a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

Athenea 1913 El temple del Noucentisme The Temple of Noucentisme


Athenea 1913 El temple del Noucentisme The Temple of Noucentisme Edició a cura de | Edited by Jordi Falgàs Amb textos de | With texts by Narcís-Jordi Aragó Jordi Falgàs M. Lluïsa Faxedas Josep Pujol Joaquim Rabaseda


Aquest llibre s’ha publicat amb motiu de l’exposició Athenea 1913: el temple del Noucentisme. Casa Masó, Fundació Rafael Masó, del 15 de març de 2013 al 26 de gener de 2014. This book has been published on the occasion of the exhibition Athenea 1913: The Temple of Noucentisme. Casa Masó, Fundació Rafael Masó, from the 15th of March 2013 to the 26th of January 2014. Coberta: Rafael Masó, Athenea: Titelles aviat, c. 1915 (detall). Gouache sobre paper, 64 x 45 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-1. Front cover: Rafael Masó, Athenea: Puppets Soon, c. 1915 (detail). Gouache on paper, 64 x 45 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-1. Frontispici: Detall de la ceràmica a la façana d’Athenea. Fotografia de Joan Tarrús, 1971. AHCOACDemGirona, núm. reg. 7420. Frontispiece: Detail of the ceramic tiles on the facade of Athenea. Photograph by Joan Tarrús, 1971. AHCOACDemGirona, reg. no. 7420. Coberta posterior: Athenea: invitació a la festa de clausura de l’exposició Pro Sagrada Família, 25 de juliol de 1915. Tipografia, 12 x 11 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-53. Back cover: Athenea: Invitation to the Pro Sagrada Família Exhibition Closing Event, 25 July 1915. Typography, 12 x 11 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-53. Solapes: Plano de Gerona: revisado por el Ayuntamiento. Alberto Martín Editor, Barcelona, 1910. Institut Cartogràfic de Catalunya, núm. reg. RM.41349. Cover flaps: Map of Girona: Revised by the City Council Alberto Martín Editor, Barcelona, 1910. Institut Cartogràfic de Catalunya, reg. no. RM.41349.

© Edició / Edition Fundació Rafael Masó Úrsula llibres Edició a cura de / Edited by Jordi Falgàs Textos / Texts Narcís-Jordi Aragó i Masó Jordi Falgàs M. Lluïsa Faxedas Brujats Josep Pujol i Coll Joaquim Rabaseda i Matas Procedència de les imatges / Images provided by Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona (AHCOACDemGirona) Biblioteca Pública de Girona Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), Ajuntament de Girona Família Montsalvatge, Girona Fundació Rafael Masó Generalitat de Catalunya Hereus de Josep Masó i Bru, Girona INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona © Institut Cartogràfic de Catalunya Joaquim Rabaseda, Girona Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona Museu Municipal Josep Aragay, Ajuntament de Breda Narcís-Jordi Aragó, Girona

Imprès a Girona Printed in Girona ISBN: 978-84-8496-182-6 DL: GI.170-2013 Fundació Rafael Masó Girona info@rafaelmaso.org www.rafaelmaso.org Úrsula llibres info@ursulallibres.cat www.ursulallibres.cat tel +34 972 553 789 — Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. — This book may not be totally or partially reproduced by any method, including reprography and computerised treatment without the written authorisation of the copyright holder. All rights reserved in all countries.

Fotografia i tractament digital / Photography and digital treatment Jordi Puig Disseny / Design Joan Barjau Maquetació / Layout Vador Minobis Correcció lingüística / Linguistic correction Eva Vàzquez Traducció a l’anglès / Translation into English Steve Cedar Impressió / Printed by Gràfiques Alzamora SA

Primera edició, Girona, març de 2013 First edition, Girona, March 2013


Sumari / Contents

6

Preàmbul / Preface Carles Puigdemont i Casamajó

11

Introducció / Introduction Jordi Falgàs

25

Athenea en el context europeu Athenea in the European Context M. Lluïsa Faxedas Brujats

47

La Girona d’Athenea / The Girona of Athenea Narcís-Jordi Aragó i Masó

63

L’edifici d’Athenea com a casa i temple noucentistes: els procediments al·legòrics de Rafael Masó The Athenea Building as Noucentista House and Temple: Rafael Masó’s Allegorical Procedures Jordi Falgàs

11 1

Fidelitats i heterodòxies a l’almanac d’Athenea Loyalties and Heterodoxies in Athenea’s Almanac Josep Pujol i Coll

149

Cronologia de les activitats d’Athenea Chronology of Athenea’s Events Josep Pujol i Coll i Joaquim Rabaseda i Matas

163

La música del Noucentisme The Music of Noucentisme Joaquim Rabaseda i Matas


10


Introducció — Introduction —

Fig. 2 — Athenea: invitació al vernissatge i catàleg de l’exposició d’Esteve Monegal, 2 de maig de 1915. Tipografia i xilografia, 13,5 x 11,5 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-46. — Athenea: Invitation to the Opening and Catalogue of the Exhibition by Esteve Monegal, May 2, 1915. Tipography and woodcut, 13.5 x 11.5 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-46.

11


Fig. 3 — Athenea: catàleg de l’exposició de dibuixos i caricatures d’Albert Martorell, maig-juny 1915. Xilografia, 16,5 x 11 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-50. — Athenea: Catalogue of the Drawings and Caricatures Exhibition by Albert Martorell, May-June 1915. Woodcut, 16.5 x 11 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-50.

12


A

thenea, cent anys després de la seva inauguració, ja és gairebé un fantasma. Encara hi ha molta gent que recorda l’edifici del carrer Anselm Clavé, més o menys alterat, abans que fos enderrocat l’any 1975, i queden molts mestres –ara jubilats– que hi havien estudiat abans de 1965, quan era seu de la Normal de Girona, però difícilment queda ningú que hagués assistit a alguna de les activitats que s’hi van fer entre 1913 i 1917. Com a associació, Athenea va tenir una vida molt curta, i l’edifici, testimoni de l’anhel dels seus impulsors, va subsistir amb els canvis i les mutilacions que la mateixa generació noucentista va haver d’afrontar. Però Athenea, com tota obra d’art o d’arquitectura rellevant –i a pesar de la seva desaparició física–, encara ens parla, i en aquest llibre hem volgut interpretar el significat de l’edifici a través dels seus elements formals però sense oblidar el seu context polític i social. De qui va ser la idea de crear Athenea? Això potser no ho sabrem mai amb certesa

A

thenea, one hundred years after its opening, is now almost a ghost. There are still many people who remember the building in Anselm Clavé Street, more or less altered, before it was demolished in 1975, and there are many teachers–now retired–who had studied there before 1965, when it was the headquarters of the Normal of Girona, but it would be difficult to find anyone now who attended any of the activities that took place there between 1913 and 1917. As an association, Athenea had a very short life, and the building, testimony to the desire of the promoters, survived the changes and distortions that the same noucentista generation had to confront. Athenea, however, like all relevant works of art or architecture–and despite its physical disappearance–, still speaks to us, and in this book we have wanted to interpret the meaning of the building through its formal elements but without forgetting its political and social context. Whose idea was it to create Athenea? Maybe we will never know the exact answer 13


més joves de la primera.9 En els dos conceptes s’inclouen, doncs, les idees de sacrifici i renúncia, però també de nou començament, que els membres de la Secessió sentien com a intensament pròpies. Així mateix, el cartell per a la primera exposició del grup, dissenyat pel mateix Klimt, mostra precisament la figura de la deessa Atenea, vestida amb els seus atributs de guerrera (escut de la Gorgona, casc i llança) i amb una mirada especialment agressiva, fent al·lusió sens dubte al combat per un art nou que l’associació i les seves exhibicions representarien ben aviat (fig. 5). Al fons, com si fos un fris, la lluita de Teseu i el Minotaure actualitza per enèsima vegada la lluita entre la raó i l’instint, que caracteritza en gran manera la història del pensament occidental. El mateix any, Klimt va retratar també la deessa en la seva pintura Pallas Athenea, aquesta vegada presentant-la frontalment i lluint l’ègida amb el cap de la Medusa. Totes aquestes referències clàssiques es concentren en l’erecció del que seria l’element més emblemàtic del moviment: l’edifici d’exposicions de la Secessió, que construiria Olbrich el mateix any 1898, abans de la seva estada a Darmstadt (fig.  6). La creació del templum, de fet, era el gest bàsic de la fundació d’una nova ciutat en el món romà. Olbrich era un apassionat de la cultura arcaica i de les 38

In the background, as if it were a frieze, the struggle of Theseus with the Minotaur updates for the umpteenth time the battle between reason and instinct, which to a large extent characterises the history of western thought. That same year, Klimt also portrayed the goddess in his painting Pallas Athenea, this time representing her frontally and showing the aegis with the head of Medusa. All these classical references are concentrated on the erection of what would be the most emblematic element of the movement: the exhibition building of the Secession, which Olbrich would build the same year, 1898, before his stay in Darmstadt (fig. 6). The creation of the templum, in fact, was the basic gesture of the founding of a new city in the Roman world. Olbrich was a great admirer of archaic culture and of archaeological excavations, and the relation between his building and that of an ancient temple, in particular that of Segesta, which he knew directly, was very clear for him. From the beginning (from the very laying of the first stone), all the people involved in the project recognised its almost religious nature, as well as the fact that the building was conceived to be, and would end up becoming, an authentic temple of the arts. As Fliedl states, “the social model of the function of the arts as ‘sacred’ and therefore radically separated from society,


Fig. 5 — Gustav Klimt, Cartell de la I Exposició de la Secessió Vienesa, 1898. — Gustav Klimt, Poster for the I Exhibition of the Vienna Secession, 1898.

39


6

Bernd Krimmel, “Le cas Olbrich”, a Architecture, de Joseph M. Olbrich (1901-14; Lieja: Mardaga, 1988), 13-18.

6

Bernd Krimmel, “Le cas Olbrich”, in Architecture, by Joseph M. Olbrich (1901-14; Liege: Mardaga, 1988), 13-18.

7

Vegeu Marco De Michelis, Heinrich Tessenow, 18761950 (Milà: Electa, 1991).

7

See Marco De Michelis, Heinrich Tessenow, 1876-1950 (Milan: Electa, 1991).

8

Vegeu Elisabeth Clegg, Art, Design and Architecture in Central Europe, 1890-1920 (New Haven: Yale University Press, 2006).

8

See Elisabeth Clegg, Art, Design and Architecture in Central Europe, 1890-1920 (New Haven: Yale University Press, 2006).

9

Vegeu Gottfried Fliedl, “The Secession as Sacred Center”, a Secession. The Vienna Secession, from Temple of Art to Exhibition Hall, Eleonora Louis i altres (Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz, 2006), 59-81.

9

See Gottfried Fliedl, “The Secession as Sacred Center”, a Secession. The Vienna Secession, from Temple of Art to Exhibition Hall, Eleonora Louis et al (Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz, 2006), 59-81.

10 Otto Kapfinger, “Olbrich’s Dream of the Temple of Art”, ib., 87-107.

10 Otto Kapfinger, “Olbrich’s Dream of the Temple of Art”, ib., 87-107.

11 Fliedl, 60.

11 Fliedl, 60.

12 Un dels elements ornamentals de l’exterior de l’edifici és precisament el mussol, vinculat de nou al simbolisme d’Atena, i que retrobarem en alguns projectes masonians, com ara la Casa Batlle de Girona (1909-10).

12 One of the ornamental elements of the exterior of the building is precisely the owl, once again linked to the symbolism of Athena, and which we come across again in other projects by Masó, such as Casa Batlle in Girona (1909-10).

Fig. 7 — Athenea: invitació al vernissatge de l’exposició d’Antoni Badrinas, 5 de març de 1916 Tipografia i xilografia, 17 x 13,5 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-73.

44

— Athenea: Invitation to the Vernissage of the Antoni Badrinas Exhibition, 5 March 1916 Tipography and woodcut, 17 x 13.5 cm AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-73.


45


46


La Girona d’Athenea — The Girona of Athenea — Narcís-Jordi Aragó i Masó

Fig. 1 — Athenea: invitació al vernissatge i catàleg de l’exposició de Bartomeu Ferrà, 13 de juny de 1915. Tipografia i fotogravat, 18 x 12,5 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-52. — Athenea: Invitation to the Vernissage and Catalogue of the Bartomeu Ferrà Exhibition, 13 June 1915. Typography and photogravure, 18 x 12,5 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-52.

47


Fig. 1 — Remigius Geyling (18781974), Processó en honor del Jubileu de l’emperador, processó militar, final del segle XVI, 1908. Wiener Werkstätte, núm. 185. Litografia, 14 x 9 cm. Enviada per Rafael Masó des de Verona, datada el 24 de febrer de 1912 (matasegells del dia 25). Col·lecció Hereus de Josep Masó i Bru, Girona. — Remigius Geyling (18781974), Procession in Honor of the Emperor’s Jubilee, Military Procession, End of 16th Century, 1908. Wiener Werkstätte, no. 185. Lithograph, 14 x 9 cm. Sent by Rafael Masó from Verona, dated the 24th of February 1912 (stamped on the 25th). Heirs of Josep Masó i Bru Collection, Girona.

62


L’edifici d’Athenea com a casa i temple noucentistes: els procediments al·legòrics de Rafael Masó — The Athenea Building as Noucentista House and Temple: Rafael Masó’s Allegorical Procedures — Jordi Falgàs

63


Fig. 2 — Susi Singer (1895-1955), Feliç Pasqua!, 1911. Wiener Werkstätte, núm. 397. Litografia, 14 x 9 cm. Enviada per Rafael Masó des de Dresden, sense datar (mata-segells del 10 de febrer de 1912). Col·lecció Hereus de Josep Masó i Bru, Girona. — Susi Singer (1895-1955), Happy Easter!, 1911. Wiener Werkstätte, no. 397. Lithograph, 14 x 9 cm. Sent by Rafael Masó from Dresden, undated (stamped the 10th of February 1912). Heirs of Josep Masó i Bru Collection, Girona.

64


L

’origen d’Athenea, tant de la forma com sobretot de la funció simbòlica de l’edifici, l’hem de cercar en la cultura i l’arquitectura centreeuropees de preguerra, que Rafael Masó va voler conèixer de primera mà durant el seu viatge de noces amb Esperança Bru, a principis de 1912.1 Després de visitar la colònia d’artistes projectada per Joseph Maria Olbrich a Darmstadt i de passar per Nuremberg, els Masó van anar a Dresden per insistència del seu amic Joan Llongueras (1880-1953), que hi estava fent una ampliació dels seus estudis sobre música i dansa. Per explicar a la seva família què havien fet i què havien vist a Dresden, és significatiu comprovar que, en lloc d’una carta, Masó els va enviar quatre postals que per si mateixes ja són indicatives de què va suposar per ell la visita a la ciutat jardí de Hellerau, als afores de la capital saxona: dues pertanyen a les sèries de postals d’artistes publicades pel Wiener Werkstätte el 1907 i el 1908, una de Remigius Geyling i l’altra de Susi Singer (fig. 1 i 2).2 No és estrany que Masó les pogués

T

he origin of Athenea, both the form and above all the symbolic function of the building, must be sought in pre-war central European culture and architecture, which Rafael Masó wanted to discover first-hand during his honeymoon with Esperança Bru, in early 1912.1 After visiting the colony of artists planned by Joseph Maria Olbrich in Darmstadt and passing through Nuremberg, the Masó couple went to Dresden at the insistence of their friend Joan Llongueras (1880-1953), who was there to extend his music and dance studies. To explain to his family what he had done and seen in Dresden, it is significant to realise that, instead of a letter, Masó sent them four postcards which in itself is indicative of what the visit to the garden city of Hellerau, on the outskirts of the capital of Saxony, meant to him: two belong to the series of postcards by artists published by Wiener Werkstätte in 1907 and 1908, one by Remigius Geyling and the other by Susi Singer (fig. 1 and 2). 2 It is not surprising that Masó could acquire them in Hellerau, since 65


Fig. 4 — Athenea: invitació a la inauguració de l’exposició de Mela Muter, 24 de maig de 1914. Tipografia i xilografia, 16,5 x 13,7 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-18. — Athenea: Invitation to the Opening of the Exhibition by Mela Muter, 24 May 1914. Typography and woodcut, 16.5 x 13.7 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-18.

que allò no és la pintura veritat, la creu artificiosa i fins ridícula […]. Però aneu voltant, vos atureu davant un quadre i ja la primera impressió desfeta, veieu que allò, tan arbitrari de forma i de color, se vos fa interessant i comenceu a trobar-hi alguna cosa, hi sentiu quelcom.6 Aquest quelcom encara no el sabien dir: era Cézanne, a qui el sincretisme de Lagar seguia de prop. La seva plàstica innovadora tenia una minoria capaç d’entomar-la, però el públic general hi devia oferir molta més resistència. La prova fou la mostra que la va seguir, a càrrec dels artistes Marianne Maris i Felician Myrbach, “art 118

before a painting and after the first negative impression, you will see that that, so arbitrary in form and colour, becomes interesting and you will begin to find something in it, and feel something.6 This something they still did not how to say: it was Cézanne, who followed Lagar’s syncretism closely. His innovative plasticity had a minority capable of capturing it, but the general public must have offered much more resistance. The test was the show that followed it, headed by the artists Marianne Maris and Felician Myrbach, “decorative art about Catalan customs”. The tide turned. The art critic of Aigua-forts, under the pseu-


Fig. 5 — Mela Muter (Mela Mutermilch, nascuda Maria Melania Klingsland, 1876-1967), Racó típic. Carrer Cúndaro, 1914. Oli sobre tela, 60 x 50 cm. Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona, núm. reg. 02351. Donació de la família Montsalvatge, 1989.

— Mela Muter (Mela Mutermilch, born Maria Melania Klingsland, 1876-1967), Typical corner. Cúndaro Street, 1914. Oil on canvas, 60 x 50 cm. Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona, reg. no. 02351. Gift from the Montsalvatge family, 1989.

119


festa de l’Any Nou dels Artistes dos bustos que foren sortejats. Però la col·laboració no va poder anar més enllà. La seva mort sobtada el 21 de febrer del 1917 va coincidir amb el final d’Athenea, i l’exposició pòstuma que es mereixia va tenir lloc a les Galeries Laietanes de Barcelona.13

Connexions olotines, terrassenques i mallorquines Part de l’obra d’Athenea s’explica per les relacions personals dels seus agents rectors, sobretot Masó i Monsalvatje. Si el local del carrer Clavé, de tant en tant, es convertia en el consolat de l’Escola d’Olot a Girona, devia ser per via de Xavier 124

fig. 1, page 162). Moreover, he donated two busts for raffle for the Artists’ New Year festival. His collaboration could not go beyond that, however. His sudden death on the 21st of February 1917 coincided with the end of Athenea, and the posthumous exhibition he deserved took place in the Galeries Laietanes in Barcelona.13

Connections with Olot, Terrassa and Mallorca Part of the work of Athenea is explained by the personal relations of its rectors, above all Masó and Monsalvatje. If the premises in Anselm Clavé Street were occasionally converted into the consulate


Fig. 7 a-b-c — Caricatures de Joan Corominas Samuel, Joaquim Coll Isaias i Albert Martorell Max, aparegudes a diferents números de la revista Aigua-forts. — Caricatures by Joan Corominas Samuel, Joaquim Coll Isaias and Albert Martorell Max, appearing in different numbers of the magazine Aigua-forts. Fig. 8 — Max (pseudònim d’Albert Martorell), Caricatura de Xavier Monsalvatje, 1914. Tinta i aquarel·la sobre paper, 31 x 25 cm. Col·lecció Família Montsalvatge. — Max (pseudonym of Albert Martorell), Caricature of Xavier Monsalvatje, 1914. Ink and watercolour on paper, 31 x 25 cm. Montsalvatge family collection.

Monsalvatje. El seu cunyat, Iu Pascual, hi va exposar un parell de vegades, i també hi realitzaren exposicions altres representants de l’escola paisatgista garrotxina, com ara Josep Gelabert, Ignasi Mallol i Francesc Vayreda (fig. 19). En aquest cas, sembla que el marc no lligui amb el quadre. ¿Com conjuminar la tradició d’arrel romàntica olotina amb el mediterranisme clàssic i constructivista de la nova pintura catalana? Segurament no es podia obviar –ni ho volien fer– l’únic corrent pictòric autòcton sense cap altra alternativa. I, a més, a poc a poc la pintura d’un Iu Pascual o d’un Francesc Vayreda s’anava decantant, també, a favor de l’esperit del temps.

of the School of Olot in Girona, it must have been via Xavier Monsalvatje. His brotherin-law, Iu Pascual, exhibited a couple of times, and other representatives of the landscape school in La Garrotxa also had exhibitions, such as Josep Gelabert, Ignasi Mallol and Francesc Vayreda (fig. 19). In this case, it seems that the frame does not fit the painting. How to combine the Olot tradition of romantic roots with the classical and constructivist Mediterraneanism of the new Catalan painting? They surely could not forget—and nor did they want to— the only autochthonous pictorial current without any other alternative. Moreover, a painting by Iu Pascual or Francesc Vayreda 125


Fig. 12-17 — Programes d’algunes sessions de titelles celebrades a Athenea entre desembre de 1915 i juny de 1916, probablement dissenyats per Rafael Masó i Fidel Aguilar. Tipografia i xilografia, 13,2 x 11,5 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-59-70. — Programmes of some of the puppet shows presented at Athenea between December 1915 and July 1916, probably designed by Rafael Masó and Fidel Aguilar. Typography and woodcut, 13.2 x 11.5 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-59-70.

130


131


148


Cronologia de les activitats d’Athenea — Chronology of Athenea’s Events — Josep Pujol i Coll i Joaquim Rabaseda i Matas

Fig. 1 — Llistat dels artistes i les obres de l’exposició inaugural d’Athenea, publicat a l’article “L’inauguració d’Athenea”, Revista de Gerona, núm. 23, 5 de juliol de 1913. Arxiu Municipal de Girona, Ajuntament de Girona. — List of artists and works included in the opening exhibition of Athenea, published in the article “L’inauguració d’Athenea”, Revista de Gerona, no. 23, July 5, 1913. Arxiu Municipal de Girona, Ajuntament de Girona.

149


Abreviatures utilitzades per identificar les fonts històriques: Abbreviations used to identify primary sources: AF: AS: DG: EA: EM:

Aigua-forts (Revista)(Magazine) Art i Sport (Revista)(Magazine) Diario de Gerona (Diari)(Newspaper) El Autonomista (Diari)(Newspaper) Epistolari de Rafael Masó (documentació publicada a NarcísJordi Aragó, ed., Rafael Masó i els noucentistes: epistolari. Girona: Diputació, 2006) Rafael Masó’s Letters (published in Narcís-Jordi Aragó, ed., Rafael Masó i els noucentistes: epistolari. Girona: Diputació, 2006) EPC: El Poble Català (Diari)(Newspaper) GIR: El Gironès (Diari)(Newspaper) HG: Heraldo de Gerona (Diari)(Newspaper) LVC: “Pàgina artística” de La Veu de Catalunya Arts section of the newspaper La Veu de Catalunya PM: Programa de mà d’Athenea (la referència correspon al número de registre de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona) Leaflet published by Athenea (the reference nos. correspond to those in the collection of the Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona) RG: Revista de Gerona (Revista)(Magazine) SCH: Scherzando… (Revista)(Magazine) VAN: La Vanguardia (Diari)(Newspaper)

150


1913

Fonts històriques Primary sources

27.6*

Vernissatge inaugural. Hi intervé el quartet de l’Acadèmia Musical Gerundense.

Opening vernissage. Performance by the Quartet of the Acadèmia Musical Gerundense.

DG (7-VI-1913:5, 27-VI-1913:7, 28VI-1913:6)

27.6 20.7

Exposició inaugural: pintura i escultura contemporànies.

Opening Exhibition: contemporary painting and sculpture.

DG (7-VI-1913:5, 24-VI-1913:5, 11VII-1913:6 i 10, 17-VII-1913:8 i 20VII-1913:8) EPC (25-V-1913) LVC (15-V-1913:5, 12-VI-1913:5 i 26-VI:5), RG (28-VI:7 i 5-VII-1913:2-3) VAN (7-VI-1913:12, 25-VI-1913:9 i 29-VI-1913:11)

28.6

Concert d’obertura pel quartet de l’Acadèmia Musical Gerundense.

Opening Concert by the Quartet of the Acadèmia Musical Gerundense.

DG (28-VI-1913:6, 17-VII-1913:8, 20VII-1913:7 i 17-VIII-1913:3-4) LVC (12-VI-1913:5) PM (9704-2) RG (28-VI-1913:7 i 5-VII-1913:2-3) SCH (V-VI-1913:11-12 i VII-1913:5)

12.7

Concert de piano per Maria Candelaria Bassols.

Piano concert by Maria Candelaria Bassols.

DG (12-VII-1913:8, 20-VIII:4-5) PM (9704-5) RG (19-VII-1913:3-4)

29.7

Concert pel quintet Català.

Concert by the Quintet Català.

DG (18-VII-1913:6, 20-VII-1913:7) RG (19-VII-1913:3-4) PM (9704-2)

17.8

Conferència de Joan Llongueras: La gimnàstica rítmica del Prof. JaquesDalcroze.

Lecture by Joan Llongueras: The Rhythmic Gymnastics of Prof. Jaques-Dalcroze.

DG (12-VIII-1913:5, 14-VIII-1913:4, 15-VIII-1913: 3 i 4, 17-VIII-1913:5 i 6, 19-VIII-1913:6 i 22-VIII-1913:4-5) LVC (17-VII-1913:5) PM (9704-6) SCH (VII-1913:12)

1 .10

Concert pel quintet Català.

Concert by the Quintet Català

DG (30-IX-1913:8, 4-X-1913:5, 12-IV1914:12), VAN (29-IX-1913:5 i 3-X:11)

151


Fig. 11 — Athenea: programa del concert de música de cambra de Lluís Bonaterra, Enric Sans i Emile Angelo, 10 de març de 1916. Tipografia, 13,5 x 11,7 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-74. — Athenea: Programme for the Chamber Music Concert by Lluís Bonaterra, Enric Sans and Emile Angelo, 10 March 1916. Typography, 13.5 x 11.7 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-74.

no era un punt sense importància. Més aviat suposava la principal transformació estètica de l’època, el pas d’un gust que es desbordava afectadament amb els timbres d’impacte i amb l’exhibició de les habilitats dels intèrprets, al joc calmat que fruïa pregonament amb la identificació de les variacions melòdiques i de les textures sonores. Un dels millors exemples d’aquesta estètica noucentista de la música és la crítica que Rafael Masó va publicar arran d’un concert a Athenea. L’arquitecte va escriure: Hi ha una mena de música que s’assembla al rajar d’una fontana. Música escaladissa, fluïda i tan rodoladora, que 180

rejoiced with the identification with the melodic variations and the sonorous textures. One of the best examples of this noucentista aesthetic of music is the review that Rafael Masó published of a concert in Athenea. The architect wrote: There is a type of music that seems to flow from a fountain. Climbing, flowing and tumbling music that soaks and penetrates everything, to the extent of becoming the atmosphere itself and half the life of the place where it springs from. One feels as if one is in a bath: sweet wellbeing, blessed feeling, weighted,


Fig. 12 — Paper de violí primer de la partitura Impressions simfòniques de Juli Garreta, utilitzada en els concerts de 1916. Biblioteca Pública de Girona, Fons Josep Baró i Güell. — First violin sheet from the score of Impressions simfòniques by Juli Garreta, used in the 1916 concerts. Biblioteca Pública de Girona, Josep Baró i Güell Collection.

amara i penetra totes les coses, fins a l’extrem de tornar-se ella mateixa ambient i mitjà de vida del lloc on brolla. Hom que la sent se troba com en un bany: dolç benestar, sensació beatífica, ponderat, tal com si la composició es tor[nés] alè de sanitat que no sap certament d’on li ve. I tal [és] el suau estar, que l’esperit sovint es distreu i s’abandona i ben tost s’endú a l’enteniment a orejar-se per les regions de la divagació. Música així –si se’ns permetés en diríem ‘perifèrica’– quin dubte hi ha que no és de llei; i per què no confessar que constitueix una veritable desviació artística?

as if the composition returns the air of health that you do not know for sure from where it comes. And the smooth state of being is so good, that the soul is often distracted, abandons one and is very soon carried off to the understanding in floating through the regions of digression. Of this type of music—allow us to call it “peripheral”—there is no doubt that it is not conventional; and why not admit that it constitutes a veritable artistic diversion? Fine and fertile, weighty like the fully ripe and juicy fruit, it is in contrast to that other which, without disregarding that beneficiary action on the senses, takes 181


de les obres interpretades en l’Any Nou dels Artistes, van tocar la primera i la cinquena simfonies de Beethoven, les obertures de Die Meistersinger von Nürnberg i de Parsifal de Richard Wagner, la de Der Freischütz de Carl Maria von Weber, i peces soltes de Johann Sebastian Bach, Franz Liszt, Felix Mendelssohn, Gaston Salvayre i dels autors catalans Albert Coto, Josep M. Padró i Sebastià Rafart. Des de les pàgines del Diario de Gerona, es va aplaudir amb entusiasme la iniciativa dels músics perquè suposava una transformació important en els seus hàbits, un canvi de rumb encomiable que esdevenia una bona metàfora de les transformacions socials i artístiques que Athenea introduïa a la ciutat: Una Quinta Simfonia de Beethoven executada amb justesa i amb un bon gust remarcable per una sèrie d’elements que no estan pas ni viuen sempre en un íntim contacte, que procedeixen molts d’ells de camps musicals ben poc assaonats per no dir estèrils i que, per dir-ho en una paraula, tenen de la música un concepte fins i tot migrat i erroni, és sens dubte una sorpresa que té uns caires de miracle i un fet que cal festejar amb tots els alegrois i gallarets de què la cosa es fa digna. 186

Salvayre and the Catalan composers Albert Coto, Josep M. Padró and Sebastià Rafart. From the pages of the Diario de Gerona, they enthusiastically applauded the initiative of the musicians because it represented a major transition in their habits, a praiseworthy change of course that would become a good metaphor for the social and artistic transformations that Athenea introduced into the city: A Fifth Symphony by Beethoven executed with justness and remarkable good taste by a series of musicians who are not in regular contact with each other, many of them coming from unelaborate if not to say sterile musical fields and who, to sum up, have a concept of music that is insignificant and erroneous. It is undoubtedly a surprise that it is almost a miracle and a fact that should be celebrated with all the whoops and cheers that it is well done. We would like to be able to express our full satisfaction that the surprise gave us, and more than anything, the reflections that were suggested to us along with the sweet hopes that make us blossom. Because we understood that these concerts were a foundation and the first stones laid for achieving, promoting and purifying that musical atmosphere, that


Fig. 13 — Els membres de la cobla orquestra L’Art Gironí, 1920. Fotografia de Valentí Fargnoli. INSPAI Centre de la Imatge, Diputació de Girona, Fons Emili Massanas i Burcet, núm. reg. 51867.

— The members of the cobla orchestra L’Art Gironí, 1920. Photo by Valentí Fargnoli. INSPAI Centre de la Imatge, Diputació de Girona, Emili Massanas i Burcet Collection, reg. no. 51867.

187


192

Profile for Jordi Puig

Llibre athenea 1913 , Úrsula llibres  

Ara fa cent anys que va néixer a la ciutat de Girona Athenea, un dels projectes culturals més moderns i innovadors de la seva història recen...

Llibre athenea 1913 , Úrsula llibres  

Ara fa cent anys que va néixer a la ciutat de Girona Athenea, un dels projectes culturals més moderns i innovadors de la seva història recen...

Profile for portfoli0
Advertisement