Page 1

Diari EL·LIPSE núm. 12

29/5/08

16:21

Página 1

el·lipse

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Editorial

Juny de 2008

NÚM. 12

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA www.prbb.org

GRATUÏT

NOVA INICIATIVA / NEW INITIATIVE

The voices of equality

«SmS»: Divulgant la ciència!

cientific women: is science feminine?”, is a proposal by Olga Valverde and Cristina Pujades, researchers at the CEXS-UPF, that lies within the UPF initiative “The voices of equality”. This initiative shows how some of the protagonists of artistic, political or scientific advances have been women. Women who have lived in a male-dominated context in which their efforts have been met with recognition, but also with, defamation, prison or even death. A historical context that becomes essential to understand the present. A present in which the disparity that exists between men and women is made apparent. To analyse these disparities in the knowledge and innovation era is one of the challenges of the WIST project from the European Commission, the results of which will be presented at the PRBB in June. We invite you to be seduced by the chant of mermaids, to dare all together to listen to the voices towards equality.

S

© Solenn Patalano

Núria Pérez

«Science Meets Society» is recruiting new volunteers from all centres at PRBB

Les veus de la igualtat ones científiques: ciència és femení?», és una proposta d’Olga Valverde i Cristina Pujades, investigadores del CEXS-UPF, dins «Les veus de la igualtat», una iniciativa de la UPF que mostra com algunes de les protagonistes dels avenços artístics, polítics o científics han estat les dones. Dones que han viscut en un context dominat pels homes, i en què els seus esforços han rebut com a resposta el reconeixement, però també la difamació, la presó o fins i tot la mort. Un context històric el coneixement del qual esdevé indispensable per comprendre el present. Un present en què es fa palesa l’evident disparitat que hi ha entre dones i homes. Analitzar aquestes desigualtats en plena era del coneixement i la innovació és un dels reptes del projecte WIST de la Comissió Europea, els resultats del qual es presentaran al PRBB el proper mes de juny. Us convidem a sentir-nos seduïts pel cant de les sirenes, a atrevir-nos tots junts a escoltar les veus cap a la igualtat.

D

«

Núria Pérez

Elvira López n grup d’investigadors pre i post doctorals del CRG ha endegat «Science meets Society» (SmS), una iniciativa amb l’objectiu de divulgar la ciència. El projecte, finançat inicialment pel CRG, va començar amb gran èxit amb un cafè científic al CCCB en el que tres investigadors van fer una breu introducció a la neurobiologia de l’enamorament i van respondre les preguntes de 130 assistents. Dins d’SmS està previst també la producció de vídeos de divulgació, un concurs de literatura científica, activitats divulgatives per l’Any Darwin i

U

group of PhD students and postdoctoral researchers from the CRG have started the “Science meets Society” (SmS) initiative, which aims to communicate science to the public. The project, initially sponsored by the CRG, started with a very successful scientific café at CCCB, in which three scientists gave a brief introduction to the neurobiology of love and answered the questions of the 130 participants. There are other actions planned within the SmS initiative, such as the production of science videos, a science writing competition, activities during the year

of Darwin in 2009, and an Open Doors Day. In order to coordinate these actions the organisers have created several working groups in which people from other centres of the PRBB also participate, since this initiative is open to any resident that is interested in communicating science. The directions of the centres at PRBB are responding positively to the demand of participating in the Open Doors Day, which is planned to take place in autumn. From here we would like to congratulate the creators of this initiative and to encourage them to continue with this work. We also encourage PRBB residents who have not yet joined the initiative to do so by sending an email to tobias.maier@crg.es 

4-5

Català per a guiris | Catalan for foreigners

Foto científica | Science photo

5-8

El plat preferit de… | The favourite dish of… Rosa Balaguer (Hospital del Mar)

una Jornada de Portes Obertes. Per això els organitzadors han creat diversos grups de treball en els que també hi participen persones d’altres centres del PRBB, doncs la iniciativa està oberta a qualsevol resident que hi estigui interessat. Les direccions dels centres estan responent positivament a la demanda de participar en la Jornada de Portes Obertes que està prevista per la tardor. Des d’aquí felicitem als organitzadors i els encoratgem a continuar amb aquesta tasca. També animem a tots aquells que encara no us heu unit a la iniciativa a fer-ho, enviant un correu a tobias.maier@crg. es.

“SmS”: communicating science!

A

Sumari / Summary Conferències | Conferences PRBB-CRG: Juny/June

Ciència Notícies científiques | Scientific news

2

Entrevista | Interview Aravinda Chakravarti

3

Notícies generals | General news

4

Ciència al descobert | Science uncovered: Bioinformàtica

Perfil de grup | Group profile: The hidden face of El·lipse

Diversitat

6

Debat actual | Current-affairs debate

6

8

Edifici 6

7

Art al PRBB | Art at the PRBB PRBB sostenible | Sustainable PRBB La foto del mes | Photo of the month

5 8 8


Diari EL·LIPSE núm. 12

29/5/08

16:21

Página 2

Ciència

www.prbb.org | juny de 2008

2

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

El consum de múltiples drogues pot induir malalties mentals es persones addictes a la cocaïna que consumeixen a més altres substàncies addictives pateixen més problemes mentals, segons un estudi del grup d’epidemiologia de les drogues d’abús de l’IMIMHospital del Mar, dirigit per Antònia Domingo-Salvany, i publicat aquest mes a la revista Addiction.

L

L’estudi va analitzar 139 consumidors de cocaïna d’entre 18 i 30 anys: un 15,8% presentaven patologies mentals induïdes per la droga. Els trastorns més comuns estaven relacionats amb l’estat d’ànim (el 26,6%) —com la depressió— o amb l’ansietat (un 13%) —com el pànic. A més, els que tenien una major tendència a patir trastorns induïts eren aquells que consumien cocaïna base o crack.

Multiple drug consumption can lead to mental disorders eople addicted to cocaine who also consume other addictive substances have more mental problems, according to a study published in the May issue of the journal Addiction by the group of drug epidemiology of the IMIM, directed by Antonia DomínguezSalvany.

P © Valentina Volavia

Rosa Manaut / Marta Calsina

The study analysed 139 cocaine consumers who were between 18 and 30: 15.8% of them presented mental pathologies induced by the drugs. The most common disorders were related to state of mind (26.6%), such as depression, or to anxiety (13%), such as panic disorders. Also, those who had more propensity to suffer disorders induced by the drugs were those who consumed free-base cocaine, also known as crack 

Maruxa Martínez-Campos othom sap que fer esport és sa. Però ben bé un 20% dels atletes d’esports d’estiu —sobretot dels de resistència— pateixen asma, una malaltia crònica que afecta a més de 300 milions de persones arreu del món. Per avaluar les taxes de prevalença d’asma i altres al·lèrgies entre els esportistes, el CREAL i l’IMIM-Hospital del Mar, junt amb altres nou centres de recerca de la Xarxa d’Excel·lència GA2LEN (Xarxa Global Europea per l’Asma i les Al·lèrgies), faran un seguiment dels atletes seleccionats per als Jocs Olímpics de 2008, entre 200 i 300.

T

Tots ells han acceptat que se’ls realitzin exploracions clíniques regulars abans, durant i després dels jocs, per mesurar la funció pulmonar, la resposta bronquial i els símptomes d’asma i al·lèrgia. S’identificaran les diferències de prevalença observades entre les diferents regions europees en una àmplia gama d’esports, com el ciclisme, l’atletisme i la natació. «També estem interessats en aprendre més sobre com afecta la qualitat de l’aire als atletes», diu Manolis Kogevinas qui, junt amb Maria Mirabelli i Jan Paul Zock, també del CREAL, i Franchek Drobnic, cap de fisiologia de l’esport del Centre d’Alt Rendiment, coordina el projecte a nivell espanyol. «Malaurada-

ment tenim informació molt fragmentada dels nivells de contaminació atmosfèrica a Beijing, però sabem que són molt alts».

Science advances with sports in the Olympic Games veryone knows that doing sport is healthy. But up to 20% of the summer sports athletes —especially in resistance sports— suffer from asthma, a chronic disease that affects more than 300 million people around the world. In order to evaluate the prevalence rates of asthma and other allergies amongst top athletes, the CREAL and IMIM-Hospital del

E

Mar, together with nine other centres from GA2LEN (Global Allergy and Asthma European Network) will be following the 200300 athletes selected for the Olympic Games 2008. They have all agreed to be followed before, during and after the Olympic Games with regular clinical examinations measuring their lung function, bronchial responsiveness and asthma symptoms. The differences in prevalence between the different European regions in a wide range of spor ts, such as cycling, running and swimming, will be identified. “We are also interested in learning more about how the air quality affects athletes” says Manolis Kogevinas who together with Maria

© Michael ms4jah

La ciència avança amb l’esport als Jocs Olímpics

Mirabelli and Jan Paul Zock, also from CREAL, and Franchek Drobnic, head of sports physiology at the High Performance Centre, coordinates the project at the Spanish level. “Regretfully we have very fragmented information about the levels of pollution in Beijing, but we know they are very high” 

Trenta anys enregistrant l’estat del cor Maruxa Martínez-Campos a salut de Girona té molt a celebrar. I és que fa ara 30 anys que científics de l’IMIM-Hospital del Mar i experts dels hospitals de Girona estan seguint de prop l’evolució dels cors gironins. El projecte Regicor (Registre gironí del cor) ha celebrat el 30 de maig el seu 30è aniversari amb una jornada científica amb més de 250 participants on s’han recordat els resultats més importants d’aquestes tres dècades. Entre aquests en destaca el registre, per primera vegada en la història, de la xifra d’incidència de l’infart de miocardi a Espanya, que és d’uns 200 casos cada 100.000 habitants. També s’ha creat la DNAteca més gran d’Espanya, que conté el DNA d’u-

L

nes 20.000 persones, entre mostres poblacionals (controls sans) i malalts, així com informació específica sobre l’evolució de la malaltia d’aquests últims. Un altre resultat important ha estat la creació de les taules de risc cardiovascular adaptades a Catalunya, que s’usen actualment a tota la comunitat i a d'altres comunitats autònomes i s’han proposat per a tot l’Estat. Fins ara s’utilitzaven unes taules dels EUA, on hi ha tres vegades més casos d’infarts que aquí. Segons Jaume Marrugat, director del Programa de Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM-Hospital del Mar, els factors de risc en malalties cardiovasculars més importants a Espanya són la hipertensió i el tabac. «També ens preocupa l’augment d’obesitat observat en

els darrers anys, que pot portar a un augment de diabetis». La diabetis és el tercer factor de risc cardiovascular més important. Pel que fa al futur de Regicor, Marrugat diu: «Ara som en un moment dolç, recollint els fruits de tots aquests anys de feina. Els propers anys esperem que nous investigadors agafin aquesta herència i aportin el seu esforç per a poder continuar avançant».

Thirty years recording the heart eople from Girona are grateful that it’s been 30 years that a group of scientists from IMIM-Hospital del Mar and experts from the hospitals of Girona are closely following the evolution of their hearts. The Regicor project celebrated on May 30 its 30th anni-

P

versary with a scientific meeting with more than 250 par ticipants, where they recalled some of the most important achievements of these three decades. To be highlighted amongst these is the establishment, for the first time in history, of the incidence of heart attacks in Spain, which is about 200 in 100,000. Furthermore, Spain’s biggest DNA library has been created, which contains samples from about 10,000 healthy people and 10,000 cardiovascular patients, as well as information about the evolution of their diseases. Another important result has been the creation of adapted cardiovascular risk tables, which are currently used in all Catalonia and which have been proposed for the rest of Spain. Until now the American tables we-

re used, but in the US there’s three times more cases of heart attacks than here. According to Jaume Marrugat, director of the Inflamation and Cardiovascular Disorders Program of IMIM-Hospital del Mar, the most important risk factors in cardiovascular disease in Spain are hypertension and smoking. “The recent increase in obesity also worries us, since this can bring an increase in the number of diabetics”, he says. Diabetes is the third most important risk factor. About the future of Regicor, Marrugat says: “We are now at a sweet moment, collecting the fruits of all these years of work. The next years we hope to see how new young researchers take up this legacy and add their effort so we can continue advancing” 


Diari EL·LIPSE núm. 12

3

29/5/08

16:21

Página 3

Ciència

juny de 2008 | www.prbb.org

ENTREVISTA / INTERVIEW

ENTREVISTA A ARAVINDA CHAKRAVARTI, JOHNS HOPKINS SCHOOL OF MEDICINE, EUA

«La ciència no tracta tant de dades com d’idees» less, I do a lot of work in India setting up genetics and working with the government. I like that.

Maruxa Martínez-Campos Es diu que tens una «ment matemàtica»… é, vaig estudiar estadística a la universitat i després vaig fer el doctorat en genètica humana, així que «parlo» dos «idiomes» que impliquen maneres de pensar molt diferents.

How did the human genome project change biomedical research? It created a more open science and it brought more people to the field. But I am concerned that genomics is becoming a very large science. This has the disadvantage that the most creative thinking does not take place. Also, the genomic sequence is available to everyone, yet the technology to use it is still very expensive. We need to make it more accessible.

B

Vas anar de Calcuta a Texas a fer el doctorat; per què no has tornat mai a l’Índia? Al final del doctorat no hi havia oportunitats a l’Índia. Ara n’hi ha moltes, però ja estic assentat als EUA. De tota manera faig molta feina a l’Índia, establint la genòmica i treballant amb el govern. M’agrada. Com canvià el projecte del genoma humà la recerca en biomedicina? Va crear una ciència més oberta i va dur més gent al camp de la genòmica. Però em preocupa que aquesta s’està convertint en una ciència molt «gran» on el pensament més creatiu no es dóna tan sovint. A més, la seqüència del genoma està disponible per a tothom, però la tecnologia per a fer-la servir encara és massa cara; cal fer-la més accessible. Com ens ajuden les grans quantitats de dades a entendre les malalties complexes? La gent espera respostes instantànies, i això no succeirà. Però estem fent extensos experiments que mai no hauríem somniat que es podrien fer, tot i que el coneixement profund només l’obtindrem quan algú faci un experiment més específic. En tot cas, crec que totes les malalties complexes, tot i ser molt diferents entre elles, tenen les mateixes normes subjacents, i un dia les entendrem. Què pensa de les companyies que fan tests per buscar influències genètiques en malalties complexes? Hi ha moltes àrees on la informació genètica es pot comercialitzar de forma positiva, com el cas del consell per a malalties genètiques amb un alt risc. Però en el cas de les malalties complexes no crec que això sigui bo. No hi ha tractament per a la majoria d’elles, i no sabem si els canvis d’hàbits poden afectar-les. Si algú té 1.000 dòlars per

PERFIL / PROFILE Casat amb una biòloga cel·lular i molecular i amb dues filles, Aravinda Chakravarti és un expert en biologia computacional i un genetista de renom gràcies als seus estudis sobre els factors genètics de predisposició en malalties humanes complexes, com la diabetis i les malalties mentals. És el director de l’Institut de Genètica Mèdica McKusick-Nathans, de la Johns Hopkins School of Medicine, des del 2000. Chakravarti, que té ara 54 anys, va visitar el PRBB el març per parlar-nos de la malaltia de Hirschsprung, un rar desordre intestinal que ha estat estudiant durant 20 anys. Married to a cell and molecular biologist and with two daughters, Aravinda Chakravarti is an expert in computational biology and a geneticist renowned for his studies of predisposing genetic factors in complex human diseases, such as diabetes or mental diseases. He is the director of the McKusickNathans Institute for Genetic Medicine, of the Johns Hopkins School of Medicine, since 2000. Chakravarti, now 54, visited the PRBB in March to tell us about Hirschsprung disease, a rare intestinal disorder he has been studying for about 20 years. gastar, hi ha maneres millors que estem aconseguint entendre: pot donar-los a la recerca. Estem anant cap a un futur com el de la pel·lícula Gattaca, on té lloc una selecció genètica dels humans? Tinc més fe en els humans. Poden ser sorprenentment estúpids (el segle XX ha vist alguns dels pitjors crims de la història causats per l’home), però crec que la vasta majoria són prou intel·ligents com per no caure en això. Si se’ls donés l’opció de tenir una vida perfecta en la que algú altre decidís allò que és bo per a ells, o una vida imperfecta on fossin lliures per escollir, estic prou segur del què preferirien.

“Science is not so much about data but about ideas” People say you have a “mathematical mind”… did my undergraduate in statistics and then a PhD in human genetics, so I “speak” mathematics and biology, which involve very different kinds of thinking.

I

You went from Calcutta to Texas to do your PhD, and you haven’t left the US since, have you never thought of going back to India? At the end of my PhD there were no opportunities in India. Now there are plenty, but I am settled in the US. Neverthe-

How do the tremendous amounts of data, we are getting help us understand complex diseases? People expect instant answers, and that’s not going to happen. However, we are doing large experiments that we could not have dreamt about before, although the deeper understanding will only come from someone doing a more specific experiment. In any case, even though each complex disease is very different, I think they all have the same underlying rules, and we will one day understand them. What do you think of the companies that do testing for genetic influences in complex diseases? There are many areas in which genetic information can be commercialised in a positive way, such as in counselling for genetic diseases with a high risk. In the case of complex disorders, I don’t think it’s good. There’s no treatment for most of them, and we don’t know how changing habits would affect them. If someone has 1,000$ to spend, there are better ways: they could donate them to research. Are we heading to a future like that shown in the film Gattaca, in which genetic selection of humans takes place? I have more faith in human beings than that. They can be surprisingly stupid (the 20th century has seen some of the worst man-made crimes in history), but I think the vast majority are smart enough not to fall into this. If people would be given the choice of having a perfect life in which things are selected for them, or an imperfect life in which they are free to chose, I’m pretty sure of what they would prefer 

PUBLICACIÓ DESTACADA / OUTSTANDING PUBLICATION

Una relació desequilibrada amb els pares pot causar ansietat Rosa Manaut / Marta Calsina n estudi internacional ha posat de manifest que tant una manca d’atenció com una actitud excessivament protectora per part dels pares (i sobretot de la mare) durant la infància pot desembocar en trastorns d’ansietat en adults.

U

Aquest estudi, coordinat pel grup de Jordi Alonso, de l’IMIM-Hospital del Mar, ha analitzat a 8.232 persones de 6 països diferents, tots ells participants de l’estudi ESEMeD (Estudi Europeu de l’Epidemiologia dels Desordres Mentals). Segons Alonso, els resultats han estat homogenis i independents del país d’origen dels participants.

An unbalanced relationship with the parents could cause anxiety n international study has showed that both a lack of attention and an excessively protective behaviour from the parents (specially the mother) during childhood could cause anxiety disorders in adults.

A

This study, coordinated by Jordi Alonso’s group, from IMIM-Hospital del Mar, has analysed 8,232 people from 6 different countries, all of them participants of the ESEMeD (European Study of the Epidemiology of Mental Disorders) study. According to Alonso, the results have been homogeneous and independent from the country of origin of the participants 


Diari EL·LIPSE núm. 12

29/5/08

16:21

Página 4

Ciència

www.prbb.org | juny de 2008

4

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Descobrint la cara oculta de l’El·lipse Maruxa Martínez-Campos es de fa ara exactament un any, cada mes obriu aquest diari per informar-vos del què passa al PRBB: de què va el darrer article d’aquell laboratori, en què estan treballant i quina cara fan els membres d’aquell grup o quina nova recepta hi ha. Al PRBB hi conviuen més de 1.200 persones, agrupades en 100 grups de recerca i 6 centres: a quantes en coneixeu? L’objectiu de l’El·lipse és precisament ajudar a conèixer-nos els uns als altres, així com informar al públic en general sobre les activitats que tenen lloc en aquest edifici singular. El balanç d’aquest primer any d’existència és molt positiu. Més del 90% dels residents llegeixen l’El·lipse i tenen una bona o molt bona valoració del diari, segons una recent enquesta de satisfacció. La Rosa Manaut de l’IMIM/CREAL, la Núria Pérez de la UPF, la Glòria Lligadas del CRG, la Lola Otero del CMRB, la Mercè Mascarell (InforPress) de l’IAT i la Verònica Domínguez de l’Hospital del Mar conformen el comitè editorial, i aporten idees i material dels centres per incloure’ls a la publicació. Això es fa a través de reunions mensuals i un contacte constant amb l’equip de comunicació i RRPP del PRBB, format per Reimund Fickert, Elvira López, Mónica Rodríguez i Maruxa Martínez, que arrangen el contingut final. Un cop el contingut està definit, el grup entra en matèria. La Maruxa s’encarrega de la redacció i traducció de les notícies —o edita les que han enviat des dels centres—, que són després revisades per vàries persones, amb el director del PRBB, Jordi Camí, fent la darrera revisió. Les fotos són generalment també de producció pròpia. Un cop tot tancat, com a mínim una setmana abans de la data de publicació, s’envien textos i fotos a la impremta Altés, on fan la composició de les pàgines. Aquestes seran revisades de nou pel comitè editorial abans de començar la impressió. Cada mes s’imprimeixen 3.000 exemplars de l’El·lipse. La meitat aproximadament són per a distribució interna, mentre que la resta s’envien a individus del sector, a nivell nacional i internacional, així com a d’altres centres de recer-

D

L’equip darrera l’El·lipse es reuneix un cop al mes

ca, hospitals, biblioteques o centres cívics com a mitjà de difusió externa del que passa al parc. El comitè editorial busca sempre mantenir un balanç entre els diferents centres i les diverses àrees que s’estudien al parc a l’hora d’escollir els articles que sortiran a cada número del mensual. Però l’El·lipse no existiria sense la col·laboració de tots els residents del PRBB. Necessitem les vostres imatges científiques, els dibuixos dels vostres fills i filles, les vostres fotos de l’edifici (o del que vulgueu!), les receptes dels vostres països d’origen (hi ha més de 40 nacionalitats al parc!), les vostres opinions per al debat actual, i qualsevol altre contribució que us agradi fer en forma d’imatges o text. Per a qualsevol cosa que se us acudeixi, podeu contactar amb nosaltres a comunicacio@prbb.org. Finalment, voldríem agrair al Manolo Lamas, qui va assessorar magníficament a l’equip d’El·lipse en les etapes inicials, i va ajudar a dissenyar la publicació, des del tipus de paper i font a utilitzar fins als colors. Moltes gràcies a tots vosaltres i feliç aniversari, El·lipse!

Revealing the hidden face of El·lipse ince exactly a year ago, ever y month you open this newspaper to find out what’s happening at the PRBB: what’s the latest paper of that group, what that lab is working on and how do its members look like or what recipe has appeared this month. At PRBB there are more than 1,200 people, working in 100 research groups and 6 centres: how many of them do you know? The aim of El·lipse is precisely to help us get to know each other better, as well as inform the public about the activities taking place in this exceptional building. The balance of this first year is very positive, with more than 90% of residents reading El·lipse and having a good or very good opinion of it, according to a recent satisfaction enquiry. Rosa Manaut from IMIM/CREAL, Núria Pérez from UPF, Glòria Lligadas from CRG, Dolores Otero from CMRB, Mercè Mascarell (InforPress) from IAT and Verònica Domínguez from Hospital del Mar are the members of the editorial committee who bring ideas and

S

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES ANTON BERNS, June 2. Berns, from the Centre for Biomedical Genetics at the Netherlands Cancer Institute in Amsterdam, The Netherlands, uses mouse models to understand how proto-oncogenes confer their oncogenic potencial, and also as a route to more efficient preclinical testing of promising anti-tumoral drugs. He is also interested in the processes of cell proliferation, differentiation, and survival.

SVANTE PÄÄBO, June 4. Pääbo, from the Department of Genetics at the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology in Leipzig, Germany, is studying human and great ape genetic history by using comparative DNA sequencing, and human and ape comparisons. He is also interested in ancient DNA and Neanderthal genomics, and develops methods for the retrieval of DNA sequences from archaeological and paleontological remains.

material from the different centres to include in the publication. This is done via monthly meetings and a constant contact with the communications and PR team at PRBB, formed by Reimund Fickert, Elvira López, Mónica Rodríguez and Maruxa Martínez, who organise the final content. Once the content is defined, the group starts to work. Maruxa is in charge of the writing and translation of the news —or editing those sent by the centres—, which are then revised by several people, with the director of the PRB, Jordi Camí, giving the final thumbs up. The pictures are usually also from internal production. Once the material is finished, at least a week before the publication date, texts and photos are sent to the printing company Altés, where the layout of the pages is done and, once it has all been revised again by the editorial committee, printing starts. Three thousand copies are printed every month. About half of them are for internal distribution, while the rest are sent to national and international individuals in the field, and to other research centres, hospitals, libraries and social centres as a means of publicising what’s going on at the park. The editorial committee also tries to maintain a balance between the different centres and the different areas studied at the park when deciding what articles will be coming out in each issue of the newspaper. But El·lipse would not exist without the collaboration of all PRBB residents. We need your scientific images, the drawings of your children, your pictures of the building (or of whatever you want!), the recipes from your countries (there are more than 40 nationalities at the PRBB), your opinions for the current-affairs debate, and any other contribution that you would like to make in the form of images or text. For anything you want, you can contact us at comunicacio@ prbb.org. Last but not least, we would like thank Manolo Lamas, who brilliantly assessed the El·lipse team in the initial stages and helped designing everything, from the type of paper and font used to the colours best suited for the publication. Many thanks to all of you, and happy birthday El·lipse! 

Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

GONZALO DE POLAVIEJA, June 6. Polavieja, from the Theoretical Physics Department at the Universidad Autónoma de Madrid (UAM) in Spain, tries to understand the rules of processing in networks at functional and molecular levels, combining electrophysiology, imaging, molecular biology, genetics, quantitative behavior and modelling, and using as model systems the fly Drosophila and the leech Hirudo.

ROSARIO PERONA, June 9. Perona, from the Instituto de Investigaciones Biomédicas «Alberto Sols» CSIC/UAM (IIB) in Madrid, Spain, is interested in understanding the response mechanisms to drugs derived from platinum, which are very used for the treatment of several tumours, in order to understand how some cells become resistant to these drugs and which molecules are involved this resistance.

DAVID RAIBLE, June 16. Raible, from the Department of Biological Structure at the University of Washington, USA, focuses on how neural crest cells are initially formed, and how they become specified to follow different fates. He is also interested in the formation of the neurogenic placodes and the lateral line, and studies sensory neuron development and sensory hair cell death and regeneration using zebra fish.


Diari EL·LIPSE núm. 12

5

29/5/08

16:21

Página 5

Ciència

juny de 2008 | www.prbb.org

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

III Premi PRBB

Xifres i lletres

Elvira López

Isabel Ràfols

l 16 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament del III Premi PRBB de Recerca en Ciències Biològiques. Es tracta d’una iniciativa conjunta del CEXSUPF i el PRBB, i té com objectiu incentivar la recerca en l’àmbit de la Biologia entre els estudiants de batxillerat de Catalunya. Els 34 treballs presentats han estat avaluats per investigadors de cadascun dels centre del parc. La gran qualitat dels projectes presentats a l’edició d’enguany no va posar gens fàcil la feina del jurat que, finalment, va atorgar el primer premi a Marta Turon pel treball «Bioindicadors de la contaminació marina: l’eriçó de mar». Durant l’acte de lliurament de premis, la Marta va poder exposar amb detall el seu treball en una conferència que, ben segur, és la primera de la seva trajectòria com investigadora. El públic assistent —alumnes, tutors i pares— va visitar les instal·lacions del PRBB i, per acabar, van participar en el joc «Decide», organitzat per WONDERS, el festival de ciència europeu. A través d’aquest joc alumnes de secundària de tota Europa «prenen decisions» sobre política científica.

ls humans tendim a donar importància a la realitat. Benvingut a la realitat! solem dir. Llavors és quan la vida se’ns torna complicada. Ens acostumem a les coses objectives, a la norma i quan, per voluntat o per atzar, les coses escapen de la norma en rebutgem el resultat. Normalment l’art i la poesia no responen als codis normals de comunicació, per això sempre són matèries polèmiques i sovint criticades i rebutjades. Al despatx del director de l’IMIM-Hospital del Mar, hi ha una litografia que diu que U i U fan dos, és de Joan Brossa (19191998). Aquesta fórmula és de tots ben coneguda, el problema és com ha arribat a aquesta conclusió, i ara ens trobem amb la paradoxa: dues lletres fan un número. No podem negar que la conclusió és lògica encara que l’origen sigui una mica surrealista. La reflexió ens porta a (re)pensar en les coses més senzilles de la vida d’una manera molt gràfica, la finalitat de la poesia d’en Brossa és la captació de la realitat, no la recerca, i la constatació que la realitat, en realitat, és molt humil.

E

PRBB Award III

T

he ceremony of the 3rd PRBB Award on Research on Biological Sciences took place on May 16. This is a

E

La guanyadora, Marta Turon, va rebre un ordinador portàtil

joint initiative of the CEXS-UPF and the PRBB, and its aim is to give an incentive to research in the field of biology amongst high school students. The 34 projects presented were evaluated by researchers from the different centres at the park. The high quality of the projects presented in this year’s edition made the jury’s work difficult. They finally gave the first prize to Marta Turon for her work “Bio indicators of marine contamination: the sea urchin”. During the award ceremony, Marta exposed her work in detail in a conference that was surely the first of her career as a researcher. The audience —students, tutors and parents— visited the PRBB and, to finish, participated in the game “Decide”, organized by the European science festival WONDERS. Through this game, high school students from all Europe “take decisions” on science policy 

Numbers and letters umans tend to give a lot of importance to reality. Welcome to reality!, we tend to say. It is then that our life becomes complex. We are used to objective things, to the norm, and when,

H

because of our own will or because of hazard, things escape the norm, we deny the result. Usually art and poetry do not respond to the normal codes of communication, and so they are always polemic subjects, often criticised and rejected. At the office of the director of IMIMHospital del Mar there is a lithography that says that U and U* make two, it is by Joan Brossa (1919-1998). This formula is well known by everybody, the problem is how he has arrived to this conclusion, and now we are confronted with the paradox: two letters make a number. We cannot deny that the conclusion is logic, even if the origin is a bit surrealist. The reflection brings us to (re)think the most simple things in life in a visual way. The aim of the poetry of Brossa is to grasp reality, not the research, and the realisation that reality, in reality, is very humble  * The letter U in Catalan sounds the same as the number one.

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Dona, ciència i tecnologia, a debat al PRBB nalitzar les desigualtats de gènere en plena era del coneixement i la innovació. Aquest és l’objectiu del projecte WIST (Women in Innovation, Science and Technology), finançat pel VIè Programa Marc de la Comissió Europea. Els resultats del projecte, que s’ha desenvolupat durant 18 mesos, es presentaran els propers 11, 12 i 13 de juny al PRBB en una conferència presentada per la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) i per 22@Barcelona i patrocinada pel Banc Santander i el PRBB,

A

RICARDO DALLA-FAVERA, June 20. Dalla-Favera, from the Institute for Cancer Genetics at Columbia University in New York, USA, aims to identify the lesions and the genes involved in the development of human B cell lymphomas, to determine the mechanism by which these lesions occur and to elucidate the contribution of each lesion to tumor development. In particular, he focuses on the genes c-myc and bcl6, amongst others.

que reunirà a més de 50 experts d’arreu del món. Així, durant tres dies Barcelona esdevindrà la seu del debat públic sobre el paper de la dona al món empresarial, científic i tecnològic. Alguns dels temes que es tractaran a la conferència seran el nivell de participació de les dones en organitzacions de transferència, incubació i emprenedoria; la diferència en la posició de les dones en aquests àmbits respecte a d’altres més tradicionals com l’acadèmia i la indústria; i les possibles diferències entre països.

ANTONIO REVERTER, June 25. Rever ter, from CSIRO Livestock Industries in Queensland, Australia, focuses on developing statistical and computational tools which can then be applied to microarray design and analysis, whole-genome scan experiments and whole-genome association studies and gene mapping and gene expression studies. He also uses techniques to determine gene regulatory networks.

The role of women in science and technology, debated at PRBB o analise the gender inequalities in the era of knowledge and innovation. This is the objective of the WIST (Women in Innovation, Science and Technology) project, funded by the European Commission’s 6th Framework Programme. The results of this project, which has been developed during the last 18 months, will be presented next June 1113 at the PRBB, in a conference hosted by the Network of Science and Technol-

T

KEVIN STRUHL, June 26. Struhl, from Harvard Medical School in Boston, USA, combines genetic, molecular, and genomic approaches in yeast to address fundamental questions about transcriptional regulatory mechanisms in living cells. He is also defining physiological targets of human transcriptional regulatory proteins and chromatin modifications on a whole-genome basis using a novel microarray approach.

ogy Parks of Catalonia and 22@Barcelona and sponsored by the Santander Bank and the PRBB that will gather more than 50 experts from all over the world. During three days, Barcelona will become the focus of the public debate on the role of women in science, technology and industry. Some of the issues that will be discussed are the level of participation of women in transfer, incubation and entrepreneurship organizations or the difference in the position of women in traditional organisations such as academia and industry compared to these ones 

GIOACCHINO NATOLI, June 27. Natoli, from the European Institute of Oncology in Milan, Italy, is trying to understand the molecular control of inflammatory gene expression —in particular the role of NF-kB—, as well as the epigenetic mechanisms linking chronic inflammation to cancer development. To achieve these aims, he integrates standard biochemical approaches to transcription with bioinformatics, imaging and in vivo studies.

CASSIAN SITARU, June 30. Sitaru, from the Universitätsklinikum Freiburg, in Germany, is interested in the mechanisms governing the coupling of autoantibody specificity to effector cell response, with special emphasis on autoantibodies against structural skin proteins, such as type VII and type XVII collagen, in autoimmune blistering diseases. For this, he is establishing in vitro and in vivo models.


Diari EL·LIPSE núm. 12

29/5/08

16:21

Página 6

Diversitat

www.prbb.org | juny de 2008

6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Què pot fer la bioinformàtica per tu? envolupament de noves metodologies experimentals és un estímul per al desenvolupament de nous sistemes bioinformàtics. Paral·lelament, les hipòtesis construïdes a partir d’anàlisis bioinformàtiques incentiven el desenvolupament de noves metodologies experimentals. Tant és així que la sinèrgia entre tots dos camps de recerca es farà notar encara més durant els propers anys.

Daniel Aguilar

Q

uina és l’aportació de la bioinformàtica en el camp de la biologia molecular? Com en totes les àrees de la ciència, l’aportació bàsica dels ordinadors és clara: velocitat de processament i precisió matemàtica. Una tasca conceptualment tan senzilla com alinear dues seqüències d’aminoàcids seria molt tediosa (i impensable de dur a terme a gran escala) sense recórrer als ordinadors. Més important encara, aquesta velocitat de processament s’ha convertit en un aliat essencial de l’investigador davant la inabastable acumulació de dades biològiques. Amb ordinadors especialment programats podem creuar dades obtingudes independentment i fer emergir noves relacions entre entitats biològiques. Contínuament es desenvolupen nous programes per triar, integrar i visualitzar dades, ajudant així a trobar ràpidament gens relacionats segons la seva seqüència, funció o expressió o a resumir els resultats d’anàlisis clíniques. Aquests programes ens ajuden a establir noves hipòtesis i fer avançar la recerca. I aquesta tasca és crítica ja que, d’altra manera, molta informació de gran valor quedaria soterrada sota la muntanya de resultats

What can bioinformatics do for you? Els ordinadors resulten essencials per a la recerca biomèdica actual

que s’afegeixen a diari a les bases de dades. Finalment, la bioinformàtica pot modelar in silico (dins l’ordinador) aspectes complexos dels sistemes biològics a partir de components més senzills. Això s’aconsegueix entrenant l’ordinador amb dades reals i verificant el seu progrés, fins que les prediccions assoleixen un nivell de credibilitat acceptable. Un exemple clàssic és la predicció de l’estructura tridimensional d’una proteïna a partir de la seva seqüència. La utilitat de les prediccions bioinformàtiques és clara quan una comprovació experimental és massa complexa (o massa cara) de dur a terme. Donada la interrelació entre biologia experimental i la bioinformàtica, el des-

hat is the contribution of bioinformatics to the field of molecular biology? As in all areas of science, the basic contribution of computers is clear: speed of processing and mathematical precision. Such a conceptually easy task as aligning two amino acid sequences would be very tedious (and unthinkable to do at large scale) without the use of computers. Even more importantly, this processing speed has become an essential ally for researchers in front of the amazing accumulation of biological data. With specially programmed computers we can cross data obtained independently and make hidden relationships between biological entities arise. New programs are developed continually in order to choose, integrate and visualise data, helping to quickly find genes related by

W

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Rosa Balaguer (Hospital del Mar) recomana: Mandonguilles amb porros ngredients: 1/4 kg de carn de vedella picada dos cops, 1/4 kg de carn de porc picada dos cops, un porro picat (s’aprofita també la part verda tendre), dos ous, 1 molla de pa remullat en llet, salsa de tomàquet, sal i pebre al gust, 1/2 sobre de llevat Royal. Es barreja tot bé i es fan les boletes de les mandonguilles. En una cassola es té preparat un sofregit d’una mica del porro picat que hem utilitzat per a les mandonguilles i salsa de tomàquet. Es posen les mandonguilles crues i es fan poc a poc entre 30 i 45 minuts.

ngredients: 1/4 kg minced veal, 1/4 kg minced pork, a chopped leek (we can also use the green tender bit), two eggs, bread soaked in milk, tomato sauce, salt and pepper, 1/2 envelope of yeast Royal. Everything is mixed and the meat balls are prepared. In a casserole, prepare the chopped leek with tomato sauce and fry a bit. Then add the raw meat balls and cook them slowly between 30 and 45 min 

* Aquesta és una recepta del receptari preparat pels treballadors de la UCI de l’Hospital del Mar, «Cuina intensiva».

* This is a recipe from a cooking book prepared by the staff at the UCI (Intensive Care Unit) of Hospital del Mar.

I

Rosa Balaguer (Hospital del Mar) recommends: Meat balls with leeks

I

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

Rumba catalana arreja (mix) de flamenc, salsa caribenya i música mediterrània, la rumba catalana neix (is born) als anys (years) 50 de la mà (hand) dels gitanos (gypsies) de Gràcia i el Raval. El Pescaílla, Peret, el Gato Pérez o los Manolos són (are) alguns dels (some of) històrics. A Barcelona no hi ha (there is no) festa (party) sense (without) rumba i (and) cal

B

(must) que la balleu (dance) sense vergonya (embarassment) doncs (since) és (is) un ball excitant: ritme (rythm) calent (hot) als malucs (thighs) i peus (feet) àgils, molta (a lot of) insinuació i una mica (a little bit of) de tonteria (silliness)… «mueve (move) la cintura (waist), pa’lante (to the front) y pa’trás (to the back), da la media vuelta (turn around), no pierdá (miss) el compás (beat)» 

sequence, function or expression or to summarise the results of clinical assays. In brief, these programs help us establish new hypothesis and to further advance research. And this is a critical task because, otherwise, a lot of very valuable information would be submerged below the mountain of results that are being added daily to the databases. Finally, bioinformatics can model in silico (inside the computer) complex aspects of the biological systems from more simple components. This is achieved by training the computer with real data and verifying its progress until the predictions obtain reasonably credible results. A classical example is the prediction of the three-dimensional structure of a protein from its amino acid sequence. The usefulness of the bioinformatics predictions is clear when an experimental test is too complex (or too expensive) to be done. Given the interrelationship between experimental biology and bioinformatics, the development of new experimental methodologies is a stimulation for the development of new bioinformatics systems and the hypotheses constructed from bioinformatics analyses are an incentive for the development of new experiments. Therefore, it is expected that the synergy between both fields will become more important 


Diari EL·LIPSE núm. 12

7

29/5/08

16:21

Página 7

Diversitat

juny de 2008 | www.prbb.org

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

L’aigua, un recurs essencial molt escàs n els darrers mesos, els catalans estem rebent una lliçó intensiva sobre el valor de l’aigua, degut a la gran sequera que es pateix, sobretot a la Barcelona metropolitana. No es poden netejar els carrers amb aigua potable, i hem de reutilitzar l’aigua de bullir per regar les plantes. Però l’aigua juga molts altres papers. Tenint en compte que el 65% del nostre cos és aigua, com ens podria afectar a nivell fisiològic la manca d’aquest element vital? Quin és el paper de l’aigua en la transmissió de malalties? I quina és la qualitat de l’aigua que bevem? El·lipse ha preguntat a investigadors dels centres del PRBB sobre aquests aspectes.

E

José Maria Garcés Jarque, expert en medicina interna de l’Hospital del Mar «Un adult necessita uns 2,6 litres d’aigua diaris. El 85% procedeix de la ingesta i el 15% de la producció endògena per oxidació d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Les conseqüències de no beure durant un període determinat de temps dependran de l’activitat física i de la temperatura ambiental. Apareix progressivament deshidratació (dèficit d’aigua intracel·lular), hipernatremia (alts nivells de sodi en sang), encefalopatia metabòlica, fallada multisistèmica, insuficiència renal i finalment la mort.» “An adult needs about 2.6 litres of water daily. Eighty five per cent of it comes from what we eat, while 15% is produced endogenously by the oxidation of carbohydrates, fat and proteins. The consequences of not drinking during a specific period of time depend

on the physical activity and the temperature. First dehydration will appear (a water deficit inside the cells), then hypernatremia (high sodium levels in blood), metabolic encephalopathy, multisystemic failure, kidney failure and finally death.” Josep M. Torres, expert en malalties infeccioses i micologia, IMIM «L’aigua dolça és un vehicle important de microorganismes que poden ser patògens per a l’ésser humà. La transmissió de residus orgànics, sent els més perillosos els d’origen fecal, es considera la causa de mort de més de 2 milions de persones l’any, sobretot nens. La raó son les malalties digestives transmeses per l’aigua contaminada, com el còlera, la febre tifoïdal, la disenteria bacteriana i altres causades per amebes, altres bacteris, virus i protozous. El llistat de microorganismes transmesos per l’aigua és molt extens i variat.»

Water: a very scarce, yet essential, resource n the last months we have received an intensive lesson on the value of water due to the drought we are suffering, especially in Barcelona. The streets cannot be cleaned with drinking water, and we have to reuse the boiling water to water our plants. But water plays many more roles. Since our body is 65% water, how could the lack of this vital element affect us physiologically? What’s the role of water in the transmission of diseases? What is the quality of the water we drink? El·lipse has asked several experts at the PRBB centres about these issues.

I

“Fresh water is an important vehicle for microorganisms that can be pathogens for humans. The transmission of organic residues, the most dangerous being those from faeces, is considered as the cause of death of more than 2 million people a year, especially children. These deaths are caused by the digestive diseases transmitted by the contaminated water, such as cholera, typhoid fever, dysentery and others triggered by amoebas and other bacteria, viruses and protozoa. The list of microorganisms transmitted by water is very long and varied.” Mark Nieuwenhuijsen, expert en contaminació de l’aigua, CREAL «En algunes parts de Barcelona on l’aigua ve del riu Llobregat tenim problemes amb alts nivells de subproductes de la desinfecció, la salinitat i el gust de l’aigua. Els subproductes han

estat relacionats amb càncer de bufeta i amb una reducció del pes en néixer. La salinitat i el gust fan que la gent no utilitzi aigua de l’aixeta, i duu a costos extres per al consumidor. S’està construint una nova planta de dessalinització que podrà reduir alguns dels problemes, però també en podria causar de nous, ja que algunes substàncies beneficioses com el magnesi i el calci seran eliminades de l’aigua.» “In some areas of Barcelona supplied by water extracted from the Llobregat river, we have problems with high levels of disinfection byproducts, salinity and the taste of the water. The byproducts have been linked with bladder cancer and a reduction in birth weight. The salinity and poor taste put people off drinking tap water and lead to extra costs for consumers. A new desalination plant is being built, which may reduce some of the problems, but may create new ones, because beneficial substances such as magnesium and calcium will be taken out of the water.” 

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

El taller de capoeira, un èxit amb continuïtat

PRBB breakfast. Croissants i Premis Nobel van coprotagonitzar el darrer «PRBB breakfast» que va tenir lloc el 6 de maig al restaurant del PRBB i en el qual Elinor Thompson va presentar als 90 assistents el programa Intervals. Aquest té com a objectiu proporcionar oportunitats de formació en àrees frontereres amb la pròpia activitat científica. Les primeres activitats han començat al maig amb el consultor Eric May (guanyador d’un Premi Emmy) i continuaran al juny amb un taller de Sir Harry Kroto, Premi Nobel de química. Els residents del PRBB us podeu apuntar a les activitats a www.prbb.org/intervals, i no us perdeu el proper «PRBB breakfast» el dia 10 de juny: debatrem sobre el primer any d’El·lipse i esperem rebre els vostres comentaris!

PRBB breakfast. Croissants and Nobel Laureates co-habited in the latest of the “PRBB breakfasts”, which took place on May 6 at the PRBB restaurant and in which Elinor Thompson presented the Intervals programme to the audience of 90 residents. This programme aims to provide training opportunities in areas between the traditional confines of science. The activities started at the end of May with the media consultant Eric May (winner of an Emmy) and will continue in June with a workshop by Sir Harry Kroto, Chemistry Nobel Laureate. PRBB residents can register for the activities at www.prbb.org/intervals. And don’t miss next “PRBB breakfast” on June 10: we will discuss the first year of El·lipse, and hope to get your feedback!

Experts presenten avenços en càncer genitourinari. Especialistes en càncer genitourinari de l’EORTC (Organització Europea per la Recerca i Tractament del Càncer) es van trobar en la seva reunió anual, organitzada per l’Hospital del Mar aquest maig. Oncòlegs i uròlegs es reuniren per «valorar la situació actual de cada assaig clínic i establir les prioritats per a cadascun dels diferents càncers genitourinaris», segons Joaquim Bellmunt, responsable d’aquesta reunió.

Experts present advances in genito-urinary cancer. Experts in genito-urinary cancers from the EORTC (European Organisation for Research and Treatment of Cancer) gathered on their annual meeting, organised by the Hospital del Mar this May. Oncologists and urologists met to “assess the current situation of each clinical assay and to establish the priorities for each of the different genitor-urinary cancers”, according to Joaquim Bellmunt, who was in charge of the meeting 

l taller de capoeira de dos dies que es va fer al PRBB el 13 i 14 de maig, va tenir un gran èxit entre els participants. Tant és així que no n’hi va haver prou amb els moviments i cançons que es van aprendre i ara tots volen aprofundir més en aquesta art marcial brasilera. I ho podran fer, gràcies a les classes regulars de capoeira que s’estan organitzant i que començaran el proper juny al PRBB. Les classes de capoeira seran un cop la setmana, de 19 a 21h. El dia encara no s’ha decidit, així que els residents que vulgueu participar, envieu un correu a comunicacio@prbb.com dient el vostre dia de preferència.

E

A successful workshop with continuity he two-day capoeira workshop that took place in May was very successful amongst the partakers. So much so that the movements and songs they learned felt too little and they all want to learn more about this Brazilian martial art. And they will, with the new capoeira regular classes that are being organised and that will start next June at the PRBB. Capoeira classes will be once a week, from 7 to 9pm. The day is yet to be decided, so residents who want to join should send an email to comunicacio@prbb.com stating their day of preference 

T


Diari EL·LIPSE núm. 12

29/5/08

16:21

Página 8

Edifici

www.prbb.org | juny de 2008

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

8

PRBB SOSTENIBLE / SUSTAINABLE PRBB

Canvis en la conducta produeixen El repte de les escales canvis en les neurones de ratolí ra que s’apropa l’estiu i comença l’«operació biquini» aquí teniu alguns consells fàcils per perdre aquests quilos de més en els propers mesos. Com més en seguiu, més pes perdreu, i més energia estalviareu!

A

1. Agafeu les escales quan hagueu de baixar un sol pis 2. Agafeu les escales quan hagueu de pujar un sol pis n aquesta imatge, obtinguda al Servei de Microscòpia Confocal de la UPF i cedida per en Miquel Martín, veiem les espines dendrítiques d’una neurona marcades amb DiI, una sonda fluorescent específica de membrana plasmàtica. El marcador es va introduir disparantlo amb una «Gene Gun» sobre seccions de cervell de ratolí de 100 micròmetres de gruix. La imatge és el resultat de projectar 20 seccions confocals en un pla. Els animals dels quals es van obtenir els cer vells van ser entrenats per administrar-se diferents tipus de menjar. L’objectiu de l’estudi era correlacionar canvis en la conducta amb canvis en la plasticitat estructural, quantificables messurant la densitat d’espines dendrítiques en les neurones de determinades regions del cervell.

E

Changes in mice behaviour produce changes in the neurons n this image, obtained at the Confocal microscopy service of the UPF and sent by Miquel Martín, we can see the dendritic spines of a neuron labelled with Dil, a fluorescent probe that binds specifically the cell membrane. The marker was introduced using a “Gene Gun” (a device for injecting a specific molecule into cells) on 100 micrometres-wide mice brain sections. The image is the result of the projection of 20 confocal sections in a plane. The animals from where the brains were obtained had been trained to self-administer different types of food. The aim of the study was to correlate changes in the behaviour of the animals with changes in the structural plasticity. The latter can be quantified by the density of dendritic spines in the neurons of specific regions of the brain 

I

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Redacció: Maruxa Martínez-Campos Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL) Marc Permanyer (UPF) Núria Pérez (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Dolores Otero (CMRB) Mercè Mascarell (IAT-Inforpress) Maribel Pérez (Hospital del Mar) Centres: Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut d’Alta Tecnologia (IAT) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Disseny i impressió: ALTÉS arts gràfiques, s.l. Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.com

3. Agafeu les escales quan hagueu de baixar dos pisos 4. Agafeu les escales quan hagueu de pujar dos pisos 5. Agafeu les escales quan hagueu de baixar tres pisos 6. Agafeu les escales quan hagueu de pujar tres pisos 7. Ja sabeu… agafeu les escales i oblideu-vos dels ascensors! Poseu-vos com a repte fer-les servir al menys un cop al dia. Quan agafar les escales us sembli impossible, utilitzeu els ascensors de forma sensata. Abans de prémer el botó, mireu si ja n’hi ha un al vostre pis, i agafeu aquest. Si no n’hi ha cap, crideu només un ascensor, o el segon arribarà quan vosaltres ja no hi sereu…

The climbing challenge ow that summer approaches and everyone wants to get fit for the beach, here are three easy steps to lose a few kg in the next months, The more of them you do, the more weight you will lose, and the more energy you will save!

N

1. Take the stairs when going down only one floor. 2. Take the stairs when going up only one floor. 3. Take the stairs when going down two floors. 4. Take the stairs when going up two floors. 5. Take the stairs when going down three floors. 6. Take the stairs when going up three floors. 7. You know… just take the stairs and forget the lift! Challenge yourself to use them at least once a day. And whenever the stairs are too daunting, use the lifts in a sensible manner. Before calling a lift, check if any of them is already on your floor, and then take that one. If none is there, call only one lift, or the second one will arrive and open when you are already gone… 

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

Noves incorporacions al CREAL. Martine Vrijheid reforçarà la línea d’investigació en salut infantil amb els seus estudis sobre els factors de risc ambientals de les malformacions congènites, així com els efectes de les radiacions no ionitzants. Elisabeth Cardis, per altra banda, desenvoluparà una línia de treball sobre radiacions i càncer. A més, s’incorpora al Comitè de Direcció Científica del CREAL. Comiats al PRBB. A partir de juny la Sílvia Garcia, recepcionista del PRBB, no ens saludarà cada matí, ja que marxa cap a terres llunyanes. També la Lola Otero, del Comité editorial de l’El·lipse, deixa el CMRB. Moltes gràcies a les dues per la feina feta, i bona sort! New recruitment at CREAL. Martine Vrijheid will reinforce the research into child health with her studies on the environmental risk factors regarding congenital malformations, as well as the non ionizing effects of radiation. Elisabeth Cardis, on the other hand, will develop a line of work on radiations and cancer. She will also join the Scientific Steering Committee at CREAL. Farewells at the PRBB. From June Sílvia Garcia, receptionist at the PRBB, won’t greet us every morning, since she is leaving the park. Also, Lola Otero, from the El·lipse editorial committee, is leaving the CMRB. Thank you both for the work done, and good luck! 

El nou resident del PRBB: un ànec de coll verd va visitar el PRBB durant un parell de dies Fotografia de / Photography by Lola Otero (CMRB)

El·lipse 12: "“SmS”: communicating science!"  

Multiple drug consumption can lead to mental disorders. This and other studies can be found in this issue of Ellipse, the monthly bilingual...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you