Page 1

B30 N. 11 /// 9.01.2009

La revista econòmica del Vallès

Josep Oliu, president de Banc Sabadell /// 6 Maria Dolors Conde, alcaldessa de Castellbisbal /// 29

SECTORS QUE ES REANIMEN EN TEMPS DE VAQUES MAGRES /// 24


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Josep Oliu: “És qüestió de temps que la confiança torni als mercats”

RADAR

6

ROTONDA

29

Castellbisbal, la porta de la B-30 cap al Baix Llobregat MARIA DOLORS CONDE /// Alcaldessa de Castellbisbal

GAS A FONS

24

SECTORS QUE FAN L’AGOST EN TEMPS DE VAQUES MAGRES

GPS

32

Ana Ripoll és escollida nova rectora de la UAB

ÀREA DE DESCANS

ESTACIÓ DE SERVEI

Santa Perpètua: una mirada al turisme entre grans indústries

La UAB organitza un curs sobre la legislació laboral

42

44

KM ZERO



9.01.2009

TRANSFORMAR LA CRISI EN OPORTUNITAT Crisi. Ha estat el balanç de l’any 2008 per a la majoria d’empreses. Però no pas per a totes. Alguns sectors han notat millores en els seus balanços mensuals. La psicosi econòmica provoca que molta gent prefereixi arreglar-se les sabates abans de comprar-se’n unes de noves o pagar la factura del mecànic abans que temptejar la possibilitat de comprar-se un cotxe nou. La crisi també és sinònim de noves oportunitats per a aquells que saben adaptar-s’hi. Els diners que abans es dedicaven a grans despeses, com l’immoble o el vehicle, ara haurien d’estar disponibles per fer funcionar la cadena del consum. El testimoni d’empresaris eufòrics ha de servir d’incentiu per recuperar la confiança. Cal evitar posicions apocalíptiques com recomana el president de Banc Sabadell, Josep Oliu: preparar-se per un any de sacrificis i esperar que la tranquil·litat torni a consumidors i empresaris. Si crisi ha estat la paraula del 2008, consum ha de ser la paraula del 2009. Consum i confiança.

Edita: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. Presidents: Antoni Cambredó i Ramon Grau. Direcció Editorial: Carles Flo i Pere Esquerda. Directora EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. Sotsdirector: Josep M. Vallès. coordinador de redacció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). Col·laboradors: Aina Amat, Xavier Amat, Cristina Andreu, Xavier Barba, Gemma Castanyer, Cristina Farrés, Julià Guerrero, Laura Ortiz, Mariona Sagalés, Teresa Vallbona, Ivanna Vallespín. Projecte GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. Fotografia: Isabel Marquès Producció i maquetació: Premsa Local Sant Cugat, Sergi Felip. assessorament lingüístic: Susanna Turon. Administració: Anna Comella i Ivan Grau. Impressió: Rotocayfo /// Premsa Local Sant Cugat, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@premsalocal.com /// REDACCIÓ: b30@pautacomunicacio.com /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge, Francesc Salas (93 590 86 00) /// Administració comercial: Pilar Gifre /// dipòsit legal: B-9826-2008

FE D’ERRATES: El peu de foto que il·lustrava la notícia La demarcació de Terrassa desaccelera, publicada en el número 10 de la B30, havia de dir “Imatge d’un polígon industrial en ple funcionament”. La ressenya del llibre Comunicación de la estrategia, publicada al mateix número, corresponia al llibre De la contabilidad a la ingeniería .


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009



RADAR

RADAR L’INDICADOR

RÀNQUING d’exportació

DESEMBRE Cada mes la revista B30 presentarà un rànquing actualitzat de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa que més han exportat.

1 Eurofragance,SL

Rubí

2 B.Braunsurgical

Rubí

3 Mekano-4

150 M d’euros

És la quantitat que els 23 municipis del Vallès Occidental rebran del Fons Estatal d’Inversió Local. El Consell de Ministres celebrat el 28 de novembre va aprovar una dotació total de 8.000 milions d’euros, destinats als ajuntaments i mancomunitats, amb l’objectiu de fomentar la inversió pública municipal i generar llocs de treball. Els ajuntaments hauran de presentar una sol· licitud al Ministeri d’Administracions Públiques amb la proposta dels projectes que volen realitzar i que s’han d’executar durant el 2009. Del total dels 149.721.807 euros que ha rebut la comarca, els més beneficiats han estat Sabadell i Terrassa, amb 35,7 milions cada una, seguit de Sant Cugat (n’ha rebut poc més de 13 M), Rubí (12,5 M) i Cerdanyola (10,2 M). A la imatge, la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado. /// FOTO: MAP.

RADAR B30 Parets Mollet Santa Perpètua Sabadell

Barberà 3

Bellaterra Cerdanyola

1

Sant Quirze Terrassa

2 4

Sant Cugat

Rubí Castellbisbal El Papiol

Cerdanyola vol fomentar les cooperatives empresarials 1 L’Ajuntament de Cerdanyola ha signat un conveni amb Ara_Coop, per fomentar i facilitar la promoció de l’economia social, l’empresa cooperativa i l’ocupació al municipi. Amb el conveni, l’Ajuntament es compromet a donar suport i potenciar la difusió del cooperativisme al municipi, i a tenir en compte Ara_Coop com a entitat especialitzada en la creació de cooperatives relatives a l’autoocupació. Per la seva banda, l’entitat donarà el suport necessari per a la creació de cooperatives al municipi, formarà els tècnics de creació d’empreses en matèria de cooperativisme i farà el seguiment durant un any de la cooperativa creada.

pràctiques internacionals de la formació professional a empreses de set països europeus. En aquest marc, s’editarà una guia pionera, conjuntament amb diferents socis europeus, que vol fixar una metodologia que estableixi un procés vàlid en la tramitació de les pràctiques i la seva realització a l’estranger. En el projecte participen set països europeus: Bèlgica, Espanya, Alemanya, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària. El procés de redacció conjunta d’aquesta guia està previst que duri uns dos anys i que es pugui presentar públicament durant la tardor del 2010. La publicació estarà disponible en deu idiomes: anglès, francès, alemany, espanyol, català, polonès, eslovac, neerlandès, romanès i búlgar.

Llicències municipals ambientals i urbanístiques, en Preparen una guia un mes per fer pràctiques de FP a Europa 2 L’Ajuntament de Terrassa i la Cambra de Comerç del municipi treballen conjuntament en el marc del projecte europeu Q-Placements, que té com a objectiu impulsar les

3 L’Ajuntament de Sabadell i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) han signat un conveni per implantar el tràmit de llicència abreujada a les llicències ambientals municipals amb el visat d’idoneïtat ambiental i a les llicències urbanístiques municipals amb el visat d’idoneïtat urbanístic. Aquesta iniciativa, que es posa en marxa a partir

SantCugat

4 Deltalab

Rubí

5 Moehscatalana

Rubí

6 Topcable

Rubí

7 Coopercrouse-hinds

Terrassa

8 Bejarperfumsicosm.

St.Cugat

9 Labiana-lifesciences

Terrassa

10 SKEYNDOR

Terrassa

d’aquest mes de gener, permetrà obtenir llicències d’activitats i d’obres en el termini d’un mes. La condició per optar pel tràmit de llicència abreujada és que el projecte hagi obtingut prèviament el visat d’idoneïtat ambiental o el visat d’idoneïtat urbanístic que el COEIC posa a disposició dels seus col·legiats a través de la seva delegació del Vallès.

Sant Cugat amplia els terminis dels permisos d’obres 4 L’Ajuntament de Sant Cugat ha decidit ampliar el temps de vigència dels permisos d’obres, com a mesura per fomentar i donar facilitats al sector de la construcció i fer front a les dificultats econòmiques. Fins ara, un cop concedida una llicència urbanística, els constructors tenien un termini d’un any per començar les obres i tres anys per finalitzar-les; llavors, la llicència caducava. La nova mesura aprovada pel consistori suposa l’ampliació del termini fins als tres anys per començar els treballs i cinc anys per finalitzar-los. Aquesta mesura afecta tant les llicències concedides però que encara no han començat les obres com aquelles obres que actualment estan aturades. D’aquesta manera, es vol evitar que alguns edificis, actualment aturats per la crisi, no es puguin finalitzar o bé perquè els ha caducat la llicència o bé perquè en aquest temps hi hagi hagut algun canvi de normativa.




RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Josep Oliu /// President de Banc Sabadell El Banc Sabadell és avui una entitat de referència a Catalunya i a Espanya. El seu president, Josep Oliu, repassa la trajectòria del banc i defensa la vigència del model bancari espanyol després d’un any de crisi financera global TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: Banc Sabadell

És qüestió de temps que la confiança torni als mercats EL PERFIL De catedràtic a banquer Josep Oliu i Creus (Sabadell, 1949), llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat de Minnesota (EUA). Va ser catedràtic de teoria econòmica a la Universitat d’Oviedo fins que el 1983 ocupa el càrrec de director d’Estudis i Estratègia a l’Institut Nacional d’Indústria i, un any més tard, és designat director de Planificació de la mateixa institució. A l’edat de 37 anys la seva vida professional comença a virar cap al món bancari, que ja coneixia gràcies al seu pare, Joan Oliu i Pich, que va ser un dels fundadors de Banc Sabadell. Sent president de l’Associació Barcelona Plaza Financiera va ser cridat per dur a terme les funcions de secretari general tècnic al Banc Sabadell. Quatre anys més tard, el 1990, va ser proposat conseller i director general, en substitució del seu pare. Ocupa des de l’any 1999 la presidència de la institució i és també, entre altres representacions, vicepresident del Cercle d’Economia de Barcelona.

E

l Banc Sabadell va néixer l’any 1881. La composició de l’entitat en aquells moments era un col· lectiu de 127 empresaris i co· merciants sabadellencs que vo· lien amb la fundació del banc fi· nançar la indústria local. Més d’un centenar d’anys després el Banc Sabadell, actualment SabadellAtlántico, té un perfil de clients i d’objectius ben similar al dels seus inicis.

eren paradigmàtics del banc, però que l’evo· lució de l’entitat va obligar a revisar. Principis com, per exemple, no cotitzar a borsa o créi· xer només orgànicament es van qüestionar i, gràcies a això, avui BS és el quart grup bancari espanyol i és una de les 35 empreses de refe· rència del mercat borsari.

BS ja ha complert més de 125 anys. Quins han estat els valors de l’entitat que més han canviat en aquesta trajectòria?

Sí, naturalment. Fer una comparació no tin· dria gaire sentit, perquè el banc que ell dirigia era molt diferent del d’ara, i el sector finan· cer i el món també són totalment diferents. Ara bé, una de les grans diferències és l’escru· tini constant dels mercats i dels especialistes a què estàs sotmès quan ets a borsa, i més en· cara si ets una empresa de l’IBEX35. Tots els teus moviments són analitzats i jutjats i això

Els valors essencials de la cultura de Banc Sabadell, com ara el servei al client i el prag· matisme en la presa de decisions; la prudèn· cia en l’assumpció de riscos i l’ètica en l’actu· ació no han canviat. S’han posat al dia, això sí, determinats principis que, històricament,

El seu pare, Joan Oliu, va dirigir el banc durant els anys 70 i 80. Els temps han canviat.

determina inevitablement la gestió que fas. Hi ha, però, coses que no han canviat i que conti· nuen sent fonamentals en l’ofici bancari, com ara el sentit comú, la transparència i l’actua· ció honesta, perquè aquest és un negoci que es fonamenta en la confiança i només amb una actuació assenyada, transparent i ètica· ment impecable generes confiança.

BS va néixer pensant en les pimes. Quin és actualment el perfil dels seus clients? El perfil dels clients del banc continua sent el mateix: les empreses i els professionals, amb un biaix molt marcat cap a les pimes, però avui som també una entitat destacada en la gestió de les economies domèstiques i una re· ferència en banca personal i privada.

Quins considera que són els reptes de l’activitat bancària al segle xxi?

Al marge de les circumstàncies socioeconò· miques, hi ha un repte principal i permanent, derivat de la funció d’intermediació financera que fem els bancs, que és oferir als clients as· sessorament especialitzat i solucions a les se· ves necessitats. Al voltant d’aquest objectiu gira tota la nostra activitat, i avui això implica ser molt eficient i saber innovar amb encert, utilitzant amb profit les noves tecnologies i el desenvolupament constant de nous produc· tes i serveis, a la recerca sempre de l’excel· lència i la màxima competitivitat.

BS continuarà comprant entitats bancàries? De quina manera continuarà la seva expansió? En el context actual, aquesta no és una prio· ritat, però la nostra actitud és la de sempre: estar atents a l’evolució del mercat, valorar les oportunitats que puguin sorgir i, si són


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

RADAR



bones i aporten valor al nostre projecte em· presarial, aprofitar-les. L’expansió orgàni· ca del banc continua i l’increment de la xar· xa comercial per mitjà de l’obertura de no· ves oficines va endavant, tot i que a un ritme diferent del que havíem previst inicialment, perquè les circumstàncies són les que són i actuem en consonància.

Quina serà l’estratègia exterior que portarà a terme el Banc Sabadell?

L’estratègia d’expansió internacional no ha canviat i està vinculada a la nostra voluntat d’acompanyar els clients on ens necessiten. Amb aquesta perspectiva, obrirem una nova oficina al Marroc.

Pel que fa a l’actual crisi, considera que som davant un fet puntual o més aviat a les acaballes d’un model econòmic que s’ha mostrat imperfecte i exhaurit?

S’haurien d’evitar les posicions apocalípti· ques. Han coincidit una crisi financera, global i sense precedents, i una crisi econòmica pròpia d’un canvi de cicle, que s’ha intensificat més del que era previsible per aquesta mateixa cri· si financera global. És una situació coincident totalment nova, la primera gran crisi finance· ra del segle xxi i amb ella s’ha posat en qüestió un model molt determinat de banca i de regu· lació, però allà on preval la banca tradicional, com en el nostre cas, el sistema s’ha mostrat perfectament vàlid, solvent i ben supervisat.

Quines són les seves previsions per a l’any que ara comença?

Serà un any dur, en què es farà més intens l’ajust a la realitat d’una economia en recessió. I això comportarà molt d’esforç i sacrificis, als quals no estem gaire acostumats, perquè ve· nim d’un llarg període de bonança. En els prò· xims mesos, es mantindrà la contracció del consum privat i la confiança entre els empre· saris i inversors encara no s’haurà recuperat com seria desitjable. Això repercutirà negati· vament en els nivells d’ocupació i en l’evolució de la morositat, que continuarà creixent.

Quin és el seu pronòstic?

La crisi financera internacional està ben en· carrilada i en vies de solució, gràcies a les me· sures adoptades, aquí i a fora, i això és una bona notícia. El que cal és que la confiança torni als mercats, però això és una qüestió de temps, perquè les mesures que s’han adop· tat siguin efectives. El que toca ara és que els governs facin polítiques per a l’economia real que ajudin a retornar també la tranquil·litat a consumidors i empresaris, perquè uns i al· tres consumeixin i inverteixin. És un moment de lideratge en política econòmica i social, en què cal actuar amb valentia i claredat, perquè els ciutadans han perdut la confiança i estan desorientats. En aquest sentit, és convenient un gran acord polític i social per fer que tots anem en la mateixa direcció, deixant a banda els partidismes i les negociacions sectorials i territorials. Som al davant d’una crisi sense precedents de la qual tard o d’hora ens en sor· tirem, però que ens demanarà molta determi· nació i sacrificis importants per part de tots. Cercle d’Economia

Vostè és vicepresident del Cercle d’Economia, entitat molt representativa del món econòmic. Considera que la classe

empresarial catalana està desenvolupant el paper que li pertoca?

Sí, sens dubte. Tenim uns empresaris que sa· ben molt bé què han de fer i que fa anys que ho fan; persones que no volen cap protagonisme, però que quan convé fan sentir la seva veu i l’únic que demanen és que els seus represen· tants polítics actuïn amb claredat d’idees i que col·laborin amb ells per poder competir en les millors condicions possibles.

Considera que Catalunya ha perdut pes en el context econòmic de la resta de l’Estat?

No. El que passa és que Catalunya fa anys que malbarata energies en debats interns parti· distes i estèrils i sense un enfocament gene· ral unitari, realista i contundent que faci avan· çar les seves justes reivindicacions socials i econòmiques. Mentrestant, a la resta de l’Es· tat, altres comunitats han estat més pragmà· tiques i han sabut reduir considerablement les distàncies que les separaven de Catalunya. Per tant, el que ha passat és que s’han equili· brat els pesos amb altres comunitats.

És dels que opina que part de la culpa de la pèrdua de pes específic la tenen els empresaris?

No. Crec que generalitzar és dolent, perquè hi ha de tot. Han estat molts els empresaris que han fet la seva feina i l’han feta bé, prenent consciència de quina era la seva missió avui i s’hi han adaptat.

De quina manera?

S’han modernitzat, han innovat i s’han diver· sificat i obert a altres mercats sense cap com· plex. I ho han fet superant els dèficits en in· fraestructures, formació i R+D que arrossega Catalunya i que minven la seva competitivitat amb relació a altres àrees on produeixen i co· mercialitzen els seus productes.

És convenient un gran acord polític i social per fer que tots anem en la mateixa direcció, deixant a banda els partidismes i les negociacions sectorials i territorials Només amb una actuació assenyada, transparent i èticament impecable es genera confiança

DOCÈNCIA

Considera que la formació que actualment reben els estudiants d’econòmiques és la que necessita el mercat de treball?

Sí. En general, la qualitat de l’educació que re· ben els futurs economistes a les universitats ca· talanes i als centres especialitzats és molt bona i adaptada a la realitat actual. Hi ha uns equips docents excel·lents i de prestigi i uns progra· mes formatius homologables amb els millors.

Quin és el nivell dels llicenciats?

Varia segons la universitat i el departament on hagin estudiat i el grau d’autoexigència i ga· nes d’estudiar i segons cada estudiant.

Quin seria el seu consell pràctic per als nous economistes?

Que es preparin bé, que conreïn el seu talent i que tinguin una mentalitat oberta al canvi i a la innovació. Que tinguin ben present que les persones ben preparades, amb bones ap· tituds i capacitats humanes i professionals, són les que es busquen avui per formar part d’equips i projectes que s’han de desenvo· lupar en un entorn complex, fruit d’un món canviant i molt competitiu.

Quines característiques primordials demana la seva entitat a aquests professionals?

Dependrà en cada cas de la posició que hagi de cobrir dins l’estructura, però actualment una bona formació, amb estudis de segon i tercer grau, és imprescindible. A partir d’aquí, són igualment importants l’experiència que ens puguin aportar i el fet de tenir una bona actitud professional, amb voluntat de continuar aprenent i il·lusió per incorporarse al nostre projecte i a un equip de primer nivell com el de Banc Sabadell.




RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

El campus d’ESADE a Sant Cugat obrirà les aules al febrer Mig miler d’alumnes de l’escola de negocis es traslladaran a les noves instal·lacions d’aquest nou campus de més de 66.000 metres quadrats l nou campus Esade que s’està constru· int a Sant Cugat del Vallès començarà a rebre alumnes a partir del 2 de febrer, segons va anunciar Ramon Arpa, el director de pro· jectes arquitectònics d’Esade, durant una vi· sita d’obres que va tenir lloc al mes de desem· bre. El nou campus acollirà entre 500 i 600 estudiants de Barcelona, que seran els pri· mers a ocupar les aules del nou centre d’estu· dis. Amb tot, es preveu que l’espai acadèmic compti amb 1.200 alumnes en una primera etapa i que s’arribi a un màxim de 1.600. Arpa també va explicar la distribució dels diferents espais, i va ressaltar que en aquest campus “tot girarà al voltant dels alumnes que hi hau· rà inscrits, des de les aules fins a la cafeteria i les zones d’informàtica”.

La distribució de les aules permetrà la mobili· tat fàcil dels alumnes entre les aules de tipus magistral i les aules de tipus grup per dismi· nuir els temps morts entre les diferents acti· vitats acadèmiques. Les aules dissenyades per a les classes magistrals són de tipus semicir· cular i amb grades per facilitar la interacció entre el docent i l’alumnat, alhora que perme· tran fer treballs de casos i en grup.

posa la confirmació d’Esade en la seva aposta per Bolonya, ja que l’edifici docent està disse· nyat per facilitar la feina en equip i la interac· ció entre docents i estudiants. En una trobada amb periodistes, el director general d’Esade, Carlos Losada, va insistir en l’aposta del cen· tre pel pla de Bolonya i va negar que es tracti d’una reforma universitària que mercantilit· za l’ensenyament. Però a banda dels criteris proposats des de les instàncies europees a través del pla de Bolo· nya, al nou campus de Sant Cugat s’hi man· tindrà la metodologia pedagògica aplicada tra· dicionalment per aquesta escola de negocis. Concretament, aquest mètode passa per in· tercanvis obligatoris amb altres universitats a l’estranger, ús de l’anglès a classe a partir del tercer curs, període obligatori de pràcti· ques a empreses, augment dels treballs en pe· tits grups, formació orientada a la pràctica en base a l’estudi de casos pràctics, exercicis amb empreses, foment de la interculturalitat i l’ampliació de coneixements.

E

El campus de Sant Cugat està situat en uns terrenys a tocar del Centre Borja, que perta· nyen a la Companyia de Jesús i han estat ce· dits a l’escola de negocis per un període de 50 anys. En total, s’hi construiran 66.560 metres quadrats, dels quals 21.760 seran de zona uni· versitària i la resta, dedicada a l’empresa. A l’edifici docent principal es cursaran l’actual llicenciatura d’administració i direcció d’em· preses, els màsters de Bolonya i l’educació per a executius, principalment. De manera pro· gressiva, però, s’hi aniran implantant nous estudis. El centre disposarà de 38 aules i cinc laboratoris d’informàtica.

Suport a Bolonya. El nou recinte vallesà su·

Espai empresarial. D’altra banda, en aquest

complex també s’ubicarà un centre per a la in· novació empresarial, l’anomenat Esade-Cre· àpolis. Definit com “Parc de la Creativitat”, el parc empresarial de tercera generació Creà· polis donarà cabuda a una àmplia representa· ció de companyies i impulsarà la concentració estratègica d’intenses activitats educatives.

Estat de les obres del nou campus de Sant Cugat que començarà la seva activitat al mes de febrer

1.600 ALUMNES

Són els que estudiaran al nou campus quan aquest funcioni a ple rendiment. Al febrer, però, només arribaran mig miler, una xifra que s’ampliarà fins als 1.200 quan finalitzi la primera etapa de les obres d’aquest nou equipament educatiu de Sant Cugat del Vallès.

/// ACN

També s’hi està construint una residència uni· versitària per a alumnes, sobretot estrangers, que cursin el cinquè curs de grau a Sant Cugat; aquest equipament disposarà d’unes 182 habi· tacions individuals. Igualment, el campus tin· drà un gran aparcament subterrani amb capa· citat per a uns 150 vehicles. En aquesta zona també circularan els vehicles de servei, men· tre que a la part superior l’espai es destinarà exclusivament als vianants. Esade ha invertit 26 milions en el nou campus de Sant Cugat, un centre que se sumarà als que Esade ja té a Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

El complex implica la construcció de 26.800 metres quadrats d’instal·lacions destinades a empreses i departaments d’innovació. Està previst que els primers clients ja podran co· mençar a ocupar els seus despatxos llogats a Creàpolis durant aquest primer trimestre de l’any. De moment, està assegurada l’ocupació del 40% de la seva capacitat, tant per aque· lles petites empreses en les primeres etapes de desenvolupament, com per empreses més grans que vulguin traslladar-hi part dels seus negocis. I és que el nou parc oferirà serveis determinats per ajudar les empreses a inno· var, créixer de manera rendible i sostenible. En aquest sentit, l’escola de negocis conviurà amb consultores especialitzades, inversors i institucions afins, entre d’altres entitats. Creàpolis estarà integrat en la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya i serà membre de les xarxes nacional i internacio· nal corresponents. /// REDACCIÓ

EQUIPAMENTS /// POLINYÀ

Polinyà projecta un centre de negocis a Can Gavarra L’

Ajuntament de Polinyà està planejant do· nar un nou ús a la masia de Can Gavar· ra. La masia, que data del segle xvi, està situa· da en un emplaçament immillorable dins del nou polígon de Llevant i molt ben comunicada amb altres zones industrials de la comarca. Per això es treballa amb la idea de convertir l’edifi· ci en un equipament de serveis amb projecció a molts nivells i amb diferents usos.

D’una banda, s’està treballant en la possibili· tat d’ubicar-hi un centre de negocis, que sigui un eix de dinamització de les empreses del po· lígon i des d’on es puguin donar diversos ser· veis a les empreses que s’hi ubiquin. D’altra banda, el consistori vol promoure un espai de· dicat a l’àmbit de la formació, possiblement d’hostaleria, tot i que aquest projecte està en una fase molt inicial.

Nou polígon. El polígon industrial de Llevant

té 64,52 hectàrees, que van de nord a sud del terme municipal i s’hi preveu un sostre indus· trial de 300.000 metres quadrats. La realitza· ció d’aquest nou polígon ha permès l’execució de la ronda est de Polinyà, que facilitarà la re· generació del teixit urbà de la vila i, alhora, possibilitarà el trasllat de tot el trànsit indus· trial a aquesta nova ronda perifèrica que con· nectarà el municipi amb l’autopista AP-7, la qual cosa suposa una immillorable comunica· ció per carretera per a aquesta nova zona in· dustrial. De fet, al polígon ja s’han començat a instal·lar les primeres empreses. Durant la construcció d’aquestes noves instal·lacions industrials, s’han mantingut el conjunt de zo· nes verdes que l’envolten. /// Redacció

El nou polígon industrial de Llevant /// CEDIDA


RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009



EQUIPAMENTS /// SANT CUGAT

El CAR amplia els serveis i fa una aposta per la innovació

Capio Hospital General de Catalunya

L

es obres de remodelació i ampliació del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat ja han començat. El 13 de desembre passat va tenir lloc l’acte de col·locació de la primera pedra d’aquest projecte, que com· porta la construcció d’un nou mòdul espor· tiu, que agruparà en una sola unitat gran part de les sales esportives indoor. El nou recinte, amb una superfície de 24.404 metres quadrats, inclourà piscines per a to· tes les modalitats de competició (natació, salts, waterpolo i natació sincronitzada) i sales per a la pràctica de l’halterofília, arts marcials (taekwondo, judo i lluita), tennis de taula, gimnàstica artística femenina i mas· culina. També comptarà amb vestidors, sa· les de preparació física i despatxos. L’edifi· ci estarà connectat amb la residència d’es· portistes a través d’una passarel·la coberta. L’equipament suposarà una inversió de 36,5 milions d’euros durant el període 2009-2011, aportats per la Generalitat i el Consell Supe· rior d’Esports. Parc empresarial. A banda de la construc·

ció del nou mòdul, l’objectiu de modernitzar el CAR de Sant Cugat i situar-lo com un centre de referència internacional també té incidèn·

Carod-Rovira (esquerra) va assistir a l’acte /// ACN

cia en l’àmbit de la recerca i les noves tecno· logies. Per això, la Secretaria General de l’Es· port impulsarà la construcció del Parc Empre· sarial i Tecnològic de l’Esport al mateix CAR, que haurà de donar servei a les necessitats de millora de l’esport d’elit català. Es tracta d’un projecte on diverses empreses del sector in· vertiran per a la innovació i la investigació en tecnologia aplicada a l’esport, amb la voluntat de convertir el CAR en un centre de gestió del sector econòmic i de coneixement esportiu. El parc és una iniciativa conjunta del govern, les empreses de l’àmbit de l’esport, les univer· sitats i els centres de tecnificació i alt rendi· ment de l’esport. /// Redacció

INFRAESTRUCTURES /// SANT CUGAT

Sant Cugat projecta un barri amb emissions zero

llès a V l a l a t i p s o H El teu

S

ant Cugat disposarà del primer barri d’Es· panya que tindrà zero emissions de diò· xid de carboni a l’atmosfera, segons l’acord signat el desembre passat entre l’Ajuntament, l’empresa Acciona i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. La promoció tindrà un total de 150 habitatges públics en règim de lloguer i s’ubicarà en uns terrenys munici· pals al barri de Can Cabassa, davant de l’Hos· pital General. Les noves cases que es projectaran en aquest barri de Sant Cugat disposaran de les últimes innovacions tecnològiques per facilitar la con· tenció i el control climatològic de les llars, a la vegada que una gestió intel·ligent. Això és possible amb la utilització de plaques fotovol· taiques situades a les teulades, que permetran l’obtenció d’energia elèctrica per a les cases, alhora que hi haurà un excedent que es podrà vendre, incorporar-lo a la xarxa elèctrica i ob· tenir un benefici econòmic. L’orientació de les cases amb relació al sol també és fonamental per garantir una gestió racional dels recursos energètics, que se sumen a la gestió que el propi usuari haurà de fer de la seva llar. Un dels aspectes més importants i destacats és el projecte per instal·lar calderes de bi·

Disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques Urgències generals i pediatriques 24 hores 365 dies Els promotors del barri amb Recoder (centre) /// l.p.

omassa, poc habituals a Espanya, però bas· tant esteses a països del centre d’Europa. Amb aquesta iniciativa es vol substituir les calde· res habituals de petroli o de gas per altres que funcionin amb biomassa, un combustible que s’obté del reciclatge d’altres materials. El conveni estableix un preu mitjà dels habi· tatges de 950 euros el metre quadrat, que es podrà recuperar en un termini de deu anys, gràcies a l’estalvi energètic, segons els promo· tors. Es preveu que la iniciativa permetrà re· duir un total de 262 tones de diòxid de carbo· ni, cosa que equival a la contaminació emesa per 187 vehicles. /// REDACCIÓ

902 53 33 33 Té acords amb totes les mútues

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

Capio Sanidad www.capiosanidad.es

tu salud en buenas manos


10

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

EQUIPAMENTS /// CERDANYOLA

El sincrotró de Cerdanyola començarà a funcionar el 2011 El Laboratori de Llum donarà servei a un miler d’investigadors cada any

E

l Laboratori de Llum, nom amb què també es coneix el sincrotró Alba, entrarà en funcio· nament l’any 2011, tal com van anunciar el 15 de desembre passat els responsables del consorci encarregat de la construcció de l’obra. D’aques· ta manera, la inauguració de les instal·lacions s’endarrereix un any respecte a la data que el mateix consorci havia anunciat tan sols fa un parell de mesos.

El mes passat, la ministra de Ciència i Innova· ció, Cristina Garmendia, va fer una visita a les instal·lacions i va afirmar que el sincrotró “és la major instal·lació cientificotècnica d’Espa· nya, juntament amb el telescopi de Canàries”. Per la seva part, el conseller d’Innovació, Uni· versitats i Empresa, Josep Huguet, va assenya· lar les potencialitats del laboratori. “Tenim una gran oportunitat d’establir, al voltant del sin· crotró, un nou model d’economia basat en el coneixement”. Huguet va posar com a exemple el projecte del 22@ a Barcelona i va anunciar que s’ha establert un conveni amb la UAB per promoure-hi la instal·lació d’espais científics i d’empreses que treballen en recerca. Un microscopi gegant. El sincrotró és un

accelerador de partícules amb què es gene· ra una llum que permet observar amb pre· cisió estructures tan petites com els àtoms i les molècules. Aquesta instal·lació funcio· na com un microscopi gegant i permetrà re· alitzar investigacions en sectors tan diversos com la física i la química (per estudiar nous materials), el medi ambient (per buscar solu· cions a la contaminació dels sòls), la medici· na (creació de nous fàrmacs) o la cultura (bus· car noves formes de conservació de fòssils i d’obres d’art).

Segons el calendari previst, a finals del 2009 ja s’hauran enllestit els dos anells –el d’accelera· ció i el de manteniment– del túnel del sincrotró. També està previst que durant el 2010 s’instal· lin les anomenades línies de llum, uns laboratoris exteriors on se situaran els diferents equips d’in· vestigadors. De moment, es crearan set del total de 30 línies de què disposarà el centre. A mitjans d’aquest mateix any, s’espera poder començar amb les proves i portar a terme la posada a punt definitiva, abans que els primers equips cientí· fics comencin a arribar, el 2011. En total, està pre· vist que el centre doni servei, anualment, a mil in· vestigadors i empreses d’alta tecnologia.

Interior del sincrotró Alba, que entrarà en ple funcionament l’any 2011 /// ISABEL MARQUÈS

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL-TERRASSA

El sincrotró Alba ha suposat una inversió de 202 milions d’euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern central. L’accelerador de partícules s’està construint en un especta· cular edifici en forma de cargol de 140 metres de diàmetre, a peu de la B-30, just a l’altre cos· tat d’on es troba la UAB. /// IVANNA VALLESPÍN

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Milloren els accessos de la El límit de velocitat a les N-150 amb noves rotondes carreteres torna a reduir-se L

L

a carretera N-150, en el tram que uneix Sabadell i Terrassa, disposarà de dues no· ves rotondes. De fet, una ja va entrar en servei el passat mes. Es tracta de la rotonda que s’ha construït a l’alçada del Complex Central dels Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu de millorar el trànsit en aquest punt, que fins ara es regu· lava mitjançant semàfors. En aquesta cruïlla es registra un alt volum de circulació de vehicles, perquè a més aquí coincideix que hi ha un ac· cés a l’autopista C-58 i una entrada al barri de Castellarnau de Sabadell. Aquesta rotonda té un diàmetre exterior de 60 metres i disposa de dos carrils de circulació de 4 metres d’amplada. A més, està previst habi· litar un carril de gir a l’avinguda de la Pau per a l’entrada als aparcaments de la comissaria, una parada d’autobús i de passos de vianants. D’al· tra banda, es preveuen voreres d’amplades va· riables entre els 1,5 i els 3 metres. Rotonda Mercavallès. El Departament

d’Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) ha anunciat que, a principis d’any, començarà la construcció de la segona rotonda prevista a la N-150. Aquesta rotonda se situarà a només uns metres de l’anterior, però ja al terme municipal de Terrassa. Amb aquesta actuació es vol mi·

Nova rotonda de la carretera N-150

/// I. MARQUÈS

llorar l’accés a diferents edificis i equipaments, com ara el Mercavallès, el Parc de Conservació de Carreteres de la Generalitat i la seu del Con· sell Comarcal del Vallès Occidental. A més, tam· bé facilitarà la connexió fins a la subestació elèc· trica de Can Barba, una zona industrial prope· ra i la deixalleria. Les obres de construcció de la nova rotonda, que tindrà 44 metres de diàme· tre exterior, duraran uns sis mesos. El projecte de construcció de les dues roton· des té un pressupost de 2,3 milions d’euros, que assumeix el DPTOP, però que inclou una aportació de 800.000 euros del Departament d’Interior. /// Redacció

a velocitat màxima de circulació a les car· reteres d’entrada a Barcelona torna a re· duir-se. La mesura es farà de forma gradual; primer s’aplicarà a la C-31 i la C-32, on la ve· locitat podrà ser inferior als 80 km/h actu· als, depenent de la congestió, la contamina· ció o les incidències viàries o climàtiques. La mesura entrarà en funcionament el 15 de ge· ner, però es donarà una moratòria de dos me· sos. Posteriorment, les restriccions de veloci· tat s’estendran a altres vies, com ara l’AP-2 i la B-23 (després d’estiu), i l’AP-7 i B-30 (el 2010). No obstant això, l’aplicació a la C-58 es pos· posarà, a causa de les obres al carril Bus-VAO. Amb tot, la velocitat màxima seguirà sent l’ac· tual –80 km/h a la primera corona i 100 o 120 a la segona–, però aquest límit podrà descen· dir –de deu en deu–, en funció d’aquests fac· tors, fins als 40 km/h. Des de la Generalitat s’afirma que amb el mo· del de velocitat variable es vol reduir la con· gestió, la sinistralitat i la contaminació, ja que es podrà aconseguir una circulació més ho· mogènia, menys despesa de combustible i menys accidents. La mesura, que tindrà un cost de 2,6 milions d’euros, és un sistema pi· oner a l’Estat espanyol, però ja fa anys que s’aplica a diversos països europeus.

Una de les vies d’entrada a Barcelona /// I. MARQUÈS

Per la seva part, el RACC ha demanat flexibilit· zar la normativa i ha proposat que durant les nits no s’apliqui la limitació dels 80 km/h. PuGen els peatges. Per al nou any, una altra

novetat que presentaran les vies catalanes se· ran els preus dels peatges. I és que, des del dia 1 de gener, els peatges de les autopistes de la Generalitat costaran un 4% més de mitjana. Així, el tram Sant Cugat-Terrassa a la carrete· ra C-16, passarà a costar 1,18 euros en dies la· borables i 2,14 euros els dissabtes i festius. En aquesta mateixa via, però al tram de Manresa, el peatge puja fins als 3,60 euros entre setma· na i a 6,54 euros la resta. /// I.V.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

INFRAESTRUCTURES /// SANT CUGAT

RADAR

11

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

L’estació de FGC-Vulpalleres La línia orbital ferroviària s’obrirà a principis del 2011 supera un nou tràmit L’

esperada estació de Ferrocarrils de la Ge· neralitat al barri de Vulpalleres de Sant· Cugat entrarà en funcionament el 2011. Con· cretament, serà una nova parada del ramal de Sabadell, just entre les estacions de Sant Cugat i Sant Joan. La nova estació estarà ubica· da a Vulpalleres, un barri de nova construcció que té un potencial d’uns 8.000 habitants, tot i que actualment l’índex d’ocupació està no· més en el 30%. No obstant això, la seva pro· ximitat a vies principals com la ronda Nord obrirà l’estació a barris veïns com Coll Favà o Sant Domènec. Amb tot, s’espera que el nou equipament doni servei a uns 850.000 usua· ris anualment. La nova estació tindrà una superfície de mil metres quadrats i disposarà de dos aparca· ments, amb una capacitat conjunta de 409 pla· ces. L’estació, a més, se situarà a 500 metres de l’estació de Renfe Sant Cugat, però no està pre· vist construir-hi un intercanviador, així que el transbordament s’haurà de fer a peu. Amb l’estació de Vulpalleres, Sant Cugat dis· posarà d’un total de set estacions dels Fer· rocarrils de la Generalitat al municipi, un fet poc habitual en una ciutat d’aquestes di· mensions.

L

Imatge virtual de la futura estació /// TABASA

AFECTACIONS EN EL SERVEI. L’estació de Vul·

palleres es construirà al ramal de Sabadell dels FGC, just entre les actuals estacions de Sant Cugat i Sant Joan. La Generalitat va adjudicar el passat 18 de desembre les obres de construc· ció de la nova estació a l’empresa COMSA per un valor de 21,6 milions d’euros. L’inici dels treballs s’ha anunciat per a aquest mes de gener i està previst que durin dos anys. Durant aquest període, i arran de les obres d’anivellament del terreny, està previst que es produeixin afectacions i restriccions a la línia, ja que durant un temps s’haurà de circular per una sola via. /// IVANNA VALLESPÍN

a Generalitat ha donat una empenta al pro· jecte de construcció de la nova línia orbital, que permetrà connectar les ciutats metropo· litanes de la segona corona. Concretament, el Departament de Política Territorial i Obres Pú· bliques (DPTOP) de la Generalitat ha aprovat inicialment el pla director urbanístic d’aquest projecte ferroviari, que ara sortirà a informa· ció pública. Aquest pla permetrà realitzar les reserves de sòl necessàries per a les futures lí· nies de tren i redefineix el traçat i les estacions inicialment proposats. Segons el govern cata· là, la importància d’aquest projecte rau en el fet que trenca la radialitat de la xarxa i millora el sistema de transport ferroviari. La línia orbital ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 120 km que passarà per nombrosos municipis, entre els quals hi ha les poblacions vallesanes de Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers i la Roca del Vallès. En total, es construiran 68 km de nova línia ferroviària, i el tram tindrà 39 estacions, de les quals 23 seran de nova construcció. A més, també caldrà construir nous trams de la lí· nia, com ara el de Martorell a Terrassa i el de

Traçat de la línia orbital ferroviària /// DPTOP

Barberà a Santa Perpètua, entre d’altres. El tra· çat es completa amb trams ja existents, com el que uneix Terrassa i Sabadell o el de Santa Per· pètua a Parets del Vallès. La primera estimació econòmica apunta que el projecte de la línia or· bital pot suposar una inversió d’uns 4.000 mi· lions d’euros. Juntament amb aquest projecte, el DPTOP tam· bé ha aprovat el pla director urbanístic per a l’eix transversal ferroviari, que serà una línia de tràfic mixt de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona. /// Redacció

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Els usuaris de FGC hauran de picar el bitllet per sortir F

errocarrils de la Generalitat obligarà els usu· aris a validar el tiquet a la sortida d’una dese· na d’estacions de les línies del Vallès i el Llobregat. La mesura, que es posarà en marxa al febrer, té com a objectiu controlar el frau de zona, que con· sisteix a viatjar amb un bitllet d’una zona inferi· or a la que pertoca. De moment, aquest sistema ja està implantat a les estacions de Rubí, Sant Cugat i Valldoreix, però està previst que al febrer s’estengui a les estacions de Sant Quirze, Terrassa, Sabadell es· tació i plaça Catalunya (línia del Vallès) i quatre estacions més del ramal del Llobregat. FGC im· posa una multa de 40 euros per viatjar amb un bitllet no vàlid, una xifra que es rebaixa fins a 20 si s’abona en el mateix moment al revisor o a través de les màquines de bitllets de sortida.

A moltes estacions s’haurà d’introduir el bitllet /// I.M.

Noves tarifes. Des de l’1 de gener, les tarifes in·

Precisament, aquesta última targeta és la més utilitzada pels usuaris i és la que percentualment més augmenta: un 6,94%, és a dir, 50 cèntims. La T-10 de dues zones (molt utilitzada pels valle· sans) també pateix una forta pujada d’un euro i passa a costar 15,40 euros.

Així, el bitllet senzill d’una zona passa a costar 1,35 euros, mentre que la T-10 ja costa 7,70 euros.

D’altra banda, Renfe també ha augmentat en· guany un 6,28% de mitjana el preu dels bitllets de Rodalies i un 5% els tiquets de mitja distància. Se· gons l’Autoritat del Transport Metropolità, el transport públic del 2009 tindrà un cost de 1.257 milions d’euros, que es finança pels usuaris (40,6%) i per les aportacions de les administra· cions (59,4%). /// IVANNA VALLESPÍN

tegrades del transport públic (metro, bus i tren) s’han apujat un 4,75% de mitjana, un percentatge per sobre de l’IPC i que molts col·lectius han cri· ticat, sobretot tenint en compte la situació eco· nòmica actual. L’augment de les tarifes el 2008 va ser del 4,2% de mitjana.

-Oficines de lloguer: a partir d’un dia d’estada i des de 38m2, amb portes de càrrega i descàrrega, ADSL, aire condicionat i calefacció, preses d’aigua i electricitat i connexió amb una central de seguretat. -Zona de negocis: sala d’actes i auditori amb equips de traducció simultània i capacitat fins uns 300 assistents, 3 sales de reunions equipades amb la tecnologia audiovisual més avançada, sales d’exposicions i sales per a videoconferències. -Espais per a formació: aules a mida per a les sessions de formació de la seva empresa. -Locals comercials: Cambra de Comerç i Indústria, ofimàtica. banc i caixa, servei mèdic, prevenció de riscos laborals. -Serveis de restauració: bar, restaurant, càtering a mida per a reunions, convencions... -Zona verda comunitària: 1700m2, espai tranquil i agradable.

C/. Mogoda, 1 Pol. Ind. Can Salvatella 08210 - BARBERÀ DEL VALLÈS Telf. 93 729 72 72 Fax 93 729 72 73 www.nodusbarbera.com / nodus@nodusbarbera.com


12

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Carles Torrecilla /// Professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE i empresari Els estudiants d’avui estan més ben preparats i compten amb una visió més transversal i més globalitzada, però tenen menys gana perquè són fills d’una economia pròspera Esade Sant Cugat i Creàpolis serà un element dinamitzador per a tot l’Eix de la B-30. És una acció en xarxa i no d’un sol actor

tres productes els han eliminat. Fins i tot els d’imatge. Però quan hi ha una petita turbulèn· cia financera aquests productes de marge són els primers a caure.

Així ha estat.

Per tant no només hem de tenir productes d’alt marge, sinó també de rotació, produc· tes captius, de mercats sòlids...

Carles Torrecilla desafia la crisi assenyalant les oportunitats que ofereix el mercat. Trenca 1 /// una llança a favor dels empresaris que s’estan formant a les escoles de negoci i es presenta com un fervent defensor de l’Eix de la B-30 TEXT: F. CASTANYER /// FOTOS : I. MARQUÈS

Si la crisi financera es resol ràpidament, la construcció es reprendrà

C

arles Torrecilla és un dels ta· lents sortits d’ESADE. Profes· sor del Departament de Direc· ció de Màrqueting de la prestigi· osa escola de negocis, és també un emprenedor vocacional: ha fundat, entre d’altres, la cadena de supermer· cats de productes ecològics Ecoveritas, l’em· presa de continguts telemàtics World Tour· Platforms o Praktik Hotels, hotels low cost. Ca· rismàtic, brillant i provocador, els mitjans de comunicació no han trigat a reclamar-lo: col· labora a El Món a Rac1 i ha fet de jurat al pro· grama Emprenedors de TV3.

Finalment, hi ha crisi. Com sempre.

Com sempre?

El capitalisme és un sistema no planificat i el seu estat natural és estar en crisi. És el joc de les amenaces i les oportunitats. Recordo que el meu pare durant tota la seva vida va dir que estàvem en crisi. A vegades perquè l’empre· sa familiar venia massa i havíem de pagar ho· res extra i finançar els estocs. I altres vegades perquè no hi havia feina i ens havíem d’estrè· nyer el cinturó. Mai no el vaig sentir dir “es· tem bé i seguirem millor”.

Diguem-ho d’una altra manera: s’han disparat les amenaces.

Ara hi ha moltes amenaces, és veritat, però també apareixen noves oportunitats molt in· teressants.

Quatre Nobels no van saber explicar exactament què ha passat. L’ha entès vostè la crisi?

El que hem de dir és que aquesta crisi s’ha de contextualitzar molt bé. Perquè li acabem assignant moltes coses a la crisi que abans ja anaven malament: sobreregulació, sobre· imposició, sobredeslocalització, sobrecostos laborals... Tot això són problemes que ja ar· rossegàvem i que els empresaris catalans ja preveien. Si fa uns anys ens haguessin pre· guntat com volíem estar a finals del 2008, molts hauríem firmat amb un PIB de –1%, que és el que es preveu per a l’any 2009. Per· què cal tenir en compte que venim de creixe· ments del PIB del 3,6%. Una altra cosa és la gent que parla de caigudes del 20 o del 30%: això no té res a veure amb la crisi. Aquests directament no han fet els deures.

Quins són aquests deures?

Tenir una cartera de productes equilibrada i conèixer els clients.

Sembla obvi.

Una de les fortaleses de les pimes catalanes és que coneixien molt bé els seus clients. Sabien quines eren les seves motivacions, les seves necessitats... Actualment molts propietaris s’han allunyat dels seus clients i han perdut aquesta força.

Parlava també d’equilibri.

Venim d’un temps de bonança econòmica du· rant la qual molts empresaris s’han orientat a productes que aportaven molt de marge. Els al·

No és un bon moment per a la construcció...

És veritat, però el motiu és que hi ha crisi fi· nancera. Si es resol ràpidament la crisi la construcció es reprendrà de seguida. No és d’aquell tipus de sectors que tinguin unes grans inèrcies. I com que hi ha estoc, es po· drà reactivar ràpidament. El problema de la construcció és la crisi financera, no la lleu recessió econòmica.

Altres defensen que la crisi és real i ha influït el sector financer.

Si fos així tindríem una depressió i de mo· ment això no ha passat. S’haurà d’allargar bastant la crisi financera perquè arribi a ser una crisi econòmica.

Hi ha qui aprofita la circumstància.

És un bon moment per als productes i ser· veis que no requereixen finançament. Si vull una casa necessito una hipoteca; si vull un cotxe necessito un lísing o un renting. Tot allò que podem pagar de la butxaca, com complements de moda, alimentació, restau· rants, petites escapades o bitllets d’avió, no hauria de notar la crisi i de fet en molts ca· sos aquests sectors estan creixent.

A quina butxaca del consumidor hi queden diners?

Hi ha els mateixos diners però molt més concentrats a les butxaques que no són les del pis i el cotxe. En realitat s’estan movent més diners a la resta de butxaques. L’em· presari que sap veure això ràpidament gua· nyarà la partida. El que estava concentrat en immobiliària o automoció ara ho està pas· sant malament, però els últims anys ha gua· nyat molts diners en nombre de matricula· cions i vendes de pisos.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Vostè que està a les aules de negocis, com veu els futurs empresaris?

Estan molt més preparats, tenen una visió molt més transversal, molt més globalitzada i, per primera vegada a la història, en molts aspectes en saben més que els propis pro· fessors de la conducta de les noves genera· cions. A l’altre costat de la balança són gent amb menys gana, amb menys capacitat de sacrifici, sofriment, endeutament i risc per· què són fills d’una economia molt pròspera. Molt més preparats en coneixements, però molt menys en els elements interns que im· pulsen un emprenedor o un lluitador.

S’hi viu bé a Rubí?

La bona notícia és que Sant Cugat hi ha optat. Si no és això serà una altra cosa. A qui no s’hi presenta no l’hi deneguen. Hi haurà una altra oportunitat.

Superbé! És dels grans encerts de la meva vida. Boníssimes connexions, boníssims serveis municipals com la neteja. Bonís· sims serveis de seguretat. Una ciutat viva... És una ciutat que va a més i sap combinar in· dústria i petit comerç .

sa. Necessitem iniciatives inspiradores més que empresaris modèlics. Recentment s’ha inaugurat el canal EmprenedorsTV. Això és una iniciativa inspiradora perquè molts em· presaris hi exposen les seves experiències. Creàpolis és una altra experiència innovado· ra que cal tenir en compte.

Com veu el manifest de la B-30?

Les infraestructures són el taló

Els mitjans de comunicació són bons aliats per fomentar l’esperit emprenedor i presentar models i experiències. Vostè ja n’és un assidu...

Sempre depèn dels líders. La pauta la mar· quen els líders. I ESADE és un líder en el seu sector. I Esade se’n va a Sant Cugat. Això és perquè ha trobat allà el teixit empresarial ca· talà que és el caldo de cultiu que es necessi· ta per treballar en xarxa i no només en nusos com poden ser Barcelona, París i Londres. No és una cadena sinó una malla.

Un ocellet ens ha dit que algú l’ha vist caminar sobre els pupitres. El món és ple de llegendes. K

CMY

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

És la típica acció moderna que no persegueix l’objectiu d’un sol actor sinó d’una xarxa. No ho veiem com un objectiu d’ESADE, sinó que la nostra Fundació millora i enforteix l’en· torn en què vivim. Estem convençuts que ESADE Sant Cugat i Creàpolis serà un ele· ment dinamitzador per tot el que és la B-30 i tots els clústers tecnològics, científics i eco· nòmics que la integren.

Hi ha vida més enllà de Barcelona?

És un reflex no de la voluntat de crear un lí· der o un empresari modèlic, sinó de donar visibilitat als emprenedors.

Està segur o totalment segur?

Al febrer ESADE es trasllada a Sant Cugat. Com es llegeix això des d’un punt de vista de màrqueting?

Un element que faltava que és la gestió, l’ac· celeració de la innovació i del canvi empre· sarial per afrontar nous reptes. No només a benefici de l’entorn territorial, sinó per situ· ar aquest territori en el mapa global de la in· novació. No és un valor afegit, sinó canvis de procediments, de formes d’organitzar-se i per tant innovació en el sentit més ampli.

És fill de Sabadell... Sap què diuen de Sabadell? Sabadell bona pell (riu).

Però també diuen que la ciutat s’està despertant...

És una ciutat que està forta perquè té aquest element emprenedor que genera la neces· sitat. Johan Cruyff sempre deia que gua· nya la necessitat. El gran problema tèxtil de Sabadell ha fet que les següents generacions s’hagin vist forçades a redissenyar la ciutat, a repensar-ne l’economia, a diversificar i a fer de l’amenaça oportunitat. Sabadell té els ele· ments per afrontar d’una manera molt sòli· da aquest tipus de reptes. Terrassa és un bon model a seguir i també Sant Cugat.

13

Sant Cugat ha perdut l’Institut Europeu de Tecnologia. Era una gran oportunitat de situar-se al mapa.

Aquest tipus d’acords són com aquelles llavors d’Aquil·les de la zona... que triguen a germinar. És un projecte de llarg És cert, però és la demostració de l’èxit recorregut. Cerdanyola o Rubí són grans des· d’aquest model. Els pobles que es desertit· coneguts però han fet una feina que ha generat zen no tenen problemes d’infraestructures. infraestructures. La cocapitalitat de Sabadell i Aquest territori no està limitat pel mar i la Terrassa dóna força a aquest concepte, perquè muntanya com Barcelona. A les aules no se’ls ensenya a maximitzar estan construint xarxa i no estan apostant per el benefici sinó a controlar el binomi crear una capitalitat alternativa forta. És un Catalunya necessita empresaris risc-rendibilitat. equip. És una web 2.0: hi11:38 ha una doble1direcció. modèlics. Ídols empresarials. Pag 198,6x229 cat 19/12/08 P�gina Els nostres avis i pares vivien en mercats de Un element per compartir. Descentralitzar poder és elCque dóna fortale· M Y CM MY CY més demanda que oferta. I per tant era un mercat en què si treballaves molt menja· ves molta més demanda. Per tant, el benefici era l’important. El risc era força limitat. Avui això és a l’inrevés. Les subvencions han fu· Oferta Integral de Protecció i Estalvi git, els que vénen a competir són els de fora i són els que mosseguen el nostre mercat. De manera que l’element més important és el risc més que la rendibilitat.

Què aporta Esade a la B-30?

RADAR

Per estar totalment segur, descobreixi l’oferta integral de SabadellAtlántico. Amb una àmplia gamma Para estar totalmente seguro, descubra la oferta integral de SabadellAtlántico. d’assegurances i productes d’estalvi per a la vostra protecció d’avui i de demà. Con una amplia gama de seguros y productos de ahorro para su protección de hoy y de mañana. Informi-se’n a qualsevol oficina de SabadellAtlántico, trucant al 902 32 32 22 o a sabadellatlantico.com Infórmese en cualquier oficina de SabadellAtlántico, llamando al 902 32 32 22 o en sabadellatlantico.com


14

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell emet 200 milions en bons per a pimes L’entitat compleix aquest 6 de gener 150 anys i ultima els darrers actes de celebració

L

es caixes d’estalvi catalanes comencen a reaccionar tímidament a l’hora de facili· tar liquiditat a les empreses. En aquest sentit, Caixa Sabadell va anunciar al desembre l’emis· sió de bons, per un valor de 200 milions d’eu· ros, destinats a préstecs per a petites i mitjanes empreses de la cartera creditícia de l’entitat fi· nancera. Aquesta iniciativa permet a l’entitat reinvertir l’import obtingut en préstecs a pi· mes durant els propers tres anys.

Enguany, l’acte l’obrirà la perspectiva social, que anirà a càrrec d’Eduardo Subirats, profes· sor de filosofia a la Universitat de Nova York. Subirats pronunciarà la conferència Europa: una mirada al margen. Tot seguit, el secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, analitzarà les perspectives econòmiques per al 2009. La jornada estarà presidida pel conseller d’Econo· mia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells. 730.000 euros a projectes socials. En

aquestes dates, l’Obra Social també fa comp· tes sobre el passat exercici. Així, segons els re· sultats aportats per l’entitat, aquesta va dedi· car un total de 734.440 euros durant el 2008 a projectes socials. Concretament, els diners s’han destinat a 25 projectes desenvolupats a tot el territori català, dels quals 13 són de tipus assistencial. A més, n’hi ha vuit de culturals, tres de mediambientals i una de científica.

Perspectives 2009. Caixa Sabadell inicia el

nou any amb la celebració dels seus 150 anys el dia 6 de gener. Per celebrar aquesta efemèri· de tan assenyalada, l’entitat ha programat di· versos actes commemoratius durant aquests mesos. Així, per exemple, el passat mes de no· vembre es va presentar el llibre Caixa Sabadell: finances i acció social (1859-2009) i es va inau· gurar la Biblioteca Miquel Carreras, que substi· tueix la històrica biblioteca d’humanitats, cre· ada l’any 1928. Per al nou any, però, la caixa té previst acabar les reformes que s’estan portant a terme a la seu de l’Obra Social.

D’altra banda, aquest mes de gener l’entitat fi· nancerosocial ha organitzat la jornada Econo· mia 2009. Perspectives, que té com a objectiu analitzar les perspectives socials i econòmi· ques de l’any que comença, a través de l’opi· nió d’experts de reconegut prestigi. La troba· da tindrà lloc el proper dimarts 27 de gener a l’Auditori de Caixa Sabadell d’aquesta cocapi· tal vallesana.

Una d’aquestes darreres aportacions són els 30.000 euros que l’Obra Social Caixa Sabadell ha aportat per a la rehabilitació del conjunt ar· quitectònic de l’església de Santiga, a Santa Perpètua de Mogoda. /// I. VALLESPÍN

Seu de l’Obra Social Caixa Sabadell /// ISABEL MARQUÈS

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Terrassa donarà 18 SOLVIA gestionarà els milionsenpréstecspreferents actius immobiliaris de BS C

B

aixa Terrassa també comença a fer els deu· res en matèria creditícia i posa a disposició de les empreses 18 milions d’euros en préstecs preferents, amb l’objectiu de “contribuir a reac· tivar el creixement de l’activitat de les empreses i del manteniment i la creació de llocs de treball”, segons un comunicat. Els préstecs s’han d’ori· entar especialment a l’adquisició de maquinària, ampliació d’instal·lacions, modernització d’es· tructures comercials i industrials, adequació de processos productius per a la protecció del medi ambient, programes de millora de qualitat i te· mes relacionats amb responsabilitat social cor· porativa en general. En aquest sentit, Caixa Ter· rassa està negociant amb cambres de comerç i organitzacions empresarials catalanes per faci· litar crèdit en condicions especials de tipus d’in· terès i terminis d’amortització.

anc Sabadell (BS) ha creat la societat SOL· VIA Gestión Inmobiliaria, que es dedicarà a la gestió dels actius immobiliaris del grup fi· nancer. Segons un comunicat fet públic per BS, amb aquesta societat l’entitat vol “rendibilitzar les oportunitats de l’actual situació de mercat, i també facilitar la coparticipació i l’entrada d’in· versors en l’activitat immobiliària, mitjançant la creació de diferents vehicles d’inversió”. Actualment, els actius de SOLVIA es componen de sòl urbanitzable (70%), promocions immo· biliàries en curs (10%), promocions immobili· àries acabades (10%) i edificis i naus industri· als en lloguer (10%). El Consell d’Administració del banc va aprovar al desembre la creació d’aquesta nova societat i va nomenar-ne president Josep Tarrés, Joan Ràfols com a vicepresident i Salvador Grané, conseller delegat.

20 milions el 2008. Quant a l’any passat, la cai·

xa egarenca va concedir un total de 20 milions d’euros en préstecs corresponents a línies espe· cials de crèdit, en col·laboració amb l’Adminis· tració, destinades a les petites i mitjanes empre· ses i joves emprenedors. D’aquesta quantitat, 14 milions d’euros han estat préstecs de la línia ICO, que s’han destinat a inversions en béns d’equip, maquinària, ampliació d’instal·lacions i implan· tació de millores tecnològiques. /// REDACCIÓ

CONFIRMACIÓ DE LES QUALIFICACIONS. L’agèn·

Seu de Caixa Terrassa /// ISABEL MARQUÈS

cia internacional de mesurament de risc Fitch ha confirmat les qualificacions del Banc Sabadell, concretament la d’A+ per al deute a llarg termini i F1 per a curt termini. No obstant això, es destaca la perspectiva econòmica ne· gativa fins al tancament de l’exercici.

Josep Tarrés, president de SOLVIA

/// BS

Segons un comunicat de l’entitat bancària, les qualificacions reflecteixen “la sòlida franquí· cia comercial” del banc, en especial en el sec· tor de les pimes, així com “la seva creixent di· versificació geogràfica i de negoci”, després de les adquisicions realitzades en el passat. Així mateix, els ràtings tenen en compte “la quali· tat d’actius”, “la solidesa en la consecució de beneficis” i “l’eficiència en costos”, així com “l’excel·lent gestió del risc”. Aquestes valoracions s’uneixen a les que dies enrere van emetre Standard & Poor’s i Moo· dy’s, les quals mantenien les mateixes qualifi· cacions de l’entitat creditícia. /// redacció


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

EMPRESA /// SABADELL

RADAR

15

FINANÇAMENT /// VALLÈS

El 75% d’empreses Les cambres exigeixen tenir l’Estatut a Sabadell tenen menys de cinc es 13 cambres de comerç catalanes van cia i va afegir que les cambres només valora· finançament”. El president de la Cambra de L expressar conjuntament, en una roda de ran positivament un acord si el guany per a Barcelona va assegurar que només amb un nou treballadors premsa celebrada el 22 de desembre passat, Catalunya “se situa al voltant dels 3.800 mili· model la Generalitat “podrà fer front a les ne· la necessitat urgent d’assolir un nou model autonòmic per a Catalunya. Durant aquesta compareixença, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va recri· minar a l’Estat espanyol que encara no s’ha· gi arribat a un acord de finançament i que “ha arribat el moment d’exigir el compliment de l’Estatut”. ”No acceptarem més dilacions ni més ambigüitats”, va afirmar Valls amb contundèn·

El Vapor Llonch elabora l’informe anualment /// I. Marquès

S

abadell és una ciutat de micropimes amb una sobreespecialització dels serveis o pro· ductes que realitzen amb relació a la comarca. Això passa a les empreses que tenen com a mà· xim deu treballadors, és a dir, el 87% del total d’assalariats que estan contractats a tota la ciu· tat. Aquesta és una de les principals dades de l’Informe de conjuntura econòmica del primer trimestre del 2008, publicat recentment per l’Ajun· tament de la ciutat. Però la manca de finança· ment pot condemnar molts d’aquests negocis a tancar les portes. Davant del fet que més del 75% de negocis de la ciutat tenen com a molt cinc treballadors, el vi· cepresident de Pimec Vallès Occidental, Carles Gironés, es mostra contundent: ‘‘Les pimes i microempreses són les que estan vivint la crisi més fortament, estan ofegades per tots els cos· tats’’. I és que, com que els darrers cinc anys han estat èpoques de bonança, molts emprenedors feien inversions per posicionar-se, tant en pro· ductes com en serveis. Més aturats que una multinacional. Però a

més, com que la crisi ha vingut bastant de cop, pocs s’esperaven que arribés als nivells actuals, el sistema financer ha adoptat una postura con· servadora per manca de confiança ‘‘que dóna a les petites empreses dues sortides: o tancar o fer augmentar les bosses de morositat’’. D’altra banda, s’espera que encara moltes més vagin a engrossir la llista de tancades, un degoteig constant que molts han denunciat, perquè si se sumen tots els assalariats que van a l’atur, resulta una xifra pràcticament més important que algu· nes ERO de grans indústries de la comarca. Mesures. Per pal·liar-ne els efectes, des de Pi·

mec tenen quatre reclamacions: ‘‘Demorar el pa· gament dels impostos del trimestre, poder flexibi· litzar la paga doble, una moratòria de l’abonament de la Seguretat Social i més rapidesa a l’hora de re· tornar l’IVA, que passi de set mesos a com a molt 40 dies’’, tal com va explicar Gironés. Com que la majoria d’indicadors econòmics mostren que la tendència negativa continuarà el primer trimestre del 2009, des d’aquesta en· titat patronal ja estan mantenint reunions tant amb entitats financeres com amb l’Administra· ció. /// Cristina Farrés

ons d’euros” amb efectes des de l’1 de gener.

Els representants de les 13 cambres de comerç catalanes consideren urgent i necessari un nou model de finançament per corregir el desequi· libri financer que s’ha produït a Catalunya. Un desequilibri que s’ha produït com a conseqüèn· cia d’un ràpid creixement de població que “no s’ha vist reflectit en els ingressos del sistema de

cessitats de sanitat, ensenyament i serveis so· cials, cosa que és absolutament necessària” amb la situació actual de crisi econòmica. L’acte va comptar amb la presència de les dues cambres de la comarca, la Cambra de Terrassa i la Cam· bra de Sabadell. El dia 30 de desembre el minis· tre d’Economia, Pedro Solbes, va donar a conèi· xer una nova proposta de finançament autonò· mic sense concretar xifres. /// redacció


16

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Sant Cugat La ubicació de Sant Cugat en una cruïlla de vies principals i l’envejable cobertura de transport públic han afavorit la implantació de grans empreses i l’han erigida com a indiscutible tercera capital del Vallès PER: IVANNA VALLESPÍN

Sant Cugat, de ciutat dormitori a potència econòmica catalana

L

a història de Sant Cugat del Vallès es remunta al segle iv, en què s’ha trobat documentada la fortale· sa romana Castrum Octavianum, als terrenys on actualment hi ha el monestir. Es tractava d’un punt estratègic a camí entre la via d’Egara i Barci· no. Aquest enclavament privilegiat sempre ha estat clau en el desenvolupament de Sant Cugat, que va passar de ser un poble rural a un destí d’estiueig, gràcies a l’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya l’any 1917.

1 /// CARRERS DEL CENTRE DE SANT CUGAT. Al centre de la ciutat es concentra la major part de comerços i serveis, que alhora representen la principal activitat econòmica del municipi /// lluís llebot

2 /// IMATGE AÈRIA DEL NUCLI MUNICIPAL El terme de Sant Cugat és un dels més extensos de Catalunya. A més del nucli poblacional, DISPOSA DE nombroses urbanitzacions /// ll. LL.

Les bones connexions i la proximitat amb la capital, van convertir-la en una ciutat dor· mitori de la classe mitjana i alta, bàsica· ment barcelonina. Aquesta etapa de la histò· ria, però, està “absolutament” superada, se· gons Jordi Joly, tinent d’alcalde d’Economia del municipi. Ara, “Sant Cugat presenta un ampli ventall d’activitats econòmiques, on principalment destaquen els serveis acom· panyats per un conjunt d’activitats producti· ves i industrials relacionades amb la investi· gació i la tecnologia”, afegeix. A més d’aques· tes, a la ciutat són importants les activitats de servei domèstic i les immobiliàries (ara, però, en recessió). En total, actualment a la ciutat hi ha ubicades unes 3.600 empreses, que generen més de 30.000 llocs de treball. Sant Cugat s’assenta just a la cruïlla entre dues de les artèries viàries del país, B-30/ AP-7 i la E-9. La ciutat ha aprofitat aquest factor en el seu creixement, que s’ha carac· teritzat en emfatitzar “la qualitat de vida en· tesa des d’una perspectiva de ciutat ben equipada i amb serveis públics eficaços, pro· fessionals i competitius”, però alhora també “la qualitat de vida per a les empreses i crear un entorn favorable per al creixement eco· nòmic i l’emprenedoria”, assegura Joly. Però, a més, Sant Cugat disposa d’una cober· tura de transport públic envejable per una ciutat de la seva grandària, bàsicament grà· cies als Ferrocarrils de la Generalitat, que van arribar per primer cop l’any 1917 a la Floresta. Actualment, el municipi compta amb sis estacions dels FGC, a les quals s’afe· girà la de Vulpalleres el 2011, que a més per· metrà connectar amb l’estació de Renfe al municipi. ESTRETINT LLIGAMS VALLESANS Amb tot, Sant Cugat reivindica la seva po· sició com a tercera ciutat, o fins i tot capi· tal, vallesana, tot i que les relacions més es·

3 ///

1 ///

2 ///

el desenvolupament de SANT CUGAT es continua potenciant amb projectes com el cIt o creÀpolis

tretes no sempre han estat amb la comarca. “Sant Cugat mira a Barcelona, al Vallès, a Eu· ropa, als EUA i al món, tractem de trobar el nostre lloc i distingir-nos en allò que volem fer bé”, afirma el tinent d’alcalde. No obstant això, aquesta tendència està canviant i projectes com el CIT (Catalo· nia Innovation Triangle), en col·laboració amb Cerdanyola i Rubí –l’anomenat Eix de la B-30–, estan ajudant a estretir relacions amb la comarca. Aquesta iniciativa de co· operació entre els tres municipis “és un projecte cabdal que ha de situar l’Eix de la B-30 en una posició privilegiada en el ter· ritori econòmic nacional”, assegura l’alcal· de de la ciutat, Lluís Recoder.

L’EXPANSIÓ DE LA CIUTAT ES FRENA. L’activitat de la construcció va esdevenir clau A la ciutat en els darrers anys. La crisi ha fet que molts barris nous estiguin pràcticament deshabitats /// ll. LL.

3 /// En matèria de promoció econòmica, el municipi disposa de projectes recents i de futur que garanteixen la continuïtat d’aquest desenvolupament, com per exemple, l’obertura d’una delegació de la Cambra de Comerç de Terrassa, el Pla d’Innovació, el futur polígon industrial de Can Solà o la imminent implantació d’Esade a la ciutat (a través del campus i del parc empresarial Creàpolis), entre d’altres. Amb referència a aquest últim, l’alcalde comenta que “és un orgull tenir a la ciutat una de les escoles top ten a escala mundial. Això ens ajudarà a seguir-nos posicionant com un entorn basat en l’economia del coneixement i la innova· ció, que és la llavor del creixement econòmic de futur”, afegeix Joly.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

RADAR

17

JORNADES /// SABADELL

La RSE com a eina competitiva dins el nou context de crisi Unes jornades expliquen a les pimes els beneficis que poden oferir polítiques de responsabilitat social

L’

Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’In· novació Social d’Esade van organitzar el mes passat una jornada sobre responsabilitat social a l’empresa (RSE) i competitivitat en el nou context de crisi. L’acte s’emmarca dins la presentació, que es va fer al mes de juliol, del primer volum de la col·lecció Guies sectorials de RSE a la petita i mitjana empresa, coeditada per Caixa Sabadell i Esade. Aquesta prime· ra entrega de les guies està dedicada al sector de l’automoció. La jornada va comptar amb la participació del president de Caixa Sabadell, Salvador So· ley; del coordinador de la col·lecció de guies sectorials, David Murillo; de Josep M. Lozano, investigador de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, i del director general de l’empresa de components electrònics per a automoció i

indústria Guilera SA, Carles Guilera, com a ex· ponent de l’aplicació de la RSE a la pime. La RSE com a valor afegit. L’objectiu de la

conferència és conscienciar les petites i mit· janes empreses de la importància d’aplicar la responsabilitat social empresarial com a ins· trument especialment apropiat en temps de crisi econòmica, ja que esdevé un valor afegit en l’activitat empresarial i una aportació clau per a la seva competitivitat. Durant la jorna· da, es van explicar els valors que defineixen la RSE, com ara, la conciliació entre la vida labo· ral i la personal, el respecte pel medi ambient, la flexibilitat horària, etc. Segons els experts en aquest tema, es tracta de mesures que con· tribueixen a incrementar els beneficis de la pime, alhora que ajuda a augmentar-ne el prestigi. /// Redacció

Moment de les jornades sobre responsabilitat social a l’empresa, celebrades a Sabadell /// BERTA TIANA

JORNADES /// TERRASSA

JORNADES /// SANT QUIRZE

La Masia Can Barra esdevé La Cecot explica la fiscalitat en la internacionalització una eina per a empreses L

L

a Masia de Can Barra de Sant Quirze del Vallès és l’edifici on s’ubica el nou Centre de Desenvolupament Econòmic del municipi. Les instal·lacions ofereixen diversos serveis relaci· onats amb la promoció econòmica, com ara un servei d’atenció a l’empresa i un altre per a nous emprenedors, un servei de comerç i una borsa de treball. L’Ajuntament de Sant Quirze va orga· nitzar al desembre una trobada amb empresa· ris del municipi i les patronals Pimec, Cecot i Ci· esc, per donar-los a conèixer aquest centre. La jornada va ser presidida per l’alcaldessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, que va desta· car “la importància de la creació d’aquest cen· tre de desenvolupament econòmic per tal d’afavorir que les relacions entre les empreses i l’Administració siguin més profitoses i fluï· des”. Per la seva banda, la regidora de Promo· ció Econòmica, Àngels Ponsa, va explicar que la masia “pot ser utilitzada també per organit· zar convencions, trobades empresarials, cur· sos formatius o qualsevol acte que necessiti qualsevol empresa”. Finalment, el regidor d’Ocupació, David Sánchez, va afegir que “des de Can Barra es pretén oferir llocs de treball als habitants de Sant Quirze i seleccionar per a les empreses les persones amb el perfil que elles demanen”. /// Redacció

a patronal terrassenca Cecot va organit· zar unes jornades que tenien com a objec· tiu explicar els aspectes fiscals del procés d’in· ternacionalització. L’acte, que va ser presidit per Eliseu Vila, president de la Comissió de Co· merç Exterior de la Cecot, va comptar amb la ponència de Diego Rodríguez, especialista en fiscalització internacional i soci de Garrigues. Rodríguez va posar de relleu la importància i necessitat de fer una bona planificació fiscal quan una empresa inicia un procés d’interna· cionalització. “L’empresa moltes vegades cen· tra la seva atenció en els aspectes d’estratègia comercial i d’altres, en detriment dels aspectes fiscals, que no deixen de ser una eina de gestió empresarial a tenir en compte en el business plan de l’empresa”. El ponent va insistir en la importància d’identi· ficar quins són els incentius fiscals en la inter· nacionalització que l’empresa pot utilitzar en les diferents fases del procés, és a dir, en el mo· ment de la inversió, durant la gestió del negoci exterior i quan es procedeix a la desinversió.

Trobada d’empresaris a Can Barra /// AJ. ST. QUIRZE

D’altra banda, Rodríguez va valorar molt posi· tivament l’actual normativa fiscal en la matè· ria i va destacar que el conjunt de mesures de què actualment disposa l’empresa que inicia

Vila i Rodríguez en un moment de la ponència /// CECOT

un procés d’internacionalització és força com· plet i apropiat. Segons l’especialista, però, cal· drien alguns retocs puntuals, com ara actua· litzar la llista dels territoris considerats para· disos fiscals. Rodríguez també va fer un repàs a les mesures fiscals més beneficioses per a les persones que es desplacen des de l’exterior per treballar en empreses espanyoles (el que es coneix com a “impatriats”) i que poden optar per tributar com a no residents durant els cinc primers anys d’estada a Espanya i també a les exemp· cions per a les persones que es desplacen a tre· ballar a l’exterior. /// Redacció


18

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Empreses familiars /// Pasqual Arnella A Castellar del Vallès hi ha aquest petit taller artesà, que fa 116 anys que es dedica a crear joguines i peces fetes amb cartró pedra PER: IVANNA VALLESPÍN

Pasqual Arnella, més d’un segle fabricant il·lusions de cartró 1 /// PINTURES NATURALS I DE FABRICACIÓ PRÒPIA. L’EMPRESA D’ARTESANS CASTELLARENCA FABRICA LES SEVES PRÒPIES PINTURES, A BASE DE TERRES MINERALS I PIGMENTS NATURALS /// ISABEL MARQUÈS

2 /// RELLEU GENERACIONAL GARANTIT. EN MARTÍ I EN RAMON PRENDRAN EL RELLEU DEL NEGOCI FAMILIAR QUAN EN JOSEP MARIA (A LA DRETA) ES JUBILI /// I. M.

3 ///

2 ///

“E

l cavall de cartró, junta· ment amb la Pepa, van ser les primeres jogui· nes industrials. Abans no hi havia botigues de joguines i les peces es feien de forma artesanal i individualitzada pel fuster del poble o per l’àvia”, afirma Josep Maria Pasqual, actual propietari de Pasqual Arnella, s.l., una empresa que fou fundada a Barcelona el 1892 pel seu avi. Aquest empre· nedor va portar el seu negoci de fabricació de joguines, primer a Terrassa a principis de segle i després a Barberà durant els anys 30; actualment, el taller s’ubica al polígon Pla de la Bruguera de la Bruguera de Castellar del Vallès. Durant aquests primers anys, l’em· presa es concentrava en la fabricació de jo· guines de cartró, especialment de cavalls.

1 /// Però els temps canvien i els costums tam· bé; a mitjans del segle passat, a causa de la irrupció en el mercat dels joguets de plàstic, es produeix una profunda crisi en el sector. Les empreses d’artesans han de buscar noves fórmules, nous productes, nous dissenys, nous processos de produc· ció, etc. A finals dels 70, a Pasqual Arnella implanten un procés original per emmot· llar cartró reciclat, que els permet oferir articles de gran qualitat a un preu com· petitiu i expandir el negoci internacio· nalment a nous camps d’activitat. L’èpo· ca actual també és complicada, especial· ment per la irrupció de les videoconsoles, però l’artesà té clar que aquestes “no po· den fer la competència al cavall de cartró. Però nosaltres tampoc no podem compe· tir amb ells”.

ELS CAVALLS DE CARTRÓ. SÓN UNA JOGUINA NOSTÀLGICA I MÍTICA QUE ENCARA ELS ADULTS COMPREN ALS SEUS FILLS, PERÒ TAMBÉ PER A ELLS MATEIXOS /// I. M.

3 ///

La gent que compra un cavall busca una peça artesana, que inciti A la imaginació del nen. És un reflex d’un esperit d’infància que no hauríem d’haver perdut mai

Tot i que en Josep Maria està a punt de jubi· lar-se, el negoci familiar no perilla; en aquest taller hi treballen el seu germà Ramon i el seu fill Martí, que es convertirà en la quarta generació d’artesans del cartró pedra. “Som dels últims artesans. És molt difícil dedicarse a l’artesania, perquè no hi ha ajuts, però, en canvi, copets a l’espatlla, molts”, reconeix en Josep Maria. Matèria primera ecològica Al taller de Castellar treballen normalment quatre persones, però en poden arribar a ser 15, depenent del volum de producció. La ma· tèria primera amb què treballen és el paper i el cartró gris net, però alhora també utilitzen pintures naturals i ecològiques fetes per ells mateixos a base de diferents terres minerals, pigments naturals i cola de gelatina. Partint d’aquest material, a Pasqual Arnella fabri· quen fonamentalment tres tipus articles, els bustos, les figures per a artistes i els cavalls. Per una banda, l’empresa elabora bustos de cartró i figures de tot tipus per a la decoració d’aparadors, especialment expositors per a joieries. D’altra banda, subministren a arte· sans les figures de cartró pedra que aquests han dissenyat prèviament. També han arri· bat a fer un gran ventall de productes, com ara urnes cineràries biodegradables, dracs i gegants per a festes populars, però sempre amb paper i cartró. Les màscares venecianes també són habituals en aquest taller, i és que aquí es fabriquen la major part de les màs· cares que es venen com a records en aques· ta ciutat italiana. De fet, les possibilitats del cartró pedra són infinites, tal com afirma en Josep Maria Pasqual: “Constantment et vénen amb reptes nous, els clients et diuen ‘jo vol· dria fer això’, i de vegades penses ‘caram! No se m’hagués ocorregut mai que es pogués fer això’. Però després pensem ‘Fem-ho!’”. La nostàlgia del cavall Però tot i que els temps canvien, hi ha coses que es mantenen generació rere generació i, en aquest cas, el cavall de cartró és un autèntic supervivent de la modernitat. “El cavall és una peça nostàlgica i mítica”, afirma l’artesà cas· tellarenc, “la gent que ve a comprar un cavall busca una peça artesana, feta manualment i, el que és més important, que inciti a la imagi· nació del nen. A més, és un reflex d’un esperit d’infància que no hauríem d’haver perdut mai. Fins i tot hi ha persones grans que compren un cavall per a ells mateixos”, afegeix. A Pasqual Arnella fa més d’un segle que es dediquen a fabricar aquesta joguina emble· màtica i han vist de tot: “El nen continua ju· gant amb el cavall. Li dóna menjar, beure, el fa córrer, l’opera quan està malalt... De vega· des ens han portat algun cavall per arreglarlo i quan l’hem obert ens hi hem trobat unes coses inimaginables”. El cavall s’exporta a Catalunya bàsicament i a la resta d’Espanya. Però altres productes, com ara els bustos per a bijuteria, arriben fins a països com França, Alemanya, Suècia i Holanda. Ara, però, l’empresa està prepa· rant un pla d’expansió, en col·laboració amb el Copca, per tal de portar aquests productes a altres països europeus.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

RADAR

19

EMPRESA /// Terrassa

Tridefus estudia altres mercats per a la fusta reciclada El principal destí del material de l’empresa de Terrassa són les plantes d’aglomerats, però amb la crisi se n’ha reduït la demanda

E

l centre de reciclatge de fusta Tridefus està analitzant diferents opcions per reo· rientar en part el negoci davant la crisi econò· mica del país, que ha afectat molt directament el sector de la construcció, el principal prove· ïdor i comprador de material d’aquest tipus de plantes. Actualment, el principal destí de la fusta reciclada de Tridefus són les plantes d’aglomerats, però amb la crisi del sector de la construcció el volum material demandat ha disminuït. La planta terrassenca, que té capa· citat per tractar fins a 8.000 tones de fusta a l’any, està estudiant reforçar alguns mercats, ara secundaris, o d’obrir-ne de nous. L’encar· regat de Tridefus, Sergi Amorós, apunta algu· nes opcions: “Amb la crisi han baixat les de· molicions i les construccions i és el moment de reorientar el negoci cap a nous sectors, com pugui ser la biomassa”. El material resul· tant, un cop reciclada la fusta, pot tenir apli· cació en la generació d’energia. Un sector en alça que podria en un futur absorbir part de la fusta reciclada a la planta Tridefus. L’empre· sa també està començant a estudiar en un ni· vell molt inicial altres opcions, “com els palets o les biguetes, però en primer lloc cal fer un estudi de mercat, per l’elevat cost de produc· ció”. Aquests productes serveixen per fer fun·

8.000 Tones

Tridefus té capacitat per processar 8.000 tones a l’any de fusta, que converteix en un material que té diversos usos.

60

CAMIONS Cada dia podrien passar per la planta uns 60 camions carregats de fusta. Es poden tractar fins a 40 tones per hora.

2

metres quadrats Cada tona de fusta que es recicla pot salvar al voltant de 2 metres quadrats de reserva forestal al planeta.

Tridefus rep la fusta i la tritura per convertir-la en un material que serveix com a base per fer aglomerats /// C.A.

cionar calderes ecològiques, encara poc este· ses a l’Estat, però en canvi molt populars en altres països europeus. Salvar arbres. La fusta que arriba a Tride·

fus té una segona vida “i estalvia que s’hagin de talar nous arbres”, destaca Amorós. Aques· ta activitat té beneficis clars, els mediambien· tals, però també evita que es col·lapsin abo· cadors i deixalleries. Aproximadament, per cada tona de fusta reciclada es poden preser· var uns 2 m2 de superfície de bosc forestal. Per tant, és bo recordar que la fusta que tenim a casa pot tenir una segona oportunitat i salvar

la vida d’uns quants arbres del planeta. Tride· fus també està preparada per tractar arbres sencers, que de vegades pesen 700 kg i arri· ben en camions especials. Nou espai. Tridefus, gestor de residus, és una

empresa privada impulsada per Eloi Tarrés i un soci des de fa cinc anys. El centre està ubi· cat a la carretera de Rubí, a Terrassa. La ma· teixa empresa preveu obrir en un futur una segona planta al terme de Viladecavalls, en una data propera, encara per confirmar. De moment, ja disposa d’un solar de 17.000 m2, ben a prop del Quart Cinturó. /// C. Andreu

EMPRESA /// Vallès

Impuls al Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll E

ls ajuntaments de Sabadell, Barberà, Cas· tellar, Polinyà, Sant Quirze i Santa Perpè· tua de Mogoda treballen des de l’any 2007 per reforçar el potencial econòmic de la zona a tra· vés del Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll. L’objectiu del Pla és incrementar la competiti· vitat de les empreses de l’entorn amb les quals es comparteixen elements comuns d’infraes· tructures de serveis a la indústria.

La primera fase del Pla s’ha tancat amb l’ela· boració d’una diagnosi que determina quines concentracions d’empreses relacionades entre si, en aquesta zona geogràfica, podien formar una línia de negoci especialitzat amb avantat· ges competitius. La segona fase del Pla es des· envoluparà durant el 2009. En concret, aquesta nova etapa significarà la creació de dos grups de treball. Un estarà centrat en el clúster de salut i

comptarà també amb la participació de Terras· sa. L’altre grup de treball tractarà les potenciali· tats de la indústria alimentària. Per desenvolupar aquesta segona fase del Pla, la Junta de Govern Local va aprovar el desembre passat acceptar les subvencions atorgades pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empre· sarial de la Generalitat de Catalunya, per l’im· port de més de 64.000 euros a favor de l’Ajunta· ment de Sabadell. El treball comú ha determi· nat que a la zona del Ripoll hi ha concentracions d’empreses associades amb els àmbits d’ali· mentació, la logística, la salut, el medi ambient i la moda tèxtil, amb possibilitats de creixement i adaptació als processos d’innovació que actu· alment s’ofereixen. /// C. FARRÉS

Una de les indústries de la zona /// CRISTINA FARRÉS


20

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Grans empreses /// Nespresso Un cafè excel·lent, unes màquines elegants, pràctiques i netes i un servei atent són els tres pilars de l’èxit fulgurant de Nespresso PER: IVANNA VALLESPÍN

Nespresso: el luxe i la qualitat d’un bon cafè, sense moure’s de casa CALL CENTER DE NESPRESSO A SANT CUGAT. En aquesta població, l’empresa té els departaments d’atenció al client, finances, recursos humans, logística i informàtica /// I. MARQUÈS

ques: oficines; restaurants, hotels i cafès d’alt nivell; càterings; establiments de luxe, i viat· ges en primera classe. En aquest sentit, l’em· presa ha signat convenis amb diferents com· panyies aèries per incloure el seu cafè com un servei més per als clients que viatgen en primera classe. Igualment, la marca helvèti· ca ha aconseguit introduir-se en les boutiques i establiments més exquisits a les principals ciutats mundials, com un servei exclusiu que s’ofereix als clients VIP. Una trilogia d’èxit L’esforç de la companyia és, en tot moment, aconseguir el cafè perfecte per a cada ocasió. A partir d’aquí, Nespresso ha creat un gran ventall de tipus de productes, que es tradueix en una vintena de cafès diferents i una dotze· na de màquines, tant en el vessant domèstic com en el professional. I és que el secret de l’èxit de la marca rau en el que l’empresa anomenada trilogia: els Grans Cafès de les millors qualitats del món, unes màquines de cafè elegants i un servei al client de qualitat. “La clau rau en el fet que Nespres· so no és simplement un cafè. El nostre objec· tiu és proporcionar l’experiència del cafè per· fecte. I per aconseguir-ho exigim la màxima qualitat en totes les parts de la cadena, des de la planta fins a la tassa: seleccionant només els millors cafès verds, comptant amb experts ini· gualables, oferint una àmplia varietat de Grans Cafès, màquines excepcionals de disseny in· novador, exclusives boutiques i servei perso· nalitzat 24 hores al dia”, afirma Vincent Ter· mote, director de Nespresso España. Or negre L’anomenat or negre, que Nespresso utilit· za per fer els seus productes, prové de dife· rents països, com ara Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Togo, Kenya i Etiòpia. Els es· pecialistes de la multinacional recorren anual· ment les plantacions de les principals regions productores del món per seleccionar el cafè que s’ajusti a les seves exigències. I això no és tasca fàcil, segons explica Termote: “Els cafès gourmet o especialitats constitueixen només un 10% de la producció de cafè verd mundial, i d’aquest percentatge, només entre un 10% i un 20% tindran el calibre adequat per arribar als estàndards de primera qualitat de Nespresso”.

Q

uè més es pot explicar quan es pronuncia la paraula Nes· presso? Aquesta multinacio· nal ha aconseguit lligar la mar· ca a conceptes com el bon cafè, el gust pel disseny i el sistema pràctic i net. Nespresso és un sistema revo· lucionari de màquines de cafè que funcionen amb càpsules, que la multinacional Nestlé va crear l’any 1970. Després de diversos anys de proves i desenvolupament, la companyia suïs· sa crea l’empresa Nestlé Nespresso l’any 1986 a la localitat helvètica de Vevey. Aquell mateix any es porta a terme el llançament del produc· te i del sistema Nespresso en oficines de Su· ïssa i Itàlia. L’èxit és immediat i el creixement de l’empresa, exponencial. Deu anys després, Nestlé Nespresso disposava de 3.500 punts de venda i 180.000 socis afiliats al club; el sistema

s’implanta a altres indrets, com Anglaterra, Malàisia, Singapur i Taiwan. Amb un creixe· ment sostingut del 30% anual, en poc més de dues dècades Nespresso s’ha enfilat com a pi· oner i líder indiscutible del mercat del cafè en porcions, fins a aconseguir, actualment, ser present en una cinquantena de països, tenir una plantilla mundial de més de 2.500 treba· lladors i generar un volum de facturació mun· dial de 1.700 milions de francs suïssos (més de 1.100 milions d’euros). La línia de negoci de Nespresso es divideix en dos canals: el domèstic (Home Division) i el professional (Out-of-home Division). El pri· mer engloba tots els clients particulars i su· posa el 85% de les vendes totals de l’empre· sa. Quant al canal professional, Nespresso ofereix solucions a clients de cinc àrees bàsi·

Nespresso va obrir fa uns mesos una botiga a Terrassa, l’única en una ciutat no capital de província. L’establiment s’ubica a la casa Bogunyà, d’estil modernista

A l’hora de seleccionar el cafè, es tenen en compte diferents factors, com ara la quali· tat del sòl, la forma de creixement de la plan· ta, la collita o els mètodes de tractament. “Sempre triem collites recol·lectades a mà, gra a gra, ja que no tots els grans maduren al mateix temps. També tenim preferèn· cia pels cafès rentats, fermentats i assecats al sol. Després d’aquesta selecció, els nos· tres experts realitzen una sèrie de compro· vacions, seleccionant-ne una mostra de cada sac. Aquesta operació és vital, ja que un sim· ple gra defectuós pot danyar la qualitat de la remesa sencera. Aquesta selecció és cada vegada més cabdal, ja que els nostres Grans Cafès estan formats pel 100% de cafès ex· cepcionals, sense cap additiu”, comenta el director de Nespresso a Espanya. Però a més de la gamma habitual de cafès, els anomenats Grans Cafès, Nespresso llan· ça al mercat, dos cops l’any, unes sèries limi·


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

tades de cafès especials, que aquests explo· radors de la multinacional troben durant els seus viatges i que permeten descobrir collites excepcionals, així com noves terres i aromes d’altres racons del món. Amb l’objectiu d’evitar l’explotació dels pro· ductors de cafè del Tercer Món i garantir un bon tracte en el comerç, la multinacional suïs· sa va posar en marxa, l’any 2003 a Costa Rica, el Programa Nespresso AAA de Qualitat Soste· nible. “El programa ha estat dissenyat per ga· rantir l’aprovisionament a llarg termini dels cafès verds de major qualitat, gràcies a l’adop· ció dels principis de desenvolupament soste· nible, viabilitat econòmica, administració me· diambiental i equitat social. Recompensem els agricultors que produeixen aquest cafè i tre· ballem activament en les comunitats produc· tores de cafè, millorant-ne les condicions soci· als, econòmiques i mediambientals”, assegu· ren des de la companyia. En el marc d’aquest programa, Nespresso compra unes cinc tones i mitja de cafè anuals, el 30% de les necessitats totals de l’empresa. Però aquest percentatge podria augmentar fins al 50% (18 tones) l’any 2010, segons els càlculs de la multinacional.

Un cop seleccionat el gra de cafè verd, es passa a la fase del torrat, on les especificitats de cada tipus de cafè es potencien. L’etapa de mòlta és decisiva per al resultat final; aquí es determina la velocitat amb què l’aigua de la màquina pas· sarà a través dels grans a l’hora de fer el cafè. Així, com més fins siguin els grans, més con· sistent i amarg serà el sabor final, elements essencials per a un bon cafè exprés. En can· vi, grans més gruixuts generen un cafè més adequat per a la gamma Lungo, és a dir, cafès llargs o cafès amb llet. Finalment, el cafè s’en· vasa a la càpsula (un sistema patentat per Nes· presso), que està feta d’alumini, segellada her· mèticament i dotada d’un vernís alimentari in· tern, que impedeix el contacte del cafè amb l’alumini. D’aquesta manera, es garanteix la conservació de les aromes i el gust del cafè fresc durant tot un any. Del centre d’Orbe, les càpsules es distribuei· xen per les botigues que Nespresso té en una cinquantena de països. A l’Estat espanyol, la multinacional, que té la seu a Barcelona, compta amb una dotzena de botigues, ubica· des a les ciutats de Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, València i Terrassa. L’es· tabliment de la cocapital vallesana va obrir fa només uns mesos per donar resposta a la gran demanda que genera la ciutat: “Vam es· collir Terrassa perquè aquí tenim més cli· ents que en altres localitats com Sabadell, Manresa o Granollers. A més, aquí vam tro· bar una ubicació, l’antiga casa Bogunyà, d’inspiració modernista i acabada de rehabi· litar, que encaixava a la perfecció amb els re·

21

2 /// CÀPSULES PATENTADES PER NESPRESSO. Es tracta d’un recipient fet d’alumini, però que incorpora un vernís alimentari que conserva el cafè durant un any // NESPRESSO

3 /// MÀQUINES MODERNES I PRÀCTIQUES La multinacional ha dissenyat una vintena de màquines de cafè per als clients domèstics i per a ús professional // NESPRESSO

4 /// SERVEI CÒMODE I ATENT Els clients poden FER les seves comandes via telèfon o via Internet. Però també a través dels establiments a 50 països del món // ISABEL MARQUÈS

2 ///

5 /// CENTRE DE

5 ///

De Suïssa a Terrassa Nestlé Nespresso té la seu central a la ciutat suïssa de Paudex, però el gran centre de pro· ducció es troba en una altra població helvè· tica, Orbe. És aquí on els grans verds de cafè es transformen en les càpsules i on es fabri· ca l’èxit de la marca. Per aquest motiu, l’em· presa compta amb especialistes sensorials i experts en degustació i en cafè verd, que des· trien la matèria primera segons el seu gust, l’aroma i la crema.

RADAR

PRODUCCIÓ D’ORBE. En aquest edifici de Suïssa es fa la transformació del gra de cafè verd en els diferents productes finals // NESPRESSO

6 /// L’EMPRESA TÉ UNA PLANTILLA DE 2.500 TREBALLADORS a tot el món i factura anualment més de mil milions d’euros // ISABEL MARQUÈS

3 ///

4 3/// ///

“Els nostres Grans Cafès estan formats pel 100% de cafès excepcionals, sense cap additiu. Triem collites recol·lectades a mà, gra a gra, i preferim cafès rentats, fermentats i assecats al sol”

6 4/// quisits de la marca”, afirma Vincent Termote. Però al Vallès, Nespresso també disposa, des del novembre del 2007, d’un edifici de mil me· tres quadrats a Sant Cugat. Aquí s’ubica tot el Departament d’Atenció al Client i les seccions de finances, recursos humans, logística i infor· màtica. El director espanyol de Nespresso co· menta que Sant Cugat era una bona alternativa –per les seves bones infraestructures i comu· nicacions– a l’hora de traslladar aquests de· partaments, que abans eren a Sabadell. La recerca transversal A la jungla del mercat, un bon departament de recerca és essencial en una empresa amb un producte tan concret com el de Nespresso. El director de l’empresa a l’Estat afirma que “la innovació es treballa en tots i cada un dels de· partaments, amb l’objectiu de continuar ofe·

rint l’experiència del cafè perfecte”. Així, en aquesta secció de l’empresa es treballa per oferir nous cafès, però alhora per innovar el disseny i la tecnologia de les màquines de cafè. Amb vista al futur, Termote assegura que tenen un pla molt ambiciós: “La nostra idea és continuar amb l’expansió, en els propers anys, per les principals ciutats espanyoles, però això dependrà de si trobem locals amb les característiques requerides i estratègica· ment situats”. Amb tot, durant aquest any la marca té previst obrir nous establiments a Madrid, Màlaga, Bilbao, Saragossa i Alacant. En un àmbit més global, l’ambició també és gran: ”El nostre repte és la consolidació de Nespresso com a marca premium de referèn· cia, la referència mundial com la icona del cafè perfecte”, afegeix Termote.


22

RADAR

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

EMPRESA /// VILADECAVALLS

EMPRESA /// SENTMENAT

Sony acomiadarà Kostal tancarà la fàbrica durant sis mesos 275 treballadors i congelarà els empresa Kostal, dedicada a la fabricació la dràstica caiguda de la demanda i per adaptar la 28 fàbriques a tot el món, dóna feina a més L’ de components elèctrics per a l’automò· seva producció a les aturades de fabricació que es· d’11.000 persones i va facturar l’any 2007 més sous de la resta bil, va presentar al desembre un expedient de tan portant a terme des de fa diverses setmanes de 1.260 milions d’euros. regulació d’ocupació temporal que afecta els 635 treballadors de la seva planta de Sentmenat. La companyia proposa l’acomiadament de tots els seus treballadors durant un màxim de 32 dies entre gener i juny del 2009. La multinacional, que és proveïdora de marques com Peugeot, Citroën, BMW o Renault, assegu· ra que presenta aquest expedient per fer front a

Manifestació dels treballadors de Sony

/// ACN

L

a crisi econòmica continua provocant anun· cis d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), i no només en empreses relacionades amb la construcció. El passat 15 de desembre, Sony Espanya anunciava l’acomiadament de 275 treballadors de la seva planta de Viladecavalls. A més, la multinacional ha decidit també aplicar la congelació salarial a tota la plantilla. Ni els cinc mesos de negociacions entre empresa i sindicats ni la visita, de la setmana anterior, del president de la Generalitat, José Montilla, al Japó, van poder evitar la retallada de personal. La multinacional va justificar la decisió com a necessària per mantenir la seva viabilitat a curt termini, ja que “afronta un entorn econòmic complicat”. I és que les vendes dels televisors de pantalla plana ha caigut un 50%. Actualment, a Viladecavalls, on es produeixen televisors LCD, hi treballen unes 1.300 persones. La mesura, però, afecta la plantilla global de Sony. I és que l’empresa va anunciar en un co· municat que retallarà 8.000 llocs de treball de la seva divisió electrònica arreu del món, una mesura que s’ha de fer efectiva abans del mes de març del 2010. Sony compta amb un plantilla de 160.000 empleats, distribuïts en les 57 fàbri· ques que té en diferents punts del planeta. Amb tot, Sony espera reduir les despeses en més de 1.082 milions de dòlars anuals. El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, va titllar de “traïció, inde· cència i presa de pèl” aquest ERO i va advertir a Sony que la seva marca es pot veure perjudica· da per aquesta decisió. L’altre sindicat majorita· ri, CCOO, va qualificar d’”aberració” que la mul· tinacional plantegés el reajustament “a les por· tes de les vacances de Nadal”. Els treballadors es manifesten. Just dos

dies abans d’aquest anunci, mig miler de treba· lladors de Sony es manifestaven davant la plan· ta de la companyia a Viladecavalls per exigir a la direcció que presentés un pla de viabilitat. La manifestació va recórrer el trajecte des d’aques· ta planta fins a l’ajuntament del municipi. El pre· sident del comitè d’empresa, David Núñez, va afirmar que els treballadors volien tenir infor· mació sobre el futur de l’empresa, perquè la di· recció no havia informat directament el comitè dels seus plans de futur. /// I. VALLESPÍN

les principals companyies automobilístiques.

La fàbrica Kostal de Sentmenat, que forma part del grup alemany del mateix nom, està situa· da al polígon industrial Can Clapers i es dedica a la fabricació de components elèctrics i elec· tromecànics per a vehicles, com interruptors de direcció i d’eixugaparabrises o controls de comandament de les portes. El grup Kostal té

Kostal és una més de les empreses que s’estan ve· ient arrossegades per la greu situació que viu el sector de l’automòbil. Primer van ser les grans companyies automobilístiques, com Nissan, Ford, Renault i Seat. Però a aquestes els han seguit les empreses proveïdores, com ara Ficosa, Plastal, Magneti Marelli, Delphi, Pirelli, Gonvarri, Mahle, Esteban Ikeda o Visteon. /// Redacció


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

AP PHOTO /// BARBERÀ

El sector fotogràfic aprova el pla sectorial 2009

PVC per tintes amb base d’aigua. En aquest sen· tit, Fupar posarà en marxa aviat un sistema de comandes on line, que permetrà encarregar di· rectament a través de la web la impressió d’una foto sobre teixit.

FUPAR /// TERRASSA

Fupar busca nous productes per fer front a la crisi

L’empresa de treball social Fupar, de la Fun· dació Caixa Terrassa, tancarà l’exercici del 2008 amb una facturació de 3,8 milions d’euros, xifra que suposa un creixement del 7% respec· te a l’any anterior. No obstant això, Fupar també està començant a notar la crisi. I és que algunes de les seccions, com l’àrea industrial, han vist com s’han reduït els encàrrecs, molts dels quals provenien del sector de la construcció. Per això, des de Fupar es plantegen cercar nous clients i elaborar nous productes. Una altra secció que ha notat la crisi és la del rentatge de vehicles, així que l’entitat ha decidit rebaixar dos euros el ser· vei que ofereixen de dimarts a dijous. Fupar fa al· tres treballs innovadors, com la impressió digi· tal i la confecció de suports publicitaris sobre tei· xits, totalment ecològics, ja que se substitueix el

23

panell info DEL 12 DE GENER AL 4 DE MAIG

CREACIÓ I APLICACIÓ DE LES FRAGÀNCIES

CASSA /// SABADELL

CASSA presenta resultats positius, tot i la sequera

L’Associació de Fabricants Espanyols de la Indústria Fotogràfica (AFIF) ha aprovat el Pla Sectorial 2009, en què es preveuen diferents actuacions amb l’objectiu de potenciar la inter· nacionalització dels productes fotogràfics espa· nyols. Entre les accions que es portaran a terme figura la participació agrupada en alguns dels certàmens fotogràfics més importants que es porten a terme en el món, com la fira PMA de Las Vegas al mes de març o la fira Photophorum de Moscou, a l’abril. Al llarg del pròxim exercici també es té intenció d’iniciar un treball de prospecció a Llatinoamè· rica i s’està treballant per poder assistir, en qua· litat d’observador, a alguns certàmens previstos a Xile, Argentina i Brasil. Antoni Peñarroya, pre· sident de l’AFIF i gerent de l’empresa AP PHOTO, amb seu a Barberà del Vallès, ha manifestat que “el sector fotogràfic espanyol està molt ben po· sicionat en els mercats internacionals i hem de seguir treballant perquè els nostres productes si· guin cada vegada més coneguts i puguin comer· cialitzar-se amb èxit”.

RADAR

El coneixement de les tècniques olfactives i els mètodes tècnics utilitzats en la seva eficiència i desenvolupament són fonamentals en nombroses indústries: des de productores i comercialitzadores d’aromes i perfums, fins a una àmplia varietat d’empreses. El curs organitzat per la UPC tracta aquestes qüestions. Organitza: Fundació UPC Lloc: Fund. UPC, edifici CITM. C/ Igualtat, 33, Terrassa Més info: www.fundacio.upc.edu Les companyies d’aigües van patir el 2008 la seva crisi particular, a causa de la seque· ra, que va fer reduir notablement el consum d’aigua. A més, el sector també s’ha vist afec· tat en els darrers mesos per la disminució del nombre de clients nous, arran de la crisi de la construcció. Amb tot, la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) tancarà l’exercici amb un vo· lum de negoci de 41 milions (3 més que l’anteri· or). D’aquests, gairebé la meitat provenen de la venda d’aigua, el 21% de la depuració, el 2,3% de l’energia i el 27,9% restants dels ingressos per obres i altres serveis. Per al 2009, CASSA centra la seva estratègia de creixement en la potenciació de les seves filials relacionades amb el món de l’aigua, però tam· bé amb l’enginyeria i la construcció. Actual· ment, el Grup CASSA té 75 concessions d’aigua a Catalunya, però també a l’Aragó, les Canàries i Cap Verd. Igualment, l’empresa gestiona 29 de· puradores a diferents comarques catalanes. Per a aquest nou any, CASSA també prepara una sèrie d’activitats per celebrar el seu 60è aniversari. DECATHLON /// MOLLET

Mollet del Vallès tindrà una botiga Decathlon El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha donat llum verd a l’amplia· ció amb la implantació d’un centre Decathlon a Mollet del Vallès. La Direcció General de Co· merç ha decidit atorgar la llicència comercial per a la implantació d’un centre d’aquesta em· presa especialitzada en equipament esportiu a la Vinyota de Mollet del Vallès. El futur centre Decathlon en aquest municipi del Vallès Orien· tal tindrà uns 3.000 metres quadrats i es divi· dirà en dues plantes: la planta baixa es destina· rà a superfície de venda, mentre que la planta superior serà de restauració i zona esportiva. Segons ha informat la Conselleria d’Innovació, el projecte s’adequa al Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PT· SEC) 2006-2009; a més, la llicència comerci· al s’ha donat una vegada consultada la Comis· sió d’Equipaments Comercials, integrada per la Generalitat, associacions de comerciants, sin· dicats i consumidors.

FINS AL 7 DE GENER

1975-1979 MEMÒRIA D’UN TEMPS. FOTOGRAFIA DE PILAR AYMERICH El 18 de desembre del 1979 va publicar-se la llei orgànica que proclamava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb la qual cosa es posava un punt i seguit a una etapa de mobilitzacions i reivindicacions ciutadanes per aconseguir les llibertats que la dictadura havia negat. L’exposició recull un seguit de fotografies de l’època de la reconeguda Pilar Aymerich. Lloc: Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí (c/ Joaquim Blume, s/n) Organitzen: Obra Social Caixa Sabadell i Museu d’Història de Catalunya Més info: www.obrasocialcaixasabadell.org

13 DE GENER

COM OBTENIR FINANÇAMENT PÚBLIC PER a ACTIVITATS DE R+D+i El seminari va adreçat a gestors de la innovació (empresaris, directors de R+D, directors tècnics, tècnics de qualitat, tècnics d’innovació...) interessats a conèixer els mecanismes per facilitar el finançament dels projectes de R+D+i de la seva entitat. El seminari també va adreçat als tècnics financers i administratius responsables de la gestió financera dels projectes. Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Organitza: PTV Més info: www.ptv.es

d’alguna denúncia. A la jornada s’exposaran, entre altres qüestions, les principals novetats que preveu la normativa vigent amb relació a aspectes com l’acreditació del consentiment a internet, el tractament de dades de nòmines i la transferència internacional de dades. Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Organitza: PTV Més info: www.ptv.es

FINS AL 24 DE GENER

DEL PIC AL BIT. EL DISSENY TÈXTIL A SABADELL Lloc: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Organitzen: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Banc Sabadell, Obra Social Caixa Sabadell

FINS AL 24 DE FEBRER

LE CORBUSIER EN L’OBJECTIU DE LUCIEN HERVÉ Fotografies sobre l’obra de l’arquitecte francés Le Corbusier fetes pel fotògraf Lucien Hervé. Hervé va treballar durant trenta anys per a Le Corbusier, constituint així una documentació de primera mà de la seva obra arquitectònica. Lloc: Sala d’Exposicions de Caixa Sabadell, c/ de Gràcia, 17, Sabadell Organitza: Obra Social Caixa Sabadell Més info: www.obrasocialcaixasabadell.org

19 DE GENER

FINS AL MARÇ

El passat 19 d’abril va entrar en vigor el Reglament que desenvolupa la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (RLOPD). La seva aplicació obliga les empreses a adaptar els seus procediments existents de tractament de dades, dins dels terminis previstos pel reglament, per tal d’evitar els riscos que comporten les situacions d’incompliment, a més de les conseqüències de veure’s sotmès a una inspecció per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, amb motiu

Exposició que s’emmarca en els actes del centenari de la inauguració del Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. La mostra recull les experiències i els molts coneixements que treballadors i treballadores de la fàbrica han transmès de generació en generació. Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (rambla d’Ègara, 270, Terrassa) Organitza: mNACTEC Més info: www.mnactec.cat

LOPD: RISCOS PER INCOMPLIMENT

TREBALL,TREBALLADORS I TREBALLADORES A LA FÀBRICA


24

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Sectors afavorits per la situació econòmica

Créixer en temps de VAQUES MAGRES Durant els últims sis mesos la crisi d’abast mundial ha afectat les finances d’empreses i estats. Tot i això, no tothom en surt igual de perjudicat. Mentre hi ha empreses que es veuen forçades a tancar o a reduir la plantilla, altres negocis prosperen afavorits pel context econòmic TEXT: AINA AMAT, XAVIER AMAT, CRISTINA ANDREU (‘Avui Terrassa’), CRISTINA FARRÉS (‘Avui Sabadell’) i LAURA ORTIZ (‘Contrapunt’)

1 /// TALLERS MECÀNICS LES VENDES DE COTXES HAN CAIGUT, PERÒ ELS TALLERS REPOSEN MÉS PECES QUE MAI /// isabel marquès 2 /// BOTIGUES DE SEGONA S’ESTAN REVALORANT PER LA DOBLE FUNCIÓ DE COMPRA-VENDA /// Cristina Andreu 3 /// CONCESSIONARIS SALVEN ELS NÚMEROS GRÀCIES A LES REPARACIONS I A LA VENDA DE COMPONENTS /// Vanessa Rabazo

1 ///


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

A

baixar unes mànigues, estretir un vestit i escurçar els camals d’aquells pantalons oblidats al fons de l’armari. Una feina tradicional com la de cosidora s’ha tornat a reclamar en uns moments en què els consumidors es miren molt més la despesa en roba i complements. Així ho confirma Carmen López, responsa· ble de Pañerías Sabadell de Mollet del Vallès, que en els darrers mesos ha notat com el ser· vei per fer retocs que ofereix a la seva botiga de venda de teles s’ha incrementat notable· ment. “Ha estat, sobretot, un cop acabades les vacances d’estiu que la gent ens ha vingut més. Ara el negoci ha revifat”, explica López. Ha estat amb el canvi de temporada d’estiu a tardor que les demandes per arranjar peces de roba s’han disparat, principalment d’aque· lles més cares. “Es fan molts retocs en abrics que la gent tenia guardats a l’armari i que ara es recuperen perquè no estan disposats a comprar-ne un de nou”, indica López. Per a la responsable de Pañerías Sabadell sempre hi ha hagut un tipus de clientela molt concreta que estava més acostumada a arreglar-se la roba –”sobretot la gent gran”, apunta–, però la crisi econòmica ha fet que el perfil del client hagi anat variant: “Ara ate·

nem clients d’un poder adquisitiu més alt, i també entren molts més joves a la botiga”, comenta la modista. No ho té tan clar, o almenys no és el que per· cep en el seu ofici, el sabater de Cerdanyola del Vallès José Malagón. Considera que si en aquesta època de l’any tenen més feina no és a causa de la crisi econòmica: “Cada any a principis d’hivern hi ha més persones que porten el calçat a arreglar, és un fet habitu· al”, comenta Malagón. El sabater compara la seva situació amb la que es dóna a les ge· lateries. “És normal que venguin més gelats a l’estiu, oi?”. Malagón explica que la majo· ria dels treballadors del ram amb els quals ha pogut parlar tenen la feina habitual de la temporada i considera que la premsa in· flueix en l’opinió pública: “Han posat els sa· baters com a exemple de persones que ens està anant la mar de bé”. Per a aquest em· presari de Cerdanyola, el negoci de les saba· tes es manté en els nivells dels darrers anys. “Continuen venint a reparar el calçat aque· lles persones que s’havien comprat unes sa· bates bones. Però hi ha persones que prefe· reixen comprar-se unes sabates noves més barates”. I és que segons quin tipus de repa· ració pot tenir el mateix cost que un calçat amb un preu relativament baix.

No anar-ho explicant També és un efecte habitual de la crisi que els triomfadors amaguin el cap. Ho constata el president de la Cambra de Comerç i Indús· tria de Sabadell, Antoni Maria Brunet. “Els que ara els van bé les coses no ho van expli· cant alegrement, perquè saben que en molts casos és degut a la desgràcia dels altres”. Brunet, des de la seva tasca a la Cambra, no considera que hi hagi un gran nombre de sectors afavorits: “Amb una crisi d’aquestes característiques, pocs són, almenys en un primer moment, els que tenen millors ba· lanços econòmics que ara fa un any. D’entra· da, aquesta crisi no afavoreix quasi ningú”, comenta. I afegeix que a mitjà termini “la crisi resituarà alguns excessos”. El president de la Cambra de Sabadell esmenta les em· preses del sector immobiliari, les d’automo· ció, i en general totes les indústries vincula· des a les grans inversions de consum, com les més afectades per una crisi que ja ningú no nega. Més feina per als mecànics Precisament de la ciutat de Sabadell hi ha da· des de la caiguda en la venda de vehicles: un 35% menys de vendes durant el mes de no· vembre per comparació amb el mateix mes en l’any 2007. Són xifres del Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils, que engloba tots els àmbits del sector, una institució que tam· bé ha posat sobre la taula una dinàmica que està fent quadrar moltes caixes: els serveis de postvenda no han experimentat cap recessió. Tots els treballs que es fan als mateixos es· tabliments de reparacions i recanvis de pe· ces ‘‘estan mantenint una activitat normal que ajuda els concessionaris a patir millor la crisi’’, explica el president del Gremi, Agus· tí García. En concret, aquests serveis estan ocupant ara de l’ordre del 70% de les seves facturacions.

2 ///

3 ///

Per superar l’actual conjuntura, el Gremi re· comana adaptar estructures, ‘‘tant de per· sonal com de mitjans’’. I és que si durant el 2008 es van vendre 1.200.000 vehicles nous, aquest any la caiguda s’espera que situï la xi· fra al voltant d’un milió. La davallada és una mica més acusada a Sabadell que al conjunt de l’Estat: ‘‘Sempre ens ha passat; Sabadell va ser una ciutat que va caure abans, però segur que som els primers a repuntar’’, afir· ma García, una tendència que en certa ma· nera també es dóna a la resta de Catalunya. ‘‘El país sol ser un avançament del termòme· tre econòmic de l’Estat’’, manifesta. A l’hora de passar comptes i fer estadísti· ques, però, és important tenir present que l’any 2007 va ser especialment bo per als concessionaris. De tota manera, està clar que no s’esperava que la recessió arribés amb aquesta intensitat. Des del Gremi de Ta· llers de Reparació d’Automòbils s’ha dema· nat al govern de la Generalitat i de l’Estat que impulsin mesures per regenerar un sec· tor molt important pel que fa a ocupació, tal com en el seu moment ja es va fer per res· catar caixes i bancs. ‘‘Volem un pla de reno· vació del parc de vehicles’’, reclama García, que també recorda que en altres països de la Unió Europea, a França per exemple, ja han

GAS A FONS

25

“ARA TENIM MOLTA FEINA, PERÒ SI LES EMPRESES TANQUEN, EL NOSTRE MERCAT POTENCIAL DE FUTUR ES REDUEIX”, CONSIDERA L’ADVOCAT LABORALISTA JOSEP PÉREZ UN SABATER DE CERDANYOLA ES QUEIXA QUE DARRERAMENT LA PREMSA HA PRESENTAT ELS DEL SEU OFICI COM ELS GRANS BENEFICIATS DE LA CRISI DES DEL GREMI DE TALLERS DE REPARACIÓ D’AUTOMÒBILS ES DEMANA ALS GOVERNS MESURES PER REGENERAR EL SECTOR

MÉS INFO Botigues de segona mà, beneficis a dues bandes La difícil situació econòmica ha acostat moltes persones que no hi havien entrat mai a les botigues de segona mà. Gent que necessita uns diners per arribar a final de mes ven estris o electrodomèstics que usava poc, i aconsegueix així uns euros extres. El benefici és recíproc, ja que aquests mateixos que van a la botiga a vendre pertinences en molts casos s’acaben emportant alguna altra cosa de la mateixa botiga que els fa falta i, d’altra banda, com que en aquests establiments s’hi venen tota mena d’objectes, lògicament més bé de preu, també molts hi van darrerament a comprar-hi. El gerent de la botiga Second Company a Terrassa, Jordi Portales, ho demostra amb xifres: “Sempre hem notat el Nadal, com totes les botigues, però aquest any estem un 20 o un 25% per damunt de l’any passat”. Una de les seccions que en aquest establiment mou més volum de feina és la de la joieria: ”No som banquers, però si ens porten joies amb valor a partir de 60 euros, hi apliquem el nostre marge i donem l’opció de recomprar- les més endavant”, explica Portales, que afegeix que “aquesta opció està en alça darrerament”.


26

GAS A FONS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

4 /// JOSEP PÉREZ ELS ADVOCATS LABORALISTES TENEN FORÇA FEINA ELS DARRERS MESOS /// marc garcia 5 /// CARMEN LÓPEZ ÉS LA RESPONSABLE DE PAÑERÍAS SABADELL DE MOLLET DEL VALLÈS /// marc garcia 6 /// AGUSTÍ GARCIA SOTSPRESIDENT DEL GREMI DE TALLERS DE REPARACIÓ D’AUTOMÒBIL /// CRISTINA FARRÉS

sortit mesures directes per reactivar la com· pra de vehicles, un dels principals indicadors de consum d’un país. I és que la caiguda de les vendes ha estat gene· ralitzada. Segons valora el president del Gre· mi, la renovació del parc de vehicles ‘‘també se· ria un avantatge per al país, amb uns automò· bils antics que contaminen més que els nous i tenen pitjors sistemes de seguretat’’. De mo· ment diu que no han rebut cap concreció de les seves demandes: ‘‘Sentim paraules bones, com les del president Montilla animant la població a comprar cotxes’’, expressa García. Per ell, es tracta de missatges positius darrere dels quals no arriben ajudes. Per promocionar les vendes, des dels concessi· onaris s’han intentat implementar promocions per atraure clients, i de fet ara és un dels mi· llors moments per comprar un nou automòbil pels descomptes existents. Però el fantasma de la crisi juga en contra dels venedors de vehicles, que han vist com socialment quasi es crimina· litza els qui decideixen ara canviar de cotxe, en· cara que els nivells d’ingressos personals i fa· miliars es mantinguin. despatxos d’advocats laboralistes

4 ///

50% de matriculats més

5 ///

6 ///

EN MÀSTERS A TEMPS COMPLET TÉ L’ESCOLA DE NEGOCIS ESADE A FINALS DE 2008 RESPECTE AL MATEIX PERÍODE DE L’ANY ANTERIOR. HO ATRIBUEIXEN SENSE GAIRES DUBTES A LA CRISI ECONÒMICA

El degoteig constant d’expedients de regulació i tancaments d’empreses afectades per la cri· si ha provocat de retruc que els despatxos d’ad· vocats laboralistes i d’assessorament jurídic es vegin “desbordats” de feina. Aquest és el cas del Col·lectiu Ronda, cooperativa dedicada a l’as· sessorament laboral amb més de trenta anys d’experiència, que té una de les seves seus a Mollet del Vallès. “Des del setembre, quan van esclatar bona part dels conflictes laborals, hi ha un volum molt més gran de feina”, explica Josep Pérez, soci del Col·lectiu Ronda. L’advocat indi· ca que, en els darrers mesos, els casos d’expe· dients de regulació d’ocupació i de concurs de creditors han augmentat un 30% i sobretot han afectat moltes de les empreses auxiliars dels sectors de la construcció i de l’automoció. Pé· rez reconeix que la situació de crisi ha fet incre· mentar la facturació del despatx, però matisa que “és una situació conjuntural”, i ho gira: “Ara tenim molta feina, però si les empreses tan· quen, el nostre mercat potencial de futur es re· dueix”. A més, Pérez explica que “la feina s’ha complicat. Treballes moltes més hores amb unes perspectives més baixes de productivitat”. Les botigues d’alimentació Els restaurants han estat un dels sectors més castigats per la crisi i consegüentment han be· neficiat els supermercats i les botigues d’ali· mentació. Parlant amb una de les treballado· res de la fruiteria Punt Fresc de Cerdanyola del Vallès, que ens demana no esmentar el seu nom, considera que “tot i que la crisi s’ha notat una mica a tot arreu, la gent últimament menja més a casa i per tant es compra més fruita i ver· dura.” En temps de recessió econòmica sembla inevitable que les persones intentin reduir des· peses, i una de les mesures que primer es pre· nen és canviar el menjar de restaurant pel pre· parat a casa. Al supermercat Condis, amb una superfície co· mercial més gran que la fruiteria anterior, tam· bé han notat certs canvis d’ençà del comença· ment de la crisi. Comenta una de les treballa· dores que “sí que hi ha hagut un augment de compradors aquests darrers mesos”. Han apre· ciat, però, canvis d’hàbits en els consumidors: “La gent compra més per al dia a dia”, expli·

“ES FAN MOLTS RETOCS EN ABRICS QUE LA GENT TENIA GUARDATS A L’ARMARI I QUE REAPROFITEN PERQUÈ ARA NO ES GASTEN ELS DINERS TAN ALEGREMENT”, DIU CARMEN LÓPEZ, COSIDORA DE MOLLET DEL VALLÈS UNA VENEDORA DE FRUITA AFIRMA QUE ARA VENEN UNA MICA MÉS PERQUÈ LA GENT NO SURT TANT A MENJAR FORA DE CASA “ALGUNS S’APARTEN UN TEMPS DEL MERCAT LABORAL I S’INSCRIUEN A UN MÀSTER QUE, EN MOLTS CASOS, TENIEN EN MENT DE FEIA TEMPS”, EXPLICA NÚRIA AGUILERA, D’ESADE

ca. Fins fa poc predominava el model de com· prar per a la setmana, a vegades sense tenir en compte què es necessitava exactament. Ara en canvi, la tònica general és preveure què cal du· rant un o dos dies i després anar a comprar-ho. Aprofitar per formar-se Els que no tenen cap dubte que la crisi és el motiu que explica l’augment considerable en el nombre de matriculats els darrers mesos en els seus màsters –i que per tant també la conjuntura econòmica els ha repercutit en un increment de la demanda– són els responsa· bles de l’escola de negocis ESADE. La seva directora de màrqueting MBA Executive Masters, Núria Aguilera, parla de fins a un 50% d’augment en la formació a temps complet per comparació amb el mateix període de l’any passat. “Molts dels que vénen creuen que ara és un bon moment per formar-se millor. Veuen que aquesta crisi és forta, s’aparten un temps del mercat laboral i aprofiten per fer un màster que, en molts casos, feia temps que tenien en ment però que no trobaven el moment oportú o el temps necessari”, analitza Aguilera. Però, com s’explica que fins a un 80% dels inscrits als màsters internacionals d’Esade són alumnes de fora de l’Estat espanyol? “Això només fa que apuntar la dimensió global d’aquesta crisi, que està afectant tot Occident i més enllà, i corrobora que, tenint en compte com està tot, moltes persones ara no estan cercant feina i viatgen i es formen, perquè un MBA internacional sempre es veu com un valor afegit posteriorment a l’hora de trobar feina”, respon la directora de màrqueting, que conclou: “Tant els d’aquí com els de fora tenen molt clar que, en situacions com l’actual, els que estan més ben formats són els que se’n sortiran millor”.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

GAS A FONS

27

Santiago Fernández /// Assessor de prevenció de riscos laborals de la Cecot i consultor Les empreses que s’han diversificat i han amortitzat els equips durant els anys de bonança, han fet una organització acurada del personal i han ajustat costos, ara tenen una demanda consolidada

hem deixat enrere, aproximadament el 50% de les empreses venien sospesant la neces· sitat real d’implantar mesures de prevenció de riscos laborals, sobretot en el sector de la construcció.

En definitiva, que sí que al seu despatx hi arriba més feina a causa de la crisi.

Les gestories tenen més feina que mai perquè ara vénen les presses de les empreses per fer consultes per millorar la productivitat.

Què és el que demanen exactament?

Santiago Fernández és assessor de prevenció de riscos laborals de la patronal Cecot des del 1998. En plena crisi, explica, s’han incrementat les demandes per implantar mesures de prevenció a les empreses /// TEXT i fotos: Cristina Andreu

Amb la crisi, les empreses inverteixen més en prevenció de riscos

T

ant al seu despatx a Sant Just Desvern com a la seva feina d’as· sessor de prevenció de riscos la· borals de la Confederació Empre· sarial Comarcal de Terrassa (Ce· cot), a Santiago Fernández se li ha multiplicat i se li acumula la feina, i preci· sament és arran de la crisi. Pensa que aquesta situació que ell viu es pot generalitzar a quasi totes les gestories, i això és a causa del fet que les empreses, almenys moltes d’elles, no han fet els deures quan el vent de l’economia bu· fava a favor, i ara corren per posar-se al dia en qüestions fonamentals, com la prevenció de riscos laborals, per tal de ser més competiti·

ves. Per Fernández, aquelles que no es van re· laxar mesos enrere ara estan superant millor el canvi de cicle econòmic, i fins i tot a algu· nes els va millor que abans.

Les empreses porten al dia tota la qüestió de la prevenció de riscos laborals?

Encara estem molt lluny, en general, de poder parlar de satisfacció. Es podria calcular en un 20% de les empreses aproximadament la im· plantació suficient de mesures de prevenció de riscos laborals.

Com afecta la crisi en aquest tema? Es noten canvis a l’hora de prendre mesures?

Amb la crisi, a les empreses de la construcció que continuen se’ls exigeix més en prevenció, i les empreses en general ara inverteixen més en prevenció perquè han de ser més compe· titives, i així estar més preparades per a un mercat que ara és més ferotge. Es podria dir, i de fet s’està notant, que amb la crisi millorem en prevenció.

Per tant, vostè i els del seu ram deuen tenir més consultes, o sigui més feina?

El que ha canviat és l’objectiu de la sessió, és a dir, els motius pels quals els empresaris ens vénen a veure. Abans, la majoria venia a fer consultes i prou. En canvi, aquest any que

Per exemple, a la nostra gestoria, SAFE Con· sultoria-Enginyeria, assessorem les empre· ses per potenciar-ne la productivitat i millorar els sistemes productius i la gestió de la maqui· nària. Aquest any hem detectat un increment de clients i un creixement del 40% de peticions aproximadament. Necessiten estudis de per· sonal, com eliminar el rebuig o optimitzar la maquinària i els fluxos de producció.

Tenint en compte el que coneixen del mercat, han notat que hi ha altres sectors econòmics que no tenen res a veure amb el seu als quals també els va bé la crisi?

Sí. A banda del sector dels assessors, crec que també els va bé a àmbits com la metal· lúrgia o que reciclen material, per citar alguns exemples. En general, les empreses que s’han diversificat i han amortitzat els equips durant els anys de bonança han fet una organitza· ció acurada del personal i han ajustat costos, ara tenen una demanda consolidada. Nosal· tres a la gestoria portem unes 200 empreses, el 90% de les quals són pimes, i podríem dir que a una vintena les coses els van molt bé, tot i la crisi.

Com veu la situació econòmica actual?

Ara hem tornat a la situació que es podria con· siderar normal del país, amb taxes d’atur del voltant del 12%. Els últims anys hi havia segu· rament un excés d’eufòria per comprar i ven· dre, i moltes empreses es van relaxar i no van aprofitar correctament els anys de bonança.

L’any 2009, com preveuen que sigui en el vessant econòmic?

Crec que el 2008 hem tingut l’ensurt fort pel que fa a la crisi, però el 2009 serà un any molt dur. Segurament no serà fins al 2010 que hi tornarà a haver creixement econòmic.


28

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

CARME COLOMINA PERIODISTA

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

L’EURO GUANYA CREDIBILITAT fruit de la crisi

E

n aquesta època de tur· bulències financeres i di· ficultats econòmiques, l’euro s’ha convertit en un escut necessari per afron· tar la crisi. Si l’any 1997 el compliment dels crite· ris per entrar a la mone· da única es van convertir en una qüestió gai· rebé d’orgull nacional, en alguns estats més que en altres, avui en dia es tracta d’una qües· tió vital per a la fortalesa de l’economia d’al· guns petits països de la Unió Europea. L’Eu· ropa escandinava, les repúbliques bàltiques i els països del centre i l’est del continent han de combatre la crisi sense l’embolcall polític i econòmic d’estar lligats a algunes de les eco· nomies més fortes de la Unió Europea. Gran Bretanya, com sempre, ha estat un cas a part, actuant com a inspiradora directa d’algunes de les mesures de rescat adoptades pels paï· sos de la moneda única. Debat polític a Escandinàvia. En ple esclat

de la crisi financera, el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen, va declarar que el país hauria estat molt més protegit dins la mo· neda única. Com tota la classe política tradicio· nal danesa, Rasmussen, etern aspirant a algun càrrec europeu, ha aprofitat les turbulències fi· nanceres per pressionar en favor de l’adhesió a l’euro i anunciar un nou referèndum abans de finals del 2011, tot i que la població danesa ja ha rebutjat dues vegades a les urnes abandonar la seva sobirania financera. La crisi també ha ressuscitat el debat sobre l’eu· ro a l’agenda política sueca. Un sondeig publicat per un dels principals diaris del país a finals del mes d’octubre assenyalava que, per primera ve· gada, el 47% dels suecs són partidaris d’abando· nar la corona en favor de la moneda única euro· pea. No són la majoria, però representen un in· crement molt important del sí. Un altre país del nord, Islàndia, amb l’aigua al coll, mira cap a l’euro com a taula de salvació. El miracle islandès s’ha esfondrat d’un dia per l’altre. Tot i no formar part de la Unió Europea, els islandesos estan aclaparadorament a favor d’unir-se a la moneda única. La demanda va sortir al carrer durant les manifestacions de protesta que milers de persones van protago· nitzar contra el govern el passat mes d’octubre quan encara no podien creure que tot el valor immobiliari i financer del país s’havia fos.

Un excomunista a l’euro. Aquest 1 de gener

L’euro ha aconseguit dotar-nos d’una estabilitat macroeconòmica decisiva en aquest període de turbulències internacionals. Ara li cal guanyar poder de seducció

del 2009, l’euro ha tornat a eixamplar territo· ri. Eslovàquia s’ha convertit en el primer país de l’antic bloc soviètic a entrar a l’euro. País de destí de moltes deslocalitzacions, sobretot de la indústria de l’automòbil i de l’electrònica, amb un baix cost de mà d’obra i una política fiscal que, durant anys, va jugar a la desregu· lació més agressiva, guanyarà a partir d’ara, a més, l’incentiu de pertànyer a la moneda úni· ca dins d’un mercat ja unificat. D’aquí a dues setmanes les corones eslovaques desaparei· xeran de la circulació, tot i que el doble etique· tatge de preus continuarà fins al 2010. La zona euro té 16 països membres. Segons càlculs de la Comissió Europea, Polònia espe· ra poder adoptar l’euro cap al 2012. Hongria, un dels països més castigats per la crisi, con· tinua també amb els seus plans d’acostament a la moneda única, però no s’ha fixat cap data d’adhesió. L’euro ha aconseguit consolidar-se com la divisa d’una majoria d’estats de la Unió Europea, però encara li cal guanyar-se la con· fiança definitiva d’una part important de la ciutadania. Aniversari de l’euro. Ara fa 10 anys, l’1 de

gener del 1999, 12 països de la Unió Europea van adoptar oficialment una moneda única que dos anys després circularia pels carrers. El balanç d’aquesta dècada podria donar per tota una sèrie d’articles. La realitat és que l’euro en els últims anys s’ha enfortit davant el dòlar i avui també davant la lliure esterli· na. Les exportacions europees han resistit malgrat aquesta revaloració de la moneda, mentre que la fortalesa de l’euro ens ha do· nat un marge d’oxigen per a les importaci· ons, especialment les de petroli. En el terreny polític podem discutir si va ser un error cre· ar l’euro per cedir únicament sobirania mo· netària i no pas fiscal. Fins i tot, podem deba· tre si cal un govern més polític de la moneda única com a contrapès del Banc Central Eu· ropeu. La realitat, especialment per a aquells que recorden les devaluacions de principis dels 90, és que l’euro ha aconseguit dotar-nos d’una estabilitat macroeconòmica decisiva en aquest període de turbulències internaci· onals. L’euro ha de saber aprofitar el vent que bufa a favor de la moneda única en països fins ara reticents, fins i tot si això implica re· pensar els criteris per formar-ne part. Ara li cal guanyar poder de seducció.

Un model econòmic que ESTÀ QUEDANT ESGOTAT

S

i Keynes aixequés el cap en aquests moments que· daria perplex de l’èxit de les seves teories en tots els àmbits econòmics. Èxit que no tan sols ve del seu propi terreny ideolò· gic sinó que s’estén a al· tres territoris de profundes conviccions neo· liberals, on mai no s’hagués donat suport a cap de les seves tesis d’intervenció estatal. Avui no és difícil escoltar discursos propers a les sego· nes posicions, reclamant amb insistència l’ac· tuació del govern en àmbits econòmics abans allunyats completament de l’acció pública. La naturalesa i les dimensions de l’actual cri· si que travessa l’economia occidental fa que molts agents econòmics es dirigeixin als res· ponsables polítics per demanar actuacions concretes per evitar una catàstrofe de dimen· sions més grans. I aquests, dins del que poden i saben, improvisen mesures contra la crisi, per pal·liar la greu desconfiança dels ciutadans, progressivament més escèptics d’aquestes ac· cions i dels mateixos governants. De la situació econòmica actual no es pot fer cap paral·lelisme amb anteriors i famoses cri· sis que es van produir al segle xx. Les seves ca· racterístiques –una crisi de liquiditat del siste· ma financer dels Estats Units que impregna les economies mundials, juntament amb una crisi de confiança dels consumidors i empreses que ha provocat una desacceleració del consum in· tern i de la producció industrial– té peculiari· tats que apunten clarament cap al final d’un model econòmic. Un model basat en un cost del diner barat, un crèdit “barra lliure”, un sis· tema de vida per sobre de les possibilitats reals dels ciutadans. L’especulació del sector immo· biliari i financer també hi ha col·laborat. Ens trobem en el que alguns analistes definei· xen com el final d’un model. Les teràpies key· nesianes, tot i que poden alleujar la intensitat de la caiguda, difícilment l’aturaran. Conse· güentment, ha arribat el moment de repensar l’economia, reajustar els valors fins ara impe· rants i començar a practicar una forma nova de producció, de treball, de consum i de vida. I això s’assemblarà a la visió que tenia John Maynard Keynes de la societat del futur, més real i més redistributiva.

Ens trobem en el que alguns analistes defineixen com el final d’un model. Les teràpies keynesianes, tot i que poden alleujar la intensitat de la caiguda, difícilment l’aturaran


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

ROTONDA

29

MARIA DOLORS CONDE DOMÍNGUEZ ALCALDESSA DE CASTELLBISBAL

Castellbisbal, LA porta de la B-30 cap al Baix Llobregat L’alcaldessa de Castellbisbal exposa les potencialitats que té el municipi fruit de la seva ubicació estratègica que el situen com un punt de referència industrial i de coneixement dins la xarxa B-30

C

astellbisbal, ben mirat, és un municipi d’es· perit dual. Els i les re· sidents al terme, ja si· gui en el seu nucli urbà o en alguna de les seves urbanitzacions, tant si són nouvinguts com nascuts aquí, castellbisbalencs de primera, segona o més generacions, desenvolupen tots i totes un fort sentiment de pertinença, d’identitat local. Això potser ve donat per la particular localització i orografia del terme municipal: tot i ser inserit de ple en la zona d’influència de Barcelona, l’elevació del po· ble respecte de la llera del Llobregat i l’ex· tensió dels terrenys rústics aporten una cer· ta sensació de tranquil·litat, d’aïllament. Les comunicacions ens posen, però, a to· car de municipis importants com Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Martorell i la mateixa capi· tal de Catalunya, amb el seu port i aeroport... Així, els vilatans i vilatanes de Castellbisbal afegeixen, al seu sentit de poble, una men· talitat clarament moderna i urbana total· ment avesada en l’estil de vida postindus· trial d’avui dia. Una altra dualitat acusada en la mentalitat col·lectiva del municipi és la produïda pel brusc salt d’una economia agrícola a una altra aclaparadorament industrial en una època tan propera com és la de mitjans del segle xx. Encara plana per la memòria co· muna l’època de la vinya, de les masies, els senyors i els rabassaires, la fruita i la vida tradicional de pagès... Avui, però, aquest re· cord proper ha de conviure amb una realitat industrial i postindustrial, de ràpides infra· estructures de comunicació i de la nova so· cietat de la informació... Els camps de con· reu es van arronsar ràpidament per deixar pas a les indústries, que en l’actualitat for· men nou potents polígons industrials, amb empreses de totes les dimensions, dedica· cions i capacitats, algunes d’elles, líders en els seus sectors en els àmbits català, esta· tal i europeu. Respecte de la xarxa de localitats que inte· gren l’àrea de la B-30, Castellbisbal també viu una innegable dualitat: fortament anco· rada en ella cap al nord-est, la seva façana

Encara plana per la memòria comuna l’època de la vinya, de les masies, els senyors i els rabassaires, la fruita i la vida tradicional de pagès... Avui, però, aquest record proper ha de conviure amb una realitat industrial i postindustrial, de ràpides infraestructures de comunicació i de la nova societat de la informació

sud-oest s’obre ja cap al Baix Llobregat, zona amb què manté importants vincles de tot ti· pus, per descomptat també econòmics. La nostra vila, així, està i vol estar, amb to· tes les seves conseqüències, a la xarxa B-30. Hi aporta tota la seva potència industrial, i vol participar-hi en les seves apostes de fu· tur, com poden ser les fortes inversions en investigació que s’hi fan, les millores en les comunicacions, les sinergies industrials, el suport públic a la promoció de l’ocupació, les decisions que prenen institucions com la Cambra de Comerç i Indústria de Terras· sa, els nous equipaments públics en matè· ria sanitària, les relacions directes amb les institucions europees que tot just es comen· cen a teixir... i un llarg etcètera. D’altra banda, però, freguem el Baix Llobregat i ens hi sentim, també, molt pro· pers. Castellbisbal es configura, així, com un passadís de comunicació i progrés entre dues de les zones econòmicament més dinà· miques de Catalunya: la xarxa B-30 i el Baix Llobregat. Això, crec, és un altre actiu que podem aportar a les ciutats del sud del Vallès Occidental: la nostra qualitat de connexió entre dos pols industrials, demogràfics i cul· turals tan importants com aquests. Pel que fa al futur, la nostra voluntat també és dual. Volem mantenir la tranquil·litat i la qualitat de vida de què gaudim, amb totes les seves tradicions, però també volem estar cada dia més ben comunicats amb l’entorn, més ben equipats i més encarats cap al pro· grés i la transformació econòmica i tecno· lògica. Això implica una participació activa en els fluxos econòmics, demogràfics, cul· turals i de coneixement que recorren l’eix de la B-30, i també col·laborar en la connexió de tot plegat amb les dinàmiques homòlo· gues que també projecten el Baix Llobregat cap al futur. Així som i així volem ser. Ens estimem les nostres dues ànimes: la del record agrícola i la de la modernitat industrial i tecnològi· ca, la de la tranquil·litat i la del dinamisme actual, la que es troba compromesa i inte· grada a la xarxa B-30 i la que connecta tot això amb el Baix Llobregat.

Lectures

Gestión 2000

El estallido de la burbuja Robert J. Shiller Un lúcid manual sobre com vam caure en el forat financer i què cal fer per poder-ne sortir. Shiller en aquest llibre es posiciona com un optimista, segur de poder convertir les emergències actuals en oportunitats de futur.

Gestión 2000

La revolución limpia Ron Pernick/Clint Wilder Si alguna vegada s’ha preguntat si les energies netes existeixen realment com a sector i tenen companyies serioses al darrere, llegeixi el llibre de Pernick i Clint. Inversors, emprenedors i executius hi trobaran descripcions i consells d’un valor incalculable.


30

ROTONDA

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

OPINIÓ QUÈ en PENSEN ELS VIANANTS...

LA CRISI ECONÒMICA COLPEJA DE FORMA DESIGUAL ELS VALLESANS I MODIFICA ELS HÀBITS DE CONSUM La situació econòmica actual està causant autèntics drames en algunes famílies. La pèrdua de la feina provoca un efecte dominó en molts sectors econòmics relacionats amb l’oci i el consum. Però això no és un fet generalitzat: hi ha activitats econòmiques que es mantenen estables i alienes a la crisi, així que un gran nombre de vallesans encara poder dormir tranquils PER: IVANNA VALLESPÍN

L’està afectant la crisi econòmica? De quina manera? L’actual crisi està provocant canvis en els seus costums diaris, en la compra o en l’oci?

Carles Galícia 43 anys Delineant

MarÍa E. Montenegro 21 anys Cangur

Víctor H. Quintero 50 anys Soldador

Yolanda Lucena 34 anys Netejadora

Jordi Sánchez 39 anys Periodista

Juan García 32 anys Aturat

Marta Cusió 35 anys Mestra

A nosaltres, per sort, no ens està afectant la crisi, perquè el nivell d’ingressos i el de despeses el mantenim, no ha canviat. De moment, les variables a casa meva són les mateixes. Laboralment tampoc sembla que m’hagi d’afectar, ja que treballo de delineant des de fa 18 anys en un hospital, així que sembla que no hagin de tancar persianes. Per sort, no estic en un sector on hi hagi regulacions de treball constantment. Pel que fa a despeses, també mantinc els costums perquè de fet a casa tampoc no hem estat mai gaire consumistes.

Laboralment sí que m’està afectant la crisi, perquè m’han retallat les hores de feina. Jo fins ara treballava 8 hores i ara m’ho han retallat fins a 4. Això és degut a la crisi, perquè la família m’ha escurçat les hores per reduir despeses. A causa d’això, jo sí que he hagut de canviar els meus hàbits de compra. Ara he de buscar molt més les ofertes en menjar, en roba, en tot, per tal que el sou arribi a finals de mes. Quant a l’oci, també he hagut de reduir coses com sortir a prendre alguna cosa amb els amics o anar al cinema. Tot el que es pugui, per tal d’aguantar.

A causa d’un petit accident laboral, he d’estar de baixa durant 8 dies, però actualment estic treballant. No obstant això, sí que és veritat que a l’empresa diuen que hi ha molta menys feina que en anys anteriors. Afortunadament, la crisi de moment no m’està afectant i no he hagut de fer canvis en els meus hàbits. Tot això és gràcies al fet que encara treballo. Però si em quedés sense feina m’hauria de buscar la vida, perquè s’ha de tirar endavant i els compromisos no esperen. Igualment, a casa no som gaire consumistes, només hem de pagar el lloguer i el menjar, però no acostumo a sortir de discoteques, ni tampoc fumo ni bec, així que no gasto a part de les necessitats bàsiques.

A mi personalment m’està afectant molt la crisi; de fet, la meva parella i jo hem hagut de deixar el pis on estàvem perquè no el podíem pagar, ja que el meu xicot va deixar de cobrar a la seva feina. Així que al final hem hagut de tornar a la casa dels pares, i això amb la meva edat. Professionalment, jo de moment mantinc la feina, però no ho veig gaire segur. La veritat és que jo estic molt afectada per la crisi i, per descomptat, no vaig al cinema, no surto a sopar a restaurants, ni vacances, ni absolutament res.

Sí, sí que puc dir que m’està afectant l’actual situació, especialment per la hipoteca, ja que quan m’ha tocat revisar-la l’Euribor estava al 5,4%, mentre que ara està per sota de 4. Així que jo no m’he pogut beneficiar d’aquesta bonança de les darreres setmanes. Laboralment, la meva empresa ha fet una retallada de personal recentment, però sortosament a mi no m’ha afectat. Pel que fa a costums també ho he notat. Si abans sorties tres cops, ara ho fas només dos. Però quant a consum, no he canviat gaire, ja que jo normalment ja consumeixo de forma responsable, i això ho he mantingut també ara.

Jo de moment no puc dir que la crisi m’estigui afectant molt. Sempre he estat treballant i aquesta és la primera vegada que em quedo a l’atur. Jo, de moment, encara no he notat gaire la crisi. Igualment, la veritat és que avui dia surts menys a sopar fora, de bars, etc., perquè les coses són molt més cares, i això és potser el que afecta més. Però en general, a mi personalment, la crisi econòmica no m’està afectant gaire.

Per sort, la meva feina no perilla ni tampoc la de la meva parella, així que podem dir que la crisi no ens està afectant. D’aquesta manera, els nostres costums de consum i de sortir tampoc no s’han vist afectats i mantenim la nostra vida com abans. També he de dir que nosaltres no hem estat gaire consumistes, així que tampoc no ens hem hagut d’estar de res. La veritat, he de reconèixer que segurament som uns privilegiats, perquè tampoc no tenim hipoteca, així que de moment estem tranquils.


Fes-te subscriptor i gaudeix de l’

, cada dia, on tu vulguis.

Truca al telèfon 902 88 42 52 o escriu un e-mail a subscripcionsavui@dyrsa.es i gaudiràs de: comoditats

L’AVUI, cada dia, on tu ens diguis i en la modalitat que triïs.

flexibilitat

economia

Podràs escollir si vols fer-te subscriptor anualment o semestralment.

avantatges

Tracte especial en totes les promocions del diari.

Descompte sobre el preu de portada del diari.

descomptes

Descomptes en cinemes, teatres, concerts, museus, viatges...

Només amb l’


32

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

UAB /// NOVA RECTORA

L’Autònoma renova rectorat enmig dels aldarulls de Bolonya Ana Ripoll ha estat escollida nova rectora de la institució universitària en unes eleccions on només van acudir a la cita amb les urnes el 8,2% dels estudiants

A

na Ripoll Aracil, catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors, va ser elegida, el passat 15 de desembre, nova rectora de la Uni· versitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb el 56,09% del vot ponderat. L’altra candidatura, pre· sentada per Lluís Tort Bardolet, catedràtic de fisi· ologia, va obtenir el 43,91% del vot. El percentat· ge d’estudiants que van votar només va ser d’un 8,2%, mentre que la participació dels funcionaris doctors va arribar al 67,79%. El personal docent no doctor va participar un 24,8% en els comicis, i el PAS, un 40,31%, segons informacions de la UAB. Ripoll, que ha estat vicerectora de Professo· rat durant el segon mandat del rector Lluís Ferrer (2005-2008), esdevé la primera dona elegida rec· tora en els 40 anys d’història de la UAB. La rectora electa es va llicenciar en ciències físi· ques a la Universidad Complutense de Madrid el 1975 i es va doctorar a la UAB el 1980. Ha estat be· cària d’investigació del Consell Superior d’Inves· tigacions Científiques i professora ajudant al De· partament d’Informàtica i Automàtica de la Com· plutense. Ripoll es va incorporar al Departament d’Informàtica de la UAB el 1978, on va ser profes· sora adjunta, professora titular i, des del 1992, ca· tedràtica d’arquitectura i tecnologia de compu· tadors. Va treballar en diferents línies d’investi· gació dins de l’arquitectura de computadors i el processament paral·lel. A més, va impulsar ac· tivament la creació de grups d’investigació en els tòpics d’assignació estàtica de programes, ba· lanceig dinàmic de càrrega, models de progra· mes paral·lels i predicció del rendiment i, més recentment, en sistemes distribuïts per a aplica· cions de vídeo sota demanda.

Ripoll ha publicat més de cent articles en revistes especialitzades, ha pronunciat conferències in· ternacionals de prestigi, ha dirigit vuit tesis doc· torals i ha participat en diversos projectes d’in· vestigació nacionals i internacionals. Estudiants expulsats. Mentrestant, l’actual

equip de govern de la UAB encara els aldarulls i protesta d’un grup d’estudiants contra el pla de Bolonya. De fet, el passat 20 de desembre, la UAB va decidir expulsar amb caràcter immediat sis dels estudiants expedientats. La resposta del rec· tor en funcions de la UAB, Lluís Ferrer, va arribar després que es va trobar el rectorat ple de pinta· des i amb diversos desperfectes, ja que en un pri· mer moment s’havia decidit que els estudiants serien expulsats a final del curs. Només uns dies abans, Ferrer presentava la reso· lució dels expedients oberts contra 28 dels seus alumnes per suposades agressions, que van te· nir lloc els mesos de març i abril passats. De la to· talitat dels alumnes expedientats, la UAB va de· cidir expulsar-ne sis: quatre d’ells durant un any; un, durant dos anys i el sisè, durant tres anys. Els 22 alumnes restants rebran una sanció en forma d’amonestació pública. Tot i això, el rector va as· segurar que els encausats “poden seguir estudi· ant en altres universitats”. Ferrer va justificar la decisió per tres motius: “La dignitat de les persones agredides, la defensa de la universitat i la convicció que aquesta decisió serà útil per impedir que això es repeteixi”. Quant al primer, el rector en funcions va fer referència a la degana de la Facultat de Lletres i als membres

Ana Ripoll, la nova rectora de la Universitat Autònoma

/// I. MARQUÈS

de seguretat: “Aquestes persones m’han fet sa· ber que no entendrien que no hi haguessin san· cions”, va comentar. El segon motiu esgrimit per Ferrer va ser la defensa del campus: “Si les ac· cions que van dur a terme els estudiants no ha· guessin estat tolerades en un altre lloc, tampoc poden ser tolerades aquí”. Finalment, segons el rector, amb aquestes sancions s’envia un mis· satge que marca “unes línies vermelles que no es poden creuar”.

i sancions emeses per la UAB, que han qualificat com “un atac directe als principis democràtics”. Segons el sindicat, aquesta decisió suposa “enter· rar tot possible intent d’entesa i diàleg entre els estudiants i les autoritats universitàries”.

el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va emetre un comunicat per rebutjar les expulsions

Per la seva part, el Comitè Contra Bolonya va manifestar en un altre comunicat que el recto· rat de la UAB també va traspassar “les línies ver· melles amb l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat de Lletres el passat 4 de març, l’ame· naça que molts membres d’assemblees estan vivint a la UAB i les irregularitats a les juntes de facultat”. /// REDACCIÓ

de satèl·lits amb què es podran rebre dades re· als per a usos docents i de recerca al Campus de la UPC a Terrassa. L’equip Trencalòs Team va pre· sentar el model d’avió radiocontrolat Trencalòs, amb millores tècniques i de disseny respecte al que va participar amb èxit el curs passat, a Portugal. Aquest curs, Trencalòs participarà en el concurs amb el seu model millorat a Coïmbra (Portugal). Per la seva part, la UPC ecoRacing va mostrar el projecte de cotxe híbrid que està cons· truint. Finalment, l’Associació de Joves Enginyers de Terrassa (JET), formada per estudiants de tot el campus de la UPC a Terrassa, va presentar el projecte de construcció d’un helicòpter radiocon· trolat, un pla de formació per a estudiants i l’edi· ció d’enguany del concurs de robots que ja va or· ganitzar el curs passat. /// REDACCIÓ

Un dels projectes era un cotxe híbrid /// UPC

Resposta estudiantil. Davant aquesta decisió,

UPC /// Projectes innovadors dels estudiants

Els estudiants mostren els projectes més enginyosos U

n satèl·lit, una estació real de seguiment de satèl·lits per a ús de la comunitat universi· tària de la UPC a Terrassa, un avió, un cotxe hí· brid, un helicòpter, el concurs de robots i un pro· grama de formació són els projectes que quatre grups d’estudiants de l’ETSEIAT de la UPC van presentar el desembre passat. La presentació es va fer en el marc de les jornades Projectes amb Enginy, que va organitzar L’Escola Tècnica Superi·

or d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Ter· rassa (ETSEIAT). L’Associació EUROAVIA de l’ETSEIAT va presen· tar un nou model de satèl·lit per al concurs Can· Sat2009, amb el qual l’equip de l’associació ja va quedar en el primer lloc el curs passat a Madrid. A més, l’alumnat d’EUROAVIA va mostrar el pro· jecte Groundstation, una estació de seguiment


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

33

CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA /// PLA D’ACCIÓ 2009

La Cambra de Terrassa presenta un pla d’acció contra la crisi Les iniciatives en formació, promoció i internacionalització arribaran a 5.500 empreses

Pel que fa al comerç internacional, des de la cambra egarenca s’ha destacat que s’hi vol do· nar un impuls important. En aquest sentit, es· tan previstes 25 missions empresarials interna· cionals, repartides en setze missions directes, cinc d’inverses, dues trobades d’aliances estra· tègiques dedicades al sector aeronàutic, una jor· nada a París per al comerç minorista i una visita agrupada a la fira de subcontractació.

L

a Cambra de Comerç de Terrassa va pre· sentar el passat 11 de desembre el Pla d’Ac· ció 2009, que preveu donar suport i proximitat a unes 5.500 empreses de la zona per lluitar con· tra la crisi econòmica. El projecte inclou nous ser· veis de promoció i formació en matèria d’inter· nacionalització de l’empresa, foment de la recer· ca i formació empresarial. També es treballarà en àmbits de promoció del comerç a través d’acci· ons d’informació i assessorament. En matèria d’internacionalització de l’empresa, la Cambra promourà dos nous serveis “perquè les empreses gestionin amb garanties aquesta etapa difícil”. Per una banda, una eina d’assessorament en estratègies d’internacionalització per tenir una major implicació amb les empreses a l’hora de de· finir plans de negoci, i per l’altra, els anomenats grups d’implantació exterior, que tractaran de po· tenciar la col·laboració empresarial per interna· cionalitzar-se. Quant a l’assessorament i desen· volupament empresarial, està previst un progra· ma per a la millora dels processos productius, un servei d’assessorament en la identificació de pro·

Durant l’acte de presentació del pla, el presi· dent de la Cambra de Comerç, Marià Galí, va as· senyalar que “en aquest context és encara més necessari que entitats com la nostra planifiquin els seus serveis per acompanyar les pimes i que puguin tenir al seu abast serveis i propostes per ajudar-les a sortir de la crisi i obtinguin noves perspectives al seu negoci”.

El president de la Cambra, Marià Galí (al centre), en un moment de la presentació del pla /// CAMBRA TERRASSA

CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL /// PROJECTES 2009

Cambra de Sabadell aposta per l’economia productiva E

n aquestes dates toca fer balanç de l’any i pre· sentar els projectes de futur per al nou any que comença. Així, en el marc de la crisi econò· mica, la Cambra de Comerç de Sabadell, igual que la seva homòloga egarenca, va presentar una sè· rie de projectes i actuacions per al 2009 amb la recuperació econòmica com a objectiu final. El president de la Cambra, Antoni Maria Brunet, va afirmar que l’entitat treballaria enguany per fomentar la internacionalització de les empreses de la seva demarcació, bàsicament a la Xina i l’Ín· dia. Igualment, Brunet va assegurar que cal treba· llar per la competitivitat, mitjançant la millora de l’eficiència financera a l’empresa. En aquest sen· tit, la cambra ha anunciat que ha creat un servei d’assessoria específic sobre aquest tema. Per al 2009, l’entitat sabadellenca també té pre· vist fer, en col·laboració amb la Cambra de Ter· rassa, un estudi sobre l’estoc d’habitatges al Vallès: una diagnosi comercial de la ciutat, a tra· vés d’un estudi d’hàbits de consum, i reforçar els incentius en matèria de recerca i innovació. Com a mesures urgents per superar la crisi, Bru· net va reclamar la reducció de l’IVA de forma temporal com a mesura del control de la infla· ció, una solució a l’estoc mobiliari, així com man·

jectes de R+D+i, auditories per millorar l’eficièn· cia en el consum energètic i un servei d’assesso· rament internacional per a nous emprenedors, entre d’altres. Precisament, el dels emprenedors és un altre sector que rebrà atenció específica. I és que la Cambra està promovent acords amb dife· rents ajuntaments de la demarcació i amb el De· partament de Treball per coordinar l’assessora· ment dels emprenedors, especialment els que te· nen vocació internacional.

Brunet també va fer balanç del 2008 /// I. MARQUÈS

tenir el descens dels interessos i retornar la liqui· ditat a les empreses. A mitjà termini, Brunet va apostar per un canvi en el model de creixement i “donar més importància a l’economia producti· va i de serveis”. Igualment, el president de la Cam· bra va marcar com a claus futures elements com la formació, l’exportació, la internacionalització, la disminució de la pressió fiscal i el foment de la flexiseguretat en les empreses. Quant al territori, Brunet va afirmar que la co· marca ha de saber valorar i aprofitar les seves po· tencialitats, com ara l’aeroport, el futur sincrotró de Cerdanyola, les universitats, la cultura indus· trial i el volum de població. /// I. VALLESPÍN

El Pla d’Acció 2009 de la cambra egarenca pre· veu arribar a unes 5.500 empreses de la demar· cació, 500 nous emprenedors i més de 700 co· merços. Igualment, en temes de formació, l’en· titat ha previst organitzar 150 activitats formatives sobre l’empresa, que arribaran a més de 2.000 usuaris. /// Redacció


34

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Emprenedors /// Aegerus La jove empresa de Sabadell Aegerus ha aconseguit implantar, en només dos anys, el seu sistema informàtic en més d’un centenar de centres assistencials de tot l’Estat, però l’objectiu és copar el 50% del mercat PER: IVANNA VALLESPÍN

Aegerus, ‘softwares’ adaptats al sector de la dependència

A

egerus és una empresa amb una plantilla d’onze treballadors que es dedica a desenvolupar i implantar programes informà· tics per a centres d’atenció a la dependència, residències assis· tides, centres sociosanitaris i serveis d’atenció domiciliària. L’empresa va ser creada el setem· bre del 2006 per Jaume Ten i Joan Matarín amb un clar objectiu: “Vam valorar la mancança que hi havia d’un software de gestió per a cen· tres de dependència i vam veure que era un sector emergent, amb possibilitats de negoci”.

1 /// jaume ten i joan matarín. són els dos emprenedors sabadellencs que fa un parell d’anys van crear aegerus i van desenvolupar un ‘software’ de gestió per a centres de dependència /// isabel marquès

El producte que desenvolupa aquesta firma sa· badellenca té tres trets distintius. El primer és la tecnologia assequible: “Quan ens vam plan· tejar desenvolupar un sistema d’informa· ció, vam valorar que aquest era un sector amb pocs recursos i, per tant, calia que els costos del sistema fossin el màxim d’ajustats possi· ble”, comenten des d’Aegerus. Per aquest mo· tiu, en els sistemes que elaboren utilitzen tec· nologies de codi lliure, de manera que el preu final del producte no es veu carregat per l’alt cost que suposen les llicències de programari. El segon tret és que es tracta d’un sistema in· tuïtiu, fàcil d’aprendre i d’utilitzar. Finalment, el sistema permet gestionar la totalitat de pro· cessos pels quals va passant una persona que es troba un centre assistencial, de manera que es millora l’atenció al pacient. Recentment, Aegerus ha renovat la seva imat· ge corporativa, fet que també li ha aportat un tret distintiu de marca. “Volíem desmarcarnos del model d’empresa informàtica tradici· onal. Treballem per un sector humanista i, per tant, el nostre usuari final és la gent gran. Vo· líem tenir una imatge d’acord amb la ‘vellesa’ i el coneixement i les experiències de la nostra gent gran, però, al mateix temps, que portés implícit un rerefons de modernitat i, sobretot, de durabilitat”, afirmen. Aegerus distribueix el seu sistema en més d’un centenar de centres, bàsicament de Catalunya (90%), on el Vallès està guanyant cada cop més pes. El 10% restant són clients de les Illes Balears, Navarra i Andalusia. Amb vista al futur, es plantegen consolidar la seva presència en el mercat català: “Tenim un 10% de mercat i esperem arribar al 50% en 2 anys”. Per a l’any vinent, l’empresa sabade· llenca vol treballar també en el fet de poten· ciar la responsabilitat social de la companyia, així com la responsabilitat territorial –mit· jançant la col·laboració amb altres empre·

“Quan crees la teva empresa hi ha una sensació que no té preu: la llibertat de fer allò en què creus, quan ho creus i tal com ho creus”

ses del Vallès– i la mediambiental. A més, es plantegen la creació de la Fundació Aegerus, amb l’objectiu de potenciar i premiar les vo· cacions literàries i artístiques de la gent gran. Sense ajuts Quan van muntar l’empresa, aquests dos em· prenedors no van rebre cap ajut econòmic, tot i que afirmen que “sortosament no ens calien, ja que ha estat en tot moment un model d’autofi· nançament amb recursos generats des del prin· cipi de l’activitat”. No obstant això, els joves em· presaris també es van trobar amb entrebancs en tot aquest procés: “Sobretot la manca d’aten· ció per part de les administracions públiques, que continuen preferint qualsevol model d’alt cost procedent d’una multinacional que escoltar

els que som de casa i tenim solucions provades i fiables. És la part més desagraïda del procés”. No obstant això, des d’Aegerus es mostren orgullosos de l’experiència de crear la seva empresa: “Hi ha una sensació que no té preu: la llibertat de fer allò en què creus, quan ho creus i tal com ho creus, i alhora la responsabilitat d’haver de fer sempre el més adient”. De fet, aquests sabadellencs animen altres emprenedors a fer el mateix: “Sobre· tot que treballin amb molta il·lusió i dedicació absoluta; que busquin suport en experts veterans, ja que si bé té un cost, resulta rendible a curt termini. I que no li tinguin por al fracàs, ja que aquest sempre és temporal i s’allunya a base d’esforç”.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

ESADE /// MILLORA DE L’EDUCACIÓ

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

35

CLUB DE MÀRQUETING CECOT /// PROPOSTES CONTRA LA CRISI

Esade fa una Enlairen globus per animar les empreses crida al compromís per millorar el mb motiu de la celebració dels dos anys Abans de la celebració d’aquest aniversari, A d’existència del Club Cecot de Màrqueting el club Cecot de Màrqueting i Vendes va ce· nivell de l’educació i Vendes, aquest col·lectiu va fer, el passat 12 lebrar una sessió de treball sobre tècniques

U

n total de 36 entitats, des de patronals fins a entitats culturals, ajuntaments, sindicats, col·legis professionals i mitjans de comunicació, es van reunir el desembre pas· sat a Esade per fer públic un manifest on es comprometen a situar com a primera priori· tat la millora del sistema educatiu a Catalunya. Entre els compromisos de les di· ferents entitats, els empresaris van exposar la necessitat de millorar la conciliació de la vida laboral i familiar. Els responsables de la comunicació i la cultura es van comprome· tre també a apropar els coneixements a l’es· cola i a millorar la seva responsabilitat com a “transmissors de valors”. Des de l’àmbit es· portiu van lamentar la “pèrdua de la cultura del sacrifici a la societat” i es van comprome· tre a traslladar aquests valors des del món esportiu fins als ciutadans. Des dels col·legis professionals, també es va ressaltar “la ne· cessitat d’aprendre a conviure amb els al· tres”, una línia semblant a la defensada des de les universitats: “Educar és molt més que transmetre coneixements instrumentals”. Fi· nalment, des de les associacions de munici· pis es va advertir que és “crucial” la partici· pació dels ajuntaments en l’ensenyament.

AMICS UAB /// FESTA ANUAL

de desembre, una enlairada de globus plens de bons desitjos, amb l’objectiu de generar opti· misme entre el sector empresarial de la demar· cació. En total, es van enlairar, al pati de la Ce· cot, més de 500 globus, que portaven lligades propostes per superar la crisi. Aquestes idees i iniciatives havien sorgit a través del treball re· alitzat en una sessió anterior del Club on van participar unes 130 persones.

Els globus portaven propostes contra la crisi /// CECOT

En aquests temps ha de pendre moltes decisions importants en la seva empresa. Aquí en té una de molt freqüent.

Com quadrar el pressupost de despeses? a) Incrementant facturació b) Retallant-les c) Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

L’Associació d’Amics de la UAB celebra la seva festa anual

Resposta correcte: Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

E

Coneixem les seves preguntes i per això tenim les respostes.

ls Amics de la UAB van celebrar, el 21 de novembre passat, la Festa Anual 2008 a la Casa Convalescència de l’Hospital de Sant Pau. Durant l’acte es van lliurar els premis Amics dels Amics a persones amb una trajectòria acadèmica o professional. Enguany, els premiats de la festa van ser Lluís Barbé, catedràtic de fonaments d’anàlisi eco· nòmica de la UAB; Pasqual Maragall, expresi· dent de la Generalitat de Catalunya i exprofes· sor de la UAB, i Maria Josefa Yzuel, catedràtica d’òptica de la UAB. Així mateix, el Consell So· cial de la Universitat Autònoma va concedir el premi Universitat-Societat a l’actriu Anna Lizaran, per la seva carrera professional vin· culada al patrimoni cultural del nostre país. Per altra banda, es va atorgar el premi Col· lectiu UAB al Servei d’Activitat Física de la Uni· versitat i es van lliurar els diplomes als premis extraordinaris de doctorat d’aquest curs. A més, es va lliurar un obsequi als socis que te· nen una antiguitat de més de 10 anys. L’acte el va tancar Joan Carbonell, vicerector d’Estudi· ants i Cultura de la UAB, que va fer referència als quaranta anys que l’Autònoma celebra en· guany. /// Redacció

per presentar tant l’empresa com la figura de l’empresari. L’objectiu era també empa· titzar amb els altres i aprofitar les ocasions per fer nous contactes. Aquest club de la pa· tronal egarenca disposa de 560 membres d’empreses associades i s’ha convertit en una plataforma d’idees pràctiques de màr· queting que les pimes poden aplicar a la seva empresa. /// Redacció

Si vol tenir més respostes consulti la nostra web.

www.sctradecenter.es o truqui’ns al

93 552 85 00


36

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Col·legi de Gestors administratius de catalunya /// Temps de crisi

La petita i mitjana empresa és la que pot reactivar l’economia El Col·legi de Gestors aposta per donar suport als emprenedors locals i autònoms

F

a tot just un any no estàvem en crisi, des de les institucions se’ns informava que Espanya era un país modern preparat com cap per superar un període d’alentiment eco· nòmic, no de crisi. I avui sembla que esti· guem parlant, no d’una crisi, sinó d’una ru· ïna. Cada dia ens despertem i ens n’anem a dormir amb la notícia que una multinacional se’n va de l’Estat espanyol, o que una empre· sa ha d’acomiadar centenars o milers de tre· balladors, o que ha entrat en fase de concurs. Se’ns informa que estem arribant a la matei· xa situació, en sectors com la construcció, de 1960. Quaranta anys perduts. Què ha passat? Sembla que hem arribat a aquesta situació per una actuació una mica frívola del sector financer que, creient que vivim en un món on regna l’abundància, anava deixant diners per al que fes falta. Adquirir empreses per milers de milions d’euros. Comprar pisos amb hipo· teques del 110 % a trenta anys aportant dues nòmines de veracitat dubtosa. O sigui, d’al·

guna manera s’ha estat en una barra lliure fi· nancera. O això han cregut alguns. Préstecs que a l’hora de la veritat, quan toca pagar-los, han dut les entitats esmentades a situacions molt complicades. Davant d’això, en una nova situació, el que abans era “diners per a tothom”, avui és “no hi ha diners per a ningú”. Cal dir de passada, amb les excepci· ons, que també n’hi ha. I quina és la solució que han trobat? Donar més diners a les entitats financeres des dels governs. Diners que han posat tots els ciuta· dans del món i caldria veure quan arribaran a les empreses.

Construccions d’habitatges a mig fer /// ISABEL MARQUÈS

Consultori fiscal

Fa poc que sóc autònom i no sé què vol dir, referintse a l’IVA, meritat, suportat i deduïble.

En aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat, d’interès per a particulars i empreses

L’IVA meritat és l’IVA que es cobra als clients. L’IVA suportat és el que es paga als proveïdors (per exemple, el del telèfon, la llum, etc.), i el de· duïble és el que ens podem deduir, o sigui, es pot deixar d’ingressar a Hisenda per haver-lo pagat prèviament als proveïdors.

Sóc un professional i voldria saber quan i qui ha de fer la retenció de l’IRPF. Si el client és un empresari societari (empresa) o individual (professional autònom) està obli· gat a fer la retenció de l’IRPF i, per tant, haurà d’incloure aquesta retenció a la factura. No obs· tant això, si el client és un particular no s’ha de fer aquesta retenció.

Sóc un professional i m’agradaria saber si he de presentar el model 130 trimestralment. Si més del 70% dels seus ingressos té reten· ció, no està obligat a fer els pagaments fracci· onats trimestrals i presentar el model 130. En cas contrari, sí que hi està obligat, però com que no sempre és possible conèixer amb anticipa· ció quina part dels nostres ingressos serà amb retenció, podem prendre com a referència els

Des del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya hem proposat tot un seguit de mesures adreçades a la petita empresa, la qual en les campanyes electorals diuen que és la vertadera generadora d’ocupació i, en· tre nosaltres, que no sol deslocalitzar-se. Apostem, amb això, pels nostres clients na·

anys anteriors per tenir-ne una idea. Si tenim molta varietat i ens és impossible conèixer la xi· fra amb anterioritat, podem presentar el model 130 per a la nostra tranquil·litat. Per poder-lo presentar, cal donar-se d’alta en el cens d’obli· gacions fiscals d’aquesta obligació.

Com han de presentar el model 390 els subjectes passius de l’IVA que hagin optat per aplicar el règim especial del grup d’entitats regulat? Han de presentar-lo en tot cas per via telemà· tica, a través d’internet, qualsevol que sigui la seva personalitat o forma jurídica.

turals a qui, en els nostres despatxos profes· sionals, coneixem amb noms i cognoms. I ho fem perquè hi creiem. Estem convençuts que si els donem una mica de suport tots conti· nuarem endavant. En aquesta situació de crisi volem aconse· guir finançament per a les petites empreses i autònoms, mitjançant la incorporació dels diners ocults de la nostra economia, tal com ja va fer el Sr. Boyer l’any 1991; dotar les em· preses de la flexibilitat laboral necessària i crear la figura de suspensió de contractes amb els treballadors, on l’ocupador no hagi de cotitzar i el treballador no vegi consumi· da la seva prestació d’atur; facilitar el com· pliment de les seves obligacions amb l’Ad· ministració a través de la flexibilització dels ajornaments, on proposem no haver d’apor· tar garanties en els casos de menys de 30.000 euros, i agilitar les devolucions dels diferents impostos dels quals és creditor, IVA, socie· tats, IRPF, etc. Quatre propostes que, si es porten a terme, canviarien la nostra situa· ció econòmica. I si és possible, a més llarg termini, demana· ríem la rehabilitació de la figura de l’empre· sari o emprenedor com un actiu de la socie· tat. Finalment, si volem obtenir matrícula d’honor hauríem d’ajudar les persones a per· dre la por al fracàs. A casa nostra, si algú crea una empresa i no li surt bé és un fracassat quan en altres països per ser considerat em· presari cal haver tingut uns quants fracassos. /// Alfonso Lluzar, President del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

geix de forma progressiva: durant el primer any de vigència de la Llei: 2 anys; durant el se· gon any: 3 anys; durant el tercer any: 4 anys; durant el quart any: 5 anys, i a partir del cin· què any: 6 anys.

Quina tributació té la devolució de les quotes als socis per la dissolució d’una entitat sense ànim de lucre que no ha estat declarada d’utilitat pública i que tenia per objecte la construcció d’una residència d’educació especial? No es produiria renda, ja que seria dinerària, i el tipus de gravamen, del 25%, d’acord amb l’establert en l’article 28.2 del TRLIS.

Tinc 62 anys, treballo a jornada completa en una empresa des de fa 18 anys i Tinc entès que està prem’agradaria poder-me jubi- vist que desaparegui la delar parcialment. És factible? ducció en l’impost de societats per la compra de Com que treballa a jornada completa, es podrà material informàtic per a jubilar reduint la seva jornada entre un 25% i un l’ús de noves tecnologies. 75%, sempre que amb caràcter simultani a la Quan es produirà? reducció es faci un contracte de relleu. Això vol dir que l’empresa haurà de contractar una altra persona. Amb la Llei 40/2007, de mesures de la Seguretat Social, s’ha introduït la modificació de la necessitat d’acreditar per part del treba· llador rellevat un període d’antiguitat mínima a l’empresa de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial, si bé aquest perí· ode des de la vigència de la Llei (any 2007) s’exi·

Està previst que desaparegui l’any 2011. Les entitats considerades com a empreses de re· duïda dimensió poden aplicar la deducció pel foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació, encara que el percentatge de deducció va disminuint tres punts cada any, fins que desaparegui. Aquest percentatge de deducció és del 9% el 2008 i del 6% el 2009.


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

37

CECOT /// RECUPERACIÓ ECONÒMICA

Abad prioritza l’ajut a empreses i famílies per sobre dels bancs El president de la Cecot defensa el suport a empreses d’innovació i tecnologia

“C

al ajudar l’economia real, que són les empreses productives i les famílies. La riquesa del país es construeix gràcies a elles”. Amb un missatge d’optimisme i un crit encara el 2009 el president de la Cecot, Antoni Abad, qui també ha dit, en el marc de la tradicional trobada nadalenca amb la premsa, que “volem ser una economia moderna, del coneixement i amb valor afegit”. El president de la patro· nal egarenca ha assegurat que, tot i la crisi, hi ha empreses que tiren endavant i que actual· ment s’està gestant el que ha qualificat com a “nou boom”: “Els nous sectors s’estan gestant, els hem de detectar i ajudar”, ha apostat Abad. L’empresari ha detallat que entre les activitats amb potencial, moltes d’elles ja presents a la comarca, hi ha la biotecnologia, la biomedicina i les energies renovables, però alhora sectors tradicionals com el metal·lúrgic, el tèxtil o el químic, que estiguin vinculats a les anteriors. Per reactivar l’economia, Abad també ha defen· sat una reforma de l’educació –per crear nous talents– i de les relacions laborals, per reduir la

taxa de temporalitat i afavorir la contractació per part de microempreses i autònoms. També ha defensat la reducció de l’absentisme laboral, la cooperació entre empreses –com una fórmu· la per compartir projectes i reduir costos–, la in· ternacionalització i la innovació. Transformacions de base. Quant a les me·

sures que les administracions estan implan· tant a causa de la crisi, el president de la Cecot ha reclamat “prou de pegats” i de goteig de me· sures i ajuts puntuals, i ha advocat per trans· formacions de base del model econòmic: “No té sentit que hi hagi tants ajuts si tot es conti· nua produint igual”. Abad també ha criticat el fet que l’Estat deixi diners a la banca “pensant que els diners arribarien a les empreses” i ha recordat que el finançament per a les empre· ses no ha de venir de fons públics, sinó de les entitats financeres, “perquè és el seu negoci”. En aquest sentit, el president de la patronal ha anunciat que estan treballant amb el govern ca· talà per impulsar una línia de microcrèdits per a microempreses i autònoms. Antoni Abad ha volgut també fer una reflexió sobre la crisi econòmica actual, que ha qualifi· cat com a “gran estafa” i ha assegurat que ca· sos com el frau Madoff són “una anècdota més de tot plegat”. En aquest sentit, Abad ha insis· tit en la necessitat de demanar responsabili· tats als agents financers mundials.

El president de la Cecot, Antoni Abad, durant l’acte de balanç del 2008 /// ISABEL MARQUÈS

PIMEC /// ESTUDI DE MOROSITAT

Per a aquest nou any, la Cecot ha anunciat la po· sada en marxa d’un servei de licitació interna· cional i la publicació d’un estudi sobre la com· petitivitat relativa. /// IVANNA VALLESPÍN

CERDANYOLA EMPRESARIAL /// ENQUESTA ALS EMPRESARIS

Pimec publica un estudi sobre Empresaris de Cerdanyola els costos de la morositat volen millores als polígons L

a patronal Pimec ha fet un estudi sobre els costos de la morositat i els efectes dels llargs terminis de pagament que pateixen les pimes. Si el període de pagament actual de mit· jana fixat en 90 dies es retallés fins a 60 dies, l’estalvi per a les pimes, incloent-hi aquelles que no tenen treballadors assalariats, seria de 1.295 milions. Segons el president de Pimec, Josep González, en cas de corregir-se aquesta situació les pimes augmentarien la seva com· petitivitat amb relació a les seves competido· res europees, que actuen en escenaris de pa· gament molt més reduïts. L’informe també fa un càlcul sobre la rendibilitat de les pimes en cas de fer-se efectiva aquesta re· ducció del termini de pagament. Segons Pimec, el resultat ordinari net del conjunt de les pimes augmentaria 20.848 milions, amb un estalvi fi· nancer de 1.102 milions (1.295 si s’inclouen les empreses sense assalariats), cosa que suposaria en percentatge un estalvi financer del 5,3% amb relació al resultat ordinari net de les pimes. Per dimensió de l’empresa, en les microempre· ses la millora del resultat ordinari seria de 4.298 milions, amb un estalvi financer de 125 milions, el 2,9%. En el cas de les empreses amb una di· mensió petita, la millora del resultat ordinari net

L’

Moment de la trobada amb les empreses /// cedida

seria de 8.289 milions, amb un estalvi financer de 410 milions, el 5,1%. Per últim, en l’àmbit de les empreses de dimensió mitjana, l’increment del resultat ordinari seria de 8.538 milions, amb un estalvi financer de 566 milions, el 6,6% d’es· talvi financer. El termini de pagament que pateixen les pimes en general és de 89 dies. En la dimensió d’em· preses mitjanes, el termini és de 99 dies, a les petites, de 86 i a les micro és de 77 dies. Per ter· ritori, el termini de pagament mitjà a l’Estat es· panyol és de 94 dies, mentre que a la Unió Eu· ropea la mitjana és de 55 dies (però al voltant dels 30 dies als països nòrdics). /// Redacció

Associació d’Empreses de Cerdanyola, Cerdanyola Empresarial, va fer durant el mes de maig passat una enquesta entre 250 empreses del municipi amb l’objectiu de cop· sar les inquietuds i demandes del teixit eco· nòmic i empresarial de Cerdanyola. Els resul· tats, que es van presentar al desembre al Parc Tecnològic del Vallès, indiquen que el 72% es· tableixen com a prioritat renovar les infraes· tructures dels polígons industrials, així com la xarxa de comunicacions d’accés al munici· pi de Cerdanyola (74%). Els enquestats també van destacar la necessitat d’una associació que defensi els interessos dels empresaris. A partir d’aquestes dades, Cerdanyola Empresarial ha establert les sis línies de treball de futur. La presentació dels resultats de l’enques· ta va coincidir amb la jornada informativa de Cerdanyola Empresarial, adreçada a totes les empreses, associacions, gremis i institucions de Cerdanyola, per donar a conèixer l’entitat, els seus objectius, els seus representants i les activitats desenvolupades fins al moment. Per una banda, es va informar que Cerdanyola Em· presarial va néixer per representar totes les empreses que en formen part i ser un òrgan de coordinació entre els seus membres. En aquest sentit, el president de l’associació, Artur Porta,

Moment de la presentació dels resultats /// cedida

va presentar l’entitat com una eina “eficaç per a tots els empresaris”. Per la seva part, la vicepresidenta de Cerdanyola Empresarial, Claudia Torrisi, va anunciar que es· tan treballant per aconseguir finançament per a les empreses, alhora que tenen previst crear una borsa de treball. L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va assegurar que Administració i entitat treballaran plegats a l’hora de dissenyar els projectes de futur de la ciutat. El 20 de gener es farà la presentació en socie· tat de l’associació en un acte al qual assistirà el polític Miquel Roca. /// Redacció


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

ÀREA DE DESCANS

39

ÀREA DE DESCANS Gastronomia /// Els àpats després de festes Al gener, moltes persones s’han d’ajustar el cinturó. Potser enguany una mica més, i a les famílies els caldrà buscar solucions enginyoses per menjar de forma saludable sense que això comporti una gran despesa

Menjarbéabonpreu

Carmeta de Sant Cugat del Vallès, ens recorda que “al gener, les verdures de temporada són la col, la bleda, els espinacs i la coliflor. En can· vi, les carxofes arriben una miqueta més tard. De les fruites ens hem de fixar en la taronja, la mandarina o la poma, que es cull tot just al se· tembre i a l’octubre”. Pahisa explica que ”no fa tants anys, a la fruiteria només veníem els productes que es collien al nostre hort i per tant només teníem els que tocava per l’època. A l’estiu fèiem conserves de tomàquet per te· nir-ne per cuinar tot l’any, i per sucar fèiem to· macons de penjar“. Pel que fa a la carn, després de festes els pro· ductes solen abaixar de preu i és bona hora per tornar a consumir pollastre, que de pas· sada ens ajudarà també en la lluita contra els quilos. També podem recuperar el consum del conill, una carn poc valorada avui en dia, però amb un potencial molt gran.

És possible menjar sa i sense gastar en excés /// ISABEL MARQUÈS

Q

uan tornem a les grans super· fícies després de Nadal hi tro· barem, com sempre, les ano· menades marques blanques, aquells productes que ofereixen els supermercats amb un eti· quetatge propi i que amb una qualitat molt alta ens faciliten l’objectiu d’estalviar-nos uns eu· ros. El fenomen de la marca pròpia de les grans cadenes de consum ha anat consolidant-se els últims anys amb prou èxit, gràcies a la cura amb què els supermercats seleccionen el pro· ducte final, que res té a envejar als de marca. El consumidor s’ha anat convencent que aquests productes no difereixen gaire dels productes de tota la vida i finalment se’ls ha fet seus. A més, per a qui encara no ho consideri així, cal dir que si s’hi fixa, la marca blanca pot re· sultar-li d’un gust molt familiar. Si fem un tomb per internet, ens resultarà fàcil trobar pàgines dedicades a identificar el productor fi·

nal d’una marca de supermercat, d’una marca blanca. Amb encert o no, aquests rastrejadors de marques blanques busquen l’origen del producte a través de la recerca del número del registre sanitari, una espècie de carnet d’iden· titat dels aliments que ens n’indica l’origen. Seguint amb la nostra recepta per a l’estalvi, hem d’avisar que no podem confiar del tot en les grans superfícies: per compensar l’estret marge que guanyen amb les marques pròpies, acostumen a carregar molt més cost en la resta de productes de marca. Sense adonar-nos-en, podem deixar d’estalviar el que hem aconseguit no gastar per una altra banda. Per recuperar-nos del tot després de Nadal, també hem de tenir cura a l’hora d’escollir productes de temporada. Tothom sap que no costen el mateix les cireres al mes de febrer que al mes de maig. Però, i la resta de fruites i vegetals? La Florentina Pahisa, de la fruteria

És bona hora per tornar a consumir pollastre, que de passada ens ajudarà també en la lluita contra els quilos

Pel que fa al peix, des de fa temps observem una baixada de preu important en els de piscifac· toria, com és el cas de l’orada o el llobarro, últi· mament de gran qualitat. Però també la gamba vermella i el llamàntol es moderen de preu tot just passades les festes. No cal dir que amb un llamàntol gros i un bon arròs bomba ens podem preparar un plat excel·lent de diumenge. Gener també és bona època per comprar vins blancs de l’any passat, sobretot de les varietats com la chardonnay, la verdejo o la garnatxa blan· ca o els caldos que han fet una criança. No dub· teu a fer-hi una petita inversió: comprovareu que estaran una mica rebaixats i, a més, arriba· ran al seu punt àlgid tot just passat el Nadal. Les sopes preparades per nosaltres també són una solució econòmica. Una olla de brou (4 o 5 litres) amb una carcassa de pollastre i unes quantes verdures suposen un important estal· vi respecte als tetrabriks de brou que tant d’èxit han tingut els darrers anys. No és qüestió d’escatimar qualitat a la nostra taula, però amb una mica de sentit comú i unes mínimes nocions culinàries ens podem estalviar uns euros per poder-nos pagar les vacances de l’enyorat estiu. /// XAVIER BARBA


40

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Oci /// Espai Natura Caixa Sabadell Situat al nord de Sabadell, l’Espai Natura Caixa Sabadell ofereix 86 hectàrees d’ús públic destinades a l’educació ambiental i a l’aprenentatge de la vida rural

Aprendre en família

1 ///

S

abíeu que el menjar favorit d’un ruc són les pastanagues? Que les vaques no beuen mai llet i que la cabra pertany a l’espècie Cabritus simpaticus? Us atreviríeu a definir què és un garbell i quin ús en feien els pa· gesos al nostre país? Aquestes són no· més algunes de les curiositats que ofereix l’Espai Natura Caixa Sabadell, un equipa· ment de lleure i formació situat al nord de Sabadell (c/ de la Prada, s/n) i especial· ment adreçat a nens i joves, tot i que ple· nament recomanable per passar-hi una jornada amb la família, els amics o grups de persones grans.

Més de 20 mil persones visiten anualment aquesta zona protegida de 86 hectàrees i que comprèn: la Masia de Can Deu, el Museu de la Vida al Camp i el Bosc de Can Deu. Tres espais destinats a l’educació en el lleure i a la con· servació del patrimoni, i que des de la dèca· da dels seixanta pertanyen a Caixa Sabadell. El visitant en arribar-hi pot escollir l’activi· tat o el circuit que més li agradi i l’oferta no és poca. Des d’una visita al patrimoni arqui· tectònic de la Masia, datada del segle xv; fins a una ruta-itinerari de més de dues hores per conèixer les particularitats del bosc de mane· ra autònoma; fins a la descoberta i l’apropa· ment al món rural tradicional per aprendre

com treballava la pagesia i quins estris utilit· zava. Alhora, i destinat bàsicament al públic escolar, se’ns ofereix la possibilitat d’apren· dre a fer pa o de tocar els animals de la granja i observar-ne les característiques físiques. “Es tracta de la principal zona d’oci i esbarjo de la ciutat de Sabadell i alhora exerceix de pulmó per a la comarca”, afirma Marc de Balanzó, co· ordinador de l’Espai Natura Caixa Sabadell. Ba· lanzó afirma que la situació de l’equipament es troba integrada en els corredors verds que uneixen la serralada Prelitoral amb la serrala· da Litoral i per tant contribueix de manera no· table a la preservació del medi ambient. “Ofe·

L’espai permet als petits estar en contacte directe amb la vida rural, i aprenen curiositats, com per exemple que les vaques no beuen mai llet


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

rim tallers, fem activitats per a les famílies, cuidem el patrimoni històric i cultural i treba· llem pel medi ambient i per mantenir les nos· tres tradicions”, apunta el coordinador. SEPARAR EL GRA DE LA PALLA Per a qui se li hagi despertat la curiositat, un garbell és una eina que antigament els pa· gesos utilitzaven per a la batuda del blat. Té una forma rodona i és ple de forats. S’utilit· zava després de la batuda del blat i l’objectiu era separar el gra de la palla. El mètode era ben senzill: després de la batuda, es llançava el blat a l’aire, i a diferència de la palla –que volava pels aires– el gra queia. Per acabar-lo de netejar, aquest gra es passava pel garbell i s’acabava de netejar perquè pogués ser utilit· zat per fer farina. El garbell, així com altres estris que s’utilitza· ven en l’agricultura de la vinya, el blat i l’oli· vera, es pot trobar al Museu de la Vida de l’equipament, una visita situada a la Masia Can Deu, la qual reprodueix amb fidelitat la vida dels senyors i masovers que antigament l’havien habitada: famílies com els Sallent/ Deu, els Miquel o els Mornau. La visita expli· ca quin sistema utilitzaven per fer pa, com s’escalfaven a l’hivern i alhora descobreix, per exemple, quines relíquies guardaven els senyors a les seves habitacions. PERDRE’S EN 85 HECTÀREES DE BOSC Per als visitants més esportistes i que arribin amb ganes de caminar, l’Espai Natura Caixa Sabadell ofereix itineraris guiats per recórrer les 85 hectàrees del bosc mediterrani que te· nen a tocar, i que ofereix gran varietat de fau· na i flora. S’hi poden observar espècies d’ani· mals, entre les quals destaca l’esquirol, mas· cota de l’equipament. “Hi ha camins tradicionals perquè la gent pu· gui fer passejades i anar llegint els cartells amb tota la informació detallada sobre el punt on es troben. Per als visitants a qui els agradi córrer tenim itineraris esportius molt adients per practicar fúting. I a banda, s’ofe· reixen dos circuits autònoms perquè la gent pugui conèixer els diferents aspectes del bosc”, explica De Balanzó. PER ALS MÉS MENUTS Al voltant de la Masia de Can Deu, l’Espai Na· tura Caixa Sabadell organitza tota mena d’ac· tivitats i tallers, destinats principalment al pú· blic infantil. Les organitza el Centre d’Educació Ambiental, una entitat integrada en l’equi· pament i que, per exemple, ha posat en mar· xa una granja escola perquè els nens i nenes aprenguin curiositats i particularitats sobre les gallines, les oques, les ovelles, els conills o els cavalls. L’entitat també ha elaborat mate· rial didàctic destinat a les escoles. Els alum· nes obtenen un suport gràfic i escrit perquè aprenguin què mengen els animals, quan es reprodueixen i a quina espècie pertanyen. A banda de la granja escola, un dels objec· tius del Centre d’Educació Ambiental és ela· borar tallers didàctics que permetin a l’alum· nat la descoberta de l’entorn rural i casolà. En aquest sentit, una de les activitats de més èxit és la de fer pa. Nens i nenes d’entre 8 i 11 anys s’introdueixen al cicle del conreu del blat i a les seves feines associades, com l’ob· tenció de la farina i posteriorment l’elabora· ció d’aquest aliment que mengem cada dia i que mai no ens avorreix.

ÀREA DE DESCANS

41

Aprenen que un aliment tan bàsic com el pa és molt costós de fer i que es necessita paci· ència i temps per obtenir-lo”, explica Hilari Teixidó, membre de l’equip d’educadors de l’Espai Natura Caixa Sabadell i monitor dels tallers de pa, oli i vi. “L’objectiu d’aquests ta· llers és introduir els nens al món rural tradi· cional i que aprenguin els processos de cada producte. S’ho passen molt bé i fan tota mena de preguntes. D’on surt la farina?, o què és el llevat?, per exemple”, explica Teixi· dó. “En general, ens n’adonem que els alum· nes tenen un gran desconeixement del món rural. Barregen totes les verdures i afirmen, sense problema, que un enciam és amanida. Quan visiten l’hort al·lucinen perquè molts no saben d’on surten aquelles verdures que compren a la botiga. L’entitat posa a disposició el Bosc de Can Deu als particulars que hi vulguin celebrar al· gun tipus de festivitat, especialment festes d’aniversari per a nens entre 3 i 12 anys. Les famílies, i grups fins a un màxim de 30 cri· atures, poden gaudir d’una jornada a l’ai· re lliure, envoltats dels animals de la granja i amb activitats organitzades. L’activitat costa 150 euros per grups en dies feiners, i 180 en dissabtes i festius. APRENDRE A SER SOSTENIBLE A banda de l’aprenentatge, el Centre d’Edu· cació Ambiental de l’Espai Natura Cai· xa Sabadell treballa de manera sostenible i educa els alumnes en aquest sentit. L’equi· pament desenvolupa un projecte ambien· tal a mitjà termini amb l’aigua, l’energia i els residus. El molí que tenen produeix energia eòlica que s’aprofita per treure l’aigua del pou; aquesta aigua s’emmagatzema per al reg; alhora, l’aigua de la pluja s’aprofita per regar tomàquets, enciams i bledes. La collita alimenta animals de granja, com les vaques, i finalment, totes les deixalles que es gene· ren es reciclen.

2 ///

L’ESPAI A LA XARXA Per a qui encara no hagi pogut visitar aquest emblemàtic equipament del Vallès Occidental, l’Espai Natura Caixa Sabadell ha elaborat una didàctica pàgina web amb ru· tes tridimensionals que permeten al visi· tant fer-se una idea de com són les instal· lacions de l’equipament. A través de la pà· gina web www.obrasocialcaixasabadell es poden consultar activitats, tallers, preus i disponibilitat. Escoles, entitats, fundacions o grups poden adquirir-hi també informa· ció addicional i material previ per preparar les activitats.

3/// 1 /// L’OBRA SOCIAL CAIXA SABADELL TÉ 86 HECTÀREES PER AL SEU ESPAI NATURA

2 /// L’APROXIMACIÓ A LA VIDA RURAL ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL CENTRE

A banda de la pàgina web, es pot seguir el dia a dia de l’entitat a través del bloc, que s’actu· alitza periòdicament. Aquests dies s’hi pot llegir què va donar de si la V Mostra de Car· basses. Una festa en què els més petits van descobrir que amb carbasses es poden cre· ar escultures màgiques i objectes decora· tius gràcies a l’escultor Àlex Alonso i l’ar· tista Benjamí Sanahuja. La festa va incloure danses al ritme d’instruments de percussió i corda fets amb carbassa.

3 /// A LA GRANJA–ESCOLA ELS MÉS PETITS ESTAN EN CONTACTE AMB ELS ANIMALS

4 /// ALS TALLERS DIDÀCTICS TOTA LA FAMÍLIA HI APRÈN COSES NOVES

A qui li pugui interessar, l’equipament també ofereix la possibilitat de cedir part dels seus espais. En aquest sentit cal omplir una butlleta que s’inclou a la pàgina web de l’equipament. /// Gemma Castanyer /// FotoS: ESPAI NATURA CAIXA SABADELL

4 ///


42

ÀREA DE DESCANS

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

Ciutats /// Una ruta per Santa Perpètua de Mogoda Els dos barris originaris de Santa Perpètua de Mogoda, el de Mogoda i el de Santiga, són dos dels principals atractius turístics d’aquest municipi del Vallès que avui centra el seu potencial en el sector industrial

Santa Perpètua i l’aposta per la gran indústria

2///

1///

N

omés cal fixar-se en el lloc de fabricació d’al· guns dels productes més habituals per adonar-se que el veritable potenci· al de Santa Perpètua de Mogoda, situat a la comarca del Vallès Occidental i a tan sols 17 quilòmetres de Barcelona, és la indústria. Els coneguts Fluimucil i Espidifen, les cremes i sabons Dove i la brioixeria de Panrico són pro· ductes made in Santa Perpètua. “Són les catedrals del segle xxi”, explica Francesc Perera, coordinador de l’àrea de Promo· ció Local de l’Ajuntament de Sant Perpè· tua, amb referència a les potents indús· tries que hi ha a la població.

No obstant això, l’actiu industrial de Santa Perpètua de Mogoda no va començar fins a la dècada dels 60. Això sí, “en 25 anys va créi· xer tot de forma molt ràpida”, afegeix Perera. Santa Perpètua tradicionalment era un poble de pagesos, de gent que vivia de l’agricultu· ra i que habitava en masies. Aquest referent de vida de camp encara avui no ha desapa· regut del tot. “Hi ha prop de 17 masies disse· minades pel camp”, explica Ernest Vilàs, his· toriador local i assessor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Perpètua. Les úni· ques indústries que hi havia a Santa Perpètua eren la Humet i el Vapor, “una indústria tèxtil de mitjans del segle xix”, afegeix Vilàs. Avui, aquesta antiga fàbrica de maó roig situada al costat de l’església és el Centre Cívic El Vapor.

32 /// ///

L’actiu industrial no va començar fins a la dècada dels 60 del segle xx. En 25 anys va créixer tot de forma molt ràpida

De la Renfe a la plaça de la Vila Si s’arriba a Santa Perpètua amb la línia de tren que va a Vic, s’entra al poble pel barri de la Florida. A la façana de l’estació del ferrocar· ril hi diu “Ciudad Jardín de la Florida”. “Aquest barri, aixecat als anys trenta, recorda les town gardens angleses”, explica Perera. Es tracta d’un barri de torres amb jardí i de grans avin· gudes on els carrers tenen números, com a Nova York. L’avinguda núm. 4, que després passa a dir-se passeig de la Florida, condueix fins al centre de la vila, fins a la plaça de l’Ajun· tament, la Rambla i el casc antic de Santa Per· pètua. Caminant per aquesta avinguda, un se n’adona que a la ciutat encara hi ha zones ver· des, alguns camps sense edificar i arbres cen·


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

tenaris que flanquegen les carreteres princi· pals. A mesura que l’avinguda s’apropa més cap al nucli urbà, aquesta sensació de camp obert es va perdent i s’imposen els blocs de pi· sos del barri de Can Folguera, “una zona edifi· cada els anys 60 i que molta gent coneix com a barri de Comillas, ja que hi havia la masia del marquès”, afegeix Perera. A mà esquerra de l’avinguda queda el gran es· pai cultural de Santa Perpètua, la Granja Sol· devila. El complex acull la biblioteca, l’escola de música, l’arxiu històric i el museu. “L’edifici de la granja, una masia tardomodernista, va ser un dels centres pioners a elaborar productes lactis a finals del xix. De fet, els primers derivats de la llet es van fer en aquesta granja, que tenia unes 150 vaques”, explica Vilàs. Un gran barri de fer· ro forjat dóna pas a l’edifici. Un caminal amb ar· bres als costats i un petit llac a mà dreta com· pleten aquest jardinet idíl·lic d’aire romàntic. A més, hi ha una terrassa on prendre alguna cosa acompanyat de la remor del sortidor d’aigua.

4///

ÀREA DE DESCANS

43

1 /// façana de l’antiga Granja Soldevila. Aquesta antiga lleteria avui acull dependències municipals 2 /// El Centre Cívic El Vapor, situat al centre històric de Santa Perpètua, era una antiga fàbrica tèxtil, l’única de la vila 3 /// Vista del Passeig de la Florida, una zona per a vianants envoltada de plataners centenaris 4 /// Detall del nucli històric de Santiga, situat a tocar de Sabadell. L’àrea està formada per un castell, un safareig i una església

L’avinguda condueix fins a la plaça de la Vila, que empalma amb la Rambla, un lloc modern, de serveis i comerços. I Rambla amunt s’arri· ba al casc antic, una zona de carrerons estrets de pedra. Al centre del nucli hi ha l’església de Santa Perpètua, una petita joia romànica que val la pena visitar. Dos nuclis originaris Una mica apartat del nucli urbà de la vila hi ha el barri més antic de Santa Perpètua: la colònia agrícola de Mogoda, un barri que va néixer al segle xiii i que està format pel castell i per “un conjunt de cases arrenglerades que eren les vivendes de la gent que treballava les terres del castell”, comenta Vilàs. El castell, una fortifica· ció de dues plantes amb pati central, un estany i una capella del segle xvi, va ser propietat del marquès de Comillas. Tot i restar tancat al públic, l’última setmana d’abril s’hi celebra MostraMogoda, festa que pretén donar a conèixer el patrimoni de la vila i la cultura tradicional i popular. La festa és de caràcter biennal i aquest 2009 se celebra. Santa Perpètua estava format per dos nuclis: el de Mogoda i el de Santiga, “que avui encara conserva el mateix aspecte que quan es va agregar a Santa Perpètua al segle xix”, explica l’historiador local, que afegeix que la zona combina el patrimoni arquitectònic amb el patrimoni natural”. El nucli històric de Santiga està format per l’església romànica del segle xii, el Castell, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i un safareig. A l’altre costat de la riera de Santiga hi ha Torreferrussa, una torre del segle x que acull un centre de la Generalitat de recuperació de rapinyaires. /// TERESA VALLBONA. FotoS: ISABEL MARQUÈS

FITXA Granja Soldevila Espai Cultural Camí de la Granja, s/n Obert dimecres, dijous i divendres, de 18 a 20.30 h, dissabtes, d’11 a 13.30 h, i diumenges, de 12 a 14 h. El complex també acull el museu i sales d’exposicions. Ajuntament de Santa Perpètua Plaça de la Vila, 5

198,6x229 CANO Cat.indd 1

27/10/08 11:25:08


44

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

FORMACIÓ /// UAB

Curs per conèixer la legislació en matèria laboral L’organitza la Universitat Autònoma de Barcelona i s’impartirà al llarg de febrer i març

C

onèixer tots els detalls de la legislació ac· tual en matèria laboral. Aquest és un dels grans objectius del curs que, a partir de l’1 de febrer, s’impartirà a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus de Bellaterra. Aquesta proposta de formació s’inclou dins la diplomatura de postgrau de periodisme soci· olaboral, i per inscriure-s’hi –ja és obert el pe· ríode per fer-ho– cal ser diplomat o llicenci· at i professional del camp de la comunicació sociolaboral, sindical i econòmica. El curs de postgrau en periodisme sociolabo· ral és el primer d’aquestes característiques a la Unió Europea. El programa ofereix un marc d’estudi i reflexió basat en casos i experièn· cies d’actualitat renovada, la qual cosa per· met abordar-ne els continguts des del doble

vessant teòric i pràctic. A més, compta amb professorat de reconegut prestigi als mitjans i amb conferenciants de gran relleu proce· dents del camp polític, social i econòmic. Al curs, que es clourà a finals de març, també es tractarà sobre la representació dels treba· lladors a les empreses, la integració no discri· minatòria de les persones a l’empresa, la pro· moció i el tractament igualitari, i l’entorn de treball saludable i sostenible. En aquest dar· rer aspecte, es pararà especial atenció a les noves patologies laborals. Per a més informació i inscripcions, es pot trucar al telèfon 93 581 11 70, enviar un cor· reu electrònic a periolaboral@uab.cat o con· sultar la pàgina web http://periodismelaboral. uab.es. /// REDACCIÓ

Les classes s’imparteixen a la Facultat de Comunicació de la uab /// Isabel Marquès

CURSOS I SEMINARIS 12 DE GENER

NOVETATS FISCALS PER A L’ANY 2009 Seminari de dues hores de durada per conèixer les novetats fiscals més importants per a l’any 2009 en l’àmbit dels diferents impostos i procediments tributaris, especialment la reforma de l’IS, i el nou règim de devolució mensual i de presentació telemàtica del registre de l’IVA.

SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 26 DE GENER AL 25 DE FEBRER

GESTIÓ ADMINISTRATIVA EN EL COMERÇ DEL 20 DE GENER AL 3 DE FEBRER INTERNACIONAL, NIVELL 1 del curs és introduir els assisFORMACIÓ DE FORMADORS L’objectiu tents a la pràctica del comerç exterior, de Mitjançant l’ús d’una metodologia activa i participativa, en finalitzar el curs els participants disposaran d’un mètode per dissenyar accions formatives a l’empresa i desenvolupar-les de forma eficaç tant al lloc de treball com a l’aula.

manera que en acabar-lo disposin dels coneixements i la pràctica necessaris que els permeti desenvolupar els treballs administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importadora.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. de Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 14 DE GENER A L’11 DE FEBRER

ESTRATÈGIA FINANCERA INTERNACIONAL

RECLUTAMENT I SELECCIÓ PER COMPETÈNCIES L’objectiu és conèixer les principals tècniques que cal aplicar en els processos de reclutament i selecció, amb la finalitat de facilitar als directius la decisió i reduir el marge d’error quan han d’incorporar personal nou a l’empresa. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE

DEL 21 DE GENER A L’11 DE FEBRER

Amb aquest curs es volen donar a conèixer les alternatives financeres i operatives que permetin als gestors de l’empresa reduir costos financers i bancaris, augmentar la capacitat financera de l’empresa, establir una política de risc de canvi i control de tresoreria, i millorar la posició negociadora. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 27 DE GENER AL 19 DE MAIG

INICIACIÓ A LA CULTURA I LLENGUA ÀRAB

Alguns dels objectius del curs és conèixer els aspectes essencials i estructurals de la cultura àrab, com a pas previ per assolir una comprensió de possibles interlocutors d’aquest origen, així com descobrir la geografia dels països de parla àrab i en concret les oportunitats de mercat que hi ha. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL Av. Francesc Macià, 35 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 2 DE FEBRER AL 23 DE MARÇ

PROGRAMA BÀSIC DE TÈCNIQUES DE VENDA

Aquest programa va adreçat a aquelles persones amb un perfil tècnic que hagin de desenvolupar tasques comercials dins de l’empresa i requereixin desenvolupar la seves habilitats i capacitats comercials, així com a venedors i agents comercials que desitgin actualitzar, consolidar i dominar la posada en contacte amb els clients i l’oferta dels productes i serveis de la seva empresa. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 2 DE FEBRER AL 8 D’ABRIL

ANGLÈS DE NEGOCIS

El curs és per a persones amb un nivell d’anglès intermedi o mitjà-alt que necessiten perfeccionar el seu nivell de comunicació empresarial en aquest idioma. LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA Blasco de Garay, 29-49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com


B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

WEBS

D’INTERÈS

Sabadell empresa Portal d’informació i serveis en línia per a la petita i mitjana empresa (pime), professionals i emprenedors, promogut per Vapor Llonch de Sabadell. Enllaça amb la pàgina web suportempresarial.com.

Joves emprenedors Web de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, associació de joves líders i emprenedors amb més de 200.000 membres. Entre d’altres, convoca els premis al Millor Jove Emprenedor i al Millor Pla d’Empresa.

www.sabadellempresa.com

www.emprenem.cat

Esade-CreÀpolis Pàgina corporativa del parc internacional per a empreses promogut per la Fundació ESADE. El parc es compon d’una zona empresarial i una zona acadèmica.

Inicia: creació d’empreses Pàgina que ofereix informació, orientació, assessorament, formació i suport a la consolidació a nous empresaris. El servei s’ofereix a través d’una xarxa d’entitats locals.

www.esadecreapolis.com

gencat.net/treball/ambits/autoocupacio/

ELS MÉS VENUTS DEL 2008 LA EMPRESA SEGÚN HOMER SIMPSON Els personatges de la sèrie dels Simpson serveixen de model per explicar gestió i lideratge empresarial. Autor: F. Montero i R. Galán Gestión 2000 LA SENDA DEL LÍDER Aquest llibre sorgeix de l’encontre entre dos mons a priori allunyats, el del mercat global i el del budisme. Autors: Dalai Lama i Laurens van den Muyzenberg Ed. Alienta

EL INVERSOR INTELIGENTE La bíblia del Value Investing continua ocupant un lloc preferencial a la llista de vendes de llibres econòmics. Graham aplica sentit comú per explicar la conducta dels mercats a curt i llarg termini amb un llenguatge senzill i exemples pràctics.

LA VACA PÚRPURA Les normes del màrqueting han canviat: actualment es necessiten vaques púrpures per diferenciar-se. Seth Godin en dóna les claus. Autor: Seth Godin

Autor: Benjamin Graham Deusto

Gestión 2000

LA Cambra de Sabadell i ESADE organitzen un Programa de Direcció General Millorar l’eficàcia del directiu a l’empresa més enllà de la seva pròpia intuïció i experiència. Aquest és l’objectiu del programa de formació que organitzen conjuntament la Cambra de Sabadell i l’escola de negocis ESADE, del 2 de febrer al 4 de març. Per facilitar la conciliació amb l’agenda professional dels participants –directors generals, adjunts de direcció, gerents d’empreses o directius d’àrees funcionals– les sessions s’han concentrat els dilluns i s’impartiran en horari intensiu des de les 9 del matí fins a dos quarts de set de la tarda. Al llarg de les dotze jornades es tocaran els aspectes clau de la gestió empresarial, fent èmfasi a qüestions com la internacionalització de mercats o la planificació. Les classes es plantegen a partir de casos reals i es proposen role plays (‘interpretació de funcions’) i qüestionaris d’autodiagnosi, que promouen l’intercanvi d’informació entre els participants i el professorat. “És un programa integrador en què s’estudien els instruments de gestió i les estratègies específiques de les diferents àrees funcionals, tenint en compte l’anàlisi de l’entorn i les habilitats directives”, comenta Carles Torrecilla (a la foto), professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE i director del programa. Contingut del programa El contingut del programa inclou política d’empresa, planificació i estratègia, anàlisi d’estats financers (en dues sessions), gestió de màrqueting (en dues sessions), gestió de la qualitat, tècniques de negociació, gestió i recursos humans, operacions i gestió de la cadena de subministraments, sistemes d’informació i noves tecnologies i, finalment, gestió del canvi. Totes les sessions tindran lloc a la seu central de la Cambra de Sabadell (avinguda de Francesc Macià, 35). Els participants obtindran un certificat de participació i entraran a formar part del col·lectiu d’antics alumnes d’ESADE. El preu del programa és de 6.600 euros (tel. 93 745 12 59).

ESTACIÓ DE SERVEI

45

Leonor García Montoliu Assessora comercial

Promocions anticrisi: més del mateix, oi?

L

es previsions dels experts no ens mos· tren amb claredat quan veurem la llum al final del túnel, la qual cosa és poc en· coratjadora. La campanya nadalenca ha estat marcada per les promocions en pràctica· ment tots els comerços (–10%, –20%, –40%). En molts casos en un malbaratament de creativitat se’ns ofereix la segona peça amb el 50% de des· compte: més del mateix! Més rebaixa de preu. És evident, tal com ens han explicat a la televisió, que el comerç prefereix vendre ara amb el 30% de descompte que esperar uns dies més per ven· dre amb el 50% de descompte, per tant, aquest és el menor dels mals. La pregunta que ens fem ara és si són les promo· cions de descompte les que millor funcionen o existeixen alternatives d’èxit provat. Sí que n’hi ha i en tenim bons exemples al mercat: en un sec· tor tan competitiu i que encara avui segueix do· minat per descomptes, ofertes i contínues guer· res de preu com el de les grans superfícies, Mer· cadona va saber trobar la seva via alternativa al descompte i la va anunciar a totes les seves bor· ses. És l’SPB –Sempre Preus Baixos– i d’aquesta manera, amb un posicionament de preus clar, co· herent i convenient per al consumidor, s’ha gua· nyat la seva confiança, la seva fidelitat i avança de forma imparable sense descomptes! Vostès em diran que el seu SPB està inspirat en l’EDLP –EveryDay Low Pricing– creada per la ca· dena americana Wal-Mart. I què? Estem provant de verificar si les alternatives als descomptes fun· cionen o no i estem comprovant que l’alternativa de futur passa per tenir un posicionament de preus convenient per al nostre públic objectiu. Hem de tenir en compte que estem davant d’un consumidor cada vegada més informat, amb més alternatives per escollir. Davant d’això, sempre funcionarà millor i per més temps disposar d’un màrqueting-mix (producte- preu - distribució comunicació) equilibrat, que no pas esquers mo· mentanis com poden ser els descomptes. Existei· xen molts més exemples, com el del conegut es· lògan Jo no sóc tonto! Ha aplicat la mateixa estratègia i els asseguro que li va molt bé! Per tant, SÍ! Existeixen vies alternatives als típics descomp· tes, que funcionen a curt i llarg termini. La qües· tió és que cada negoci ha de plantejar-se-les, des· prés de la seva revisió del màrqueting-mix, que està en funció del seu públic objectiu i després d’avaluar la dinàmica evolutiva del sector en el qual es troba, ja que no hi ha fórmules màgiques que funcionin com a vies alternatives, ni per a tots els sectors, ni en qualsevol moment.

leonor_garcia@garciamontoliu.com


46

ESTACIÓ DE SERVEI

B30 DIVENDRES, 9 De gener DEL 2009

1. Camí de color turquesa La col·lecció Pappelina és la darrera novetat pel que fa a estores d’exterior de la firma Arborètum. Teixides amb un nou material basat en el plàstic, repel· leixen la pols, la brutícia i l’aigua, i no es deterioren amb la llum solar. Aquest és el model Svea i costa 345 €.

2. Tardes de cine Per a molts,

1

no es pot veure una pel·lícula o els capítols de la sèrie favorita sense menjar crispetes. Si sou d’aquestes persones, us proposem el Popcorn Maker DeLuxe, de la línia Silver de la firma Princess. Les fa en tres minuts i costa 39 €.

2

3. Punys elegants S’han acabat les vacances de Nadal, i per a alguns això vol dir tornar a posar-se camisa, corbata i americana. La firma Pepe Mateu proposa uns senzills i elegants complements per a home per a la propera temporada, com aquests botons de puny de plata i nacre.

4

4. Tornar als orígens La firma

3

Lacoste s’ha inspirat en el look de les bosses de tenis dels seus inicis per a la seva línia de bosses d’esport, ideals per portar tant al gimnàs com de viatge. Aquest model és el Med Roll Bag i costa 95 €.

5. Sobrietat Des de fa algunes

5

6

temporades les col·leccions de la firma Versace han deixat de banda els excessos dels seus inicis. El mateix es pot dir dels complements, com aquestes ulleres de dona de muntura d’acetat i decorades amb la greca característica de la firma.

6. El món a la mà Amb la nova Internet Media Tablet, de la firma Archos, podreu gaudir alhora de totes les experiències multimèdia que us proporciona la xarxa en un reproductor petit i lleuger, amb una pantalla de visualització completa. A partir de 350 €.


Revista B30 nº11, Gener 2009  

Revista B30 nº11, Gener 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you