l’actualitat l’Escola Superior de Comerç i Distribució, la seu de la Uned a Terrassa i el centre d’escoles Fiac. Amb el trasllat, la universitat espera estar més a prop dels 764 alumnes terrassencs i els 3.270 vallesans matriculats en els seus graus. Les noves instal·lacions s’inauguraran de manera oficial amb l’inici del nou curs i estaran disponibles pels alumnes per realitzar les seves gestions acadèmiques, informarse sobre els estudis, accedir als serveis de biblioteca virtual i utilizar les sales de tre/// redacció ball disponibles.

esdi /// sabadell

La UAB impulsa la recerca amb l’ajuda d’exalumnes

L’Esdi tanca el curs mostrant les creacions de 25 titulats

L

L’

escola Superior de Disseny, amb seu a Sabadell, va tancar el curs 2010 2011 mostrant les propostes dels 25 dissenyadors que durant el darrer curs es van graduar a les seves aules. La desfilada, organitzada sota el nom de Degree Show, es va celebrar al cèntric Teatre Victòria de Barcelona i va resultar tot un èxit de convocatòria, amb més de 700 persones presents.

a Universitat Autònoma tancarà aquest mes de setembre la convocatòria del programa Aposta, oberta el passat mes de juliol i que es proposa impulsar la recerca entre els investigadors de la universitat menors de quaranta anys. Es tracta d’un programa pioner en l’estat i es proposa com a objectiu promocionar els nous coneixements científics generats a la universitat buscant el seu màxim impacte i utilitat social. Per aconseguir-ho, la universitat compta amb la col·laboració d’un consell assessor format per professionals amb un reconeixement social destacat i que han estat antics alumnes de la universitat. La funció del grup serà la d’aportar noves iniciatives sota un prisma innovador i treballar colze a colze amb la UAB per a la selecció i seguiment dels projectes que acabaran conformant el programa. A més del consell assessor d’exalumnes, que serà la base de funcionament, el programa Aposta compta amb el suport d’entitats i empreses com AB-Biotics, Freixenet, Novartis, l’Obra Social La Caixa i RBA, que

Campus de la UAB /// ARXIU

també treballaran en la promoció i creixement dels projectes seleccionats. La primera edició subvencionarà a projectes relacionats amb els sectors de la salut, medi ambient, progrés social i cultural, comunicació i llenguatge i tecnologies innovadores amb un màxim de 25.000 euros per projecte. A més de la seva vocació d’impuls de la recerca, la universitat vol que la iniciativa serveixi per sumar esforços ambl’objectiu de reforçar els llaços que l’uneixin amb la seva àmplia comunitat d’exalumnes. /// V.S.

Els nous dissenyadors van voler aprofitar aquesta plataforma de llançament per mostrar la seva capacitat d’innovació i creativitat i van proposar col·leccions plenes de colors i d’estils molt diversos. La desfilada va estar dominada per propostes dirigides al sector femení, amb una tendència a les peces d’hivern, com els jerseis de punt. En l’acte també es van premiar els millors alumnes, com la dissenyadora Beatriz Recoder, que va guanyar el premi a la millor col·lecció, Davit Malakyan, per la millor posada en escena, i Núria Pedret, com a millor expedient acadèmic de la promoció 2 010 -2 011.

Instant de la desfilada /// CEDIDA

A més de les desfilades, la jornada va comptar amb la reflexió del director de la Fundació per l’Esdi, Antoni Garrell, que va elogiar el treball fet pels nous dissenyadors de cara a la mostra i va assegurar que la desfilada li havia despertat els sentiments d'“agraïment, perseverança, orgull, confiança. Garrell també va recordar el compromís de l’entitat en l’emprenedoria i l’ocupació dels seus estudiants, i va prometre “acompanyar els dissenyadors en el que /// V.S. calgui”.


Amb l’assegurança del cotxe, vas més protegit del compte?

Nova Assegurança

AutoFlexible

Tria i paga només per les cobertures que realment necessites. Ni més, ni menys. Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ÀREA DE DESCANS RRHH /// Empresaris i ultrafondistes Assolir nous reptes és la principal motivació de Josef Ajram i Xesc Terés. Per això s’atreveixen a alternar el parquet de la borsa o el despatx de l’empresa amb el desert o l’alta muntanya. Són empresaris i esportistes d’ultrafons. PER: v. solvas

A la recerca dels propis límits

R

ecórrer una distància de dinou quilòmetres nedant, nou-cents en bicicleta i dos-cents deu corrent en cinc etapes només és a l’abast d’uns quants elegits. Si es busca algú capaç d’alternar les proves d’ultrafons amb l’activitat frenètica de la Borsa de Barcelona, els candidats es redueixen. I si, per acabar d’arrodonir el perfil, es pretén que l’escollit sigui un dels millors en els dos mons, potser és millor tancar el procés de selecció i trucar directament a Josef Ajram, recent guanyador de l’Epic 5 de Hawaii i day trader. A Ajram li escau com a ningú el tòpic de “un home fet a si mateix”. Va necessitar poc temps per comprendre que el seu lloc no era a les aules universitàries, sinó al parquet de la borsa, on ràpidament es va fer amb una nòmina astronòmica i on, des de fa uns anys, va decidir especular només

amb el seu capital. Actualment, Ajram és un dels pocs day traders de l’Estat. En l'àmbit esportiu, es va introduir al món dels Ironman el 2003, però la seva recerca constant de reptes i motivacions el van convertir, el 2007, en el primer Ultraman espanyol. La seva trajectòria i creixent popularitat han creat una marca personal que ha de gestionar i, fins i tot, li ha permès crear el seu projecte emprenedor amb la línia de productes Where is the limit. Perquè aquest és el lema que mou a Ajram: la cerca de nous límits. Però la combinació de borsa i esport no sempre ha estat fàcil per Ajram. Els seus primers passos al parquet van ser amb una agència. “El treball em treia molt de temps i vaig decidir deixar la companyia i treballar per mi mateix per poder dedicar-me al que més m’agrada”, explica. Vist amb la perspectiva del temps, el day trader considera aquesta decisió “la millor de la meva vida”. Reconeix que fer el pas de controlar el propi destí “imposa

“Els límits estan en els nostres objectius, que avui són diferents dels que tindrem al futur, però que sempre ens han de mantenir motivats”, explica Ajram

respecte però, si no ho fas, sempre et quedaràs amb el dubte de què hauria passat”. Fruit d’aquest pas, Ajram va poder dedicar més temps a l’entrenament i va començar a encadenar participacions en Ironmans i proves de resistència emblemàtiques com la Marathon des Sables. Però el punt d’inflexió de la seva carrera va arribar el 2007, quan es va convertir, sense saber-ho, en el primer Ultraman de l’Estat. Des de llavors, Ajram ha cridat l’atenció de mitjans i patrocinadors. L’atleta creu que el seu èxit actual és fruit d’haver participat en tantes proves –que s’ha autofinançat– i de tot el que he sembrat abans”. Ajram es considera “un afortunat” per haver aconseguit treure un rendiment econòmic de la seva afició gràcies a sponsors punters, com l’equip Red Bull. Tot i això, es mostra molt curós a l’hora d’escollir companys de viatge. “Els patrocinadors bus-


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

1 /// PIONER JOSEF AJRAM VA SER EL PRIMER ESPANYOL EN COMPLETAR UN ULTRAMAN. VA SER eL 2007, A HAWAII

2 /// ESPORT I BORSA AJRAM ÉS CONEGUT PER LA SEVA FACETA ATLÈTICA, PERÒ LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL ESTÀ VINCULADA AMB LA BORSA

3 i 4 /// multifuncions xesc terés combina el seu càrrec a spring 85 amb la preparació per proves d'alta exigència

4 /// the track, un dels últims reptes de terés ha estat la prova the track, en la qual ha hagut de superar 520 quilòmetres a través del desert australià en nou etapes

1 /// quen grans retorns, però també que siguis un gran defensor de la marca, i per ser-ho has de creure en el producte”. Un altre dels àmbits que més cuida Ajram i que guarda grans paral·lelismes amb el món empresarial és la comunicació. El day trader compta amb una comunitat de 41.000 seguidors entre Twitter i Facebook, i gestiona un bloc amb 130.000 visites diàries. Ajram reflexiona i considera que “estant a l’era de la comunicació gratuïta, amb comunitats de milions d’usuaris, qui no comunica no juga el partit”. Però, malgrat les similituds existents entre el seu perfil de day trader, emprenedor i esportista “en les dinàmiques i la gestió dels recursos”, Ajram remarca una diferència vital. Mentre que a les proves físiques, Ajram aposta per “donar sempre una braçada, una pedalada o una passa més”, l’experiència li ha demostrat que en els negocis cal saber atu-

L’experiència com a utrafondista li ha fet veure a Terés que “moltes vegades no ens calen grans estudis de màrqueting, sinó conèixer més el territori i comptar amb elements bàsics”

rar-se. “No cal créixer sense sentit. És preferible concentrar-se en objectius que ens facin estar més relaxats”. Una lliçó que, possiblement, va aprendre el dia que va perdre centdeu mil euros en una operació corrent, o veient companys enfonsant els seus comptes per ambició i no saber vendre en el moment adequat. Malgrat el seu compromís cada cop més professional amb l’esport, Ajram no es planteja deixar el món de la borsa, només “baixar l’exposició al risc”. I sobre la seva recerca dels límits, l’esportista considera que “estan en els teus objectius, que avui són diferents als que tindré en el futur, però que sempre seran per mantenir-me motivat”.

situacions primitives Un cas similar és el de Xesc Terés. Aquest sabadellenc és ultrafondista i responsable de la filial de l’empresa italiana d’Spring 85 a Espanya. Malgrat considerar-se amateur, Terés ha acabat en posicions destacades en

ÀREA DE DESCANS

41

proves com la Marathon des Sables o, recentment, The Track, una prova d’autosuficiència que transcorre 520 quilòmetres del desert australià durant nou etapes, i en la qual va ser el quart classificat. Malgrat participar en gairebé una desena de proves a l’any, dedicar gairebé 15 hores a la setmana als entrenaments i cuidar la seva dieta amb complements alimentosos, Terés considera que l’esport no li suposa cap sacrifici. De fet, recalca que “de la mateixa manera que a un director d’una empresa el pot relaxar sortir a fumar, a mi em relaxa l’esport”. El responsable d’Spring 85 explica que l’entrenament i la competició li serveixen “de teràpia i d’autoajuda. M’inculquen valors com la constància, l’esforç i la humilitat, i m’omplen de motivacions”, detalla. Terés porta 28 anys competint, i ha convertit l’esport, la família, els amics i la feina, en els seu pilars. “Cada dia em paro a reflexionar sobre les coses bones que m’han aportat aquests pilars, i intento minimitzar els aspectes negatius”. De fet, l’ultrafondista ha extret la seva pròpia lliçó de vida de la competició. Les seves experiències davant els deserts, i en proves d’autosuficiència li han fet veure la llum. “Intentem deformar l’essència de la vida amb un cotxe, un comandament per encendre la televisió o una telecabina que ens pugi al cap d’amunt d’una muntanya i estem oblidant el cos humà, que no té límit si la ment l’acompanya”. La seva reflexió també contempla la simplificació en els hàbits laborals. “Moltes vegades no ens calen grans estudis de màrqueting, només conèixer el territori i comptar amb els elements bàsics, com són els ulls, el nas i l’oïda; ens cal parlar menys i escoltar més”. En els últims anys ha comptat amb patrocinadors, com la distribuïdora de complements alimentosos amb seu a Sant Cugat, Vitae, però el sabadellenc no es planteja deixar la seva feina per l’esport. Segons considera, “tenir moltes coses en joc m’enriqueix”. A més, explica com “en l’àmbit esportiu no em motivo pels resultats, mentre que a la feina m’haig de moure en l’àmbit de la competitivitat, de manera que trobo l’equilibri entre les dues activitats”.

El llibre títol: Dónde está el límite autor: Josef Ajram editroial: Plataforma Editorial col·lecció: Testimonio preu: 15 €


42

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona /// Artur Martínez En vuit anys, aquest xef ha convertit un petit bar familiar en el primer restaurant amb estrella Michelin de Terrassa PER: victor solvas

“Apostemperlaqualitat extremaperassolirl’èxit”

E

star darrere els fogons, cuinar els projectes a foc lent, posar els peus a la cuina,... No són frases fetes d’un manual de business, sinó la realitat d’un empresari del sector de l’hosteleria que ha esdevingut un dels xefs més reconeguts de la comarca. Des del Capritx, i des de fa un any també des de l’Hotel la Mola, Artur Martínez elabora un missatge propi, compromès amb els productes de màxima qualitat, sostenibles i, sempre que sigui possible, de denominació d’origen vallesans. I gràcies a aquestes variables, el xef ha creat un local “reconeixible pels clients”, que ha acabat sent la clau de l’èxit. El 2002, el xef i el seu germà, Juanjo Martínez, van agafar les regnes del bar familiar El Buen Gusto, i el van reconvertir en un petit restaurant que avui llueix la primera estrella Michelin concedida a un local de Terrassa. Però per arribar a aquest punt, Martínez va passar per tot tipus d’experiències prèvies. “Vaig fer de professor, de xef executiu en tasques de R+D i de consultor, i totes aquestes feines m’han donat una visió global del negoci”. Una experiència prèvia vital, ja que, segons explica “l’acte de cuinar només és un 33 per cent de la nostra feina”. MOMENTS CLAU. La trajectòria de Martínez està farcida de moments culminants. El primer va arribar el 1999, quan amb poc menys de vint anys va rebre el premi al millor cuiner jove de Catalunya. “En aquell moment jo era un entusiasta de la cuina; vaig sortir de l’escola creient-me una estrella, i aquest premi va ser el punt àlgid del meu ego, però després van arribar els desenganys que em van ajudar a tocar de peus a terra”. Molts d’aquests moments difícils van arribar en la gestió del Capritx. Fins que el

un cuiner amb missatge Que els cuiners han transcendit de les quatre parets d’una cuina per esdevenir un personatge públic és una realitat consolidada en l'última època amb personatges capitals com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda o Santi Santamaria. Però per fer-ho cal un discurs elaborat, com el té Artur Martínez. El xef terrassenc no té problemes a l'hora d'enfrontar-se a una aula de primària, com farà a partir d’aquest curs, o a un auditori de la Cecot, com va succeir el juliol quan va ser convidat pel club de màrqueting de la patronal. Les bases són simples: “lleugeresa, salut i franquesa” en els productes. Martínez és un defensor convençut de l’slow food, un moviment internacional nascut el 1989 per combatre els efectes nocius de la vida contemporània i que fomenta el respecte al ràpid de creixement, producció i conservació dels productes. Però no ens hem d’imaginar un orador pernoctat, crític amb tot aquell que no actuï com ell. El xef terrassenc es caracteritza per la seva moderació, i només advoca pel “sentit comú” en la cuina i pels “petits gestos que ens fan anar endavant”.

restaurant va fer un gir cap als productes del territori de primera qualitat. “Va arribar un punt en què ens plantejàvem què era el que ens diferenciava d’altres restaurants, i vàrem veure que no hi havia res; va ser llavors quan vam començar la nostra aposta per la qualitat extrema com a via única per l’èxit”. I aquesta aposta va venir a través dels productes de la comarca. “Aporten qualitat i identitat al restaurant, ens permeten treballar colze a colze amb el productor i ens ajuda a crear un posicionament al mapa”. Gràcies a aquest treball d’investigació, els comensals del Capritx poden gaudir de cigrons del ganxet, botifarra terregada o cervesa rubinenca,entre d’altres delicatessen amb denominació d’origen vallesana. Però, sens dubte, l’any que va tocar el cel va ser el 2010. I no per assumir la gestió de la restauració a l’idíl·lic Hotel la Mola, un repte d’entitat per si mateix, sinó per la concessió de la primera estrella Michelin. El reconeixement va arribar “d’un dia per l’altre”, i Martínez considera que els ha canviat el negoci de dalt a baix, fins al punt que, l’ocupació del restaurant en l’actualitat arriba al 95 per cent, comptant el dies laborals, el gran forat negre de la restauració. “L’estrella ens ha aportat el que ens faltava, que era el posar-nos al mapa i el punt de facturació que necessitàvem; ara tenim pressió, però crec que tots voldríem tenir la responsabilitat de jugar al Barça”. FORA DE LA CUINA. Com tot gestor i responsable del seu negoci, Artur Martínez intenta transmetre una sèrie de valors i missatges als seus treballadors. Conscient dels orígens familiars i dels esforços fets fins arribar on és ara, el xef vol fer veure als seus empleats “que tot costa molt, que hem de tractar les coses com si fossin nostres, perquè tot desequilibri ens farà caure la balança”. Però l’estrella Michelin ha aportat un missatge d’optimisme que Martínez també vol remarcar. “Intento que tots el que formem part del Capritx siguem conscients que vivim un moment màgic, que tenim vuit persones treballant per a quinze coberts, i això és excepcional”. Martínez no dedica tot el seu temps al seu negoci, però li agrada mantenir-se sempre vinculat amb el que rodeja una taula. Explica que, si se l’ha d’imaginar fora de la cuina ha de ser “visitant vinyes”, tot ampliant la seva formació autodidacta en el món dels vins i alimentant el seu somni frustrat de ser sommelier. Fins i tot, quan es planteja què faria si no es dediqués a la cuina s’imagina “en una sala o en un menjador”. I si fa una mirada al futur, somia una retirada “en un bar, fent tallats i plats combinats”.


ic.pecomunicacio.com


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

Llibres

Andreu Bru Director de Noves Tecnologies de PIMEC

TOM PETERS '50 CLAVES PARA HACER DE USTED UNA MARCA' En un entorn laboral més competitiu que mai, bona part de l’èxit recau en saber-se vendre. Tom Peters descriu a l’individu com “l’unitat fonamental de l’economia actual”. Segons el seu plantejament, els nostres treballs no deixen de ser experiències circumstancials que se separen de nosaltres una vegada el projecte s’acaba. En aquest llibre, Peters desgrana en 50 claus els punts que faran que aquestes experiències ens ajudin a créixer, a crearnos una marca pròpia; la nostra, que ha d’aspirar a ser única, productiva, amb bona presència i ben remunerada. /// DEUSTO

Tenir presència a Internet, opció o obligació?

I

nternet ha canviat els nostres hàbits de relació, no només en l’àmbit personal, sinó també en el professional. En aquest context, pot una empresa o autònom permetre’s no tenir presència a Internet? Sense cap mena de dubte, la resposta és no. Tenir presència a Internet és un avantatge competitiu al qual cap empresa o autònom ha de renunciar per qüestions tècniques, econòmiques o de coneixement. En un primer nivell bàsic, tenir presència a Internet vol dir tenir un nom registrat que identifiqui l’empresa a Internet (domini propi); fer servir el correu electrònic corporatiu sota domini propi, i disposar d’un lloc web on els clients i target potencial puguin localitzar l’empresa.

També és important trobar el punt d’equilibri entre el que volem dir i el que diuen de nosaltres. Cal tenir presència a Internet, però també saber escoltar què diuen de nosaltres. Aquest equilibri s’ha de treballar potenciant que parlin de nosaltres a les xarxes socials. Per tot això, tenir presència a Internet ja no és una opció, és una obligació. No ser present a la xarxa ens fa perdre oportunitats de negoci, i el que és més important, aviat o tard ens fa fora del mercat. Des de PIMEC, ajudem a les petites i mitjanes empreses i als autònoms a fer aquest primer pas, amb la nostra proposta www. webmini.cat.

ORIOL RENART

'EL ARTE DE ELEGIR'

Responsabilitat social i empresa. Aquests són els punts claus d’aquest llibre. Renart demostra com una petita iniciativa pot acabar transformant una empresa i com la responsabilitat és un valor afegit. /// PLATAFORMA

'GOOD BUSINESS'

Si bé no estem davant un llibre empresarial, Iyengar tracta un tema bàsic. A partir d’un experiment, l’autora reflexiona sobre què diuen de nosaltres les decisions que prenem. /// PLANETA DE LIBROS

Pot una empresa permetre’s no estar a internet? Sens dubte, la resposta és no Ara bé, cal tenir en compte que un lloc web no ha de ser forçosament un projecte complex ni car. A l’hora de crear el primer lloc web, es comet un error freqüent: no tenir clar els objectius, ni a qui ens dirigim i, sobretot, no tenir una estratègia ben definida i alineada amb la de l’empresa. El resultat pot ser fer un web molt més extens del que necessitem, i que aporta poc de valor.

SHEENA IYENGAR

Fes-te subscriptor Nom i cognoms Adreça Ciutat

CP

Tel. Data naix.

NIF/DNI /

Adreça electrònica

/

DADES DE PAGAMENT BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

Signatura

TARGETA

Dígits de control D. de caducitat

/

Data de l’alta de subscripció

/

/

Subscripció anual: 60 € Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugat b30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 25

Leonor García Montoliu Assessora comercial

treballar amb equips internacionals

D

es que vaig iniciar la meva etapa laboral, fa més de 30 anys, en l’apassionant món del màrqueting, he tingut la sort de viure experiències multiculturals realment diverses i enriqudores.Us explico pas a pas… La meva primera empresa pertanyia a un grup multinacional italià d’alimentació, en la qual la gran majoria dels directius eren elegants italians milanesos, afincats a Espanya i tan propers en el tracte i mentalitat que només recordàvem que eren italians quan parlaven entre ells. De fet, la “immersió instantània i total” en grups de treball internacionals es va produir en la meva tercera empresa, una multinacional alemanya, líder europea en productes de neteja i d’higiene corporal, en la qual, des del primer dia, vaig ser conscient de la imperiosa necessitat de sintonitzar amb l’idioma alemany, ja que es treballava amb una “estricta normativa de la central” i es requeria l’aprovació per part del nostre coordinador a Dusseldorf en temes rellevants com: plans de màrqueting o llançament de nous productes. Però us he de confessar que el benefici va ser doble ja que, a més d’aprendre alemany en horari laboral, vaig conèixer a tots els equips europeus de la marca, de la qual jo era responsable a Espanya, en nombrosos international meetings a París, Munich, el Llac di Como.... No cal dir que l’estructurada i racional dinàmica de treball alemanya xocava amb l’improvisat i emocional estil hispà, o el “chaovinisme” francès; però vàrem aprendre els uns dels altres. Per últim, vaig creuar l’oceà amb la meva quarta empresa, una multinacional americana de venda directa, dirigida per un equip masculí, però…, en la qual, a la pràctica, “manaven les dones” i en la qual tots els equips europeus teníem una estreta relació amb el nostre president a Boston, un mexicà d’un lideratge desbordant, amb qui nosaltres parlàvem en espanyol i ens sentíem com a germans. En resum, us recomano la internacionalització laboral, no només per la “glocalitat” regnant, sinó també per la riquesa personal i professional que ens aporta.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


SIGUI QUIN SIGUI EL TEU P R O J E T E, T’ A J U DE M A FINANÇAR-LO Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

formació /// CAMBRA DE SABADELL

Trencar la barrera de la por per poder transmetre un missatge efectiu Una dotzena d’empresaris van treballar les seves habilitats comunicatives en un curs de 12 hores

CURSOS I SEMINARIS 6 de setembre

aprèn a parlar en públic i millorar la teva imatge El primer curs de la Cambra de Terrassa pel curs 2011-2012 va adreçat als empresaris, directius i treballadors que volen millorar la seva posada en escena a l'hora de parlar en públic. L’entitat terrassenca ha previst pel dia 6 de setembre aquest curs que té per objectiu analitzar els aspectes clau de la comunicació en base a l’objectiu que volem assolir i donar a conèixer les eines bàsiques de la comunicació tant a nivell verbal com no verbal. Els destinataris de la sessió, que es celebrarà de 9 a 14 h, són aquelles persones que han estat clients del servei de creació d’empreses de La Cambra o que s’han constituït en empresa en els darrers 3 anys. El curs és totalment gratuït, però cal inscripció prèvia. Hi haurà un segon curs més avançat el dia 13 de setembre, en el mateix horari i reservat als mateixos destinataris. LLOC: Cambra de Terrassa, C/Blasco de Garay, 29-4 MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

15 a 22 de setembre Maria José Torrente ha estat l'encarregada de dirigir el curs de la Cambra de Sabadell /// CEDIDA

E

ls cursos sobre comunicació cotitzen a l’alça. Les empreses valoren cada cop més la capacitat dels seus treballadors de transmetre un missatge convincent i persuasiu, i els plans de formació que ofereixen patronals i cambres són una oportunitat per treballar aquestes habilitats. Aquests van ser els objectius del curs de dotze hores, Presentacions efectives en públic, organitzat per la Cambra de Sabadell, i que sota la direcció de la professora Maria José Torrente, va reunir a una dotzena d’alumnes en tres sessions. Si en d’altres cursos de comunicació la major part dels participants són empresaris i directius, en aquest cas el perfil majoritari dels participants van ser responsables de vendes i directors comercials. “Aquests professionals han de saber comunicar tant als seus companys de feina com, sobretot, als clients externs”, explica Torrente. La professora considera que un dels grans reptes d’aquest curs va ser superar la por a parlar en públic. “Tots tenim la rèmora psicològica de parlar en públic, però ens hem de preguntar a què tenim por i deixar de centrar-nos en nosaltres per apreciar el grup que tenim davant, amb qui podem compartir un missatge”, assegura. Les sessions van comptar amb el suport d’una càmera de video per gravar les intervencions dels alumnes i poder visionar-les a posteriori. Lluny de voler destacar els defectes de les presentacions, Torrente explica que l’enregistrament és positiu perquè per-

met analitzar la posada en escena, comentar els detalls a polir i fixar-se en l’expressió corporal. “Fer el visionat és essencial per millorar la propera intervenció”, diu Torrente. Sens dubte, la capacitat de parlar en públic i mostrar una expressió vocal i corporal correcta està molt lligada amb un treball teatral previ. Torrente reconeix que aquest treball actoral “no és fàcil”, però cita l’exemple d’un orador grec per mostrar que “amb persistència, tenacitat i practicant en les nostres converses diàries es pot agafar confiança”. “Demóstenes va arribar a ser un dels grans oradors d’Atenes, però per aconseguir-ho va haver de superar el seu pànic a parlar en públic entrenant-se”, explica a directora del programa. Tot i la importància creixent de la comunicació en el món empresarial, Torrente considera que encara hi ha un dèficit cultural que cal canviar com és la dificultat per expressar sentiments en públic. Per la docent, és important aprendre a “obrir-se amb confiança i sinceritat, perquè sinó el públic sent que s’amaga alguna cosa”. Una part del curs es va dedicar a aprendre a dominar els recursos externs i suports de comunicació presents en la majoria de presentacions en públic. “Un Power Point i d’altres elements audiovisuals ben utilitzats poden ser molt útils, perquè la informació ens arriba pel llenguatge, les sensacions i via audiovisual”. /// V.solvas

EL PLA DE MÀRQUETING des de la perspectiva de la PIME

Aquest curs organitzat per la patronal Cecot busca introduir a les pimes en el món del màrqueting i la seva funció en la definició i consecució dels objectius empresarials. L’objectiu final del curs és donar les claus per crear un pla de màrqueting a nivell pime que permeti a l’empresa diferenciar-se de la competència i crear un valor diferencial pel client de manera rentable i sostenible al llarg del temps. Albert Rof, Director General de la consultoria management.cat, serà l’encarregat de dirigir aquesta sessió. Tindrà lloc els dies 15, 17 i 22 de setembre de 9.30 a 13.30 h a la seu de Cecot. El cost del curs és de 275 euros pels socis de la patronal i de 305 euros per a la resta de participants. LLOC: Cecot, C/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org.es

26 i 28 de setembre

L’EMPRESA I LA GESTIÓ DELS RISCOS FINANCERS La patronal Cecot ha previst pels dies 26 i 28 de setembre aquest curs des-

tinat a calibrar els riscos financers de l’empresa. L’objectiu de la sessió és aprendre els aspectes bàsics d’una bona gestió per tal de minimitzar el risc financer i comprendre el funcionament dels productes financers més comuns, adquirint una base teòrica suficientment sòlida que permeti aprendre com identificar, mesurar i gestionar els diferents riscos financers. Alejandro Alcaraz, director d'Spinnaker Consulting, serà l’encarregat de dirigir les sessions. El curs se celebrarà de 9 a 18.30 h i té un cost de 300 euros pels socis de la Cecot. LLOC: Cecot C/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

27 de setembre

COM DEFINIR UNA POLÍTICA SALARIAL EN TEMPS DE CRISI? Tens dificultats per calibrar les remuneracions? La crisi és una variable a tenir en compte? Des de la Cecot, i a través de les ensenyances de la sòcia directora de Negocia Tu Salario, Montse Almanzor, es provarà de respondre a aquestes preguntes en la sessió organiitzada el proper 27 de setembre, de 9 a 18.30 h. L’objectiu traçat és ensenyar als assistents a dissenyar la política salarial d’una empresa que permeti flexibilitzar i reduir els costos. El preu d’inscripció és de 245 euros pels socis de la patronal i de 275 per la resta. LLOC: Cecot, C/ Sant Pau, 6, Terrassa MÉS INFO: www.cecot.org

27 de setembre a 26 dejuny

Business English Conversation Course Si ets dels que se salten la pàgina del reportatge en anglès de la revista B30 sense entendre el titular, pot ser el moment d’apostar fermament per a la formació en idiomes. A partir del 27 de setembre i fins al juny de l’any vinent, l’escola English For Business ofereix un curs d’anglès empresarial de nivell intermig cada dimarts a la tarda, de 18.15 a 20.15 h, al Parc Tecnològic del Vallès. El preu total d’aquest curs de 70 hores és de 650 euros pels membres del PTV i de 750 euros per a la resta. També està subjecte a subvencions de la Fundación Tripartita. Per a inscripcions i informació addicional el telèfon disponible és el 902 108 127. LLOC: Parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola del Vallès MÉS INFO: www.barcelonaenglish.com


B30 DIVENDRES, 2 de setembre DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI

47

1. Calçat estiuenc. Segurament, a aquestes alçades ja deu haver tornat a la rutina laboral. Per no patir cap trauma postvacacional, el millor és aprofitar els caps de setmana i hores lliures per allargar l’estiu. Calci unes sabates còmodes, com aquestes Rivieras, i busqui un passeig marítim prou llarg com per poder passejar i desconnectar.

1

2. Carretera i manta. Si el que realment necessita és allunyar-se de la ciutat, sempre pot optar per una escapada de cap de setmana. Ni tan sols haurà d’anar carregat. Amb una bossa com la d'El Ganso en tindrà prou. Còmoda, moderna i preparada per acompanyar-lo durant totes les seves fugides.

2

3. Fotografia i classe. Sigui

3

quina sigui la seva elecció, no oblidi la màquina de fotografies; imprescindible per sentir-se de vacances. Una reflex sempre és una elecció segura, però pot optar per diferenciar-se, per homenatjar als mestres de la fotografia amb aquesta Leica X1. La responsabilitat de captar bones imatges és seva.

4

4. Millor en moviment. Si és dels que no entenen la utilitat de la fotografia en l’era de la imatge en moviment, millor que opti per aquesta videocàmera JVC, amb tecnologia 3D FullHD, i amb memòria interna per gravar hores i hores de records.

5

5. Música i salut. L’estiu ha passat i potser és el moment de recuperar la forma física. Tregui la pols a les esportives, agafi el seu iPod, i connecti aquest accessori de Nike, que l’ajudarà a controlar els seus progressos i a programar els entrenaments.

6

6. L’apunt responsable. Malgrat tot els esforços que faci, no podrà escapar a l’evidència de que les vacances s’han acabat. Millor que porti sempre a sobre un rellotge com aquest model de Technomarine, perquè, per moltes escapades que programi, dilluns a les vuit haurà de tornar a l’oficina.


Revista B30 nº40, Setembre 2011  

Revista B30 nº40, Setembre 2011

Advertisement