Issuu on Google+

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Editorial

Maig de 2012 NÚM. 54

www.prbb.org GRATUÏT

FESTA DE SANT JORDI / SANT JORDI CELEBRATION

Intercanvi de llibres, música i xocolata

Research in Spain Recerca a Espanya

2011

–25% 2012 Elvira López

A

l PRBB Sant Jordi continua més enllà del 23 d’abril. Prova d’això és l’intercanvi de llibres i la festa post Sant Jordi que es van celebrar el 24 d’abril passat. Acompanyats pel bon clima, els residents van gaudir d’una jornada festiva entre llibres, xocolata i bona música. La coral del PRBB va donar el tret de sortida a la festa mostrant el seu sorprenent repertori de coral rock. Cançons d’Abba, Queen i The Beatles van amenitzar amb música de sempre una tarda que es preveia molt dolça. De seguida va començar el plat fort del dia: l’intercanvi de llibres. Es tracta d’una activitat que s’ha convertit en una tradi-

ció quan arriba aquesta data tan assenyalada. Així doncs, durant les setmanes anteriors es van recollir prop de 300 llibres, obres de tots els estils i idiomes que en poques hores van canviar de mà. Nous propietaris que, a més de l’esperit, van poder també alimentar l’estómac amb una xocolatada que competia amb la taula dels llibres per guanyar l’atenció dels assistents. L’organització del Campionat de Vòlei Platja 2012 va protagonitzar el final de festa amb el sorteig dels equips. Amb el vòlei es va acomiadar aquesta diada tan especial, però l’intercanvi de llibres continua viu al PRBB, al punt d’intercanvi ubicat a l’entrada de la cafeteria-restaurant, on es pot seguir gaudint del nostre particular Sant Jordi tot l’any.

Book exchange, music and hot chocolate ant Jordi’s Day at the PRRB extended way beyond April 23. Proof of this is the book exchange and post Sant Jordi celebration that was held on April 24. Accompanied by good weather, the residents of the PRBB enjoyed a festive day among books, hot chocolate and good music. The PRBB choir kicked off the party with a surprising rock repertoire. Songs by Abba, Queen and The Beatles spiced up an evening that was anticipated to be very sweet. The highlight of the day started soon after: the book exchange. This is an activity that has become a tradition at this time of the

year. Over 300 books had been collected over the previous weeks. Books of every style and language changed hands in just a few hours. The new owners, in addition to feeding their spirits, could also fill their stomachs with the hot chocolate that was competing for the audience’s attention with the book table. The 2012 Beach Volleyball Championship organisers had taken over by the end of the party with the draw of the teams. Volleyball finished this special day, but the book exchange continues on at the PRBB with an exchange point located at the entrance to the cafeteria-restaurant, where you can enjoy our particular Sant Jordi throughout the year

their pre-doctoral education at the PRBB. In order to change this tendency, Jose Aramburu from the faculty of CEXS-UPF organised a visiting programme for the 50 fourth year students. Over four days and in four small groups the students en-

joyed a personalised visit to PRBB and its different centres, and gained an insight into the main scientific services including the animal facility, proteomics, advanced microscopy, genomics and the clinical trials unit

S

DESTACAT / HIGHLIGHT Estudiants de quart curs de biologia de la UPF descobreixen el PRBB Els estudiants estrangers treballen de valent per aconseguir una posició de doctorat al parc. Una prova d’això és que el 47% del total de doctorands provenen de fora d’Espanya. En canvi, pel que fa als estudiants de la UPF, molt pocs continuen la seva educació predoctoral al PRBB. Amb l’objectiu de canviar aquesta tendència, José Aramburu, del CEXS-UPF, ha organitzat un programa de visites per als 50 estudiants de quart curs. Als estudiants, distribuïts en quatre grups petits, se’ls va oferir

durant quatre dies una visita personalitzada al PRBB i als diferents centres, així com una introducció als serveis científics principals, com ara l’estabulari, la unitat de proteòmica, la de microscòpia avançada, la de genòmica o el laboratori d’assaigs clínics.

Fourth year biology students from the UPF discover the PRBB Foreign students fight hard to get a PhD position at the park. Proof of this is that 47% of the total is from outside Spain. But so far, very few biology students from the UPF have continued


Ciència

www.prbb.org | maig de 2012

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

MANOLIS KOGEVINAS - GRUP DE CÀNCER I RITME CIRCADIÀ (CREAL)

«Llevar-se a les cinc podria augmentar el risc de patir càncer de mama» cancer. This study is being carried out in collaboration with the IMIM, the University of Surrey, UK, the ISCIII in Madrid, the ICO in Barcelona as well as other centres in Spain. It is supported by four companies and the Labour Ministry of the Catalan Government, and will determine whether certain working hours have adverse effects on health.

Albert Mundet

D

ormir vuit hores diàries: aquesta és la primera de les màximes del nostre ideal de vida sana. No obstant això, resta incompleta, perquè no especifiquem en quin moment s’han de dormir aquestes hores. És el mateix llevar-se a les cinc que a les vuit? La relació entre els hàbits de la son i el risc de desenvolupar un tumor cancerós és una de les línies d’investigació del grup de càncer i ritme circadià del CREAL. Aquest grup es va constituir el 2005 i està format per epidemiòlegs amb trajectòries diverses. El seu objectiu és identificar les possibles causes ambientals, ocupacionals i genètiques dels tumors. «Tradicionalment, l’avaluació dels factors que provoquen càncer només ha inclòs les exposicions cròniques, com ara el tabac o les radiacions, però ara tenim indicis que certs costums diaris augmenten el risc de patiraquestamalaltia»,explicaManolisKogevinas, coordinador del grup. Un grup amb projecció internacional

Molts dels projectes de recerca que està duent a terme el programa són el resultat de col·laboracions internacionals. Des del 1997, coordina, amb el National Cancer Institute dels Estats Units, un estudi sobre la relació entre els riscos de càncer de bufeta i certes exposicions ambientals. Una altra línia d’investigació avalua la incidència del treball nocturn i la disrupció del cicle circadià en el risc de patir càncer de mama o pròstata. Aquest estudi s’està realitzant amb la col·laboració de l’IMIM, el Departament de Cronobiologia de la Universitat de Surrey (Regne Unit), l’ISCIII de Madrid, l’ICO de Barcelona i altres centres d’Espanya. Així mateix, compta amb el suport de quatre empreses de diversos sectors i de la Conselleria de Treball de la Generalitat, i permetrà esbrinar si determinats horaris laborals tenen efectes nocius per a la salut. Càncer i horaris nocturns Les variables biològiques del nostre organisme oscil·len durant el dia i en funció dels estímuls que rebem de l’exterior. El resultat és un rellotge biològic que dura aproximadament 24 hores i que està regulat, principalment, per laclarorquerebemduranteldia.Ladisrupció del cicle circadià pot afectar moltes funcions,

Cancer and nocturnal timetables

Manolis Kogevinas, Gemma Castaño, Kyriaki Papantoniou, Estela Carrasco i Judith Cirac

incloent-hi la del nostre metabolisme. Aquest grup estudia si la variació de la lluminositat durant la nit provoca un augment del risc de patir càncer de mama i de pròstata, i també si els canvis en l’horari de costums diaris, com ara l’hora del dia en què sopem o fem exercici físic, poden afectar aquest risc. «Quan estem alesfosquessegreguem una hormona,la melatonina, que, a més d’altres funcions, podria regular el nivell d’altres hormones sexuals que poden estar relacionades amb l’aparició del càncer. Sabem que ratolins que han patit una sobreexposició a la llum durant la nit han desenvolupat, posteriorment, un tumor mamari. Hem de veure si aquest fenomen també succeeix en humans», argumenta Kogevinas. Per realitzar aquests estudis s’avaluaran els costums diaris i el treball nocturn de 9.000 persones que participen en l’estudi MCC-Spain. Així mateix, l’equip del projecte fa servir una mostra de 120 treballadors de les quatre empreses col·laboradores, als quals col·loca un sensor de lluminositat que indica la intensitat de llum rebuda al llarg del dia, i els analitza els nivells d’hormones en orina durant 24 hores. Amb aquestes dades podran avaluar si hi ha cap patró comú d’exposició a la claror entre les persones de la mostra que pateixin càncer. Tot indica que els treballadors de nit, que just abans d’anar a dormir reben altes intensitats de llum, i aquells que s’han de llevar de matinada, quan encara falta perquè surti el sol, seran els afectats. Basant-se en aquests indicis, l’OMS situa el treball nocturn a la categoria de «probable cancerigen», per sota del tabac, però per sobre de l’ús dels telèfons

“Getting up at five can increase the risk of suffering breast cancer”

S

leeping eight hours a day. This is the first thing we think of for a healthy life. However, it is incomplete because we do not specify when these hours of sleep should be. Is it the same to get up at five as at eight? The relationship between sleep habits and the risk of developing a cancerous tumour is one of the areas looked at by the cancer and circadian rhythms research group at the CREAL. This group was established in 2005 and consists of several epidemiologists. Its aim is to identify possible environmental, occupational and genetic causes of tumours. “Traditionally, the assessment of cancer-causing factors only included the evaluation of chronic exposure, such as from smoking or radiation, but now we have evidence that certain everyday habits increase the risk of this disease”, explains Manolis Kogevinas, programme coordinator.

A group with international scope Many of the research projects being carried out in the programme are the result of international collaboration. Since 1997, Kogevinas has been coordinating, together with the U.S. National Cancer Institute, a study on the relationship between the risk of bladder cancer and certain environmental exposures. Another line of research examines the incidence of working at night and the disruption of the circadian cycle in the risk of suffering breast or prostate

The biological variables of our bodies fluctuate during the day, and in function of the stimuli received from outside. The result is a 24-hour biological clock which is regulated, principally, by the light we receive during the day. Disruption of the circadian cycle can affect many functions including our metabolism. The cancer programme studies whether or not the variation in brightness during the night leads to an increased risk of suffering breast or prostate cancer and if changes in our daily timetables, such as when we have dinner or do physical exercise, can affect this risk. “When we are in the dark we secrete a hormone, melatonin, which, as well as other functions, could regulate the level of sex hormones that may be related to the appearance of cancer. We know mice that have suffered overexposure to light at night have developed breast tumours. We have to see if this phenomenon also occurs in humans”, argues Kogevinas. In these studies the daily habits and night work of the 9,000 people participating in the MCC-Sp study will be assessed. The project team also used a sample of 120 workers from the four collaborating companies, by giving them a sensor indicating the intensity of light received throughout the day and by analysing the levels of hormones in their urine over 24 hours. With these results they will be able to assess if there is any common pattern of exposure to light in the sample of people suffering from cancer. Everything indicates that those who work at night, who just before going to bed receive high light intensities, and those that have to get up very early, several hours before the sun has risen, will be the most affected. The WHO places the night work in the category of “probably carcinogenic” below tobacco, but above mobile phone use

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

La genètica de l’osteoporosi, al descobert Maribel Pérez / Rosa Manaut

I

nvestigadors de l’IMIM i la Universitat de Barcelona (UB) han participat en un estudi internacional per identificar nous gens que influeixin en el risc de desenvolupar osteoporosi i fractures òssies. El treball, publicat per la revista Nature Genetics, es basa en una extensa metanàlisi d’estudis de genoma complet que ha permès identificar

56 loci genètics relacionats amb la densitat òssia i 14 associats a risc de fractures. L’equip de l’IMIM i la UB estudia des de fa anys una cohort de dones postmenopàusiques de Barcelona. Fruit d’aquesta col·laboració, els investigadors han aportat a l’estudi multicèntric els genotips de 1.600 dones per a quasi prop d’un centenar d’SNP (polimorfismes d’un únic nucleòtid). En total, 80.000 pacients d’arreu del món han participat a l’estudi.

The genetics of osteoporosis uncovered

R

esearchers from the IMIM and University of Barcelona (UB) have participated in an international study aimed at identifying new genes involved in the risk of developing osteoporosis and bone fractures. Thestudy,publishedinthejournalNature Genetics, is based on an extensive meta-analysis of genome-wide studies that allowed the

identification of 56 genetic loci related to bone density and 14 to the risk of bone fractures. The IMIM and UB team studied a cohort of postmenopausal women in Barcelona over many years. This collaboration integrated the genotypes of nearly 1,600 menopausal women for almost a hundred SNPs (single-nucleotide polymorphisms) into the multicentre study. A total of 80,000 patients worldwide participated in this ambitious project about the genetics of osteoporosis


7 3

Ciència

febrer www.prbb.org de 2011 | | www.prbb.org maig de 2012 | www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Nou gen implicat en la hipertensió Laia Cendrós

I

nv e s t i g a d o r s d e l C R G, e n c o l laboració amb la Universitat de Nantes i altres centres de recerca francesos, han descobert un gen que està implicat en la majoria dels casos d’hipertensió hereditària amb hiperpotassèmia o síndrome de Gordon. L’estudi ha estat publicat a la revista Nature Genetics i és fruit de la seqüenciació del genoma de diferents famílies afectades per aquesta forma rara d’hipertensió familiar. Fins ara, es coneixia el paper de dos gens implicats en aquest tipus d’hipertensió, però que només explicaven el 10% dels casos. Mitjançant la seqüenciació de la part codificadora del genoma (la part que conté in-

formació per a proteïnes) de dues famílies afectades per aquesta malaltia, els científics han observat que tots els pacients comparteixen mutacions en el gen KLHL3. Després d’ampliar l’estudi a més famílies amb la mateixa patologia, van poder confirmar que el KLHL3 estava mutat en la majoria dels casos. Finalment, van comparar els genomes d’aquestes persones amb els d’altres que tenien hipertensió esporàdica, és a dir, no hereditària, i van demostrar que les mutacions són específiques de persones amb hipertensió hereditària amb hiperpotassèmia. L’estudi també ha permès identificar nous components de les vies de senyalització cel·lular del transport iònic al ronyó, i aquests resultats podrien obrir noves possibilitats a estudis farmacològics sobre la hipertensió.

New hypertension gene discovered

R

esearchers from the CRG in collaboration with the University of Nantes and different laboratories and other French research centres have discovered a gene involved in most cases of hereditary hypertension with hyperpotassemia or Gordon's syndrome. The study has been published in the journal Nature Genetics and is the product of genome sequencing in various families affected by this disease, a rare form of familiar hypertension. Up to now, the role of two genes involved in this type of hypertension was known, but this only explained 10% of cases. Through sequencing the coding section of the genome (the part contai-

ning the information for proteins) of two families affected by this ailment, the scientists observed that all of the patients shared mutations in the KLHL3 gene. After extending the study to more families with the same pathology they were able to confirm that KLHL3 was mutated in most cases. Finally, they compared the genomes of these people with others who have sporadic non-inherited hypertension, demonstrating that the mutations are specific to people with hereditary hypertension with hyperpotassemia. The study has allowed the identification of new components of the ionic transport signalling pathways in the kidney. These results present new possibilities for pharmacological studies of hypertension

L’Afganistan, cruïlla genètica de civilitzacions

L

es ètnies de l’Afganistan comparteixen un patrimoni genètic provinent d’una població comuna sorgida durant la revolució neolítica, ara fa entre 9.000 i 10.000 anys. Aquests resultats, publicats a la revista PLoS One, formen part del projecte Genographic, del qual David Comas i Jaume Bertranpetit, investigadors de l’IBE (CSIC-UPF), són els coordinadors europeus. Els resultats indiquen que la variabilitat entre els individus a la zona es va iniciar a l’edat del bronze (3.000 a. de C.). Les migracions i invasions posteriors han estat assimilades de manera diferent entre els grups ètnics estudiats; han incrementat les diferències genètiques entre les ètnies i han donat als afganesos una diversitat genètica única i característica a l’Àsia central. L’Afganistan, territori habitat per l’espècie humana des del Paleolític i zona de pas de diverses civilitzacions, és un lloc idoni per

analitzar el paper que ha tingut la cultura en la configuració dels pobles actuals. El treball ha estudiat per primer vegada les traces genètiques d’individus que pertanyen a quatre ètnies actualment presents al territori afganès: els hazara, els paixtus, els tadjiks i els uzbeks, i les ha comparat amb mostres provinents de poblacions que han estat històricament en contacte amb l’actual Afganistan: de l'Iran, de Grècia, de l’Índia, del Pròxim Orient, d’Europa de l'Est i de l’Àsia oriental. Afghanistan: genetic crossroads of civilizations

T

he ethnic groups of Afghanistan share their genetic heritage with a common population which emerged during the Neolithic revolution, between 9,000 and 10,000 years ago. These results, published in the journal PLoS One, are part of the Genographic Project for which David Comas and Jaume Bertranpetit, researchers from the

IBE (UPF-CSIC), are the European coordinators. The results indicate that the variability between individuals in the area began in the Bronze Age (3,000 BC.). Subsequent migrations and invasions were assimilated differently among the ethnic groups, increasing their genetic variability and giving Afghans a unique and characteristic genetic diversity in Central Asia. Afghanistan, a territory inhabited by humans since the Palaeolithic and a stepping stone for various civilisations, is an ideal place to analyse the role culture has played in shaping the present day peoples. The work has, for the first time, looked at the genetic traces of individuals belonging to four ethnic groups currently present in the Afghan region, the Hazara, the Pashtun, the Tajik and Uzbek, and has compared them with samples from populations that have historically been in contact with current Afghanistan: Iran, Greece, India, the Middle East, Eastern Europe and East Asia

U.S. Navy photo by Petty Officer 1st Class Mark O’Donald

Núria Pérez

Darrere de la genètica dels trets infantils Laia Cendrós / Gisela Sanmartin

I

nvestigadors del CRG i el CREAL han col·laborat en la identificació de diversos gens implicats en la mida del perímetre cranial dels infants i en l’obesitat infantil. Més de 10.000 nens europeus han participat en dos estudis realitzats en el marc del consorci europeu Early Growth Genetics. En el primer estudi, els resultats poden ajudar a entendre quins són els mecanismes que participen en el neurodesenvolupament, el retard mental i els problemes cognitius i conductuals. La investigació, publicada a la revista Nature Genetics, identifica dues variants genètiques en els gens SBNO1 i HMGA2 associades al perímetre cranial de nens i nenes d’entre sis mesos i dos anys i mig. Aquests gens s’han associat prèviament a l’alçada assolida en l’edat

adulta. També es va trobar una associació amb una variant en la regió on hi ha els gens CRHR1/MAPT. El gen MAPT també ha estat associat en altres estudis amb el volum intracraneal en adults, en la malaltia de Parkinson i altres malalties neurodegeneratives. En el segon estudi s’ha evidenciat que existeix un solapament entre els gens associats a l’obesitat en adults i a l’obesitat en infants, ja que, dels nou gens identificats, set havien estat associats prèviament a obesitat en adults. En l’estudi també es van identificar per primera vegada dos gens més (HOXB5 i OLFM4) relacionats amb la regulació de diferents funcions de l’intestí. L’Early Growth Genetics consortium engloba cohorts d’arreu d’Europa amb la finalitat d’identificar variants genètiques implicades en diferents trets rellevants durant la infantesa (obesitat, pes en néixer, etc.).

Chasing the genetics of childhood traits

R

esearchers from the CRG and CREAL have collaborated in identifying a number of genes involved in the size of the cranial perimeter of children and in childhood obesity. More than 10,000 children participated in these studies led by the European Early Growth Genetics (EGC) consortium. In the case of cranial perimeters, these results may help to understand the mechanisms involved in neurodevelopment, as well as mental retardation, behavioural and cognitive problems. Specifically this research, published in the journal Nature Genetics, identifies two genetic variants in the genes SBNO1 and HMGA2 associated with the cranial perimeter of children aged between six months and two and a half years old. These genes have previously been linked to height

reached in adulthood. An association with a variant in the region where the CRHR1/MAPT genes are located was also discovered. Other studies have also associated the MAPT gene with intracranial volume in adults, Parkinson's disease and other neurodegenerative diseases. In the second study it was shown that there is overlap between the genes associated with obesity in adults and obesity in children, as of the nine genes solidly identified, seven had been previously linked to obesity in adults. The study also identified, for the first time, two further genes (HOXB5 and OLFM4), related to the regulation of various intestinal functions. The EGG consortium includes cohorts from around Europe with the aim of combining data from infant cohorts to identify genetic variants involved in several important childhood traits (e.g., obesity and birth weight)


Ciència

www.prbb.org www.prbb.org || maig abril de 2012 2011

4

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

DR. NADIM MAHMUD – UNIVERSITY OF ILLINOIS, CHICAGO

«Hem augmentat les cèl·lules mare en sang de cordó» cells are injected back to the patient to renew the whole bone marrow to re-establish blood cell production.

Maruxa Martínez-Campos Quines teràpies amb cèl·lules mare es troben disponibles avui dia? eòricament, moltes malalties genètiques i malalties immunes, i també malalties relacionades amb la sang, es poden tractar amb teràpies amb cèllules mare embrionàries. Però són els primers passos i són teràpies experimentals. D’altra banda, els trasplantaments de sang i de medul·la s’han realitzat durant més de 50 anys, i més de 100.000 persones han rebut aquest tractament arreu del món.

T

Com funcionen els trasplantaments de medul·la òssia? En el cas d’un trasplantament autòleg, el pacient rep les seves pròpies cèl·lules, les quals es recullen després del tractament amb quimioteràpia o radioteràpia. Els empelts es recullen i es congelen quan la medul·la òssia dels pacients està relativament lliure de càncer. Després s’utilitzen dosis més fortes de quimioteràpia per matar les cèl·lules canceroses residuals i, a continuació, les cèl·lules mare congelades s’injecten de nou al pacient per renovar tota la medul·la òssia i restablir la producció de cèl·lules sanguínies. Autotrasplantament o donació? Un trasplantament de cèl·lules mare autòleg és menys tòxic i no hi ha rebuig. Això no obstant, els malalts no solen curar-se del tot, perquè és difícil eradicar la llavor del càncer sense danyar la medul·la òssia. Tenen entre un 15 i un 50% de probabilitats de quedar lliures de malaltia durant cinc anys, depenent del tipus de malaltia. Després d'aquest període, poden recaure. Amb els trasplantaments al·logènics amb cèl·lules obtingudes d’un donant sa, hi ha d’entre un 30 i un 50% de probabilitats que es curin completament. Però aquest tipus de trasplantament és més tòxic. Què passa amb la sang del cordó? Ofereix diversos avantatges. Les cèl·lules fetals són immunològicament més apropiades, només es necessita una compatibilitat d’un 70%. També són més fàcils de recollir i emmagatzemar sense que això comporti cap perill per a la mare o el nadó. La sang del cordó umbilical, en provenir del fetus, és més potent que les cèl·lules mare de medul·la òssia. Però també té desavantatges.

PERFIL / PROFILE Nascut a Bangladesh i amb educació japonesa i americana, Nadim Mahmud treballa actualment al Departament de Medicina de la Universitat d’Illinois, a Chicago (Estats Units). Amb l’objectiu de millorar la vida de les persones amb limfoma, melanoma o leucèmia, Mahmud investiga amb trasplantaments de cèl·lules mare de medul·la òssia a l’hospital i estudia l’expansió de la sang de cordó al seu laboratori. From Bangladesh and having Japanese and American education, Dr. Nadim Mahmud currently works in the Department of Medicine at the University of Illinois in Chicago, USA. In order to improve the lives of people with lymphoma, myeloma or leukaemia, he works on bone marrow stem cell transplants at the hospital and studies cord blood expansion in his research laboratory.

Per exemple? La sang del cordó té un baix nombre de cèl·lules i això retarda la regeneració de les cèl·lules sanguínies després del trasplantament. Amb el trasplantament de medul·la òssia es necessiten de dues a tres setmanes, mentre amb sang del cordó umbilical cal el doble de temps, període durant el qual el pacient es troba indefens. Quina és la solució? Estem buscant maneres d’expandir les cèl·lules mare de sang de cordó umbilical abans del trasplantament. És difícil, perquè en cultiu perden les seves propietats de cèl·lules mare. Hem aconseguit augmentar set vegades el nombre de cèl·lules mare en cultiu utilitzant un fàrmac. Aquesta és una molt bona notícia... L’administració d’aquests fàrmacs en dosis baixes podria renovar les cèl·lules mare de la sang. Sembla que funciona en ratolins, i estem planejant un assaig clínic.

“We can multiply the number of functional stem cells in cord blood graft by seven fold” Which stem cell therapies are available today? Theoretically many genetic and immune and blood-related diseases can be treated with embryonic stem cell therapies. But this is still in infancy and beginning as experimental therapy only. Blood and marrow transplantations on the other hand have been done for over 50 years now, with more than 100,000 people treated worldwide. How do bone marrow transplants work? In the case of an autologous transplant, the patient receives his or her own cells that are collected after treating patients with chemotherapy or radiation. Grafts are harvested and frozen when the patients bone marrow is relatively cancer free. Stronger chemotherapy will be used to kill any residual cancer cells, and then the frozen stem

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG JONATHAN EWBANK, Friday May 11. Ewbank, from the Centre d’Inmunologie de Marseille-Luminy in Marseille, France, is interested in Caenorhabditis elegans as a model to better understand the mechanisms of defense against infections by fungi and bacteria. He focuses on how the epidermis of C. elegans reacts to infection. An important part of the reaction of the epidermis is a rapid induction of the expression of many antimicrobial peptide genes. Ewbank is dissecting the molecular mechanisms that control this innate immune response and tries to delineate the different signaling pathways that control it. He uses a combination of direct genetic screens and genome-wide RNAi screens to identify all the genes that intervene in the response of C. elegans to fungal infection, and to find novel signaling components. Ewbank uses in vivo TAP-tag, co-IP and ChIP approaches, together with Y1H and Y2H screens, to characterize protein complexes involved in signaling networks. He also applies classical immunofluorescence and cryo-immuno EM methods to gain insight into innate immune signaling at the sub-cellular level. He has been invited by Ben Lehner (CRG).

Autotransplant versus using donor, what’s best? An autologous stem cell transplantation is less toxic and there’s no rejection. However, they usually don’t cure completely, because it’s difficult to eradicate the seed of cancer without fatally damaging the bone marrow. You have about 15-50% chance of being disease-free for about five years depending on type of disease. After that period your disease may return. With allogeneic transplants in which one gets the cells form a healthy related or unrelated donor, there’s a 30-50% chance of being fully cured. But this type of transplant is more toxic. What about the cord blood? It offers several advantages. Foetal cells are immunologically more naïve, so it only needs a 70% match. They are also easier to collect and to store without posing any danger to mother or the baby. Umbilical cord blood being foetal in origin is relatively more potent than bone marrow stem cells. But they also have disadvantages. Such as? Umbilical cord blood contains low number of stem cells resulting in significant delay in blood cell regeneration after transplantation. With bone marrow transplantation it takes two or three weeks. With cord blood it is twice as long and one is totally defenceless during this time, causing a higher risk of infections and even deaths. What’s the solution? In our laboratory we are looking at ways to expand the cord blood stem cells, before transplanting them. It’s difficult because they lose their stem cell properties in culture. We have now managed to increase the number of true stem cells by seven fold using a drug in culture (epigenetic therapy). This is very good news… We also think that administration of these drugs in low doses to the patient could result in renewal of blood stem cells. It seems to work in mice and we are currently planning a clinical trial

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

DUNCAN ODOM, Friday June 1. Odom, from the Regulatory Systems Biology Laboratory of Cancer Research UK at the Cambridge Research Institute in Cambridge, is focused on understanding the systems-level transcriptional mechanisms underlying mammalian cell specification, which are often perturbed in carcinomas and diabetes, using the liver hepatocyte as a model. He takes an integrative approach, combining genome-wide transcription factor binding, gene expression perturbation using genetic manipulations, comparative genomics, and physiological approaches to understand on a systems-wide basis how a tissue is defined. Odom uses chromatin immunoprecipitation combined with deep sequencing to identify the complete set of transcription factor binding events for tissue-specific transcriptional regulators. His aim is to reveal mechanistic insight into how directly-bound genes are controlled, and can serve to nucleate systemswide models of transcriptional regulation. He is also interested in miRNA functional genomics. He studies the identification of candidate miRNAs which may be involved in tissue-specific transcriptional regulation. He has been invited by Salvador Aznar-Benitah and Ben Lehner (CRG).


7 5

Ciència

febrer maigde de2011 2012| |www.prbb.org www.prbb.org

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

LOXL2, una nova diana per lluitar contra el càncer Marta Calsina / Rosa Manaut

I

nvestigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) han descobert el paper de la proteïna LOXL2 en la progressió de tumors com el de mama, de laringe, de pulmó i de pell. L’estudi, liderat per Sandra Peiró i publicat a la revista Molecular Cell, obre la porta a la recerca de nous tractaments que bloquegin l’activitat d’aquesta proteïna. L’estudi descriu per primera vegada l’acció de LOXL2 a nivell intracel·lular. Aquesta proteïna actua sobre la histona H3, un altre tipus de proteïna, i la modifica. Aquesta interacció impedeix que les cèl·lules es comportin normalment i esti-

mulin el creixement del tumor. El fet que la proteïna LOXL2 sigui un enzim i es trobi sobreexpressada en molts tipus de càncers la converteix en una molt bona diana terapèutica. Ara l’objectiu és localitzar la proteïna LOXL2 a nivell genòmic i desenvolupar inhibidors químics que contrarestin la seva activitat. LOXL2, a new therapeutic target against tumours

R

esearchers at the IMIM-Hospital del Mar have discovered that the protein LOXL2 is involved in the progression of breast, larynx, lung and skin tumours. Led by Sandra Peiró and published in the journal Molecular Cell,

the study opens the door to the development of new treatments that block the activity of the protein. For the first time, the study has described the action of the protein LOXL2 at cell nucleus level. LOXL2 acts on histone H3, another kind of protein, and modifies it. This interaction prevents the cells from behaving normally and favours tumour development. The fact that the protein LOXL2 is an enzyme and is over-expressed in many types of cancer makes it a very good therapeutic target. The location of LOXL2 at the genomic level and the development of chemical inhibitors that might neutralise its function, are two of the questions that the group aims to tackle in the coming years

Nicolás Herranz, Sandra Peiró i Alba Millanes

El mapa de la salut mental a Europa Marta Calsina / Rosa Manaut

A

l voltant de 32 milions de persones de 10 països europeus han patit un desordre mental durant l’any passat. Aquesta xifra és un dels resultats del projecte EU World Mental Health Surveys Initiative (EU-WMH), que ha estudiat l’estat de la salut mental a Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Espanya, França, Irlanda del Nord, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Romania. L’estudi ha estat coordinat per Jordi Alonso, director del programa d’epidemiologia i salut pública de l’IMIM. Més de 37.000 persones han participat en l'enquesta amb l’objectiu d’establir una estimació de la freqüència, la distribució i les conseqüències dels desordres mentals a Europa i reforçar les iniciatives existents.

El resultat són tres informes detallats sobre diferents àrees temàtiques: el primer ha estudiat l’impacte dels desordres mentals en termes de pèrdua de productivitat laboral. S’han utilitzat tres indicadors: absentisme i presentisme laboral i pèrdua de salari. El segon ha investigat les diferències de gènere en la prevalença dels desordres mentals i la seva relació amb factors socioeconòmics i familiars. En aquest informe, a més d’utilitzar la base de dades de l’enquesta EU-WMH també es van analitzar dades recollides a l’enquesta Eurobarometer 64.4 que conté informació d’individus de 31 països. Per últim, el tercer informe identifica els grups socials que pateixen desordres mentals comuns amb més freqüència i més necessitats no satisfetes en l’assistència i atenció en salut mental.

European map of mental health

C

lose to 32 million people from 10 European countries have suffered a mental disorder during the last year. This is one of the results of the EU Project World Mental Health Surveys Initiative (EU-WMH) which studied the mental health in Belgium, Bulgaria, France, Germany, Italy, the Netherlands, Northern Ireland, Portugal, Romania and Spain. Jordi Alonso, director of the IMIM Epidemiology and Public Health Programme, coordinated the study. More than 37,000 people participated with the aim of estimating the frequency, distribution and consequences of mental disorders in Europe while increasing awareness and strengthening existing public initiatives on mental health in the fields of research and politics.

The results were three major reports on different issues: the first one focused on the impact of mental disorders on productivity. Three indicators have been used particularly: absenteeism and presenteeism at the workplace, and reduced earnings. The second describes the gender differences in the prevalence of common mental disorders and its relationships with socio-economic and family factors and with the geophysical location. In this report, besides using the data from the EU-WMH survey, they also analyzed the data gathered in the Eurobarometer 64.4 survey, containing information on individuals from 31 countries. The last report identifies the social groups who most frequently suffer from common mental disorders and from unmet needs for mental health care which refers to the differential access to needed health services

Els esprais de neteja afecten la salut cardiovascular Gisela Sanmartin

U

n ús freqüent d’esprais domèstics i productes aromàtics pot provocar una disminució en la variabilitat de la freqüència cardíaca, segons els últims resultats de l’estudi SAPALDIA, liderat per l’Institut Suís de Salut Pública i Tropical i el CREAL. En cas d’una afectació greu, aquesta disminució pot produir a llarg termini una insuficiència cardíaca. L’estudi va investigar, en una mostra de 581 adults, la major part dones, si l’ús prolongat d’aerosols d’ús domèstic i productes perfumats a la llar s’associava amb una reducció de la variabilitat de la freqüència cardíaca, un marcador establert de disfunció cardíaca. L’ús dels ambientadors de quatre a set dies a la setmana es va associar amb una dis-

minució rellevant de la variabilitat de la freqüència cardíaca, en comparació amb els participants de l’estudi que no havien utilitzat mai aquests productes. Aquests resultats s’afegeixen a altres estudis que van vincular l’ús d’esprais de neteja amb problemes respiratoris. Household sprays affect cardiovascular health

L

ong-term frequent use of household cleaning sprays and perfumed products provokes a decrease in heart rate variability, according to the latest results of the SAPALDIA study led by the Swiss Tropical and Public Health Institute and the CREAL. In the long term, and in case of severe damage, this decrease in heart rate variability may trigger heart failure. The study investigated whether, in a sample of 581 adults most of them wo-

men, use of household sprays and perfumed products at home was associated with a reduction in heart rate variability, an established marker of cardiac autonomic dysfunction. Compared with study participants who had never used sprays

or scented products, the use of air fresheners from four to seven days a week was associated with a significant decrease in heart rate variability. These results can be added to other findings linking household sprays with respiratory health problems


Ciència

www.prbb.org | maig de 2012

6

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Diversitat en embrions de peix zebra

J

© CRG – Jesús Pujol-Martí

esús Pujol-Martí, investigador del CRG, és l’autor d’aquesta foto on fa servir Kaede, una proteïna fluorescent fotoconvertible. Quan es troba exposada a la llum ultraviolada, aquest tipus de proteïna canvia irreversiblement del color verd al color vermell. Tots els embrions de peix zebra de la imatge van ser en algun moment de color verd a causa d’aquesta proteïna. Tot i així, dos d'ells es van transformar en vermell mitjançant una curta exposició a la llum ultraviolada. La imatge forma part de la recentment inaugurada CRG Image Gallery. Es tracta d'un repositori d'imatges científiques que vol oferir una panoràmica de la recerca del centre. Es pot consultar a la web www.crg.eu/image_ gallery. Les imatges estan disponibles per ser descarregades amb finalitats acadèmiques i sense ànim de lucre.

Diversity in zebrafish embryos

J

esús Pujol-Martí, from the CRG. is the author of this picture where he uses Kaede, a photoconvertible fluorescent protein. When exposed to ultraviolet (UV) light, Kaede irreversibly switches from green to red. All the zebrafish embryos shown in this image were at some point green-Kaede. Two of them, however, were transformed into red-Kaede by a short exposure to ultraviolet light. This picture belongs to the brand new CRG Image Gallery aimed at providing an overview of research activities of the scientists of the centre through the images generated in the course of their research projects. The gallery is available at the following web: www.crg.eu/image_gallery. All the images are available for download for academic and non-profit purposes

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Transducció de senyal: com funciona la xarxa de comunicació cel·lular Reimund Fickert

L

a transducció de senyal a la cèllula, descoberta als anys 70 per Martin Rodbell, per la qual va rebre el premi Nobel el 1994, és encara un tema d’intensa recerca. Amb l’objectiu de respondre als estímuls mediambientals, els organismes vius han desenvolupat una àmplia varietat de processos per transmetre senyals des de l’exterior a l’interior i produir una resposta cel·lular adequada. Defectes en aquestes vies moleculars poden provocar problemes com la diabetis, el càncer o malalties psicòtiques. Hi ha dos passos principals en aquest procés. Primer, una molècula senyalitzadora necessita activar un receptor específic situat a la membrana o al citoplasma de la cèl·lula. Després, un segon missatger transmet el senyal als enzims o activadors genètics. En cada pas, el senyal pot ser amplificat i provocar respostes diferents. La major part dels receptors dels senyals canvien de forma una

vegada s’uneixen amb els senyals. Això exposa un domini enzimàtic o obre un canal d’ions. L’activitat enzimàtica, com ara la fosforilació, inicia una allau de senyals, modificant o alliberant molècules de segons missatgers. Hormones esteroides com la cortisona, la testosterona o la progesterona són solubles en els lípids i, per tant, poden passar a través de les membranes a l’interior de la cèl·lula. Allí, un receptor especial s’hi uneix i permet al conjunt moure’s al nucli, on els gens es poden activar per tenir funcions reproductives, per respondre a l’estrès o per crear músculs. Aquest tipus de senyalització pot trigar alguns minuts, mentre que un protó que arriba a les cèl·lules per la retina de l’ull té una resposta immediata. Signal transduction: how the cellular communication network works

D

iscovered in the 70s and worth a Nobel Prize to Martin Rodbell in 1994, signal transduction in the

cell is still a topic of intense research. In order to respond to environmental stimuli, living organisms have developed a wide variety of complex processes to transmit signals from the outside to the inside to elicit an adequate cellular response. Defects in these molecular pathways may lead to very different disorders such as diabetes, cancer and psychotic diseases. There are two main steps in the process. Firstly, a signalling molecule needs to activate a specific receptor in the membrane or the cytoplasm of the cell. Then a second messenger transmits the signal to enzymes or gene activators. In either step the signal can be amplified leading to different responses. Most of the receptors for a specific signal undergo a change in shape once a ligand binds. This exposes an enzymatic domain or opens an ion channel. The enzymatic activity, like phosporylation, initiates a signalling cascade by modifying or releasing second messenger molecules. Steroid hormones like cortisone, testosterone or progesterone are soluble in lipids

Mapa de la transducció de senyal Signal transduction map

and can therefore pass through the membrane into the interior of the cell. There a specific receptor can bind them and enable the complex to move into the nucleus. Here, genes can be activated for reproductive functions, to respond to stress or to build up muscles. This kind of signalling may take several minutes, whereas a photon that hits the cells in the retina of the eye has an immediate response


7

Diversitat

febrer maigde de2011 2012| |www.prbb.org www.prbb.org

RETRAT / PORTRAIT

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Centres de recerca en època de crisi Els centres de recerca, igual que moltes empreses i organismes, estan patint la falta de liquiditat com a conseqüència de la crisi econòmica. Com es fa front a la gestió diària d’un centre per mantenir en funcionament una institució i els seus serveis? Els gestors financers dels centres del PRBB donen la seva visió sobre com afronten aquest tipus de situacions.

to make payments to providers at the end of each month, and this involves reorganising expenditure which is not strictly necessary and negotiating with suppliers to defer their bills. Ultimately the financial management has become an added complication within the management of the centre.”

Research centres in times of economic crisis Research centres, like many companies and organisations, are suffering a lack of liquidity as a consequence of the economic crisis. How does one deal with the daily management of a centre to keep an institution and its services running? The financial managers of the PRBB centres give their views on how to tackle such situations.

Gemma Perelló

(CREAL)

«Aquesta crisi ha coincidit amb un període de creixement del CREAL. L’obligació dels gestors és facilitar la recerca i minimitzar els efectes derivats de les reduccions pressupostàries. Hem doblat esforços per continuar fent recerca a un cost menor. Hem implementat una política de contenció de la despesa i, gràcies als esforços de la nostra gent, hem augmentat lacaptacióderecursosexterns,demaneraque hem aconseguit disminuir la nostra despesa estructural. Tot i així, seguim treballant per adaptar-nos de la forma menys dolorosa a les exigències del temps actuals, fent una gestió el màxim d’eficient amb la plena optimització dels recursos i també fomentant aliances estratègiques amb altres centres. Finalment, en aquest escenari és necessària una microgestió, gairebé amb microscopi, a la recerca de les petites despeses per obtenir el màxim estalvi i poder manejar el dia a dia del centre.» “This crisis has coincided with a period of growth for the CREAL. The obligation of the managers is to facilitate the research and minimise the effects of budget cuts. We have doubled our efforts to keep doing research at lower costs. We have implemented a policy of cost containment and, thanks to the efforts of our staff, we have increased the external resources gained. This way we have managed to reduce our structural expenses. However, we continue working to

adapt ourselves to the current demands in the least painful way, managing in the most efficient way, fully optimising resources and fostering strategic alliances with other centres. Finally, this scenario requires micromanagement, looking at the minutiae of research in search of small expenses to make maximum savings and manage the centre day-by-day.”

Andreu Fort

(IMIM)

«Una de les conseqüències de la crisi econòmica actual és la manca de liquiditat que pateixen els nostres centres de recerca. Això fa que la gestió del dia a dia es faci més complicada, ja que, a més d’assegurar el pagament de les nòmines del personal, cal preveure com es farà front als pagaments dels proveïdors cada final de mes, i això comporta, inevitablement, replantejaments de despeses que no siguin estrictament necessàries, així com negociacions amb proveïdors per fer ajornaments en les seves factures. En definitiva, la gestió financera del centre ha esdevingut una complicació afegida a la gestió del centre.» “One of the consequences of the current economic crisis is the lack of liquidity that our research centres are suffering. This makes the daily management much more complicated as, apart from securing the payment of staff salaries, it is necessary to predict how

Glòria Oliver

(Fundació Pasqual Maragall) «La liquiditat d’una empresa és la capacitat de fer front als seus pagaments a curt termini: sous, lloguers, proveïdors... Aquestes obligacions es paguen normalment amb diners i la tresoreria disposada en cada moment farà que tinguem o no dificultats a l’hora d’abordar-les. Un bon gestor ha d’elaborar l’estat de fluxos de tresoreria de forma mensual i incloure-hi una previsió mínima de 12 mesos. Això permetrà identificar els moments crítics, on seran necessàries injeccions de líquid, que es poden afrontar, per exemple, constituint una pòlissa de crèdit bancària o, en casos més extrems, sol·licitant ajornaments de pagaments. Si es presten serveis a clients privats solvents, una opció és establir un contracte de factoring amb el banc. Ara bé, si no es té cap influència sobre els cobraments, tot això és música celestial.» “The liquidity of a company is its ability to meet its short-term payments, e.g., wages, rents, taxes and suppliers. These obligations are normally met with money and the cash available at any one moment determines whether or not there will be difficulties in paying. A good manager must prepare monthly the cash flow statements which include a prediction of at least the next 12 months. This allows the identification of critical moments where injections of cash may be necessary, which could be provided, for example, by a bank credit or, in extreme cases, by deferring payment. If you provide services to solvent private clients, the option of a 'factoring' contract with the bank exists. However, if you do not have any influence on when things are paid, all of this is just so much hot air.”

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Maurizio Gentile (IMIM): albergínies alla parmigiana

S

ofregim a foc lent el tomàquet amb uns alls i una miqueta de sal. Hi afegim una culleradeta de sucre per treure l’acidesa. Quan la salsa estigui feta, cal incorporar-hi l’alfàbrega. Tallem les albergínies en rodanxes primes i les deixem una hora amb sal gruixuda per treure’ls l’amargor. Després, cal rentar-les, eixugar-les i fregir-les amb oli d’oliva fins que quedin daurades. Una vegada tenim les albergínies fregides, en col·loquem una capa en una plata. La cobrim amb la meitat de la salsa de tomàquet i a sobre hi posem la mozzarella també tallada a rodanxes. Hem d’empolvorar la mozzarella amb la meitat del formatge parmesà. Després col·loquem una altra capa d’albergínies i de

salsa de tomàquet, i coronem la parmigiana amb una capa final de formatge parmesà. En 20 minuts al forn tindrem una deliciosa parmigiana italiana! Aubergines alla parmigiana

L

ightly simmer the tomatoes with garlic and a little salt. Add one teaspoon of sugar to remove the acidity. When the sauce is ready, add the basil. Cut the aubergine into thin slices and leave in coarse-ground salt for an hour to remove any bitterness. When this is done, wash them, dry them and fry them in olive oil until they are golden. Once the aubergine slices are fried, place one layer on a platter. Cover them

with half of the tomato sauce and place the sliced mozarella on top. Sprinkle half the Parmesan cheese onto the mozzarella. Then put another layer of aubergine and tomato sauce on, topping the “Parmigiano” with a final layer of parmesan cheese. After 20 minutes in the oven you will have a delicious Italian “Parmigiana”!

Iván Auñón Barcelona, 1978 Adjunt de Serveis Generals i Logística del PRBB Quins són els teus hobbies? M’agrada sortir en bici per la muntanya i gaudir d’una bona taula i una bona conversa. Cuinar els caps de setmana, quan disposo de més temps, em relaxa i m’agrada molt. També el futbol, i llegir revistes tècniques i llibres. Què et faria totalment feliç? Avui en dia, que tothom tingui dret a una feina estable i una bona qualitat de vida. Què és el que més et molesta? La mala educació. Quin és el teu personatge favorit (real o fictici)? Els meus pares, pels valors i l’educació que m’han pogut donar. També admiro aquelles persones emprenedores que han començat des del principi i han vist créixer el seu imperi en vida, com ara Ingvar Kamprad (IKEA), Isak Andic (Mango), Bill Gates (Microsoft), Mark Zuckerberg (Facebook)... Quin és el teu millor defecte? Intento ser puntual, una cosa complicada a la nostra cultura. Quin talent t’agradaria tenir? Poder parlar molts idiomes de forma fluida. El teu lema? La bona educació evitaria els conflictes del món. What are your hobbies? I like cycling in the mountains, enjoying a nice meal and a good conversation. I relax by cooking at the weekends when I have more free time. I also like football and reading technical magazines and books. What would make you absolutely happy? These days it would be that everyone had a permanent job and good quality of life. What bothers you most? Bad education. Who is your favourite real or fictitious person? My parents because of the values and the education they gave me. I also admire those entrepreneurs who started up and have seen the growth of an empire in life, such as Ingvar Kamprad (IKEA), Isak Andic (Mango), Bill Gates (Microsoft) and Mark Zuckerberg (Facebook). What is your worst failing? I try to be punctual, a difficult thing in our culture. What talent would you like to have? To speak a lot of languages fluently. Your motto? Politeness would prevent conflicts around the world


Edifici

www.prbb.org | maig de 2012

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

8

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

PRBB Inside: nou portal de Acord entre el CRG i una comunicació per als residents empresa líder en genòmica a l’Auditori o activitats externes d’interès, i a «Comunitat» us podeu posar al dia de les activitats de Facebook i Twitter, accedir al nou fòrum o veure i descarregar els vostres vídeos favorits de prbb.tv. PRBB Inside: the new communication portal for residents

Reimund Fickert

E

ls residents del PRBB ja poden gaudir d’un nou i interactiu portal de comunicació: PRBB Inside. Aquest portal substitueix l’antic prbb.net. Una vegada registrats, els usuaris poden personalitzar el portal modificant la situació de les diferents caixes de continguts, organitzant els enllaços directes, compartint activitats i afegint-les als seus calendaris personals. Cada setmana, els residents rebran un correu electrònic amb les últimes notícies i activitats. Aquest correu electrònic portarà un enllaç per accedir al portal. El contingut està dividit en tres seccions: A «Informació» es poden trobar serveis per als residents i notícies; «Agenda» conté les properes conferències científiques i també els cursos PRBB Intervals, activitats internes, esdeveniments importants que es fan

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editors: Maruxa Martínez-Campos J. Agustín López Martínez Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar) Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL) Marc Permanyer (UPF) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Ania Liste (CMRB) Mònica Rodríguez (PRBB) María Escrivá (FPM) Centres: Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Fundació Pasqual Maragall (FPM) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org

P

RBB residents can now enjoy the fully new and interactive communication portal, PRBB Inside. It replaces prbb.net. Once registered, users can personalise the portal by arranging the different content boxes on the main page, organising their direct links, sharing events and adding them to their personal calendar. Each week the residents will receive a mailing with the latest news and upcoming events. This mail provides a link for entering the portal. All content is divided into three sections: “Information” provides useful facts for the residents and news. “Agenda” includes upcoming scientific conferences as well as the PRBB Intervals courses, internal activities, important events at the conference hall or external events of interest. Through “Community” you can keep up-to-date with the activities in Facebook and Twitter, use the new forum or watch and download your favourite video from prbb.tv.

CRG agreement with a leading genomic company

Laia Cendrós

E

l CRG ha signat un acord de collaboració d’un any de durada amb Illumina, una empresa especialitzada en el desenvolupament i la creació d’eines innovadores per a les ciències de la vida i de sistemes integrats d’anàlisi a gran escala de la variació i la funció genètiques. La col·laboració implica diferents àrees i afavorirà l’intercanvi de coneixement i competències a nivell científic i de gestió d’ambdues parts. L’acord també oferirà unes condicions avantatjoses per al CRG en relació als productes i serveis de la companyia i donarà suport en l’organització d’actes científics al centre. L’aliança s’alinea amb la direcció estratègica del CRG per fomentar la col·laboració amb empreses del sector, però també hospitals, altres centres de recerca i associacions de pacients.

T

he CRG has recently signed a one year collaboration agreement with Illumina, a leading developer and manufacturer of life science tools and integrated systems for large-scale analysis of genetic variation and function. The collaboration involves different areas and encourages the exchange of the scientific and management knowledge and expertise of both parties. The agreement will also provide favourable conditions for the CRG concerning products, company services and support for the organisation of scientific events at the centre. The agreement is aligned with the centre’s strategy of fostering collaboration between companies in the sector, as well as hospitals, other research institutes and patient associations

AGENDA

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

10 i 11 de maig. “Good practices for fostering transformative research in health care and life sciences”, organized by the FPM at the CosmoCaixa.

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

15 de maig. Intervals course “Business start-ups”. Residents only. Registration at intervals.prbb.org. 16 de maig. Symposium “From fundamental research to medical unmet needs”, from 2:30pm to 6:50pm at the Marie Curie meeting room. 22 de maig. Cafè científic «Nabius, brain training i cues de pansa», amb Xavier Estivill (CRG) i Mercè Boada (Fundació ACE), a partir de les 19:00 h a la Casa Elizalde (València, 302). 24 i 31 de maig. Intervals course “Write it clearly: fundamentals of good scientific writing”. Residents only. Registration at intervals.prbb. org.

Maquetació i impressió: Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com) Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Per a més informació, entreu al portal PRBB Inside. For more information please go to the PRBB Inside portal.

Fotografia de Maria Escrivà (FPM) / Picture by Maria Escrivà (FPM)

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.org If you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org


El·lipse 54: "Book exchange, music and hot chocolate"