Page 1

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Construction works

T

his year, the PRBB buil­ ding faces some major remodelling work to get its facilities ready for the futu­ re. The first phase involves the adaptation of the seventh floor to house UPF research groups. The first basement floor will al­ so be prepared for the CRG mi­ croscopy unit as well as a new shared CRG and EMBL mesos­ copy unit. In the autumn, areas on the fourth floor will be adap­ ted for the new EMBL Outsta­ tion. The joint effort of the gene­ ral services departments of the centres will enable us to meet our current scientific needs. The work is being co-funded by ERDF resources from the EU.   This year we will also have the opportunity to implement other building upgrades to adapt the facilities to the increasing scienti­ fic demand. Changes in the heat production unit, for example will provide greater reliability and energy efficiency, essential for a research building like ours. Our challenge will be to minimise the inconvenience for the residents: a difficult but not impossible task. Oliver Blanco

Obres al PRBB

D

urant aquest any es re­ alitzarà una important remodelació a l’edifici del PRBB per tal d’adaptar les instal·lacions a una nova etapa. La primera fase preveu l’adequa­ ció de la setena planta per ubicar grups de recerca de la UPF, així com de la planta -1 per instal·lar la unitat de microscòpia del CRG i una nova unitat de mesoscopia compartida CRG-EMBL. A la tardor s’adequaran els espais de la planta quarta que allotjaran la nova EMBL Outstation. El treball conjunt amb els departaments de serveis generals dels centres ens permetrà garantir l’adequa­ ció a les necessitats científiques actuals. El projecte disposa de cofinançament de fons FEDER de la UE.   Aquest any tindrem també l’oportunitat d’executar més pro­ jectes per actualitzar les instal· lacions de l’edifici i adaptar-les a les cada vegada més exigents necessitats científiques. Cal des­ tacar el canvi de la central de producció de calor, que permetrà assolir els estàndards de fiabilitat i eficiència energètica que reque­ reix un edifici de recerca com el nostre. I tenim un repte: reduir al mínim les molèsties per als resi­ dents. Difícil, però no impossible. Oliver Blanco

EUROPEAN MOLECULAR BIOLOGY LABORATORY (EMBL)

L’EMBL Barcelona s’instal·la al PRBB

Ivan Paulick

Editorial

Abril de 2017  NÚM. 103  www.prbb.org  GRATUÏT

Patrick Cramer, Jordi Baiget, Luis de Guindos, Iain Mattaj, Carmen Vela, Jordi Camí, Juan María Vázquez i Luis Serrano

Reimund Fickert

E

l 10 d’abril el Laboratori Europeu de Biologia Mo­ lecular (EMBL) i el Govern espanyol, representat pel Minis­ teri d’Economia, Indústria i Com­ petitivitat (MINECO), van signar l’acord per crear una nova subseu de l’EMBL. Els investigadors de l’EMBL Barcelona, que serà un nou centre al PRBB, exploraran com els teixits i òrgans funcio­ nen i es desenvolupen, i com els errors en aquests processos po­ den conduir a malalties. La sub­ seu també albergarà una unitat d’imatges, que estarà disponible per a científics de tot el món.   La cerimònia de la signatura va ser presidida per Luis de Guindos, ministre espanyol d’Economia,

Indústria i Competitivitat, que va estar acompanyat pel conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget; la secretària d’Estat d’In­ vestigació, Desenvolupament i In­ novació, Carmen Vela; el director general i el president de l’EMBL, Iain Mattaj i Patrick Cramer, ai­ xí com dels directors del CRG i el PRBB, Luis Serrano i Jordi Camí, entre altres autoritats.   EMBL és una organització in­ tergovernamental amb el suport de més de 20 estats membres de la UE. La primera nova subseu de l’EMBL que s’establirà en gairebé 20 anys, EMBL Barcelona, serà la sisena subseu de l’institut —des­ prés de Heidelberg (Alemanya), Hamburg (Alemanya), Grenoble (França), Hinxton (Regne Unit) i Monterotondo (Itàlia). S’espera que comenci a funcionar el 2017.

EMBL Barcelona will be located at the PRBB n April 10, the European Molecular Biology Labo­ ratory (EMBL) and the Spanish government, represen­ ted by the Ministry of Economy and Competitiveness (MINECO), signed an agreement for a new EMBL satellite. “EMBL Barce­ lona” will be a new centre at the PRBB, and researchers at the site will explore how tissues and or­ gans function and develop, and how failures in those processes can lead to disease. Alongside cutting-edge research, the site will house imaging facilities that will be available to scientists across the globe.   The signing ceremony was chaired by Luis de Guindos, Spa­

nish Minister of Economy and Competitiveness, accompanied by the Catalan Minister of Busi­ ness and Knowledge, Jordi Baiget, the Spanish Secretary of State for Research, Development and In­ novation, Carmen Vela, EMBL’s General Director and Chair, Iain Mattaj and Patrick Cramer, as well as the directors of the CRG and PRBB, Luis Serrano and Jordi Camí, and representatives from many other organisations.   EMBL is an intergovernmental organisation supported by more than 20 EU member states. The first new EMBL outstation to be es­ tablished in almost 20 years, EMBL Barcelona, will be the institute’s 6th site — after Heidelberg (Ger­ many), Hamburg (Germany), Gre­ noble (France), Hinxton (UK) and Monterotondo (Italy). It is expec­ ted to begin operations in 2017

election on April 4 and will conti­ nue on as rector of this university for the next four years, a position he has held since 2013. Born in Barcelona in 1958, Jaume Casals

received his PhD in philosophy from the UAB in 1984. In 1995 he was appointed lecturer at the UPF where, since 2003, he has been a Professor of philosophy. In the management sphere he has been UPF Vice-Rector for Teaching Staff and for Postgra­ duate and Doctoral Studies, as well as Dean of the Faculty of Humanities. His research areas include the Greek genesis of mo­ dern and contemporary thought, philosophy and literature

O

DESTACAT / HIGHLIGHT Jaume Casals continua com a rector de la UPF Jaume Casals Pons, catedràtic de filosofia de la UPF, va guanyar les eleccions del 4 d’abril passat i continuarà sent rector d’aques­ ta universitat durant els propers quatre anys, càrrec que ocupa des del 2013. Nascut a Barcelona l’any 1958, Jaume Casals es va doctorar en filosofia per la UAB l’any 1984. El 1995 es va incorporar com a professor a la UPF, on és catedràtic

de filosofia des del 2003. En l’àmbit de la gestió ha estat vicerector de Professorat, de Postgrau i Doctorat i degà de la Facultat d’Humanitats de la UPF. Les seves línies de recer­ ca comprenen la gènesi grega del pensament modern i contempo­ rani, la filosofia i la literatura.

Jaume Casals continues as rector of the UPF Jaume Casals Pons, Professor of philosophy at the UPF, won the


Ciència

www.prbb.org  |  abril de 2017       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

XAVIER BELLÉS – EVOLUCIÓ DE LA METAMORFOSI DELS INSECTES (IBE: CSIC-UPF)

«La metamorfosi és fascinant, sembla un miracle» morphosis are not as widely used and there is less data available, but they are essential for making comparisons and studying evo­ lutionary biology”, says the group leader.

Mari Carmen Cebrián

X

avier Bellés lidera el grup d’evolució de la metamorfosi dels insectes, que està format per un bioinformàtic i tres estudiants predoctorals. Bellés ha estat fins ara director de l’IBE (CSIC-UPF) i va comen­ çar a investigar la metamorfosi fa 37 anys. El seu grup actual, però, es va establir formal­ ment quan es va fundar l’IBE, l’any 2008.   Estudien l’evolució de la metamorfosi dels insectes i el seu objectiu és entendre els mecanismes que regulen aquest canvi mor­ fològic. «Investiguem com un cuc es trans­ forma en una papallona, que és una cosa fascinant; a mi, després de 37 anys d’estu diar-ho, encara em sembla gairebé un mira­ cle», diu Bellés. Se centren en l’evolució de la metamorfosi més senzilla o hemimetàbola —els organismes van creixent gra­dualment; en són exemples les llagostes— a la meta­ morfosi més complexa o holometàbola, que comprèn la fase de pupa típica d’orga­ nismes com les papallones i les mosques.   Fan servir un model de metamorfosi sen­ zilla, les paneroles (Blattella germanica). Es­ tudien els mecanismes que regulen la seva transfromació i el procés de transició entre una nimfa i un adult —com apareixen les ales, l’aparell genital, els ovaris de les feme­ lles esdevenen competents per reproduir-se, etc. Posteriorment, comparen les dades que obtenen al seu model amb les nombroses dades que hi ha a la literatura de models de metamorfosi més complexa. «Així podem fer fisiologia i biologia molecular compa­ rada i també evolució. No es treballa gaire amb models de metamorfosi simple i hi ha menys dades disponibles, però són impres­ cindibles per poder fer comparacions i bio­ logia evolutiva», explica el cap de grup. Gens clau per al desenvolupament En un dels projectes del grup, han fet 22 transcriptomes de totes les fases del desen­ volupament, des de l’ou fins a l’adult. «Es­ tem analitzant l’expressió gènica diferen cial per veure quins gens són necessaris per a moments clau, com per exemple l’organo­ gènesi o l’aparició de les ales», diu el biòleg. «Després silenciarem la seva expressió amb tècniques d’interferència d’RNA i compro­ varem si efectivament aquests gens estan implicats en les funcions que la seva expres­ sió ens suggereix», continua.

Key genes in development

Xavier Bellés, Orathai Kamsoi, Alba Ventos, Ana Fernández i Guillem Ylla

Estudiant els embrions En una espècie amb metamorfosi holometà­ bola com una mosca o una papallona, l’em­ brió forma una mena de cuc, que és la larva o l’eruga. En canvi, en una espècie hemime­ tàbola l’embrió ja forma gairebé un adult en miniatura, és a dir, el canvi dramàtic es pro­ dueix a l’embrió. Per aquest motiu, l’estudi dels embrions pot proporcionar respostes a com s’origina la metamorfosi holometàbo­ la a partir de l’hemimetàbola. «Mirem com ho fa una panerola per fer un pla corporal adult des de l’embrió i ho comparem amb com ho fan la mosca Drosophila i l’escara­ bat Tribolium, que són holometàbols i fan un pla corporal tipus cuc», explica Bellés. L’eusocialitat dels tèrmits En un altre projecte se centren en els tèrmits, que són insectes eusocials, com les abelles o les formigues, és a dir, tenen una forma de vida col·lectiva social que es caracteritza per una cura de les cries cooperativa i la dife­ renciació de castes (hi ha una reina, soldats, obrers…). Però, a diferència de les abelles, els tèrmits tenen metamorfosi simple i han evo­ lucionat directament de les paneroles, que són el seu grup germà filogenèticament. En una col·laboració internacional, el grup està comparant el genoma de les paneroles amb el genoma de tres tèrmits per intentar esbri­ nar les claus de l’evolució de l’eusocialitat. «Volem saber com ho ha fet el tèrmit per po­ der inventar-se la vida social de manera total­ ment independent a les abelles i formigues. Han arribat a solucions similars per conver­ gència evolutiva però a partir de material ge­ nètic molt diferent», conclou el cap de grup.

“Metamorphosis is fascinating, it seems almost a miracle to me”

X

avier Bellés leads the Evolution of Insect Metamorphosis group, which consists of a bioinformati­ cian and three PhD students. Until recently, Bellés was directing the IBE (CSIC-UPF), but he first began to investi­ gate metamorphosis 37 years ago. His cur­ rent group, however, was formally establi­ shed when the IBE was founded, in 2008.   They study the evolution of insect meta­ morphosis and aim to understand the me­ chanisms that regulate this morphological change. “We investigate how a caterpillar becomes a butterfly, which is so fascinating, it seems almost a miracle to me even after 37 years of studying it”, says Bellés. They focus on the evolution from simple metamorpho­ sis, or hemimetabolism — organisms that grow gradually, like locusts — to com­ plex metamorphosis, or holometabolism — involving a pupal stage, typical of creatu­ res such as butterflies and flies.   The group uses cockroaches (Blattella germanica) as a model of simple meta­ morphosis. They study the mechanisms that regulate this insect’s transforma­ tion, and the transi­tion process between a nymph and an adult: how wings and the genital system appear; the females’ ovaries become func­tional; and so on. Then they compare the data obtained from their mo­ del with the wealth of information available in the literature on complex metamorphosis models. “This means we can look at compa­ rative physiology and molecular biology, as well as evolution. Models of simple meta­

In one of the group’s project, they have made 22 transcriptomes of all the key de­ velopmental phases, from egg to adult. “We analyse differential gene expression, to see which genes are required at key moments, such as organogenesis or the appearance of wings”, says the biologist. “We will silen­ ce the expression of these genes with RNA interference techniques, and we will check if they are, in fact, involved in the functions their expression suggests”, he continues. Studying embryos In holometabolous species, like flies or butterflies, the embryo forms a larva, such as a maggot or caterpillar. However, in he­ mimetabolous organisms the embryo is already a miniature adult, i.e., the drama­ tic change occurs in the embryo. For this reason, studying embryos may provide answers as to how holometabolism origi­ nated from hemimetabolism. “We look at how a cockroach manages to make an adult body plan in the embryo stage and we com­ pare this to the fly Drosophila and the beetle Tribolium, which are holometabolous and start with a larval body plan”, explains Bellés. The termite’s eusociality In another project the group focuses on ter­ mites, which are eusocial insects like bees or ants, i.e., they have a collective social lifestyle characterised by cooperative brood care and division into castes (there is a queen, sol­ diers, workers, and so on). However, unlike bees, termites have simple metamorpho­ sis and evolved directly from cockroaches: they are phylogenetically sister groups. As part of an international collaboration, the group is comparing the cockroach genome with that of three termites species, to try and find the keys to the evolution of eusociality. “We want to know how termites managed to invent social lifestyles totally independently from bees and ants. They have arrived at si­ milar solutions through convergent evolu­ tion but starting with very different genetic material”, says the head of the group

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Immunoteràpia efectiva per al càncer de bufeta Rosa Manaut

U

n estudi publicat al New England Journal of Medicine i liderat per Joa­ quim Bellmunt, director de l’IMIM, demostra l’eficàcia de la immunoteràpia en el tractament del càncer de bufeta avançat quan el tractament inicial quimioteràpic ja no funciona. La immunoteràpia, a més, mi­ llora la qualitat de vida respecte del tracta­

ment amb quimioteràpia. L’estudi en fase III, dirigit des del Dana Farber Cancer Ins­ titute de Boston, ha inclòs 542 pacients que s’han dividit en dos grups. Als integrants del primer grup, se’ls va administrar el fàr­ mac immunoteràpic —Pembrolizumab—, i als de l’altre grup, un dels tres quimiote­ ràpics usats habitualment. «La mitjana de supervivència global va ser de 10,3 mesos amb Pembrolizumab, i de 7,4 mesos amb la quimioteràpia», explica Bellmunt.

Immunotherapy effective in treating bladder cancer

A

study published in the New England Journal of Medicine and led by Joaquim Bellmunt, director of the IMIM, has demonstrated the effectiveness of immunotherapy in treating advanced bladder cancer when the initial chemo­ therapy is no longer working. The treatment also improves the quality of life of patients

with respect to chemotherapy. This phase III study, coordinated from the Dana Far­ ber Cancer Institute in Boston, involved 542 patients, who were divided into two groups. The first set were given the immunotherapy drug Pembrolizumab, while the others took one of the three chemotherapeutics com­ monly used. “The median overall survival was 10.3 months with Pembrolizumab, and 7.4 months with chemotherapy”, explains Bellmunt


7 3

Ciència

     març   abrildede2011  2017 |  | www.prbb.org www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Noves pistes sobre la dieta dels neandertals i la seva relació amb els humans saliva entre les espècies, probablement van compartir aliments o es van fer petons, el que implicaria que aquestes interaccions eren més íntimes del que es pensava.

Jordi Lanuza

Abel Grau

C

a r l e s L a l u e z a - Fo x , d e l ’IBE (CSIC-UPF), ha participat en un estudi que ha analitzat l’ADN de la tosca dental de cinc neandertals. El treball, publicat a Nature, també reconstrueix els primers microbiomes d’una espècie d’ho­ mínids extints, i dóna pistes sobre la inti­ mitat entre els humans i els neandertals.   Els investigadors van comparar l’ADN de la placa dels neandertals del Sidrón a Astúries i de la cova d’Spy a Bèlgica i van veure que tots dos menjaven bolets però mentre els habitants d’Spy consumien ri­ noceronts llanuts i ovelles salvatges, els del Sidrón menjaven plantes.   Els neandertals del Sidrón probablement també van utilitzar plantes per automedi­ car-se. A les dents d’un individu s’ha trobat ADN d’àlber (que conté àcid salicílic, utilit­ zat en l’aspirina) i el fong Penicillium (font

de la penicil·lina). Els investigadors creuen que podrien haver estat intentant tractar un abscés dental i una infecció estomacal.   Van trobar evidència genètica del microbi Methanobrevibacter oralis, que també està present en la boca dels humans. Les compa­ racions del genoma mostren que el llinatge modern del microbi es va separar dels nean­ dertals centenars de milers d’anys després que l’últim ancestre comú dels homínids visqués, el que suggereix que es va transme­ tre entre ells. Si hi va haver un intercanvi de

New clues on the Neanderthals’ diet and their relationship with humans

C

arles Lalueza-Fox, from the IBE (CSIC-UPF), has participated in a study that analysed the DNA from the hardened tooth plaque of five Nean­ derthals. The work, published in Nature, also reconstructs the first microbiomes from an extinct hominin species, and hints at intimacy between humans and Nean­ derthals.   The researchers compared plaque DNA from Neanderthals from El Sidrón in Asturi­ as and from the Spy cave in Belgium and dis­ covered that both ate mushrooms. Howe­ ver, while the denizens of Spy consumed

woolly rhinoceros and wild sheep, El Si­ drón’s inhabitants foraged for plants.   The El Sidrón Neanderthals probably also used plants to self-medicate. DNA from poplar trees (which contain salicyclic acid, used in aspirin), and Penicillium mould (the source of penicillin) turned up on one individual’s teeth. The researchers think they could have been trying to treat a tooth abscess and a stomach infection.   Genetic evidence of the microbe Metha­ nobrevibacter oralis was found, which is also present in the mouths of humans. Genome comparisons show that the mi­ crobe’s modern lineage split from the Neanderthal one hundreds of thousands of years after the hominins’ last common ancestor, suggesting it was transmitted between them. If saliva was swapped between the species, there must have been food sharing or kissing, implying these interactions were more intimate than previously thought

Estructures ocultes a l’ADN bacterià

I

nvestigadors del CRG han descobert noves formes d’organització de l’ADN en el bacteri Mycoplasma pneumo­ niae, que té un genoma molt reduït. L’estudi, liderat per Luis Serrano, profes­ sor d’investigació ICREA al CRG, en col· laboració amb el grup del també ICREA Marc Martí-Renom al CNAG-CRG, s’ha publicat a Nature Communications. Mit­ jançant la tècnica Hi-­C, que mostra les inte­ raccions entre parts de l’ADN, van crear un «mapa» tridimensional del cromosoma del Mycoplasma. Amb microscòpia de super­ resolució van demostrar que el mapa era correcte.   Van descobrir que el cromosoma circu­ lar està organitzat de la mateixa manera en totes les cèl·lules, amb una regió anome­ nada «l’origen» (on comença la còpia de

l’ADN) en un dels extrems de l’estructura i «el punt mitjà» del cromosoma ubicat a l’extrem contrari. El cromosoma s’organitza en dominis estructurals i cadascun conté gens que s’activen i desactiven de manera coordinada. Les mateixes estructures també s’han trobat en cèl·lules més grans, fet que suggereix que aquest nivell d’organització és comú a tots els organismes. Per tant la se­ qüència lineal de l’ADN no és suficient per entendre la regulació gènica; cal mirar l’or­ ganització tridimensional de la cromatina.

Marc. A. Marti-Renom

Laia Cendrós

Hidden structures in bacterial DNA

R

esearchers at the CRG have dis­ covered new DNA arrangements in the bacteria Mycoplasma pneu­ moniae, which has a small genome. The study, led by the ICREA research profes­ sor Luis Serrano at the CRG, in collabo­

Mapa de densitat 3D del cromosoma de M. pneumoniae

ration with the ICREA professor Marc Martí-Renom’s group at the CNAG-CRG, has been published in Nature Communi­ cations. Using the technique Hi-C, which

reveals the interactions between pieces of DNA, they created a threedimensional “map” of the Mycoplasma chromosome. With super-resolution mi­ croscopy they proved that this map was correct.   They discovered that the circular chro­ mosome has a consistently similar organi­ sation in every cell, with a region called the Origin (where DNA copying begins) at one end and the midpoint of the chromosome located at the opposite end. The chromo­ some is organised into structural domains, each containing genes that are turned on or off in a co­ordinated way. These same structures are also a feature of all larger cells, suggesting this type of organisation is a universal characteristic of living orga­ nisms. So a linear DNA sequence is not enough to understand gene regulation, it is necessary to look at the three-dimensional organisation of the chromatin

La resistència al tractament del càncer colorectal Rosa Manaut

U

n equip internacional coliderat per la investigadora de l’IMIM Clara Montagut ha desxifrat com alguns càncers colorectals són capaços d’adaptar-se al tractament amb fàrmacs anti-EGFR (receptor del factor de creixe­ ment epidèrmic) i esdevenir-hi resistents. L’estudi ha estat publicat a Nature Com­ munications.   El càncer colorectal és heterogeni, ja que està format per diferents súbclons de cèl·lules, és a dir, dins un mateix tumor conviuen diferents subpoblacions de cèl· lules amb diverses mutacions. «Durant el tractament, aquells súbclons cel·lulars que tenen una mutació que els fa resis­

tents als fàrmacs sobreviuen. A poc a poc, aquest súbclon resistent del tumor es va expandint fins que el tumor torna a créi­ xer, malgrat el tractament», diu Montagut.   Els pacients que adquireixen mutacions en un determinat gen durant el tractament amb un fàrmac anti-EGFR tindran una res­ posta pitjor i esdevindran resistents al trac­ tament més ràpidament que aquells que no desenvolupen aquesta mutació. Per tant, els investigadors han constatat que s’ha d’estu­ diar quines resistències s’instauren primer, perquè marcaran la tendència del tumor. Afortunadament, les noves tècniques com la biòpsia líquida permeten, de manera fàcil i poc agressiva, detectar en la sang dels pa­ cients les mutacions que van apareixent du­ rant el tractament i d’acord amb això pren­ dre la decisió terapèutica més adient.

Resistance to colorectal cancer treatment

A

n international team co-led by the researcher Clara Montagut from the IMIM has discovered how some colorectal cancers are able to adapt to treatment with anti-EGFR (Epidermal Growth Factor Receptor) drugs and beco­ me resistant to them. The study has been published in Nature Communications.   Colorectal cancer is heterogeneous, since it consists of different subgroups of cells, that is different subpopulations of cells with diverse mutations coexist wi­thin the same tumour. “During treat­ ment, those cell subgroups that have a mutation making them resistant to drugs survive. Gradually, this resistant sub­

group from the tumour expands until the tumour grows again, despite treatment”, says Montagut.   Patients who acquire mutations in a certain gene during treatment with antiEGFR drugs will have a poorer response and become resistant to treatment more quickly than those who do not develop this mutation. Researchers have found that it is necessary to study which resis­ tances establish first as these will indicate the trend of the tumour. Fortunately, new, techniques such as liquid biopsies provi­ de an easy and non-invasive way of detec­ ting any mutations that appear during the treatment, by using a blood sample from the patient. Physicians can then make the most appropriate therapeutic decision


Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB ELAINE DZIERZAK, Monday April 24. Dzierzak, from the University of Edinburgh in UK, aims to understand how adult hematopoietic stem cells (HSC) are generated so as to identify and manipulate the molecular programs leading to their generation, maintenance and regeneration. Using a unique combination of transgenic models, cell lines and differentiation protocols, the fundamental and translational goals of her research will yield important information on the genetic program that drives HSC production and expansion. She has been invited by Anna Bigas (IMIM). NICHOLAS LUSCOMBE, Friday April 28. Luscombe, from The Francis Crick Institute in London, UK, studies how the biology of an organism is shaped by regula­ tion of gene expression. His research group investigates this at various levels of complexity, from single-celled bacteria and yeast to complex mammals. They study the regulatory mechanism operating at transcription, and transcription factors (TF) represent the major focus of their re­ search. They investigate how TF regulate gene transcription, the mechanisms by which themselves are regulated, and the interactions of these factors with other cellular processes, such as metabolism. He has been invited by CRG PhD Students. PIETER REIN TEN WOLDE, Monday May 8. Rein ten Wolde, from the AMOLF Institute in Amsterdam, Netherlands, aims to unravel the design principles of cellular information transmission. To this end, he combines concepts and ideas from information theory, non-equilibrium thermodynamics and statistical physics, and integrates analytical theory with computer simulations. His special interests are the optimal design of cellular signalling systems and circadian clocks. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (UPF). GABRIELLE BERTIER, Friday May 12. Bertier, from McGill University Centre of Genomics and Policy in Quebec, Canada, studies the implementation of Next-Generation-Sequencing technologies (NGS) such as whole-exome sequencing (WES) in the clinic. Her project focuses on the use of WES to diagnose pa­ tients with rare diseases, and to help find actionable mutations in relapse and refractory pediatric cancer patients. She examines ethical, legal, social and policy issues of clinical NGS in France and Quebec. She has been invited by Gabriela Bertero (CRG). CLAUDIA BALDUS, Monday May 15. Baldus, from the Charité – Universitätsmedizin in Berlin, Germany, focuses on identifying new genetic targets implicated in the pathogenesis of acute myeloid leukemia (AML) and acute lymphoblastic leukemia (ALL). She investigates genetic alterations of bone marrow stroma cells of AML patients. In particular she studies these alterations and their functional consequences with respect to the role in the leukemia-stroma-interac­ tion. Her research aims to unravel mechanisms of stroma induced drug resistance and to perform a small-molecule-screen in order to identify molecules to overcome stroma mediated chemotherapy resistance. She has been invited by Anna Bigas (IMIM).

www.prbb.org  www.prbb.org | | maig abril de 2011 2017       

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

RODERIC GUIGÓ - PROJECTE GTEX

«Busquem les diferències d’expressió gènica entre teixits i entre individus» Mari Carmen Cebrián En què consisteix el projecte GTEx? ’objectiu principal del projecte és determinar les diferències en l’ex­ pressió dels gens segons els teixits als quals pertanyen. S’han obtingut mostres d’uns 900 individus voluntaris que han do­ nat els seu cos després de morir. S’han ex­ tret entre 20 i 30 teixits i òrgans, dels quals hem seqüenciat tant l’ADN (el genoma) com l’ARN (l’expressió del genoma). Els do­ nants tenen entre 21 i 70 anys i en teoria no tenen cap patologia, ja que volem definir la normalitat d’expressió dels gens.   També estudiem el patró de variació de l’expressió dels gens entre individus per veure si les diferències en l’expressió corre­ lacionen amb característiques fenotípiques com el sexe, l’edat, l’alçada, el pes, o tam­ bé amb el consum de drogues o la causa de la mort. Per exemple, al meu cos totes les cèl·lules tenen el mateix ADN, però les de la pell no són iguals que les del cervell, perquè l’ARN que s’hi expressa és diferent. D’altra banda, l’ARN que s’expressa a la meva pell també és diferent de l’ARN que s’expressa a la pell d’un altre individu. Per això estudiem les dues dimensions, les di­ ferències entre teixits i entre individus.

L

Quins són els reptes més importants del projecte? Per entendre com és el transcriptoma dels teixits a nivell molecular desafortunada­ ment hem d’obtenir les mostres de perso­ nes mortes. Per això el repte més impor­ tant és obtenir les mostres. Normalment quan una persona mor i alguns dels seus òrgans es donen per a trasplantaments, es demana als familiars la resta per aquest projecte.   D’altra banda, el procés pel qual s’ex­ trauen els òrgans ha de ser molt ràpid, com a màxim 24 hores després de la mort, per­ què els òrgans es deterioren. Al llarg del projecte s’ha optimitzat molt aquest procés i ara es realitza en 4 o 5 hores. Sense tota l’organització logística aquest projecte se­ ria impossible; és el que el fa únic. Un altre repte important és l’anàlisi del gran volum de dades, perquè tenim 20.000 o 30.000 mostres per a cada una de les quals hem fet la seqüenciació d’ARN i estudiem el nivell d’expressió de tots els gens.   La major part de canvis transcripcionals es produeixen durant el creixement, pos­ siblement abans dels 21 anys. Per aquest motiu, una limitació del projecte és que hi ha una representació molt baixa de deter­ minades edats, ja que, afortunadament, mor menys gent jove. Quines creus que haurien de ser les properes passes del projecte? D’una banda tenim una representació molt petita i esbiaixada de la població hu­ mana, ja que tots els individus són d’una regió dels Estats Units; en un futur seria interessant poder reclutar individus d’al­ tres etnicitats. D’altra banda, els òrgans i teixits són estructures molt complexes, i nosaltres tenim l’ARN que s’extrau global­ ment; ens agradaria poder estudiar més concretament les subregions del teixit.

PERFIL / PROFILE El projecte internacional Genotype-Tissue Expression (GTEx) va començar l’any 2010 amb l’objectiu de crear una base de dades i un banc de teixits per permetre els científics estudiar la relació entre les variacions genètiques i l’expressió gènica als teixits humans. Els propers dies 20 i 21 d’abril tindrà lloc al PRBB una trobada d’aquest projecte finançat principalment pels Instituts de Salut Nord-americans (NIH). Investigadors de diferents països participen al projecte, entre ells un equip del CRG liderat per Roderic Guigó. The international Genotype-Tissue Expression project (GTEx) began in 2010 with the aim of creating a database and tissue bank that would allow scientists to study the relationship between genetic variation and gene expression in human tissues. On April 20 and 21 a meeting will be held at the PRBB for this project, which is financed mainly by the National Institutes of Health (NIH). Researchers from different countries are taking part in the project, including a CRG team led by Roderic Guigó. “We look for differences in gene expression between both tissues and individuals” What does the GTEx project consist of? he main objective of the project is to determine differences in gene expression depending on which tissues they belong to. Samples have been obtained from around 900 volunteers who donated their bodies after death. Between 20 and 30 tissues and organs have been taken, for which we have se­ quenced the DNA (the genome) and the RNA (the genome expression). The do­ nors are aged 21 to 70 and ideally have no pathologies, as we want to define normal gene expression.   We also study the variation in gene expression between individuals to see whether differences in expression cor­ relate with phenotypic characteristics such as sex, age, height, weight, and also with drug use or the cause of death. For example, every cell in my body has the same DNA, but my skin cells are not the same as my brain cells because the RNA is expressed differently. Moreover, the RNA expressed in my skin is different from that expressed in the skin of another person. Because of this we study both dimen­ sions: differences between tissues and between individuals.

T

What challenges does the project face? To understand the tissue transcriptome at a molecular level, unfortunately we

have to get samples from a deceased per­ son. So the biggest challenge is getting the samples. Usually when a person dies and some of their organs are donated for transplants, their relatives are asked if they will give the others to this project.   Moreover, organs must be extracted very quickly, at most 24 hours after death, because they deteriorate. Throughout the project this process has been highly opti­ mised and is now carried out within four or five hours. Without all the logistical or­ ganisation this project would have been impossible — it is what makes it unique. Another major challenge is analysing the large volume of data because we have 20-30 thousand samples which have each been sequenced for RNA and stu­ died for gene expression at all levels.   Most transcriptional changes occur during growth, possibly before the age of 21. For this reason, one limitation of the project is the fact that certain ages are poorly represented because, thankfully, young people die less. What do you think the next steps in the project should be? On the one hand, we have a small and biased representation of the human po­ pulation, as all individuals are from a re­ gion in the United States. In the future it would be interesting to recruit individu­ als of other ethnicities. Organs and tis­ sues are very complex structures, and we have samples of globally-extracted RNA, whereas we would now like to study tis­ sue sub-regions in a more specific way


7 5

Ciència

     març   abrildede2011  2017 |  | www.prbb.org www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Descobert el gen que causa la síndrome d’Opitz C situada al gen MAGEL2. La mutació identi­ ficada coincideix amb l’observada en alguns pacients amb una altra malaltia minoritària, la síndrome de Schaaf-Yang. Aquesta inves­ tigació va obtenir finançament de la plata­ forma de crowdfunding Precipita.

Laia Cendrós

U

n estudi que compta amb la parti­ cipació del CRG, la UB, el CIBERER i el VHIR ha identificat el gen que causa la síndrome d’Opitz C en l’únic paci­ ent diagnosticat amb aquest trastorn ultrarar a Catalunya. Aquest treball és un primer pas per descobrir les bases genètiques d’aquesta síndrome que causa discapacitats severes i afecta només 60 persones al món. Fins ara, no ofereix possibilitats de tractament, diag­ nòstic prenatal o assessorament genètic. En l’estudi, publicat a Scientific Reports, els in­ vestigadors van aplicar tècniques de seqüen­

The gene that causes Opitz C syndrome revealed

ciació massiva de l’ADN, una potent meto­ dologia que permet la identificació de gens alterats en cada pacient. Han descrit l’exis­ tència d’una mutació de novo —p.Q638*—

A

study involving the CRG, the UB, the CIBERER and the VHIR has identified the gene that causes Opitz C syndrome in the only patient di­ agnosed with this ultra-rare disorder in Catalonia. This work is the first step in discovering the genetic basis of this syn­

drome which leads to severe disabilities and affects only sixty people in the world. There are still no treatment possibilities, prenatal diagnosis or genetic counselling available. In the study, published in Sci­ entific Reports, the researchers applied massive DNA sequencing, a powerful tool that identifies altered genes in a pati­ ent. They also described the existence of the de novo mutation p.Q638*, located in the gene MAGEL2. This mutation coinci­ des with that seen in some patients suffe­ ring another rare disease, Schaaf-Yang syndrome. This research obtained finan­ cial support from the crowdfunding plat­ form Precipita

La selecció natural en els primers americans cipat en la investigació. Aquestes mutaci­ ons ja s’havien vist en els inuit, però ara s’han trobat a altes freqüències en moltes de les 53 poblacions actuals i prehistòri­ ques estudiades, incloent tribus de l’Ama­ zones i pobles natius d’Amèrica del Nord.

Jordi Lanuza

Ansgar Walk

U

n estudi publicat a PNAS demos­ tra que l’entrada a Amèrica dels humans per l’estret de Bering fa 18.000 anys va deixar empremtes al geno­ ma dels natius americans, descendents d’aquells primers colons. Aquestes va­ riants genètiques faciliten la digestió dels greixos, tret distintiu de l’adaptació al cli­ ma àrtic i les dietes riques en proteïnes.   Es tracta de l’efecte fundador; del petit grup de persones que va creuar l’estret per primer cop, només van sobreviure els que tenien mutacions que els van permetre

Traditional sled in a Inuit hamlet

subsistir amb un clima i una alimentació diferents. «Com a resultat, totes les po­ blacions que van sorgir d’aquests primers pobladors porten les mateixes variants genètiques», explica David Comas, inves­ tigador de l’IBE (UPF-CSIC) que ha parti­

Natural selection in the first Americans

A

study published in PNAS shows that the entry of humans to Ameri­ ca through the Bering Strait 18,000 years ago left its mark on the genome of Native Americans, descendants of those early settlers. These genetic variants facili­ tate the digestion of fats, a distinctive fea­

ture of adaptation to the Arctic climate and protein-rich diets.   This is, in fact, the founder effect: from the small group of people who crossed the Strait for the first time, only those who had the mu­ tations allowing them to linger in a different climate with a new diet survived. “As a result, all the populations that subsequently emer­ ged from those early settlers carry the same genetic variants”, explains David Comas, an IBE (UPF-CSIC) researcher who participa­ ted in the study. These mutations had alre­ ady been recorded in the Inuit, but have now also been found at high frequencies in many of the 53 current and prehistoric populations studied, including Amazonian tribes and native peoples of North America

La «droga caníbal» i el consum de cocaïna Carolina Pozo

U

n nou estudi alerta que el consum en l’adolescència de la droga sin­ tètica metilendioxipirovalerona (MDPV) —coneguda com la «droga caní­ bal»— pot augmentar la vulnerabilitat a l’addicció a la cocaïna en l’edat adulta. El treball, publicat a British Journal of Phar­ macology, està dirigit per Olga Valverde, de la UPF, i Elena Escubedo, de la UB. El punt de partida va ser la similitud dels mecanismes d’acció de l’MDPV i la cocaï­

na, així com els efectes pràcticament per­ manents que generen en determinades àrees cerebrals i en les alteracions dels patrons de resposta davant determinats estímuls. Van veure que els ratolins trac­ tats en l’adolescència amb MDPV presen­ ten després uns paràmetres de conducta de reforç a la cocaïna molt més elevats que el grup control. A més, presenten alteraci­ ons de l’expressió de factors relacionats amb l’addicció. Per exemple, el nivell del factor DeltaFosB —un factor de transcrip­ ció implicat en la plasticitat neuronal que s’expressa en quadres d’addicció— és més de tres vegades superior al nivell normal.

The “Cannibal drug” and consumption of cocaine

A

new study warns that consu­ ming the psychoactive substan­ ce Methylenedioxypyrovalrone (MDPV), known as “cannibal drug”, in adolescence increases vulnerability to cocaine addiction in adulthood. The work, published in the British Journal of Pharmacology, was led by Olga Val­ verde at the UPF and Elena Escubedo at the UB. Their biggest clue was the similarity of the mechanisms of ac­ tion of MPDPV and cocaine, as well

as the practically permanent effects generated by these addictive substan­ ces in certain brain areas, and pattern response alterations to specific sti­ muli. They saw that mice treated with MDPV during adolescence showed an enhanced response to cocaine than the control group. Expres­sion of ad­ diction-related factors are also altered, for instance, the level of DeltaFosB, a transcription factor involved in neuro­ plasticity expressed in addictions, was three times higher than the normal level

Els factors socials de l’activitat física en l’MPOC Pau Rubio

U

n estudi liderat per ISGlobal i publicat a Thorax ha aportat da­ des sobre els determinants no biològics de l’activitat física en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crò­ nica (MPOC). Fins ara les estratègies per aconseguir que els pacients amb MPOC augmentessin l’activitat física es centra­ ven en la millora de la capacitat d’exercici mitjançant intervencions com el trac­ tament farmacològic o la rehabilitació pulmonar. L’equip coordinat per Judith

Garcia-Aymerich ha fet un plantejament innovador: l’avaluació dels factors socials i ambientals que determinen l’activitat físi­ ca d’aquests pacients. Han estudiat dades sobre els hàbits quotidians, l’estatus socio­ econòmic i l’estat de salut física i mental, entre d’altres, de 410 pacients de l’àrea metropolitana de Barcelona. També han fet un seguiment del temps i la intensitat de l’activitat física al llarg d’una setmana mitjançant acceleròmetres. Han observat que en les persones que cuiden els néts o treuen el gos a passejar hi ha una asso­ ciació significativa amb una activitat física més perllongada i de major intensitat.

The social factors in physical activity in COPD

A

study led by ISGlobal and publis­ hed in Thorax has provided evi­ dence on the non-biological de­ terminants of physical activity in pa­tients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD). To date, strategies for encouraging these patients to increase their level of physical activity have focu­ sed on improving their capacity for exer­ cise through interventions such as drug therapy and pulmonary rehabilitation. The team coordinated by Judith Garcia-

Aymerich approached the problem in an innovative way: by assessing the social and environmental factors that determi­ ne the amount of physical activity under­ taken by these patients. They studied data on daily habits, socioeconomic status, and physical and mental health, among other factors, from 410 patients living in the Barcelona metropolitan area. The amount and intensity of their physical activity was also monitored for one week using an accelerometer. They found that taking care of grandchildren or walking a dog was linked to significantly more pro­ longed and vigorous physical activity


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org | | maig abril de 2011 2017       

6 4

Bioenginyeria d’òrgans Rosa Martínez Corral

L

a solució definitiva a la disfunció severa d’òrgans vitals com ara cor, pulmons o ronyons és sovint la substitució de l’òrgan malmès per un de funcional procedent d’un donant. Ara bé, aquesta no és una opció real per a una gran quantitat de pacients, principalment a causa de la manca de donants i incom­ patibilitats amb el sistema immunitari. És per això que els científics estan buscant la manera de poder fer òrgans al laboratori.   Una estratègia és la impressió 3D d’òr­ gans a partir de cèl·lules i components diversos. Malgrat que es tracta d’una op­ ció amb gran potencialitat teòrica, encara està lluny de poder aplicar-se en pacients.   En canvi, fer òrgans a partir d’una estruc­ tura inicial es presenta com una opció més realista a curt i mitjà termini. Els nostres òr­ gans estan formats per cèl·lules especialitza­ des (per exemple, cèl·lules que es contreuen al cor, o cèl·lules que poden captar oxigen de l’aire als pulmons) que estan organitzades correctament en l’espai gràcies a una estruc­

tura de proteïnes i altres molècules, anome­ nada matriu extracel·lular. És possible treure les cèl·lules dels òrgans per deixar-ne només la matriu extracel·lular, i aleshores poblar-la novament de cèl·lules que es diferencien en les cèl·lules especialitzades. En deixar només la matriu extracel·lular i repoblar després amb cèl·lules derivades del mateix pacient s’eviten els problemes de rebuig immunita­ ri. A més, s’està investigant l’ús de matrius extracel·lulars artificials o procedents d’ani­ mals, per augmentar la disponibilitat.   Aquestes tècniques ja s’han aplicat en pa­ cients per reparar fragments d’òrgans d’es­ tructura simple, com ara la bufeta urinària o les vies respiratòries. Però per a òrgans sen­ cers d’estructures més complexes cal encara optimitzar els protocols i assegurar la fun­ cionalitat a llarg termini. D’aquesta manera, s’espera que malalties que fins ara són fatals deixin de ser-ho en les properes dècades.

Organ bioengineering

T

he definitive solution to severe dys­ function of vital organs such as the heart, lungs or kidneys is to replace

the damaged organ with a functional one from a donor. However, this is not a real op­ tion for many patients, due mainly to a lack of donors together with immune system incompatibilities. That is why scientists are looking for ways to make organs in the la­ boratory.   One strategy involves the 3D printing of organs from various cells and other components. Although this tool has great theoretical potential, it is still far from being applied to patients.   Instead, generating organs from an ini­ tial structure is a more realistic short- to medium-term option. Our organs compri­ se specialised cells (e.g., contracting cells in the heart, and oxygen-capturing cells in the lungs), which are spatially organised thanks to a structure made of proteins and other molecules, known as the extracellular matrix.   It is possible to remove cells from the or­ gans to leave only the extracellular matrix, and then refill this with cells that differen­ tiate into specialised cells. Leaving only this structure and repopulating it with the pa­ tient’s own cells avoids immune rejection problems. The use of artificial extracellular

matrices or those of animals is also being in­ vestigated as a way of increasing availability.   These techniques have been already ap­ plied to patients to repair organ fragments with simple structures, such as the bladder or the respiratory tract. However, for entire organs with more complex structures, the protocols must be optimised and ensure long-term functionality. It is expected that diseases which are currently fatal will cease to be so in the coming decades

RESSENYA / REVIEW

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

«La lógica de los monstruos»

L’arbre genealògic de les estrelles

University of Cambridge’s Institute of Astronomy

  Segons conclou el físic, hi ha «espais en blanc en el mapa del possible als quals ningú no ha accedit mai». Potser d’aquí a uns anys tindrem una segona part del lli­ bre amb les respostes a aquestes pregun­ tes… o preguntes noves.

The logic of monsters

I

Maruxa Martínez-Campos

E

n el seu darrer llibre, l’investigador ICREA Ricard Solé, cap del grup de Sistemes Complexos de l’IBE (UPFCSIC), ens convida a endinsar-nos en la zona que separa la ficció de la ciència, recorrent a l’impossible per apropar-se al possible.   En un viatge de Turing i els primers ordi­ nadors al codi genètic, del gat de Schrödin­ ger als mites i llegendes de sirenes, passant per Monsters Inc. i altres incursions en el cinema i la literatura, Solé ens llança el repte d’intentar esbrinar els límits de la capacitat creativa de la matèria viva. Imagina una evo­ lució paral·lela i intenta endevinar un poten­ cial nou codi genètic, nous aminoàcids que podrien crear altres éssers vius, per concloure que els sistemes actuals són els òptims i que una vida en altres mons seguiria el mateix disseny bàsic que trobem al nostre planeta.   Però les preguntes no es limiten a les for­ mes que pot prendre la vida; hi podria haver universos paral·lels? Hi ha una intel·ligència diferent de la nostra?

n his latest book, ICREA researcher Ricard Solé, head of the complex systems lab at the IBE (UPF-CSIC), invi­ tes us to explore the area separating fiction from science, reaching out to the impossi­ ble in order to understand the possible.   In a voyage from Turing and the first computers to the genetic code, from Schrödinger’s cat to the myths and legends of mermaids, through Monsters Inc. and other incursions into film and literature, Solé tries to figure out the limits of the creative ability of living matter. He imagines a pa­ rallel evolution and guesses at a potential new genetic code, new amino acids that could create other living beings, and con­ cludes that the current systems are opti­ mal, and that life on other worlds would follow the same basic design as found on our planet.   But his questions are not limited to the various forms that life could take; could there be parallel universes? Is there a diffe­ rent form of intelligence to ours?   The physicist concludes there are “blank spaces on the ‘map of the possible’ that no-one has ever accessed.” Maybe in a few years he will give us a sequel answering these questions... and posing new ones

Jordi Lanuza

U

na trobada casual entre Paula Jofré, de l’Institut d’Astronomia de la Uni­ versitat de Cambridge, i Jaume Ber­ tranpetit, de l’IBE (UPF-CSIC), els va fer pen­ sar sobre com la biologia evolutiva es podria aplicar a les estrelles. Aquesta col·laboració interdisciplinària els va portar a fer un «ar­ bre de la vida» filogenètic que connecta un nombre d’estrelles en la galàxia. Les estrelles són molt diferents dels organismes vius, pe­ rò tenen un historial d’ascendència comuna, ja que es formen a partir de núvols de gas, i porten aquesta història en la seva estructura química. Aplicant els mateixos mètodes filo­ genètics que els biòlegs utilitzen per rastrejar el llinatge en les plantes i els animals, és pos­ sible explorar l’«evolució» de les estrelles.

The family tree of stars

A

chance encounter between Paula Jofré, from the University of Cam­ bridge’s Institute of Astronomy, and Jaume Bertranpetit, from the IBE (UPF-CSIC), made them wonder how evolutionary biology could be applied to stars. This interdisciplinary collabo­ ration led to a phylogenetic “tree of life” that connects a number of stars in the galaxy. Stars are very different from living organisms, but they still have a history of shared descent as they are formed from gas clouds, and they carry that history in their chemical structure. By applying the same phylogenetic methods that biolo­ gists use to trace descent in plants and animals it is possible to explore the “evo­ lution” of stars


7 7 

Diversitat

    abril abrildede2011  2017 |  | www.prbb.org www.prbb.org      

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

Bioartistes connecten amb investigadors del PRBB Carlos Toscano Ochoa Sevilla, 1985 PhD student, UPF Quins són els teus hobbies? Tocar el piano, les matemàtiques i cuidar les meves plantes. Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)? Depèn de quan m’ho preguntis... Ara, Lenny Belardo, el fictici papa Pius XIII (de la sèrie The Young Pope), s’ha col·locat en el número 1 de la meva llista a la velocitat de la llum. Quina és la teva música preferida? Escolto de tot: Radiohead (el millor grup del món), OK Go, Rakhmàninov, Los Ganglios, Camarón, Hidrogenesse, Debussy… Ara m’estic reconciliant amb Bach i descobrint els Skrillex. Durant la seva residència a Hangar per al projecte Prototyp_ome, els dos bioartistes de Quimera Rosa van tenir l’oportunitat de treballar durant dos dies al laboratori de virologia d’Andreas Meyerhans al CEXS-UPF. El seu projecte «Trasplantament» és un projecte transdisciplinari sobre una hibridació planta/humà/ animal/màquina i inclou autoexperimentació mèdica sobre condylomata acuminata (berrugues genitals) produïdes pel virus del papil·loma humà (VPH). El seu objectiu és desenvolupar eines DIY per a l’ús de la teràpia fotodinàmica (PDT) per tractar els condilomes. L’El·lipse ha preguntat a Quimera Rosa i els investigadors involucrats sobre la seva experiència.

Bioartists connect with researchers at the PRBB During their residency at Hangar for the Prototyp_ome project, the two bioartists from Quimera Rosa collective had the opportunity to spend for two days in Andreas Meyerhans’s virology lab at the CEXS-UPF. Their project “Transplant” is a transdisciplinary project on a plant/human/animal/machine hybridisation and includes medical self-experimentation on condylomata acuminata (genital warts) produced by the Human Papilloma Virus (HPV). Their goal is to develop DIY tools for photodynamic therapy (PDT) to treat condylomas. El·lipse asked the researchers and Quimera Rosa about their experiences.

Valentina Casella CEXS-UPF «Abans d’aquesta expe­ riència no sabia el que era el biohacking. Com a científica sempre he pen­ sat en la ciència en termes de treball en condicions estèrils, protocols definits, bioseguretat al laboratori, a més d’anys d’estudis i de formació, i la idea de col·laborar amb bioartistes, com Quimera Rosa, que són persones apassionades que posen idees creatives en pràctica en un la­ boratori no convencional, em va intrigar. Va ser interessant veure com aquests artistes fan ciència accessible a tothom amb labo­ ratoris de baix cost basats en la comunitat utilitzant equipament de segona mà com­ prat a botigues online, i segueixen la seva curiositat, fins que empenyen els límits de la vida tal com la coneixem.» “Before this experience, I didn’t know what Biohacking was. As a scientist I have always thought about science in terms of sterile working conditions, defined protocols, and lab biosafety in addition to years of study and training, and the idea of collaborating with bioartists, like Quimera Rosa, who are passionate people that put creative ideas into practice in a non-conventional

lab, intrigued me. It was interesting to see how these artists make science accessible to everyone in the form of low-cost community-based labs using second-hand equipment bought from online stores, and just follow their curiosity, pushing the boundaries of life as we know it.”

Quimera Rosa « Aquest workshop al PRBB va ser el primer pas per començar aquesta part del projecte basada en replicar i fer accessi­ bles protocols i eines de PDT. A més de poder submergir-nos en la performativitat pròpia d’un laboratori bio­ mèdic, durant dos intensos dies se’ns han donat eines teòriques i tècniques com ara: visió científica del projecte, seguretat al laboratori, treballar amb cultius cel·lulars, tractament a les cèl·lules per induir apop­ tosi, i anàlisi FACS. El següent pas serà provar diferents fonts de llum DIY utilit­ zant àcid aminolevulínic com a fotosensi­ bilitzador. Primer sobre cèl·lules, com hem après en aquest workshop, i després in vivo i in vitro.» “This workshop at the PRBB was the first step in this part of the project based on

replicating and making PDT protocols and tools available. Besides being able to dive into the workings of a biomedical laboratory, for two intense days we were given theoretical and technical tools that included a scientific view of the project, lab security, working with cell cultures, cells treatment to induce apoptosis, and FACS analysis. The next step will be to test different DIY light sources using aminolevulinic acid as a photosensitiser. First on cells, as we learned in the workshop, and then in vivo and in vitro.”

Núria Conde UPF, DIYBioBCN «Ha estat una experièn­ cia interessant, que em va permetre sortir de la meva línia de recerca i la manera de pensar i fer. He conegut altres camins. Com a col· laboradora, he pogut observar com altres col·legues científics explicaven els proto­ cols de laboratori als artistes, que en ge­ neral són persones que no tenen experi­ ència en un laboratori, però que són molt curiosos i proactius. Va ser molt enriqui­ dor veure com Quimera Rosa, que sol fer performances artístiques, desenvolupava una motivació per obtenir coneixement científic i per integrar-lo en el seu art, no només per mostrar-lo, sinó també per fer que funcionés. He de reconèixer que grà­ cies a ells vaig conèixer la fototeràpia, ni tan sols sabia que existia!» “It was an interesting experience, which allowed me to go beyond my normal research and way of thinking-doing. Now I am aware of other possibilities. As a collaborator, I was able to observe how my colleagues explained lab protocols to artists, people who usually have no expertise in this area, but who are very curious and pro-active. It was very enriching to see how Quimera Rosa, who usually do artistic performances, were motivated to gain scientific knowledge and integrate this into their art, not only to show it off but, actually to make it work. In fact, they introduced me to phototherapy, which I did not even know existed!”

Quin descobriment desitges veure abans de morir? Uns quants, de fet. Desitjaria veure arribar el final de la diabetis (un familiar la pateix), saber què passa amb la hipòtesi de Riemann i amb la conjectura de Collatz, i presenciar el naixement de la primera intel·ligència artificial que ens superi. En quin moment del dia se t’ocorren les idees? Normalment a la nit després de sopar, la qual cosa implica que em quedaré despert fins a les tres de la matinada. Com definiries la ciència? La forma més elevada que existeix de masturbació intel·lectual. What are your hobbies? Playing the piano, mathematics, and taking care of my plants. What is your favourite character (real or fictional)? It depends on when you ask me... Right now, Lenny Belardo, the fictional Pope Pius XIII (from the TV series: The Young Pope) has got to the number one spot on my list at light speed. What is your favourite music? I listen to everything: Radiohead (the best group in the world), OK Go, Rachmaninoff, Los Ganglios, Camarón, Hidrogenesse, Debussy... At the moment, I’m getting back into Bach and discovering Skrillex. What discovery would you like to see before you die? A few, in fact. I would love to get to see the end of diabetes (a family member suffers from this), to know what happens with the Riemann hypothesis and the Collatz conjecture, and witness the birth of the first artificial intelligence that surpasses us. At what time of day do you have ideas? Usually in the evening, after dinner. This implies I’ll be awake until 3 am. How would you define science? The highest form of intellectual masturbation


Edifici

www.prbb.org  |  abril de 2017       

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Mobilitza’t per la ciència científiques i l’erosió de la imatge social de la ciència. Posteriorment, ciutats de tot el món s’han afegit al moviment. Els pro­ motors d’aquesta iniciativa volen treballar perquè la ciència sigui una activitat ober­ ta i inclusiva, i per assegurar que l’evidèn­ cia sòlida, obtinguda a través del mètode científic, sigui la base del desenvolupament de les accions polítiques. Més informació a www.marchforsciencebarcelona.com

Stand up for science

O

Mari Carmen Cebrián

E

l dissabte 22 d’abril, Dia de la Terra, se celebrarà la Marxa per la Cièn­ cia Barcelona a la plaça interior del PRBB, de 12 a 16 h. El programa inclourà la declaració «Marxa per la Ciència Bar­ celona», una taula rodona sobre «Ciència i política post-factual», un espectacle de ciència divulgativa, activitats relacionades amb el Dia de la Terra, menjar, beguda i música en directe. Hi esteu tots convi­ dats! La March for Science dóna suport a la ciència en més de 400 ciutats de tot el món. La iniciativa va néixer als Es­ tats Units com a resposta a la profunda preocupació de científics i ciutadans da­ vant la creixent onada de polítiques anti­

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editora: Maruxa Martínez-Campos Ajudant de redacció i edició: Mari Carmen Cebrián Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Carolina Pozo (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Marta Solano (ISGlobal) Jordi Lanuza (IBE) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com

n Saturday April 22, Earth Day, the March for Science Barcelona will be held in the inner squa­ re of the PRBB, from noon to 4 pm. The programme will include the statement “March for Science Barcelona” , a round table on “Science and post-factual po­ litics”, a science outreach show, activi­ ties related to Earth Day, food, drinks and live music. You are all invited! The March for Science supports science in more than 400 cities around the world. The initiative began in the United States in response to the profound concern of scientists and citizens over the growing wave of anti-scientific politics and the erosion of science’s social image. Other cities around the world have now joined the movement. The promoters of this ini­ tiative want to make science an open and inclusive activity, and ensure that scienti­ fically-obtained concrete evidence, under­ lies political actions. For more information consult www.marchforsciencebarcelona. com

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

20 i 21 d’abril. The Genotype Tissue Expression (GTEx) Project Community Meeting at the PRBB. More information: www.crg.eu/events

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS Del 8 al 13 de maig se celebrarà la Setmana Saludable 2017 organitzada per la UPF i el PRBB. Hi haurà diverses activi­ tats, tallers i xerrades per promoure els hà­ bits saludables. La iniciativa forma part de les activitats de promoció de la salut que organitza la UPF en el marc de la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables. Aquest any, i amb l’objectiu d’arribar a tota la co­ munitat del PRBB, s’amplia l’oferta en l’en­ torn del Campus Mar i s’ofereixen activitats en espais tant del PRBB com del Campus Ciutadella, obertes a tots els residents. May 8-13 sees the 2017 Health Week organised by the UPF and PRBB. This event will involve various activities, works­ hops and conferences promoting healthy habits. The initiative is part of the health promotion activities organised by the UPF within the Catalan Network of Healthy Universities. This year, with the aim of reac­ hing the entire PRBB, the offer is extended to the Campus Mar environment, and acti­ vities, open to all residents, will be offered in the PRBB as well as in Campus Ciutadella. L’IMIM participa en la nova edició de «Visita la recerca de La Marató». Aquesta activitat vol acostar els ciutadans als avenços que s’han fet en la recerca grà­ cies als seus donatius a La Marató. Els participants recorreran els laboratoris de deu centres de recerca on els investigadors els explicaran com han avançat en la recerca de les malalties estudiades grà­ cies als fons de La Marató. L’IMIM i l’Hospital del Mar van participar a la primera edició mostrant un projecte de recerca sobre càncer de pulmó que coordina Beatriz Bellosillo. Les inscripcions a les visites ja estan obertes a www.tv3.cat/marato.

IMIM taking part in the new edition of “Visit La Marató’s research”. This activity aims to let the general public know what research advances have been made thanks to their donations to La Marató. Participants will visit the laboratories of 10 research centres where the scientists will explain how investigation into the studied diseases has moved forward thanks to La Marató funding. The IMIM and Hospital del Mar took part in the first edition with a research project on lung cancer coordinated by Beatriz Bellosillo. Register now at www.tv3.cat/ marato. Èxit de l’IMIM i l’ISGlobal als ajuts d’investigació del PERIS. El Departament de Salut de la Generalitat ha publicat la resolució provisional dels ajuts que atorgarà en el marc de la primera convocatòria del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020. L’IMIM i l’ISGlobal han obtingut sis ajuts d’investigació cada un. La convocatòria, que té un import provisional de més de 18 milions d’euros, vol estimular la recerca en l’àmbit dels hospitals i dels centres d’atenció primària de Catalunya. IMIM and ISGlobal success in PERIS research grants. The Generalitat Health department has published the preliminary list of grants from the first call of the Strategic Plan for Research and Innovation in Health (PERIS) 2016-2020. The IMIM and ISGlobal have been awarded six research grants each. The call, which will distribute a total provisional amount of over 18M€, is aimed at encouraging research in hospitals and primary care centres in Catalonia

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

22 d’abril. Jornada de portes obertes del Campus Universitari Mar de la UPF d’11 a 14 h. Més informació: www.upf.edu/biomed 22 d’abril. Marxa per la Ciència de 12 a 16 h a la plaça interior del PRBB. Més informació: www. marchforsciencebarcelona.com 24 i 25 d’abril. Young Scientist Networking Meeting 2017 at the PRBB. More information: www.crg. eu/events 28 d’abril. Jornada Biojúnior i entrega del Premi PRBB. De 9.30 a 14 h. 16 i 23 de maig. “Getting the right person for your team”, an Intervals course with Louise Schubert. From 9.30 am to 1:30 pm. Only for PRBB residents. More information: www.intervals.prbb.org

Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

8

Foto de Pere Olivares / Photo by Pere Olivares

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

El·lipse 103: "EMBL Barcelona will be located at the PRBB"  

On April 10, the European Molecular Biology Laboratory (EMBL) and the Spanish government signed an agreement for a new EMBL satellite in Bar...

Advertisement