Page 1

POVIM

SETEMBRE-GENER

CURS 2009-2010

N

NÚM 4

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

Premis Acadèmics Les Verges Consell Escolar La SIDA Sortides Nadal a l’IES Sant Antoni PQPI Vivències Nouvinguts Rock & Roll Baix & Bateria Diferents El Mur de Berlín Passatemps Horòscop

ANY II


Editorial

Enguany només publicarem dos números

Revista Quatrimestral Núm 4 - Any II

IES PORRERES

CTRA. MONTUIRI S/N PORRERES

07260

T 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR Biel Vich

Comissió de la revista Francisca Artigues Mika Obrador

Joan Bennàssar

Correcció lingüística

LA CRISI ARRIBA A POVIMON

Són temps de crisi i la depressió econòmica ha suposat una reducció substancial dels ingressos de les administracions públiques, especialment de l’autonòmica i les municipals. Tots els organismes públics s’han hagut d’estrènyer el cinturó i retallar despeses. La nostra revista també se suma a aquesta política de reducció de despeses i hemdecidit deixar de ser trimestrals per a passar a publicar només

dos números per curs. No es que els nostres patrocinadors ens hagin retallat les subvencions, sinó que hem decidit de forma voluntaria reduir

el nombre de tirades amb l’esperança que els doblers que estalviarema AMIPA i als ajuntaments, puguin ser usats per atendre temes actualment més urgents.

Els ajuntaments ens concedeixen 700 euros per número i l’AMIPA posa el que manca. Amb el nostre gest els estalviarem uns 1000 euros, que és el que pot costar imprimir una tirada de 450 exemplars d’unes 28 pàgines. No són molts doblers, però esperem que amb ells es pugui seguir ajudant a tothom que ho necessiti. Reduir la despesa pública en tot allò que no sigui imprescindible és un deure en cas de crisi.

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

Margalida Sampol

Maquetació Biel Vich

Col·laboradors Miquel A. Serra, Neus Oliver, Sandra Garcia, Eladi Esteve, Francesc Melià, Rafel Nigorra, Marilen Adrover, Antònia Mora, Xisca Mut, Rodri Calvo, Margalida Sampol, Joana Mª Tomàs, Fina Sastre, Núria Serra i Joan Miralles.

Imprimeix Impremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Catalunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista independent i plural. La seva opinió s’expressa només per mitjà dels editorials. Els articles firmats expressen únicament l’opinió dels seus autors.

2

EDITORIAL

ACTUALITAT

Premis acadèmics

2

Activitats de Nadal 7

CREACIÓ

18

3

Sant Antoni

FLC

20

3

Entrevista A. Nicolau 3 Dia de les verges

Consell

4

Escolar

5

Berenar Solidari

6

Dia de la SIDA

SUMARI

6

Sortida a Monti-Sion 7

REPORTATGES

8

Gloses

9

8

Diferents

Mur de Berlín

18 20

PQPI

10

MÚSICA

15

HORÒSCOP XINÈS 23

17

Decorant l’IES

Nouvinguts Rock’n’tu Baix

i

bateria

13 15

Shakespeare in love 21 PASSATEMPS

22

CONTRAPORTADA 24

24


Actualitat

Povimon entrevista a Aina Nicolau, una de les premiades

PREMIS PER ALS NOSTRES ALUMNES

Francisca Artigues Dia 26 d'octubre a les 18:30 en el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears s'entregaren els premis als millors expedients acadèmics i a l'esforç personal. La convocatòria es fa cada curs escolar i l'organitza la Conselleria d'Educació i Cultura. Del nostre centre estaven citats, per a ser premiats, quatre dels alumnes que l'any passat acabaren quart d'ESO: Antònia Rigo Vaquer, Aina Nicolau Orell, Josep Canuto Mayol i Francisco Expósito, els tres primers proposats als millors expedients acadèmics i l'altre a l'esforç personal. Els premis als millors expedients acadèmics són per als alumnes que han obtingut un 9 o més puntuació en la mitjana de l'expedient acadèmic de tot l'ESO. Al premi a l'esforç personal hi pot optar aquell alumne que tot i no haver aconseguit una mitjana de 9, ha demostrat interès, dedicació i esforç en els - Povimon: Com et sents després de rebre aquest premi? - Aina Nicolau: Jo m’he sentit molt satisfeta ja que tot l’esforç i el treball que he fet durant aquests anys s’ha vist recompensat. - P.: Com t’has adaptat al centre on curses batxillerat? - A. N.: A l’inici hem tengut un desavantatge ja que ens hem hagut d’adaptar al nou institut, però ho hem fet fàcilment. A nivell acadèmic,

3

seus estudis i és proposat per la seva tutoria o equip docent. L'auditori del Conservatori estava estibat i després d'unes breus presentacions es procedí a l'entrega dels diferents guardons. En total es lliuraren més d'un centenar de premis. Maria Gener, la directora general d'educació agraí als premiats, a les famílies i als centres la seva tasca i dedicació, i va convidar a la comunitat educativa a seguir el model d'aquests alumnes que amb el seu esforç, estudi i actitud contribueixen a fer una societat millor. L'acte es tancà amb un petit concert interpretat pels estudiants de corda del Conservatori. Des de la redacció d'aquesta revista i de part de tota la nostra comunitat educativa donam les gràcies i l'enhorabona a Francisco Expósito, Josep Canuto, Aina Nicolau i Antònia Rigo, les seves famílies i als equips docents amb els quals varen estudiar.

a la meva classe m’he trobat amb gent amb un nivell molt alt i m’exigeix seguir esforçant-me per mantenir el meu nivell. - P.: Quina és la clau per a assolir l’èxit en els estudis? - A. N.: La clau es saber-se organizar bé i sobretot no deixar-ho tot pel darrer moment. S’han de seguir les classes i fer la feina diària. - P. : Quins estudis superiors vols cursar? - A. N.: De moment ho tenc bastant clar perquè sempre he voltat els mateixos temes, però crec que quan arribi l’hora serà més dubtós. Com que sempre m’ha agradat molt la informàtica i tot el que fa referència al dibuix i disseny, me fa ganes fer la carrera d’Enginyeria en Sistemes

Audiovisuals de Telecomunicació, que està relacionat amb tot això que m’agrada. - P.: Que trobes a faltar del nostre institut? - A. N.: L’institut de Felanitx és bastant més gran i no hi ha aquest ambient de familiaritat que tenim a l’IES Porreres. - P.: Quins records tens del noste IES? -A.N.: Em queden bons records. Va ser el nostre primer any a un institut, que vam estrenar, també recordarem totes les activitats que hem fet per nadal i pasqua, les acampades pels premis ecològics i els viatges, sense oblidar els professors i els alumnes de Vilafranca i Montuïri, dels quals enguany, ens hem hagut de separar.


Actualitat

Però ... hi va haver alguna vegada onze mil verges?

DIA 21 D’OCTUBRE, DIA DE LES VERGES.

Alumnes 4t diversificació Santa Úrsula i les Onze Mil Verges: segons es conta des de fa ja moltes generacions, la invocació a aquesta verge es va propagar des d’Alemanya a tot Europa arran de la troballa, l’any 1106, de les relíquies d’onze verges que foren martiritzades pels huns devers l’any 453, quan tornaven d’un pelegrinatge a Roma. Realment eren 11.000 verges? Noo!!! No eren 11.000, eren només 11. Es va modificar la tradició perquè cridàs mes l'atenció! La llegenda magnifica el seu nombre, pot ser per remarcar la crueltat del fet. Segons una llegenda molt estesa en l'Edat Mitjana una jove bretorromana anomenada Úrsula o Orsola ("petita

4

óssa", en llatí) es va convertir al cristianisme prometent guardar la seva virginitat. Com que va ser pretesa per un príncep bretó de nom Erer va decidir realitzar una peregrinació a Roma i així assolí la consagració dels seus vots. A Roma, va ser rebuda pel papa Coriaci que la va beneir i va consagrar els seus vots de virginitat perpètua per a dedicar-se a la predicació dels l'evangelis de Crist. Quan va tornar a la Bretanya, es va trobar sorpresa per l'atac dels huns, el 451.

Atila, rei d'aquest poble, es va enamorar d'ella però la jove es va resistir i al costat d'altres donzelles que es van negar a entregra-se als apetits sexuals dels bàrbars va ser martirizada. En el lloc del martiri, Clematius, un ciutadà de rang senatorial que vivia a Colònia, va erigir una basílica dedicada a les "onze mil verges", entre elles Úrsula. En la inscripció de dedicació d'aquest edifici es nomena les altres donzelles (Aurelia, Brítula, Cordola, Cunegonda,

Cunera, Pinnosa, Saturnina, Paladia i Odialia de Britannia), de les quals una es deia Undecimilla ("la petita onzena", en llatí), d'on sembla derivar-se la idea errònia que les companyes de martiri d'Úrsula fossin onze mil. Finalment, la imatge d'Úrsula va ser assimilada amb la de la deessa germana Freyja (també anomenada Horsel o Ursel), que protegia a les donzelles verges i les rebia en l'altra món si morien sense haver-se casat. A Mallorca aquest dia el celebram fent bunyolades i cantant serenates a les donzelles. Al nostre IES els alumnes de 4t, ajudats pels seus professors preparen bunyols i els posen en venda per recaptar fons per al viatge d’estudis.


Actualitat

Pares, professors, alumnes i personal no docent celebraren eleccions

RENOVACIÓ PARCIAL DEL CONSELL ESCOLAR

Es va celebrar un claustre per elegir als representants dels professors amb uns resultats molt ajustats.

Està format per 17 membres, que són els següents: EQUIP DIRECTIU:Francesca Artigues Florit, Aina Vicens Monserrat i Rodrigo Calvo Calabuig PROFESSORS: Juan Bennassar Payeras, Miquel Gayà Florit, Sandra García Provençal, Margalida Sampol Mas, Llorenç Vallespir Munar i Gabriel Vich Vidal ALUMNES: Antoni Heitzmann Barceló, Aina Femenies Mascaró i Rafel Mora Cerdà PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS: Andreu Bover Bauzà MARES, PARES I TUTORS LEGALS: Catalina Rosselló Barceló, Llorenç Caldentey Bauzà i Catalina Servera Nicolau MEMBRE REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT:Llúcia Salleres Julià

Directiva El Consell Escolar del centre és l'òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa (famílies, professors, alumnes, administració i ajuntament) en el funcionament i govern del centre. Cada dos anys els consells escolars es van renovant per meitats alternativament. A l'IES Porreres aquest curs s'ha renovat la segona meitat. Aquest òrgan te moltes competències i funcions. Les més interessants són les que afecten a l'aprovació dels documents de centre, projectes, programacions, comissions, etc. També estableix criteris i analitza i valora les relacions de l'institut en l'entorn, el rendiment escolar, la convivència en el centre, la gestió dels recursos, etc... El nostre consell escolar té tres comissions, la de convivència, l'econòmica i la de relacions externes.

Els alumnes de primer votaren per primera vegada a l’IES per elegir als seus representants al Consell Escolar.

5è CONCURS LITERARI DE L'IES PORRERES

L’IES PORRERES INFORMA:

S'acosta Sant Jordi i torna el concurs de narrativa i poesia Consulta les bases a la web de la Comissió de normalització lingüística de la pàgina de l'IES Porreres: www.iesporreres.net Darrer dia per lliurar les narracions i poemes dia 31 de març de 2010

5

S’informa a l’alumnat que aquest curs 2009-2010 els alumnes que a l’avaluació de juny tenguin una qualificació negativa en més de 4 assignatures no repetirán directament i es podran presentar a les recuperacions de setembre.


Actualitat

Cal no baixar la guàrdia davant d’aquesta pandèmia

EL DIA DE LA SIDA, 1 DE DESEMBRE

Transmissió: • Pot passar quan la sang, el semen (incloent el líquid preseminal), el líquid vaginal, o la llet materna d'una persona infectada s'introdueix en el cos d'una persona no infectada. • A través d'una vena (per exemple, per compartir les xeringues en l’ús de drogues injectables), l'anus o recte, la vagina, el penis, la boca, i altres mucoses (per exemple, els ulls o dins del nas) sempre que estiguin tallades o ferides i entrin en contacte amb sang o semen d’una persona infectada. • La pell intacta, sana, és una barrera excel lent contra el VIH, altres virus i els bacteris. Altres mètodes de transmissió poc comuns: • Una lesió accidental amb una agulla • Inseminació artificial per un semen donat infectat • A través de trasplantaments d'òrgans amb òrgans infectats.

La majoria dels experts consideren que la utilització del preservatiu és la millor manera d’evitar el contagi de la SIDA per via sexual, si no volem caure en l’abstinència.

Alumnes de 3r de diversificació

Es commemora l'1 de desembre de cada any. Es va triar aquest dia perquè el primer cas de sida va ser diagnosticat aquest dia, el 1981. Fins avui: La sida ha matat més de 25 milions de persones a tot el món.

Què és la sida? El VIH significa "virus de la immunodeficiència humana". Aquest és el virus que causa la SIDA. El VIH és diferent a la majoria dels virus perquè ataca el sistema immunitari. El sistema immunitari permet al cos combatre les infeccions. El VIH troba i destrueix un tipus particular de glòbuls blancs utilitzats pel sistema immunitari per combatre les malalties.

Símptomes principals: • Refredats. Excés de suor, especialment de nit. • Tos. Escurçament de la respiració. Restrenyiment. Diarrea freqüent. • Erupcions a la pell . Pèrdua de pes no intencionada. Malestar general o inquietud. Mal de cap.

6

El llaç vermell: És el símbol mundial per a la solidaritat amb les persones VIH positives i amb aquells que conviuen amb la sida.

S’han recaptat més de 1200 euros

BERENAR SOLIDARI AMB HAITÍ

Redacció El passat divendres 29 de gener el professorat va organitzar un berenar solidari amb les víctimes del terratremol a Haití. Com bé sabeu aquest desastre natural va destruir gran part del país caribeny i va provocar desenes de milers de morts. Els professors van preparar una gran varietat de plats casolans o bé els van comprar als forns o pastisseries dels seus pobles i els van portar a l’IES per vendre`ls a benefici dels damnificats. Hi havia de tot i molt, i de la més alta qualitat (més d’un sospità de la implicació de mares o padrines en l’elaboració d’aquestes delícies). L’èxit va ser extraordinari i tothom es va llepar els dits. No va quedar res sobre la taula i es pot dir que va ser el millor berenar del curs. Es van recaptar més de 900 euros. Posteriorment es produiren algunes donacions anònimes i l’APIMA va donar 1 euro per cada soci. Així s’han superat els 1200 euros de recaptació que seran oferits al Fons Mallorquí de solidaritat perquè ho fassi arribar a Haití.


Actualitat

Els alumnes de 3r fan una ruta des de l’IES al santuari

SORTIDA A MONTI-SION

Els alumnes de de 3r van fer una bona caminada pel medi rural i natural de Porreres.

Els professors d’EF van intentar convèncer a nen Xesc de CS de fer tota la sortida corrent

Alumnes de 3r El passat dia 30 de Novembre els alumnes de 3r d'eso van fer una sortida a Monti-sion juntament amb els professors de socials i educació física passant per molts altres llocs. L'objectiu de la sortida era seguir la ruta marcada pel mapa, fent les tasques que ens havien encomanat els professors. Dins la ruta hi havia diverses aturades en les quals havíem de fotografiar el paisatge. A Aprofitarem les aturades per berenar i descansar una mica. En arribar a Monti-sion vam aprofitar per gaudir del paisatge, menjar alguna cosa , fer més fotografies i sobretot descansar. Tot seguit vam tornar a baixar gaudint del sol que feia al migdia. Després férem un treball per grups amb les fotografies i les explicacions que obtinguérem.

S’interpretaren peces musicals i obres teatrals de temàtica nadalenca

JORNADA NADALENCA A L’AUDITORI PORRERENC

Redacció Els reis de l’Orient i les seves atractives dones presentaren la gala nadalenca de l’IES Porreres. En aquesta es van anar alternant diveses actuacions musicals preparades pels alumnes de música de tots els nivells i els alumnes de llatí de 4t d’ESO amb esquetxos humorístics preparats pels alumnes

Aqui podem veure a un grup de 3r interpretant una peça musical amb les flautes i altres instruments.

Imatge de l’esquetx “Desitjos nadalencs” escrit per en Biel i en Xesc de CS i interpretat pels alumnes d’ètica.

7

d’ètica i de taller de teatre. L’acte va acabar amb la interpretació d’una cançó per part de la coral de professors i de la coneguda nadala “fum, fum, fum” per part de tots els assistents. Posteriorment i ja a l’IES hi va haver xocolatada i entrega de notes.


I EL DIM

3 A

ON I

I

1

EN

ON

...

AV JUG

SAN

T

ANT

Reportatge

Hi va haver certs problemes amb el fogueró. La llenya que va dur l’Ajuntament va arribar tard i era insuficient. Els alumnes de PQPI van haver de cercar-ne per tot l’IES per assegurar un mínim de caliu.

8

Miraculosament profes i alumnes no van patir problemes d’esquena tot i les incomodes postures per torrar.

L’Ajuntament tampoc va dur torradores, que es van haver d’improvisar tal com veim

Els alumnes de 4t van vendre botifarrons, llonganissa, pintxos i altres productes per torrar. Els guanys es van destinar a finançar el viatge a París.


Glo

se

Reportatge a S nt An e d tonI s 2010 Sant Antoni a s'institut, sabrà totes les lliçons. Però el dimoni banyut replega amonestacions. 1B

Sant Antoni és molt pobre aquest any hi ha molta crisi. Ell no troba cap ofici i no en té perquè no cobra. 1C

En Miralles és bon mestre manda feina a carretades, mos tira per sa finestra i mos pega escopetades. 2A

Un de l'institut tenia un càvec i uns galivans. Un mostel i una conilla i un pardal de cent deu pams. 1E

Com ens podem concentrar amb els profes que tenim, que quan surten d’explicar no sabem de quin món venim. 2C

En Tugores és tutor de sa classe tercer B, sempre ens fa tenir calor quan se lleva es jersei. 3B

Sant Antoni riu i plora perquè troba que ja és vell, i espera que el reemplacin amb un toc en es clotell. 4C

En Llorenç i sa doneta a Pina varen anar, per tenir una nineta que Maria van anomenar. 3C

Mirau-vos els professors menjant a dins l'institut, vos queixau que enterra es brut i per bruts sou els millors. 3D

L'any que ve ja mos n'anam i no feim comptes tornar, de lo molt que la torram tots mos volen engegar. 4A

Sa d'anglès mos endurem i es gimnasta quedarà, cada dia plorarà perquè noltros la tendrem. 4B

I dilluns l'haurem cagada perquè ella se n’anirà, però res no passarà noltros la duim ben fermada. 4B

9


Reportatge

Nova oferta educativa al nostre centre

EL PQPI, QUÈ ÉS AIXÒ?

El PQPI d’auxiliar d’agicultura s’inclou dins la formació professional de nivell 1 i permet entrar directament a la FP de grau mitjà sempre que es superi un 8 de mitja.

Rafel Nigorra Aquest curs 2009-10 s’ha posat en marxa a l’IES Porreres el Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) d’Auxiliar d'agricultura, inclòs dins la Formació Professional de Nivell 1. Aquest programa està cofinançat entre la Unió Europea i la Conselleria d'Educació, i la col·laboració de l'Ajuntament de Porreres. Pretén que els alumnes que no heu aconseguit l’ESO i tengueu més de setze anys pogueu continuar a l’ institut cursant uns estudis diferents. La pregunta que sempre ens fan tant els pares com vosaltres és, per a què serveix o on em du el PQPI? Per una part tenim una formació específica que vos acostarà al món laboral, i, per l’altra, millorareu els vostres coneixements de la formació general (informàtica, llengua catalana i castellana, coneixement del medi, matemàtiques i orientació laboral). Al darrer mes de curs, si superau tots els mòduls anireu a fer pràctiques a una empresa (FCT). També s’intenta que millorin els aspectes actitudinals com la puntualitat, l’ordre, el respecte, l’eficiència a la feina, el treball en grup, la comprensió i l’execució correcta de les instruccions, ... Directament no s'obté el títol d’ESO , però els coneixements adquirits vos ajudaran a preparar la prova per anar a qualsevol cicle formatiu de formació professional de grau mitjà. Com a premi, amb la normativa actual, els alumnes que de mitjana supereu un vuit, no haureu de fer aquesta prova d’accés i tindreu unes places destinades per a vol-

10

El PQPI pretén que els alumnes que no han aconseguit l’ESO i tenen més de setze anys puguin continuar a l’ institut cursant uns estudis diferents.

tros. Per tant, no obtendreu el graduat en ESO però vos permetrà fer el mateix que hauríeu fet amb el títol d’ESO. Hem de pensar que com més cursos d’ESO tengueu més fàcil us serà el PQPI, i també obtenir més bones notes. En cas que no volgueu seguir estudiant, no només haureu vist continguts agraris, sinó que també haureu vist aspectes de comercialització, de muntatge i de manteniment d’instal·lacions, entre d’altres. Recordau que aquest programa és tant per al·lots com al·lotes que hàgin cursat, almenys, segon d'ESO i estiguin a punt de fer setze anys.

En aquesta imatge podem veure el producte de l’estudi i del treball dels alumnes de PQPI.


Reportatge

Els alumnes de PQPI ens presenten els seus estudis

EL PQPI D'AUXILIAR D'AGRICULTURA A L'IES PORRERES També estudiam uns mòduls de caràcter general que inclouen: - Aprenentatges instrumentals bàsics: català, castellà, matemàtiques bàsiques, cultura i societat, món físic, i educació per la salut. - Tutoria. - Ampliació de competències: informàtica. - Formació i orientació laboral (FOL): on ens ensenyen a cercar feina, a fer instàncies, cur -rículums, etc. Al finalitzar el curs, el darrer mes, s'han de fer unes pràctiques a una empresa, sempre que s'aprovin tots els mòduls. El que volem aconseguir amb aquesta formació és: - Obtenir un certificat acadèmic, - Preparar-nos per la prova d'accés a un cicle formatiu de grau mitjà (CFGM), o bé ... - Fer un segon curs per a obtenir l'ESO. Els alumnes de PQPI també fan aprenentatges instrumentals bàsics de català, castellà, matemàtiques, etc.

Alumnes de PQPI Nosaltres els alumnes que estudiam el PQPI, volem aprofitar aquest espai de la revista per donar-vos a conèixer el que estam fent, que estudiam, que volem aconseguir, i els canvis més notables del pas de l'ESO al PQPI. El grup el formam alumnes de 16 a 17 anys, encara que hi poden assistir fins als 21 anys i hem decidit fer el PQPI com a alternativa per treure uns estudis amb un certificat professional. El PQPI consisteix en una formació professional de nivell I. El nostre, s'especialitza en Auxiliar d'Agricultura. Amb aquesta formació professional estudiam: -Per una banda els mòduls específics professionals, que consisteixen en una part teòrica que després és aplicada al camp de pràctiques (que l'Ajuntament de Porreres ens ha cedit al costat de l'IES). En aquest solar hem instal·lat un hivernacle, tenim un dipòsit d'aigua i un magatzem. Ara ja hem començat a sembrar enciams, cebes, ... Vos volem comentar que per tenir una bona higiene ens canviam de roba cada vegada que feim pràctiques ( tenim una roba de feina). A més, en aquest mòdul, utilitzam màquines com la desbrossadora, motocultor, feim sistemes de reg, ...

11

Aqui veiem als alumnes aplicant al camp de pràctiques els coneixements teòrics que van aprenent als mòduls específics professionals d’auxiliar agrícola, en aquest cas la utilització e la desbrossadora.


Reportatge

Al solar que l’ajuntament ha cedit al costat de l’IES han instalat l’hivernacle que podem veure en aquesta fotografia de l’esquerra, a més d’un diposit d’aigua i un magatzem. En aquesta intal·lació han sembrat enciams, cebes i altres productes que poden ser adquirits a preus simbòlics pels membres de la comunitat educativa. Els beneficis s’invertiran en la compra de material per al PQPI.

Dins el grup hi ha una diversitat d'interessos. Una de les millores a destacar és que som un grup petit, el que ens ajuda a fer més feina, els mestres ens ajuden més i ens sentim més valorats. A més, ens afavoreix el fet d'alternar les hores de teoria amb les pràctiques ja que així no trobam tan cansat el fet d'estudiar. Esperam haver-vos donat una bona informació i ja sabeu ...

Aquí podeu veure el magatzem en plena construcció, va ser un principi d’uns estudis que partien del no res.

12

Aquí veim com un alumnes posa en pràctica les tècniques de la poda que ha après a les classes teòriques


Reportatge

Les meves vivències de PALIC

VIVÈNCIES D'ALUMNES NOUVINGUTS

Hakima Rahaui, 2A Jo som de Saca, un poble a prop de Nador (Marroc). Tenc 13 anys. Fa dos anys que visc a Porreres, però el meu pare va venir fa 13 anys. Només el veia una vegada a l'any, durant un mes i mig. L'enyorava molt. Un dia el meu pare va telefonar a la meva mare per dir-li que vendria a cercar-nos a tots per anar a viure amb ell. Jo no volia deixar Marroc, ni la família, ni els amics. Quan vaig arribar, vaig trobar que tot era diferent, les cases, els carrers... els primers dies em perdia i em costava trobar casa meva.

Les festes de Sant Roc m'agraden perquè hi ha molta gent al carrer, però no m'agraden les berbenes, no hi vaig. La fira és la festa que m'agrada més perquè sortim a comprar amb les amigues i ens ho passam molt bé. Jo seguesc els costums de Marroc, faig el Ramadam des dels 10 anys. Maria Cristina Basán, 2B Vaig néixer a Colòmbia, però només hi vaig viure un any. Fins fa vuit mesos que vaig venir a Mallorca vivia a Equador. La meva mare preparava els tràmits per obtenir els papers per

però sí que hi aniré de visita.Crec que em convé més acabar els estudis d'ESO aquí perquè serien massa canvis d'institut. El que més estrany se'm fa és viure a un poble petit. Allà sortia amb els meus amics i germans i sempre hi havia gent. Potser si visqués a Palma no seria tan diferent. A mi m'agradaria molt viure a Palma. Montuïri està bé, però és massa tranquil i té massa costes. La gent és amable i simpàtica, però encara no he fet amics. En canvi, sí que tenc amics a Palma, Inca, Lloret , Llucmajor i Marratxí.

Només havia passat una setmana i plorava quan pensava en la meva casa de Saca. Va arribar el primer dia de classe a l'escola de Montision. Els primers dies varen ésser molt trists, no tenia amics i no entenia l'idioma, després d'una setmana varen arribar dues nines de Marroc que ja sabien català i amb una encara som amigues. No sé si vull tornar a Marroc, a vegades pens que sí, però aquí estic bé. M'agrada l'institut i tenc una bona veïnada, molt simpàtica que m'ajuda a fer els deures i jo qualque vegada l'ajut amb la seva filla que té 7 anys. Nosaltres sempre menjam a casa el menjar que fa la meva mare. No menjam porc. D'aquí m'agraden les galetes i els gelats. Són molt bons.

poder anar a viure a Mallorca, ja que una tia meva li havia aconseguit un permís de feina. A mi, en part, em feia il.lusió anar amb ella per poder conèixer un país nou, però només se'n va anar ella. La meva mare es va instal.lar a casa de la seva germana i hi va viure dos anys. La meva mare volia que jo anàs a viure amb ella i ho va preparar tot perquè pogués ésser així, el meu pare, però no em volia deixar partir, però finalment una altra tia meva el va convèncer. Quan vaig saber que podia viatjar cap a Mallorca em vaig posar contenta, però també estava un poc nerviosa. De totes maneres el meu pare em va donar permís per un any i ja han passat vuit mesos. No crec que d'aquí a quatre mesos hagi de tornar a viure allà,

A l'Institut em vaig trobar bé tot d'una, els companys em varen acollir bé, el problema principal va ser l'idioma. Jo sabia que en venir a Mallorca hauria d'aprendre català, m'està costant un poc, no ho entenc tot, però encara que el sent estrany, no em sona malament. El menjar d'aquí m'agrada molt: la paella, el pa amb oli, el pepito de llom...La meva mare encara fa algun menjar equatorià: “sopa de queso”, arroz con carne empanada, però no pot cuinar segons què perquè no hi ha els ingredients. Bianca Adriana Ionita,1B Sóc de Magula, Romania. Fa dos anys que vaig deixar el meu país per anar a viure a prop de Toledo. Primer va partir el meu pare, després d'uns mesos la meva mare i

13


Reportatge

i finalment, després de nou mesos jo i la meva germana petita. A mi em feia il.lusió conèixer un altre país, i quan la meva mare ens va demanar si volíem anar a viure amb ells vaig dir que sí. Ho vaig trobar tot molt diferent. A Romania, nosaltres vivíem al camp i teníem animals. Les cases de Toledo em semblaven molt rares. El primer dia d'escola em va agradar, hi havia dos romanesos a la meva classe. Jo havia estudiat un poc de castellà, la meva tia en sap i ma mare cada dia, durant les vacances, m'ensenyava tres paraules. Per tant, ja entenia més o menys, però no sabia parlar. Quan els meus pares em van dir

menjar mallorquí. L'ensaïmada sí que m'agrada, a vegades ma mare en compra. Cada poble té les seves festes, es fan a descampats perquè hi va molta gent. Es celebren a l'estiu. Són com a fires amb jocs i mercat per poder comprar. La gent es seu a l'ombra a fer picnic i hi ha grups de música. No record que hi hagués focs artificials perquè era molt petita. L'any que ve, a l'estiu hi aniré de visita, no sé si voldria tornar a viure allà. Bouchra Atlass, 3A El meu pare va anar a viure a Madrid fa tres anys. Jo vaig quedar a Marroc amb la mare i els meus tres germans. Record el dia que mon pare va telefonar i un a un ens va dir que havíem d'anar a viure a Madrid. Jo no hi volia anar

quasi un any quan començava a adaptar-me, el pare ens va reunir i ens va dir que havíem de partir cap a Mallorca. Jo no me'n volia anar una altra vegada. Em sabia greu deixar una professora de castellà que era molt maca i els companys de classe perquè ja me podia comunicar amb ells en castellà. Quan el meu cosí, que vivia a Mallorca, em va dir que allà hi havia un altre idioma diferent del castellà, quasi em vaig morir. Tornar a començar de zero! Venguérem a viure a Porreres i quan vaig sentir parlar en català em va recordar el berber de Marroc, que jo no entenc. Després de viure a Madrid, Porreres em va semblar petitíssim, tot i que vaig trobar molts magre-

que havíem d'anar a viure a Mallorca no em va semblar malament, però no sabia que es parlava català, sinó no hagués volgut partir perquè començava a saber castellà. Vàrem anar a viure a Palma, a l'escola quasi tots eren d'altres països i parlàvem castellà. La primera vegada que vaig sentir parlar català no vaig entendre res. Només hi vaig estar dos mesos perquè després ens traslladàrem a Porreres i vaig acabar el curs a ca ses monges. I el curs passat també el vaig fer allà. Enguany he començat a l'institut i m'agrada molt. Ja entenc bé el català, però em surt parlar en castellà. Com que sempre menjam a casa, ma mare cuina menjar romanès. Gairebé no he tastat el

perquè tota la família i amics meus són a Marroc. A pesar que vaig protestar, no va servir de res. Ell em deia que havia d'anar allà a estudiar i estar amb la mare i germans. El dia que vaig arribar a Madrid em sentia molt malament. Ens vàrem instal.lar a un pis, enyorava la meva habitació de Marroc, no entenia res de la televisió...I va arribar el primer dia d'institut. Va ser terrible. La gent era amable, però jo no deia res perquè no els entenia. No hi havia cap magrebí en qui pogués parlar, només amb el meu germà. Vaig començar classes de “PALIC” en castellà. Només érem jo, el meu germà i un magrebí que només parlava berber i no ens enteníem. A poc a poc, vaig fer alguns amics, però pocs. Després de

bins, no eren els meus amics. Amb algunes nines de Marroc que he conegut a l’institut ens hem fet amigues, però a vegades és difícil perquè no sempre entenen el meu àrab, elles parlen berber i només entenen una mica l'àrab. Sovint, entre nosaltres, parlam en català per poder-nos entendre millor. Després de més d'un any de viure aquí, em comença a agradar, encara que pens que m'agradaria tornar a viure a Marroc perquè enyor els cosins i amics que he deixat allà. Les festes de Porreres no m'agraden, ni les de Marroc tampoc. Sí que seguesc les lleis musulmanes. Per exemple als 13 anys vaig fer el primer Ramadà. El que més m'agrada de Porreres és la tranquil.litat.

14


Música

Seixanta anys de Rock & Roll

ROCK’N’TU

Antoni Heitzman, 4C A la dècada de 1950, als Estats Units, els adolescents buscaven nous sons, noves sensacions. Per primera vegada, una música es dirigia directament a ells: el rock and roll

Origen

En temps de l'esclavitud als Estats Units les comunitats negres van desenvolupar un potencial musical en què predominaven els càntics religiosos i ritmes propis que marcaven els dies de treball en les diverses plantacions que llavors habitaven. A nivell musical la influència dels ritmes i sons africans es feien presents generant un estil propi i divers que després es va materialitzar en el blues, el qual es convertiria en l’ingredient musical que més tard revolucionaria la música a nivell mundial. D'altra banda també la influència dels músics blancs a través del gènere musical anomenat country i l'aparició de la guitarra elèctrica donaria naixement al que es va anomenar rhythm and blues, pare del rock and roll. El terme rock and roll va començar a utilitzar-se per disminuir musicalment el popular ritme rhythm and blues, que denotava en excés les lluites racials per l'època, i encara que en essència els dos gèneres musicals representaven el mateix, es va voler diferenciar un de l'altre per donar pas als cantants blancs i a la música que no esmentàs el conflicte racial. Elvis Presley: “el rei” va ser el que va introduir als anys 50 el rock’n’roll, gracies a ell aquest tipus de música es popularitzà.

Artistes

Altres artistes rellevants foren:

15


Música

El rock ha estat i encara està molt vinculat al sexe i a les drogues. Repassem aquest vincle i com les drogues i el sexe han estat un element clau en l'evolució del rock.

Molts artistes varen ser influenciats per les drogues, les quals els feien viure en un món diferent al que ells volien. En el rock s’han escrit moltes cançons relacionades amb aquest temes. Però el problema de tot això es que moriren molts artistes per culpa de les drogues.

ROCK ‘N’ ROLL

16


Música

Els alumnes de 2n d’ESO que toquen instruments els presenten als seus companys de classe

POVIMON VOS PRESENTA EL BAIX I LA BATERIA

Aina Femenies Mascaró EL BAIX Divendres dia 25 de setembre un company de classe ens va explicar certes coses sobre un instrument: el baix elèctric. Ens va dir que el baix té quatre clavilles a l’extrem del màstil de fusta que serveixen per afinar les cordes. Les cordes són de plàstic metal·litzat, ens va donar informació sobre la seva llargada i ens va dir que era més llarg que el de la guitarra (un pam o dos ). El baix es toca amb els dits o una pua. Les pues són triangulars i es poden fer servir per tots els costats. Per afinar-lo , s’utilitza un afinador o s’hi endollen els cables a l’afinador. Quan està amb el so correcte el marcador ens dóna llum verda. S’afina amb la nota la a 450 vibracions per segon. El seu pes és de tres o quatre quilògrams. Ha posat un nom a l’instrument i li diu blanc i negre, el seu baix també es blanc i negre. És molt interessant aquest instrument perquè m’agraden els instruments que es toquen habitualment en una banda de rock.

En Sergi de 2A tocant en “blanc i negre”, el seu baix

Maria Magdalena Rigo Barceló LA BATERIA Cada instrument es toca de diferent manera. BOMBO: es toca amb un pedal o amb un doble pedal. Perquè soni més fluix és desfà la tapa i és posa roba, la roba fa que el so no sigui tant potent. El bombo està fet de membranes de plàstic. CAIXA: la caixa es pot tocar en el mig o a l’aro, segons on es toca sona diferent. També es toca a l’aro, una baqueta damunt de l’altre . La caixa porta bordons, i fa que ressoni. XARLES: És un instrument important a la bateria. Et dóna opció de tocar amb pedal o baqueta. PLAT: Hi ha moltes varietats de plats, segons la mida. Poden sonar més greu o més agut segons li donis a la baqueta. També es toca a diferents llocs enmig o a la vorera.

17

En aquesta fotografia podem veure com en Sebastià Cloquell fa una demostració de com toca la bateria als seus companys de classe.


Creació

Guanyador del concurs de narrativa de segon d'ESO, Sant Jordi 2009

DIFERENTS

Margalida Garí Barceló Després d’un gran estiu, ple de sol, platja, noves amistats... va arribar l’hora de començar el curs.. El primer dia, la classe ja no m’agradava gaire, no hi havia cap persona amb la qual pogués riure, o simplement fer ximpleries. Tots els que hi havia allà eren estranys, mai no es relacionaven amb nigú, estaven sempre sols. Vaig pensar que podia ser que m’haguessin posat en aquesta classe només per fer que les seves vides tenguessin un poc d’emoció. - Anthony Hancock – digué el professor mentre passava llista. - Aquí – vaig respondre des de la darrera fila. Tots els nois em miraven, i es sentien unes petites veus que deien: això es aquell nen que té amics! M’agradaria ser com ell!, aquestes veus em van fer somriure. Però em vaig adonar que un nen que no conexia de res em mirava també amb gran admiració. Aquest nen, que la professora ja havia anomenat abans, es deia Kyle Halle i havia arribat nou a l’institut, era ros, amb uns grans ulls cels, com el mar, per sort jo sabia nedar. Durant un parell de dies, vaig notar que el nin nou, em mirava molt, no sabia si era perquè em considerava un ídol, o només perquè volia ser amic meu. Durant la classe de matemàtiques, em va irritar moltíssim, no llevava la vista de mi ni tan sols un moment, fins que a la fi va tocar la campana, i em vaig decidir a anar a parlar amb ell. - Hola – li vaig dir. Ell em va mirar amb uns ulls com un mussol. - Mmm.. Hola. – Em vaig acostar a ell, ja que xerrava amb un fil de veu. - Abans de venir aquí, on vivies? – En aquell moments, no sabia que dir-li, va ser la primera cosa que em va passar pel cap. - Vivia a un poble aprop d’aquí. – contestà. - Em pensava que venies d’un altre país.. ja que no es veuen nins com tu per aquí.. Sobretot amb els cabells rossos... que per cert, m’encanten! – Vaig dir-li només per rompre el gel. - Ah sí, els meus cabells... no són res de l’altre

18

món. – Aquell nen, xerrava d’una manera tant... misteriosa, un altre cop no sabia que dir. Jo el mirava i ell feia el mateix. Per sort, va arribar la professora i ens asseguérem als nostres llocs. Aquesta hora, em va passar amb una lentitud mai vista, sobretot perquè era l’hora de català. Pensava que podia dir-li a Kyle. Pel poc que vam parlar vaig tenir la sensació que aquell al·lot i jo ens duriem molt bé. Passats uns quants dies, en Kyle ja era el meu millor amic, i jo el seu. M’encantava aquest nen, era intel·ligent, tenia les idees clares i sobretot, era bon amic. Cada vegada ens uniem més i erem més amics. I fins i tot al meu pare li agradava molt en Kyle, ja que deia que jo necessitava un amic com ell, que era una bona influencia, i que m’ensenyaria el bon camí, aquell camí que jo no havia escollit. Un capvespre, estàvem en Kyle, el pare i jo mirant la televisió, com sempre. El meu pare canviava el canal cada dos per tres, ja que no li agradaven gaire. En un dels seus canals preferits, va veure que feien una sèrie nova, la vàrem mirar fins que de sobte sortiren dos homes donant-se una besada, i ell ho canvià tant ràpid com va poder. Tant en Kyle com jo ens vàrem estranyar. A l’institut també anavem sempre junts, fèiem els treballs junts (ja sé que sona estrany que jo fes treballs, però és la veritat), etc. Però mai parlavem sobre les noies, i sempre que jo treia aquest tema en Kyle ho canviava tot d’una, segurament no li agradava xerrar d’això. I cada dia la mateixa rutina, anàvem a veure la televisió a casa meva, a fer els deures junts, etc., sempre igual. Fins que un dia, ell estava a casa meva, tots dos asseguts al sofà mirant una pel·lícula d’acció. Quan feia mitja hora que la miràvem, ell es va començar a moure, vaig pensar que estaria nerviós o incomode, però després em va mirar, amb els ulls que li brillaven. Jo també vaig girar-me, i ell cada cop s’acostava més a jo. No sabia el que feia comptes fer.


Creació

Després vaig adonar-me de que em volia besar. tar imaginar-me que tot això era un somni i que no Què havia de fer? L’havia d’aturar? La veritat és que havia passat. Vaig acabar dormint-me de nou. En no em feia por ell, sinó el que pensaria la gent. De despertar-me res havia canviat, tot era igual. Em sobte, vaig sentir una veu dins el meu cap : << An- vaig decidir a aixecar-me del llit per anar a explorar thony, no pensis amb el que diran, has de seguir el una mica. Vaig arribar fins al pati i allà mateix, vaig teu cor, no tinguis por >>. Aquesta veu em va con- desitjar tornar-me’n a casa el més abans possible. vèncer, vaig tancar els ulls i em vaig deixar por- Estava ple de nens, amb cicatrius i marques per tot tar. el cos, treballant sota la calenta llum del sol. Jo no Vaig sentir com la porta de l’habitació s’obria, segu- volia fer això, no volia estar aquí, jo volia estar a rament era el meu pare, ja que acabava la feina a casa, amb en Kyle. De sobte vaig sentir com una les cinc. No hem volia separar d’en Kyle, m’agra- mà em tocava l’esquena, era el meu oncle, amb les dava. De sobte vaig sentir com el meu pare cridava, mans portava un conjunt de roba com la que duien desesperat, alguna cosa aquells nens, el vaig em va agafar i em va semirar, i ell em va dir que parar de Kyle, va enhavia de fer feina com viar-lo a fora, i va dir-li aquells nens, que aquí que no tornés mai més, era un més. Vaig posardesprés d’uns dos mime aquella roba i em nuts de sentir el meu vaig dirigir al pati per pare caminar a prop passar el resta de la meu, es va decidir a xermeva infancia trebarar-me. llant. - Què creus que estaves Al cap de set anys d’esfent ara mateix? – em tar tancat en el reformapreguntà. tori, vaig quedar en - Pare, jo l’estim, i tamllibertat, podia fer el que mateix no ho pots impeem donava la gana, però dir, encara que no la primera cosa que vaig t’agradi – quan vaig dir fer va ser anar a casa aquestes paraules, em de’n Kyle, ja que durant va fulminar amb la miaquets set anys no hi ha rada. hagut ni un sol dia que Després de dos minuts no penses amb ell. més en silenci se’n va Vaig tocar el timbre, i anar de l’habitació on jo m’obrí un home, molt alt Amics? Més que amics? I si ho són, cap problema? em trobava, vaig aprofii prim, era ros amb ulls tar aquest moment per telefonar a en Kyle. Vaig xe- cels, en Kyle. rrar amb ell, i li vaig explicar tot el que havia - Hola, et puc ajudar? – Em preguntà, no em coneipassat, però de sobte vaig veure el meu pare amb xia. dues maletes de viatge, no sabia què volia fer. - Si, Kyle, soc jo. – Quan vaig pronunciar aquestes - Pare, que fas? Te’n vas? – La meva veu quasi no paraules va quedar fred. es sentia, estava espantat, no sabia que volia fer. - Anthony? Ets tu? Però on has estat? Que ha pas- No soc jo el que me’n vaig, sinó tú. He cridat a sat? – De sobte de dins la casa vaig sentir una veu, l’oncle, i li he explicat el que ha passat, així que te’n una veu dolça, de dona. vas allà on et mereixes estar. – Vaig tirar el telèfon - Amor meu, qui hi ha a la porta? a terra i anava a sortir de casa, però el meu pare - Un amic meu! Ho sent Anthony, em pensava que m’agafà i em va ficar dins el cotxe. Minuts després t’havies oblidat de jo, que no tornaries mai més. vaig quedar adormit. - He arribat tard, ja ho sé. Al cap d’unes hores, vaig trobar-me allargat da- - Ho sent...- Abans que pogués continuar parlant munt un llit, no era casa meva, ni tampoc la casa de vaig girar-li la cara, i em vaig posar a caminar fins l’àvia, no sabia on era. A poc a poc vaig anar recor- arribar al cotxe, el vaig engegar, i vaig partir fins no dant el que va passar. Aquell llit, aquell sostre dife- sé on, sense mirar enrere. rent era de la meva nova habitació del reformatori Kyle no m’estimava i jo no hi podia fer res, res de de l’oncle. res. I encara ara, intent llevar-me del cap aquell Vaig tancar els ulls, plens de llàgrimes, i vaig inten- nom i els seus preciosos ulls cels.

19


F.L.C.

Foreign Languages Corner

L’alumnat d’Alemany conmemora el vintè aniversari de la caiguda del mur

1989-2009: VINT ANYS SENSE MUR DE BERLÍN

Els alumnes d’Alemany del nostre institut han aprofitat el vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín per estudiar aquest important esdeveniment històric i de retruc continuar aprofundint en el seu aprenentatge de la llengua Alemanya. Per fer-ho han vist en versió original subtitulada un documental, “Die Mauerhase” i una pel·lícula, “Goodbye, Lenin!”, els han comentat i han realitzat alguns murals exposant el que han après a tot el centre.

DIE MAUERHASE – ELS CONILLS DE LA FRONTERA

A la dreta veiem com s’estructurava el mur i a l’esquerra una fotografia del dia que va caure l’any 1989

Maria Blanco, 4A Aquest documental interpreta la situació a la qual estaven sotmesos els habitants de l'Est de Berlín, després de la construcció del mur. L'Est va quedar totalment incomunicat amb l'Oest. Només alguns privilegiats podien viatjar a l'Est. Les autoritats es trobaven amb intents de fuga per part de la molts d'habitants, per tant, van reforçar les vigilàncies nocturnes. No obstant, algunes persones van travessar per forats excavats com si fossin conills. Uns anys després de la construcció del mur l'estat dels habitants era de tristesa i desesperació. Al final, van tornar a ser lliures després de la caiguda del mur l'any 1989.

El costat oest del mur va ser decorat amb pintades i graffitis. Els que s’han conservat a l’East Side Gallery, que podem veure en una panoràmica a la fotografia de l’esquerra, s’han convertit en una atracció turística. Entre els més famosos destaquen el del cotxe “trabant” (l’únic turisme que podien comprar els alemanys de l’est) trencant el mur i l’apassionada besada entre Brezhnev i Honecker, els presidents soviètic i d’Alemanya de l’Est, que donaven suport al mur.

20


F.L.C.

Foreign Languages Corner

GOOD BYE , LENIN!

Pep Cerdà Roscar, 2A A mi m'ha agradat aquesta pel·lícula perquè representa la diferència de vida entre l’Alemanya occidental i l’Alemaya oriental. També representa que per unes idees polítiques diferents una dona socialista deixi al seu home anar a Alemanya occidental i ella es quedi a l’Alemanya oriental. Les escenes que m'han agradat més són les de quan na Christiane (la dona socialista) desperta de l'estat de coma causat per un infart a causa de veure el seu fill en una manifestació contra Erich Honecker. El metge li diu a n'Alex que una cosa que li causi tristor a la seva mare pot causar-li la mort. N'Alex pensa que la caiguda del mur potser un gran disgust per a ella i per això la fa viure en un món

com si encara dominessin els socialistes. Això ho aconsegueix però no evita que li torni a pegar un infart. La novia de n'Alex (una infermera rusa que nom Lara) li diu que el mur ha caigut i la mare de n'Alex es mor. Al final n'Alex coneix el seu pare i envien les cendres de la seva mare al cel amb un coet fet per n'Alex.

We went to the theatre to see the play Shakespeare in Love.

ABOUT SHAKESPEARE ...

Neus Campins, Catalina Escales, Maria Magdalena Rigo i Catalina Montserrat Bauzà. Shakespeare was born and raised in Stratfordupon-Avon, England. At the age of 18, he married Anne Hathaway, who bore him three children: Susanna, and twins Hamnet and Judith.William Shakespeare was an English poet and playwright. Writer in the English language and the world's preeminent dramatist. He is often called England's na-

tional poet. He wrote 38 plays, 154 sonnets, two long narrative poems, and several other poems. His plays have been translated into every major living language and are performed more often than those of any other playwright. Between 1585 and 1592, he began a successful career in London as an actor, writer, and part owner of a playing company called the Lord Chamberlain's Men, later known as the King's Men.

We did a project about Juliet, a character written by Shakespeare in the play Romeo and Juliet

JULIET

21

Ma. Fernanda-Marga Ferrer-Fatiha-Aissatou, 3rd ESO Div. On 28th October we went to the theatre to see the play Shakespeare in Love. We did a project about Juliet, a character written by Shakespeare in the play Romeo and Juliet. Shakespeare got married to Anne Hathaway in 1582. Romeo and Juliet is settled in Verona, Italy. Their special place is the balcony because they kissed there. Juliet is 15 years old. Her family is Capuleto and her love is Romeo. She lives with her family and nanny This is a story explained by Juliet and her love, Romeo. But this love is impossible because their parents are enemies. Finally Juliet dkilled herself because her cousin was killed by Romeo. Romeo commited suicide because Juliet was dead.


2 3 4 5 6 7 8 9

VERTICALS: 1. Posta d'un astre. Que té forma de cub. 2. Persona que es dedica a la papirologia. 3. Tramatge. La llengua més parlada a Moscou i rodalies. 4. Prefix admès. Fixesa. 5. Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió. Astre lluminós al voltant del qual gira la Terra cada any. 6. Mig lising. Dintre de poc. 7. Persona que juga a l'alça sobre els fons públics. Domini alemany d’internet. 8. Eructe. Agut. 9. Persona que abasta. 10. Davantals dels nens i nenes del col·legi. Estimar.

JEROGLÍFIC

A

Comarca de Catalunya

22

HORITZONTALS: 1. Escollir, triar. Llengua parlada des del Marroc fins a la península Aràbiga. 2. Planta amb aspecte de card. 3. Vinga, tots a l’associació de pares d’alumnes que les mares avui no hi són! Text que hom dicta. 4. En anatomia, articulació immòbil. Tinc coneixement. 5. Fibra tèxtil de polímer natural. Clots en el terra. 6. Porc que ocupa quasi tot el cotxe. Destral. 7. Dues dins de l'aula. Acció d'esvair; desfeta. 8. Paratge aigual. Volum de l’enciclopèdia d’un conegut oncle americà. 9. Que iguala. 10. Conforme a la castedat. Un antre desordenat. 2

SUDOKU

3 4

1

6

1

9

5

4 6

3

8

7

4

5

3 2

1

7

3

6

SOLUCIONS PASSATEMPS 7 2 6 1 9 8 3 4 5

10

MOTS ENCREUATS

9 1

9

5

A N O I A

9 10

4 3 9 5 6 7 1 2 8

8

5 8 1 3 4 2 7 6 9

7

1 5 2 8 3 9 4 7 6

6

8 4 3 6 7 1 5 9 2

5

6 9 7 2 5 4 8 1 3

4

3 1 5 4 2 6 9 8 7

3

9 6 4 7 8 3 2 5 1

2

2 7 8 9 1 5 6 3 4

1

1

Passatemps


Horòscop Xinès

Per Fumanxú: L'horòscop xinès, es basa en les llunes i no en les estrelles. Segueix un cicle de 60 anys, ja que consta de 12 animals i 5 elements. Per exemple, els nascuts el 1976 son dracs i tenen l'element foc. Llavors, en funció de l'hora que vas néixer, també tens una mena d'ascendent que seria el que et diferenciaria de la resta de dragons foc de la teva quinta... Al dibuix d’abaix pots veure quin és el teu animal segons el teu any de naixement. Però alerta, l’any xinès no comença com ho fa el nostre, ho fa a finals de gener o principis de febrer:

Rates & Ratolins:enguany els estudiants d’aquest animal es desbarataran molt. Poques ganes d’estudiar i menys de fer deures, molta xarrera a classe i fins i tot mal comportament. Si no anau alerta podeu repetir. Tindreu problemes amb els amics pel voste afany estalviador, no siau tan aferrats. Alerta a caure en segons quins vicis. El tabac vos pot dur problemes. No vos deixeu endur pel vostre foc natural i controlau més les relacions sexuals. Búfals o Bous & Vaques: Enguany començareu a adaptar-vos als nous estudis i les coses vos semblaran més fàcils que al darrer trimestre. Però la vostra tendència a relaxar-vos, fer menys feina i xerrar més dins classe vos pot provocar alguns problemes. Si teniu relacions serioses amb porcs o galls (elles) o tigresses i serps(ells) la vostra parella vos pot posar les banyes. Si no fas dieta i esport faras honor al teu nom. “L’herba” no és bona per vosaltres, no sou rumiants. Tigres & Tigreses: Si seguiu obsessionats amb fer el salt del tigre podeu patir lesions greus. Quan sortiu a caçar a la selva del sexe triomfareu i aconseguireu les millors peces! Conills, Llebres o moixos & moixes: Fugir corrents de tots els problemes no és la solució. Tigres o cans vos posaran davant els nassos una pastenaga d’esquer per caçar-vos. Veig possibles estafes, algú intentarà donar-vos gat per llebre. Dracs: Deixa de somiar amb princeses, no tens res a fer contra prínceps blaus. Estaràs tan enganxat i obsessionat amb Bola de drac que enmalaltiràs!

23

1991 Feb 15

1992 Feb 03

METALL

1994 Feb 09

AIGUA

1992 Feb 04

1993 Gen 22

1994 Feb 10

1995 Gen 30

1996 Feb 19

1997 Feb 06

1993 Gen 23 1995 Gen 31 1997 Feb 07

1998 Gen 28

1996 Feb 18

1998 Gen 27 1999 Feb 15

CABRA

AIGUA

MONEA

FUSTA

CA

GALL

FUSTA

PORC

FOC

BÚFAL

FOC

TERRA

RATA

TIGRE

Serps: Ets dolent i no deixaràs de cercar els teus Adam i Eva per enganyar-los. Però només tens possibilitats d’estafar a un conill. Si tens una parella vaca la trairàs i la faràs banyuda. Ves alerta amb les intoxicacions Cavalls & eugües: ja se que ets un cavall, però a tu “l’herba” tampoc te cau molt bé, deixa-la! Enguany diran de tu que ets més estrany que un cavall verd! Cabres & Bocs: La teva salut mental es ressentirà. Faràs moltes excursions per la muntanya. Si fas escalada perill de caure. Si tens una al·lota porca te posarà ses banyes! Mones & Micos: Les teves operacions de cirurgia estètica i els canvis de look fracassaran! Encara que la mona es vesteixi amb seda ... Això sí, tothom vos troba molt graciosos. Galls & Gallines: enguany els d’aquest signe tenen els ous ben posats. Perill d’intoxicació de salmonera a l’estiu. Ells lligaran molt i crearan un harem! Cans & cusses: Tens moltes possibilitats de fer un viatge inoblidable a França. A principis de juny estaràs molt ocupat. És molt probable que cap al setembre canviïs d’institut o comencis a cercar feina. Els qui estudiïn poc no canviaran d’institut. Deixa de lladrar tant i mossega un poc més. Porcs & truges: teniu moltes possibilitats de conèixer escandinaus i/o de viatjar als països nòrdics. No vos comporteu com a porcs amb els vostres convidats, amics o parelles. Cuidau la vostra higiene corporal i recordau l’existència dels desodorants. Ca vostra pareixarà una soll.


Contraportada

24

Decorant lâ&#x20AC;&#x2122;IES

Profile for Revista Povimon

Revista Povimon núm. 4  

IES Porreres school magazine

Revista Povimon núm. 4  

IES Porreres school magazine

Profile for povimon
Advertisement