Page 1

PARC RECERCA BIOMÈDICA CIÈNCIACBARCELONA ERT B O S E AL D e PRBB m

m

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA Parc recerca a Biomèdic a Barcelon

CONNECTEM C ÈNC A D VERS TAT EN UN ESPA CREAT U ÚN C ARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA

octubre de

connectem

ciència i

un esPai ersitat en

c creatiu úni

RD IS / RECo

div

of

2012

g www.prbb.or NÚM. 58

94 6 NÚM.

Maig de 201

GRATUÏT

CONNECTEM

CIÈNCIA I

DIVERSITAT

AI CREATIU EN UN ESP

BRAC Ó

C

inst it; I I was aga

D

GRATUÏT

RBB

PRBB part of the ption. ’ve been e its ince virtually sinc er, the PRBB rath these Actually, all part of me the PRBB has been at the people c years, and nated my scientifi reg d. have imp ement backgroun ­ r and manag assumed the ma demic yea I New aca r sities and Recently, a new yea of univer , in ent and aga em nce nag wh ich to this countryt of my arch in par beg ins in tand the rese is ers the PRBB ll better und life. Th is This sma inevitably, The PRBB. kes me wh ys of c baggage. ma n” how s and ren t eco no mi “tow cur ience and scientific yea r the pol itic al pos itio n article “Sc in e think of the t was published cris is and ertainty and hop ­ tha ” the City lessons lear leads to unc , while the bio 2010. The al science ure s Nature in for the fut medical science the large glob t special ned from d in tha logical and ir advance, trying and collecte and content at the s e and hub tinu ns con stio shape r old que article find “funding, freedom to answe ones. We will see t the PRBB: ” to attract the bes al nts inteposing new biomedic two eleme acts on and lifestyle around the world. place for how these si­ imp ­ “the best and pos how this mel compel talent from ract, and in Spain, ! of our bio ntist, I fee ns and Arcadi as scie are t research a As hday, PRBB Europe”. nio the three : research, patien si­ southern Happy birt ise my opi s. When iver in rev al Un ll rld bly to of we wo ada led As dical a dèc retary 5, the e my mistake tea chi ng. la darrer arro, Sec children ay May acknowledg the PRBB, with my per fer re­ car e and l kno wle dge, we kshops for pectiva de 10th Nav and Resear n Thursd to of the wor ­ ica millor lloc brated its ties I will have I go back l pri nci ntist”, one as tec hn PRBB, «el dica de l’Estat i pos PRBB cele a mo­ little fuller, d like a scie vey eth ica s pa» . sary. In biomè yourself ez baggage a everything I doubte uro ca iver mu st con tudes. Principle Lóp tect d’E cer nu­ ra ann “Pro by / Elvi t atti del sud nded als nens learned tha k at the beginning d’Uni­ ess enc e ples and sib lem ent emony atte tallers per itical secretari par n ain ing the », un dels ne­ ving cer figures from the pol ttaj, B va ce­ Arcadi Navarro, about the e structure and eve for ma int y of the se pro fes un científic s a de la Ge ig el PRB Ma ix-te com s. l 5 de ma ani ver­ versitats i Recerc , va destacar merou ntific arenas, Ian — its massiv — are inseparable «Protege and dig nit ed to expanding volunteer seu 10è ture icat an Mole­ alunya s, act e und sixty ó and scie leb rar el its architec cess of this ellipse sions, ded dge of the keys to the Europe , tat de Cat em oti u la creaci off by aro wo rks hop , the i. En un nombroses rali the suc Camí en director of y Laboratory (EMBL) nts and for gic lt sar de me me from ma er bui our knowle t attitude for eneri Jau Day n pap te. Exp ocean, ­ ryt elli ng, nded righ sència de BB open n pro jec i la el cular Biolog t the PRBB has bee pushing open to the nce. Thanks for hel life. The pet ry, sto rou pol ítica amb la pre que st gra de la Universitat - The PR job, always curious. Day pup conferences, all dical re­ ssed tha ats de la del d’a tor lacions pre takes glory of scie e “How joying the BB Open or de stre forefront of biome inter­ rs, per sonalit Mattaj, director ta instal· de Casals, rec rect my mis and staying a des ng i el direct he fifth PR Saturday, Oc- tou h the Scientific Caf wo rld quasi tren una seixantena , ping me cor forwards ncia, Ian opeu de Biologia Pompeu Fabra, ent de Barce­ at the in Europe, attracti Navarro wit on the is not ciè d off adi the per ves aca hel ers Arc the es cei Ith sing tall rrch was in, rea i Eur es sea sentad ents i l’Ajuntam Becaus e is a fantastic jou bra in per s with the inforOnce aga nt and inc Laborator per les sev van clou­ . Experim Salut de Th ez it tober 6. ready our ional tale litated by it doe r (EMBL, Malmusi, voluntaris tacontes, màgia, visi l Elvira Lóp tination, ich we learn how B da­ nat of knowledge faci with people , do and what e Molecula lès), va destacar que lona, Davide ; era ruc ri del PRB lles, con bon fina was filled arch. “Th sum ant ang en contra around ney, on wh rks and how we economic te a l’audito es. va te- tite conferències, i un m per- park mation”. sigles en a situat al capdav linary rese ich Th en, walk wo Hi estava B ation and son a, re l’ac «Co 6 d’octubre interdiscip Crick Institute wh So I bid to look, list s and be enveloped the world part del PRB The cooper of the centres, the l dissabte quena Jornada tes, b el Cafè Científic s el PRBB s’h biomèdica europe ­ vant de 250 per va tenir lloc la Th fun ctio n. e format London is ó, a eriment ntific atkel, des del new Franci el món i què am in aci utions erc faci la cin r hop e the i exp our sel ves scie Hen ent s vell rec in­ trib tinu yea lloc nal la cen am let’ cer ça and s and , ; con nir cio de pla A con me n this tive PRBB” prà ctic dit, of Leica i nt interna Obertes del Parc cep el nostre informació». ersari a la stra i la will ope you welco long one! ’T and by the fes aboration No, millor wer to the de Portes captant tale a de coneixements a més, el comuniCA festa d’aniv seu inici. t de mi tots b aquesta t. a day coll British ans ere. dibles la L’orque journey is Quim Gea B. Un cop po- fa am estat imprescin cions mosph of funding meant s a help from Bio Obra Social ”la par una the the Scottish scientis nt la sum t de la recerca. «El terior del PRBB. t r r lita tza esta cto B eni ha tres del PRB de ciutadans dis the n Th rta wa am ed Ha l dire ve A lack rsalita t del PRB el PRBB fer i les apo ces which í, genera k over funding fromessential. But abo titute, que coral del parc van a tots els im­ jok la transve s, i la gen es va omplir escoltar, passejar, r col·laboració s centres, la cole few resour t than usual. Jordi Cam bac s Crick Ins s, a per aquests any el meu bagatge ci­ ar, des Caixa” wer would have been pos s t with es del k looked B nou Franci enguany a Londre ada emotiv acadèmic nat ar el pastís sats a mir s i deixar-se envolta g econòmiqu Leica i Henkel, l’aju - little more mo m is con tag iou s ment, he of the par ade at the PRB arà B», jorn ha impreg Nou curs . no van falt all, nothin t the 224 volunteer ests 10 dec ca al PRB s’inaugur tor. Recent ­ ció de com enexperiment nt festiu i científic hus ias plicats, on finança ma ny the ta britàni ebrar aqu the past s. entífic i ges tió de les univer bie ens labora CA’T i el Caixa”. Bu t ent n alt re cop cur s per con tain s sible withou hard throughout és la respos el científic escocè l i el cava per cel per un am de subvencions - de Biocomuni mo re d ”la the PR BB umit la ges a d’aquest país, i so ial rke , jar ass era wo and Soc m! o ple me nca sen cem el nou llo r els gen its. the bra wh t peo l’O va bro La ma esta s d’èx a ect or recerc jornada goes to mi sitats i la tiblement, el PRBB s ment de retot, res no hauria aris ent hu sia stic ned than ever beCam í, dir una retros­ any All credit a fer una . t mé di con èix er a. t, iga day Jor vid tan obl ar ope ha sob wn de la 224 volunt duc, indefec esta petita “ciutat ursos i, per va realitz labs were és Però, ilities sho i els com Aqu del Parc, sistema le sense els nt duse gaire rec ò l’entusiasme ost 30 fac perquès la motxilla. fa pensar en l’espe fore: alm Per lta possib treballar-hi de vale seu! la crisi del em dis creta. al PRBB hi ha mo Enguany, i el panorama poque van rit és tot City» que científica” i ce and the el dia. El mè això es van contagiós econòmic incerteses i especial «Scien Nature el 2010. Les asta, i per i: rant tot e GHT gent entusi oratoris que ma lític obren re el futur, mentr licar pols ns pub gra va lab s s / HIGHLI eses del obrir mé rances sob mè diques i bio oberta als lliçons apr ndials i recollides es DESTACAT arató és mu a les ciènci ncen inexorableLa Viquim del parc i als d’al­ de ciència ecial prenen form ava dors ce­ esp pondre a lògiques mèdica investiga de recerca de Bar en aquest al PRBB: «finança­ entant res ntejantarató bio uim T Viq ment, int ut pla t en ins­ centres vida» per i conting GHLIGH guntes i will presen HI del tres i rodalies, que pod th veu re t i estil de / sari ium à ara velles pre erta ver . ldr pos AT llib ani reu a osium Ca out lon desè y Symp ment, ves . it.ly/wikim h i nt d’ar s The sym work carried earch, Anniversar DESTAC el marc del y tindrà lloc la Vi­ ne de no cci one n aqu est millor tale em sen to a http://b rs of Res ining 15 at de el En ific a Yea re’s h key rsit ure 9 ent 10 Tra criu ive de sci atra on & de jun 6, and the ntí fic, te o la Un Educati rà the com int era i com impacten . Tindrà lloc repans. PRBB, el 9 CRG a PRBB 201 ent years by the CRG. Co m a cie les meves opi­ cal Institu Entre ells hi hau nts at the er 2012 l toPRBB biomèdic è i ent over rec d isar dos eleme activitats del nos 18-19 Octob quimarató pel PRBB i Amica us er­ pre mi s serviran caf del CRG igat a rev lumbia. nes achieve advances in i me Co obl s’hi dos esto a, els sar i tres erc mil ver da bel rec onèixer en les hi recent actualitzar, organitza Desè ani pre mi No mèdic: la nions i rec nou torni al PRBB, alm ent , arató The most genomics, molec Th . L’objectiu: la Per un ert Las ker. Fin inv est itre món bio i la docència. A de al Wikim y h as Wikimedia ar articles sobre 10 anys. ia rors. Quan va mo txil la un xic Biomedic technolog areas suc an tic s t Alb cre el CRG fa ent s tècl’assistènc y and bio th an­ uipèdies en ampliar i org ani tza Enguany erv ind ran G qu e ara con con eixem amb la me hauré après que tot scientists ular biolog PRBB’s ten nsm etre ho, s’h an ent s qu e int ina a les viq aprofitar mé s del s sented by h PRBB biomedic ors del CR t la sev a carvol cel ebrarnt em feia rem de tra s. Prinpart of the més plena, will be pre of excellence suc esd eve nim posi que gad èxi June 9 the nic s, hau idiomes. Es alitats pre­ As seu mome uctura itud b ts s nts al on act , on am i ren del ere s al que s tres ary rath dif dife sim ètic estr allò cen nivers s Medic amb el de nacion a tin uen ntí fica en alg un al Wikima orga­ l’essència principis PRBB —l’ la or- from Howard Hughe s’endeguen 18 i 19 d’octubre la diversitat —més de 50—, així mantenir 6 Biomedic dubtar del parc i, fins i tot, ce, rera cie bia Un ia més imp as the el c cipis per fes sio ns ded ica a 201 hon) will take pla and Co lum will also s de recerc . tindrà lloc sents al par ventall d’expertes dia and massiva delctura— és indestria­ rs Ins titu te - centre món. del PRBB d’u nes pro r el saber sobre , (editat Amical Wikime e pli , e speake l’Auditori el sim po si es pre plia s seva arquite d’aquesta el·lips com l’am s seus investigadors ed by to update tants del versity. Th bel Pri ze win ner des a am a. Actitud it a del que nis PRBB. The aim: ry fica deDu ran t de la vid ble de l’èx eà, construïda per científica Aw ard aspectes cles about lud e a No ca cie ntí anniversa the en ker tas arti s inc a th les claus treball ben fet un la Las erc est ate 10 à l’oc cre t aqu Gràcies lar fins Alb ert CRG’s sentar oberta a que fan rec re will be expand and la ciència. bit molecu and two per fer del nt, per ana r sem ada du ran e s’han The the de , r up l’àm 10! rs. ally ndo de vol ns qu G . Fin sen tur l’esple regir erro van des joc con sta là i ma nte nir la recipients ns from former CR fite s clau m b é e s the CR G l. ­me a cor r les ori dar ona n s yea o aju a laci is enl t bee any arr per Th al pob Íta ca no pre mé s contributio suc cessfu lly con A més, nts hav e Arcadi Nav . Per qu è s era l eve the anrs a s s o l i t . èixer les recerques simposi cur ios itat destinació; és un la Sev Póster del poster cel ebr ate a sym- res earche ir scientific career podran con s en àre es com - gan ise d to h imSymposium és pas una ellós, al llarg del rting wit tinuing the ent rld’s most rav ersary, sta mé s rec , la bio log ia mo October e of the wo viatge me m com funciona held on de niv o- in som research centres ene gen òm ica bio tec no log ia s posium to be t BB Audit teixos. PR tan qual apr ma la es por the o ent in nosaltr proced lec ula r 18 and 19 camí us el món i científics s, i que el la mà de de ref erè ncia, com m. Benvingut g. s di- riu llar de centre rd Hu ghe s Me sigui ben Quim Gea wa ara el Ho

RèCoRD

NTAR DE voLu

I

Editorial

RBB rpora a P AB s’ nco

m

m

AR O rca d Gener de 2017  NÚM prbb org  GRATU T La rece100  www de tothom AN D t s ! a s y b n a a a r mo ts PRBB: pe O BRA ON

C

RBB

Editorialwas a fool

RS voLuNTEE

ÚNIC

g www.prbb.or

m

M

m

m

m

O

Ober e Portes Jornada d

O

BB tes del PR

E

T

E

A

U

Th Th

ó n oducc

H

en D e a de pe x emb on eb a

10

C

e Ana an cò on c p e de

O da n emb ó

S

T

2002 2012

ary

Annivers

ymposium eu/2012_s n at www.crg. r 30, 2012 registratio Septembe On-line on deadline: Registrati

Th

Wellcome

CA

United Kingdom Dundee, and Expression, Regulation USA for Gene at Berkeley, Trust Centre USA of California New York, University UK

Invited rs Speake

Cambridge, Angus LAMOND,Columbia University, Medical Institute, USA Hughes of Cambridge, San Francisco, Tom MANIATIS, N, Howard University Research, United Kingdom Cell Research, Randy SCHEKMA , Genentech for Stem Unit, Edinburgh, SCHELLER Trust Centre Genetics Richard Human Israel Wellcome Spain N, MRC Rehovot, Badalona, Austin SMITH, HEYNINGE (IMPPC), of Science, VAN Institute of Cancer Veronica Medicine Weizmann YONATH, and Personalized Ada E. , Barcelona, USA CK, Institute Boston, Spain (IBMB-CSIC) BUSCHBE Medical School, Barcelona, of Barcelona Marcus Harvard Institute (IRB Barcelona), Germany Biology Marc GÜELL, Molecular in Biomedicine , Martinsried, Albert JORDAN,Institute for Research of Biochemistry Institute Max Planck Raul MÉNDEZ, BLUME, Julia VON Sponsored

Members

Spain

of Predictive

Invited Alumni

H GH GH

of the Board

by:

of Trustees:

Centre for

Genomic

Regulation

(CRG), PRBB

Building,

88, 08003

Dr. Aiguader

Barcelona

(Spain) –

Ph: +34

93 316 01

GRATUÏT

en cuts threat Research ure fut Europe’s President

Y NAL’S DA NIA NATIO G CATALO IN AT BR LE DIADA / CE IÓ DE LA CELEBRAC

EC ccording to Juncker “Eu­ Jean Claude in business”. k rope is bac to reallocate ent plan But his rec EU research funds of € 2.7 billion for infrastructure from H2020 te the economy, ula and to stim ope out of business will put Eur ntific community scie jor way of again. The d that a ma plan will r is shocke the Juncke research financing for resources es be to cut , and it urg tion ova and inn ct it. MPs to reje an ope Eur se cuts ent that the e of The argum centag small per uld not a y onl are budget sho the H2020 Currently, many us. mislead ed, which go unfund wasting projects are already y means we competence. An innovation ion, albeit small, uct red s rate of budget the succes will shrink tions even further lica H2020 app tremendous effect a s of Euro­ and have petitivenes s on the com ch. If Europe doe pean resear research and wastes in what will not invest expertise tch a ­no its top tion be in of innova is bas the time? o few years’ Luis Serran

rpreses moltes so b m a i rd o Un Sant J

ON

CON QU NC NG

A

có va genera o n e d ó nc ac me La seqüepren protagon s

T

O

E

S

E

DESTACAT

ACA

D

H GH GH

GHT

/ HIGHLI

/ Summary

e s p i l · l e 8 Juny de 200

ERSITAT

NCIA I DIV

CIÈ CONNECTEM

ÚNIC AI CREATIU EN UN ESP

NÚM. 12

TIVE EW INITIA

PARC RECERCA A BIOMÈDIC A BARCELON

PARC RECERCA A BIOMÈDIC A BARCELON g www.prbb.or

GRATUÏT

ERSITAT EN

A I DIV TEM CIÈNCI

CONNEC

Editorial

biology era Synthetic has arri-

UN ESPAI

C

CREATIU ÚNI

CTURE NTIFIC PI

AWARD

-El·lipse PREMI IM ncurs Foto o C I l e a y uan «Hearts» g TÍFICA ATGE CIEN

/ SCIE

únic

Mar spital del he new Ho ch Instituear s Health Res final proces te is in the to join the ited red of being accresearch institutes of al Health network the Nation tes are to ed link titu Suc h ins Ministry Ser vic e. ated by the being cre and Innovation to e of Scienc the association of encourage h universities and wit hospitals anisations, with the research org g together basic, gin clinical reaim of brin gical and epidemiolo promoting the con search, and pital as a research cept of a hosconstitution of the centre. The del Mar will rein tal IIS-Hospi ernal recognition ext nue for force its five kilome n a new ave e years, and will ope petitive resour ats Fiv com al regan fer activit s ion obtaining slat oral, per ith the slo m ng tran l’horari lab ixen, tant esportive kilo ces, fosteri alth and r o que els une als, solidàries o fes search. tal del Ma ampos blazoned spi it ez-C tur em pet -Ho rtín the o en com cul The IIS Maruxa Ma on May 30 ionals from RB, ssivam ent al, rts, fess ma cor shi t pro s; s can orange G, CM gather nts ass kilò- tive itè. El teatre, el IMIM, CR BB reside danses a «Salut i com UAB, UPF, PRBB around the ioga, les quet, 100 PR er square of mb el lem vat a les saoeira, el inn bàs cap el the gra la s , in s» CREAL and Mar, and is manatre nja, metre , el futbol kilome run five de color taro africanes ars i mercats solida includes Hospital del marretes del PRBB van les to ng the sea front. Th FIMIM. It esmorz s runners, alo ged by the programmes and up of r residents la plaça in- els sortides del arch neixen ich a gro quasi 100 ework eight rese wit s ris, les que cada any reu nts o ve, wh de maig de sational fram in an B came up ide sortir el 30 c per córrer plegat tes the organi bre de res tja amb the PRB celebration par seig fes abl ish ed pardel Pas nom est or n n del g teri gra the un ei pla al llar lises has bee by the pa nat de vòl són approved kilòmetres iativa, sorgida ry of the c pio en ent rsa cin ts cam ive eem el pan agr ann s. . La inic 500 partici institution del PRBB, kilometres de Marítim. s ors five et , mé red ticipating ars Bot ezde cor cepast five exemples. ivi tat s, d’un grup objectiu simbòlic Miguel Lóp Over these dents c: alguns es aqu est es act s del s a 0 resi tenia com aniversari del par Tot ciative than 1,30 ini ad g 5è lles el kin ells . d’e r ma lebrar c kilòmetres s, més mo ltes i organitzades per ns together, research tal del Ma cin spi s, -Ho any cio IIS any nts cal cinc sests cinc t reside os, així com les rela han omedi ing titu t d’Inve Durant aqu nts han treballa git, of improv teix l nou Ins itària Hospihi han sor ent re ways er- ma reside don istats que ia de 1.300 s en la rec They have , tigació San es troba en fer avenço formes de i am at la con viv ènc c, i han alth. r and day out junts per ilit ar tal del Ma cre ditació dica i trob població. I fac els residents del pari gan es day in work, but final d’a ca biomè la rs of ts de tots t ita hou un el pro cés ar-se en la xar xa salu tint el seu se more re tes coera t op ort millorar la per int egr recerca vinculats tot compar a, gen ·laborar en projec t molt me. The ped both de ho han fet ltes hores de fein col have hel d’instituts cio nal de Sal ut. B ha avança nts de : mo Na s mo me t muns. El PRB anys, i l’empen- and support staf dia a dia al Ser vei ituts s’estan creant c bé alg un tan cin s tam tinw one què ò est ha s per kno per aqu get to idents hi Aquests instar l’associació del han servit de en s seus res i personal d’oci, que per foment b universitats e- ta del lt a veure. ics com el am mo els científ PRBB s’hagin con hospitals smes de recerca, de gut ani suport del S’han trobat, fora altres org iu d’apropar la rei gut millor. amb l’object epidemiològica ica, cerca bàs enciar el concepte tre de reclínica, i pot com a cen de l’IISGHT d’hospital stitució con el La / HIGHLI rà rça cerca. are in f del Mar refo i DESTACAT ó IMIM Hospital ixe me nt ext ern respec onalitzaci . tions d’internaci seu rec one a via d’obtenció en el grau a que desenvolupen nov Spanish hea o obrirà una competitius, pre ent de la recerc destaca la novena nam high ratios os n posicio el CRG forme de recurs en el camp de la Bo rànquing L’in el nt. en me i nya ferentment translacional. de l’IMIM ició d’Espa bre de publicah ins pos Bot ió r bi­ nom es ns l Ma per investigac institucio e Indicador tí­ mundial h res pe spi tal de de la les wit Ho form que ISl’in cien nt fet L’I s vidad Segons resorti tio ns i el fes sio nal os de la acti pel cio nes segueixen sob visibili- interna agr up a proF, l’IMIM, el CRG, bliométric la 2008, realitzat search. la catala producció com en tat. UAB, la UP CREAL i el PRBB fica españo go per encàrrec de t en de l’Es The rep , el n- tan de la resta el CMRB de l’H osp ital del grup SCIma añola para la Cie tat respecte t is ninth in dación Esp CY T), el gestió és al vol tan de (FE Fun a hly ber ens ogí hig k seu num nol era ran Mar, i el organitza cia y la Tec es troben en prim and CRG fac . La seva ctura en nt, IMIM IM d as the s la FIMIM CRG i l’IM ició, respectivame ort entitle ion fica s’estru i to the rep n­ tut du ció cientí me s de rec erc a i quarta pos titucions sanitàries According c indicators of Spa pro ins jor ràthe in ect vui t pro gra organitzatiu s’ha entre les b una ma Bibliometri activity 2008, by rc resp ic the anyoles am per document. el seu ma un conveni aprontif esp and en - ish scie group, the CRG cions establert institucions partitio de cita institucions com SCIMago vat per les Ambdues s, llocs destacats a mé cipants. ez-Botet parteixen, Miguel Lóp

me , cinc kilò Cinc anys

W

A

Parc recerca a Biomèdic a Barcelon

Sumari

ai creatiu en un esP

E

J

© Javier

Sin

dis­ o Ochoa” the “Sever tres. plements entire cen ognised tinctions aimed at director of the S-UPF, rec arro, The DCEX a de Maeztu” Arcadi Nav that “as members del or ari ect said as a “M var ro, dir iversity, we DCEXS, nce Unit Arcadi Na egurat que «com a Fabra Un the ass ­ Excelle of Pompeu pleased that all t lly DCEXS, ha la Universitat Pom eri­ are especia to demonstrate tha de ent of Exp ez membres ens fa especialment he Departm Health Scien­ Núria Pér can per­ rt made ­ is effo versity department ntal and peu Fabra, reconegui tot l’es me been UPF at uni es ) a un nci arch has que es ostrar que ces (DCEXSunits in Spain, t class rese the right go­ ment de Ciè Salut feliços firs dem a arta at form fer Dep l to research ged. With e­ forç esmerç universitari pot als i de la one of six m in Catalonia, nt acknowled ctures and procur Experiment la UPF és una g ell. Amb les departame stru de of the “Maria by workin primer niv vernance els four (DCEXS) de recerca de the new recerca de de governança i cedures, and e obtained inction, gran­ unitats ment pro can go a long way.” ió ade­ hav han obtin­ ” dist ructures de les sis we ry of contractac es pot de Maeztu retary of State for anyol que de est together, the Secreta Mi­ erca Sec cessos de ip l’Estat esp distinció «María to its rec of pro the equ ing en rk nt en ­ a des to the ted by Accord the framewo gram­ ts i treballa y». gut la nov rgada per la Secreta , pertaining Les retalla el futur d’Europa hin qua wit R&D pet D pro for R& ato Com iti­ llun nce State el marc del bar molt Maeztu», a d’E stat amenacen nomy and of Excelle n, the eri­ de la d’R+D+I en d’Excel­ arri ons la Sec ret ari ri Centres nistry of Eco artment of Exp recognitio president tres ria d’Estat Seg Dep t al Ministe cker, egons el With this h the other five s at UPF i­ ma de Cen veness, the laude Jun pertanyen itivitat, el me. wit t lth Science seu progra ut d’aquest recone ­ d’R+D+I, CE, Jean­C a a estar en pet EXS, along will receive fun­ ros es tha l and Hea b Com DC virt nta i the unit in bio am ia En me of rà ing torn una om t cia. a ed, r, era lèn con our a lead compta «Europ 50 0!— and are, the PRBB the recent pla os d’E està consid mèdi­ units hon ,000 euros each yea ope. It has considered el DCEXS F , is eur seu Eur ent el ny ­UP in ò .000 squ onma xem ­ EXS arch h DC lts erca bio ts since filled the forma». Per 2,7 bilions d’eu ment de 500 s. ding of 500 di day wit medical rese for its scientific resu which exis líder en rec nar ccionat un finança ri­ A Sant Jor quatre any four years. aria de Maeztu” red us the atre group, ­ unitat opa. Ha estat sele per reassig de recerca de la UE been selected programmes after als durant nths, offe : a good “M s i els for de distin s tre me sos Eur anu ses el­ mo fon a tífic r itat 020 qua s new c pri exc ca re­ H2 dal del fou cien de tegi sur red the The rc s ros mo stra g 115 nys ultats BB resi- ly t that can be offe grama ma » reconeix La nova rir el mé recognizes i am b me but and assessment involvin ts s seus res s estratègics des­ am ong st r, the PR de Maeztu des del pro d’infraestructura r: distinction research centres, ens va ofe a­ pel ntis ous ver y yea with so- bes and a great time es de vid a, que es pot regala of cions «María en estructures org pos s programe luació, en loca­ gor ned international scie prise us gh oye d the als project nòmics serà un pas cia ites seu d’una rigorosa ava cientí­ lence, not arch units, often rtínez-Cam dents sur ing the lau nds . We als o enj nts and ­ now a bo i millor e i una bona estona l’excel·lèn a més pet s Maruxa Ma new dur frie estímuls eco unitat científic areside smaller rese versities, and com riur de recerc es sobretot pré l han participat 115 me thi ng com organised uni un tip de onegut de nitzatives side of the exhibition of bé vam ass enrere. La nts del ted within tres, ubicad menta les la qua rnacionals de rec ics. Tam ísti ca del s ns that are ole com- artistic n que una r the ide cen am prè atio in res n re els sor ebr se spa els wh ldre cel que inte finança amb ent la cre aci ó art europea ada any, ts, i comple k for the to their chi s sent to this new e ti­ fics i. s fills en als fonts per sorprenen bor ir at the par have been able a universita vero Ochoa» des prestig les princip cker sigui retallar i del s seu PRBB ens nt nou a les a the picture 200 residents wer es s «Se Jun ion me res ide nts de fotos enviad ur munity. We k concer ts, to see distincion tres de recerca. About a i la in­ el pla de algun ele s’organitzen al demonstrat cen ició diari. “sar- per. in roc a la recerc nades als de to dance tic witnesses of the ra group, who. l’expos idents a aquest gau- shout govern­ ons que recursos per a els parlamentaris la Ca ixa ira roda”, tas res celebraci tot a la com uni tat capoei the Catalan ted in ability ació i inst k, pels diagide nts van grup “capoe , to hear the fan and of the PRBB a the ive from . nov el roc res per r­lo re wed 0 c de was crea sob 20 ts par la rece del a rebutja danes” BB choir w, se members sho are acq uir ing The award progrés i ional ut concer da» de ca- Un s la demostració or legal europeus est es of the PR , els sho implantac s envers el Hem ting they ca ment. recognise natural re, nt que aqu danes, «ro coral del dir de po eir a de l PR BB os- voices enjoy a trapeze cten veis prestat sanitat. Aquesta pla merits, 1 to and agi lity week. Fur thermo L’a rgu me resenten un pe­ own nts 198 ir ide la to dem ball de sar ue ens afe rio the ca 7, la n res de r the eve rep o, on t ice e de uació qual van millora de pel Govern l’any 199 iste week afte with the sports, done by the retallades persons wh d exceptional serv pressupos poeira, act i tot un espectacl - membres del agilitat que setts. El Min l’ada everything tatge del a vide tenari del tinuing i le to choova ser crea zat tit percen ens ha d’induir u de PRBB i fins de la mà dels pro amb el cen doctor i have pro ia. l’habilitat na van adq uit we had con finished with a raff t ha autorit ciomselves. Cre will trar r: din the ugh ­ no ms nci 0 Ma tho tot ma coi la me we Na del day ey tea received onegut d’H202 to Catalon de trapezi, . pacte de jec­ na a set omissió Hospital i placa Josep But when t am b els 22, 2009, beach voll h other in l has also ich re­ ent del rec l’im ma il uin ch re pita xem Apr da whi nts sob seg hos nai r isti que on pro eac lts re. se erro bar The em , wh mé s, all… pis reside Sant Jordi ducció Ass ud català. ment, mo confront Dif ficu lt to once mo eta plaque t stand n pen sàv el 22 rin t. A la jornada va aca de seen it to ual tífic ed co­ e Tru Act s, qua p cien licit pris a. hav ò fon k Jose sur s. sur Per s, the ips tot … ons tha nal boo ovat la sol· fills Trueta den sense t mo nth we were ty!  ­ ­ dels equ a esport íem vis t organisati Creu de s the traditio e- the nex until the next par tes ja es que a que estem per cognises towards pro ja ho hav 2009 hem tor nat - amb el sor teig an d’enfrontar del Mar: ció del seu it erquè el seu ions ific Apart from the Sant Jordi cel ir service aur Hospital award and Josep n beat? Wa de la celebra tac sa que sign ilitats d’innovació. es­ s del tra out for the rovement in the he­ d’abril de ei que s’h hange of . Dif ícil de more tha e les mu Amb motiu spital del Mar ha t, e’ns. A mé imp res vòl Sant Jordi que de les s me sos a exc tion —this year t dent possib ió del pressupos l’Ho blished by gress and sor prendr erc anv i de llib els pro per ereu a la proper a membres bra centenari, amb la Creu de San It was esta int Trueta pla Una reduccsigui petita, reduirà ir càncer care field. in 1997, to coinci­ r? Esp ixe­ de 500!— tingit dic ion al alth era s one dis rec mé sup , ies a pat s s tat que nt ary any la h me licitud encara a ide s. La ir centen dels màxim of the birt —aquest es que omplien the govern it de les sol· —i tin­ festa! o de tiro es paJordi, un una person g with the centenary ros tor la taxa d’èx t pot rebre més Coincidin del Mar has been ho­ altr del PRBB, i de les de with the own Catalan doc 0 encara ments que part de la Generalita ermès a p de teatre Hospital de l’H202 enormes sobre la Sant Jordi well­kn diagnòses plaça, el gru s bé la pla­ the a the Creu de o entitat per . Aquesta distinció ti­ of the ntist metre’s al drà efecte itat de la rec erc ha rebut tam x enti­ noured with the highest distinc de casos nya litat and scie L’Hospital de Catalu antacional pet itiv reconei eone of 1 amb la fina ls inverteix on can rd, her com que 198 no sati y awa eta, lars ani opa l’an ura desta­ a Si Eur Josep Tru va crear es muscu son or org sones nat Edifici europea. rata la sev itari que han , ca Huntingons a per xer les per a i malba la base de del món san ificativa pels ser­ de reconèi que, pels seus mèrits | malaltia de guarei8 6 en recerc mes | generals a tats que quina serà nera sign La foto del Notícies o jurídiques serveis destacats nir un fill cat de ma expertesa, d’aquí a uns anys? the month news stat malalt. RG | Photo of General ció hagin pre o s PRBB-C germà ja no la innova 6 guiris | Luis Serran s casos Conferèncie Conferences: 8 alunya. alà per a idari | rs Sol Cat Cat B igne ts aquest però els 4-5 RG B fore PRB PRBB-C s, at the PRB Catalan for actament Solidarity s| Ciència Maig/May 6 tats haurien i en imatge | Sant Jord i par ty in images ns descar san s. La B| 2 científiques s Art al PRB PRBB: Sant Jord Notícies 8 for ça any n haguesDiversitat news Art at the 7 al | Scientific alls ta és si quales malalDebat actu fairs debate file: cobert | joc de mir pro des Un up al t Gro t-af 7 Ciència : grup | Curren senvolupa s estaran 5 tina uncovered Perfil de ent Science mburu i Cris UPF) 3 cor trencat ls tractam si aquesta José Ara 1 Agenda 5 enerant un i z (CEXS, to Reg ina ígue ats pho Pág odr ntific nvolup fun8ció16:21 López-R ida en 5/0 tífica | Scie w: Foto cien ció és .vàl12 29/ drà. 4 | Intervie PSE númment que vin g GRATUÏT Entrevista oneixe www.prbb.or Graf (CRG) ivill Thomas NÚM. 35 Xavier Est t de 2010 Juliol-agos

C

diversitat

T

Ed o a

l·lència at d’Exce it n U F, P Maeztu» El CEXS-U «María de

E

ciència i

r tal del Ma IIS-Hospi

R NC

J

Editorial

C CREATIU ÚNI UN ESPAI

d A) of en amffer cer. wed for is of stroease, at can ng. es we nt, but ely seved the eir live s he questhe time the dis ady have ments for r d whethe alid taking knowledge . the future l vier Estivil

ersitat

únic ai creatiu en un esP

Fickert Reimund

g www.prbb.or

NÚM. 22

ma

ncia i div

G N R

N

ficada per / PRBB, modi

9

g GRATUÏT www.prbb.or NÚM. 84 ig de 2015

ciè connectem

connectem

NÚM

Editorial

n Mateo Foto © Ferra

e s p i l · l e Maig de 200

B om d on B

Parc recerca a Biomèdic a Barcelon

PARC RECERCA A BIOMÈDIC A BARCELON

1 Juny de 201

00 – www.crg.eu

Febrer de

connectem

ciència i

diversitat

Editorial

th

eal eives “h iMiM rec institute” research n tio accredita

ai creatiu en un esP

únic

2014

g GRATUÏT www.prbb.or NÚM. 71

ool r high sch vitiEs fo Erat / acti

studEnts

joves pEr a batxill activitats ntífic dels ie c t ri e p l’es Impuls a

Ac­ ber 16 the n Decem Assessment creditation of the Ins­ Commission III (ISCIII) los Car d r tituto de Salu Hospital del Ma the recognised Medical Research of Research Institute a “Health (IMIM) as ns are Institute”. tio isa an Su ch org cou rag e the to en ls with cre ate d n of hospita associatio and other research s e universitie i o n s , w i t h t h t a s i n a g eloping or sion of dev primary mis research of the nal translatio lity. highest qua itation of IMIM The accred p in a long and l ste is the fina cess involving the pro ona Bio­ complex the Barcel centres of earch Park, which medical Res in the project by e l s who wil par ticipat her researc assigning to the accomplish­ contribute objectives. ment of the recognition IMIM this ng h bei Wit of pre stig e nish re­ gai ns the leading Spa among the tes linked to the titu search ins lth Service. National Hea ez-Botet, Lóp Miguel ector IMIM dir

O

connectem

ciència i

diversitat

ai creatiu en un esP

Editorial

a a la recerc Aliança per bal en salut glo

2 tubre de 201 r l mes d’oc ova itat va apr la General re el Centre l'aliança entdemiologia Epi en a erc tre de Rec el Cen de (CREAL), Ambiental Salut Internacional t Recerca en (CRESIB) i l’Institu na de Barcelo Bar cel ona bal Glo a de Sal ut de l’alianç L'objectiu (ISGlobal). l és establir una insi loba ció innova ACCIS-G t a la recerca, titució per primer nivell en salu formació de cient massa crítica b sufi ratge. lide global am de er un pap per exercir ser capdavantera en L’aliança vol els problemes de tra la lluita con global, integrant en la salut a esca agenda de recerca a una mateix infeccioses i les crò es bles, amb les malalti transmissi niques no ció al seus determiespecial aten tals. bien reb la nants am actual, am La situació nçament de la fina ducció del cultat per desendifi recerca i la s estratègics, exigeix volupar plan ovadores en clau de inn respostes ACCIS-Glofiem que futur. Con suport necessari de el sibal rebrà tribuirà a ions i con antguarda les instituc nya en l’av tuar Catalu de la salut global. al nso internacion Alo ro ó i Ped Josep M. Ant

únic

spai pe Un nou efessors ro p

A

logy ynthetic bio with us. Indey ved to sta all the hype of pendently Venter’s of Craig out ing 10 years com r the past articles, ove e moved into the hav scientists g to engineer biolorealm of tryins. y alit of equ gical system difference between The voices The main classical en: is scibiology and integraticientific wom e?”, is a an synthetic inin van acomp logy is the ence fem ValGebauer va biotechno er modelling with by Olga Gebauer s, proposal comput ade tudiants. of k enginePuj on wor ió re per prim Cristina s tein net g novena edic «Jo vaig veu estudiava verde and at the CEXS-UPF, gene or pro have already bein Laia Cendró a a la seva edition rs quan re 9th la vida arrib researche in the UPF initiaering. The sive achievements - l’ADN b tallers com salut i de gets to its B iva la s lus de nce PRB res with ny tor i exc mar i ara, am on life scie en ciències that lies equality”. some imp dification of E. coli of the ma kidney cell n labora stitut ja p ts de recerca ool research project voices of embryonic This is one tinat a for po- joves a l’in or treball ool studen e and con sch tive “The ve shows how solike the mo e to produce the ó / Human , ment des ora, va in PRBB al mill for the best high cell surfac ”, for high sch als inclu­ ch visia entific ana de rony El Premi ors novells ci- dir-hi». Alh que la offerings sed at the fluorescent protein i PRBB This initiati tagonists of arfor resear pos and S. cere g against malaria. ng the sci rionària hum investigad The Prem pro en Alliance Other pro dru stimulati ng students ortància orat de cièn about Cèl·lula emb ntific adtains gre me of the this year. artemisin course not yet at a health trenca el profess per la cièn- imp el millor wins the etition “Let’s talk itical or scie in global fem i de sar al dia spirit in you d’escollir 4. the ders says. active perfection seminars “Hear ts” terès què ra We are of we can engineer mp ern and San the l’in tistic, pol e been women. ­ ts Co l’ho Gov de el bra tar stu e a visi attr of em científic 201 2 the AB a siva es i desper més joves: això és a transm essa Photo-El·lips ition where rove a human In fact, the hearts conceals reotip del re els j sed recerca del nombro­ r thousandsCatalo­ drugs”, the ESCOL lived in a October 201 ia approved vances hav pos teïn ani n e de yea els org pro (lahav all oach re e xpr imp , ops ent treb alon or fals g Lab me s’e a una de les in over rksh the gen cia ent retot Women who of these eri­ a new cell parative terms this ning. “To of ment of Cat bet we en the curs rica, que ar i conté context h PlayDecide wo der s, of esta és una ts from all and Trainindocència), Sob an planteja rodríguez exp war est g hig mè a ted B; a ng San den Aqu of qui nic aqu erin r ina chi e hil PRB and Mò s n ine na yea fan com i Tea s’h the es risk adox ir last s cie cel·lul , male-dom efforts have bee being. In ht brothers an alli anc ch in Environwork eng formació de ser ò que ez ofertes que nia in the d in a compul­ by the UPF and s, visits and ou­ shows the has par estudiant mics net ir of the Wrig lt with a a la superfí fluorescent verda» boratori de va inaugurar el 31 2 la ciència, per in Resear Agustín Lóp studi­ ses c per als the CR G, the the picture logy. One part of the which the ognition, but also is the time bui rkshop a ; B i e to han (CREAL), G Centre for milers d’e xille­ des del Par propostes p gro up in rec nes were mental wo la proteïn ders. s de 100 m by the CRG t. The PRB que el CR school hav demiology lcom difícil thetic bio ada any t. Altres t prize in to develo prison or met with where pla mer and nails, and p d’Enció ch projec espai de mé uipament que ons el direc mental Epi for International s organised and their on de bat rded firs bat xillera «Parlem de dro­ The syn in our lab tries amation, cal cons, del gru explica San ractiva perfec gener, un sory resear them the opportunity treach talk l’eq Seg RB been awa se Competition. k es us to con ants de seg alunya han de de with, def saw, a ham us era. But science hil Sander Xarxa Gènica the Centre ch (CRESIB) and y De­ ort pta amb rs o,«és les xerrad ition ine wor ts to the CM that allow de. But De fet, l’at s irreals amaga th. A histori ential que com n, gràcies al sup OL AB i Pla F i el Prize offe lth Photo-El·lip rd of the magaz d mechanisms group visi Resear Tor”, aimed a compet rat de tot Cat de recerca de són Luis Serran ess divi yeria de est at gua rin lth era ess even dea ESC not the Airb and in a few years Hea cor e and gin es gen foto Hea B els bal w sts forç pat der om boa nec PRB itle e “Re all que s gro . «La la UP h kly bec for Glo gues», iA més mo proveïdores i a l'es to partici editorial goal lutament tar el treb CR G, ha s from the ir researc programm tzats per del d’a paradoxa i un avís Institute text that tograph ent al trol how cell time these mecha moves quic ly be able to eng present. mi PRBB her sen ia the The ani mi als, a del . the pho For ic arc the Pre log do pre al). org ses ent pre d o G. CRG El his bio ntif com . es rese lob pre er foc e wh tan er bab erim la ; ts ere el CR (ISG d'em ir scie inis del igatòria editat ta­ cid selected b el prim se. El Co - una disparity to unders with a con ed at the sam not affect the oth riscs de we will pro re automatic way medicine at studen tallers exp de divul­ wh ai com e Barcelona -Global alliance is de patroc luate the en un cer forma obl treball donat am », taken l’iMiM, acr investigación which the stra els enerative mo uld anc PRBB; els cell. tífics i pod de l'equip sortida del nou esp CIS rades participar centres eva rigor. Fot o-E l·lip va mo ica. Una par t del cta de «Hearts s and orde present in between men and ject on reg neer in a e (from in the Adv other nisms sho cesses within the did of the AC a world-class instide cien ietat la no dels centres tes i les xer CRG; les visi­ els ofereix Co ncu rs ial de la revista n, ne­ pro tèt ds and ts «instituto cesses, cell te ethical El tret de i tra programm ros cop e h studiants The l pro estigadors as­ les visi arent. fia sin reix el that exis tor eriment living pro aning ­ metho its nine year life spa ated the “ACCES” laborator » visita d’e ticipar en la soc són apo to establis per mic Microscopy Unit. to com- natura innovation men on inv luen, entre altres mitè Edi a fotogra made app arities ió que ofe e, the exp This will cread to start we grama «Re ticip Catalan me ary al nostre sanitaria t research, va ser una Over par canismes pho ava recerca ar la sev women is ganisms. uació ologia gac per a grups i el pro , adreçat In this cas and the cell that s have par onym in tution for g in global health dei- Ligh litz ada t, que van ond olupar me this first we nee these disp ovadel PRBB seleccion issió d’Aval s d e sen t by RB 700 student e, with more than its acr r i la metod tes cted, well batxillera proteïna p63, relacio-i havíem de dur nin to art s», rea focal a desenv com creixen i es divi r finalists in nce to sec have a xpe CM arly To analyse blems and go inn ss rigo Com ges trai «He we a el scie pro ma une del not and a re ima M n » and r all ing tes, o la ical cta this . B Priz pec treb afe we re ad befo en m pre­ “bring titu lad i con took wledge trolar eraTor itaci e) and nt cel·lula icient crit ”) at the IMI l’estudi de pet itio n challenfi posem ud es sense dels treballs s de vida gen udiants que fan el rege­ in the PRB ch projects being alliand ’A c r e d in the kno ica con thinking ahe society. a (CM RB microscop worked with . However, this exp Catalonia with a suff l’envellime científica est cas, o de Sal one of the les cèl·lul amb un còpia Òpt ne Mo rer (CEXS-UPF). from o t is that centres in ing role. The t to organized resear als est nou any nada amb tthieu Louis i Fátima medicina es xen processos. En aqu bé i la Chr isti tion era is WIST project from l’In sti tut I) va res ol­ backlash de Micros yet cool form us to learn wha Luis Serran play a lead at the forefront of s activities S» 650 . This year’s new twis submit Ma Durant els BB hi han par ti­ de recerca sobre la unitat Les altres finalist Shikhagaie a little ps be altres sor tir el càncer. (IS CII and variou L and FPM. These ma «ACCÉ PR each sented ts ges of the Commission, the da. a Medya though it looks like em- rience hel alls. imatce aims to inst global health nt no va Ca rlo s III desembre passat EA a; el progra lists must in del Pre mi de 700 est ud ian an Centres aga ica Avança cur s van ser les More- l’experime agafar aquesta form "Even de ed at high human be preby the CR , in a id», he rec the five fina ter and defend it p the Europe de nerativ ar la Ciència als enjoy a hethe fight dre el 16 del reconeixement logia sintèt in fact a tina maca. which will June. integrating cer offers aim ni­ cip at pro paí s am b mé s del con area avo a reward he will bio lula va B ic pos dar i de it’s rop of of Cris on by tan oth la mu s un ntif cèl· red rt, PRB (Ap nd all per ms de ults ora at r com skie Sec scie T hea in infe The fou e ra es ble a As res and tres del be L’e pro GH a i alh nda, re ges. The ey cell. l’aprovació Hospital del Ma nyament t is the PRBB through the tats. La no­ ges enviad i Medya Shikhagai d’a rre u i diver­ ica ha from all cen dents can will earch age inesperad servir per aprend t of the jud the students will, ut / HIGHLI n bryonic kidn cent protein tha sented at to be seduced by ls presen ) ia sin tèt és d’Ense nya) de l’IMIM, licopter rideThe other images shcool stu volunteers single res s and chronic non tres diq ues de l’Instit of pel fron teix va a bio log quedar-se. Inand an Ope recorda. ra (CMRB you 650 trebal ició d’e ngu any e fluores uiting new ase s of the cen aci ons Mè cytoplasm Catalu DESTACAT anitzades al cative ability isive in the choice in 2009, it Tanma no s’ha de fer», ). We invite ate ids, to dar l’ed era Barcelona. the «Scientific Pho tious dise ble diseases, paying iety» is recr n is red the website both the d’I nve stig a «Instituto de In­ hau ran qu ivitats org arribat per of Darwin In order to coordin tot el of merma que (CEXS-UPF que sembli un pet be dec 4. vet at de visió gen in dirà d’u Meets Soc ressed in s, while the green ment de . c finalistes the chant to listen to the voihaic ses act i la Fun dac ió Pas sul­ therefore, «Science work in 201 communicantion to their envibe shown of El.lipse  nària allòCo m a pre mi gau es de exp (IMIM) comSanitaria» (IIS). «Encara nicating dependent voquen els arDoors Day s the organisers er ecial: transqu e els cin un pòster científ t research con a embrio científiqu EA L r pel cel the nucleu all togeth of the bes S”: commu tar special atte erminants. ment esp s al PRBB at. CR action una cèl·lul La par t verality. groups erta es pot tigación helicòpte d’imatges and is due to a chimeric res- to» section cions es i que pro sen jur al se ple “Sm és úlves equ L’of en , king tza bor s pre Su the del els all. cor ani wor om ertge det ard de l l en exp . e yó. fic reb org via ponibles is Marag tres ic sió davant severa resta tes Ob ces tow Venter, ez ronmenta Aquestes ció fram rane protein that ana de ron a fluorescent veis cientí s dels cen t eco nom arch l’associaci ensar­lo ona. La iva dels a de Por tzadors science! B, ve created ple from other cen , sec ar s de Craig científics s'han ser hum cel web ren def cat Núria Pér la i nad PRB ent ticle als Bar cur a ts uni teïn mb Jor del fom tar me den The com peo rese ate una la pro veu re organi creen per ls amb universitats allen al essa al ci10 anys els de provar de capacitat à, per tant, deci­ uctions in mella és ·lipse. pod ran de . of Ph D sturesear- in which PRBB also par ticip any això els xpr treb La red of l’El tims rns es , ps up s’e Per que lty de . exte gru a, tion » pita gro eny icu que ors tes tua ica s ser diff gad al terr ctoral dels hos ie de de recerc tres of the iative is open to div ers os vermella, al nucli, mentre que to Científ and the altat estudiant Els investi traslladat ez hi parbiològics. anismes a una sèr c plans init and postdo the CRG have i ut «Fo han cre at funding de la igu sistemes cia entre Elvira Lóp en accés al de des­ que també s ceni altres org since this t is interested in com the strategi toplasma color verd és deg dissenyar Les veus PRBB ten nics excepsió princip all en els ltre chers from ce meets Sol diferèn carrying out ovative solutions Special ident tha ntificotèc amb la mis estigació transla­ s pre trebpen per sones d’a la iniciatífiques: cièn . el marc de La principa ètica i la biotecinn “Scien ich res inv serveis cie t creant i exre into ones cien ení ?», és vestigador . requires ting science sint centres started the S) init iati ve, wh s’han ana scientif envolupar B, doncs CRG tici n grup d’in take the futu Medicine xima qualitatés el e munica directions of the la biologia sica és la integra cionals que g dels anys. Aquesta cia és fem ta d’O lga torals del me- tres del PRB rta a qua lse vol that must hope that ACCIS enerative al de la mà cie ty” (Sm municate scienc IM The clàs g positive Reg ed cion post doc acio of l’IM llar din i obe pos rov ce ogia al put à We res de tre t ry pon pro ien t. nol app ió l’es est com Cen a forç essa g i inte e com t, iniuna t «Sc RB) pandin ch are res accoun ades, aims to L’acreditac llarg i complex es a ive the nec modelatg iati- tiva nt que hi estigu ona (CM par ticipatin sible gràcies la gran Resear The projec CRG, at PRBB ha mani­ ha endega xarx Ray del rece stina Puj inic cel of s pos lic. de Cri ció gel que will Bar és n i una and tion Án ide pub in bal eria rta is PF, d’u ora de a b of res ofe Glo ch giny S-U the alh am the institu (SmS), as­ the dem tres i Valver pas final cess to a ointment The scientist comptat del rs Day, whi n. Society» tres to d’Izpisúa, essitat de canviar l ly to res del CEX igualt from the to bringing rents cen nal amb l’en teïnes. Ja hi ha app divulgar la nsored by ha Doo ets cen sfu por ado . dife de n s the spo s ces que iu sat r. sup stig ly um del Ope del ció suc ject la aut c. tial tres o pro inve ons iniprocés directo ­ tribute scientif festat la nec gestió i l’organitza h a ver y de gens ica del Par impressio ch in the d to take place in like to ió dels cen s veus de la UPF va amb l’ob jecte, finançat Les direcci positivament a as the new d at the cen ya, and will con the international PSE pre la massa crít uns èxits started wit é at CCCB, in whi pro dins «Le de ar ent la participacerca Biomèdica de sly worke ich planne a volun­ més, el Ángel ra r del cMrb would to los s, l’EL·LI pectes de hagut alg la modificació de iniciativa unes de ciència. El CRG, va començ - estan respon par ticipar en la PRBB. A com la sev here we this lth. brief inhad previou replaces Juan Car Rec b una wh ntific caf uest me Catalonia cto xen a a m of així de del hea Aq am un e scie uei c t tat», una rs p al Fro dire iat pel tre, alg com duir de gav ent Par cien ato trib sen gru nt a ï ileg glob nou com now and del priv tinu del cen nants per pro gy the cre entists cialme suplem un cafè rtes que , que con forefront of them at i­ tre and a, rà accés cerevisiae contra la CMRB con ro Alonso three sci to the neurobiolo gratulate que mostra stes dels avenèxit amb in- la dema de Por tes Obe senta un Barcelona amb l’ad scr ipc ió l PRBB, el Patron de la firm grup tind ó and Ped E. coli i S. s- con ve and to encourage k. We tat que el rnacional en medic oni que tres or. amb gran the qua­ te logia de er passat, Izpisúa. inter­ ció font i­ artemisina en troduction answered the que u Jornad vista per la tard les protag s, polítics o cientíJosep M. Ant CB en el wor al pro jec reforçaran initiati recognised work, La tecno n remain the la informa a que es sit ua a El 13 de gen ió Centre de Medic el fàrmac referent inte va. with this tífic al CC s van fer una bre à pre m als ordors que The board CMRB to earch field of of love and 130 par ticipants. rati ços artístic at les dones. dac continue residents gia est s d’aquí felicite d’investiga dels objectius. cap al mó dispoBarcelona isúa’s res stating the for the benchmark in the malària. de ma ner molt competitiv , de la Fun na regene vestigador a la neurobiolo the est age PRBB plan- to oratgem De en nt encara en been e rativa de lity of Izp a en bial ­ ició fics han ó pis i els enc a tas- tions of are other actions ve, also encour yet joined the inil’assolime est reconeixement han viscut No estem ar una nova cèlsame tim of nation dicine it has de rec erc , dir igit una pos ar est udi s pro na Regene aprovar el nomena introducci ment i van respon s the itzador s p me est re not iati at an ect e ve gan g aqu de gru ile init The aqu én eny Dones que inat pels hoasp b rati hav b din ell àrwh El Suñ litz ora di­ Am va asene niv SmS sen ya, who ar am nge some sició de diss un ésser humà. En del PR BB t dom ndr e enc z i Eduard (CMRB) de l’enam gun tes de 13 0 or­ reg last years com a nou hi Ángel ra un per rea  do so by situa en el within the tion of science tots aquells a continu ctor s esforun contex dez-Vásque need to cha nagement and blio me tria mí, ha sig nat b aix í com per ate ngel Raya tiative to ias.maier@crg.es l’IMIM es li correspon entre a ned duc animem a in the lula o millorar tius, som a l’era reover, què els seu cMrb dire s ma dre les pre é, Raül Mén ment d’Á Ca científic ja s. heu uni t ca. També h as the pro to tob para ing compemes, i en ut com a respos their desire group. Mo the centre’ Gerbert Oliv centre. El rment i ara new per Jor di de llic èn cia am de tercer prestigi que s instituts de re­ ara no us pre vis t ian t suc os, a science writ the year email termes com Wright, quan els sistents. reb , as well as rector del the PRBB l have privileged of Trus­ va- recs pal ­ mS est à vídeos que enc iva a fer -ho , env ns nt, per ò ços han es of ganisation con tra cte ute rs per un allat anterio Izpisúa. the Board ats al Ser els princi crg. vide n, activities during Din s d’S dels germa struïen amb una one ixe me la presó Re gy, ich provid s the group wil company’s sourhavia treb eslos tals vincul January 13, ndation of the ducció de s de li- la inic iat a tobias.maier@ titio ta el rec tform wh Tho ms on- 00 euros. Aqu a PRBB technolo rld x Juan Car onegut la On tor cerca esta de Salut. the ns es con claus, i no pas Fou pla ich mació, bé la pro uei to fac a cur reu avio wh the stit difa t tam ge, act ess cor con la 0.0 for n sub way tex al con tees rtell i també ls’ imp di- un at ha rec ació, un re- acc lor de 30 ny i a a m e r i c a ing the wo tion, in a e vei Nacion serra, ma Airbus. Però la cièn ez-Botet, la mort. Un de divulg ntífica, activitats i es. El Patron the jou rna tions which the estigadora of reach pa ce informa a ver y competitiv o fins i tot coneixement del Miguel Lópde l’IMIM n ear ch cie de We b cita ta com la tasca inv a l'era dels ent i en ben them in el teratura ny Da rwi etr ic res and the eive. pie tàr ia ow n stu qualitat de ensable director u ràpidam nt serem històric s per l’A d puts jects rec orm a que do the ir és la pro The bib liom B, directed by cia es mo evé indisp sent. Un vul gat ive search pro pany has acquire - pos itio n to as attending to ge, pla taf d’i mp act e PRB s segurame qual esd a licenKn ow led up of the tor addres pocs any dissenyar d'una ma ndre el pre as well The com ix el fac cions gro di Camí, has signed msonfilter the ped by dies, par ties  per compre què es fa palesa vee de cita os d to s pro ess thir | les 8 re aço Tho i a h proc cap twa tífic from wit istes ns. Jor Foto cien photo automàtica os. sof of aut hor s dev elo chers tasks present en paritat que hi ha agreement de les rev les investigacio .000 Eur nera més s i organismes. Això dis un sing Science and resear wor th 300 pany is the ses l’evident es. 6 a guiris | rs que reben a ha adq uir it vius, cèl·lule es ètics i hem de engineers Reuters es i hom Català per an com d- the foreigne blem entre don aquestes desigualL’e mp res dep ura r dir ecEdifici 5 nces crearà pro pensar més enllà This Americ Web of Knowle Catalan for per PRBB Analitzar era del coneixea 4-5 s | Confere of the env olu pat sof twa re reacció | Art at the t de… | començar na Conferèncie Juny/June uto rs des igadors owner uem una al PRBB d’a plat preferi e dish of… ting Art RG: tats en ple ovació és un dels El ns t. que B-C est cio PRB societa abans 8 inn tenible | inyers i inv The favourit er T de la part de la ment i la o PRBB sos 6 pels eng Ciència agu PRBB adversa per projecte WIS resulLuis Serran Rosa Bal Sustainable els reptes del | del Mar) Diversitat 2 Europea, 8 (Hospital científiques mes | | Comissió l es presentaran al Notícies La foto del the month 5-8 news generals al | Scientific Notícies juny. Us tats del qua Photo of Debat actu airs 7 per mes de seduïts eral news w t-aff pro Gen rvie 3 el ren B Inte | Cur | PRB os Entrevista Chakravarti descobert a sentir-n debate Ciència al uncovered: convidem les sirenes, a atre Aravinda 6 Science tica pel cant de junts a escoltar les grup | Bioinformà Perfil de 4 vir-nos tots igualtat. file: Group pro face of El·lipse a la veus cap rez hidden

Editorial Jord Cam

I

D

«

n June 2007 a year a ter the naugurat on o the PRBB the 1 ssue o E pse was pub shed One hundred ed t ons ater t has become a benchmark o sc ent c outreach n Cata on a E pseAwas born wUth a doub e goa Indoors to bu d a commun ty to he p the great d vers ty o PRBB sc ent sts — about 900 — to get to know each other better encourag ng co aborat on and crossert zamary Sumari

/ Sum

who have contr buted texts mathe wor d to et peop e know who ges deas and know edge to make we are and the sc ence we do Both the E pse a pub cat on done ob ect ves have been success u y by a and or a And espec a y I reached as ev denced by the com- want to recogn P ze the work o Maments and etters rom both P nter- ruxa Mart nez-Campos w thout na and externa readers whom the 100 numbers and the r Th s has been poss b e thanks qua ty cou dn t have been poss to the comp c ty and the uent b e For many more years a togetcooperat on between the comL her and ong e to the E pse mun cat on departments o the centres a o them members o GHLIGHT uny de 2007 un any desthe E pse s ed tor a commDESTttee ACAT / HI prés de a naugurac ó de wh ch meets every month to make PRBB es va pub car e núth s common pub cat on poss b e I wou d ke to thank a com- mero 1 de E pse 100 ed c ons mun cat ons sta — most o them més tard s ha convert t en un rewomen — and a PRBB res dents erent de a d vu gac ó c ent ca a Patalano

S

S cia! nt la cièn a lg u iv D : «SmS» t on Outwards to be a w ndow to /N ICIATIVA NOVA IN

© Solenn

Editorial

E

Cata unya LE pse va né xer amb un dob e ob ect u Portes end ns er comun tat contr bu r perquè a gran d vers tat de c ent cs de PRBB —uns 900— es coneguessE n més tot a C avor nt a co aborac ó a ert tzac ó encreuada Portes enLora ser una nestra a món donar a conè xer qu som qu na c ènc a em Ambdós ob ect us s han superat amb escre x ta com ho test quen e s comentar/ shighlight es cartes de dEstacat ectors tant nterns com externs Tot p egat ha estat poss b e gràc es a a comp c tat a a u da co aborac ó entre e s departaments de comun cac ó de s centres tots e s membres de com tè

ed tor a d E pse com tè que cada mes es reune x per er poss b e aquest nstrument con unt U Des d aqu vu expressar e meu agra ment a totes Ies responsab es de comun cac ó — a gran ma or a dones— a x com a tots e s res dents de PRBB que h han aportat■ textos matges dees e seu cone xement per er d E pse una pub cac ó de tots per a tothom I mo t en part cu ar vu reconè xer a tasca de Maruxa Mart nez-Campos sense e a no ens podr em exp car n e s ■ 100 números n a seva qua tat Que segu m tots mo ts anys unts arga v da a E pse


Ciència

www.prbb.org  |  gener de 2017       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

ELENA HIDALGO I JOSÉ AYTÉ – ESTRÉS OXIDATIU I CICLE CEL·LULAR (CEXS-UPF)

«Estrès oxidatiu i cicle cel·lular: dos camins encreuats» Maruxa Martínez-Campos

E

lena Hidalgo i José Ayté eren a Boston quan van veure a Nature una oferta de feina a la nova facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF a Barcelona. 16 anys després, comparteixen un grup de recerca en aquesta universitat, on utilitzen el llevat de fissió Schizosaccha­ romyces pombe per estudiar l’estrès oxidatiu i el control del cicle cel·lular. El paper de les ROS en l’envelliment Les espècies reactives d’oxigen (ROS) són molècules molt inestables que contenen oxigen i es generen constantment dins les nostres cèl· lules com un efecte secundari de la respiració —la metabolització del sucre en presència d’oxigen. «La respiració és molt més eficient, energèticament parlant, que la fermentació», explica Hidalgo. Però la contrapartida és que, com a productes secundaris, es produeixen les ROS, que són tòxiques perquè interactuen amb tot i poden danyar les proteïnes, els lípids o l’ADN. El grup estudia actualment com l’estrès oxidatiu afecta la proteòstasi, el sistema de manteniment de les proteïnes en la cèl·lula. Aquest concepte és central per a malalties associades amb el plegament excessiu de proteïnes o la seva agregació, com ara Huntington, Alzheimer o Parkinson.   Per fer front a les ROS, les cèl·lules tenen sistemes antioxidants potents. I és bo deixar-les lluitar, segons Hidalgo, que estudia com les cèl·lules detecten aquest estrès i com hi responen. La restricció calòrica i l’exercici augmenten fisiològicament els nivells de ROS. Això pot semblar dolent, però en realitat obliga la cèl·lula a activar rutes de reparació i producció d’antioxidants per disminuir les ROS. El seu grup ha demostrat que quan les cèl·lules de llevat creixen amb nivells alts de glucosa moren dos dies després d’arribar a la fase de creixement estacionari. En canvi, les cèl·lules de llevat que creixen amb poca glucosa pateixen més inicialment, però, un cop a la fase estacionària, viuen almenys fins al dia 10. «La restricció de calories és benefi­ ciosa per a l’envelliment cronològic. Una cosa similar es va observar en un gran estudi amb éssers humans i exercici», continua. Els participants havien de fer exercici, fer exercici i prendre antioxidants, o descansar. Els que van descansar tenien nivells més alts de marcadors d’envelliment, però també els que

El grup està format per 15 persones / The group is formed by 15 people

van fer exercici i prendre antioxidants. Això es deu al fet que l’exercici augmenta les ROS, cosa que empeny les cèl·lules fora de la seva zona de confort. Prendre antioxidants externs elimina les ROS sense que les cèl·lules facin res; se’ls treu la seva oportunitat de lluitar i posar-se en forma, explica Hidalgo. Start L’altra meitat del laboratori, dirigit per Ayté, se centra en el control del cicle cel· lular, concretament en un punt anomenat start, en què les cèl·lules han de decidir si es comprometen a la mitosi (divisió cel· lular), la meiosi (la divisió especialitzada que dóna lloc a l’esporulació en llevats) o la quiescència. Start (o “punt de restricció” en mamífers) està absolutament conservat en tots els eucariotes. La seva inactivació condueix a una progressió del cicle cel· lular desregulada i promou el creixement incontrolat de les cèl·lules, la inestabilitat genòmica i l’aneuploïdia (un nombre inusual de cromosomes), característiques dels tumors. Ayté explica: «Per dividir-se, les cèl· lules primer han de duplicar el seu ADN i hem identificat una proteïna, Yox1, que assegura que l’ADN s’ha copiat correctament abans que la cèl·lula entri en mitosi». Ayté també estudia la relació entre l’estrès oxidatiu i la progressió del cicle cel·lular. Quan la via principal que controla l’estrès oxidatiu, la de la MAP quinasa Sty1, està mutada, les cèl·lules no poden sobreviure en fase estacionària i presenten defectes del cicle cel· lular. «L’estrès oxidatiu i el cicle cel·lular tenen moltes connexions i actualment tenim projectes que superposen els dos temes», conclouen els dos colíders del grup.

“Oxidative stress and cell cycle control: two converging pathways”

E

lena Hidalgo and José Ayté were in Boston when they saw an ad in Natu­ re about a position at the UPF’s new faculty of Health and Life Sciences in Barcelona. 16 years later, they share a 15-strong research group at this university, where they use the same model organism — the fission yeast Schizosaccharomyces pombe — to study two topics: oxidative stress and cell cycle control. The role of ROS in ageing - harmful or beneficial? Reactive Oxygen Species (ROS) are very unstable molecules that contain oxygen and are constantly generated within our cells as a side effect of respiration, the metabolisation of sugar in the presence of oxygen. Respiration is much more efficient, energetically speaking, than fermentation, explains Hidalgo, but the flipside is that ROS are produced as side-products. These are toxic because they interact with and may harm proteins, lipids or DNA. The group is currently studying how oxidative stress disrupts proteostasis, or the protein maintenance system in the cell. This concept is central to diseases associated with excessive protein misfolding or aggregation, such as Huntington’s, Alzheimer’s or Parkinson’s.   To deal with ROS, cells display potent antioxidant systems. And it is good to let them fight, states Hidalgo, who is studying how cells sense that stress and how they respond. Calorie restriction and exercise physiologically increase ROS levels. This may seem

a bad thing, but it actually forces the cell to activate routes that lead to repair, as well as produce antioxidants to decrease ROS. Her group has shown that when yeast cells are grown with high levels of glucose they die two days after reaching the stationary growth stage. Yeast cells grown with reduced glucose suffer more initially, due to a lack of nutrients, but once at the stationary stage they live until day 10 at least. “Calorie restriction is benefi­cial for chronological ageing. Something similar was seen in an important study on humans and exercise”, she continues. Peo­ple were told to exercise, exercise and take antioxidants, or rest. Those that rested had higher levels of ageing markers, but so did those who exercised and took antioxidants. This is because exercising increases ROS, which push the cells out of their comfort zone; that is why endogenous oxidative stress can be good. But taking external antioxidants removes the ROS without the cells doing anything at all; it robs them of their chance to fight and get fit, explains Hidalgo. START The other half of the lab, led by Ayté, focuses on cell cycle control. There is a point during the cell cycle called START, when cells have to decide whether they commit to mitosis (cell division), meiosis (the specialised division that gives rise to sporulation in yeast), or quiescence. START is totally conserved in all eukaryotes and is known as a restriction point in mammalian cells. Inactivation of this restriction point leads to unregulated cell cycle progression promoting uncontrolled cell growth, genomic instability and aneuploidy, hallmarks of tumour progres­ sion. “To divide, cells must first duplicate their DNA and we have identified a protein, Yox1, which ensures that the DNA has been properly copied before the cell enters mitosis”, explains Ayté.   He, too, uses fission yeast to study the link between oxidative stress and cell cycle progression. When the main pathway control­ ling oxidative stress, that of the MAP kinase Sty1, is mutated, cells cannot survive in the stationary phase and they display cell cycle defects. Ayté’s research is aimed at determining how oxidative stress impinges on the regulation of cell cycle progression. “Oxidative stress and cell cycle have many connections, and we currently have overlapping projects between the two topics”, conclude the two group co-leaders

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

L’orina de la mare pot predir el pes en néixer Marta Solano

I

SGlobal ha participat en un estudi publicat a BMC Medicine que mostra que analitzar l’orina de les dones embarassades podria predir el creixement fetal i el pes en néixer, que és un dels factors de risc per a algunes malalties cròniques. Els investigadors van estudiar més de 800 dones embarassades de 28 a 33 anys. Mitjançant

l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) van identificar un panell de 10 metabòlits urinaris en el tercer trimestre de l’embaràs que es van associar amb major creixement fetal i pes en néixer. Els canvis en els metabòlits detectats a l’orina explicaven el 12% de la variació observada en el pes en néixer. La variabilitat entre els metabòlits de les mares podria ser parcialment explicada pels seus hàbits i exposicions ambientals, potencials àrees d’intervenció.

Mother’s urine could predict birth weight

I

SGlobal has participated in a study published in BMC Medicine which shows that the urine analysis of pregnant women could be used to predict foetal growth and birth weight, which is one of the risk factors for some chronic diseases. The researchers studied over 800 pregnant women, aged between 28 and 33. They used

a technique called NMR spectroscopy to identify a panel of ten urinary metabolites in the third trimester of pregnancy that are associated with greater foetal growth and birth weight. Changes in these metabolites detected in the urine explained 12% of the variation seen in birth weight. The variability in metabolites between individual mothers could be partially explained by their habits and environmental exposures, and this may provide potential areas for intervention


7 3

Ciència

     febrer   gener dede 2011  2017  |  www.prbb.org |  www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Una nova eina per trobar el VIH latent Laia Cendrós / Carolina Pozo

I

nvestigadors del CRG i la UPF han desenvolupat una tecnologia que ofereix el primer retrat de l’expressió del VIH en el genoma humà. El treball s’ha publicat a Na­ ture Structural and Molecular Biology. Quan el virus del VIH entra en el genoma de la cèl· lula infectada, una part s’inactiva i queda latent per evitar que el sistema immunitari el detecti. L’ADN extern es troba silenciat en el genoma humà per la cromatina hoste, un complex d’ADN i proteïnes que embolica l’ADN per formar els cromosomes.   L’equip dirigit per Guillaume Filion ha desenvolupat una tecnologia anomenada B-HIVE per conèixer el paper del silencia-

ment de la cromatina en la resposta del VIH latent als fàrmacs. «Hem identificat amb un codi de barres cada fragment de VIH inserit al genoma humà i l’hem relacionat amb la seva localització cromosòmica. A més, hem mesurat els seus nivells d’expressió i hem demostrat que la resposta del VIH a les teràpies de reactivació depèn en part del lloc on s’integra el virus en el genoma humà», explica Filion. Ara es podrà buscar la millor combinació de fàrmacs que poden reactivar tots els virus latents que s’amaguen i fer-los susceptibles de ser destruïts.   «És un gran pas cap endavant que impulsarà la nostra comprensió sobre l’estat de latència del VIH», afegeix Andreas Meyerhans, coautor del treball i professor d’investigació ICREA a la UPF.

A new tool to find latent HIV

A

group of researchers at the CRG and UPF have developed technology that offers the first expression landscape of HIV in the human genome. The study has been published in Nature Structural and Molecular Biology. After entering the genome of the infected cell, a fraction of the HIV DNA becomes dormant and escapes detection by our immune system. Foreign DNA is usually silenced in the human genome by the host chromatin, which is a complex of DNA and proteins wrapping the DNA to form chromosomes.   The team led by Guillaume Filion (CRG has developed technology called B-HIVE aimed at discovering the role of chromatin

silencing in the drug response of latent HIV. “We barcoded each HIV fragment inserted into the human genome and we linked these to their chromosomal location. Also, we mea­sured their expression levels and showed that the response of HIV to reactivation therapies depends partly on where the virus DNA is integrated within the human genome”, explains Filion. Now, it will be possible to look for the best drug mix capable of reactivating all the latent viral fragments that had previously hidden from antiretroviral drugs, and make them susceptible to destruction.   “This is a big step forward and will boost our understanding of HIV’s dormant state, known as latency”, adds Andreas Meyerhans, co-author of the paper and ICREA research professor at the UPF

Seqüencien el genoma del linx ibèric Jordi Lanuza /Laia Cendrós / Rosa Manaut

Foto de J. M. Pérez de Ayala

C

ientífics espanyols han seqüenciat el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d’extinció, i han constatat l’«extrema erosió» que pateix en el seu ADN. La investigació, publicada a Genome Biology, ha estat coordinada per l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i hi han participat diversos centres, entre ells l’IMIM, el CRG, l’IBE (CSIC-UPF) i el CNAG-CRG. És el primer genoma de referència d’un mamífer que es genera íntegrament a Espanya.   Els investigadors han utilitzat noves tècniques per seqüenciar l’ADN de Candiles, un mascle del programa de cria en captivitat de Sierra Morena. Han identificat 21.257 gens, un nombre similar al d’altres mamífers, i s’han comparat amb els del gat, el tigre, el guepard o el gos. Han trobat indicis de modificacions en gens relacionats amb l’audició, la vista i l’olfacte per facilitar l’adaptació dels linxs al seu entorn, cosa que els hauria permès convertir-se en caçadors excepcionals i especialitzar-se en una presa com el conill. Per

estudiar la història i la diversitat genètica de l’espècie, s’han analitzat els genomes d’altres 10 linxs ibèrics. També s’ha comparat amb un linx europeu (Lynx lynx).   El genoma del linx ibèric té molt poca diversitat genètica i alerten que això podria limitar la seva capacitat d’adaptació a canvis en el seu entorn. A més, s’han trobat moltes variants genètiques potencialment perjudicials, que podrien estar reduint les seves taxes de supervivència i reproducció.

Researchers sequence the genome of the Iberian lynx

S

panish scientists have sequenced the genome of the Iberian lynx (Lynx pardinus), one of the world’s most endangered felines, and they have confirmed the “extreme erosion” suffered by its DNA. The study, published in Genome Biology, was coordinated by the Doñana

Biological Station (CSIC) and several centres took part, including the IMIM, CRG, IBE (CSIC-UPF) and the CNAG-CRG. This is the first reference mammal genome generated entirely in Spain.   The researchers used new techniques to sequence the DNA from Candiles, a male lynx from a captive breeding programme in Sierra Morena. 21,257 genes were identified, a number similar to that of other mammals, and they have been compared with those of cats, tigers, cheetahs and dogs. They have found evidence of gene modification related to the senses of hearing, sight and smell that have helped the lynx adapt to its environment, enabling it to become an exceptional hunter specialising in rabbits. To study their history and genetic diversity, the genomes of a further 10 Iberian lynxes were analysed. They have also been compared with the European lynx (Lynx lynx).   The Iberian lynx has a low genomic diversity, and researchers warn that this could impair the lynx’s capacity to adapt to changes in its environment. Furthermore, multiple potentially harmful genetic variants have been found that could reduce survival and reproduction rates

Un mateix mecanisme contra virus i càncer Carolina Pozo

Wikimedia Commons

I

nvestigadors coordinats per Juana Díez, de la UPF, gràcies a la recerca en virus, han descobert un mecanisme de regulació genètica de les cèl·lules que té un paper important en el càncer de pàncrees. A l’estudi, publicat a Genome Research, també hi ha participat Pilar Navarro, de l’IMIM.   Aquests investigadors ja havien demostrat que diversos virus utilitzen l’helicasa Dhh1/DDX6 de l’hoste per activar la traducció dels ARN missatgers vírics. En canvi, a les cèl·lules hoste, aquesta helicasa reprimeix la traducció dels ARN missatgers en proteïnes. No sabien per què la mateixa molècula exerceix funcions oposades segons si actua sobre ARN missatger de virus o de cèl·lules. Ara, combinant biologia molecular, cel·lular i els enfocaments -òmics, han demostrat que Dhh1/DDX6 no només

Proteïna DDX6 PDB 1vec

activa la traducció dels ARN missatgers vírics, sinó també la d’un conjunt específic d’ARN missatgers cel·lulars. Tots dos ARNs contenen regions codificants llargues i altament estructurades i donen lloc a proteïnes de membrana.   La recerca, inicialment desenvolupada sobre llevats, es va estendre també a cèl·lules de pàncrees. Han trobat que en el

càncer de pàncrees hi ha un excés d’helicasa Dhh1/DDX6 que, a més, controla la traducció d’un ARN missatger el desequilibri del qual és un marcador d’aquest càncer. Els resultats obren noves vies a la recerca de fàrmacs per combatre tant virus com el càncer de pàncrees.

A single mechanism could fight viruses and cancer

T

hrough their research on viruses, researchers coordinated by Juana Díez at the UPF have discovered a gene expression regulatory mechanism that plays an important role in pancreatic cancer. Pilar Navarro from the IMIM also took part in the study, published in Genome Research.   The researchers had previously shown that multiple viruses depend on the host Dhh1/DDX6 helicase to activate the translation of viral mRNAs. Intriguingly, in the

host cell itself this helicase functions as a cellular mRNA translation repressor. It was not known why the same molecule exerted opposite functions in viral and cellular mRNAs. By combining molecular biology, cellular biology and -omics approaches, they have now demonstrated that Dhh1/ DDX6 activates the translation of not only viral mRNAs but also a specific set of cellular mRNAs. These mRNAs all contain long and highly structured coding regions and encode membrane proteins.   The work, initially carried out on yeast, was extended to human pancreatic cells. The scientists have shown that helicase Dhh1/DDX6 is overexpressed in human pancreatic cancer and controls the translation of a membrane protein whose deregulation is a hallmark of pancreatic cancer. These results open up new possibilities in the search for drugs to fight not only viruses but also pancreatic cancer


Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB JUNG KYOON CHOI, Friday January 13. Jung Kyoon, from the Korea Advanced Institute of Science and Technology, South Korea, aims to uncover novel biological knowledge that is buried under a massive amount of information coming from genomic, epigeno­ mic, and transcriptomic data by developing and applying analytical methods, hoping for valuable discoveries that can help human health. His main focus is on mapping infor­ mation objects such as genes, proteins, and ligands and finding interaction relationships among the objects by integrating various types of omics and network data. He is also interested in engineering genomes and epi­ genomes to understand fundamental gene regulatory mechanisms. He has been invited by Roderic Guigó (CRG). MAURICE HAYOT / PASCAL POMIÈS, Monday Januar y 16. Hayot and Po­ miès, from the Uni­ versité de Montpe­ llier, France, develop a translational re­ search to better understand the involvement of skeletal muscle in the physiopathology of acquired (Type 2 diabetes, Chronic Obstruc­ tive Pulmonary Disease, Chronic Kidney Di­ sease) and inherited (Facioscapulohumeral Distrophy) diseases. They are experts in cli­ nical and fundamental research in the fields of inflammation, oxidative stress and mus­ cle regeneration, and they have developed innovative study models such as human tissue biopsies and primary cultures of mus­ cle and adipose stem cells. They have been invited by Joaquim Gea and Esther Barreiro (IMIM). ADRIAN BRACKEN, Friday January 20. Bracken, from the Trinity College in Dublin, Ire­ land, aims to unravel the mo­ lecular mechanisms of stem cell differentiation and cellular senescence, while also identifying novel mo­ lecular targets for cancer therapy. To this end, he has identified and is currently studying the function of several “Epigenetic” regulators involved in controlling these pro­ cesses. His central hypothesis is that the deregulation of the function of a set of Polycomb group proteins during cell fate de­ cisions is central to tumour initiation. He is currently experimentally addressing this hypothesis, as well as investigating novel in­ teractions between Polycomb group proteins and other chromatin regulators and DNA bin­ ding transcription factors involved in cell fate decisions. The goal is that this research will lead to breakthroughs in understanding of stem cell biology as well as cancer. He has been invited by Luciano di Croce (CRG). ANDREA MIGLIANO, Friday February 10. Migliano, from the University College, Lon­ don, UK, studies the evolution of human’s adaptations, the evolutionary theory applied to the origins of human phenotypic diversity, gene-culture co-evolution, as well as adapta­ tions of hunter-gatherers and small scale societies. She has developed long term fieldwork in the Philippines studying huntergatherers and in the Highlands of Papua New Guinea. Currently she is working on the evolution of body size and life history traits in pygmies and other forager populations, as well as in Behavioural Ecology of current hunter-gatherers in the Philippines, Papua New Guinea and Congo. She has been invi­ ted by Jaume Bertranpetit (UPF).

www.prbb.org  www.prbb.org | | gener maig de 2017 2011       

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

ALEXIS GAMBIS – DIRECTOR DE THE FLY ROOM

«Sempre he vist una connexió entre la ciència i l’art» Mari Carmen Cebrián Quan i com et vas començar a interessar pel cinema? empre vaig veure una connexió entre la ciència i l’art i sempre m’ha agradat la part estètica de la ciència. Vaig començar a assistir a classes de cinema a les nits durant el doctorat i utilitzava el laboratori com a set per fer els meus primers curts. Després del doctorat vaig anar a una escola de cinema i el meu projecte de tesi va ser un curt anomenat The Fly Room, que ara ha donat lloc a aquesta nova pel·lícula.

S

Què et va inspirar per fer The Fly Room? En la meva tesi jo treballava amb la mosca Drosophila i durant la meva formació em van parlar del Fly Room, un petit laboratori a la Universitat de Columbia on Thomas Hunt Morgan i els seus estudiants van gestar el naixement de la genètica moderna a principis del segle xx usant precisament la mosca Drosophila. Després de llegir una mica més sobre aquest laboratori, vaig pensar que seria fascinant fer una pel·lícula sobre el Fly Room. Han passat més de 10 anys des que vaig començar a escriure el guió. Per què el Fly Room va ser un laboratori tan important? Allà es va entendre que els gens estaven alineats sobre els cromosomes i també es va saber que els gens estaven separats per una distància, la qual ara anomenem centimorgan, i els primers mapatges de cromosomes van començar en aquest laboratori. Morgan va ser el primer Nobel de genètica, als anys trenta. També és interessant perquè la ciència es feia de manera molt democràtica i tots hi col·laboraven; hi havia un intercanvi d’idees sense jerarquia. Morgan era el més conegut; per què vas escollir la història de Calvin Bridges? Em vaig voler centrar en els estudiants, que van fer gran part del treball. Calvin Bridges em va interessar perquè va tenir una vida complicada. Era talentós, estava implicat en el món artístic i tenia obsessió per les dones. Vaig poder conèixer la seva filla, la Betsey, quan tenia 91 anys, la qual va ser l’impuls de la pel·lícula, que se centra en la difícil relació de la Betsey amb el seu pare. Ensenyar la part més humana dels científics a través de pel·lícules pot ajudar la societat a apropar-se a la ciència? A mi m’interessa la barreja entre el documental i la ficció per poder arribar a un públic més general. A The Fly Room hi ha una part que és història real, hi ha científics que tenen paper com a actors en la pel·lícula, té explicacions científiques, i a més d’això, hi ha una part de ficció, amb una trama. El més important és humanitzar el científic, que no sigui inaccessible. Estàs treballant en algun nou projecte? La meva propera pel·lícula és sobre com els científics estudien la memòria amb els ratolins. També n’estic fent una altra sobre Ra-

PERFIL / PROFILE Alexis Gambis va fer el doctorat sobre l’apoptosi —mort cel·lular programada— en les cèl·lules de l’ull de la mosca Drosophila. Ara és director de cinema, professor de biologia i docuficció, i ha creat una associació que es dedica a la comunicació de la ciència a través del cinema, la qual organitza el festival Imagine Science Film a París, Nova York i Abu Dhabi. Gambis va venir al PRBB el 16 de novembre passat per presentar la seva última pel·lícula, The Fly Room. Alexis Gambis did his PhD on apoptosis, or programmed cell death, looking at the cells in Drosophila fly eyes. He is now a film director, lecturer in biology and docufiction, and has created an association dedicated to communicating science through films, which organises the Imagine Science Film festival in Paris, New York and Abu Dhabi. Gambis came to the PRBB on November 16 to present his latest film, “The Fly Room”. món y Cajal, que barreja la seva vida amb els contes de ciència ficció que ell va escriure. I tinc un altre projecte d’una pel·lícula que tractarà d’evolució i desenvolupament, sobre la formació de l’ala de la papallona.

was the first Nobel laureate in genetics, in the 1930s. It is also interesting because science was very democratic and everyone collaborated, there was an exchange of ideas without hierarchy.

“I have always seen a connection between science and art”

Morgan was the best-known of them; why did you choose the story of Calvin Bridges? I wanted to focus on the students, who did much of the work. Bridges interested me because he had a complicated life. He was talented, involved in the artistic world and he had an obsession with women. I was able to meet his daughter, Betsey, who was 91 years old. She was the driving force behind the film, which focuses on Betsey’s difficult relationship with her father.

When and how did you start getting interested in cinema? have always seen a connection between science and art and I have always liked the aesthetic part of science. I started attending film classes at night during my PhD and I used the lab as a set to make my first shorts. After the PhD I went to a cinema school, and my thesis project was a short called “The Fly Room”, which has now given rise to this new film.

I

What inspired you to make “The Fly Room”? In my PhD I worked with Drosophila and during my training I was told of the Fly Room, a small lab at Columbia University where Thomas Hunt Morgan and his students developed what was the birth of modern genetics at the beginning of the 20th century using this model organism. After reading a little more about this lab I thought it would be fascinating to do a film about it. It has been more than 10 years since I started writing the script. Why was The Fly Room such an important laboratory? There it was first understood that genes were aligned on chromosomes and also that genes were separated by a distance, which we now call a centimorgan. Chromosome mapping began there; Morgan

Do you think that showing the human side of scientists through movies can help bring society closer to science? I am interested in the mixture bet­ween documentary and fiction in order to reach a more general audience. In “The Fly Room” there is a part that is real history, there are scientists who have roles as actors in the film and it has scientific explanations, but there is also a fictional part, with a plot. The most important thing is humanising the scientists, they should not seem inaccessible. Are you working on a new project? My next film is about how scientists study memory using mice. I’m also making a movie about Ramón y Cajal, which mixes his life with the science fiction tales he wrote. And I have another project for a film that will deal with evolution and development, about the formation of a butterfly’s wing


7 5

Ciència

     febrer   gener dede 2011  2017  |  www.prbb.org |  www.prbb.org     

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

L’empremta genètica de l’esclavitud i l’arabització vidus de la mateixa població han resultat ser molt diferents entre ells; això podria significar que la barreja amb altres poblacions no ha afectat a tots els individus de la mateixa manera, potser a causa de les estructures socials.

Jordi Lanuza

E

n un estudi publicat a Molecular Biology and Evolution, investigadors dirigits per David Comas a l’IBE (CSIC-UPF), en col·laboració amb universitats del nord d’Àfrica i del Regne Unit, han analitzat les diferències genètiques entre berbers i àrabs i han trobat que els habitants del nord d’Àfrica tenen marcadors en el seu genoma de tres grans corrents migratoris: l’arabització al segle vii dC i el tràfic d’esclaus durant l’Imperi romà i al segle xviii.   D’altra banda, els genomes dels 200 berbers i àrabs estudiats han resultat ser més similars del que es pensava. Els berbers s’han considerat poblacions natives

The genetic footprint of slavery and Arabisation

esteses pel nord d’Àfrica. Segons Comas, «probablement en algun moment eren genèticament diferents als Àrabs, però les migra­cions a l’àrea han diluït la seva diferenciació». Genèticament parlant, indi-

I

n a paper in Molecular Biology and Evolution, researchers led by David Comas at the IBE (CSIC-UPF), in col­ laboration with universities in North Africa and the UK, have analysed the genetic differences between Berbers and Arabs. They have found that the genomes of these inhabitants of North Africa contain

markers from three major migratory flows: Arabisation in the 7th century AD and two waves of slave trading, first during the Roman Empire and then in the 18th century.   Moreover, the genomes of the 200 Berbers and Arabs studied have turned out to be more similar than previously thought. Berbers have been considered to be native populations spread throughout North Africa. According to Comas, “probably at some point they were genetically different to Arabs, but migrations in the area have diluted their differentiation”. Genetically speaking, individuals from the same population are very different from each other; this means that population mixing has not affected all individuals equally, possibly because of social structures

Nou avenç per al disseny de vacunes més eficaces Rosa Manaut

I

nvestigadors de l’IMIM, liderats pel professor investigador ICREA Andrea Cerutti, han descrit noves propietats de la molècula Pentraxin 3 (PTX3) —generada pel sistema immunitari— en la millora de la resposta davant els bacteris encapsulats. L’estudi publicat a Journal of Experimental Medicine podria dur a vacunes més eficients contra malalties causades per aquests bacteris, com la meningitis o la pneumònia.   Els limfòcits B de la zona marginal de la melsa, identificats per primera vegada a la

melsa pel grup de Cerutti, generen anticossos contra els bacteris encapsulats. Aquesta resposta és deficient en nens i en persones amb la funció de la melsa deteriorada.   La PTX3 és capaç de reconèixer patrons moleculars dels patògens, cosa que n’afavoreix l’eliminació. A partir d’estudis in vitro amb cèl·lules de melsa humana i estudis in vivo amb ratolins, han descobert que la PTX3 també estimula la producció d’anticossos de les cèl·lules B de la melsa. Aquesta doble activitat podria aprofitar-se per millorar la immunogenicitat de les vacunes contra bacteris encapsulats.

Breakthrough for designing more effective vaccines

I

MIM researchers, led by ICREA re­ search professor Andrea Cerutti, have described new properties of the molecule Pentraxin 3 (PTX3) — generated by the immune system — that improve the response against encapsulated bacteria. The study published in the Journal of Experimental Medicine could lead to more efficient vaccines against diseases caused by these bacteria such as meningitis or pneumonia.

  Splenic marginal B lymphocytes, first identified by Cerutti’s group, generate antibodies against encapsulated bacteria. In children and people with impaired spleen function this response is deficient.   PTX3 is able to recognise molecular patterns of pathogens, favouring their elimination. Based on in vitro studies with human spleen cells and in vivo studies on mice, the researchers have found that PTX3 also stimulates the spleen’s B cells to produce antibodies. This dual activity could be used to enhance the immunogenicity of vaccines against encapsulated bacteria

Identifiquen una diana per prevenir la metàstasi Rosa Manaut

E

n un article publicat a Cancer Re­ search, investigadors de l’IMIM liderats per Antonio García de Herreros han identificat una nova diana terapèutica per al tractament dels carcinomes, uns tumors que es produeixen quan cèl·lules epitelials proliferen incontroladament i que representen el 80% dels tumors cancerosos.   Als tumors epitelials, les cèl·lules que els envolten —denominades estroma— també

participen en el seu creixement proporcionant-los un ambient propici. Els investigadors han identificat els mecanismes de co­ operació entre les cèl·lules tumorals i un dels components de l’estroma, els fibroblasts. «Les cèl·lules canceroses indueixen l’activació dels fibroblasts, un procés que depèn de l’expressió del gen Snail1. Quan els fibroblasts s’activen es tornen més mòbils i invasius i poden guiar la invasió de les cèl·lules tumorals», explica García de Herreros. Així doncs, el desenvolupament de fàrmacs que bloquegin el gen Snail1 podria ajudar a impedir la metàstasi.

Therapeutic target for preventing metastasis identified

I

n a paper published in Cancer Rese­ arch, IMIM researchers led by Antonio García de Herreros have identified a new therapeutic target for treating carcinomas, tumours that occur when epithelial cells proliferate uncontrollably, and which represent 80% of cancerous tumours. In epi­ thelial tumours, the surrounding cells, called stroma, also participate in their growth by providing a favourable environment.

  The researchers have identified co­ operation mechanisms between tumour cells and one of the stromal components, the fibroblasts. “Cancer cells induce the activation of fibroblasts, a process that depends on Snail1 gene expression. When the fibroblasts are activated, they become more mobile and invasive and can guide the incursion of tumour cells”, explains García de Herreros. Therefore the development of drugs that block the Snail1 gene could help prevent metas­ tasis

Efectes de l’exposició a disruptors endocrins Pau Rubio

U

n estudi coordinat per Martine Vrijheid a l’ISGlobal ha trobat una associació entre l’exposició de les embarassades a disruptors endocrins —compostos químics que alteren la regulació hormonal— en el lloc de treball i un increment del risc de baix pes dels nadons en néixer. A l’estudi, publicat a Environmental Health Perspectives, han analitzat dades de 133.957 dones embarassades. Un 11% tenien

feines probablement exposades als disruptors endocrins; per exemple, les perruqueres i les treballadores del sector agrari. Aquesta exposició està associada a càncers o a una disminució de la fertilitat. Tot i que les polítiques sobre el seu ús han evolucio­ nat, encara són presents en alguns productes alimentaris i de consum a petites concentracions i en alguns casos es donen exposicions a concentracions més altes en l’àmbit laboral. Les dones amb feines exposades a disruptors endocrins tenien un 25% més de risc de tenir un nadó amb baix pes.

Exposure to endocrine disruptors increases risk of low birth weight

A

study coordinated by Martine Vrijheid at ISGlobal has found an association between a pregnant woman’s exposure to endocrine disruptors — chemical compounds that alter hormone regulation — in the workplace, and an increased risk of low birth weight. The study, published in Environmental Health Perspectives, involved analysing the data on 133,957 pregnant women.

Of these, 11% held jobs where they were likely to be exposed to endocrine-disrupting chemicals, such as hairdressing and agriculture work. This exposure is associated with cancer and reduced fertility. Despite evolving policies regulating their use, small concentrations are still present in certain foods and consumer products, but some workplace exposures can be much higher. Women exposed to endocrine disruptors in their jobs had a 25% higher risk of giving birth to an underweight baby


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org | | gener maig de 2017 2011       

6 4

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Reprogramar cèl·lules mare: 10 anys d’iPSC ferenciació o reprogramació directa entre llinatges, és a dir, la conversió d’un tipus de cèl·lula adulta, com per exemple cèl·lules de la pell, directament en un altre, com per exemple glòbuls vermells.   La comprensió de la biologia de les iPSC i la reprogramació ha avançat en paral·lel amb els esforços en la translació clínica per poder aplicar els coneixements obtinguts, i el primer assaig clínic basat en iPSC —per tractar la degeneració macular— ja està en marxa al Japó.

Mireia Nel·lo

Foto del CMRB.

F

a 10 anys, els doctors Yamanaka i Takahashi van publicar un article on explicaven com obtenir cèl·lules mare a partir de cèl·lules de la pell de ratolí, una troballa que va merèixer el Premi Nobel de Medicina. Aquest tipus de cèl·lules van ser anomenades cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC), i tot i que comparteixen moltes de les característiques de les cèl·lules mare embrionàries, incloent l’habilitat de donar lloc a tots els tipus de cèl· lules del cos, no són exactament el mateix. Els investigadors estan explorant quines són aquestes diferències i què signifiquen.   Les cèl·lules iPSC s’obtenen al laboratori mitjançant la introducció de certs gens en cèl·lules específiques de teixit (somàtiques), com ara les cèl·lules de la pell. L’activació d’aquests gens les converteix en cèl·lules que es comporten com a cèl· lules mare embrionàries. Les primeres iPSC eren produïdes usant virus que inserien còpies dels gens a les cèl·lules. Aquest sistema, però, és potencialment perillós, perquè podria integrar ADN víric al genoma de l’hoste. Per això s’està treballant activament amb alternatives que permetin introduir els gens necessaris per crear

Colònia de cèl·lules iPSC en divisió Colony of iPS cells in division

cèl·lules iPSC sense que s’hagin d’integrar al genoma, per tal que les iPSC puguin ser usades com a font de cèl·lules i teixits per a tractaments mèdics.   A més del seu ús potencial en medicina regenerativa, en aquests 10 anys les cèl· lules iPSC han ajudat els científics a aprendre més sobre el destí cel·lular, l’aparició i el progrés de les malalties o el desenvolupament embrionari, i també resulten útils per provar nous fàrmacs i teràpies. Així mateix, han renovat l’interès en la transdi-

Reprogramming stem cells: 10 years of iPSCs

T

en years ago, doctors Yamanaka and Takahashi published an article explaining how to obtain stem cells from mouse skin cells, a discovery that merited the Nobel Prize in Medicine. These stem cells were called induced pluripotent stem cells (iPSCs), and even though they share many characteristics with embryonic stem cells, including the ability to give rise to any type of cell in the body, they are not exactly the same. Researchers are exploring these differences and what they mean.   iPSCs are obtained in the laboratory by introducing certain genes into tissue-specific cells (called somatic cells) such as skin

cells. Activating these genes makes the cells behave like embryonic stem cells. The first iPSCs were produced using viruses that inserted copies of the genes into the cells. This system, however, is potentially dangerous, as viral DNA may also be integrated into the host genome. Alternative methods are therefore being developed to introduce the genes necessary to create iPSCs without integrating them into the genome, so the resulting iPSCs could be used as a source of cells and tissues for medical treatments.   In addition to their potential use in regenerative medicine, in the 10 years since their discovery, iPSCs have helped scientists learn more about cell fate, the appearance and progress of diseases, and embryonic development, in addition to being useful for testing new drugs and therapies. They have also renewed interest in transdifferentiation, or direct reprogramming between lineages, which is the conversion of an adult cell, such as a skin cell, directly into a different kind, like a red blood cell.   Our understanding of the biology of iPSCs and reprogramming has progressed in parallel with efforts in clinical translation, applying the knowledge obtained, and the first clinical trial based on iPSCs, treating macular degeneration, has already been launched in Japan

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

L’embaràs modifica el cervell de la mare

Classificant les proteïnes a la cèl·lula

Rosa Manaut

U

n estudi dirigit per investigadors de l’IMIM i de la UAB i publicat a Nature Neurosciences mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell.   Els investigadors han comparat durant cinc anys imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part i un grup control de 20 dones que no havien estat embarassades. La reducció de matèria gris es dóna en totes les dones embarassades estudiades i és exclusiva d’elles. Per confirmar que són canvis deguts als processos biològics de l’embaràs i no al naixement del nadó, també es van estudiar les seves parelles homes, que no van presentar aquests canvis.   Han trobat que després del primer embaràs les dones experimenten una reducció simètrica en el volum de la substància gris a regions implicades en les relacions socials. L’embaràs no provoca cap canvi ni en la memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, creuen que la pèrdua de substància gris no implica cap dèficit cognitiu, sinó al contrari. «S’eliminen connexions poc utilitzades per afavorir una especialització del cervell i ajudar que la mare dedueixi eficientment les necessitats del seu nadó per encarar els reptes de la maternitat», diu Òscar Vilarroya, el director de l’estudi.

Pregnancy changes mum’s brain

A

study led by researchers from the IMIM and UAB and published in Nature Neurosciences shows for the first time how maternity causes lasting changes in brain structure.   Over a five-year period, the researchers compared the magnetic resonance images of 25 pregnant women before and after childbirth, alongside a control group of 20 women who had never been pregnant. A reduction in gray matter occurred in all the pregnant women studied and was exclusive to them. To confirm that these changes were due to the biological process of pregnancy, and not to the fact of having a child, their male partners were also studied, but they did not present these changes.   The researchers found that after the first pregnancy, women experience a symmetrical reduction in the volume of gray matter in regions involved in so­ cial relationships. Pregnancy caused no change in either memory or the other intellectual functions of the women studied and it is therefore believed that the loss of gray matter does not involve a cognitive deficit. On the contrary: “Underused connections are eliminated to favour brain specialisation. This could help the mother efficiently deduce the needs of her baby in order to face the challenges of motherhood”, says Òscar Vilarroya, the director of the study

E

n aquesta imatge de microscòpia de fluorescència, que va fer Julia von Blume quan era al grup de recerca de Compartimentació Intracel·lular (CRG) dirigit per Vivek Malhotra, podem veure algunes cèl·lules HeLa: el tipus cel·lular humà més utilitzat en recerca. Les cèl· lules van ser transfectades amb ADF/cofilina amb una tècnica anomenada siRNA, que inhibeix gens específics, en aquest cas la cofilina. Aleshores, les cèl·lules es van tenyir amb fal·loïdina (en color verd), TGN46 (en vermell) i DAPI (en blau).   La fal·loïdina s’uneix als filaments d’actina, un dels elements del citoesquelet cel· lular. TGN46 és un marcador per la xarxa del trans Golgi, un subdomini de l’aparell de Golgi, l’orgànul cel·lular que s’encarrega d’empaquetar les proteïnes que s’acaben de formar en vesícules de membrana i d’enviar-les al seu destí final. Finalment, DAPI tenyeix l’ADN al nucli cel·lular.   En aquest experiment, els investigadors estaven investigant el paper de la cofilina, una molècula que regula la dinàmica dels filaments d’actina i sembla estar implicada en la classificació i exportació de pro­teïnes des de l’aparell de Golgi.

Sorting out the proteins in the cell

I

n this fluorescence microscopy image, taken by Julia Von Blume when she was at the Intracellular Compartmentation research group (CRG) led by Vivek Malhotra, we can see some HeLa cells: the most

common human cell type used in research. The cells were transfected with ADF/cofilin through a technique known as siRNA, which inhibits the targeted genes, in this case cofilin. The cells were then stained with phalloidin (seen in green), TGN46 (red) and DAPI (blue).   Phalloidin binds to actin filaments, one of the elements of the cell cytoskeleton. TGN46 is a marker for the Trans Golgi Network, which is a subdomain of the Golgi apparatus, the cell organelle responsible for packing newly formed proteins into membrane vesicles and sending them out to their final destination. The blue DAPI staining picks out the DNA in the cell nucleus.   In this experiment, the researchers were trying to understand the role of cofilin, a molecule that regulates actin-filament dynamics and seems to be involved in the selective sorting and export from the Golgi


7 7 

Diversitat

    febrer generde de2011  2017 | | www.prbb.org www.prbb.org      

ESPECIAL #ELLIPSEVIATGERA

Espanya

Dinamarca

Eslovènia

Rússia

Japó

EUA

Israel

Brasil

Malàisia Kènia

Xina

Vietnam

L’El·lipse porta la teva recerca pel món Maruxa Martínez-Campos

A

quest número d’El·lipse celebra les 100 edicions de la publicació mensual del PRBB, així com els 10 anys de vida del parc. Durant aquest decenni, El·lipse ha explicat la ciència que es fa als centres d’aquest clúster biomèdic, el més gran del sud d’Europa, a través de reportatges sobre els diferents grup de recerca del Parc, d’entrevistes i de notícies científiques. Amb seccions com ara «Ciència al descobert», dirigida especialment al públic general, hem intentat fer més propera la recerca, explicar els seus beneficis a la societat, ser transparents. Hem publicat debats de temes candents, ressenyes de llibres de divulgació i impressionants fotos científiques. Hem intentat fusionar art i cièn­cia, diversió i coneixement, per arribar a un públic molt variat: des d’investigadors i

investigadores en camps tan diferents com la biologia molecular o l’epidemiologia am­biental, fins a polítics, periodistes, estu­ diants o qualsevol persona interessada en la ciència. Així, amb 2.500 exemplars mensuals i una àmplia distribució a través de les xarxes socials, El·lipse ha dut la recerca del PRBB a la societat. Per commemorar el seu aniversari, al març es va engegar la campanya «L’El·lipse porta la teva recerca pel món», en la qual es demanava els lectors que la duguessin encara més enllà. A través del concurs #EllipseViatgera a Instagram, més de 80 participants han dut El·lipse a 27 països d’arreu del planeta, de Cuba a Uzbekistan, passant per Kènia, Països Baixos o la Xina. Un guanyador cada mes ha pogut gaudir d’un sopar gràcies al patrocini dels restaurants del Grup Arenal.   Durant el 2017, El·lipse estrenarà també un format web, el qual esperem que l’ajudarà a continuar escampant la ciència per arreu. Us esperem en aquest nou viatge!

El·lipse takes your research around the world

T

his edition of El·lipse celebrates 100 editions of the PRBB’s monthly newspaper and 10 years of the park. Throughout this decade, El·lipse has been explaining the science carried out in the centres of this biomedical cluster, the largest in southern Europe, reporting on the different research groups within the park, giving interviews, and bringing you science news. With sections like “Science Uncovered”, aimed at the general public, we have tried to take research closer to so­ciety, explaining its benefits and being transparent. We have published debates on hot topics, reviews of popular science books, and stunning scientific photos. We have mixed art and science, entertainment, and knowledge, to reach a very diverse public: from researchers in fields as far apart as molecular biology and environmental

epide­miology, to politicians, journalists, students and anyone else interested in science. With 2,500 monthly hard co­pies and widely distributed through social networks, El·lipse has been presenting PRBB research to society at large. To celebrate its anniversary, the campaign “El·lipse takes your research around the world” was launched in March, asking El·lipse readers to carry its message even further. The #EllipseViatgera Instagram contest has seen more than 80 participants take copies of El·lipse to 27 countries around the world, including Cuba, Uzbekistan, Kenya, The Netherlands and China. Each month a winner has enjoyed a dinner thanks to the support of the Grup Arenal restaurants.   In 2017, El·lipse will be launched in a complementary online format. We are sure this will help it continue to spread good science news across the globe. We hope you will join us on this new journey!


Edifici

www.prbb.org  |  gener de 2017       

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Una xarxa de la genòmica de l’adaptació

Jordi Segura rep la Medalla de Bronze de la Real Orden del Mérito Deportivo. Aquesta és la distinció més alta que s’atorga a l’esport a Espanya. Segura ha estat al capdavant del Laboratori Antidopatge de l’IMIM des del 1985 fins la seva jubilació al 2015. Aquesta medalla reconeix la seva lluita contra el dopatge en l’esport.

Jordi Lanuza

A

daptNet és la primera xarxa espanyola d’excel·lència que tracta de desentranyar els mecanismes genòmics de l’adaptació i la generació de la biodiversitat. Recentment finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat amb 40.000 euros, està formada per 24 laboratoris d’11 centres de recerca, en els quals treballen investigadors del PRBB: Josefa González, Elena Bosch, Iñaki RuizTrillo i Tomàs Marquès-Bonet de l’IBE (CSIC-UPF) i Toni Gabaldón del CRG.   Les tècniques de seqüenciació de nova generació (NGS) permeten abordar qües­ tions evolutives a gran escala, però comporten problemes de gestió, anàlisi i interpretació de grans volums de dades. AdaptNet impulsarà la col·laboració dels grups per unificar metodologies i augmentar l’intercanvi de dades i promourà la divulgació

dels avenços científics a la societat. La xarxa inclou grups que treballen en organismes model i no model i en disciplines com la genètica, la biologia evolutiva, la zoologia, la botànica, la biologia molecular, l’estadística o la bioinformàtica.

Adaptation genomics network

A

daptNet is the first Spanish network of excellence that tries to unravel the genomic mechanisms involved in generating biodiversity and in adaptation. Recently funded by the Ministry of Economy and Competitiveness with 40,000 euros, it is made up of 24 laboratories from 11 research centres, including several scientists from the PRBB: Josefa González, Elena Bosch, Iñaki Ruiz-Trillo and Tomàs Marquès-Bonet from IBE (CSIC-UPF), and Toni Gabaldón from CRG.   Next-generation sequencing (NGS) allows tackling large-scale evolutionary questions, but it presents challenges related to the management, analysis, and interpreta­ tion of such huge volumes of data. AdaptNet will drive forward the collaboration of the teams, unifying methods and increasing data and knowledge sharing, as well as promoting the dissemination of scientific advances to society. The network includes groups that work on model and non-model organisms and in fields like genetics, evolutionary biology, zoology, botany, molecular biology, statistics and bioinformatics

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editora: Maruxa Martínez-Campos Ajudant de redacció i edició: Mari Carmen Cebrián Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Carolina Pozo (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Mireia Nel·lo (CMRB) Pau Rubio (ISGlobal) Jordi Lanuza (IBE) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

13 de gener. Xocolatada celebració dels 100 números de l’El·lipse, a la pla­ ça interior del PRBB. De 9.30 a 11 h. 15 de gener. Registration deadline for Courses@CRG: Chromosomal confor­ mation. It will take place on April 3-7. www.crg.eu 15 al 18 de gener. 1st Biology for phy­ sics conference: Is there new physics in living matter? The workshop will be held at the PRBB. www.bioforphys.org 18 de gener. Cafè científic «Menjar pen­ sant en el cervell», organitzat per l’IMIM a la Biblioteca La Fraternitat a les 16h. Gratuït. www.imim.cat/mar_de_ciencia 21 de gener. Abstract submission de­ adline for the Next-generation sequen­ cing conference 2017, which will be held on April 3-5. www.crg.eu 26 de gener. Avancem amb tu i per tu: Cafè Científic sobre ansietat i depres­ sió organitzat pel CEXS-UPF. A les 18h a la Sala Charles Darwin. 9 de febrer. Trobada dels grups d’in­ terès del projecte BlueHealth: interac­ cions entre els espais blaus i la salut. Gratuïta. www.isglobal.org/ca/events

Jordi Segura receives the Bronze Medal of the Royal Order of Sport Merit. This is Spain’s highest distinction in sport. Segura led the Antidoping Laboratory at IMIM from 1985 until his retirement in 2015. This medal recognises his career-long fight against doping in sport. El Consell de Ministres autoritza la subseu de l’EMBL al PRBB. El 23 de desembre, el Consell de Ministres ha autoritzat la signatura de l’acord entre el Govern espanyol i l’EMBL per establir una subseu d’aquesta institució a Barcelona. S’ubicarà al costat del CRG, dins de l’edifici del PRBB i se celebrarà un acte per formalitzar l’acord. The Spanish government authorizes the EMBL Outstation at the PRBB. On December 23rd, the Council of Ministers authorized the signing of the agreement between the Spanish government and the EMBL to establish an outstation of this institution in Barcelona, next to the CRG within the PRBB. There will be an official ceremony to formalize the agreement. Rafael Maldonado al Vaticà. El catedràtic de Farmacologia del DCEXS-UPF va ser convidat a un seminari sobre narcòtics i els seus problemes i solucions, organitzat per l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències al Vaticà el 23 i el 24 de novembre. L’acte va

8

comptar amb 30 metges, científics, jutges i membres de la societat civil. Rafael Maldonado at the Vatican. The DCEXS-UPF professor of Pharmacology was invited to speak at a seminar on the problems of and solutions to narcotics, organised by the Pontifical Academy of Sciences at the Vatican on 23 and 24 November. The event included talks by nearly 30 doctors, researchers, scientists, judges and members of civil society. Anna Veiga i Ricard Solé, al Parlament de Catalunya. La Disputatio of Barcelona, inspirada en una disputa dialèctica sobre teologia de l’any 1263, recull actes rela­cionats amb la ciència, les arts i les humanitats. El 21 de novembre Veiga (CMRB) i Solé (IBE) van participar a l’acte «Natural Life vs. Synthetic Life», presidit pel president de la Generalitat. Anna Veiga and Ricard Solé, at the Catalan Parliament. The Disputatio of Bar­ celona, inspired by a dialectic dispute on theology in 1263, involves activities related to science, arts and humanities. On November 21st Veiga (CMRB) and Solé (IBE:CSICUPF) took part in the event “Natural Life vs. Synthetic Life”, which was chaired by the President of Catalonia

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

#EllipseViatgera (http://bitly/EllipseViatgera). Guanyadora de desembre / December winner: Sonia Tejedor Vaquero (UPF) a Disneyland Paris, França

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

#100Ellipse: El·lipse celebrates its 100 editions  

This month's cover of the El·lipse is dedicated to its 100 editions. The news this month include a new tool to find latent HIV within the c...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you