Page 1

Parc Recerca Biomèdica Barcelona ConNectem ciència i diversitat en un espai creatiu únic

Maig de 2011   NÚM. 44    www.prbb.org  GRATUÏT

Editorial

Cinquè aniversari / Fifth anniversary

Five years on

T

he Research Park would be nothing without the seven centres of which it is composed and the reverse is true in certain aspects. Once through security in reception, one is free to move unhindered through the laboratories of the different centres. Opportunities multiply within this young community of over 1,400 people, of which half are scientific staff. Nearly 40% of these are foreign, including more than 50 different nationalities.   The scientists are responsible for the designing and success of the science that is undertaken in the PRBB. And the strength of this is sustained thanks to the other half of the personnel: the technical, administrative and service staff. As a whole, the PRBB is a constantly renewing community. The PRBB faci­lities are cutting edge and a clear attraction is the quality and competitiveness of the technological platforms of the centres. In this unstoppable way the PRBB celebrates its fifth calm and extraordinarily productive year. And being by the sea feeds the soul, too. Jordi Camí

Cinc anys després

E

l Parc de Recerca no seria res sense els set centres que el componen. L’inrevés també és cert en alguns aspectes. Superat el control d’entrada a l’edifici, qualsevol es pot moure sense restriccions pels laboratoris dels diferents centres. Les oportunitats es multipliquen enmig d’una jove comunitat de més de 1.400 per­sones, on la meitat és personal científic. Prop d’un 40% d’aquest personal és estranger, de més de 50 nacionalitats diferents.   Els científics són els responsables de la projecció i l'èxit de la ciència que fan els centres del PRBB. La seva fortalesa se sustenta gràcies a l’altra meitat, la formada per personal tècnic i personal d’administració i serveis. En conjunt, el PRBB és una comunitat en constant renovació. Les instal·lacions del PRBB estan al dia; un atractiu clar és la qualitat i la competitivitat de les plataformes tecnològiques de què disposen els centres. Amb aquest impuls s’arriba als cinc anys de vida tranquil·la i extraordinàriament productiva al PRBB. Un espai atractiu també per a l’esperit, davant del mar. Jordi Camí

Finlàndia

1 Suècia Canadà

Veneçuela

Japó

Iran

Estats Units

Equador

Indonèsia

Síria

Mèxic

Brasil

Taiwan

Líban

Cuba

Xile

Bangladesh

Israel

Bolívia

Costa Rica

Argentina

Regne Unit

Països Baixos

23

11

5 Luxemburg 1

Sud-àfrica

Portugal

20

1 Ucrània

7

1

Rep. Txeca

1 Àustria

Hongria

9

6 Eslovènia 35

ÀFRICA

53

Suïssa

Índia

4 Bielorúsia

Polònia Alemanya

Bèlgica

França

Colòmbia

1

3 Irlanda

Rúsia

1 Lituània

Dinamarca

5

Jamaica

Estónia

2

ÀSIA

AMÈRICA

Romania

1

2

Sèrbia

1

4

Croàcia

Bulgària

1

3

Espanya

971

Turquia Itàlia

74

2

Grècia

7

Per molts anys, PRBB! Reimund Fickert

F

a cinc anys, el 15 de maig del 2006, es va inaugurar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Van caldre més de cinc anys per a la seva construcció i 20 anys de treball previ per tal d’establir un projecte científic capaç de competir amb els millors del món. Avui en dia, l'enorme edifici de 55.000 metres quadrats és la llar de diversos centres amb més de 100 grups de recerca formats per personal d’edats i procedències diverses.     El parc ha fet una inversió de 123 milions d'euros en infraestructura científica per tal de donar suport a una activitat científica que genera uns 800 articles originals l'any. A més d'una dotzena de patents i dues empreses spinoff, els investigadors han estat involucrats en moltes fites cientí-

fiques durant aquests cinc anys. Per citar-ne només tres: l'IMIMHospital del Mar ha estat implicat en el desenvolupament de Cardio inCode, un xip d'ADN de diagnòstic que ja està en el mercat; investigadors del CRG han descrit els elements essencials d'una cèl· lula viva mínima, i científics de la UPF han aconseguit programar cèl·lules vives per treballar com un ordinador.     Dels 900 convidats que van ser testimonis de la inauguració el 2006, pocs podrien haver previst un èxit com el que s'ha aconseguit. «No obstant, una cosa màgica va succeir durant aquell dia –recorda Jordi Camí, director del PRBB–. Tothom estava feliç i se sentia orgullós d'haver assolit conjuntament una cosa extraordinària: estar per fi en condicions de competir amb els millors centres de recerca del món».

Happy birthday, PRBB

F

ive years ago, on May 15, 2006, the Barcelona Bio­ medical Research Park (PRBB) was inaugurated. It had taken more than five years of construction and 20 years of work prior to that to set up a scientific project able to compete with the best in the world. Today, the enormous 55,000 m2 building is home to several research centres with more than 100 research groups and people of diverse ages and origins.     The park invested 123 milion Euros in scientific infrastructures in order to support the scientific activity, which curently produces about 800 original articles per year. Besides a dozen patents and two spin-off companies, the researchers have been involved in many scientific milestones during these five years. To name

DESTACAT / HIGHLIGHT EMBO Workshop al PRBB Del 3 al 6 de maig tindrà lloc al PRBB l’EMBO Workshop en Desenvolupament Sensorial, organitzat per Andy Groves, del Baylor College of Medicine (Estats Units), i Berta Alsina, del CEXS-UPF. Aquesta reunió de petit format pretén fomentar la interacció entre els participants, 33 dels quals són oradors convidats.     La trobada aplegarà experts que discutiran sobre els meca­

nismes comuns subjacents a l’estructura i evolució dels sistemes sensorials en animals. Algunes preguntes centrals seran com es genera el patró dels òrgans sensorials o com els òrgans sensorials han evolucionat.

EMBO Workshop at the PRBB From May 3 to 6, the PRBB is hosting the EMBO Workshop on Sensory Development organised by Andy Groves from the Baylor College of Medicine (USA) and

Berta Alsina from the CEXS-UPF. This small meeting aims to foster interaction between the participants, 33 of whom are guest speakers.     The meeting will bring together experts to discuss common mechanisms that underlie the function and development of sensory systems in animals. Questions such as how sensory organs are patterned or how sensory circuits have evolved will be, along with others, central to the meeting

just three: the IMIM (Hospital del Mar Research Institute) was involved in the development of Cardio inCode, an approved diagnostic DNA chip; CRG resear­ chers described the essential elements of a minimal living cell, and UPF scientists have been able to program living cells to work like a computer.     The authorities representing the City Council, the government of Catalonia and the UPF, plus 900 invited guests witnessed the inauguration in 2006. Few of them could have foreseen such success. “Nevertheless, something magic happened during that day –remembers Jordi Camí, Director of the PRBB–. Everybody was happy and felt proud to have worked together to achieve something extraordinary: to be finally able to compete with the world´s top research centres”


Ciència

www.prbb.org  |  maig de 2011       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

ARCADI NAVARRO – GRUP EN GENÒMICA EVOLUTIVA I DE POBLACIONS (CEXS-UPF)

«No existeix “el” genoma humà» Maruxa Martínez-Campos

A

rcadi Navarro és el cap del Grup en Genòmica Evolutiva i de Pobla­cions del CEXS-UPF i el vicedirector de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). Des del 2002 ha reclutat biòlegs, bioquímics, físics i matemàtics per tal d’intentar entendre quins processos evolutius han donat forma al nostre genoma. «De fet, no podem parlar d’un sol genoma com si fos una entitat única, perquè n’hi ha una gran diversitat –explica Navarro–. Per això sempre analitzem diversos individus». Aquests poden ser humans i altres primats, altres mamífers o mosques. «El que és essencial és el procés biològic, el mecanisme que genera les diferències», diu el biòleg i investigador ICREA.   El grup utilitza models matemàtics i tècniques experimentals, com ara la seqüenciació. També han desenvolupat eines de software, creades per tal de resoldre problemes que els han anat sorgint i que estan obertes a tothom: «Com a node de l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB), una part de la nostra feina consisteix precisament a posar aquestes eines a disposició de la comunitat científica». Escombrada genètica selectiva    El grup estudia les reorganitzacions cromosòmiques, les duplicacions segmentals i la variació en nombre de còpies entre primats. També busca signatures genòmiques que indiquin que hi ha hagut adaptació. «Si dins d’una mateixa espècie hi ha un tros llarg de l’ADN sense cap canvi, segurament és perquè hi va haver una mutació molt favorable que ha estat seleccionada i que ha “esborrat” la diversitat genètica en aquesta regió. Això s’anomena escombrada selectiva», explica el científic.    Una altra de les línies de recerca és l’estudi de la susceptibilitat a malalties genètiques: «Estudiem malalties que són interessants des del punt de vista evolutiu, com l’esclerosi múltiple, la qual va aparèixer molt recentment i és exclusiva dels humans». Una de les troballes més recents del grup en aquest àmbit ha estat la constatació que hi ha malalties que tenen diferents causes genètiques en diferents poblacions. «És a dir, la base molecular de la diabetis en un xinès segurament no serà la mateixa que en un finlandès», exemplifica Navarro.

Quatre estudiants, quatre tècnics i dos postdocs conformen el grup Four PhD students, four technicians and two postdocs compose the group La genètica del comportament humà

“There isn’t a sole human genome”

   El biòleg també col·labora amb un grup d’economistes de Zuric per tal d’estudiar el comportament humà. Segons Navarro, abans de Darwin la naturalesa humana no havia estat estudiada de forma empírica i comparativa, i hi havia el prejudici que els humans som animals racionals i maximitzadors del benefici propi. Alguns experiments fets als anys vuitanta i noranta demostren que això no és així.    Un d’aquests experiments és el «joc de l’ultimàtum», on dues persones s’han de repartir uns diners. La qui té els diners ha de fer una oferta i l’altra pot acceptar-la o no; si l’accepta, s’ho reparteixen; si no, perden els diners tots dos. Un maximitzador del benefici propi faria una oferta de mínims i l’altre sempre l’acceptaria per no quedar-se sense res. «Això és el que fan els ximpanzés, o el que fem els humans si juguem contra un ordinador –afirma Navarro–. Però entre nosaltres tendim a fer ofertes equilibrades i a rebutjar ofertes molt baixes. Això demostra que els humans no sempre busquem el màxim benefici propi, sinó que ens comportem segons uns valors morals i segons les nostres preferències envers els altres». Sembla que podria haver-hi una base genètica en aquests comportaments en relació amb les opcions que escullen els subjectes, com, per exemple, oferir més o menys.    Per tal d’estudiar la base genètica d’aquestes actituds de preferències socials i de risc, el grup ha fet jocs experimentals en 2.000 voluntaris i està analitzant un milió de marcadors genòmics. Desxifrar-la és important perquè, segons Navarro, «aquests comportaments han estat extremadament importants en la nostra evolució».

rcadi Navarro is the head of the evolutionary genomics group of the CEXS-UPF and Vice Director of the Institute of Evolutionary Biology (IBE). Since 2002 biologists, biochemists, physicists and mathematicians have been recruited to the group to try to understand the evolutionary processes that have shaped our genome. "In fact, though, we can't talk about a sole genome as if it were a single entity, because there is great diversity– explains the head of the group–. For this reason we always look at several individuals". These may be humans and other primates, other mammals or flies. "The essential thing is the biological process, the mechanism that generates the differences", says the biologist and ICREA researcher.   The group uses mathematical models and experimental techniques such as sequencing. They have also developed software tools, created to solve problems they have encountered, but open to everyone. "As a node of the National Bioinformatics Institute (INB), a part of our job is, specifically, to make these tools available to the scientific community".

A

Selective genetic sweeps   The group studies chromosomal reorganisation, segmental duplications and copy number variations among primates. They also look for genomic signatures indicative of adaptation. "If, within a single species, there is a long piece of unchanged DNA, it is probably because there was a very favourable mutation that was selected, 'deleting' the genetic diversity of this

region. This is known as a selective sweep", explains the scientist.   Another line of research is the study of susceptibility to genetic diseases: "We look at diseases that are interesting from an evolutionary point of view, such as multiple sclerosis, which appeared very recently and is exclusive to humans". One of the group's most recent findings in this area has been the verification that there are diseases which have different genetic causes in different populations. "That is, the molecular basis of diabetes in a Chi­ nese person will probably not be the same as in a Finnish person", exemplifies Navarro. The genetics of human behaviour   The biologist also collaborates with a group of economists from Zurich to study human behaviour. According to Navarro, before Darwin human nature had not been studied in an empirical or comparative way, and there was the prejudice that humans are rational animals and self-interested maximizers. Experiments from the 80s and 90s demonstrated that this is not so.   One of these experiments is the "ultimatum game", where two people have to share some money. The person who has the money has to make an offer and the other can accept it or not; if they accept they divide the money, and if not, they both lose the money. A self-interested maximizer would make a minimum offer and the other would always accept in order not to lose everything. “This is what chimpanzees do, or what humans do if they play against a computer– explains Navarro–, but between us we tend to make balanced offers and reject very low offers. This shows that humans do not always seek the maximum benefit for themselves, but rather that they behave according to moral values and according to their preferences towards others“. It seems that there is a genetic basis to this behaviour in relation to the options chosen by the subjects such as, for example, offering more or less.   To study this genetic basis, the group has played experimental games with 2,000 volunteers and is analysing one million genomic markers. Understanding the genetic basis of these attitudes towards interaction, social preference and risk is important as, according to the researcher, "these beha­viours have been extremely important in our evolution"

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Els factors de risc cardiovascular amb més prevalença a Espanya Marta Calsina / Rosa Manaut

S

egons un estudi coordinat per l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar), la hipertensió arterial, la dislipèmia (colesterol alt) i l’obesitat són els tres factors de risc cardiovascular amb més prevalença entre els espanyols de 35 a 74 anys.   A l’estudi DARIOS, publicat a la Revista Española de Cardiología, hi van partici-

par 28.887 persones. Segons els resultats, la hipertensió afecta el 47% dels homes i el 39% de les dones; la dislipèmia, el 43% dels homes i el 40% de les dones, i l’obesitat, el 29% de la població d’ambdós sexes. «Per tal de prevenir les malalties cardiovasculars, cal menjar sa i amb moderació, no fumar i fer exercici regularment, de 30 a 60 minuts diaris. A més, cal controlar de tant en tant la glucosa, el colesterol i la pressió arterial», apunta Jaume Marrugat, un dels autors de l’estudi.

Most prevalent cardiovascular risk factors in Spain defined

A

ccording to a study coordinated by the IMIM (Hospital del Mar Research Institute), hypertension, dyslipidaemia (high cholesterol) and obesity are the three most prevalent cardiovascular risk factors among Spaniards aged between 35 and 74.   28,887 people participated in the DARIOS study, published in the Revista Española de Cardiología. The results reveal that hyper-

tension affects 47% of men and 39% of women, dyslipidaemia, 43% of men and 40% of women, and obesity, 29% of the population regardless of sex.   “To prevent cardiovascular diseases, it is necessary to eat healthily and in moderation, to not smoke and to do between 30 and 60 minutes of exercise daily. It is also necessary to check glucose and cholesterol levels and blood pressure occasionally”, points out Jaume Marrugat, one of the authors of the study


7 3

Ciència

     febrer   maigde de2011  2011 | | www.prbb.org www.prbb.org    

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Trobada de genòmica computacional Steve Laurie / Núria Radó

E

l quart «retreat» anual de genòmica computacional del PRBB va tenir lloc l’11 i 12 d’abril a Sant Hilari Sacalm (Girona). Bioinformàtics del CRG i del GRIB (IMIM-UPF) van aprofitar aquesta trobada, realitzada fora de l’edifici, per discutir els darrers avenços en bioinformàtica i les seves futures vies d’investigació.   La trobada va ser organitzada per Cedric Notredame (CRG) i Mar Albà (GRIB), i va incloure taules rodones, desenvolupament de wiki i presentacions. L’objectiu de la sessió wiki era resumir l’estat d’alguns projectes internacionals de gran escala que requereixen l’anàlisi bioinformàtica, com ara el Projecte 1.000 Genomes. El wiki resultant pretén ser un recurs útil per a bioinformàtics d’arreu del món.   Les taules rodones van generar un animat debat sobre diversos temes, com els nous models de bases de dades o quina quantitat d’expressió és realment funcio-

nal. També s’hi van fer les presentacions informals de Guglielmo Roma, cap del Servei de Bioinformàtica del CRG, i de Cedrik Magis i Abel González, que van discutir el procés de revisió per parells.   Un dels objectius de la trobada era que els assistents es coneguessin millor. Amb aquesta finalitat, el dilluns a la tarda una part del grup va anar d’excursió, mentre que d’altres van jugar a pingpong o a futbol o simplement es van relaxar al sol. Com a novetat d’aquest any, el «retreat» es va allargar un dia més per trobar-se amb investigadors de l’IRB i del Barcelona Supercomputing Centre. A bioinformatics retreat

T

he 4th Annual Computational Genomics Retreat took place on April 11-12 in Sant Hilari Sacalm (Girona). The most digitally-minded residents of the PRBB, which included bioinformaticians from CRG and GRIB (IMIM-UPF), took some time away to discuss the latest developments in bioinformatics and the future avenues of research.

Uns 100 investigadors del PRBB van marxar de «retreat» About 100 PRBB researchers left on a retreat The retreat was organised by Cedric Notredame (CRG) and Mar Albà (GRIB) and included round-table discussions, wikidevelopment and presentations. The aim of the wiki session was to summarize the state-of-the-art of large-scale international projects which require bioinformatics analysis, such as the 1,000 Genomes Project. The resulting wiki aims to be a useful resource for bioinformaticians worldwide.   The round tables generated lively discussion on themes such as new models for databases or how much of expression is actually functional. There were also in-

formal presentations from Guglielmo Roma, head of the Bioinformatics Core Facility, and Cedrik Magis and Abel Gonzales who discussed the trials and tribulations of the peer review process.   One of the objectives of the retreat was to get to know each other better. To this end, on Monday afternoon part of the group went on a short trek, while others played ping-pong or football, or just relaxed in the sun. As a novelty this year, the retreat was extended by an extra day to meet IRB and Barcelona Supercomputing Centre researchers

El primer minut en l’activació dels gens Laia Cendrós

I

nvestigadors del Laboratori de Cromatina i Expressió Gènica del CRG, dirigit per Miguel Beato, han revelat com les hormones esteroides indueixen la descompactació de l’ADN, de manera que permeten l’accés a la informació del genoma i actuen com a motor de la proliferació cel·lular.   El laboratori de Beato estudia l’activació de gens per hormones esteroides. Aquestes hormones actuen a través de receptors que són factors de transcripció i que reconeixen les instruccions que hi ha a l’ADN. El material genètic, però, és de difícil accés, ja que es troba enrotllat al voltant de les histones

i compactat en forma de cromatina. El grup ha descrit a Genes and Development que només un minut després d’afegir progesterona a cèl·lules de càncer de mama s’activa una complexa maquinària que remodela la cromatina tot desplaçant la histona H1 i obrint l’accés als gens. En aquest mecanisme, indispensable també per a la proliferació cel·lular, hi intervé el complex de remodelatge NURF. Així, aquest complex es converteix en una diana potencial per controlar el desenvolupament de càncers dependents d’hormones.   «Aquests resultats revelen la complexitat insospitada de les primeres passes de l’activació dels gens, les quals condueixen a la descompactació de la cromatina», explica Beato.

The first minute of gene activation

R

esearchers from the chromatin and gene expression laboratory of the CRG, directed by Miguel Beato, have revealed how steroid hormones induce DNA decompaction, allowing access to the genetic information and driving cell proliferation.   Beato’s laboratory studies gene activation by steroid hormones. These hormones act through receptors which are transcription factors and which recognise the instructions in the DNA. These instructions, however, are difficult to access as the DNA is wrapped around histones and compacted in chromatin. In a study published in Genes and Development, the group now describes how

only one minute after adding progesterone to breast cancer cells, a complex mechanism is activated which remodels the chromatin, displacing histone H1 and allowing access to the genes. The authors have demonstrated that the NURF remodelling complex is involved in this mechanism, which is also indispensable for cell proliferation. NURF therefore becomes a potential target for controlling the development of hormone-dependant cancers.   “These results reveal an unexpected complexity in the first steps of gene activation, which drive chromatin decompaction. They also give us the tools for finding new strategies to control the development of breast cancer and other hormone-dependant cancers", adds Beato

Una eina integradora per identificar mutacions Núria Pérez

L

a nova eina bioinformàtica desenvolupada al Laboratori de Genòmica Biomèdica del GRIB (UPFIMIM), dirigit per Núria López-Bigas, s’anomena Condel (CONsensus DELeteriousness Score). Presentat a The American Journal of Human Genetics, Condel és un potent mètode analític que integra diverses eines de predicció de muta­ cions, amb el qual s’obtenen resultats amb una exactitud de prop del 90%.   La seqüenciació del genoma humà ha permès obtenir exhaustius catàlegs de variants genètiques d’un sol nucleòtid (SNV). Per tal d’identificar quines d’aquestes variants són mutacions relacio­nades amb malalties i quines són variants neutres, s’han desenvolupat diversos mètodes bioinformàtics, però de

Núria López-Bigas i Abel González-Pérez vegades donen prediccions contràries. Segons Abel González-Pérez, primer autor del treball, «combinant diversos mètodes hem trobat una aproximació que arriba a una exactitud en la predicció de fins al 88%, superant significativament les prediccions de cadascun dels mètodes individualment».   Aquest mètode podrà ser emprat per mesurar l’impacte de les SNV en la funcionalitat de la proteïna.

A potent bioinformatic integration tool to identify mutations

C

ondel (CONsensus DELeteriousness Score) is a new bioinformatic tool developed by the biomedical genomics group of Núria López-Bigas at the GRIB (UPF/IMIM) which has been recently published in The American Journal of Human Genetics. It is a potent analytic method which integrates different muta-

tion prediction tools, giving a result with 90% accuracy.   The sequencing of the human genome has given rise to exhaustive catalogues of single nucleotide genetic variants (SNV). In order to identify which of these are related to diseases and which are neutral, many bioinformatic methods have been developed, but they often give contradictory predictions.   According to Abel González-Pérez, first author of the paper, “by combining several methods we have found an approximation (the weighted average of the normalised scores) which has an accuracy of up to 88% in the predictions, significantly higher than that of each of the individual tools”.   This method can therefore be used as a highly precise and reliable indicator of the impact of a SNV on the functionality of a protein


Ciència

www.prbb.org  www.prbb.org | | maig abril de 2011       

4

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST

FÁTIMA GEBAUER – Cap del grup de Regulació de la Síntesi de Proteïnes en Eucariotes (CRG)

«Entendre el desenvolupament embrionari és entendre la vida» cell can give rise to a whole organism. To understand embryonic development is to understand life.

Maruxa Martínez-Campos D'on et va sorgir la passió per la ciència? Tenerife, mentre feia quart de carrera, vaig veure l’ADN per primera vegada en un gel d’agarosa i vaig pensar: si sóc capaç de veure i manipular l’ADN, també he de ser capaç d’entendre la vida! Em vaig enamorar de la biologia molecular i vaig decidir marxar de Gran Canària.

A

No va ser fàcil... Ho vaig poder fer gràcies a un préstec de la meva tieta, a una beca i als diners que la meva mare havia estalviat durant tota la seva vida perquè la seva primera filla, després de quatre fills, pogués anar a la universitat. Així doncs, vaig acabar la carrera a Madrid, on també hi vaig fer la tesi. Com vas acabar estudiant la traducció? Volia estudiar un mecanisme general relacionat amb el desenvolupament embrionari. Crec que és un miracle com d’una sola cèl·lula en pot sortir un organisme. Entendre el desenvolupament embrionari és entendre la vida. Els Estats Units, Alemanya... per què al final vas anar al CRG? Després de sis anys a l'EMBL, a Heidelberg, el meu marit i jo vam buscar llocs on jo pogués començar el meu propi grup. El CRG va ser una aposta arriscada, però volíem participar en la creació d’un centre competitiu a nivell internacional. Era el 2002 i al CRG només hi havia Miguel Beato, el director, i Raúl Méndez. No hi havia ni prestatges. Però ha valgut la pena; ha sortit millor del que tots esperàvem! Quina perspectiva ofereix estar al PRBB? Conviure en un únic edifici és molt convenient. Als seminaris, que són oberts a tothom, coneixes gent dels altres centres i aprens què fa cadascú. I després te’ls trobes al menjador, on pots fer discussions informals i potser hi acabes col·laborant. Com has viscut ser mare i investigadora? Tinc la gran sort de tenir un marit que comparteix les responsabilitats de la maternitat, però sovint no n’hi ha prou; és

The U.S., Germany... How did you end up at the CRG? After six years at the EMBL in Heidelberg, my husband and I started to look for places where I could start my own group. Coming to the CRG was risky, but we wanted to participate in the creation of an internationally competitive centre. It was 2002 and only Miguel Beato, the director, and Raúl Méndez were at the CRG. There was nothing, not even shelves, but it was worth it; it all came out better than expected!

PERFIL / PROFILE Fátima Gebauer té 48 anys, una filla de 13 i un marit que fa recerca al mateix centre que ella, el CRG. Nascuda a Les Palmes de Gran Canària en una família de set germans, va fer el doctorat a Madrid, des d’on va marxar als Estats Units i a Alemanya. Va tornar a Espanya per crear el seu propi grup de recerca el 2002. Fátima Gebauer is 48, has a 13-year old daughter and a husband who also works at the CRG. Born in Las Palmas de Gran Canarias, one of seven siblings, she received her doctorate in Madrid. She then moved as a postdoc first to the U.S. and then to Germany. The biologist returned to Spain to create her own research group at the CRG in 2002. essencial el suport institucional. A Alemanya, després de la baixa per maternitat, tens deu mesos més durant els quals l’Estat et paga el 65% del sou. I després pots estar a casa fins a tres anys –sense sou– i et guarden el lloc de treball. Tanmateix, en recerca és impensable estar tant de temps sense treballar. Però hi ha formes de compatibilitzar la feina amb la família. Quan estava a l’EMBL, la nostra filla va anar a la guarderia des dels tres mesos, però era just al costat i jo hi anava quan calia alimentar-la o en qualsevol estona lliure entre experiments. Sempre has volgut fer recerca? Hi ha hagut molts moments en què m’he desanimat. Però els científics som molt obsessius, no deixem d’intentar una cosa fins a aconseguir-la! Això sí, tenia clar que si als 40 anys no havia creat el meu grup de recerca, em dedicaria a una altra cosa.

“Understanding embryonic development is understanding life” When was your passion for science awakened? During the 4th year of my biology degree in Tenerife, I saw DNA for the first time, in an agarose gel. I thought: if I am able to see and manipulate DNA, I must also be able to understand life! I fell in love with molecular bio­ logy and decided to leave the island. It wasn’t easy... I used a loan from my aunt, a grant I received and the money that my mother had saved all her life so that her first daughter after four sons could go to college. I then finished my degree in Madrid and did my PhD there. Why did you decide to study translation? I wanted to study a mechanism that affects all cells and that is related to embryonic development. I think it's a miracle how one

conferÈnciEs PRBB-CRG / conferencEs PRBB-CRG DORIS K. WU, Monday May 2. Doris Wu, from the Laboratory of Molecular Biology in NIDCD/NIH, Rockville, USA, is studying molecular mechanisms governing morphogenesis of the vertebrate inner ear. In particular, she is studying the tissues and signalling molecules that specify the three primary cell types (neural, sensory, and nonsensory) which make up the inner ear. She is also interested in the developmental mechanisms that dictate the spatial position and orientation of each of the inner ear components with respect to the overall body axes. Her group uses avian retroviral vectors in chicken as well as transgenic and knock out mouse models as tools to investigate the role of specific genes during inner ear development. She has been invited by Berta Alsina (UPF).

What does being at the PRBB offer? Being in a single building is very convenient. In the seminars, which are open to everyone, you can meet people from other centres and learn what they do. And then you see them in the restaurant, where informal discussions take place and perhaps you can end up collaborating. What has your experience as a mother and a researcher been? I am very lucky to have a husband who shares the responsibilities of parenthood, but it is not enough, institutional support is essential. In Germany, after maternity leave you have a further 10 months during which the state pays 65% of your salary. After that, you can stay home up to three years without pay while your job is kept open for you. But in research it is unthinkable to be so long without working... But there are ways to combine work with family. When I was at the EMBL, our daughter went to nursery when she was just three months old, but it was next to my lab, so I could go there whenever she needed to be fed, or when I had some free time. Have you ever thought of quitting research? There have been many times when I was discouraged. But we scientists are very obsessive; we don’t stop trying something until we get it! However, I knew that if at 40 I didn’t have my own research group, I would do something else

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

CHARLIE BOONE, Friday May 6. Charlie Boone, from The Donnelly Centre for Cellular and Biomolecular Research at the University of Toronto, in Canada, focuses on the development and application of functional genomics techniques to a number of biological problems. He is developing and applying functio­ nal genomics approaches for mapping genetic, chemicalgene­tic and protein-protein interactions using a yeast model system. In particular, he is involved in a collaborative project for global mapping of genetic interactions in yeast. The ultimate goal is to place all yeast genes and their corresponding products on a functional network. His group also develops robotics and methods for manipulating high density yeast arrays and automating yeast genetic analysis. He has been invited by Kiana Toufighi (CRG).

SHINGO KAJIMURA, Monday May 2. Shingo Kajimura, from the University of California in San Francisco (UCSF) Diabetes Center and the Department of Cell and Tissue Biology, in San Francisco, USA, aims to uncover the molecular circuits that control fat cell development and energy homeostasis. His group employs a wide range of molecular biology and biochemical approaches together with mouse genetics to decode the transcriptional and epigenetic networks that regulate fate determination of brown adipocytes versus white adipocytes, and to understand how these networks are linked to obesity, insulin resistance and metabolic diseases. He has been invited by Pura Muñoz Cánoves (ICREA/UPF).


7 5

Ciència

     febrer   maigde de2011  2011 | | www.prbb.org www.prbb.org    

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Comença el projecte europeu més gran sobre salut infantil Gisela Sanmartin

E

l projecte europeu CHICOS, coordinat pel CREAL, té com a objectiu millorar la salut infantil a través de la coordinació de diverses cohorts d’infants que recopilen informació sobre un total de 350.000 mares embarassades i els seus nadons. L’11 i 12 d’abril passats, la iniciativa va celebrar la primera trobada al PRBB. Investigadors de 17 països europeus es van reunir per discutir què cal investigar en els propers 10 anys, centrant-se en aspectes importants de la infància com l’obesitat, el neurodesenvolupament i l’asma.   Aquests estudis comprenen aspectes com els efectes del consum d’alcohol en el creixement del fetus o la influència dels factors socioeconòmics en el risc d’asma en la infància. La importància del consum de peix en el desenvolupament dels nens és un altre dels temes estudiats, així com els efectes que tenen els contaminants orgànics persistents (COP) en el

pes dels nadons en néixer. Segons Martine Vrijheid, coordinadora del projecte CHICOS, «aquest projecte és una oportunitat única per saber què afecta els nostres infants i així millorar la seva qualitat de vida i la seva salut».   Els investigadors calculen que obtindran les conclusions d’aquest projecte el 2012. Posteriorment, es desenvoluparà un conjunt de recomanacions sobre prioritats en polítiques de salut de la Unió Europea per a la millora de la salut dels infants.

10 years, focusing on important infancy issues such as obesity, neurodevelopment and asthma.   These studies cover aspects such as the effect of alcohol consumption on the growth of the foetus and socioeconomic influences on the risk of infant asthma. The importance of fish consumption in child development and the effect of persistent organic pollutants (POPs) on birth

weight will also be studied. According to Martine Vrijheid, coordinator of CHICOS, “this project is a unique opportunity to understand what affects our children and to improve their quality of life and health”.   The researchers aim to have conclusions from this project in 2012. A set of recommendations on priorities in European Union health policies for the improvement of child health will be developed

Start of the largest European child health project

T

he European project CHICOS, led by the CREAL, aims to improve child health through the coordination of many European birth cohort studies that collect information on a total of 350,000 pregnant mothers and their babies. On April 11 and 12, the initiative held its first meeting at the PRBB. Researchers from 17 European countries got together to talk about research priorities for the coming

Uns 100 investigadors de CHICOS es van reunir al PRBB l’abril passat Around 100 researchers from CHICOS met at the PRBB in April

Buscant la millor solució als problemes d’assemblatge de l’ADN Laia Cendrós

U

na cinquantena d’especialistes en bioinformàtica es van reunir del 5 al 7 d’abril a Barcelona per posar en comú els resultats del primer experiment científic en forma de competició organitzat a l’Estat espanyol.   En aquest taller competitiu, un comitè científic va plantejar dos desafiaments: reconstruir una seqüència d’ADN i una altra d’ARN. Aquesta reconstrucció és actualment un dels principals reptes dels projectes de seqüenciació genòmica, en els quals, després d’obtenir la seqüència de milions de petits fragments d’ADN, cal fer-hi l’assemblatge en l’ordre correcte. «És com fer un puzle de 500 milions

de peces», explica Roderic Guigó (CRG), un dels coordinadors científics del projecte.   Experts d’arreu del món van avaluar durant aquests tres dies els diversos mètodes d’assemblatge genòmic que havien estat presentats al concurs. «Cap mètode no era perfecte, però esperem que l’intercanvi d’idees ajudarà a trobar mètodes encara més eficients», conclou Guigó.   El taller va ser organitzat pel Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC), el CRG i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), i s’emmarca en el treball fet pel consorci internacional ENCODE. Aquest consorci té com a objectiu la identificació de tots els elements funcionals en la seqüència del genoma humà.

JEFF DILWORTH, Monday May 16. Jeff Dilworth, from the Sprott Center for Stem Cell Research, Ottawa Hospital Research Institute (OHRI) in Ottawa, Canada, aims to understand the mechanisms by which tissue-specific patterns of gene expression are established during development, and how this can be reproduced in stem cells. He is currently focusing in the transcriptional activators implicated in myogenesis. His group is using a combination of biochemistry, cell biology, molecular biology, genomics, and proteomics. Other ongoing research is directed towards understanding the role of different transcriptional regulators in generating chromatin environments that establish and maintain tissue specific gene expression patterns. He has been invited by Pura Muñoz Cánoves (ICREA/UPF).

Looking for the best solution to DNA assembly problems

A

round 50 bioinformatics specialists got together in Barcelona between April 5 and 7 to share the results of the first competitive scientific experiment organised in Spain.   In this competitive workshop a scientific committee posed two challenges: the reconstruction of both a DNA and an RNA sequence. This reconstruction is one of the principal challenges of genome-sequencing projects, in which, once the sequence of millions of tiny DNA fragments has been obtained, the assembly must be correctly ordered. "It's like a puzzle with 500 million pieces", explains Roderic Guigó (CRG), one of the scientific coordinators of the project.

MARCO GIORGIO, Monday May 23. Marco Giorgio, from the Institute of Experimental Oncology (IEO) in Milan, Italy, is interested in the study of bioenergetics and in the molecular mechanisms of degenerative diseases and aging in mammals. He tries to understand questions such as why cells produce potentially dangerous reactive oxygen species and what the biological role of p66Shc is. When mutated, p66Shc induces stress resistance and prolongs life span. Giorgio was a pioneer in the identification and functional characterization of the Shc family of signaling proteins and has described the mechanism of the electron transport in the mitochondrial chain from cytochrom c to p66Shc. He has been invited by Ina Berniakovich (CMRB).

  Throughout these three days experts from around the world evaluated the various methods of genomic assembly that had been submitted to the contest. "No method was perfect, but we hope that the exchange of ideas will help in finding even more efficient methods", concludes Guigó.   The workshop was organised by the International Centre for Scientific Debate (ICSD), the CRG and the National Centre for Genome Analysis (CNAG), and is within the framework of the work carried out by the international ENCODE (Encyclopedia of DNA elements) consortium. This public international consortium, launched by the National Human Genome Research Institute (NHGRI) in 2003, aims to identify all of the functional elements in the human genome sequence

WEN-HSIUNG LI, Friday May 27. Wen-Hsiung Li is the Director of the Biodiversity Research Center, Academia Sinica, and a James Watson Professor at the University of Chicago, USA. He is trying to understand whether evolution of gene regulation is mainly due to changes in “cis” elements or in “trans” factors. He is using microarrays and real time PCR, computational analysis, and site-directed mutagenesis and fitness assays. Li has received the international Balzan Prize for his contribution to genetics and evolutionary biology, and is part of the National Academy of Sciences. He is also well known for co-authoring "Fundamentals of Molecular Evolution", one of the classic textbooks in molecular evolution. He has been invited by the CRG Graduate Committee (hosted by Chang Jia Ming and Cédric Notredame).


Diversitat

www.prbb.org  |  maig de 2011       

6

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

El GRIB participa en dos nous projectes europeus Maruxa Martínez-Campos

F

erran Sanz, director del GRIB (IMIMUPF), coordina el projecte INBIOMEDvision, finançat per la Unió Europea. Es tracta d’una acció de coordinació de suport (CSA) encaminada a organitzar durant els propers dos anys diferents activitats en el camp de la informàtica biomèdica. L’objectiu és promoure aquesta disciplina a partir del seguiment de les últimes tendències científiques i les activitats existents, de l’anàlisi dels nous reptes i oportunitats, i de la difusió del coneixement en aquest camp.

  Avui dia, el GRIB participa també en el projecte europeu OpenPHACTS, finançat per l’associació público-privada Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI). L’objectiu d’OpenPHACTS és desenvolupar una plataforma, anomenada Espai Farmacològic Obert (OPS), que comprendrà les dades i la infraestructura necessàries per accelerar la recerca orientada al desenvolupament de fàrmacs. La idea és desenvolupar un recurs que estigui disponible gratuïtament i que eviti problemes actuals, com ara la manca d’estàndards. El consorci OpenPHACTS compta amb 14 institucions acadèmiques i pimes i vuit empreses farmacèutiques. El pressupost total és de 16,5 milions d’euros.

The GRIB participates in two new EU-funded projects

F

erran Sanz, director of the GRIB (IMIM-UPF), coordinates the EUfunded INBIOMEDvision project. This is a coordination support action (CSA) for the organisation of different activities in biomedical informatics research over the next two years. The aim is to promote this field by permanently monitoring the latest scientific innovations as well as existing activities, analysing emerging challenges and opportunities, and disseminating knowledge in the field.

  The GRIB also currently participates in the OpenPHACTS project, funded by the European public-private partnership Innovative Medicines Initiative (IMI). The aim is to develop a platform, called Open Pharmacological Space (OPS), which will comprise the data, vocabularies and infrastructure needed to accelerate drug-oriented research. The idea is to develop a resource for drug discovery projects which is freely available and which will avoid current problems such as lack of standards.   The OpenPHACTS consortium includes 14 European academic institutions and SME partners and eight pharmaceutical companies. The total budget is 16.5 million Euros

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Els treballadors del Port, contra l’Alzheimer Maria Escrivà

D

issabte 9 d’abril va tenir lloc al Poliesportiu del ZAL del Port de Barcelona la segona edició del Dinar Solidari contra l’Alzheimer. Entre els més de 400 assistents, i en representació de la Fundació Pasqual Maragall, hi van assistir Pasqual Maragall, Diana Garrigosa i Jordi Camí, que van adreçar unes paraules d’agraïment a tots els presents. Entre d’altres personalitats, també van ser-hi Imma Moraleda, regidora del Districte de SantsMontjuïc, i José Alberto Carbonell, director del Port de Barcelona.   Igual que a l’edició anterior del 2009, el dinar va estar impulsat i coordinat per Josep Maria Pérez, transportista del Port, i va comptar amb la col·laboració de diverses entitats ubicades al Port i amb un seguit d’actua­cions desinteressades, des d’un espectacle de màgia i una exhibició de tango, fins a un concert de jazz o un recital d’havaneres.

Una paella gegant a favor de l’FPM / A giant paella in favour of the FPM   Gràcies a les aportacions de diverses entitats col·laboradores i amb la venda de tiquets a un preu de 20 euros per persona, l’acte va recaptar 17.000 euros, que es destinaran al projecte científic de la Fundació Pasqual Maragall.

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Petita gran mosca

A

questa foto, feta per Cristina Morera Albert, del CMRB, és d’una mosca domèstica observada al microscopi electrònic de rastreig. Aquest tipus de microscopi utilitza electrons i unes lents electromagnètiques per «il·luminar» la mostra i permet observar el seu relleu a gran augment.   En aquest cas, podem observar els ulls compostos de la mosca i el seu tòrax, que està dividit en tres segments: protòrax, mesotòrax i metatòrax. El tòrax està cobert per uns pèls anomenats «quetes», que sempre estan disposats al mateix lloc i tenen una funció sensorial. També es poden veure les ales, que sobresurten del segon segment, amb els seus nervis.

Little big fly

I

n this photo, taken by Cristina Morera Albert, of the CMRB, a house fly is observed with a scanning electron microscope (SEM). This type of microscope uses electrons and electromagnetic lenses to "illuminate" a sample allowing its visualisation in 3D at high resolution.   In this case, we observe the compound eyes of the fly and its thorax, which is divided into three segments: prothorax, mesothorax and metathorax. The thorax is covered by hairs called bristles, which are always arranged in the same place and have a sensory function. One can also see the wings with their nerves

The Port community against Alzheimer’s

T

he second solidarity lunch against Alzheimer’s took place on Saturday, April 9, at the Barcelona Port-

ZAL sport facility. Pasqual Maragall, Diana Garrigosa and Jordi Camí represented the Pasqual Maragall Foundation and thanked the over 400 attendees for their generosity. Imma Moraleda, Councillor of the Sants-Montjuic District, and José Alberto Carbonell, director of the Port of Barcelona, were present among other dignitaries.   As in the previous edition, which took place in 2009, the lunch was promoted and coordinated by Josep Maria Pérez, a worker at the Port. The event counted on the collaboration of several companies located at the Port, and several art performances: from a magic show, to a tango exhibition, a jazz concert or a habanera recital.   With the contributions of the several collaborating institutions and the sale of tickets at 20 Euros per person, the event raised 17,000 Euros which will be devoted to the scientific project of the Pasqual Maragall Foundation


7

Diversitat

     febrer   maigde de2011  2011 | | www.prbb.org www.prbb.org    

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

La nova llei de la ciència Aprovada al Congrés el març passat, la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació podria entrar en vigor a partir d'aquest mes.   La llei pretén crear un esquema clar per al desenvolupament professional dels investigadors. Entre les principals novetats hi destaquen la regulació de la mobilitat entre entitats públiques i privades, així com la creació de contractes laborals específics. També es planteja la creació d’una Agència Estatal de Recerca, un organisme independent que gestionarà els fons d’R+D.   El projecte de llei compta, però, amb l’oposició d’alguns sindicats, societats científiques i grups de joves investigadors, que critiquen, entre d’altres coses, que no es dota el sistema dels recursos necessaris per complir les noves exigències.   Què n’opinen els científics del PRBB? The new science law Passed by Congress in March, the new Science, Technology and Innovation Law could come into effect from this month.   The law aims to create a clear professional development path for researchers. Among the main new features, the regulation of mobility between public and private entities and the creation of specific employment contracts are highlighted. Also proposed is the creation of a National Research Agency, an independent body to manage R&D funds.   The bill, however, has opposition from some of the unions, scientific societies and groups of young researchers, who criticise, among other things, the fact that it does not provide the system with the necessary resources to accomplish the new requirements.   What do the PRBB scientists think?

Miguel Beato (CRG)

«No sóc amic de resoldre problemes funcionals mitjançant lleis d’aplicació general, i menys en una àrea tan creativa com la recerca científica. Països amb una gran tradició investigadora no tenen una llei de la ciència o, si en tenen, s’ignora per complet. Però els nostres polítics no són destres a controlar el seu furor legislatiu. I això crea un cercle veritablement viciós. L’única justificació per a una nova llei de la ciència seria contrarestar els efectes negatius de la llei anterior. Des d’aquesta perspectiva, la nova llei suposa un avenç considerable, ja que permet contractes laborals i mobilitat entre centres públics i privats. Però hauria estat més ràpid i efectiu donar suport estructural i econòmic a centres que investiguen amb criteris internacio­nals de qualitat en generar coneixement, captar recursos, avaluar resultats, transferir tecnologia i divulgar.» "I am not a fan of solving functional problems with general laws. And even less so in an area as creative as scientific research. Countries with a great tradition of research don’t have a science law. Or if they have, they completely ignore it. But our politicians are not very good at controlling their legislative furore and this creates a vicious circle. The only justification for a new science law would be to counteract the negative effects of the previous one. From this perspective, the new law represents a considerable advance in enabling employment contracts and mobility between public and private centres. But it would have been faster and more effective to give structural and economic support to centres which use international quality criteria to generate knowledge, bring in funds, evaluate results, transfer technology and disseminate information."

Anna Bigas (IMIM)

«La llei és plena de bons propòsits, com equiparar la carrera investigadora en els organismes públics, contractes per als becaris, la internacionalització de la ciència o la creació d’una Agència del Finançament que podria tenir una certa independència electoralista, protegint així els pressupostos de recerca. El problema és l’ambigüitat amb la qual es tracten tots aquests temes, sense legislar sobre els problemes bàsics. Per exemple, la millora de la internacionalització del sistema requereix homologar titulacions i facilitar tràmits que dificulten enormement la incorporació de gent d’altres països. Però això no està contemplat.» "The law is full of good intentions, like levelling research careers in public bodies, giving contracts to people with grants, the internationalisation of science and the creation of a funding agency that could be somewhat independent politically, to protect research budgets. The problem is the ambiguity with which all of these issues are addressed, with no legislation on the basic problems. For example, improvement in the internationalisation of the system happens by standardising qualifications and easing procedures that hinder the incorporation of people from other countries. But this is not touched on."

Montserrat Barragán (CMRB)

«Espanya s’està convertint en una de les potències científiques reconegudes mundialment. La necessitat de definir de manera clara les figures científiques era un dels punts difusos en les

lleis del nostre país. Cada dia es fa més necessària la presència de personal qualificat capaç de suportar la càrrega científica. Crec que l’aparició d’aquesta nova llei ajudarà a establir aquestes figures que, en alguns casos, ja existeixen en la pràctica. D’altra banda, potenciar la interrelació entre universitats, organismes públics i organismes privats d’investigació és, des del meu punt de vista, necessari per consolidar-se com un dels pilars mundials de recerca. Però no hem d’oblidar que per al funcionament òptim del sistema cal la presència i dotació d’infraestructures adequades.» "Spain is becoming one of the world-renowned scientific powers. The need to clearly define scientific figures was one of the blurry areas in the laws of our country. Every day the presence of qualified people capable of supporting the scientific load becomes increasingly necessary. I think the appearance of this new law will help to establish these figures which, in some cases, already exist in practice. On the other hand, strengthening the relationship between universities, and public and private research organisations is, in my view, necessary to consolidate our position as one of the pillars of global research. But we must not forget that for the optimal functio­ning of the system there must be an adequate and well-supported infrastructure.”

Jaume Bertranpetit (UPF)

«La llei té aspectes positius: obre la porta a la contractació (tot i que s’oblida dels post-docs!) i parla del personal de les universitats públiques i dels hospitals com a investigadors. Però es queda molt curta. Per l’excés de preocupació en els reglaments laborals i per no tocar el funcionariat ni les universitats ni els organismes públics d'investigació. Per no parlar d’avaluacions del personal. Perquè no toca la governança i deixa grans espais per a les gran burocràcies. Perquè no ajudarà a la modernització i a aconseguir l’excel·lència, i farà que agents exitosos del sistema (centres de recerca catalans, ICREA, CNIO...) hagin de continuar essent “anomalies del sistema” i no la normalitat. Al cap i a la fi, la importància de la llei en el futur de la recerca dependrà de com s’apliqui.» "The law definitely has some positive aspects: it opens the door to contracts (although it forgets about postdocs!), and it considers the staff of public universities and hospitals to be researchers. But it falls short of accomplishing what it is meant to achieve. This is due to its excessive preoccupation with employment regula­ tions without touching on the civil service, universities or public research entities. It doesn’t discuss personnel evaluations or address governance and it leaves too much room for bureaucracy. It won't help modernisation or achievement of excellence. And it means that the hitherto successful agents of the system (e.g. the Catalan research centres, ICREA or CNIO) will remain 'anomalies' within the system rather than the norm. In the end, the importance of the law for the future of research in Spain will depend on its application"

Judith Garcia Aymerich (Barcelona, 1972) Investigadora, CREAL Quins són els teus hobbies? Cantar i anar d’excursió. La combinació de tots dos és immillorable: un «Senyor, Sant Jordi» dalt d’un cim. M’encanta! Què et faria totalment feliç? Ja sóc feliç. La felicitat em sembla més una variable dicotòmica (sí/no) que una variable contínua (de 0 a 100). És que sóc epidemiòloga! Què és el que més et molesta? A nivell micro, la mala expressió oral o escrita. A nivell macro, la indiferència, sense cap dubte. Quin és el teu personatge favorit? Aquesta és fàcil: tots aquells que donen la vida per fer un món millor, des de Jesús de Natzaret fins a Neo (el protagonista de «The Matrix»). Quin és el teu millor defecte? Tots els defectes són virtuts, i al contrari. Per exemple, sóc molt lenta, però molt, menjant. Però és un bon defecte, perquè paeixo bé el menjar. Quin talent t’agradaria tenir? Dibuixar! El teu lema? Les frases fetes; les de la terra contenen tota la saviesa! En trio una: «Sempre endavant, atrás... ¡ni para coger carrerilla!». Which are your hobbies? Singing and hiking. The combination of both is unbeatable: «Senyor, Sant Jordi» on top of a mountain peak. I love it! What would make you absolutely happy? I am already happy. I think happiness is a dichotomy (yes/no) rather than a continuous variable (from 0 to 100). Can you tell I am an epidemiologist? What bothers you most? At the micro level, poor oral and written expression: spelling mistakes, poorly placed punctuation... At the macro level, indiference, without a doubt. Who is your favourite person in fiction or real life? This is an easy one: all those who have given their life to make the world a better place, from Jesus to Neo, the main character of "The Matrix". What is your best defect? All defects are virtues and vice versa. For example, I am incredibly slow eating. But it’s also a positive thing, since it allows me to digest properly. What talent would you like to have? Drawing! Your motto? The popular sayings are full of wisdom! If I have to choose one: “Always forward, backwards... not even to take a run-up!”


Edifici

www.prbb.org  |  maig de 2011       

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

El CRG crea una plataforma per als seus antics membres. CRG Alumni (www.crg. eu/alumni) ofereix una xarxa de contactes professionals per mantenir vincles i afavorir col·laboracions. L’únic requisit per serne membre és haver treballat un mínim de tres mesos al CRG. De moment, la inscripció és gratuïta però en el futur, podria establir-se una quota de soci. A new platform for CRG Alumni. CRG Alumni (www.crg.eu/alumni) offers a network of professional contacts to maintain relationships and foster collaborations. The only requirement for membership is to have worked at least three months at the CRG. Currently, inscription to CRG Alumni is free, although membership fees may be established in the future.

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Redacció i edició: Maruxa Martínez-Campos Gestió: Isabel Ràfols Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar) Gisela Sanmartin (CREAL) Marc Permanyer (UPF) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Ania Liste (CMRB) Mònica Rodríguez (PRBB) María Escrivá (FPM) Centres: Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut d’Alta Tecnologia (IAT) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Fundació Pasqual Maragall (FPM) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com) Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Obert el III Premi El·lipse

Carles Besses, guardonat amb una beca de l’AECC. El projecte de recerca presentat pel cap de Servei d’Hematologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’IMIM ha rebut una de les cinc beques que atorga l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Les beques estan destinades a formar investigadors en projectes de recerca en càncer i estan dotades amb 18.000 euros anuals durant dos anys. Carles Besses, awarded a grant by the AECC. The head of the haematology service of the Hospital del Mar and a researcher at IMIM was the recipient of one of the five grants awarded by the Spanish Association Against Cancer. The grants are meant to further training scientists in cancer research projects. Researchers receive 18,000 Euros annually during two years.

8

Maruxa Martínez-Campos

E

Xavier Estivill, premi Fundación Lilly de Recerca Biomèdica 2011. L’investigador del CRG ha estat premiat amb 170.000 euros en la categoria de recerca preclínica. Els diners seran destinats a l’estudi del paper dels RNA no codificants en les malalties neurodegeneratives i a l’anàlisi de les bases genètiques de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica. El director de la Fundación Lilly, José Antonio Gutiérrez, ha destacat «la seva aportació decisiva a la implementació de la medicina genòmica». Xavier Estivill receives the 2011 Lilly Foundation Award for Biomedical Research. The CRG researcher has been awarded 170,000 Euros in the category of preclinical research. The money will be used to study the role of non-coding RNAs in neurodegenerative diseases and to the genetic analysis of the basis of fibromyalgia and chronic fatigue syndrome. The director of the Lilly Foundation, José Antonio Gutiérrez, highlighted Estivill’s "decisive contribution to the implementation of genomic medicine" 

l PRBB torna a apropar la creació literària i gràfica a l’àmbit de la ciència amb la tercera edició del Premi El·lipse de divulgació científica. Aquest premi s’adreça a qualsevol persona interessada en la biomedicina i s’ofereix en dues categories: gràfica i escrita, que inclou el relat fictici, el guió teatral o l’assaig, entre d’altres formats. Amb l’esperit que la divulgació arribi al màxim nombre de persones, els escrits es poden presentar en català, castellà o anglès.   En el marc de la iniciativa Alzheimer Internacional 2011, i en col·laboració amb la Fundació Pasqual Maragall, enguany el premi s’atorgarà a les millors obres que tractin aspectes relacionats amb la biologia de la memòria des d’una òptica científica. Alguns temes possibles podrien ser les bases fisiològiques de la memòria o les malalties que ocasionen la seva alteració.   El premi consisteix en 1.000 euros per a l’obra guanyadora de cada categoria i el termini de lliurament és el 15 de juliol. Per a més informació: http://premi-ellipse. prbb.org.

III El·lipse Award

L

in biomedical research. It comprises two categories: graphic and written, which includes, amongst other genres, fictional stories, poetry, or theatrical scripts. In the spirit of reaching as many people as possible, the texts can be written in Catalan, Spanish or English.   Under the Alzheimer International 2011 initiative, and in collaboration with the Pasqual Maragall Foundation, this year the prize will be awarded to the best works that address any aspect related to the biology of memory from a scientific perspective. This could include the biochemistry of memory or the diseases that cause its alteration.   The prize is 1,000 Euros for the winning entry in each category and the deadline for sending your work is July 15, 2011. For more information see the website: http:// premi-ellipse.prbb.org

III PREMI EL·LIPSE

DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

TEMA:LA BIOLOGIA DE LA MEMÒRIA Categories: a)obres escrites b)obres gràfiques

Data límit de presentació dels originals: 15/07/2011 Idiomes: català, castellà, anglès

iterature and art get close to science for the third consecutive year with the El·lipse Award organised by the PRBB. This award is aimed at anyone interested

Informació i registre: http://premi-ellipse.prbb.org Organitza:

Idea original:

AGENDA

la foto del mes / photo of the month

4 de maig. Intervals course “Business start-ups”, by Reimund Fickert and Lluís Pareras. From 2pm to 6pm.

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

9, 12 i 31 de maig. Intervals course “How to write a postdoctoral fellow­ ship proposal”, by Michela Bertero and Bruna Vives. 18-20 de maig. Intervals course “Lea­d ing for success in scienceadvanced”, by Saso Kocevar and Thomas Frick. 24 de maig . Inter vals cour se “Demystifying documentary making”, by Eric May. From 9am to 6pm. 24 de maig. «Jornada sobre patents en l’àmbit de la biomedicina», a càrrec de Pascual Segura, director del centre de patents de la Universitat de Barcelona. A les 10 h a l’Auditori del PRBB. Inscripció gratuïta a: www. medicamentos-innovadores.org 27 de maig. «Ratones transgénicos: tipos, obtención, mantenimiento y aplicaciones», a càrrec de la doctora Anna Pujol. A les 13 h a l'Auditori del PRBB. Inscripció gratuïta a: harlanclientes@harlan.com. Per a més informació, entreu al portal prbb.net. For more information please go to the prbb.net portal.

Foto d'Ofelia Chaos (PRBB) / Photo by Ofelia Chaos (PRBB)

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.org If you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

El·lipse 44: "Per molts anys, PRBB"  

The PRBB celebrates its 5th anniversary - read this issue to learn what has happened in this half a decade! An EMBO workshop at the park, a...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you