Page 1

B30 N. 13 /// 6.03.2009

La revista econòmica del Vallès

Antoni Abad, president de la patronal Cecot /// 6 Antoni Serra Ramoneda, catedràtic d’economia de l’empresa de la UAB /// 28

EL SECTOR FINANCER ANALITZA LA CRISI ECONÒMICA 32 ///


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

ROTONDA

6

31

Reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes estructurals Antoni Abad /// President de la patronal Cecot

GAS A FONS

26

el sector financer parla de la crisi

Barberà, vocació per promoure un futur dinàmic ANA DEL FRAGO /// ALCALDESSA DE BARBERÀ

GPS

34 Estudiants de la UPC dissenyen una escola bioclimàtica

ESTACIÓ DE SERVEI ÀREA DE DESCANS

44

Turisme rural al costat de casa

L’Ascamm organitza un curs sobre la direcció de plantes industrials

38

B30

KM ZERO

3

6.03.2009 el finançament necessari per no aturar el motor econòmic La crisi ha fet girar moltes mirades cap al sector financer. Del boom immobiliari i el crèdit fàcil s’ha passat a una alarmant falta de finançament en el mercat que està ofegant les empreses fins a deixar-les sense aire per poder continuar. La visió dels banquers, que tenen una perspectiva privilegiada de la crisi, serveix per fer pronòstics, i en aquest sentit el to que impera és el de la prudència. Els responsables de les entitats financeres insisteixen que no s’ha tancat l’aixeta per a les empreses solvents i els projectes de negoci sòlids. El catedràtic d’economia Antoni Serra Ramoneda justifica que els bancs i les caixes s’han tornat selectius, perquè primer han de cobrir els seus deutes a l’estranger. Però les patronals i les empreses alerten que sense crèdit estan abocades al tancament. I el tancament hauria de ser l’última de les opcions per sortir de la crisi. Segons el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, la crisi financera internacional està encarrilada i és qüestió que el mercat recuperi la confiança. Les entitats financeres s’haurien d’encomanar aquesta confiança i donar corda a les empreses perquè el motor econòmic no s’arribi a aturar.

Edita: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. Presidents: Antoni Cambredó i Ramon Grau. Direcció Editorial: Carles Flo i Pere Esquerda. Directora EDITORIAL: Carmen S. Larra-

buru. Sotsdirector: Josep M. Vallès. coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). REDACCIÓ: Xavier Amat, Ivanna Vallespín, Teresa Vallbona, Xavier Barba. Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. Fotografia: Isabel Marquès Producció i maquetació: Premsa Local Sant Cugat, Sergi Felip. assessorament lingüístic: Susanna Turon. Administració: Anna Comella i Ivan Grau. Impressió: Cre-a /// Premsa Local Sant Cugat, carrer Sant Antoni, 4244. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautacomunicacio.com /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge, Francesc Salas (93 590 86 00) /// Administració comercial: Toni Garcia /// dipòsit legal: B-9826-2008

INFORMACIÓ GENERAL Periodicitat: mensual, 11 mesos l’any exemplars: 30.000 Distribució: encartat al ‘Diari de Sant Cugat’ i a l’‘Avui’. Lliurat en el fòrum Santcugatribuna i en altres fòrums empresarials de la zona i repartit a les empreses més importants, llocs d’interès i edificis oficials de la zona.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

5

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

MARÇ 1 Eurofragance

Rubí

2 B.Braunsurgical

Rubí

3 INDCRE,SA Terrassa 4 IPAGSAINDUSTRIAL,SL

Rubí

5 TOPCABLE,SA

Rubí

6 LENGDOR,SA

Castellbisbal

7 INVESTIGACIÓNYFOMENTO 8 CIRPROTEC,SL 9 ELASTOGRAN,SA

Rubí

Terrassa Rubí

10 COOPERCROUSE-HINDS Terrassa

65

Gairebé una setantena d’alcaldes i regidors de municipis de Catalunya han signat al Parlament Europeu el Pacte d’Alcaldes contra el Canvi Climàtic. Els municipis es comprometen a llançar, en el termini d’un any, plans d’acció local per aconseguir per a l’any 2020 una reducció del 20%

municipis

RADAR B30 Parets

Castellar obre una oficina de suport a aturats

2

Mollet Santa Perpètua 4

Barberà

1

Castellar

Sabadell

Cerdanyola Sant Quirze del Vallès

Terrassa 3

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un 20% d’eficiència energètica i també un 20% d’ús d’energies renovables. Entre els participants hi ha els municipis vallesans de Badia del Vallès, Cerdanyola, Mollet, Parets, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Santa Perpètua i Terrassa. /// ACN

1 L’Ajuntament de Castellar del Vallès

ha posat en marxa una oficina de suport a persones en situació d’atur, ubicada a l’edifici de Cal Botafoc. Aquesta oficina facilitarà informació i assessorament sobre el ventall d’ajuts i serveis que s’ofereixen tant des de l’Ajuntament com des d’altres administracions. Entre els que es poden sol·licitar destaquen l’obtenció d’una targeta T-10 gratuïta, lliurant-ne una d’esgotada; l’exempció del pagament de les quotes de l’Escola d’Adults i dels cursos de català, així com descomptes del 50% en les quotes que han de pagar els pares per la inscripció de fills o filles en entitats esportives i lúdiques del municipi.

Parets millorarà la mobilitat del polígon Llevant Industrial

2 L’Ajuntament de Parets s’ha reunit amb el Centre de Recursos Empresarials La Marineta i empresaris del polígon Llevant Industrial per tractar els problemes de mobilitat que s’han detectat en aquest polígon, com ara l’ocupació inadequada de la via pública per part dels vehicles pesants i de gran tonatge o la circulació prop de la zona urbana que envolta Llevant Industrial. Ajuntament i empresaris han acordat modificar el sentit de la circulació de diversos carrers del polígon, com ara el de Tenes, Llevant i La Marineta. També es faran les obres oportunes per facilitar l’entrada de vehicles de gran tonatge a les empreses i es crearan noves places d’aparcament per a turismes, que podran fer servir els camions durant els caps de setmana.

Sant Cugat pagarà els seus proveïdors a 30 dies 3 El consistori de Sant Cugat ha posat en marxa una iniciativa que permetrà agilitzar el pagament de les factures als proveïdors de l’Ajuntament. El govern municipal ha anunciat que es compromet a fer el tràmit d’apro-

Cada mes la revista B30 presenta un rànquing de Les 10 empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa que han tramitat més certificats d’exportació fora de la Unió Europea a través de l’entitat

vació en un termini màxim de 15 dies, de manera que es garanteix que les empreses puguin cobrar abans de 60 dies. En cas que algun proveïdor vulgui cobrar en menys de 30 dies es podrà acollir a unes línies de confirming que l’Ajuntament establirà amb tres entitats financeres.

Barberà engega el Pla de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement 4 L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha encarregat a l’empresa Ceres una enquesta telefònica a un miler de persones, per conèixer la implantació de les noves tecnologies a les llars i empreses de la ciutat. Aquesta enquesta donarà pas a una anàlisi i una diagnosi de la situació actual que servirà per estudiar les mesures per dur a terme en matèria de noves tecnologies. Aquest estudi de mercat desembocarà en la redacció d’un pla director que establirà el pla d’actuacions i iniciatives concretes que es faran a mitjà i a llarg termini per impulsar les noves tecnologies i la societat del coneixement al municipi.


6

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Antoni Abad /// President de la patronal Cecot de Terrassa Antoni Abad presideix des de fa quatre anys la patronal Cecot de Terrassa, una associació que respon a l’estructura piramidal del teixit empresarial català, o sigui, amb un ampli percentatge d’autònoms, microempreses i pimes, que en són la base, i un altre, més minoritari, de grans empreses TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes estructurals EL PERFIL Un president amb inquietuds Antoni Abad (Terrassa, 1958) presideix la potent patronal terrassenca Cecot, la institució que va abandonar la CEOE durant el mandat de José María Cuevas, per les dures declaracions d’aquest contra l’empresariat català quan es va produir l’opa de Gas Natural a Endesa. El president Abad va comentar en aquella ocasió que “el món evoluciona i els empresaris hem d’afrontar nous escenaris cada dia; en conseqüència, les institucions que ens representen han de ser igual d’eficients i evolucionar de la mateixa manera”. El mateix esperit d’aleshores li serveix ara per representar els interessos dels associats de la Cecot. Llicenciat en ciències empresarials (ESADE) i màster en administració i direcció d’empreses (MBA), ha desenvolupat la faceta d’empresari en sectors com el metal·lúrgic, la consultoria financera i el sector turístic.

P

er a la patronal la crisi també ha passat a ser una primera preocupació. Antoni Abad reclama als polítics coratge i passar a l’acció, amb intervencions i reformes urgents, però no improvisades. La internacionalització de les empreses i apostar clarament per la R+D+i són, segons Abad, altres cartes que es poden jugar en la difícil conjuntura econòmica actual.

En aquests moments crítics, quines són les prioritats de la Cecot? A curt termini, facilitar l’accés al finançament perquè les empreses puguin continu-

ar desenvolupant la seva activitat o incrementar el nombre de projectes i d’accions encaminades a la internacionalització i a la innovació de les pimes.

certa urgència. El diàleg és necessari, però també ho és prendre decisions i actuar, i rectificar si la decisió no ha estat l’encertada, però actuant.

I a la seva agenda interna, què hi posa?

En quin sentit han d’actuar els poders de decisió?

Les nostres prioritats no són d’aquest any, sinó que ja fa força exercicis que reclamem coratge polític per dur a terme les reformes estructurals que necessita el país: la reforma laboral, la reforma educativa, la reforma de la justícia, el finançament de Catalunya, la gestió de la immigració, la reforma energètica. Està tot per fer, per això des de la Cecot demanem tantes vegades a call for action! (‘una crida a l’acció’). Cal actuar i amb

A la Cecot considerem que en la situació actual el govern ha d’entendre que, si vol mantenir o millorar el nivell de benestar social, ha de situar la competitivitat-país com a primera prioritat. La clau per sostenir i fins i tot incrementar en el futur l’estat del benestar de Catalunya serà la seva capacitat per atraure i retenir el major nombre d’empreses competitives possible, que creïn llocs de treball es-

tables i de qualitat i que contribueixin a sostenir-los. Tot això, finalment, dependrà de dues coses: del finançament que Catalunya aconsegueixi i de la claredat d’idees i la capacitat de decisió per tirar endavant els projectes que tot el món sap que són necessaris, encara que tinguin costos polítics.

Quins són els principals problemes que es detecten entre els seus associats? Actualment, sense cap mena de dubte, les dificultats d’accés al finançament i l’augment de la morositat són problemes que estan portant moltes empreses viables a plantejar-se el tancament. Però plantejar el tancament és l’última opció que voldrien


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

7

escollir, i aquí topem amb una problemàtica que es deriva de la manca de reforma estructural de la justícia.

A què es refereix? Quan una empresa engega un procés concursal no pretén arribar a un tancament, ja que la llei concursal, en la seva essència, té per objectiu donar una oportunitat de viabilitat a l’empresa que necessita puntualment un tracte especial. Per fer-ho, l’empresa ha de fer un pla alternatiu de negoci i la legislació laboral hauria d’ajudar a desenvolupar aquest nou pla. Però què passa en la pràctica? Doncs que els processos es dilaten tant en el temps que al final no es pot salvar l’empresa. Aquí també hi ha un mal assessorament per part d’alguns advocats, que no entenen que la llei concursal pretén donar una oportunitat de viabilitat a l’empresa, no el seu tancament.

Abans s’ha referit a la productivitat. Si ens mirem la situació sense el sedàs de la crisi, en general, la millora de la productivitat és un element clau per al nostre teixit empresarial, ja que tenim un dels nivells més baixos de la Unió Europea. I per aconseguir aquesta millora, les empreses necessiten, entre altres coses, una nova cultura laboral, així com la millora de les ineficiències de l’aparell administratiu, que són un problema afegit al dia a dia empresarial. L’excés de burocràcia i la manca d’eficiència en els processos provoca una continuada peregrinació per les desenes de finestretes, la sol·licitud reiterada de documentació que l’Administració ja té, l’eternització dels terminis de resposta, per esmentar els casos més recurrents.

Què hauria de tenir en compte la reforma laboral? És imprescindible una reforma en profunditat. El marc laboral actual ha quedat totalment obsolet, ja que respon a unes circumstàncies específiques, les de la Transició, que estan completament superades. Tenim un cost d’acomiadament relatiu molt elevat. Tampoc no és positiu que l’ajustament de les plantilles es faci en funció de l’edat o antiguitat, quan s’hauria de fer en funció dels valors professionals, d’aquesta manera s’està traient valor afegit a l’empresa i això l’empobreix.

Els diferents plans contra la crisi adoptats per les administracions són veritablement útils per als interessos de les empreses? He de dir que no són suficients, que no deixen de ser un pedaç més sobre una base que ja no s’adapta en molts casos a l’economia real, a la realitat de les empreses i moltes vegades ni a la realitat de la societat actual. D’aquí que reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes estructurals i de deixar les accions improvisades. Aquest procés s’hauria d’invertir.

L’empresari té poc protagonisme en la presa de decisions?

Des de la Cecot creiem que als governs no hi ha ningú pensant exclusivament en l’estímul de l’activitat empresarial i això fa que no es pugui fer un plantejament seriós i coherent. A vegades alguns empresaris ens han dit que és normal que passi això ja que quanta gent de les administracions ha viscut les problemàtiques de l’empresa privada des de dins? El cert és que no els falta raó. Sectors de futur

En unes darreres manifestacions públiques es va mostrar optimista respecte a alguns sectors empresarials. A quins sectors es referia? Penso en sectors com la biomedicina i la biotecnologia, en energies renovables, en el turisme especialitzat (el gastronòmic, el cultural, el de creuers...). N’hi ha molts que van bé i podrien anar millor si tinguessin el suport necessari. Però també crec que s’ha de fer un millor plantejament per mantenir la indústria i per això calen dues coses. D’una banda, apostar clarament per ser país de R+D+i. De l’altra, Catalunya hauria de ser un país atractiu per a la instal·lació d’empreses multinacionals, no només pels llocs de treball que creen directament, sinó pels indirectes.

La internacionalització apareix com una via de sortida a la crisi. Quina proporció d’empreses associades a la Cecot estan internacionalitzades? Aproximadament el 8% de les empreses associades formen part del Club Cecot Internacionalització. Moltes d’elles van comen-

Als governs no hi ha ningú pensant exclusivament en l’estímul de l’activitat empresarial El marc laboral actual ha quedat totalment obsolet, ja que respon a unes circumstàncies específiques, les de la Transició, que estan completament superades

çar amb l’exportació, però actualment el Club incorpora empreses exportadores, importadores, amb xarxa comercial o cooperants amb empreses d’altres països. En aquest sentit, la nostra entitat ha fet una aposta molt forta per la internacionalització de les pimes catalanes. Vam obrir una oficina a la Xina per facilitar contactes, fer prospeccions, gestionar necessitats d’empreses que tinguessin interès a establir accions comercials en aquests països. També tenim un suport per a Vietnam. Hem estat i continuem cooperant amb les patronals cúpula de l’Amèrica Central per transmetre el nostre know how patronal cap a aquests organismes i procurar que aquesta xarxa que hem estat forjant durant els últims cinc anys tingui avantatges per a les empreses d’ambdós costats de l’Atlàntic. Un altre servei que vam posar en marxa l’any passat és el de les licitacions internacionals. El màxim objectiu en aquest apartat serà crear una cultura de la cooperació empresarial per obrir nous horitzons i esdevenir més competitius, ja sigui entre empreses del propi sector, o bé entre empreses de diferents sectors.

Respecte al Vallès, quines problemàtiques específiques detecten? Bàsicament són d’infraestructures. En general a Catalunya patim grans mancances tant pel que fa a la xarxa de transport de persones com de mercaderies. A això cal afegir-hi les deficiències i els alts costos en les infraestructures de serveis bàsics, com són la xarxa elèctrica, de telecomunicacions i de subministrament d’aigua.


8

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

Comencen les classes al campus d’Esade a Sant Cugat Un total de 1.500 alumnes de 40 nacionalitats diferents han estrenat les aules del nou centre universitari vallesà

E

l nou campus de l’escola de negocis ESADE, ubicat a Sant Cugat del Vallès, funciona des del passat 23 de febrer, després que 1.500 alumnes de més de 40 països s’hi hagin incorporat en els darrers dies. No obstant això, els primers a estrenar les noves aules van ser un grup de 80 alumnes, que cursen el programa CEMS Master in International Management i que van ocupar les noves aules a principis de mes. Al nou centre universitari de Sant Cugat s’impartiran diferents programes, ja plenament adaptats al Pla de Bolonya, com ara el grau en direcció d’empreses-BBA (l’antiga llicenciatura en administració i direcció d’empreses), la llicenciatura en administració i direcció d’empreses i el màster en direcció d’empreses (de 2n a 5è curs), el PhD Programme in Management Sciences i diferents màsters (Master in International Management, Master in Marketing Management, Master in Finance i Master of Research in Management Sciences). Adaptat a l’EEES. El campus està total-

ment adaptat als criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut com a Pla de Bolonya. De fet, les 38 aules del centre són d’una capacitat petita per facilitar el treball en grups reduïts. “Posem en clau d’infraestructura les claus de l’ensenyament que ja es portaven a Barcelona, el campus arrenca amb l’objectiu de posar l’estudiant al centre de tot el procés d’aprenentatge, més proper al marc de Bolonya”, va afirmar el degà del nou campus, Alfons Sauquet, durant la presentació del curs.

Per la seva part, la sotsdirectora general d’ESADE, Eugenia Bieto, va destacar que el fet que el campus es trobi integrat al centre Creàpolis és un gran benefici, perquè “permet estrènyer els llaços entre universitat i empresa”, atès que és un centre que concentrarà diverses empreses. Nova línIa de bus. Coincidint amb

l’obertura del campus, s’ha posat en marxa una nova línia de transport urbà, la L-VIII, que connecta el centre universitari amb l’estació de FGC Sant Cugat. El trajecte té una durada d’entre 10 i 15 minuts i té 7 parades en el recorregut. La freqüència de pas dels combois és de 15 minuts en hores punta i de 30 minuts en la resta.

Carles Losada: “en aquests moments tan complicats els programes que s’estudien a Sant Cugat són programes de futur, que miren a una Europa oberta i un món global”

Un grup d’alumnes davant l’entrada principal del campus d’Esade a Sant Cugat /// ISABEL MARQUÈS

26

MILIONS D’EUROS És la inversió que ha fet l’escola de negocis Esade per a la construcció d’aquest nou equipament universitari, que té una superfície de 90.000 metres quadrats. El nou campus de Sant Cugat se sumarà als altres tres que Esade ja té a Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Durant l’acte, el director general de l’escola de negocis Esade, Carles Losada, va voler enviar un missatge d’optimisme i esperança per contrarestar “aquests moments tan complicats”, i va afirmar que els programes que s’estudien a Sant Cugat “són programes de futur, que miren a una Europa oberta i un món global”. Losada va afegir que al centre universitari, al voltant del 30% dels alumnes cursen amb ajuts, ja que, segons va afirmar, el que Esade vol prioritzar és el talent: “La nostra política és que cap estudiant amb mèrits es quedi fora de les aules per una qüestió econòmica”, va explicar.

26 milions d’inversió. Esade ha invertit un total de 26 milions en el nou campus de Sant Cugat, un centre que se sumarà als que Esade ja té a Barcelona, Madrid i Buenos Aires. El nou equipament universitari està situat en uns terrenys a tocar del Centre Borja, que pertanyen a la Companyia de Jesús; l’entitat ha cedit aquests terrenys a l’escola de negocis per un període de 50 anys.

En total, s’hi construiran 66.560 metres quadrats, dels quals 21.760 seran de zona universitària i, la resta, dedicada a l’empresa (el conegut com a parc empresarial Creàpolis). En nou centre educatiu disposa de 30 aules i té una capacitat per a 1.500 alumnes. També s’hi està construint una residència universitària per a alumnes, sobretot estrangers, que cursin el cinquè curs de grau a Sant Cugat; aquest equipament tindrà unes 182 habitacions individuals. /// ivanna vallespín

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Nou carril bus per al tram més transitat de la C-58 A

finals de febrer es van iniciar els primers treballs de construcció del carril d’alta ocupació a la C-58, l’anomenat carril bus-VAO. Es tracta del primer traçat d’aquestes característiques que impulsa el govern català i estarà destinat a la circulació d’autobusos i de vehicles ocupats per diverses persones.

El nou carril bus-VAO s’iniciarà a l’avinguda de la Meridiana de Barcelona i arribarà fins a l’enllaç amb la C-33, a l’altura del municipi de Ripollet. Es tracta d’un tram de 6,82 quilòmetres que, segons la Generalitat, és el que més intensitat de trànsit suporta de tot Catalunya, amb el pas de més de 150.000 vehicles cada dia.

Gairebé tot el recorregut del nou carril busVAO es construirà a nivell de l’actual C-58, aprofitant el centre de la calçada. En total, s’habilitaran dos carrils de 3,5 metres d’amplada cadascun i vorals d’1,5 metres. A causa de la manca d’espai a l’actual mitjana, la construcció del nou carril suposarà que la C-58 s’hagi d’eixamplar lateralment. El carril serà reversible, de manera que el sentit de circulació es decidirà en funció del trànsit i de necessitats concretes de mobilitat. Les obres de construcció del carril tenen un pressupost de 80 milions d’euros i està previst que durin tres anys. /// REDACCIÓ

Imatge virtual del futur carril bus-VAO /// DPTOP


RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

9

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Renfe invertirà al Vallès per millorar la xarxa ferroviària

Capio Hospital General de Catalunya

E

l Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015 presenta diferents actuacions a la comarca del Vallès, com la construcció de diverses estacions i nous intercanviadors. El pla preveu una inversió de 4.000 milions d’euros per millorar les instal·lacions actuals i construir 25 quilòmetres de noves vies, que permetran que la xarxa arribi als 492 quilòmetres d’extensió. Segons el secretari d’Estat de Planificació, Víctor Morlán, la posada en marxa del pla permetrà aconseguir que hi hagi més puntualitat i fiabilitat, “fins al 99%”. Entre els treballs previstos hi ha la duplicació de les línies Barcelona-Vic i Arenys de Mar-Blanes. A més, també incorpora la construcció de 25 quilòmetres de via, inclosos en la nova línia Castelldefels-Cornellà, el nou accés a l’aeroport del Prat i el túnel de Montcada. Igualment, està previst construir nou noves estacions, cinc ubicades a Gavà, Montmeló, Sabadell Can Lluch, Terrassa Can Boada i Santa Perpètua. Així mateix, s’hi afegiran cinc intercanviadors amb nova estació, a SagreraMeridiana, Barberà-Cerdanyola, La Tor-

El servei de Renfe a la comarca s’ampliarà /// I.M.

rassa, Aeroport T-Sud i Sagrera.Amb tot, Rodalies Renfe passarà de quatre línies ferroviàries a cinc, de les quals quatre aniran pels túnels de Barcelona. Dues línies passaran pel túnel de passeig de Gràcia i dues pel de plaça Catalunya, a banda d’una línia transversal exterior Martorell-Granollers. El pla també inclou l’inici dels estudis per a la definició d’una línia orbital ferroviària, una de les infraestructures més reclamades, tot i que no està inclòs en el pro/// REDACCIÓ grama d’inversions.

PERLLONGAMENT DELS FGC A TERRASSA

llès a V l a l a t i p s o H El teu

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediatriques 24 hores 365 dies

902 53 33 33 La segona tuneladora arriba a Can Roca Les peces de la segona tuneladora, que ha de treballar en les obres de perllongament dels FGC a Terrassa, han començat a arribar a la ciutat vallesana. Mentrestant, la primera tuneladora ja ha sortit pel pou d’atac instal·lat a Can Roca i ha arribat a la

futura estació, situada a l’avinguda de Béjar. Aquesta estació ja disposa de l’estructura perimetral i s’estan enllestint els darrers treballs per permetre que la segona tuneladora comenci a perforar, un cop acabada de muntar. /// E. NÚÑEZ

Té acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

Capio Sanidad www.capiosanidad.es

tu salud en buenas manos


10

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Desenvolupament econòmic /// Santa Perpètua de Mogoda La ubicació del municipi, prop de l’encreuament entre la B-30 i la C-58, ha estat un dels factors principals per al desenvolupament del poble, que té un total de 12 polígons PER: IVANNA VALLESPÍN

Santa Perpètua, un gran pol d’atracció per a les empreses 1 /// la granja soldevilA. AQUEST EDIFICI HISTÒRIC ACULL, DES DEl 2004, L’OBSERVATORI DE L’ECONOMIA LOCAL

2 /// COMERÇ LOCAL. L’ACTIVITAT COMERCIAL A LA PART HISTÒRIcA DEL MUNICIPI ÉS MOLT IMPORTANT

3 ///

2 ///

1 ///

L

a història de Santa Perpètua de Mogoda comparteix molts elements en comú amb altres municipis del Vallès Occidental. Amb un passat de més de deu segles, el sector predominant durant molt de temps va ser l’agricultura, fins que a mitjans del segle xix van començar a instal·lar-se les primeres fàbriques tèxtils al municipi. L’activitat agrícola i la industrial van conviure fins als anys 50, en què la segona es va erigir com a predominant. I les xifres així ho indiquen: el municipi disposa de 12 polígons industrials i un cens d’unes 1.300 empreses, que donen feina a uns 17.800 treballadors. Les mitjanes i les grans empreses predominen dins l’estructura econòmica, especialment les dels sectors del transport, la construcció, l’hoteleria i el comerç.

L’alcalde de Santa Perpètua, Manuel Ruiz, explica aquest ràpid creixement: “La bonança econòmica dels darrers anys va fer que les empreses ubicades a Barcelona capital necessitessin ampliar les seves instal·lacions per desenvolupar la seva activitat en ple creixement i les va obligar a reubicar-se en algun lloc proper a Barcelona i on estiguessin ben comunicades”. I és que una de les característiques del municipi són les excel·lents comunicacions per carretera, ja que Santa Perpètua descansa a peu de la B-30, a tocar de l’encreuament amb la C-58. No obstant això, el transport públic és l’assignatura pendent de la població: “El transport interurbà és clarament insuficient”, reconeix l’alcalde. A part de no disposar

POLÍGON INDUSTRIAL LES MINETES. ÉS UN DELS 12 POLÍGONS de què disposa SANTA PERPÈTUA /// I. MARQUÈS

3 /// d’una bona xarxa d’autobusos, el municipi s’ha de conformar amb una estació de la línia C3 de Renfe (direcció Vic), que l’aïlla ferroviàriament dels municipis vallesans més propers, com Sabadell o Barberà.

OBSERVATORI ECONÒMIC Santa Perpètua disposa d’un Observatori de l’Economia Local, creat el 2004 a la granja Soldevila. L’observatori té com a objectiu analitzar la realitat socioeconòmica i del teixit empresarial del territori. L’entitat publica de forma periòdica uns informes estadístics, on es recullen els indicadors estadístics del municipi comparats amb la resta de la comarca i amb Catalunya. Un dels darrers treballs més destacats ha estat l’elaboració d’un mapa empresarial de l’anomenat Eix de la

Riera de Caldes, que agrupa els municipis de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau, Polinyà, Santa Perpètua i Sentmenat.

DADES Habitants 24.325, l’1 de gener del 2008

polígons Ca n’Oller, Bernades-Subirà, Can Vinyalets, Can Vinyals, CIM Vallès, La Creueta, La Florida, Les Minetes, Les Pereres, Les Plomes, Santiga i Torre del Rector

empreses 1.313 censades, el febrer del 2009


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

11

OCUPACIÓ /// VALLÈS

10,6milionsd’eurosperal’ocupacióalVallès La formació en els nous sectors potencials, com ara les energies renovables, una de les prioritats del Consorci

E

l Consorci de l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental destinarà un total de 10,6 milions d’euros per generar nous llocs de treball a la comarca, així com millorar l’ocupació entre les persones amb risc d’exclusió social. D’aquesta quantitat, 6 milions els aporta el Departament de Treball, mentre que els 4,6 milions restants provenen del Consorci, una entitat formada pels 23 ajuntaments vallesans, els agents socials i econòmics de la comarca, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Vallès Occidental. El Consorci desenvoluparà 729 accions de promoció de l’ocupació, en cinc línies d’actuació: potenciar l’ocupació de qualitat, la formació, les pimes, la igualtat d’oportunitats i la transnacionalitat. Concretament, les mesures van encaminades a donar suport a la creació d’empreses, així com a l’assessorament, orientació, formació i seguiment d’empreses creades. El programa d’activitats també inclou l’elaboració d’un pla d’innovació, de capacitació d’equips de professionals, de disseny d’accions innovadores i d’aflorament de nous llocs de treball.

FINANÇAMENT /// VALLÈS

Acord de Pimec i Caixa Sabadell per crear línies de crèdit a empreses

L

a Pimec Vallès Occidental i Caixa Sabadell han signat un conveni de col· laboració per millorar el finançament dels autònoms, petites i mitjanes empreses de la comarca. Pimec, mitjançant el seu Departament de Consultoria estratègica, finançament i innovació, assessorarà i prepararà la documentació de la pime per facilitar l’accés al crèdit de l’entitat, i acompanyarà l’empresari en matèria financera. Segons Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, “amb la firma d’aquest conveni Caixa Sabadell reforça la seva proximitat amb les pimes i amb els autònoms, amb la ferma voluntat de fer possible que tots els bons projectes tinguin finançament”. Per la seva banda, el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, ha assenyalat que amb l’acord “Pimec se situa en el centre mateix dels dos extrems, empresa i entitat financera, i crea un espai de serveis que possibiliti l’increment de finançament per a les empreses davant les dificultats de liquiditat actuals”. /// REDACCIÓ

En matèria de formació, es crearan nous cursos especialitzats en els anomenats futurs sectors potencials econòmics, com ara la dependència, les energies renovables i els idiomes. Quant a l’àmbit transnacional, el Consorci vol impulsar projectes i xarxes europees d’interès, amb l’objectiu de crear col·laboracions transregionals.

Moment del plenari del Consorci /// CCVOC

La consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna, que va presidir el plenari de febrer del Consorci, va incidir en la importància de la formació: “Un dels nostres mals és la poca qualificació i l’atur està colpejant més aquestes persones menys qualificades. Hem de ser més competitius”, va dir. /// I. VALLESPÍN


12

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

Caixa Terrassa redueix els beneficis un 29% l’any 2008 Tot i la crisi, l’entitat financera va guanyar 49,5 milions d’euros en l’exercici anterior

C

aixa Terrassa (CT) va obtenir uns resultats nets de 49,5 milions d’euros al llarg del 2008, un 29% menys que l’any anterior, tot i que en el conjunt de la seva activitat financera va guanyar 11.415 milions d’euros, un 9,2% més que el 2007. “Ha estat un any complex”. D’aquesta manera valorava l’exercici el director general de l’entitat, Enric Mata. El 2008 va ser un any marcat per la caiguda de l’activitat econòmica en general i, en especial, per la reducció d’ingressos de les filials immobiliàries. L’exercici també va registrar la venda del 50% de la branca asseguradora de Caixa Terrassa a les companyies Reale i Aegon. Mata va explicar que amb aquesta operació es van guanyar 130 milions d’euros, que s’han destinat a provisions extraordinàries per fer front a la insolvència en els pròxims mesos. El passat 2008, l’índex de morositat de Caixa Terrassa no va superar el 3%, un 0,5% menys que la mitjana dels indicadors del

conjunt del sector. Així, amb un total de 161,5 milions d’euros, l’entitat preveu donar cobertura al 107% de la morositat, mentre que la mitjana general de la resta d’entitats és del 75%. El director general de l’entitat va augurar que per a aquest 2009 es preveu un increment de la morositat de fins al 5%, però que, tot i això, la intenció és igualar els beneficis obtinguts l’any anterior. Mata va explicar que ara vénen anys amb menors nivells de resultats, però que mentre hi hagi resultats positius “no passa res”. Any marcat per la desconfiança. El

D’esquerra a dreta, el director general i el president de Caixa Terrassa, Enric Mata i Francesc Astals /// ACN

director de Caixa Terrassa va explicar que en l’actualitat “hem passat d’una exuberància econòmica a una situació de crisi”, però que, a diferència del que denuncien els empresaris, “nosaltres hem mantingut plenament operativa la nostra línia de prestacions”. Segons Mata, “no hem limitat la línia de crèdits, ni restringit, ni denegat”. Mata va destacar la voluntat de Caixa Terrassa per apostar per la banca d’empresa, la qual va fer deu anys el passat 2008 i ja suma uns quaranta punts de venda. A més, va recordar que l’entitat ha concedit 18 milions d’euros en préstecs preferents a través de convenis amb la Cambra de Comerç de Terrassa, la Cambra de Comerç de Tarragona i la Confederació Empresarial de Terrassa. Mata va recordar que en l’últim any l’entitat va atorgar 14 milions de crèdits ICO a unes 250 empreses, un 30% més que el 2007. /// p. guerrero

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell guanya 42 milions, un 30% menys L’entitat va fer, durant el 2008, 30.000 noves operacions de crèdit per un valor de 3.000 milions

C

aixa Sabadell va obtenir un resultat consolidat de 42 milions el 2008, un 29,7% menys que el 2007. La caiguda dels beneficis ha estat conseqüència de l’aportació de 188 milions a dotacions per fer front a un repunt de la morositat que durant l’exercici del 2008 s’ha triplicat, ha passat de l’1,14% amb què va tancar el 31 de desembre del 2007 fins al 3,43% amb què va acabar el 2008. La previsió per a aquest 2009 és que aquesta ràtio arribi fins al 6%. El director general de l’entitat catalana, Jordi Mestre, va explicar que la plusvàlua de 176 milions obtinguda per la venda a Zurich del 50% del negoci assegurador ha anat destinada en la seva totalitat a cobrir aquestes dotacions. La liquiditat durant el 2007 s’ha mantingut a l’entorn dels 1.500 milions, cosa que deixa l’entitat en una situació còmoda, atès que les obligacions per venciments d’endeutament per als pròxims tres anys són de 250 milions aquest any, 300 milions el 2010 i 250 el 2011.

El president i el director general de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Jordi Mestre /// ACN

Mestre també ha explicat que durant el 2009 es fusionaran a l’entorn de 30 oficines de Caixa Sabadell i d’aquestes fusions es crearan 5 noves oficines dedicades exclusivament a empreses. El saldo net d’oficines a finals del 2009 serà d’una reducció de cinc oficines a la xarxa de l’entitat. El director general ha assenyalat que aquesta reducció d’oficines no significa-

rà una reducció de la plantilla, que actualment és de 1.743 persones. Aixeta no tancada. El màxim directiu de l’entitat ha explicat que durant el 2008 es van fer 30.000 noves operacions de crèdit per un valor de 3.000 milions de crèdits nous i que van beneficiar 2.300 empreses. En aquest sentit, Mestre ha insistit que la seva entitat no ha tancat l’aixeta del crèdit i que des de l’activitat dels seus punts de venda el que es podia constatar és que no hi ha demanda de crèdits per part de les empreses i que les sol·licituds de préstecs de particulars ha baixat “escandalosament”.

En concret, sobre les peticions per acollir-se a la línia de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), adscrit al govern de l’Estat espanyol, Mestre ha dit que pràcticament no s’ ha registrat cap petició empresarial sobre aquesta línia de crèdits i que l’equip comercial de l’entitat té instruccions per “anar a buscar” empreses que necessitin crèdits. Amb referència a l’estancament de la línia de crèdits hipotecaris, el director general ha explicat que en aquest àmbit, davant l’expectativa que aquest 2009 continuï la tendència de caiguda de preus, el particular no s’interessa per demanar una hipoteca per comprar un ha/// REDACCIÓ bitatge.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

BS anuncia 7.000 milions en crèdits per a les empreses L’entitat celebrarà la seva junta general d’accionistes el pròxim 19 de març a Fira Sabadell

B

anc Sabadell ha anunciat que, durant els propers mesos, espera concedir uns 7.000 milions d’euros de crèdit a empreses i autònoms. L’entitat ha informat en un comunicat que ha decidit intensificar l’activitat de la seva xarxa comercial “per captar totes les oportunitats de negoci derivades de les necessitats de finançament”. Per aquest motiu, el Sabadell ha llançat al mercat una sèrie de productes destinats tant a empreses com a treballadors autònoms. Així, per exemple, l’entitat ha començat a comercialitzar un paquet financer adreçat a les empreses que contractin amb els ajuntaments obres relacionades amb el Fons Estatal d’Inversió Local, amb l’objectiu d’agilitar els cobraments.

Banc Sabadell també ha llançat un paquet específic per a les persones que treballen pel seu compte, que inclou, entre altres productes, el Préstec Autònoms. La xarxa comercial de l’entitat, a més, ha rebut la directriu de mostrar-se “especialment activa” en la col·locació de tots aquells productes ja tradicionals, com les solucions de circulant, tant a Espanya com a l’estranger, o les diferents varietats de les línies ICO. D’altra banda, el banc ha decidit convocar la junta general ordinària d’accionistes per al pròxim 19 de març, a Sabadell. Està previst que a la junta s’aprovin, entre altres qüestions, els comptes anuals i l’informe de gestió de l’entitat. /// REDACCIÓ

150è aniversari de Caixa Sabadell

Els prínceps d’Astúries, a Sabadell Els prínceps d’Astúries van presidir el sopar institucional commemoratiu del 150è aniversari de Caixa Sabadell, celebrat el passat 4 de febrer. Durant la seva intervenció, el príncep Felip va demanar “el màxim esforç i col· laboració” de les forces polítiques,

econòmiques i socials del país per ajudar les famílies i les empreses a superar la crisi. Per la seva part, el president Montilla va reclamar “treball, convicció, sacrifici i determinació” als agents públics i privats, especialment a les entitats financeres. /// I.M.

Seu històrica del banc, a la plaça Sant Roc de Sabadell /// ISABEL MARQUÈS

RADAR

13


14

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Josep Casas i Bedós /// President del Gremi de Fabricants de Sabadell L’entrada de la Xina va ser un tsunami per al sector, va canviar de dalt a baix la indústria europea S’ha donat la imatge que el tèxtil ja ha passat de moda en països com el nostre, que és per a zones subdesenvolupades, quan no és veritat

moda, i no és així. Ens està afectant moltíssim la crisi de la construcció, perquè dins d’una llar el tèxtil hi és molt present, les cortines, les catifes, els sofàs...

En el cas de la Xina, quins mecanismes de defensa tenen?

El Gremi de Fabricants de Sabadell commemora el 450è aniversari de la seva creació defensant la vigència del tèxtil en el teixit econòmic del Vallès TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

La història del gremi és la història de Sabadell, aquí hi ha nascut tot

U

n document del 2 de novembre del 1559 establia les relacions entre el Gremi de Paraires i l’Ajuntament de Sabadell. Més endavant, el Gremi va passar a representar els Fabricants de Sabadell, una organització patronal d’afiliació voluntària per defensar els interessos del sector tèxtil. Josep Casas, president des de fa dos anys, tindrà l’honor de presidir els actes del 450 aniversari.

o la situació econòmica actual no està per a celebracions? El moment no és gaire bo, però les coses passen quan passen i s’han de fer quan toquen. Ja fa un parell d’anys vam encarregar a un grup d’historiadors dirigits per Borja de Riquer, i amb la coordinació de Josep M. Ainaud, la redacció d’un llibre sobre la història del gremi. Serà un llibre important perquè la història del gremi és la història de Sabadell, aquí hi ha nascut tot.

Expliqui’s. Poques entitats poden fullejar un àlbum de quatre segles i mig. Faran festa grossa

El primer crèdit que va donar el Banc de Sabadell va ser per fer l’edifici de l’entitat, i va

estar instal·lada aquí durant força temps. La Cambra de Comerç també va estar ubicada en aquest edifici, i l’Escola Industrial, l’Escola de Disseny, la Mútua d’Accidents... Tot ha anat sortint d’aquesta casa. Ara, el llibre és a impremta i l’acte acadèmic de presentació, al maig, presidit pel Comitè d’Honor, serà el moment àlgid de la celebració.

Vostè és a la Junta del Gremi des del 2002. Han passat moltes coses en el món del tèxtil en aquests anys. Des d’aquí podem avaluar les coses com si estiguéssim en una talaia, perquè també som presidents de la Federació Llanera, i des de fa dos anys també tenim la presidència del Consejo del Textil Español, que hi entra la seda, llana, cotó, gènere de punt... I efectivament, els darrers anys la transformació ha estat important, bàsicament quan el 2005 hi va haver l’obertura de fronteres i mercats. Tot i que ens anàvem preparant des de feia temps, l’entrada de la Xina va ser un tsunami per al sector, va canviar de dalt a baix la indústria europea.

Quin pes específic conserva el sector?

Avui el tèxtil a Sabadell encara és el 25% del PIB industrial, té molt de pes, però és evident que Sabadell, com Terrassa i tantes altres ciutats, ara té una activitat econòmica molt més variada que fa unes dècades. Això és bo. D’altra banda, sovint quan es pensa en tèxtil només es pensa en

El que demanem és que les regles del joc siguin les mateixes, amb això m’hi conformo. No són les mateixes les dificultats que ens posen per anar nosaltres a la Xina que les que tenen ells per venir aquí. I nosaltres estem subjectes a unes normes molt estrictes d’ús de determinades substàncies per a la fabricació de roba, mentre que allí aquestes normes no les compleixen.

De tant en tant ens sorprenen notícies del que en podríem dir teixits intel·ligents o amb tecnologia incorporada. És aquest el futur?

Aquest és un camp molt important i en què s’està treballant, l’aplicació de la tecnologia als teixits. Penso que no falta gaire perquè els teixits puguin produir energia i, amb ella, per exemple, carregar el mòbil. I aquesta indústria pot ser un valor afegit respecte al tèxtil que es treballa als països en vies de desenvolupament, amb els quals no podem competir en el cost de la mà d’obra, però sí en disseny, innovació...

Malgrat aquest fer l’ullet a les noves tecnologies, sembla que els joves no senten passió pel món del tèxtil.

Aquest és un dels grans problemes que tenim. Ha estat tan constant la veu que el tèxtil està en crisi que es fa difícil que desperti vocacions. És una preocupació, perquè necessitem tècnics, i no n’hi ha. S’ha donat la imatge que el sector tèxtil ja ha passat a la història en països com el nostre, que és per a zones poc desenvolupades, quan això no és veritat.

Quin és el pas següent?

Ara estem treballant amb l’Escola d’Enginyers de Terrassa i amb la Universitat de València per tal de poder configurar uns estudis tèxtils que generin més interès.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

15

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

L’Eurocities demana influir a Europa El secretari general de la xarxa, Paul Bevan, es va reunir amb les ciutats catalanes que en formen part

L

es ciutats espanyoles que formen part de la xarxa Eurocities volen influir en la presidència espanyola de la Unió Europea, prevista per al primer semestre del 2010. Així ho va reconèixer l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, durant la reunió amb el secretari general de l’entitat, Paul Bevan. Entre les ciutats presents a la trobada hi havia Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Rubí, Gijón, Saragossa, Múrcia, Madrid i València. Però, a més, la reunió va comptar amb representants de Palma de Mallorca i de Tarragona, ciutats que no són membres d’Eurocities però que hi estan interessades. Per poder treballar en aquest direcció, Navarro ha reconegut que seria una bona idea celebrar una reunió dels representants dels municipis “abans o després de l’estiu”. “Les ciutats tenim coses a dir i propostes perquè el nostre entorn es pugui preparar per reactivar l’activitat econòmica”, ha recordat l’alcalde vallesà. Per la seva banda, Bevan va explicar que en aquests moments de crisi econòmica “les

ASSOCIACIONS /// BELLATERRA

ciutats s’han d’obrir”, però també va avisar que “per trobar respostes no només s’hi han d’involucrar els municipis, cal el paper de totes les institucions”. Tot i que no va voler explicar gaires detalls dels projectes en què treballen, Bevan va afirmar que estan estudiant temes com

els afers socials, la integració dels immigrants, el medi ambient, la mobilitat urbana i els transports, entre d’altres.

Moment de la trobada a Terrassa /// ACN

En aquests temps ha de pendre moltes decisions importants en la seva empresa. Aquí en té una de molt freqüent.

Com quadrar el pressupost de despeses? a) Incrementant facturació b) Retallant-les c) Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

Els Amics de la UAB promouen jornades sobre coneixement

Resposta correcte: Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

L’

Coneixem les seves preguntes i per això tenim les respostes.

Associació d’Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast de les entitats de la comarca el Banc de Coneixement, format per professorat de la UAB, amb la finalitat de contribuir a la formació d’opinió dels ciutadans a partir del coneixement basat en l’estudi i la recerca. En aquest sentit, l’associació ofereix a les associacions de veïns, ateneus o entitats civicoculturals, la possibilitat d’organitzar conferències o tertúlies sobre temes d’actualitat científica o cultural. Des d’abril del 2008, i en aquest marc, ja s’han fet conferències on han participat professors com Maria Lluïsa Fabra (assertivitat), Jaume Botey (memòria històrica), Josep M. Solé i Sabater (mites i realitats), Josep Maria Masjuan (l’herència biològica i la conducta humana), Ramon Maria Nogués (el cervell i la consciència) o Ángel Cebollada (la xarxa de transports). La propera conferència anirà a càrrec de Pedro José Otaegui, professor del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular, i tractarà sobre els transgènics. /// REDACCIÓ

A part d’aquesta trobada que va tenir lloc a Terrassa, Bevan va visitar equipaments de la comarca, com ara Creàpolis o el Parc Audiovisual de Terrassa. /// REDACCIÓ

Si vol tenir més respostes consulti la nostra web.

www.sctradecenter.es o truqui’ns al

93 552 85 00


16

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ASSOCIACIONS /// TERRASSA

La Cambra de Terrassa demana agilitat a les administracions Gali ha criticat la manca de planificació de les empreses per afrontar la crisi

E

l president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí, ha reclamat a les administracions una “major concreció” a l’hora de posar en marxa algunes mesures de suport a l’economia; concretament, Galí ha fet referència a les línies de préstecs de l’ICO o de l’Institut Català de Finances, que “realment estan trigant a arribar”. En aquest sentit, el president de la Cambra ha assenyalat com a assignatures pendents de l’Administració la reducció de la pressió fiscal, la rigidesa del mercat laboral, la baixa inversió en R+D, la liberalització del mercat energètic i la reducció de les traves administratives. Galí també ha tornat a reclamar al sector financer que faciliti l’accés al finançament de la petita i mitjana empresa. Quant a les empreses, el president de la Cambra els ha criticat la “manca de planificació a llarg termini, ja que moltes es van deixar portar per la bonança econòmica, però sense pensar que un dia això s’acabaria i, a més,

de cop i volta”. Galí ha demanat a les pimes un esforç per interioritzar instruments de gestió economicofinancera: “Serà necessari que les pimes aprenguin a impulsar projectes ben plantejats pel que fa a inversió, tresoreria i control dels costos”. Igualment, ha animat les empreses a posar com a prioritat en la seva agenda els mercats internacionals: “Per a moltes empreses, ara la internacionalització ha deixat de ser una opció per passar a ser una alternativa clau”. Crida a l’optimisme. Malgrat la delicada si-

Frases: “ Les línies de préstecs de l’ICO o de l’Institut Català de Finances realment estan trigant a arribar” “Moltes empreses es van deixar portar per la bonança econòmica” “La internacionalització ha deixat de ser una opció per passar a ser una alternativa clau” “És d’esperar que el consum deixi de caure, les empreses s’animin a nous projectes d’inversió i, en definitiva, que aquesta recessió toqui fons”

El president de la Cambra egarenca, Marià Galí, va fer balanç de l’exercici passat /// LL. LLEBOT

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

tuació econòmica, Galí ha llançat un missatge positiu i ha afirmat que “és d’esperar que a poc a poc canviïn de tendència algunes variables fins a arribar a fer que el consum deixi de caure, que això propiciï que algunes empreses s’animin a nous projectes d’inversió, que les empreses exportadores tornin a fer bons negocis i, en definitiva, que aquesta recessió toqui fons”. En aquest sentit, el president de la cambra egarenca ha assegurat que cal “mantenir la confiança empresarial i social”, i per això ha anunciat que l’entitat posarà en marxa pròximament una campanya de comunicació social adreçada als empresaris i a la societat per fomentar aquesta confiança. Per al 2009, la Cambra es marca com a objectiu augmentar el nombre de noves empreses creades fins a les 150 (l’any 2008 se’n van crear 130). /// i. vallespín

COMUNICACIÓ /// SANT CUGAT

Pimec reclama unió dels polítics per afrontar la crisi

La ‘B30’ reuneix institucions i empresaris en el seu consell

E

La revista B30 va reunir el seu consell editorial general el dimecres 25 de febrer passat, coincidint amb el primer aniversari de la revista. L’acte, celebrat a l’hotel Qgat, va estar presidit pels representants de les empreses editores, Carles Flo, director general de la Corporació Catalana de Comunicació, i Ramon Grau, president de Premsa Local Grup de Comunicació. L’equip de la B30 va estar representat per la seva directora editorial, Carmen Larraburu; per Pere Esquerda, que també exerceix de responsable editorial, i per Francesc Castanyer, encarregat de la producció de continguts informatius.

l president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, ha reivindicat que en aquests moments cal que totes les forces polítiques es posin d’acord per crear un “pla de xoc” i reprendre de nou l’activitat econòmica, ajudant a generar confiança. Puig ha destacat també la necessitat de crear clústers que ajudin les pimes a tirar endavant i fer viables els projectes empresarials del territori. Des de Pimec també asseguren que s’hauria d’ajudar a potenciar sectors com l’alimentari, l’ecològic i l’educació, així com posar en marxa la Llei de dependència, “que generaria molts llocs de treball”.

En el sector industrial, el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, ha assenyalat que en aquests moments cal fomentar l’emprenedoria i millorar la relació amb les universitats: ”Si aconseguim que les empreses i universitats del territori cooperin, obtindrem bons resultats, i més tenint en compte que al Vallès s’ubiquen un grup important d’universitats, i que som un dels nuclis industrials més importants de Catalunya”. També ha destacat que en aquests moments hi ha una gran dificultat d’enllaç sobretot per sectors, i que és necessari crear centres d’investiga-

Trobada entre Pimec i ICV de la comarca /// PIMEC

ció, entre indústria i universitats, lligats a la realitat i les necessitats actuals. D’altra banda, Pimec ha reclamat un acord entre les forces polítiques quant a infraestructures i ha denunciat, en temes de medi ambient, moltes normatives no efectives i que “la burocràcia ofega les pimes”. Els dos presidents de Pimec es van reunir amb els representants d’Iniciativa-Verds a la comarca per exposar les inquietuds i problemàtiques de les pimes, els comerços i els autònoms d’aquest territori. /// REDACCIÓ

El consell, el segon que se celebra des de la creació de la revista, va tornar a convocar les principals institucions públiques i privades del Vallès. Concretament, hi van assistir el tinent d’alcalde d’Economia de Sant Cugat, Jordi Joly; Glòria Arrèbola, en representació de l’Ajuntament de Barberà, i la cap de Comunicació de l’Ajuntament de Rubí, Dolors Sierra. També les patronals van acudir a l’hotel Qgat. En nom de la Cecot hi havia Joseba Ruiz, secretari adjunt, i Raquel Moreno, directora de comunicació; la Cambra de Comerç de Terrassa va es-

tar representada pel seu delegat a Sant Cugat, David Chaler, i el cap de comunicació, Albert Raich; també va assistir-hi Gabriel Morera, gerent de l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat; Miguel Martínez, gerent de Pimec Vallès Occidental, i el president del Centre Metal·lúrgic, Ramon Alberich. La universitat també hi va fer acte de presència a través del vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Bonaventura Bassegoda. Després de presentar un vídeo sobre l’estructura informativa de la revista i els principals temes que s’han publicat durant els dotze primers números, el consell va analitzar diferents aspectes de la B30 en àmbits estratègics com la distribució, el disseny o l’oferta de continguts. L’equip del mensual econòmic, per la seva part, va explicar que per a l’any 2009 la capçalera introduirà novetats amb l’objectiu d’esdevenir una revista més útil als interessos dels empresaris, més lleugera des del punt de vista del disseny i més participativa, oferint nous recursos perquè el lector tingui fàcil accés a ampliar i aprofundir els con/// REDACCIÓ tinguts de la B30.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

CRISI /// VALLÈS

RADAR

CRISI /// VALLÈS

El metall demana mesures urgents per salvar el sector

L’automoció perd 7.000 treballadors en 3 mesos

U

D

n miler d’empresaris van acudir el passat 10 de febrer a l’acte convocat pel sector del metall i que porta el nom de Crida del metall català. Els empresaris van incidir en la necessitat d’aplicar mesures urgents per a les empreses, que estan escanyades per la manca d’accés al finançament. Durant l’acte es va signar un manifest on es concreten deu mesures a curt termini. Entre d’altres, destaca la necessitat de garantir l’accés al finançament i la reducció temporal d’alguns impostos. A més, els empresaris coincideixen en la necessitat de reformar l’entrada i sortida al mercat laboral i retreuen al govern que hagi apujat el sou als funcionaris. Els empresaris consideren aquestes mesures “imprescindibles per salvar les empreses”. Afirmen que el sistema financer està estigmatitzant el sector i les institucions financeres estan acabant d’escanyar les empreses. Per això demanen amb urgència injectar liquiditat i garantir el finançament amb ajuts directes. Entre les deu mesures proposades destaca la reducció temporal d’alguns impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’impost de matriculació, el de societats o les quotes de la Seguretat Social.

17

Trobada del metall català a Barcelona /// ACN

Els empresaris també proposen la reducció de l’absentisme i més flexibilitat laboral. El president de Foment del Treball, Joan Rossell, va dir que “no és just que 10 milions de persones tinguin contractes fixos” i, en canvi, n’hi hagi 5 milions de temporals. A més, Rossell reconeix que “els temporals són els primers que l’empresari acomiada i això afecta especialment el futur del joves”. Durant l’acte, es va fer públic el resultat de l’enquesta, on els empresaris consideren que el principal problema que afronten és la davallada de la demanda. /// REDACCIÓ

CRISI /// VALLÈS

El Pla de la Bruguera pot quedar buit en sis mesos “P

robablement, com a molt, en mig any ja estaran tancades les 600 empreses que hi ha al polígon industrial del Pla de la Bruguera, amb més de 6.000 treballadors a l’atur’’. Així veuen el seu futur els productors de Castellar del Vallès, en paraules del gerent d’un taller de xapa i pintura de la zona, Juan Fernández. La seva experiència és la mateixa que la de molts altres: línies de crèdit i bonificacions que les entitats financeres no reediten, molts problemes de cobrament, reduccions dràstiques de plantilla i, finalment, acabar tancant arrossegant en la majoria de casos crèdits impagats. ‘‘Aquest matí hem tingut una reunió a Sentmenat i allò és un polígon fantasma’’, va assenyalar Fernández, una problemàtica que s’està repetint entre pràcticament totes les pimes i els autònoms.

que alguns dels seus clients, per poder fer front als deutes, li havien arribat a pagar en espècie. ‘‘A mi alguns clients m’han intentat regalar un pis i algun cotxe per fer efectius els pagaments que hi havia pendents’’, va afegir.

Per aquest motiu, Fernández i la resta d’empresaris han decidit unir-se per buscar solucions. ‘‘Demanem garanties de cobrament’’, va expressar Maria Teresa Quintana, gerent d’un negoci de maquinària industrial, en una trobada a l’Espai Tolrà, que va agrupar més de 200 persones. Quintana va explicar

La crisi també està posant entre l’espasa i la paret els sectors productius amb més potencial. ‘‘Jo tinc una empresa dedicada a les energies renovables i ara també tinc problemes perquè em deuen factures del mes de novembre”, va comentar un dels /// C. FARRÉS assistents a l’acte.

Una de les empreses del polígon afectades /// A.P.

elphi, Ficosa, Magneti Marelli, Estampacions Sabadell o Pirelli són alguns dels casos d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) més sonats que han tingut lloc a la comarca. Però l’abast de la crisi de l’automoció té una hemorràgia molt més important al Vallès Occidental. Segons les dades del Centre Metal·lúrgic, durant el quart trimestre del 2008 un total de 117 empreses van presentar algun tipus d’expedient de regulació, ja fos de reducció de jornada, rescissió o, directament, de suspensió de llocs de treball. Aquests ERO han afectat 6.827 treballadors, els primers perjudicats per la crisi del consum que està travessant el país. ‘‘El pes de la crisi ens l’enduem nosaltres i el Baix Llobregat, cap territori de la resta del país s’acosta mínimament a aquestes xifres’’, va afirmar el secretari general d’USOC a la comarca, Manuel Navarrete. Igual que la resta de sindicats majoritaris de la zona, aquests dies acumulen a les seves dependències una gran quantitat d’expedients ‘‘que mirarem amb lupa’’, va expressar el responsable d’Acció Sindical del Vallès Occidental de CCOO, Jordi Bermúdez.

Les vendes de cotxes han caigut molt /// I.M.

Tot i això, Bermúdez també va denunciar que ‘‘algunes empreses aprofiten la conjuntura per mantenir els balanços positius”. Cau un 36% la matriculació. La crisi de consum s’ha notat especialment en la reducció de compra de vehicles nous. Segons un dels gurus del sector a tot l’Estat, José Armenteros, el mercat de l’automòbil va per sota dels nivells del 2002 i, de moment, està en caiguda lliure. D’altra banda, les xifres oficials indiquen que durant el 2008 es van matriculat un 36,1% de vehicles menys a laCcomarca. M Y CM /// MY C. CYFARRÉS CMY K


18

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Pimes /// CIPSA L’empresa de Rubí, dedicada a la fabricació de circuits impresos, és un exemple de treball diari, d’una externalització mesurada i de competitivitat, un factor molt buscat actualment PER: IVANNA VALLESPÍN

Cipsa: un creixement pas a pas i una ferma internacionalització

A

ctualment, qualsevol dispositiu electrònic (des d’un ordinador fins a un televisor, mòbil o una rentadora) disposa d’un circuit imprès, que és el que fa possible que aquest funcioni. A Rubí, hi ha instal·lada una de les empreses líders del mercat espanyol que es dedica a la fabricació d’aquests circuits. Concretament, el grup Cipsa està format per cinc empreses, cada una especialitzada en un producte diferent: els circuits impresos de doble cara i multicapa, els teclats de membrana, les pantalles serigràfiques, les caixes de plàstic i els circuits impresos d’una sola cara. Des de la seva fundació, ara fa 26 anys, l’empresa estava ubicada a Terrassa, però des de l’any 2000 estan localitzats a Rubí. En aquest municipi es troba la seu central de l’empresa, però Cipsa té tres plantes de producció al sud-est asiàtic, una a la Xina (inaugurada el passat mes de desembre) i dues a l’Índia. El gerent de Cipsa, Evarist Mitjavila, defensa el fet de la internacionalització com una necessitat vital per fomentar la competitivitat de les empreses: ”Obrir a l’Índia ens ha fet més competitius aquí. Però abans hem de ser molt forts aquí per poder enviar comandes a l’exterior. Està clar que si no estàs internacionalitzat, tens un mercat més petit”. Aquesta obertura a l’exterior ha permès a Cipsa exportar els seus productes a països com Portugal, Irlanda, França, Alemanya, Suïssa i Israel. Amb vista al futur, també s’estan plantejant obrir nous fronts comercials en zones com l’Est d’Europa o Mèxic.

I és que Cipsa és un exemple de treball diari i constant. Quan es parla de creixement, Evarist Mitjavila ho té clar: “A la indústria no hi ha pelotazos, el treball es fa dia a dia. El que s’ha de fer és treballar i a pas ferm”. En aquest sentit, el gerent de Cipsa explica quin ha estat el seu model d’obertura cap a l’exterior: “Fer un creixement consolidat, créixer pas a pas. I també tenir la confiança dels clients, perquè els clients són els que ens han ajudat a créixer”.

1 /// EVARIST MITJAVILA, FUNDADOR I GERENT DE CIPSA. la seu central de l’empresa es troba a rubí, però TENEN plantes productives a l’índia i la xina

2 /// maquinària moderna. cipsa realitza anualment un esforç d’inversió per disposar de les màquines més modernes

3 ///

1 ///

2 /// INVERSIÓ CONSTANT Una de les polítiques que defineixen Cipsa és la inversió constant, que repercuteix en dos àmbits essencials. El primer és la tecnologia, ja que l’empresa de Rubí ha de fer un gran esforç per estar a l’última quant a maquinària, i donar així resposta a les exigències i als productes més innovadors que creen els seus clients. D’altra banda, Cipsa també realitza una inversió contínua en mesures mediambientals relacionades amb el tractament de l’aigua i dels residus. D’aquesta manera, l’empresa va aconseguir el certificat ISO 14001, gràcies a l’aplicació de mesures per reduir el consum d’energia i l’ús de contaminants i, sobretot, per revalorar més d’una vintena de residus que es generen durant el procés.

A més d’aquest tipus de certificat, Cipsa ha rebut diferents guardons; l’any passat, en el marc de la III Nit de l’Empresa de

“A la indústria no hi ha ‘pelotazos’, el treball es fa dia a dia. El que s’ha de fer és treballar a pas ferm” Rubí, va ser premiada per ser una empresa de tecnologia capdavantera en el seu sector i pel seu procés d’internacionalització. Igualment, Cipsa va rebre el Premi Cambra 2007 a la internacionalització, en reconeixement a la seva política d’implantació i expansió en els mercats internacionals.

circuits impresos. l’empresa es dedica a la fabricació de circuits impresos de doble capa i multicapa, membranes de teclats i altres productes /// isabel marquès

3 ///

CIPSA SECTOR: CIRCUITS IMPRESOS DE DOBLE CARA I MULTICAPA UBICACIÓ: RUBÍ ANY DE FUNDACIÓ: 1983 525 TREBALLADORS, DELS QUALS 100 TREBALLEN A RUBÍ FILIALS: ÍNDIA I XINA FACTURACIÓ: 28 MILIONS D’EUROS L’ANY 2008 I UNA PREVISIÓ DE 35 MILIONS PER A L’ANY 2009 INVERSIÓ: 800.000 EUROS INVERTITS EN MAQUINÀRIA


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

19

EMPRESES /// SANT CUGAT

Sidorme projecta un hotel ‘low cost’ al Vallès per al 2012 Disposarà d’unes 100 habitacions, que costaran entre 42 i 45 euros la nit

T

errassa, Sabadell, Sant Quirze i Rubí són candidates a acollir el nou hotel de low cost que construirà a la comarca. I no necessàriament en aquest ordre. La moda dels viatges a bon preu s’ha traslladat ara a aquest tipus d’establiment i el Vallès Occidental no en quedarà al marge.

HABITACIONS ASSEQUIBLES. L’empresa

pensa en un hotel d’entre 98 i 100 habitacions, que segueix la filosofia de la resta d’establiments: el fonamental és dormir bé, “al millor preu de la zona, i en un edifici modern i confortable”, explica Fernando Rivas. Tanmateix, a l’hotel es vol fer un petit restaurant i un gimnàs d’uns 500-1.000 metres quadrats. La inversió inicial prevista és de 4 milions d’euros.

Fernando Rivas, president de Sidorme Quality Low Cost Hotels, té clar que el grup aterrarà a la comarca en un termini màxim de dos o tres anys. Ara per ara, la tasca principal és trobar el lloc més adient i la ciutat que ofereixi les millors condicions. El preu del solar tindrà un pes específic, encara que no es descarta apostar pel lloguer o per un acord de cessió d’espai amb algun dels consistoris. Sidorme creu que un hotel de baix cost té futur sempre que se situï en una àrea de més de 300.000 habitants, encara que pot haverhi excepcions en funció de la tipologia de la

regió o del nucli urbà consolidat. El conjunt Terrassa, Sabadell, Sant Quirze i Rubí, amb la resta de poblacions de la comarca, compleix amb escreix les condicions. Alguns dels problemes amb els quals s’ha topat Sidorme són els de les normatives municipals. És un obstacle que tindrà pes en la decisió final sobre l’indret escollit. De llocs ja n’ha mirat, a totes les ciutats, i s’ha fixat també en les comunicacions, un altre dels factors que cal tenir en compte.

El preu per habitació se situarà entre els 42 i els 45 euros, per a dos adults i amb la possibilitat d’incloure-hi dos infants, que gaudeixen d’una àrea de jocs gratuïta. No s’admeten mai tres persones grans. El nou hotel funcionarà amb 22 treballadors.

L’hotel de baix cost de la marca Sidorme no es podrà veure a la comarca fins al 2012

/// S.H.

Sidorme, amb seu a Sant Cugat, té avui 5 hotels (Figueres, Girona, Granollers, València i Mollet), on treballen 75 persones. El nou hotel a la comarca està previst que obri el 2012. /// j.m. oller

EMPRESES /// SABADELL

Es presenta un estudi sobre l’‘eyetracking’ Gea IPC ha dut a terme una recerca per esbrinar en quins punts fixen la mirada els usuaris de Google

L’

empresa sabadellenca Gea IPC ha presentat un estudi sobre la tècnica de l’eyetracking al terreny del turisme: “L’estudi es basa en la recerca d’hotel a Barcelona amb el Google. Vam treballar amb 50 usuaris i ens vam adonar que la majoria d’ells es fixava en un anunci que contenia la paraula luxury i en els que incloïen xifres”, explica Montserrat Peñarroya, consellera delegada de l’empresa. Aquesta és, precisament, una de les conclusions a les quals arriba l’estudi: hi ha paraules que, per un motiu o altre, criden la nostra atenció i donen pistes a les empreses sobre com han de posicionar-se al Google. Prèviament, Peñarroya va estudiar si el triangle d’or de Google es complia (els inter-

nautes llegeixen els resultats de la recerca formant un triangle amb la mirada). publicitat més eficaç. Si la majoria d’internautes menors de 25 anys ignora la publicitat que es troba a la dreta de les pàgines web, tal com explica la consultora, s’han de fer canvis. D’aquí el gran atractiu de l’eyetracking (o equip de seguiment ocular, com també se l’anomena).

Les empreses poden encarregar estudis de màrqueting per saber què és llegit i què no ho és. Un ordinador adaptat amb la tecnologia d’infrarojos, el programa adequat, uns quants càlculs matemàtics i, el més important, la nostra mirada, són els instruments necessaris. /// b. padilla

Establir els punts de fixació de la mirada a la pantalla pot ser molt útil per a les empreses /// B.P.


20

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Grans empreses /// Apli L’empresa, ubicada a Barberà, ven els seus productes a més de 80 països de tot el món. Fins i tot, l’exèrcit xinès fa servir les seves etiquetes PER: IVANNA VALLESPÍN

Apli, 75 anys liderant el sector d’etiquetes autoadhesives 1 /// seu d’apli a barberà del vallès. l’empresa està ubicada al polígon santiga, molt a prop de la b-30 /// i. marquès

P

ràcticament a totes les oficines es pot trobar materials indispensables com les etiquetes, les notes adhesives, clips, i un llarg etcètera d’elements que fan més fàcil la feina diària. Molts d’aquests materials porten impresa la marca Apli, una empresa amb més de 75 anys d’experiència en el sector i que està ubicada al polígon Santiga de Barberà del Vallès. L’inici d’Apli es remunta a l’any 1932, quan Josep Maria Puigbó va començar, en un petit taller del seu domicili al passeig de Sant Joan de Barcelona, a fabricar unes volanderes de reforç per als pa-

1 ///

APLI SECTOR: MATERIAL D’OFICINES UBICACIÓ: POLÍGON SANTIGA. BARBERÀ DEL VALLÈS ANY DE FUNDACIÓ: 1932 218 TREBALLADORS SIS FILIALS: FRANÇA, PORTUGAL, RÚSSIA, BÈLGICA, POLÒNIA I ALEMANYA FACTURACIÓ: 38,2 MILIONS D’EUROS L’ANY 2008

pers. Però no serà fins a l’any 1944, quan Puigbó decideix fundar l’empresa Caposa (Compañía: Aplicaciones para Oficinas, S.A.). En un primer moment, quan a Josep Maria Puigbó li van oferir una de les llicències per fabricar etiquetes autoadhesives –en aquella època només n’hi havia tres a tot el món–, l’empresari ho va rebutjar i van ser els seus fills els que van tirar endavant aquest negoci, que actualment és el pilar bàsic de l’empresa. A més d’elaborar una àmplia gamma d’etiquetes adhesives, el catàleg d’Apli es completa amb una sèrie de productes com les targetes, les caràtules per a productes multimèdia, transparències i diferents tipus de papers, entre d’altres.

APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT Però la gran aposta actual d’Apli són les etiquetes reciclades, tot i que no és una novetat per a l’empresa, tal com explica Jaume Puigbó, conseller delegat d’Apli i fill del fundador de la societat: “De fet, ja les van treure fa 15 anys, però llavors el material reciclat era més car i tenia pitjor aparença, així que no va tenir gaire èxit”. Però amb l’actual major conscienciació ecològica i l’augment de la qualitat del paper, la rebuda del nou producte també ha estat diferent. Apli està apostant fort per la sostenibilitat en els darrers anys, un dels valors afegits i de futur per a qualsevol empresa, segons afirma la responsable de comunica-


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

21

1 ///

Vendes d’Apli, segons família de productes

segona generació. jaume puigBó és conseller delegat d’apli i fill del fundador de l’empresa

2 ///

7%

portafoli. en primer terme, una mostra de la varietat d’etiquetes que fabrica apli

8% 11% 1% 5% 5%

RADAR

3 /// àmplia gamma de productes. apli també fabrica papers, targetes i tot tipus de materials per a oficines

63%

4 ///

1 ///

barberà. a la seu del vallès hi ha la planta de producció i les oficines centrals de l’empresa

Etiquetes Multimèdia i targetes de visita Paper –5% Transparències Oficina i comerç Escola i llar Altres etiquetes ció de l’empresa, Roser Malet: “Cada vegada té més força el màrqueting ètic i la sostenibilitat en forma part. Les empreses punteres ens hem d’encaminar cap aquí i ser més responsables en tots els sentits, ja no només pels principis de l’empresa, sinó perquè els usuaris també ho demanen”. En aquest sentit, Apli va aconseguir a finals del 2008 la certificació en cadena de custòdia FSC i el PEFC. Es tracta de dues iniciatives que asseguren que el paper compleix una sèrie de criteris sostenibles durant tot el procés, tant en la matèria primera (que prové d’explotacions forestals controlades) com en el procés d’elaboració.

5 ///

4 ///

internacional. els productes d’apli es venen a 80 països de tot el món /// i. marquès

2 ///

R+D PARTICIPATIU Tot i que la R+D no és tan cabdal com en empreses amb més caràcter tecnològic, Apli desenvolupa una política diferent a l’hora de cercar noves idees per a productes. L’empresa promou la participació de tots els treballadors i aquests poden lliurement aportar idees i propostes. L’empresa recompensa aquesta tasca, igual que també premia els usuaris, que a través de la web també poden prendre part en aquest procés participatiu. I és que, segons afirma el conseller delegat d’Apli, “la innovació no té per què ser només en producte, sinó que també pot ser innovació del servei o de la gestió interna”.

PRESÈNCIA EXTERIOR Amb una facturació de 38,2 milions d’euros el 2008, Apli és la tercera marca a Europa, però té el 80% del mercat espanyol d’etiquetes autoadhesives. Un mercat que, segons Puigbó, “està molt fragmentat i actualment hi ha registrats més de 400 fabricants, però la majoria estan especialitzats en el sector industrial, mentre que Apli se centra en oficines”.

2 /// Apli compta amb una plantilla global de 218 persones, repartides a les sis filials que la companyia té a França, Portugal, Rússia, Bèlgica, Polònia i Alemanya. Amb vista al futur, la companyia se centra en les bones oportunitats que pot donar el sud-est asiàtic, especialment la Xina, on volen consolidar la presència. Des de l’any 1987, Apli té la seu central a Barberà, però inicialment la ubicació de la marca va ser a la veïna població vallesana de Polinyà. I és que Puigbó valora molt positivament la comarca: “És un territori molt dinàmic, amb empreses molt importants i punteres, amb una indústria molt diversificada, amb una bona xarxa d’autopistes i

5 /// unes comunicacions molt bones amb Barcelona i amb infraestructures com el port o l’aeroport”. No obstant això, l’empresari destaca també les mancances del territori,

AMB UNA FACTURACIÓ DE 38,2 MILIONS D’EUROS, APLI TÉ EL 80% DEL MERCAT NACIONAL D’ETIQUETES AUTOADHESIVES com ara els abundants embussos de trànsit i la manca de transport públic, tant d’autobusos com de trens, que connectin els municipis amb els polígons industrials.

ESTRATÈGIA DAVANT LA CRISI Com a qualsevol empresa, la situació de crisi està molt present a l’hora de planificar. Des d’Apli comenten que estan aplicant una “estratègia múltiple”, és a dir, estalviar però alhora expandir la quota de mercat i ampliar la gamma de productes: “Estem intentant reduir despeses, intentant ser més flexibles, però també buscant noves oportunitats, com ara, comprar empreses del sector”, assegura Puigbó. Però l’empresa vallesana també reclama ajuts externs, especialment de les administracions: “A Espanya li calen unes quantes reformes, com ara flexibilitzar el mercat laboral o reduir l’absentisme laboral”, afegeix Puigbó.


22

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Joves emprenedors /// Electric Waves Tres joves de diferents municipis del Vallès van crear fa un parell d’anys un sistema propi per generar electricitat aprofitant la força de les onades del mar PER: IVANNA VALLESPÍN

Cercant un futur més net i sostenible en el camp energètic

E

lectric Waves és una de les companyies que formen part dels “sectors potencials de futur” i que tenen “gran valor afegit”. Es tracta d’una jove empresa de Parets del Vallès, creada l’any 2007 per tres emprenedors vallesans, Xavier Tous, José Antonio Pacheco i Guillem Pastor, que han aconseguit desenvolupar un sistema propi de generació d’energia elèctrica mitjançant el moviment de les onades del mar.

1 /// TRES EMPRENEDORS VALLESANS. D’ESQUERRA A DRETA, Xavier Tous, Guillem Pastor I José Antonio Pacheco SÓN ELS FUNDADORS D’ELECTRIC WAVES

2-3 ///

Electric Waves neix de la fusió de tres joves amb formacions diferents, però complementàries (un llicenciat en dret, un enginyer de camins, canals i ports i un llicenciat en ciències ambientals), que van coincidir cursant un màster a Esade i van decidir emprendre junts aquesta aventura empresarial.

1 ///

“La nostra solució ofereix una opció perfectament integrable en el medi marí, amb molt poc impacte ambiental i amb sinergies per als mateixos ports, en la mesura que els nostres cubs absorbeixen part de la virulència de les onades, i això repercuteix en un allargament de la vida útil dels espigons”, ressalten els emprenedors. Amb tot, i malgrat que el sistema encara està en una fase molt embrionària, els joves emprenedors ja han rebut reaccions positives des de les administracions, empreses i possibles inversors. I és que, cada cop més, les energies renovables es perfilen com un dels sectors econòmics de futur, però això sí, d’un futur més sostenible: “Comença a haver-hi una

Tot i ser un projecte de R+D+i, Electric Waves també té dificultats d’accedir a préstecis i a finançament públic: “El fet de ser una petita empresa acabada de néixer, que no està lligada a cap important grup empresarial o centre públic d’innovació, és un llosa per poder optar a aquests recursos. Des de les administracions públiques es respira una certa desconfiança cap a projectes d’innovació com el nostre. Paradoxalment, la majoria de fons per a R+D+i acaben en mans de grans grups empresarials o centres públics d’innovació, amb la qual cosa existeix molt poc marge per als projectes independents sorgits del sector privat”.

TURBINES FLUXOS D’AIRE

SISTEMA PATENTAT El sistema que ha patentat Electric Waves, anomenat columna oscil·lant vertical, consisteix en un cub –on s’emmagatzema l’aire– i en uns pilons mòbils, que comprimeixen l’aire de dins del tub, segons la pressió de les ones. L’aire comprimit circula pel conducte fins a una turbina, que és on es genera l’energia elèctrica. Del generador de la turbina surt un cable que, via submarina, arriba fins a una estació que transforma l’energia produïda i la bolca a la xarxa elèctrica.

IMATGE VIRTUAL DEL SISTEMA. AQUESTA EMPRESA UBICADA A PARETS DEL VALLÈS HA DISSENYAT EL SEU PROPI MÈTODE PER GENERAR ELECTRICITAT AMB LES ONADES DEL MAR /// CEDIDES

part d’entitats financeres ha estat el premi que vam guanyar l’any passat per a la creació de noves empreses de Caixa Manresa”, afegeixen.

CUBS

ONADES

2 /// conscienciació sobre el fet que les energies renovables, tard o d’hora, seran el futur. Ja sigui des d’un punt de vista mediambiental o per qüestió de l’exhauriment progressiu dels recursos petrolífers, socialment i políticament comença a haver-hi consens sobre el fet que el model energètic actual no és sostenible”, comenten des d’Electric Waves.

DIFICULTATS DE FINANÇAMENT La manca d’ajuts i subvencions a l’hora de tirar endavant una nova empresa acostuma a ser el principal handicap dels joves emprenedors. I els tres vallesans no n’han estat una excepció. Afirmen que el capital per muntar l’empresa va sortir quasi exclusivament de les seves butxaques: “L’única ajuda que hem rebut per

3 ///

“Ja sigui des d’un punt de vista mediambiental o per l’exhauriment dels recursos petrolífers, comença a haver-hi consens sobre el fet que el model energètic actual no és sostenible”

Des d’aquesta empresa de Parets reclamen més línies d’ajuts per a emprenedors, menys burocràcia en el procés de petició d’aquests ajuts, però també més prestigi social per als joves empresaris: “Malauradament, a la nostra societat encara hi ha massa prejudicis amb relació a aquelles persones que arrisquen el seu temps i els seus recursos per arrencar un projecte empresarial. De vegades, ser empresari o emprenedor està vist amb desconfiança”. Tot i aquestes dificultats, els tres joves vallesans miren esperançats cap a un futur millor, on ells poden posar el seu granet de sorra: “És gratificant crear un projecte i veure com es va desenvolupant. A més, amb aquest projecte contribuïm a la millora del medi ambient i a l’autonomia energètica del nostre país”. De moment, enguany tenen previst fer les primeres proves experimentals del prototip del seu sistema al canal d’onades de la UPC i també preveuen instal·lar la primera planta pilot a la Costa Brava. Amb tot, Electric Waves s’ha guanyat el reconeixement públic mitjançant guardons com el tercer premi Emprenedors 08, que atorga Caixa Manresa, però també com a finalistes als premis Innovacat i del Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

RADAR

23

Col·legi de Gestors administratius de catalunya /// Temps de crisi

Les empreses s’adapten als nous requisits mediambientals Els gestors, com a enllaç eficient i directe amb l’Administració, són també un element important en la gestió de les operacions en el mercat d’emissions de CO2

E

tit, en els negocis directes i indirectes provinents del mercat de les energies renovables es veu potenciat, amb creixements importants, el seu poc o nul impacte vers les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle), principals causants del canvi climàtic. És una bona oportunitat perquè els estats i les empreses potenciïn la R+D+i, la qual cosa ha de permetre millorar l’eficiència energètica del sistema per obtenir un creixement econòmic amb menor despesa energètica i menys emissions de GEH.

l canvi climàtic és un fet constatat que comporta l’existència d’un nou factor de l’entorn que cal tenir en compte en les decisions econòmiques. Durant la COP14 de Canvi Climàtic a Poznan, el mes de desembre del 2008, el prestigiós economista Nicholas Stern va afirmar que cal invertir el 2% del PIB en mesures de mitigació del canvi climàtic de manera immediata, ja que si no ho fem, el canvi que s’esdevindrà ens pot arribar a costar fins al 20% del PIB. Atenent els futurs escenaris climàtics que es plantegen en els models desenvolupats pels diferents científics vers el canvi climàtic, hi ha sectors econòmics a Espanya i a Catalunya que es veuen amenaçats clarament per la influència climàtica en el seu àmbit d’actuació, el turisme per exemple. Malgrat tot, on hi ha amenaces també hi ha noves oportunitats; efectivament, les mesures i polítiques de gran abast generen nous camps per a la innovació, per exemple. En aquest sen-

Consultori fiscal En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

Energies renovables al Parc Central del Vallès /// I.M.

Ha variat el termini per invertir el saldo dels comptes habitatge? El Reial decret 1975/2008 amplia el termini per destinar els saldos dels comptes habitatge que s’havien d’invertir entre el dia 1 de gener del 2008 i el 30 de desembre del 2010, fins al dia 31 de desembre del 2010, sense perdre el dret a la deducció per inversió en habitatge habitual. S’ha de tenir en compte, però, que les quantitats que es dipositin en els comptes habitatge un cop transcorregut el termini de 4 anys des que es van obrir, no donaran dret a la deducció. És a dir, tan sols s’allarga el temps per fer la compra de l’habitatge, però no el nombre d’anys en què es pot aplicar la deducció.

Què és l’Iprem? No és el mateix que l’SMI? L’IPREM és l’índex de referència del nivell de renda que s’utilitza per calcular el llindar d’ingressos a diversos efectes (ajudes, beques, subsidis, etc.). Es va introduir l’any 2004 en substitució del salari mínim interprofessional (SMI), que va quedar reservat a l’àmbit laboral (retribució salarial mínima, bases de cotització, atur.). L’increment anual de l’IPREM es determina tenint en compte la previsió d’infla-

El paper dels gestors administratius Els gestors, com a enllaç eficient i directe amb l’Administració, són també un element important en la gestió de les operacions en el mercat d’emissions de CO2, en àrees de competència clara com són la fiscal i tributària, així com el vessant de l’auditoria. Totes aquestes operacions de mercat han de ser registrades, comptabilitzades, aprovisionades, moviments que afecten directa-

ció dels pressupostos generals de l’Estat i acostuma a estar per sota del salari mínim interprofessional, que es determina tenint en compte altres factors. Per a l’any 2009, l’SMI s’ha fixat en 624 euros/mes i l’IPREM en 527,24 euros/mes.

Si estic aplicant la deducció per compra de l’habitatge habitual en la meva declaració de la renda, com puc demanar la reducció en dos punts del tipus de retenció que m’aplica l’empresa a la nòmina? La reducció del tipus de retenció es pot demanar quan els rendiments del treball siguin inferiors a 33.007 euros i sempre que s’hagi notificat al pagador que s’està aplicant la deducció per adquisició d’habitatge. Aquesta notificació es fa a través del model 145 de comunicació de dades al pagador. Si es reben retribucions de més d’un pagador, el total de 33.007 euros es refereix a la quantia total de tots els rendiments rebuts. S’ha de tenir en compte que no és procedent l’aplicació de la reducció si es tracta d’inversió en la construcció o l’ampliació d’habitatge, ni tampoc d’aportacions a un compte habitatge.

ment els resultats i els impostos. Cal, doncs, un bon assessorament i tenir professionals formats i preparats per atendre totes aquestes demandes. És cert que aquest escenari afecta poc més d’un miler d’empreses espanyoles, però hi ha dues circumstàncies importants que poden marcar el futur cap a la globalització del sistema: la voluntat de les institucions europees d’esdevenir líders en la lluita vers el canvi climàtic i la voluntat d’anar incorporant nous sectors dins de la directiva europea que regula els drets d’emissió; aquest és el cas del sector del transport aeri i la indústria química en la propera revisió del Protocol de Kyoto. La Fundació Empresa i Clima ajuda les empreses a afrontar la problemàtica i els reptes exigits per les noves normatives, identifica i desenvolupa oportunitats de negoci derivades del mercat del carboni, guia iniciatives empresarials per reduir les emissions i difon les bones pràctiques encaminades a la mitigació del canvi climàtic. La nova economia del carboni necessita experts preparats per afrontar els nous reptes de la competitivitat empresarial. Cal que els gestors adquireixin aquest rol i desenvolupin les habilitats oportunes per ajudar les empreses a afrontar el futur derivat del canvi climàtic amb garanties d’èxit. /// Alfonso Lluzar, President del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

Sóc un empresari en règim simplificat d’iva. Puc acollir-me al nou sistema de devolució mensual? No. Els contribuents amb activitats que tributen en el règim simplificat no poden acollir-se a aquest nou sistema de devolució. Hauran d’esperar a la declaració-liquidació de l’últim trimestre de l’any, tal com feien fins ara. Tan sols els transportistes de persones o de mercaderies podran sol· licitar la devolució de les quotes suportades en la compra dels vehicles afectes a l’activitat, durant els 20 dies naturals del mes següent a l’adquisició.

S’ha establert algun tipus d’ajuda per incentivar la contractació?

Les empreses que contractin indefinidament i a jornada completa treballadors amb responsabilitats familiars que estiguin a l’atur tindran dret a una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social de 125 euros/mes (1.500 euros/any) durant dos anys. Transcorregut aquest període podran acollir-se a qualsevol altra bonificació de les existents, exclusivament pel temps que faltés, un cop descomptats els dos anys d’aquesta bonificació.


24

RADAR

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

JORNADES /// SABADELL

Castells preveu un decreixement del 2% El conseller proposa, en el marc del Sabadell Tribuna, que el govern avali crèdits per donar confiança als bancs

A

ntoni Castells, el conseller d’Economia i Finances, va protagonitzar el passat 12 de febrer una conferència del cicle Sabadell Tribuna, davant un centenar d’empresaris vallesans. Durant l’acte, va criticar el sector financer, que “no ho va fer bé, no va saber valorar el risc” dels crèdits concedits. El titular d’Economia va tornar a reclamar que el crèdit torni a les empreses i famílies solvents. “Fa cinc anys se li donava un crèdit a tothom i, ara, a ningú. Ni una cosa ni l’altra”. Castells va posar especial èmfasi en el problema de liquiditat “que està afectant les empreses que van bé”. Per evitar-ho, el conseller va anunciar que el govern català està estudiant la possibilitat que l’Administració exerceixi d’avalador en els crèdits nous d’empreses productives per, d’aquesta manera, donar confiança als bancs a l’hora de concedir-los. Durant la xerrada, Castells va anunciar que la taxa de creixement de l’economia catalana fregarà enguany el 2% negatiu, l’índex “més baix dels darrers 60 anys”, va dir. Castells va reconèixer que la previsió de 0,1% de creixement negatiu feta per la Generalitat fa uns mesos “s’ha quedat curta”.

FIRES /// SABADELL

Sabadell acollirà la primera fira d’incentius per a empreses

E

ls propers dies 12, 13 i 14 de març del 2009, Fira Sabadell acollirà la primera edició de Turiswork. Es tracta de la Fira Professional d’Incentius i Reunions per a Empreses, que promou el Consorci de Turisme del Vallès Occidental.

Els organitzadors de la fira afirmen que Turiswork oferirà als participants i visitants “excel·lents oportunitats per al networking, establir contactes comercials i eines de comunicació”. Així mateix, durant la celebració de la fira s’han programat una sèrie de presentacions i workshops. L’organització de Turiswork, a més, coincidirà amb les I Jornades Professionals de Turisme de Negoci, que tindran lloc en el mateix recinte de Fira Sabadell. El certamen comptarà amb un espai d’exposició de 3.200 metres quadrats i ja està confirmada l’assistència d’uns 80 expositors. Els organitzadors de l’esdeveniment calculen que, en aquesta primera edició, el volum d’assistents serà d’unes /// REDACCIÓ 5.000 persones.

AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT. D’altra banda, el conseller Castells va defensar, com a via de solució a la crisi, el model productiu català, “basat en valors com l’esforç, el treball, la iniciativa i el risc. No pot ser un capitalisme basat en la cobdícia i l’especulació”. Amb la finalitat d’augmentar la competitivitat de les empreses, Castells va

Antoni Castells al Sabadell Tribuna

/// I. MARQUÈS

apostar per un augment de la productivitat: “Produir més amb les mateixes hores”. Per a això, el titular d’Rconomia va afirmar que cal augmentar la formació de treballadors i empresaris, però alhora cal “un sacrifici compartit entre tots, i per aconseguir-ho és necessari un gran pacte entre els diferents agents econòmics”. /// ivanna vallespín


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

CASSA /// sabadell

natura bissé /// CERDANYOLA

RADAR

25

panell info

CASSA inaugura Natura Bissé fa les una depuradora a delícies dels actors les terres de l’Ebre de Hollywood

FINS AL 29 DE MARÇ

EXPOSICIÓ ‘5 CATALANS UNIVERSALS: DALÍ, MIRÓ, GAUDÍ, CASALS I SUBIRACHS’ L’exposició mostra els dibuixos originals de Pilarín Bayés, la il·lustradora catalana que més llibres ha il·lustrat. A través dels seus dibuixos ens acostem a les vides de cinc grans artistes universals del nostre país.

La companyia d’aigües de Sabadell (CASSA) ha posat en marxa la nova depuradora d’aigües del Ginestar, a la comarca de la Ribera d’Ebre. La instal·lació permetrà sanejar les aigües residuals urbanes del municipi i aportarà una millora mediambiental al riu Ebre. La depuradora de Ginestar forma part del Pla de Sanejament de la Conca de l’Ebre, que consisteix a millorar el sanejament a les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, el Montsià, el Priorat i les Garrigues. La nova EDAR (estació depuradora d’aigües residuals), té capacitat per tractar un cabal diari de 200 m3 al dia i disposa d’una línia de tractament de fangs consistent en un espessiment, una digestió anaeròbia i una posterior deshidratació amb centrífuga. A part d’aquest projecte, CASSA ha anunciat que el 2009 iniciarà l’explotació de 19 depuradores a les comarques tarragonines de característiques similars. TNS-RI /// sant cugat

Fusió entre TNS i Research International Com a part de l’alineació estratègica de les empreses del Grup Kantar, TNS (investigació Ad-Hoc) i Research International, dues de les majors agències d’informació i insights del mercat, s’han unit per crear la més gran organització d’investigació Ad-Hoc del món. El nou negoci serà liderat per Bob Meyers i Pedro Ros, com a president i CEO, respectivament. La marca global d’aquesta combinació de negocis serà TNS. La fusió combina l’experiència de Research International en investigació sobre consum, tècniques qualitatives i innovació, juntament amb l’experiència sectorial i solucions de negoci de TNS, una companyia que té la seva seu a Sant Cugat del Vallès. Aquest negoci combinat serà el primer o segon en el rànquing d’investigació de mercats en gairebé tots els països, i oferirà un coneixement més profund del sector gràcies a l’expertise sectorial i al portafolis reforçat de solucions d’investigació.

L’empresa Natura Bissé, instal·lada al Parc Tecnològic del Vallès, va ser un dels noms destacats en la glamurosa nit dels Oscars de Hollywood. Durant l’exhibició de la joieria per part de H. Stern, la marca de cosmètica vallesana va oferir a les celebritats un tractament anomenat Santuari de diamants, una exclusiva sessió d’aire pur i diamants que va preparar les estrelles de Hollywood per a l’emocionant nit dels Oscars. La principal novetat de Natura Bissé, que fa quatre anys que treballa amb famosos de Hollywood, és la bombolla O2, un habitacle de forma esfèrica que s’infla amb aire pur, semblant al que existeix en els quiròfans. Entre les clientes hi ha la cantant Beyoncé o l’actriu Sarah Jessica Parker. LES CARES DE LA B-30

Jordi Parera, nou president de Cecot Rubí El Fòrum Empresarial Cecot de Rubí va triar durant la passada junta directiva Jordi Parera com a nou president de la patronal rubinenca. Parera, de 46 anys, és el director general de l’empresa Top Cable i substitueix Joan Arch al capdavant de l’entitat.

HP nombra cortés vicepresident de tsg per a orient mitjà i àfrica Santiago Cortés ha estat nomenat Managing Director i vicepresident de Technology Solutions Group (TSG), a la regió d’Orient Mitjà, Mediterrani i Àfrica, on el negoci cobreix 71 països.

José Antonio de Paz, nou responsable a Espanya dE hp Hewlett Packard ha anunciat, al mes de febrer, que José Antonio de Paz és el nou Managing Director i vicepresident de Technology Solutions Group per a HP Espanya i Portugal, en substitució de Santiago Cortés.

Lloc: Centre Cultural Fundació Caixa Terrassa (rambla d’Ègara, 340, Terrassa) Organitza: Fundació Caixa Terrassa Més info: www.fundacioct.es

6 DE MARÇ

CURS TEORICOPRÀCTIC DE DEFENSA PERSONAL Curs exclusiu per a dones que anirà a càrrec de la Policia Local de Castellbisbal i dels Mossos d’Esquadra de Terrassa. Organitza: Ajuntament de Castellbisbal Lloc: sala polivalent del Centre de Dia El Serral (c/ Font del Cabrer, 16, baixos) Més info: www.castellbisbal.org

14 I 28 DE MARÇ

RUTA: ‘EL MODERNISME INDUSTRIAL AMB ELS 5 SENTITS’ Visita guiada per descobrir un dels més importants atractius de Terrassa: el modernisme de moltes de les seves indústries. Aquestes rutes estan pensades per a petits grups, parelles o famílies que fan una sortida de cap de setmana, persones que viatgen de forma independent, persones apassionades pel turisme industrial i cultural... Organitza: Ajuntament de Terrassa Més info: www.visitaterrassa.cat

15 DE MARÇ

16 DE MARÇ

CONFERÈNCIA : ‘EL LIDERATGE’ A càrrec d’Angel Castiñeire, filòsof. Dins el cicle de conferències Temps per Saber: Valors pel Segle XXI. Hora i lloc: Centre Cultural Caixa Terrassa (rambla d’Ègara, 340, Terrassa) Organitza: Caixa Terrassa Més info: www.fundacioct.es

19 DE MARÇ

‘LA GESTIÓ DEL TEMPS I DEL TREBALL DE LES DONES EN TEMPS DE CRISI’

Xerrada a càrrec de Teresa Torns, sociòloga i professora del Departament de Sociologia i membre del Centre Especial de Recerca d’Estudis sobre el Treball i la Vida Quotidiana (QUIT) i del Seminari Dona de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hora i lloc: A les 19 h, al Casal Pere Quart (pl. de Sant Roc, 14, Sabadell) Organitza: Programa d’Igualtat Dona - Home Més info: www.sabadell.cat

XV FIRA DEL DESTORB

26 DE MARÇ

Organitzada per l’Associació de Col· leccionistes de Mollet i Comarca, des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Sant Vicenç acullen aquesta fira periòdica amb parades de productes antics, a la venda i per fer intercanvis de cromos, còmics, discos, electrodomèstics, llibres, monedes i curiositats diverses. Tothom hi és convidat per intercanviar tota mena d’objectes. Lloc: plaça de Prat de la Riba i carrer de Sant Vicenç, Mollet del Vallès Organitza: Associació de Col· leccionistes de Mollet i Comarca

L’acte servirà per donar a conèixer el funcionament i les funcions del Servei d’Atenció i Informació a les Dones (SAID) i del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra de Santa Perpètua, fent una introducció al concepte de violència. Hora i lloc: A les 15.15 h, al Centre Cívic Can Folguera (c/ Pau Picasso, 32, Santa Perpètua de Mogoda) Organitza: Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Perpètua Més info: www.staperpetua.cat

CONEGUEM RECURSOS PER A DONES


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Les entitats financeres davant la crisi

La veu dels diners EMPRESARIS I INSTITUCIONS PÚBLIQUES HAN FOCALITZAT LA SEVA MIRADA SOBRE LES ENTITATS BANCÀRIES QUAN L’ECONOMIA HA PRESENTAT SÍMPTOMES DE LLARGA MALALTIA I LA FALTA DE LIQUIDITAT AMENAÇA D’OFEGAR EL SISTEMA. RESPONSABLES FINANCERS DEL VALLÈS AVALUEN LA SITUACIÓ ECONÒMICA COINCIDINT AMB ELS RESULTATS DEL 2008 TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

1 ///

2 ///

1 /// JOAN CAVALLÉ

Director general de Caixa d’Enginyers, que té una seu des de fa pocs mesos a Sant Cugat del Vallès 2 /// JOSEP OLIU

President de Banc Sabadell 3 /// ENRIC MATA

Director general de Caixa Terrassa 4 /// JORDI MESTRE

Director general de Caixa Sabadell

3 ///

4 ///

E

l sector financer presenta aquests dies els resultats de l’exercici 2008 i són balanços de crisi. És un altre símptoma, juntament amb la taxa d’atur o el tancament d’empreses, que confirma un canvi de cicle econòmic. Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, s’ha referit a un “entorn advers en tots els àmbits econòmics i financers”, per resumir en poques paraules l’any que deixem enrere. Però el present no és pas més encoratjador. “Aquest 2009 serà un any dur, en què es farà més intens l’ajustament a la realitat d’una economia en recessió. I això comportarà molt d’esforç i molts sacrificis, als quals no estem gaire acostumats, perquè venim d’un llarg període de bonança”, exposava Josep Oliu, president de Banc Sabadell des de les pàgines de la B30. Les empreses i les institucions públiques han girat la mirada cap als responsables de les entitats d’estalvis per trobar explicacions a la falta de liquiditat que està ofegant l’economia. Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, entitat que ha obert recentment oficina a Sant Cugat del Vallès, no considera que es pugui assenyalar ningú en concret perquè respongui de la crisi: “No hem d’assenyalar culpables, ja que la responsabilitat recau sobre el conjunt dels agents econòmics que, malauradament, s’han deixat portar per una excessiva complaença en els darrers anys i que, malgrat l’existència d’indicadors que mostraven que no tot anava tan bé, no van fer un exercici d’autodiagnòstic profund i van pensar que els cicles econòmics o bé no existien o que a ells no els afectarien”. Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, reconeix que “en els darrers anys hi ha hagut un excés en les facilitats de concedir crèdits”. Introdueix, però, una altra qüestió amb referència al sector que, tot indica, està patint més la crisi, i del qual també es parla com un dels causants, l’immobiliari: “El gran problema d’aquest país és que ningú no sap què val realment un habitatge. Caldria saber què val un pis a cada lloc, i per això l’Estat hauria de fer una taxació donant un valor específic als mòduls d’habitatges en funció de la zona i ciutat”, exposa. La unanimitat entre els responsables de les entitats financeres és total quan es tracta de definir la situació econòmica d’aquests moments. Per Joan Cavallé, “aquesta és una crisi diferent a les que hem viscut fins ara, amb un abast i unes conseqüències que només es poden comparar amb la de l’any 1929. En aquell moment es va generar una nova manera d’enfocar la política econòmica, desenvolupant un model econòmic amb vigència per a tot el que quedava de segle”. Per Josep Oliu, “han coincidit una crisi financera, global i sense precedents, i una crisi econòmica pròpia d’un canvi de cicle, que s’ha intensificat més del que era previsible per aquesta mateixa crisi financera global. És una situació coincident totalment nova, la primera gran crisi financera del segle xxi”. Tot


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

i això, es guarda un racó per a l’optimisme; per Cavallé, “s’ha començat a perdre de vista el principi del túnel, és a dir, la incertesa que ha caracteritzat la crisi del sector financer ha estat ja superada després de 18 mesos. Ara cal treballar per recuperar la dinàmica del sector, que serà més ràpida en la mesura que formulem les bases de la nova economia que viurem les pròximes dècades”. Segons Josep Oliu, “la crisi financera internacional està ben encarrilada. El que cal és que la confiança torni als mercats, però és qüestió de temps que les mesures que s’han adoptat siguin efectives”.

GAS A FONS

27

3 i 4 /// ACTORS ECONÒMICS.

Les entitats d’estalvis són decisives per a l’evolució de l’economia. A la foto, les seus de Banc Sabadell (a dalt) i de Caixa Terrassa (a baix)

L’aixeta, oberta o tancada? Les crítiques que està reben darrerament el sector és que s’han tancat les línies de finançament a empreses i particulars. El director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, és molt contundent quan sent a dir que les caixes i els bancs han passat d’un extrem a l’altre: “Caixa Sabadell està disposada a donar qualsevol crèdit a peticions raonables, i s’està fent, no només amb operacions petites”, i afegeix que “no amaguem que les concessions s’han situat a uns nivells d’ortodòxia semblants als de fa deu anys. Flac favor faríem al sistema financer si no ho féssim així, ho fem per a la mateixa supervivència del sistema”, conclou. En la mateixa línia es pronuncia el director general de Caixa Terrassa, Enric Mata: “Nosaltres no hem paralitzat ni una sola operació d’una empresa que sigui solvent. Al llarg del 2008 hem donat 1.900 milions d’euros en crèdits formalitzats a les famílies i empreses, la majoria pimes”. Mestre, en nom de Caixa Sabadell, situa les operacions de crèdit de l’any passat en 30.000, per un valor de 3.000 milions i beneficiant 2.300 empreses. “El que sí que s’ha donat és una caiguda escandalosa en les sol·licituds de crèdits i de préstecs per part d’empreses i de particulars”, explica, abans de recordar de nou que l’entitat té obertes totes les línies de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i que “fins i tot estem cercant nosaltres operacions susceptibles de ser finançades, ja que tenim la sensació que no ens arriben les empreses que ens podrien arribar”.

Preocupació per la morositat Un indicador també prou definitiu de la complicada situació econòmica per la qual s’està travessant és l’augment de la morositat. Caixa Sabadell va finalitzar l’any amb una ràtio de morositat del 3,43%, quasi el triple que un any enrere, i Jordi Mestre creu que “aquest 2009 es pot arribar al 6% i per tant aquesta és una qüestió que ens preocupa i sobre la qual hem d’actuar”. El director general de Caixa Sabadell explica que la meitat dels casos provenen del sector promotor-constructor, un 40% de particulars i tan sols un 10% d’empreses. “Tenim un exercici al davant per treballar en la qüestió de la morositat i en la recuperació d’actius”.

3 ///

4 /// De xifres molt semblants es parla des de Caixa Terrassa. El director general, Enric Mata, parla d’una “ràtio de morositat al final del 2008 del 3,02%, tres vegades més que la registrada a finals del 2007. Preveiem que a finals del 2009 se situarà en el 5,5%”.

PasenrerEenl’oberturad’oficines Les dues caixes que porten el nom de les cocapitals del Vallès Occidental també semblen dur camins paral·lels a l’hora de plantejar-se obrir noves oficines. El 2009 no serà el moment per fer-ho, diuen, i no només això, sinó que se’n tancaran algunes. Caixa Sabadell fusionarà al voltant de trenta oficines, però d’aquestes, cinc seran reconvertides per dedicar-les exclusivament a empreses. El director general, però, assenyala que “aquesta reducció d’oficines no significarà una reducció de la plantilla”, que actualment és de 1.743 treballadors. Quant a Caixa Terrassa, Enric Mata és encara més clar: “S’ha canviat el pla estratègic de manera radical, pel canvi de panorama econòmic, i així s’han paralitzat els plans d’expansió de l’entitat. En els pròxims dos anys tancarem unes deu oficines, si bé n’hem obert quatre a principis d’aquest any dedicades a donar servei a les empreses”.

No és el moment de fusionar-se Superar la situació actual a través de fusions entre entitats d’estalvis. És aquest un tema del qual es parla cíclicament i més en moments com l’actual, però, segons sembla, més al carrer que no pas als despatxos dels directius de les entitats. És més, Enric Mata considera que “justament aquest moment, de manca de liquiditat general, de forta morositat i de condicions econòmiques adverses, és el menys adequat per afrontar un possible projecte de fusions entre caixes”. Jordi Mestre defineix el tema com a “delicat”, però creu que “en l’àmbit català la situació és prou solvent i cada caixa pot seguir tenint la seva parcel·la”. Per les paraules de Mestre, doncs, es desprèn que, malgrat tot, no s’està tan malament. Aquest mateix missatge optimista el vol donar Joan Cavallé des de Caixa d’Enginyers: “Catalunya gaudeix d’una estructura econòmica diversificada, amb una àmplia xarxa empresarial caracteritzada per la seva iniciativa i l’esperit emprenedor. Aquestes qualitats ara guanyen valor, ja que la capacitat de reinventar-se serà imprescindible per sortir de la crisi”, conclou.

“La responsabilitat (de la crisi) recau sobre el conjunt dels agents econòmics, que s’han deixat portar per una excessiva complaença en els darrers anys”, considera Joan Cavallé, DG de Caixa d’Enginyers “El gran problema d’aquest país és que ningú no sap què val realment un habitatge. L’Estat hauria de fer una taxació donant un valor específic als mòduls d’habitatges en funció de la zona i ciutat”, exposa Jordi Mestre, DG de Caixa Sabadell


28

GAS A FONS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Antoni Serra Ramoneda /// Catedràtic d’economia de l’empresa de la UAB

EL PERFIL Empresa, universitat i banca Fill d’una família industrial del sector tèxtil, Antoni Serra Ramoneda (Barcelona, 1933), catedràtic d’economia de l’empresa, ha ocupat una llarga llista de càrrecs rellevants: rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de Caixa Catalunya i de la seva Fundació, president del Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de la Generalitat de Catalunya, president de la Societat Catalana d’Economia de l’Institut d’Estudis Catalans... La seva mirada, però, sempre ha estat posada en el món empresarial, com ho demostren els seus treballs publicats: Sistema económico y empresa (1986), Formas de empresa (1988), L’empresa: fonaments econòmics (1989) o Mercados, contratos y empresa (2001). De distincions i condecoracions tampoc n’hi falten, les principals destaquen la seva tasca científica i tecnològica.

El catedràtic Antoni Serra Ramoneda acumula una llarga experiència en el món empresarial, universitari i financer. Reconeix no tenir receptes màgiques per a la situació econòmica, que veia a venir TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

cional peta, tot se’n va en orris. I em temo, tant de bo que m’equivoqui, que trigarem a sortir-ne.

El model productiu ha de deixar de dependre del turisme i la construcció

Potser recuperar una certa activitat econòmica suposarà un parell d’anys, però per al canvi a fons que necessitem caldrà molt més temps. Un canvi de model productiu que serà molt lent.

P

oc marge per a l’optimisme deixa Antoni Serra Ramoneda en l’actual marc econòmic. El que va ser president de Caixa Catalunya i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que actualment segueix treballant al Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB, considera que ningú no va fer els deures quan encara s’hi era a temps, que es va actuar en general com ho acostumen a fer els nous rics, i

aquest fet, juntament amb la crisi financera internacional, porta el nostre país a una situació difícilment comparable amb cap d’anterior. Per Serra Ramoneda, una de les primeres coses a fer, tot i que comportarà anys i sacrificis, és canviar de model productiu, obsolet segons el catedràtic.

És tan greu la crisi com la pinten? És molt greu. Significa un daltabaix mundial, però sobretot per a l’economia espanyola.

En què es diferencia d’altres crisis que hi ha hagut en les darreres dècades? S’ ha unit tot: una crisi financera internacional, i a Espanya, amb la situació de disbauxa que s’ ha viscut en els darrers anys, sobretot en el món immobiliari. Havia de petar un dia o altre, i ha estat tot alhora. Pensi que totes les grues que vèiem construint eren finançades per capital estranger, amb diners que demanaven els bancs d’aquí. Quan el finançament interna-

Podem fixar dates per a aquest “trigarem” que diu?

Així doncs, la causa de la crisi és un model productiu equivocat? Al voltant del 17% del PIB provenia de la construcció. Una part molt gran de gent que vivia d’això ara està al carrer. On la col·locarem? Aquest és el gran problema. Reconvertir tota aquesta mà d’obra és lentíssim. Es veia a venir que això passaria, no cal ser un expert.

Podien fer més els governs del que han fet els darrers anys per evitar la situació actual? Bastant més. No dic el govern actual, sinó també els anteriors. Per exemple, eliminar la desgravació per la compra d’habitatges. Les immobiliàries haguessin posat el crit al cel, però d’alguna manera s’havia d’anar desinflant la bombolla. També, per exemple, intentar que el control de les escriptures públiques anés a càrrec d’Hisenda, és a dir, que el client no pagués directament al notari, sinó que es fes a través d’Hisenda. No es van prendre mesures.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

GAS A FONS

29

S’ha viscut una situació de disbauxa en els darrers anys, sobretot en el món immobiliari No es pot obligar les caixes a obrir l’aixeta, perquè primer necessiten els diners per pagar els seus deutes Els governs podrien haver fet bastant més per evitar aquesta situació, per exemple, eliminant la desgravació per la compra d’habitatges És molt sorprenent que només un 4% dels joves que han d’accedir a la universitat posin en primeres opcions carreres científiques

Joaquín Almunia, comissari europeu d’Economia, va dir fa uns mesos que prendre segons quines mesures hagués estat com retirar les copes en plena festa. No dic que s’haguessin de treure les copes, però sí rebaixar el consum d’alcohol.

Quina part de responsabilitat, al seu entendre, han tingut caixes i bancs?

Com tota la societat espanyola, tothom hi té la seva part. Les promotores immobiliàries anaven apareixent com bolets; als polítics ja els anava bé perquè s’anava cap a la plena ocupació; moltes persones que compraven habitatges per pura especulació... Va ser una follia col·lectiva, es va perdre una mica el nord, i això és molt típic de nous rics. Ens pensàvem que tot plegat era xauxa. Sí, la frase que ho resumeix molt bé és l’“Espanya va bé” d’Aznar. Anava bé, però contra una paret. I Zapatero actuant com si l’economia es tractés d’una cursa: “Hem avançat Itàlia, ara anem a superar França”...

Arribats a aquest punt, qui o quins seran els més afectats per aquesta situació? Els pobres, com sempre. La crisi la pagaran els treballadors, els immigrants...

I la petita i la mitjana empresa més que la gran? Sí, els rics, els grans, sempre tenen més coixí que els petits.

I ara estan actuant correctament, els polítics?

He de creure que sí, que fan tot el possible, però de manera molt improvisada, van abocant galledes d’aigua allà on es van encenent nous focs. Suposo, però, que tampoc no es pot fer d’una altra forma, perquè pensar mesures ben estructurades requeriria temps, i mentrestant el foc va cremant.

Hi ha hagut un cert enfrontament del govern amb les entitats financeres perquè sembla que, tot i rebre diners de l’Estat, no obren l’aixeta.

No és pot obligar les caixes en aquest sentit, perquè primer els diners els necessiten per pagar els seus deutes. Si les entitats bancàries no paguen el que deuen a l’estranger, van cap a la suspensió de pagaments. O sigui que encara menys poden donar crèdit a les empreses. I en èpoques de crisi, la prudència de les entitats financeres els fa ser molt selectives a l’hora de donar crèdits.

Tot plegat, un peix que es mossega la cua.

De fórmules màgiques no n’hi ha, i quan veig que l’oposició només es dedica a criticar... Trobo admirable el que va fer el ministre d’Economia alemany, que va dimitir fart de les crítiques i va dir que s’hi posés un altre a veure si ho podia fer millor.

Per algun lloc s’ha de poder començar a arreglar, no?

Els grans economistes i els premis Nobel estan dient coses totalment diferents i contradictòries, i això demostra que no se sap ben bé què s’ha de fer.

ses a un canvi de model. Necessitem més enginyers, químics, geòlegs...

En sortirà beneficiat algú d’aquesta crisi global?

Penso que de moment la crisi econòmica no es nota en el món universitari, que, d’altra banda, ja té prous problemes i debats d’altra mena! Però és evident que segons on arribi aquesta situació, la universitat també ho notarà, perquè el funcionament de tot depèn de l’economia, que hi hagi recursos, i si en general aquesta va malament, la repercussió també és general, en tots els camps.

El que jo desitjaria és que d’una vegada hi hagi un replantejament de l’economia espanyola. Fa dècades que se sustenta en dues potes: el turisme i la construcció. Gran part de la segona va ser a causa de la primera, i també pels moviments migratoris interns. Gràcies a tot això l’economia va anar creixent i una part va servir per millorar la indústria, però sempre posant al davant el turisme i la construcció. Ara que hem arribat a un nivell de vida equiparable a la majoria de països europeus, hem d’intentar canviar de model, cercar altres activitats que siguin bàsiques per a l’economia. Ens hem deixat enlluernar massa per la construcció, i s’ha estat afavorint per davant d’altres sectors. Per tant, l’única cosa bona que pot aportar la crisi és si d’una vegada veiem que hi ha activitat més enllà del turisme i la construcció.

Això demana un canvi de mentalitat molt transversal.

Sí, és molt sorprenent veure que només un 4% dels joves que han d’accedir a la universitat posen en primeres opcions carreres científiques. Tothom parla de la importància de la biotecnologia, però pocs la volen estudiar. Es reflecteixen unes preferències socials molt adver-

Ara que parla de la universitat, l’està notant, aquesta institució, la crisi?

El Vallès Occidental se’n sortirà millor que altres comarques de la complicada situació?

D’entrada, les zones més afectades són les que més depenien de la construcció, el creixement de l’atur a Múrcia i a València és molt més elevat que en altres llocs. Però la indústria està rebent en general, i per tant el Vallès és probable que pateixi.

Aquesta crisi posa en dubte el sistema capitalista?

No, això són paraules molt grans i que queden molt bé per a titulars, això que torna Marx.

Malgrat tot, és optimista?

A la meva edat ja no ho puc ser. Tampoc no vull ser pessimista, però està tot enormement difícil. O ens hi posem tots, o serà molt complicat, les perspectives són dolentes.


30

ROTONDA

Josep J. Fernández Munné President AEPTV

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Unint esforços per ser en el mapa mundial

L’

Associació d’Empreses del Parc Tecnològic del Vallès (AEPTV) és una petita associació que va néixer per transmetre les necessitats dels associats a la Direcció del Parc Tecnològic del Vallès. Sempre hem tingut, però, un esperit emprenedor i de construcció del país. En els últims anys, els fets que ens envolten han provocat un replantejament de les nostres fites i objectius. Estem ubicats a la zona limítrof de l’anomenat projecte de la Plana del Castell, Parc Alba, Parc de la Ciència, Centre Direccional... Bé, el nom és el de menys. El més important és que es tracta d’un projecte que afecta 350 hectàrees, i on es preveu ubicar empreses d’alt valor afegit, innovadores, amb capacitat d’investigar i de crear un gran nombre de llocs de treball per tota la zona del vallès. Fa uns dies vaig poder tenir el privilegi de veure una presentació que em va sobtar, la del Sr. Stig Jorgensen, Managing Director del Medicon Valley. Personalment desconeixia que existia un lloc anomenat Medicon Valley que es va fundar el 1990. Penso que és important saber com han aconseguit ser un dels clústers en Life Science més importants del món. Es tracta d’un lloc en què dos països (Dinamarca i Suècia) han unit esforços per facilitar la implantació i el desenvolupament d’empreses dedicades a la recerca de temes relacionats amb les ciències de la salut. El resultat crec que és prou interessant. Segons la presentació del Sr. Jorgensen, les empreses del Medicon Valley tenen 10 vegades més productes en el seu pipeline que totes les empreses (de ciències de la salut) del nostre país juntes. És això fruit de la casualitat?, l’esforç d’un visionari?, la presentació deixa ben clar quin ha estat l’origen de l’èxit, la col·laboració conjunta. Quina col·laboració?, què és el que cal unir? Ells tenen molt clar que han necessitat la participació d’institucions públiques, universitats, inversors, empreses

Tenim tots els components per a un projecte d’èxit. Definim, doncs, les actuacions concretes que portin a la materialització del dibuix

farmacèutiques i de biotecnologia, empreses de serveis i assessorament, infraestructures per a noves empreses/projectes... Tot i això, coordinant les necessitats i realitats de dos països amb diferents regulacions legals (impostos...), diferent tipologia d’empreses, públiques i privades, start up’s amb més madures. La pregunta que cal fer-nos ara és si aquest model és reproduïble al nostre territori. L’espai per ubicar noves empreses d’alt valor afegit sembla que hi és, la implicació institucional en un projecte d’aquest tipus la tenim, des de la seva concepció. Tenim importants universitats, un nombre important d’empreses innovadores estan localitzades a la zona, i algunes d’elles amb importants inversions previstes en un futur proper, i d’altres en procés de decisió. Tenim centenars d’empreses de biotecnologia que, una part d’elles, en un futur proper i pel seu creixement natural, necessitaran nous espais. Algú pot pensar que amb la crisi actual ens faltaran els inversors, però sempre hi ha diners per als bons projectes. El que ha succeït en el passat (no gaire llunyà) és que hem viscut una etapa en què moltes idees i iniciatives poc elaborades o poc fonamentades (que no vol dir poc encertades o que no tinguessin possibilitat d’èxit) aconseguien el finançament necessari per començar. Ara estem en una part del cicle econòmic en què els diners requereixen més garanties per ser invertits i per tant els projectes han de ser més elaborats i madurs que temps enrere. Tenim tots els components per a un projecte d’èxit. Definim, doncs, des de les institucions pertinents, el “cuiner” i el seu equip de treball, que ha d’aglutinar tots els partícips en la definició comuna del projecte i l’establiment de les actuacions concretes que portin a la materialització del dibuix d’un punt situat al nostre territori, dins del mapa mundial dels clústers tecnològics de les ciències de la salut.

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

Tot el que hem après en tan poc temps...

J

a són quasi sis mesos des que ens hem despertat immersos en una crisi que ningú aventurava tan profunda ni tan dilatada en el temps. Vam despertar un dia de setembre amb la sensació que alguna cosa estava canviant i a més, molt de pressa. Setmanes més tard tot va començar a precipitar-se: empreses que tancaven, ciutadans al carrer cada dia reivindicant el seu lloc de treball, estalvis esfumats, bancs amb dificultats, crèdits desapareguts, i així una llarga llista de fets característics d’una crisi econòmica mai vista, ni comparable a d’altres del passat. De tot això, a més dels efectes que cadascú pugui patir, és evident que se n’han extret lliçons que no oblidarem en molt de temps, algunes generacions. Una d’aquestes lliçons és que una economia no es pot sostenir basant-se en sectors com el de la construcció i el financer, únicament. Pel que fa al primer, cal dir que el creixement de la construcció total era elevadíssim, un 5% l’any entre 1996 i 2007, i un parc d’habitatges que va créixer un 30%. Primera lliçó: una casa només val per viure-hi i si no es vol fer, aleshores no val res. Difícilment un habitatge tancat es pot convertir en un valor per al futur. Però Espanya vivia dins una bombolla especulativa, malgrat les observacions del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, que apuntava que els preus estaven molt per sobre dels nivells justificats pels fonaments econòmics. Es compraven habitatges com a inversió perquè s’esperava una revaloració i es considerava una inversió segura davant els riscos dels actius financers amb la caiguda de les borses l’any 2002. La revista econòmica The Economist afirmava que la sobrevaloració de l’habitatge a Espanya estava per sobre del 52%, i això ja l’any 2003. Pel que fa al segon, el sector financer, l’endeutament de les famílies espanyoles era un dels més elevats de la Unió Europea. La facilitat per a l’obtenció de crèdits va ser total i sense limitacions, la qual cosa va crear un estament social fortament deutor i acostumat a un nivell de despesa, impropi de les seves possibilitats. Aquesta ha estat una segona i molt important lliçó: la necessitat de la contenció de la despesa via crèdits. Tot i ser importants, aquestes no són ni molt menys les úniques lliçons, ara toca la tercera: aprendre a innovar, a reinventar-se, a buscar noves formes de vida estalviant els recursos disponibles per poder oferir a les generacions futures un model social més sòlid, més equitatiu i més esperançador.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ROTONDA

31

ANA DEL FRAGO ALCALDESSA DE BARBERÀ DEL VALLÈS

Barberà, voluntat i vocació per promoure un futur dinàmic L’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, explica els serveis que s’ofereixen al municipi tant a empreses com a particulars per impulsar projectes i economia

L’

Ajuntament de Barberà del Vallès ha establert, al llarg dels anys, una sèrie de polítiques integrades i actives de promoció econòmica, que s’han dotat de dos instruments bàsics per oferir serveis a les persones i serveis a les empreses. La Fundació Barberà Promoció està al servei de les persones per implementar totes les polítiques actives d’ocupació, programes, projectes i actuacions que afavoreixen la situació social, laboral, professional i econòmica de la ciutadania del nostre territori. Treballant sempre per generar i facilitar la participació econòmica, la millora en el treball i el sentiment de contribució al desenvolupament local, per part del conjunt de persones treballadores i emprenedores del territori i de les seves organitzacions. Per altra part, l’empresa municipal Activitats Integrades SA (AISA), està al servei de les empreses i dels polígons industrials de la ciutat. S’ha dotat d’una infraestructura singular, Nodus Barberà, Centre de Negocis i Empreses, que, situat al polígon industrial Can Salvatella, posa a l’abats dels seus usuaris una sèrie de serveis, entre els quals hi ha serveis d’alt valor afegit al teixit empresarial del territori; ser un marc de trobada entre l’Administració local i el món empresarial; afavorir la qualitat, la innovació i la competitivitat de les empreses del municipi; impulsar el diàleg entre els diferents agents socioeconòmics per crear i aprofitar sinergies que permetin consolidar el desenvolupament del territori; acostar a les empreses els elements existents a les administracions i institucions per tal que puguin endegar projectes de R+D+i; ser una plataforma de trobada entre l’empresa i la universitat i incentivar la cooperació mútua.

Crec sincerament que amb els instruments de què disposem i amb les polítiques que estem activant, contribuirem positivament a optimitzar les possibilitats de Barberà del Vallès de superar aquests moments adversos Així mateix, l’Ajuntament de Barberà del Vallès participa activament en els treballs del Consell Econòmic i Social (CES – BdV), que es va crear a iniciativa de la corporació municipal i al qual s’ha confiat el Pla Estratègic de Promoció Econòmica (2008-2013), coordina, de manera transversal, les actuacions necessàries per assegurar un desenvolupament equilibrat i sostingut tant en el terreny econòmic com social. En els moments actuals, en què la crisi econòmica preocupa, legítimament, ciutadans i empreses, Barberà fa un esforç de concentrar totes les actuacions possibles en el terreny de la reactivació sense perdre de vista la necessària protecció social. Crec sincerament que amb els instruments de què disposem i amb les polítiques que estem activant, contribuirem positivament a optimitzar les possibilitats de Barberà del Vallès a superar aquests moments adversos. En aquesta línia, la Fira Barberà Innova aporta processos innovadors de gestió,

producció i recerca a les empreses de la ciutat, territori i entorn de l’Eix de la B-30. També els Premis a les Iniciatives Empresarials promouen i potencien els programes dels emprenedors i emprenedores de la nostra ciutat. Així mateix, tot el seguit de mesures que des de la Fundació Barberà Promoció s’endeguen i donen suport a les pimes i als autònoms locals. S’han de tenir també en compte els projectes de mobilitat que s’estan duent a terme. Moltes vegades, no n’hi ha prou amb solucions tradicionals, és per això que hem apostat i apostem per la innovació. Un altre exemple d’aquest tarannà és que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya hagi confiat en el nostre municipi per fer la primera prova pilot que es fa a l’Estat espanyol sobre conciliació de la vida laboral i familiar a les empreses dels nostres polígons industrials, juntament amb els de Rubí. Estem convençuts que la conciliació de la vida laboral i personal és un tema cada vegada més important per a l’empresa. Voldria fer una altra referència a la pertinença de la nostra ciutat, Barberà del Vallès, a l’eix empresarial de la B-30, remarcant que som un municipi amb una llarga trajectòria productiva, on la situació geoestratègica ha fet que puguem comptar al nostre territori amb empreses de diferents sectors estratègics en el conjunt de Catalunya. Però sobretot vull destacar el fet que Barberà del Vallès és una ciutat on des de sempre ens coordinem amb els municipis del nostre entorn en el desenvolupament econòmic i social, tant institucionalment com empresarialment i sense oblidar que tenim una llarga tradició en la concertació socioeconòmica perquè Barberà del Vallès sempre ha tingut i té voluntat i vocació per promoure un futur dinàmic, no només per a la nostra ciutat, sinó també per a la comarca i per a Catalunya.

LECTURES

Joseph E. Stiglitz

cÓmo hacer que funcione la globalización El llibre del premi Nobel d’economia ofereix un nou impuls al debat sobre com arreglar l’economia global /// EDITORIAL Taurus

Luis de Sebastián

EL REY DESNUDO El llibre pretén despullar el mercat dels ornaments i mostrar què és el que en realitat hi ha a sota. /// EDITORIAL Trotta


32

ROTONDA

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ENQUESTA QUÈ PENSEN ELS VIANANTS...

demanar un crèdit a un banc o una caixa és avui dia una missió impossible per a moltA gent Hi ha moltes persones que darrerament apliquen un exercici de contenció i prefereixen no demanar un préstec. Però qui s’ha trobat amb la necessitat de fer-ho ha vist com li exigien moltes més garanties que fa un temps. L’aixeta dels bancs potser no està tancada, però flueix molt menys que fa un any PER: IVANNA VALLESPÍN

Ha hagut de demanar algun crèdit als bancs? Creu que han tallat l’aixeta? Considera que bancs i caixes són culpables de la crisi?

emili agulló 28 anys periodista

antoni tafalla 64 anys jubilat

enric mas 33 anys comercial

josefina martínez 65 anys MESTRESSA DE CASA

celestí tarrés 67 anys pensionista

sara ruiz 17 anys estudiant

Jo vaig demanar una hipoteca l’any passat, quan començaven a tallar l’aixeta, però no tant com ara. Llavors vaig haver de presentar avals extres i vaig notar que la taxa diferencial sobre l’Euribor no era tan bona com abans. Crec que les entitats financeres s’han trobat que la bomba els ha esclatat a les mans, però no afirmaria que són els únics culpables o que n’hi ha més. Considero que també l’element psicològic és important, i que la dimensió mediàtica que tota aquesta situació està agafant afecta el consum i, fins i tot, la gent que té feina i li van bé les coses, mira de gastar menys per por, pel que veuen per televisió. I si baixa el consum, el petit comerç ho passa malament i no poden demanar crèdits. És una bola de neu que es va fent més grossa.

Ara ja fa temps que ningú de la meva família no ha hagut de demanar un crèdit. Això sí, sí que molts tenen hipoteques. Crec que els bancs són molt llestos, perquè ara estan rebent diners i tenen liquiditat, però s’ho estan quedant i quan has d’anar a demanar un crèdit ara s’ho miren amb lupa i no n’estan donant. A més, crec que ara qui més necessita préstecs són les empreses i no n’estan rebent, així que la situació econòmica no millorarà. Considero que bancs i caixes són culpables de la crisi i també d’haver-la fet més gran, ja que sabien que tot això passaria. Però mentre guanyen diners, tot va bé. Un altre gran culpable de tot això és el govern, per no haver-hi fet res, ja que també sabien que tot això petaria, però no van fer res per prevenir-ho i, en canvi, ara tot són paraules.

No, de fet no conec ningú que darrerament hagi hagut de demanar un crèdit. Però és clar, l’índex de morositat ha pujat molt i ara els bancs s’ho miren molt abans de donar-te un préstec. Han tallat l’aixeta i ara és molt complicat. Ara sí que demanen avals, però abans amb una nòmina ja te’n donaven un. Si a això li afegim els interessos alts, les comissions, etc., vol dir que la gent té moltes despeses i, és clar, així no m’estranya que haguem arribat a aquesta situació. I és evident que part de la culpa és dels bancs. Però crec no són els únics responsables de la crisi, sinó que també hi han intervingut altres factors, com ara l’especulació, el sector immobiliari. Especialment la construcció ha fet molt de mal. Però també l’endeutament, la gent ha estirat el braç més que la màniga.

De moment, ni jo ni ningú de la meva família tenim previst demanar cap crèdit als bancs. A més, que jo sàpiga, ara mateix cap entitat financera està concedint crèdits. Jo crec que en aquesta crisi sí que els bancs tenen part de culpa, crec que no han fet les coses bé i que s’ha fet una mala gestió, almenys aquesta és la meva opinió. Però també crec que hi ha hagut altres culpables de tota aquesta situació, especialment els poderosos, els que manen, tant econòmicament com políticament. També considero que la gent del carrer hem tingut part de culpa, per haver comprat pisos a preus tan alts. Ens havíem d’haver esperat i no haver comprat res, a veure si així abaixaven els preus. Si jo m’hagués trobat en aquesta situació hagués anat de lloguer.

Darrerament, ningú que jo conegui ha hagut de demanar cap crèdit. Jo sí que crec que bancs i caixes estan donant crèdits, però això sí, demanant moltes garanties i molts avals, molt més que fa un any o dos. Clar, s’han d’assegurar que els tornaran els diners. Crec que bancs i caixes en tenen culpa, però també constructores, immobiliàries i particulars. Tothom ha entrat en aquesta roda d’especulació, comprant cases i pensant que tot això sempre aniria pujant i pujant, fins que al final ha petat tot plegat. Així que tots han estat culpables, però potser la gent amb més coneixement, com els bancs i el govern, són els que més havien d’haver previst el que passaria i els que havien d’haver advertit la gent. Aquí tothom ha intentat fer diners, però al final tothom hi perdrà.

Encara no he demanat cap crèdit, i de fet no el penso demanar. Ningú de la meva família darrerament ho ha fet. Però una amiga meva, de 18 anys, va demanar un préstec per poder comprar-se un cotxe i no li han donat. Sí que crec que les entitats financeres són culpables d’aquesta crisi econòmica, i també de com estem ara, ja que el govern els està donant diners i ajuts perquè bancs i caixes concedeixin crèdits, però no ho estan fent, s’estan quedant els diners. D’altra banda, tampoc no sabria contestar si hi ha algun altre culpable de la crisi, no m’atreveixo a opinar.


BS Dipòsits

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

GPS /// UNIVERSITATS

“Si treballen per a més de 10.000 empreses, com no han de treballar per als meus estalvis?” Montserrat Gálvez Advocada mercantil

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A

M’agrada treballar al costat de gent amb experiència. Professionals que han millorat gràcies a l’esforç diari. Confio en les persones que saben fer bé la seva feina. Per això sóc clienta de SabadellAtlántico. Perquè vull per als meus estalvis l’experiència de professionals reconeguts per més de 10.000 empreses. Hi confio quan es tracta de treure el màxim als meus estalvis. Perquè cada persona, com cada manera d’estalviar, és única a SabadellAtlántico. Informa’t sobre el teu estalvi personalitzat en qualsevol oficina de SabadellAtlántico o trucant al 902 32 32 22.

SabadellAtlántico

33


34

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Reportatge /// Bioconstrucció El centre té un cost previst de 264.000 euros i forma part d’un projecte de cooperació que porta a terme el campus de la universitat de Terrassa a Burkina Faso PER: IVANNA VALLESPÍN

Estudiants de la UPC de Terrassa dissenyen una escola bioclimàtica

Q

ualsevol centre educatiu català podria consumir gairebé la meitat d’energia, només aplicant una sèrie de criteris constructius. Així ho han demostrat Jordi Macià, Adrià Belmonte i Xavier Vela, tres estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa. El projecte dels estudiants consisteix en la construcció d’una escola a Burkina Faso, on gràcies a elements com l’orientació de l’edifici, els materials usats i l’ús de les energies renovables s’aconsegueix una reducció del 39% del consum energètic, cosa que equival a evitar emetre 6,26 tones de CO2 a l’any. Segons els estudiants, això s’aconsegueix combinant dos elements: “la metodologia científica i la saviesa de l’arquitectura popular autòctona, molt adaptada als seu entorns”. Per a la construcció del complex escolar els estudiants van analitzar les condicions ambientals i meteorològiques de la zona i van estudiar-ne el funcionament energètic. Amb totes aquestes dades, els joves enginyers van conèixer elements bàsics a tenir en compte en la construcció, com ara la incidència i el recorregut del sol, la freqüència de les pluges o les característiques del terreny. En aquests factors es van basar decisions com on col·locar el mobiliari escolar o el tipus d’instal·lacions.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS Seguint els principis de les construccions bioclimàtiques, la primera decisió va afectar l’orientació de l’edifici, que s’ha dissenyat en l’eix est-oest, per fugir al màxim de la incidència solar. Igualment, per a la construcció del centre, els estudiants van escollir l’atovó (una tipus de maó fet amb terra seca i argila) com a material principal, ja que és un recurs fàcil de trobar a la zona, fàcil de fabricar, de mantenir i per la seva alta capacitat d’absorció de la calor. Altres mesures per aïllar l’escola de l’alta radiació solar ha estat pintar de blanc la coberta i els murs exteriors, posar do-

1 /// adrià belmonte i jordi macià. dos dels estudiants que han dissenyat aquesta escola bioclimàtica /// i.v.

aprofitada a la cuina, on s’ha previst instal·lar una cuina solar per elaborar el menjar dels 50 escolars que ha d’acollir el centre. Gràcies a aquest sistema, els responsables del projecte calculen que el consum de llenya es reduirà de 3,6 tones a 0,9 tones.

2 /// visió virtual de l’escola. el centre està concebut de forma modular i està format per cinc espais diferents /// CEDIDA

1 ///

D’altra banda, també s’ha dissenyat un sistema d’aprofitament de les aigües pluvials, ja que a Burkina Faso la temporada de pluges es concentra en uns pocs mesos a l’any. En aquest sentit, els estudiants egarencs han projectat 8 grans dipòsits cilíndrics, amb una capacitat de 50.000 litres cadascun, que recollirien l’aigua de pluja, destinada tant al consum humà, com per a usos sanitaris i per mantenir un hort.

OBJECTE D’ESTUDI

2 /// ble vidre a les finestres i instal·lar un sistema de molles a les portes. També s’ha projectat la col·locació d’una sèrie de porxos a les façanes, que també incorporen unes obertures que permeten circular l’aire, i aconseguir així una major ventilació.

ENERGIA I AIGUA L’alta radiació solar del país del tròpic africà ha estat aprofitada en aquest projecte per instal·lar un grup de 53 plaques solars fotovoltaiques, que s’encarreguen de subministrar tota l’energia elèctrica que necessita el centre educatiu. A les plaques s’afegirien un conjunt de bateries, de manera que s’asseguraria el subministrament elèctric durant cinc dies. Igualment, l’energia solar també serà

Amb tot, els autors del projecte tenen com a objectiu que la pròpia escola funcioni com a laboratori i objecte d’estudi: “El centre educatiu, per si mateix, seria un exemple i un laboratori on els estudiants podran experimentar, veure i aprendre com desenvolupar-se aprofitant al màxim l’energia natural i els recursos de què disposen. A més, l’escola inclourà la formació en l’ús de les energies renovables, el cultiu d’un hort amb criteris de sostenibilitat adaptats a les necessitats de la zona i l’autogestió dels recursos hídrics”. L’escola projectada pels estudiants de la UPC té una superfície total de 7.000 metres quadrats i una estructura modular formada per cinc blocs: un per a les aules, un altre per a la cuina i el menjador, un tercer com a sala d’actes, un quart per a un taller de formació professional i el darrer seria l’habitatge de la persona encarregada del manteniment del centre. La inversió prevista de la construcció del centre és de 264.000 euros, que es tradueix en un cost de 107 euros/metre quadrat, una xifra molt inferior als 800-1.200 euros/metre quadrat que costa de mitjana una escola als països occidentals.


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

GPS /// UNIVERSITATS

35

UPC /// PREMI AL DISSENY

Premiat un coet Ariane fet amb materials reutilitzables L’estudiant Jorgina Busquets va fer una estada a la base espacial de Kourou

L

a Communauté des Viles Ariane (CVA) ha atorgat a Jorgina Busquets, una estudiant de l’ETSEIAT de Terrassa, la medalla d’or al millor disseny d’un coet realitzat amb materials extrems ficticis. Busquets ha projectat un nou coet Ariane completament reutilitzable, juntament amb un grup d’estudiants francesos, romanesos i alemanys.

Coneixent una base espacial. Un cop acabada l’escola d’estiu, Jorgina Busquets va realitzar una estada d’11 dies a la gran base espacial europea de Kourou, a la Guaiana Francesa, juntament amb dos estudiants més d’enginyeria aeronàutica de la UPC. Allà van poder gaudir del funcionament de les plataformes de llançament i dels sofisticats centres de control des d’on s’han posat en òrbita els satèl·lits Soyuz, Vega i Ariane-5.

L’estiu passat tres alumnes de la UPC de Terrassa van viatjar a la base espacial europea de Kourou (a la Guaiana Francesa). Busquets va participar en l’escola d’estiu de la Communauté des Viles Ariane (CVA), on, juntament amb altres universitaris europeus, van dissenyar un coet Ariane amb materials ficticis i extrems. Per aquest disseny van rebre la medalla d’or al millor treball presentat. El repte dels estudiants consistia a dissenyar el coet Ariane amb materials hipotè-

La CVA és una organització que promou els estudis de tecnologia aeroespacial; integra 19 ciutats europees, les empreses més importants del sector i agències espacials. /// redacció Foto de família del grup d’estudiants a la base espacial de Kourou /// UPC

UPC /// UBICACIÓ

La UPC presenta la seva recerca en biotecnologia M

illorar l’efectivitat en la lluita contra la retinosi pigmentària, contra la ceguesa nocturna, contra l’Alzheimer i contra altres malalties neurodegeneratives és l’objectiu dels projectes de recerca que actualment desenvolupen els investigadors del Campus de la UPC a Terrassa. Aquests grups van presentar, durant el mes de febrer, als anomenats Dimecres de Gaia, les seves recerques i els resultats davant empreses, institucions, investigadors, professorat i estudiants.

La biologia sintètica. El Grup de Dinà-

mica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers de la UPC a Terrassa treballa en projectes de recerca basats en aplicacions que sorgeixen arran de la biologia de sistemes i de la biologia sintètica. El coneixement que generen aquests projectes farà més eficients els processos de diferenciació cel·lular en cèl·lules mare i millorarà l’obtenció de diferents tipus de noves cèl·lules. Això permetrà fer més eficaços els tractaments terapèutics de determinades malalties. La lluita contra l’Alzheimer. Per la

seva part, els científics del Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial lidera un

tics que actualment no existeixen, però que, teòricament, podrien posseir unes determinades propietats de densitat, resistència i de límit elàstic. “A partir de les propietats descrites sobre els materials que ens van proposar vam poder calcular, dissenyar i demostrar que investigar-hi podria ser factible, ja que podrien servir per fabricar un coet que arribés a l’espai i es mantingués en òrbita, amb unes prestacions millors que l’Ariane-5 actual”, explica Busquets. El disseny que es va endur la medalla d’or va ser considerat el més factible i el millor treballat, i incorporava materials lleugers com una ploma, durs i resistents com un diamant i flexibles com una goma.

Edifici Gaia de la UPC a Terrassa /// I. MARQUÈS

projecte del Pla Nacional de Biomedicina per obtenir informació dels receptors acoblats a la proteïna G, és a dir, a les mutacions que condueixen a malalties com ara la retinosi pigmentària, una malaltia de la visió que no es pot curar i que deriva inevitablement en ceguesa. El GBMI estudia aquestes mutacions per tal de conèixer quin és el mecanisme molecular d’aquesta patologia de la visió. Els resultats dels estudis conduiran a l’obtenció de fàrmacs més eficaços per a malalties del sistema respiratori o neurodegeneratives, com ara /// redacció l’Alzheimer.


36

GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ASCAMM /// NANOTECNOLOGIA

La nanotecnologia, part del futur del sector de l’automoció Ascamm participa en un projecte que coordina Seat i en el qual participa la UPC

L

a Fundació Ascamm està impulsant un projecte de R+D, juntament amb Seat i diversos proveïdors, per desenvolupar solucions nanotecnològiquesque permetin millorar la competitivitat del sector d’automoció.

Segons la Fundació Ascamm, amb el projecte nAUTO “es crearà una nova generació de components d’automoció amb les millors funcions i prestacions que la nanotecnologia els pot conferir i seran claus per a la millora de la nostra competitivitat industrial”. 40 milions en recerca. La Fundació Privada Ascamm, amb seu en el Parc Tecnològic del Vallès, té previst invertir al llarg dels pròxims anys un total de 40 milions d’euros en R+D+i, en el marc del seu Pla Estratègic fins a l’any 2011.

Es tracta del projecte nAUTO, que la fundació va presentar el passat mes de febrer, aprofitant la seva presència a la fira Nanotech 09 de Tòquio, el certamen més important del món sobre nanotecnologia. En aquest projecte, que es perllongarà fins al 2010, hi participen el Centre Tecnològic de la Fundació Ascamm, el centre de nanotecnologies de la UPC i set empreses proveïdores del sector de l’automoció, sota la coordinació de SEAT. La investigació s’orienta a l’adquisició de nous coneixements científics i tecnològics que permetin desenvolupar, a mitjà termini, productes avançats que responguin a les

necessitats del sector, incidint en aspectes com la reducció de costos, la disminució del pes dels vehicles i el seu consum energètic, la sostenibilitat, la qualitat i flexibilitat en els seus processos productius, entre altres aspectes.

Un dels àmbits prioritaris de la fundació és la nanotecnologia, un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i molècules.

Seu d’Ascamm al Parc Tecnològic del Vallès /// I.M.

Però l’entitat també té com a objectiu la generació de tecnologia pròpia, i també potenciar les activitats relacionades amb la innovació en tecnologies de disseny, materials i fabricació avançada al servei de les empreses. /// redacció

CST I UPC /// OFTALMOLOGIA

CST i UPC s’uneixen per investigar sobre oftalmologia Equips de les dues entitats intercanviaran coneixements en temes d’òptica

L

a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST) han signat un conveni per potenciar la recerca i la innovació en oftalmologia i ciències de la visió. L’acord suposa que les dues institucions col·laboraran de forma habitual en l’organització d’activitats de formació, recerca, desenvolupament i transferència de resultats.

es realitzaran projectes en àrees de recerca bàsica, clínica i aplicada i se cercaran tècniques per solucionar problemes visuals Altres objectius que s’han marcat les dues entitats són la resolució de problemes d’impacte social elevat en l’àmbit de la visió, aportar solucions innovadores a problemes visuals, desenvolupant noves tècniques i nova instrumentació, i potenciar la situació de Terrassa en la futura creació de la Bioregió Europea de Catalunya.

A més, gràcies al conveni es realitzaran projectes conjunts en diverses àrees de recerca bàsica, clínica i aplicada i es treballarà per desenvolupar programes de millora assistencial, nous instruments i tècniques per solucionar problemes visuals concrets. El conveni també preveu la codirecció de projectes de final de carrera i de tesis. En aquest sentit, aquest nou acord possibilitarà l’intercanvi de coneixement i la interacció entre equips de recerca amb vista a executar projectes comuns en les àre-

es d’oftalmologia, biologia molecular de la retina, física òptica i biopolímers; en l’aplicació de làser al control de processos en els teixits vius i en la seva expressió gènica, així com en el desenvolupament de tecnologies per a l’alliberació controlada de principis actius i regeneradors de retina.

En aquest projecte hi participen els departaments d’Òptica i Optometria, d’Enginyeria Química i de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC i el Servei d’Oftalmologia i el Laboratori de Genètica Molecular del CST. El rector de la UPC, Antoni Giró, i la presidenta del CST, Núria Paniello, tanquen l’acord /// CST

/// redacció


GPS /// UNIVERSITATS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

37

UAB /// MEMÒRIA HISTÒRICA

LaUABparticipaenlaidentificaciódefosses Un grup de l’Autònoma ha aconseguit identificar quatre persones d’una fossa de la Guerra Civil a Gurb

U

n equip d’investigadors de la UAB ha identificat els 4 soldats de Gavà desapareguts l’any 1939 entre les 13 restes exhumades de la fossa comuna de Gurb (Osona). Les restes pertanyen a Gabriel Ivern, Antoni Olivella, Josep Roig i Joan Solé, que han estat identificats a través de l’ADN i a partir d’estudis morfològics. Els treballs realitzats pels investigadors han servit per elaborar les bases d’un protocol que definirà les futures actuacions de la Generalitat en aplicació de la Llei de fosses, ara en tràmit parlamentari. La responsable del projecte, Assumpció Malgosa, ha explicat que els 13 individus localitzats a la fossa “van morir com a conseqüència de lesions per arma de foc, probablement en context de batalla”. En els treballs d’exhumació, realitzats el passat mes de juny, també es van localitzar diversos objectes, com ara bales, botes, culleres i una ampolla de vidre amb un missatge a l’interior que parla de l’enterrament dels soldats. Les restes que han estat identificades seran lliurades a les famílies, mentre que les que romanen anònimes seran dipositades al cementiri de Gurb.

Adaptació a Bolonya. D’altra banda,

l’Autònoma ha anunciat les reformes que viurà el campus que la universitat té a Sabadell (on fins ara es cursaven les llicenciatures d’empresarials i d’informàtica) per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, conegut com Pla de Bolonya. El centre oferirà el proper curs 2009-

Investigadors excavant una de les fosses /// UAB

2010 els graus de comptabilitat i finances i d’empresa i tecnologia. La reestructuració del campus de Sabadell afecta també l’Escola Universitària d’Informàtica, que passarà a formar part de la nova Escola d’Enginyeria de la UAB, juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (amb seu a Bellaterra). /// redaCció

Entre tots construïm l’eix empresarial de la B30

Prova pilot. La Direcció General de Me-

mòria Democràtica de la Generalitat va triar la fossa de Gurb per fer una prova pilot perquè reuneix els requisits que imposa el Projecte de llei de fosses, com ara la reclamació de l’exhumació per part dels familiars o l’existència de dades historiogràfiques que en certifiquen l’existència. El projecte de llei, que prioritza la dignificació i senyalització de les fosses per evitar que caiguin en l’oblit, reconeix el dret de familiars de desapareguts o entitats sense finalitat de lucre, dedicades a la recerca o la recuperació de la memòria històrica, a demanar la recerca i actuació en una fossa si hi ha dades historiogràfiques que en certifiquen l’existència i si una comissió assessora n’aprova la intervenció. El document de bases per a l’elaboració del protocol detalla les fases de l’actuació dels treballs de recerca: documentació de la fossa; senyalització i dignificació, i exhumació i identificació de les restes per als casos en què hi hagi una petició d’obertura i aquesta sigui aprovada. A més, es considera essencial una àmplia documentació historiogràfica de la fossa i que totes les actuacions les realitzin equips interdisciplinaris d’investigadors per garantir-ne el rigor científic. En els treballs de recuperació i d’identificació dels cossos hi han participat més de 30 investigadors procedents de la UAB, de la UB, de la Pompeu Fabra i de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

SASTRERIA Y CAMISERIA

MEDIDA A DOMICILIO

El 1r divendres de cada mes, encartada a l’AVUI i a Diari de Sant Cugat


38

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ÀREA DE DESCANS Oci/// Turisme rural al Vallès Occidental Quan decidim anar a la recerca d’algun dels anomenats establiments rurals, difícilment es pensa en el Vallès Occidental, tot i que la comarca disposa d’opcions excel·lents

Turisme rural al costat de casa

La masia de L’Armengol es troba situada al terme de Sant Llorenç Savall /// ISABEL MARQUÈS

P

otser ara que per a molts són temps d’estrènyer-se el cinturó, es pot seguir gaudint de la natura i del món rural de la mateixa manera que ho faríem si anéssim a comarques més agrícoles o de muntanya que no pas ho és el Vallès Occidental, però havent-nos de desplaçar molts menys quilòmetres i, per tant, reduint de manera important algunes de les despeses habituals en un viatge o una sortida d’uns quants dies. A les poblacions vallesanes de Gallifa i de Sant Llorenç Savall, a l’extrem nord de la comarca, hi trobem allotjaments rurals que res tenen a envejar d’altres ofertes del mateix estil en altres punts del país. No ens enganyem: el ventall per triar aquesta opció de vacances al Vallès Occidental és minso, en total dos establiments, i a més els seus propietaris reconeixen que turisme rural i Vallès Occidental són dos conceptes que, almenys fins ara, semblen difícils d’encaixar dins d’una mateixa frase. Com explica la propietària de Can Farré, a Gallifa, Rosa Turón, “estem massa a prop de Barcelona i massa lluny de zones amb tanta oferta turística i bellesa com poden ser els Pirineus”. Malgrat tot, tant en aquest allotjament com a la masia L’Armengol, a Sant Llorenç Savall, van arribant inquilins al llarg de l’any, de procedències i característiques molt diverses. “La majoria de persones que fan estada a la casa són excursionistes o marxaires que fan alguna travessa per les muntanyes dels voltants, però també hi han vingut famílies, equips de treball o grups d’amics”, exposa Joan Vallhonrat, propietari de L’Armengol, que afegeix que a vegades se sorprèn dels estrangers que han sol·licitat la casa, sorpresa que també subscriu Rosa Turón.

Poca difusió

Amb l’arribada del bon temps els allotjats aprofiten a bastament els exteriors de la casa ///ISABEL MARQUÈS

I és que internet ha facilitat molt la feina dels viatgers i turistes a l’hora de cercar allotjaments a l’altra punta de món i amb característiques singulars. Però tant Can Farré com L’Armengol no tenen, a dia d’avui, pàgina web pròpia, i sembla que no tenen intenció de fer-ne. No és pas perquè donin l’esquena a les noves tecnologies, ja que, com informa Turón, “dins la casa hi ha connexió a internet i calefacció i tot el que faci falta, perquè a la gent li agrada anar al camp i estar en contacte amb la natura, però també els agrada estar còmodes”. El motiu de no tenir web és un altre: “Com que no ens


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

87,7 guanyem la vida amb aquest tema, tampoc no n’estem potenciant la difusió. Tenim la casa, sí, endreçada i a punt perquè qui la demani hi pugui passar uns dies, però no invertim en publicitat ni ens posem nerviosos si durant uns mesos no la demana ningú”, explica Vallhonrat. Tant una casa com l’altra, això sí, apareixen en webs generals sobre turisme rural.

Dues històries diferents La tradició per l’hostaleria en el cas de Rosa Turón ve d’antic: els seus avis ja usaven la casa com a hostal, i ella recorda com hi anaven famílies senceres a passar els estius, moltes s’hi estaven ben bé dos mesos, i compartien taula amb els propietaris. “Aleshores en dèiem estiuejants, i d’això que fèiem no se’n deia turisme rural, tot i que era molt semblant al que ara es fa arreu. El turisme rural no s’ha inventat ara fa quatre dies”, diu Turón. La casa va deixar de fer aquesta funció ben bé durant tres dècades, fins que, ara fa sis anys, Turón va rebre com a herència de la seva mare aquesta casa, i la manera de mantenir-la que va trobar va ser reformant-la i convertint-la en un allotjament rural. “No ens hi vam pensar dues vegades, perquè per a nosaltres també era una manera de recuperar una certa tradició familiar, tot i que sabíem que amb el que hi guanyaríem en tindríem per anar mantenint la casa i poc més”, explica. No gaire lluny, a Sant Llorenç Savall, i també per la mateixa època, cap a l’any 2003, Joan Vallhonrat es va trobar que una de les dues masoveries de la casa –una masia del segle xvii– quedava lliure, i eren anys en què des de la Generalitat i el Consell Comarcal s’estava impulsant amb força la recuperació del patrimoni i la seva conservació, i una potenciació del turisme rural. “No va ser fàcil la decisió de reformar la masoveria i convertir-la en allotjament, ja que a més s’havia cremat feia poc tota aquesta zona. Però vam veure que era una oportunitat perquè la casa seguís en peu”, diu el seu propietari.

Casa i entorns Els paisatges que envolten tant Gallifa com Sant Llorenç Savall poc tenen a veure amb el Vallès Occidental més conegut. La natura hi predomina, i les possibilitats de fer excursions, sigui a peu o en bicicleta, en són moltes. “La ruta estrella és la dels tres monts, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, i Montserrat”, diu Turón, que també recomana un passeig pel mateix poble de Gallifa, “que sembla més d’alta muntanya que no pas un lloc tan proper a grans ciutats”, i que d’altra banda té quatre er-

milers de persones

ÀREA DE DESCANS

Van allotjar-se en establiments de turisme rural a Catalunya en el darrer trimestre del 2008. La zona pirinenca s’emporta més de la meitat de pernoctacions d’aquest sector, seguida de lluny per la Costa Brava.

mites romàniques dins del seu terme municipal i restes d’un castell medieval a la muntanya del Farell. La masia de L’Armengol, per la seva banda, està tocant al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, i del patrimoni de Sant Llorenç Savall se’n pot destacar el casal neoromànic del Marquet de les Roques, al fons de la vall d’Horta, i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca. Però si el temps no acompanya o el caminar no ve de gust, les cases disposen de tot el necessari per passar-hi les hores que faci falta. La masia L’Armengol és un assentament rural independent, que vol dir que el grup que hi va té les claus de la masia i disposa lliurement de la casa. Té capacitat per a cinc persones, amb tres habitacions, i per tant es converteix en una bona opció per a famílies. El seu propietari en destaca que “és senzilla, endreçada i arreglada”, i afirma que quan hi ha més demanda sempre és dels dies que van de Nadal a Cap d’Any. Té alguns animals de granja pels voltants, i disposa de piscina i pistes esportives.

L’Armengol, a Sant Llorenç Savall, té capacitat per a cinc persones, i Can Farré, a Gallifa, per a dotze A Can Farré la capacitat és de 12 persones, amb cinc habitacions, i el funcionament és una mica diferent de L’Armengol: es pot llogar tota la casa, però també es pot fer per habitacions. Per tant, qui llogui una habitació ha de saber que es pot trobar durant aquells dies amb altres inquilins a la mateixa casa. La part dedicada al turisme rural es troba porta a porta amb la casa que ocupa la família, i els espais exteriors, com la piscina, els jardins i la barbacoa, són compartits. TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

FITXA Masia L’Armengol Afores, s/n Sant Llorenç Savall Telèfon: 93 783 13 30 Allotjament Rural Can Farré Can Farré, 1 Gallifa Telèfon: 93 866 00 12 (Tancat temporalment)

Els entorns de Sant Llorenç Savall i de Gallifa, ideals per desconnectar al costat mateix de casa ///ISABELMARQUÈS

39


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Ciutats /// Una ruta per Castellar del Vallès Primer va ser l’agricultura i després la indústria. El riu Ripoll ha estat l’artèria d’una vila que, en menor escala, continua regant les seves terres fèrtils TEXT: TERESA VALLBONA FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Castellar del Vallès i els coixins de la vídua Tolrà

2 ///

C

astellar del Vallès passarà a la història gràcies al fill il·lustre de la vila: el jove pilot de motos Dani Pedrosa. No obstant això, aquest municipi del Vallès Occidental, un dels més extensos de la comarca, gaudeix d’un ric llegat que encara avui constitueix tot un referent. Els famosos llençols i coixins de cotó de la vídua Tolrà eren fabricats a Castellar. Avui, tot i que de la rica indústria tèxtil instal·lada a Castellar des de mitjans del segle xix no en queda gaire cosa, sí que resten les obres de mecenatge promogudes per aquesta família. L’Espai Tolrà, un enorme recinte firal, dóna la benvinguda al poble. Just davant, a l’altre costat de la carretera, un restaurant ocupa la fàbrica de Can Turuguet, que també van ser de-

1 /// pendències dels Tolrà. Les primeres escoles del municipi, el Patronat Tolrà, avui acullen l’Escola La Immaculada i el Palau Tolrà, antiga residència de la família, és la casa de la vila. A Castellar hi ha fleques Tolrà, bars de tapes, carrers i tot tipus de comerços que recorden el llegat d’aquesta família d’industrials, peça clau en el desenvolupament socioeconòmic de la vila. La visita a Castellar pot començar per l’Ajuntament, situat en el número 1 del passeig Tolrà. L’edifici, de formes clàssiques i de gust luxós, va ser construït el 1890. Avui, està tot rehabilitat. El jardí, de vegetació espessa i arbres centenaris, té un brollador i alguns bancs modernistes. Es tracta d’un indret d’estètica romàntica, amb una glorieta i una pèrgola envoltada de rosers. A tocar hi ha l’església de Sant Esteve,

3 ///

El castell, que es pot visitar amb cita prèvia, està molt ben conservat i es lloga per a convits i rodatges. La visita val molt la pena

un edifici neogòtic “conegut com la catedral del Vallès per la seva extraordinària dimensió”, explica Pepa Martínez, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castellar.

Els topònims de Castellar Castellar del Vallès s’ha dit de diverses maneres: a l’edat mitjana era Castrum Kastellare, més tard, la parròquia de la dreta del riu Ripoll va ser Sant Esteve i la de l’esquerra Sagrera de les Fàbregues. Castellar també es va anomenar Clasquerí, cognom del llinatge que durant uns anys va controlar el terme municipal i que vivia al castell de Clasquerí, des d’on exercia els seus drets feudals. Des del castell medieval es té excepcional panoràmica sobre el nucli urbà de Castellar i sobre el riu Ripoll. Les parets de pedra, les fines-


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

tres amb columnes i els merlets a les torres de l’edifici recorden aquella època en què els veïns de Castellar treballaven la terra a canvi de pagar els tributs als senyors. El castell, que es pot visitar amb cita prèvia, està molt ben conservat i es lloga per a convits i rodatges. La visita val molt la pena. Molt a prop hi ha Castellar Vell, “antiga església parroquial de Sant Esteve de Castellar, d’estil romànic, construïda entre els segles xi i xvi”, explica la regidora de Cultura.

Cereals i vinyes Durant molts anys, la vida de la població de Castellar es va desenvolupar al voltant del camp. Els cereals, la vinya i les oliveres eren els conreus majoritaris. El riu Ripoll, que al seu pas per Castellar tenia salts d’aigua, transformava les terres del seu voltant en fèrtils camps de conreu. Per poder accedir als camps dels dos costats del riu van construir el 1808 el pont Vell, “un pont de pedra de 42 metres de llargada, 4 d’amplada i 19 d’alçada”, expliquen des del consistori castellanenc. El pont, format per tres arcs de mig punt, va ser rehabilitat el 2002, ja que estava malmès per la riada del 1962. Una passejada pel pont, de pas exclusiu per a vianants, permet veure els camps de conreu que encara avui resten a la vila. Un 30% del territori de Castellar està protegit per la normativa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Més de 1.300 hectàrees del municipi, segons dades del Consell Comarcal del Vallès Occidental, formen part d’aquest parc de cingles i monòlits de conglomerat color rogenc i vegetació de pins i alzines. El monestir medieval de Sant Llorenç del Munt, situat al punt més elevat del massís, al cim de la Mola (1.104 m), és el monument més emblemàtic de la zona. A més, al massís hi ha un gran nombre de capelles medievals; algunes en runes i d’altres en molt bon estat de conservació. Sigui com sigui, el parc és una bona opció per gaudir d’una ruta o d’una activitat en família els caps de setmana. Una proposta apta per a tots els públics.

Fitxa Ajuntament de Castellar del Vallès Passeig Tolrà, 1 Tel.: 93 714 40 40 www.castellardelvalles.cat Castell de Clasquerí Carretera de Castellar a Terrassa (C-1415), km 25,5 Tel.: 93 254 19 70 www.castillodeclasqueri.com Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Carretera de Terrassa a Navarcles, km 14,8. Matadepera Tel.: 93 831 83 50 www.diba.es/parca/stllorenc

4 ///

ÀREA DE DESCANS

1 /// Vista panoràmica de l’església de Sant Esteve 2 /// Castell de Clasquerí, a la carretera que porta de Castellar a Terrassa 3 /// Façana de l’Ajuntament, antiga residència de la família Tolrà 4 /// El Pont Vell, construït el 1808, permetia accedir als camps de conreu d’un costat i l’altre del riu Ripoll

41


Nou impuls de les línies del Pla de Foment Empresarial 2009 Caixa Sabadell s’afegeix a l’impuls de l’economia i al finançament de pimes i autònoms amb les diferents modalitats del nou pla de foment empresarial creat per l’Institut de Crèdit Oficial. Línia ICO - Pimes: per al finançament de projectes d’inversió en actius nous fixes productius, amb un màxim d’1,5 milions d’euros i fins el 100%.

Línia ICO - Creixement empresarial: destinada al desenvolupament de nous projectes d’inversió de fins a 6 milions d’euros.

Línia ICO - Emprenedors: destinats al finançament d’actius per a l’inici de noves empreses i negocis, fins a 200.000 € per beneficiari i any.

Línia ICO - Internacionalització: per impulsar la presència a l’exterior finançant les inversions amb un màxim de 6 milions d’euros per client i any.

Per a més informació, visiti la seva oficina i rebrà assessorament personalitzat.

Financi el seu circulant amb les millors condicions

Inverteixi en noves tecnologies amb la Línia ICO- Plan Avanza

Caixa Sabadell posa a disposició de pimes i autònoms la Línia ICO-Liquiditat, una iniciativa de l’Institut de Crèdit Oficial que té l’objectiu de donar suport i finançar en condicions preferents les necessitats de capital circulant del seu negoci.

Caixa Sabadell li ofereix el finançament que necessita per equipar el seu negoci amb les darreres innovacions en tecnologia de la informació i la comunicació, en condicions preferents.

Podrà aconseguir un préstec de fins a 500.000 € per empresa i any, amb les millors condicions.

Connexió de banda ampla, software, hardware... Gaudeixi de condicions excepcionals per a la renovació tecnològica de la seva empresa.

Aconsegueixi el millor finançament i augmenti la seva liquiditat amb Caixa Sabadell.

Apunti’s a les noves tecnologies i avanci cap al futur amb Caixa Sabadell. Informi-se’n a la seva oficina o entri a www.caixasabadell.es

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa. Per subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

www.caixasabadell.es/empresa


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ÀREA DE DESCANS

43

Gastronomia /// Menjar per a celíacs Els avenços mèdics han permès descobrir l’origen d’alguns desajustaments intestinals, fins ara associats a una mala dieta o a la dificultat de digerir alguns aliments

Sense gluten, amb molt de gust

L

a celiaquia, el rebuig al gluten, és la causa de molts dels trastorns intestinals. El problema afecta més de l’1% de la població, un nombre prou ampli perquè hagi fet sorgir una nova indústria alimentària al seu voltant, especialitzada a fer la vida més còmoda als qui la pateixen. Tot i que ja al segle ii es descriuen persones desnerides que empitjoren en el moment de menjar blat –que era una part molt important de la dieta en aquells moments–, no va ser fins al xix que es comença a tenir consciència de la malaltia i de la seva relació amb la ingestió d’alguns aliments concrets. Molts anys després, i gràcies curiosament a l’escassetat de blat durant la Segona Guerra Mundial, el pediatre holandès Williem Kare descobreix que els malalts milloraven radicalment amb la substitució del blat per arròs i blat de moro. Un cop acabada la guerra i recuperat el subministrament, la malaltia tornava al mateix nivell d’abans. La malaltia se segueix investigant i finalment es descobreix que el causant del mal és el gluten, present en infinitat d’aliments. Els celíacs rebutgen el gluten i, per això, no poden consumir ni farina de blat, ordi, sègol, civada o malt. La seva ingestió els provoca una lesió progressiva de les vellositats de l’intestí, les encarregades d’absorbir els nutrients dels aliments i passar-los a l’organisme. Les seves conseqüències van des de la mala nutrició fins al càncer. Tot i els avenços mèdics, es calcula que menys d’una quarta part dels celíacs saben que la pateixen.

Diferents productes per a celíacs en un establiment d’alimentació /// ISABEL MARQUÈS

Malauradament, de moment, l’únic tractament d’aquesta malaltia és la dieta. Els qui la pateixen han d’estar contínuament controlant tot el que mengen, ja que aproximadament el 86% dels productes en una botiga contenen gluten. Les persones afectades han d’anar amb molta cura a l’hora de comprar i també amb la cartera ben plena, ja que el menjar per a celíacs pot arribar a ser un 200% més car que els aliments d’una persona no malalta.

També anar a menjar a un restaurant pot ser tot un repte per a un celíac, ja que el gluten no tan sols el trobem en productes obvis com la pasta o el pa, sinó que també està present en multitud d’additius, d’estabilitzadors, aromatitzants, midons i en algunes proteïnes vegetals. Hi ha fabricants que han començat a tenir en compte aquest 1% de la població celíaca. Per exemple, la companyia de cerveses Damm elabora des de fa uns anys una cervesa (aliment absolutament prohibit per als celíacs) que tot i mantenir el mateix gust té unes quantitats tolerables de gluten per als malalts. Mercadona també ha marcat la majoria dels productes de la seva marca Hacendado amb el senyal “sense gluten”. Però també hi ha indústria especialitzada que només fa menjar per a celíacs. Al Vallès, i concretament a Sabadell, empesos per la demanda del col·lectiu celíac de consumir menjar precuinat lliure de gluten, va néixer l’empresa Moncelíac, que treballa plats fets artesanalment, sense colorants ni conservants, i els serveix frescos.

L’empresa Moncelíac, de Sabadell, treballa plats fets artesanalment, sense colorants ni conservants Jordi Nadal, un dels seus propietaris, explica que es van adonar del potencial comercial d’aquests plats per la demanda que els feien els seus clients a la parada que la família té al Mercat Central de Sabadell. La seva relació amb l’Associació de Celíacs de Catalunya els va acabar de convèncer per fer el cop de cap i iniciar la nova empresa. Des de fa dos anys, i amb un obrador especialitzat, Moncelíac treballa plats de màxima qualitat i casolans, com canelons, lasanya, croquetes, macarrons, mandonguilles, llibrets, hamburgueses o calamars a la romana. Segons Nadal, el futur de la seva empresa “passa per servir plats precuinats a la secció de productes frescos de la botiga de compra habitual de cada celíac”. Segons aquests empresaris sabadellencs, la celiaquia ja no pot impedir que algú assaboreixi el que més li vingui de gust. “Recentment hem tret els espaguetis carbonara i a la bolonyesa. En breu podrem oferir llibrets de pernil dolç i fideuà. Perquè la innovació Moncelíac passa per la pregunta: què vols? Fes-nos la teva petició, l’elaborem i te la servim”. /// Xavier Barba


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

FORMACIÓ /// ASCAMM

Curs de postgrau en direcció de plantes industrials L’organitza la Fundació Ascamm des d’aquest mes de març fins al setembre

E

En total seran 160 hores de curs que s’impartiran els divendres, de 4 de la tarda a 8 del vespre, i els dissabtes al matí, de 9 a 1. Per a més informació i inscripcions, es pot enviar un correu electrònic a pramirez@ascamm. com, o bé trucar al telèfon 93 594 47 30.

l Centre Tecnològic de la Fundació privada Ascamm, al Parc Tecnològic del Vallès, acull fins a principis de setembre un complet postgrau en direcció de plantes industrials. El curs va adreçat especialment a enginyers industrials, enginyers tècnics i professionals amb experiència equivalent interessats a desenvolupar la seva professió, assumint responsabilitats de gestió i direcció de les operacions i processos en empreses d’injecció de termoplàstics, injecció d’aliatges no ferris, estampació de peces metàl·liques o de fabricació mecànica. El propòsit del curs és formar professionals en la direcció i gestió de plantes de producció en les especialitats esmentades, des dels aspectes d’organització i gestió dels processos industrials i sistemes productius, i el control pressupostari, així com els relacionats amb la gestió de persones, la qualitat i la innovació, però sense abandonar la perspectiva dels aspectes més tècnics i associats als materi-

als i al seu processament. Es fa també èmfasi en l’aplicació de les noves tecnologies en cadascun d’aquests sectors de transformació. El programa inclou vuit grans apartats, entre els quals, planificació i gestió dels sistemes productius, millora de processos industrials, aspectes econòmics i financers, gestió i integració de la qualitat total i del medi ambient, gestió de recursos humans i equips de treball, o gestió de la innovació. El darrer mòdul és electiu en funció de l’especialització.

Ascamm té el seu Centre Tecnològic situat al PTV /// ISABEL MARQUÈS

La missió de la Fundació Ascamm, que es va crear l’any 1987 i amb l’actual forma d’entitat independent privada sense ànim de lucre el 1996, és ajudar les empreses industrials a millorar la seva competitivitat per la via de la innovació tecnològica i la transferència del coneixement. La visió de la Fundació Ascamm és consolidar-se com un referent europeu en l’àmbit de la innovació tecnològica i la transferència del coneixement en el camp del disseny i la producció industrial, en particular de productes i utillatges de plàstic, metalls ferrosos i aliatges lleugers. El seu centre es troba situat a l’avinguda Universitat Autònoma, 23, dins del Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès). /// REDACCIÓ

CURSOS I SEMINARIS DEL 5 AL 19 DE MARÇ

DIRECCIÓ PER A PROJECTES

Quan finalitza un projecte, no acostumem a fer algunes de les següents preguntes: per què s’ha disparat el pressupost inicial previst? Per què s’ha desajustat la programació inicial? Per què han sorgit tants conflictes en l’equip? Per què el client no ha quedat satisfet? Dominar la gestió de projectes és avui una habilitat clau per a la competitivitat de l’empresa en un entorn de canvi i incertesa com l’actual. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, delegació de Sant Cugat Vallespir, 19, 1a planta MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9, 16 i 26 DE MARÇ

COMERÇINTERNACIONAL PER A COMERCIALS El programa va adreçat a tots aquells gerents i/o directius d’exportació i comercials de petites i mitjanes empreses que estiguin desenvolupant tasques dins el departament internacional i que vulguin iniciar, actualitzar i millorar els seus coneixements en matèria comercial internacional. Tots els continguts i aprenentatges del programa han estat creats i disse-

nyats per adaptar-se a les necessitats de les pimes.

Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DE L’11 AL 25 DE MARÇ

DEL 10 AL 31 DE MARÇ

CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL El curs té per objectiu aprofundir en el coneixement de tota la gamma de contractes comercials habitualment utilitzats en el món dels negocis internacionals, així com les vies més indicades per resoldre els conflictes que se’n deriven (arbitratge comercial, jurisdicció ordinària, etc.). LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 18 DE MARÇ AL 15 D’ABRIL

CONTAPLUS

El curs va adreçat a qui vulgui conèixer el funcionament de l’aplicació SP ContaPlus i agilitzar la seva pràctica comptable mitjançant aquesta aplicació, de forma intuïtiva i senzilla. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa

RENOVACIÓ DEL CERTIFICAT DE CONSELLER DE SEGURETAT EN TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES L’objectiu del curs és donar a conèixer les principals modificacions de l’ADR 2005 així com les del Nou ADR 2007 per tal de donar la informació necessària per preparar la prova de renovació dels consellers que fa cinc anys que tenen el certificat que atorga la Generalitat de Catalunya. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

24 DE MARÇ

PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA EMPRESARIAL L’objectiu del curs és orientar els participants cap a la reflexió estratègica de les

seves organitzacions, desenvolupar una metodologia per passar de la visió a l’acció i identificar els indicadors necessaris per pilotar la seva organització. Està adreçat als membres d’equips de direcció i tècnics d’organitzacions interessats en la gestió empresarial. LLOC: Centre d’Empreses del PTV Av. Parc Tecnològic, 3 Més info: aeptv@ptv.es www.ingecal.cat

31 DE MARÇ

ISO 9001:2008 – REQUISITS i SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT L’objectiu del curs és aportar als participants els coneixements sobre els requisits de la nova versió de la norma UNE-EN ISO 9001:2008 i capacitar-los per aplicarla a les seves organitzacions. Està adreçat a persones amb la responsabilitat de gestionar un sistema de gestió de qualitat a la seva empresa, o que vulguin iniciar-se en aquest àmbit professional. Tècnics de qualitat d’empreses certificades o en procés de certificació. LLOC: Centre d’Empreses del PTV Av. Parc Tecnològic, 3 Més info: aeptv@ptv.es · www.ingecal.cat


B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

WEBS

D’INTERÈS

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

El venedor, neix o ES fa? ajterrassa.es/ajuntament/ foment/viver/viver.htm

Viver d’Empreses de Foment de Terrassa El Viver d’Empreses de Foment de Terrassa S.A. ofereix tot un seguit de serveis amb la finalitat d’ajudar a dinamitzar l’activitat empresarial de la ciutat i millorar l’accés a l’ocupació mitjançant la creació de noves iniciatives empresarials. S’ofereix un suport en l’elaboració del pla d’empresa i assessorament en tots els aspectes. El Viver també posa a disposició dels promotors/ores locals de serveis de 40 metres quadrats i locals industrials amb una superfície mitjana de 106 metres quadrats, amb unes condicions preferencials i convenientment equipats per a la ubicació immediata d’activitats professionals. També hi ha altres serveis d’autoempresa i cursos i seminaris.

ciesc.com

Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca Federació d’associacions professionals d’empresaris dels diferents sectors industrials, comercials i de serveis.

cat365.net/Inici/ ServeisEmpreses/?I=1

Web de la generalitat Diversos serveis i tràmits on line per a empreses, organitzats per sectors i entitats.

LLIBRES

‘Crisis, mentiras y grandes oportunidades’

Surt a la venDa una recopilació de preguntes i respostes sobre la crisi econòmica L’11 de febrer es va presentar el llibre del professor d’ESADE Carles Torrecilla i el periodista i director del programa El món a RAC1, Jordi Basté. En una situació com l’actual, els autors volen respondre les preguntes que ens fem diàriament sobre la crisi i les seves conseqüències en l’economia real de les persones, així com les claus per sortir-se’n. L’obra, en format entrevista, consta de tres blocs; el primer planteja què ha passat per arribar a la situació econòmica actual. El segon tracta què passarà si no hi fem res, i l’últim explica què s’ha de fer per solucionar-ho. És a dir, una reflexió sobre els possi-

Leander Kahney

En la cabeza de Steve Jobs Costa entendre que una mateixa persona revolucionés els anys setanta i vuitanta el món de la informàtica (amb Apple), els noranta el de l’animació (amb Pixar) i el 2000 el de la música digital (amb l’iPod). El llibre ens mostra la personalitat de Jobs i els secrets del seu indiscutible èxit. Ens aproxima a la seva figura i les múltiples contradiccions que formen la seva mentalitat. El resultat és la combinació de la biografia i una guia de lideratge. Un retrat del més significatiu exemple d’innovació, constància i talent del món dels negocis. /// GESTIÓN2000

Nicholas Carr El gran interruptor

Amb aquesta obra Carr ens ofereix una anàlisi demolidora i controvertida de com la nova revolució informàtica està redefinint el món dels negocis, la societat i la cultura. /// DEUSTO

Pascale BangRouhet

¿Qué nos jugamos cuando hablamos en público? Bang-Rouhet explica en aquest llibre els factors que ens impedeixen expressar-nos en públic amb confiança i convenciment. /// ALIENTA

E

n els temps que corren, està clar que ningú no dubta que el client, que sempre ha estat “el rei”, és més rei que mai, i que cal guanyar-lo a pols. Però, tanmateix, en relació amb el tema de la venda, continuen vius alguns tòpics, com creure que per triomfar en la venda, cal ser un “xerraire totterreny”. Doncs bé, res més lluny de la realitat actual, ja que avui en dia, el venedor que intenta convèncer i entabanar un client a base “d’enginyoses argúcies” és un mal venedor. L’efectivitat dels mitjans de comunicació permet informar i formar el pú-

blic i, per tant, cal tenir clar que la gent compra i actua per satisfer les seves necessitats. Els beneficis o avantatges dels productes són els esglaons de la cadena que condueixen a l’èxit. L’habilitat per aconseguir vendes requereix una combinació de coneixements adquirits i qualitats innates en el venedor, que poden resumir-se en: - Actitud davant la feina, una combinació d’entusiasme i empatia.

bles remeis que hi ha per no hipotecar-se el futur. Els autors també revelen els sectors que han sortit beneficiats per la crisi i han aprofitat les oportunitats. La idea del llibre va sorgir arran de la col·laboració setmanal del professor Torrecilla al programa El món a Rac1. Al llarg de l’espai radiofònic, Torrecilla i Basté intercanvien preguntes i opinions de temes econòmics, des d’una perspectiva propera, pensant en l’oient. El llibre ha tingut una molt bona rebuda entre el públic. Els tres dies següents de la sortida de l’obra a les llibreries ja s’havia exhaurit la primera edició en castellà. Per a la festivitat de Sant Jordi, editorial i autors esperen tenir presència tant al carrer com a les llibreries.

- Coneixement profund del producte o servei, i exposar-los d’acord amb les necessitats del client. És a dir, primer avantatges per al comprador i finalment característics del producte. “El bon venedor n’ha de saber molt i parlar poc”. - Domini de la tècnica de vendes, que consisteix a fer i dir aspectes que redueixen el risc de rebuig i que ajuden a aconseguir l’objectiu. - Capacitat d’interessar-se pels problemes dels altres, fins a poder afirmar: “Gaudeixo més i obtinc més èxit quan deixo d’intentar aconseguir el que jo vull i ajudo altres persones a aconseguir el que elles volen”. - I per últim, paciència i perseverança davant del fracàs, ja que són els fracassos els que li permeten al venedor treure les conclusions pertinents per triomfar després.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

1. Per fer la volta al món Amb motiu de la 10a edició de la Volvo Ocean Race, la volta al món de vela que començarà el proper mes d’octubre a Alacant, la firma esportiva Puma ha llançat una edició especial de rellotges, els Sailing, que es presenten en diverses versions i colors. A partir de 119 €.

2. Pur àloe S’acosta el moment de començar a regenerar la pell dels excessos de l’estiu, i per fer-ho, la nova firma de cosmètica francesa Veld’s ens proposa el Pure Pulp Aloe Ferox, que conté el 99% dels principis d’una varietat salvatge de l’àloe que creix a Sud-àfrica i que té un alt poder hidratant i reparador.

2 1

3. Concentrat La firma LaCie ha presentat el disc dur portàtil més potent construït fins ara, el LaCie Little Big Disk Quadra. Amb 1 TB de capacitat, cap al palmell de la mà.

4. Lleuger i sofisticat

4

Si teniu pensat canviar de mòbil, us proposem el nou Sony Ericsson T700, un telèfon de disseny sofisticat i cos lleuger. A part de comunicar-vos, podreu fer fotos amb la seva càmera de 3,2 megapíxels i ballar al ritme de la música que més us agrada amb una gran qualitat de so estèreo.

5. Sabatilles de píxels Els

3

6

5

bits, les gigues i els píxels han inspirat l’estampat de les noves sabatilles d’esport de la firma Nike, les Tuned Air 10. Creades per celebrar el 10è aniversari de l’exitosa tecnologia Nike Tuned Air de les soles, que amorteix els impactes en diferents zones del peu, estaran a la venda a partir d’aquesta tardor a les botigues Foot Locker.

6. Braçalet XXL Han estat els reis de l’estiu, fets de tots els materials, formes i colors. Aprofiteu que torna el bon temps per seguirlos lluint. Nosaltres us proposem aquest de fusta negra, de la col· lecció Natural Instinct, de la firma Guess Jewellery. Costa 40 €.


Revista B30 nº13, Març 2009  

Revista B30 nº13, Març 2009