Page 1

POVIM

3r TRIMESTRE

CURS 2008-2009

N

NÚM 3

ANY I

REVISTA TRIMESTRAL DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI DE PORRERES

BON ESTIU!


Revista Trimestral Núm 3 - Any I

IES PORRERES

CTRA. MONTUIRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR Biel Vich

Comissió de la revista Francisca Artigues Mika Obrador

Miquel A. Serra

Opinió

A tots els alumnes de 4t d'ESO,

GRÀCIES PER HAVER ESTAT ALUMNES MEUS DURANT TRES CURSOS

motivat a emprendre molts projectes: festa de Saint Patrick, intercanvi amb la Stiglunds Skola, tenir un ajudant lingüístic (que encara me demana per voltros amb entusiasme), participar d'eTwinnings, i el viatge d'estudis. La veritat és que vos enyoraré molt i se'm farà difícil tornar el curs vinent sense tenir-vos al centre. Vos desig tota la sort del món en aquest futur que vos espera.

Neus Oliver He estat professora de llengua anglesa de gairebé tots voltros des de que cursàveu 2n d'ESO. I n'estic molt agraïda i contenta. La veritat és que ha estat un orgull ensenyar-vos cada dia un poc més, no només sobre la meva assignatura sinó també sobre el dia a dia. Heu estat una gran font d'inspiració per a desenvolupar la meva metodologia i creació de materials. M'heu

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

Correcció lingüística Margalida Sampol

Maquetació Miquel A. Serra Biel Vich

Col·laboradors Neus Oliver, Sandra Garcia, Enrique Rodríguez, Eladi Esteve, Antònia Mora, Jaume Adrover, Elena Bauza, Jose, Xisca Mut, Rodri Calvo, Margalida Sampol, Joana Mª Tomàs i Joan Miralles

Imprimeix Impremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Catalunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

2

OPINIÓ

2

1ª promoció

11

1C/1D

23

3

En l’amor no hi ha ... 15

2B/2C

25

T’enyor, t’estim

3A/3B

27

4B/4CD

29

ACTUALITAT

3

Institut

3

PQPI

solidari

Excursió a Pol·lèntia 4

Final de curs a l’hort 5 REPORTATGES

6

Sant Jordi 2009

8

“Biotoston”

SUMARI

6

CREACIÓ

15

El paradís

16

CARTES

19

18

FLC

20

1A/1B

22

ANUARI

22

1E/2A

2D/2E 3CD/4A

PASSATEMPS CÒMIC

24 26 28

30 31


Actualitat

Programa de qualificació professional inicial (PQPI)

L'IES PORRERES AMPLIA L'OFERTA EDUCATIVA

Directiva A partir del curs que ve, els alumnes que estiguin interessats a fer un Programa de Qualificació Professional Inicial, un PQPI, ja el podran fer al nostre institut. Es tracta d'un programa relacionat amb l'agricultura, activitat que durant molts d'anys va ser un dels principals motors econòmics de les Illes, però que després, amb l'arribada del turisme i el desenvolupament del sector serveis va quedar un poc desplaçat. Actualment la societat, de cada vegada

més, demana productes propis, autòctons, productes ecològics, ...i sembla que en els pobles de l'interior de Mallorca, dedicar-se a l'agricultura pot ser una bona opció.

El PQPI que ofereix l'IES Porreres és “Auxiliar en agricultura”, i tendrà competències amb la sembra, el regadiu, l'adobament i la collita. És un programa de dos anys, en principi ens han concedit el primer curs, que esperam tengui un bon grup d'alumnes per iniciar-se. Ànim i endavant!

l'IES Porreres ja forma part de la xarxa de centres educatius solidaris

L' IES PORRERES, UN INSTITUT SOLIDARI.

Directiva A partir del mes de maig del 2009, l'IES Porreres forma part de la xarxa de centres educatius solidaris. Es tracta de formar una aliança amb el FONS MALLORQUÍ DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ. Què suposa aquest pacte entre el Centre i el Fons?. És institucionalitzar l'activitat que es venia fent des de cursos anteriors. Per part del centre suposa establir una comissió voluntària amb un coordinador/a que serà el portaveu entre el Centre i el Fons, així com dedicar, al menys una activitat a l'any a la solidaritat. Per part del Fons, estableix el compromís de facilitar informació i material per fer les activitats que destinarem al Fons Mallorquí. De moment, això és tot. Si volem, més endavant també ens podrem agermanar amb un centre educatiu d'Amèrica del sud, però de moment, aquesta és la primera passa.

3

A l’esquerra podem veure l’acte de la firma del pacte amb el fons mallorquí de solidaritat i cooperació pel qual l’institut s’uneix a la xarxa de centres educatius solidaris. És tracta d’institucionalitzar l'activitat que es venia fent des de cursos anteriors com el berenar solidari que veim a la fotografia.


Actualitat

El departament de Geografia i Història ens portà a les runes romanes

EXCURSIÓ DELS ALUMNES DE 1R A POLLÈNTIA

El teatre romà va ser una de les runes de l’antiga ciutat romana de Pollèntia que més ens va impressionar

Catalina Montserrat Bauzà Bover, 1 Anàrem d’excursió a Pollèntia, a veure les restes d’una ciutat romana situada al municipi d’Alcúdia. Primer ens van mostrar com eren les ciutats romanes i poguerem observar un mapa de Pollèntia. Després ens mostraren les restes d’una casa romana, i les seves parts: el pati interior (atrium), l’entrada, on els esclaus rebien els convidats, el menjador (triclinium), on menjaven ajaguts, el despatx del senyor i les habitacions. A continuació visitàrem el fòrum, una gran plaça on hi havia els temples, edificis públics i botigues. El fòrum es trobava al centre de la ciutat. Més enfora hi havia el teatre, amb grades semicirculars. Els romans solien anar al teatre, però sovint xerraven enlloc de mirar l’obra. Només podien actuar homes. Finalment visitarem el museu on s’exposen objectes trobats a les excavacions.

4

Saïd Garuaoui Hatji, 1 L’excursió a Pollèntia esperava que fos més divertida, però ha estat bé. Hem partit a les vuit i mitja de Porreres. Hi havia dos autocars, un per 1C, 1D i la meitat de 1A i a l’altre 1B, 1D i l’altre meitat de 1A. Vàrem arribar entre les nou i mitja i les deu. En arribar vàrem berenar i després vàrem començar la visita. Era molt cansat, feia moltíssima calor i amb la maleta a les espatlles encara pitjor. Caminant per Pol·lèntia vam veure el teatre romà, encara que segons la guia pareixia grec. Després de la visita a Pol·lèntia vàrem anar al museu. Era un museu petitíssim, però almenys no feia sol. Abans de partir vàrem visitar les murades d’Alcúdia, vàrem comprar gelats i en Joan Miralles va contar un acudit dels seus. En tornar hi havia gent que deia que havia tirat els diners i que l’excursió era molt dolenta, però jo crec que es queixaven perquè ja havia acabat.


Actualitat

Fora utilitzar cap producte químic hem aconseguit que totes les hortalisses cresquin amb èxit!

EL FINAL D'UN CURS A L'HORT

Compostes, Quenopodiàcies, Crucíferes, Lleguminoses i Liliàcies ... un dia de collita

Catalina Vanrell, Catalina Riera i Toni Móra (crucíferes), Tià Català (lleguminoses), Ilham Benyaougub (compostes) i Guillem Torrens (liliàcies).

Ja som a final de curs i és hora de contar-vos com han anat les nostres collites ... El grup del Taller de Ciències Experimentals fora utilitzar cap producte químic ha aconseguit que totes les hortalisses cresquin amb èxit! Hem pogut recol·lectar totes les hortalisses i totes han estat molt bones i gustoses. Però per aconseguir-ho hem fet “matances” de llimacs i caragols amb la millor arma: la cervessa.

Durant aquest curs també hem après a agafar dades de la caseta meteorològica que vàrem construir amb l'ajuda d’en Quique. Construir la caseta va ser un poc caos perquè el pal que aguantava la caseta no es mantenia dret i l'anemòmetre i el penell no tiraven, al final no els hem emprat.

5

També hem sembrat un jardí forestal amb les plantes que li van donar a na Sandra quan va anar a fer un curset (ullastres, mates, alzines, estepes, murta, ...). Totes les plantes menys una han sobreviscut, aquesta planta des del primer dia que la vàrem sembrar no ha crescut gens i les seves fulles han caigut.

També hem intentat fer una colònia aromatitzada de lavanda, l'únic problema que té és que és tan bona que no tenim compradors. Bé, per acabar, vos donarem un consell per aquelles persones que l'any que ve han de fer aquesta optativa: -Duis moltes llaunes de cervesa. -Moltes bosses de cendra. -Cada dia llevau tots el caragols i llimacs perquè sinó vos passarà el mateix que a nosaltres.


Reportatge

Fa 200 anys que va arribar al món un bon home anomenat Darwin

“BIOTOSTON” (DARWIN... I PENYA “XUNGA”)

Durant el llarg del viatge, va poder estudiar les semblances i les diferències de moltes espècies d’arreu del món. Després va resumir els seus descobriments en el llibre “Sobre l’origen de les espècies”.

Aquest estudi va ser realitzat conjuntament amb en Wallace (que pobret, no és tan reconegut perquè no tenia tants de doblerets com el tio Darwin, i per tant, va haver de fer els descobriments des de casa seva). Aquests coneixements varen donar lloc a la Teoria de la Selecció Natural (per més informació, GOOGLE).

Caricatura que pretenia ridiculitzar a Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució de les espècies.

Catalina Melià i Xisca Nicolau, 4A

Tal any com aquest, fa 200 anys que va arribar al món un bon home anomenat Darwin, Charles Darwin. Nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO de Biologia i Geologia, no hem tingut més feines que estudiar el que va fer aquest homonet durant la seva vida. Ara la vos torrarem un poc igual com la mos ha torrada la nostra estimada professora BIO-ECO- Sandra!!!

Bé, per estudiar la vida d’aquest home, hem fet diverses activitats: hem fet una entrevista sobre l’evolució als nostres coneguts (que és el test del final), hem observat l’exposició del hall de l’IES sobre Darwin (otorgam un premi de 200€ al qui s’hagi llegit tots els plafons), i vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència sobre aquest tema un dissabte capvespre a Porreres. Per acabar, vos convidam a un refresc a tots... eeeeh, noooo, no era una broomaaaaa!! Si vos fa ganes, i no vos heu dormit abans d’arribar aquí, podeu fer el següent test, és GRATUÏT!

Aquest gran home, en haver acabat la carrera de capellà i amb només 22 anys (tot un “jovensuelo”), tenia molta passejera i curiositat i va fer un gran viatge que durà 5 anys en un vaixell anomenat Beagle. Aquest gran i apassionat viatge, encara que es marejava, li va il·luminar el gran camí de ...

CIÓ

OLU

l’EV

6

!!

Catalina Melià i Xisca Nicolau, de 4t A, autores d’aquest reportatge. Aquí les podem veure mentre visitavan l’exposició sobre la figura de Darwin i l’evolucionisme que el departament de biologia i geologia ha organitzat al hall del nostre institut amb motiu del 200 aniversari del seu naixement.


Reportatge

TEST: ETS D’AQUEST SEGLE, DEL SEGLE XVIII O ÉS QUE VIUS A UN ALTRE PLANETA???

1. Com va aparèixer la vida a la Terra?

a) Déu va crear el món en 7 dies. b) Gràcies a una bomba atòmica. c) A partir de descàrregues elèctriques, biomolècules i l’aigua dels oceans.

2. Imagina’t que deixes un tros de carn defora la gelera. Després d’una setmana hi ha larves per damunt la carn. D’on provenen aquestes larves?

a) De la pròpia carn. c) De les mosques i altres insectes que hi han posat ous. b) Són ovets d’extraterrestres. 3. Per què es podreixen els aliments, com per exemple una taronja o un tros de pa?

b) Per la humitat. a) Perquè a aquests aliments els hi ha pegat un mal dolent. c) Perquè les espores dels fongs s’hi posen, s’alimenten i es van reproduint. 4. Com han aparegut els humans a la Terra?

a) Gràcies a Adam i Eva. c) A partir de l’evolució dels primats (de les monees). b) Van arribar un home de Mart i una dona de Venus.

7

5. És cert que els amfibis (com per exemple els granots) provenen de l’evolució dels peixos? b) No! Has vist mai un peix tornar granot? BAH, has vist massa pel·lícules. c) Sí, alguns peixos varen evolucionar i donaren lloc als amfibis. a) Déu els va fer un poc parents, com nosaltres i els nostres cosins. Les respostes vitals són les següents :

Si les teves respostes són majoritàriament A, vol dir que hauries d’haver nascut al segle XVIII, allà tothom t’hagués comprès millor i haguessis tengut més èxit. Si les teves respostes són majoritàriament B, hi ha dues opcions: o ets beneit o vens d’un altre planeta. Una recomanació: vés a un metge, d’URGÈNCIES!

Si les teves respostes són majoritàriament C, ets un CRACK! Enhorabona tio/a! Tria biologia l’any que ve i aprovaràs fàcil!


Reportatge

La comissió de Normalització Lingüística organitzà una sèrie d’activitats CNL

SANT JORDI 2OO9

En motiu de la celebració del dia de Sant Jordi la comissió de Normalització Lingüística de l’IES Porreres organitzà una sèrie d’activitats. Durant el mes d’abril confeccionàrem un calendari poètic del mes d’abril amb poemes visuals realitzats a les classes de català i anglès. El resultat ha estat molt satisfactori i hem pogut fer dos calendaris força vistosos, un per primer cicle i un per segon.

D’altra banda els alumnes de tercer s’encarregaren de vendre roses amb missatge per recaptar doblers per al viatge d’estudis del curs vinent de 4t d’ESO. Es varen guanyar 528.55 euros.

Finalment, es concediren els premis del Concurs de narrativa i poesia del curs 2008-2009. Enguany es presentaren un total de 10 obres de narrativa i 5 de poesia. Tots els participants varen ser obsequiats amb un lot de llibres i CD’s lliurats pel departament de política lingüística de la Conselleria d’Educació. Els premiats reberen dos xecs regal de 25 euros cadascun per bescanviar a la llibreria Quart Creixent i a la botiga de música Xocolat.

Els membres de la CNL organitzaren l’acte

Formaren els jurat els professors següents: Joan Bennàssar, Maties Coll, Francisca Artigues, Neus Oliver i Margalida Sampol. Les obres i autors premiats varen ser els següents:

- PREMI DE NARRATIVA – 1ESO. “A l’amor no hi ha fronteres” de Karim El Yaakoub.

Aquí veim l’obsequi que es va entregar als participants en el concurs literari: un lot de llibres i CD’s

- PREMI DE NARRATIVA – 2ESO. “ Diferents” de Margalida Garí Barceló”.

- PREMI DE NARRATIVA DE 3ESO. “El paradís” de Jerònia Binimelis Feliu.

- PREMI DE POESIA DE 4ESO. “T’enyor, t’estim” de Xisca Nicolau Ribot.

Enhorabona a tots i a totes!

La Comissió de Normalització Lingüística vol agrair a tot el professorat i a l’equip directiu la seva col.laboració en tots els actes i activitats de la diada.

8

L’acte va començar amb l’entrega dels obsequis a tots els participants.


Fotoreportatge

SANT JORDI 2009

Enguany es presentaren un total de 10 obres de narrativa i 5 de poesia.

El nivell de les obres presentades va ser molt alt i el jurat va tenir molta feina per triar els guanyadors.

Els regals van ser lliurats pel departament de política lingüística de la Conselleria d’Educació.

Finalment, es concediren els premis: dos xecs regal de 25 euros cadascun a bescanviar per llibres i CD’s

I aquí tenim els guanyadors: Karim El Yaakoub, Margalida Garí, Jeronia Binimelis i Xisca Nicolau

El coordinador de medi ambient, va aprofitar per donar a 2E el premi com a grup més ecològic del 1r trimestre.

9


Fotoreportatge

SANT JORDI 2009

3r DC va rebre el premi al grup més ecològic del 2n trimestre.

El repartiment de roses va ser tot un èxit i els alumnes de 3r d’ESO van guanyar més de 500 euros.

L’alumnat, carregat amb veritables rams de roses segui l’acte amb atenció.

Amb aquesta cara d’alegria es van quedar aquests alumnes de 3r després de rebre un munt de roses.

10

Ningú, ni alumnes ni professors es va quedar sense la seva rosa de sant Jordi


Fotoreportatge

Enguany es gradua la 1a promoció que ha cursat tota l’ESO al nostre IES

NASCUTS L’ANY 93: 1a PROMOCIÓ IES PORRERES Biel Vich Vidal

Només fa quatre anys que van començar a l’institut, i ja se’n van! Com passa al temps ...

11

És la primera generació que ha fet tota l’ESO al nostre institut, així eren quan feien primer.


Fotoreportatge

2005-2009: QUATRE ANYS A L’IES PORRERES

En aquesta fotografia podem apreciar com l’adolescència és un període de canvis vertiginosos, com han crescut!

Treballant a l’IES, quantes hores d’estudi!!!

El primer sant Jordi, avui és tota una tradició.

Quan feien 1r es van prendre molt seriosament el concurs del grup més ecològic i van guanyar l’acampada

Com sempre el fi de curs, a la platja

12


Fotoreportatge

A la platja s’ho van passar bomba!!

Aquí els veim acompanyats de na Susana, tutora de 2B rebent la flama de la llengua al curs 06-07

Sopar de fi de curs de 2n d’ESO, amb na Neus i na Llabrés

Aquesta va ser la festa de sant Antoni 2008, quan ja feien 3r d’ESO.

3r va ser un curs ple d’activitats, aqui veim a alguns dels participants a l’intercanvi amb l’Stigslundskola a Suècia

També es va dur a terme un viatge a València, aquí posen a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb na Segarra i na Xisca, tutores de 3r

13


Fotoreportatge

I aquí veim als participants a les rutes literàries per terres basques amb na Segarra i na Yolanda mentre visitaven el Parlament Basc

El viatge a València es va estructurar en un seguit de rutes literàries. Els participants van visitar Gandia, la ciutat natal d’Ausies March i Joanot Martorell. Aquí els veim al palau ducal dels Bòrgia a Gandia.

La darrera sortida va ser a la platja de s’Amarador on aquest grupet de “bolxevics” es va fer aquesta fotografia tan “revolucionària” amb en Biel de Socials.

I amb aquesta fotografia de grup a s’Amarador tancam aquest reportatge, les seves aventures d’enguany ja les heu pogut seguir a la nostra revista. Molta sort a tots, l’IES Porreres no vos oblidarà mai!!

14


Creació

Guanyador del concurs de narrativa de primer d'ESO

EN L'AMOR NO HI HA FRONTERES

Karim El Yaakoub, 1

Hi havia una vegada, a una ciutat anomenada Tànger, un jove que es deia Samir. En Samir volia anar a Espanya per tenir una nova vida i un bon futur per la seva família. Quan va arribar, va anar cap a Sevilla on un bon home li va donar sostre i li va aconseguir una beca d'estudis. En Samir no va perdre el temps i va començar a estudiar. Després de dos anys.... A la ciutat de Sevilla hi havia una gran festa. En Samir desprès d'estudiar va anar a la festa i va veure una ballarina: - És la dona més guapa que he vist a la meva vida! Deia en Samir al seu amic Jesús. - No et facis il·lusions amic meu: és la filla de l'alcalde, li deia en Jesús. - Tens raó. La filla de l'alcalde mai es fixarà en jo. Deia en Samir un poc trist. Samir va veure un cartell on deia “ES NECESSITA CAMBRER” i va anar a l'ajuntament a preguntar. Quan hi va entrar, li van venir ganes de fer un “pixo” i va entrar al bany. Quan va sortir es va topar amb la filla de l'alcalde: - Ai! Perdó, va dir ella. - Has ballat molt bé, li va dir en Samir molt nerviós. - Gràcies... però, a mi m'obliguen a ballar, el meu somni és formar una família. En Samir tot romàntic li va dir: - Els teus ulls m'il·luminen. El teu somriure em mata d'alegria. El teu perfum em torna boig. A poc a poc s'anaven acostant i quan s'anaven a fer un petó, va interrompre en Jesús: - Samir! T'estava cercant... Vinga ens hem d'anar. Ell la va mirar i li va dir: - Bé... me n'he d'anar ... però... què noms? - Rosario..., i tu? - Jo som en Samir. Em pots donar el teu telèfon? - Sí, apunta: 899888897 - Bé, demà et trucaré! L'endemà en Jesús es va trobar amb el seu amic Samir i li va dir. - La teva amiga se n'ha tornat a Nova York amb el seu pare i m'ha dit que hi estarà un any! En Samir, tot nerviós, va marcar el telèfon de Rosario però qui va contestar no va ser ella, sinó l'acalde que li va dir amb un to amenaçador: - Mira, et diré una cosa: la meva filla mai tindrà una relació amb un jove estranger sense recursos.

15

La meva filla ja té un pretendent i d'aquí a poc seran marit i muller, i aquest pretendent és el fill de l'alcalde de Nova York, en John Michels. En Samir es va quedar trist i pensatiu. Van passar els dies i estava més convençut que el seu amor amb na Rosario hagués estat impossible. Això ho pensava i li venien llàgrimes als ulls. Però no es va donar per vençut. Va pensar a agafar un avió i anar cap a Nova York, però no tenia doblers per comprar el billet. - Jo t'ajudaré, li va dir en Jesús - Tu sí que ets el meu amic, li va dir en Samir. En Samir mirava la televisió i sortien en John Michels i na Rosario, que deien que el proper dilluns es casarien. - Et queden tres dies!, li va dir en Jesús. En Samir va agafar el primer avió que va trobar cap a Nova York. Quan va arribar no sabia on anar ni a qui demanar. Preguntava a molta gent però ningú l'entenia fins que va trobar una família mexicana. A en Samir li quedaven només un parell d'hores. - Senyor sap on es casarà John Michels i una espanyola?, demanava en Samir tot preocupat. - Andale!!! compadre, pues no lo sé, yo de ti miraría en los carteles! - Ok! Moltes gràcies! En Samir cercava i cercava fins que va veure un cartell que posava que un americà i una espanyola se casaven a l'esglèsia de Santa Maria a les 15 hores. Just arribava quan la cerimònia va començar: - John Michels, acceptes na Rosario com a esposa? - Yes...ai perdó, sí, va respondre en John. - I tu, Rosario de la Fuente, acceptes en John Michels com a espòs? Na Rosario no sabia el que havia de dir: - Eh... mmmmmmmmmssssssnnn De sobte, va entrar en Samir i quan na Rosario el va veure va anar cap a ell i es van fer petó. - T'estim, deia na Rosario - Jo també, va dir en Samir L'alcalde va ordenar que detinguessin en Samir i el tanquessin a la presó. En Samir pensava en la seva família, en na Rosario i en John es van casar. Però na Rosario només tenia un cor i aquest cor era per en Samir. Als dos només els quedava la mort. Així estarien per fi junts. En Samir es va tallar les venes i na Rosario també. Així per fi van estar junts, al cel.


Creació

Guanyadora del concurs de narrativa de tercer d'ESO

EL PARADÍS

Jerònia Binimelis Feliu, 3B Encara recordo que podia observar-lo des de l'horitzó, anava acostant-se poc a poc cap a mi. El vent bufava suau, movent lentament aquella bandera tricolor que duia entre les mans, mentre els seus cabells ballaven aquella dansa, la dansa del vent. Jo estava ajaguda a la sorra, passant més de mil granets d'arena per les meves mans, mai oblidaré aquell tacte, aquella arena de paradís. Dia 23 de juny vaig agafar aquell vaixell, tota sola. Em vaig dirigir cap al meu seient el 23B. Allà m'hi vaig trobar un noi ros, amb els ulls verds com la mar, tan preciosos i delicats... Vestia una samarreta vermella, i enmig un far, amb uns texans desgastats i unes vambes. Em va semblar molt simpàtic i agradable, després de quasi dues hores parlant amb ell de la nostra vida. Llavors, la mar va començar a enrabiar-se, ferotjament. Tenia por, molta por, però en aquell moment vaig notar el tacte d'uns dits que m'estrenyien la mà, tan i tan fort. Sí, era ell, el Lekim, així era com m'havia dit que nomia feia mitja hora. Una onada va sacsejar el vaixell tan fort, que vaig sortir disparada del seient. De cop i volta, el vaixell va començar a inundar-se d'aquella aigua salada i em semblava que d'aquella no en sortiria, però una vegada més ell va aparèixer. Em va agafar, i vam córrer entre la multitud, cercant una sortida d'aquell infern d'aigua. Quinze minuts després érem fora el vaixell, i aquest va ser engolit per una ona gegant. Gran part de la gent, com nosaltres, cercava un tros de fusta on poder agafar-se. En Lekim i jo vam agafar un tros de xapa on si podia llegir perfectament el nom del vaixell, Cinatit. Va ser llavors, quan vam poder contemplar aquella onada, mai havia vist una ona tan gran, que va acabar el seu trajecte sobre nosaltres i ens va separar de la multitud. Ja eren les dotze de la nit passades, no es veia res, només aquella lluna plena i les estrelles que l'acompanyaven com cada nit. Ell i jo, sobre la xapa esperant trobar la fi d'aquell moment, ja no teníem esperances. I de cop i volta, vam acabar al paradís. Aquella illeta que a poc a poc va anar convertint-se en la nostra illeta. Quan, a les 6 del dematí vam arribar-hi, no em va semblar pas un paradís, ni res que s'hi semblàs, al contrari! Vaig començar a plorar, com mai abans ho havia fet, estava perduda, enfora de la meva família, dels meus amics, en aquella illa, deixada de la mà de Déu i amb aquell estrany de cabells daurats. Vam baixar de la xapa, i vam caminar per dins l'aigua

16

cristal·lina que en aquelles hores ja era en calma,tranquil·la, serena. Vam caminar fins arribar al començament de la platja. Podia observar-se tot de palmeres, i plantes no identificables per a mi. Em vaig quedar parada, no sabia què fer, com reaccionar i ell em va agafar la mà i em va dir: '' Vine cuca, no ploris, d'aquesta ens en sortirem'', jo vaig abraçar-lo, i va ser en aquell moment quan em va entrar dintre el cos una sensació que mai havia experimentat. Semblava que m'entrés per la boca i m'arribàs als peus. Aquell moment em va semblar meravellós, encara que a qui estigués abraçant era a una nova, i tant nova, amistat de feia mig dia. De lluny vam veure tots dos un fil de fum i vam començar a córrer cap a ell. Ens vam endinsar dins aquella vegetació, cercant aquell senyal possible de vida apart de nosaltres dos. Després de 5 minuts corrent, vam arribar al focus d'aquell fum. Sí, com ens podíem imaginar era una foguera, però no hi havia ningú allà, ningú que proclamàs que aquella foguera era seva. Vam quedar vora la foguera unes 5 hores, esperant el creador o creadora. En aquell temps en Lekim em va explicar la seva vida, les seves aficions, d'on era, quants anys tenia... Era un noi de Xaliv, d'uns 15 anys i despreocupat de la vida. Ostres! I ara que ho pens... sempre m'ho va semblar, és clar... com ell deia: '' sóc lliure, una gavina que volava pel cel blau i desapareixia per l'horitzó...''. Em va explicar tantes anècdotes en aquelles cinc hores. Jo encara no m'ho creia, que estigués vivint aquella situació, era tan inversemblant. Passades les cinc hores, ningú va aparèixer i l'estómac començava a donar-nos senyals de gana. Vam entrar un altre cop dins la vegetació i vam deixar la foguera que ja s'havia consumit pràcticament tota, allà. No trobàvem cap fruita, ni res comestible, però en Lekim va trobar unes bolletes vermelles, semblava una fruita exòtica o alguna cosa semblant, que feien molt bona pinta. Vam agafar-ne moltíssimes dels arbusts que ens les proporcionaven i vam tornar cap a la foguera. Vam sortir d'aquella vegetació densa, i ens vam asseure sobre aquella sorra fina i ens vam menjar totes aquelles bolletes tan particulars. Tenien tan bon gust! L'horabaixa vam decidir intentar pescar, va ser un desastre, com fer retxes dins l'aigua. A poc a poc, anaven passant els dies. Ens anàvem unint més, i sobretot intentàvem sobreviure en aquella illeta deshabitada. Segon rere segon, minut rere minut, hora rere hora, dia rere dia... Jo ja no tenia cap esperança de tornar a casa, ho veia tan negre i per al-


tra banda, ell sempre m'animava. Ens anàvem unint més de cada dia, ell era el meu únic amic i possiblement el meu únic amor. Cada dia, notava que aquella sensació augmentava, descontroladament. Fins que un dia, estàvem contemplant les estrelles, quan va arribar amb una onada una caixa metàl·lica. Vam pensar que aquella mercaderia era del vaixell. Vam obrir-la i allà hi havia una guitarra. Era sorprenent, estava intacta. El Lekim quan la va veure, va tornar boig d'alegria i jo no comprenia res... Després em va contar que la guitarra havia estat en molts de viatges, la seva única companyia, i que la música era una gran part de la seva vida. Va anar-se'n corrent cap a l'altra banda de l'illa perquè havia vist un altre objecte, era una bandera. Jo podia observar-lo des de l'horitzó, anava acostant-se a poc a poc cap a jo de nou. El vent bufava suau, movent lentament aquella bandera tricolor que duia entre les mans, mentre els seus cabells ballaven aquella dansa, la dansa del vent. Jo estava ajaguda a la sorra, passant més de mil granets d'arena per les meves mans, mai oblidaré aquell tacte, aquella arena de paradís. En aquell instant va començar a tocar una cançó, una d'aquelles de Sopa De Cabra que et queden sempre dins el cap, El Far Del Sud. A casa, sempre l'escoltava a l'Ipod. I va apropar-se a jo, cantant aquella melodia i em va fer un petó. Vaig quedar-me de gel, com tantes d'altres coses, no em podia creure el que estava succeint. Va posar-me la seva mà sobre la panxa i ens endinsàrem dintre la sorra. Ens vam fondre a petons enmig d'aquell paradís d'aigua cristal·lina. I llavors, va passar el que volen experimentar tots els adolescents. Sí, només teníem 15 anys i les hormones revolucionades... però possiblement va ser el millor que vaig poder fer, amb totes les conseqüències que va comportar. Aquell mateix vespre, em vaig despertar sobre les 5 de la matinada i ell no era

17

Creació

devora jo. Vaig aixecar-me espantada i vaig cridar amb tota la meva ànima el seu nom! No em va contestar ningú, només el xiuxiueig de la brisa marina. A hores d'ara, encara no sé que va passar, com per art de màgia en Lekim va desaparèixer. Vaig estar una setmana buscant-lo per tota l'illa i no vaig trobar cap pista d'ell. No podia més, només tenia ganes de desaparèixer del món. Un altre cop més la situació era tan inversenblant! Cada més la panxa m'anava creixent més, em venien vòmits i marejos. Ho tenia clar, estava embarassada. Van passar els mesos, fins que el compte va arribar a nou, i un dia del qual mai en sabré la data, vaig donar a llum a un nen preciós. Era igualet al seu pare, la genètica li havia atorgat els ulls de mar del Lekim. El Lekim va ser i és el meu únic amor, aquell ros del seient 23A del vaixell Cinatit, aquell noi despreocupat de Xaliv amb aquella samarreta vermella on hi havia un far em va ensenyar que era la paraula amor en tots els significats. Puc dir que que aquesta història va canviar-me el món, ara ho veig tot tan diferent... Sempre em quedarà el dubte d'on provenia aquella foguera... I van anar passant els anys, i així va ser, Pau, com vaig conèixer el teu pare i com tu vas néixer. El teu pare em va donar un consell aquella nit, i vull que el tinguis present, '' lluita i aconsegueix '' i em va donar aquesta polsera que tu ara mateix portes al braç dret, aquesta polsera de pell marró és d'un viatge que va fer el teu pare al Sahara. I ara Pau, anem a dormir que estic cansada de contar-te sempre la mateixa història cada nit! -M'encantaria poder parlar amb ell, ara,... m'agradaria tant... Mare! Mira l'horitzó, és un vaixell, sí! És un vaixell! -Corre Pau, corre fill, anem a fer foc i a donar senyals de la nostra existència, per fi tenim una oportunitat de sortir del paradís!


Creació

Guanyadora del concurs de poesia de quart d'ESO

T’ENYOR, T’ESTIM Xisca Nicolau Ribot, 4A

T'enyor, t'estIm, t'enyor, et vull veure somrIure. T'estIm, t'enyor, t'estIm, et vull agafar de la mà, i no amollar-te maI. T'enyor, t'estim, t'enyor, et vull abraçar. T'estIm, t'enyor, t'estIm, et vull obrIr el cor, i ocupar-lo gaIrebé tot. T'enyor, t'estIm, t'enyor, et vull mirar als ulls. T'estIm, t'enyor, t'estIm, et vull a tu, tan sols a tu. T'enyor, t'estIm, t'enyor, et vull com el més gran desIg. T'estIm, t'enyor, t'estIm, et vull a tu, I amb tu, cada paraula.

T'ODII T'odII per estimar-te. T'odII per enyorar-te.

M'ODII M'odII per Intentar-te odIar, i no aconseguir-ho

18

Et vull a tu I no et tenc. Et vull a tu I no hi ets.


... Tengo una carta para usted GRACIAS JEFA

José Manuel Sánchez Nunca pensé que los primeros momentos iban a ser tan difíciles. Cuesta dejar algo querido atrás y lanzarse de nuevo a la aventura. Pensé en tirar la toalla, en hincar la rodilla, pensé que éste no era mi sitio; los días pasaban y yo seguía sin encontrarlo, ni a él ni a mí mismo. Me preguntaba si realmente valía la pena el esfuerzo de luchar contra algo, aun sabiendo que tenía en contra a muchos elementos de mi vida diaria. El desánimo cada día hacía más mella en mi persona, y no sé por qué, algo me hacía continuar... ahora tengo clarísimo el qué. Creo que intenté ser la persona que no soy, luchar diariamente con lo que consideraba mis carencias y olvidarme por completo de mis virtudes. Gran error. Poco a poco fui sobrellevando la situación y empezaba a fluir lo mejor de mí. Dios aprieta pero no ahoga... me lo repetía diariamente tantas veces que llegué a autoconvencerme, pronto llegaría ese algo que me haría volver a la superficie y respirar de nuevo a pulmón abierto. Había que esperar, estar atento y no desfallecer. No dejé de luchar; me considero un luchador y no me dejaría vencer tan facilmente. En toda lucha cuerpo a cuerpo siempre tiene que haber alguien en las trincheras, y ese alguien era yo. Volví a encontrarme conmigo mismo y lo hice gracias a la ayuda de las personas que me rodean. Ellas me hicieron volver a creer en mí. Gracias a todas ellas. Pero estoy, y estaré especialmente agradecido a ella, esa persona con mayúsculas que sin pretenderlo hace el mejor de los trabajos y de la manera más eficiente posible. Es difícil mandar sin herir susceptibilidades,

19

pero ella lo hace especialmente bien porque es de esa clase de personas que todo lo comprenden y dan lo mejor de si mismo sin esperar nada a cambio, porque sabe escuchar y brindar ayuda cuando es necesario... porque se gana el cariño, admiración y respeto de todo el que la conoce. Vuelvo a ser yo, vuelvo a reconocerme en el espejo cada mañana, vuelvo a reconocer esa sonrisa que ya tenía olvidada... Su gran acierto, es ese uso que hace del sentido común, tan falto muchas veces en decisiones del día a día y sin que sin él, se complican las cosas, muchas veces sin necesidad. Escribo estas palabras desde la sinceridad más absoluta, desde la tranquilidad que me da el hecho de saber que en algún momento hay que acabar con ese camino que nos lleva sólo a ver las cosas malas de las personas que nos rodean. Rompo una lanza a su favor, para que con este ejemplo empecemos a reconocer las virtudes de la gente que nos rodea. Reconocer sin miedo esas virtudes de los demás que también nos ayudan a mejorar a nosotros. En la vida se dan pocas oportunidades para salir adelante y contar con un ser que nos induzca y enseñe que no debemos darnos por vencidos para lograr nuestras metas e ideales. Infinitamente le agradezco todo el apoyo que me ha brindado para subir este escalón que espero sea el inicio de mi verdadera profesión. Con todo mi agradecimiento, y seguro de que a partir de ahora el rojo, en todas sus tonalidades, es mi color. GRACIAS JEFA.


F.L.C.

Foreign Languages Corner

OUR AMAZING DAYS IN SWEDEN!!

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE (II) 30/04/09 On the thirtieth, all the participants of the exchange flew to Sweden. The journey was very tiring. In the aeroplane there were a lot of screams, laughs… When we arrived to the village, Gävle, the families were waiting outside the school. That night we didn’t see the houses, because we were exhausted and we went to sleep.

01/05/09 On the first of May, some of us went to the beach, visited the grandmother’s houses or we only slept, because we were very tired. In the afternoon, all the students and teachers went to Susana’s house and there we had dinner together, played and spoke with the friends. Next, the students went to a beautiful, big park. There, some played “brend-ball” others played “mini-golf” or only talked and laughed.

02/05/09 On the 2nd of May, we went to the old golf course and there, we played Brendball. After that, we did a barbecue and had lunch. Then, some people went to the beach. The beaches were very beautiful and different from ours. In the afternoon, everybody went to Sofia’s house and to a park.

03/05/09 On the 3rd of May, some went to a big shopping centre to see a lot of Swedish shops and buy new clothes and had lunch in Ikea.The tradition in Sweden is going to IKEA and at the end buy one or two hot dogs. We ate a hot dog and then we went back home. In the afternoon, everybody was was at Sandra’s house. We had a good time because we played to WiiSports. At night, we stayed in our houses.

04/05/09 The fifth day was our first day of class with the Swedish people!! We taught Spanish during the first, second and the third session. Then, at 11:00 we had lunch in the dinning room of their school. Yes! They eat at eleven o’clock!! After school, everybody returned to their home with their partner.

20


F.L.C.

Foreign Languages Corner

OUR AMAZING DAYS IN SWEDEN!!

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE (II) 06/05/09 Wednesday was very different from Tuesday. We went to the zoo; at the zoo we saw some animals: bears, lynxes, wolves… Later, we returned to Gävle to stay with the families.

07/05/09 The seventh day, at 10 o’clock we went to the Prison Museum. It’s a very interesting and old place. The prison has got a lot of history. In the afternoon we had dinner near the river, and then we went to the city centre, and we went shopping. 08/05/09 The eighth day we went to Stockholm, the capital of Sweden. First, we went to a museum. There, there was a big ship, which was found under the sea by the people of Sweden. After that, we went to the city centre. We saw the house of the King and a lot of buildings. Then we went to buy some clothes and visit the city without the teachers. It was a very fun trip!

09/05/09 This day we had breakfast with the families. Next, we went to the supermarket and bought some food and presents for the family, we also packed the bag, had a shower… Finally, we said “good bye” to the families. The girls cried a lot!! Next, we went to the airport and returned to Mallorca.

21


Anuari

P R I M E R E S O

P R I M E R E S O

B

22

A


P R I M E R

Anuari

E S O

C

P R I M E R E S O

23

D


Anuari

P R I M E R E S O

S E G O N

E S O

A

24

E


S E G O N

Anuari

E S O

B

S E G O N

E S O

25

C


Anuari

S E G O N

E S O

D S E G O N

E S O

E

26


T E R C E R

Anuari

E S O

A

T E R C E R

E S O 27

B


Anuari

T E R C E R

E S O

Q U A R T

E S O

A

28

CD


Q U A R T

Anuari

E S O

B

Q U A R T E S O

CD 29


9 10

2 3 4 5 6 7 8 9

10 VERTICALS: 1. La seva companya és deia Eva. Alumne d'una academia militar. 2. Jugadora que conclou una jugada rematant la pilota cap a la porteria contrària. 3. Que obeeix a la mateixa llei. Se'l donen els ocells enamorats. 4. Esquerra Catalana, no republicana. Espasme. 5. Sobrellom. Roig fosc, aplicat especialment al color dels cavalls. 6. Peça d'argila assecada i cuita, emprada per fer parets. Va carregat amb una cosa. 7. Xisclar. Iridi. 8. Abans. Acció de retastar. 9. Creença en els vampirs. 10. Que conté oli. On es desenvolupa l'embrió mamífer.

HORITZONTALS: 1. Primer signe del zodíac. Un vagó desgavellat. 2. Extraordinari, ultramesura. 3. Propietari. Doctrina política pròpia de la Federació Anarquista Ibèrica. 4. Fàcil de manejar. Arbre matemàtic. 5. Acció de tondre. Mesquí, gasiu. 6. On se celebra un partit de futbol. Magistrat municipal. 7. Prefix admès. Que pot fer avortar. 8. Fer doble, augmentar fins al doble. Tija de ferro per rostir pollastres. 9. Forma de vida religiosa d'alguns cristians que es retiren a la solitud. 10. Llàntia. Terra desgavellada.

5 7

SUDOKU 4

1

2 4

6

8

5

8

3 1

3

5

6

1

6

2

1

8

4

2

5

8 3

Cada sudoku te una solució única. Introdueix dígits de l’u al nou en els espais buits, de manera que no se’n repeteixi cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula de 3x3.

SOLUCIONS PASSATEMPS

S A C E R D O T E

9 2 1 6 3 7 5

6 7 9 5 2 4 8

5 8 3 4 9 1 6

8 3 4 2 5 6 9

6 2 1 5 9 8 3 7

5 9 3 6 7 8 4 2 1

6 2 7 5 8 3 1 9 4

9 5 1 4 2 7 6 8 3

3 8 4 9 6 1 7 5 2

30

8

2

3

2

4

JEROGLÍFICO

MOTS ENCREUATS

1

8

7

7

7

6

2

5

3

4

1

3

4

2

8

1

1

Passatemps


Còmic

31


Còmic

32

Profile for Revista Povimon

Revista Povimon núm. 3  

IES Porreres school magazine

Revista Povimon núm. 3  

IES Porreres school magazine

Profile for povimon
Advertisement