Page 1

B30 N. 25 /// 9.04.2010

La revista econòmica del Vallès

Entrevista: Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa /// 6 Opinió: Juan Parralejo, alcalde de Ripollet /// 35

El vallès, pioner en mobilitat elèctrica 30 ///

Interuna mviews, irada exterio r empre a l’eix sar la B-30ial de


Catalana Occident Banc Sabadell Adidas Nespresso Harley Davidson Axa ISS Accenture Bureau Veritas Ricoh TNS Global

Boehringer Ingelheim Grífuls Ferrer Internacional Telstar - Instrumat Roche Diagnostics Indo Capio Accenture Delphy Beckhoff Automation General Electric

Intercom GFT IT Consulting Electronic Data Systems Ubi Soft Salomon Automation Rhode & Schwarz

Hewlett Packard Fractus JVC Mitsubishi Electric Sharp

FMC Foret Cargill Lubrizol

The best location for your company

Sant Cugat al CiT CATALONIA INNOVATION TRIANGLE L’economia integrada basada en el coneixement al voltant de Barcelona + de 200.000 habitants, + de 10.000 companyies i + de 60.000 estudiants universitaris i investigadors

Is there a better place?

Oficina d’atenció a l’empresa: www.santcugat.cat / oae@santcugat.cat / +34 935 657 000


KM ZERO

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

RADAR

ROTONDA

6

35

“La producció, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat”

30

El vallès, pioner en mobilitat elèctrica

Alcalde de Ripollet /// Ripollet, una aposta per conjugar la tradició i la innovació

GPS

36

La UPC escull Giró com a rector per majoria mínima

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

42

El punt d’escapada de l’oficina

Es valorarà saber idiomes i la disponibilitat per viatjar

38

B30

9.04.2010 un nou concepte de mobilitat

Juan Parralejo

JOSEP HUGUET /// CONSELLERD’INNOVACIÓ, UNIVERSITATSIEMPRESA

GAS A FONS

3

Els cotxes elèctrics truquen a la porta del mercat automobilístic, tot i que, ara com ara, aquesta nova solució és una forma d’exhibir capacitat d’innovació de les grans marques més que una alternativa de compra real per als consumidors. De tota manera, mentre dura l’espera, hi ha qui pren posicions. Sabadell, per exemple, ha estat la primera ciutat de l’Estat espanyol que ha instal·lat punts de càrrega a la via pública. En l’àmbit empresarial, el Vallès també acull experiències pioneres, com Circutor, firma de referència en solucions per a l’estalvi i l’eficiència energètica que actualment exporta pilons de recàrrega a més de cent països. El Vallès està situat a la línia de sortida per quan l’ús del vehicle elèctric arrenqui, i això serà quan hi hagi massa crítica suficient, marques competint per ampliar el mercat i potencialitat de creixement. L’avantatge del Vallès és, un cop més, la possibilitat de treballar aquesta nova realitat de forma híbrida, implicant-hi la iniciativa privada, els interessos de l’administració pública i el coneixement de l’àmbit universitari. Tot això pot fer deduir que el cotxe elèctric no representa només un nou tangible per a les famílies que compren el segon vehicle, sinó l’oportunitat de crear un nou concepte de mobilitat.

Edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. /// Sotsdirector: Josep M. Vallès /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Joan Ramon Ar-

madàs, Laia Corbella, Xavier Orri, Ivanna Vallespín /// Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// Fotografia: Isabel Marquès /// COORDINACIÓ de Producció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Susanna Turon /// Administració: Anna Comella /// Impressió: Gráficas de Prensa diaria /// Premsa Local Sant Cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautamedia.com /// Administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-98262008 /// Distribució empresarial: Fundació Cecot Formació /// PUBLICITAT: 93 590 86 00, b30@premsalocal.com

/// COL·LABORadors

de la ‘B30’: AJuntament DE SANT CUGAT del vallès · AXA assegurances · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · cecot · Grup catalana-occident · La Caixa

30.000 exemplars mensuals encartat al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’ més de 3.000 punts de distribució a empreses i institucions del vallès subscripcions:

b30@premsalocal.com


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

abril 1 eurofragance

Rubí

2 b. braun surgical

RUBÍ

3 Indcre

Terrassa

4 MOEHS CATALANA 5 Leng d’Or

Rubí

Castellbisbal

6 Elastogran

Rubí

7 Telstar projects Sant Cugat 8 Top Cable

Rubí

9 Ipagsa Industrial

Rubí

10 Chempiol

47,6

és la valoració que ha rebut el Vallès Occidental en competitivitat empresarial sobre una escala de cent punts, segons l’índex Adeg 2009 publicat al març. Aquesta xifra té una segona lectura, i és que la comarca ha baixat en el rànquing català fins a la segona posició per darre-

punts

RADAR B30 Parets

Barberà

Palau-solità i Plegamans 1

Castellar Sabadell

3

Bellaterra Cerdanyola Sant Quirze Terrassa 2

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

re del Barcelonès i empatada amb el Baix Llobregat. Des del 2007 el Vallès Occidental liderava la lliga de comarques més competitives. Els motius de la davallada, apunta Adeg, són la destrucció de teixit empresarial i l’augment de l’atur. /// Foto: Isabel Marquès

Terrassa

Cada mes la revista ‘B30’ presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat.

Barberà impulsa un conveni per a la creació d’empreses d’economia social

Èxit de públic en el JEC POINT 2010 de joves empresaris del metall

Sabadell acull el primer Congrés Internacional de Disseny de Catalunya

1 L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha signat un conveni de col·laboració amb la Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC) per a la promoció d’empreses d’economia social i, en concret, de societats laborals. Aquestes empreses, que es constitueixen amb un mínim de tres socis i en què la majoria de capital social resta en mans dels treballadors, requereixen poca inversió. Per això és un model més factible en temps de crisi que s’ha expandit els darrers anys al Vallès Occidental. Barberà vol afavorir aquesta tendència com a mesura per crear noves empreses i generar nous llocs de treball. El conveni té per objectiu facilitar l’accés a subvencions, definir bonificacions fiscals i capitalitzar el 100% de l’atur. Mitjançant aquest acord de col·laboració, FESALC serà qui ofereixi assessorament i formació específica a l’emprenedoria, qui ajudi a millorar la gestió i qui premiarà les millors iniciatives d’empresa socialment responsables del municipi.

2 El Club de Joves Empresaris (2010) va celebrar a Esade-Creàpolis una edició del JEC POINT, una trobada del sector del metall, a la qual van acudir més de 70 empresaris associats al Centre Metal·lúrgic de Sabadell. L’acte, patrocinat per Bankpime i la Cambra de Comerç de Sabadell, el va inaugurar la presidenta del JEC, Alícia Bosch, que va presentar les activitats que realitza aquest club fundat l’any 2003 i nascut del Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Bosch va passar revista a les últimes trobades i als esmorzars-tertúlia que han reunit els membres del JEC amb personalitats de l’àmbit econòmic, polític i empresarial. Així mateix, va fer balanç de les accions formatives per a directius que han emprès i va avançar els projectes del JEC per al 2010. A l’acte també van parlar la presidenta del Centre Metal· lúrgic, Sofia Gabarró, i el professor de direcció de màrqueting d’Esade Carles Torrecilla, autor del llibre Crisi, mentides i grans oportunitats, que va oferir la seva recepta per sortir de la crisi.

3 El primer Congrés Internacional de Disseny de Catalunya, celebrat a Fira Sabadell els dies 18 i 19 de març i impulsat per l’Escola Superior de Disseny (ESDi), ha tancat la primera edició amb més de mig miler de visitants. Nascut amb la pretensió “d’impulsar el disseny amb rigor científic i cercar la innovació empresarial”, el primer congrés de l’ESDi ha comptat amb la participació d’especialistes com Gui Bonsiepe, prestigiós dissenyador industrial alemany, o Alastair Fuad-Luke, una de les principals autoritats internacionals en disseny sostenible. Presidit per André Ricard, l’importador del concepte de disseny al país, la cita ha servit per identificar les bases que han de convertir el disseny en l’element clau de l’economia del segle XXI. Com va expressar la directora de comerç de la Generalitat, Gemma Puig, durant la inauguració, el punt fort del congrés és “aconseguir l’aliança entre el món empresarial i el món acadèmic” en l’escenari actual de canvi de cicle econòmic.


6

ENTREVISTA

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Josep Huguet /// Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El conseller Josep Huguet assenyala la sostenibilitat i la R+D+I com a prioritats de l’agenda econòmica. TEXT: j.r. armadàs ///fotos:isabel marquès

La producció, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat

A

mb el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 20102013 com a teló de fons, el conseller Josep Huguet desglossa les prioritats de la seva agenda política. Huguet subratlla que els reptes de país que s’ha fixat el seu departament van en la direcció de la sostenibilitat i l’augment del pes de la R+D+I en l’economia catalana.

Què pretén la Generalitat amb el Pla de Recerca i Innovació? És el segon pla d’aquest tipus que apro-

vem, però és especial perquè és posterior a la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Amb aquest text Catalunya es dota d’un pla estratègic en aquest àmbit signat per universitats, patronals, sindicats i tots els partits polítics, cosa que li dóna una consistència i la tranquil·litat que les línies mestres no es canviaran fàcilment. El pla és el desplegament d’aquest pacte durant els quatre primers anys. Bàsicament, propugna una millora del talent que captem i retenim i de la xarxa del sistema de recerca sobretot pel que fa a l’ordenació.

El Pla 2010-2013 col·loca la R+D+I com un dels pilars de l’economia postcrisi. Com s’assolirà aquest objectiu? L’economia, a Europa en general i a Catalunya en particular, necessitarà innovar en productes i en la forma de comercialitzar-los. No hi ha una altra solució. La mera producció en si, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat. Vendre és un acte mecànic si no li dónes un servei postvenda o logístic posterior. La tendència, sense això, és perdre posicions en el mercat. Així doncs, l’economia ha de tendir de forma general cap a aquest camí.

La universitat haurà de tenir un paper important en aquesta nova fase, però, ara com ara, se la veu massa allunyada del món empresarial. La relació s’ha de fer més intensa millorant el paper dels centres tecnològics que tenim, especialitzant-los encara més a treballar sobre el mercat. És a dir, el mercat els ha de manar quina recerca aplicada s’ha de dur a terme. Falta també una unitat de valoració que permeti que de la ciència que hi ha en aquests llocs en surtin patents. Òbviament, les universitats també s’han d’implicar, no només en la part de recerca que ja els toca, sinó també en els cursos nous que han sorgit gràcies a la implantació dels màsters i els graus del Pla de Bolonya, que cal que s’adeqüin a les necessitats econòmiques del país.

Vostè és una persona formada al Vallès. Quin és el potencial d’aquesta comarca en el si de Catalunya pel que fa a la universitat i l’empresa? Juntament amb el Baix Llobregat, el Vallès sempre ha estat la segona concentració territorial més gran després de Barcelona. Això continua sent així amb alguns canvis, sobretot pel que fa als sectors productius. Històricament ha viscut diverses reconversions i ara mateix segueix sent (i serà) un dels pilars d’aquesta nova economia de què parlàvem. Hi ha clústers professionals que encara perviuen, com el tèxtil, l’automoció o l’electrònica de consum. Ara, de totes maneres, tot això s’està movent cap a noves direccions a partir de la concentració a la comarca de centres


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

ENTREVISTA

7

Seria més sensat establir una moratòria en la pujada de l’IVA tenint present els sectors que en poden sortir més tocats Els empresaris que sàpiguen fer productes emprant menys energia tindran dos avantatges: gastar menys i tenir un producte amb més èxit al mercat

d’excel·lència en els camps de l’òptica, la fotònica, els mitjans audiovisuals al voltant de la UPC o de les ciències socials al voltant de la UAB. La culminació de tot això és la instal·lació del sincrotró Alba, juntament amb els centres tecnològics de referència, com l’Ascamm.

Com es pot beneficiar el Vallès de Barcelona i Barcelona del Vallès? Barcelona té esgotat el seu sòl i en això el Vallès hi pot ajudar sense perdre de vista que la marca Barcelona és molt important, sobretot internacionalment. El Vallès i tot Catalunya es poden aprofitar d’aquesta marca quan surt al món i poden sumar la seva força a la de la capital. Per altra banda, Barcelona ha de ser conscient que la capitalitat s’exerceix des d’un lideratge que ha de ser compartit i consensuat. En altres paraules, Barcelona no es pot aprofitar unilateralment de la potència d’altres comarques veïnes. És un joc d’equilibris complicat, però que espero que vagi avançant correctament.

Comentava fa un moment la importància dels clústers. Sant Cugat i Cerdanyola n’acaben d’impulsar un de farmacèutic. Quins altres podem néixer o seria bo que nasquessin? Lligant-ho amb el Pla de Recerca i Innovació de què parlàvem al principi, aprovarem 17 eixos bàsics d’actuació en aspectes com el canvi climàtic, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, l’aigua, la gestió d’espais o la salut. Tot això, sense oblidar la formació ni la indústria cultural o del turis-

me i oci, que representen més o menys el 15% del PIB català i on encara hi ha molt de camp per córrer a l’hora d’innovar.

Tot això, amb quin model productiu? Amb un de nou i transversal a tots els punts que comentava. La gestió de la producció ha de canviar i s’ha de tendir a la sostenibilitat. El mateix canvi s’ha de donar en l’organització de les empreses i el treball. I davant de tot, també hi ha d’haver una nova mentalitat en l’administració que s’ha de millorar fent de model en aquesta innovació.

Com pretén fer arribar aquest missatge a l’empresariat? A Catalunya ja hi ha una pràctica de treball en clústers en diferents sectors que facilita la transmissió d’aquesta informació. La novetat és que ara algun d’aquests clústers els ajuntarem enfocats a una sèrie de reptes comuns. Farem trobades on es constituiran aquests pols d’actuació enfocats a determinats reptes i establirem una xarxa de relacions de les quals en sortiran negocis i projectes conjunts. Es tracta de crear un networking que s’alimentarà ell mateix al voltant dels programes que impulsarem i per als quals donarem subvencions lligades al requisit de la col· laboració. Així fomentarem aquesta relació i implicació entre l’empresariat català.

Què n’opina de la pujada de l’IVA que començarà a aplicar-se aquest estiu? S’ha d’analitzar per sectors, malgrat que els experts no recomanen tirar-la enda-

vant ara mateix. Així doncs, potser seria més sensat establir una moratòria de la mesura tenint present, com a mínim, sectors que en poden sortir més tocats. Ara bé, la població ha de tenir en compte que si l’Estat vol seguir donant una sèrie de serveis, haurà de treure els diners d’algun lloc. Si no s’haurà de dir als ciutadans que alguns d’aquests serveis es deixaran de prestar.

Però les finances de l’Estat no vénen pas totes de la recaptació de l’IVA. L’IVA no ho és tot. Hi ha grans fortunes que s’escapen d’aquest tipus impositiu i per desgràcia encara hi ha massa diner negre que es pot evitar si se’n fa una bona persecució.

Quins són els principals eixos de promoció econòmica que impulsaran fins a esgotar la legislatura? Tenim polítiques de suport a l’empresariat dels sectors més tocats, com electrònica de consum, automoció o construcció. Però un que és comú a tots és el de la internacionalització. Massa empreses encara tenen pendent explorar mercats exteriors. A banda d’això, la sostenibilitat és un fet que s’anirà generalitzant. Per tant, els empresaris que sàpiguen fer productes o serveis usant menys energia tindran dos avantatges: gastar menys i tenir un producte amb més èxit en el mercat, perquè tant la gent com l’administració ho demandarà molt més. És una oportunitat tant d’innovació com de negoci que cal aprofitar.

EL PERFIL L’empresa des de la política Josep Huguet (Manresa, 1951) va succeir el malaurat Pere Esteve en la conselleria d’empresa l’any 2004. El conseller és una persona coneixedora del teixit industrial del Vallès Occidental, ja que la seva formació professional i universitària va tenir lloc en aquesta comarca. Huguet és enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus orígens com a polític es remunten al PSAN, partit del qual va ser membre des del 1973 fins al 1980. Més tard, l’any 1989, s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya, on ha ocupat des de llavors diversos càrrecs executius. Huguet és diputat al Parlament de Catalunya des del 1995 i portaveu del grup d’ERC en aquesta cambra entre el 1999 i el 2004. Pel que fa a la seva trajectòria professional, ha dirigit una empresa d’enginyeria, ha estat professor i director de l’Escola de Formació Professional de Sallent. Josep Huguet també ha escrit diversos llibres de divulgació, l’últim dels quals és Catalunya: societat massa limitada, publicat per Angle Editorial.


8

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

ENTITATS D’ESTALVI /// VALLÈS

Unnimrebaixaa380M€la peticióalFROBdesprésde l’abandódeCaixaGirona El canvi de sentit del vot dels consellers convergents de l’entitat gironina va provocar que s’aturés el projecte d’integració. La nova entitat veurà la llum al juliol

E

ls consells d’administració de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van aprovar unànimement el pla de viabilitat adaptat a la nova situació: la fusió a tres, sense Caixa Girona. El renovat projecte preveu que la sol·licitud al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) passarà dels 500 milions d’euros inicials als 380, xifra inferior al 2% dels actius ponderats per risc. El pla financer d’Unnim preveu retornar aquests recursos en un termini de tres anys i mig en lloc dels cinc previstos. D’altra banda, pel que fa als coeficients de solvència, les caixes Manlleu, Sabadell i Terrassa presenten unes xifres entre l’11,2 i el 13%, molt per sobre del 8% mínim que estableix l’organisme supervisor. El director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, es va mostrar convençut davant la nova realitat amb què s’enfronta la caixa tripartita: “Tenim les xifres ja definides i tot el suport de les institucions públiques, financeres i governamentals. Hem reprès el projecte de fusió inicial a tres que va posar com a exemple el Banc d’Espanya”. Un cop el Banc d’Espanya i Brussel·les donin el vistiplau, les caixes celebraran nous consells d’administració per convocar les assemblees generals. “El procés”, tanca Mestre, “entrarà en la seva recta final abans de l’estiu i Unnim naixerà entre finals del mes de juny i principis de juliol”. EL NO DE CAIXA GIRONA. El 9 de març, el

consell d’administració de Caixa Girona, que havia d’aprovar les modificacions del pla d’integració i les modificacions introduïdes en els estatuts de la nova entitat, va votar no a la fusió amb Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu. L’entitat gironina, l’única en el procés de fusió que està vinculada a una diputació provincial, no formarà part d’Unnim, després que només tres consellers, els vinculats al PSC, donessin el sí a la unió de caixes. El paper determinant en la decisió de Caixa Girona va ser dels consellers convergents, que fins ara havien donat suport a la fusió, però que el 9 de març van canviar el vot. El director general Jordi Blanch i el representant sindical de CCOO al consell d’administració, públicament proclius a la fu-

finalment, la majoria de membres del consell ha decidit el millor per a l’entitat”, va indicar Vilert després del no. Tanmateix, CCOO, el sindicat majoritari en el sector de les caixes i amb representació al consell de Caixa Girona, va expressar el seu malestar pel fet que “decisions de caràcter polític puguin posar en perill el paper de les caixes de contribuir al desenvolupament econòmic territorial”. El sentiment territorial, va apuntar el sindicat, s’ha imposat a la raó econòmica. Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, va fer referència a un altre vector, reconeixent l’absoluta legitimitat de la decisió de Girona: “El retard del FROB i de molts projectes de fusió que encara no han vist la llum han pogut ser causes de pes”. També va dir que les declaracions polítiques de les últimes setmanes des de Girona apuntaven en aquesta direcció: “S’havien alçat veus contràries en el camp polític i territorial, així com en el consell d’administració de Caixa Girona, que posaven en dubte alguns d’aquests valors amb què sempre hem cregut i que hem defensat. Per tant, la decisió no ens ha agafat a contrapeu”. Una lectura semblant d’aquesta escissió la va defensar l’expert financer Enrique Vidal-Ribas: “De vegades els aspectes polítics i personals poden generar miopia des del punt de vista de gestió de situacions extremes com aquesta. Qualsevol economista donaria el seu vistiplau a la fusió des d’una òptica racional”. Segons Vidal-Ribas, comptar amb un sector financer sòlid és fonamental per a la recuperació econòmica: “El que necessitem és que el sector de caixes es capitalitzi per poder generar flux creditici i provisionar empreses i famílies”.

la caixa que suma

Enric Mata, Jordi Mestre i Dídac Herrero, directors generals de Terrassa, Sabadell i Manlleu /// CEDIDES

530

baixes laborals Unnim tindrà una plantilla final de 2.900 treballadors, després de reduir la nòmina d’empleats en 530. El procés de reducció de plantilla es durà a terme mitjançant prejubilacions i es podran acollir a aquest procés, amb una duració estimada de dos anys, aquells treballadors que enguany hagin superat els 55. Les condicions situen la retribució per als prejubilats en un 80% del salari brut, tal com es va acordar al mes de desembre . Pel que fa al nombre d’oficines que tindrà la nova entitat, es calcula que seran un total de 610 centres d’atenció directa, un 20% menys que les 760 que sumen actualment les tres caixes. El procés de reducció d’oficines també durarà fins al 2012.

sió de caixes, no van voler posicionar-se i la confluència dels vots d’ERC i CiU va tancar finalment les més de tres hores que va durar el consell. Decisió polÍtica? Des de la presidència de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC) ja havia anunciat les reticències d’alguns sectors que s’havien mostrat en contra de l’operació i que demanaven una revisió del pacte. Fins al 9 de març, l’acord preveia que Caixa Girona tingués un pes del 27% en el futur consell d’administració d’Unnim. A mitjans de febrer, Vilert va expressar aquesta insatisfacció: “Jo seria partidari de renegociar el pacte, malgrat que sigui difícil. Canviar el protocol de fusió perquè tinguem des de Girona la sensació que aquesta és la millor operació que hem pogut fer”, va explicar.

Les cartes van quedar al descobert en un debat de marcat caràcter polític que Vilert i Caixa Girona no volen reconèixer. “Fa molts mesos que estem amb això, hi ha un debat i,

La interpretació de Vidal-Ribas coincideix en bona mesura amb la posició del Banc d’Espanya i la Conselleria d’Economia de la Generalitat, que en les darreres setmanes han qüestionat obertament la viabilitat de Caixa Girona en solitari, i reclamat d’urgència un pla alternatiu en solitari. “Caixa Girona té per ara una qualificació correcta, però vist l’entorn macro i immobiliari, en què el crèdit és tan dèbil, és important formar part d’un balanç més gran. Per bé que estigui Girona, en aquest context la grandària és molt important”, explica Vidal-Ribas. LA NOVA CAIXA FUSIONADA. El cop de porta de Caixa Girona farà que Unnim i l’entitat gironina rebaixin la seva qualificació. De fet, Unnim naixerà amb un ràting inferior que el que actualment presenten Caixa Terrassa i Caixa Sabadell per separat. D’acord amb l’agència Fitch Ratings, quan es formalitzi el procés de fusió, la nova entitat se situarà en la categoria BBB, malgrat que les dues entitats estaven valorades en el nivell superior. Respecte a Caixa Girona, la retirada del procés de fusió també la perjudicarà, sota l’argument de les pressions sobre marges i actius derivades de la concentració en el sector immobiliari. /// xavier orri


Viu aquí i muntarà la seva empresa a l’altre costat de la muntanya?

&TUBMWJBSUFNQTJEJOFSTUSFCBMMBOUBQSPQEPOWJVÏTVOBEFDJTJØJOUFMrMJHFOU  QSÛQJBEVOBQFSTPOBFNQSFOFEPSB5BNCÏIPTØOOPQBHBSQFSNFUSFTRVBESBUTRVFBNCQSPVGFJOFTGBTFSWJSJFWJUBSNPMÒTUJFTNJUKBOÎBOUMBSFEVDDJØ EFRVJQTJQFSTPOBMFOTFSWFJTRVFFTQPEFODPOUSBDUBS El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat MJ PGFSFJY KVTU FM RVF OFDFTTJUB QFSRVÒMBTFWBFNQSFTBDPNFODJBGVODJPOBS BNCVOBSFEVDDJØEFDPTUPT EFTEFMQSJNFSEJB'BDJFMRVFTBQGFSNJMMPSJEFJYJRVFOPTBMUSFTFOTFODBSSFHVFNEFMBSFTUB7PTUÒHVBOZBSËFORVBMJUBUEFWJEBJMBTFWBFNQSFTB FO DPNQFUJUJWJUBUTruqui’ns.

900 89 80 89 XXXBSSPCBTBOUDVHBUDPN

Superficíe en m², a la carta:

t.ÛEVMTSFEVÕUTQFSBQFSTPOFT

t&TQBJTEJËGBOTEFTEFBm²

t&TQBJTDPNQBSUJUTJBUFNQTQBSDJBM

t%FTQBUYPTNPCMBUTQFSBQFSTPOFT

t-PDBMTDPNFSDJBMTJEFTFSWFJT

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

EQUIPAMENTS /// CERDANYOLA

Zapatero i Montilla subratllen el pes específic del sincrotró Alba La instal·lació no entrarà en ple funcionament fins al primer trimestre de l’any 2011

L

a presència de José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla en la inauguració del sincrotró Alba, el dia 22 de març, va servir per posar de manifest la importància d’aquest equipament que situa definitivament Espanya i Catalunya en el mapa científic europeu. El president del govern central va referir-se al pas endavant que l’accelerador de partícules del Vallès Occidental suposa per a un país faltat d’inversions científiques. “Amb Alba deixem enrere moltes pàgines de la història i demostrem que Espanya no dóna l’esquena a la ciència”, va dir Zapatero, que va recordar que aquest nou laboratori científic que s’aixeca a Cerdanyola és el més gran del país i del sud d’Europa. “Està destinat a atraure recerca i empreses d’arreu del món”, va pronosticar. Per la seva banda, el president de la Generalitat va reafirmar les paraules del seu homòleg espanyol afirmant que el sincrotró

referma el compromís del país amb grans apostes estratègiques de futur. José Montilla va destacar que el complex que inaugurava s’ha de convertir en un model en clau econòmica. “El sincrotró és una afirmació del model d’economia que ha de pretendre aquest país”. Segons el president de la Generalitat, la recerca ha de ser el motor d’una economia que ha de canviar de mentalitat. Montilla va fer una crida general al teixit industrial de Catalunya a trobar en Alba un aliat per al seu futur i per millorar el seu rendiment. El final del camí. El responsable de la instal·lació, el doctor Ramon Pascual, va recordar, nostàlgic, el camí del sincrotró des de les primeres albors de la idea, fa vint anys, fins a l’inici de les obres, el juliol del 2006. Pasqual va reivindicar Alba com un exemple pel que fa a les polítiques de promoció en la recerca i la innovació.

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va inaugurar el complex el 22 de març /// I. MARQUÈS

Emocionat per veure que s’arribava al final d’una llarga travessia no va voler acabar el seu discurs sense recordar la figura de Joan Antoni Robles, la primera persona que va reclamar la necessitat de dotar el territori d’una font de llum de sincrotró. Alba entrarà plenament en funcionament a principis de l’any 2011, quan ha de començar a donar fruits un projecte que, en paraules de José Luis Rodríguez Zapaero, “està concebut per a l’excel·lència”. /// JOan Ramon Armadàs

Què aportarà el sincrotró Alba al teixit industrial i econòmic del Vallès? jordi sancho associació d’empresaris de cerdanyola

jordi parera fòrum empresarial cecot-rubí

artur porta President cerdanyola empresarial

frederic boix President Sant Cugat empresarial

sergi artigas desenvolupament corporatiu de leitat

josep maria gibert president de konik group

El sincrotró suposarà un pol d’atracció per a l’establiment d’indústries d’alt valor afegit vinculades a la R+D per aprofitar els potencials que oferirà l’accelerador de partícules. Afegit a la gran extensió de sòl industrial de què disposa Cerdanyola, juntament amb la presència de la UAB, el PTV i el fet d’estar integrada al CIT, permetrà que Cerdanyola destaqui per si mateixa i no com a perifèria de Barcelona, sinó com a nucli empresarial i industrial encarat al futur, que és el que més necessitem ara, futur.

El sincrotró ens posarà a l’avantguarda de la R+D en camps com la biologia molecular, la teràpia mèdica, la farmàcia, la nanotecnologia o la ciència dels materials. Avui, aquests termes sonen a ciència-ficció per a les empreses, però no hi ha dubte que les firmes d’aquest segle coneixeran una revolució a través de la tecnologia i la recerca. El sincrotró serà un focus de coneixement dins del CIT que, sumat al pes industrial de Rubí, polaritza un dels eixos de més futur econòmic i empresarial de Catalunya.

El sincrotró serà important en la mesura que atregui empreses o institucions usuàries dels seus serveis, igual que la capacitat que tingui Cerdanyola per afrontar la demanda d’allotjament i serveis per als prop de 6.000 investigadors que s’esperen anualment. El Parc de l’Alba, amb la joia de l’anell de llum, ha de catalitzar aquest futur nucli científic amb el suport de la UAB, el PTV, l’Ascamm i el clúster de farmàcia. Cerdanyola es troba davant la nova economia del segle XXI.

Innovació, investigació i recerca, i permet que les empreses puguin aprofitar els mitjans d’investigació que ofereix: tractament de molècules, anàlisi de la matèria, eines per a farmacèutiques o metal·lúrgiques. També aporta una capacitat d’atracció d’empreses. El sincrotró de Grenoble, des de la seva implantació, ha generat un gran nombre de start-ups i grans empreses que han germinat al voltant. Finalment, generarà sinergies entre les empreses i el coneixement.

Per nosaltres, que s’hagi posat en marxa un projecte com el sincrotró al Vallès suposa, per una banda, convertir aquesta àrea en un referent mundial per a la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica i, per l’altra, sobretot, el fet de convertir el territori en un motor en àmbits com les ciències ambientals, la teràpia mèdica, la ciència dels materials, etc., que permetrà crear i arrossegar altres nuclis, grups i empreses capdavanters en coneixement.

Ajudarà els projectes de R+D de la industria farmacèutica, la microelectrònica i la nanotecnologia. Es podrà millorar el coneixement de l’estructura dels materials, superfícies i interfícies. A la indústria farmacèutica li permetrà esbrinar estructures de proteïnes. Les empreses de ceràmica, plàstics o teixits podran estudiar recobriments i nous materials. Però la major projecció serà cap a la investigació bàsica, ja que atraurà un gran flux de científics i tecnòlegs.


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS NORD

Dues estacions de FGC uniran Sabadell i el centre de Castellar La infraestructura no entrarà en funcionament fins passat l’any 2016

C

astellar serà el pròxim municipi de la comarca a incorporar-se al Metro del Vallès. Segons l’estudi informatiu d’aquest traçat previst en el Pacte Nacional d’Infraestructures, la línia de S2 que uneix Barcelona i Sabadell es perllongarà 4,5 quilòmetres més dels que ja estan en tràmits d’execució actualment. Així, a les quatre noves estacions de la cocapital del Vallès Occidental se n’hi sumaran dues més: una al Pla de la Bruguera i l’altra a la plaça de la Fàbrica Nova, a 500 metres del nucli antic de la ciutat. El pressupost estimat de les obres és d’uns 320 milions d’euros i pel que fa a la data de la inauguració es podria allargar fins passat el 2016 si tenim en compte les paraules del director general de Transport Terrestre de la Generalitat, Manel Villante: “L’aprovació d’aquest estudi, si tot va bé, serà a finals d’estiu o a la tardor, i les obres d’execució i la redacció del projecte de construcció poden durar entre un any i un any i mig”.

Proposta de perllongament del Metro del Vallès Castellar del Vallès

Si a aquestes xifres sumem els quatre anys d’obres que, segons Villante, acostumen a durar els projectes d’aquesta envergadura, les previsions més optimistes situen la inauguració de les dues noves estacions cap a l’any 2016. sis estacions més a la línia. Durant el quart trimestre del 2011 està previst que acabin les obres de les estacions noves de Sabadell de la plaça Major, l’eix Macià, la plaça Espanya i Ca n’Oriac. Quan els trens ja circulin per aquest ramal es començaran possiblement les obres de les dues noves estacions situades al municipi de Castellar.

Traçat actual Tram en obres Noves estacions

Pla de la Bruguera

Ca n’Oriac

Plaça d’Espanya Eix Macià Plaça Major Sabadell Estació

Sant Quirze

Les previsions amb què treballa el govern de la Generalitat indiquen que l’estació del Pla de la Bruguera donarà servei a unes 1.200 persones diàriament, mentre que la del centre del municipi es calcula que podrà ser utilitzada per uns 8.000 usuaris cada dia. Gran part dels 4,5 quilòmetres de traçat se soterrarà i deixarà només uns 700 metres al descobert que serviran, a través de tres viaductes, per superar el riu Ripoll i el torrent de Can Bages. Segons la Direcció General de Transport Terrestre, s’ha optat per aquest traçat principalment perquè no afecta cap habitatge i s’ha tingut en compte també l’impacte mediambiental, que en aquest cas és mínim tot i la construcció dels viaductes. /// J.R. Armadàs

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Les infraestructures viàries del Vallès avancen a mig gas L’estudi informatiu de l’enllaç entre Terrassa i Sabadell a través de la B-40 sortirà el segon trimestre del 2010

A

mb una marxa curta. D’aquesta manera es desenvolupen els projectes de les infraestructures viàries del Vallès Occidental. De les tretze actuacions previstes en aquest àmbit a l’àrea d’influència de la comarca només dos es troben actualment en fase d’execució i tenen previst acabar les obres en el decurs d’aquest any 2010. En altres paraules, només s’acabaran enguany, tot i que amb un any de retard, l’enllaç de l’AP-7 i la A-2 entre Castellbisbal i Pallejà i els trams que van de Viladecavalls a Terrassa i entre Olesa de Montserrat i Abrera del Quart Cinturó. Aquest primer tram de la també anomenada B-40, a més, acumula un increment pressupostari del 33%. Dels 227 milions que es van preveure l’any 2007 s’ha passat a una despesa estimada de 301 milions. Per altra banda, el tram entre Viladecavalls i Olesa no estarà enllestit fins al 2012, tres anys més tard del que estava previst.

El desdoblament de la C-16 a la zona dels túnels de Vallvidrera no té encara l’estudi redactat /// LLUÍS LLEBOT

En l’apartat de les infraestructures viàries que disposen d’estudi informatiu aprovat però que encara tenen les obres pendents destaca l’ampliació a tres carrils de la C-58 en el tram que va des de Sant Quirze fins a Terrassa. Les obres estan pendents de l’aprovació del projecte constructiu i de la licitació i adjudicació posterior dels treballs. Si tot va com ha d’anar, aquests dos fets es produiran durant el decurs del 2010.

També amb l’estudi aprovat però sense haver-se redactat el projecte constructiu hi ha l’allargament de la Via Interpolar que ha d’unir Sant Cugat i Molins de Rei. Sense estudi informatiu. La situació més delicada és la dels projectes que encara no tenen redactat els estudis informatius pertinents. En aquest apartat destaquen la connexió entre Terrassa i Granollers del Quart Cinturó. Aquesta autovia orbital que unirà les dues capitals del Vallès Occidental i la del Vallès Oriental està pendent que el Ministeri de Foment anunciï la sortida de l’estudi, fet que no es produirà fins al segon trimestre d’aquest any. Es preveu que el tram Terrassa-Sabadell sigui el primer a executar-se. Amb la redacció a mitges també trobem el desdoblament dels túnels de Vallvidrera i la connexió de l’autopista C-16 amb el carrer Numància de Barcelona.

Menys sort tenen el túnel d’Horta o el desdoblament de la carretera de Matadepera, que, de moment, es troben fora de planificació. Tampoc no se li augura un futur clar a la connexió entre la C-16 i la B-40 entre Martorell i Vacarisses i la ronda Est de Terrassa. La Cambra de Terrassa va assenyalar aquestes mancances en un estudi sobre les infraestructures que afecten la seva de/// Joan ramon Armadàs marcació.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

RADAR

13

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

L’aeroport de Sabadell aspira a fer vols transeuropeus La Generalitat reclama el traspàs dels aeroports regionals per programar vols fora de l’espai Schengen

L’aeroport de Sabadell pretén activar l’aviació corporativa al servei de les empreses catalanes /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS SUD

Més seguretat a les estacions de Sabadell Sud i Cerdanyola L

es estacions de Rodalies de Cerdanyola i Sabadell Sud gaudiran d’una millora en seguretat gràcies a la instal·lació de nous enclavaments electrònics. Així ho va decidir el consell d’administració de l’ens públic depenent del Ministeri de Foment Adif. Amb un pressupost d’adjudicació de 7,7 milions d’euros, està previst que aquests dispositius reforcin la seguretat de les instal·lacions, així com la fiabilitat i funcionalitat de la gestió del trànsit ferroviari en aquestes estacions. Els treballs de construcció han estat adjudicats a l’empresa madrilenya Dimetronic. Aquests enclavaments són els sistemes que gestionen els senyals, els canvis d’agulles i altres dispositius que ordenen els moviments dels trens a l’interior de les estacions. Els equipaments estan coordinats amb els sistemes de control de trànsit extern per regular amb la màxima seguretat les entrades i sortides dels trens. Tecnologia puntera. Els nous equips

electrònics estan dotats de circuits de via d’audiofreqüència i d’un sistema de comandament videogràfic que en facilita el

Adif xifra la inversió en 7,7 milions /// CEDIDA

control. La instal·lació dels enclavaments es completarà amb la col·locació de cablejat de fibra òptica, que serà el canal de transmissió de les comunicacions i del subministrament d’energia per alimentar els nous dispositius de senyalització. Les obres aniran acompanyades de la construcció d’edificis tècnics que allotjaran els nous enclavaments i obres menors auxiliars, com rases, arquetes o canalitzacions. Aquesta actuació és part del pla global d’inversions que Adif porta a terme per millorar el servei de Rodalies a la demar/// Redacció cació de Barcelona.

L

a Generalitat no concep el traspàs dels aeroports de Sabadell, Girona i Reus si no es garanteix que podran operar més enllà de l’espai Schengen. Una vegada desclassificats com a interès general per part de l’administració espanyola, la intenció de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat és que aquests aeroports tinguin l’empara legal necessària per poder volar tant a països com Anglaterra o Irlanda com també a destinacions del nord d’Àfrica. La desclassificació va per bon camí, segons l’oferta del Ministeri de Foment, però actualment, si no es produeix cap canvi legislatiu, cap aeroport català podria volar fora de l’espai Schengen. És per això que el secretari general per a la mobilitat, Manel Nadal, pretén accelerar aquesta novetat normativa. “La desclassificació és possible, però cal aconseguir que tant el traspàs com la llei vagin de bracet per donar llum verd als vols transeuropeus”. Nadal té l’esperança que no es desaprofitarà aquesta oportunitat. El ministre de Foment, José Blanco, va prometre que usant la via del reial decret permetria a la Generalitat gestionar aquestes infraestructures. Blanco va anunciar que aquest fet es produiria durant el primer semestre del 2010. Malgrat això, Manel Nadal alerta que fins ara “no s’ha parlat del traspàs dels aeroports regionals”.

Aviació corporativa. L’aeroport de Sa-

badell aspira a fer un salt qualitatiu i quantitatiu paral·lelament amb les modificacions legals que s’han de produir enguany. L’objectiu de l’equipament és acollir un segment important de l’aviació corporativa, especialment aquella dedicada a l’aerotaxi, al servei del teixit industrial present a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i especialment a Sabadell i el seu entorn. Un altre desenvolupament potencial gira a l’entorn de l’ampliació de la base empresarial ubicada al costat de l’aeroport, dedicada a la indústria aeronàutica, a l’espai de Sant Pau de Riu-sec. El conseller delegat d’Aeroports de Catalunya, Oriol Balaguer, il·lustra aquests projectes en un estudi realitzat a l’entorn de l’aeroport de Sabadell, que el considera com una realitat en marxa, amb unes perspectives de futur optimistes, ja que actualment Sabadell és l’aeroport d’aviació general més important de tot l’Estat espanyol quant a operacions de vol. El futur de l’aeronàutica tendeix a la millora de la contaminació acústica, una major eficiència energètica i una major integració amb l’entorn urbà. És per això que l’aeroport de Sabadell té previst en els seus plans de desenvolupament créixer no en nombre d’operacions, sinó en el valor afegit de les activitats desenvolupades al seu /// J.R. ARMAdÀS entorn.


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

‘NETWORKING’ /// RUBÍ

Getting Contacts cita 200 empresaris a Rubí perquè generin negoci Les reunions organitzades pel Catalonia Innovation Triangle afavoreixen el ‘networking’ al territori

L’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, va ser l’amfitriona d’aquesta reunió múltiple de negocis /// J.R. ARMADÀS

U

nes 2.000 entrevistes realitzades en un matí entre uns dos-cents empresaris és el balanç en xifres de la jornada de networking empresarial que va promoure el Catalonia Innovation Triangle (CIT) a finals del mes de març. Els Getting Contacts, que és el nom d’aquest format de reunió organitzat per l’empresa Summa, consisteixen a reunir executius de diferents sectors i disciplines i agrupar-los entre ells per afinitats de negoci, de manera que s’interrelacionin i es donin a conèixer a possibles clients, partners o col·laboradors empresarials. Segons el gerent de Summa, Juanjo Villalobos, Getting Contacts és un “dinamitzador econòmic que pretén arribar a les empreses amb l’objectiu de generar nous negocis”. Cada assistent té una agenda confeccionada prèviament segons la qual l’empresari manté entre deu i dotze entrevistes de deu minuts de durada. Els contactes no estan triats a l’atzar. Summa crea grups d’interès comú de forma que cada entrevista suposi un possible client, contacte o proveïdor per a l’empresa. Al final de l’acte es recomana escriure o trucar a les empreses més afins per mantenir la relació amb els nous contactes generats. Summa assegura que en una jornada cada empresa aconsegueix una mitjana de cinc reunions posteriors, tres enviaments de pressupostos i dos clients o col·laboradors nous.

Empresaris en moviment. L’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia, va exercir d’amfitriona de l’acte i va ressaltar la importància de crear llaços entre els empresaris de la comarca en moments en què molts no es poden permetre el luxe de fer contactes fora de les nostres fronteres. “Des del CIT hem de crear sinergies per ajudar a fer que les empreses es relacionin entre elles. La idea del CIT va més enllà de la suma d’esforços dels ajuntaments; les empreses també s’han de sentir protagonistes”.

Els assistents van valorar molt positivament la iniciativa. “He assistit a més Getting Contacts i sempre n’he extret contactes útils per a la meva empresa”, afirma Ramon Muntau, de l’empresa de Rubí Consultic. “En el meu cas he aconseguit prescriptors que m’han aportat nous clients arreu de l’Estat espanyol”. Per a un dels socis de l’empresa santcugatenca Cor Solutions, Pascual Ruiz, era la primera vegada que assistia a un Getting Contacts i va quedar convençut de la seva eficàcia: “La veritat és que no esperava trobar empreses del nostre interès, però a la primera entrevista ja he aconseguit un client nou”. Convençuts de la bona acollida, el CIT ha programat un nou Getting Contacts a Sant Cugat per al mes de juny i un altre a Cerda/// J.R. ARMADÀS nyola a la tardor.

SOM CIT


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

RADAR

15

David Pardillo /// Director de l’hotel Don Cándido Els empresaris demanen una àmplia oferta de restauració i més oci nocturn a les ciutats on pernocten L’oferta d’habitacions a Terrassa s’ha multiplicat per quatre des que vam obrir el nostre hotel

L’hotel Don Cándido va ser el primer que va obrir a Terrassa l’any 1992 coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona TEXT: J.R. ARMADÀS/// FOTO: ISABEL MARQUÈS

Disposar de transport públic directe fins a l’aeroport aportaria riquesa a la comarca

E

l negoci hoteler ha viscut un boom durant la primera dècada del segle XXI al Vallès Occidental. L’hotel Don Cándido, situat a l’entrada sud de Terrassa, va avançar-se a aquesta tendència. Quasi vint anys després de la seva obertura l’oferta d’habitacions a la ciutat s’ha multiplicat per quatre. David Pardillo, que curiosament és de Sabadell, dirigeix l’hotel propietat del Grup Cirsa des del 2008. Va començar a treballar-hi fa deu anys. Era recepcionista del torn de nit.

El Vallès no és una comarca receptora de turisme, tot i que cada cop hi ha més hotels. Els nostres clients provenen principalment del món de l’empresa, així

Manca potenciar més el turisme o Barcelona té massa pes i fa ombra al Vallès en aquest aspecte? Quan vam obrir teníem cada dia plenes les 110 habitacions de què disposem. Érem més barats que molts hotels de quatre estrelles de la capital i rebíem molts turistes per aquest motiu. Però a Barcelona ha crescut molt l’oferta i ara hi ha tot tipus de qualitats, serveis i preus per escollir, cosa que fa que la persona que es queda a dormir a Terrassa ho faci per comoditat o proximitat. Pel que fa a la promoció, l’Ajuntament hi està treballant força. Amb la remodelació de les esglésies romàniques de Sant Pere potser augmenten les visites. Terrassa també entrarà al Consorci de Turisme del Consell Comarcal. D’aquesta incorporació esperem un augment de visitants, però sempre quedarà l’opció de fer nit a Barcelona i fer una excursió d’un dia al Vallès.

Pel que fa a congressos i esdeveniments, com pot augmentar el mercat? com de fires o congressos que se celebren a la ciutat de Terrassa. També acollim bodes, convencions o gent que hi pernocta cridada per algun esdeveniment esportiu sovint relacionat amb l’hoquei.

Quines són les peticions més freqüents dels empresaris? Un bon servei i oferta de restauració, WiFi per a l’ordinador portàtil, aparcament i bones connexions amb l’autopista. No vol gaires coses més. Bàsicament busquen comoditat i facilitats per fer la seva feina. També tenim altres serveis, com el de lloguer de cotxes, l’spa o el business center. De totes maneres, molts empresaris arriben a l’hotel tard, havent sopat i van a dormir. L’endemà marxen a primera hora.

Amb una millor connexió amb l’aeroport de Barcelona, cosa que aportaria riquesa al sector hoteler i a la comarca en general. Ara mateix, si hi vols anar amb transport públic trigues una hora i mitja. No hi ha cap autobús o tren directe i agafar un taxi des de l’hotel val uns 60 euros. També caldria tenir una oferta nocturna més àmplia i variada, sobretot entre setmana. Pel que fa a la restauració, Terrassa té molts restaurants i molt bons, però no hi ha gaires llocs on anar a fer una copa després de sopar i molts clients se’n lamenten.

Malgrat tot això, el negoci hoteler al Vallès Occidental funciona?

No és un dels millors moments, però so-

bretot es deu a l’augment de la competència. De totes maneres, tres dels quatre hotels de la ciutat són propietat del mateix grup al qual pertany el Don Cándido, així que el global no és negatiu. Tampoc no es pot obviar la crisi, però ens en sortim organitzant activitats al marge de la mera pernoctació, com l’organització d’esdeveniments o congressos. Tenim una persona que s’encarrega de muntar-los i una directora comercial dedicada a la captació d’aquest tipus d’esdeveniments.

Acuseu la competència hotelera d’altres ciutats veïnes de l’eix de la B-30?

La competència sempre es nota sigui on sigui, però més que altres hotels notem les millors condicions que tenen altres ciutats del nostre voltant.

A què es refereix?

Per exemple, al fet que Terrassa no té un espai polivalent amb capacitat per a més de 500 persones com sí que hi ha per exemple a Sabadell o a Sant Cugat. Aquesta manca d’equipaments més que fer-nos perdre clients ens fa perdre oportunitats de negoci i el desplaçament de l’atenció en favor dels nostres veïns.

No ho compensa una bona relació amb empreses locals, patronals i l’Ajuntament?

Un dels avantatges de ser una ciutat mitjana és que tenim una relació més fluida i directa amb aquestes institucions. Tant amb la Cambra de Comerç de Terrassa com amb la Cecot i l’Ajuntament ens reunim amb molta freqüència i la veritat és que es preocupen força de mantenir una activitat econòmica suficient que ens beneficiï a tots. Amb l’Ajuntament, per exemple, cada mes ens reunim en grups de treball i convidem un especialista que aporta idees sobre temes diversos. Són iniciatives que ajuden a generar iniciatives, és a dir, més vida i negoci a la ciutat.


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Emprenedors /// Akewuele Akewuele crea perfums a mida per a grans marques i també identificadors de ciutats i indrets, per donar resposta a les noves necessitats del màrqueting olfactiu PER: XAVIER AMAT

L’olor com a tret diferencial i valor afegit de l’empresa

É

s difícil d’oblidar una olor. Només de sentir-la ens pot transportar mentalment a un lloc o a una situació viscuda. De fet, qualsevol persona pot recordar el 35% d’allò que olora. El potencial del sentit de l’olfacte no ha passat desapercebut al món del màrqueting, i cada cop són més les empreses que exploren les possibilitats d’aquest sentit directament lligat a la memòria i als sentiments.

Aquest és el mercat objectiu al qual apunta l’empresa Akewuele, ubicada a Cerdanyola. Aquesta firma estava especialitzada en arts gràfiques, però va decidir canviar de sector aprofitant el seu know how en identitat corporativa. “El mercat de la indústria gràfica estava molt saturat i vam decidir crear nous serveis relacionats amb la imatge que ens permetessin arribar a nous clients”, explica Albert Majós, fundador d’Akewuele. La seva primera experiència en màrqueting olfactiu els va arribar quan van rebre l’encàrrec de crear el perfum d’un important partit polític: “Se’n va parlar moltíssim, en molts casos va suscitar crítiques, però a nosaltres ja ens va anar bé”, recorda Majós. A partir de la creació d’aquella aroma, fa un parell d’anys, a l’empresa li han plogut els encàrrecs. La firma va iniciar la creació d’aromes corporatives a partir d’unes capsetes amb una presentació excel·lent. Dins es podia descobrir l’olor de les Rambles de Barcelona, de la Sagrada Família o de la ciutat de Lleida, entre d’altres... “La idea era que aquestes capses es venguessin a les botigues de records, però al cap de pocs mesos ja vam veure que havíem fracassat: deixar aquestes capses a les botigues, sense que ningú n’expliqués el significat o el funcionament, no s’entenia”, reconeix Majós.

Ambientar espais Akewuele no ha renunciat del tot a aquesta via. De fet, ara mateix té en marxa una enquesta a internet per crear el perfum de Barcelona. Però les seves energies s’han concentrat en el màrqueting olfactiu ambientant espais i creant olors corporatives, amb l’objectiu que un perfum con-

1 /// ALBERT MAJÓS ÉS EL FUNDADOR D’AKEWUELE, MARCA ESPECIALITZADA EN AROMES I OLORS /// I. MARQUÈS

1 ///

Albert Majós creu que l’aroma pot acabar sent un element identificador tan important o més que el logotip cret acabi sent un element identificador tan poderós o més que el logotip o la imatge. L’any 2010 ha començat amb nous projectes: grans marques del món del tèxtil i de la telefonia s’han posat en contacte amb l’empresa de Cerdanyola per ambientar totes les seves botigues. “Disposem d’un equip de tres perfumistes que han creat un portafoli de perfums i que

també poden dissenyar aromes a la carta, a partir dels requisits i de les necessitats de l’empresa que sol·licita els nostres serveis”. De nou, el record tan personal de les olors pot dificultar el procés: “L’olor de terra mullada, per exemple, a una persona li pot encantar, perquè li recorda moments de diversió, però a una altra pot recordar-li la feina i no agradar-li gens”, posa com a mostra Albert Majós. “Però si volen comptar amb el tret distintiu d’una aroma pròpia, les empreses han d’apostar-hi, igual que moltes botigues estan decorades d’una manera que a algunes persones els sedueix però d’altres no hi entrarien per res del món. Això és posicionar-se i cercar els teus clients”, diu.

Des d’Akewuele es mostren convençuts del gran potencial que té l’aroma. “És un gran element de comunicació”, considera Majós, mentre afirma que el que estan proposant és “una cosa molt nova”. El 2009 Akewuele va facturar 400.000 euros, una xifra que esperen superar aquest 2010 amb l’arribada de nous projectes.

MÉS INFO AKEWUELE Carrer de l’Or, 22, 08290 Cerdanyola Tel.: 93 381 10 12 www.akewuele.com


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

PATRONALS /// VALLÈS

RADAR

17

PIMES /// SABADELL

La Cecot se suma a les queixes Pimesegura aprofundeix en sobre l’increment de l’IVA la protecció informàtica L

E

es pimes seran les principals perjudicades de l’augment de l’IVA, segons la Cecot. Per la patronal catalana, aquesta és una mesura impositiva que sens dubte suposa un increment de la fiscalitat encoberta a càrrec de les pimes, que hauran d’assumir una nova mesura recaptadora. El president de la Cecot, Antoni Abad, és del parer que la mesura impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero acabarà tenint efectes perversos en l’economia espanyola. “Apujar l’IVA en una economia malmesa com l’espanyola significarà inevitablement un increment de l’economia submergida”. Segons Abad, calen ajustos estructurals i no mesures que generin al govern més ingressos en forma d’increments en la recaptació. “La gestió eficient dels serveis públics encara té molt de recorregut i existeixen moltes bosses d’estalvi que podrien generar una disminució de la despesa de l’Estat en lloc de donar més pes als ingressos”. El president de la Cecot pensa que l’increment de l’IVA és una “barbaritat macroeconòmica” que no té en compte cap criteri d’eficiència.

Antoni Abad és el president de la Cecot /// ARXIU

Lluita contra el frau fiscal. D’altra banda, la Cecot ha denunciat algunes mesures incloses en el Pla de Prevenció i Correcció del Frau Fiscal per considerar-les excessives per a les pimes. En aquest sentit, la patronal considera que les empreses ja tenen prou problemes per generar-los més tràmits que provoquin una despesa extra de temps i diners. Antoni Abad opina que no és la millor manera d’atacar l’economia submergida. “S’ha de lluitar contra el frau fiscal, però sense carregar les pimes amb actuacions redundants que en dificulten el /// J.R. Armadàs dia a dia”.

PATRONALS /// VALLÈS

Pimec reclama reformes per millorar el mercat de treball

La taxa d’atur a l’Estat espanyol ha pujat més d’un 10% des del 2007 /// JOAN RAMON ARMADÀS

L

a patronal catalana Pimec s’ha queixat una vegada més sobre la inexistència d’una reforma del mercat de treball. Després d’un any de la concentració que van impulsar les patronals davant el Congrés de Diputats a Madrid i el lliurament de 44 propostes als representants dels partits polítics, Pimec valora de forma negativa que no s’hagi iniciat cap actuació encaminada a tirar endavant aquesta reforma. En aquest aspecte la patronal destaca que la taxa d’atur a l’Estat espanyol ha passat de ser un 8% a mitjans del 2007 a un 19% actualment i, malgrat això, no s’ha iniciat cap

actuació encaminada a la reforma. Per Pimec, el clam unànime del sector empresarial fa inevitable una modificació legislativa en aquest sentit. Segons descriu un comunicat de la institució, la gravetat de la situació i la ineficàcia de les mesures que s’han portat a terme es mereixen un “suspens clamorós”. En matèria de finançament han destacat, en positiu, les millores en el sistema de pagament per part de l’administració catalana, en particular l’adopció del confir/// REDACCIÓ ming.

l secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Lluís Matas, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada Pimesegura. La jornada s’emmarca dins la campanya amb el mateix nom que ha dissenyat el Centre de Seguretat Informàtica de Catalunya (Cesicat) amb el suport del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i del projecte Pimestic de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. El pla Pimesegura pretén sensibilitzar i informar les pimes catalanes sobre els riscos de seguretat i vulnerabilitat que poden patir els seus sistemes d’informació i la manera com poden controlar-los mitjançant una anàlisi de les característiques del negoci. Durant la jornada es van exposar diversos exemples reals d’èxit i hi va haver torns oberts de preguntes i respostes conduïts per ponents experts en noves tecnologies. L’acte va comptar amb l’assistència d’una nodrida representació de gerents i

La seguretat informàtica preocupa la pime /// CEDIDA

directius d’informàtica de petites i mitjanes empreses de la comarca que van voler assessorar-se sobre la seguretat en els seus equips informàtics. Jordi Bosch va assegurar que les empreses del Vallès Occidental “estan adoptant amb eficiència les noves tecnologies i les mesures de seguretat informàtica necessàries per convertir els seus sistemes d’informació en eines segures”. També es va presentar a les pimes de la demarcació el servei d’orientació en seguretat informà/// REDACCIÓ tica que ofereix el Cesicat.


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Pime /// Cirprotec L’empresa de Terrassa és un referent a Europa en la creació de proteccions contra sobretensions elèctriques PER: IVANNA VALLESPÍN

Les sobretensions, solucionades per Cirprotec

L’

electrònica cada cop és més sensible i menys duradora. “Comencem a tenir interioritzada la idea que hem de canviar el mòdem o qualsevol altre aparell en un temps molt curt a causa de les sobretensions, però el que no sap la gent és que això es pot protegir”, explica Carles Pons, director general de Cirprotec, una empresa de Terrassa que ofereix solucions a aquesta problemàtica.

1 /// Seu de l’empresa a Terrassa /// ISABEL MARQUÈS

2 /// Imatge del laboratori on es reprodueix la caiguda d’un llamp /// CEDIDA

3 /// D’esquerra a dreta, José Antonio Martín, gerent, i Carles Pons, director general de CirpROtec

Cirprotec es va crear l’any 1993 i centrava la seva activitat exclusivament a generar solucions de protecció contra sobretensions de la xarxa elèctrica. En aquell moment, només treballaven per a les entitats financeres, “un sector especialment sensible, ja que si hi ha una tempesta les comunicacions o els caixers automàtics poden patir defectes de funcionament. “Si passa un cap de setmana, aquestes incidències poden ser molt perjudicials per a l’entitat, ja que a més de deixar de cobrar unes comissions, hi ha un servei que no s’està donant”, apunta Carles Pons. Per solucionar aquest problema, l’empresa va dissenyar un aparell “que és com un fusible que col·loques a la connexió de servei, de manera que si hi ha una tempesta i es produeix una sobretensió, aquest filtre para el cop”, diu Pons.

///CEDIDA

1 ///

Però aquest sistema és aplicable a un gran nombre de sectors que presten un servei públic, com ara la xarxa de la televisió digital, les centrals elèctriques o els repetidors de mòbil, aquests últims normalment col· locats a grans altures i exposats a llamps. “Un repetidor d’aquests pot costar gairebé un milió d’euros, així que amb una mínima inversió es pot protegir tota la instal· lació i mantenir un servei de qualitat”, diu l’empresari.

Cirprotec és l’única empresa a l’Estat que fabrica aquest tipus de proteccions contra sobretensions

Amb el pas dels anys, Cirprotec s’ha convertit en una empresa especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització de productes destinats a la protecció contra els llamps i les sobretensions. Es tracta de l’única empresa a l’Estat que fabrica aquest tipus de solucions i ha esdevingut un referent internacional quant a innovació i creació de noves solucions.

I és que el secret de l’èxit de l’empresa cal buscar-lo en el departament de R+D+I. En aquest àmbit, l’empresa va construir l’any 2007 un laboratori pioner per estudiar les sobretensions. Ubicades a Terrassa, al costat de la seu de l’empresa, i amb una superfície de 1.000 metres quadrats, aquestes instal·lacions permeten reproduir la caiguda d’un llamp i així investigar

2 /// i testar els protectors contra sobretensions, per aconseguir facilitar el disseny de nous productes més eficaços.

Productes a 45 països Les solucions de Cirprotect es divideixen en dues famílies: la protecció interna (sistemes per amortir les sobretensions elèctriques) i l’externa (per evitar els danys provocats per la caiguda d’un llamp). L’empresa egarenca exporta els seus productes a més de 45 països arreu del món, bàsicament a indrets on es registra més concentració de caiguda de llamps, Iran, Angola, Vietnam, Cuba, Indonèsia o Xina, entre d’altres. “Per nosaltres el més interessant són el centre i el sud d’Amèrica, el Magrib i el Pròxim Orient i sud-est

3 /// asiàtic”. Cirprotec ha estat guardonada amb diferents distincions, com ara el premi a la internacionalització, concedit l’any 2004 per la Cambra de Terrassa; el premi a l’empresa més competitiva de Catalunya, atorgat per Pimec el 2007, i el premi a l’impuls de la innovació, investigació i desenvolupament de la Cambra de Terrassa el 2008.

Cirprotec UBICACIÓ: Terrassa ANY DE FUNDACIÓ: 1993 53 treballadors FACTURACIÓ: 15 M€ (2009)


RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

19

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

Cambractiva recomana sacrifici als directius per superar la crisi

Capio Hospital General de Catalunya

Tres ponents van receptar esforç i serenor per encomanar l’optimisme a la plantilla i als clients

Els ponents van exposar el seu punt de vista davant de prop de 150 assistents /// ISABEL MARQUÈS

S

ense un capità serè el vaixell trontolla. Aquesta va ser la metàfora que va donar el tret de sortida a una nova edició de Cambractiva, centrada en l’equilibri emocional dels empresaris en un moment en què no és fàcil mantenir-lo. La xerrada-col·loqui, organitzada per la Cambra de Terrassa, tenia com a objectiu proporcionar idees i eines als directius d’empresa per afrontar les dificultats del moment. El president de la consultoria Otto Walter, Paco Muro, va ser el primer ponent i ja va avançar que l’ambient d’estrès en què viu la societat és una malaltia fàcil d’encomanar. “Els empresaris tenen hipersensibilitat emocional, perquè veuen la preocupació a l’exterior i la individualitzen”. Segons Muro, no és gens recomanable sumar una crisi interior (a l’empresa) a l’exterior (econòmica). El dirigent d’Otto Walter va recordar que el fet que abans fent-ho malament les coses anessin bé i ara fent-ho bé les coses vagin malament ha de provocar un canvi d’actitud en l’empresariat que esborri la mediocritat i entroni l’esforç com a motor empresarial. “És el moment del sacrifici. Els empresaris s’han d’arremangar i posarse amb tenacitat al capdavant dels problemes per donar exemple i energia a clients i a treballadors.

Optimisme i convicció. Les receptes per

superar la crisi no són úniques. Malgrat això, el segon ponent, el gestor empresarial Ramon Talamàs, extreballador de Banc Sabadell, Cirsa i La Sirena, entre d’altres, va promocionar dos ingredients clau per assolir la fita de sortir airós de la situació actual. “L’empresari ha de tenir convicció que se’n sortirà i no capficar-se en els aspectes que han anat malament”. El secret, per Talamàs, és concentrar-se en el que ha anat bé i potenciar-ho, deixant-se ajudar i assessorar per tercers si cal, per mantenir una actitud positiva davant l’adversitat. L’entrenadora de l’equip espanyol de natació sincronitzada, Anna Tarrés, va cloure les ponències explicant les claus de l’èxit de l’equip que dirigeix: “Voluntat i esforç. Has de saber on vas, què tens i com treballes per treure el màxim rendiment del teu equip”. Per Tarrés, és essencial tenir un grup humà que té ganes de fer feina i va recomanar ensenyar els resultats aconseguits com a principal factor motivador tant per a un equip esportiu com per al personal d’una empresa. Aquesta darrera edició de Cambractiva es va celebrar a la seu de la Cambra de Terrassa el 18 de març i va estar moderada per la directora editorial de la revista B30, Carmen /// Joan Ramon ARmadàs Larraburu.

ès l l a V l a l a t i p s o El teu H

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediatriques 24 hores 365 dies

902 53 33 33 Té acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

Capio Sanidad www.capiosanidad.es

tu salud en buenas manos


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

INTER-VIEWS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per sprint idiomes

Shubert Consulting is a company whose ‘raison d’être’ is to understand cultural differences and how to manage them. They assist foreign workers on how to integrate in new countries PER: BEN NEALE

Pioneers of Change ployee relations than in the US or UK for example. Inside companies, they find it is still common to see a ‘command and control’ approach, with management as a discipline based more on technical as opposed to people-related competences. With regard to employees, the Schuberts have noticed that individuals tend to prize job security and practical convenience over variety, to a greater degree than their foreign counterparts. They also note a stronger reluctance to collaborate on projects with their peers in other companies – for fear of their intellectual property being mistreated.

The Regional Divide Louise and Werner Schubert /// BEN NEALE

“S

uccess is a journey, not a destination”. This comment is a useful motivator but for those business people who experience regular transfers from one country to another, it has a much more literal meaning. As regular readers of this page will know, the challenges faced by people operating in different cultures are significant. Interestingly, though, there is also a pattern in the way these challenges are resolved. Schubert Consulting is a company whose raison d’être is to understand cultural differences and how to manage them. Operating from discrete offices in Sant Cugat’s principal Trade Center complex, the firm advises both employers and employees on how to integrate different nationalities more smoothly and effectively. According to its founders, the husband and wife team Louise and Werner Schubert, when they started trading ten years ago the concept of change management hardly existed in Spain. Today, it is gaining acceptance. Between them, the couple have worked in over half a dozen countries; Louise was previously the HR Manager for the international hotel chain Novotel in her native UK and was transferred to Spain. Werner is Austrian and spent several years as a banker in Vienna before spells in the US, Germany, UK, Spain and Greece, each time undertaking roles with a greater

HR component. Both felt that cross-cultural transition was an aspect of management that was under-developed. As is often the case however, turning their interest into a business proved to have many challenges; the couple had to invest significant effort in upgrading their own professional qualifications and affiliating with specialist international networks before gaining momentum. Today, they have a wide-ranging portfolio of clients, from Alcoa, to Cargill to Miguel Torres. They have recruited additional staff and have a large network of associates to fall back on. They are also active members of Sant Cugat’s own international business club (www.scibc. net). One recent project involved a German multinational keen to increase the number of foreign employees making it up to director level. It knew the issue was largely cultural and engaged Schubert Consulting to assist in the re-design of its approach to staff assessment with this factor in mind.

Communicating the differences After a 20 year relationship with Spain, the Schuberts have had time to identify those aspects of working culture that can differ from elsewhere. These start at the top where they have sometimes seen a complete abdication of responsibility by companies to integrate foreign staff – as if it were part of the State’s role! At a sector level, they see trades unions and associations playing a much larger role in em-

Focusing specifically on Catalan companies in an international context, the Schuberts are more positive, describing them as nimble, clever and pioneering. They point to a tradition of ‘going outside’ to obtain skills and resources that dates back many centuries. They balance this with the observation that at an individual level, many Catalans still feel defensive about a lack of international exposure and a weak spot with languages. As others have done, the Schuberts point to the hard-working and dedicated approach of Catalan workers but also highlight their dry sense of humour, more aligned with the British than American view of the world. When asked to give just one tip for any international manager preparing to transfer to Spain, they say “Be prepared to learn. Spain has layers of culture and is more complex than it appears to foreigners. It is important not to push an outsider’s view of the world down people’s throats.” When quizzed about what they would miss most if they had to leave, they struggle to narrow it down to less than three C’s; climate, culture and children. Both come from cultures where historically children ‘were seen but not heard’. Here, in comparison, they are treated like kings! They take absolute delight in the inclusiveness of family life here.

Schubert Consulting sector: consultoria ANY DE FUNDACIÓ: 2000 TREBAlLADORS: 4

Edifici Trade Center Av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93 552 85 28 sprintidiomes@sctradecenter.es

GLOSSARY 1 meaning: significat 2 pattern: patró 3 smoothly: sense problemes 4 hardly: a penes 5 gaining acceptance: guanyant acceptació 6 spells: encanteris 7 undertaking: empresa 8 under-developed: subdesenvolupats 9 wide-ranging: ampli 10 keen: agut 11 as opposed to: en contraposició a 12 prize: premi 13 nimble: àgil 14 weak spot: punt feble 15 dry: sec 16 tip: punta

EL CONSULTORI Com es diu polítiques d’empresa en anglès? Company policies Com es diu burlar la crisi en anglès? To get through the crisis Com es diu autònom en anglès? Freelance/self-employed Envieu els vostres dubtes a: B30@pautamedia.com

El consultori va adreçat a tots aquells empresaris que necessiten resoldre dubtes puntuals en anglès de negocis.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

INTERNACIONALITZACIÓ /// VALLÈS OCCIDENTAL

RADAR

the article ///Peter Lindsey

ACC1Ó ha impulsat més de 500 projectes de promoció exterior

The Fantastic Three – Unnim!

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat ha dut a terme diferents actuacions destinades a la internacionalització d’empreses vallesanes

A

L’

agència de suport a l’empresa catalana, ACC1Ó, va tancar el 2009 amb un total de 525 actuacions de promoció internacional a empreses del Vallès Occidental. Aquestes accions estaven destinades a facilitar a les empreses la realització de prospeccions i augmentar el nivell de coneixement de nous mercats estrangers mitjançant l’organització de missions empresarials, visites a fires i diferents formats de certàmens internacionals. També es van impulsar 139 actuacions de consolidació, en què les empreses van poder obtenir assessorament especialitzat per cobrir necessitats específiques en el seu procés d’internacionalització, així com accedir a finançament per desenvolupar els seus plans de promoció internacional. Pel que fa als processos d’iniciació a l’exportació, un total de 43 pimes de la co-

Les empreses van rebre l’assessorament personalitzat dels consultors d’ACC1Ó /// CEDIDA

marca van comptar amb serveis d’assessorament encaminats a impulsar la promoció de productes en les primeres etapes de penetració en mercats internacionals. Així mateix, mitjançant la Xarxa de Centres de Promoció de Negocis d’ACC1Ó arreu del món, es van desenvolupar 117 projectes d’expansió internacional.

INTERNACIONALITZACIÓ /// SANT CUGAT

Projecte de cooperació per a la Cecot a Guinea Equatorial L

a Comissió Europea, a través de l’agència EuropeAid, ha adjudicat a la Cecot un paquet de fons europeus per dur a terme el projecte Foment i suport a emprenedors a Guinea Equatorial. La Cecot compta per a aquesta iniciativa amb la cooperació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria Hispano-equatoguineana. Els destinataris d’aquesta acció són els emprenedors i tècnics equatoguineans i el partner de la Cecot en aquest país, la Universitat Nacional de Guinea Equatorial. L’objectiu del projecte és el foment de l’emprenedoria en els estudis mitjans i superiors de la Universitat Nacional de Guinea Equatorial i s’ha de dur a terme a través d’una acció formativa per a tots aquells estudiants interessats en la concreció dels seus estudis en una iniciativa empresarial i, al seu torn, la formació d’altres emprenedors. Una primera fase aportarà eines formatives en la creació empresarial i instruments per poder portar a terme una iniciativa de negoci realista i consistent. En una segona fase s’assessorarà tots els estudiants que

La Cecot forma futurs empresaris /// CEDIDA

presentin un projecte amb un seguit de tutories, perquè millorin les seves propostes i en revisin els plantejaments inicials. L’última consistirà en la mediació de la Cambra de Comerç i Indústria de Bata entre els emprenedors i les principals entitats financeres del país. L’objectiu d’aquesta última fase és ajudar a preparar la presentació dels projectes de forma professional i convincent, i alhora conèixer amb antelació les preguntes i la documentació que les institucions financeres els requeriran per sol·licitar els crèdits que els finançaran /// REDACCió les iniciatives.

ACC1Ó ha posat en marxa un servei d’atenció personalitzada per respondre les qüestions plantejades per empreses de manera individualitzada. També ha endegat un espai de networking en forma de speed meeting, que permet als empresaris ampliar la seva xarxa de contactes i oportuni/// rEDACCiÓ tats de negoci.

21

fter several long drawn-out months of speculation and expectation, the merger of the three savings banks Caixa Sabadell, Caixa Terrassa and Caixa Manlleu has been given a name: Unnim. The name itself sums up the idea behind the operation – becoming one and joining forces, uniting. It’s a name that distils strength, optimism, drive and attitude. Nevertheless, the merger process has only obeyed the logic of the marketplace. In the final analysis, it was a question of sink or swim. What remains to be seen is how this merger will affect the banks’ employees and structures. And how it could affect the business and economic landscape in the Valley. Right now there are more questions than answers. Are customers going to receive the same level of service as before? Enjoy the same conditions? Is the new organisation going to be more than just a sum of its parts? Hopefully, Unnim’s new board will soon have the opportunity to dispel all these doubts and give us a sense of what the savings bank map is going to look like in the near future.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Gran empresa /// Egarsat Dues petites mútues centenàries van ser l’origen d’aquesta asseguradora que ha aconseguit esdevenir una empresa de referència en el sector de la salut i la prevenció de riscos laborals PER: IVANNA VALLESPÍN

Egarsat, un segell de protecció laboral i empresarial 1 /// Seu central d’Egarsat. L’EMPRESA està instal·lada a sant cugat DEL VALLÈS /// i. marquès

E

garsat és una de les principals mútues catalanes, com ho demostren les seves xifres globals. Registra una facturació anual de 205 milions d’euros i té 33.000 empreses associades, que asseguren 256.000 treballadors i 50.000 autònoms. La trajectòria d’Egarsat és relativament curta. L’empresa va néixer l’1 de gener del 2007, fruit de la fusió de dues mútues vallesanes amb una experiència centenària: Mútua Egara (creada a Terrassa l’any 1900) i SAT Mútua (fundada a Sabadell l’any 1917). L’entitat té la seu a Sant Cugat del Vallès, on treballen 250 persones. Però Egarsat

1 /// dóna cobertura a tot l’Estat espanyol, a través de les 37 delegacions que la mútua té repartides per tot el territori. Al Vallès, la companyia té oficines a Castellar, Granollers, Mollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze i Terrassa. El director general d’Egarsat, Albert Duaigues, destaca l’arrel vallesana de la mútua: “Li aporta un bon coneixement del territori i de les seves peculiaritats, factor decisiu a l’hora d’oferir el que els nostres mutualistes reclamen”.

L’absentisme marca la diferència Egarsat és una entitat que col·labora amb la Seguretat Social, que ofereix als seus

Un dels àmbits en què Egarsat ha invertit més esforços és a estudiar l’absentisme laboral, una preocupació per a moltes empreses, ja que pot arribar al 30% en alguns casos

mutualistes, tant assalariats com treballadors autònoms, en la cobertura de les contingències derivades d’accidents i malalties professionals, la de la prestació econòmica per incapacitat derivada de contingències comunes i activitats preventives. Però l’element diferenciador d’Egarsat és, segons el seu director general, la capacitat d’ajustar els seus serveis al context empresarial. En aquest sentit, una de les màximes preocupacions actualment és l’absentisme laboral. “Oferim un servei innovador en aquest àmbit. El fet d’estar permanentment en contacte amb les empreses ens fa ser molt conscients de la preocupació i del problema que suposa l’absentisme laboral; en un 30%


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

dels casos afirmen no dur a terme cap tipus d’actuació en aquest sentit”. Per combatre’l, la mútua ha elaborat una Guia pràctica per a la gestió de l’absentisme, així com l’eina Absent-pro, amb la qual es poden calcular els costos directes i indirectes derivats de l’absentisme.

Els efectes de la crisi La crisi ha afectat moltes empreses, i de retruc les companyies que donen servei a les empreses. Així ho reflecteixen els números d’Egarsat, que el 2008 tenia 35.000 empreses associades, 271.000 treballadors protegits i 51.000 autònoms adherits i el 2009 s’ha passat a 33.000 empreses associades, 256.000 treballadors i 50.000 autònoms. Per compensar aquesta situació, l’empresa ha reaccionat: “Hem optat per dur a terme una reducció significativa de totes aquelles despeses que podien ajustar-se sense perjudicar el resultat de la nostra activitat”, afirma Duaigues.

23

2 /// Un dels àmbits en què destaca Egarsat és en l’estudi de l’absentisme laboral

3 /// Albert Duaigues, director general d’Egarsat

Innovació al servei de la salut L’aposta per la innovació d’Egarsat es demostra amb iniciatives com el laboratori de biomecànica. En aquest equipament s’investiga sobre prevenció, reinserció i rehabilitació dels pacients accidentats. Concretament, permet valorar com està mèdicament el pacient i si té algun grau d’incapacitat. Igualment, es fa un seguiment de l’evolució del pacient que és sotmès a un tractament específic. Per altra banda, quan el pacient necessita una pròtesi s’estudia quina és la millor i com s’adapta al seu cos. A més d’aquest laboratori, Egarsat disposa de la unitat de regeneració tissular, on es realitzen teràpies de regeneració amb cèl·lules mare adultes conreades en determinades lesions de l’aparell locomotor derivades d’accidents laborals. Egarsat també ha creat 13 unitats clíniques especialitzades, com ara la unitat d’anàlisi del moviment i de la marxa, unitat de trastorn de l’equilibri i del vertigen, unitat de la mà i extremitat superior, unitat de tractament i avaluació de la força muscular amb dinamometria isotèrmica, unitat de dolor lumbar o unitat de patologia de parts toves, entre d’altres.

RADAR

4 /// La cartera de clients de l’empresa és de 33.000 empreses, 256.000 treballadors i 50.000 autònoms /// i. marquès

2 ///

3 ///

EGARSAT SECTOR: mútua UBICACIÓ: Sant Cugat ANY DE FUNDACIÓ: 2007 TREBALLADORS: 430 EMPRESES ASSOCIADES: 33.000 FACTURACIÓ: 205 M€(2009)

4 ///

Egarsat ha posat en marxa iniciatives com el laboratori de biomecànica, on s’investiga sobre la rehabilitació dels pacients accidentats, així com una Unitat de Regeneració Tissular, on es realitzen teràpies de regeneració amb cèl·lules mare adultes conreades


24

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

patronal cecot /// lEgislació

La necessitat de modificar la normativa sobre operacions vinculades Segons el criteri de la patronal Cecot, el govern ha d’evitar que pimes i microempreses es vegin greument perjudicades per l’obligatorietat de documentar les operacions vinculades

D

es de la Cecot fa mesos que hem estat liderant una iniciativa per esmenar la normativa vigent en matèria d’operacions vinculades o preus de transferència, segons el nom que li vulguem donar. Les nostres actuacions han estat adreçades en diferents direccions. En primer lloc, vam emetre un informe on es posava en evidència el greu perjudici que per a les pimes i les microempreses suposava el desenvolupament d’una norma que ni ha estat pensada per a elles, ni té sentit que els afecti, ja que no són ni els destinataris ni els generadors del possible frau. No oblidem que l’origen de la norma és controlar la transferència de beneficis entre empreses del grup de diferents països via aplicació de preus. A més, tota norma ha de tenir un sentit de proporcionalitat entre l’exigència del seu compliment i la sanció per no fer-ho correctament, i en aquest cas, la raonabilitat no existeix, ans al contrari, es produeix una greu desproporció entre el risc de l’Administració i l’import de la sanció quan fins i tot es pot sancionar

de forma exagerada per un simple incompliment formal, encara que no hi hagi cap perjudici econòmic per a l’Administració en la valoració de les operacions. Aquest informe va estar distribuït a més de 500 institucions entre organitzacions empresarials, col·legis professionals, entitats públiques, etc., cosa que ens va permetre generar un munt d’adhesions i, el que és més important, un estat d’opinió que s’ha anat generalitzant a mesura que empreses i institucions han rebut les informacions i els inputs del que aquesta norma implica.

Assessorament empresarial

Com he de justificar una operació vinculada consistent en la compra d’un local a un soci de l’entitat i que utilitza la pròpia empresa? És un local que es va comprar i es va condicionar per a les oficines actuals, però no sé què he d’aportar per a la seva justificació.

Àrea d’assessorament financer i fiscal. Enric Rius i Macias, assessor financer i fiscal de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a: b30@pautamedia.com

Tota aquesta informació va ser traslladada al Ministeri d’Economia i Hisenda. En la correspondència que hem mantingut amb ells, s’ha posat en evidència la distància que en ocasions es produeix entre els objectius i la seva materialització, entre la realitat i la visió que d’aquesta realitat hi ha en les cúpules ministerials. Crec que hem estat capaços de fer arribar aquesta realitat al Ministeri, que ha de

S’haurà de confeccionar l’expedient de documentació d’acord amb l’art. 20 RIS, que haurà de recollir, almenys per al cas d’un lloguer, la següent informació: Nom i cognoms o raó social o denominació completa, domicili fiscal i número d’identificació fiscal de l’obligat tributari i de les persones o entitats amb les quals es realitzi l’operació, així com descripció detallada de la seva naturalesa, característiques i import. Anàlisi de comparabilitat, on es justifiqui que el preu del lloguer és de mercat. Una explicació relativa a la selecció del mètode de valoració triat, incloent-hi una descripció de les raons que van justificar-ne l’elecció, així com la seva forma d’aplicació, i l’especificació del valor o interval de valors derivats del mateix. Qualsevol altra informació rellevant de la qual hagi disposat l’empresa per determinar la valoració d’aquest lloguer.

facilitar, sens dubte, una línia de negociació de possibles reformes. Per altra banda, el Grup Parlamentari Català va recollir la nostra proposta i va presentar una proposició de llei per esmenar el contingut de l’article 16 del vigent impost sobre societats, així com les seves disposicions reglamentàries, en la línia del nostre informe, sol·licitant dues reformes: que es limités l’obligació de documentar només per a les operacions superiors als 100.000 euros i que s’establissin uns criteris de valors de mercat per a operacions comunes (retribucions, lloguers, interessos) que donessin seguretat jurídica a les empreses. Tenim constància que en el marc de les negociacions de les mesures anticrisi que s’estan portant a terme aquesta proposta forma part del paquet negociador dins de l’àmbit de la simplificació administrativa. Donem suport a aquesta negociació amb el convenciment que pot ser un marc idoni per accelerar una possible reforma. També el

S’Han d’informar totes les operacions vinculades en la declaració de l’Impost sobre Societats? La resposta a aquesta qüestió ens ve donada per l’ordre EHA/1375/2009, que aprova el model de l’IS, on s’indica, a la pàgina 19, a l’apartat destinat a recollir aquestes operacions, que només han de declarar-se aquelles en què existeixi obligació de documentació i que es realitzin a partir del 19/2/2009, excloses les operacions el límit conjunt de les quals no superi els 100.000 euros (valor de mercat).

El nou PGC, en la seva tercera part destinada a les normes d’elaboració dels comptes anuals, ja inclou un apartat destinat a les operacions vinculades. Podem entendre satisfetes les obligacions documentals en una operació vinculada, a l’efecte d’IS, complint les exigències previstes en aquesta norma comptable? Encara que en bona part pugui coincidir la informació relativa a una operació vinculada que ha de recollir la memòria en els

propi Grup Parlamentari, seguint la mateixa argumentació i arran d’una sentència del Tribunal de Justícia Europeu, ha plantejat en el Parlament Europeu una pregunta a la Comissió en el sentit de si des d’Europa es podria limitar l’aplicació d’una norma tan perjudicial per a les pimes i les microempreses quan, en contra del que defensava el govern espanyol, l’Estat pot discriminar l’aplicació d’una norma entre empreses d’àmbit nacional i multinacionals amb un àmbit internacional. Aquest conjunt d’iniciatives, juntament amb el suport d’altres organitzacions que s’hi han adherit, està creant un moviment de pressió que ens fa ser optimistes. El primer objectiu, que era el d’aconseguir fer palesa la “magnitud de la tragèdia”, s’ha aconseguit i el missatge ha arribat. Ara cal seguir treballant perquè la necessària reforma arribi, i arribi a temps. /// ENRIC RIUS MACIAS, assessor Financer i Fiscal de la Patronal Cecot, de l’àrea d’assessorament Financer i Fiscal

comptes anuals amb les exigències previstes en el RIS, es requereix satisfer de forma específica allò previst en els arts. 18 a 20 d’aquest reglament, segons procedeixi, respecte a les obligacions documentals relatives al propi obligat tributari i, si escau, les relatives al grup. S’ha de tenir present que les normes previstes en el PGC, tant pel que fa a la qualificació de les operacions considerades vinculades, com a les tècniques que cal seguir en la seva valoració, poden diferir de les previstes en la normativa de l’IS.

Quan ha d’estar la documentació de les operacions vinculades a disposició de l’Administració Tributària? La documentació haurà d’estar a disposició de l’administració tributària a partir de la finalització del termini voluntari de declaració o liquidació. Per als exercicis la durada dels quals coincideixi amb l’any natural, i tenint en compte l’entrada en vigor del reglament que desenvolupa l’obligació de documentar les operacions vinculades, serà exigible a partir de 25 de juliol del 2010. A més, s’ha de tenir en compte que aquesta documentació només es pot sol·licitar en procediments d’inspecció.


Professional multiEstrella

“Jo ja tinc avantatges pel fet de ser autònom”

Perquè entenem el dia a dia de l’autònom, a ”la Caixa” hem creat un programa que premia la teva confiança i dóna resposta a les teves necessitats: Professional multiEstrella. Un programa que et permet beneficiarte de condicions exclusives en

productes financers i avantatges per al temps lliure i, a més, aconseguir Punts Estrella i multiplicar-los. Vine a la teva oficina de ”la Caixa” i descobreix Professional multiEstrella.

Parlem?

Pack multiAssegurances Fins a 400 € de regal1

Rènting de vehicles2 Vehicle de substitució

Hipoteca bonificada Compra d’habitatge

Punts Estrella Multiplica x2, x3 o x4

Professional

Promoció vàlida per a noves contractacions dels productes inclosos en aquesta promoció realitzades entre el 4 de gener i el 31 de maig de 2010. Consulta’n la resta de condicions a la teva oficina de ”la Caixa” o a www.lacaixa.es. SegurCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. VidaCaixa, SA, d’Assegurances i Reassegurances. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA, i autoritzat de SegurCaixa, SA, inscrit en el registre administratiu de mediadors de la DGAFP amb el codi C0611G58899998. 2 Rènting de vehicles de CaixaRenting, SA. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136. 08038 Barcelona. NIF: A58662081. 1

www.laCaixa.es


26

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

EMPRESA /// LEGISLACIÓ

L’aprovació de la llei de la morositat satisfàl’empresariat Les administracions hauran de pagar a 30 dies i les empreses tindran un termini màxim de 60

L

a reducció de terminis per pagar les factures és el principal motiu de satisfacció dels empresaris pel que fa a l’aprovació de la llei de la morositat. La norma estipula que les administracions hauran de pagar els seus proveïdors a 30 dies mentre que el marge temporal previst per a les empreses serà de 60 dies. Martí Puig, president de Pimec Vallès Occidental, va felicitar-se per l’assoliment de la mesura. “És una reivindicació de Pimec des del 2007, i durant tot aquest temps la patronal no ha deixat de lluitar i insistir en aquest tema, perquè és fonamental per aconseguir més liquiditat per a les pimes. Puig va incidir en el fet que “un any després de la concentració de pimes i autònoms davant del

Congrés s’ha aconseguit una de les principals mesures que vam demanar”. El president de la Cecot, Antoni Abad, també va congratular-se per l’aprovació de la norma. “És una fita memorable que permetrà injectar en el teixit de les pimes uns 6.400 milions d’euros, segons dades de la Plataforma de la Morositat”. L’aplicació de la llei serà gradual. En concret, les administracions que actualment paguen al cap de 154 dies, ho hauran de fer al cap de 55 enguany, 50 l’any vinent, 40 el 2012 i 30 el 2013. Per a les empreses privades, el període transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013. Les alimentàries, /// REDACCIÓ en canvi, pagaran a 30 dies.

HP compleix 25 anys al Vallès Occidental

El president de Pimec Vallès, Martí Puig, va ser al Congrés el dia de l’aprovació de la llei /// CEDIDA

EMPRESA /// IGUALTAT

Disminueix el nombre de dones directives d’empreses T

retze de cada cent persones que ocupen càrrecs de direcció en empreses espanyoles són dones. Aquesta és la dada més destacada de l’informe Mujer y crisis que han presentat conjuntament l’escola de negocis Esade, la consultoria de recursos humans Icsa i el portal de cerca de feina laboris.net.

La R+D+I de la multinacional, a Sant Cugat El centre que la multinacional nord-americana Hewlett-Packard té a Sant Cugat celebra aniversari. La planta, que es va inaugurar com un centre de fabricació l’any 1985, és actualment un centre de recerca en què treballen un total de 2.000

persones de 20 països diferents. Per celebrar el quart de segle d’existència, HP ha organitzat una sèrie d’activitats enfocades als clients i als treballadors, que durant aquests anys han fet créixer la companyia. // CEDIDA

Segons aquest estudi, la tendència a l’alça que s’havia registrat pel que fa a les places que ocupen les dones en llocs de direcció empresarial s’ha frenat, i ha passat del 19% de l’any 2007 al 13% del 2009. La principal conclusió que extreuen de l’estudi els seus responsables és que l’actual conjuntura de crisi econòmica ha tingut una influència directa en aquest retrocés pel que fa a la igualtat laboral. Menys diners, més estudis. La publicació de l’informe, que es va presentar poc abans del Dia Internacional de la Dona Treballadora, ha revelat altres dades que posen sobre la taula la desigualtat entre homes i dones. La més alarmant és la del salari, que certifica que les dones directives cobren un 17% menys que els seus homò-

C. Ferrussola, fundadora Joguines Barruguet ///Cedida

legs masculins. En països del nostre entorn, com França, aquest percentatge és del 9%, mentre que a Itàlia baixa fins al 6%. L’estudi també analitza la diferència entre el nivell d’estudis dels càrrecs directius, i en aquest terreny es posa de manifest que les dones estan més ben formades que els homes. Concretament, hi ha un 5% més de dones que tenen una carrera universitària i un 2% més que han cursat un màster o un postgrau respecte als homes. Per elaborar aquest estudi s’han analitzat dades d’unes /// Redacció 800.000 persones.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

RADAR

27

PubliReportatge /// axa assegurances

Grup AXA, garantia de solvència L’asseguradora francesa va guanyar 172 milions d’euros el 2009, un 2,4% més del resultat obtingut l’any anterior

magnituDs Principals

2008

2009

Var.

Total primes

3.597

3.249

–9,7%

2.683

2.503

–6,6%

914

746

–18,5%

Provisions tec. vida

6.434

6.499

+1,0%

Ràtio combinada

90,4%

94,5%

+4,1% pp

No vida Vida

Marge de solvència

129,8%

171,7%

+41,9 pp

Actius gestionats

10.502

10.322

-2,2%

Benefici brut

217,1

240,4

+10,7%

Benefici net

168

172

+2,4%

A

mitjans del 2006 l’asseguradora francesa AXA anunciava l’adquisició de la suïssa Winterthur, l’operació més gran de compra en la història de l’assegurança a Espanya. A principis del 2007, AXA i Winterthur van emprendre, juntes, un viatge a la recerca de nous horitzons, amb el repte que la unió d’ambdues entitats obtingués un resultat més enllà de la simple suma aritmètica. Eren temps de bonança, temps en què les tertúlies del sector assegurador es preguntaven sobre el grau de compatibilitat d’ambdós models de negoci, dels obstacles i les possibles sinergies que la companyia resultant de la fusió trobaria en el procés, i que no permetien presagiar el paroxisme que l’economia mundial i, per extensió, l’espanyola, estava a punt de patir. Henri de Castries, president mundial del Grup AXA, visitava a principis del 2010 la seu d’AXA Espanya a Madrid per agrair personalment als seus empleats al nostre país l’esforç realitzat durant

els tres últims anys per culminar, de manera efectiva, una integració que no va trobar precisament el vent a favor en aquest període. Avui els dubtes han desaparegut. La nova AXA, nascuda amb les campanades del 2008, va presentar recentment 172 milions de benefici net en l’últim exercici, un 2,4% més del resultat obtingut l’any anterior, amb una millora notable del seu marge de solvència, situat en un 172% pel 130% del 2008, en una conjuntura econòmica gens favorable. Javier de Agustín, conseller delegat d’AXA a Espanya, va qualificar els resultats del 2009 de “positius, ja que hem aconseguit mantenir el nostre benefici i millorar la nostra fortalesa financera a pesar de l’entorn de forta crisi econòmica i d’haver d’afrontar la finalització del procés d’integració de Winterthur”. En aquest sentit, De Agustín va ressaltar que “després de la integració de Winterthur, AXA és avui més forta i té una major dimensió que el 2006, cosa que

ens situa en millor posició per afrontar amb garanties els reptes del 2010, un any que tornarà a ser difícil per la situació de l’economia espanyola’’. AXA té avui 3,9 milions de clients, un 56% més que abans de la fusió, mentre que el nombre de pòlisses ha crescut més del 71%, fins als 6,5 milions de contractes. La companyia gestiona anualment 2,6 milions de sinistres, més del doble que el 2006, i atén més de 7 milions de trucades, un 88% més que llavors. No obstant això, Javier de Agustín no treu pit i reconeix que “l’èxit de la fusió s’ha basat a haver sabut mantenir la confiança dels nostres clients, empleats i distribuïdors”.

L’evolució del negoci Malgrat els bons resultats obtinguts, el màxim mandatari d’AXA a Espanya es manté realista davant l’evolució del negoci assegurador, ja que reflecteix, si bé menys que altres sectors, la difícil situació econòmica que amenaça particulars i empreses. El 2009, l’asseguradora gal·la va reduir un 9,7% el seu volum de primes gestionades, i es va situar en els 3.249 milions d’euros; la tendència del mercat a rebaixar la prima mitjana –sobretot en Auto, escenari d’una aferrissada guerra de preus per captar clients– i el fort impacte de la crisi en el segment d’Empreses, amb especial accent en la construcció, han marcat aquest descens.

El 2010 apostarà per productes rendibles i crearà 400 llocs de treball Per negocis, No Vida, on AXA és la segona asseguradora més important del mercat, va registrar una caiguda del 6,6%, i es va situar en 2.503 milions d’euros. Només Salut, on AXA té una

oferta a l’avantguarda quant a serveis i tècniques diagnòstiques, va tenir un comportament positiu, va registrar un increment del 9% i va superar un any més el creixement mitjà del mercat. Per la seva banda, el volum del negoci de Vida es va situar en 746 milions d’euros, un 18,5% menys que el 2008, per la sortida de la guerra del dipòsit i el focus en productes de Vida Risc i garantits (Variable Annuities). Malgrat no ser aliena a la crisi i haver-hi estat exposada tant en Vida com en No Vida, AXA va

AXA tanca la fusió amb Winterthur, l’operació més gran en la història del sector llançar al mercat dos productes revolucionaris en ambdós segments, com van ser el Pensions Privilege i el Servei Integral per a accidentats corporals d’Auto, que han tingut una excel·lent acollida per part dels clients i els distribuïdors d’assegurances.

PrioriTATs 2010 Respecte al 2010, AXA aposta per tres eixos d’actuació: - Creixement rendible com a garantia de la solvència de la companyia a mitjà i llarg termini. - Potenciació de l’estratègia multicanal i l’efectivitat de la xarxa comercial. - Més activitat en productes de valor, com Vida Risc, o innovadors, com els ‘Variable Annuities’. A més, dins del seu programa de “reclutament”, l’asseguradora preveu la creació de 400 nous llocs de treball per a la seva força de vendes durant aquest exercici, i l’obertura de 30 noves oficines pròpies, que se sumen a les més de 1.000 actuals.

Axa El Grup AXA és el segon grup assegurador de No Vida a Espanya. Amb un volum de negoci total de 3.249 milions d’euros el 2009, AXA té prop de 4 milions de clients i més de 6,5 milions de pòlisses. La companyia disposa de més de 10.000 punts d’assessorament i venda a través dels quals transmet la seva visió de la protecció financera.

Tel.: 902 40 40 84 www.axa.es


28

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

EMPRESA /// POLINYÀ

EMPRESA /// SABADELL

Cassa aconsegueix una xifra de negoci de 39,3 milions el 2009

La Finestra sul Cielo augmenta un 88% les vendes al Brasil

El grup que subministra aigua a diversos municipis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental pràcticament iguala els resultats registrats el 2008

E

l grup gestor de subministrament d’aigua Cassa ha obtingut una xifra de negocis consolidada de 39,3 milions d’euros, només dos punts per sota dels 41,8 milions assolits en l’exercici anterior. La variació ha estat motivada pel context econòmic de contracció de la demanda de l’activitat econòmica en general i del sector de la construcció en particular. La xifra de negoci inclou la venda d’aigua, amb 22,5 milions, obres i serveis, 9,8 milions, i depuració i serveis, 7 milions. L’Ebitda consolidat se situa en 7,04 milions, enfront als 5,92 milions de l’exercici anterior, i el resultat d’explotació és de 3,89 milions, que contrasten amb els 2,89 milions registrats l’any 2008. Aquest increment ha estat motivat per l’optimització dels costos operatius i per la desinversió de línies de negoci no estratègiques.

El negoci de l’aigua. El volum total d’ai-

gua facturada pel grup durant el 2009 ha estat de 24,91 hm3, enfront dels 25,02 enregistrats el 2008. En aigua potable, durant el 2009 el Grup Cassa ha assolit nous contractes de concessió, amb la gestió en el moment de tancar l’exercici d’un total de 83 concessions a Catalunya, Aragó, Canàries i Cap Verd. Pel que fa a la depuració i al sanejament, actualment gestiona un total de 27 estacions depuradores d’aigües residuals, dues de les quals es troben entre les 10 més grans de Catalunya.

La seu del Grup Cassa és a Sabadell /// CEDIDA

En obres hidràuliques i enginyeria, en l’exercici 2009 el Grup Cassa ha desenvolupat diversos projectes d’obres hidràuliques a Espanya i Cap Verd a través de les seves /// REDACCIÓ catorze filials.

EMPRESA /// CASTELLAR

Sony desinverteix al Vallès venent el magatzem de Castellar

L

a multinacional japonesa Sony fa un pas enrere en la seva vinculació amb l’eix de la B-30. Així ho indica el fet que ha venut el seu magatzem de Castellar, la maquinària que hi tenia dins i el terreny que ocupa la instal·lació al fons Praedium, especialitzat en la recuperació de patrimoni. El centre, inaugurat l’any 1993, va suposar una inversió de 27 milions d’euros per a Sony. L’empresa logística francesa CEPL, que serà l’operador logístic de Sony a Espanya i Portugal, s’ha compromès a no acomiadar cap dels 96 treballadors del magatzem i a mantenir les condicions salarials de tots els empleats. Malgrat això, únicament seguiran en la plantilla de Sony nou persones dels departaments de duanes i de Sony Air Services, que a partir d’ara treballaran a la planta que la multinacional té a Viladecavalls, i sis empleats més que actuaran com a interlocutors amb CEPL i s’encarregaran de la gestió del transport de Sony Iberia i de les actuals funcions del departament local de customer /// REDACCIÓ care.

El conseller Huguet visita l’estand de Qbio /// F. BARJUAN

L’

empresa de producció i distribució d’alimentació ecològica La Finestra sul Cielo ha estat present a Alimentaria 2010, dins l’estand de Qbio, segell que identifica les millors marques del sector. Amb l’objectiu de seguir ampliant la seva vocació exportadora, l’empresa amb seu a Polinyà ha mantingut nombroses trobades amb distribuïdors en el marc de la fira amb l’objectiu d’introduir la seva marca Qbio en nous mercats com Perú o Mèxic i reforçar la seva presència al Brasil, on durant el 2009 el volum de facturació va créixer un 88%. L’estratègia seguida per l’empresa vallesana passa per aliar-se amb els grans distribuïdors internacionals. De fet, durant la fira, el gerent de la companyia, Miguel Ángel Montesinos, es va reunir amb representants de diferents països per ampliar els exitosos acords que ja va aconseguir al Brasil, on La Finestra sul Cielo és l’única empresa espanyola d’alimentació ecològica que ha estat acceptada per la cadena Pão de Açúcar, la distribuïdora d’alimentació més important del país, que disposa de més de 1.200 establiments. A Colòmbia també s’ha aliat amb l’empresa líder en distribució, la cadena Éxito, i confia repetir-ho a Mèxic. Montesinos defensava durant la fira la “necessitat d’aliar-se amb els principals grups de distribució” per poder penetrar en un mercat “en creixement”, en què enguany l’empresa vallesana va camí de superar el milió d’euros en facturació. “En els business meetings d’Alimentaria es constata l’interès a l’Amèrica Llatina pels productes ecològics”, va explicar Montesinos. De fet, les grans cadenes inverteixen en productes ecològics perquè els seus clients A ho exigeixen. Per Sandra Caires, gerent de compres d’orgànic de Pão de Açúcar, “quan es parla de productes ecològics, el primer que busca el consumidor és seguretat, i en aquest sentit La Finestra és una marca tradicional i això /// x. orri dóna garanties de qualitat”.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Empresa /// Sant Cugat

Teamlog podria acomiadar 170 treballadors

L’empresa de serveis i tecnologies de la informació Teamlog, situada a Sant Cugat, preveu acomiadar unes 170 persones per la pèrdua d’un contracte amb la multinacional americana HewlettPackard (HP), que també té un centre a Sant Cugat. El motiu de fons és la deslocalització de projectes per part de HP a Europa de l’Est. Teamlog, filial del grup francès Open, ha perdut el seu principal client amb l’expiració del contracte que el vinculava a HP des de l’any 2002. L’empresa està intentant renegociar un contracte amb HP, però els representants sindicals dubten que tingui èxit. La divisió Teamlog Ibèrica és present a Barcelona i Madrid. Mentre la seu madrilenya disposa de més clients, la delegació barcelonina es nodria bàsicament de les relacions amb HP.

Empresa /// Sabadell

LES CARES DE LA ‘B30’

Josep Maria Piqueras, nou Director general de Kern Pharma Els laboratoris dedicats a la comercialització, fabricació i desenvolupament de medicaments Kern Pharma han nomenat Josep Maria Piqueras nou director general. Piqueras és llicenciat en farmàcia i havia treballat a Roche i Boehringer abans d’incorporar-se a Kern l’any 1999, on va ser director de producció, director tècnic i subdirector general.

Jordi Font esdevé membre del consell de política industrial El secretari general del Gremi de Fabricants de Sabadell, Jordi Font, ha estat escollit un dels membres del Consell de la Política Industrial de Catalunya. Aquest òrgan de nova creació neix amb la voluntat de ser un punt de diàleg entre les organitzacions empresarials i sindicals més significatives de Catalunya i el govern català.

EugEnia Rey, cap de trade MArketing de Checkpoint a la península L’empresària nascuda a l’Argentina Eugenia Rey és des de principis de març la directora de l’àrea de Trade Marketing a Espanya i Portugal de la multinacional de seguretat Checkpoint Systems. La companyia nord-americana té una de les seves tres delegacions de l’Estat espanyola a Terrassa. Rey havia ocupat abans el mateix càrrec a l’empresa alimentària Biocentury.

Antoni Giró, Reelegit rector de la UPC amb el 51% dels vots El catedràtic Antoni Giró ha estat reelegit rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en les eleccions que van tenir lloc el 10 de març. Giró va obtenir un percentatge del 51,597% de vots davant del 48,403% que va aconseguir el candidat Juan Jesús Pérez. En aquestes eleccions, un total de 33.339 persones tenien dret a vot.

29

panell info

Gimage inaugura noves oficines a Madrid

L’empresa sabadellenca Gimage, dedicada al desenvolupament de solucions de comunicació digital, ha inaugurat una nova seu a Madrid. Amb aquest nou complex la companyia ja té tres delegacions: la seu central a l’edifici Llac Center de Sabadell, un centre al Parc Tecnològic de Las Palmas i les noves oficines al centre de Madrid. Gimage té actualment 40 treballadors, entre enginyers en informàtica de telecomunicacions, especialistes en comunicació audiovisual i gestors de publicitat i continguts. L’empresa de Sabadell presta un servei integral de comunicació digital que es responsabilitza de la concepció del mitjà comunicatiu i del desenvolupament dels continguts digitals. Durant aquest exercici preveuen assolir un nivell de facturació de 4 milions d’euros.

RADAR

22 d’abril

com Aprofitar el valor afegit de les xarxes socials? De les 10 del matí a la una del migdia, els assistents podran conèixer les xarxes socials claus per a l’empresa 2.0. Des de les xarxes de caràcter professional, com Xing, fins a les xarxes socials tancades, com Ticalia, o aquelles més aplicades en l’àmbit intern de l’empresa. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès Avinguda Parc Tecnològic, 4, Cerdanyola del Vallès MÉS INFO: http://www.ptv.es/

12 d’abril

Europainnova166, una eina per gestionar la innovació Europainnova166 és una aplicació web que facilita la implantació i el manteniment del procés de gestió de la innovació. L’objectiu principal de la jornada és mostrar als assistents els beneficis d’Europainnova166, que consisteixen a tenir en un únic repositori la documentació relacionada amb el procés d’innovació de l’empresa. També serveix per generar, consultar i utilitzar els registres relacionats amb el sistema: totes les idees, projectes, fonts d’informació, i ajudar a planificar i controlar les àrees d’innovació, incorporant-hi indicadors per optimitzar i avaluar la gestió. Organitza: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès Lloc i hora: avinguda Parc Tecnològic, 4, Cerdanyola del Vallès, de 10 a 12 h MÉS INFO: info@europainnova.com

14 D’ABRIL

OPERACIONS VINCULADES PER A LES PIMES Conèixer i analitzar els principals aspectes de les operacions vinculades, posant especial èmfasi en el seu règim sancionador i en les diferents obligacions de documentació és l’objectiu principal de la conferència organitzada per la Cecot. Altres objectius són adquirir les pautes per confeccionar la documentació específica dels grups empresarials i la documentació específica de l’obligat tributari, a més d’analitzar les operacions vinculades des de la perspectiva jurídica, tributària i comptable.

Organitza: Cecot Lloc: Sant Pau, 6, Terrassa HORA: de 9 a 13 h Més info: www.cecot.org

15 d’abril

Com podem treure profit de Google a la nostra empresa? Google AdWords, Google Analytics, Google Alerts, Google Maps i moltes més eines que el motor de recerca més utilitzat del món ofereix són ben conegudes, però, com puc realment treure’n el màxim profit per a la meva empresa? L’objectiu d’aquesta jornada dirigida per Víctor de Francisco és mostrar el potencial de totes aquestes eines, per conèixer i veure si poden ser útils per a l’empresa, així com exemples d’aplicació d’aquests instruments en la pime. Organitza: Cambra de Comerç de Sabadell. Lloc: av. de Francesc Macià, 35 Més info: www.cambrasabadell.org

26 d’abril

visual merchandising emocional L’Escola Superior de Comerç i Distribució acull el curs-conferència sobre com una marca ha d’exposar el seu producte dins els punts de venda, tenint en compte les seves propietats i ambicions comercials. La conferència serà el 26 d’abril al matí, de 10 a 14 h. La inscripció té un cost de 68 euros, per a tots els públics. Organitza: ESCODI Lloc: Vapor Universitari, c/ Colom, 114, Terrassa Més info: www.escodi.com


30

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Mobilitat elèctrica

1 ///

El vallès, pioner en mobilitat elèctrica SABADELL es prepara per a l’arribada dels vehicles elèctrics instal·lant punts de recàrrega DINS EL NUCLI URBÀ. al mateix temps, algunes empreses DE LA COMARCA PRENEN POSICIONS PER fer-se un lloc en un mercat de futur, sostenible i amb una projecció DE creixement exponencial TEXT I FOTOGRAFIA: JOAN RAMON ARMADÀS


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

1 /// Sostenibilitat

El punt de recàrrega situat a l’Eix Macià de Sabadell va ser el primer de l’Estat espanyol

GAS A FONS

31

MÉS INFO

2 /// Targetes per a la recàrrega

Actualment els pocs vehicles elèctrics que circulen poden recarregar les bateries fent ús d’una targeta de prepagament 3 /// Infraestructura

Els punts instal·lats en llocs concrets de la via pública són el sistema més usat en aquesta primera fase d’implantació.

2 ///

4 /// Disponibilitat i seguretat

Els punts de recàrrega ofereixen 3,6 kW de potència i estan pensats per fer una càrrega lenta en hores vall /// J.R. ARMADÀS

Q

3 ///

ue la mobilitat del futur passarà per l’ús del vehicle elèctric és una predicció que cada cop sembla més real. Les administracions, els particulars i sobretot les empreses comencen a veure els cotxes i les motos elèctrics no només com una alternativa sostenible al carburant, sinó com una opció eficient i una oportunitat de negoci. Malgrat això, la implantació d’aquesta alternativa és encara testimonial i, de moment, només es comencen a veure els primers símptomes del canvi de sistema en algunes ciutats.

L’EXPERIÈNCIA DE SABADELL El primer punt de càrrega a la via pública per a vehicles elèctrics de l’Estat espanyol es va instal·lar a Sabadell, el maig del 2009. El regidor de Medi Ambient d’aquest municipi, Ricard Estrada, vincula la fita amb el canvi de mentalitat que l’administració pública està tenint vers la sostenibilitat. “De les iniciatives que Sabadell està impulsant per lluitar contra el canvi climàtic, la meitat van adreçades a aspectes relacionats amb la mobilitat”. I és que, malgrat que la mentalitat verda ha estat un dels motors de la tímida penetra-

4 /// ció dels automòbils elèctrics, també ha motivat canvis en la manera de desplaçarse dels ciutadans. Per a les administracions, la mobilitat elèctrica és un punt més en l’agenda que comparteix protagonisme amb l’ús de la bicicleta o el foment del transport públic. De moment, tot fent pedagogia, Sabadell regala a tothom qui ho demani una targeta amb 25 euros de crèdit per recarregar vehicles elèctrics en qualsevol dels punts de què disposa actualment la ciutat. A part de Sabadell, altres ciutats de la comarca han provat l’experiència elèctrica. L’Ajuntament de Sant Cugat ha adquirit dos vehicles de la marca Mega per a tasques de manteniment de la ciutat i la policia de Rubí vigila la ciutat amb cinc motos Vertix que ja circulen barrejades amb la resta de la flota automobilística. També dins el terme municipal de Sant Cugat, Tabasa va instal·lar als túnels de Vallvidrera un punt de càrrega a l’estació de servei de l’autopista C-16 el novembre del 2009, tot i que actualment encara no està funcionant. Terrassa també fa obres per instal· lar els primers punts de càrrega per a motos i Barberà ha comprat una unitat del cotxe elèctric Reva.

SABADELL HA ESTAT EL PRIMER MUNICIPI DE L’ESTAT ESPANYOL A UBICAR UN PUNT DE RECÀRREGA DE VEHICLES ELÈCTRICS ALS CARRERS DE LA CIUTAT LES PRINCIPALS MARQUES D’AUTOMÒBILS TRAURAN AL MERCAT UNA VERSIÓ DE COTXE ELÈCTRIC DURANT AQUEST ANY EL PUNT DE RECÀRREGA QUE TABASA VA INSTAL·LAR ALS TÚNELS DE VALLVIDRERA NO L’HA UTILITZAT NINGÚ DES QUE ES VA COL·LOCAR AL MES DE NOVEMBRE

El sector automobilístic festeja amb l’electricitat El 2010 serà l’any que, per fi, els grans fabricants de cotxes trauran al mercat la seva primera gamma elèctrica. Després de molts anys de presentació de prototips en fires automobilístiques i d’advertències de sectors vinculats al món del petroli de la inexistència d’un mercat real, les principals marques han decidit no fer cas de les amenaces i comercialitzar cotxes elèctrics. Sabadell va poder veure pels seus carrers el Nissan LEAF, que va aprofitar els punts de recàrrega del municipi per fer unes proves amb un prototip com el que sortirà al mercat enguany. Mitsubishi ja fa temps que ven el seu model Imev en diversos països d’Europa i també s’estrenarà al mercat ibèric durant el 2010. Mercedes Benz i Renault apostaran també per un model elèctric en els pròxims mesos i fins i tot l’espanyola Seat té previst vendre el model IBE, tot i que no ho farà fins d’aquí quatre anys. Una altra opció que segurament veurà la llum passat l’estiu serà la dels cotxes híbrids, que podran funcionar amb benzina o amb electricitat. En aquest apartat, l’Opel Ampera i el nou Toyota Prius seran els dos models que en breu trencaran el gel. Malgrat tot, la principal reticència amb què topen els fabricants és l’autonomia i la potència dels vehicles. El 80% dels desplaçaments que es fan en vehicle privat no acostumen a superar els 80 quilòmetres. Aquesta distància és justament l’autonomia que tenen la majoria dels vehicles elèctrics actuals, però la por a “quedar-se aturat” a la carretera amb el cotxe elèctric és difícil de vèncer. En aquest aspecte, una de les novetats més sorprenents que oferirà aviat el mercat és la de la marca xinesa BYD. Aquest fabricant, amb àmplia experiència a Àsia, promet que el seu model E6 circularà a 140 quilòmetres per hora, amb una autonomia de 270 quilòmetres.


32

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Mobilitat elèctrica 5 /// L’empresa de referència

Joan Pallisé dirigeix l’empresa terrassenca Circutor, que fabrica i distribueix punts de recàrrega per a vehicles elèctrics des del Vallès a 104 països arreu del món /// J.R. ARMADÀS 6 /// Aposta per l’energia elèctrica

5 ///

La Policia Municipal de Rubí és la primera de la comarca a usar motos elèctriques. La seva flota s’ha ampliat recentment amb 5 motos de la marca Vertix /// CEDIDA 7 /// Ajuntaments sostenibles

L’Ajuntament de Sant Cugat fa servir des del mes de febrer dos vehicles elèctrics per a tasques de manteniment de la ciutat /// CEDIDA 8 /// A la via pública

6 ///

7 ///

8 ///

El pla d’implantació del vehicle elèctric a Catalunya preveu que el territori tingui punts de recàrrega abans que es generalitzi l’ús d’aquest tipus de vehicles /// J.R. ARMADÀS

EMPRESES COMPROMESES El Vallès Occidental també ha estat pioner pel que fa a empreses que inverteixen en la mobilitat elèctrica. L’empresa Circutor és un dels noms de referència del sector. La companyia, amb seu a Terrassa, es dedica intensament a l’estalvi i l’eficiència energètica des del 1973 (any en què va esclatar la crisi del petroli). Amb un total de 950 treballadors i amb el centre d’operacions actualment situat a Viladecavalls, Circutor fabrica i exporta punts de recàrrega a més de cent països. Les unitats que Sabadell i Terrassa han adquirit han estat comprades a aquesta empresa per un preu base de 3.000 euros. El director de Circutor, Joan Pallisé, explica que els productes que comercialitza van més enllà de la instal·lació d’un endoll urbà. “Cada punt de càrrega ha de tenir mecanismes de seguretat, de control energètic per no sobrecarregar la xarxa i comptadors per supervisar el nivell de consum”. Pallisé alerta que, tot i que l’energia elèctrica sembla neta i sense riscos, la càrrega de vehicles pot provocar puntes de consum gens recomanables des del punt de vista del subministrament. “Les càrregues han de ser en hores vall i de llarga durada. D’aquesta manera s’anivella el consum al llarg del dia i es crea una corba de consum energètic sense alts i baixos excessius”. A més, durant la nit és quan les energies renovables prenen el protagonisme en el subministrament elèctric.

La recomanació que fan l’administració i els fabricants és la de fer les recàrregues durant la nit i a casa Circutor també comercialitza punts de recàrrega ràpida que poden omplir la bateria d’un cotxe elèctric en menys de mitja hora. De totes maneres, els problemes de sobrecàrrega citats per Pallisé fan preveure que aquesta serà una opció cara i per tant residual. Tanmateix, per comoditat, sembla que pugui ser una alternativa triada per molts usuaris i les àrees de servei ja s’han començat a interessar en la creació d’electrolineres. Poder deixar la bateria plena en el temps de prendre un cafè és un avantatge molt temptador. Una altra línia de negoci d’aquesta empresa és la domèstica. En un futur, quan aparquem els nostres vehicles elèctrics als garatges privats o públics, caldrà també habilitar punts de càrrega, que Circutor també ven per uns 300 euros, sense comptar la instal·lació. Segons les anàlisis d’aquesta companyia, no n’hi ha prou amb un endoll i cal instal·lar un comptador que controli el consum i els meca-

nismes de seguretat i estalvi energètic. D’aquesta manera es tanca el cicle en el punt més recomanable i sostenible: el de la recàrrega domèstica.

COSTOS I SUBVENCIONS La marca Reva és una de les poques que ven cotxes elèctrics en el mercat ibèric. També a Sabadell hi ha l’únic concessionari de l’Estat espanyol que distribueix aquests cotxes i la marca Vertix de motos. L’empresa E-Movement, filial del grup sabadellenc Moventia, gestiona aquest concessionari, que ha venut a la majoria dels ajuntaments i a algunes flotes d’empreses els primers cotxes i furgonetes elèctrics. El mercat dels particulars suposa només un 5%.

El pla movele finançarà un 20% del cost dels vehicles elèctrics amb quantitats que van dels 1.200 euros per a motos als 7.000 per a turismes Perquè els carrers s’omplin d’automòbils que funcionen sense benzina caldrà que aquests siguin econòmicament atractius i suposin un estalvi important respecte als de motor de combustió. Avui en dia el cost dels pocs quadricicles a la venda ronda els 10.000 euros, mentre que les motos tenen un cost que oscil·la entre els 6.000 i els 10.000 euros. Per incentivar la compra d’aquests vehicles, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, que depèn del Ministeri de Foment, va llançar per al 2009 i el 2010 el Pla Movele. L’estímul suposa finançar fins a un 20% del preu d’un vehicle elèctric. Així, els ajuts van des dels 1.200 euros per a les motos fins als 7.000 per als turismes, ja siguin totalment elèctrics o híbrids endollables. El pla també preveu subvencions de fins a 20.000 euros per a furgonetes i microbusos. Sens dubte és una dada que cal que les empreses tinguin en compte.

2%

DELS VEHICLES DE CATALUNYA seran elèctrics l’any 2015 segons les prediccions de la Generalitat. En cas de confirmar-se el pronòstic, entre 80.000 i 100.000 vehicles funcionarien sense carburant en menys de cinc anys


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

GAS A FONS

33

Encarna Baras /// Directora de l’Institut Català d’Energia La mobilitat elèctrica és un mercat emergent que involucra molts sectors i, a llarg termini, no tenim cap dubte que serà rendible

tric serà millor que els combustibles fòssils en molts casos.

Surt a compte empresarialment apostar per aquesta tecnologia? És un mercat emergent i, a llarg termini, no tenim cap dubte que serà rendible. No involucra un únic sector, afecta des de les companyies elèctriques fins als fabricants de vehicles, passant per les empreses de material elèctric, les de mobiliari urbà, les de mobilitat i les de components d’automoció.

L’Institut Català d’Energia estudia diferents maneres d’impulsar una mobilitat sostenible al territori català TEXT: JOAN RAMON ARMADÀS /// FOTO: CEDIDA

“La implantació del vehicle elèctric depèn principalment de l’evolució tecnològica”

D

es de l’Institut Català d’Energia (Icaen) conceben la mobilitat elèctrica com una de les prioritats de la seva agenda política. Malgrat que sembla una cosa del futur, és una realitat amb la qual ja es treballa.

En quina fase es troba la implantació del vehicle elèctric a Catalunya? Es troba, arreu del món, en un estadi inicial. Si bé ja s’ha iniciat la transició cap a un parc automobilístic elèctric, de moment estem en la fase de comercialització i generalització de la propulsió híbrida combustible-elèctrica. És una cadena que ha de començar amb la millora de les prestacions tecnològiques –autonomia i prestacions de les bateries, entre d’altres–, que ha de continuar amb el

vessant industrial i derivar cap a l’adaptació d’entorns urbans i domèstics a les necessitats de recàrrega de les bateries.

Quines mesures impulsa l’Icaen per potenciar la mobilitat elèctrica? Hem posat en marxa subvencions tant per a la compra de vehicles elèctrics com per a l’habilitació de punts de recàrrega. També hem impulsat que les diferents empreses relacionades amb el sector energètic comencin a treballar en solucions vinculades al vehicle elèctric, com ara la confecció d’un punt de recàrrega habilitat per posar al carrer. A més, amb la revisió del Pla de l’Energia, el vehicle elèctric ha adquirit més rellevància i ja estem treballant tant en l’anàlisi de les necessitats de la xarxa elèctrica per poder gestionar aquesta nova deman-

da d’electricitat, com en els aspectes d’oferta i demanda necessaris per construir un sector sòlid.

El Vallès és una regió pionera en aquest aspecte. S’hi emmirallen altres punts del territori? El Vallès disposa d’alguns actius industrials i comercials que fan que aquesta comarca estigui molt avançada en aquest aspecte. El desenvolupament del vehicle elèctric, però, s’ha de fer d’una manera global i harmonitzada, aprofitant el potencial de cada zona i aplicant en cada cas les mesures necessàries. Les zones urbanes, per exemple, han de ser prioritàries per a aquest tipus de vehicle. En zones amb una menor densitat, en canvi, caldrà prioritzar els punts de recàrrega a casa.

Ara com ara, l’ús de l’electricitat és una alternativa real al consum de benzina? El vehicle elèctric és, en aquests moments, una alternativa vàlida només en condicions molt concretes: mobilitat en entorns urbans i trajectes limitats a l’autonomia de les bateries. S’han de millorar les prestacions de les bateries i s’han de condicionar les ciutats perquè els vehicles elèctrics s’hi puguin moure i es puguin recarregar en qualsevol lloc.

Països més avançats en aquest aspecte, com la Xina, el Japó o el Regne Unit, els tenen en compte l’empresariat i l’administració? Estem seguint atentament el desenvolupament del vehicle elèctric arreu del món, però hi ha molts interrogants oberts. També som conscients que Catalunya té unes característiques pròpies i que no podem limitar-nos a copiar. Tenim un sector de l’automoció que volem que sigui molt actiu en aquest mercat, comptem amb empreses de primera fila en R+D del sector elèctric que hi tenen molt a dir.

Catalunya necessita estendre l’ús d’aquests vehicles des del punt de vista ecològic i energètic?

S’atreveix a dibuixar el futur de la mobilitat catalana l’any 2020?

L’energia és un bé escàs i car. Se n’ha d’optimitzar l’ús. Cal aplicar criteris d’estalvi i eficiència energètica a tots els àmbits de la vida. A més, la dependència que té la mobilitat dels combustibles fòssils la fa responsable de bona part de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya ho és en un 30%. Això no vol dir que deixem de desplaçar-nos per estalviar, sinó que hem d’aprendre a fer-ho de la millor manera possible. Això inclou el transport públic o la bicicleta. Si s’arriba a la conclusió que el transport privat és la millor solució, aleshores cal avaluar quina propulsió és l’adequada. I en el futur veurem que el vehicle elèc-

Sens dubte avança cap a una major electrificació. Això vol dir una aposta pel transport públic i més pes del tren, tant per a les persones com per a les mercaderies. També hi haurà una progressiva implantació del vehicle elèctric, que dependrà principalment de l’evolució tecnològica i dels preus del petroli. A mitjà termini, podríem parlar d’una flota relativament extensa de vehicles elèctrics, però encara minoritària. A llarg termini no es pot fer cap previsió sense saber què passarà amb el petroli: un escenari de creixement de l’oferta i una contenció en els preus allargaria el procés de transició.


34

ROTONDA

Maria Mas Tinenta d’alcalde i regidora de promoció econòmica i ocupació de l’Ajuntament de Rubí


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Catalonia Innovation Triangle, la promoció de l’eix DE LA B-30

A

ra fa dos anys, els ajuntaments de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat van posar en marxa una iniciativa de promoció conjunta del territori al voltant de l’eix de la B-30, el Catalonia Innovation Triangle (CIT). En un entorn cada cop més globalitzat i on els territoris competeixen entre si per generar riquesa, qualitat de vida i per atreure inversions, la suma de les fortaleses de cada un dels municipis dóna com a resultat una àrea de desenvolupament econòmic de les més potents que es poden trobar a Catalunya. En el cas del CIT, s’identifiquen els tres eixos necessaris per a la innovació i l’activitat econòmica de qualitat: centres de coneixement, activitat empresarial i administració amb vocació de servei. Les sinergies resultants del treball conjunt són una eina de millora de la competitivitat del territori. Amb aquesta intenció, el CIT centra la seva activitat en sis programes: infraestructures i serveis per a la mobilitat, gestió de parcs empresarials, infraestructures de telecomunicacions, desenvolupament de serveis avançats, foment de l’activitat econòmica i promoció del territori a l’exterior. Aquests programes ja s’han començat a traduir en accions concretes que han de permetre incrementar la competitivitat de les empreses situades als tres municipis. S’han posat en marxa projectes encaminats a la millora de la mobilitat (primera acció, al polígon de Can Sant Joan), a la gestió del manteniment dels parcs d’activitat econòmica (com la posada en marxa d’una prova pilot de noves formes de gestió al polígon del Molí de la Bastida) i a la definició de continguts d’una plataforma digital adreçada al teixit industrial. Però potser un dels avenços més significatius durant aquest últim any ha estat l’obtenció de fons europeus (Feder) per al projecte Millora dels serveis per a la compe-

Cal establir les condicions perquè l’economia continuï creixent i el nostre territori se situï entre les zones capdavanteres

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE la ‘B30’

cal ANAR amb COMPTE AMB EL QUE ES LLEGEIX I AMB EL QUE S’ESCOLTA

P

tivitat empresarial als polígons d’activitat econòmica a la zona CIT. Els objectius del CIT coincideixen plenament amb l’estratègia que l’Ajuntament de Rubí està duent a terme en els darrers anys. Hem iniciat polítiques adreçades a la millora de les condicions dels parcs d’activitat econòmica de la nostra ciutat, estem apostant per generar les condicions òptimes que facilitin la innovació i volem facilitar el creixement econòmic que es produeix fomentant l’economia del coneixement (economia del coneixement = l’ús de les TIC, la R+D i alts nivells de formació).

er als ciutadans que volen tenir una informació clara, rigorosa i detallada de la vida econòmica del país, les coses s’han posat molt difícils. No és tan sols per les turbulències polítiques que desfiguren la realitat, sinó pels interessos d’uns i altres agents econòmics implicats, preocupats per oferir una visió de l’estat de l’economia i del seu futur d’acord amb els interessos propis o de sector. També col· labora en aquesta cerimònia de la confusió la manca de dades més actualitzades; les estadístiques són un camp amb una gran necessitat de revisió; també compta l’absència d’estudis aprofundits que facilitin la creació de criteris exempts de simpaties o antipaties polítiques, o d’interessos d’una altra naturalesa.

Rubí ha estat sempre una ciutat que ha destacat per la seva potent activitat industrial i aquesta ha estat sempre una de les seves fortaleses. Ara, les polítiques de desenvolupament de l’activitat econòmica s’han convertit en una prioritat perquè la nostra ciutat continuï al capdavant de les ciutats més industrialitzades, però adaptades a les noves empreses de futur. Hem començat aquest camí establint polítiques que millorin la competitivitat de les nostres empreses, polítiques que resolguin els dèficits actuals. I ho hem fet amb visió estratègica, plenament conscients que cal establir les condicions òptimes perquè l’economia continuï creixent i el nostre territori se situï entre les zones capdavanteres.

És per aquesta raó que les recents declaracions de Jeffrey Sachs, catedràtic de la Universitat de Columbia i –entre molts altres títols– director del Projecte del Mil·lenni de les Nacions Unides i assessor especial de Ban Ki-moon, sobre els objectius de desenvolupament respecte a l’economia espanyola són un document de lectura i comentari obligat. Sachs considera que la crisi que patim és estructural i no tan sols la part baixa del cicle i que són imprescindibles canvis totals: un nou sector energètic, noves tecnologies del transport, més innovació, més sostenibilitat. Es tracta d’un projecte de futur que no s’ha posat en marxa perquè encara es creu en la possibilitat de fer servir la política monetària. I això ja no funciona. Apujar i abaixar els tipus d’interès únicament no resol la situació que travessem.

En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Rubí s’està propiciant la suma d’esforços de tots els agents que poden incidir en aquest desenvolupament econòmic, treballant plegats amb les entitats empresarials de la ciutat. Actualment s’està desenvolupant l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social de la Ciutat, que ha de marcar les accions estratègiques per al nostre futur. Les administracions ja hi hem apostat, ja estem sumant. Però no volem, ni podem, deixar de sumar. Per aconseguir els nostres objectius cal continuar treballant conjuntament amb les empreses i les universitats. Aquesta suma suposarà l’èxit del projecte del CIT: l’èxit en el desenvolupament d’un territori altament competitiu.

Mentre la premsa conservadora estrangera opina sobre l’economia espanyola amb una parcialitat força sospitosa, Sachs afirma que els atacs sobre Espanya, Portugal o Grècia són exagerats. Espanya ha viscut un boom de la construcció que no tornarà a conèixer i que l’obligarà a crear ocupació en altres sectors. Considera, a més, que és possible una recuperació liderada per les exportacions. Això també es reflecteix en els informes empresarials de dins i de fora de Catalunya, quan asseguren que les empreses exportadores seran les que animaran l’economia. També convé destacar en l’àmbit territorial en què ens trobem el darrer informe sobre conjuntura fet públic per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Per primera vegada en els estudis de conjuntura econòmica que elabora s’ha incorporat un indicador de confiança empresarial, i aquí brilla una tímida, però esperançadora, llum en relació amb el segon semestre de l’any 2009, que destaca la millora sensible de la confiança empresarial. Es tracta d’un increment petit, però increment, especialment en els sectors del comerç, els serveis i la indústria. Resumint, s’ha d’anar amb compte amb el que es llegeix i amb el que s’escolta, perquè no tot està perdut.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

ROTONDA

35

Juan Parralejo Alcalde de Ripollet

Ripollet, una aposta per conjugar la tradició i la innovació El Vallès Occidental ha de liderar la recuperació econòmica de Catalunya, i està en disposició de fer-ho si tots els actors implicats treballen en la mateixa direcció i amb els mateixos objectius

R

ipollet és un municipi d’uns 37.500 habitants, en una superfície de terme municipal de 4,39 km2. Ripollet té una gran tradició industrial, primer amb els molins fariners de finals del segle X, transformats posteriorment en molins paperers durant el segle XVII. Al llarg del segle XIX, l’establiment de la indústria al municipi va ajudar a eradicar els mals endèmics d’una agricultura pròpia de l’Antic Règim, però Ripollet no va tenir una arrencada industrial impulsiva. Al marge dels molins i de l’entrada en funcionament el 1785 de la farga el Martinet, emplaçada en un vell molí fariner i coneguda primer com a productora de ferro i variants i després de teixits, les primeres manifestacions que podríem dir fabrils foren les bòbiles; les qualitats argiloses del seu sòl n’afavoriren la instal·lació. Per altra banda, els molins paperers van substituir la seva vella maquinària pel nou sistema de fabricació contínua, i es van especialitzar en l’elaboració de cartró. Per un altre costat, la indústria tèxtil va adquirir gran força com a centre dependent de Sabadell. La seva importància ve ja des d’antic; sabem del cert que algunes cases del poble tenien telers de mà per ajudar l’economia familiar quan fallava el treball de la terra. En concret, l’any 1846 es va crear la primera fàbrica tèxtil: La Llana. Actualment, el nostre teixit industrial està molt condicionat per la fesomia de Ripollet, que compta amb tres zones industrials basades essencialment en petites i mitjanes empreses, que estan sent capaces de suportar els efectes de la crisi millor que les grans indústries. A Ripollet, la principal força econòmica és el comerç local i de proximitat. Així doncs, el comerç es converteix en la primera empresa de Ripollet, tant en activació econòmica com en generació d’ocupació. Ripollet se situa a la comarca del Vallès Occidental, una de les comarques catalanes amb més potencial econòmic i nombrosos polígons industrials i parcs tecnològics. El fet que la nos-

Des de Ripollet s’ha apostat per incrementar les partides en formació ocupacional

tra comarca sigui eminentment industrial podria fer pensar que és una de les més castigades per la crisi, però els fonaments sòlids del nostre teixit industrial ens fan ser optimistes amb vista al futur. Precisament per encarar el futur amb garanties és indispensable posar imaginació i ser agosarats. En aquest sentit, només cal recordar la gran crisi patida als anys setanta, que va permetre una transformació total a través de la reconversió del tèxtil. Així, d’aquella crisi, que va ser més profunda que l’actual, van sorgir nous projectes i noves il·lusions que van permetre un major desenvolupament comarcal. Per tot això, el Vallès Occidental ha de liderar la recuperació econòmica de Catalunya i està en condicions de fer-ho si tots els actors treballem en la mateixa direcció i amb els mateixos objectius, com la formació i la creació de noves ocupacions. Projectes importants que afecten tant Ripollet com un àmbit important de la comarca, com el futur hospital Ernest Lluch o el TramVallès, són imprescindibles per millorar les nostres comunicacions i, per tant, afavorir la instal·lació de noves empreses. Des de Ripollet, tenint en compte les limitacions que tenim a les administracions locals i

la manca de recursos, hem apostat per incrementar les partides que destinem a formació ocupacional, a través del nostre Patronat Municipal d’Ocupació. Es va crear el 30 de gener del 1990 per donar resposta a la problemàtica laboral amb què el municipi s’enfrontava. Aquest ens és l’encarregat de desenvolupar les polítiques d’ocupació de l’Ajuntament. La seva tasca va més enllà de fer d’escoles-taller o plans d’ocupació per a població específica: també s’ocupa de la reorientació laboral, a través de cursos de formació per a treballadors que han de canviar o millorar el seu currículum, així com de la inserció laboral a través del Club de la Feina. D’altra banda, la creació de sòl industrial al nostre municipi, com el recent polígon industrial del Martinet, és una bona forma d’atraure noves empreses que generin activació econòmica i ocupació. Per últim, la posada en marxa dels Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, tant de l’exercici 2009 com del 2010, han estat de gran ajuda per a la revitalització de l’ocupació al nostre municipi. Enguany, l’Ajuntament de Ripollet hi ha presentat 17 projectes, que representaran una inversió gairebé de 4 milions d’euros, dels quals el 20 per cent es destinarà a pressupost ordinari per a serveis de neteja, millores escolars i per a les llars d’infants municipals. La resta s’invertirà en projectes d’estalvi energètic, millores d’edificis escolars i municipals i noves tecnologies, entre d’altres. En total es generaran uns 135 llocs de treball. Entre els projectes presentats destaca la creació del carril bici, la col·locació d’escocells drenants en diferents carrers de la vila i la instal·lació de Wi-Fi als edificis municipals. També es volen instal·lar càmeres de vigilància en determinades zones del municipi i diferents actuacions per a l’estalvi d’aigua, de llum i d’energia. A aquesta injecció econòmica de l’administració de l’Estat cal sumar-hi l’esforç de l’Ajuntament de Ripollet, sobretot aquest 2010, amb un elevat increment de la inversió municipal per a la realització d’obres. Aquesta inversió, juntament amb els fons estatals, ens ajuda a rebaixar els índexs d’atur local.

RECOMANATS

Economia catalana: reptes del futur Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Los tres grandes retos del estado del bienestar

GostaEsping-Andersen IBrunoPalier Ariel Editorial


36

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

UPC /// TERRASSA

La UPC torna a escollir Giró com a rector, amb majoria mínima S’enfrontava amb el catedràtic Juan Jesús Pérez i ha guanyat amb un 51,5% dels vots

E

l candidat i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 2006 ha revalidat victòria electoral i seguirà quatre anys més al capdavant del centre universitari. Les eleccions, celebrades el 10 de març, han deixat uns resultats molt ajustats entre el guanyador Antoni Giró i el candidat opositor Juan Jesús Pérez. Giró ha recollit el 51,5% dels vots ponderats. Estaven cridats a les urnes 33.329 membres de la comunitat UPC. La participació, com ja és habitual en les eleccions universitàries, ha estat molt baixa entre els estudiants i elevada entre el professorat i el personal d’administració i serveis. En concret, només un 10% dels estudiants, amb diferència la comunitat més àmplia amb més de 27.000 membres, s’ha acostat a les urnes. En canvi, entre el col·lectiu de professorat doctor amb vinculació permanent, la participació ha assolit el 74,7%, per un 64,2% del personal administratiu.

El rector de la UPC, Antoni Giró, en el moment de votar /// CEDIDA

UAB /// BELLATERRA

UAB /// BELLATERRA

La UAB aposta per la ciència per adaptar-se a Bolonya L

a Universitat Autònoma inclourà el curs vinent cinc graus dedicats a ciència i empresa per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior. A més d’adaptar les llicenciatures i diplomatures, s’hi incorporen cinc graus dedicats a l’economia. En concret, comptabilitat i finances; gestió d’empreses, i empresa i tecnologia. Aquest últim està destinat a completar la formació estrictament empresarial amb coneixements dels processos tecnològics relacionats amb la gestió de la informació a les organitzacions. Planteja tres itineraris específics, diversificats en sistemes d’informació per la direcció empresarial, sistemes d’informació financera i, en tercer lloc, gestió de la infraestructura informàtica. Fins ara, no existia cap proposta educativa similar a Catalunya. En l’àmbit docent estrictament científic, la UAB incorpora dos graus innovadors. D’una banda, un grau de nanociències i nanotecnologies, un sector d’important creixement en la perifèria vallesana universitària. En concret, el grau està centrat en l’estudi dels fenòmens i la manipulació dels materials a escala atòmica i molecular. En altres paraules, un dels motors de la nova indústria econò-

Campus de Bellaterra de la UAB /// CEDIDA

mica i científica del Vallès. De fet, el grau oferirà una formació centrada en les potencialitats de la regió apostant per coneixements interdisciplinaris en física, química, biologia i matemàtiques, amb camps d’aplicació com la medicina o la biotecnologia. L’altre grau científic que començarà al setembre porta per nom ciència i tecnologia dels aliments, i oferirà una formació molt centrada en l’empresa agroalimentària, sector en què la UAB compta amb un marc ideal per a la docència i la recerca gràcies al centre de recerca de tecnologia dels aliments o el centre de recerca en sanitat animal. /// xavier orri

legislatura de consens. Antoni Giró ha

plantejat durant la campanya electoral gairebé 300 actuacions concretes de millora de la universitat per a la propera legislatura. D’altra banda, durant el mandat es planteja també un canvi dels estatuts de la UPC des del consens amb el corrent opositor de la universitat. Altres iniciatives que ha plantejat el rector passen per aprofundir en el procés de Bolonya. En aquest sentit, la promesa és millorar les capacitats i els recursos per a investigació i acostar-la a l’empresa privada des del Centre d’Innovació Tecnològica de la UPC. Giró ha promès posar aquesta instal·lació a disposició de les empreses. Un altre dels temes és el Campus del Besòs, un dels projectes més ambiciosos de la UPC, que suposa una inversió de 195 milions d’euros, dels quals la universitat només disposa actualment de 106. Respecte a les relacions amb l’empresa privada, Giró insisteix a fer valer el que anomena la “valoració del coneixement”. En altres paraules, impulsar l’emprenedoria i les relacions amb les empreses des de la universitat. Aquest objectiu s’ha traçat gràcies al llançament del programa Innova d’ajut a la creació d’empreses. El resultat és que només el 2008 van néixer 25 empreses arran de l’impuls del programa. En aquesta línia, l’equip de govern de Giró també ha posat en marxa una oficina de patents que n’ha multiplicat per quatre el nombre des del 2006, amb un increment especial de les patents internacionals. /// xavier orri

UAB /// BELLATERRA

Josep Maria Martí serà el nou degà del Col·legi de Periodistes

L’AQU analitza la inserció laboral dels estudiants universitaris

A

L’

mb el lema Un col·legi útil per a tothom, Josep Maria Martí ha estat escollit nou degà del Col·legi de Periodistes amb un 63% dels vots. De fet, la candidatura s’ha imposat en totes les demarcacions. Martí és professor del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A les eleccions celebrades el 12 de març es va imposar a la candidatura encapçalada per Salvador Cot, sotsdirector del diari Avui, que es va endur el 36% dels vots. Martí succeirà l’actual degà del Col· legi, Josep Carles Rius, que no optava a la reelecció. Martí formarà govern amb onze dels periodistes escollits que formaven part de la seva llista, en la qual destaquen noms com Francesc Escribano, exdirector de TV3, el cap d’esports d’El País, Ramon Besa, o el director d’El món a RAC1, Jordi Basté. En el currículum del nou degà hi destaca la direcció de Ràdio Barcelona entre 1989 i 2001. Actualment compagina les classes a la universitat amb el càrrec de director de l’Observatori de la Rà/// REDACCIÓ dio de Catalunya.

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va celebrar una jornada a la UAB el 23 de març sobre formació universitària i treball per analitzar la inserció laboral dels estudiants universitaris. Durant la jornada es van plantejar debats recurrents sobre com accedeixen al mercat de treball, així com el seu grau de satisfacció respecte de la formació rebuda. La feina de l’AQU, basada en una enquesta trimestral als estudiants catalans, permet veure l’evolució de la inserció laboral dels titulats i analitzar les tendències que es van configurant al llarg del temps. Constitueix un projecte pioner que ha implicat l’harmonització dels estudis d’inserció laboral que les universitats catalanes duien a terme de forma separada. També van entrar a debat temes com l’adequació de la formació universitària al mercat de treball o les relacions entre l’estatus familiar, el bagatge acadèmic i la inserció professional. Alicia Granados, presidenta del Consell Social de la UAB, i Joaquim Prats, president d’AQU Catalunya, van fer-ne la /// REDACCIÓ presentació.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

GPS /// UNIVERSITATS

37

UAB /// BELLATERRA

Com decréixer per fer un món sostenible La UAB organitza un congrés sobre el Decreixement Econòmic per a la Sostenibilitat Ecològica i l’Equitat Social

L

a Universitat Autònoma de Barcelona va ser una de les coorganitzadores de la segona Conferència Internacional sobre Decreixement Econòmic per a la Sostenibilitat Ecològica i l’Equitat Social, que es va celebrar del 26 al 29 de març a la capital catalana. Les entitats organitzadores, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i l’organització Research & Degrowth, van reunir més de 300 participants del món acadèmic i la societat civil d’arreu del món. Durant el simposi es van apuntar algunes idees per superar la crisi econòmica. “Creiem que el creixement econòmic és l’origen del problema, més que la solució. La degradació ambiental, les problemàtiques socials i la desigualtat tampoc no ajudaran a sortir del pou”, va argumentar François Schneider, investigador de l’ICTA. “El decreixement implica la prevenció de les crisis econòmiques, socials i mediambientals. Això no es pot aconseguir a través del denominat creixement verd, ni a través de green new deals”, va afegir Schneider. Sense por a decréixer. Exemples de decreixement són la reducció de la jornada laboral o la disminució de l’extracció de recursos i de l’ús privat del vehicle. També són indicadors d’aquest fenomen la definició d’un sostre per als ingressos, la reorganització general dels espais urbans i la producció i comercialització local d’aliments.

Marta Conde, integrant del grup organitzador de la conferència, va explicar alguns dels avantatges d’aquest decreixement: “Implica redistribució i repartiment tant al nord com al sud. Des que va començar la crisi econòmica, hem estat decreixent, però aquest és un decreixement que se’ns ha imposat. El que proposem és decreixement voluntari i equitatiu, un procés democràtic que implica accions individuals, col· lectives i també estatals”. En aquest context aposten per la investigació i la recerca com a motors per a un canvi de mentalitat en el camp econòmic. motius de Debat. Un dels punts forts de la conferència és que va reunir representants del món acadèmic i de la societat civil, que van treballar de manera conjunta en la construcció de propostes polítiques concretes. Alguns dels temes que van centrar els treballs, més enllà de les teories macroeconòmiques, van ser les institucions monetàries i financeres, els drets de propietat i les noves tecnologies. Altres aspectes, com la seguretat social, l’energia, el comerç i l’agricultura, van ser també objecte de debat col·lectiu per part dels assistents a la conferència.

El congrés va constatar que durant els últims nou anys els moviments que propugnen el decreixement s’han estès per diferents punt del planeta, cosa que ha motivat múltiples conferències, marxes, debats polítics, llibres i fins i tot el naixement de grups i xarxes locals a França, Espanya, Suïssa, Bèlgica, Dinamarca i Itàlia. A Catalunya existeix una d’aques-

tes associacions des de l’any 2006 anomenada Xarxa Catalana pel Decreixement.

La UAB, coorganitzadora del congrés /// Arxiu

La segona Conferència Internacional sobre Decreixement Econòmic dóna continuïtat a la conferència anterior, celebrada a París el 2008 en què van assistir més de 120 científics. /// J.R. ARMADÀS


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

ÀREA DE DESCANS Oci /// Can Juliana 40 hectàrees per a la pràctica del ‘paintball’, el tir amb arc, les tirolines o proves d’orientació. Can Juliana és un oasi per als més intrèpids

El punt d’escapada de l’oficina

A

ra fa just tres anys que Puri Belmonte i Germán Ligero obrien les portes de la masia de Can Juliana, una casa del segle XVIII que, després de reformar-la a fons, s’ha convertit en un espai on fer-hi tot d’activitats en contacte directe amb la natura. “Era una idea que ja portàvem al cap, i vam veure que aquest era el marc ideal. Tot i que en som els llogaters, el propietari ens va deixar refer la masia i tot el que l’envolta per adaptar-la als esports que hi oferim”, explica Puri Belmonte. Can Juliana, que també ha passat a ser el nom de l’empresa, es troba al costat de Castellar del Vallès, a la carretera de Sant Feliu del Racó, i va ser la residència del poeta i assagista Joan Arús i Colomer. Conserva tot l’encant original de la masia, i s’hi ha habilitat un espai de bar i braseria, i una sala, al paller, per a festes privades. A la part de

dalt, Puri i Germán s’estan plantejant de ferhi habitacions per poder-hi fer estades: “Sabem que hi ha demanda i en canvi molt poca oferta a la comarca d’establiments de turisme rural, i ens ho estem plantejant”, informa Belmonte. A l’exterior hi destaca un petit tancat amb bestiar de granja, que és l’atracció dels més petits, i de seguida s’entreveuen alguns arbres units per cordes i ponts: és la zona de les tirolines. També hi ha un camp de futbol i, sobretot, l’ampli espai boscós per a les activitats de paintball, tir amb arc, gimcanes i proves d’orientació. En total, 40 hectàrees entre la natura, ideals per a activitats de grup. De moment hi estan acudint més famílies i grups d’amics que no pas empreses, tot i que aquestes ja hi han començat a arribar: “Tenim de tot, caixes d’estalvi, constructores, farmacèutiques..., la majoria del Vallès Occidental. Els va molt bé desconnectar i fer activitats d’equip, reforça l’entesa entre els companys, i sempre poden dinar, a l’hora que vulguin i sen-

Quan l’equip de treball que forma l’empresa es troba saturat per la pressió diària o per l’excés de feina, esdevé imprescindible poder tenir una jornada en què tothom se senti important

se la formalitat que suposa un restaurant”, diu Belmonte.

Oci motivacional i ‘team building’ A Can Juliana, i amb el seu equip de dinamitzadors, treballen diferents aspectes per a les empreses, com ara l’anomenat oci motivacional antiestrès: “Quan l’equip de treball que forma l’empresa es troba saturat per la pressió diària o per l’excés de feina, esdevé imprescindible poder tenir una jornada en què tothom se senti important i cremi adrenalina per poder afrontar amb garantia d’èxit el treball diari”, diuen. També hi ha activitats de team building o construcció d’equip, aquells exercicis que permeten als membres d’un grup sentir-se part d’aquest grup. El coaching corporatiu o personal també s’inclou en l’oferta de Can Juliana, així com altres iniciatives ben diferents, com serien les festes de comiats a companys o dinars de Nadal o d’estiu.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

1 i 2/// PAINTBALL. AQUESTA ACTIVITAT S’ESTÀ POPULARITZANT MOLT ELS DARRERS ANYS, PERÒ A CASTELLAR DEL VALLÈS ÉS UN DELS POCS LLOCS DE LA COMARCA ON ES POT PRACTICAR

3/// TIR AMB ARC. LA XARXA DE TURISME INDUSTRIAL EStà instal·lada A LA MASIA FREIXA DE TERRASSA

4 ///

2///

1 ///

3///

UNA MASIA DEL SEGLE XVIII. ELS LLOGATERS DE CAN JULIANA HAN ADAPTAT LA CASA I L’ENTORN, PERÒ N’HAN CONSERVAT L’ESSÈNCIA /// ISABEL MARQUÈS

ÀREA DE DESCANS

39

El ‘paintball’, de moda Tot i que encara és desconegut per a molta gent, Germán Ligero explica que el paintball és ja avui l’activitat que més els demanen, tant les empreses com els grups d’adults. La defineixen com a activitat “divertida, que va molt bé per treure l’adrenalina, tota una aventura i sense cap mena de perill”. Cal tenir en compte algunes coses: en primer lloc, l’empresa té establert que no hi poden prendre part els menors de 15 anys, i mentre se sigui menor cal autorització paterna, i en segon lloc, les inscripcions han de ser a partir de sis persones, ja que cal fer dos equips i per tant es necessita un mínim de gent. “Cal seguir unes normes i les instruccions dels monitors, i de cap manera considerem que sigui un joc bèl·lic”, afirma Ligero. Les gimcanes fetes a mida també estan tenint molt bona sortida. Segons expliquen, “volem crear un clima de col·laboració i convivència que afavoreixi el creixement i la valoració; això esdevé un punt molt important en el nostre ideari d’empresa, ja que pretenem fer de Can Juliana un lloc important per a les persones que ja ho són o que se

A la masia disposen de bar-braseria i de sala de festes, i ara estan pensant a fer-hi habitacions per a estades n’han de fer”. Per als promotors de Can Juliana, “es tracta d’una sortida que pot complementar a la perfecció la programació de les activitats setmanals de l’empresa, alhora que promociona el seu ideari i una trobada amb la natura que /// TEXT: XAVIER AMAT envolta la masia”. /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

FITXA Can Juliana Paintball, orientació, tir amb arc, tirolines, festes infantils, excursions escolars i activitats per a empreses. Ctra. de Sant Feliu del Racó (BV-1249), km 2, Castellar del Vallès Tel. 93 743 52 671 www.canjuliana.com

4///


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

Ciutats /// Una ruta per Vacarisses Vacarisses té força elements que el fan singular: la torrota de guaita, el castell reconvertit en biblioteca o el cingle Gros presidint el poble TEXT: XAVIER AMAT FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Reposar a la cinglera tot observant Montserrat

1 ///

C

om molts municipis del seu entorn, Vacarisses ha crescut més en les darreres dècades que no ho havia fet en tota la seva història. Actualment té uns 6.000 habitants, però el seu relleu irregular fa que la població s’hagi d’anar ubicant en els molts nuclis que formen part del terme municipal, com el Ventaiol, el Palà, Ca l’Oliva, Bonavista o la Farinera, i que en els carrers hi sobrevisqui l’esperit de poble, amb cases baixes i que, geloses del seu passat, llueixen ben clarament el mot distintiu: cal Vidrier, cal Mus, cal Carner, cal Boter... Al carrer Major, una de les artèries del municipi, algunes cases fins i tot hi indiquen l’any de construcció, de mitjans del segle XVIII, si bé es tracta d’edificacions que, almenys a la part exterior, ben poc o res conserven d’aquells temps.

2/// El centre del poble viu a recer d’una cinglera de color terrós, en què literalment s’hi recolza, i als mateixos carrers s’observen les pedres vermelloses com treuen el nas. Descaradament Vacarisses mira cap a Montserrat, la serralada hi és a tocar i se l’observa completa. Només per això ja val la pena acostar-se a Vacarisses, des de molts indrets tindrem unes magnífiques vistes i l’originalitat sobretot de l’anomenat cingle Gros dota d’un perfil molt singular el poble. A més, compta amb algun restaurant de gran reconeixement.

Sortida de caminades Però ens ofereix molt més. Vacarisses és acollidor pel seu verd, per estar envoltat de boscos i més boscos que conviden el visitant a endinsar-s’hi i iniciar excursions pels entorns. N’hi ha força de senyalitza-

3 ///

Per la situació i les panoràmiques privilegiades, al segle XI es construí una torre de vigilància ben a prop del nucli, l’anomenada Torrota de Vacarisses

des. No en va, és una de les portes d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Algunes de les indicacions que trobarem fan referència a fonts: se’n comptabilitzen una seixantena, que veiem dibuixades en un plànol a les rajoles del Pou, un dels elements emblemàtics per als vacarissencs, al carrer d’Alfons Sala. Just al davant s’hi troba la porta d’un indret bucòlic, el pati del Lladern.

Cap a la Torrota No és estrany que, per la seva situació i les panoràmiques privilegiades, al segle XI es construís una torre de vigilància ben a prop del nucli, l’anomenada Torrota de Vacarisses. La passejada per arribar-hi és del tot recomanable, sense cap dificultat, i ens permetrà en ben poca estona trepitjar la terra vermellosa pròpia de l’indret, ama-


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

gar-nos entre els pins dels boscos, i aparèixer quasi sense adonar-nos-en damunt de fantàstics miradors. Una vegada arribats a la Torrota veurem que la seva estructura circular és força simple, de 12 metres d’altura i un diàmetre exterior de poc més de cinc metres, però ben robusta. Des d’aquí, a través de senyals òptics, s’avisava la població dels perills que s’albiraven, i els vigilants de torn s’interrelacionaven amb dues altres torres properes, la de Monistrol i la de l’Obac. Tornant al poble, podem passar a visitar la rectoria vella, i també l’església de Sant Pere, de color blanquinós i amb un campanar força estilitzat.

Des de Pere el Cerimoniós fins a Felip V i el virrei del Perú, Manuel d’Amat, van tenir algun contacte amb el castell del centre del poble, avui convertit en biblioteca Virrei del Perú No és només la Torrota la que data d’aquella època. Vacarisses, a l’edat mitjana, tenia un pes específic destacat. I, si no, què hi fa un gran castell enmig del poble? Sobresurt tant com el campanar de l’església. Se’n tenen dades des del segle XI, i en segles posteriors hi van mantenir un o altre contacte alguns noms transcendentals per a la història del nostre país, des de Pere el Cerimoniós fins a Felip V. Va ser també a les seves estances on va néixer un dels fills il·lustres i més universals de Vacarisses, Manuel d’Amat i de Junyent, tinent general de l’exèrcit, governador de Xile i virrei del Perú. Tocant al carrer Major hi ha una plaça que porta el seu nom, plena de jocs infantils, i no gaire més enllà, una altra plaça quasi germana per les seves característiques, la d’en Joan Bayà, alcalde de Vacarisses durant divuit anys, des de les darreries del franquisme fins entrats els vuitanta. Pel que fa al castell, avui, molt canviat de com el devien conèixer tots els personatges esmentats, acull la biblioteca municipal, inaugurada encara no fa dos anys.

Fitxa Ajuntament de Vacarisses Pau Casals, 17 08233 Vacarisses Tel.: 93 835 90 02 www.vacarisses.cat

ÀREA DE DESCANS

1 /// L’ESGLÉSIA DE SANT PERE, AMB EL SEU CAMPANAR SOBRESORTINT 2 /// VISTA GENERAL DEL CENTRE DE VACARISSES 3 /// EL CASTELL, UN DELS SÍMBOLS DEL MUNICIPI, AVUI CONVERTIT EN BIBLIOTECA 4 /// LA TORROTA, A LA QUal es POT ACCEDIR AMB UNA PASSEJADA QUE PERMET BONES VISTES SOBRE EL TERRITORI

4 ///

41


42

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

ESTACIÓ DE SERVEI Gestió empresarial /// Departament d’exportació Moltes empreses veuen en els mercats exteriors la possibilitat d’augmentar les vendes i diversificar riscos. Els responsables de dur a terme aquesta tasca s’enfronten amb una infinitat d’incògnites quotidianes

Es valorarà saber idiomes i la disponibilitat per viatjar “Cal una combinació de preu, producte i distribució per generar vendes, però és el servei, sovint personalitzat, el que et distingeix de la competència i fidelitza els clients”.

ADAPTAR EL PRODUCTE Adaptar el producte no és condició sine qua non, explica el professor d’economia d’empresa d’Esade Ignacio Mur. “Anirà en funció del producte amb què treballis. El que ho determinarà serà si depèn del gust local o el marc legal”. Per a l’empresa que dirigeix Francisco Parro a Sant Quirze del Vallès, STC, dedicada a la venda de recanvis d’automòbil, adaptar productes no és necessari per sortir a l’exterior. Si de cas, els requisits legals de cada país poden generar certes modificacions, però res de destacable.

I

nnovar o morir? La dita s’ha ampliat. Exportar o morir és la nova consigna. En temps de crisi, els emprenedors més valents potencien els mercats exteriors, menys saturats, amb l’objectiu de créixer i diversificar riscos empresarials. Però, com es configuren els departaments d’exportació dins les empreses? Per norma general, cada casa és un món, tot i que el tret comú és la interdependència respecte als altres eixos de l’empresa. A la pràctica, les diferències no són gaires amb un departament comercial. El que canvia és el destí, Singapur en lloc de Terrassa, amb tot el que això suposa. Les rutines, sense anar més lluny, semblen força diferents. Horaris intempestius,

1 /// un abús indiscriminat de la tarifa internacional de telèfon, mitja vida als aeroports i àpats per a tots els gustos. “Quan ets amb un client, no pots fer el lleig de rebutjar-li el menjar. Has de superar tabús i no ser gaire aprensiu quan no saps ben bé què tens al plat”, explica com a introducció de la seva feina Jordi Ducamp, director de la divisió d’aromes de l’empresa rubinenca Eurofragance i pic de la piràmide d’exportació. El seu cas és particularment curiós per entendre la dimensió i complexitat del procés d’exportació: ven olors. Adaptar-se a l’entorn és clau en el seu sector. La recepta per sortir a l’exterior, en canvi, pel que defineix Ducamp, exigeix un tret elemental que identificaria qualsevol botiguer de barri:

Adaptar-se és clau en funció del producte: qui ven olors s’ha d’emmotllar. Per a qui ven recanvis de cotxe no serà necessari

Eurofragance és l’extrem oposat en aquest sentit. Es venen olors, quelcom gens exportable. “En temes d’alimentació o perfum sovint no pots adaptar-te. Has de començar de nou”, apunta el professor Mur. El consell l’han seguit a Eurofragance. “No adaptem els productes a les diferents cultures, senzillament els creem en funció de cada cultura”, explica Ducamp. La perspectiva és clara: “Ja no és important el país d’origen, sinó a quin país va destinat el producte. El nostre escenari és global”, diu el responsable que Eurofragance dediqui el 70% de les seves atencions i vendes als països fora de la Unió Europea. Hi coincideix plenament Elisabeth Paloma, International Division Manager d’Europastry, dedicada a l’alimentació: “En el nostre cas acostuma a ser directament el client el que ens demana unes adaptacions en concret”. Producte a la carta per a paladars particulars i usos culturals. Com assenyala Mur, “si ja és difícil vendre salsitxes d’Aragó a Catalunya perquè aquí mengem botifarra, imagina’t canviar de continent”.


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

1/// de rubí al món. imatge aèria de les instal·lacions d’eurofragance a rubí. l’empresa vallesana ven el 70% de la seva producció fora de la unió europea

2-3-4 /// exportant des del vallès. Francisco Parro, director i cap d’exportació de stc; elisabeth paloma, international division manager d’europastry, I jordi ducamp, responsable d’aromes d’eurofragance

5 ///

2 ///

4 /// SOBRE EL TERRENY Els responsables d’exportació coincideixen en una condició: cal moviment. Com a mínim fires i congressos. “La plataforma d’una fira sempre és interessant”, reconeix Mur. Per Parro, de STC, hi ha un nombre de cites obligades en què es concentra bona part de la feina d’exportació de l’empresa. “El punt fort és el cos a cos comercial, en el qual cal convèncer de les virtuts dels teus productes”, apunta Parro. Els business meetings i les taules rodones ajuden a identificar nínxols de mercat en altres països i consegüents oportunitats de negoci. Sembla, en qualsevol cas, requisit mínim en grans indústries en què l’oferta és molt variada.

Aprendre a menjar cuina exòtica és condició necessària per a un director d’exportació

3 ///

exportar en teoria. EL PROFESSOR D’economia d’empresa D’ESADE ignacio mur es decanta per créixer cap a fora pas a pas /// cedides

5/// Per Eurofragance, per dimensió, ambició i capacitat, el contacte directe amb l’exterior no es pot reduir només als esdeveniments puntuals. Exigeix una estructura local. “Apostem per una extensa xarxa de filials, agents i distribuïdors que ens permeten ser més a prop dels clients, i en la seva llengua, un factor molt important”, explica Ducamp. L’idioma, coincideixen els responsables d’exportació, és un agent comercial de primer ordre. Genera confiança i proximitat. “Els agents locals”, afegeix Ducamp, “coneixen les característiques dels productes de cada país i poden visitar sovint els clients”. La proximitat com a valor afegit en la distància. Com insisteix Paloma, d’Europastry, és important “crear llaços d’unió amb els clients,

ESTACIÓ DE SERVEI

43

que puguin ser a milers de quilòmetres de distància, però sabent que el seu proveïdor és algú proper”. Pel professor Mur, aquest valor, a més de car, és impagable. “Per aconseguir això és clau un perfil directiu empàtic i sí, amb bon nivell d’idiomes. Sense un bon nivell de comunicació no ens entendrem”.

ENDINSAR-SE EN NOUS MERCATS Mur defineix una sèrie d’estratègies que han de seguir els càrrecs directius que volen fer fortuna en l’exportació. “No és cap recepta màgica, però sí que és el ventall de possibilitats que tenim per sortir a fora”. Les opcions, de menys a més ambicioses, i de més a menys riscoses, arranquen amb una entrada en el mercat mitjançant un distribuïdor nacional al país de destí. “Designar una empresa que em compri i distribueixi”, resumeix Mur. Els avantatges? Requereix poca inversió, però a canvi perds control. “És una loteria, depèn amb qui et trobis pot sortir molt bé o molt malament”, assenyala Mur. La segona via és la implantació. Dependrà del potencial comercial del país de destí. Mur suggereix una primera fórmula: una joint venture amb una empresa local. “Té el valor de la complementarietat, però també l’inconvenient de treballar d’igual a igual amb una cultura laboral diferent”, explica Mur. Menys riscos, més problemes. L’alternativa és llançar-se al buit: una filial pròpia. Molta inversió i més risc. A canvi, control total. “El problema”, puntualitza Mur, “és que necessito trobar gent capaç, amb afinitat empresarial i cultural, i sempre hi ha el dubte d’apostar per gent del país o expatriar treballadors de la seu central”. Si cap de les opcions és convincent, una solució cara però efectiva serà comprar una empresa local i convertir-la en una filial pròpia.

PERFIL BÀSIC Segons assenyalen els responsables de vendre els seus productes més enllà de les nostres fronteres, el perfil per escometre aquesta tasca exigeix tres virtuts. La primera, apunta Paloma, és “saber detectar les necessitats i oportunitats dels diferents mercats”. En definitiva, capacitat d’anàlisi. La segona l’aporta Parro, que demana “idiomes” i “capacitat de negociació” com a requisits per sortir del niu. I la tercera arriba des d’Eurofragance, i es basa en la capacitat de comunicació. En paraules de Ducamp: “Saber potenciar al màxim la comunicació i informació per als clients”. Requisits mínims per vendre sorra al desert. /// xavier orri


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

CURSOS I SEMINARIS

formació /// EINES PER A L’EMPRENEDORIA

Rubí impulsa dotze sessions formatives per cobrir les demandes dels empresaris Comptabilitat, planificació financera o la millora comercial són algunes de les necessitats identificades

6 i 13 d’abril

LLOC: Cambra de Terrassa. Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Objectius: conèixer les claus per assolir l’èxit en les compres internacionals tenint com a eixos vertebradors una estratègia de negociació adequada i una anàlisi exhaustiva del procés de compra, sense oblidar en cap moment un coneixement actualitzat de les normes i els riscos propis del mercat internacional. La inscripció al curs té un cost de 90 euros per a empresaris del Vallès i el Bages i de 150 euros per a empreses de la resta del país. El curs està dirigit pel professor Albert García, expert en compres internacionals i consultor de Grup Integral.

13 a 22 d’abril

Gestió de compres internacionals

LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

13 i 16 d’abril

com dirigir i motivar el nostre equip comercial? Cambra de Terrassa organitza aquest curs, fragmentat en quatre sessions (13, 15, 20 i 22 d’abril, de 16 a 20 h) per ensenyar a transmetre i practicar habilitats directives, a fi d’aconseguir una millor comunicació amb els equips i entre ells, així com aconseguir la motivació idònia per generar actituds proactives. També pretén definir estils de lideratge i establir sistemes de delegació i seguiment del compliment dels objectius, a partir de les tasques pròpies de cadascun dels components de l’equip. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

com vendre gel als esquimals: tècniques de venda i publicitat 21 i 22 d’abril Intel·ligència La Cecot organitza aquest curs destinat a adquirir els coneixements, les habilitats Competitiva i creació i les actituds necessàries per dur a terme de valor a l’empresa Assistents a la primera ponència, celebrada al mes de març // CEDIDA

C

oneixements a la carta. Això és el que ofereix l’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE) de l’Ajuntament de Rubí en el marc de les mesures anticrisi i l’impuls de l’activitat empresarial i sota l’eslògan Reactiv@ la teva empresa. Patrocinats en col·laboració amb el Catalonia Innovation Triangle, els cursos han sorgit de les peticions fetes per les empreses participants a través del blog Xarxarubiempresa, que han pogut valorar entre les 21 accions de formació específica i els tres tallers proposats. La selecció final, que consta de dotze sessions formatives, ha partit de les impressions i necessitats reclamades pels empresaris i emprenedors participants en relació amb les mancances internes que han identificat a les seves empreses. La majoria de peticions han apuntat a coneixements de comptabilitat com a eina de planificació financera, criteris per millorar la gestió comptable i financera, eines per millorar el potencial comercial de l’empresa o instruments per aconseguir ajuts per a la innovació i la internacionalització de les empreses. Així mateix, destaquen les peticions per potenciar l’estalvi i l’eficiència energètica, la prevenció de riscos laborals i l’aplicació de la Llei de protecció de dades. Finalment, l’àmbit web també ha estat un dels més demanats pels participants. En concret, s’han definit propostes al voltant de la planificació efectiva d’un lloc web, d’estratègies de posicionament a la xarxa i de cerca de recursos per vendre a través d’internet.

Les sessions formatives nascudes d’aquesta iniciativa se celebraran un o dos dijous al mes, l’última serà el 18 de novembre i tindran lloc al matí, de 9.30 a 13.30 h com a màxim. L’assistència és completament gratuïta. Se celebraran a l’auditori de l’edifici Rubí + D i les impartiran professionals de cada àmbit temàtic. Per a més informació, els interessats poden adreçar-se a l’Oficina de Serveis a l’Empresa, al telèfon 93 581 39 00 o a l’adreça electrònica rubiempresa@rubiempresa.net. Temari

A l’abril se celebraran dues sessions els dijous 15 i 29, obrint amb la xerrada Finances express. Com hem d’actuar l’any 2010?, a càrrec de Josep Palmés, assessor financer i econòmic. En aquesta sessió, es presentaran eines fonamentals financeres per afrontar el futur immediat, a més de criteris per millorar la gestió comptable i la negociació amb els bancs en temps de debilitat creditícia. La segona sessió d’abril versarà sobre la capacitat comercial de les empreses, amb el títol Vols vendre més? Eines per augmentar el potencial comercial. L’objectiu de la jornada és oferir coneixements i habilitats que permetin aportar un valor afegit a les visites comercials mitjançant les claus psicològiques que intervenen en les relacions comercials. Les dues sessions següents, al mes de maig, tindran com a protagonistes la internacionalització de l’empresa, el dia 13, i el consum energètic a /// REDACCIÓ les empreses, el dijous 27.

una gestió eficaç d’un punt de venda per incrementar els clients i aconseguir la rotació d’existències. El curs focalitza en el canvi de concepte: despatxar per vendre productes, el venedor com a assessor, les tipologies de compradors, arguments per millorar la persuasió i conceptes generals de psicologia del comprador. La inscripció al curs té un cost de 200 euros per als socis de Cecot i l’horari és de 16 a 20 h. Lloc: Sant Pau, 6, Terrassa Data: 14.04.2010, de 9 a 13 h Més info: www.cecot.org

27 d’abril A 1 de juny

PERFECCIONAMENT DE CAPS DE PRODUCCIÓ I RESPONSABLES DE FABRICACIÓ La reducció de costos, els objectius de qualitat, el termini i la integració de la seguretat en el treball requereix per part dels responsables d’un domini dels aspectes tècnics i organitzatius, així com de la manera de relacionar–se amb el seu equip humà per afavorir-ne el desenvolupament i la motivació. Amb aquestes eines, el curs té com a finalitat desenvolupar el rol del responsable de producció en l’actualitat, proporcionar instruments de gestió per a l’optimització de la funció de producció i potenciar el desenvolupament de l’equip humà com a part de l’èxit dels objectius de producció.

En el marc del programa de formació Intel·ligència Competitiva i Vigilància organitzat per Miniera, el seminari va adreçat a directius involucrats en la planificació estratègica de l’empresa i professionals que estan desenvolupant funcions d’intel·ligència competitiva en qualsevol tipus d’organització. Per participar-hi el preu oscil·la entre els 300 euros per un curs i els 900 euros per a tots els cursos. LLOC: Parc Tecnològic del Vallès - Centre d’Empreses, Cerdanyola MÉS INFO: event@miniera.es

14 d’abril

operacions vinculades a les empreses pime Els objectius del curs passen per adquirir coneixements i capacitat d’anàlisi dels principals aspectes de les operacions vinculades, posant un èmfasi especial en el seu règim sancionador i en les diferents obligacions de documentació. El seminari, que tindrà lloc el 14 d’abril de 9 a 13 h, busca adquirir les pautes per confeccionar la documentació específica dels grups empresarials i la documentació específica de l’obligat tributari, així com analitzar les operacions vinculades des de la perspectiva jurídica i comptable. LLOC: Cambra de Terrassa. Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com


B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

LLIBRES

D’INTERÈS

Ben Mezrich

MULTIMILLONARIOS pOr accidentE: el NACIMIENTO de facebook El llibre signat per Ben Mezrich explica amb pèls i senyals el naixement i creixement de la xarxa social més popular del món, barrejant detalls biogràfics dels seus creadors, Mark Zuckerberg i Eduardo Saverin, amb l’estratègia empresarial (i accidental) seguida pels joves emprenedors. Segons explica Mezrich, Facebook és el resultat d’una malifeta del propi Zuckerberg contra els seus companys de facultat i la defineix com una història de sexe, diners, talent i traïció. ///ALIENTA NOVELA

Xavier Roig

Lorenzo Bernaldo de Quirós i Jordi Sevilla

La dictaDura de la incompetència Roig fa amb aquest llibre una denúncia en tota regla de les relacions promíscues entre cert poder econòmic, un progressisme mal entès i el poder polític. /// GESTIÓN 2000

¿MERCADO O ESTADO? Dos autors, un de liberal que creu en el mercat i un altre de socialdemòcrata fervorós de l’estat, contraposen les seves idees sobre les causes de la crisi i la recepta per sortir-ne. /// DEUSTO

WEBS

www.confecom.org

CONFEDERACIÓ DE COMERÇ DE CATALUNYA Els comerciants de Catalunya tenen en la Confederació de Comerç un espai i una eina més per fer-se valer i treballar en equip en el mercat català. Els objectius que proclama la institució passen per apropar-se al client i millorar la comunicació del comerç nacional amb vista al mercat i a les institucions. La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), com a entitat que representa el comerç català, vol aprofitar les possibilitats que ofereix l’actual xarxa de telecomunicacions per facilitar el contacte a través d’internet. La web té per vocació convertir-se en un bon vehicle de comunicació per als associats per donar a conèixer les activitats, ajuts i accions que es porten a terme des de la institució.

www.aracoop.coop COM fundar una cooperativa Aracoop treballa per estimular la creació d’empreses cooperatives de tot tipus, des de treball associat, serveis o ensenyament, i ajudar-les durant el procés de constitució.

www.cresc.org Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya El CRESC és un centre de recerca social, laboral i econòmica en què es poden trobar eines de coneixement per a l’empresa i recursos de formació.

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

Cada queixa és un regal Estratègia empresarial i presa de decisions

Intel·ligència Competitiva i creació de valor a l’empresa La consultora Miniera ofereix un programa de formació directiva centrat en la intel·ligència competitiva i la vigilància tecnològica. Se celebra al Parc Tecnològic del Vallès. Els seminaris i cursos cobreixen tots els aspectes de formació i entrenament en intel·ligència competitiva amb la finalitat que el participant pugui assolir un coneixement bàsic per desenvolupar un procés de seguiment continuat de l’entorn de l’organització. Els cursos treballen de manera molt interactiva amb els participants mitjançant exercicis aplicats. Pel que fa a l’estructura del curs, es divideix en quatre mòduls, que permeten aprofundir en aspectes concrets de la connexió entre la funció de la intel·ligència, l’estratègia empresarial i la creació de valor. Les sessions seran el 21 i 22 d’abril i se centraran en innovació i models de negoci, desenvolupament d’unitat d’intel·ligència competitiva i sistema d’alerta. La metodologia dels cursos i tallers es basa principalment en classes magistrals, treballs en grup i presentacions interactives. Tot i que el curs està obert a tothom, els destinataris més adients són directius implicats en el suport de la planificació estratègica de l’empresa. Tot amb l’objectiu final d’aprendre a anticipar, respondre i reduir els riscos en la presa de decisions. Els professors del curs seran Joaquín Tena Millán, professor titular de la UPF, i Alessandro Comai, DEA d’Esade. La durada del curs és d’un total de 16 hores, repartides entre les 9.30 i les 13.30 h al matí i les 15 i les 19 h a la tarda. El preu per una de les quatre sessions és de 300 euros. Si es vol assistir a les quatre, el preu final és de 900 euros, amb dinar inclòs. Per a la inscripció o demanar informació addicional cal adreçar-se a event@miniera.es.

E

n aquests temps no podem permetre’ns el luxe de no escoltar les reclamacions dels nostres clients, ja que, a través d’elles, sabem en quins aspectes estem fent les coses bé i en quin necessitem millorar. Explica la història que una de les companyies automobilístiques més grans dels EUA gastava grans quantitats a adquirir bases de dades per aconseguir nous clients i en canvi no recopilava informació rebuda al seu servei d’atenció al client i, per acabar-ho d’adobar, tenia en sacs les garanties dels cotxes que venia. Resulta molt difícil d’acceptar pel client que, davant la crisi, moltes empreses ofereixin grans facilitats a nous clients i, tanmateix, segueixin sense atendre com es mereixen els que fa molt de temps que són amb ells i que és per ells que avui segueixen “vives”. Doncs sí, repeteixo, “cada reclamació és un gran regal” que li està fent el seu client actual, del qual viu, i si realment accepta aquest regal li aniran molt millor les coses. Tampoc no vull dir que ara vostè sigui esclau de les queixes que rep, però sí que cal que estigui molt segur que la persona que les atén sigui la millor per a aquesta important funció i no col·loqui algú que ofereixi un menor cost, perquè amb la crisi s’ha d’estalviar. També és important disposar d’un sistema eficient que recopili les reclamacions i les faci arribar amb celeritat a tots els responsables de les diferents àrees de l’empresa. Però compte, no vull dir que s’enviïn a cada responsable les queixes que li afectin directament. En aquest tema cal fomentar el treball en equip i l’equip humà de col·laboradors per aquella cosa que quatre ulls hi veuen més que dos i perquè convé estar units a les verdes i a les madures per crear un ambient que fomenti la coresponsabilitat de tots en un tema crític, ja que a la llarga es complirà la dita d’avui per tu, demà per mi. A més, recomanaria un seguiment continu de les reclamacions, tant en l’àmbit intern, per comprovar si s’avança en la resolució o cal dedicar més temps i recursos per solucionar els motius de la queixa reiteratius, com en l’extern, ja que no es pot oblidar que un client insatisfet ho comentarà a un altre del seu entorn. Així doncs, atengui bé les queixes i comprovi com milloren la seva imatge i les seves vendes.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 9 d’abril DEL 2010

1. Ulls de mirada serena Entre els nous productes de la línia Terracota de la firma Guerlain, es troben aquestes ombres d’ulls, de colors procedents de la natura, presentades en un envàs original amb aplicador. Tres noves tonalitats per embellir i potenciar, encara més, la mirada d’una dona serena i femenina.

1

2. Natura brillant Per als amants de l’alta joieria, Rabat presenta aquesta proposta d’agulla decorativa amb forma d’aranya, feta amb or blanc i amb incrustacions de brillants negres i robins. Un disseny atrevit, d’inspiració natural, capaç d’atreure totes les mirades.

2

3. Bosses de surf reciclades La marca Oxbow presenta la nova línia de bosses de surf 100% reciclades, fabricades a partir de veles usades de kite surf i windsurf. A més, per reduir l’impacte mediambiental i les despeses derivades del transport, les bosses estan fabricades localment.

4. En forma amb els nadons A partir d’ara, pares i

3 4

mares podran sortir a passejar amb els seus nadons mentre fan esport. Barruguet presenta l’única cadireta de passeig del mercat que es converteix en una bicicleta fantàstica. El cotxet Taga és un vehicle multifuncional, segur i divertit que ja es pot adquirir, en diversos colors, per 1.880 euros.

5. Fragàncies estiuenques Get Together és la nova fragància d’edició limitada que presenta Emporio Armani per a aquest estiu. Dos perfums, per a home i dona, amb essències urbanes, tocs frescos i aromàtics, que es presenten en flascons atractius d’acabat metal·litzat. El vaporitzador de 50 ml està disponible per 56 euros (versió masculina) i 61,50 euros (versió femenina).

5

6

6. Disseny solidari Converse i el seu projecte 1HUN(RED) combina la moda i la creativitat artística amb una iniciativa solidària. Artistes i dissenyadors de tot el món han unit for-

ces per crear uns dissenys originals i actuals, com el d’aquestes sabatilles, obra dels britànics Basso & Brooke, en què domina una àmplia gamma de colors i formes diferents. El 10% del preu net de la col· lecció es destinarà al Fons Mundial de la Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària.


BS Negocis

Autònoms, comerços i empreses, benvinguts! Aquí, treballem pel seu compte. I ho fem pensant en el seu benefici. Perquè gràcies a BS Negocis, li oferim el més complet paquet de productes i serveis financers especial per a qualsevol tipus de treballador autònom, comerç o empresa. Tot en un.

• Compte

remunerat sense cap comissió d’administració i manteniment

• Transferències nacionals (en euros) via BS Online i ingrés de xecs gratuïts(1)

• Oferta de TPV en condicions preferents • Fins a un 30% de descompte en assegurances de negoci

• Pòlissa de crèdit en unes condicions preferents • Rènting, lísing i préstecs en unes condicions preferents

• Servei d’assistència jurídica telefònica • Portal web exclusiu amb ofertes per al seu negoci

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

RBE núm.: 595/10

(2)

o d’ús personal amb accés des de BS Online(2)

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 323 222 o a sabadellatlantico.com

SabadellAtlántico El valor de la confiança (1)Domiciliats en entitats de crèdit espanyoles. (2)Una quota anual gratuïta el primer any. Cost anual a partir del segon any de 30 euros. ARAG LEGAL SERVICES, S.L. és l’entitat encarregada del servei d’orientació jurídica telefònica i PEOPLE VALUE, S.L. és l’entitat encarregada del servei de descomptes i beneficis. Aquests serveis seran prestats d’acord amb les condicions que aquestes entitats tinguin establertes en cada moment, sense intervenció ni cap responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. El banc és aliè a qualsevol incidència i/o circumstància derivada o relacionada amb la prestació dels serveis, els quals, en tot cas, estan subjectes al fet que es mantinguin vigents els acords subscrits entre el banc i les entitats indicades. El servei d’orientació jurídica telefònica no abastarà les qüestions o possibles incidències de l’activitat del client que puguin afectar les seves relacions amb empreses del grup Banc Sabadell, filials o participades.


Revista B30 nº25, Abril 2010  

Revista B30 nº25, Abril 2010

Revista B30 nº25, Abril 2010  

Revista B30 nº25, Abril 2010

Advertisement