Page 1

el·lipse

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Deciding the future he Pandora’s box about the preimplantation genetic diagnosis of diseases that affect us as adults has been opened. The Spanish Ministry of Health has authorised its application and the National Assisted Reproduction Committee (CNRA) has approved the requests of couples so that their children are born without the mutations that have brought members of their families to suffer breast and thyroid cancer. The CNRA has also allowed other couples to apply for preimplantation diagnosis of hereditary muscular dystrophy or Huntington disease, and to have a child that can cure their affected sibling. In all these diseases we don’t have a treatment, but the embryos negatively selected would have lived the first decades of their lives free of the disease. The question is whether, by the time they would suffer the disease, we would already have developed the treatments for these diseases, and whether this selection is valid taking into account the knowledge that will come in the future.

T

Xavier Estivill

Decidint el futur ’ha obert la Caixa de Pandora sobre el diagnòstic preimplantacional de malalties que ens afecten quan som adults. El Ministerio de Sanidad n’ha autoritzat l’aplicació i la Comissió Nacional de Reproducció Assistida (CNRA) ha aprovat la sol·licitud de parelles perquè el seus fills neixin sense les mutacions que han dut a membres de les seves famílies a patir càncer de mama o de tiroides. La CNRA ha permès a altres parelles sotmetre’s al diagnòstic preimplantacional de casos de distròfies musculars hereditàries o malaltia de Huntington, i a tenir un fill que guareixi al seu germà ja malalt. En tots aquests casos no tenim tractaments, però els embrions descartats haurien viscut força anys sans. La pregunta és si quan haguessin desenvolupat les malalties, els tractaments estaran desenvolupats, i si aquesta selecció és vàlida en funció del coneixement que vindrà.

S

Xavier Estivill

NÚM. 22

www.prbb.org

GRATUÏT

CELEBRACIÓ DE LA DIADA / CELEBRATING CATALONIA NATIONAL’S DAY

Un Sant Jordi amb moltes sorpreses

© Javier Sin

Editorial

Maig de 2009

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA

Maruxa Martínez-Campos ada any, els residents del PRBB ens sorprenen amb algun element nou a les celebracions que s’organitzen al parc per a tota la comunitat. Hem tingut concerts de rock, ball de sardanes, «roda» de capoeira, actuació de la coral del PRBB i fins i tot un espectacle de trapezi, tot de la mà dels propis residents. Però quan pensàvem que ja ho havíem vist tot… el 22 d’abril de 2009 hem tornat a sorprendre’ns. A més del tradicional intercanvi de llibres —aquest any més de 500!— i de les roses que omplien la plaça, el grup de teatre del PRBB,

C

amb menys de quatre mesos de vida, ens va oferir el més bo i millor que es pot regalar: un tip de riure i una bona estona entre amics. També vam assaborir la creació artística dels residents i dels seus fills en l’exposició de fotos enviades pels residents a aquest diari. Uns 200 residents van gaudir de la demostració del grup de capoeira del PRBB, els membres del qual van demostrar l’habilitat i agilitat que setmana a setmana van adquirint. A més, seguint amb els esports, la jornada va acabar amb el sorteig dels equips de vòlei que s’hauran d’enfrontar els propers mesos. Difícil de superar? Espereu a la propera festa!

A Sant Jordi day with many surprises very year, the PRBB residents surprise us with something new during the celebrations that are organised at the park for the whole community. We have been able to shout in rock concerts, to see a “capoeira roda”, to dance “sardanes”, to hear the fantastic voices of the PRBB choir and even to enjoy a trapeze show, everything done by the residents themselves. But when we thought we had seen it all… on April 22, 2009, we were surprised once more. Apart from the traditional book exchange of the Sant Jordi celebration —this year more than

E

500!— and of the roses that filled the square, the PRBB theatre group, which exists since only four months, offered us the best that can be offered: a good laugh and a great time amongst friends. We also enjoyed the artistic side of the residents and their children in the exhibition of the pictures sent to this newspaper. About 200 residents were witnesses of the demonstration of the PRBB capoeira group, whose members showed the ability and agility they are acquiring week after week. Furthermore, continuing with the sports, the day finished with a raffle to choose which beach volley teams will have to confront each other in the next months. Difficult to beat? Wait until the next party! 

Sumari / Summary Ciència Notícies científiques | Scientific news Perfil de grup | Group profile: José Aramburu i Cristina López-Rodríguez (CEXS-UPF) Entrevista | Interview: Thomas Graf (CRG)

2

Conferències PRBB-CRG | PRBB-CRG Conferences: Maig/May

Notícies generals | General news 4-5

Diversitat 3 4

Ciència al descobert | Science uncovered: Regenerant un cor trencat

5

Foto científica | Scientific photo 5

Edifici 6 6

La foto del mes | Photo of the month

8

Sant Jordi en imatges | Sant Jordi party in images

6

PRBB Solidari | Solidarity at the PRBB

8

Debat actual | Current-affairs debate

7

Agenda

7

Art al PRBB | Art at the PRBB: Un joc de miralls

8

Català per a guiris | Catalan for foreigners


Ciència

www.prbb.org | maig de 2009

2

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Galectina-1: un nou receptor del tPA implicat en el càncer de pàncrees Rosa Manaut / Núria Pérez n estudi dut a terme per investigadors de l’IMIMHospital del Mar i del CEXSUPF, publicat a l’edició d’abril de la revista Gastroenterology, identifica la proteïna Galectina1 com a un nou receptor de l’activador tissular del plasminogen (tPA) que participa en la proliferació i invasió del càncer de pàncrees. En condicions fisiològiques, el tPA és secretat per les cèl·lules dels vasos sanguinis en resposta a la formació d’un coàgul, contribuint a la seva dissolució. La seva presència anòmala en cèl·lules del pàncrees està associada a una major proliferació, migració i invasió cel·lular. Els investigadors han pogut demostrar que aquestes funcions oncogèniques del tPA necessi-

U

ten de la seva unió a la Galectina-1, un receptor fins ara desconegut, altament expressat en adenocarcinomes ductals pancreàtics. Aquests tipus de tumors es presenten en el 90% dels casos de càncer pancreàtic i es caracteritzen per la seva letalitat. En efecte, el càncer pancreàtic ocupa el quart lloc entre les causes de mort per càncer al món. Podria la Galectina-1 ser una diana terapèutica per a aquest tipus de tumor tan agressiu? Segons Pilar Navarro (IMIM), responsable de l’estudi: «els nostres resultats reflecteixen que el bloqueig de Galectina-1 podria evitar els efectes nocius de tPA en aquest càncer». Tot i així, remarca la investigadora, caldran futurs estudis amb models animals de càncer de pàncrees per a determinar el possible ús terapèutic d’aquesta descoberta

Control

Tumor

Gal1, en marró, s’expressa en tumors de pàncrees

en el tractament de l’adenocarcinoma ductal pancreàtic.

Galectin-1: a new tPA receptor involved in pancreatic cancer cientists from the IMIMHospital del Mar and the CEXS-UPF have identified Galectin-1 as a new receptor for the tissue plasminogen activator (tPA) that participates in the

S

proliferation and invasion of pancreatic cancer. The work has been published in April in the Gastroenterology journal. Under physiological conditions, tPA is secreted by a group of cells from the blood vessels in order to dissolve blood cots. However, abnormal presence of tPA in pancreatic cells has been associated with increased proliferation, migration and invasive cell properties. The resear-

chers have now been able to demonstrate that this oncogenic role of tPA requires its binding to Galectin-1, a new tPA receptor highly expressed in ductal pancreatic adenocarcinoma. These adenocarcinomas comprise around 90% of all pancreatic cancers and are characterized by their lethality, being pancreatic cancer the fourth cause of deaths due to cancer in the world. Could Galectin-1 become a therapeutic target for these tumours? According to Pilar Navarro (IMIM), the main researcher of this study: “it seems that blocking Galectin-1 could avoid tPA undesidered efects in this particular type of cancer”. However future experiments with animal models of pancreatic cancer need to be done in order to establish whether this finding can help treating ductal pancreatic adenocarcinoma 

La seqüenciació del genoma boví podria millorar l’explotació ramadera Laia Cendrós / Glòria Lligadas nvestigadors del CRG i del CEXS-UPF han tingut un paper important en la seqüenciació, per primera vegada, del genoma d’un animal de ramaderia: una vaca de la raça Hereford, originària d’Anglaterra i una de les races productores de carn més importants del món. El genoma boví, publicat a la revista Science a l’abril, està format per més de 22.000 gens i és més similar al dels humans que no pas al del ratolí o les rates. L’equip internacional d’investigadors, liderat per Richard Gibbs, director del BCM Human Genome Sequencing Centre, espera que aquest treball proporcioni noves claus per entendre l’evolució dels mamífers. Alhora, d’aquesta troballa en podrien derivar resultats com ara una explotació ramadera més sostenible i eficient. Per exemple, alguns canvis del genoma boví respecte a l’humà podrien explicar l’excepcional capacitat del bestiar per convertir de for-

I

ma eficient un farratge de baixa qualitat en carn i llet altament energètiques. El projecte de seqüenciació ha durat sis anys i ha implicat a uns 300 investigadors de 25 països diferents. Francisco Cámara, Tyler Alioto i Roderic Guigó, del CRG, han contribuït a la identificació dels gens en el genoma boví, i Roderic Guigó ha liderat l’equip internacional que ha dut a terme la verificació experimental. Mireya Plass i Eduardo Eyras, de la UPF, per altra banda, han col·laborat en l’estudi de la conservació de l’estructura dels gens entre el genoma boví i els genomes humà, de ratolí i de gos. Eduardo Eyras ha liderat l’equip internacional que ha dut a terme la verificació d’aquest estudi de genòmica comparativa.

The sequencing of the bovine genome could help improving livestock exploitation esearchers at the CRG and the CEXS-UPF have played an important role in the sequencing, for the first time, of the genome of a livestock animal: a Hereford cow, an English breed and one of the most important meat producers in the world. The cattle sequence, published in Science in April, consists of at least 22,000 genes and it is more similar to that

R

of humans than the genomes of mice or rats are. The international team of researchers, led by Richard Gibbs, director of the BCM Human Genome Sequencing Centre, hopes that this study will provide new information about mammalian evolution. The findings could also result in more efficient and sustainable food production in a world challenged by global population growth. For example, some of the changes in the cow

genome compared to the human one could help explain the amazing ability of cattle to convert low-quality forage efficiently into energy-dense meat and milk. The sequencing project took six years to complete and has involved over 300 scientists from 25 countries. Francisco Cámara, Tyler Alioto and Roderic Guigó, from the CRG, have contributed to the identification of the genes in the bovine geno-

me, and Roderic Guigó has led the international team that has done the experimental verification. Mireya Plass and Eduardo Eyras, from the UPF, on the other hand, have collaborated in the study of gene structure conservation between the bovine genome and that of humans, rats and dogs. Eduardo Eyras has also led the international team that carried out the verification of this genomic comparative study 


3

Ciència

maig de 2009 | www.prbb.org

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

JOSÉ ARAMBURU I CRISTINA LÓPEZ-RODRÍGUEZ, REGULACIÓ DE L’EXPRESSIÓ GÈNICA EN RESPOSTA A ESTRÈS I PROTEÏNES NFAT I CÈL·LULES IMMUNITÀRIES (CEXS-UPF)

Estudiant NFAT5, una proteïna molt polifacètica Maruxa Martínez-Campos osé Aramburu i Cristina López-Rodríguez codirigeixen un dels grups de la unitat d’Immunologia del CEXSUPF. El laboratori compta amb dos postdocs, quatre estudiants de doctorat, un estudiant de final de carrera i un tècnic. Un dels objectius de l’equip és identificar nous reguladors de l’expressió gènica que participen en respostes immunitàries (López-Rodríguez) i en respostes a diversos tipus d’estrès cel·lular (Aramburu). En aquest context, el grup estudia una proteïna implicada en ambdós tipus de processos: el factor de transcripció NFAT5. La Cristina López-Rodríguez va clonar el NFAT5 el 1999 quan era a la Harvard Medical School a Boston. Allà va determinar que aquesta proteïna regulava diverses funcions en limfòcits i altres cèl·lules. Aramburu també va fer el seu postdoc a Boston i fou allà on va començar a col·laborar amb López-Rodríguez en l’estudi del NFAT5. El 2004, la biòloga va publicar el primer ratolí knockout (KO) del NFAT5. Aquests ratolins tenien problemes de desenvolupament embrionari i els pocs que naixien van confirmar que el NFAT5 tenia una funció osmoprotectora. Ja a Barcelona, López-Rodríguez ha aconseguit ratolins als quals els hi falta el NAFT5 només als limfòcits. En condicions normals aquests ratolins no tenen cap problema, però els seus limfòcits presenten diversos defectes quan es sotmeten a estrès osmòtic. «Quan cèl·lules normals es troben en condicions d’estrès osmòtic es deshidraten. Aleshores el NFAT5 s’activa, induint enzims i transportadors que eviten l’acumulació excessiva de sal a l’interior cel·lular. Quan el NFAT5 no hi és hi ha problemes, i el cicle cel·lular no funciona bé. Això en el cas dels limfòcits és greu, perquè aquests han de proliferar per respondre adequadament a estímuls patogènics o a tumors», explica Aramburu. L’estrès osmòtic pot estar causat per la deshidratació o per algunes malalties renals o fins i tot neuronals. «Alguns pacients amb tumors al cervell no noten que tenen set, i per tant no beuen, la qual co-

J

Rosa, Katherine, Carmen, Anaïs, José, Adam, Cristina, Giulia, Patricia, Maria i Carlos

sa indueix estrès osmòtic», aclareix l’investigador. Per entendre millor la funció del NFAT5, al laboratori treballen tant en models de ratolí com en cultius de limfòcits i altres tipus cel·lulars. «Els limfòcits no només són importants per a la resposta immunitària sinó que també són un bon model cel·lular per estudiar la funció metabòlica, la regulació de la proliferació o l’apoptosi», comenten López-Rodríguez i Aramburu. Parlant del PRBB, els investigadors emfatitzen que: «És fantàstic tenir a gent a prop que et facin de punts de referència, tant dins de la nostra unitat com a d’altres grups del CEXS-UPF i dels altres centres». A nivell internacional, el grup segueix col·laborant amb el seu antic laboratori de Boston, i també té noves col·laboracions amb grups de París i Califòrnia. «Una de les grans preguntes del nostre camp és com el NFAT5 distingeix diferents tipus d’estímuls» diu Aramburu. Conèixer la resposta seria molt interessant, ja que a mesura que es va descrivint la seva implicació en diversos processos, aquest factor està despertant interès com a possible diana terapèutica.

Studying NFAT5, a very versatile protein osé Aramburu and Cristina LópezRodríguez are the group leaders of one of the research groups at the Immunology unit of the CEXS-UPF. Their laboratory is formed by two post-docs and four PhD students, a biology student and a technician. One of the aims of the group is to identify new regulators of gene expression that participate in immune responses (López-Rodríguez) and in the responses to different types of cellular stress (Aramburu). In this context, the group studies a protein involved in both types of processes: the transcription factor NFAT5. López-Rodríguez cloned NFAT5 in 1999 at Harvard Medical School in Boston, where she also determined that this protein regulates several functions in lymphocytes and other cells. Aramburu also did his postdoc in Boston and it was there that he started to collaborate with López-Rodríguez in the study of NFAT5. In 2004, López-Rodríguez published the

J

first knockout (KO) mouse of NFAT5. The mice had problems during embr yonic development, and the few that were born confirmed that NFAT5 had an osmoprotector function. Once in Barcelona, López-Rodríguez obtained mice that lack NAFT5 only in lymphocytes. In normal conditions these mice don’t have any problems, but their lymphocytes show several defects when they are under osmotic stress. When normal cells find themselves in osmotic stress conditions, they dehydrate. Then NFAT5 is activated, inducing enzymes and transporters that prevent an excessive accumulation of salt inside the cell. If NFAT5 is missing there are problems, and the cell cycle doesn’t work properly. “In the case of lymphocytes this is especially serious because they need to proliferate in order to respond appropriately to pathogenic stimulus or to tumours”, explains Aramburu. Osmotic stress could be caused by dehydration or by some renal or even neuronal diseases. “Some patients with brain tumours don’t realise that they are thirsty, and they don’t drink; this leads to osmotic stress”, clarifies the researcher. In order to better understand NFAT5 function, the group works both with mice models and with cell cultures of lymphocytes and other cell types. “Lymphocytes aren’t only important for the immune response but they are also a good cellular model to study metabolic function, regulation of proliferation or apoptosis”, say López-Rodríguez and Aramburu. Talking about the PRBB, the researchers emphasize: “It’s wonderful being so close to people who are a reference, both in our unit and in other groups from the CEXS-UPF and from the other centres.” At an international level, they still collaborate with their former laboratory in Boston, and have new collaborations in Paris and California. “One of the main questions in our field is how NFAT5 distinguishes different types of stimuli” says Aramburu. To know the answer will be very interesting, since NFTA5 plays a role in different processes and so it is arousing interest as a possible therapeutic target 

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Benvinguda als nous residents es d’aquest mes d’abril els residents que s’incorporen de nou a algun centre del PRBB, reben un full de benvinguda en el qual s’expliquen les qüestions més importants de funcionament i activitat de l’edifici. El document és complementari a la informació que reben del seu centre i inclou informació sobre horaris de l’edifici, la cafeteria, el funcionament de les targetes,

D

les sessions i seminaris científics, el programa intervals, les activitats lúdiques, etc. El document es reparteix en català, castellà i anglès i el podeu consultar al portal prbb.net. Està previst també realitzar mensualment presentacions del conjunt del PRBB i un petit recorregut per l’edifici que permeti, als que s’acaben d’incorporar, conèixer l’entorn on treballen.

Welcome to the new residents rom April onwards the residents that join any of the centres at the PRBB will receive a “welcome sheet” in which the most important issues about the functioning and activities of the building are explained. This document is complementary to the information that residents receive from their

F

centre, and it includes information about timetables, the restaurant, the working of the access cards, the scientific seminars, the Intervals programme, the social activities, etc. The document is in Catalan, Spanish and English, and you can consult it at the portal prbb.net. A monthly presentation of the PRBB and a walk around the building are also scheduled to start soon for new residents 


Ciència

www.prbb.org | maig de 2009

4

ENTREVISTA / INTERVIEW

THOMAS GRAF, CAP DEL GRUP DE DIFERENCIACIÓ HEMATOPOIÈTICA I BIOLOGIA DE CÈL·LULES MARE DEL CRG

«Per ser un científic amb èxit cal jugar» You stayed at EMBL for 15 years… and then went back to the US, to New York. Yes, to the Albert Einstein College of Medicine, where we managed to transdifferentiate mature lymphocytes into macrophages with only one TF. That mature cells can be so plastic was quite unexpected, and we are currently working to find out how it happens.

Maruxa Martínez-Campos Quan vas interessar-te per la ciència? enia passió per col·leccionar orquídies i vaig conèixer un investigador que també estava boig pel mateix. Ell em va fer sentir per primer cop l’entusiasme per la biologia moderna i vaig acabar treballant durant dos estius al seu laboratori. Tenia 16 anys.

T

Després et vas traslladar a Alemanya. Sí, a l’Institut Max Planck a Tuebingen, on hi vaig fer el doctorat en retrovirus portadors d’oncògens. Després d’un postdoc a Duke vaig tornar al Max Planck a muntar el meu propi grup. Quina ha estat la teva millor contribució a la ciència? A la dècada dels 80 vaig descobrir que eren necessaris almenys dos oncògens per causar la leucèmia aguda —el principi de cooperació dels oncògens. Després, als anys 90 a l’EMBL vaig descobrir que els llinatges cel·lulars vénen especificats per l’acció antagonista dels factors de transcripció (FT), la qual cosa actualment és considerada un principi universal. Vas estar a l’EMBL 15 anys… i després vas tornar als EUA, a Nova York. Sí, a l’Albert Einstein College of Medicine, on vam dur a terme la transdiferenciació de limfòcits adults a macròfags amb només un FT. Descobrir que aquestes cèl·lules adultes poguessin ser tant plàstiques fou inesperat, i ara estem treballant per descobrir com succeeix. Com es relaciona això amb la famosa reprogramació de les cèl·lules de la pell en una cèl·lula mare embrionària (ES)? És la mateixa idea, però nosaltres estem induint canvis directes d’un tipus de cèl·lula a una altra sense haver de passar per una desdiferenciació induïda a cèl·lules ES. La nostra estratègia, si funciona, pot ésser més simple i amb menys risc per a les aplicacions terapèutiques, ja que les cèl·lules ES poden provocar tumors. Perquè vas venir al PRBB? Als meus últims anys als EUA no hi vaig estar gaire a gust per raons polítiques. A més em vaig casar amb una espanyo-

PERFIL / PROFILE Thomas Graf va néixer a Viena fa 63 anys i va créixer a Veneçuela fins als 18 anys. Des de llavors ha viscut a Alemanya, Austràlia, Suïssa, els EUA i finalment a Catalunya, on actualment treballa al CRG. Casat (tres vegades) i amb 5 fills amb edats compreses entre els 5 i els 41, Graf ha estat capdavanter en moltes descobertes científiques.

“To be a successful scientist one needs to play”

Why did you come to the PRBB? In my final years in the US I was not very happy for political reasons. I also had married a Spanish woman, so it made sense to come to Spain. Because of its excellent science, the CRG was an obvious choice. And every time I walk into the PRBB and my lab it makes me happy to see the setting.

When did you become interested in science and why? had a passion for collecting orchids and I met a researcher in Venezuela who was also crazy about this. From him I heard for the first time about the excitement of modern biology and ended up working for two summers in his lab. I was 16.

What’s the best advice you have ever received? The Nobel Prize winner Harold Varmus once told me: “You don’t need to be brilliant. Just make sure you have a biological system with which you can advance easily. You will be able to ask questions no one has asked before”.

Then you moved to Germany. Yes, to the Max Planck Institute in Tuebingen, where I did my PhD on oncogenecarrying retroviruses. After a postdoc at Duke I returned to the Max Plank to start my own group.

What’s your biggest regret? Perhaps a major reason that prevented me from making truly big discoveries is that at critical moments I was not confident enough. On several occasions I had the right idea before others, but I did not have the guts to venture into totally unfamiliar territory.

Thomas Graf was born in Vienna 63 years ago and grew up in Venezuela until the age of 18. Since then he has lived in Germany, Australia, Switzerland, the US and finally Spain, where he is currently working at the CRG. Married (three times) and with five children with ages ranging from 5 to 41, Graf has been at the forefront of many scientific discoveries. la, així que vaig decidir venir cap a Espanya. El CRG, per la seva ciència d’excel·lència, va ser una tria òbvia. Cada cop que entro al PRBB i al meu laboratori em sento feliç de veure’n l’ambient. Quin és el millor consell que has rebut? El premi Nobel Harold Varmus em va dir una vegada: «No necessites ser brillant. Només t’has d’assegurar que tens un sistema biològic amb el que puguis avançar fàcilment. Podràs formular preguntes que mai ningú no ha formulat». De què t’arrepenteixes? Potser la raó principal que m’ha impedit fer realment grans descobriments és que en els moments crítics no n’estava suficientment segur. En moltes ocasions he tingut la idea abans que els altres però no he tingut el valor d’endinsar-me en un territori desconegut. Què aconsellaries als investigadors joves? Que han de gaudir jugant. Estar oberts a resultats inesperats i disposats a arriscar-se. Gosar posar en dubte el que està publicat i desafiar al seu cap (amb bons arguments!). Seguir la seva curiositat i moure’s.

I

What has been your best contribution to science? In the 80s I discovered that at least two oncogenes are required to cause acute leukaemia - the principle of oncogene cooperativity. Then in the 90s, at the EMBL I discovered that cellular lineages are specified by the antagonistic action of transcription factors (TF), something nowadays seen as a universal principle.

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG ORIOL CASANOVAS, Monday May 4. Casanovas, from the Translational Research Laboratory of the Catalan Institute of Oncology (ICO) at IDIBELL in Barcelona, Spain, is interested in identifying new molecular targets of the angiogenic cascade and determining the effect of anti-angiogenic molecules in different tumour models. For that he combines basic research with translational studies, directed toward the analysis of the clinical impact of angiogenesis inhibitors. Some of his studies focus on the mechanisms involved in the pro-angiogenic effect of VEGF or on the role of the VEGF receptors in angiogenesis. He is also studying the angiogenic phenotype in subcutaneous tumours caused by mutations of the Ras oncogene and the relationship between angiogenesis and invasion in mouse models of pancreatic neuroendocrine carcinoma, amongst other subjects. He was invited by María Martínez García (IMIM).

How does this relate to the famous reprogramming of skin cells to embryonic stem (ES) cells? It’s the same idea, but we are inducing direct changes from one cell type into another without having to go through an induced de-differentiation to ES cells. Our strategy, if it works, might be simpler and less risky for therapeutic applications, since ES cells can cause tumours.

What would be your advice to young researchers? You must enjoy playing. Be open to unexpected results and willing to take risks. Dare to doubt what’s published and to challenge your boss (with good arguments!). Follow your curiosity and move around 

Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

WITOLD FILIPOWICZ, Friday May 8. Filipowicz, from the Friedrich Miescher Institute for Biomedical Research in Basel, Switzerland, is interested in the mechanisms and biological functions of RNAi and miRNAs and in the possible role for the RNAi apparatus in transcriptional gene silencing in mammals. His group is investigating the function of Dicer and Dicer-associated proteins in transcriptional and post-transcriptional silencing, as well as the regulatory mechanisms involved in the reversibility of translational repression by miRNAs. He was invited by Juan Valcárcel (CRG).

CARLOS BRODY, Monday May 18. Brody, from the Department of Molecular Biology at Princeton University, USA, studies several behavioural tasks performed by rats, from a combined computational/experimental approach. With this combined strategy, his group addresses the study of short-term memory and decision-making, as well as how it is that cognitive state can flexibly determine appropriate rules of behaviour. He is also working on the neural basis of time perception, that is, where in the brain is the information about time processed and perceived and how time is represented. He was invited by Julia Riedl (CRG).


5

Diversitat

maig de 2009 | www.prbb.org

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Regenerant un cor trencat De fet hi ha qui diu que, en algun moment de la nostra evolució com a espècie, vàrem ser capaços de fer-ho, ja que tenim tots els gens necessaris. Però vàrem perdre aquesta capacitat per poder guanyar altres funcions, com la de ser capaços de viure fora de l’aigua —noteu que la majoria d’animals que es regeneren són marins.

Maruxa Martínez-Campos tots ens han trencat el cor alguna vegada… si fóssim un tritó el podríem haver regenerat fàcilment. Efectivament, els tritons són capaços de regenerar els seus cors, cames, fins i tot la medul·la espinal. També ho poden fer els axolots i els peixos zebra, inclús la granota i el pollastre durant les seves fases embrionàries. Per això tots aquests organismes s’utilitzen al laboratori per estudiar els mecanismes moleculars de la regeneració. Aquests mecanismes no són tan diferents dels que actuen durant el desenvolupament embrionari. Al cap i a la fi, regenerar vol dir «tornar a generar». Per això alguns dels gens involucrats en aquest procés són reutilitzats de les fases embrionàries. És el cas de meis, un factor de transcripció —un gen que regula l’expressió de molts altres gens— que actua tant en el desenvolupament embrionari com en la regeneració en tots els organismes. I com té lloc la regeneració? El primer que passa quan, posem per cas, es talla la pota d’un tritó, és que la ferida s’ha de tancar per evitar una hemorràgia. Per

A

Regenerating a broken heart Cor de peix zebra amputat regenerant-se (zona fosca). Foto d’Eduard Sleep (CMRB)

això, les cèl·lules de la pell migren i cobreixen la ferida. Aleshores aquestes cèl·lules envien una senyal per a iniciar el segon pas, la de-diferenciació de les cèl·lules localitzades al límit de la ferida, que comencen a dividir-se, tot creant una massa de cèl·lules que s’anomena blastema. Aquesta gran massa indiferenciada creixerà i es diferenciarà de nou donant lloc als diferents tipus de teixits necessaris. Serem algun dia capaços de regenerar el nostre cor trencat? Els científics, tant al PRBB com a d’altres centres d’arreu del món, hi estan treballant.

e all have had our heart broken at some point… if we were a “newt”, a type of salamander, we could have easily regenerated it. Indeed, newts are able to regenerate their hearts, their legs, even their spinal cord. So can axolotls and zebrafish, and even frogs and chicken during their embryonic phases. This is why all these animals are used as model organisms to study in the laboratory the molecular mechanisms underlying regeneration. These mechanisms are not so different to those involved in embryonic development. After all, to regenerate means precisely to “generate again” some part of the body, and so some of the genes involved in this process are reused from the embryonic phases. One such gene is

W

meis, a transcription factor —a gene that regulates the expression of many other genes— that is involved both in the initial development and in regeneration in all organisms. And how does regeneration work? The first thing that happens when, say, a leg of a newt is cut, is that the injury must be closed, to stop the haemorrhage. For this, cells from the skin migrate and cover the injury. These cells then signal the second step, the de-differentiation of the cells at the edge of the injury, which then start dividing and creating a mass of cells called blastema. This big undifferentiated mass will slowly grow and differentiate again into the different types of tissues needed. Will we ever be able to regenerate our broken heart? Scientists at the PRBB and other centres around the world are working on it. Some even think that, evolutionary speaking, we probably used to be able to do so, since we have the necessary genes and signalling pathways. But we lost that ability in order to gain new functions, such as being able to live outside the water —note that most animals able to regenerate are marine animals 

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

L’art en la ciència l «western blot» que l’Andrea Senna (CRG) estava fent com a part del seu projecte de recerca li va fer recordar la pintura «El crit» d’Edvard Munch, exemplificant l’estret lligam que existeix entre la recerca i la creació. És la ciència un art? O és l’art una ciència? El «western blot» és una tècnica de biologia molecular molt comuna utilitzada per observar les proteïnes presents en una cèl·lula. Les proteïnes es carreguen en un gel i, quan s’aplica una corrent elèctrica, migren cap al pol positiu. Les proteïnes més grans migren més a poc a poc, mentre que les petites avancen més ràpidament i arriben més lluny. Després les proteïnes es transfereixen a una membrana de nitrocel·lulosa on es fan visibles a través d’anticossos marcats.

E

Art in science he protein western blot that Andrea Senna (CRG) was doing as part of her research project reminded her of the painting “The scream” by Edvard Munch, exemplifying the close link between research and creation. Is science an art? Or is art a science? A western blot is a common molecular biology technique used to observe the proteins expressed in a cell. The proteins are loaded into a gel and, when an electric field is applied, they migrate towards the positive pole. The larger proteins migrate slowly, while smaller proteins can move faster and further. Once the proteins have been transferred to a nitrocellulose membrane they are made visible and recognised with antibodies 

T

OZLEM KESKIN, Friday May 22. Keskin, from the College of Engineering, Chemical and Biological Engineering in Istanbul, Turkey, is working in several fields related to computational analysis. Her group is interested in the analysis and prediction of protein-protein interfaces, protein networks and dynamics, as well as in the design of potential anti-cancer drugs by the establishment of relations between their structure and activity. She is also working on the study of clustered genes to investigate the responsible genes for cocaine addiction. She was invited by Baldo Oliva (UPF).

CHRISTER HALLDIN, Monday May 25. Halldin, from the Department of Clinical Neuroscience at the Karolinska Instituet, Stockholm, Sweden, is in charge of the Positron Emission Tomography (PET) group. His main interests are related to psychiatric research, covering a number of diseases, including depression, anxiety, personality disorders, abuse and suicide. His research is conducted into mapping incidences of different psychiatric conditions such as psychosis, burn out, schizophrenia, and depression in different demographic groups, and to evaluate medical and psychological treatment. His goal is to identify the specific genes that are adversely affected by drug abuse in the brain limbic system, an area that has an important role in our emotional management, by using PET. He was invited by Juan Domingo Gispert (CRC-CIM/IAT).

LLUÍS MONTOLIU, Friday May 29. Montoliu, from the Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC) in Madrid, Spain, is interested in understanding how mammalian expression domains work and how they are organised within genomes. His group is working in characterizing the required regulatory elements that identify a given expression domain and specify its expression pattern in space, time and level, as well as in improvnig the design of gene transfer strategies, used for animal transgenesis and for gene therapy. He also uses transgenic mice to address the retinal deficits commonly associated with albinism and normal mammalian retinal development, as well as a number of additional animal models for CNS-related diseases. He was invited by Mara Dierssen (CRG).


Diversitat

www.prbb.org | maig de 2009

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

6

SANT JORDI EN IMATGES / SANT JORDI PARTY IN IMAGES

Entenent els nostres orígens Maruxa Martínez-Campos l 15 i 16 d’abril, l’Aurea Martin, la Carme Gasull, el Hagen Tilgner, la Krisztina Arató i la Maruxa Martínez van aïllar l’ADN de centenars de visitants que van passar per l’estand del PRBB a la setena edició de la Fira Recerca en Directe, organitzada a la Pedrera pel Parc Científic de Barcelona i finançada per Caixa Catalunya. A més del petit tub amb el seu propi codi genètic, els joves i adults que van passar pel majestuós edifici de Gaudí es van endur també el coneixement del projecte «Genographic», un estudi a nivell mundial que investiga mitjançant la genètica les grans migracions humanes al llarg de la història. Els cinc membres de «Science meets society», un grup de joves residents dels diferents centres del PRBB amb vocació divulgativa, van explicar als interessats com, des de la unitat de biologia evolutiva de la UPF, s’està coordinant l’anàlisi de 10.000 mostres d’ADN de tota Europa. Aquestes mostres se sumaran a les de la resta del món per arribar a un total de 100.000 entre diferents pobles del planeta. Analitzant marcadors del cromosoma Y, que s’hereta del pare, i de l’ADN mitocondrial, que s’hereta de la mare, es podrà esbrinar el camí que van fer els nostres avantpassats des de la sortida d’Àfrica, fa uns 60.000 anys, fins arribar on som.

E

Understanding our origins n April 15 and 16, Aurea Martin, Carme Gasull, Hagen Tilgner, Krisztina Arató and Maruxa Martínez isolated the DNA from the hundreds of visitors who came to the PRBB stand at the 7th edition of the Fira Recerca en Di-

O

Roses i intercanvi de llibres

recte, organized at La Pedrera by the Parc Científic de Barcelona and sponsored by Caixa Catalunya. Apart from the little tube with their own genetic material, the youngsters and adults that went to the magnificent Gaudi building also took with them the knowledge about “Genographic”, a world-wide study that investigates, through the use of genetics, the great human migrations in history. The five members of “Science meets society”, a group of young residents of the different PRBB centres with a drive to communicate science to society, explained to the visitors how the evolutionary biology unit of the UPF is coordinating the analysis of 10,000 DNA samples of all around Europe. These will be added to those of the rest of the world, to get to a total of 100,000 samples from the different populations of the planet. Analysing genetic markers from the Y chromosome, which is inherited from the father, and from the mitochondrial DNA, which is inherited from the mother, we can find out the path that our ancestors followed from their exit of Africa, about 60,000 years ago, to where we currently are 

Expo El·lipse

Actuació del grup de teatre

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

Els jardins de la Núria Núria Pérez ls jardins (gardens) botànics són (are) elements difusors (disseminate) de la cultura botànica i (and) naturalista. Segurament (likely) provinents de (coming from) l’Orient (the East), a Occident al llarg (along) de la història (History) han estat (have been) diverses (several) les seves (their) funcions (roles). Des d’elements decoratius (decorative) indispensables als palaus (palaces) de la noblesa (nobility), a autèntiques (real) iniciatives dels Estats (states) colonials que a través de (through) de les col·leccions de plantes (plants) exòtiques han mostrat (have shown) la seva (their) grandesa (grandeur). Un discret (discreet) paper (role) l’han tingut (have had) els petits (small) jardins botànics a prop (near) de les facultats (faculties) de les ciències (scien-

E

Actuació del grup de capoeira

Fotos de Javier Sin

ces) de l’art de curar: medicina, cirurgia (surgery) i farmàcia (pharmacy). Petits hortets (little vegetable gardens) medicinals amb (with) els principis actius (active) necessaris (needed) per guarir (cure). Es poden (one can) visitar (visit) el de Chelsea a Londres o el de Montpellier a França. Sense (without) anar (going) gaire (very) lluny (far) del PRBB, l’Institut Botànic de Barcelona a Montjuïc concep (conceives) el jardí com (as) un espai d’experimentació per desenvolupar (develop) una jardineria (gardening) sostenible (sustainable) millor (better) adequada (suited) a l’ecosistema mediterrani  Sorteig dels equips de vòlei

Begudes i entrepans per a tothom


7

Diversitat

maig de 2009 | www.prbb.org

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Com afecten els conflictes polítics a la ciència? a ciència és una de les activitats més globalitzades que existeixen. Per a l’avenç del coneixement científic són essencials les col·laboracions internacionals i una gran mobilitat dels científics, els quals viatgen per tot el món per compartir el seu coneixement. Arran dels conflictes polítics i bèl·lics existents avui dia entre diferents països del món, com en el cas d’Israel-Palestina o d’Índia-Pakistan, i de les situacions dels ciutadans que veuen les seves llibertats limitades, com en el cas de Cuba, Xina o Rússia, l’activitat científica, i especialment les col·laboracions i les visites entre científics de diferents països, es poden veure compromeses. El·lipse ha preguntat a científics del PRBB com aquests conflictes han afectat la seva feina o la dels seus col·laboradors.

L

Laura Furlong - GRIB (IMIM-UPF) «El proppassat gener vaig voler contractar una estudiant de doctorat de Palestina. Durant les comunicacions per email, la seva casa fou bombardejada i molts dels seus familiars i amics van perdre la vida. Pretendre fer una entrevista en aquesta situació semblava impossible, però ells tenen molta empenta, i a petició seva vàrem organitzar una entrevista telefònica tan aviat com les comunicacions van ser restablertes. Finalment no l’hem pogut contractar per una qüestió de visats: ella té tres fills i ha resultat impossible que li atorguessin el visat amb un sou predoctoral.» “In January I tried to hire a PhD student from Palestine. During the time we were arranging things via email, her house was bombed and she lost many friends and relatives. To continue talking about a job interview in this situation was hardly imaginable, but they have so much drive and energy, and she asked for a

phone interview once the communications system was re-established. Finally we could not hire her because of a visa problem, since she has three kids and it was impossible for her to obtain a visa with a PhD salary.” Eduardo Eyras - GRIB (IMIM-UPF) «He estat a Tel-Aviv i a Jerusalem per a col·laboracions científiques, i en la meva experiència la majoria dels científics, independentment de la ideologia, desitgen amb força que els conflictes acabin el més aviat possible. Mentre tant intenten per tots els mitjans viure amb certa normalitat dins d’una situació tan excepcional, i així poder continuar amb els seus projectes. Alguns han hagut de desplaçar-se a d’altres centres del mateix país o de l’estranger per poder continuar treballant. D’altres fins i tot han arriscat la seva vida tot continuant el treball durant una alarma de bombardeig per així poder acabar un experiment important per a la seva recerca. Fer ciència en una situa-

How do political conflicts affect research? cience is one of the more globalised activities that exist, and international collaborations and the mobility of researchers, who travel every corner of the world in order to share their data and gather more, are essential for the advancement of scientific knowledge. In view of the many current political and armed conflicts between different countries, such as the Israel-Palestine or the India-Pakistan conflicts, and of the situation of citizens who see their mobility and liberties limited in their countries, as is the case in Cuba, China or Russia, El·lipse has asked scientists at the PRBB how these conflicts have affected their work or that of their collaborators.

S

ció de tanta tensió és difícil i, alhora, admirable.» “I have been in Tel-Aviv and in Jerusalem for scientific collaborations, and in my experience most scientists, independently of their ideology, just want the conflicts to finish as soon as possible. In the meanwhile, they try as hard as they can to live with as much normality as possible given the exceptional situation, and to continue with their projects. Some of them have had to move to other centres in the same country or abroad in order to continue working. Others have even put their lives in danger during a bombing alarm so they could finish an important experiment for their project. To do science in such a tense situation is difficult and admirable.” Núria López-Bigas - GRIB (IMIM-UPF) «L’any passat vaig estar en contacte amb un estudiant de Cuba molt prometedor que volia venir a fer el doctorat al meu la-

boratori. És un noi altament motivat i amb molt bona formació. Va sol·licitar una beca MAE (de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo) que li va ser atorgada gràcies a les seves bones qualificacions. Tot i tenir una beca espanyola, no va poder aconseguir els permisos de Cuba per poder sortir del país. No sé els motius d’aquesta decisió, però el cas és que aquest noi ha hagut de renunciar a la beca i no ha pogut venir a fer el doctorat amb nosaltres. És una gran pena.» “Last year I was in contact with a very promising student from Cuba who wanted to come to do his PhD in my lab. He is very motivated and with a very good formation. He applied for a MAE studentship (from the Spanish Agency for International Cooperation for the Development) and he got it because of his very good marks. But even having a Spanish grant, he could not get the necessary permits from Cuba to get out of the country. I don’t know the reasons of this decision, but the result is that he had to renounce to this grant and could not come to do his PhD with us, which is a real shame” 

AGENDA 4 maig. A les 12 del migdia tindrà lloc a l’auditori del PRBB la presentació per primera vegada a Espanya del «Fons per a l’Impacte sobre la Salut», en una conferència de Thomas Pogge, de la universitat de Yale. La ponència anirà seguida d’una taula rodona presidida pel rector de la UPF, Joan Josep Moreso. El «Fons per a l’Impacte sobre la Salut» (www.healthimpactfund.org) té com a objectiu estimular la recerca i el desenvolupament de medicaments accessibles als països pobres. May 4. The presentation, for the first time in Spain, of the Health Impact Fund will take place at 12 o’clock at the conference hall of the PRBB, with a talk by Thomas Pogge from Yale University. The talk will be followed by a round table chaired by Joan Josep Moreso, vice-chancellor of the UPF. The Health Impact Fund (www.healthimpactfund.org) aims to stimulate research and development of pharmaceuticals accessible to the world’s poor. 6 maig. El dimecres 6 a les 19.30 h tindrà lloc a La Pedrera el proper «Cafè científic» organitzat pel grup SmS. Jaume Bertranpetit, cap de la Unitat de Biologia Evolutiva de la UPF, i Juan Valcárcel, cap del Grup de Regulació del Processament Alternatiu de Precursors de l’ARN del CRG, parlaran sobre què hi ha darrera el nostre ge-

15 maig. El divendres 15 al matí tindrà lloc l’entrega del IV Premi PRBB de Recerca en Ciències Biològiques a l’auditori del PRBB. El guanyador del primer premi exposarà el seu treball en públic, i hi haurà un pica-pica per a tots els assistents.

noma. Les mosques i els humans tenim el mateix número de gens, perquè som doncs tant diferents? El públic assistent tindrà l’oportunitat de fer aquesta i altres preguntes tot gaudint d’un pica-pica. May 6. The next “Cafè científic” organised by the group SmS will take place on Wednesday May 6 at 7’30pm at La Pedrera. Jaume Bertranpetit, head of the Evolutionary Biology Unit of the UPF, and Juan Valcárcel, head of the Regulation of Alternative pre-mRNA Splicing group at the CRG, will talk about what is behind our genome. Flies and humans have almost the same number of genes, so why are they so different? The public will have the opportunity to pose this and other questions while enjoying a little snack. 8 maig. De les 10 del matí a les 12 de la nit es podrà participar en xerrades, projeccions, experiments, actuacions musicals, un espectacle de tennis de taula i fins i tot un de màgia, … tot això en el marc d’un viatge científic al·lucinant. Es tracta de la fira «Les il·lusions del cervell» (davinci.crg.es/ilusiones), organitzada pel CRG, oberta al públic i gratuïta, que tindrà lloc a la Nau Central de Fabra i Coats. Les escoles han de reservar amb antelació al telèfon 933 160 100 o per correu electrònic a comunicacio@crg.es.

May 15. The award ceremony for the IV PRBB Award on Research on Biological Sciences will take place at the PRBB conference Hall on Friday 15 in the morning. The winner of the first prize will expose the work to the public, who will later enjoy some snacks.

May 8. From 10am to midnight you will be able to participate in talks, projections, experiments, concerts, a tennis table show and even a magic one… everything in the framework of a fascinating scientific trip. This is the fair “Illusions of the Brain” (davinci.crg.es/ilusiones), which is organised by the CRG, open to the public and free. It will take place at the Nau Central de Fabra i Coats. Schools do need to reserve in advance at 933 160 100 or by email to comunicacio@crg.es.

6 i 27 maig. El 27 de maig tindrà lloc la segona part del curs d’Intervals «Visual story telling – an introduction to film-making» en el que estan participant nou residents del PRBB. Prèviament, el dia 6 del mateix mes, els participants tindran una videoconferència amb el professor, Eric May, per tal d’aclarir dubtes i comentar les seves experiències. May 6 and 27. The second day of the course “Visual story telling – an introduction to film-making” will take place on May 27. On May 6, the 9 PRBB residents who are taking part of this Intervals course will participate in a videoconference with their trainer, Eric May, to discuss their experiences and to clarify any doubts they might have 


Edifici

www.prbb.org | maig de 2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

8

PRBB SOLIDARI / SOLIDARITY AT THE PRBB

Recollida de diners pel terratrèmol d’Abruzzo Benvolguts lectors, om segurament sabreu, Abruzzo, una regió del centre d’Italia, va patir un intens terratrèmol el passat 6 d’abril. El nombre de morts ha estat d’uns 300 i aproximadament 40.000 persones s’han quedat sense casa i estan vivint en tendes disperses per tot Abruzzo. Un grup d’italians que treballem als centres del PRBB estem organitzant una recollida de fons per contribuir a la feina de la Creu Roja italiana a la regió, on estan proveint de menjar, refugi i assistència mèdica. Així doncs, en col·laboració amb el restaurant del PRBB, durant una setmana a partir del 4 de maig podreu gaudir de genuïns plats italians a l’hora de dinar. També podreu prendre part d’un magnífic sorteig: només dir-vos que el primer premi consisteix en un cuiner italià que vindrà a casa vostra a cuinar-vos un sopar! Podeu comprar els tiquets a recepció de la 4a planta per 3€, i el sorteig tindrà lloc en un acte festiu el divendres dia 8. S’estan estudiant d’altres idees per recollir diners durant la primera setmana de maig, i us mantindrem informats. Ciao, grazie per l’attenzione e a presto!

C

Alguns italians del PRBB

Fundraising for the Abruzzo earthquake Dear readers, s you probably know, Abruzzo, a region in the centre of Italy, was struck by an intense earthquake on April 6. The death toll has quickly risen to roughly 300 victims, and some 40,000 people are now homeless, living in tents scattered through Abruzzo. A group of Italian people working at the different centres of the PRBB are organizing some fundraising activities to contribute to the work of the Italian Red Cross in the region, which consists mainly in providing food, shelter and medical assistance. Hence, in cooperation with the PRBB restaurant, for a week starting on May 4th, you’ll be able to taste genuine Italian recipes at lunchtime. And you can also take part in a grand raffle: suffice to say that the first prize is an Italian cook coming to your flat one night to prepare dinner for you! You can buy the raffle tickets for 3€ at the reception of the 4th floor. The prize draw will take place on May 8 in a festive event. Other ideas for that week are under scrutiny at the moment, we will keep you posted. Ciao, grazie per l’attenzione e a presto!

A

Some Italians at the PRBB 

Foto de / Picture by Laure Weill (CRG)

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Un joc de miralls

Assessor: Manuel Lamas Redacció i edició:

Isabel Ràfols

Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL) Marc Permanyer (UPF) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Belen Lassaletta (IAT/CRC Corporació Sanitària) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

l despatx del director general del PRBB hi ha un gravat a punta seca no gens amable de Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923). Posar-nos davant d’una obra d’art no figurativa significa sempre enfrontar-nos a la pròpia ignorància. De cop ens assalten els dubtes, reaccionem violentament dient que això ho pinta millor el nostre nebot de tres anys i que tenim coses millors a fer que contemplar un paperet de colorins penjat de la paret. Però si d’alguna cosa serveix l’art abstracte és per posar-nos en safata el poder de decisió. L’abstracció és un joc de miralls, contemplem l’obra i de seguida es manifesta la por a no entendre, a fracassar en l’experiència de contemplar una obra d’art i això ens fa sentir insegurs perquè ens enfrontem a nosaltres mateixos. L’art abstracte no ens obliga a entendre res, només agafar el repte i estirar el fil o passar de llarg i seguir cap a la rutina. L’abstracció ens dóna la llibertat per agafar camins desconeguts.

A

CRC-CIM Centre d’Imatge Molecular (IAT) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Disseny i impressió: ALTÉS arts gràfiques, s.l. Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

A game of mirrors n the office of the General Director of PRBB we can find a not very kind engraving by Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923). Putting oneself in front of a non figurative work of art always means to face our own ignorance. Suddenly we are struck by doubts, we react violently saying that our three-year old nephew would be able to paint it better and that we have better things to do than to contemplate a colourful little paper hanged up on the wall. But if abstract art has any use it is to give us the power of decision. Abstraction is a game of mirrors, we look at the work of art and suddenly we feel the fear of not understanding anything, of failing in the experience of contemplating a work of art, and this

I

makes us feel insecure because we are facing ourselves. Abstract art does not force us to understand anything: it just invites us to take up the challenge and pull the thread or to just go past it and continue back to our routine. Abstraction gives us the freedom to take unknown paths 

El·lipse 22: "A Sant Jordi day with many surprises"  

New insights into pancreatic cancer, the sequencing of the bovine genome, regenerating a broken heart, and some food for thought: how do pol...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you