Issuu on Google+

Parc Recerca Biomèdica Barcelona ConNectem ciència i diversitat en un espai creatiu únic

Editorial

Novembre de 2013  NÚM. 69  www.prbb.org  GRATUÏT

12è Simposi Anual del CRG / 12th CRG Annual Symposium

Campus Mar: new facilities

I

n recent months almost all the work on our teaching building has been finished. The new facilities include a well-equipped modern classroom, which should cover the wide-ranging needs of the many degrees that are taught here.   At the moment, it hosts all the courses of the joint Bachelor of Medicine (UPF-UAB), the UPF Human Biology degree, Physiotherapy at the UAB and Nursing School, and the first three courses of the Bachelor’s degree in Biomedical Engineering from the UPF.   To the traditional classrooms and labs, we have added seminar rooms, as well as others for practicing clinical skills and simulations. It is also expected that in the future a dissection room will be added.   Of course, a small organisational effort will have to be made in order to accommodate and develop all these activities in the renovated building, which is big... but not infinite. Nutritional and social needs have not been forgotten, and a cafe is to open shortly. Joaquim Gea, UPF

Campus Mar: noves instal·lacions

E

n els últims mesos s’han ultimat pràcticament totes les obres del nostre edifici docent. Les noves instal·lacions compten amb un aulari modern i ben equipat, amb el qual intentarem cobrir les necessitats dels nombrosos graus que s’hi imparteixen.   En aquest moment, estan ja actius tots els cursos del grau compartit de Medicina (UPFUAB), del grau de Biologia Humana de la UPF, del de Fisioteràpia de la UAB i del d’Infermeria de l’Escola Universitària d’Infer­ meria, així com els tres primers cursos del grau d’Enginyeria Biomèdica de la UPF.   A les tradicionals aules i als laboratoris, s’hi han afegit ara sales per a seminaris i aules d’habilitats i simulació de situacions clíniques. També està previst que en el futur es disposi de sala de dissecció.   Naturalment, haurem de fer un petit esforç organitzatiu per poder encabir i desenvolupar totes aquestes activitats a l’edifici renovat, que és gran... però no infinit. No s’han oblidat tampoc les necessitats socials i nutritives, i en breu disposarem d’una cafeteria. Joaquim Gea, UPF

Xarxes de control biològic Maruxa Martínez-Campos

E

l 12è Simposi del CRG va tenir lloc el 30 i 31 d’octubre. Prop de 250 científics procedents de diferents institucions a Barcelona, però també del Regne Unit, els EUA, Bèlgica, Alemanya, República Txeca, Grècia i Itàlia, entre d’altres, es van reunir a l’Auditori del PRBB. Els participants, des de tècnics de laboratori fins a caps de grup, van parlar sobre xarxes biològiques.   «El concepte de xarxa, d’una sèrie de components que interactuen entre si, és un bon marc per a la comprensió de moltes qüestions biològiques, des de la regulació de gens i la biologia cel·lular fins a la neurociència i l’evolució, i és fonamental per a la biologia de sistemes», explica

James Sharpe, organitzador de l’acte. «Hi ha molts tipus diferents de xarxes en biologia, però en última instància tots ells han evolucionat per controlar alguna cosa, ja sigui el metabolisme, el destí cel·lular o la conducta. Per tant, he volgut agrupar aquestes diferents perspectives en la denominació “Xarxes Biològiques de Control – BCN”, que també serveix per destacar que a Barcelona s’hi fa una gran recerca», afegeix el científic.   Els ponents internacionals van tractar molts tipus diferents de xarxes, incloent-hi les d’interaccions entre proteïnes, les xarxes de dinàmiques cel·lulars, xarxes reguladores de la formació de teixits, el disseny de xarxes biològiques sintètiques o l’evolució de xarxes.

Biological Control Networks

T

he 12th CRG Symposium took place on October 30-31. About 250 scientists from different institutions in Barcelona, as well as the UK, US, Belg iu m, Ger ma ny, t he Czech Republic, Greece and Italy, amongst others, gathered in the PRBB Auditorium. The researchers, from lab technicians to group leaders, met to talk about biological networks.   “T he concept of net work, of a series of components interacting w ith each other, is a good f lexible framework for understanding a wide range of biological questions, from gene regulation and cell biology to neuroscience and evolution, and is central to systems biolo-

gy”, explains James Sharpe, organiser of the meeting. “There are many different types of network in biology, but ultimately they have all evolved to control something, whether it’s meta­ bolism, cell fate or behaviour. I therefore wanted to bring these different perspectives together under t he phrase Biological Control Networks – BCN, which also serves to emphasise that great science is alive and well in Barcelona!”, adds the scientist.   T he l i s t of i nter n at ion a l speakers covered many diffe­ rent types of networks, inclu­ ding protein-protein maps, dynamic cellular networks, regulatory networks for patterning tissues, the design of synthetic biology networks and network evolution

DESTACAT / HIGHLIGHT Arquitectura i ciència Unes 300 persones van visitar el PRBB entre el dissabte 19 i el diumenge 20 d’octubre durant el festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona, que des del 2010 obre les portes, de forma gratuïta, de més de 150 edificis de Barcelona de tot tipus, forma i mida durant un cap de setmana.

  Aprofitant el festival, el programa de televisió El problema de Gettier ha fet un reportatge sobre arquitectura científica centrat en el PRBB, amb una entrevista a l’arquitecte Manel Brullet i un passeig per l’edifici. Es podrà veure als canals de televisió local de Catalunya el 13 de novembre o al web www. laxarxa.com/elproblemadegettier.

Architecture and science Around 300 people visited the PRBB between Saturday 19 and Sunday 20 of October during the 48h Open House Barcelona festival of architecture.   This festival, which takes place in several cities worldwide, has since 2010 been opening the doors, free of charge, of more than 150 of Barcelona’s buildings, of

every kind, shape and size, for a weekend. Taking advantage of the festival, the television show “The Gettier problem”, made a programme on scientific architecture focusing on the PRBB, including an interview with the architect Manel Brullet and a stroll through the building. You can watch it on November 13 on local Catalan channels, or on the web www.laxarxa.com/elpro­blemadegettier


Ciència

www.prbb.org  |  novembre de 2013       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Francesc Posas i Eulàlia de Nadal - Grup de Recerca en Senyalització Cel·lular (CEXS-UPF)

«Estudiem l’adaptació als canvis»   After this emergency stop, the cell activates the transcription of genes able to cope with the new conditions. “We don’t just look at which genes are activated by MAPKs —there can be up to 500 in res­ ponse to stress— but also how their expression is regulated: the modification of chromatin, the initiation of transcription, the export and translation of messenger RNA”.

Maruxa Martínez-Campos

A

daptar-se o morir. Aquest principi darwinià és aplicable no només als organismes, sinó també a cadascuna de les cèl·lules que els formen. Totes elles han de ser capaces d’adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu entorn i respondre adequadament per poder sobreviure. El grup de recerca en Senyalització Cel·lular del CEXS-UPF estudia precisament com les cèl·lules detecten aquests canvis i hi responen. El grup va néixer a finals del 1999 amb Eulàlia de Nadal i Francesc Posas, que actualment és vicerector de Política Científica de la UPF. Tots dos colideren el laboratori integrat per unes 24 persones, on duen a terme estudis amb el llevat Saccharomyces cerevi­ siae i amb cèl·lules de mamífer.   El primer pas en la resposta adaptativa és transmetre a l’interior de la cèl·lula que s’ha produït un canvi, i hi ha unes vies de senyalització encarregades d’aquesta transferència d’informació. El grup s’ha centrat en les vies de les MAPK activades per estrès, les SAPK. A més de manipular genèticament aquestes vies de senyalització, també fan biologia quantitativa, realitzant modelatge matemàtic i quantificació de senyal en cèl· lules individuals per entendre la intensitat amb què cada cèl·lula respon als canvis. Dos nivells de resposta Un cop la cèl·lula sap que hi ha hagut un canvi en el seu entorn, per exemple un estrès osmòtic, reacciona a dos nivells. «El primer que fa és aturar el cicle cel·lular, per tal d’evitar entrar en una fase delicada, com la replicació de l’ADN, quan les condicions no són ideals», explica Posas. El grup estudia els diferents punts del cicle cel·lular on actuen les MAP quinases.   Després d’aquesta aturada d’urgència, la cèl·lula activa la transcripció de gens capaços de fer front a les noves condicions. «No mirem només quins gens activen les MAPK —poden ser fins a 500 en resposta a estrès—, sinó com regulen la seva expressió: la modificació de la cromatina, la iniciació de la transcripció, l’exportació i la traducció dels ARN missatgers». Computació biològica Fa cinc anys el laboratori va començar un nou projecte, endinsant-se en el camp de la biologia sintètica. «Les cèl·lules són com

Els investigadors Francesc Posas i Eulàlia de Nadal amb el seu equip Researchers Francesc Posas and Eulàlia de Nadal with their team

ordinadors: reben informació i responen en conseqüència. Per tant, la pregunta òbvia és: podem controlar aquesta resposta?». Això és el que intenten fer, en estreta col· laboració amb el grup de Ricard Solé (UPF) i el finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquesta línia de recerca és més propera del que sembla a l’interès principal del laboratori. «Per manipular el comportament de les cèl·lules, és essencial entendre com aquestes transfereixen la informació, i això és el que estudiem», explica Posas.   Els investigadors generen circuits de cèl· lules de llevat on una cèl·lula segrega un compost químic i una altra el rep i respon en conseqüència. «A diferència de l’electrònica, però, aquí no tenim un cable que connecti una cèl·lula amb una altra de forma individual, sinó que el senyal arriba a totes les cèl·lules. Per això cal incloure especificitat en aquest senyal», expliquen els caps del grup. «Fem que cada cèl·lula sigui capaç de fer funcions simples, modificant-les el mínim possible, però de forma que en combinar-les podem fer circuits biològics molt complexos», expliquen.   Per comprovar si el circuit funciona, els científics usen com a resposta l’activació de marcadors fluorescents com el GFP. El futur és usar la tècnica en mamífers i aconseguir una aplicació biomèdica, per exemple, fer cèl·lules que detectin nivells de glucosa i enviïn senyals a d’altres perquè produeixin glucagó o insulina segons sigui necessari. Aquest «circuit» es podria introduir en forma de microxips o implants cel·lulars en individus diabètics, els quals, en lloc d’haver d’injectar-se cada dia, tindrien aquest sistema autoregulat. El grup compta amb el suport de la Fundació Botín per intentar fer la transferència de la seva recerca a aplicacions pràctiques.

“We study adaptation to change”

A

dapt or die. This Darwinian principle is applicable not only to organisms, but each of the cells that make them up. They must all be able to adapt to changes in their environment and respond appropriately in order to survive. The Cell Signalling research group at the CEXS-UPF studies precisely how cells detect and respond to these changes. The group was created in 1999 by Eulàlia de Nadal and Francesc Posas, who is currently Vice-Rector of UPF for Scientific Policy. Together they currently co-lead the laboratory of 24 scientists, where they look at the yeast Saccaromyces cerevisae and mammalian cells.   The first step in the adaptive response is transmission to the interior of the cell of the information that there has been a change, which is the responsibility of certain signalling pathways. The group focu­ses on the pathways of the MAPKs activated by stress, the SAPKs. As well as genetically manipulating these signalling pathways, they also do quantitative bio­ logy, creating mathematical models and quantifying signals in individual cells to understand the intensity with which each cell responds to change. Two levels of response Once the cell knows that there has been a change in its environment, for example osmotic stress, it reacts on two levels. “The first thing it does is stop the cell cycle, in order to avoid entering a delicate phase, such as DNA replication, when the conditions are not ideal”, explains Posas. The group studies the different steps of the cell cycle where MAP kinases act.

Biological computing Five years ago the lab began a new project, making inroads into the field of synthetic biology. “Cells are like computers: they receive information and respond accor­ dingly. So the obvious question is: can we control this response?”. This is what they try to do, in close collaboration with Ricard Solé’s group (UPF) and with European Research Council (ERC) funding. This line of research is closer than it may appear to the main interest of the laboratory. “In order to manipulate cell behaviour it is essential to understand how cells transfer information, and this is what we study”, explains Posas.   The researchers generate yeast cell circuits where a cell secretes a chemical compound that another receives and responds to accordingly. “Unlike electronics, however, here we do not have a cable that connects one cell to another, but instead the signal reaches all the cells. For this reason it is necessary to include specificity in the signal”, say the group leaders. “We make each cell able to carry out simple functions, changing them as little as possible, but in such a way that by combining them we can make very complex biological circuits”, they explain.   To see if the circuit works, the scientists use fluorescent markers like GFP that are activated in response to the signal. The future is using the technique in mammals and arriving at a biomedical application, for example making cells that detect glucose levels and send signals to others to produce glucagon or insulin as necessary. This “circuit” could be introduced into diabetics in the form of microchips or cell implants. Instead of daily injections, the patients would have a self-regulating system. The Botín Foundation supports the group in its attempt to transfer its research to practical applications

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Estat psicològic durant l’embaràs i depressió postpart Gisela Sanmartín

U

n e quip d’investigadors del CREAL, de l’aliança ISGlobal, dirigit per Manolis Kogevinas ha determinat que l’ansietat i la depressió durant l’embaràs s’associen amb un augment del risc de depressió postpart, un tipus de depressió que pateixen el 13% de les dones vuit setmanes després del part. Concretament, un augment d’una

unitat en l’escala de depressió postnatal d’Edimburg (EPDS) es va associar durant l’embaràs amb un augment del 27% en el risc d’aparició de la depressió postpart. Aquesta associació pot tenir importants implicacions per a la detecció precoç.   El treball, publicat a Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, també especifica que entre les setmanes 28 i 32 d’embaràs el 17% de dones sense historial previ de malalties psiquiàtriques tenen algun símptoma de depressió.

Psychological state during pregnancy and postnatal depression

A

team of researchers from the CREAL, led by Manolis Kogevinas, has determined that anxiety and depression during pregnancy are associated with an increased risk of postnatal depression, a type of depression that, according to the study, is suffered by 13% of women eight weeks after they have their

baby. Specifically, an increase of only one unit on the Edinburgh Postnatal Depression Scale during pregnancy is linked to a 27% increase in the risk of postpartum depression. This association could have important implications for early detection.   The study, published in Social Psychia­ try and Psychiatric Epidemiology, also specifies that between the 28th and 32nd week of pregnancy, 17% of women with no prior history of psychiatric illnesses experience symptoms of depression


7 3

Ciència

     febrer   novembre de 2011  de 2013  |  www.prbb.org |  www.prbb.org      

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Dianes per a l’addicció al cànnabis i al tabac

I

nvestigadors del laboratori de Neurofarmacologia del CEXS-UPF, dirigit per Rafael Maldonado, han identificat dos receptors neuronals implicats en les addicions a la nicotina i al cànnabis, respectivament. Inhibir farmacològicament aquests receptors podria ser un tractament potencial d’aquestes addiccions.   Rafael Maldonado i Elena Martín-García han participat en un treball publicat a Neuropsychopharmacology. Els seus estudis conductuals han mostrat que els ratolins sense el receptor cannabinoide CB2 o amb els CB2 bloquejats amb el fàrmac AM630 no tenien preferència pels ambients associats amb l’administració de la nicotina. Els investigadors també han observat una diferència en l’expressió gènica entre els ratolins sense receptors CB2 i els controls, i han demostrat que el gen que codifica per al receptor CB2 s’expressa conjuntament amb receptors nicotínics a diverses àrees del cervell.

  En l’altre article, publicat a Biology Psy­ chiatry sota la direcció de Fernando Berrendero, els investigadors han demostrat el mateix amb els receptors per a la hipocretina-1 i la dependència al cànnabis. Les hipocretines són uns neuromoduladors que es troben a l’hipotàlem cerebral i participen en la regulació de la ingesta, el cicle de son i vigília i els processos plaents o de recompensa. Aquest estudi descriu per primera vegada la seva participació en l’addicció al cànnabis.

ropsychopharmacology. Their behavioural studies demonstrated that mice without the cannabinoid receptor CB2, or with CB2 blocked by the drug AM630, had no preference for the environments associated to the administration of nicotine. The researchers also observed a difference in gene expression between the mice with no CB2 receptors and control animals, and have shown that the gene that codes for the CB2 receptor is expressed in conjunction with nicotine receptors in various areas of the brain.

  In another article, published in Bio­ logy Psychiatry under the direction of Fernando Berrendero, the researchers have de­monstrated the same thing for the hypocretin-1 receptor and cannabis dependence. Hypocretins are neuromodulators found in the hypothalamus which participate in the regulation of food intake, the sleep and wakefulness cycle, and pleasure and reward processes. This study describes, for the first time, their involvement in cannabis addiction

Possible treatment for nicotine and cannabis addiction

Foto de M. Martín Vicente (Creative Commons)

Núria Pérez

R

esearchers from the Neuropharmacology laboratory at the CEXSUPF, directed by Rafael Maldonado, have identified two neural receptors involved in nicotine and cannabis addiction, respectively. Pharmacologically inhibiting these receptors could potentially treat the addictions.   Maldonado and Elena Martín-García participated in a study published in Neu­

Cannabis sativa

Mucositat intestinal antiinflamatòria Rosa Manaut / Marta Calsina

I

nvestigadors de l’IMIM, en col· laboració amb col·legues de diverses institucions dels Estats Units, han descobert que la mucositat intestinal no només actua com a barrera física contra bacteris intestinals, sinó que també prevé l’aparició de reaccions inflamatòries contra aquests agents.   «Els immunòlegs sempre s’han preguntat per què no desenvolupem una reacció inflamatòria davant els trilions de bacteris i d’antígens alimentaris que entren en contacte amb la mucosa intestinal, mentre que aquests causen perilloses reaccions inflamatòries i fins i tot la mort en altres parts del cos. Aquest estudi ajuda a explicar-ho», afirma Maurizio Gentile, estudiant de doctorat i autor principal del treball publicat a Science.

  La pedra angular de la mucositat intestinal és la mucina MUC2, la qual no només actua com una barrera física, sinó que també proporciona senyals antiinflamatòries a les cèl·lules immunes dendrítiques. «En malalties inflamatòries intestinals, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, la mucositat es veu alterada. Si aconseguim sintetitzar compostos derivats de MUC2 per administrar-los oralment, aquests podrien mitigar els símptomes», explica Andrea Cerutti, responsable de l’estudi.   El descobriment podria tenir altres implicacions. Alguns càncers de còlon, ovari o mama produeixen mucositat que, a causa de les seves propietats antiinflamatòries, podria perjudicar la resposta immunològica contra les cèl·lules canceroses.

Intestinal mucus has anti-inflammatory functions

R

esearchers at the IMIM, in collaboration with several US institutions, have found that intestinal mucus not only acts as a physical barrier against commensal bacteria, but also prevents the onset of inflammatory reactions against these agents.   “Immunologists have always been interested in finding out why we do not develop an inflammatory reaction to the trillions of bacteria and food antigens that come into contact with our intestinal mucus, which can other wise cause dangerous inflammatory reactions and even death in other parts of our body. This study helps explain this long-standing question”, says Maurizio Gentile, a PhD

student in Andrea Cerutti’s lab and the major contributor to the work published in Science.   The building block of gut mucus is the mucin MUC2. This molecule not only acts as a physical barrier, but also provides anti-inflammatory signals to dendritic cells. “Mucus is altered in patients with inflammatory bowel diseases, such as ulcerative colitis and Crohn’s disease. If we can artificially synthesise MUC2-derived compounds for oral administration they could mitigate the symptoms of these diseases”, explains Cerutti, leader of the study.   These findings may have ramifications in cancer. Some colon, ovarian and breast cancers produce mucus which, due to its anti-inflammatory properties, could impair immune responses against the cancerous cells

Contaminants augmenten el risc d’obesitat infantil Gisela Sanmartín

I

nvestigadors del CREAL, de l’aliança ISGlobal, han confirmat en dos estudis recents que l’exposició prenatal a determinats compostos està relacionada amb un major risc d’obesitat infantil.   En un dels estudis, publicat a la revista Obesity, els investigadors van mesurar contaminants orgànics persistents (COP), com els pesticides DDE i HCB o els PCB, en sèrum matern recollit en el primer trimestre d’embaràs de 1.285 mares. El 24% dels nens va tenir un creixement ràpid en els primers sis mesos de vida i el 30% sobrepès a l’edat de 14 mesos. Els fills que estaven en el quartil més alt d’exposició a DDE i a HCB van presentar una major probabilitat de creixement ràpid o sobrepès que els nens en el quartil més baix d’exposició. No es va trobar relació dels PCB amb el creixement postnatal. Els científics també van

veure que la durada de lactància materna exclusiva podria modificar els efectes del DDE.   El segon estudi associa l’exposició al bisfenol A (BPA) durant l’embaràs amb l’obesitat als quatre anys d’edat, però no fins als 14 mesos, segons Dania Valvi, principal autora de l’article. El BPA és un compost químic que s’utilitza principalment en la fabricació de plàstics. En l’estudi, publicat a la revista Epidemiology, les concentracions de BPA es van mesurar en dues mostres d’orina recollides en el primer i el tercer trimestres de l’embaràs.

Pollutants increase risk of childhood obesity

I

n two recent studies, researchers from the CREAL have confirmed that prenatal exposure to certain c o mp ou n d s i s a ss o c iate d w i t h a n increased risk of childhood obesity.

  In one of the studies, published in the journal Obesity, scientists measured persistent organic pollutants (POPs), such as PCBs or the pesticides DDE and HCB, in maternal serum collected from 1,285 mothers during their first trimester of pregnanc y. 24% of the children experienced rapid growth in the first six months of life and 30% were overweight at the age of 14 months. The infants in the highest quartile for exposure to DDE and HCB had a greater probability of rapid growth or being overweight than those in the lowest quartile. No link was found between PCB and postnatal growth. The scientists also observed that the duration of exclusive breastfeeding could modify the effects of DDE.   The second study associated exposure to BPA (bisphenol A) during pregnancy with obesity in four year olds, but not present until after 14 months, according

to Dania Valvi, the main author of the article. BPA is a chemical compound used mainly in the manufacture of plastics. In the study, published in the journal Epidemiology, BPA concentrations were measured in one urine sample collected in the first trimester of pregnancy and another in the third


Ciència PRBB-CRG conferencEs

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB GEORGE PERRY, Monday November 11. Perr y, from the Department of Biology at Eberly College of Science, University Park in Pennsylvania, USA, is interested in human and non-human primate evolutionary ecology and how they have adapted to their variable or changing environments. His research projects involve working on population and conservation genomics, ancient DNA, evolutionary ecology, Malagasy extant and extinct lemurs and people, rainforest hunter-gatherers and parasites and human evolution. The primar y research tools used for these studies include analyses of genomicscale data, especially genome sequence data from new sequencing technologies. Many projects also involve the collection of complementary ecological data in the field. He has been invited by Tomàs Marqués- Bonet (UPF). NIKOLAUS RAJEWSKY, Friday November 22. Rajewsky, from the Systems Biology of Gene Regulatory Elements group at the Max Delbrück Center for Molecular Medicine in BerlinBuch, Germany, combines theoretical, computational and experimental methods to understand more about gene regulation in animals. His team employs techniques from molecular bio­ logy and biochemistry on different model organisms and drives the analysis with tools and concepts from bioinformatics, statistics, and physics. A major focus is on post-transcriptional gene regulation by small RNAs (for example microRNAs) and RNA binding proteins. He has been invited by Marc Friedlaender (CRG). ALAN ASHWORTH, Monday November 25. Ashwor th, from The Institute of Cancer Research (ICR) in London, UK, focuses on using genetic principles to understand cancer biology and then using this information to change the way patients are treated. By using genetic principles he has been able to develop a novel therapeutic strategy for cancer treatment in the form of the synthetic lethality using PARP inhibitors. Currently he is working on projects related to DNA repair genes and breast cancer, novel genes involved in breast cancer, such as PPMID, and the mechanism of tamoxifen resistance. He has been invited by José Yélamos (IMIM). KIM NASMYTH, Friday November 29. Nasmyth, from the Department of Bioche­ mistry of the University of Oxford, UK, works on the mechanisms by which chromosomal DNA molecules are held together. His lab has proposed that cohesin holds sister DNAs together by trapping them within its ring structure, and he is trying to answer several questions related to this mechanism, such as how are DNAs prevented from exiting the ring, how is the ring opened in prophase during mitosis, how stable are the connections between sister DNAs mediated by cohesin and whether cohesin has an important role in regulating gene expression du­ ring interphase. He mostly uses the yeast Saccharomyces cerevisiae but also studies the regulation of cohesion in mouse oocytes and the role of cohesin in postmitotic cells in Drosophila. He has been invited by Pia Cosma (CRG).

www.prbb.org  www.prbb.org  |  novembre |  abril de 2011 2013       

4

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

PALMIERO MONTELEONE – uNIVERSITAT DE SALERN (ITÀLIA)

«Els trastorns alimentaris són síndromes relacionades amb la recompensa» Maruxa Martínez-Campos Quina és la prevalença dels trastorns de l’alimentació? ’anorèxia nerviosa es dóna entre el 0,5 i l’1% de la població general i és nou vegades més freqüent en les dones. La bulímia nerviosa afecta aproximadament l’1,5-3%, i els afartaments, el 3-4% de la població —i fins a un 30% de les persones obeses. Però el que és preocupant és l’augment de la incidència en els últims anys, així com la reducció de l’edat d’inici. Normalment hi ha un primer pic de l’anorèxia al voltant dels 14 anys d’edat, però ara veiem molts casos a partir dels vuit o nou.

L

Com apareixen aquestes malalties? Prop del 80-90% dels casos de trastorns de l’alimentació comencen amb una dieta. Quan la «bona sensació» de veure els resultats de la dieta entra en acció, algunes persones no poden controlar-se i segueixen amb la dieta, tot i que la pèrdua de pes addicional podria ser perillosa per a la salut. D’altres, en canvi, perden el control del seu consum d’aliments i fan conductes d’afartament, especialment quan es senten malament. Així que aquí ve la teva teoria... Els trastorns de l’alimentació han de ser considerats síndromes relacionades amb la recompensa. Hem vist que alguns dels mecanismes implicats en la regulació de la ingesta d’aliments també estan involucrats en els processos de recompensa, com ara l’addicció a les drogues. Explica’ns més. Hi ha tres compostos principals que funcionen com a moduladors de la gana: la leptina, que és un senyal de sacietat; la grelina, que augmenta la ingesta d’aliments, i alguns endocannabinoides. I tots també estan involucrats en el mecanisme de recompensa. Es troben desregulats en les persones amb anorèxia i bulímia, i això pot potenciar l’impuls de menjar —tot i que en el cas de l’anorèxia el rígid control de la persona sobre l’alimentació es sobreposa a aquest senyal. I creiem que aquest fort control psicològic es produeix perquè els pacients perceben el control de la seva ingesta d’aliments com quelcom gratificant. Però no tots els aliments afecten igual, oi? Hem comparat la ingesta homeostàtica, aquella necessària per mantenir el nostre equilibri d’energia, amb una alimentació hedònica o emocional, com menjar un tros de pastís després d’estar fart. Quan els voluntaris veien i oloraven el menjar, la concentració de grelina a la sang augmentava, però després de menjar marxava de nou. No obstant, quan menjaven el seu aliment favorit, la grelina no es reduïa, sinó que augmentava encara més. Creiem que l’alimentació hedonista podria estimular menjar en excés a través del sistema de recompenses, i això tindria un efecte sobre l’obesitat.

PERFIL / PROFILE Menjar és un plaer per a la majoria de la gent; però, com i per què el menjar esdevé un trastorn? Això és el que està estudiant Palmiero Monteleone, investigador de la Universitat de Salern, a Itàlia. Aquest professor de psiquiatria va venir al PRBB per explicar la seva investigació sobre la relació entre la regulació dels comportaments d’alimentació i els sistemes de recompensa endògens. Food is a pleasure for most people, but how and why does eating become a disorder? This is what Palmiero Monteleone, a researcher at the University of Salerno in Italy, is studying. A professor of psychiatry, Monteleone came to the PRBB to explain his research into the link between the regulation of feeding behaviours and the endogenous reward systems. Moltes persones es posen a fer dieta; per què només algunes acaben patint anorèxia? Creiem que hi ha una combinació entre factors ambientals (la idea cultural d’Occident que estar prim és bo) i factors de predisposició psicològica i genètica. Participem en un consorci internacional per conèixer els gens que hi estan implicats, però n’hi ha molts i cadascun explica una petita part de la predisposició.

“Eating disorders are reward-related syndromes” How common are eating disorders? norexia nervosa is found in 0.5 to 1% of the general population, being nine times more frequent in women. Bulimia nervosa affects about 1.5-3%, and binge-eating 3-4% of the po­ pulation —and up to 30% if one looks only at obese people. But the worrying thing is the increase in incidence in recent years, as well as a reduction in the age of onset. Normally there is a first -peak in anorexia around 14 years of age, but now we see many cases starting at eight or nine.

A

How do these disorders appear? About 80-90% of cases start with a diet. But when the “good feeling” of seeing the results kicks in, some people cannot control themselves any longer and keep dieting, even though any further weight loss could be dangerous for their health. Others lose control of their food intake and engage in binge eating behaviour, especially when they experience negative feelings. So the theory is… These eating disorders should be regar­ ded as reward-related syndromes. We have found that, indeed, some of the mechanisms involved in regulating food

intake are also involved in reward-related processes such as drug addiction. Tell us more. There are three main compounds that work as appetite modulators: leptin, which is a satiety signal, ghrelin, which increases food intake, and certain endocannabinoids. And all of them are involved also in the reward mechanism. Leptin, ghrelin and endocannabinoids are dysregulated in people with anorexia and bulimia, and this may potentiate their urge to eat - although in the case of anorexia, the person’s rigid control over eating overrides this signal. We think this strong psychological control is possible because controlling their food intake is perceived as rewarding by the patients. But not all foods are the same.. We have compared the homeostatic ea­ ting needed to maintain our energy ba­ lance with hedonic or emotional eating, such as eating a piece of cake after you are full. When the volunteers saw and smelled the food, the concentration of ghrelin in their blood increased, but after eating it went down again. However, when they ate their favorite food, the ghrelin was not reduced, but rather increased even more. We think that hedonic eating might stimulate overeating through the reward system, having an effect on obesity. Many people go on a diet. Why do only some end up having anorexia? We think there is a combination of environment (the Western cultural ideal of slim meaning success) and psychological and genetic predisposing risk factors. We are involved in an international consortium to discover the genes involved, but there are many and each explains an only small proportion of the predisposition


7 5

Ciència

     febrer   novembre de 2011  de 2013  |  www.prbb.org |  www.prbb.org      

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Definint l’atles genòmic del càncer Núria Pérez

L

’Atles Genòmic del Càncer és un consorci liderat pel National Cancer Institute i el National Human Genome Research Institute dels Estats Units per identificar els perfils moleculars dels càncers amb més prevalença entre la població. El laboratori de Genòmica Biomèdica del CEXS-UPF, dirigit per Núria López-Bigas, ha col·laborat en el projecte mitjançant l’anàlisi de les mutacions presents en teixits tumorals de pulmó, mama, bufeta o cervell per tal d’identificar quines són clau per al desenvolupament i progressió de cada tumor.   El grup ha desenvolupat dos mètodes, OncodriveFM i OncodriveCLUST, que estudien els senyals típics de les alteracions que provoquen càncer. «Una sola observació en un pacient pot ser una anècdota. Una observació repetida en molts pacients és un patró», ha explicat David Tamborero, membre del grup. «Disposar del catàleg d’alteracions de molts pacients permet detectar aquests patrons i identificar els gens causants de la malaltia», ha afegit.

  A més d’identificar patrons genètics específics que caracteritzen unes 30 subclasses de tumors, les dades generades pel consorci s’han analitzat d’una manera integrada, la qual cosa permet caracteritzar les diferències i similituds entre els càncers de diferents teixits. Els resultats d’aquesta iniciativa s’han presentat en un seguit d’articles, a més de l’article de referència publicat a Nature Genetics.

Defining the cancer genome atlas

T

he Cancer Genome Atlas is a consortium led by the National Cancer Institute and the National Human Genome Research Institute in the United States to identify the molecular profiles of the most prevalent cancers. The Biomedical Genomics laboratory at the CEXSUPF, lead by Núria López-Bigas, has collaborated in the project by analysing the mutations present in tumour tissues from the lungs, breast, bladder, and brain in order to identify which are key in the deve­ lopment and progression of each tumour.   The group has developed two me­ thods, oncodriveFM and oncodrive-

Els investigadors han fet una anàlisi exhaustiva del genoma del càncer Researchers have done an exhaustive analysis of the cancer genome

CLUST, which look at the typical signs of cancer-causing alterations. “A single observation in a patient may be anecdotal. That observation repeated in many patients is a pattern”, explains David Tamborero, member of the group. “Having a catalogue of the alterations in many patients allows us to detect these patterns and identify the genes causing the di­ sease”, he adds.

  In addition to identifying specific gene­ tic patterns characterising thirty subclasses of tumours, the data generated by the consortium has been analysed in an integrated way, enabling the characterisation of the differences and similarities between cancers from different tissues. The results of this initiative have been presented in a series of articles, in addition to the reference article published in Nature Genetics

El rellotge intern de les cèl·lules mare de la pell Laia Cendrós

I

nvestigadors del CRG han descrit, en un article publicat a la revista Cell Stem Cell, com els ritmes circadiaris (el rellotge biològic intern) modulen la funció de les cèl·lules mare de la pell humana per aconseguir una regeneració òptima i protegir-se dels agents nocius.   «Les cèl·lules mare tenen uns gens que controlen el rellotge biològic i que estableixen pics d’activitat i intervals temporals les 24 hores del dia. En aquest estudi, hem detallat com les cèl·lules aconsegueixen saber amb una precisió de minut a minut quina hora és, la qual cosa els permet adaptar la seva activitat a les característiques ambien-

tals del moment», explica Salvador AznarBenitah, professor d’investigació ICREA que va desenvolupar aquest treball al CRG i que recentment s’ha traslladat a l’IRB, també a Barcelona. Així, a les hores de més exposició a agents patògens o a la llum UV, les cèl·lules mare de la pell es protegeixen. En canvi, a la tarda i a la nit, es reemplacen els queratinòcits danyats o que s’hagin perdut durant el dia. Els queratinòcits són cèl·lules mortes de les primeres capes de la pell, molt riques en queratina, que generen la barrera impermeable de la pell.   L’estudi també demostra que un desequilibri en aquest rellotge biològic intern afecta el bon funcionament de les cèl·lules mare, causa l’envelliment del teixit i podria predisposar al càncer de pell.

Minute-by-minute details of the biological clock of skin stem cells

I

n an article published in the journal Cell Stem Cell researchers at the CRG describe how the circadian rhythm (internal biological clock) modulates the function of human skin stem cells to achieve optimum regeneration and protection against harmful agents.   “Stem cells have certain genes that control their biological clock and that determine peaks of activity and intervals of inactivity over 24-hour periods. In this study, we describe how these cells manage to perceive what time of the day it is minuteby-minute. This precision allows them to adapt their activity to the time of day and

its environmental conditions”, explains Salvador Aznar Benitah, ICREA research professor who conducted this study at the CRG and who has recently moved his lab to the IRB Barcelona. Thus, during long periods of exposure to pathogens or UV light, skin stem cells protect themselves. In contrast, during the evening and night, they replace keratinocytes that have been damaged or lost during the day. Found in the uppermost layers of the skin, keratinocytes, which are dead cells rich in keratin, provide an impermeable protective barrier.   The study also demonstrates that a disruption in the internal biological clock deeply affects the correct function of stem cells and leads to tissue ageing and a potential predisposition to skin cancer

L’estudi mundial més extens de trastorns mentals Rosa Manaut

E

ls trastorns mentals són responsables del 17% de la discapacitat a escala mundial, segons la darrera enquesta mundial de salut mental de l’OMS, que ha estudiat més de 150.000 persones de 24 països. L’informe ha estat coordinat per Jordi Alonso de l’IMIM i inclou, per primera vegada, les conseqüències dels trastorns mentals tant en l’individu com a la societat. «És l’estudi epidemiològic en salut mental més ampli, profund i metodològicament més homogeni realitzat fins ara. La informació recollida serà molt valuosa per als implicats en l’establiment de polítiques per a la salut mental», afirma Alonso.   L’investigador també ha liderat la contribució espanyola d’un estudi publicat

a Epidemiology and Psychiatric Sciences sobre el trastorn per afartament, recentment reconegut com a trastorn independent. Els afectats senten desitjos d’ingerir aliments de forma descontrolada (en ocasions, sobrepassant les 6.000 calories diàries), però, a diferència de la bulímia, no busquen contrarestar l’empatx provocant el vòmit. «El trastorn per afartament ha estat àmpliament ignorat, però té un enorme cost per a la salut, amb uns alts nivells de depressió, suïcidi i dies perduts a la feina associats», expliquen els autors.

Most extensive analysis ever of mental disorders worldwide

M

ental disorders are responsible for 17% of disability worldwide, according to the latest global survey of mental health carried out by

the WHO, which looked at more than 150,000 individuals from 24 countries. The report was coordinated by Jordi Alonso from the IMIM, and for the first time includes the consequences of mental disorders both on the individual and society. “It is the widest, deepest and most methodologically homogeneous study ever conducted into mental health. The information collected will be very valuable for those in charge of establishing mental health policies”, says Alonso.   The researcher also led the Spanish part of a study published in Epidemiology and Psychiatric Sciences on binge eating, recently recognised as a separate disorder. People affected feel the desire to eat in an uncontrolled way (occasionally eating more than 6,000 calories in a day), but, unlike bulimia, they do not try to redress this excess by vomiting. “Binge eating disorder

Trastorn per afartament / Binge eating

has been widely ignored, but it has a huge cost for health, and is associated with high levels of depression, suicide and lost days at work”, explain the authors


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org  |  novembre |  abril de 2011 2013       

4 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

La cromatografia de gasos Javier Joya

S

eparar, aïllar, identificar. Aquestes són les funcions que permet realitzar la cromatografia de gasos, una tècnica que ha esdevingut un clàssic dins dels laboratoris d’anàlisis químiques. La millora constant dels cromatògrafs, els dispositius que permeten desenvolupar aquesta tècnica, ha servit per revolucionar els nivells de detecció de les substàncies químiques.   En aquesta tècnica, una mostra petita d’una barreja de components s’introdueix en un corrent continu d’un gas que actua únicament com a gas portador, normalment l’heli o el nitrogen. El conjunt de gasos es fa passar per una columna molt prima i metàl·lica que està recoberta amb un material que és capaç d’interactuar amb els components de la barreja de manera diferenciada.   Com a conseqüència, les substàncies amb una estructura desigual interactuen de manera diferent amb el farciment de la columna, «entretenint-se» més o menys temps a l’interior de la columna i sortint a l’exterior en diferents moments. A partir d’aleshores, les molècules passen al detector (habitualment, un espectròmetre de masses), el qual s’encarrega d’identificar i quantificar aquell compost.

Detall d’un cromatògraf al laboratori de neurociència de l’IMIM Details of a chromatograph at the neuroscience laboratory of the IMIM

  Des que es va inventar, la sensibilitat dels detectors ha evolucionat i actualment és a prop de les 10 ppc (parts per quadrilió); és a dir, pot detectar un mil· ligram d’una substància en cent mil tones d’una mostra complexa. Grups de recerca com el d’Infància i Entorn a l’IMIM utilitzen aquesta tècnica per detectar quantitats ínfimes de les drogues d’abús i els seus metabòlits a la pràctica clínica

RESSENYA / REVIEW

o bé en estudis de recerca, per esbrinar com passen al fetus les diferents substàncies d’abús.

Gas chromatography

S

eparate, isolate, identif y. These are the functions that enable gas chromatography, a technique that has become a classic in chemical analy-

sis labs. The constant improvement in chromatographs, the devices that allow you to use this technique, has helped to revolutionise chemical detection levels.   The technique involves a small sample of a mixture of components being inserted into a continuous stream of gas, usually helium or nitrogen, that acts solely as a carrier. The set of gases is passed across a very thin metal column that is covered with a material capable of differentially interacting with the components of the mix.   As a consequence, the substances with unequal structures interact differently with the filling in the column, spending more or less time in the interior of the column and leaving at different times. At this stage the molecules go through a detector (usually a mass spectrometer) which is responsible for identifying and quantifying the compound.   Since its invention, the sensitivity of the detectors has been evolving and is now around 10 ppc (parts per quadrillion) or, in other words, it can detect a milligram of a substance in a hundred t housand tons of sample. Research groups such as the Childhood and Environment research group at the IMIM use this technique to detect tiny quantities of drugs and their metabolites in clinical practice and even research studies, to work out how these substances pass on to the unborn child

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Bioinfoblog, Colònies d’organismes una visió personal de la recerca unicel·lulars

I

magineu que feu un foradet a la paret del PRBB, planta quarta, costat hospital, i espieu el que passa en el laboratori de biologia evolutiva de sistemes. El que hi veuríeu ho podeu descobrir també a través del Bioinfoblog (http://bioinfoblog.it), una finestra oberta a la vida d’un jove investigador italià que viu a Barcelona i escriu en anglès, l’idioma oficial de la ciència.   Giovanni Marco Dall’Olio és un recent doctor en biologia de la UPF (podeu llegir al blog l’interessant prefaci a la seva tesi sobre genètica de poblacions humanes) a qui òbviament li apassiona compartir el que aprèn cada dia. Celebra que el seu grup ha publicat un article i n’explica els entrellats, comparteix els trucs i consells de cursos als que ha assistit, fa ressenyes dels llibres (científics) que més li han agradat, convida a les xerrades que fa i les penja al blog, o invita a jugar a un videojoc creat per ell mateix sobre evolució. Algunes entrades són més tècniques, i aborden detalls de les darreres novetats de la bioinformàtica, mentre que d’altres són més personals, i aporten una excel·lent visió de la passió d’un jove científic per la seva recerca.

Bioinfoblog, a personal view of research

I

magine that you make a hole in the wall of the PRBB, 4th floor, hospital side, and spy what happens in the laboratory of evolutionary systems biology. What you

Giovanni Marco Dall’Olio

would see, you can also discover through Bioinfoblog (http://bioinfoblog.it), a window into the life of a young Italian researcher who lives in Barcelona and writes in English, the official language of science. Giovanni Marco Dall’Olio is a recent PhD in Biology at the UPF (you can read a post with the interesting preface to his Thesis on human population genetics) who is obviously passionate about sharing everything he learns. He celebrates when his group has published an article while explaining the intricacies of the paper, shares tips and tricks of the courses he attends, writes reviews of (scientific) books he likes, invites everyone to his talks and hangs the slides on the blog, or gives the reader the chance to play a video game created by himself on evolution. Some entries are more technical and detail the la­ test developments in bioinformatics, while others are more personal and provide an excellent view of the passion of a young scientist for his research

A

questa imatge d’Arnau Sebé-Pedrós, del laboratori d’Iñaki Ruiz-Trillo a l’IBE (CSIC-UPF), ha estat feta per microscòpia electrònica de rastreig (SEM). Mostra l’etapa de maduresa del protista Sphaeroforma arctica, un organisme unicel· lular trobat dins de l’intestí del crustaci Gam­ marus setosus, però del qual encara es desconeix si es tracta d’un paràsit, un comensal o simplement aliment. El seu cicle de vida en la naturalesa és desconegut, però en cultiu s’ha observat una etapa unicel·lular i un estadi sincitial (amb múltiples nuclis) que es forma per divisió clonal. Pel que sembla, l’etapa sincitial funciona com un mecanisme de dispersió. La imatge mostra l’etapa sincitial madura just abans de l’alliberament de fins a 50 noves cèl·lules. Podeu veure un vídeo d’aquest alliberament a la web del laboratori www.multicellgenome.com.

Unicellular colonies

T

his image was taken by Arnau SebéPedrós, from Iñaki Ruiz-Trillo’s multicellgenome laboratory (IBE :CSICUPF). The scanning electron microscopy picture shows the syncitial mature stage of the protist Sphaeroforma arctica previous to the release of up to 50 new cells. This unicellular organism was isolated from the gut of the crustacean Gammarus setosus, but it remains unknown whether it is a parasite, a comensal or just food. Its life cycle in the wild is unknown, but in culture it has a single-cell stage and a syncitial (multiplenuclei) stage that develops through clonal division and works as a dispersing mechanism. The lab has sequenced the genome of this organism. The picture shows a You can see a video of this release at the lab’s website www.multicellgenome.com.


7

Diversitat

     febrer   novembre de 2011  de 2013  |  www.prbb.org |  www.prbb.org      

DEBAT ACTUAL / CURRENT AFFAIRS

RETRAT / PORTRAIT

Science Careers Day El 10 d’octubre passat estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals del CRG van organitzar el primer Science Careers Day, un acte on es va presentar als joves científics del centre i d’altres institucions de Barcelona una àmplia gamma de possibilitats professionals per al seu futur. A més de la recerca acadèmica, aquestes van incloure les patents, la indústria i la comunicació de la ciència.   El centenar d’assistents va gaudir de set xerrades amb ponents experts en diferents àmbits al matí i de taules rodones a la tarda. El·lipse ha demanat a organitzadors, ponents i participants que facin una valoració de la jornada.

Science Careers Day On October 10, PhD students and postdoctoral researchers from the CRG orga­ nised the first Science Careers Day, an event where young scientists from the centre and other institutions in Barcelona were presented with a wide range of future career choices. These included, in addition to academic research, patenting, industry and science communication.   About a hundred attendees enjoyed the seven morning lectures given by experts from different areas, and in the afternoon they participated in roundtables. El·lipse asked organisers, speakers and participants for their assessment of the day.

Luis Zapata and Benedetta Bolognesi (Organisers, CRG)

«Quan et centres a treballar durament en el teu projecte de recerca, mirant d’aconseguir bons resultats, és molt fàcil perdre de vista la gran varietat de feines que hi ha per als joves científics. Si el que vols és tenir un impacte com a persona i com a científic, els camins a seguir són diversos i no estan només restringits a ‘l’embut’ acadèmic. Així, l’objectiu del Science Careers Day que hem organitzat aquest any era precisament obrir les perspectives dels diferents llocs de treball relacionats amb la ciència. Els ponents ens van donar una visió completa, no tan sols de les tasques diàries en els seus llocs de treball, sinó també de la motivació i les decisions preses en el desenvolupament de la seva carrera. Creiem que això contribuirà a ampliar els horitzons de desenvolupament de la nostra comunitat científica.» “W hile focusing on working hard on your research project and trying to get some nice results, it is very easy to lose sight of the wide number of career choi­ ces that are out there for young scien-

tists. If you are motivated to have an impact as a person and as a scientist, the paths you can follow are diverse and not only restricted to the academic ‘funnel’. That was the aim of this year’s Science Careers Day, to open up our view of diffe­ rent jobs related to science. Not only did the speakers give us a complete vision of their day-to-day tasks, but also the motivation and decision making behind a particular career. We believe this will contribute to widening the horizons of our developing scientific community”.

Elisabeth Pain

(Science Careers Contributing Editor for Europe) « En aquests dies, tant a Espanya com a molts altres països, s’estan formant molts més científics dels que podran trobar llocs de treball permanents en el món acadèmic. Mentre governs, fundacions, universitats i institucions debaten el que es podria i s’hauria de fer, els joves científics han de prendre les regnes de les seves carreres. Ells han de fer la millor recerca possible, però també han de perfeccionar les seves habilitats transferibles, el lideratge, la comunicació i les habilitats interperso-

nals. S’han d’informar sobre una àmplia gamma de carreres i estar preparats per aprofitar les oportunitats que es presenten. Jornades com aquesta organitzada pel CRG i recursos en línia com Science Careers poden ajudar a assolir aquests objectius.» “These days, in Spain and most other countries, far more scientists are being trained than will ever find permanent positions in academia. While governments, funders, universities, and institutions now debate what they could —and should— do, young scientists must take their careers into their own hands. They must do their best research but also hone transferable leadership, communication, and interpersonal skills. They must get information about a range of career paths and be ready to seize the opportunities that arise. Career days like the one orga­nised by the CRG, and online resources like Science Careers, can help them in this.”

Bàrbara Negre (Postdoc, CRG)

«Ha estat molt interessant sentir experiències d’àmbits tan diferents com la indústria, el pe­ riodisme científic o el món de les patents i, sobretot, explicades en primera persona! Després d’anys a la universitat, és complicat fer-se una idea del que implica “sortir” de l’àmbit acadèmic i aquestes iniciatives ajuden a veure el gran ventall de possibilitats que hi ha. Agraeixo molt als doctorands i postdocs el temps dedicat a organitzar aquesta jornada. Espero que es repeteixi!» “It was very interesting to listen to the experiences of people from fields as diverse as industry, science journalism and pa­ tenting, particularly as they were firsthand! After years in the university world it is hard to get an idea of what it means ‘to get out’ of academia and these initiatives help us realise the wide range of possibilities out there. I am grateful to the PhDs and post docs who spent time organising this event. I hope it will be repeated!.”

NOTÍCIA BREU / BRIEF NEWS L’estabulari del PRBB revalida l’acreditació de l’AAALAC. Després d’una extensa auditoria, l’estabulari del PRBB ha revalidat aquest octubre la seva acreditació de l’AAALAC (Associació Internacional per a l’Avaluació i Acreditació de la Cura d’Animals de Laboratori), obtinguda per primera vegada el juny de 2010. La nova acreditació inclou la instal·lació UBIOMEX, que es troba al número 80 del carrer Doctor Aiguader i que connecta amb l’estabulari, i ofereix diverses millores: un pla de formació per als membres del comitè d’ètica, el personal tècnic i els científics; la correcta identificació dels medicaments aplicats als animals; nous mecanismes de comunicació anònims per denunciar incidències, o un pla d’emergència independent per a la instal·lació, entre d’altres. La renovació

de l’acreditació de l’estabulari, dirigit per Juan Martín Caballero, ha estat possible gràcies a la col·laboració dels departaments de recursos humans i serveis generals del Consorci PRBB, el Comitè Ètic d’Experimentació Animal, l’empresa de manteniment Agefred i la companyia de Charles River, que proporciona el personal tècnic de la instal·lació. PRBB animal facility AAALAC accreditation revalidated. After a hard and extensive audit that assessed the implementation of new work processes in accordance with the requirements of the AAALAC (International Association for Assessment and Accreditation of Laboratory Animal Care), in October 2013 the PRBB animal facility had its accreditation revalidated, which it had first obtained in June 2010.

The new accreditation includes the connected UBIOMEX facility at Dr. Aiguader, 80 and offers several improvements: a training plan for the members of the ethics committee, staff and scientists, the correct identification of drugs applied to the animals, anonymous communication mechanisms to report incidences and a separate emergency plan for the facility, amongst other things.   The renewed accreditation of the animal facility, directed by Juan Martín Caballero, has only been possible because of the close collaboration between the human resources and general services departments of the PRBB Consortium, the Ethical Committee for Animal Research, the maintenance company Agefred and the company Charles River, who provides personnel for the facility

Samuel Espinal Barcelona, 1978 (CREAL, centre de recerca de l’aliança ISGlobal) A què dediques el teu temps lliure? A estar amb els amics i la família, fer una mica d’esport, viatjar, anar al cinema i al teatre. He participat en algunes obres del grup amateur La Taula, de Barberà del Vallès. Quin tipus de música t’agrada? Bufff! Tot. Des de la música aràbigoandalusa fins a U2. Per cert, també m’agrada la gastronomia... On t’agradaria ser ara mateix? A Alcaucín, el poble de Màlaga on va néixer ma mare, menjant «pescaíto frito» amb tota la família. Quin és el teu plat preferit? La paella de ma mare. A mi em surt molt bé el coulant de xocolata. Què és el que més t’importa en la vida? Que les persones que estimo estiguin bé i jo estar bé amb elles. La teva major virtut. L’honestedat. What do you do in your free time? I like to be with my friends and family, do a bit of sport, travel, go to the cinema and the theatre. I have taken part in amateur dramatics with the group “La Taula”, de Barberà del Vallès. What type of music do you like? Oh, everything. From arabandalusian music to U2. I also like cuisine... Where would you like to be right now? In Alcaucín, the village in Málaga where my mother was born, eating ‘pescaíto frito’ with my whole family. What is your favourite dish? The paella my Mum cooks. I make a fair chocolate coulant myself. What is most important in your life? That the people I love are well and that I am with them. Your greatest virtue? Honesty


Edifici

www.prbb.org  |  novembre de 2013       

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Acord sobre la vacuna de la febre aftosa

El Projecte REDNET, guardonat amb l’European Health Award. Magí Farré i Marta Torrens, de l’IMIM, participen en aquest projecte on col·laboren vuit països europeus. L’objectiu és millorar el coneixement sobre els efectes de les drogues amb fins recreatius i els seus principals riscos, desenvolupar eines de prevenció a partir de les noves tecnologies de la informació i avaluar-ne la viabilitat. El premi de 10.000 euros, l’atorga el European Health Forum Gastein, l’esdeveniment més important en polítiques de salut que organitza la Comissió Europea.

Núria Pérez

E

l 7 d’octubre la UPF va signar un acord d’exclusivitat amb Virbac, una empresa multinacional francesa líder en el sector de salut animal, per a la comercialització d’una vacuna per a la prevenció de la febre aftosa, la malaltia animal més devastadora econòmicament.   La vacuna, dissenyada i produïda a escala pilot al laboratori de química de proteïnes de la UPF, liderat per David Andreu, és una aproximació innovadora que combina diverses còpies dels components estructurals (anomenats epítops) del virus que generen la resposta protectora. El fet de ser de síntesi química li confereix avantatges sobre les vacunes convencionals, basades en virus atenuats o inactius.   El projecte ha comptat amb la col· laboració d’altres institucions espanyoles i la Unitat d’Innovació-UPF Business Shut­ tle ha dirigit el procés de transferència de la tecnologia. L’acord inclou la producció, l’avaluació i l’eventual comercialització de la vacuna a la República Popular de la Xina, on el mercat d’aquestes vacunes, tan sols per al sector porcí, supera els 200 milions de dòlars anuals.

Agreement on FMD vaccine

O

n October 7 the UPF signed an exclusivity agreement with Virbac, a French multinational which is a

leader in the field of animal health, to market a vaccine for the prevention of foot and mouth disease, the most financially devastating animal disease ever.   The vaccine, designed and produced at a pilot scale in the protein chemistry laboratory of the UPF, led by David Andreu, is an innovative approach combining several copies of structural components of the virus (known as epitopes) that cause the protective response. The fact of being chemically synthesised gives it advantages over conventional vaccines based on attenuated or inactive viruses.   Other Spanish institutions have collaborated in the project and the Innovation UnitUPF Business Shuttle has been in charge of the technology transfer process. The agreement provides for the production, evaluation and eventual commercialisation of the vaccine in the People’s Republic of China, where the market for these vaccines, only including the pig sector, exceeds $200 million a year

AGENDA Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editora: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar) Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL) Marc Permanyer (UPF) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Zoila Babot (CMRB) Mònica Rodríguez (PRBB) María Escrivá (FPM) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Fundació Pasqual Maragall (FPM) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com) Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/divulgacio

8 a 24 de novembre. Exposició d’imatges científiques del CRG «Tree of life», a Alella. Més info: www.crg.eu.

REDNET Project receives the European Health Award. Magí Farré and Marta Torrens, researchers at the IMIM, are part of this project in which eight European countries participate. The aim is to improve knowledge of the effects and main risks of recreational drugs, develop preventative tools using new information technology and evaluate their viability. The 10,000 € prize is awarded by the European Health Forum Gastein, the most important event in health policy which is organised annually by the European Commission. Nova incorporació al CEXS-UPF. Aquest octubre s’ha incorporat al CEXS-UPF Lucas Carey, el qual liderarà el grup de recerca en Comportament Unicel·lular. El científic, originari de Nova York, arriba al PRBB per crear el seu propi grup després de fer una estada postdoctoral al Weizmann Institute of Science (Israel). Prèviament, havia investigat a la Stony Brook University (USA). El seu grup utilitzarà el llevat per estudiar per què cèl·lules genèticament idèntiques es comporten de forma diferent.

Lucas Carey

New incorporation at the CEXS-UPF. This October the CEXS-UPF welcomed Lucas Carey, who will lead the Single Cell Beha­viour research group. The scientist, originally from New York, arrived at the PRBB to set up his own group after a postdoctoral stay at the Weizmann Institute of Science (Israel). Prior to this he was doing research at Stony Brook University (USA). His group will use yeast to study why genetically identical cells behave differently Sandra Peiró guanya el premi Betty Hay. El guardó reconeix anualment la tasca d’una científica jove que ha treballat en l’àmbit de la transició epiteli-mensèquima ens els darrers cinc anys. Té aquest nom en reconeixement al treball pioner de la Dra. Elisabeth Hay, la qual durant la dècada dels setanta va contribuir amb la seva recerca a una millor comprensió de la matriu extracel·lular. Sandra Peiró wins the Betty Hay prize. Each year the award is given to recognise the work of a young scientist who has worked in the field of epithelial-mesenchymal transition (ETM) in the past five years. It takes its namename in recognition of the pioneering work of Dr. Elisabeth Hay, whose research during the 70s contributed to a better understanding of the extracellular matrix

la foto del mes / photo of the month Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

15 de novembre. CRG Core Facilities Technology Symposium on proteomics. PRBB Auditorium www.crg.eu. 19 de novembre. IV CRG Postdoctoral Symposium. At the PRBB Auditorium, from 9:30am to 6pm. www.crg.eu. 20 i 27 de novembre. “Interview and job application skills”, an Intervals course. Info: intervals.prbb.org. 21 i 22 de novembre. Barcelona Conference on Epigenetic and Cancer: Challenges, Opportunities and Perspectives. At CosmoCaixa. Co-organised by the CRG. www.imppc.org/congress/ bcec1. 26 de novembre. “Perspectives in evolutionary biology“, 2nd CEXS Sympo­ sium. PRBB Auditorium. Free registration: biologiaevolutiva.cat/dcexs2013. 28 de novembre. CRG Core Facilities Technology Symposium on flow cytometry. More info: www.crg.eu 29 de noviembre. «Pa amb tomàquet per al cos», activitat divulgativa de l’IMIM. A les 12 h a la Sala Charles Darwin. Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

8

Fotografia de Monica Nafria Fedi (estudiant de pràctiques al CRG) Photo by Monica Nafria Fedi (student at the CRG)

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.org If you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org


El·lipse 69: "Biological Control Networds"