Issuu on Google+

B30 N. 33 // 7.01.2011

La revista econòmica del Vallès

Eugènia Bieto, directora general d’Esade /// 6

Ni en efectiu ni AMB tarGeta, serveis de banca mòbil 32 ///


Estem de celebració Data

Ponent

Ponència

24/10/03

Jordi Pujol

Economia i empresa

11/02/04

Shlomo ben Ami

Cap a un nou ordre mundial

07/05/04

John Bruton

Conseqüències econòmiques de l’ampliació de la UE

09/07/04

Carlos Losada

Cercant un nou model de competitivitat

05/11/04

Antonio Garrigues Walker

Anàlisi i conseqüències de les eleccions nord-americanes

15/12/04

Antoni Castells

L’economia catalana avui

11/03/05

Ezequiel Reffico

Responsabilitat social a les empreses. Un repte de futur

29/04/05

Xavier Sala i Martín

Forats negres fiscals i el finançament de Catalunya

15/07/05

Antoni Brufau

Què està canviant en el món del petroli?

28/10/05

Lluís Recoder

Horitzó empresarial Sant Cugat 2015

16/12/05

Núria Chinchilla

Retenció de talent a l’empresa del segle XXI

24/02/06

Pedro Nueno

Xina: impactes i oportunitats

16/06/06

Anthony Giddens

La sostenibilitat del model social europeu

22/09/06

Augusto López Clarós

Grans tendències socioeconòmiques del segle XXI

17/11/06

Philip Kotler

Innovate or die!

12/01/07

Josep Oliu

2007: perspectives econòmiques

08/03/07

R. Kaplan + M. Bonifacio

From Research to Innovation

27/04/07

Ramon Tremosa

Catalunya serà logística o no serà

08/10/07

Kenneth Morse

Entrepreneurship centers, future challenges

22/11/07

F. Xavier Mena

La crisi subprime americana

06/02/08

José Manuel Lara

La responsabilitat de l’empresariat català

10/04/08

Antonio Catalán

Riscos i oportunitats en expansions internacionals

14/05/08

Diversos

Candidatura EIT

24/10/08

Leopoldo Abadía

La crisi ninja

29/01/09

Salvador Alemany

El moment econòmic: moment de consolidar

02/07/09

Mario Baeza

Compartir el coneixement per créixer econòmicament

18/09/09

Josu Jon Imaz

El desafiament energètic, impacte en l’economia

28/01/10

Mats Lindgren

The Me - We Generation

08/04/10

Richard Boyatzis

Resonant leadership

28/10/10

Marga Pröhl

Agenda 2020

PROMOU

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

Aquest 2010 hem assolit la trentena d’edicions del Fòrum Empresarial Santcugatribu· na. Aquesta fita hauria estat impossible sense el concurs dels patrocinadors, dels col· laboradors i de totes les empreses associades que ens heu acompanyat aquests anys.

GRÀCIES! www.santcugatribuna.cat

som


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ENTREVISTA

ROTONDA

6

36

“Les empreses que formen els seus directius sempre guanyen”

L’aposta per la pime i la recuperació José luis masson /// ECONOMISTA

eugènia bieto/// directora general d’esade

GAS A FONS

32

nienefectiuni ambtargeta, serveisde bancamòbil

GPS

38

sigma obre un centre d’estudis informàtics

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

40

Set consells des del cim de l’Everest

B30

44

ricardo fisas “L’objectiu no són els diners, sinó sentir-se realitzat”

KM ZERO

3

7.01.2011 EL FUTUR DE LES EMPRESES ÉS ALS MÒBILS Segons l’informe ePyme de l’any 2009, el 95% de les companyies espanyoles de mida mitjana disposen de connexió a internet i una de cada quatre accedeix a la xarxa a través de tecnologies mòbils. Actualment tenir un ordinador connectat a la xarxa s’ha convertit en un factor higiènic per a qualsevol organització empresarial: qui no en té, juga en una altra divisió. El factor diferencial i de competitivitat ha passat a ser el mòbil, especialment des de la proliferació de la tecnologia 3G. Les empreses que transformen els seus processos interns en mobilitzats i que adapten els seus serveis als clients per fer les gestions a distància, milloren les seves posicions competitives i, consegüentment, també els seus beneficis. El sector financer ha estat capdavanter a l’hora d’adaptar-se a la tecnologia mòbil, aplicada ja a tots els processos, fins al punt que hi ha entitats que ja desenvolupen les seves pròpies aplicacions. La resta de sectors no poden quedar-se com a simples observadors. El futur de la gestió empresarial i especialment dels serveis és a la butxaca dels clients i consumidors. Qui no ho vegi ara possiblement farà tard.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) ///

30.000 exemplars mensuals

Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// Subdirector: Josep M. Vallès /// REDACCIÓ: Joan Ramon Armadàs, Laia Corbella, Cristina Far-

encartaDA al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’

rés, Xavier Orri, Víctor Solvas /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Lluís Llebot /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@ pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot

més de 3.000 punts de distribució a empreses i institucions del vallès

Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORadors de la ‘B30’: AJuntament DE rubí · AJuntament DE SANT CUGAT del vallès

subscripcions i publicitat:

· AXA assegurances · banc sabadell · Boehringer ingelheim · caixa laietana · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · cecot · CIT · Grup catalana occident · La Caixa · Pimec

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00


En els negocis, sempre estem al seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

completa i innovadora del mercat,

mereixen una atenció especialitzada.

més de 5.200 oficines, 84 centres

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

de banca d’empresa i oficines

Una divisió formada per un equip

operatives i de representació

de professionals experts en

situades en 12 països, a més del

gestió d’empreses, que li aportarà

servei líder* a Espanya de banca

solucions a mida.

per internet: Línia Oberta.

Posem a la seva disposició l’oferta de productes i serveis més

Parlem?

www.laCaixa.es/empreses

on-line de les principals entitats nacionals per a empreses, pimes i comerç exterior – Estiu del 2010.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

DESEMBRE 1 eurofragance Rubí 2 SHarp E. Esp.

SanT CUGAT

3 B. Braun Surgical Rubí 4 Indcre, SA Terrassa 5 CooperCrouse-Hinds Terrassa 6 Ipagsa Industrial Rubí 7 Compte y Rivera SA 8 Moehs Catalana

Olesa Rubí

9 Lainco Rubí 10 Telstar Tech. Terrassa

5.000

D’acord amb les previsions del govern central, després de les noves mesures anticrisi aprovades a principis de desembre, cada petita i mitjana empresa espanyola s’estalviarà al voltant de 5.000 euros l’any vinent. El paquet de mesures, aplaudit unànimement per la pa-

euros

RADAR B30 Parets Palau-solità i Plegamans

Montcada

Castellar Sabadell Bellaterra Cerdanyola

3

Sant Quirze Terrassa

2 1

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

tronal i la Unió Europea, inclou algunes de les demandes històriques de la pime, com és el cas de l’augment en el mínim de facturació per tributar al 25% l’impost de societats o la llibertat d’amortització, que ha quedat ampliada fins al 2015. /// Foto: CEDIDA

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Banesto i Sant Cugat engeguen un concurs per atraure i potenciar joves amb talent

Foment de Terrassa impulsa la creació de 144 nous llocs de treball

Cerdanyola i Terrassa, noves Ciutats de la Ciència i la Innovació

1 La Fundació Banesto i l’Ajuntament de Sant Cugat han posat en marxa el Yuzz, un programa formatiu i d’acompanyament que té per objectiu reclutar joves creatius, capaços de desenvolupar idees innovadores de base tecnològica en un entorn d’alt rendiment, per intentar que els seus projectes es puguin implantar en el mercat. El projecte té precedents a Barcelona i Madrid i són candidats a participar-hi tots els joves d’entre 18 i 30 anys que tinguin una proposta innovadora en el camp tecnològic. D’entre totes les candidatures se seleccionaran vint participants per formar part del projecte en el marc tecnològic vallesà, i se’ls facilitarà el contacte amb centres d’alt rendiment, una xarxa professional d’experts, assessories i tutories personalitzades, formació en matèria de creació i gestió d’empreses, una plataforma de treball col·laboratiu en línia i suport administratiu i jurídic. El millor projecte rebrà una dotació econòmica per posar en marxa el seu negoci.

2 L’Ajuntament de Terrassa, a través de l’empresa pública Foment, ha endegat noves accions per reduir la taxa d’atur que afecta el municipi. En el marc del projecte Impuls que lidera el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat, el nou programa inclou la contractació de 140 persones amb els plans d’ocupació locals 2011 i quatre més amb les accions d’orientació. Els llocs de treball seran efectius a partir del mes de febrer. Per portar a terme aquesta iniciativa, l’empresa municipal Foment de Terrassa va sol·licitar una subvenció al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per valor d’1,2 milions d’euros. Els llocs de treball se centraran en obres i serveis relacionats amb reparacions d’equipament públic i en la millora de l’atenció ciutadana. Aquest segon àmbit inclou l’atenció a persones en risc d’exclusió social i formació als ciutadans en TIC. Durant el 2010, els plans d’ocupació han servit perquè 433 persones trobessin feina. Per al 2011 la previsió situa aquesta xifra en 600 persones.

3 Els municipis vallesans de Cerdanyola i Terrassa rebran el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació, que ha atorgat per primera vegada el Ministeri de Ciència i Innovació, amb el qual vol reconèixer “l’important esforç i compromís que han desenvolupat amb la R+D+I i la seva contribució des de l’esfera local al canvi de model productiu”. El distintiu, que s’ha concedit a un total de 30 municipis de l’Estat segons el nombre d’habitants (menys de 20.000, fins a 100.000 i més de 100.000), es podrà lluir durant un període de tres anys, després del qual es renovarà en funció de les actuacions que els municipis facin en matèria de foment de la recerca i el desenvolupament. Al llarg d’aquests tres anys, els municipis integrants de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació (xarxa INNPULSO) comptaran amb tot un seguit de beneficis en matèria de polítiques de R+D+I i establiran projectes de col·laboració entre ells.


6

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Eugènia Bieto /// Directora general d’Esade Esade fa planificació estratègica. L’indicador més clar és que al capdavant de l’escola de negocis jesuïta hi ha per primera vegada una dona especialista en innovació i emprenedoria TEXT: FRANCESC CASTANYER /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

“Les empreses que formen els seus directius sempre guanyen” EL PERFIL El símbol del canvi

E

Els qui la coneixen comenten que ha assumit el càrrec amb determinació, però mesurant molt bé les decisions i les paraules, conscient de la responsabilitat que implica representar el canvi dins d’una institució de gran tradició com és Esade. Perquè ningú no pot dubtar que Eugènia Bieto obre un nou cicle dins l’escola de negocis. Ella va ser l’única dona de la seva promoció i s’ha convertit en la primera directora general. Com a experta en finances, la seva missió serà la contenció pressupostària per lidiar amb “els temps convulsos” que li toca gestionar. Com a apassionada per l’emprenedoria –ha estat directora del Centre d’Iniciativa Empresarial d’Esade–, es fixa com a objectiu rellançar la institució perquè deixi de ser una escola internacional per convertir-se en una escola global, cosa que implica posicionar la marca Esade perquè sigui una referència a tot el món. quen restricció pressupostària és en la formació dels fills. En el cas dels màsters, els propis candidats entenen la formació com una oportunitat per ser més competitius en un mercat turbulent. En canvi, la crisi sí que té efectes en els programes per a directius, perquè moltes empreses retallen pressupostos de formació i en altres casos no consideren que sigui el moment propici per apuntar els seus directius a programes, perquè es troben en processos de reducció de personal o de reorientació estratègica.

sade segueix exercint un grau d’influència molt important dins l’àmbit social i econòmic del seu entorn. Entre altres raons, perquè, com destaca la seva directora general, “molta gent que està dirigint les principals institucions i empreses del país són antics alumnes de la casa”. L’últim cas d’aquesta presència activa el personifica el catedràtic Xavier Mena, que acaba de deixar les aules d’Esade per ocupar el despatx de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de l’executiu d’Artur Mas.

sis i les múltiples dimensions que té aquest context. Però no ens podem quedar amb el vessant analític, perquè som una escola de negocis, de manera que també ensenyem a gestionar en aquestes circumstàncies.

I una institució influent com Esade, quin paper té davant la gran crisi?

Esade, com ha encaixat la crisi?

Retallar en formació no sembla la millor decisió per a una empresa...

Esade actua des de tres àmbits, els programes universitaris, els MBA i la formació de directius o executive education. En els programes universitaris, una crisi de dos o tres anys no es nota en les matrícules, perquè en l’última cosa que les famílies apli-

Les empreses que guanyen la lluita competitiva sempre són aquelles que han apostat fortament per una formació excel·lent dels seus directius. Actualment hi ha grans empreses que ens demanen programes d’una gran sofisticació i això és perquè tenen

Esade actua des de dos àmbits. Com a escola de formació, provem de fer entendre als participants dels nostres programes les causes que ens han portat a aquesta situació, les diferències en relació amb altres cri-

Com es gestiona en temps convulsos? Cal manegar pressupostos ajustats, saber mantenir la cohesió dels equips humans, exercir un lideratge específic i buscar oportunitats que puguin compensar la pèrdua de mercats, que vol dir internacionalitzar-se.

plans de formació molt ben definits. N’hi ha que volen un programa perquè els seus directius fomentin la cultura de la innovació; n’hi ha d’altres que busquen que els seus equips humans estiguin cohesionats al voltant d’un projecte, o institucions que persegueixen que els seus professionals estiguin totalment orientats als resultats.

I Esade s’adapta al mercat, és clar. Estem canviant molt la filosofia d’Esade. Fa anys anàvem a una empresa i al director de recursos humans li oferíem diversos programes, un de negociació, un de lideratge, un de cultura emprenedora... Ara això gairebé ja no passa. Els nostres equips comercials, que estan integrats per professors i gent amb molta experiència, pregunten pels reptes estratègics que té l’empresa i en funció d’aquesta diagnosi dissenyem conjuntament un programa custom. Aquest és un


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ENTREVISTA

7

terreny que coneixem molt bé i per això Esade actualment ocupa el tercer lloc en programes custom en el rànquing mundial que elabora el Financial Times.

Aquesta tendència va en detriment dels programes generalistes? Els programes que anomenem open continuen tenint mercat, perquè ofereixen un avantatge molt important. I és que els participants coincideixen a l’aula amb executius que provenen d’entorns molt diversos i això afavoreix la cross-fertilization. És a dir, permet aplicar pràctiques d’un sector a un altre. Representa aire fresc per a qualsevol empresa a través de la formació. Ara ja no s’aprèn només del professor, sinó que cadascú construeix el seu model incorporant el que expliquen els companys. En aquest sentit, el procés de selecció dels candidats que volen inscriure’s en aquests programes és fonamental.

A finals del 2008 Esade va decidir instal·lar un campus a Sant Cugat que complementava els de Barcelona, Madrid i Buenos Aires. Quina va ser la raó de fons per escollir el Vallès? Explicaré una anècdota que no és coneguda. El primer que va plantejar aquesta proposta va ser Xavier Adroer, que va ser director general d’Esade durant més de vint anys, fins a finals dels vuitanta. Ell pretenia traslladar tot Esade a la zona del Vallès i, en aquells moments, quan jo era professora de matemàtiques, em va encarregar que fes el càlcul dels temps i la viabilitat de mobilitat de Barcelona al Vallès. En aquella època encara no hi havia els túnels i guardo ben vius a la memòria els viatges amb el meu 600 amunt i avall per aquelles carreteres inhòspites. Aleshores encara no era el moment, però Xavier Adroer va obrir el camí.

En la meva etapa al Cidem em vaig adonar que les empreses multinacionals quan decideixen instal·lar-se en un lloc és perquè hi troben una raó de pes, evidentment un sòl barat i un aeroport, però especialment la possibilitat de disposar de directius amb un nivell de formació molt alt. És a dir, que parlin anglès, que tinguin una visió global, que estiguin molt acostumats a viatjar pel món, que tinguin la capacitat de lideratge i de prendre decisions importants en el moment oportú. I a Catalunya aquest perfil hi és, perquè tenim dues de les millors escoles de negocis del món. Aquest és un factor de competitivitat majúscul.

Ara les dues ciutats són més a prop. Les característiques de l’espai cedit pels jesuïtes al costat del Centre Borja, la bona comunicació amb Barcelona, la complicitat de l’Ajuntament de Sant Cugat, que de seguida va valorar-ne l’oportunitat, i finalment l’entorn d’innovació de la zona, amb equipaments com el sincrotró o el Parc Tecnològic del Vallès, van ser factors decisius per instal·lar-nos al nou campus.

Precisament l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, també ha estat escollit per formar part de l’equip de Mas. Què li reclama Esade al nou executiu? Empresa, empresa i empresa.

Ras i curt. I no és tan difícil. Perquè vivim en un país amb una cultura empresarial molt forta, molt arrelada, que ha estat bressol de molts emprenedors. El nou govern el que ha de fer és cultivar això molt bé. Hem d’apostar pels emprenedors i d’aquesta manera ajudarem a canviar el país.

Tenim prou elements de competitivitat a Catalunya?

Encara és viu aquest esperit emprenedor a les aules d’Esade? I tant. I tant. Formem emprenedors fins al punt que els programes llargs, els universitaris i els MBA tenen assignatures obligatòries d’entrepreneurship, d’iniciativa emprenedora. Als nostres participants els diem: “Tu, d’entrada, t’has de comportar com un emprenedor, perquè és molt possible que un dia creïs una empresa i ho has de fer bé”. I efectivament, molts acaben prenent la iniciativa. Però els estudiants que decideixen no crear empresa també volem que tinguin aquest esperit emprenedor en els seus càrrecs directius. Això vol dir que han de ser persones proactives, que han de saber buscar les oportunitats, ser capaços de fer realitat els seus projectes. I de les nostres aules en surten experiències sorprenents. Sorprenents.

Quin és el cas que té al cap? Ara mateix recordo Miguel Ángel Bonachera, que fa tres o quatre anys, mentre cursava l’MBA, explicava que estava creant una empresa del sector de biotecnologia. Actualment és el conseller delegat

Al nou govern li demanem empresa, empresa i empresa. I no és tan difícil, perquè Catalunya és bressol d’emprenedors Les grans empreses quan decideixen instal·lar-se en un lloc és perquè hi troben directius amb un nivell de formació molt alt És un error estratègic que un emprenedor opti pel finançament bancari, perquè els interessos l’ofegaran Esade repensarà la formació, la recerca i el debat social des d’una perspectiva innovadora

de l’empresa biotecnològica AB-Biotics, que fa poc ha sortit en el mercat alternatiu borsari amb molt bons resultats. Ningú no pot discutir que Esade té una funció social de primer ordre.

Aquests nous emprenedors sovint topen amb la crua realitat, com la falta de finançament. Hi ha alternatives? És un error estratègic que un emprenedor opti pel finançament bancari, perquè s’ofegarà. Perquè els diners que li deixaran els haurà de tornar amb interessos i es carregarà el seu compte d’explotació i la seva tresoreria, que són els dos punts crítics de qualsevol nova empresa. Hi ha altres instruments. Aquí i als Estats Units. D’entrada és necessari un mínim capital propi, uns estalvis, el que se’n diu les tres efes: friends, family and fools. Després hi ha els business angels, que a Catalunya n’hi ha molts, en xarxes formals i en xarxes informals. Són gent, sovint al voltant de la cinquantena, que potser no tenen l’energia de crear un projecte propi, però que volen acompanyar processos emprenedors i que hi aporten molt de valor. Un bon projecte sempre troba finançament.

Una de les seves àrees d’interès és la innovació. Quins canvis s’esperen a Esade? Esade fonamentalment es dedica a tres objectius: forma, fa recerca i planteja debat social. Des de cada àrea es repensaran tots els processos des d’una perspectiva innovadora. També s’ha creat un vicedeganat d’innovació pedagògica que revisa la forma que interactuem a l’aula amb l’alumne. Finalment, dins d’Esade l’intraemprenedor sempre s’ha sentit còmode, ha tingut autonomia i ha pogut prendre decisions. Senzillament hem de fomentar aquesta cultura.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

CAMBRES DE COMERÇ /// VALLÈS

La mesura del govern amenaça els comptes de les cambres de comerç La cancel·lació de l’obligatorietat per a les empreses de pagar peatge podria implicar una reducció del seixanta per cent en els ingressos d’aquestes institucions espanyoles

Q

uan el president del Consell Superior de Cambres, Javier Gómez-Navarro, va demanar al govern de Zapatero una reducció dels costos empresarials, poc s’imaginava que la institució que presideix en seria una de les més perjudicades. El govern espanyol va anunciar, l’endemà que el president es reunís amb la trentena de companyies més importants d’Espanya, que la quota cameral que totes les empreses han de pagar a les cambres de comerç de la seva demarcació deixava de ser obligatòria. L’argument que va donar la ministra d’Economia, Elena Salgado, eren els 250 milions d’euros que s’estalviaran les empreses l’any vinent. La traducció per a les cambres de comerç, cofinançades entre les aportacions empresarials i els recursos públics, és que perdran de mitjana el 60% dels seus ingressos, cosa que posa en perill bona part de l’activitat que desenvolupen. Sense anar més lluny, en el cas de la Cambra de Terrassa, la quota cameral dels seus associats suposa el 53% del pressupost previst per a l’any 2011. En el cas de Sabadell, la xifra també voreja el 50% dels seus ingressos.

les cambres denuncien que la mesura perjudica la pime, mentre que la cecot hi dóna el vistiplau però demana que no es perdi la “bona feina feta” Les respostes no s’han fet esperar. GómezNavarro de seguida va refusar una mesura que “no ha estat ben meditada”. Els representants de les cambres vallesanes tampoc no es mostren conformes amb una mesura que, lluny d’ajudar la pime, consideren que la perjudica. Des de Terrassa, el director gerent de la institució, Josep Prats, lamentava en declaracions a la B30 que “el govern ha capgirat el marc econòmic de les cambres d’un dia per l’altre, l’endemà de tenir els pressupostos tancats, com així se’ns exigeix”. El president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet, assenyalava que “la mesura és incoherent amb la voluntat que prediquen, perquè pretén ajudar les pimes, quan qui suporta el cost cameral és la gran empresa”, i lamentava que les cambres no hagin tingut l’oportunitat de participar en un debat previ “que donés sortida a aquesta discussió”.

El gerent de la Cambra de Terrassa, Josep Prats, el secretari general de la Cecot, David Garrofé, i el president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet /// ARXIU

intenció equivocada. D’acord amb les

xifres del Consell Superior de Cambres, l’1% de les empreses costeja gairebé dues terceres part d’aquestes aportacions, mentre que el terç restant prové efectivament de pimes. Però encara queda un 53% dels 3,2 milions d’empreses censades a l’Estat espanyol que no paguen res a les cambres. Amb aquestes xifres a la mà, Prats constatava que “la mesura no aportarà cap millora de competitivitat a l’empresa”. Pel representant de la Cambra de Terrassa, posa en perill el model i la tasca que s’està duent a terme en internacionalització, formació i suport a l’emprenedoria”. La supressió de la quota, apuntava Gómez-Navarro, beneficiarà essencialment les grans empreses pel fet de ser les que més paguen i les que menys es beneficien dels serveis camerals. “Fent que deixin de pagar empreses com Telefónica o Repsol difícilment s’ajuda la pime”, comentava Brunet. Malgrat les dificultats, les cambres han entès el missatge inequívoc del govern i ja plantegen com compensar la retallada. La solució,

0,017% DELS BENEFICIS

Aquest és el percentatge dels beneficis, centèsima amunt centèsima avall en funció de cada cas, que paguen les grans empreses espanyoles per al finançament de les cambres de comerç. A tall d’exemple de la situació real serveix el cas de la cambra sabadellenca, que rep la quota cameral amb la distribució següent: de les 40.000 empreses de la demarcació, el 19% (7.780) no paguen res per no estar sotmeses a l’IAS o no tenir beneficis; un altre 39%, equivalent a 15.922 empreses, paguen d’1 a 20 euros l’any; 9.287, el 23%, paguen de 20 a 60 euros; 5.970, el 14%, paguen de 60 a 300 euros, i només el 5% d’empreses, les grans companyies de la demarcació, superen els 300 euros, amb un límit de 15.000.

explica Prats, passa per “fer créixer en volum i marge els serveis que donem a les empreses” i, en un segon front, “aprofitar els recursos que l’administració posa en joc per a empreses i que sovint es dissolen de forma ineficient. Les cambres som capaces de concórrer a part d’aquests recursos i gestionar-los”. les patronals donen el sí. Malgrat que

el president de Foment i de la CEOE, Joan Rosell, es va mostrar disconforme amb la mesura per considerar-la “precipitada”, la majoria de la patronal espanyola i vallesana veu amb bons ulls la iniciativa governamental, però amb matisos. David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, comentava per a la B30 que s’havia de suprimir, però no amb aquesta urgència ni improvisació: “La immensa majoria dels empresaris no entenia l’obligatorietat de les quotes. Ara bé, les cambres estan donant un servei de qualitat a les empreses i cal procurar que la feina ben feta no es perdi. Per això no pots carregar-te l’estructura d’ingressos de les cambres en vint-i-quatre hores i sense que en sàpiguen res si no és per la premsa”. /// x. orri


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RADAR

9

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El nou govern ja treballa per enllestir el Quart Cinturó L’exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, és el nou conseller de Política Territorial

El nou conseller va dir, amb la prudència que el caracteritza, que té idees sobre la cartera que li toca assumir, però també va advertir que s’haurà de mirar molts dossiers.

L

a promesa general és la de “posar al dia Catalunya en infraestructures”, segons diu el programa del nou govern de la Generalitat. I pel que fa al vessant comarcal, l’aposta del president Artur Mas és acabar el Quart Cinturó amb urgència. Els municipis i les empreses del Vallès tenen ara un representant al govern que coneix de forma detallada els dèficits de mobilitat que pateix la comarca, ja que el nou conseller de Política Territorial i Sostenibilitat és el fins ara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. En declaracions recents a Catalunya Ràdio, el nou home de govern fixava com a “prioritat” l’acabament del Quart Cinturó per posar fi a “l’insostenible col·lapse de l’AP-7 i de la B-30”, que suposa “un tap per a la nostra economia”.

Les mercaderies, en tren. Un altre dels

projectes que té previst el nou govern és unir Catalunya amb França (i Europa) amb ferrocarril d’ample de via europeu enfocat al transport de mercaderies. Aquesta línia de tren encaixa perfectament amb el projecte del lobby FERRMED i planteja unir Tarragona amb França amb un tren d’alta velocitat que passaria pel Vallès, concretament per la zona de Castellbisbal. També dins l’àmbit ferroviari, Recoder va deixar entreveure el seu desig que Renfe s’emmiralli en el servei que ofereix Ferrocarrils de la Generalitat. Per ell, el de Ferrocarrils és un transport que s’assembla molt a un metro i que és “a anys llum” del que dóna Renfe, que va titllar (parlant del servei al Vallès) de “trenet turístic”. /// Joan

La primera impressió del conseller.

En un esmorzar amb la premsa celebrat poc abans de prendre possessió del nou càrrec de conseller, Lluís Recoder no es va voler mullar

CiU aposta per una autovia amb tres carrils per sentit de la marxa

INFRAESTRUCTURES /// CERDANYOLA

/// LLUÍS LLEBOT

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El Parc de l’Alba pren forma amb l’avinguda de la Ciència

La nova artèria de mobilitat de la zona està en servei des del dia 11 de desembre

mb la posada en servei de l’avinguda de la Ciència i dels carrers de l’entorn del sincrotró Alba ha culminat la primera fase d’urbanització del Parc de l’Alba. Aquesta transformació del territori que uneix Cerdanyola i Sant Cugat ha comportat una inversió de 145 milions d’euros i ha permès construir més de 9 quilòmetres de carrers i la implantació de noves xarxes de distribució d’electricitat, telecomunicacions, climatització, gas natural i aigua potable. Aquestes noves infraestructures permetran desenvolupar el nucli central

/// CEDIDA

del Parc Científic i Tecnològic de l’Alba, que connectarà el sincrotró Alba, el nou centre d’Ascamm, el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i el seu Parc de Recerca o el Parc Tecnològic del Vallès. L’avinguda de la Ciència esdevé la principal artèria comunicativa juntament amb la carretera BP-1413. Per celebrar la posada en servei dels carrers, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional va organitzar el dissabte 11 de desembre una festa ciutadana que va reunir prop de mil persones. /// J.R.A.

Ramon Armadàs

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

Front comú internacional per potenciar l’eix de la carretera E-9

La torre de control de l’aeroport de Sabadell es liberalitzarà el 2011

T

E

errassa i Sant Cugat van ser dues de les ciutats participants en la Declaració d’Andorra, acord a través del qual un total de 92 municipis de Catalunya, Andorra i la regió del Midi-Pyrénées (França) aposten per potenciar l’eix de la carretera E-9, que uneix Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. La signatura va tenir lloc el 14 de desembre a Andorra la Vella.

A

per parlar del Quart Cinturó en concret, però sí que va donar pistes de com seria la gestió del seu departament. També va assegurar que és una urgència desencallar la connexió entre l’AP-7 i l’A-2, que es troba actualment aparcada sense saber quan es reprendrà. Recoder va esmentar que l’executiu haurà de ser “molt selectiu” amb les inversions per culpa de la crisi.

Segons Lluís Recoder, encara alcalde de Sant Cugat en el moment de la signatura, “amb aquesta declaració fem palès el nostre compromís d’impulsar aquest projecte des dels diferents territoris”. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va assenyalar que “la relació dels municipis de l’eix de l’E-9 neix de la necessitat ciutadana”. Navarro va agrair la incorporació d’Andorra al projecte comú i l’aportació de les seves idees i els seus projectes. La declaració remarca “la coincidència d’atorgar a l’eix de l’E-9 una importància estratègica per a l’estructuració equilibrada de Catalunya, Andorra i el MidiPyrénées atesa l’aportació de més oportunitats que oferiria aquest nou escenari en àmbits com la mobilitat, cultura, desenvolupament econòmic, comerç o turisme”. /// J.R.A.

l ministre de Foment, José Blanco, va anunciar el dia 14 de desembre la liberalització parcial de 13 torres de control, entre elles la de l’aeroport de Sabadell, que es trauran a concurs per a nous proveïdors diferents a Aena durant l’any 2011. Blanco va assenyalar que liberalitzant aquests serveis entraran noves empreses, a més d’Aena, en el control del trànsit aeri. El ministre va explicar que s’han identificat cinc grups bàsics de torres i que fins ara s’han rebut diverses sol·licituds d’empreses que estan en procés de certificació per fer la gestió del trànsit aeri. Les empreses que ja han mogut fitxa en aquest sentit són Saerco, ACS, Clece, Gesnaer, Indra i Ferrovial. La mesura ha de servir, segons el ministre socialista, per “estimular la competència entre empreses i guanyar en eficiència i qualitat de servei”. Pel que fa a la crisi dels controladors, Blanco va voler deixar clar que no falten controladors i va destacar que s’ha iniciat un nou model de formació perquè afers com el del pont de la Constitució no es tornin a repetir. /// J.R.A.


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

EXPORTACIÓ /// CATALUNYA

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

El comerç exterior presenta bones perspectives per al 2011

Orbital 40 entra a Ascamm promou la la xarxa de parcs mobilitat elèctrica científics catalans a escala europea

L’

E

exportació ha de salvar la indústria catalana el 2011. Aquest és el missatge de la Cambra de Barcelona per a l’any entrant, que, malgrat la retallada pressupostària que es preveu per la fi de la quota cameral obligatòria, ha volgut fer un esforç en el capítol de la internacionalització en els pressupostos d’enguany. El president de la institució, Miquel Valls, va presentar a mitjans de desembre el Pla d’Acció Internacional, que inclou al voltant de 200 accions adreçades a impulsar la internacionalització de la indústria catalana i, molt especialment, de la pime amb potencialitats.

I és que del total d’empreses catalanes, les cambres de comerç de cada demarcació n’han sumat fins a 11.000 amb potencialitats reals per exportar. Dues terceres parts responen a empreses industrials, mentre que la resta, gairebé 4.000, pertanyen al sector serveis. Amb aquesta base, i la complicitat del nou govern, des de les institucions camerals es veuen possibilitats de fer créixer el comerç exterior un 6% durant el 2011 respecte a l’any passat.

7.500 EMPRESES ATESES

El balanç de l’any 2010 en matèria d’internacionalització deixa 7.500 empreses que han fet ús dels serveis camerals per augmentar el seu volum d’exportació o iniciar-se en els mercats internacionals. fronts per atacar. L’anàlisi ha portat a la conclusió que les barreres més fortes a la internacionalització catalana passen per l’accés al finançament i els excessos burocràtics, i és precisament en aquests punts que la Cambra atacarà. Pel que fa als destins assenyalats, s’apunta als mercats nord-americà, brasiler, indi, xinès i rus com aquells amb més potencialitats comercials. Valls també va demanar més complicitat per part del nou govern de la Generalitat, perquè doni un “tractament preferent” a l’em/// X.o. presa exportadora.

l parc terrassenc Orbital 40 s’ha adherit a la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que agrupa grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacte entre la comunitat investigadora i la innovadora. La seva incorporació va en la línia dels objectius del parc que va presentar el seu director general, Ramon Palacio. En la presentació, va posar èmfasi en la dinamització dels clústers actius d’òptica i fotònica, audiovisual, tèxtil tècnic i nous materials, així com en la consolidació de nous clústers a Terrassa, com són els de la indústria de la salut, ecotecnologies i aeronàutica. A mitjà termini, Orbital 40 té previst acollir 30 noves empreses i generar al voltant de 1.000 llocs de treballs.

La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, presidida per Josep Piqué, està formada per 22 membres, entre els quals destaquen el 22@Barcelona, Esade-Creàpolis i el Consorci Biopol’H. En el seu sistema s’integren grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empreses i grans empreses amb els seus centres de R+D associats. /// X.o.

L

a Fundació Ascamm ha impulsat la creació d’un consorci europeu per al desenvolupament de la mobilitat elèctrica que té per objectiu integrar les empreses del sector de l’automoció, institucions i organismes públics, universitats i centres tecnològics compromesos en la matèria. El consorci, que previsiblement es constituirà durant la primera meitat de l’any, busca potenciar l’intercanvi de coneixements i desenvolupar un sistema unificat d’intercanvi i tractament de la informació entre els diferents living labs repartits per Europa que treballen en la recerca de solucions per a la mobilitat elèctrica. Des de la fundació es presenta aquesta iniciativa com una necessitat per impulsar definitivament el desenvolupament i sobretot la implantació del vehicle elèctric en els propers anys. ‘living lab‘ vallesà. Ascamm és la ins-

titució responsable del living lab que hi ha al Vallès, Parkinetics, i que està centrat a analitzar la funcionalitat i el rendiment del vehicle elèctric en el llarg termini. Treballa també en el desenvolupament d’alguns dels components i sistemes associats, com és el cas dels punts de recàrrega. /// X.o.

ASSOCIACIONS /// CATALUNYA

La PMcM inicia els requeriments als morosos L

a Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha iniciat el requeriment de pagament dins dels nous terminis legals a aquelles empreses i administracions que els estan incomplint i que es preveuen en la recentment reformada llei contra la morositat. La nova normativa estableix un termini màxim de pagament de 30 dies per a l’administració i de 60 per al sector privat, que es computen des de la data de recepció de la mercaderia o prestació del servei, amb independència de la data d’emissió o recepció de la factura. L’asterisc de la norma apunta que l’aplicació dels terminis màxims de 30 i 60 dies esmentats no és automàtica, sinó que s’introduirà de forma gradual, al llarg d’un període transitori fins al 2013. En un primer moment, la plataforma està reclamant anònimament, mitjançant cartes, a empreses i administracions moroses que procedeixin a la immediata aplicació del que dictamina la norma. Però l’organització recorda que la nova llei atorga a entitats, associacions i corporacions d’empresaris la possibilitat d’emprendre les accions judicials pertinents per parar i retractar-se de les clàusules que siguin nul·les quan contravin-

guin tant els terminis de pagament com el tipus legal d’interès de demora establert en la llei. Aprofitant l’inici dels procediments, la plataforma ha recordat a aquelles empreses que pateixin els abusos d’incompliment d’aquesta llei per part dels seus clients, que tenen l’opció de comunicar aquests abusos a la seva associació empresarial o patronal per canalitzar requeriments a les empreses i les administracions moroses. responsabilitat pública. La plataforma assenyala també que una de les causes que estan generant que les administracions no compleixin dels terminis de pagament és l’incompliment del govern de la creació d’una línia especial a l’ICO de finançament a ajuntaments perquè aquests puguin liquidar els seus deutes amb proveïdors, com establia la Llei 15/2010. “Atrapades entre la dramàtica caiguda d’ingressos per la fi de l’auge constructor i l’augment de les despeses per serveis i personal”, assenyalen des de la PMcM, “les corporacions locals han acumulat milers de milions en deutes amb proveïdors, que acaben per afectar empreses petites i mit/// redacció janes de la zona”.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ENTREVISTA

11

PATRONALS /// CATALUNYA

Rosell inicia el mandat a la CEOE reclamant reformes La cúpula directiva traçada pel nou president de la patronal espanyola reconeix les patronals que li han donat suport durant la cursa electoral

C

om pronosticaven les veus patronals de mig país, el president de Foment del Treball, Joan Rosell, ha estat escollit per rellevar Gerardo Díaz Ferrán al capdavant de la primera patronal espanyola. El primer empresari català que presidirà la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) va obtenir la victòria amb 444 vots, contra els 247 que va arreplegar el seu rival, Santiago Herrero.

se comprometre “el benestar de l’Estat”. Com calia esperar quan qui parla és el patró dels patrons, el flamant president va demanar retallades especialment dràstiques per “treure greix” a un model de benestar que “és molt gran i voluminós”. L’austeritat, tan reclamada per nous líders aquests dies, començarà per la pròpia patronal, on Rosell ha reduït el nombre de vicepresidències de 21 a nou.

l’austeritat per bandera. En el dis-

Pel que fa als noms que ocuparan aquestes vicepresidències, Rosell ha tirat pel dret rodejant-se de fidels en primera línia, especialment els que li han donat suport durant la campanya. Així, Arturo Fernández, de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), serà la mà dreta de Rosell com a vicepresident primer. Repetirà en el càrrec l’hoteler català Joan Gaspart, que, juntament amb el número dos de Foment, Joaquim Gay de Montellà, és

curs posterior a la proclamació, Rosell va procurar mostrar-se conciliador amb les diferents faccions de la patronal, estenent la mà a l’equip de la candidatura derrotada, a qui probablement oferirà la presidència de la Fundació CEOE. I en el capítol més polític, Rosell va atacar el creixent dèficit públic demanant un Estat “abans que res eficient” com a únic camí per “salvar l’estat de benestar” sen-

abad sona per a foment. Malgrat que

Joan Rosell, nou president de la CEOE

/// CEDIDA

PATRONALS /// CATALUNYA

PIMEC /// VALLÈS

un dels empresaris que més fort ha empès perquè Rosell arribés a president de la primera patronal. També s’han endut una vicepresidència les patronals sectorials Confemetal (metall), Unespa (sector assegurador), CNC (construcció) i FIAB (alimentació i begudes). En el capítol de les patronals territorials, els presidents de la valenciana, Rafael Ferrando, i de l’aragonesa, Jesús Morte, també ocuparan una vicepresidència. Finalment, la patronal de la petita i mitjana empresa Cepyme també hi serà representada a través del seu president, Jesús Terciado. Ara per ara només queda una plaça sense nom, que Rosell reserva per al proper president de Foment del Treball.

formalment no existeix cap incompatibilitat per presidir alhora Foment i la CEOE, Rosell té previst, “en un temps prudencial”, fer un pas enrere i retirar-se de la catalana. Les travesses per ser el delfí de Rosell apunten sobretot a dos noms amb denominació d’origen vallesana. D’una banda, el vicepresident de Foment del Treball i president de Fepime Catalunya, Eusebi Cima, que seria un dels relleus naturals. La segona alternativa és el president de la Cecot, Antoni Abad, que durant les darreres eleccions a la primera patronal catalana va tenir un paper molt actiu per provocar una renovació institucional /// xavier orri que ara podria liderar.

PATRONALS /// SANT CUGAT

El paquet de mesures del govern beneficia la pime

Cerdanyola Els comerciants de Empresarial arriba Sant Cugat entren al centenar de socis a Pimec Comerç

L

C

es darreres mesures presentades pel govern central destinades a reduir la pressió fiscal de la pime han rebut el beneplàcit de la patronal dedicada a la petita i mitjana empresa de Catalunya. Pimec ha valorat molt positivament la majoria del paquet de mesures, tot i que puntualitza que “han d’anar més enllà”.

Punt per punt, des de la patronal s’ha destacat la importància d’augmentar el límit per tributar al 25% l’impost de societats dels 120.000 euros als 300.000. La nova fórmula s’acosta més a les pretensions de Pimec, que postulava un 20% fix de gravamen en l’impost de societats per a microempreses i empreses unipersonals. Un segon punt que ha rebut la benvinguda de la patronal és l’ampliació del concepte “d’empresa de dimensió reduïda”, que quedava determinat per un volum de facturació inferior als vuit milions d’euros i que a partir d’ara inclourà les companyies que en facturin menys de deu. Amb aquesta mesura s’equipara el concepte al criteri de la Unió Europea. També destaca com a fet positiu la llibertat d’amortit-

20%

EN L’IMPOST DE SOCIETATS Malgrat la bona disposició del govern amb les mesures aprovades, des de Pimec se segueix reivindicant la necessitat d’arribar al 20% com a gravamen únic per a microempreses i empreses unipersonals. zació de l’impost de societats fins al 2015, tot i que es reserva el dret a rèplica fins que no es conegui amb més detall la lletra petita de la nova norma. simplicitat i economia administrativa. La reducció dels terminis i costos en la

creació d’empreses, un dels últims punts establerts pel govern de manera més genèrica, també suposa una gran notícia des de la perspectiva empresarial, però des de Pimec es puntualitza que “falta saber l’abast d’aquesta mesura” que ha de donar /// x.o. l’impuls a l’emprenedoria.

erdanyola Empresarial ha superat recentment la xifra de 100 associats. L’associació, constituïda ara fa poc més de dos anys, competeix amb l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola, adscrita a la Cecot, per la captació de nous associats al municipi vallesà. Lluís Sisquella, president de l’entitat, celebrava aquesta fita reivindicant la feina feta des de la fundació: “Hem fet una bona feina aquests anys, però encara ens queda molt camí per recórrer. Hem nascut per donar suport a l’empresari, especialment en moments difícils al nostre país, i aquesta tasca és el principal motiu de ser-hi presents i continuar treballant”. També es va marcar el repte d’arribar als 200 socis “aviat”, i va llançar un reclam a “tots aquells microempresaris i autònoms” que busquen el suport patronal. Pel que fa a l’activitat de la patronal, el pla d’accions i serveis per al 2011 vol donar preeminència a les trobades de networking, augmentar els serveis en condicions preferencials per als socis i millorar la formació empresarial, a més de la celebració del Fòrum 2011, previst per al febrer i en què han promès un “convidat /// X.o. de primer nivell”.

L

a Federació de Comerciants de Sant Cugat s’ha incorporat a Pimec Comerç. Aquesta associació, constituïda l’any 2005 i presidida per Josep Lluís Galvany, aglutina nou associacions de comerciants, que representen més de 280 establiments comercials de la ciutat vallesana. El president de la Federació espera poder ampliar el seu ventall de serveis de cara als seus socis i destaca la “importància que té per als petits col·lectius del comerç formar part d’una patronal que defensa els interessos del comerç de proximitat”. En aquest sentit, l’associació també s’ha adherit a la Plataforma de Comerç del Vallès a fi de treballar de manera conjunta amb altres associacions de comerciants i aconseguir més beneficis per al petit i mitjà comerç. D’altra banda, el president del Consell del Vallès de Pimec Comerç, Carles Gironès, ha remarcat la motivació per col·laborar amb aquesta associació de comerciants tan representativa al Vallès Occidental. A partir d’aquest moment es comença a treballar en accions conjuntes perquè els comerciants de Sant Cugat es beneficiïn de tots els acords i serveis de la patronal de la petita i mitjana empresa. /// X.o.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

PIME /// Double Match

Double Match, gestió integral per a l’esportista d’elit Iván Corretja és el fundador d’aquesta empresa santcugatenca dedicada a vetllar pels interessos econòmics i mediàtics d’esportistes de primera fila com Xavi Hernández o Toni Elias PER: XAVIER ORRI 1 /// iván corretja és el fundador i director general de double match. l’altre soci és el seu germà i extenista àlex corretja /// lluÍs llebot

Q

ui fa la declaració de la renda de Xavi Hernández? Qui negocia les condicions perquè Gemma Mengual sigui bombolla Freixenet? Qui omple els forats publicitaris del mono de Toni Elias? La resposta és a Sant Cugat. L’empresa de gestió esportiva Double Match, fundada i dirigida per Iván Corretja, n’és la responsable. El germen d’aquesta petita companyia basada en el prestigi i un servei integral i personalitzat a l’esportista d’elit es troba en la relació fraternal del seu fundador, germà de l’extenista Àlex Corretja. “L’empresa va néixer inicialment per gestionar els drets d’imatge de l’Àlex”, explica el seu germà Iván, “pels volts de l’any 98, quan guanya el Masters de te-

nis i es col·loca segon del món”. El volum d’ingressos del tenista català rondava en aquella època els dos milions d’euros, una xifra molt superior a la de la majoria de pimes d’aquest país, i per aquest motiu necessitava una estructura i una atenció patrimonial i publicitària que va donar peu a Double Match.

clients de primera fila La nòmina de clients d’aquesta companyia de sis treballadors és intencionadament curta. L’estrella més lluent és actualment el futbolista terrassenc Xavi Hernández. L’acompanyen el germà del fundador, la nadadora de sincronitzada Gemma Mengual, la golfista Paula Martí, el tenista Feliciano López i el flamant campió del món de 250 cc, Toni Elias. Aquests cinc esportistes

El full de serveis té dues potes: la gestió fiscal, patrimonial, legal i societÀria dels ingressos, i la cerca d’accions publicitàries per als seus esportistes

de primer nivell, que reben un servei integral, des de la declaració de la renda fins als contractes publicitaris i les negociacions amb equips, suposen el gruix dels ingressos de Double Match. La brevetat de la llista és política d’empresa. “Només treballem amb esportistes de primer nivell, perquè som una empresa petita i de prestigi pels esportistes que portem. Tampoc no tenim estructura per donar servei a 50 esportistes de nivell mitjà, però sí que la tenim per servir de la millor manera cinc o sis noms de primera fila”.

a la caça de patrocinadors El full de serveis que Double Match proporciona a l’esportista d’elit té dues potes: d’una banda, la gestió i l’assessorament fiscal, patrimonial, legal i societari


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

2 /// treball en equip. l’empresa té sis persones en plantilla /// LLUÍS LLEBOT

3 /// nòmina de clients. xavi hernández, gemma mengual i paula martí són tres dels clients principals /// LLUÍS LLEBOT

RADAR

13

en els casos de patrocini, no només es valoren les condicions econòmiques, sinó també el benefici d’imatge que suposa per a l’esportista A més dels clients ‘premium’, Double Match també porta els primers passos d’esportistes joves cridats a convertir-se en estrelles

hi ha incompatibilitats, després es valora si a l’esportista li interessa des del punt de vista d’imatge i finalment les condicions econòmiques”, explica Corretja. En el cas de Rolex, les condicions eren més fluixes que el que es podia aconseguir amb altres marques de rellotges, però el benefici d’imatge compensava amb escreix.

cuidar el planter

dels ingressos. El segon eix, més creatiu, consisteix a maximitzar la projecció publicitària i mediàtica de l’esportista. En altres paraules, fer possible els idil·lis comercials entre empreses i esportistes. La tasca no resulta gens senzilla tot i comptar amb estrelles de primer nivell. “És una feina de bregar dia a dia, anar molt a Madrid, que és on són les marques, i mantenir relacions continuades des de les quals treballar”, reconeix Corretja. A tall d’exemple, recupera el director la campanya que el seu germà Àlex va fer per a la consola Wii fa un parell de Nadals. “Quan surt la Wii al mercat busquen un tenista per a la campanya. Nosaltres havíem treballat molt amb Nintendo des de feia anys i els vam presentar la proposta perquè l’Àlex fos l’escollit”. La campanya va ser un èxit.

“És una feina de bregar dia a dia, anar molt a Madrid, que és on són les marques, i mantenir relacions continuades des de les quals treballar”, reconeix Corretja

En altres ocasions, el secret està en la capacitat de Double Match per generar propostes a grans companyies. Abans del Mundial, en què Espanya es va coronar campiona del món, Xavi Hernández va protagonitzar una campanya per a Sony Ericsson nascuda a Double Match. “Vam desenvolupar una proposta per a Sony de manera que per la compra d’un telèfon entraves en un sorteig per conèixer el Xavi i rebre unes botes Adidas en mà. Això es comenta a Sony i a Adidas, diuen si els interessa i es comença a negociar. La nostra feina és vendre-li la idea a Sony, i que la compri”. L’últim camí és que la marca vingui a la recerca de l’esportista amb una idea definida. “Per exemple, ve Rolex, que vol signar amb la Paula Martí. Es valora si

A més dels clients premium, Double Match també porta els primers passos d’esportistes joves cridats a convertirse en estrelles. “Els donem un ajut per iniciar la seva carrera de manera endreçada, fent les coses ben fetes”. I té més de tasca de prevenció que de negoci. “No suposa cap benefici, però aquests nanos que destaquen, entre els 16 i els 18 anys, agafen certs compromisos que poden comprometre el seu futur”. En aquest per si de cas, Corretja i el seu equip fan de xarxa i guia per ajudar-los a caminar entre l’elit esportiva.

DOUBLE MATCH S.L. SECTOR: gestió esportiva UBICACIÓ: Sant Cugat FUNDACIÓ: 1998 TREBALLADORS: 6 FACTURACIÓ 2009: 1.455.862 €


14

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Emilio Hernández i Josep Maria Munguet /// Directors del màster d’innovació de la UPC a Rubí Els dos professors de l’ETSEIB han posat en marxa una cèl·lula d’innovació per buscar una manera rendible de fer arribar la banda ampla als polígons industrials de Rubí

i perquè, amb el paraigua institucional de l’Ajuntament, que també hi està implicat, poguessin fer el seu treball en una empresa de la zona.

TEXT: CRISTINA FARRÉS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

L’ideal seria que els participants hi diguessin la seva o les empreses ens fessin arribar les problemàtiques. Però en aquesta primera edició, que sempre s’ha d’anar millorant, vam ser nosaltres els que vam plantejar el tema a partir d’una enquesta que vam fer al mes de juliol.

Volem donar una resposta pràctica a un problema concret

Com detecten aquests problemes que són la base de la cèl·lula?

I quina és aquesta problemàtica que volen resoldre? A Rubí s’està treballant per captar empreses d’eficiència energètica i centrarse en el medi ambient. Però per aconseguir això cal que resolguin els problemes actuals de les infraestructures de telecomunicacions, cosa que al segle XIX vol dir banda ampla. Per això els estudiants estan desenvolupant iniciatives perquè sigui rendible fer-la arribar a les empreses de la zona.

Això vol dir que s’està experimentant amb noves tecnologies? Són cèl·lules d’innovació, no de recerca. Volem donar una resposta pràctica a un problema concret.

Quants alumnes segueixen la formació? Tres, però que valen per deu. Tenen una càrrega teòrica important, ja que han de seguir una metodologia de projectes i d’innovació. També han d’anar presentant teòricament com estan avançant amb el projecte real, una evolució que han de compartir amb les altres cèl·lules d’innovació que hi ha a l’Hospital de Sant Pau i a Viladecans, amb projectes centrats en altres àmbits, però amb un tronc teòric compartit.

Per tant, també s’està fent networking en aquest màster? Aquesta és precisament la idea. Cal pensar que molts dels problemes amb què s’aniran trobant els participants també els tindran els seus companys i serà més senzill buscar-hi solucions.

A

l mes d’octubre, els professors Emilio Hernández i Josep Maria Munguet de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC donaven el tret de sortida a Rubí de la primera “cèl·lula d’innovació”, tal com ells mateixos afirmen, per rentar la cara a la zona industrial d’aquesta població amb projectes concrets que neixin en aquest àmbit: un màster.

Quines són les línies mestres d’aquesta primera edició del màster?

Nosaltres en diem cèl·lula d’innovació, ja que l’entenem com un entorn en què volem acostar els processos d’innovació de les empreses als estudiants que s’han acabat de llicenciar.

I com ho aconsegueixen? En el món globalitzat actual tothom parla d’innovació, però pocs s’arromanguen i comencen a treballar. Amb el professor Munguet vam tenir la idea de fer de coaching als alumnes acabats de titular, amb molta energia i ganes de treballar, perquè identifiquessin els problemes tecnològics que hi ha a les indústries de Rubí

La nostra intenció és que aquest projecte creixi, ja que veiem molt clar el concepte de ‘coaching’ d’innovació Tenim tres alumnes que segueixen el màster, però que valen per deu estudiants

I com està sent la relació amb les empreses de Rubí? Ja s’ha començat a contactar amb algunes empreses que participaran en el projecte pilot i compartiran coneixements i tecnologies amb els participants. Concretament, treballem amb Orange, Endesa, Siemens, el Departament d’Electricitat de l’ETSEIB i amb l’I2Cat.

cipants. Si es té en compte això, i amb la credibilitat que hi ha darrere del projecte, amb les xarxes de networking i els contactes amb altres innovadors, es vol aconseguir que les empreses facin classes magistrals perquè les seves aportacions als projectes serveixin a tots els alumnes. Busquem que tinguin contacte amb tots els estudiants, ja que si els resultats palpables són satisfactoris, potser els acaben fitxant amb un contracte.

Tindrà continuïtat el projecte? Ja n’estem preparant la segona edició, en què també farem una cèl·lula d’innovació a Vilanova i la Geltrú. La nostra intenció és que aquests projectes creixin, veiem molt clar el concepte de coaching d’innovació comptant amb gent amb prou empenta, com un estudiant acabat de llicenciar, acostant-lo a una empresa amb un programa, i sèniors que s’interessin en ells i les seves idees, i lligar tot això amb els interessos geogràfics de l’entorn. És molt interessant.

Abans parlava de millorar l’actual proposta formativa. Quins serien els canvis que s’inclourien en aquesta segona edició? Doncs al principi vam apostar perquè fos en format de màster, això vol dir que els participants necessiten una disponibilitat de tot el dia per formar part de la cèl·lula. A més del temps, també vam sol·licitar que visquessin o treballessin a les ciutats on s’estava fent el programa, i potser aquests requisits han fet que molts interessats quedessin fora de la selecció. Ara estem pensant a fer un postgrau a temps parcial, de manera que es pugui compaginar amb altres activitats.

El seu paper en aquesta iniciativa es limita a compartir el seu know-how?

Quin seria el final ideal?

Les cèl·lules posades en marxa tenen l’agilitat suficient perquè les empreses que hi estiguin interessades puguin arribar a fer negoci amb les idees dels parti-

Ens agradaria que hi hagués una xarxa d’innovació a tot Catalunya que pogués resoldre problemes concrets del territori i compartir experiències.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

INFORME /// TERRASSA

Les últimes proves de fortalesa realitzades a tot Europa preveien que l’entitat vallesana necessitaria 270 milions per reforçar la seva capitalització

L’

entitat d’estalvis vallesana tornarà a picar a la porta del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per consolidar la seva capitalització amb una petició que pot arribar fins als 150 milions d’euros. Durant el procés de fusió a l’estiu, la institució creada per agilitzar la transformació del sistema financer espanyol ja va atorgar a Unnim 380 milions d’euros per fer front al procés que havia d’unir les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Assemblea general d’Unnim celebrada al juny

/// LLUÍS LLEBOT

sar a l’estiu el governador del Banc d’Espanya, Fernández Ordóñez, les entitats que no haguessin superat els pitjors supòsits dels tests haurien de recapitalitzar-se abans de finals d’any. alleugera la cartera immobiliària.

La bona notícia és que la diferència entre els 270 milions que necessitava al juliol i

LA CAIXA /// CATALUNYA

La Caixa crea una societat de capital risc mirant a la pime C

aixa Capital Micro serà la tercera de les societats de capital risc amb què comptarà La Caixa per al finançament de projectes empresarials. Després de Caixa Capital Llavor i Caixa Capital Pime Innovació, l’entitat presidida per Isidre Fainé engega aquesta nova proposta, que neix amb un capital social de partida de vuit milions d’euros. L’objectiu, apunten des de l’entitat, és cobrir les necessitats d’aquelles empreses que han creuat la primera fase però que encara no estan assentades en el mercat, a diferència de les societats germanes Llavor i Pime Innovació, que se centren en el finançament de les fases incipients de les empreses.

La segona diferència i novetat que busca La Caixa és diversificar els destins del finançament, ja que les dues altres societats de capital risc tenen com a destinatàries empreses especialitzades en biotecnologia i TIC. L’única excepció, han volgut aclarir des de La Caixa, seran empreses dels sectors financer i immobiliari, que queden excloses de l’espectre d’inversió de Capital Micro.

15

ENTITATS D’ESTALVI /// CATALUNYA

Unnim demanarà 150 milions extraordinaris al FROB

Aquesta nova petició té per objectiu afrontar les necessitats de recapitalització fixades pels tests d’estrès celebrats al juliol. Unnim va ser una de les cinc entitats estatals que van suspendre en les proves i, en el pitjor escenari, s’establia que la caixa dirigida per Enric Mata necessitaria 270 milions extraordinaris per equilibrar el seu balanç i resoldre el dèficit de capital. I és que, com ja va avi-

RADAR

62

PROJECTES Els vehicles de capital risc de La Caixa han finançat fins ara 62 projectes sumant els promoguts per Caixa Capital Llavor i Caixa Capital Pime Innovació. Dues de cada tres empreses eren del sector de les TIC. quantitats per definir. Queda per conèixer les quantitats en què es mouran els crèdits de la nova societat. Els precedents de Llavor i Pime Innovació, capitalitzades en 15 i 31 milions, respectivament, oscil· len entre els 100.000 i els 300.000 euros en el cas de la primera i entre els 500.000 i els tres milions d’euros en el cas de la segona. El director general adjunt executiu, Marcelino Armenter, sumarà a les seves responsabilitats la direcció de Caixa Capital Micro, que s’afegeix a la direcció dels altres vehicles d’inversió per a emprene/// X.o. dors de La Caixa.

els 150 milions que se sol·licitaran al FROB ha estat resolta gràcies a la bona marxa de l’entitat mitjançant la venda d’actius immobles i la reducció de la inversió creditícia a promotors. Una dada més que rellevant en aquest sentit és que a finals de novembre del 2010, Unnim s’havia desfet de 700 habitatges per valor /// X. ORRI de 170 milions d’euros.

Laietana prejubila 150 treballadors per la fusió virtual

C

aixa Laietana, integrada ja formalment dins el Sistema Institucional de Protecció (SIP), abanderat per Caja Madrid, podrà cobrir íntegrament amb prejubilacions la reducció de plantilla provocada per la unió de caixes, atès que té 150 treballadors que compleixen els requisits acordats amb els sindicats. Segons això, poden acollir-se a les prejubilacions els empleats que el 31 de desembre del 2010 tinguessin 55 anys i aquells que arribin a aquesta edat abans de finalitzar el 2011, sempre que tinguin almenys una antiguitat de deu anys, segons han anunciat les set caixes en un comunicat conjunt. El treballador ha de percebre el 95% de la retribució fixa neta dels dotze mesos anteriors a l’extinció del contracte per prejubilació.

En total, com a resultat de la fusió virtual que engloba les set entitats, entre les quals hi ha Caixa Laietana, hauran d’eliminar al voltant de 4.000 llocs de treball per complir les exigències del pla de viabilitat traçat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària i rebre així l’ajut condicionat per /// redacció dur a terme el SIP.


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Empresa Pipe ///Grup Poly Klyn L’empresa terrassenca dirigida per Marc Miquel i nascuda fa 17 anys lidera el seu sector a l’Estat espanyol gràcies al seu caràcter creatiu i innovador PER: XAVIER ORRI

Sanitaris portàtils i plegables per afrontar emergències 1 /// marc miquel i ROBERT lópez, director general de la companyia i responsable d’exportació, respectivament /// lluís llebot

C

orria l’any 94, el Marc Miquel treballava com a comercial a KTM, fins que un dia va topar per casualitat amb un catàleg en anglès, arribat dels Estats Units, en què la gamma de productes a la venda incloïa uns sanitaris portàtils. En aquell moment se li va encendre la bombeta i uns mesos més tard va néixer el Grup Poly Klyn, que és avui l’empresa líder a l’Estat espanyol del sector dels lavabos mòbils. Per arribar als deu milions de facturació que va registrar en les millors èpoques, pels volts del 2008, aquest emprenedor va començar passejant-se per Barcelona per fer “prospecció de mercat”, és a dir, intentant descobrir qui en aquest país podia necessitar un sanitari portàtil. La hipòtesi de partida apuntava al sec-

1 /// tor de la construcció i després d’un dia citant-se amb les principals promotores immobiliàries de la ciutat va entendre que si els obrers en aquella època amb prou feines portaven casc, les empreses estarien poc disposades a pagar perquè els treballadors poguessin fer les seves necessitats còmodament. “Un fracàs total, ningú no volia sanitaris a les obres, així que el segon dia vaig anar a la zona portuària, i vaig llogar el primer lavabo portàtil. Va ser a una escola taller de reparació de vaixells de fusta per a joves de reinserció social”, recorda Miquel, que va cobrar per aquell primer servei 50.000 pessetes per un mes de cessió del lavabo. La qüestió era que havia llogat un sanitari que no tenia, així que va trucar al proveïdor als Estats Units i va fer que n’hi portessin un parell al més aviat possi-

“La línia de productes va des del sanitari bàsic fins a sanitaris iguals o millors que els d’un habitatge”, explica EL FUNDADOR I DIRECTOR GENERAL, MARC Miquel

ble. Al més aviat possible va ser en avió i els 1 /// va costar “un ull de la cara”, però la cosa ja havia arrencat. Poly Klyn prenia forma... i fins avui.

lideratge sectorial Actualment, l’empresa terrassenca factura al voltant de vuit milions d’euros anuals i lidera el sector amb 3.400 lavabos llogats permanentment a tot Espanya i 1.500 més en època estival, mentre que el seu principal competidor no arriba als 800. Entre el 2005 i el 2007 els creixements anuals superaven el 50% i la inversió en aquella època va arribar als set milions d’euros en recerca i desenvolupament, una inversió en què el seu director veu la llavor per sortir reforçats de la crisi. I és que arran de la caiguda del sector de la construcció, en què finalment va


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

aconseguir penetrar amb força Poly Klyn a partir del 2005, l’empresa ha perdut al voltant del 30% de la facturació des del 2008 i han hagut de reajustar l’estratègia de negoci i la plantilla. “El pic màxim va estar en 155, ara som poc més de 100”, explica Miquel, que malgrat les dificultats agraeix haver pres la decisió d’invertir en una empresa que té molt camp per córrer si tenim en compte la seva capacitat d’innovació, i és que aquest any llancen al mercat el producte que ha de revolucionar el sector i els ha de permetre fer el salt als mercats internacionals: “Hem creat el sanitari portàtil plegable!”, anuncia Miquel.

e-merge aquest és el nou sanitari portàtil plegable únic al món que poly klYn acaba de llançar al mercat

3 /// polígon industrial l’empresa està situada al polígon de santa margarida de terrassa

4 /// sanitaris en estoc Al magatzem netegen els sanitaris que tenen de lloguer /// Lluís llebot

2 ///

L’EMPRESA LLANÇA al mercat el producte que ha de revolucionar el sector i els ha de permetre fer el salt als mercats internacionals: EL SANITARI PORTÀTIL PLEGABLE a tècnic-comercial júnior dins el programa Nex Pipe l’any 2007. Es van decidir a entrar en el programa perquè havien dissenyat i produït un rentamans portable que no es venia a Espanya i volien comercialitzar-lo fora. Des d’aleshores, el rentamans portàtil segueix sense tenir una gran rebuda al mercat. ”Ens hem avançat, com ens va passar amb el sanitari portàtil a la construcció, i ara es tracta d’anar generant aquesta necessitat”, apunta Miquel. La prospecció internacional els ha obert el camí per a la comercialització de l’E-merge. Arribats fins aquí, la pregunta és obligada: qui necessita que li portin un lavabo d’un país a un altre? No ho pot fer una empresa local? I la resposta és que no: “Actualment, si necessites cabines a Haití o a l’Iraq”, on per raons òbvies no hi ha cap empresa dedicada als sanitaris portàtils, “les tindràs, però desmuntades, o sigui que s’hauran de muntar, o bé senceres, que són caríssimes de transportar i d’estocar. Nosaltres oferim una cabina fàcil de transportar, d’estocar i de desplegar. Tenim el producte estre-

17

2 ///

e-merge El sanitari portàtil plegable es diu E-merge i està cridat a revolucionar el sector: ocupa un terç de l’espai d’una cabina sanitària normal i això, per als qui no estiguin familiaritzats amb aquest particular sector, suposa que el transport del producte deixa de ser un problema. “Totes les empreses del sector es queden als seus mercats nacionals, perquè no és rendible transportar aire, que és finalment el que són les cabines buides, així que aquí tenim un gran avantatge”, explica Robert López, el responsable d’exportació, que va entrar a l’empresa com

RADAR

lla!”, celebra López. El sanitari que ha desenvolupat el pare de Marc, Joan Miquel, que és soci i enginyer de capçalera de Poly Klyn, sembla que té les de guanyar, molt especialment en escenaris vinculats a alts nivells d’exigència logística (emergències, actuacions de protecció civil, desplaçaments militars, camps de refugiats...): “Ara la idea és mostrar el producte, que es vegi en fires. Al març anirem a Singapur per trobar un partner local per aquella zona, i de mica en mica... Per ara els objectius seran per penetració més que no per facturació”.

innovar o morir

3 ///

El tòpic va com l’anell al dit per a Poly Klyn. La llista de productes que han nascut amb la idea base d’un vàter portàtil és infinita i demostra la capacitat creativa de l’empresa: sanitaris VIP per a targets d’alt standing que costen més diners que una reforma del bany de casa, sanitaris ecològics i accessibles fets amb fusta perquè s’integrin en paisatges rurals, o la clàssica cabina turca que no pot faltar en cap festa major o festival de música. “La línia de productes va des del sanitari bàsic fins a sanitaris iguals o millors que els d’un habitatge”, explica Miquel. Si algú té curiositat o interès a llogar un sanitari portàtil, el preu mensual oscil·la entre els 85-105 euros per la gamma bàsica i entre els 210 i 2.500 euros si es tracta de quedar bé amb els convidats. I en el cas dels E-merge plegables que han d’envair els mercats internacionals, es venen a 1.200 euros l’unitat per si hi ha una emergència.

POLY KLYN SECTOR: sanitaris portàtils UBICACIÓ: Terrassa FUNDACIÓ: 1994 TREBALLADORS: 105 FACTURACIÓ: 8 milions d’euros

4 ///


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

INFOCIT /// VALLÈS

El CIT s’integrarà en un nou ‘lobby’ per promocionar la B-30 Sabadell acollirà al gener una trobada per buscar sinergies que impulsin econòmicament el territori

La B-30 rebrà un nou impuls comarcal amb una cimera d’alcaldes

SOM CIT

E

l Catalonia Innovation Triangle (CIT), entitat formada pels municipis de Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí, participarà durant el mes de gener en un projecte més enllà d’aquests tres municipis. La proposta ha vingut de l’alcalde de Sabadell, Manel Bustos, que ha estat la persona que ha convocat la cimera que molt possiblement se celebri al municipi que ell governa en una data encara per determinar del mes de gener. Bustos va avançar el dia 18 de desembre que onze municipis del Vallès de l’entorn de la B-30 s’uniran en forma de lobby per impulsar el territori. L’alcalde de Sabadell va explicar que l’objectiu és sumar sinergies per impulsar i promocionar un territori que ell veu com “un dels espais industrials i econòmics amb més potencialitats d’Espanya”. Segons l’alcalde socialista, els actius de la regió en el camp econòmic la converteixen en un “motor per a l’economia de Catalunya”. Una PArticipació a escala comarcal. La proposta és sens dubte molt

semblant a l’esperit del mateix CIT, que va néixer amb uns objectius similars malgrat que centralitzats en els tres municipis que l’integren. Tot i això, Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat no deixaran de participar en aquest nou projecte de promoció

/// LLUÍS LLEBOT

del territori. La iniciativa es materialitzarà agrupant a més les poblacions de Badia, Barberà, Castellbisbal, Mollet, Ripollet, Rubí, Sant Quirze i Santa Perpètua de Mogoda. Més enllà de la b-30. Una altra via que

ha rebut un impuls important darrerament ha estat l’E-9, que uneix Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. En una cimera d’alcaldes celebrada a Andorra amb participació de municipis del CIT, es va signar un document per potenciar l’eix al voltant d’aquesta via de comunicació in/// J.R. ARMADàs ternacional.

20

MILIONS DE M2 és la quantitat de sòl industrial que es concentra al voltant de l’eix de la B-30 i que converteix la zona en un dels espais industrials i econòmics amb més potencialitats dins l’Estat espanyol. El sincrotró Alba, les universitats i la quantitat de parcs d’activitat econòmica en són la principal carta de presentació.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

INTERNACIONALITZACIÓ /// VALLÈS

RADAR

19

the article /// Peter Lindsey

La Cambra prepara les missions internacionals de l’any 2011

The private sector’s homework

L’entitat terrassenca continua amb el pla de suport a l’exportació de l’empresariat de la demarcació amb una ambiciosa agenda que vol tocar molts sectors

A

L

a Cambra de Terrassa ha presentat el seu pla de missions internacionals de cara al 2011. Tot i la situació actual d’incertesa que afecta l’activitat de totes les cambres, l’entitat manté la seva planificació de missions comercials amb la voluntat de facilitar la internacionalització de les empreses de la demarcació. En total s’han programat 21 missions comercials, de les quals 15 són missions directes i 2 són missions inverses. Una de les missions inverses és multipaís, amb un total de cinc mercats, per això les missions sumen un total de 21. D’entre les comercials directes hi ha la novetat de la missió directa multicameral al Perú, Colòmbia i Bolívia, que serà liderada per la Cambra de Terrassa i que organitzarà conjuntament amb altres cambres de fora de Catalunya.

arreu del món . La gran novetat és l’organització de la primera missió inversa multipaís, que se celebrarà els dies 24, 25 i 26 de maig en el marc dels actes de commemoració del 125è aniversari de la fundació de la Cambra. En aquesta missió hi participaran més de 100 empreses catalanes i es duran a terme més de 500 reunions amb 60 companyies de cinc països diferents. La Cambra ha seleccionat el Marroc per al sector del medi ambient i energies renovables, Turquia per al sector material elèctric i Egipte per a la il·luminació. Altres mercats són el de l’Índia i el dels Estats Units. L’altra missió inversa que organitzarà la Cambra de Terrassa serà amb Tolosa, amb empreses del sector aeronàutic, un sector estratègic a la demarcació. Des de l’any 2006 l’entitat egarenca ha organitzat 71 missions directes, que han arribat a un total de 57 mercats. /// redacció

21

MISSIONS COMERCIALS són les que té programades la Cambra de Terrassa entre reunions directes a altres països i missions inverses.

20%

DEL MERCAT MUNDIAL és el que cobriran les noves missions comercials de la Cambra desplaçantse a un total de 39 mercats.

ccording to a recent study commissioned by the ‘Centre Industrial D’Economia’ and carried out by the ‘Universitat Autònoma de Barcelona’ the transfer of technology and knowledge from the university to the companies in its vicinity (the B-30 corridor) is frustratingly scarce. This is attributed to the fact that the majority of enterprises in the zone are industrial and therefore not innovative. The study points out that this is a mistaken view. Just because a company belongs to the ‘industrial’ sector does not mean it is not innovative. Generally speaking, Catalonia could learn from the Anglo-Saxon model where the role of universities in the private sector is important. It’s a win-win situation, or at the very least a ‘nothing to lose yet much to gain’ position on both sides. Universities are in touch with the real world of business and business benefits from the technology and knowledge coming out of university research programmes and laboratories. Conclusion: there is a wealth of potential in sharing and transferring technology and knowledge. So what are we waiting for?!

INTERNACIONALITZACIÓ /// SANT CUGAT

Empresaris croats estudien el mercat català a Sant Cugat El sector alimentari és un dels que més atrau el mercat creixent dels Balcans

L’empresa de Viladecavalls Circutor va ser una de les representants del Vallès. El seu portaveu, Ivan Valero, va anunciar que és molt possible que venguin sistemes de control d’instal·lacions fotovoltaiques a l’empresa Sunato. La missió inversa amb empreses croates és la darrera que ha organitzat la Cambra de Comerç de Terrassa /// J.R. ARMADÀS l’any 2010.

U

n total de cinc empreses de Croàcia de quatre sectors diferents van visitar Sant Cugat amb la intenció de trobar partners de negoci a Catalunya. Les trobades es van dur a terme entre els dies 15 i 16 de desembre i van tenir lloc a la delegació de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat. En total es van fer unes 40 entrevistes entre les empreses croates i els participants catalans. De les 25 empreses catalanes que van prendre part en la missió, sis eren del Vallès, de llocs com Sant Cugat, Viladecavalls, Castellbisbal o Rubí. Oportunitats a Catalunya. Un dels participants croats, Jure Sabic, de l’empresa alimentària Stanic, va explicar quins productes adquirirà gràcies a la trobada amb empreses catalanes proveïdores en aquest sector. “Hem fet nous contactes i hem trobat proveïdors, sobretot de carn. Catalunya és una gran potència en aquest sentit i coneixem molt Barcelona i Vic”.

En una línia similar, el representant de l’empresa Art Rasvjets, Anel Art, va venir a comprar productes relacionats amb la il· luminació i va tornar a Croàcia com a mínim amb nous contactes de negoci. “Hem parlat amb diferents empreses del sector i hem vist moltes gammes de productes nous. Ara toca asseure’ns, mirar preus i més tard, si escau, repetir les reunions per tancar possibles negocis”.

40

reunions de negoci és el balanç que ha deixat la missió inversa d’empresaris de Croàcia que va tenir lloc a la delegació de la Cambra de Terrassa situada a Sant Cugat i que va tractar sectors com la il· luminació, l’alimentació, la cosmètica i les energies renovables. La delegació de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat va acollir les reunions el 15 i el 16 de desembre

// J.R.A.


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

patronal cecot /// xarxes socials

Posicionar-se a la xarxa, un imperatiu empresarial El 81% dels internautes accedeixen a la informació a través de cercadors web i les pimes no poden romandre alienes a la necessitat de posicionar-se a internet si volen donar-se a conèixer

veu cecot /// Marta Sancho

J

a no es posa en dubte la necessitat de tenir presència a internet. En el cas de les pimes, l’ús d’aquesta eina és bàsic per donarse a conèixer, ja que, actualment, és el mitjà de comunicació amb més impacte, i si se’n fa un bon ús, és el que té un cost més reduït. Ens permet arribar a gairebé tots els segments de públic de l’empresa. Segons Google, el 81% dels internautes accedeixen a la informació d’internet mitjançant els cercadors. Tenint en consideració

Assessorament empresarial Marta Sancho Assessora TIC Fundació Cecot Innovació

aquesta dada, cal entendre com funcionen els cercadors i reflexionar sobre què podem fer per posicionar millor el nostre web i, per tant, els nostres serveis i productes. Cal saber que existeixen dos tipus de posicionaments web en cercadors. El posicionament natural o SEO (Search Engine Optimization), que consisteix en l’aplicació de certes tècniques orientades a aconseguir que els cercadors situïn el nostre web en les primeres posicions dins la plana de resultats. I el posicionament SEM (Search Engine Marketing), que consisteix en un servei de pagament facilitat pels cercadors per poder incorporar anuncis patrocinats en posicions rellevants dins les seves llistes. El cost es determina pels clics que els usuaris d’internet realitzen sobre l’anunci.

és crític fer una bona selecció de paraules clau per tenir presència en els primers llocs

És necessari per a qualsevol pime TENIR WEB?

ment. El fet de triar una paraula o grup de paraules clau molt genèriques fa que hi hagi més empreses que també les hagin triat com les seves paraules clau, i això pot fer que perdem posicions. Com més exacta i diferencial sigui la tria, sense oblidar que els internautes han de fer-la servir en les seves cerques, més ben posicionats estarem. Un altre fet important a l’hora de definir les paraules és la llengua.

Sí. Actualment ha de ser prioritari per a les empreses disposar de web, i que aquest surti a les primeres posicions en les cerques que es fan als cercadors. Fins i tot per a aquells establiments de tota la vida, ja que els clients utilitzen la xarxa per obtenir informació tan bàsica com el telèfon de contacte, l’adreça, l’horari, etc.

Sempre ha de suposar un cost elevat posicionar el web? No. Primer cal valorar quina és la finalitat d’aparèixer a internet, ja que és molt diferent voler fer venda electrònica o simplement donar-nos a conèixer. També cal diferenciar si el que es vol és potenciar una campanya de màrqueting puntual amb la disponibilitat d’un pressupost específic, ja que en aquest cas faríem un SEM, o si volem fer una campanya de continuïtat sense pressupost, i en aquest cas hauríem de potenciar un posicionament SEO.

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Un cop triem les paraules clau, sempre tindrem aquestes o podrem anarles canviant? En el moment de generar la pàgina web, s’han de definir les paraules clau, però al llarg de la vida d’un web es recomana anar-les revisant i modificar-les segons les necessitats del mo-

Un error habitual és pensar que es posicionen les pàgines web, en realitat el que es posiciona són les paraules clau. Quan es parla d’un web ben posicionat, es fa referència al fet que està ben posicionat per determinades paraules clau. Per això és crític fer una bona selecció de les paraules clau si volem tenir presència en els primers llocs resultants d’una recerca. Ampliem així les possibilitats de captar nous clients amb una inversió mínima.

El posicionament varia segons els països? Sí. En aquesta línia, cal conèixer el públic al qual es vol arribar segons l’idioma i el país. No és el mateix voler posicionar-nos a l’Estat espanyol que fer-ho a l’Amèrica del Sud. Tot i que la llengua utilitzada sigui la mateixa, no se’n fa el mateix ús. També és important la localització. Els cercadors analitzen la IP del servidor on està allotjat el web per valorarne la importància respecte d’un territori.

L’antiguitat del domini és rellevant? Sí, és un dels paràmetres que pot afectar de manera més determinant en la valoració dels cercadors. És important mantenir els dominis en el temps.

Existeixen diferents tecnologies per a la realització dels webs. hi Afecta la tecnologia triada?

A banda de les paraules clau, també existeixen un conjunt de tècniques i eines orientades a fer que la nostra adreça web o URL es visualitzi en les primeres posicions dels cercadors. Si ens fixem en les nostres pròpies cerques ens adonem que normalment ens fixem en els set o vuit primers resultats. Entitats com la Fundació Cecot Innovació presten el servei d’orientació en posicionament web a les pimes, que consisteix en la valoració de la situació actual del web de l’empresa i un seguit de recomanacions per millorar-ne el posicionament en cercadors. Un primer pas per conscienciar el teixit empresarial de la necessitat de participar del canvi amb les eines que es posen al nostre abast amb el web 2.0.

Sí i molt, ja que els spiders dels cercadors (o motors de cerca), analitzen periòdicament la xarxa i identifiquen els webs i en valorant la rellevància. El fet de crear un web totalment amb l’Adobe Flash fa que els spiders no puguin llegir el contingut de la pàgina web i això no n’afavoreix el posicionament. És preferible fer la pàgina web amb HTML i combinar petits elements amb Flash.

Existeixen altres paràmetres que cal tenir en compte? Per descomptat que sí: el pes de la pàgina, el rang de pàgina, el nombre d’enllaços externs, planes internes indexades, etiquetes, etc. Si no es disposa de personal, intern o extern, que hi entengui, el millor per iniciar-s’hi és rebre l’assessorament de personal expert. D’aquesta manera ens assegurem que anem en la línia adequada.

El posicionament del web és permanent? Tot el contrari. Cal anar revisant constantment aquest posicionament, ja que no només depenem del que nosaltres fem al nostre web, sinó que també afecta, a la nostra posició a les llistes dels cercadors, el que fan la resta de webs. El que cal és prendre consciència del dinamisme de l’entorn i incloure una revisió periòdica com en qualsevol altre indicador de l’empresa.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RADAR

21

JORNADES /// SANT CUGAT

Classe magistral de Solana als alumnes d’Esade a Sant Cugat

Capio Hospital General de Catalunya

L’exalt representant de la política exterior europea creu que Espanya no necessita un rescat com Grècia i Irlanda

Javier Solana a la sala d’actes del campus d’Esade a Sant Cugat el dia 16 de desembre

Q

ui va ser alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea i cap de l’OTAN va oferir el 16 de desembre una conferència als alumnes de tercer del grau en direcció d’empreses-BBA (Bachelor on Business Administration) que estudien al campus d’Esade a Sant Cugat. La classe magistral del polític madrileny forma part d’un projecte de l’escola de negocis anomenat Box Pupuli, que consisteix a convidar un ponent que rep preguntes de l’audiència (alumnes del centre) imitant el format del programa de TVE Tinc una pregunta per a vostè.

L’acte va estar moderat per l’exdirector general d’Esade, Carles Losada, i va brindar als assistents una ponència amb un Javier Solana molt sincer i sense pèls a la llengua a l’hora de contestar les qüestions plantejades. Un total de 217 estudiants van seguir la xerrada de manera presencial o en una sala annexa a través d’un circuit tancat de vídeo. Javier Solana és des de fa un any cap del Departament d’Economia Global i Geopolítica de l’escola de negocis catalana. L’atzucac de la crisi. Davant la pregun-

ta d’un alumne sobre si l’Estat espanyol necessitaria un rescat financer com el de Grècia o Irlanda, Solana va dir que creu que no, però que no n’està segur. “Caldrà un gran esforç per sortir d’aquesta situació, perquè no

/// J.R. ARMADÀS

sabem si coneixem bé el sistema econòmic espanyol, que fa un temps pensàvem que era sòlid”. El ponent va definir-se com a “optimista”, tot i que va admetre que “si Portugal o Bèlgica cauen, ho passarem malament”. Parlant de la Unió Europea, va advertir del perill de la desunió dels estats membres i dels avantatges geopolítics que això pot suposar per a altres potències. “La UE passa per dificultats i d’això se’n pot aprofitar la Xina per anar a tractar amb cada país per separat. Per evitar aquest risc s’ha de veure la UE com un actor global”. Solana va convidar a fer una mirada enrere i veure tot el que s’ha aconseguit a Europa des de mitjans del segle XX, quan el vell continent era un territori on les tensions entre països i les guerres eren constants. Una mirada internacional. En l’àmbit internacional les preguntes dels assistents van versar sobre la proliferació nuclear a l’Iran i Corea del Nord, Wikileaks i el Club Bilderberg. Sobre la qüestió nuclear es va mostrar molt més preocupat per l’Iran que per Corea i de les filtracions de Wikileaks va comentar que la majoria de notícies aparegudes ja se sabien d’una manera o d’una altra. Quant a les reunions del Club Bilderberg, en què Solana ha participat en més d’una ocasió, va dir que “no tenen cap misteri ni conspiració”. /// J.R. ARMADàs

ès l l a V l a l a t i p s o El teu H

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediàtriques, 24 hores, 365 dies

902 53 33 33 Acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

Capio Sanidad tu salud en buenas manos


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

PUNT DE TROBADA IKEA S’INSTAL·LA A SABADELL

Sabadell dóna llum verd a Ikea per iniciar les obres

1 ///

Les obres de construcció d’Ikea començaran a principis del 2011. Així ho va anunciar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, després que la junta de govern local hagi concedit la llicència d’obres a Ikea. El pressupost projectat per aixecar la botiga de mobiliari arriba als 22 milions d’euros, que donaran per construir l’edifici comercial sobre un solar de 47.515 m 2 al sector de Sant Pau de Riu-sec. L’edifici constarà de dues plantes, que en total suposen 39.581 m 2, i un soterrani de més de 70.000 m 2. La primera planta i la segona es destinaran a l’ús comercial d’Ikea, i el soterrani serà per a aparcament. L’alcalde va celebrar la notícia perquè “suposarà un impuls a Sant Pau de Riu-sec, però la gran notícia és que donarà feina a més de 500 persones”. /// CEDIDA

Conferència /// Banc Sabadell

Guardiola ‘ent directius de Ba

2 ///

Solidaritat /// ASCAMM

P

la fundació ascamm corre per la marató

La Fundació Privada Ascamm, un dels principals membres que formen part de TECNIO, va fer una donació a La Marató de TV3 per a la investigació de malalties cròniques pel valor del preu de les inscripcions del grup d’atletes d’Ascamm durant el 2010. L’equip, de 20 corredors, es va formar a finals del 2009 i durant l’any passat va participar en sis curses. /// CEDIDA

rop de 400 directius de l’entitat sabadellenca van gaudir de les explicacions de l’home més sol· licitat de Catalunya, Josep Guardiola. L’entrenador del FC Barcelona va ser el convidat d’excepció a la reunió anual de directius celebrada per Banc Sabadell a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa, en què va donar les seves claus de la gestió d’equips. Van assistirhi per primer cop els directius de Banco Guipuzcoano, absorbit recentment, de Banco Herrero i de la filial americana Sabadell United Bank. Partint del paral· lelisme entre el vestidor blaugrana i l’equip laboral de qualsevol empresa,

1 /// Guardiola va dissertar sobre les dificultats de gestionar grans personalitats i va establir com a requisit mínim per fer-ho la passió i l’exigència a parts iguals, amb els altres però primer amb un mateix. Acompanyat pel director de comunicació de BS, Ramon Rovira, que va conduir el col·loqui, l’entrenador barcelonista va regalar vivències i anècdotes de la seva curta però intensa experiència al capdavant del vestidor del Barça. El mister va afirmar que l’èxit passa per definir clarament les prioritats, però sense descuidar els detalls. Tant per al futbol com per a l’empresa, la traducció és conèixer el rival, identificar els punts forts i dèbils dels teus i dels altres. Posades


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RADAR

23

FESTA EMPRESARIAL

trena’ amb els anc Sabadell El laboratori santcugatenc VITAE va presentar a principis de desembre la seva nova línia de productes de complements nutricionals i la nova imatge en una festa-espectacle celebrada a Barcelona. Pel 2011, l’empresa renova el catàleg de productes i augmen-

ta els punts de distribució. Des del nou departament de Col.laboracions Esportives, Vitae impulsarà accions relacionades amb l’esport i les activitats d’aventura, com el patrocini de la prova Trailwalker que organitza IntermónOxfam. /// David Fernández

HONORIS CAUSA

2 /// les bases, Guardiola exigia després capacitat per comunicar el missatge, una de les virtuts principals de la nova cara publicitària de Banc Sabadell. Sense comunicació no hi ha manera de convèncer l’equip de les seves capacitats per aconseguir objectius. La trobada va tenir una part menys pedagògica i més executiva protagonitzada pel president Josep Oliu i el conseller delegat Jaume Guardiola, que van presentar el pla de negoci per als pròxims tres anys. D’aquí al 2013, van apuntar a un creixement que passi per una millor rendibilitat, més eficiència i l’increment de l’activitat comercial i el negoci.

1 /// tertúlia al sabadell. el director de comunicació de banc sabadell, ramOn rovira, va entrevistar l’entrenador del barça, josep guardiola

2 /// ple a vessar. 400 directius de banc sabadell van omplir fins a la bandera l’auditori de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa /// CEDIDA

Solana, ‘honoris causa’ per la London School Javier Solana, que va ser durant deu anys alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea, ha rebut un doctorat honoris causa per la London School of Economics (LSE), una de les institucions universitàries més prestigioses del

món. El lliurament del guardó coincideix amb el seu primer any fora de la política europea i el seu retorn a la docència des que es va incorporar a l’escola de negocis Esade com a president de l’Esade Center for Global Economy and Geopolitics. /// CEDIDA


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Empresàries /// Sanmy Sanmy és una firma amb més de 115 anys d’experiència i amb una voluntat clara de continuar sent un negoci familiar PER: LAIA CORBELLA

Una empresa centenària i refrescant Pilar Puértolas, quarta generació que dirigeix l’empresa de begudes refrescants /// LLUÍS LLEBOT

Corte Inglés, Caprabo, Eroski, Hipercor i Dia) i l’altre 50%, el canal Horeca, també conegut com foodservice. “La gran distribució preferix marca líder i marca pròpia”, argumenta la directora general de Sanmy.

Els nínxols del mercat Sanmy és una de les empreses catalanes que han sobreviscut a la competència de grans multinacionals del sector. Als anys setanta hi havia 5.000 fabricants de begudes refrescants. Ara en queden 30 a tot l’Estat i només 14 que facturin més d’1 milió d’euros. “Abans la gent bevia gasosa i sifó perquè no hi havia res més, però amb l’arribada de les multinacionals van canviar les tendències de consum”. Prova d’aquesta concentració del sector és el principal competidor de Sanmy, La Casera, propietat des d’aquest any del grup japonès Suntory. I quin és el secret per créixer durant 115 anys en un mercat saturat? “Creativitat i innovació”, segons explica la Pilar, que afegeix que “el tret diferencial de Sanmy és saber trobar els nínxols del mercat”. El 2005, Sanmy va llançar una línia de begudes refrescants pensada per a les poblacions llatinoamericanes i musulmanes de Catalunya: el Guaraná i la Poms, dues begudes dolces típiques dels països d’origen. Un any més tard, aprofitant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, van crear el Refreskcat, una beguda amb el distintiu del guarà català. “Vam veure que no ens podíem quedar de braços plegats i havíem de promoure la cultura catalana i donar suport a la societat”, comenta la Pilar.

E

ls orígens de Sanmy es remunten al 1895, quan els germans Francisco i Santiago Puértolas van fundar l’empresa a Barcelona. Des de llavors han passat més de cent anys i, en conseqüència, la fàbrica s’ha anat reinventant fins a convertir-se en un dels embotelladors més grans de l’Estat espanyol. Actualment, Sanmy s’ubica a Terrassa, en una fàbrica de 15.000 metres quadrats, dirigida per la Pilar Puértolas, quarta generació de la saga familiar. “Sempre he viscut envoltada de bombolles”, comenta la directora general de Sanmy. Filla petita de tres germanes, la Pilar estava predestinada a estudiar econòmiques i seguir el negoci familiar: “Les meves germanes han optat per altres camins que no tenen relació amb la fàbrica.

1 /// Sóc la primera generació de dones que dirigeix l’empresa”. Fidel als seus orígens, Sanmy ha continuat la fabricació de gasoses i sifons que va iniciar ara fa 115 anys. Una de les seves característiques ha estat la diversificació del negoci, fet que els va portar a produir tot tipus de begudes refrescants sense alcohol. Actualment, Sanmy envasa unes 60 marques diferents, 11 de les quals són pròpies. “Des de fa uns anys, envasem 30 marques que eren d’antics fabricants de refrescos i que s’han acabat convertint en distribuïdors. Som com un paraigua”, comenta la Pilar, que afegeix que “s’ha d’aprofitar l’economia d’escala perquè la indústria pugui funcionar tot el dia”. La distribució la tenen ben calculada: el 50% representa la gran distribució (El

Als anys setanta hi havia 5.000 fabricants de begudes refrescants. Ara en queden 30 a tot l’Estat i només 14 que facturin més d’1 milió d’euros

L’última novetat de l’empresa de Terrassa està relacionada amb el seu aniversari. La fira Alimentaria de Barcelona 2010 va ser l’escenari escollit per presentar el Super Mojito i Margarita, dos còctels sense alcohol, amb dosificador, que han tingut molt bona acollida entre les grans superfícies. “El sistema dosificador aplicat a la resta de begudes agrada molt”, afirma la Pilar. De cara al 2011 s’han proposat continuar innovant en el terreny dels còctels: “En temps de crisi has de fer volar la imaginació i la millor inspiració la trobes als lineals”. De moment, l’exportació internacional no és la seva prioritat, ja que el volum de transport és un fre important. No obstant això, la directora general de Sanmy continua tenint la mateixa il·lusió que va tenir el seu besavi: “Espero que els meus fills continuïn el negoci familiar”.

Sanmy UBICACIÓ: Terrassa TREBALLADORS: 30 de fixos FACTURACIÓ: 5 milions d’euros


26

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

CASSA /// SABADELL

Fracàs oficial de l’opa d’Agbar sobre Cassa

D

esprés de mesos de disputes més polítiques que econòmiques, l’opa hostil que la companyia Aigües de Barcelona va presentar contra la sabadellenca Cassa ha quedat en paper mullat. La negativa de les entitats d’estalvi Unnim i Banc Sabadell de vendre els seus paquets d’accions, d’un 7,2 5% i un 7,07%, respectivament, tanca l’operació. Finalment, només un 2,08% dels accionistes de l’empresa vallesana han donat el sí a l’oferta d’Agbar, que situava el preu de l’acció en 66,65 euros. En xifres absolutes, la pèrdua suposa per a Cassa 13.070 accions que s’afegiran a la cartera d’Agbar. L’operació tindrà un cost de 871.115 euros per a la companyia barcelonina, que controlarà a partir d’ara el 13,24% de les accions, cosa que li permet mantenir-se com a segon accionista després de l’Ajuntament de Sabadell, que té un paquet del 24%. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, es va felicitar per com ha acabat el procés i va demanar un nou camí per a l’empresa aprofitant aquesta sacsejada: “L’opa d’Agbar ha fracassat, s’obre una nova etapa i haurem d’abordar nous reptes a Cas/// X.o. sà”, va dir Bustos.

AB-Biotics /// CERDANYOLA

AB-Biotics, primera empresa del MAB a fer una adquisició mercialització d’un nou producte sorgit de la factoria d’AB-Biotics. Es tracta de Neurofarmagen TDAH, un dispositiu que permet l’anàlisi genètica de dolences neuropsiquiàtriques, en concret, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Rubió distribuirà a Espanya i es guanya un acord preferent per a la futura distribució a la resta del continent. Sergi Audivert, Buenaventura Guamis i Miguel Ángel Bonachera en són els socis fundadors

L’

empresa cerdanyolenca AB-Biotics ha fet història en el mercat alternatiu borsari (MAB) després de convertir-se en la primera empresa cotitzada a fer operacions d’adquisició. La biotecnològica vallesana ha adquirit l’empresa madrilenya Quantum Experimental, especialitzada en serveis de recerca i desenvolupament per a companyies farmacèutiques. Amb aquesta compra, ABBiotics guanyarà presència directa a la capital, a més d’instal·lar-se als mercats de Mèxic i el Brasil. També s’endurà els 150 clients que té Quantum en carte-

/// ARXIU

ra, així com la vintena de treballadors de què disposa aquesta companyia, que preveu tancar el 2010 amb una facturació propera al milió i mig d’euros i un Ebitda de 419.000. Pel que fa a la fórmula d’adquisició, els socis de Quantum subscriuran íntegrament una ampliació de capital d’AB-Biotics. Encara queda per definir quina serà la participació dels nous socis en la companyia. nou producte. D’altra banda, la farma-

cèutica Laboratoris Rubió serà l’encarregada de llançar al mercat i conduir la co-

Les expectatives traçades per AB-Biotics apunten a una xifra de negoci propera al milió i mig d’euros a Espanya per al període 2011-2013. Per al futur, s’apunta a mercats tan variats com Alemanya, Regne Unit, Argentina, Dinamarca o Nova Zelanda. AB-Biotics, amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, és l’única companyia catalana que cotitza en el mercat alternatiu borsari i té una capitalització de 15 milions d’euros. Ha tancat el 2010 amb al voltant dels tres milions d’euros de facturació, gairebé un 50% més que en l’exercici anterior, quan la xifra de negoci es va atu/// x.0. rar a 2,1 milions.

GRIFOLS /// PARETS DEL VALLÈS

unnim /// vallès

Unnim compartirà el negoci Grifols convoca una junta per a una ampliació de capital assegurador amb Reale E

l mapa assegurador resultant de la fusió entre les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu ha desembocat en una operació que deixarà en mans de la italiana Reale el 50% del negoci assegurador de la caixa vallesana Unnim. L’acord afecta només la secció d’assegurances generals. Les assegurances de vida, va concretar Unnim fa unes setmanes, aniran a mitges amb Aegon, seguint la mateixa fórmula. D’aquesta manera, la nova entitat torna a confiar en els socis tradicionals de Caixa Terrassa, que des del 2008 ja treballava en cogestió amb les empreses Reale i Aegon. Aquest tipus d’acords és recurrent en els models de banca asseguradora, en què s’intercanvia el potencial comercial de les entitats d’estalvi a través de les seves oficines al mateix temps que s’externalitza la gestió asseguradora. En el cas de Reale i Aegon, aporten d’altra banda una projecció i capacitat internacional per comercialitzar els productes asseguradors d’Unnim. zurich rep les assegurances de caixa sabadell. L’operació no s’ha tancat

2.535

MILIONS ASSEGURATS Aquesta és la xifra que administrarà Unnim a partir d’ara en recursos de provisions. 451 milions provenen de plans de pensions i els altres 2.084 responen a diferents modalitats d’estalvi. fins ara en bona mesura perquè calia que la firma asseguradora Zurich, amb qui Caixa Sabadell ha treballat en els darrers anys, donés el vistiplau de venda al 50% dels negocis d’assegurances de l’entitat bancària que va adquirir a la primavera del 2008: el 50% de Caixa Sabadell Vida i el 50% de Caixa Sabadell Seguros Generales. El servei de vida ha passat a mans d’Aegon, mentre que les assegurances generals de Caixa Sabadell han anat a parar a la cartera de Reale. L’acord exclou la comercialització d’altres productes per part /// X.o. d’Unnim.

E

ls laboratoris vallesans Grifols, que han crescut en popularitat després que els papers de Wikileaks els situessin com un punt estratègic per als Estats Units, han convocat per al 2 5 de gener una junta extraordinària per sotmetre a votació una nova ampliació de capital. La quantitat queda per definir fins al dia 25, tot i que oscil·larà entre els 271,44 milions d’euros com a mínim i els 806,5 com a màxim. L’objectiu de l’operació, que s’articularà a través de l’emissió de 87 milions d’accions sense vot a 0,10 euros de valor nominal, és costejar l’adquisició de la companyia americana Talecris. Nou producte a europa. D’altra banda, el laboratori d’hemoderivats dirigit per Víctor Grifols ha obtingut a finals d’any el permís per introduir la comercialització d’un nou producte a Europa, segons va anunciar la companyia en un comunicat. Grifols ha obtingut la llicència de l’Agència Europea del Medicament (EMA) per comercialitzar immunoglobulina intravenosa (IVIG) al 10% de concentració. El vistiplau europeu es produeix immediatament després de l’inici de les vendes d’aquest

Instal·lacions de Grifols /// CEDIDA

producte hemoderivat als Estats Units. Aquesta nova aportació està especialment indicada per al tractament de reposició en immunodeficiències primàries i secundàries, així com per al tractament d’immunomodulació en malalties autoimmunes i en el trasplantament al·logènic de medul· la òssia. El mètode de fabricació s’ha aconseguit després de més d’una dècada de recerca i de la construcció d’una instal·lació d’avantguarda a Barcelona, de la qual se n’està construint una de bessona a Los Angeles que es posarà en funcionament el /// X.o. 2013.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

LA FINESTRA SUL CIELO /// POLINYÀ

L’empresa de productes ecològics, que ha tancat l’any amb 6 milions de facturació, enllesteix el seu trasllat a unes noves instal·lacions a Montmeló

E

l grup de productes ecològics amb seu a Polinyà La Finestra sul Cielo s’ha traslladat a unes noves instal·lacions ubicades al polígon industrial Pla Sota el Molí de Montmeló. L’empresa de productes ecològics ha anunciat que traslladarà tota la seva estructura a la nova seu, amb un increment de la seva superfície en 4.000 metres quadrats. L’operació de trasllat ha suposat una inversió de 200.000 euros.

sharp /// sant cugat

27

CELSA /// CASTELLBISBAL

Finestra sul Cielo s’expandeix en el mercat llatinoamericà

salt exportador. L’administrador de La Finestra sul Cielo, Miguel Ángel Montesinos, justifica la mesura per la vocació internacional que ha pres la companyia. “El projecte d’implementació de la marca en tots els països de l’Amèrica del Sud exigeix una infraestructura més gran per continuar creixent”, explicava per a la B30. Amb aquesta ampliació, La Finestra sul Cielo té com a objectiu principal augmentar la capacitat d’exportació i arribar als dos milions de facturació internacional l’any 2012. Pel que fa als resul-

RADAR

Les noves instal·lacions de La Finestra sul Cielo estan situades a Montmeló

tats del 2010 que acaba de tancar, l’empresa vallesana ha arribat als sis milions de facturació total, dels quals 800.000 euros corresponen a vendes a l’estranger. Des de fa tres anys, l’empresa de productes ecològics va decidir expandir-se a l’Amèrica del Sud, a països de llengua hispànica i portuguesa. “Entrar en els mercats llatinoameri-

ARCADÍE /// TERRASSA

/// CEDIDA

cans exigeix aliar-se amb els grans grups de distribució”, comenta Miguel Ángel Montesinos, fent referència als vehicles comercials que els han permès entrar amb especial força als mercats brasiler i colombià. En concret, el grup de supermercats Pão de Açúcar al Brasil i la cadena Éxito de Colòmbia, amb més de 600 supermercats en aquests països, han estat les passarel·les del seu èxit. /// l.c.

Celsa creix un 14% després de la davallada del 2009

E

l grup siderúrgic Celsa, amb seu a Castellbisbal, ha recuperat el 2010 el camí del creixement. D’acord amb les seves estimacions, el tancament del 2010 podria deixar una facturació consolidada de prop de 4.000 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 14% respecte a les dades de l’any anterior, quan la xifra de negoci es va situar en els 3.500 milions. Tanmateix, encara queden lluny les xifres del 2007, quan va arribar a una facturació de 4.811 milions, i del 2008, en què la companyia de la família Rubiralta va situar les vendes en cinc milions i mig d’euros gràcies a l’alt preu de l’acer i l’adquisició del grup gallec Añón.

En aquesta recuperació hi ha tingut molt a veure la vocació internacional de la companyia, que disposa de plantes de producció en vuit països europeus, així com la revifada de la demanda en els mercats llatinoamericà i asiàtic. L’empresa Celsa dóna feina actualment al voltant de 8.000 treballadors i és un dels líders europeus en la fabricació d’acer a partir de ferralla mitjançant l’ús de forns /// X.o. elèctrics.

Applus+ /// cerdanyola

La continuïtat de El grup Arcadíe Sharp, pendent de impulsa una càtedra pròpia nova producció

Applus+ compra Velosi i apunta a Àsia per al 2012

D

E

esprés d’un 2009 en què les pèrdues de Sharp España van arribar als 14,5 milions d’euros, les previsions de cara al tancament del 2010 i aquest inici del 2011 no són gaire bones per a la fàbrica vallesana. La planta, especialitzada en la producció de televisors, només té producció garantida fins a finals de mes i no hi ha gaires perspectives per a més enllà del gener. La situació ha adquirit especial gravetat dins el comitè d’empresa després que Sony hagi creat precedent tancant la planta de fabricació que tenia a Viladecavalls. En el cas que no es concretin noves partides de producció, la companyia haurà de continuar amb els processos d’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ha anat executant en els darrers 24 mesos o plantejar-se el tancament definitiu, cosa que afectaria els 424 treballadors amb què encara compta la planta santcugatenca. Fins avui, la direcció de la multinacional japonesa ha aplicat dos expedients de regulació temporals, dels quals un encara està en vigor fins al mes d’abril, i ha aco/// redacció miadat 110 treballadors.

L’

empresa terrassenca d’alimentació Arcadíe i la Universitat d’Extremadura han arribat a un acord de col· laboració pel qual el grup carni impulsarà una càtedra pròpia sobre tendències i hàbits de consum a mitjà i llarg termini. La iniciativa té per objectiu estudiar aspectes clau de la comercialització alimentària, com és el cas dels valors associats al consum saludable, la importància del binomi indústria-medi ambient, o l’avenç del packaging sostenible. La càtedra estarà dirigida per Antonio Chamorro, professor de l’àrea d’investigació de mercats de la Universitat d’Extremadura. tancament del 2010. Pel que fa a l’evolució de la companyia més enllà d’aquesta iniciativa formativa, el Grup Arcadíe, que comercialitza els seus productes sota la marca Roler, ha tancat el 2010 novament amb bones xifres, amb una facturació al voltant dels 60 milions d’euros. Malgrat les dificultats del sector, l’estratègia de segmentació segueix donant bons resultats al grup liderat per Faust San José, que en els darrers tres anys acumula un creixement /// redacció del 35%.

l pla estratègic d’Applus+ per al període 2007-2012 fixava les directrius de creixement per adquisició. L’objectiu, de cara a l’any vinent, és situar la companyia entre les cinc empreses líders del seu sector. Arribats al gener del 2011, el grup que presideix Joaquim Coello ja ha adquirit catorze empreses des que es va posar en marxa el pla d’expansió aprofitant el canvi de propietat, que va deixar el 70% de les accions en mans del grup de capital risc The Carlyle Group el novembre del 2007. Actualment, la companyia cerdanyolenca dedicada a la certificació, inspecció i control de qualitat, encara la recta final del període apuntant als mercats xinès i indi, on pretén noves adquisicions que reforcin la seva posició en el continent asiàtic de cara a l’any vinent. últimes compres de nadal. L’última

adquisició del grup abans de tancar l’any ha estat el 53% de la multinacional americana Velosi, que Applus+ ha comprat a 1,96 euros l’acció. Amb aquesta incorporació a la cartera del grup, Applus+ superarà per primer cop el 2010 els 1.100 milions de facturació –el 70% ja prové de

105

MILIONS D’EUROS És la valoració del 100% de Velosi d’acord amb el preu per acció (1,96 euros) que pagarà Applus+ per l’adquisició del 53% de la companyia americana. Velosi cotitza en el mercat alternatiu borsari de Londres. fora del mercat espanyol– i augmentarà la seva plantilla fins als 14.000 treballadors a tot el món. En l’àmbit estratègic, la compra de Velosi, que el 2009 va facturar 182 milions d’euros, ajudarà a reforçar la presència d’Applus+ a Àfrica i Àsia, àrees fins ara més descuidades per comparació amb la implantació massiva a Europa i Amèrica del Nord. L’operació també ajudarà a reforçar la posició de la companyia en el sector de la certificació i els assajos per a /// xavier orri la indústria petroliera.


28

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

FICOSA i COMSA-EMTE /// VILADECAVALLS

CIRSA /// TERRASSA

Ficosa i Comsa-Emte seran els nous inquilins de l’antiga Sony Les noves propietàries de les instal·lacions dividiran les 20 hectàrees en dos, amb una part dedicada a fabricació i l’altra a recerca i desenvolupament

E

l nou any ha significat l’adéu definitiu de la planta de producció de televisors de Sony a Viladecavalls i l’arribada, per ara en funcions, de les noves propietàries de les instal·lacions. Ficosa i ComsaEmte ja han penjat el cartell que substitueix les lletres de Sony i han començat a posar en marxa el projecte conjunt. El primer pas és dividir en dos la planta de 20,6 hectàrees, i dedicar una part a l’activitat fabril que explotarà en exclusiva Ficosa i una segona part a un centre de desenvolupament i enginyeria que compartiran a parts iguals les dues companyies que han emprès aquesta iniciativa.

noves societats. La multinacional Fico-

sa, que té més de 6.700 treballadors i que va tancar el 2009 amb una facturació de 718 milions d’euros, ha decidit constituir dues societats filials per operar a la nova planta de Viladecavalls. Barcelona Clean Technologies Hub serà l’encarregada de la part

El cartell de Sony que presidia les instal·lacions de Viladecavalls ja s’ha retirat

de producció, centrada en el sector automobilístic, mentre que Advance Automotive Communications és l’empresa creada per dedicar-se, juntament amb Comsa-Emte, als processos d’enginyeria i disseny. Respecte al manteniment dels llocs de treball, encara és d’hora per saber si es complirà escrupolosament el que es va pactar

Gynea Laboratorios /// Palau-solità i Plegamans

/// LLUÍS LLEBOT

amb la cúpula sindical dels empleats de Sony, tot i que les necessitats de les noves empreses, adaptades en bona mesura a les condicions de la fàbrica, apunten al fet que es conservaran la majoria dels prop de mil llocs de treball. Els treballadors havien acordat amb la direcció de Sony congelar-se el sou els darrers dos anys i queda per veure si es conservarà aquesta mesura. /// x.0.

Moody’s millora el ràting de Cirsa d’estable a positiu

E

l gegant terrassenc del joc Cirsa Gaming Corporation està d’enhorabona. Després d’augmentar beneficis en el tercer trimestre, l’agència de qualificació Moody’s ha elevat les perspectives econòmiques de la companyia per al 2011, passant de ser estables al mes de juny a positives sis mesos més tard. La fortalesa dels seus resultats operatius, l’increment de liquiditat i la seva capacitat de refinançament han estat els principals arguments per al canvi de qualificació de la multinacional de Terrassa.

Durant els nou primers mesos de l’any passat Cirsa va incrementar un 25% el seu resultat operatiu respecte al mateix període de l’any passat, fins a arribar a uns beneficis totals de 194 milions d’euros, gràcies als bons resultats en tots els mercats on opera (Espanya, Itàlia i Amèrica Llatina) i la previsió per al tancament de resultats del 2010 és més que optimista. Cirsa, del grup Nortia Corporation, té 34 casinos tradicionals, 83 d’electrònics, 62.000 màquines recreatives, 90 sales de bingo, 190 salons de joc, 102 punts d’apostes esportives i 926 terminals de vídeo-loteria. /// redacció

EUROFRAGANCE /// RUBÍ

Eurofragance s’obre a la Xina Gynea prepara el salt al mercat portuguès amb Ferrer i al Brasil per seguir creixent L

a companyia farmacèutica amb seu a Palau-solità i Plegamans, Gynea Laboratorios, ha fet els primers passos per internacionalitzar-se anant de bracet amb Laboratoris Ferrer. Les dues empreses catalanes han constituït una societat conjunta que servirà de vehicle per entrar en el mercat portuguès. Aquesta aposta referma la vocació internacional de l’empresa, que fins ara només estava present en alguns mercats sud-americans, asiàtics i africans a través de partners locals. L’empresa, que es dedica a la producció i comercialització de medicaments i productes cosmètics per a la salut femenina, veu en aquest salt al mercat internacional la millor manera de fer créixer unes xifres de negoci que l’any passat es van tancar amb prop de deu milions d’euros, un 27% més que l’any anterior. D’acord amb les previsions de la companyia, que ocupa 52 treballadors, les perspectives apunten a un creixement de les vendes que arribaria als 18 milions d’aquí al 2015. pediatria. El segon eix del creixement que espera Gynea passa per adquisicions que diversifiquin la seva activitat. Aquest

27%

DE CREIXEMENT EL 2010 Gynea Laboratorios ha presentat una previsió de tancament de facturació que voreja els 10 milions i la projecció d’aquí al 2015 és arribar a una xifra de negoci de 18 milions. camí el va iniciar la companyia vallesana a mitjans de novembre entrant en el sector de la pediatria quan va adquirir tres fàrmacs destinats a nadons i infants, en concret, complements vitamínics i un gel. D’altra banda, encara per concretar, la companyia familiar negociava l’adquisició de dos productes més a una empresa suïssa que han de reforçar l’aposta pel tractament familiar integral que s’ha proposat. L’objectiu de la posada en marxa d’aquesta àrea pediàtrica, defensen des de Gynea, és consolidar el seu posicionament de marca com el laboratori de referència /// redacció de la dona.

L

a companyia rubinenca de perfumeria se sent més forta que mai. Després d’un exercici tancat amb un creixement del 46% respecte a l’any 2009, l’empresa participada per Banc Sabadell a través del fons de capital risc Aurica es planteja fites més elevades: apunta als gegantins mercats del Brasil i la Xina. De fet, l’explicació a les bones xifres d’enguany ja té molt a veure amb el creixement internacional de la companyia, que ha trobat en els mercats exteriors el 80% de la seva facturació. En milions d’euros, la xifra de negoci ha arribat als 32 i l’Ebitda (benefici brut d’explotació) ha estat de 8 milions. Per mercats concrets, s’endú el primer lloc l’Aràbia Saudita d’entre els més de 40 països on es comercialitzen els productes d’Eurofragance. Des del 2005, l’empresa va emprendre la segona fase de desenvolupament passant de la mera exportació a la implantació en nous mercats amb filials a les Filipines, Dubai, Turquia i Mèxic des de les quals dirigeixen l’activitat comercial en cada àrea d’influència. Segons va explicar el conseller delegat de la companyia, Santiago Sabatés, en el 19è Fòrum de Ca-

Santiago Sabatés, conseller delegat

/// ARXIU

pital Risc organitzat per Esade, a partir del 2011 s’obrirà una nova etapa dedicada a adquirir altres empreses del sector tant a l’estranger com a l’Estat espanyol. Salt xinès. En paral·lel, la implantació

d’Eurofragance en nous territoris seguirà el seu camí: aquest any, la Xina i el Brasil seran noves seus i fins i tot s’estudia la possibilitat de crear-hi centres de producció comprant plantes ja existents en els mercats de destí. Els propers passos, va explicar Sabatés, passen per l’Índia i els Estats Units. /// x.o.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RADAR

29

hewlett-packard /// SANT cugat

HP projecta obrir 20 noves botigues a tot Espanya

ANNA FRANQUESA

FINS AL 31 DE GENER A SANT CUGAT

‘Essència’

L

a multinacional nord-americana amb seu a Sant Cugat ha inaugurat recentment la seva primera botiga a Espanya. Situada a prop de la planta vallesana, ha triat el carrer de Balmes de Barcelona per donar el tret de sortida a la seva expansió comercial que té projectada a tot l’Estat. L’aterratge a la capital catalana ha tingut el suport de la distribuïdora Electrónicos Pont Reyes, propietària del local on s’ha instal·lat HP. Fins ara, només disposava de 16 espais dins de botigues comercials com PC City o El Corte Inglés. La de Barcelona suposa la tercera botiga exclusiva que té l’empresa a tot Europa, després de les de Bucarest (Romania) i Belgrad (Sèrbia). El procés d’obertura comercial que ha iniciat la companyia passa per obrir 19 botigues més a tot Espanya durant els dos anys vinents utilitzant la mateixa fórmula emprada per a Barcelona d’arribar a acords amb venedors locals que s’ocupin de gestionar les instal·lacions. La companyia americana es troba en negociacions amb diversos agents i a finals d’any es preveu que quedin inaugurades entre

BASF /// PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

Seu de HP a Sant Cugat /// ARXIU

cinc i deu botigues a tot el país. A Europa, les ambicions del fabricant d’impressores i material electrònic inclouen la inauguració de 200 botigues en el mateix període.

ESPAIESADECREAPOLIS

DETALL DE L’OBRA ‘BOLVIR’ tecnica mixta sobre tela 150 x 200 cm

acosta r -se a la pime. L’objectiu d’aquesta nova estratègia comercial és acostar el producte al consumidor i potenciar les vendes en el sector de la pime. Actualment, les vendes al consumidor domèstic suposen el 50% dels ingressos, mentre que les vendes a empreses només /// XAVIER ORRI representen un 25%.

LA SIRENA /// TERRASSA

L’alemanya Basf tancarà la planta de Palau-solità

La Sirena confirma la seva expansió amb noves botigues

B

L’

Amb aquesta retallada de personal, ja és la tercera vegada en els darrers dos anys que la química redueix cost laboral. A mitjans del 2009, Basf va tancar la planta de producció que tenia a Tarragona i a finals d’any va ser el torn de la planta vallesana, on es van executar 36 acomiadaments. La justificació d’aquesta retallada d’estructura es fa palesa en els resultats del darrer exercici, quan la facturació de la companyia a Espanya va caure un 16% respecte a l’any anterior, i es va instal·lar en els 1.656 milions d’euros. La caiguda és lleugerament inferior a la mitjana de la companyia a la resta del món, on la xifra de negoci ha baixat per sobre del 18%. /// x.o

D’acord amb el pla d’expansió comercial presentat recentment per la direcció de La Sirena, la companyia vallesana preveu que durant l’any 2011 s’obrin 18 establiments més, dels quals 12 s’ubicaran a la Comunitat de Madrid, on actualment té 59 botigues, i 6 s’obriran a Catalunya, el principal mercat de la cadena, ja que hi té 181 botigues. Les tres restants es troben a Segòvia, Aragó i Lle/// X.o. vant.

asf, el grup químic alemany, ha fet nous passos en el seu procés de reestructuració a Espanya anunciant el tancament de la seva fàbrica vallesana situada a Palau-solità i Plegamans, que dóna feina a 99 treballadors. L’objectiu de la companyia és acomiadar-ne 42 i recol·locar-ne 57 en algun dels altres centres de producció de què disposa a Guadalajara i Madrid, o bé a les oficines de Basf Construction Chemicals que té l’empresa a l’Hospitalet de Llobregat.

ESADE CREAPOLIS Av. Torreblanca, 57 Sant Cugat del Vallès Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20h T. 647 61 92 12 info@odoart.cat www.odoart.cat

empresa terrassenca líder en el mercat dels congelats, La Sirena, ha aprofitat el mes de desembre per apuntar-se noves ubicacions que reforcen el seu posicionament a la Comunitat de Madrid i a Catalunya, amb la inauguració de cinc nous establiments ubicats als municipis de Las Rozas, San Sebastián de los Reyes, Pinto, i els catalans Sant Joan Despí i Lleida. Amb aquestes noves incorporacions a la flota comercial, el grup que dirigeix Francesc Casabella arriba a les 243 botigues a tot Espanya. I pel que fa al conjunt del curs 2010, el balanç total dóna que la cadena de congelats ha obert 17 nous establiments.

SOCIS PROTECTORS:

AMB EL SUPORT DE:

COL·LABOREN:


30

RADAR

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

INDÚSTRIA /// CATALUNYA

INTERCOM /// SANT CUGAT

Catalunya perd el 6% de les Softonic tancarà el 2010 seves empreses innovadores duplicant els seus beneficis C

atalunya ha perdut durant el 2010 el 6% de la massa empresarial més innovadora del país. La xifra, més que preocupant, l’ha fet pública la patronal Cecot. Segons les dades de la institució vallesana, les inversions empresarials en innovació i desenvolupament tecnològic han caigut al voltant d’un 8% en el mateix període. En xifres absolutes, la caiguda de la inversió privada ha estat de 162 milions d’euros.

Com a solució temporal per compensar el dèficit privat en R+D provocat per la delicada situació econòmica, la Cecot ha presentat al mes de desembre un pla de compensació de part de les administracions públiques. D’acord amb la patronal, el sector privat necessita un estímul al voltant dels 200 milions d’euros anuals durant els pròxims cinc anys per recuperar la capacitat innovadora que se li suposa. La Cecot, amb el secretari general de l’entitat al capdavant, ha assenyalat els governs central i autonòmic com a responsables de la davallada en R+D, ja que segons el parer de la patronal s’han centrat

1%

DE LA CIÈNCIA MUNDIAL D’acord amb les xifres i dades elaborades per la patronal Cecot, la comunitat autònoma catalana genera l’1% de la producció científica mundial, superior a països com Àustria o Finlàndia. essencialment “en el desenvolupament del cotxe elèctric al País Basc”, l’única comunitat autònoma on ha crescut la inversió, fins a un 6,4%. La diferència ha fet que la mortalitat empresarial en aquella comunitat, va explicar Garrofé, fos deu vegades inferior a la catalana. Més enllà de la innovació, el representant patronal va assenyalar la formació i la internacionalització com els altes focus on cal centrar tots els esforços amb l’objectiu d’aturar la destrucció d’empre/// x.o. ses.

E

l portal estrella de la factoria santcugatenca d’Intercom, Softonic.com, ha tancat l’any 2010 amb una estimació de beneficis un 110% superior al 2009. El creixement del web de descàrregues més important d’Europa és imparable des del seu naixement l’any 2002, quan Intercom va apostar per la idea del jove emprenedor Tomás Diago i avui president de la companyia Softonic. La facturació ha seguit un any més la línia ascendent fins a superar els 25 milions d’euros, això suposa un increment del 40% respecte a l’exercici anterior.

situació internacional. Softonic lide-

ra actualment el mercat europeu de descàrregues gratuïtes i els 60 milions de visites que rep mensualment a Espanya el deixen en una posició totalment hegemònica en el mercat nacional. També als Estats Units presenta xifres consolidades, on es planta com el segon portal de descàrregues més utilitzat pels usuaris. Per al futur, es plantegen noves aventures als països escandinaus i a Rússia, després d’haver engegat recentment una versió japonesa del portal.

BYLY /// BARBERÀ

Seu d’Intercom a Sant Cugat

/// LLUÍS LLEBOT

Malgrat aquestes noves aventures, la direcció de Softonic apunta alt per a l’any 2011: les previsions de la xifra de negocis passen per un creixement del 70% durant aquest any, mentre que s’espera que els beneficis tornin a multiplicar-se amb un augment d’un 120% respecte als registrats el 2010. En paral·lel, per a finals de curs s’espera que la plantilla també es dobli, que passi dels 200 empleats que té actualment a 300. Actualment, la distribució accionarial es reparteix entre l’equip directiu, Intercom i un 10% per a l’americana /// REDACCIÓ Digital River.

EUROPASTRY /// RUBÍ

Laboratoris Byly adquireix Difusión Idesa

Europastry finança un projecte solidari a la zona d’Uganda

E

E

ls Laboratoris Byly han obtingut el control del 100% de la distribuïdora barcelonina Difusión Idesa amb la compra de la meitat del capital a la farmacèutica italiana Angelini, que fins ara compartia la propietat amb la companyia barberenca. Byly, empresa familiar dedicada a la producció de desodorants, cremes i productes per a la depilació, avança així en la seva estratègia d’adquisicions en temps de crisi després que el 2008 comprés els Laboratoris Icart a la nord-americana Church and Dwight. D’acord amb la farmacèutica, Difusión Idesa no patirà grans reestructuracions i els 18 empleats de què disposa a Barcelona conservaran els seus llocs de treball.

Amb la compra de Difusión Idesa, Byly integra definitivament una empresa que l’any 2009 va facturar 21,45 milions d’euros i uns beneficis per valor de 16,5 milions. Entre els clients de distribució de Difusión Idesa hi ha els productes de Byly i les marques d’Idesa Parfums, una filial d’Angelini que desenvolupa perfums per a grans marques de moda com Custo o Armand Basi. Laboratoris Byly va facturar 12 /// x.o. milions d’euros l’any 2009.

uropastry, l’empresa rubinenca que lidera el sector del pa i la brioixeria precuinats, ha endegat un projecte solidari a Uganda per crear un hospital mòbil en col·laboració amb l’ONG local Malayaka House. El centre que finançarà l’empresa catalana servirà per cobrir el districte de Wakiso, una de les zones més empobrides del país. La fórmula solidària triada per la companyia procura implicar-hi els clients, ja que finançarà el projecte amb els ingressos derivats de les vendes dels tortells de Reis que s’hagin comercialitzat aquest Nadal. Si bé la companyia no ha volgut concretar en quant es quantifica aquesta xifra, sí que ha comentat que finançarà una part molt important dels nous equipaments, que tindran un cost proper als 20.000 euros. Segons els càlculs de Malayaka House, aquest equipament garantirà l’assistència sanitària a 1.200 nens el primer any en funcionament, i 1.500 persones es podran beneficiar de les accions de prevenció i educació sobre la salut. L’empresa també ha obert un portal (rosconsolidario.com) per poder seguir el desenvolu/// x.o. pament del projecte.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

telstar /// terrassa

Sols ccl /// cerdanyola

RADAR

31

panell info

Mar Isla, DG Sols rep el premi a d’Avançsa, entra al l’empresa amb més consell de Telstar vocació social

19 de gener

El màrqueting digital, una resposta per trobar clients La Cambra de Terrassa organitza aquesta conferència el 19 de gener, a les 9.30 h, amb l’objectiu de donar a conèixer eines per integrar al màrqueting tradicional els nous mitjans que ens ofereix internet. La ponència, que exigeix inscripció prèvia i és gratuïta, anirà a càrrec d’Esteve Graells i Remigi Palmés.

La companyia terrassenca Telstar, participada per Avançsa, el holding industrial de la Generalitat, té una cara nova. Mar Isla, actual directora general de l’ens públic, entrarà en el consell d’administració del grup vallesà dedicat a equipament hospitalari i farmacèutic, per defensar els interessos de la Generalitat. El govern va autoritzar dies abans de les eleccions del 28 de novembre que Avançsa entrés a Telstar després d’una ampliació de capital que ha suposat una aportació de 5,2 milions d’euros a la companyia amb seu a Terrassa. El holding públic posseeix arran d’això el 5% de l’empresa. L’accionariat principal segueix en mans de la família Capella i del grup Tasal, que en té un 11,75%. La facturació de l’empresa l’any 2009 va arribar als 111 milions d’euros.

El vuitè concurs d’Iniciatives Empresarials organitzat per l’Ajuntament de Barberà va reconèixer l’empresa Sols CCL com la companyia amb millor política de responsabilitat social corporativa. Sols CCL és una iniciativa cooperativa global que treballa en projectes d’enginyeria per a la construcció d’habitatge social sostenible en països en vies de desenvolupament, i està promoguda per vuit joves menors de trenta anys residents a l’Havana, Brussel·les i Barberà. L’objectiu del projecte és transferir la tecnologia a les comunitats perquè puguin desenvolupar-lo per elles mateixes. En altres categories es van endur el premi On Testing (millor projecte o empresa), el projecte Barnatic (millor projecte universitari) i Solar Atack Cooperativa (categoria estudiantil).

LES CARES DE LA ‘B30’

Jorge Lasheras deixa la presidència de Yamaha España Després de 35 anys vinculat al fabricant japonès instal·lat a Palau-solità, Jorge Lasheras va abandonar el càrrec al desembre. Feia 22 anys que ocupava la presidència de la filial espanyola de Yamaha.

isak andic, de mango, nou vicepresident de banc sabadell Isak Andic, president de Mango i de l’Institut de l’Empresa Familiar, ha estat nomenat nou vicepresident de Banc Sabadell en la darrera reestructuració del consell d’administració de l’entitat vallesana.

Lara Bosch, de Planeta, nou vicepresident de banc sabadell El president del Grup Planeta i d’Antena 3 també ha estat nomenat vicepresident del consell d’administració de Banc Sabadell. Lara Bosch és un dels accionistes particulars més significatius de l’entitat.

artur martínez, del capritx, rep una estrella michelin El cuiner terrassenc Artur Martínez, xef del restaurant Capritx i defensor de la cuina de quilòmetre zero, ha estat reconegut amb la seva primera estrella Michelin i el restaurant serà inclòs a la guia d’enguany.

LluÍs M. Corominas, nou vicepresident del parlament El vallesà i alcalde de Castellar del Vallès entre el 1992 i el 2004, Lluís M. Corominas, ha estat escollit vicepresident primer d’un Parlament que és presidit per primera vegada per una dona, Núria de Gispert.

jorge serra, nou director de màrqueting de creapolis Jorge Serra ha estat nomenat nou director de màrqueting del centre d’innovació empresarial Esade Creapolis de Sant Cugat. Serra és MBA per Esade i ha desenvolupat la seva carrera professional en el món del màrqueting.

ORGANITZA: Cambra de Terrassa HORA: 9.30 h LLOC: Blasco de Garay, 29-49, Terrassa

11 de gener

Presentació de resultats CRM com a oportunitat empresarial Dins el marc de l’Innoempresa 2010, i amb el suport d’ACC1Ó, el Fòrum Cecot Innovació ha ajudat sis empreses a fer un canvi de filosofia empresarial reorientant-se al client mitjançant la implantació d’un CRM a les pimes participants. En aquesta sessió, el club empresarial dóna a conèixer de primera mà com s’ha dut a terme el projecte, des de la subvenció fins a l’execució i, sobretot, els resultats a les empreses. Tindrà lloc a l’Aula Magna de la Cecot, de 10 a 12 h. Organitza: Fòrum Cecot Innovació LLOC: c/ Sant Pau, 6, Terrassa HORA: de 10 a 12 h Més info: www.cecot.org

14 DE GENER

Perspectives econòmiques AMB JOSEP OLIU Com cada any, la primera sessió comptarà amb la presència del president de Banc Sabadell, Josep Oliu, que compartirà amb els assistents les perspectives econòmiques per al 2011. Organitzada pel Fòrum Club d’Empreses Segle XXI, la conferència començarà a les 9 h, amb la presentació del ponent per part del president de la Cambra de Sabadell, Antoni Maria Brunet. L’assistència és gratuïta i exigeix confirmació abans del dia 12 de gener per correu electrònic a l’adreça formacio@cambrasabadell.org. Organitza: Cambra de Sabadell Lloc: av. Francesc Macià, 35, Sabadell HORA: de 8.45 a 10.30 h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

20 DE GENER

13 DE GENER

NOvetats fiscals per a l’any 2011

menys costos energètics contra més competitivitat

La necessitat de generar nous incentius en l’economia ha fet que enguany tinguem força novetats fiscals per al pròxim exercici. Per poder analitzar les mesures, la Cecot ha preparat aquesta sessió, que ha de permetre començar l’any amb una composició del nou escenari fiscal per a l’any 2011. La sessió començarà a les 8.30 h i durarà dues hores. La presentació anirà a càrrec de Ramon Talamàs, president del Club Cecot Financer & Fiscal, que introduirà el ponent Enric Rius, economista i assessor financer i fiscal de la Cecot. Les places són limitades i cal inscripció prèvia a l’adreça clubfinancer@cecot.org.

La jornada té com a objectiu introduir les empreses en els conceptes bàsics sobre estalvi i eficiència energètica i, alhora, presentar les experiències de tres empreses en aquest àmbit, aplicables a qualsevol sector econòmic de la demarcació de la Cambra. La sessió s’obrirà amb una ponència per analitzar la situació actual dels mercats energètics i el seu procés de liberalització, es repassaran algunes eines d’estalvi energètic, es tractarà la gestió energètica com a cultura d’empresa i es tancarà amb la conferència Eficiència energètica, estalvi econòmic. La sessió és gratuïta i les places, limitades. Cal inscripció prèvia al correu promocio@ cambrasabadell.org.

ORGANITZA: Cecot LLOC: c/ Sant Pau, 6, Terrassa HORA: de 8.30 a 10.30 h MÉS INFO: clubfinancer@cecot.org

Organitza: Cambra de Sabadell Lloc: av. Francesc Macià, 35, Sabadell HORA: de 8.45 a 12.30 h MÉS INFO: www.cambrasabadell.org


32

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Banca mòbil

Ni en efectiu ni AMB targeta La tecnologia forma part de tots els àmbits de la nostra vida. En els últims anys ha TRANSFORMAT l’àmbit públic i privat i, en aquest procés, també ha canviat la forma de fer negocis. El desenvolupament ha reduït distàncies, temps i, sobretot, costos. Ara, bancs i caixes FAN un nou pas: tenir l’administració i el control de les empreses a la butxaca, des del telèfon mòbil TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

C

La Caixa acapara el 49% del mercat espanyol de banca mòbil, això suposa la quota més alta del món, per sobre del Bank of America 1 ///

Les grans empreses realitzen més transaccions i transferències per via mòbil, mentre que les pimes tenen més interès pels serveis de gestió

L’avantatge de ser pioners La capacitat d’avançar-se sol ser garantia d’èxit. La Caixa va ser de les primeres entitats bancàries1arreu /// del món a crear un servei de telefonia mòbil per als seus clients l’any 2000, i en l’actualitat en recull els fruits, en forma de lideratge. Segons les dades de l’empresa d’anàlisi de mercats Nielsen, La Caixa acapara el 49% del mercat espanyol de banca mòbil, això suposa la quota més alta del món, per sobre del Bank of America.

2 ///

El director general d’e-laCaixa, Benjamí Puigdevall, considera que aquesta voluntat de fer el primer pas explica l’èxit dels serveis mòbils de l’entitat bancària. “Vam ser la primera entitat espanyola a desenvolupar una aplicació financera per a iPhone i per a Android, i enguany hem estat els primers a completar l’oferta multicanal mòbil amb iPad i Windows Phone 7”. Actualment, els serveis empresarials de banca mòbil de La Caixa compten amb un total de 50.000 empreses clients, “sense grans diferències en la freqüència d’ús entre pimes i grans empreses”, indica Puigdevall. Segons l’entitat, l’única peculiaritat de les grans empreses és que realitzen més transaccions i transferències

33

En l’actualitat ja és habitual fer pagaments, realitzar avançaments de ‘confirming’ o autoritzar la signatura de diverses operacions empresarials a través del telèfon

ada cop més, la gestió empresarial va lligada al desenvolupament tecnològic. Primer va ser l’eclosió d’internet, que va posar fi a les limitacions temporals dels empresaris. Les fatigoses gestions que abans els robaven hores i més hores de la seva jornada laboral es van traslladar a un ordinador, a un sol clic de distància. Però, una vegada superada la trava del temps, quedava el repte de les barreres físiques. Per què cal estar reclòs en una oficina o carregar un ordinador portàtil? La ràpida evolució que ha experimentat el sector de la telefonia mòbil, amb la incorporació del Wi-Fi des de fa alguns anys, ha despertat l’atenció de les entitats bancàries, que han vist com l’adaptació dels seus serveis web a mòbils era una nova via de moviments financers i, sobretot, de fidelització de clients. L’evolució d’aquests serveis mòbils per a empreses s’ha accelerat els últims anys, amb la popularització dels telèfons de tercera i, sobretot, de quarta generació. Des de l’any 2000 i fins ben entrada la dècada, els serveis que bancs i caixes podien oferir a les empreses es limitaven a elements de control administratiu i empresarial. En l’actualitat ja és habitual fer pagaments, realitzar avançaments de confirming o autoritzar la signatura de diverses operacions empresarials a través del telèfon. El proper pas vindrà amb l’arribada de la tecnologia Near Field Communication (NFC). La propera versió d’iPhone incorporarà un xip NFC, que multiplicarà les opcions de pagament per via telefònica.

GAS A FONS

1 ///

pol navarro, DIRECTOR DE CANALS DE BANC SABADELL 2 ///

benjamí puigdevall director general d’e-laCaixa 3 ///

3 ///

pere catalán director de Banca Electrònica i Nous Mitjans d’unnim /// CEDIDES


34

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

Banca mòbil per via mòbil, mentre que les pimes tenen més interès per serveis com el Multifirma i el Confirming, que permeten signar documents. Tot i ser l’entitat líder en el sector, La Caixa continua explorant les possibilitats dels serveis mòbils i aquest any s’han convertit en l’única entitat bancària del món amb una store d’aplicacions pròpia i, de cara al futur, està desenvolupant una prova pilot de pagaments a través del mòbil en un escenari real com Sitges. Segons Puigdevall, la tecnologia NFC “permetrà pagar amb el telèfon apropant el terminal a un lector que tindran els comerciants”. Els resultats del pilot mostren com la facturació puja, “ja que molts pagaments de quantitats petites que abans no es feien per no treure la targeta de plàstic ara es fan via electrònica”.

Noves funcionalitats L’èxit d’un servei mòbil no només es basa en la possibilitat que ofereix a l’usuari d’eliminar barreres temporals i d’espai, ni tampoc en el trasllat dels serveis web als dispositius mòbils, sinó que també depèn de la capacitat de generar aplicacions exclusives i diferenciades de la competència. Així ho entén el director de canals de Banc Sabadell, Pol Navarro, que explica que l’estratègia de l’entitat se centra a “aprofitar al màxim les capacitats de cada aparell”. Banc Sabadell ha estrenat aquest any el servei BS Mòbil, que ofereix aplicacions natives –que no necessiten navegador web per funcionar– als seus usuaris. “Els serveis mòbils ofereixen una experiència millor als clients i molta més agilitat en les seves operatives”, explica Navarro. El director de canals de Banc Sabadell preveu que “el 2015 hi haurà més accessos a internet des dels telèfons que no des d’ordinadors personals”, per la qual cosa els serveis de banca mòbil s’aniran equiparant progressivament als de la xarxa. Tot i això i que cada vegada es poden fer més gestions a distància, considera que “l’oficina continuarà sent el canal principal de relació amb els clients”. Amb només un any d’activitat, Banc Sabadell ja s’ha convertit en la segona entitat financera a Espanya en serveis mòbils. Aquest 2011 també estarà pendent del desenvolupament de la tecnologia NFC i llançarà una funcionalitat d’ingrés de xecs a través dels terminals.

L’efecte de les fusions El procés de fusió en què han entrat diverses entitats bancàries durant el 2010 ha relegat a un protagonisme secundari el desenvolupament dels serveis mòbils de les noves institucions. És el cas d’Unnim, que ha creat Unnim24. Tal com explica el director de Banca Electrònica i Nous Mitjans, Pere Catalán, “el servei és heretat de l’antic CNTET, que des del 2002 va ser el

El director de canals de Banc Sabadell preveu que “el 2015 hi haurà més accessos a Internet des dels telèfons que no des d’ordinadors personals” El 2011 també estarà pendent del desenvolupament de la tecnologia NFC i llançarà una funcionalitat d’ingrés de xecs a través dels terminals LA CAIXA està desenvolupant una prova pilot de pagaments a través del mòbil en un escenari real com Sitges

servei de banca electrònica de Caixa Terrassa”. Amb la fusió, les aplicacions estan disponibles també per als antics clients de Caixa Manlleu i Caixa Sabadell. Segons les dades d’Unnim, el nombre actual d’usuaris particulars és clarament superior al d’empreses, però Catalán confia que la facilitat d’accés que ofereixen els serveis mòbils acabi animant els empresaris. “Els nostres serveis han estat desenvolupats de manera que es puguin utilitzar amb el major nombre de dispositius, només cal disposar d’un navegador d’internet per accedir-hi”. El director de Banca Electrònica i Nous Mitjans d’Unnim creu que “el fet que els nous dispositius tinguin cada cop més prestacions ens permetrà treballar en el desenvolupament de noves operacions que facilitin la gestió de les empreses, com ara l’autorització de determinades operacions”. En una situació similar es troba Caixa Laietana, inmersa en el procés de fusió freda que lidera Caja Madrid. L’entitat està treballant per renovar els seus serveis mòbils de cara a la primavera. I Catalunya Caixa, que ha dedicat l’últim semestre de l’any a activar la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, tampoc ha deixat de banda el desenvolupament d’aplicacions telefòniques. Actualment no hi ha disponible un servei unificat per a tots els clients, però fonts de l’entitat asseguren que s’està treballant en la creació d’un servei mòbil amb la intenció de poder presentar-lo durant els primers mesos del 2011 i que des d’un principi pugui competir en accessibilitat i varietat d’oferta amb els seus competidors.

3

MILIONS D’EUROS La mostra evident de la bona rebuda que estan tenint els serveis mòbils entre els empresaris són les dades. Les aplicacions relacionades amb el pagament han generat moviments financers constants. La prova més clara són les operatives per valor de 3 milions d’euros que s’han produït des de la posada en marxa del servei Confirming de La Caixa

SERVEIS Mòbils Multifirma: Inclosa en el canal de banca mòbil per a empreses de La Caixa, aquesta aplicació permet veure de forma instantània quines operacions té l’empresari pendents de firma i, si ho desitja, autoritzar-les.

CaixaConfirming: Es tracta d’un servei administratiu i financer de La Caixa pensat per facilitar la gestió dels pagaments dels empresaris als seus proveïdors. Els usuaris poden fer avançaments de confirming en qualsevol moment. Borsa Oberta: Un element tant de consulta com d’acció en borsa, aquest servei de La Caixa permet consultar l’evolució de valors i índexs i comprar accions en els mercats nacionals i internacionals. BS Mòbil: El portal mòbil de Banc Sabadell permet operar i consultar els comptes, autoritzar signatures pendents, fraccionar o ajornar les compres realitzades amb targeta i altres serveis de gestió financera i administrativa per a les empreses. Instant Broker: El servidor borsari de Banc Sabadell permet consultar els comptes de valors mitjançant la identificació amb les claus de servei de banca a distància, a més de consultar els índexs de valor. Unnim24: Els clients d’Unnim poden operar amb el servei a distància de l’entitat amb l’únic requeriment d’una xarxa d’internet disponible.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

GAS A FONS

35

Olga Borrell /// Catedràtica d’economia de la UAB Els serveis mòbils no són rendibles per a les entitats, però s’han de tenir per ser competitius Les pimes són el segment amb els recursos més ajustats, i poder reduir temps i tenir plena accessibilitat els és molt important

La professora de la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona Olga Borrell considera que serveis com els canals mòbils obligaran les entitats a redefinir-se TEXT: VÍCTOR SOLVAS /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

Utilitzarem el canal mòbil amb la mateixa naturalitat amb què avui anem a una oficina

E

ls avantatges en la utilització de serveis mòbils per a les empreses semblen clars: estalvi econòmic i plena accessibilitat temporal i espacial. Però els avenços tecnològics no sempre tenen l’acceptació esperada. La resistència al canvi d’hàbits pot resultar una barrera en alguns casos. La professora de l’àrea d’operacions de la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Olga Borrell, no creu que aquest sigui un problema per als serveis mòbils. De fet, considera que la seva utilització augmentarà en el futur i afir-

ma que les entitats bancàries i les empreses que avui menyspreen aquestes aplicacions “perdran quota de mercat i hauran d’assumir uns costos que es podrien haver estalviat”.

Com han de concebre els serveis mòbils les empreses usuàries, com una oportunitat real de desenvolupar i reduir costos en el seu negoci o com un simple complement a la seva activitat habitual? Avui en dia, aquest tipus d’aplicacions són més que un servei complementari, i ja aporten beneficis importants a les empre-

ses usuàries. El seu ús permet minimitzar el temps dedicat a les gestions, reduir costos de desplaçament, accedir a tota la informació referent al negoci d’una manera ràpida, àgil i segura, agilitzar l’operativa entre clients i proveïdors...

En el cas de les empreses, els beneficis semblen evidents, però les aplicacions són gratuïtes en la major part dels casos. Què en treuen, doncs, bancs i caixes? Actualment no els és rendible el desenvolupament d’aquest servei. Les entitats financeres no han adaptat els seus processos a aquest nou canal; continuen treballant de la forma tradicional. Quan inverteixin en el disseny d’aquests nous processos els serà molt rendible pels estalvis directes que es generaran en costos administratius, ja que una part important de la feina la farà directament el client. Tot i que avui no sigui rendible, s’ha convertit en un servei afegit al client que s’ha de tenir per ser competitiu.

La major part dels usuaris provenen de les pimes. És el sector a què s’han d’adreçar les entitats bancàries? Són el segment amb els recursos més ajustats i la possibilitat de reduir temps de desplaçaments i la plena accessibilitat els és molt important. En una gran empresa no es nota tant, perquè treballen

més per canal web i dins els horaris d’oficina establerts.

Creu que, en un futur, aquest tipus de serveis poden provocar que hi hagi un descens significatiu del nombre d’oficines de les entitats? El nombre d’oficines s’ha de reduir independentment dels canals mòbils. Aquests serveis permetran reduir moltíssim l’operativa actual de les oficines, de manera que el nombre d’empleats disminuirà, però l’estalvi més gran no serà tant a les oficines, on hi ha d’haver un mínim d’empleats per seguretat, sinó al centre corporatiu.

Considera que les empreses i les entitats que no utilitzin o no ofereixin aquests serveis mòbils estan deixant escapar una oportunitat de negoci i de desenvolupament, o creu que no és una qüestió que pugui marcar diferències? Les entitats financeres tindran el major estalvi quan adaptin el seu funcionament a aquests serveis en la seva totalitat, no només com un canal d’entrada per al client i amb un tractament intern idèntic a les peticions d’oficina. A més, les generacions que vénen cada vegada treballaran més via mòbil i deixaran les operacions presencials al mínim, cosa que obligarà a fer aquesta adaptació. En els propers anys utilitzarem el canal mòbil amb la mateixa naturalitat amb què avui en dia anem a una oficina. Les entitats que no ho ofereixin acabaran perdent quota de mercat i hauran d’assumir uns costos innecessaris per tornar a ser competitius.


36

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

El repte està en la creació de noves empreses antoni abad president de la cecot

Masson és doctorand del Departament d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en emprenedoria, innovació, creixement econòmic i intel ligència competitiva

josé luis masson economista

D

es de la perspectiva de la Cecot, el repte essencial de futur és crear les condicions perquè sigui possible un important creixement de la creació de noves empreses i, per tant, de nous llocs de treball. Anant una mica més enllà, cal que aquestes condicions desenvolupin especialment el teixit de petites i mitjanes empreses i els autònoms. I quines serien les condicions idònies perquè això succeís? Doncs, des del nostre punt de vista, són cinc: la flexibilització del mercat laboral. Per fomentar l’ocupació i generar con-

fiança als mercats exteriors, cal una reforma laboral profunda, que tingui en compte aspectes com rebaixar el cost de les cotitzacions, fomentar el contracte per a la formació, crear la figura del contracte temporal i desjudicialitzar els acomiadaments. La segona condició és la simplificació administrativa per posar en marxa una nova empresa i per gestionar les relacions amb l’administració. La tercera és la revolució total en el model educatiu, orientant-lo cap a l’excel·lència. Si no ens afanyem a millorar-lo, ens espera un futur poc esperançador. Una formació més pràctica, un millor coneixement de l’anglès i un millor ús de les TIC són aspectes que cal solucionar de manera immediata. El quart element és l’estímul fiscal per a la creació, el

desenvolupament i la internacionalització de les empreses. Incentius que han d’arribar molt més enllà del que ho fan ara. Han de ser més agressius. I, finalment, la resolució dels problemes d’accés al finançament. Sense aquests recursos, tot el que he dit abans no serà possible. Sóc conscient que totes aquestes reformes són tan profundes que no les pot fer únicament un partit polític sol. Cal que la reactivació de l’economia i del sector empresarial sigui un esforç col·lectiu, que impliqui un nou govern però també, i sobretot, cadascú de nosaltres. Si col·lectivament donem el millor, ja sigui des de l’àmbit empresarial, educatiu, social, polític, econòmic, etc., segur que tancarem el 2011 en positiu.

L’aposta per la pime i la recuperació

L

es mesures anunciades l’1 de desembre busquen reanimar el sector empresarial i frenar la destrucció neta d’unitats productives a Espanya. Per primera vegada en la dècada, el 2009 les baixes empresarials (398.229) van superar les altes (334.072), cosa que va provocar una sostinguda reducció de l’estoc d’empreses. Per al 2010, sembla que es repetirà aquest balanç negatiu. Així, l’estratègia del govern és donar suport a l’emprenedoria i la consolidació de les pimes com a camí per crear llocs de treball, utilitzant més incentius fiscals i reduint tràmits, en lloc de polítiques emergents per encoratjar la demanda. En aquest escenari, el govern cedeix un espai important a favor del sector empresarial en suggerir que aquest participi en la solució dels problemes estructurals de l’economia espanyola. La proposta tindrà impactes positius en la creació d’empreses i l’ocupació en el curt termini. En el llarg, les mesures apunten a millorar la competitivitat i la productivitat, flexibilitzar l’entorn institucional i permetre que les pimes reorientin les seves despeses cap a activitats d’inversió. D’una banda, es redueix al mínim el nombre de dies que pren la constitució de les empreses (abans eren 47 dies), encara que la mitjana de 14 dies de l’OCDE encara queda lluny. D’altra banda, les mesures beneficiaran 40.000 empreses (3%) d’un total d’1.400.000 que tributen l’impost de societats. Per aquest concepte, l’Estat deixarà de percebre al voltant de 230 milions d’euros, que sumats als 250 milions d’euros per l’eliminació del cànon cameral, representen per al sector empresari-

D’acord amb estimacions conservadores, Espanya necessita almenys 500.000 nous empresaris per superar la crisi i començar a generar ocupació

al menys costos, en un país on les vocacions emprenedores s’han reduït considerablement. D’acord amb estimacions conservadores, Espanya necessita almenys 500.000 nous empresaris per superar la crisi i començar a generar ocupació. No obstant això, per garantir la sostenibilitat i qualitat del teixit empresarial caldrà aprofundir en mesures des del costat de l’oferta per fomentar la productivitat, accelerar la innovació i la internacionalització, incentivar l’emprenedoria (autòcton i immigrant) intel·ligent i impulsar les relacions entre universitat, empresa, governs i centres d’investigació.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL

MÉS REGALS I MENYS CARBÓ, QUE NO ens EL MEREIXEM

A

mb l’any que ara comença moltes coses canviaran, algunes de molt previsibles, com per exemple un escenari econòmic difícil, sovint poc esperançador per a les economies públiques i privades. Pel que fa a les incògnites, un nou govern autonòmic que, malgrat l’estreta capacitat

de maniobra, haurà d’afavorir unes polítiques de cooperació i estímul amb el teixit empresarial i molt particularment amb les petites i mitjanes empreses. És important, i ningú no ho pot negar, l’esforç realitzat per tants i tants empresaris en els darrers dos anys de crisi i les grans dificultats que han hagut d’afrontar les pimes. Que ningú no pensi que tan sols amb grans empreses creixen els països. Més aviat al contrari. Són milers i milers de pimes a tot Catalunya i la resta d’Espanya les que continuen creant llocs de treball o, si més no, mantenint-los. Els estudis econòmics ho posen de manifest una vegada i una altra. A més, són les pimes

DAFO DEBILITATS AMENACES FORTALESES OPORTUNITATS...

Els empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

alberto pitarch director de larc it

D. Necessitem més unió entre empreses, associacions empresarials, ajuntaments. Hem d’unir esforços i encara hi ha molta feina per fer. Hem de ser una veu més forta entre totes les àrees d’activitat. A. El principal problema és l’excessiva proximitat amb Barcelona, no arribem a representar la potència real que tenim perquè al davant hi ha una potència més forta. La proximitat se’ns menja el protagonisme. F. Crec que la fortalesa és un teixit empresarial molt heterogeni i representatiu de tots els sectors. Això ajuda a tenir un equilibri d’economia i poder de les empreses entre grans i pimes. O. El Vallès finalment constitueix un dels motors de l’economia catalana, cosa que ens dóna un potencial molt gran.

Xavier yagüe Gerent d’hidrotec

D. Pel que fa a infraestructures, sobretot a la B-40, és una debilitat. Quan estigui acabat suposarà un eix molt important per a les empreses del

Vallès Occidental. Una altra debilitat és el tema del finançament, que no hi ha crèdit. A. El tema de l’AVE al Vallès, que no en tenim i hem d’anar a Barcelona per agafar-lo. Hem de perdre tres quarts d’hora d’anada i de tornada mentre que ciutats com Tarragona tenen AVE tot i tenir menys empreses. La proximitat amb Barcelona és una debilitat per a nosaltres. F. El tipus d’empresa, consolidada, amb trajectòria, bones patronals. El tema de Foment i la Cecot serà un actiu per al Vallès, ens deixarà amb un bon posicionament. I després la Cecot també tindrà més a dir a Catalunya. O. El canvi polític a Catalunya donarà confiança, això és força bo. I tenir el senyor Recoder com a conseller també pot ser un actiu important per al Vallès, perquè és sensible i coneix de prop les mancances del territori.

eduard morell responsable financer de mol-matric D. La xarxa viària és insuficient, sobretot a la C-58, i hi ha molt males telecomunicacions als polígons industrials. Molts no tenen ni tan sols xarxa de fibra òptica. D’altra banda, hi ha una insuficiència de sòl industrial manifesta. A. La destrucció del teixit industrial per la mort de la pime local i la deslocalització de les grans multinacionals. F. Un dels valors és la tradició en la pime i la cultura empresarial. També suposa una fortalesa l’emprenedoria social. O. Exportar, exportar i exportar.

ROTONDA

les que fan possible l’externalització de moltes activitats de les grans empreses generant d’aquesta forma progrés i desenvolupament econòmic. En definitiva, que les autoritats econòmiques i polítiques –autonòmiques o no– recordin que una de les seves prioritats aquest any pot ser facilitar l’existència i la gestió d’aquestes empreses al màxim. I que entre les diverses reformes pendents –laboral, fiscal i altres–, es pensi també i de forma decidida en la reforma del sistema financer; un sistema que està ofegant directament la vida empresarial de les pimes i de tants i tants emprenedors. Si més no, aquesta ha estat una esperançada carta als Reis Mags, més regals i menys carbó.

37

El nou govern autonòmic haurà d’afavorir unes polítiques de cooperació i estímul amb el teixit empresarial

FINESTRA OBERTA http://tobytripp.github.com/ meeting-ticker/

Quant et costarà la teva propera reunió? Meeting Ticket és una aplicació web dedicada a calcular quin serà el cost de la propera reunió que organitzis a la teva empresa valorant la quantitat de gent que hi assistirà, les hores previstes i l’hora en què comença.

http://jotonce.com/

notes encriptades per compartir JotOnce és una aplicació web que permet crear notes protegides amb contrasenya per compartir amb altres persones. Està pensada per a notes d’un sol ús encriptades que s’esborraran al cap d’unes poques hores o d’uns quants dies (pots fixar-ne manualment la caducitat).

http://thinkwasabi.com

10 aplicacions per evitar distraccions Treballar sense distraccions, una regla d’or de sentit comú en la productivitat. ThinkWasabi reuneix 10 aplicacions per aïllar-se de les distraccions digitals com YouTube, Facebook, i un llarg etcètera, entre les quals destaquen Backdrop, Think o Ghost.

www.elblogsalmon.com

les xifres reals del deute espanyol El banc internacional de pagaments publica la seva última revisió trimestral, amb informació actualitzada i bastant útil per a les empreses. Encara més quan un dels punts centrals de l’informe és el detall de l’exposició del deute dels països PIGS cap als bancs estrangers.


38

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

SIGMA AIE /// SANT CUGAT

Obre un nou centre d’estudis informàtics a Sant Cugat Sigma AIE pretén ser un pont entre formació professional i el món laboral

S

ant Cugat disposa des de mitjans de desembre d’un nou centre de formació professional al polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan impulsat per Sigma Gestión Universitaria AIE, una agrupació sense ànim de lucre, constituïda el 1996 per un grup d’universitats públiques espanyoles, amb l’objectiu de proporcionar solucions tecnològiques a les seves necessitats de gestió i procediments administratius. El centre desenvolupa una solució de gestió acadèmica i una aplicació de gestió de la investigació que cobreix des d’ordenació docent, gestió acadèmica, estudis propis i formació contínua, fins a formació i desenvolupament del personal i la gestió, producció i promoció de la investigació. A les instal·lacions de Sant Cugat es formaran un total de 80 alumnes de FP de noves tecnologies i informàtica. El centre té una superfície de 1.250 metres quadrats.

A l’acte d’inauguració, celebrat el divendres 17 de desembre, hi va assistir Mercedes Chacón, directora general de Formació i Orientació Universitària del Ministeri d’Educació.

Un total de 80 alumnes ja estudien a les instal·lacions de Sigma a Sant Cugat

/// CEDIDA

ESADE /// SANT CUGAT

La UAB cedeix dues patents a una empresa biotecnològica L

D’altra banda, l’acord de llicència per a la fabricació d’una vacuna davant el patogen Pasteurella multocida, responsable

de Sant Cugat anomenat Factory Learning Center és una iniciativa que es va engegar el 2009, fruit de la col·laboració de Sigma i la Fundació BCN Formació Professional, amb l’objectiu d’oferir als estudiants d’informàtica i noves tecnologies la possibilitat d’aprofundir en la seva formació en contacte directe amb el món laboral, exercint treballs reals i adquirint experiència que pugui resultar d’utilitat en el futur. Actualment les aplicacions de Sigma estan implantades en deu universitats públiques i dos centres privats, i són usades pel 20% dels estudiants del sistema universitari nacional.

UAB /// BELLATERRA

a Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha cedit dues patents a l’empresa de biotecnologia Janus Developments, per a la producció d’un fàrmac per al tractament de la drogodependència i una vacuna per combatre la pasteurel· losi, una infecció que afecta els animals de producció i la fauna d’arreu del món. La patent per al desenvolupament d’un fàrmac que actuï per prevenir la recaiguda en el consum de drogues té el seu origen en una recerca feta per un grup d’investigadors de l’Institut de Neurociències i el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, que investiga sobre nous psicofàrmacs d’utilitat per tractar conductes addictives, en particular la recaiguda en el consum d’alcohol i cocaïna. La investigació estudia els mecanismes neuroquímics que participen en el desig per la droga. D’aquesta manera, el principi actiu seleccionat actua directament sobre els sistemes neuronals implicats i redueix el risc de recaiguda.

Al servei de la formació. El centre

La UAB col·labora amb l’empresa

/// ARXIU

de la pasteurel·losi, ha estat fruit de la recerca duta a terme pel grup d’investigació de microbiologia molecular del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB. L’empresa Janus Developments està especialitzada en la gestió de la fase primerenca de projectes biomèdics, i orienta els resultats de les investigacions cap als mercats. La companyia aborda la fase de desenvolupament del producte i assumeix la comercialització del producte fi/// REDACCIÓ nal acabat.

Per la seva banda, el director gerent de Sigma AIE, Ramon Grau, va explicar que “les noves instal·lacions són un espai pioner a Catalunya que posiciona Sigma Software Factory Center com a centre d’excel·lència en el sector de la formació professional, en la seva aposta per donar resposta a les necessitats que genera el sector empresarial per adaptar-se a les demandes del mercat laboral”. /// J.R. ARMADàS

EUOOT /// TERRASSA

Esade repeteix el 8è lloc del rànquing europeu d’escoles de negocis

El centre EUOOT de Terrassa gradua 95 nous òptics optometristes

E

L’

l rànquing acadèmic publicat cada mes de desembre pel diari britànic Financial Times ha tornat a situar l’escola de negocis Esade en el top ten europeu. En concret, el centre dirigit per Eugènia Bieto repeteix el vuitè lloc que ja va tenir l’any passat. El centre barceloní IESE el segueix per darrere en el novè lloc, després d’haver perdut tres posicions respecte al 2 009. El rànquing el torna a encapçalar l’escola de negocis francesa HEC Paris, davant de la London Business School. L’escola espanyola més ben posicionada enguany torna a ser la madrilenya IE Business School, que ha acabat en el lloc número cinc de la llista. La classificació s’elabora agregant el conjunt de rànquings que elabora el Financial Times al llarg de l’any, ponderant la posició aconseguida pels diferents programes de formació de cada escola i incloent-hi els MBA a temps complet i els Executive MBA. En aquest sentit, els programes a mida per a empreses d’Esade (custom) ocupen el segon lloc en el rànquing europeu i el tercer /// redacció en el mundial.

Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUOOT) adscrita a la UPC va graduar, el dia 15 de desembre, 95 nous òptics optometristes. Des de la seva fundació l’any 1977, aquest centre ha proporcionat formació universitària a 3.595 persones, que a hores d’ara són professionals de la salut visual. La sala d’actes de l’Escola Industrial de Terrassa va ser l’escenari escollit per a l’acte de lliurament de diplomes per als titulats durant el curs 2009-2010. La cerimònia va estar presidida per la directora de l’escola, Ester Guaus, i Francesc Astals, delegat del rector de la UPC al Campus de Terrassa. L’alcalde de la ciutat, Pere Navarro, i Alfons Bielsa, president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya, també van assistir a l’acte. Segons dades del Llibre blanc de la visió, a Espanya, el negoci de l’òptica mou anualment 2.100 milions d’euros i dóna feina a més de 30.000 persones. El mercat d’aquest sector a Espanya el constitueixen les més de 20 milions de persones que usen algun tipus d’element corrector de la visió. /// redacció


www.caixalaietana.cat 路 www.sensemalsdecap.cat


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ÀREA DE DESCANS Oci /// Muntanyisme Albert Bosch recull en el llibre ‘Esperit d’aventura’ les coincidències que ha trobat entre aixecar una empresa i arribar al final d’una aventura extrema PER: XAVIER ORRI

Set consells des del cim de l’Everest

Q

uan faig balanç a final d’any sempre tinc dues columnes: d’un costat, els beneficis empresarials i, de l’altre, les aventures que m’he pogut permetre”. Qui parla és Albert Bosch, fundador i soci director d’Invergroup, aventurer de vocació i autor del llibre Esperit d’aventura, en què recull les lliçons apreses a la muntanya i aplicades al dia a dia d’un emprenedor. La tesi és senzilla: entre l’empresari i el que puja a l’Everest o corre un Dakar coincideixen uns valors comuns que cimenten un ascens personal o professional. “Fins ara procurava distingir entre la meva actitud a la muntanya i a l’empresa, ho vivia de manera dual, fins que ara he sortit de l’armari i ho he ajuntat tot en el llibre”, explica l’aventurer que ha trobat fins a set conceptes i sentiments comuns entre l’Albert Bosch empresari d’america-

na i corbata i el seu alter ego que passa els estius escalant muntanyes o corrent maratons.

SOBREVIURE A LA INCERTESA Per ordre d’aparició, que no vol dir de rellevància, les set coincidències s’obren amb un factor que qualsevol emprenedor coneix de molt a prop: la incertesa. El nervi de desconèixer si l’empresa tirarà endavant, si caldrà hipotecar la casa, si caldrà despatxar un treballador perquè el compte de resultats no arriba, si el telèfon sona perquè un nou client ens necessita... “Aquesta incertesa quotidiana, sobretot en els primers anys, has d’aprendre a controlar-la per ser eficient”. Anant sobre segur, ni s’emprèn, ni es creix, ni s’arriba al cim de l’Everest, ni tan sols s’és feliç, d’acord amb la cita de Wagenberg que utilitza Bosch per obrir el capítol dedicat a la incertesa: “La felicitat requereix que el futur sigui incert”.

Si es pretén anar sobre segur, ni s’emprèn, ni es creix, ni s’arriba al cim de l’Everest, ni tan sols s’és feliç

L’analogia serveix també per a la gestió del risc, un dels trets més singulars de l’emprenedor respecte de qualsevol altre professional. L’aventurer passat a escriptor reconeix en una anècdota pujant a l’Everest aquesta similitud: “Érem a 8.000 metres i havíem de decidir si atacàvem el cim entre jo i el camp manager que era al camp base. En aquell moment, jo era un emprenedor i ell un executiu d’empresa. Si l’executiu la pífia, les conseqüències són essencialment per a l’empresa. Si l’emprenedor és qui la pífia, s’enfonsa”. En un símil muntanyenc, l’emprenedor no torna a baixar. Contràriament al que pensa la majoria que mai s’ha enfilat a un arbre, la motivació per jugar-se-la d’aquesta manera, a la muntanya i a l’empresa, no té una explicació pulsional. Ben al contrari, és un joc ultraracional de gestió, d’escacs. “No sóc masoquista, però m’apassiona gestionar el risc”, explica Bosch. “Quan has treballat les teves capacitats, saps induir-te sereni-


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

1 /// MCKINLEY ALBERT BOSCH VA FER EL CIM DE LA MUNTANYA MÉS ALTA DELS ESTATS UNITS, DE 6.194 METRES

2 /// SOTA L’AIGUA ENMIG DE LA SELVA AL JUNGLE MARATHON

3 /// AL DESPATX BOSCH ÉS EL FUNDADOR I DIRECTOR GENERAL DE L’EMPRESA INVERGROUP /// CEDIDA

2///

ÀREA DE DESCANS

41

viatge, Nelson Cardona, que per inversemblant no tindria lloc ni en una pel·lícula de Hollywood. Nascut amb dificultats en el si d’una família humil a Colòmbia, va fer el cim de l’Everest després de sobreviure a una caiguda de 18 metres mentre entrenava. Destrossada la pelvis, amb cap esperança de tornar a caminar, després de mesos ingressat, va fer-se amputar la cama

“Tots volem ser milionaris..., però sense fer esforços, quan el que compta realment és el camí” per col·locar-hi una pròtesi. Després de quatre anys de l’accident, dos d’ells entrant i sortint d’hospitals, Cardona va enfilar-se fins a l’Everest a cavall d’una d’ambició malaltissa.

SENSE COMPANYIA

1 /// tat, saps analitzar el que et convé, i alimentes la confiança, aprenent a relativitzar els riscos”. Relativitzar riscos no vol dir obviar-los? “Prendre riscos no és ser temerari. A la muntanya els temeraris acaben morts, i els que saben gestionar el risc són els que baixen després de fer el cim”, reivindica Bosch donant peu a la tercera coincidència entre l’aventurer i l’emprenedor: l’equilibri entre l’èxit i el fracàs. No és un balanç de suma zero, sinó la perspectiva que per arribar a l’èxit és necessari afrontar la possibilitat de fracassar. “S’enveja molt l’èxit, però la majoria de gent no està disposada al fracàs”. L’emprenedor i l’aventurer poden tornar a casa amb la cua entre les cames, però mai amb el cap cot, d’acord amb un dels mantras de Bosch: només fracassarà qui tingui la valentia de cercar l’èxit. I bona culpa d’aquesta aposta respon al quart signe inequívoc de l’emprenedor: la intuïció. “El pla de negoci és una estimació, una empresa és una aposta, sense que sigui tirar una

3///

“S’enveja molt l’èxit, però la majoria de gent no està disposada al fracàs”

moneda a l’aire, però necessites fe per ferho. Ho portes dins”. Partint de criteris racionals, poques empreses haurien vist la llum, raona Bosch, que es recolza en una cita d’Einstein per refermar l’argument: “La imaginació és més important que el coneixement perquè el coneixement és limitat, però la imaginació no té fronteres”.

Sol. La condició necessària per definir-se emprenedor és la soledat. Per arribar al cim, també. “La decisió és teva, l’empenta és teva, arriba un moment que no pots comptar amb ningú més”, reflexiona Bosch. Els moments crítics de l’empresa i l’aventura hi són per viure’ls sols. Rememora per a la il·lustració records del Dakar, que ha corregut set vegades en els darrers anys. “Quan ets damunt la moto, de nit, enmig del desert, sents una soledat semblant als moments difícils a l’empresa, aquell dia que has de demanar diners, el dia que has d’avalar l’empresa amb el pis on viuen els teus fills, el dia que... aquell dia estaràs sol”. En aquests moments, el setè requisit entrarà en escena: la bona sort, entesa des de la cita de l’irlandès i escriptor Bernard Shaw: “Només triomfa qui s’aixeca per buscar les circumstàncies, i les crea si no les troba”.

DESITJAR-HO “Tots volem ser milionaris..., però sense fer esforços, quan el que compta realment és el camí”. Amb aquesta frase Bosch apunta al cinquè punt de la seva història: l’ambició. Ho reafirma en un capítol del llibre: “L’ambició és el fil conductor que haurà de fer encaixar totes les peces que componen el puzle en què un empresari es veu involucrat”. L’ambició en un sentit ètic i sa, aquella que empeny a superar obstacles honestament, és per Bosch l’únic camí possible per aconseguir miracles. Explica en el llibre una història de3superació d’un company de ///

FITXA Esperit d’aventura Els set reptes de l’emprenedor Autor: Albert Bosch EdiTORIAL: Empresa Activa Col·Lecció: Gestión del Conocimiento. Barcelona, 2010


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

RESTAURANTS DE NEGOCIS

Un capritx cuit a foc lent

CAPRITX

Ubicació: c/ Padre Millán, 140, Terrassa Reserves: 93 735 80 39 / www.capritx. com / restaurant@ capritx.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina de mercat

El restaurant està adherit al moviment ‘slow food’, que prioritza l’aliment fresc i de proximitat

E

sultat és un menú d’altíssima qualitat per als migdies de dimarts a dissabte (27 euros), que inclou delícies com les patates rostides amb ibèric o una truita de bolets i formatge Veciana entre els primers i terrina de botifarra terregada amb reineta o pebrots de Piquillo farcits de perdiu de segon.

l Capritx ja té estrella. Va néixer l’any 1952 com a fonda de barriada obrera amb els avis dels actuals responsables i actualment és un dels restaurants més preuats de la comarca. Tot i la llarga tradició de l’establiment, no va ser fins al 2002 que va començar a prendre forma l’actual Capritx. El seu menú apte per a totes les butxaques els va obrir les portes de l’èxit. La cuina del xef Artur Martínez és el pilar d’aquesta joia terrassenca. Amb un esperit basat en una “gastronomia natural i reflexiva”, el Capritx és un dels restaurants adherits al moviment Slow Food KM 0 que prioritza l’ingredient fresc i de proximitat. El re-

Els que justifiquen la recent estrella Michelin són, però, els menús degustació, a 32,40 i 43,20 euros, que inclouen algunes de les joies de la cuina, com és el cas del tàrtar ibèric, ou de gallina jove i arrel d’api o els postres de taronja amb infusió oxigenada de flor de taronger i coco. /// XAVIER ORRI

/// 1 1 /// capritx el restaurant combina una cuina excel·lent amb un servei familiar /// cedida

2 /// 4-150

plànol de situació el restaurant està situat al cor de terrassa

25-40€

2 ///

Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants vallesans de qualitat per a reunions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més exclusius i curiosos de la comarca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, n’és requisit indispensable. Les condicions per treballar a gust a taula, també.

ZONA FUMADORS 5 RESERVAT 25 €

BARCELONA

Directori gastronòmic de la ‘B30’ barcelona

barcelona

Restaurant de nova obertura a la Via Augusta de Barcelona. Cuida els detalls i disposa de reservats ben preparats per a trobades de negocis.

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedicció per als ulls i el paladar.

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Tibidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

Ubicació: Via Augusta, 300, Barcelona Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantedostorres.com / info@restaurantedostorres.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat els dilluns i diumenge a la nit Preu carta: 40 € Especialitat: cuina de mercat

Ubicació: carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 83-93, Barcelona Reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / lorangerie@hotellaflorida.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Obert cada dia Preu carta: 50-55 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: plaça Doctor Andreu, s/n, Barcelona Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantelaventa.com / laventa@restaurantelaventa.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. Tancat els diumenges a la nit Preu carta: 37-44 € Especialitat: cuina de mercat

2 TORRES

l’orangerie

la venta

MENÚ

PÀRQUING

TERRASSA

WI-FI

93 590 86 00 b30@premsalocal.com

barcelona

CENTRE CIUTAT 8 - 26

21 €

35

35 €

15-35

40 €

barberà

can escayola

CERDANYOLA

TRAM TRAM

BELLATERRA

barcelona

BARBERÀ

RECOMANAT MICHELIN

BELLATERRA

BLANC

cerdanyola

odd lounge & restaurant

Isidre Soler és el jove xef d’aquest restaurant de cuina d’altíssima qualitat i ambient immillorable, situat al cor del barri de Sarrià.

En una masia del segle XIX, el restaurant Can Escayola ofereix un bon servei i un menjar casolà en un ambient rústic i agradable.

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confortable i especial de cuina i ambient.

Ubicació: c/ Major de Sarrià, 121, Barcelona Reserves: 93 204 85 18 / www.tram-tram.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 50-60 € Menú executiu: 19 € Especialitat: cuina d’autor

Ubicació: c/ Can Escayola, s/n, Barberà Reserves: 93 718 11 57 / www.canescayola.com / canescayola@canescayola.com Horari: de 12.45 a 16 h cada migdia i els dissabtes, de 21 a 23 h Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana tradicional

Ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant. com / blanc@blancrestaurant.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit Preu carta: 35-38 € Especialitat: cuina catalana tradicional

Ubicació: c/ Sant Ramon, 154, Cerdanyola del Vallès Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630 Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

4-16

19 €

8-45

15 €

2-18

21 €

12-40

12 €


LILIUM

sabadell

EL NOU DE LA BORRIANA

ÀREA DE DESCANS

43

sant cugat

can magí

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerdanyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca per la seva carta de peix i l’steak tartare.

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un celler molt selecte.

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, on es prioritza la cuina de temporada i el producte fresc, també en el menú de migdia.

Can Magí és una preciosa finca disponible per llogar per a sopars o trobades d’empreses que volen gaudir d’un context immillorable.

Ubicació: c/ Sant Martí, 92, Cerdanyola. Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / info@tastandgust.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

Ubicació: Hotel Mas Salvi, c/ Quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi. com / info@massalvi.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns Preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: c/ de la Borriana, 9, Sabadell Reserves: 93 745 97 49 Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

Ubicació: av. Can Magí, 5, Sant Cugat Reserves: 93 675 63 47 / 609 326 364 / www. canmagi.com/info@canmagi.com Horari: segons reserves

4-12

25 €

10-30

45 €

4-60

14 €

4-60

sant cugat

SANT CUGAT

SANT CUGAT

SANT CUGAT

Una terrassa deliciosa i una cuina força atrevida són el segell d’aquest restaurant ubicat en una masia del segle XIII.

Un espai excepcional per a 50 comensals. Modern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastronòmica de qualitat en un context idíl·lic.

Ubicació: c/ Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 Horari: de 13.30 a 16 i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

Ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es / info@in-restaurant.es Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges Preu carta: 35 € Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www. masiasantcugat.com / recepcion@masiasantcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restaurant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

CAN VILLALONGA

50

in restaurant &lounge

12

vulcano

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

SANT FRUITÓS DE BAGES

SANT CUGAT

Ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / reservas@vulcanorestauracion.com Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània 19,50 €

SANT QUIRZE

masia can ferran

19,5 €

SANT FRUITÓS DE BAGES

RESTAURANT MÓN

Situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas proposa una cuina pràctica, senzilla i saludable davant les magnífiques vistes del monestir. Ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant Fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 04 / www. monstbenet.com / restaurantmon@monstbenet. com Horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. Obert cada dia Preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional 10-30

TERRASSA

4-16

SANT QUIRZE

PALS

SANT CUGAT

tast & gust

SABADELL

CERDANYOLA

PALS

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

55 €

terrassa

obac restaurant

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

Restaurant de qualitat situat al centre de convencions de La Mola. Un ambient distès i una cuina elaborada de mercat el fan recomanable.

Ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www. masiacanferran.com / info@masiacanferran.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges Preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

Ubicació: camí dels Plans de Can Bonvilar, s/n, Terrassa Reserves: 93 736 72 67 / www.lamola. es / lamola.s&b@principal-hayley.com Horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina mediterrània

20-30

25 €

6-22

30 €

la masia de sant cugat

8-45

26 €

vermell hotel sant cugat

Ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat. com / info@hotel-santcugat.com Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge Preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània 12-25

16 €


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI En primera persona /// Ricardo Fisas El fundador i president de la cosmètica Natura Bissé és, amb 82 anys, un apassionat de les Harley-Davidson i la família TEXT: XAVIER ORRI

“El camí no són els diners, sinó sentir-se realitzat”

E

l dia que Ricardo Fisas celebrava 50 anys va decidir regalar-se Natura Bissé. “Va ser el 17 de gener del 1979, m’havia quedat a l’atur i vaig decidir fundar l’empresa”, recorda l’autor del llibre Pinceladas de una vida, un autoretrat literari que acaba de publicar per a amics, família, treballadors i la princesa Letícia, a qui també n’ha fet arribat un exemplar. El llibre no aspira a best-seller, però dóna prou arguments per traçar un perfil humà i empresarial del seu protagonista. Amb pinzellades, a Fisas se’l pot definir com un devot de les Harley-Davidson; als seus 82 anys prepara una volta per la Selva Negra centreeuropea de cara a l’estiu. “És que sóc un home d’acció, de molta acció”, subscriu el protagonista, que compagina l’afició a la carretera amb les conferències que el conviden a oferir, les partides de golf, els consells d’administració i la Fundació Ricardo Fisas, font de microcrèdits a Bolívia.

‘STAIRWAY TO HEAVEN’. “Sóc el resultat dels meus fracassos”, reivindica aquest home fervorosament religiós –va formar part dels jesuïtes fins als 32 anys–, que mira des del prisma diví la vida que deixa enrere. ”Les meves creences m’han ajudat a superar les dificultats pensant que hi ha algú allà dalt que et va guiant amb un GPS especial”. El seu recorregut va tenir com a punt de partida el departament de màrqueting de Nestlé, va fer el salt a una consultoria a finals dels seixanta i arribats als setanta va aconseguir la presidència a Espanya de la multinacional americana de xiclets Wrigley. Fins que el van fitxar com a directiu a Proalan, una empresa d’hidrolitzats de proteïnes on va descobrir el secret que faria

consells de veterania Ricardo Fisas és un conversador entregat que ve amb la lliçó ben apresa i un full amb els punts per tractar. Com aquell que havia vingut a parlar del seu llibre, Fisas remet a l’obra que ha trigat quatre mesos a escriure quan se li pregunten anècdotes per recuperar. Deixant de banda per tant les anècdotes, aquest veterà i respectadíssim empresari regala un parell de consells als directius que vulguin escoltar-los: “El més important com a director és ser un home d’equip. Qui dirigeix sempre s’ha d’envoltar de persones més intel·ligents i preparades que ell, igual que el violoncel· lista té més talent que el director d’orquestra, però el director és qui sap gestionar aquest talent”. I el segon? “Ser molt dialogant, escoltar i finalment consensuar les decisions. Tot líder necessita una mica d’inseguretat per no espifiar-la massa fàcilment. Si tothom hi està d’acord, serà difícil que ens equivoquem”.

germinar l’èxit mundial de Natura Bissé: “En aquella empresa les mans dels obrers eren molt fines gràcies al contacte amb els productes que utilitzàvem, i vaig suposar que tindrien propietats cosmètiques”. Després de fer un estudi dermatològic amb més de 500 persones, Ricardo Fisas va descobrir les increïbles virtuts regeneradores del col·lagen. Quan l’empresa d’hidrolitzats va tancar les portes i

el va deixar a l’atur a punt de tocar els 50, va endinsar-se en el món de la cosmètica sense coneixements, “però amb molta intuïció” i una fórmula màgica sota el braç. “Aquest gran secret ens va fer únics en el mercat quan va néixer Natura Bissé”. LA LOTERIA. L’empresa, que avui factura per sobre dels 30 milions d’euros i té filials pròpies a Mèxic i als Estats Units, la va fundar en companyia de la seva dona Glòria, directora comercial fins a la jubilació. I és que un dels trets destacats de la companyia amb seu a Cerdanyola és el caràcter familiar que l’envolta i la fa funcionar. De fet, qui ara porta les regnes del petit imperi cosmètic són dues filles i un fill dels fundadors, a més de dos gendres ben avinguts a la família. A ells reconeix Fisas el deute del seu èxit vital i empresarial. “Jo no he tingut èxit, m’ha tocat la loteria! Per haver nascut a Catalunya, per haver nascut en una família cristiana, per trobar una dona meravellosa, per haver rebut una educació excel·lent, per haver tingut uns fills meravellosos i per Natura Bissé!”. No és poca cosa. I ho ha sabut gestionar com el “bon líder humà” que declara ser. Ho diu ell i ho reconeixen arreu amb premis i crides a conferències per explicar una transició generacional modèlica que ha deixat l’empresa en “les millors mans possibles”. La fórmula de l’èxit, com la fórmula de la crema de mans, la porta apresa aquest avi de deu néts que encara corre amb Harley: “No és ambició pels diners, sinó les ganes de crear alguna cosa, de sentir-me realitzat. El benefici de l’empresa mai no ha estat la finalitat, sinó el mitjà per tenir un lloc on tots junts podem treballar feliços”.


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

LLIBRES

Isabel Navarro Advocada especialitzada en dret civil

Chip Heath & Dan Heath

caMBIA el CHip

Els psicòlegs han demostrat que hi ha dos mecanismes de presa de decisions diferents en el nostre cervell: el racional i l’emocional. El primer és lògic, estratègic, reflexiu. El segon és intuïtiu i impulsiu. Alinear aquests mecanismes cerebrals permet que els canvis siguin més plaents i tinguin millors resultats. De tot això ens parla aquest llibre. De com afrontar canvis difícils i millorar així la nostra vida personal i laboral. Ha estat best-seller als EUA amb 300.000 exemplars venuts. /// GESTIÓN 2000

RECLAMACIÓ D’IMPAGAMENTS

D

avant la situació creixent d’impagaments i morositat que pateixen les petites i mitjanes empreses, el departament jurídic de Pimec, entre altres disciplines, desenvolupa tota aquella activitat judicial i extrajudicial adreçada a la reclamació d’aquestes quantitats impagades. Existeixen procediments judicials especials, com el procés monitori, que es considera un procés ràpid i eficaç per al cobrament de deutes dineraris vençuts, exigibles i documentats, de fins a 250.000 euros. Per iniciar aquest procediment, el titular del crèdit pot presentar un escrit de petició inicial de procediment monitori al jutjat de primera instància del domicili del deutor, en què no és necessària l’assistència d’advocat ni la representació mitjançant procurador per a la realització d’aquest primer requeriment, cosa que fa reduir la despesa inicial. D’aquesta manera, una empresa pot omplir un formulari de procediment monitori per facilitar al jutjat, adjuntant-hi tota la documentació que acrediti el seu crèdit. El jutjat comunicarà aquest escrit inicial al deutor, sol·licitant que pagui el deute o que s’hi oposi, ja que si no fa cap d’aquestes dues actuacions, en el curt termini de vint dies, es despatxarà execució contra els seus béns per les quanties reclamades. Si, per contra, el deutor s’hi oposés, l’assumpte iniciat per procés monitori s’hauria de resoldre dins del procediment que correspongués en funció de la quantia reclamada, que seria el procés ordinari per a les reclamacions de més de 6.000 euros i el verbal per quanties inferiors, i no seria fins aquest moment que les empreses o professionals que reclamen necessitarien advocat i procurador per seguir amb la reclamació. La senzillesa de la iniciació del procediment monitori, així com la seva utilitat com a forma de protecció del crèdit, n’ha provocat una utilització massiva en la reclamació de quantitats. El departament jurídic i laboral de Pimec es posa a la vostra disposició per a l’assessorament sobre els diferents procediments judicials a través de les vies de contacte següents: 902 496 450 o isabel.navarro@pimec.org.

Andrés Pérez

Alejandro Suárez

Expertología Si vols convertir-te en l’especialista de referència, aquest és el teu llibre. T’ajudarà a dissenyar el teu propi pla de posicionament per convertir-te en un professional rellevant, fiable, conegut i reconegut. /// DEUSTO

HaLLEGADOLA horademOntarTU empresa Una excel·lent eina per establir les bases d’una futura empresa o bé per consolidar la ja existent. Aporta les claus i la informació necessària per dur a bon port la teva idea de negoci. /// GESTIÓN 2000

WEBS

www.pimec.jobs

productos-bancarios.com

la patronal pimec obre un portal de feina propi

comparació de productes

La patronal Pimec, en línia amb els diferents programes de polítiques d’ocupació que empeny, ha creat www. pimec.jobs, una plataforma de difusió de feina pròpia i interactiva. El portal de feina de la pime és una nova eina per intermediar entre l’oferta i la demanda a través del qual es poden interrelacionar els professionals que estan cercant un projecte empresarial o un lloc de treball a la pime i les empreses que volen captar talent i donar a conèixer les oportunitats laborals dins les seves organitzacions. La patronal aposta així per l’eficiència i l’agilitat de l’erecruitment. La consultoria de recursos humans de Pimec gestionarà el portal, que serà d’accés gratuït.

El portal està pensat per oferir de manera senzilla una comparativa dels diferents productes financers de les entitats d’estalvi espanyoles.

www.mailxmail.com formació des de casa Plataforma de cursos online sorgida de la factoria Intercom i recolzada en una metodologia pensada per a usuaris amb poc temps i ganes d’aprendre, als quals s’ofereix una formació a través de mail.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

Talent ‘low cost’, l’utilitzem?

E

stem vivint l’explosió low cost en molts sectors, primer van ser els supermercats, van seguir les aerolínies, els bancs i les agències de viatges... El fenomen és ja imparable. En gairebé tots els sectors hi ha alguna experiència low cost. Però, si parlem de talent low cost, comencem per definir el talent. El talent és “posar en valor el que una persona sap fer, vol fer i pot fer”. Va més enllà de la intel·ligència (que és com defineix el talent el diccionari) i té, com a condició necessària, “saber, voler i poder”, i com a condició suficient, “posarho en valor”. Un tennista que juga com Rafa Nadal, però que no competeix a l’ATP i no és el número u del món no tindria el talent de Nadal. En realitat no existeix el talent, sinó els talents. Talents diferents per a activitats diferents. El talent es troba a través d’un perfil (un perfil de competències, de qualitats per ser competent). El talent per ser un excel·lent director d’hotel a Barceló difereix del talent per exercir el càrrec a Sol Meliá o NH, perquè són cultures corporatives i estratègies diferents. És important que cada empresa sigui conscient del talent que busca i del talent de què disposa. Un perfil consta d’aptitud (coneixements, habilitats) i d’actitud (comportaments). L’adequació d’una persona concreta a un perfil de competències (el llenguatge del talent). El talent sol aparèixer en competències com la iniciativa, l’orientació al client, la seguretat en un mateix, l’autocontrol, el treball en equip i la integritat. Doncs bé, avui es dóna la paradoxa que programes de pràctiques de màsters de prestigioses universitats, oferint autèntic i contrastat talent low cost, no només no aconsegueixen obrir les portes de les empreses, sinó que en pateixen el continuat rebuig, cosa que fa argumentar la crisi. ¿Fins quan seguirem rebutjant talent low cost? ¿Aquest país pot permetre’s menysprear el talent de joves amb formació universitària, que parlen diversos idiomes, que tenen aptituds i actituds per aportar valor a les empreses?

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

CURSOS I SEMINARIS

formació /// FUNDACIÓ CECOT

El programa formatiu de la Cecot aposta per les xarxes socials i per cursos pràctics La patronal espera mantenir els 9.300 alumnes que durant tot el 2010 van passar per les seves aules

21 de gener

monogràfic sobre els esdeveniments kaizen El curs busca la millora contínua aplicada i directa a les dinàmiques de treball. L’objectiu és donar els coneixements per a la planificació i realització d’esdeveniments Kaizen. Per als qui no n’hagin sentit a parlar, es tracta de tècniques per fomentar el treball en equip, augmenten la productivitat i milloren la qualitat dels productes i serveis. La finalitat és, en definitiva, entendre el Kaizen com a filosofia de canvi per millorar l’empresa. Sandrine Santiago Garcia, de 6 Sigma Black Belt, serà la professora del curs, que comença a les 9 i acaba a les 13 h. El cost és de 150 euros i s’ofereix la possibilitat d’impartirlo in company. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del Parc Tecnològic del Vallès. Cerdanyola MÉS INFO: www.ptv.es

25 de gener

100 contactes comercials internacionals a través d’Internet Els cursos sobre les novetats de la reforma laboral van ser una de les formacions estrella del 2010

A

mb un any que acaba de començar en què des de tots els nivells s’està insistint més que mai en la necessitat de reciclatge i aprenentatge per millorar les competències d’empresaris i treballadors, des de la Cecot no volen quedar-se enrere i presenten un calendari de formació que vol prendre el pols i ser un reflex “de les necessitats empresarials actuals”, tal com va explicar a la B30 la responsable d’aquest àmbit de la patronal, Eulàlia Martínez Puig. Un dels principals reptes és mantenir els 9.300 alumnes que durant tot el 2010 van passar per la Fundació Cecot, encarregada d’aquest àmbit. Una xifra semblant a la d’altres edicions, tal com van assegurar des de la patronal. Pel que fa als programes que desenvoluparan, Martínez va assegurar que s’intenta que siguin propostes engrescadores, “molt lligades a la realitat de les rutines empresarials, ja sigui amb cursos innovadors o amb els programes tradicionals”. En la primera categoria s’inclouen algunes de les propostes més noves i en què la Cecot està sent pionera al país, com els nous programes inaugurats durant el darrer trimestre del 2010 sobre xarxes socials. “Són dels cursos més sol·licitats, per això hem vist que cal continuar potenciant-los”, va afegir la responsable de formació recordant que actualment Facebook i Twitter pràcticament es valoren com una eina més de màrqueting de les empreses.

// CEDIDA

Una realitat que topa amb un desconeixement massa ampli del bon ús professional d’aquestes eines. D’altra banda, Martínez també va recordar que hi ha programes de formació que cada any repeteixen i tenen un èxit molt gran”. Com per exemple els cursos financers o de prevenció de riscos laborals. Tot i això, en aquest apartat també s’intenta estar atent a les novetats que hi ha sobre la taula, sobretot pel que fa a la legislació i com afecta al desenvolupament tradicional de l’empresa. “Vam reaccionar al més ràpid possible als esdeveniments amb un curs sobre les propostes de la reforma laboral o publicitant les novetats de la llei de morositat”, va comentar la portaveu de la patronal en aquest àmbit. pràctica. A l’hora de parlar sobre l’oferta formativa de la Cecot, Martínez va manifestar que s’intenta fugir dels models més doctrinals, ja que es posa el focus a resoldre els problemes de les empreses. Per aquest motiu, “tots els cursos són molt pràctics i en tots es treballa amb casos reals”, va assegurar.

Pel que fa a propostes concretes per a aquest 2011, la portaveu de la Cecot va destacar la participació de la patronal en el projecte Suma’t, destinat “a formar persones amb fracàs escolar i que estaven treballant en oficis en què actualment no hi ha demanda”. /// c. farrés

Aquest curs de la Cambra de Sabadell proposa utilitzar amb efectivitat internet i les noves tecnologies a les empreses exportadores per aconseguir contactes comercials internacionals utilitzant internet i detectar les noves oportunitats de negoci, promoció i difusió internacional. El curs donarà a conèixer casos reals d’aplicació d’internet a l’empresa exportadora. S’hi tractaran quatre punts: l’estratègia als canals digitals, com aconseguir contactes comercials internacionals, les eines i els objectius de la publicitat online, i les eines i els objectius de promoció online. El curs comença a les 9.30 h i acaba a les 13.30 h, i té un preu de 65 euros o 35 per als assistents del Vallès Occidental i el Bages. Anirà a càrrec de Víctor de Francisco, llicenciat en ciències empresarials en l’especialitat de management international i màster en gestió d’internet. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell, av. Francesc Macià, 35, Sabadell MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

26 de gener a 9 de març

gESTIÓ ADMINISTRATIVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL

L’objectiu del curs és introduir els assistents a la pràctica del comerç exterior, de manera que en acabar el curs dis-

posin dels coneixements i de la pràctica que els permeti desenvolupar els treballs administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importadora. El curs va adreçat tant a persones que desitgin introduir-se en el camp del comerç internacional com a persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp que desitgin aprofundir en els coneixements i les tècniques de gestió d’una operació d’importació i exportació. La durada del curs, que comença el dia 26 de gener i acaba el 9 de març, és de 35 hores, i té un cost de 325 euros. LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de Garay 29-49, Terrassa MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

2 de febrer

APRÈN A UTILITZAR FACEBOOK PER A EMPRESES El curs busca donar les claus per saber com cal que una empresa entri a Facebook, quines consideracions s’han de tenir presents, quin tipus de pàgina cal crear, quantes pàgines cal crear, com podem avaluar què està fent la meva competència i veure com millorar-ho. També es pretén fer entendre les particularitats, les consideracions i el potencial que ofereix Facebook en la creació i gestió de les pàgines web per a empreses. El curs, que exigeix un domini mínim d’aquesta eina, anirà a càrrec d’Esteve Graells, consultor homologat per a posicionament web per Pimestic, de la Generalitat de Catalunya. Enginyer informàtic per la UPC i màster en Project Management per la URL. Se celebrarà el 2 de febrer, de 9 a 14 h, i té un cost de 90 euros. LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de Garay 29-49, Terrassa MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

3 i 10 de febrer

GESTiÓ EMOCIONAL DEL TEMPS La Cambra de Terrassa proposa aquest curs per a directius, càrrecs intermedis o tècnics que desitgin millorar la seva organització personal per ser més eficaços i assolir un millor equilibri personal i professional a través de la gestió emocional del temps. L’objectiu és reflexionar sobre els bloqueigs emocionals en la nostra manera d’organitzar, planificar i fer la feina, així com conèixer i aprendre a aplicar tècniques de descongestió del temps. Té una durada de 8 hores i tindrà lloc els dies 3 i 10 de febrer, de 16 a 20 h. El preu del curs és de 120 euros. LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de Garay 29-49, Terrassa MÉS INFO: www.cambraterrassa.es


B30 DIVENDRES, 7 de gener DEL 2011

ESTACIÓ DE SERVEI

47

1. iMac El tot-en-u definitiu no corre, vola. Ara amb una nova arquitectura de processador i gràfics més ràpids, pantalles espectaculars, la retroil·luminació per LED de l’iMac ofereix la màxima resolució de la forma més eficient. Tot ordenat, simple i eficient per ajudar-te en el teu negoci.

2. Mac Pro Nou Mac Pro amb 12

1

nuclis de potència de processament. El Mac més ràpid mai vist gràcies a les noves targetes gràfiques d’alt rendiment d’AMD. Gran capacitat d’emmagatzematge fins a 8 TB.

2

3

5

Especialistes en serveis per a empreses

3. MacBook Pro El més veloç i potent fins ara. Amb una carcassa patentada Unibody, unes prestacions sense precedents i un disseny respectuós amb el medi ambient. Tota una revolució en el disseny d’ordinadors portàtils. Especialment pensat per optimitzar el temps en el teu negoci.

4

6

4. Mac Mini Server El Mac mini per a grans i petites empreses. El Mac mini amb Snow Leopard Server s’ha concebut per facilitar la comunicació, la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Resulta ideal per a grups d’usuaris com petites empreses, comerços, despatxos, aules, estudis. 5. iPad Un producte màgic i revolucionari. Totes les aplicacions integrades en l’iPad han estat redissenyades de zero per aprofitar la pantalla Multi-Touch. Un altre ajut per millorar la productivitat i gaudir més de l’oci. 6. MacBook Air Tot el que Apple ha après no ocupa gairebé res. Ha estat dissenyat amb emmagatzematge 100% Flash per oferir més estabilitat i capacitat de resposta, inclou un trackpad compatible amb la tecnologia Multi-Touch. És increïblement estilitzat i lleuger, la seva bateria dura hores i hores. Perfecte per a viatges de negocis amb la màxima potència i el mínim pes.


Arrenca amb AXA Per preguntar, pots guanyar un ordinador

Per contractar, pots guanyar un cotxe

Entra en el sorteig de 60 PC portàtils i de 3 cotxes. (Veure bases a www.axa.es). Truca al 902 013 012 o visita els nostres punts de venda. Promoció vàlida per a Auto, Accidents, Salut, Llar, PIES Futur i Vida.


Revista B30 nº33, Gener 2011